la mesura de la sostenibilitat - les dades de...

Informe de conjuntura de Terrassa. 2000 / 107

La mesura de la sostenibilitat

JOAN PONT i MONTANERCap del Departament de Medi Natural

Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Terrassa

1. Introducció. Un repàs històric

La paraula sostenibilitat ha passat a formar part del lèxic habitual de tècnics ipolítics. Les actuacions, les accions, els programes, els projectes, les obres...es fan de forma sostenible, són sostenibles, es planegen sostenibles. Tot potser sostenible. Però si ens ho mirem amb una mica més de detall, començarema trobar matisos: desenvolupament sostenible, creixement sostenible, ússostenible, desenvolupament sostingut o sustentable, creixement durable...potser fóra interessant fer un breu repàs sobre aquest concepte, la sevaaparició, l'evolució i els criteris actuals sobre el significat del concepte, abansd'encarar el fons d'aquest informe, la mesura de la sostenibilitat.

La primera vegada que la comunitat internacional es reuneix per parlar sobreels problemes del Medi Ambient i les seves conseqüències socioeconòmiques isobre el desenvolupament humà és en la conferència d'Estocolm16 de l'any1972. En aquesta trobada es comença a treballar en els problemes ambientals ila seva resolució. Les grans idees de la conferència són:

§ Impuls de les estratègies pel control tecnològic del deteriorament delmedi ambient

§ Generació (i promoció) d'un cos normatiu ambiental§ Generalització d'organismes polítics i de gestió especialitzats en el

medi ambient§ Creixent influència i extensió de les organitzacions no

governamentals (ONG) de caire ecologista i ambientalista.

L'any 1980 és publica l'Estratègia Mundial per la Conservació: laconservació dels recursos vius per a la consecució d’undesenvolupament sostingut 17, la finalitat de la qual és contribuir a laconsecució d’un desenvolupament sostingut (sic), mitjançant la conservaciódels recursos vius. L’Estratègia va dirigida:

§ Als encarregats d’elaborar la política dels governs i els seusassessors

§ Als conservacionistes i altres vinculats directament als recursos vius

16 Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient Humà, celebrada a Estocolm l'any 1972.17 Estratègia Mundial per la Conservació de la Natura. Unió Internacional per la Conservació de la Natura(UICN), Nacions Unides Programa per al Medi Ambient (PNUMA), Fons Mundial per la Natura (WWF),1980. Edició catalana de la Diputació de Barcelona, Servei de Parcs Naturals, 1986.

108 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2000

§ Als responsables del desenvolupament i dels organismesd’assistència, les indústries i el comerç i els sindicats

L’Estratègia és un document de 20 capítols, on es detecten els principalsobjectius per a la conservació, les principals amenaces i els requisits prioritarisper l’assoliment dels objectius fixats. Així, l’Estratègia Mundial per laConservació fixa clarament tres grans objectius:

• Mantenir els processos ecològics essencials i els sistemes vitals• Preservar la diversitat genètica• Assegurar l’aprofitament sostingut de les espècies i dels

ecosistemes

A l'any 1983 es crea la Comissió Mundial per al Medi Ambient i elDesenvolupament, que generarà un informe (conegut com l'InformeBrundlandt 18) l’any 1987 on s'introdueix clarament el concepte dedesenvolupament sostenible. En aquest informe es defineix eldesenvolupament sostenible com "aquell desenvolupament que fa possibleel manteniment de les necessitats actuals sense malmetre les de lesgeneracions futures".

Aquest concepte, el desenvolupament sostenible, va ser reprès en el marc dela nova conferència internacional convocada per l’Assemblea General de lesNacions Unides, celebrada a Rio de Janeiro 19, i va ser adoptat amb força enels diferents documents de la conferència, i en especial en l'Agenda oPrograma 21. La conferència es va convocar l’any 1989 i va propiciar dos anysde debats i discussions per celebrar, finalment, la reunió al més alt nivell el mesde juny de l’any 1992.

Moltes de les idees que després seran desenvolupades les podem trobaravançades en el document Cuidem la Terra (1991)20, una revisió del'Estratègia Mundial per la Conservació feta a la vista de l’Informe Brundlandt iles seves propostes. Entre d’altres qüestions, el document dedica un petitapartat a fer alguns aclariments sobre el concepte “sostenible” i les sevesdiverses “possibilitats”. Ens diu que l’expressió creixement sostenible és unacontradicció: res que sigui físic pot créixer indefinidament. Ús sostenible ésaplicable només als recursos renovables, i significa que s’utilitzen enproporcions que són dins de la seva capacitat de renovació. Defineix eldesenvolupament sostenible com aquell que millora la qualitat de vida delséssers humans tot fent que visquin dins la capacitat de càrrega delsecosistemes. De la mateixa manera, economia sostenible és el fruit deldesenvolupament sostenible, i la societat sostenible és la que viu d’acord ambels principis de sostenibilitat (que detallem més endavant).

18 El nostre futur comú, informe de la Comissió Mundial sobre Medi Ambient i Desenvolupament (WCED),any 1987. Conegut també com a Informe Brundlandt.19 Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament (CNUMAD) celebradaentre el 3 i el 14 de juny de 1992 a Rio de Janeiro, Brasil.20 Cuidem la Terra: Una estratègia per viure de manera sostenible. Unió Internacional per la Conservacióde la Natura (UICN), Nacions Unides Programa per al Medi Ambient (PNUMA), Fons Mundial per laNatura (WWF)., 1991. Edició catalana a càrrec del departament de Medi Ambient, Generalitat deCatalunya, 1992.


La Cimera de la Terra 21 constitueix el primer compromís general a favor deldesenvolupament sostenible, i un gran pas endavant a nivell de tot el Planeta.La Cimera de la Terra proposa que cal una modificació de les estructures deproducció, consum i intercanvi per evitar la degradació i el malbaratament delsrecursos naturals. El repte a partir de la Cimera és com fer possible eldesenvolupament tenint en compte la conservació dels recursos i l’entorn, demanera que no s’hipotequi el futur de les comunitats humanes.

La Conferència va aprovar diversos documents i declaracions, i d’entre ellsdestaquem la Declaració de Rio i el Programa 21.

La Declaració de Rio per al Medi Ambient i el Desenvolupament 22 tél’objectiu d’establir una aliança mundial nova i equitativa mitjançant la creacióde nous nivells de cooperació entre els estats, els sectors claus de la societat iles persones, i reconeixent la naturalesa integral i interdependent de la Terra fauna proclamació de 27 principis. Aquests principis constitueixen una completadeclaració a favor del desenvolupament sostenible en tots els seus vessants:ambiental, econòmic i social.

El Programa 21 o Agenda 21 23 és un extens document, de 40 capítols, queaborda els problemes més apressants d’avui i també tracta de preparar el mónpels desafiaments del futur. En la primera secció es tracten les dimensionssocials i econòmiques, en la segona es recull la conservació i gestió delsrecursos pel desenvolupament, en la tercera secció és parla de l’enfortimentdels grups principals i en la quarta secció es tracten els mitjans d’execució.

Dins el conjunt de les propostes de l’Agenda 21, es destaca el paper de lesiniciatives locals a favor de l'Agenda 21, i es proposa que la majoria de lesautoritats locals de cada país haurien de realitzar un procés de consultes iarribar a un consens sobre els programes o agendes 21 de caire local, així coma incrementar els nivells de cooperació i coordinació, per tal d’incrementarl’intercanvi d’informació i experiències24.

La Comunitat Europea va començar a treballar en aquesta mateixa línia mentrees feien els treballs preparatoris de la Conferència de Rio, i el mes de març de1992 van publicar el V Programa, titulat Cap a la Sostenibilitat 25. El Consellde Ministres de Medi Ambient de les Comunitats Europees que es va celebrarel 15 i 16 de desembre de 1992 va adoptar una resolució aprovant l’enfocamenti l’estratègia generals d’aquest programa.

21 Com també es coneix la Conferència de Río de l’any 1992.22 Declaració de Río per al Medi Ambient i el Desenvolupament, proclamada durant la conferència de lesNacions Unides pel Medi Ambient i el Desenvolupament celebrada a Rio el juny de 1992.23 Cumbre de la Tierra. Programa 21. Programa de Acción de las Naciones Unidas de Río. Text definitiudels acords aconseguits en la conferència (CNUMAD) de Rio de Janeiro.24 Vegeu el Capítol 28 de l’Agenda 21 (Veure nota 8).25 Cap a la sostenibilitat. Programa de la Comunitat Europea sobre política i acció en relació al mediambient i el desenvolupament sostenible. Comissió de les Comunitats Europees, març de 1992. Edició encatalà del departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, desembre de 1992.


Tot i que és un programa aprovat a nivell de Ministres de Medi Ambient, i no almés alt nivell, cal considerar alguns dels seus preceptes en la presentació, jaque segueixen la línia marcada en la Cimera de la Terra.

Segons aquest programa, alguns dels requisits que s’han d’adoptar en lapràctica per assolir un desenvolupament sostenible són:

• Aplicar criteris que facilitin i fonamentin una reutilització i unreciclatge òptim, per evitar el malversació de les reserves dematèries primeres i prevenir l'exhauriment de recursos naturals,

• S’hauria de racionalitzar la producció i el consum d’energia,• Caldria transformar les pautes de consum i de comportament del

conjunt de la societat.

Les ciutats europees prenen la iniciativa a nivell local, i comencen a actuar. Elprimer esdeveniment és la Primera Conferència de Ciutats EuropeesSostenibles, que donarà pas al primer document, el document guia de l’acciódels municipis europeus: la Carta d'Aalborg (1994) 26. En aquesta Carta elsmunicipis fan un extens repàs al concepte de sostenibilitat aplicat a les ciutats(des de l’ocupació del sòl a la justícia social, passant per la mobilitat, laprevenció de la intoxicació dels ecosistemes o el protagonisme i participaciódels ciutadans) i les ciutats signatàries es comprometen a assolir dos gransobjectius:

• Creació de la Campanya de Ciutats i Pobles EuropeusSostenibles27 per promoure la cooperació i l’intercanvid’experiències en el desenvolupament sostenible, i per fomentar icaptar nous signataris,

• Redacció de Plans d’Acció Local a favor de la sostenibilitat, sobre labase dels punts de la primera part de la Carta.

L’Ajuntament de Terrassa es va adherir a la Carta d’Aalborg l’any 1995,mitjançant acord de Ple del 30 de novembre del mateix any.

La Segona Conferència de Ciutats Europees Sostenibles, celebrada a Lisboal’any 1996 va donar lloc al Pla d’Acció de Lisboa, que reitera el paper de lesAgendes 21 en la gestió de la sostenibilitat a nivell local.

Després d’aquesta conferència és crea, l’any 1997, promoguda per l’Àrea deMedi Ambient de la Diputació de Barcelona, la Xarxa de Ciutats i Pobles capa la Sostenibilitat 28, amb la participació d’un centenar de municipis. AquestaXarxa és la que dóna suport tècnic als ajuntaments per tal de realitzar lesauditories ambientals municipals, redactar Plans d’Acció Ambientals i Agendes

26 Carta de les Ciutats Europees cap a la Sostenibilitat. La Carta d’Aalborg. Aprovada pel participants enla Conferència europea sobre Ciutats Sostenibles celebrada del 24 al 27 de maig de 1994 a Aalborg(Dinamarca). Edició en català de l’Ajuntament de Terrassa, març de 1996.27 European Sustainable Cities & Towns Campaign (Campanya de Ciutats Europees Sostenibles),promoguda a partir de la conferència Europea d'Aalborg, i desenvolupada amb el suport de ICLEI, CEMR,Eurocities, WHO-Healthy Cities Project i UTO.28 Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, constituïda l'any 1997 per municipis catalans amb elsuport tècnic de la Diputació de Barcelona. Actualment agrupa més de 180 municipis.


21 Locals, o crear diversos grups de treball, entre ells el que despréscomentarem d’indicadors de sostenibilitat.

La Tercera Conferència de Ciutats Europees Sostenibles celebrada a Hannoverel febrer d’enguany, també ha generat una resolució (Resolució d’Hannover)que és una declaració a favor del desenvolupament sostenible i del lideratmunicipal en el procés cap a la sostenibilitat. Dins el conjunt de compromisosen destaca (pel que fa als indicadors) el que diu que “ens comprometem aintroduir indicadors pel desenvolupament local i segons aquestsindicadors, a establir objectius, a fer seguiment del procés i a redactarinformes sobre les fites assolides”.

2. Sostenibilitat: criteris i principis

Tenint en compte aquests precedents històrics, sembla molt agosarat intentaraquí donar una definició única del que és la sostenibilitat. Intuïm però, que deles informacions (i les diferents definicions i aproximacions) recollides en elcapítol anterior es pot tenir una primera idea del que significa el concepte desostenibilitat.

Enlloc d'intentar donar una única definició de sostenibilitat, hem preferitseleccionar el que s'anomenen criteris de sostenibilitat, i afegir-ne aquí unsquants. Dels anomenats criteris de sostenibilitat n'hi ha diverses llistes,formulades des de diversos organismes, administracions o empreses. De lesmoltes llistes possibles, hem triat aquells que ens semblen de més interès perles administracions locals i per completar la idea de sostenibilitat que intentemtransmetre: L'únic que lamentem d'aquests llistats que us oferim és que sónuna mica repetitius.

En el llibre Cuidem la Terra es proposen alguns dels principis de la societatsostenible:

§ Respectar i tenir cura de la comunitat de vida§ Millorar la qualitat de vida dels éssers humans§ Conservar la vitalitat i la diversitat de la Terra

ü Conservar els sistemes que sostenen la vidaü Conservar la diversitat biològicaü Assegurar que l'ús dels recursos renovables sigui sostenible

§ Minimitzar l'exhauriment de recursos no renovables§ Mantenir-se dins la capacitat de càrrega de la Terra§ Canviar les actituds i el comportament individual§ Fer que les comunitats puguin tenir cura del seu medi ambient§ Proporcionar un marc nacional que integri el desenvolupament i la

conservació§ Crear una aliança global


La Diputació de Barcelona 1998 29 (promotora dels processos d'AuditoriaAmbiental Municipal, Agenda 21 Local i Plans d'Acció Ambiental a Catalunya através de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat), proposa també unconjunt d'idees que intenten ser el resum dels principis que es recullen enl'Agenda 21:

§ El món pròsper: Revitalització del creixement amb criterissostenibles

§ El món just: Una vida sostenible§ El món habitable: Nuclis de població§ El món fèrtil: Utilització eficient dels residus§ El món compartit: Recursos globals i regionals§ El món net: Gestió de productes químics i de residus§ El món de les persones: Participació i responsabilitat de les

persones

(Aquestes mateixes idees són recollides per la guia que publica la Generalitatde Catalunya sobre l'Agenda 21 30 i que proposen incorporar en l'elaboració deles anomenades agendes 21 locals).

A partir d'aquestes idees, la Diputació 1998 proposa els seus propis criteris desostenibilitat, a través de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat:

• Utilització eficient dels recursos ecològics• Superació de la capacitat de càrrega del medi• Valoració i protecció de la biodiversitat• Utilització dels recursos propis• Diversitat funcional de la ciutat• Contribució a la sostenibilitat global• Implicació social en el procés de sostenibilitat

El Consell de Municipis i Regions d’Europa (CEMR) també fixa els seusprincipis del desenvolupament sostenible, i expressa les característiquespotencials d'una comunitat sostenible amb la següent relació:

• Els recursos s'utilitzen eficientment i els residus es minimitzenmitjançant cercles tancats.

• La contaminació es limita a nivells que els sistemes naturals podenassumir sense perjudici

• La diversitat de la natura és valorada i protegida.• Quan sigui possible, les necessitats locals se solucionen localment.• Tothom té accés al menjar, l'aigua, l’habitatge i al combustible a un

cost raonable.• Tothom té l'oportunitat d'emprendre una feina digna en una

economia diversa. El valor de la feina no retribuïda és reconegut, 29 Eines per a una gestió municipal cap a la sostenibilitat. La pràctica diària de l'Agenda 21 Local. Direccióde Vicenç Sureda, Diputació de Barcelona Oct. 1998.30 L’Aliança Global per al Medi Ambient i el Desenvolupament. Guia de l'Agenda 21.CNUMAD, edicióoriginal abril de 1992.Edició en català a càrrec del departament de Medi Ambient de la Generalitat deCatalunya 1993.


mentre que la remuneració de la feina és justa i distribuïdaequitativament.

• La bona salut de la gent està protegida per la creació d'ambientssans, nets i agradables, i pels serveis de salut que prioritzen laprevenció de les malalties, així com l'atenció acurada als malalts.

• L'accés als serveis, als béns i a altra gent no s'ha d'assolir a costadel medi ambient ni s'ha de limitar a aquells que tenen cotxe.

• La gent ha de viure sense por a la violència personal del crim o lapersecució a causa de les creences personals, la raça, el gènere ol’orientació sexual.

• Tothom té dret a accedir a les habilitats, el coneixement i lainformació necessària que els capacitin per ser part integral de lasocietat.

• Tothom de la comunitat està autoritzat a participar en la presa dedecisions.

• Les oportunitats d’accés a la cultura, el lleure i l'oci són a l'abast detothom.

• Els llocs, els espais i els objectes combinen significat i bellesa ambutilitat. Els assentaments són “humans” en escala i forma. Es valora ies protegeix la diversitat i la distinció local.

• La perspectiva global és inherent a totes les accions locals.

El Fòrum Cívic Barcelona Sostenible també enumera els seus principis desostenibilitat:

• Ambientals:ü Els recursos s’han d’utilitzar de manera eficient, sense superar

el ritme de renovació dels recursos renovables, substituintprogressivament els no renovables

ü El funcionament de la ciutat no ha de posar en perill la salut deles persones ni superar la capacitat de càrrega del mediambient

ü La biodiversitat ha de ser valorada i protegidaü Es fomenta l’establiment d’una aliança global amb les altres

ciutats i pobles, per preservar els sistemes naturals comuns dela Terra, com la regulació climàtica i la capa d’ozó, i pereliminar la pobresa

• Socials:ü Tothom ha de tenir accés als béns i serveis bàsics d’habitatge,

salut, educació i seguretatü La ciutat ha de preservar la barreja de funcions, fomentant la

proximitat i la vida de barri per a què l’accés als serveis urbansno es faci a expenses del medi ambient

ü El treball social i el lleure s’han de distribuir equitativamententre totes les persones, homes i dones


• Econòmics:ü L’equitat en les formes de vida dels ciutadans i ciutadanes s’ha

d’incrementarü Tothom ha de tenir accés a un treball remunerat, amb un salari

adient i una contractació estableü L’economia ha de ser diversificada, i la dependència de

l’exterior s’ha de reduir. Sempre que sigui possible, lesnecessitats s’han de satisfer preferentment amb recursoslocals.

Per últim recollim uns principis sobre quines són aquelles actuacions ques’acosten més a la sostenibilitat. Són els criteris operatius per aldesenvolupament sostenible de Reichmann-Daly 31, formulats com a principis:

• Principi de irreversibilitat zero: reduir a zero les intervencionsacumulatives i els danys irreversibles

• Principi de la recol·lecció sostenible: les taxes de recol·lecció delsrecursos renovables han ser iguals a les taxes de regeneraciód'aquests recursos

• Principi del buidat (extracció) sostenible: és quasi-sosteniblel'explotació de recursos naturals no renovables quan la seva taxa debuidat sigui igual a la taxa de creació de substituts renovables

• Principi de l'emissió sostenible: les taxes d'emissió de residus han deser iguals a les capacitats naturals d'assimilació dels ecosistemes alsque s'emeten aquests residus (la qual cosa implica emissió zero deresidus no biodegradables)

• Principi de selecció sostenible de tecnologies: han d'afavorir-se lestecnologies que augmentin la productivitat dels recursos (el volum devalor extret por unitat de recurs) enfront de les tecnologies queincrementen la quantitat extreta de recursos (l'eficiència enfront delcreixement)

• Principi de precaució: davant la magnitud dels riscos a que ensenfrontem, s'imposa una actitud d'anticipació vigilant que identifiqui idescarti d'entrada les vies que podrien portar a desenllaçoscatastròfics, fins i tot quan la probabilitat d'aquests sembli petita i lesvies alternatives més difícils o oneroses

31 Extret de VERGARA i CARRIÓ, Josep M., "Les diferents concepcions de la sostenibilitat econòmica. Elsproblemes centrals", a Medi ambient i serveis urbans; núm 2, maig 1997, pp 24


3. El camí cap a la sostenibilitat de Terrassa

Terrassa fa el seu primer pas formal cap a la sostenibilitat l’any 1995, enadherir-se a la Carta d’Aalborg 32. En la resolució del Ple Municipal aprovada el30 de novembre de 1995 es posa de manifest que “la conservació de l’entornnatural i agrícola, la conservació de la biodiversitat existent, l’úsd’energies renovables, la pèrdua de sòl fèrtil, la mobilitat i el transport, lacontaminació tant de l’aigua con de l’aire com del sòl, són alguns delsproblemes ambientals que pateixen les ciutats modernes” i s’adopta l’acordd'adherir-se a la Carta d’Aalborg “assumint els compromisos reflectits en eldocument”.

Ja hem dit que aquest és el primer pas formal, tot i que algunes actuacions oplans anteriors també podrien considerar-se passos cap a la sostenibilitat. N’ésun exemple clar el Pla Integral de Rehabilitació del Centre Històric, o elsprimers treballs per fer una auditoria ambiental ja l’any 1995.

Després d’adherir-se a la Carta d'Aalborg, una de les primeres accions del’Ajuntament de Terrassa va ser la de traduir, publicar i difondre la primeraversió al català d'aquell document, feta a principis de l’any 1996.

A mitjans de l’any 1996, l’Ajuntament va subscriure un conveni amb laDiputació de Barcelona, en el marc del Programa d’Auditories AmbientalsMunicipals, per tal d'iniciar la redacció de l’Auditoria Ambiental de la ciutat, ladiagnosi i el Pla d’Acció Ambiental. A nivell municipal, es va constituir lacomissió Tècnica de Medi Ambient que va participar de manera activa en lesdiferents fases del treball de l’Auditoria i Diagnosi.

L’Auditoria Ambiental de la ciutat va comptar amb diverses fases de treball. Enuna etapa inicial, es va realitzar una exhaustiva recollida de dades (1997). Elsegon pas va ser l’elaboració d’una prediagnosi ambiental, que va culminaramb un Procés de Participació Ciutadana, procés coordinat per la CàtedraUNESCO a la UPC en Tecnologia, Desenvolupament Sostenible, Desequilibrisi Canvi Global i que es va desenvolupar durant el primer semestre de 1998.Seguidament, l’equip auditor, prenent en consideració els resultats del procésde participació ciutadana va redactar el document de Diagnosi Ambiental final,publicat per l’Ajuntament i presentat el mes de desembre de 1998.

El mateix any que s’iniciaven els treballs de l’Auditoria es va constituir, aManresa, la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, amb la participacióde més de cent trenta municipis catalans. La Xarxa es va estructurar en unaassemblea general, una comissió de seguiment i una secretaria tècnica que eraexercida per la Diputació de Barcelona.

32 Podeu consultar el text complert de la resolució d’adhesió a la web de l'Ajuntament de Terrassa:http://www.terrassa.org, així com els passos del procés de participació (metodologia, documents, taules,aportacions...) i el text complet de Auditoria Ambiental del municipi de Terrassa. Diagnosi Ambiental.Ajuntament de Terrassa, novembre de 1998.


Durant l’any 1997 i 1998 des de l’Ajuntament de Terrassa es va participaractivament en la Xarxa, tant en els diferents grups de treball que es van crearcom en la Comissió de Seguiment de la mateixa Xarxa.

A finals de l’any 1998 es va començar a treballar en la redacció del Pla d’AccióAmbiental. Es va iniciar la redacció d’un primer esborrany del Pla, però aprincipis de l’any 1999, i degut a la proximitat de la contesa electoral municipal,es va aturar.

Tanmateix, sí que es va redactar un document -l’Estratègia cap a laSostenibilitat: l’Agenda 21 de Terrassa 33- que fixa les bases i criteris per a laredacció de l’Agenda 21 i el Pla d’Acció Ambiental. Aquest documentacompanya la Resolució 34, aprovada per l’Ajuntament el 29 d’abril de 1999,on queda recollit el compromís ferm de l’Ajuntament de tirar endavant laredacció de l’Agenda 21 i el Pla d’Acció Ambiental:

“Amb el nom "Estratègia cap a la Sostenibilitat: l’Agenda 21 de Terrassa" éspresenten les línies principals de l’acció de la ciutat cap a l’assoliment d’unamajor Sostenibilitat, basada en cinc grans línies o àmbits de treball:

• La gestió cap el desenvolupament sostenible.• La conservació dels sistemes naturals i la millora del seu contacte

amb la ciutat.• La millora de la qualitat ambiental a Terrassa.• L’ús eficient i sostenible dels recursos en la gestió del sistema urbà.• La informació, l’educació ambiental i la corresponsabilitat de les

persones”.

El segon punt de l’acord municipal és el d'"adquirir el compromís perdesenvolupar, de forma participada, el procés que porti a la redacció del’Agenda 21 de Terrassa i el Pla d’Acció Ambiental”.

Dins del document de l’Estratègia cap a la Sostenibilitat cal destacar un puntdedicat als indicadors ambientals. Entre altres punts es remarcava la necessitatde disposar d’un sistema d’indicadors comuns:

“La selecció i ús d’aquests indicadors és una tasca complexa, ja que hande reunir una sèrie de requisits imprescindibles, com ara que siguin decàlcul senzill, que siguin entenedors, que siguin significatius, que siguinvalorables, que siguin comparables, que es puguin actualitzar fàcilmentCreiem necessari que el sistema d’indicadors de sostenibilitat siguicomparable al d’altres ciutats del nostre entorn. Els indicadors han de ferpossible l’avaluació i el seguiment de diferents elements bàsics delscriteris de sostenibilitat en els diferents municipis, i han de servir perpoder prendre decisions”.

33 L’Estratègia cap a la Sostenibilitat: l’Agenda 21 de Terrassa, document que també es pot consultar a laweb de l'Ajuntament de Terrassa.34 Resolució de 29 d’abril de 1999 del Ple municipal de l’Ajuntament de Terrassa. Vegeu també la web del'Ajuntament de Terrassa.


Durant l’any 1999, i com a resultat dels canvis després de les eleccionsmunicipals, les accions per la sostenibilitat han avançat lentament. Tanmateix,l’Ajuntament de Terrassa va estar present a Hannover (febrer del 2000), iposteriorment es va ratificar, per part de l’Ajuntament, la Resolució d'Hannover.Durant l’any 1999 i l’any 2000 s’ha continuat participant en la Xarxa i els seusgrups de treball, especialment en el grup de treball d’indicadors.

En aquests moments, s’estan ultimant els diferents treballs que han de portar ala redacció del document final de Pla d’Acció Ambiental, mitjançant laconstitució del mecanisme de debat i participació “Fòrum Ambiental”. A partirde la proposta inicial de Pla que s’ha redactat, es preveu iniciar i desenvoluparun procés de Participació Ciutadana que ens porti, a mitjans de l’any 2001, apoder disposar d’un Pla d’Acció Ambiental cap a la sostenibilitat.

4. La mesura de la sostenibilitat. Els indicadors

Una vegada hem establert que entenem per sostenibilitat, i quins poden ser elscriteris de sostenibilitat que podem aplicar, la tasca que ens toca ara és bastantmés complexa, i presenta diferents lectures possibles. Es tracta de veure quinselements mesurem per valorar la sostenibilitat, i sobretot el camí cap a lasostenibilitat. Hem de seleccionar unes dades, convertir-les en indicadors, ifixar els criteris que ens serviran per valorar si el resultat de l'indicador i la sevaevolució van a favor o en contra de la sostenibilitat.

Les diferents interpretacions dels resultats, i la diferent valoració d'un mateixvalor, ens porten a la necessitat d'un treball previ molt important pel que fa a lafixació de quina ha de ser la tendència de cada indicador per acostar-nos a lasostenibilitat.

Fem un petit repàs en relació als elements de mesura de la sostenibilitat enalguns dels documents citats anteriorment, per centrar-nos ràpidament, en elsdiferents models i sistemes per la mesura d'aquesta sostenibilitat.

El programa 21, en el capítol 40, ja proposa diverses accions de cara a la"informació per la presa de decisions". Es proposa per exemple l'elaboraciód'indicadors de desenvolupament sostenible. El programa 21 assigna aquestatasca a l'Oficina d'Estadística de les Nacions Unides (pel que fa a comptesnacionals i/o estatals). Així mateix recomana la promoció en l'ús mundiald'indicadors de desenvolupament sostenible.

També es proposen les línies generals per la millora dels mètodes d'avaluació ianàlisi de les dades existents. Els països desenvolupats i les organitzacionsinternacionals, així com les privades, haurien de cooperar per tal de facilitarl'accés a les tecnologies i coneixements necessaris.

En la Carta d'Aalborg es recull la necessitat de les ciutats europees de basarles decisions en diferents tipus d'indicadors, entre ells la qualitat del medi urbà,els fluxos urbans, els models urbans i sobretot els indicadors de sostenibilitatdels sistemes urbans. Aquest objectiu es concreta, més endavant ela proposta


de preparació d'un pla d'acció local a llarg termini cap a la sostenibilitat, queinclogui objectius mesurables.

Existeixen diverses llistes i/o propostes d'indicadors. Aquestes llistes s'han anatdesenvolupant aquests últims anys, per diferents equips, ja sigui de cairemundial, estatal, regional o local. Així podem mencionar els indicadors del'OCDE, del grup RESPECT, de l'Agencia Europea del Medi Ambient, de laComissió per a Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, i elsindicadors de ciutats com els de Seattle, els de L'Haia, els de Leicester... i elsde Barcelona (formulats pel Fòrum Cívic Barcelona Sostenible).

L'Ajuntament de Terrassa, com a membre de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap ala Sostenibilitat ha participat de manera destacada en el grup de treball per feruna prova pilot per l'aplicació d'indicadors de sostenibilitat en 11 dels municipisde la Xarxa.

El treball desenvolupat ha donat lloc a un llibre-manual, Sistema Municipald'Indicadors de Sostenibilitat 35. L'última part d'aquest llibre és l'anàlisid'algun d'aquests indicadors, i dels seus resultats en les aplicacions fetes aTerrassa.

Entenem per dades aquell conjunt d'informacions que ens expliquen diferentsaspectes de l'estat ambiental, social o econòmic. La gran majoria de lesinformacions disponibles són dades. Quan parlem d'indicadors, estem afegintuna nova qualitat a les dades: que ens indiquin alguna cosa significativa, queens donin algun tipus de valoració. Per tant, els indicadors de sostenibilitat sónnomés dades amb unes certes característiques. Podríem definir, doncs elsindicadors com aquelles dades més o menys elaborades que ens aporteninformació útil per avaluar l’estat o l’evolució d’una variable ambiental, social oeconòmica, i la seva mesura al llarg del temps ens dóna informació de la sevaevolució.

Un indicador de sostenibilitat ha de complir una sèrie de requisits que lipermetin complir la seva funció. Ha de ser fàcilment mesurable i calculable, hade ser repetible al llarg del temps, ha de ser fàcilment entenedor per tothom,ha de ser significatiu, i ha de ser comparable amb els indicadors d’altres llocs.Per aquest motiu, és segur que aquesta primera aproximació als indicadorsmunicipals de sostenibilitat feta per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a laSostenibilitat ens portarà, en un futur proper, a la revisió continuada delsdiferents elements seleccionats, fins arribar a un cos d’indicadors conjunt dediferents ciutats del nostre país, l'estat i d’Europa.

Ja hem dit que hi ha diversos llistats i propostes d'indicadors de sostenibilitat, idiverses maneres de classificar-los. L'Agència Europea del Medi Ambient 36

proposa classificar els indicadors en tres grans tipologies: indicadors de model,indicadors de flux i indicadors de qualitat; i aquesta classificació és la seguidaper la Xarxa i el seu grup de treball.

35 Sistema Municipal d'Indicadors de Sostenibilitat. Direcció del projecte Vicenç Sureda, Coordinació NúriaParpal. Diputació de Barcelona, setembre de 2000.36 Agència Europea de Medi Ambient, European Environment Agency, organisme de la Unió Europea.


Seguint la classificació triada pel grup de treball de la Xarxa de Ciutats i Poblescap a la Sostenibilitat, resumim les "possibilitats" de cada indicador.

Indicadors de model.- Són aquells que descriuen els processos o elsfenòmens d'incidència multifactorial que determinen el funcionament bàsic. Enrelació als municipis, hi ha dos grans models sobre com és el municipi: la ciutatcompacta, diversa i mixta d'una banda i la ciutat difusa de l'altra. Els dosmodels es recullen en el Llibre Verd del Medi Ambient Urbà 37.

En la majoria de ciutats no es troba cap dels dos models en estat pur, sinósempre es poden trobar tots dos, amb major o menor intensitat o dominànciaper cada model.

Els indicadors de model seleccionats per la Xarxa recullen diferents aspectesrelacionats amb el territori (mosaic territorial, intensitat d'urbanització, protecciód'espais naturals), indicadors relacionats amb l'estructura urbana (ocupacióurbana del sòl, proximitat a serveis urbans bàsics, desplaçament i mobilitat,carrers amb prioritat per vianants) i finalment indicadors relacionats amb laparticipació ciutadana i l'organització municipal (participació ciutadana enprocessos de sostenibilitat, associacionisme ambiental, ús de les deixalleries,despesa municipal en Medi Ambient).

Finalment doncs, cada indicador de model ens facilitarà una dada respecte acom ens acostem o allunyem al model de ciutat més sostenible.

Indicadors de flux.- Són aquells que ens ajuden a descriure i valorarl'intercanvi de matèries i energia que té lloc en el sistema urbà.

De fet, els municipis són sistemes ecològics amb una dinàmica complexa, querequereixen d'aportacions externes d'energia, matèries i informació,aportacions que són consumides i transformades, i acaben generant, per tot,unes sortides: residus, calor, contaminació atmosfèrica, materials elaborats...

Per conèixer l'avanç cap a un desenvolupament sostenible, és primordialconèixer aquests fluxos i els seus balanços. La utilització eficient dels recursosnaturals (materials i energètics) és un dels criteris de sostenibilitat importants.

Dels 12 indicadors de flux que té el model municipal de la Xarxa de Ciutats iPobles cap a la Sostenibilitat n'hi ha cinc que avaluen els fluxos energètics(inclosos els contaminants atmosfèrics), tres indicadors fan referència a laproducció i recuperació de residus, i quatre més valoren aspectes del cicle del'aigua.

Indicadors de qualitat.- Són aquells indicadors que tenen com a missióespecífica informar sobre l'estat del medi i la seva evolució, en l'espai i eltemps.

37 Libro Verde del Medio Ambiente Urbano, Comissión de las Comunidades Europeas, COM(90)218 final,1990


Els indicadors de qualitat es veuen influïts per les variacions dels altres dostipus d'indicadors (flux i model). Així, una millora d'aquests indicadors de flux imodel ha de comportar una millora també en els indicadors de qualitat.

Des del grup de treball de la Xarxa, s'han proposat 5 indicadors de qualitat,relacionats amb la qualitat de l'aire, les persones exposades a sorollsexcessius, la qualitat de les aigües i els rius i la superfície forestal cremada.

Tal com ja s'ha mencionat, la Campanya de Ciutats Europees Sostenibles, através del seu grup de treball sobre indicadors ha proposat un conjuntd'Indicadors Comuns Europeus. Hi ha 5 indicadors obligatoris i 5 indicadorsvoluntaris. Aquests indicadors de sostenibilitat es van proposar en la TerceraConferència Europea d'Hannover, i són els següents:

§ Indicadors obligatoris proposats:- Satisfacció dels ciutadans amb la comunitat local- Contribució local al canvi climàtic- Mobilitat local i transport de passatgers- Existència de zones verdes públiques i serveis locals (indicador 4de la Xarxa)- Qualitat de l'aire en la localitat

§ Indicadors voluntaris proposats:- Desplaçament dels nens entre la casa i l’escola- Gestió sostenible de l’autoritat local i de les empreses locals- Contaminació sonora- Productes que fomenten la sostenibilitat

Aquests indicadors, proposats pel grup de treball d’indicadors de la Campanyade Ciutats Europees Sostenibles en la conferència d'Hannover, van serdiscutits en un seminari celebrat recentment a Sevilla38, on es van estarvalorant i contrastant amb diverses aplicacions d’aquests i altres indicadorsfetes per diverses ciutats i organismes, entre elles la Xarxa de Ciutats i Poblescap a la Sostenibilitat, que hi va presentar el seu llibre sobre el sistemamunicipal d’indicadors.

Només hi ha un indicador dels proposats per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap ala Sostenibilitat que coincideixi amb algun indicador comú europeu, tot i quediversos d'ells es podrien calcular amb les dades disponibles utilitzades.

5. Exemples d’alguns indicadors calculats per a Terrassa

No és l’objectiu d’aquest informe analitzar els trenta indicadors seleccionats perla Xarxa, ni d’entrar en el detall dels resultats d’aquests indicadors per la ciutatde Terrassa. Si que creiem interessant, però, poder comentar, en detall, algund’aquests indicadors i els seus valors. Com veureu pels comentaris, no estracta tant de discutir l'indicador i les metodologies pel càlcul, sinó posar sobrela taula algunes de les dificultats del sistema d'indicadors, de les complicacions 38 European Common Indicators Workshop, celebrat els dies 5 i 6 d'octubre de 2000 a Sevilla.


de càlcul, de la complexitat d'establir comparacions... però també de recalcar lapotencialitat d'aquests indicadors com a eines per prendre decisions en relacióa les actuacions municipals.

§ Estructura urbana, proximitat a serveis urbans bàsics

Aquest és un indicador de model que inclou (i amplia amb elssubindicadors) l'indicador 4 proposat dins la Conferència d'Hannover.Respon al criteri de sostenibilitat de la diversitat funcional de la ciutat.

Els serveis seleccionats són: Equipaments educatius públics iconcertats, espais verds i espais lliures (parcs, places, jardins), centresde salut (CAP i hospitals), abastament alimentari, transport públic ifinalment dotacions públiques de cultura i lleure.

Hi ha dues condicions: Densitat de població entre 75 i 550habitants/hectàrea, i tenir els serveis situats a menys de 500 m. Ambaixò estem seleccionant la possibilitat de l'accés a peu al servei.

La tendència que hauria de tenir l'indicador és l'augment. Un augment dela població que té els serveis a l'abast ens diu que la tendència de laciutat es dirigeix a compactar-se, a fer conviure diferents usos. Sil'indicador marca un descens, ens està dient que possiblement hi ha uncreixement de la ciutat difusa.

El càlcul de l'indicador es va fer aprofitant el Sistema d'InformacióGeogràfica de l'Ajuntament. Aquesta eina ens permet treballar amb unagran quantitat d'informació, tractar-la i visualitzar-la gràficament.

El càlcul ens indica que un 28,36% de la població es troba complint lescondicions. En els tres plànols que s'adjunten, es poden comprovar duesqüestions: que no hi ha densitat excessiva en el municipi (en relació a ladensitat només queden excloses zones per baixa densitat, en cap casper alta) i el factor "limitant" en el cas de Terrassa són els centres públicsde salut. En el plànol corresponent veiem les taques a l'entorn delscentres, i "els buits" existents en diferents sectors de la ciutat. Algunsd'ells, sectors candidats a rebre nous equipaments de salutproperament.

La potència de les eines utilitzades pel treball de l'indicador, permetria al'Ajuntament treballar molt més finament i en detall els diferents aspectesd'aquests indicadors, i per tant obtenir resultats molt més ajustats sobrequines serien les decisions a prendre. Així, els gràfics confirmen l'encerten la detecció dels sectors més necessitats de centres de salut. Unaanàlisi de detall de l'indicador de centres d'ensenyament (on perexemple se separin escoles bressol, centres de primària i de secundària)possiblement detectaria algunes mancances que, al tractar-hoconjuntament, no es reflecteixen. Per fer valoracions detallades del'indicador (i per tant veure la tendència) cal, però fer un treball de detall,estudiant els diferents subindicadors.


§ Recuperació de residus municipals

Indicador de flux d'un dels principals problemes ambientals de la nostrasocietat. És molt important conèixer i avaluar-ne tot el cicle, des de laproducció al destí final. Amb aquest indicador és tracta de posar demanifest la importància de la recuperació dels residus municipals. Dónainformació en relació al criteri d'ús eficient dels recursos ecològics, alcriteri d'implicació social i també dóna informació en relació al criteri desostenibilitat de la superació de la capacitat de càrrega del medi.

En l'indicador es valora tant l'acció municipal de promoció i implantacióde diferents sistemes de recuperació dels residus, com la resposta delsciutadans i la seva implicació social en el suport d'aquests processos derecollida selectiva.

La tendència desitjada de l'indicador és l'augment del percentatge deresidus recollits per la seva recuperació. Cal tenir en compte queactualment no hi ha la possibilitat de recuperar el 100 % dels residus, jaque una bona part no tenen, encara, destinació. Un pas endavant serà laimplantació de la recollida selectiva de brossa orgànica, que potpermetre un salt quantitatiu (i qualitatiu) important.

Un dels subindicadors és el que mesurar la producció de residusmunicipals per càpita. Aquest indicador hauria de tendir a estabilitzar-sei, a la llarga, a disminuir. Ens diria que fem un ús mes eficient delsmaterials, i per tant produïm menys residus.

En el cas de Terrassa, les dades són les recollides en aquesta taula igràfica:

Indicador 17: Recuperació de residus municipalsTerrassa

Estadístics, indicadors i subindicadors 1995 1996 1997 1998*

Residus municipals TM 67.532 68.154 69.531 70.400Residus recuperats TM 4.573 4.167 4.834 5.434Habitants 165.604 165.908 167.781 169.987

Indicador. Proporció de residus recuperats sobre el total % 6,77 6,11 6,95 7,72

Subindicador 1. Producció de residus municipals kgRM/hab i any 1,12 1,13 1,14 1,13Subindicador 2. Producció unitària de RM recuperats kgRMR/hab i dia 0,08 0,07 0,08 0,09

Subindicador 3. Tractament de residus municipalsRecuperació % 6,77 6,11 6,95 7,72Incineració % 0,00 0,00 0,00 0,00Deposició controlada % 93,23 93,89 93,05 92,28

Font: Ajuntament de Terrassa, Àrea de Medi Ambient.* Les dades de 1998, inclouen les aportacions a la deixalleria i el residus reciclats en aquest centre


Indicador 17. Subindicador 3Tractament de residus municipals

Recuperació sobre total de residus. %

7,72

6,776,11

6,95

0

2

4

6

8

10

1995 1996 1997 1998

§ Indicador: Superfície forestal cremada

Aquest és un indicador que avalua la superfície forestal cremada enrelació al total de la superfície forestal. És un indicador de qualitat, i ensdóna informació sobre els criteris de valoració i protecció de labiodiversitat i las superació de la capacitat de càrrega del medi.

Aquest és un indicador senzill, que el seu càlcul només presenta ladificultat d'un consens sobre que es considera superfície forestal, i quinesdades es fan servir per quantificar la superfície cremada. Hi ha trespossibles fonts d'informació: la Generalitat (Departament d'Agricultura iServei d'Extinció d'Incendis) i l'Ajuntament.

Indicador 30: Superfície Forestal CremadaTerrassa

Estadístics, indicadors, subindicadors 1995 1996 1997 1998 1999

Superfície forestal ha* 3.094,00 3.094,00 3.094,00 3.094,00 3.094,00Superfície forestal cremada ha 9,95 1,19 3,81 10,69 13,43Número d'incendis 21 46 47 41

Indicador: Proporció de la supercífie forestal cremana sobre la total % 0,32 0,04 0,12 0,35 0,43

Subindicador 1: Mitjana de superfície cremada ha 0,06 0,08 0,23 0,33

* Superfície forestal extreta de l'Auditoria Ambiental de Terrassa.

Font: Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil (Secció de Prevenció d'Incendis Forestals). Ajuntament de Terrassa (Protecció civil de Terrassa).

Dins del conjunt d'indicadors i subindicadors, la tendència ha de ser ladisminució tant del percentatge de superfície cremada, com del nombreabsolut d'incendis com de la superfície cremada en nombres absoluts.Possiblement aquest dos subindicadors, per ser comparables caldria


recollir-los també en format relatiu, respecte a la superfície forestal totaldel municipi.

Indicador 30Superfície forestal cremada

Proporció sobre el total. %

0,32

0,04

0,12

0,35

0,43

0,00

0,050,10

0,150,20

0,250,30

0,350,40

0,450,50

0,55

1995 1996 1997 1998 1999

6. El futur dels indicadors de sostenibilitat

Com ja hem vist, els indicadors de sostenibilitat són una important eina a l'horade prendre decisions pel que fa al futur de la ciutat. Quan l'administraciómunicipal assumeix el repte de la sostenibilitat (amb l'adhesió a la Cartad'Aalborg i més recentment la Resolució d'Hannover), està fent una aposta perun model concret de ciutat, i els indicadors són una forma de valorar com ensacostem a aquest model.

A partir de la publicació del llibre Sistema Municipal d'Indicadors deSostenibilitat, s'obren diverses línies de treball per l'Ajuntament. Un primertreball és l'anàlisi detallat dels indicadors de sostenibilitat inclosos en el llibre iobjecte de la prova pilot. Revisar les dades, els mètodes i fonts d'obtenciód'aquests, la periodicitat i com està evolucionant és el primer pas. A partird'aquesta anàlisi, caldria procedir a la publicació dels valors de cada indicador,amb les comparatives respecte a d'altres municipis similars i les propostes enrelació a les accions a emprendre per millorar els resultats del camí a lasostenibilitat.

Un segon pas és trobar la formula per incorporar aquests indicadors dins del'anomenat "Perfil de la ciutat" 39, que és un conjunt d'indicadors bàsics de laqualitat de vida. Entenem que aquests indicadors de sostenibilitat que hemdefinit amb la Xarxa han de formar part del conjunt de dades i/o indicadors querecullen la qualitat de vida. Cal considerar aquí que la línia de treball de laXarxa ha estat el treballar, sobretot, els indicadors de caire ambiental, i s'han

39 El Perfil de la Ciutat: Indicadors bàsics de qualitat de vida. És una selecció dels principals indicadors dequalitat de vida aplicats a la ciutat de Terrassa. També és un projecte de recerca i desenvolupamentsobre la millora del coneixement socioeconòmic local. En el projecte hi participen diferents ciutats mitjaneseuropees. Vegeu els successius Informes de conjuntura de Terrassa.


deixat els indicadors de caire més social i econòmic, que són els recollits, demanera principal pel perfil de la ciutat.

Un tercer pas és plantejar una línia de treball per assolir un únic conjuntd’indicadors de referència: Si la sostenibilitat és un procés ambiental, social ieconòmic, els indicadors de sostenibilitat també. En definitiva, estem proposantuna revisió dels indicadors de la qualitat de vida des d'una visió de lasostenibilitat. En aquesta línia cal trobar un conjunt de referència de maneraque anem fixant referències a diferents nivells:

§ Cal fixar un cos central d’indicadors comuns europeus (a partir dels10 proposats) que tinguin formules i mètodes de càlcul, periodicitats,comparables entre totes les ciutats..

§ Un segon nivell poden ser els 30 indicadors de la Xarxa de Ciutats iPobles cap a la Sostenibilitat. Aquests, però haurien d'incloure els 10indicadors comuns europeus.

§ En el tercer nivell, troben els indicadors de sostenibilitat inclosos dinsel projecte perfil de les ciutats. Hauria d'incloure els anteriors, mésaquells que les ciutats participants hagin decidit. Aquest nivelld'indicadors el considerem especialment rellevant, ja que representaincorporar un conjunt de dades relatives als aspectes socials ieconòmics que en els dos primers nivells no tenen (encara) gairepes.

§ Finalment, l'últim nivell seria el municipal estricte, i incorporaria anivell local tots aquells indicadors dels nivells anteriors més tots elsindicadors subindicadors que creiem oportuns o necessaris, tenint encompte que han de complir amb la tasca principal de facilitat lapresa de decisions.

la mesura de la sostenibilitat - les dades de...

Documents