la lluna en un cove : sarsuela en un acte y en vers
TRANSCRIPT
6 3 1
AK,XITJ CENTRALURtOH-CRAMÀTtOH
LA LLUM EN ÜR COÏE
SARSUELA
, EN UN ACTE Y EN VERS
DOi HRCÍS CAMPMMY Y PAHISSA
DON JOSEPH T. VILAR
)
)
Estrenada ab molt bon\
èxit en lo teatre de Novetats la nit del IS de maig de j8"l.,;
>
BARCELONA. í
ESTAMPA DE SALVADOR MANERO,\
RONDI PEL KORT, M'Ml-RO 12R. }
1871.I
Aquesta pes?a es propietat del autor. Los dretí de impressió"
sòn del director del .Ira'm cenlral Lirich- Drnmnlich, D. Rúfel
Ribas, (|u' es 1' únicli encarregat d' ella, y sense 'I seu per-
mís no podrà represcntarse en cap toatro ni societat particular.
AL APLAUDIT ACTOR
Y AMICH
DoN Jaume Molgosa
pQiC ^SBH
Cuasi s' ha fet costum en las dedicatoriàs lo dir
à la persona à qui se dedica la obra, que 's fa perafecte, per gratitut, per deber, etc , dons jo no t'ho
vull dir, te la dedico per que sí, que 's la mes forta
rahó, si la vols prentla, sinó deixela, per això tanamichs com avans, pues al ferho no vull mes quepagar un deute (iey! no de cuartos) que ab tú tenia.
A^
Barcelona 20 Maii; de 18")
Pérsonatjes
SOFIA, fILLA DE. . . 20 ANYS. ENRIQUETA AlESIANY.
DON ALEIX, COMER-CIANT RETIRAT. . . 50 » JoSEPn PONS.
PAQUITO, JOVE CA-
LAVERA 20 » Robert Torres.
LLUÍS, PROMÈS DE
SOFIA 30 » JOSEPH RiüDEVETS.
PEP, DIDOT DE LA MA-
TEIXA 50 » Joaquim Roca.
La acció passa en una població de Catalvnija un poch distant
de la Capital. Època aclual.
ACTE ÜNICH.
Decoració de camp. Casa à la esquerra en primer teinie ab un
gran emparrat. Taula y cadiras davant de la casa. Arbre en se-
gon terme. En lo tercer reixat ab porta al centro. Varies
testos ab flors per lo escenari.
ESCENA PRIMERA.
• SOFIA.
[Al tirarse lo teló Sofia acaba de fer un ram de flors.)
MÚSICA.
Ni esmeraldas,ni topacios,
. ni perletas
ni brillants;
no, no iguaíanpe *I que estimoen riquesaà n' aquet ram.
Cada dia
jo li donocarinyosasonrient,éll me miralo ram besay al besarlosoch al cel.
C.0$^B61
ESCENA II.
SOFIA y PEP.
[Pep entra per lo segon terme dreta ab un cistcllet ahftgas.)
PEP. Sofia, ija està llevada?soF. D' hont veniu?PEP D' hont vol que vinguia?
He anat ú .omplí el cistellet.
soF. Que porteu? Veyam.?EP. Que? figas.
soF. ;0y de coll de dama! [Mirant à lo cistellet.)
PEP. Yfrescas.SOF. Si qu* ho son, Pep.PEP. Tinga, tinga.
[AcostanVA lo cistellet.)
SOF. Gracias, no, lo que 's per ara...
PEP. ;Ay, ay! iQae té? la veig trista...
SOF. Es qne soch molt desgraciada!PEP. Que plora! ^Y ara Sofia?
iQue passa? No pucb saberho?SOF. Didot, [que 'm pesa lavida!PEP. Espliquis que jo no atino...
SOF. El papa farà dos dias...
PEP. Sento soroll! Ell s' acosta. (Mira al fondo.)SOF. Me 'n vas dins qu' estranyaria •
al veurem aquí.PEP. Tan prompte
com tinga ocasió, vingay m* esplicarà ..
SOF. Adios, Pep.[ÍEníra en la casa)
PEP. iQue es lo que la mortifica?(Seguintla ab la mirada.)
jAy del que 'm toqui la noya!Ara anémsen desseguidape '1 chocolate del amo.iQne tindrà, pobre Sofia?
ESCENA III.
ALEIX, hego PEP.
[kleix entra per lo reixat del fondo tot capficat.
ALEIX. Si, una venjansa terrible
sols pot tornarmela pau.Fins 1' honor de la família
nit y dia està clamant...
{Entra Pep ah una plata ah lo servey per lo
chocolate y un plat de figas.)
PKP. Don Aleix, lo chocolate.[Ho deixa sobre la taula.)
ALEIX. Una... dos... y està acabat. (Scn?/aí de ferir.)
PEP. (No m' escolta')
ALEIX. Sí, ja 'I miroà mos peus tot tremolant... [Vassejantse.)
PEP. Lo chocolate...
ALEIX. Venjansa,
y sa rassa acabarà. {Sense escoltar d Pep.)
PEP. Que 's refreda '1 choco...
ALEIX. (Dotiant un cop d Pep inatvertidament.) jPaf!
PEP. tíQue fa? (Si 's tornarà boig?)
•L chocolate es un glas.
ALEIX ^Ah, ets tú Pep? (Dissimulo.)
Bueno, bueno. (S' assenta y prent chocolate.)
PEP. (òQue tindrà?)
Miris don Aleix quinas figas:
son frasquetas ^oy?ALEIX. [Sense escoltarlo.) jPim! jPara!
PEP. (Res, ara fà 1' exercici!)
Son panxonas ^no 's vrital?
Provin una...
ALEIX. Sí, que mori. [Menjantsen una.)
PEP. (Vamos, ha rebut del cap.)
ALEIX. iSi avuy vingués en Paquito!
iQoina alegria mes gran! [Passejantse.)
Ella es tota ma esperansa.PEP. (Si pogués averiguar...)
Don Aleix.
ALEIX. iQue vols, Pep?PEP. Diguim.
iQué té?. . ^Perquè està afectat?
Fà un cuants dias que li observoqu' està trist y es mes estranytenint com té la Sofia
que ab amor lo sab cuydar.ALEIX ;Pepl... jPep!
PEP. Parli en confiansa.
Jo 1' aprecio com ja sab.
Só '1 didot de la Sofia
y cuand viudo vaig quedar,vostè fentmeobras de pare'm va pendre '1 seu costat
tractanme com de família,
y sento un agrahiment tal...
ALEIX. No dupto del teu afecte.
PEP. Pues, diguim...ALEIX. Tot ho sabràs.
(Ay, Pep!... iPepü Tot ho veig negre!PEP. Y per çó tant capficat?
Compris uUeras vermellasy tot vermell ho veurà.Res, son cosas del destino, ^
- que li habian de pasat.
ALEIX. iQue destino ni que rabasl
t.Greus abximplesas, babau?PEP. Vaya s' hi crech.ALEIX. iQue 'ts tanasi!
PEP. jSi tanasi! Ja veurà.Veu, cuantneixem lo destinotenini escrit pas per pas,
y tot lo que pasa, no hodupti,es per que té de passar.Hi estat en foch mil vegadasanys arrera sent soldat,
y bé n' han mort en la guerra!
y 'n Pep, ja ho veu, tantbó y sa!
^Y sab perquè ells morian
y jo encara no he mort may.'Per que '1 destino marcaba«Alto, Pep, tú 't salvaràs.»
ALEIX. ^Y si jo 't daba una mormaper clatallut?
PEP. Tan se val,
fora la meva planeta,
res, estaria marcat.Y si desprès m' hi tornaba
y li trencaba algun brasno ho estranyaria mica,es que hauria de passar.
ALEIX. ^Donchs per que no vé M que espero?PBP. Tornemhi, no està marcat.ALEIX. lY si vingués? ^Que dirias?
PEP. íQue vol que digués? jAy, ay!
Vindria perquè '1 destinojo li hauria senyalat.
ALEIX. Prou si t' escoltaba gaire'm farias trastocar.
PEP. Si no fos lo seu planeta...
ALEIX, íBe m' hauràs plenatejatl
ESCENA IV.
PEP.
Mireus que *s forta desgracialo qu' ara li està passant.
Comerciant en pells y drogas
y barcos d' aquells de mar,'s va fé una fortuneta
que Déu me 'n dó de mes gran.
'S retirà del negociper viure aquí en sauta pau;cuand ara que res li falta
comensa à rapapiejar.
Ves ara si lo que passano ho tenia ya marcat?
ESCENW.
Dit y SOFIA.
soF. lüidot!
PEP, Alante Sofia.
Escolti ^no ha raparatla tristesa del seu pare?Parla sol... y amunt y avall...
y diu: «Morirà... y venjansa!...
y suca tot fent jpifl jpaf!
[Acompanyant la acció.)
soF Ja ho he notat. Fa uns cuants dias
que '1 trobo trist, capficat.
^Sabeu que 'm temo que sigui?
Que sap tot lo que Ca '1 cas.
PEP. Com! t,De vostè y aquell jove?SOF. Es que serà casual,
però noto en éll tal cambides que 'n Lluiset ha arribat
de 1' Habana à n' aqui al poble.
PEP. Tot podria ser ^qui sab?De vegadas lo destino...
Créguim, si ha de ser, serà.
A mes tot pot arreglarse
qu' ell la demani y en paus.SOF. Vos no sabeu lo que 'm passa.
PEP. Es vritat m' ha dit avansqu' ara aqui m' ho esplicaria,
soF. Es, que '1 papa m' ha parlat
de casarme ab un cusi...
'NPaco.PEP. No '1 conech pas.
SOF. Si jo apenas me 'n recordo.Segons he sentit contares 1' home mes calavera,
mes gandul y mes tronat...
PEP. Que vingui, jo li prometo...SOF. Es fill del seu germà gran.
Jo no sé pas corn s' ho arregla.
Sempre jugant al billar,
no treballa ni estudia,
segons 'm digué '1 papà.Y no obstant per tot sél tr.'ba
vestit lo mes elegant...
PEP. Fet ser serà *1 seu destinoel gastà y no treballar.
SOF. Com sabeu, éll aqui à casano vé à visitarnosmay,
y sols escriu al meu papacuand lo necesita.
PEP. Es clar.
^Y vostè consentiria...soF. En casarm' hi.^No, Pep, may.
SOI'.
— 10 —Avans de marxà à la Habanaà lo Lliiiset vaig juraramor etern y à mon veurerun jurament es sagrat.
^No 's vritat que 'n Lluis m' estima?
y q'ie s' un jove formal?Ell he ho diu, jo be m' ho penso,ara filla Déu dirà.
De vegadas fa unas bromas...'M posa un duro a las mansy jo per no desayrarlo...
^Vos lo quedeu?
iQüé farà?
'M faig càrrech que '1 destinoes qui me M posa à las mans.
ESCEEA VI.
SOF.
LLUIS
SOF.
PEP.
LLUÍS.
PEP.
LLUIS.
PEP.
LLUIS.
l'EP.
LLUIS.
PEP,
LLUIS.
PEP.
DiTSí/ LLUIS.
íLluis!
iSoQa!T' esperaba.
Paso redoblado, ;arm![Prenent lo servey del chocolatc y disposanlse d
marxar.)
iSe 'n aneu?Si -m fandenfeta.
Y si be ja tinch molts anys,cuand veig cuadros à lo vivo ,
sento una caló...
I•la. ja!
iQuin humor gasteu!Perforsa,
no tinch res mes per gastarTeniu, Pep. [Posantli una moneda d la tnd.)
Y fugi home!M' agravieul
Això may.'L prench per no agraviarlo,
{Se 'I ftca ala butxaca.)
per res mes.Home y es clar.
Servíunos sempre com ara...
]Servir diu! \Servirlos ray!
Si en lo mon jo sols serveixo
per serví y ho veurà clar,
conventsense que M destinom' ha fet lo mes servicial.
Neixo y plora que mes plora
y güe... güe. sens parar mayy serveixo à los de casasols per ferlos mal de cap.
Als cinch anys diu que servia
per menjar mes qn' un de gran.
— 11 —*n tinch deu, bueno serveixo
à Fra Pere de escolà.
Als vint quinto y ab lo choposervia al rey sent soldat.
Al trenta *m caso ab la donaseryín/ per multiplicar.Cuaranta *n faig, quedo viudoy entro à servi als seus papàs.N' he complert cincuanta ara,
y serveiao k dos amants.'N vindran seixanta luego
y com ja tindran xavals,
'm pujaran à la esquenay 'm diran «jarri tatà!» [Xcompanantl• acció.)
A setanta anys faré nosay 'm treuràn ab un cabàssemní sols per menjar popas.
Als vuytanta à can Pistraus
y à llavoras à la terraserviré per engreixar,
y ab tot y ab tants de servicis
com servint haiuré prestat,
los meus serms allavorasseran tan poch servicials,
qne faré 1' últim servici
y sols ma veu servirà
per dir: «Paso redoblado.»alto y à fer malvas [armi
[Cuadranse y fent saludo militar.)
LLüis. .ío dupto que hi hagi un homequ' hos truanyi per bromejar.
PEP. Veu que ja marca 4 destinoque 'n Pep sempre serà gat?
soF. ^M' estimasLluis?Hüis. ^Y ho pregunlas?
^Duptas à càs...
soF. NoLluis, may.Mes lo papa ..
lluís. Avuy li parlo
y tot quedarà arreglat.
SOF. Hi ha un obstacleLLUÍS No hi ha obstacles
per dos cors enamorats.PEP. Apa noys! Sembla qu' ho donguin,SOF. Sols ma esperansa en tú està.
LLüis. La maneta. {Volguen Ui besar)
SOF. ;Que 'n Pep mira!
lluís. Sols un petó...
SOF. No... iay, ay! {Lluis li besa la ma.}
PEP. Armas al hombro, de frente,
paso red(iblado [au!
[Pep se^nvà tot cuadrat ab h servici del cho-colaíe.)
— 12
ESCENA VII.
lluís y SOFIA.
SOF, No perdem lo temps y escoltaperquè 'I papa pot venir.
t-LDIS. Dons ;que passa noya?S'IF. Ahir
vàrem surti à dauna volta
y ab un tó molt sentenciós'm digué que vol casarmeab un cusi y trasladarmeà la capital.
lluís. iPrecios!
Es un perdut, calavera,'sdiu Paco, avuy vindràperquè li ha escrit lo papày això Lluis 'm desespera.
lluís. Ni el teu papà ni el cusi
de mi podran separarte.SOF. Joestich que...LLÜIS. Res de espantarte
ta confiansí posa en mi.SOF. Si M papa descubreix luego...LLÜIS. .Jo molt prompte tornaré,
ten constància, amor y fé.
ITé! {Besant lama de Sofia.)
SOF, Lluís estigas!LLUÍS. Té y té!
ESCENA VIII.
Dits y PEP.
PEP. iTé, lé té, tél lAltoel fuego!(üesde la porta figurant tocar la corneta).
SOF. jQuin susto m' ha dat traidoriPEP. Fugi, depressa. (^1 Lluis.
LLÜIS. Coníiansa. [Enxaixant.SOF. Fas reviurer ma esperansa.PEP. jRompen filas!... Ve '1 senyor.
(Fentsuríirà Lluis.)
ESCENA IX.
SOFIA, PEP í/ ALEIX.
ALEIX. ^Ab qui enrahonabas, noja?PEP. Ab mi..ALIÏIX. ^,Ab tú?Píp. Si senyor.
Li esplicaba las bataíias
en que vaig se '1 vint y nou,
— Jli —y à poch avans de sa entradahi babia pera aqtii un fochgranejat ^oy?
SOF. oy.ALKIX. (lYen Paco!
si avuy no vindrà Senyor!)(jSi, venjansa y estermini!) [Passejantse.
PEP. ^No veu com parla tot sol? {A Sofia.SOF. Si didot.ALEIX. Sofia, escolta.
Tenim que parlar tots dos.SOF. Cuand vulgui.ALEIX Passem à dintre.
Si demanan... (A Pep.PEP. Si, senyor.
ESCENA X.
PEP.
jVamos, 'm sembla impossiblel{Miraníse'l.)
Un senyor tant judiciósl
^Y encara hi haurà qui duptiqu' això es el destino y prou?Tinch present com si fos araqn' antes de tornarse boig,no ho era. Prou me 'n recordo.íQue hi farem?—Anem al hort.
ESCENA XI.
PACO, després PEP.
MUSICA.
PACO. Ja soch al poble,
ija soch felisl
Avuy sens falta
toco Ms pistrinchs.
Vendre las terras,
vendré els molins,vendré las casasy'n sent ben rich;
à Barcelonapodré lluhir
mas bellas formas,mon cutis fi,
y el protótipode mos amichsseré sens dubtefentlos ;din! ;din!
[Imitant diners.)
[Pep haurà sartit
à Paco.)
Jo soch del tio
lo nen mimaty aixis puch viurersens treballar.
Fumo bons puros,puros de ral,
y tot lo dia
passo al billar.
Sempre vesteixo,
molt elegant,
vingan teatros,
passeigs y balls,
fent mil conquistasper tot hont vaspues les conquistofent: iLà-rà-làl
[Ballant.)
un poch antes, vejeni ballar
— i'l —PEP. (iQue miro' un jove!
Y està ballant!)
PACO. (iQue veig! un home!)PKP. (Qui es? Veyam.)PACO. ^Sou de la casa?PEP. Aixis ho crech.PACO. Pues escolteume.PEP. Pues escoltem.PACO. Jo soch del tio
lo seu nebot.PEP. De debò?PACO. Vaya!PEP (Un altre boig.)
PACO. PEP.
Jo cstich à Barcelona Aquet serà sens dubtesoch un jove de to segons sa esplicació
y conto mes conquistas aquell cusi que esperan,que'n un ram hi ha flors, que I' amo casar vol.
Vesteixo ab gran esmero Prou vas errat de comptes,calso sempre xarol. veuràs dintre de pochAra sab de parlarne com no es lo teu destino
ab qui té '1 gran honor, casarte ab qui tu vols.
DECLAMAT.
PAGO. Ara vostè pot conèixerque soch...
PEP. (Un ximple del tot.)
PACO. ^Fa temps que viu en lo poble?PEP. Ja fa femps, ja, si senyor.PACO. Pues li faré una pregunta
per que m' interessa molt.^Sab ahont vivia 1' oncle?
PEP. I'L seu oncle?PAGO. Era un senyor...
PEP. Pensaba que era senyora.iQuinas senyas...
PAGO. lOh
— lo —PEP. .fo, no,
^,Pero vostè sab...
PACO. iïornem'hi!iCanario! Vaya si 's mort!Ja no menjarà mes flgas...
PEP. Que no men... ;Jó, jó. jó, jól.
[Esclatant de riurer.)
ÍVaja, d'aquest lo destinoès creurer que 'Is vius son morts.)
Miris, aguardi aqui un rato
y surtirà dintre pochun senyor qne tal vegadapodrà enterarlo de tot.
PACO. No tardi que m' impaciento.PEP. (Ques' arreglin tots dos boigs.)
ESCENA XII.
PACO, luego ALEIX.
PACO Preguntaré pe '1 notari
y aixi en su rtirem d' nn copPrench posesió desseguidade ia herència, y demà lalonl
ALEIX. (jEs élll La cara del Jaume. [Entra]Fingim y aixi ho sobre tot.)
Servidor de vostè.PACO.
'
Gracias.
í,Es vostè...
ALEIX. D. Ramon Boschúnich notari 'n lo poble.(Aixi cantarà millor.)
PACO Voldria parlarhi...
ALEIX. Bueno.PACO. Escolti pues, atenció.
ALEIX. Ja pot comensar cuand vulgui.
(No 'm coneix ni poch ni molt.)
Si vol entrar... [A ta casa.)
PACO. iCà! No importa.ALEIX. Com vulgui...
PACO. Pues atenció. .
Resideixo en Barcelona,això 's coneix en mon port,
y en lo barnis d' elegància...
ALEIX. Envarnisat va?PACO. (iQue toschi)
Jo soch lin cursi de moda,Paquito Serra es mon nom,y avans de morirse '1 papa. .
Jo he tingut papa.ALEIX. Ja 's molt.
lY... mama?PACO. í,Que diu si mamo?
Soch massa gran, no senyor.ALEIX. Volia dir...
— 16 —PACO. Cvmprendido.ALiiix. ^Vosté no ha nascut tot sol.
com los bulets?PACO. No jcanario!ALEIX. No perdem temps que 's preciós.PACO. Tenia un jermà '1 meu papa.
que m' era tio ^sab?AtEix. Prou.PACO. Apenas lo coneixia,
no obstant 1' estimabamolt.ALiïix. iVamos, la sanch no 's torna aigua.
M' estimaba M meu nebot.!PACO. El papa cuand jo era nino
per donar 'm educació*m feu entrar à un col-leji
fins que al cap d* uns anys se 'm mort,deixantme com à fill únichtot lo seu qu' era molt poch.
ALiíix. iProu que ho sé, prou. ; Pobre Jaumel!PACO. Jo tindria ja Ms dinou
y 'm llenso à fé '1 calaveraalternant ab lo grant tó,
y com no tenia cuartosme lo buscaba per tot.
Dech al sabaté y al sastre,
à la despesa y al joch...
ATíïix. Anem al gra, fora palla.
PACO. Per vostè li guardo tot.
ALEIX. jComlPACO. Pues si, farà uns dos dios,
[Sense escoltaria.)
rebo una carta, descloch.En ella se 'm participa
que '1 meu tio Serra ha morty tots los seus bens me deixapues crech qu' era solteron.
Firma la carta el notari
d' aquest poble Ramon Bosch.ALiíix. Molt servidor de vostè.
PACO. Gracias, gracias, vostè 'smolt. ..
ALEIX. Basta. (Es éll, no hi ha dupte.De.contento -m balla el cor.)
PACO. Jo qu' arreglo la maleta,de negligé y aquí soch,per que avuy mateix voldriapendrer formal possesió.
ALEx. Ab franquesa, ^1' estimabaal seu tio?
PACO. jOh, molt! Moltll
(Ni tampoch me recordabaqu' hagués existit al mon.j
ÀiJíix. ^Y si no fos mort?PACO. iCanario!ALEIX. i,Que pagaria?.PACO. „^- - . --
Quinas bromas mes pesadasl
ALEIX.
PACO.
AirEX.PACO
ALEIX,
PACO.ALEIX.
PACO.ALEIX.
PACO.ALEIX.
PACO.
PACO.
ALEIX.
PACO.
ALEIX.
PACO.
ALEIX,
PACO.
ALEIX.
PACO.
ALEIX
Deixemlos està à los morts.
J.Y si no ho fos?
iVaya, vaya!Em consta que 's mort y prou.Es mort ^eh?
Radicalment.jPobre tio! Ni may qu' ho fos.
Si jo 'm moriré de pena.;Abrassam, nebot!! (Obrintli'ls brassos.)
Com! Com!!lAbrassam! jPaco, à mos brassosl!
No m' abrassi, Poch à poch.Jo só '1 jermà de ton pare,deIJaume.
jCanariol Noy!^Eh, Paco, quina sorpresamss agradable?
Sí, molt.(Fossis deu pams sota terra.)
íY donchs el notari Bosch?
lY la carta?
Tot mentida.Escolta, escolta nebot.Perquè vinguessis la cartaI' escrita cambiant lo nom.Pots està abmi. .
^Fins que moriQ'm fa hereu?
No, Paco, no.^No sabs que tinch una filla?
Hermosa, ni el mateix sol.
Es la teva cusinetaLa Sofia í,sabs?
(jAdios!)
^Sabràs guardà un secret?
iOhl!{Posant los dits 'Is Hams.)Escolta nebot.
Escolto, tio.
Divuit anys farà ara prop...
^.Divuit anys? Dons assentems'hi. [Ho fà.)Qu' un comerciant de nom,un tal Gumersindo Casashome de gran posició,
va comprarme una partidade pells de micos varons.Vens lo plasso, no las paga
y jo bramant de furorperquè ab los cuartos pensabapagà un venciment molt gros,
acalorat perdo el tino
li dich pillo y estafondevant de varias personasque feyan circul allí prop.Ell que sí, encara no habiaacabat de parlar jo,
— 18 —'m planta una bofetadaque 't dich noy que va fé un xopiqu' avuy dia encara sentoaquí à la galta el soroll.
PACO. ^Vosté debia tornars'hi?*LFix, ï' enganyas, Paco,PACO. [Ah! no?ALEIX. No.PACO. ^Per qué?ALEIX. Perquè sens pensarm'ho
vaig perdrer tot lo valor.
D' aquell dia no sossego
y 'n res no trobo consol.Ell va morir à la Habanahont se trasladà allavors.
Ha vingut son fill al poble
y ara es 1' hora...PACO. ^De qué? iComlALEIX. De que 'm tornis 1' alegria
y ab ella la pau del cor.
PACO. ^Pero com? iQüg 's lo que pensa?ALEIX. Matà'l fill.
PACO. jCanario] noy! {Fent un saU.
íY vosté s' atreviria?..
.
ALEIX. Jo no puch... no tinch valor...
PACO. ^Y qui és el que s' encarregade... [Senyal de ferir.
ALEIX. TÚ.PACO. iCanariol Jo no.ALEIX. TÚ.PACO iSí? Passihobé tio.
Conservintse tots ben bons.ALRix. Paco, no hi hà res tan fàcil
com punxà 'n lo mitx del cor.
PACO. Però tio y las resultas?[Posantse la ma al coll.
ALEIX, jlnfelís! ^Tems à la mort?PAGO. Després, si jo 'n aquet jove
no M conech.ALEIX. Bueno, millor.
PACO. Ell no m' ha dat cap desayre...
ni sé com se diu... tampoch.ALEIX. 'S diu...
PACO. ^Com?ALEIX. 'S diu L'uis Casas.
ESCENA XIII.
Dits, SOFIA y PEP desde ta porta.
soF. Que 's lo que escolto [Senyor
— l'.l —
ALEIX. Y et caso ab ma filla.
l'Aco. Això ja 's un altre só.
soF. (jPobre Lluis! Dech avisarlo.
[Sembla imposible, Sen^^or!)
{Pep torna à entrar en la casa.
Déu los guard.ALEIX. Paco, ma filla.
PACO. iCusineta!SOF. jCusí!
ALEIX. |Bo!
AbrasseusI Vaya ab franquesa.PACO. (Si pogués agafà el dot.)
SOF. (Quina cara de tronera.)PACO. Ets una diosa de amor!ALEIX. ^Vols casarte ab ella?
PACO. Las mebas inclinacions. .
ALEIX. (Desd' ara conta ab la noya.Mes primer ^sabs? {Senyal de ferir.,
pacü. Cóntil mort.[Després d' una pausa.)
ALEIX ^Aceptas?PACO. Acepto.ALEIX. Tócala. [Donamtli la mà.)suF. (tQue dehuen tremar tots dos?)ALEIX. Sofia, desde ara mirà
en ton cusi, '1 teu espòs.PACO. Sí, sí, tòrtola afligida.
(jCanario, canario noy!)ALEIX. Convinarém la manera...PACO. Ets la reyna del meu cor.
(Surtinl.
(Encaixant.)
[À Sofia.)
{À Paco.)
[Content.
[EmportaritsH.
(A Sofia
ESCENA XIV.
SOFIA luego LLUÍS.
SOF.
LLUÍS.
SOF.
LLUÍS.
SOF.
LLUIS.
SOF.
LLUIS.
SOF.
LLUIS.
SOF.
Primer morir que casarm'hi.Vetaqui '1 parlar tot sol.
Pobre Lluis! Decb avisarlo.
jEs éll! IGracias, Déu piadósl.
Déu te guia. [ÀLluis que entra.
Sí. íQué passa?El cusi es aquí.
Millor.
^Es un de bigoti y bongo,que porta lentes?
Sí, noy.'L he vist qu' aquí 's dirigia:
venia à peu y tot sol.
Si que 'm dona poch cuidado.Lluis del meu cor, no ho sabs tot.
Parla.
Vull salvar ta vida.
Digas que no 't comprench.
IOh!
Diu que '1 teu papà un cert dia
— 20 —à devant d' altres senyorsvàdàun revés al meu...
lluís. Vaya!Ja eslich enterat de iot.
soF. Y ara '1 cusi per venjansa,segons conveni del dos,t' assesinarà sens dupteaixís que 't trobi tot sol.
Y per premi à tal vilesa
vol que m' hi casi.
lluís. Això prou.Ell dius matarme ^y 'as tornas?
ALEIX,iSofia! [Desde drns.]
SOF. 'L papa!LLUÍS. Valor.
ESCENA XV.
LLUÍS, lueijo PEP.
lluís. ^Qui podria presumirse...desprès de tants anys qu' això...
ni menos me 'n recordaba.jOla Pep! Te un duro. [Surt Pep.)
PEP. ^Com?lluís. Home, que 't regalo un duro.PEP. Y ara! que 'm fa tornà roig!
No ho íassi. jFos cada dia!.
[Se H fica d la butxaca.)
LLUÍS. 'M volen matar.*
PEP Sí, prou.Encara que li dispari
la pistola deu mil cops,si no es morí '1 seu destinoja pot fer, no tingui por.
LLüis. Qui, jo? Veig que no 'm coneixes.PEP. La noya m' ho ha esplicat tot.
LLüis. Deixeumél que ara s' acosta.
[Mira dintre la casa.)
PEP. Primer jo coma didot.
LLUÍS. Després, deixeumél per ara.
PEP. M' espero aquí fora dons.(Em sembla que M seu destino
es que li fassi un cap nou.)
ESCENA XVI.
lluís y PACO.
PACO. (La nena no vol brometa.jSe 'm mostra tant desdenyosa!)
LLUÍS. (Anemli à fer la forsosa.) [En segon íerme.]
PACO (M' ha dat aquesta agulleta[Ensenyant un gros punyal.)
el tio per punxà 'd Lluís.)
— 21 —jün jove! Qui podrà ser? (Veyentà Lluis.)
Amaguem això primer.)(iS' amaga lo punyal.)
LLDis. Dos paraulas. (Detenintlo.)
PACO. iQué?LLüis. Es precís.
PACO. (^Si serà...?)
Liuis. Jo 'm dich Lluis Casas.M' ha sentit anomenar?
PACO. Canario! jo... (^Com sabrà...?
Estich pitjor qu' entre brasas.JLLUIS. Pues soch jo. Sé que *ra buscaba,
y pot disposar de mi.PACO. (iVamos res, no puch fujíl)
{Mirant à son costat.)
LLUIS. ^No *m contesta?PACO. (Tremolant) Jo pcnsaba...LLPis. Com las intencions que porta...
respecte à mi jo no ignoro,etxijeix lo meu decoroque 'ns arreglem.
PACO. Això importa.LLnis. Perquè si be 's considera
desprès qu' han passat tants anys...
PACO. . Cosas de \ells, son estranys,
y 'n tenint una fal•lera...
LLUÍS. Es ben cert.
PACO. ;No 'm desagrada,es cobart y n surtirem.!
LLüis. Per lo tant crech que podemdeixar la cosa arreglada,
y d' una manera honrosatant per vostè com per mi.
PACO (iQu8 's simpatich!) jOhl Sí, sí...
[Pasejantse de Irasset ab ell y ab molta ama-bilitat
)
per que 'scosa bocliornosa...LLUIS. Desprès de molt de pensar
sols un medi hi ha aceptalle.PACO. Vol dir ;eh?LLOIS. Sí.
PACO. {'iQue 's amable!)LLüis. Que 'ns podem desafiar.
PACO. [Ca^ario! jQina sortida! [Deixant son bras.)
LLUÍS. Diguim ^coneix lo floret?
PACO. De vista, mes no 'ns hem fet.
No 'm hi he tractat en la vida.
LLUÍS. Si vol veneno, pistola...
PACO. iCà, home, cal Res d' això.
TLOis. Acepti, per que sinó {Ab energia.)
de vostè 'n faig una bola.
SOF. (Com 1' espanta.) [üesdelapoita.]
PACO. Ja 's capritxo...
LLUIS, Dintre poch torno, y à mort.PACO. Pcro escolti per favor...
LLUIS. Esculli armas y he dicho.
ESCENA XVII. .
PACO, heçjo SOFIA.
PACO. [Tremolo com una íiillal
Y 'm matarà, de precís.
Dichosa carta icanario!Si ara pogués fugir...
[Surt de la casa Sofia y H toca per la espatlla.)
soF. CusinetlPACO. Ay! Cusineta.
('M pensaba qu' era 'n Lluis.)
SOF. (Espantemlo. I Pues escolti.
PACO. Escolto hermós serafí.
MÚSICA.
SOF. Vostè 's desafia,
segons he sentit.
PACO. Sols per sa ma bella
'm esposo à morir.soF. Pues avans no ho fassi
vull y li dech dir
tot lo quejo opino.PACO Espero sumís.SOF, Si en la palestra
bi pert la pell
serà justícia,
del Déu del cel;
y si la \idalo meu Lluis pert,
conti desd' araque al mon no hi és.
PACO. ^Con que si guanyaperdo la pell;
y si jo triunfo
moro també?Pues es un lanceque 'm diverteix.
Gracias rusinaper tant de bé.
ESCENA XVIll
Dits /y PEP.
Pep qu'' estaba^n segon terme escoltant, s' adclanta y to-
ca per la espatlla d Paco.
PEP. Sí d' ella escapapot tení entès,
que ma pistola
lo puja al cel.
2:í —PACO. Ay! ay! canario!
Joestich ben frescLi!
SOF. Y si ab nií 's casaveurà verdet.
SOFÍA. PACO. PÉP,
Pobre Paco Ja tremolo M' afigurono 't arrendo de pensar'hi. que '1 tal Pacolo gran SL'sto ni sols goso farà promptequ' has tingut; à dir Jesús; la del fum;Si s' escapa L' un pistola, à mi 'm semblam'afiguro 1' altre sabre, que à lo pobreno s' atura ja desd' ara prou li falta
ni al Perú. soch difunt. donà un vull.
[Sofia entra à la casa.)
ESCENA XIX.
PACO y PEP
PEP.
PACO.PEP.
PACOPEP.
PACO.
PEP.
PACO.
PEP,
PACO.PEP.
PACO.
PEP.
PACO.PEP,
PACO.PEP.
PAGO.
PEP.
Jo 'm dich ?ep.{Pegantliuncop ala espatlla.
Bé, no truquem.Y entengui pues [gran canalla!
que no deixo may qu' un ximplecausi trastorns à ma casa.
No '1 comprench. Sinó s' esplica ..
Ja sé tota la tramadaLo conveni ab lo seu tio.
Mes home si jo ignorabo. .
Francament... si jo no creya...
(Estich que no se '1 que 'm passa.)
Jo só '1 didot de la noyajsó'l didotl... ididotü
CarambaPensaba qu' era la dida.
Vostè busca sas riquesasQui... jo? no...
iTocàt de l'ala!
aquí tan sols trobarà
la lluna en un cove.
Vaya!jEy! no *m toqui 1' amor propi.
Yosté li ha fet caurer llàgrimas
y estimantlacom la estimopreparis don... papaiiatas,
à batres ab mi en el acte.
Reflexioni...
Res, jcanalla!
Si jo...
Ja sabré trobarli
las passigollas.
S' enganya.Perquè no 'n tinch.
{EnsenyanHi laspistolas descarregadas.)
Veu? fins dalt.
Hi posaré sols dos balas.
Aquí hi ha un itoscií à cuatro passos.
Y que tal, <,hi ha molta cassa?
'L meu partri, Déu.Entesos.
Aixis que jo 'n trobi un altre
de igual categoria...
jBasta!
,iBromas à mi? Mirim. miriml^quéhi troba à la meva cara?
(Qué si embarquessin los lletjos
ja foras à la Carraca.)
Però quina culpa hi tinch?
Es lo seu destino y basta.
No passi cuydado, torno.Pep figura anarsen: del fondo retrocedeix diu lo vers
següent y se ^nva.)
Descansi en cuant à lasarmas.
PACO.PEP.
PACO.
PEP
PACO
PEP.
ESCENA XX.
PACO sol.
MUSICA.
PACO. Morir tan jovetan fi y guapetno vullmorirmeque foralletj.
iMorirl Morir!
iAy, ay, ay, ayl
[Plo7^ant.)
jQuinafrissansa!
Quin malestar
Sia cas 'm matand' aquesta feta
quedas Marietasense promès,res de habaneras,
lay! jo t' ho jurolo teu futuroserà angelet.
Morir tan jovetan fi y guapetno vull morirmeque fora lletj.
jMorir! jMorir!
iAy,ay, ay, ay
y en fi, lo que pot esperarsed' un gobern tan lliberal
y yo tranquil fent la siesta
com si res estès passantY nada. nada, si 'm matanja ho saben, poden manar. i
Paquito Serra y Forquillarepública federal.
ESCENA XXI.
PACO y lluís.
lluís. Sech, aquí, si m' anyoraba.[Lluis ab dos florets.)
PACO. Nosenyor, no.. (Ay, ay, ayl)
lluís. ^Veu lo que mas mans aguantan?PACO El meu pasaport. (M' enfila
com un capó al ast!)
lluís. La balafa soroll, tothom s' entera
y això vamos... desagrada.Jo trobo mes preferible
dintre '1 bosch ab tota calmasota arboleda frondosaprop d' una font regaladaab quietut y ab armoníauna punxada y s' acaba.
PACO. ^No fora mes confortableel ferhi una costellada?
y nich! y nach! y...
[FentP acció de menjar coslellas.)
ESCENA XXII.
Dits y PEP ab pistolas.
PEP. {Pegantli un cop à la espatlla.) Cuand vulgui.PACO. Que *m farà malbé la espatllaPEP. ^Repara? Son de primera,
(Ensenyantli las pistolas.)
això es mori ab bonàs armas.PACO. (Fossin de cartró [asesino!)
[Tirantlo un de cada bras.)
PEP. Anem.LLUÍS. Dispensi, es meu ara.PEP. Só primer...LLüis. No, s' equivoca...PEP. [Vostéllluís. ;No, vostélPEP. Vostè.PACO. íQue 'm marejan! Nada, vayal
Mentres vostès discuteixenvaig à dà una passejada. [Fentl• acció de es-
capar.)lluís. Quiet aquí! (Acció depunxarlo.)
PEP. ;Si 's mou I' atisso! {Apunhintlo.)
;Alto el peloton!PACO. Dons alto.
iVolen fe '1 favor de dirmeque 'Is he fet y per qué 'm matan?
LLujs. Per dos rahons. La primeraper lacuestió del pare...
PEP. Y la segona es perquèla seva planeta ho marca.
PACO. Que planeta ni que cuentos!Jo no vull morir. jCarambal
LLUÍS. Vostè pe '1 dot sacrifica
à una noya que no 1' ama.PEP. Y à mi '1 que 'm toqui à la noya
ha demorí y santas Pascuas,PACO. [Jesúsl iQuí! iJol S' equivocan.
£1 tio volia obligarmeà que matés à vostèper lo de la bofetada,
perquè diu qu' ell es cobart
per realisar sa venjansa,
y per premi vol que siga
lo seu jendre. Mes desde ara
desisteixo. iNoy, canario!
LLUÍS. Desisteix?PAc^. Ab tota 1' ànima.
Vegin, si 'm deixan marcharno paro fins à Canarlas.
ALEIX. {Dins.) Paco! iPa^uito!PACO. (Sí, crida.)
[Despu es de figurar parlar un momenl LUiis yPep.)
lluís. 'T perdonem.PACO. iSí?PEP. Sí.
PACO. jGraciasl
lluís. Mes ab una condició,
cuant t* avisi ab veu ben alta
diràs que no vols la noya.PACO. [Oh, sí, sí! No 'n passin ànsia.
PEP. Avisaré à la Sofia. [Entra en la casa.)
lluís. Jo 'm retiro detràs 1' arbre.
ESCENA XXIII.
Dits y ALEIX.
ALEIX. [Paco! [Paco!PACO. No hi soch tio.
ALEIX. ^Ja has cumplert ta missió?PACO. feQuina...ALEIX. La de... [Senyal de punxar.)PACO. No senyor.ALEIX. iPues que pensas? AI avio!
i,No has vist à lo teu contrari?
PACO. No fa molt.ALEIX. í,Yqnét*hadit?PACO. Que ja se 'n pot tornà 'I llit.
ALEIX. ^Y no 1' has mort?PACO. Ni pensarhi.ALEIX. Jo soch cobart com tu sabs,
y ab tot y això si '1 teniaaquí prop...
LLcis. [Presentantse.) ^Sí? iQae faria?
PACO. (Que passi Ms meus mal de caps.)lluís. Jo só '1 üll que tant lo cansa.
Com l' insult li feu lo pare,
es lo mes natural qu' ara
jo y vostè prenguem venjansa.Aquest jove no m' ha ofès (^4 Paco.)
y com no vol la cusina...ALEIX. ^No la vols?PACO. lYoI Desatina.
Poden matarse vostès.lluís. La guerra està declarada.paco. Tingui '1 punxo quem' ha dat. [Donanllilo
punyal.)ALEIX. (;àh, tuno!)(J Paco.)PACO. (Ja m' hi safat!)
([Apa tiol) (Instiganllo.)
ALEIX. Es caramadal(iTremolo del cap als peus!)
LLUÍS. A sas ordres estich ja.
ALEIX. CM matal)Paco. (à Aleix.) (;Valor y allà!)
Aleix. [Filla meva! [Ab un crit.)
ESCENA XXIV Y ULTIMA.
Dits, SOFIA y PEP.
SOF. |Pare! [Abrassantlo.)
ALEIX. (jJueus!)
SOF. Jo '1 salvaréALEIX. [Ah! Pensaba...SOF. Sols ab una condició.LLUÍS Que consenti en nostre unió.
SOF. Es lo jove qu'estimaba.ALEIX. (jNo hi ha remey!)PACO. {A Aleix.) (iNo cedeixi!)
ALEIX. (Posathi tú.)
PACO. (No pas ara.)
LLÜIS. ^Contesta...
ALEIX. {Consento! [Després d^ una pausa.)
SOF. i Pa re!
LLUIS. Y vostè vull que coneixique tot ha estat una broma.
PACO. jCanariol Sí, un poch pesada.LLUIS. Té Pepl [Li dona un duro.]
PEP. iUn altre vegada?
— 28 —LLüis. Prent, per lo qu' has fet...
PEP. iNo, home!lluís. Prent.PEP. Endevant. ;Vejeu,jo 't tochi [Se'l
fica d la butxaca.)
Ja estich tot roig. jMalvinatje!SOF. Cusi, quedis.PACO. [Ca! de viatje.
Per tot veig armas de foch,
y després tampoch tinch roba.PEP. Vostè si que pot ben dí
qne buscant troba à la fi...
PACO. ^El qué?PEP. La lluna en un cove
y gracias que d' esta feta...
vostè habia d' acabar.AXEix. No ha estat pas així.
PEP. Es clar.
no era la seva planeta.
Si la boda s' ha arreglat
y si's casan à la fi...
serà...
ALEIX. ^Per qué?PEP. ^Per qué?ALEIX. iSf?PEP Perquè ja estaba marcat.ALEIX. Y digas la sarsueleta
qu' ara aquí acabem de fé'
iquin destino es lo seu?PEP. iQuél,ALEIX. iQuina es la seva planeta?PEP. Això sí...
ALEIX. Feshi un esfors.
^Serà aplaudida ó xiulada?PEP. íQue vol resposta acertada?
Que li donguin los senyors. {Senyalant lo
públich.)
MÚSICA.
FINAL.
soF. Un cel de venturade dichas sens fi
en brassos m' esperade mon amant Lluis,
y aixís extasiadaglatint lo meu corexclamo: iBenhajabenhajal' amor!
PACO. W entorno com antesperdut y tronat
y à mes si 'm descuydoaquí deixo el cap.
— 29
Si alguna ninetaab mi es vol casarper senya voldriaque fes pam Ipim! pam!
TOTS,
Ventura colmadahaurem tots logratsi al fi de la pessasentim pam! piml pam! {Aplaudint)
1 3^ OÏÏ
OBRAS DEL MATEIX AUTOR.
La copa del dolor. .
Pensa mal y no erraràs.
Contra enveja
La noya del entressuelo.
A LA LLUNA DE VaLENCIA.
Si m' embrutas t' enmas
CARO
No 's pot DIR BLAT... .
a pel y à repèl.. . .
Tres y la maría sola. .
Embolica que fa fort. .
Una prometensa.. . .
Los tres toms. . . .
La lluna en un cove, .
Drama en 3 actes.
Sarsuela en 2 actes.
Comèdia en 2 actes.
)) 2 »
» 1 »
Jget. li r ieh
C. costums
Sarsuela en
(1.)
[1.)
(3.,
(4.)
PRÓXIMAS A ESTRENARSE.
La torre DE 'ls amors..
Cassar al vol. . . .
TeATRO DEL CLAVEL. . .
Sarsuela en 2 actes.
Comèdia en I »
Cuadro doméstich en 1
acte.
(1) Ab colaboració ab doii Andreu Uras-éí.
(2) Wiiíica de don Francisco Vidal.
(3) Música de don Josepb T. Vilar.
PRODUCCIONS CATALANAS
EN UN ACTE.
aBí y avuy.
Ala cuarta pregunta.
Amor, partit y pesetas.
Autes y are.
A pel y à rapel.
A so de labals.
Cap jeperut se veu lo jep.
Cinch minuts fora del mon. (zarzuela).
Cosas del oncle.
Cristeta la estanquera.
En Joan doneta.
Fotògrafías.
Joves y vells.
La butifarra de la llibertad.
La capital del Imperi.
La comèdia de Falset.
La cuestió son cuartos.
La festa del barri, (zarzuela)
La filla d' un manobra.
La guerra civil.
La lluna ab un cove.
La noya.
La perla de Monseny.
La perla de Tarradell.
La policia secreta.
La pubilla de Riudoms.La reina de las criadas.
La reixa de llibertad.
La sombra de D. Pascual.La vida al Encant.La triunfant Resurrecció.
Las aranyas y las moscasLas admetllas d' Arenys.Las Uàgrimas de Polònia.Las pildoras d' Holloway.Las tres alegrlas.
Las tres rosas.
Las tres teclas.
L' alcalde del barri nou.L' boig de las campanillas.L' perdut iay! 1' perdut!
L" noyde lascamas tortas.
Lo matrimoni civil.
Lo Pronunciament.
Lo senyor Jépis.
L' orga de rahons.
Los cantis de Vilafranca.
.
Los partits de la patrona.
Los tres toms.
May es tart cuan si es à temps
M' acaigut la loteria.
Mistus.
Mossèn Cuslella.
No s' pod dir blat.
Palóts ^^anxos.Pescà à'l' encesa.
Qui al cel escup.
Qui trenca paga.
Set morts y cap enterro.
Setse jutjes... (zarzuela).
si m' embrutas t' enmascaro.
Si que 1' haben fete bona.
Sistema Raspall.
Tres y la Mani sola.
Tretse son tretse.
un barret de riallas.
Un bon ministre de Déu.
Un casament dity fet.
Un inglés en Mataró.
Un joch de cartas.
Un llaminé dins d' un sach.
Un mal tanto.
Un mosquit d' arbre,
Un pa com unas ostias.
Un poll resusitad.
Un pollastre aixelat.
Una juguesca.
Una nit de carnaval.
Una noya es per un rey.
Una prometensa, (zarzuela).
Va caure.
EN DOS ACTES.
A la lluna de Valencià.Al altre mon.Cada ovella ab su parella.
Carlos setè, (zarzuela).
Contre enveija.
Gat escarmentat.
D. Perlimplim.
L' aplecb del Remey, (zarzuela)
Ló castell dels tres dragons.*L cantadó.
L" e.5flüfiM» de la torratja (zarzuela.
L' punt de las donas.
Las carbasas de Montroig.
L.i noya del Ampurdà.La noya del entresuelo.
La pubilla del Valies.
La rambla de las flors, (zarzuela).
La sabatcta al balcó.
la torre del? amors, (zarzuela)
Laïuyetas deMallol.
La vaquera de la piga rossa.
La venjansa de la Tana.
Liccista? y Cruzados.
LorovelUÍel ou, (zarziu'la). .-
Lo sefior padrí o aniory pessetas.
Los béroes ylasgraiulesas.
Los pescadors de S. Pol. (zarzuela).
Ous del dia.
Pensa mal y no erraràs, (zarzuela).
Per fondo que 's fasi M foch.
Heus, Paris y LondresSi nr eiubrutas t' enniascaro.si us plau per forsa, (zarzuela).
Un ciri trencat.
Un cmbolich decordas.Un mercat de Calaf.
X^a.penyora particular (zarzuela.
EN TfiES MES ACTES.II /i: / i5/.
'V::. . í.í.
A bordo y en terra.
Amor de pare.
Bacb dè Roda.Carlos de Espana.Cor de roure.
Cosas del dia.
Digna de Deu.Honra, pàtria y amor.incendi de Hostalrich.
L' anticuari.
La bala do Yidre.
La campana de la Unió.
La casa sens gobern.
La copa del dolor.
La creu do plata.
La festa del Santuari.
La mitja taronja.
La muller que fa per casa.
La pietat del cel.
La Romeria de Recasens.La rosa blanca.
La urbanitat.
La Yioleta d' or.
La Verge de, las Mercès.Las dos mangalas.Las duas noblesas.
.:i i;-, fill i)>T
5! '.b
,Las euras del mas.Las francesillas.
Las joyas de la Roser.
Las modas.Las papallonas.
Las pubillas y hereus. "'
Las reliquias d' una mare?Lo camp y la ciutat.
Lo colleret de perlas.
Lo gat de mar.Lo 29 de Setembre.Losegoistas. '<i''' c
Los hereus. .
'''
Los politichs de gambétoLo pom de violas.
L' ulliuireyde Magnòlia, (zarzueh
Margarida cio Prades.-
Marta.
Misteris del mar.O rey ó res.
Quintas y caixas. /ii'•*.a"l/:
Oui s'. espera 's desè^'èVíi'.
'
Un agregat de boigs.
Un cap de casa.^
Un gefe de la coronela.
a).
PRODÜCCIONES CASTELLAHASi:.l•i
Amor con amor se paga.
Casarse por carambola.
Un marido delance.
EN UN ACTO.
I
El sanlo al cielo.
':-^ i,,rj ;l,Pacul)io.
EN DOS ACTOS.
Frutadel siglo.
Cosas del mundo.ElangeldelaCaridad.Juan fiyaller. .
,
La boda del conde Rapp.Los màrtiresdel pueblo.
EN TRES MAS ACTOS. ,. u..,í£V -^b nai.ll
Los siete dolores de,.|3J^i;í9^£iÍ!Í.uçiiï|a.
(música) (1).'
'.'
Pobres y ricos ú labruja de Madrid.
La Venganza. 2^ parte del Scrrallonga.
Yiriato ó cl liberlador de Esp,ana,
Una herència en Córccga. .j'; '•/,,j,
(1) La músira de esla obra es original del Sr. Carreras, sin la cual ho po-drà representorse, segun ronvenio de los autores, devcngados los derechos deviin
znrcuela en un acto. ^\Vd