Laimplantacióde les xarxessense fils alsmunicipis

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ 3

2. TECNOLOGIES I SERVEIS WI-FI/WIMAX 7 2.1 SERVEIS D’ACCÉS A INTERNET I D’INFORMACIÓ AL CIUTADÀ .......... 11 2.2 SERVEIS CORPORATIUS DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA ................... 12 2.3 SERVEIS OFERTS A EMPRESES MUNICIPALS O ALTRES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES ...................................................... 12

3. OBJECTIUS DE L’ACTUACIÓ DELS AJUNTAMENTS 13 3.1 DISPONIBILITAT DEL SERVEI EN ENTORNS SENSE OFERTA DE BANDA AMPLA ........................................................................... 17 3.2 INCREMENT DE COMPETÈNCIA EN ZONES SENSE COMPETÈNCIA EN L’OFERTA DE BANDA AMPLA ...................................................... 18 3.3 REDUCCIÓ DE LA FRACTURA DIGITAL .............................................. 19 3.4 SERVEIS D’INFORMACIÓ EN ITINERÀNCIA ....................................... 19 3.5 SERVEIS PER A VISITANTS .............................................................. 19 3.6 SERVEIS D’AUTOPRESTACIÓ............................................................ 20 3.7 MILLORA DE L’EFICÀCIA EN ELS SERVEIS MUNICIPALS ................... 20

4. EL PAPER DE L’ADMINISTRACIÓ 23

4.1 MODELS D’EXPLOTACIÓ .................................................................. 28 4.1.1 Model d’operador vertical ....................................................... 28 4.1.2 Serveis majoristes amb diversitat de proveïdors ......................... 29 4.1.3 Xarxa oberta .......................................................................... 31

4.2 MODELS DE COMERCIALITZACIÓ ......................................................33 4.2.1 Conclusions........................................................................... 36

5. ASPECTES LEGALS 37

6. ASPECTES ECONÒMICS 41 6.1 DESPESES DE POSADA EN MARXA (CAPEX) ..................................... 44 6.2 DESPESES D’OPERACIÓ (OPEX) ....................................................... 45 6.3 PLA DE NEGOCI I VIABILITAT DE LA XARXA ...................................... 47

7. PASSOS PER A LA IMPLANTACIÓ DE XARXES SENSE FILS 51

8. RESUM D’ASPECTES IMPLICATS EN LA PROMOCIÓ DE XARXES WI-FI/WIMAX 59

9. REFERÈNCIES 63 9.1 ASPECTES ECONÒMICS ................................................................... 65 9.2 INICIATIVES I PLECS DE CONDICIONS ............................................. 65

ANNEX I: CÀLCUL DE DISTÀNCIES PER ANTENES A LA BANDA ISM 67

Edita: LOCALRET

Disseny gràfic: Insòlit

Impressió: Gràfiques Cuscó

D.L.: XXXXXXXXXXXX

Amb la col·laboració del Grup de recerca de tecnologies i estratègies de les telecomunicacions de la Universitat Pompeu Fabra

Desembre de 2008

Introducció

- 5 -

· 1. IN

TRO

DU

CC

IÓ ·

La gran proliferació de xarxes sense fils en diferents àmbits és avui dia una realitat que ofereix un gran ventall de possibilitats. Els municipis no viuen pas al marge d’aquest fenomen, sinó més aviat són i han estat actors decisius en l’ús d’aquestes xarxes per promoure els serveis de la societat de la informació entre els seus ciutadans i millorar els serveis municipals. La rapidesa i facilitat d’implantació d’aquestes tecnologies han permès la realització d’experiències interessants durant els darrers anys.

Tot sovint aquestes iniciatives permeten l’activació de la societat de la informació i la pro-moció de serveis d’administració electrònica municipal o simplement accés a Internet. Cal tenir en compte que, per oferir serveis de telecomunicació, en tractar-se d’un mercat regulat per l’administració central, cal seguir la legislació en matèria de telecomunica-cions, a més de respectar les regles de competència bàsica en tot sector. En aquest sentit, aquest document pretén donar informació als càrrecs municipals oferint tot un seguit de possibilitats pel que fa a l’ús d’aquestes xarxes com a eina d’interacció entre el govern municipal i els ciutadans.

També preveu l’anàlisi econòmica d’aquest tipus de projecte. Les tecnologies Wi-Fi/WiMAX han esdevingut molt econòmiques i possibiliten la realització de desplegaments d’accés amb poca inversió inicial. En entorns municipals sovint es perd de vista la ne-cessitat de dur a terme un bon manteniment de la xarxa i un servei d’atenció a l’usuari acurat. Aquest ha estat el taló d’Aquil·les de nombroses iniciatives municipals. Per això, també inclou els aspectes econòmics d’aquest tipus d’iniciatives i posa especial èmfasi en la necessitat de trobar models sostenibles d’inversió.

El present document, La implantació de les xarxes sense fils als municipis pretén oferir informació actualitzada sobre les diferents possibilitats que aquesta tecnologia ofereix pel que fa al desplegament de serveis i aplicacions en entorns municipals, i exposa els trets diferencials més destacables dels possibles models d’explotació.

Tecnologiesi serveis

Wi-Fi/WiMAX

- 9 -

· 2. TE

CN

OLO

GIE

S I S

ER

VEIS

WI-FI/W

IMA

X ·

No s’ha de perdre de vista que les xarxes de telecomunicacions són el mitjà de trans-missió i que el seu valor principal rau en els serveis i aplicacions que aquestes xarxes suporten, així com en el valor afegit que ofereixen ja que permeten estendre tots aquests serveis de forma flexible utilitzant tecnologies sense fils com són les Wi-Fi i WiMAX.

Aquestes tecnologies permeten oferir serveis dels que anomenem de “banda ampla”, és a dir a velocitats superiors a 1 Mbps, i amb una qualitat de servei i disponibilitats notables sempre que el desplegament s’hagi realitzat de forma òptima. L’ús d’aquesta capacitat per terminal permet oferir un gran assortiment de serveis i aplicacions, de fet la gran majoria de serveis i aplicacions que s’ofereixen a l’Internet convencional es po-den utilitzar de forma òptima sobre aquest tipus de xarxes.

Per poder oferir aquests serveis, cal realitzar una inversió en infraestructura de xar-xa amb el desplegament de repetidors que tenen una cobertura molt limitada. Aquest desplegament cal que sigui planificat de forma acurada per poder donar una cobertura geogràfica màxima i una bona qualitat en la recepció del senyal. El document Les tec-nologies Wi-Fi i WiMAX de Localret ha estat redactat per donar resposta i orientació als dubtes més tècnics associats al desplegament d’aquest tipus de xarxes.

L’arquitectura més habitual per aquest tipus de xarxes sense fils és la que es presenta a la figura 2-1. En aquest esquema, el punt d’accés sense fils dóna servei a tot un seguit de clients (ordinadors de sobretaula o portàtils i dispositius lleugers) que els permet comunicar-se a una xarxa fixa tot sovint connectada a Internet.

Figura 2‑1: Esquema de xarxa sense fils en mode infraestructura

Punt d’accés

Ordinador de màamb targeta Wi-fi

integrada

Ordinador de sobretaulaamb targeta Wi-fi inserida,connector pigtail i antena

exterior directiva

Ordinador portàtilamb targeta Wi-fi

inserida

- 10 - - 11 -

· 2. TE

CN

OLO

GIE

S I S

ER

VEIS

WI-FI/W

IMA

X ·· 2

. TE

CN

OLO

GIE

S I

SE

RVE

IS W

I-FI

/WIM

AX

·

A més del servei d’accés a Internet de banda ampla, aquestes xarxes permeten tot un seguit d’aplicacions específiques que donen un valor afegit encara més gran a les xarxes de banda ampla. A continuació, presentem una classificació dels serveis i aplicacions, en forma de taula, i una descripció posterior1.

Taula 2‑1: Classificació de serveis per a xarxes Wi‑Fi/WiMAX

CLASSIFICACIÓ DEL SERVEI EXEMPLES DE SERVEIS I APLICACIONS COMENTARIS

Serveis d’accés a Internet i serveis d’informació al

ciutadà

Cerca o accés a informació•

Missatgeria instantània•

Comunicació interactiva • (veu sobre IP i fluxos de vídeo)

Serveis asíncrons, com correu • electrònic

Accés remot a xarxes i intranets • d’empreses

Transferències de fitxers•

Banca en línia•

Interacció amb serveis de • l’Administració pública

Serveis de comerç electrònic•

Es tracta de serveis que són accessibles a través de qualsevol connexió a Internet ordinària i que no són filtrats ni limitats per la xarxa municipal o serveis que l’administració ofereix de forma directa als ciutadans (sense passar per Internet) a través de la seva xarxa. Poden estar personalitzats o no.

Serveis corporatius de l’Administració pública

Serveis de comunicació • interactiva entre diferents agents de l’administració

Serveis d’accés a bases de • dades municipals i aplicacions corporatives d’ús específic (enllumenat, tràfic, control vehicles, etc.)

Sistemes de telemetria pel • control de consums de gas/aigua/ electricitat, càmeres de vigilància, etc.

Aplicacions d’ús específic • per determinats col·lectius municipals (escoles, biblioteques, etc.)

Serveis interns de l’administració (autoprestació) no oberts als ciutadans

Serveis oferts a empreses municipals o altres

administracions públiques

Serveis de connectivitat • entre xarxes

Accés a Intranets específiques•

Comunicació interactiva • (veu sobre IP i fluxos de vídeo)

Serveis que ofereixen a tercers, ja siguin empreses municipals o altres administracions

1 Us remetem al document Les tecnologies Wi-Fi i WiMAX de Localret per obtenir informació més exhaustiva i detallada sobre aquestes tecnologies.

2.1 SERVEIS D’ACCÉS A INTERNET I D’INFORMACIÓ AL CIUTADÀ

Es tracta de serveis que són accessibles a través de qualsevol connexió a Internet ordinà-ria i que no són filtrats ni limitats per la xarxa municipal o serveis que l’Administració ofe-reix de forma directa als ciutadans (sense passar per Internet) mitjançant la seva xarxa.

Serveis generals d’accés a informació • mitjançant els webs públics de les administracions. P.ex. www.gencat.cat o www.mataro.cat.

Serveis de cerca d’informació • general o específica. Aquests serveis són molt demandats ja que permeten a l’usuari trobar informació, de forma interactiva, sobre temes que són del seu interès. Uns dels cercadors de propòsit general més utilitzats són Google i Yahoo!.

Serveis de missatgeria instantània • . Es tracta d’un dels serveis que està guanyant terreny, especialment entre els sectors de població més jove. Aquests serveis permeten la comunicació textual en temps real entre diferents usuaris amb possibilitats d’intercanvi de documents i sincronització de sessions. Alguns dels exemples més utilitzats són els serveis de Messenger, GoogleTalk o bé el serveis de missatgeria de Skype.

Altres • serveis de comunicació interactiva que incorporen fluxos de vídeo en temps real bé siguin de veu, de dades, de vídeo o combinats donen lloc a una altra classificació de serveis i aplicacions. Els serveis de telefonia IP (o veu sobre IP) són un clar exemple que incideix amb força. El servei de veu IP i videoconferència d’Skype ha estat un dels que més èxit ha tingut darrerament, amb més de 100 milions d’usuaris al món.

Trobem també que els • serveis de comunicació asíncrons, com el correu electrònic, són dels més utilitzats actualment. Aquest servei es considera una de les aplicacions més utilitzades a Internet, fins i tot per sobre dels serveis de navegació web. El correu electrònic és un dels serveis que millor es pot proveir amb qualsevol xarxa Wi-Fi/WiMAX, donats els baixos requeriments que exigeix.

Serveis d’accés remot a xarxes i intranets corporatives públiques o privades • . Aquests serveis tenen cada vegada més importància atès que donen accés als treballadors itinerants a informació corporativa de forma remota, amb la garantia de mantenir la seguretat de les comunicacions.

Un dels serveis més antics d’Internet, i que també és factible sobre xarxes sense fils, •és el de transferències de fitxers de forma no interactiva. Aquest servei permet accedir a bases de dades documentals i descarregar continguts en diferents formats de forma discrecional.

L’accés a • serveis de banca en xarxa és també una de les aplicacions més utilitzades. La possibilitat de consultar i executar ordres bancàries de forma remota i segura ha fet créixer de forma important aquest servei.

Dins de la classificació que estem establint, apareixen també els serveis de tramitació i •interacció amb l’administració pública. Aquests serveis, que actualment s’estan oferint a través d’Internet, també poden ser oferts de manera directa mitjançant l’extranet municipal sobre xarxes sense fils. Aquests serveis apropen l’administració al ciutadà, permeten fer tràmits personalitzats, consultar l’estat de sol·licituds, etc. Un clar exemple és el portal cat365.cat, que permet als ciutadans interactuar amb les diferents administracions catalanes.

Els • serveis de comerç electrònic poden ser adaptats o bé oferts directament utilitzant les mateixes plataformes que disposen per comercialitzar serveis i productes a través d’Internet.

- 12 -

· 2

. TE

CN

OLO

GIE

S I

SE

RVE

IS W

I-FI

/WIM

AX

·

2.2 SERVEIS CORPORATIUS DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

Tota administració pública utilitza uns serveis de telecomunicació que li permeten dur a terme les seves funcions de forma eficient i econòmica. Aquests serveis es consideren en règim d’autoprestació pel fet de no estar disponibles al públic. Per tant, l’administra-ció farà ús d’una infraestructura que servirà per dotar als seus col·lectius d’un sistema de comunicacions mòbils potent, de banda ampla i de baix cost.

Alguns dels serveis que l’ajuntament pot plantejar oferir en règim d’autoprestació utilit-zant una infraestructura de xarxa Wi-Fi/WiMAX municipal són els següents:

Serveis de comunicació interactiva entre els diferents membres de •l’administració. Aquest servei permetrà dotar als diferents col·lectius, com per exemple policia local, serveis de manteniment, serveis de recollida selectiva, equips de parcs i jardins, bombers, etc. d’un servei de comunicacions en grup tancat d’usuaris. Aquest servei pot incloure des de serveis de veu sobre IP, missatgeria instantània o alarmes i avisos de manera que complementi o substitueixi i millori altres sistemes de radiotelefonia o telefonia mòbil cel·lular que actualment s’estan utilitzant.

Serveis d’accés a bases de dades municipals i aplicacions corporatives •per a usos específics. Alguns exemples poden ser: el control i gestió de zones d’aparcament senyalitzat i limitat, els sistemes d’inventari, la reposició i el manteniment del mobiliari urbà, els sistemes de control de recollida selectiva de residus, els aplicatius per fer inspeccions d’obres in situ, el control de l’enllumenat públic, els plafons publicitaris, les bases de dades de vehicles per consultar en xarxa l’estat del pagament de les taxes municipals, les denúncies prèvies o les ordres d’embargament, o els plànols d’edificis pels bombers.

Sistemes de telemetria • que permeten automatitzar processos de recollida d’informació que tradicionalment es fan de forma manual. Alguns d’aquests processos estan orientats a aportar informació de facturació sobre consums d’electricitat, gas o aigua, especialment en empreses de serveis municipals o recollir informació d’estacions meteorològiques.

Serveis d’ús específic per determinats col·lectius, com per exemple les • escoles municipals, biblioteques, museus o centres d’exposicions, etc. Totes les entitats vinculades amb l’Administració pública poden gaudir d’una xarxa de comunicacions que els permeti interaccionar i agilitzar processos de comunicacions entre ells. Per exemple, transferència d’informacions de matrícula en període escolar, serveis de transport i reserva de llibres entre biblioteques de la xarxa municipal o comarcal, retransmissions d’actes entre espais municipals, etc.

2.3 SERVEIS OFERTS A EMPRESES MUNICIPALS O ALTRES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

La xarxa municipal sense fils també pot ser utilitzada per oferir serveis a altres adminis-tracions públiques que requereixin servei en el municipi o bé empreses públiques que operin a la zona i també tinguin aquest tipus de necessitats. Els serveis més habituals poden ser els de connectivitat entre seus i edificis de tercers, serveis d’accés a intranets específiques o bé serveis de comunicacions interactives de veu i dades.

Objectius de l’actuació dels

ajuntaments

- 15 -

· 3. O

BJE

CTIU

S D

E L’A

CTU

AC

IÓ D

ELS

AJU

NTA

ME

NTS ·

Les possibilitats de subministrar serveis utilitzant les tecnologies Wi-Fi/WiMax, així com la seva estreta associació al territori permeten que les administracions locals pu-guin utilitzar-les com a mecanisme per arribar a objectius d’eficiència interna, promoció de les empreses i del territori, i augmentar el benestar i desenvolupament econòmic dels ciutadans amb uns costos baixos.

Gran part de les iniciatives promocionades per les administracions locals existents van dirigides a cobrir de forma simultània diversos objectius com els esmentats que, entre sí, no són excloents, ans el contrari, es reforcen mútuament. A continuació s’enumeren els objectius citats més habitualment per les autoritats locals a l’hora de promoure direc-tament o indirecta l’ús d’aquestes tecnologies. Aquests objectius es poden classificar en cinc grans línies d’actuació:

Incorporar els ciutadans a la societat de la informació: • actuacions públiques basades en l’augment i la millora de l’oferta de serveis de telecomunicació per fo-mentar l’accés dels ciutadans a la societat de la informació. Es parteix de la impor-tància de les tecnologies de la informació i comunicacions (TIC) per al desenvolu-pament econòmic i cultural de la societat i se serveixen de l’efecte de la posada a disposició dels ciutadans de serveis de telecomunicació o increment de l’oferta. I quan aquesta ja existeix, es vol potenciar el nombre de ciutadans que fan ús de ser-veis TIC, amb l’augment de serveis de banda ampla.

Millora en serveis municipals: • desplegament de xarxes de banda ampla per a ús en la prestació de serveis municipals. En aquest cas, es pot utilitzar la infraestruc-tura de banda ampla tant per a reduir el cost i millorar l’eficàcia de la resta de serveis de forma no visible als ciutadans( p.ex., utilització per part de patrulles de la policia municipal per accedir a bases de dades policials), com per a prestar nous serveis de forma telemàtica i itinerant als ciutadans (p.ex., accés al plànol de la ciutat des de telèfons intel·ligents o PDA equipades amb Wi-Fi).

Increment del valor d’ús del territori: • en aquest cas, es pretén augmentar l’oferta de serveis en la zona destinada a visitants i empreses potencialment interessades en radicar-se en la zona coberta per la xarxa. Aquest és el cas dels desplegaments efectuats en zones turístiques per tal de subministrar informació als visitants.

Promoció empresarial: • dotar de millors infraestructures i serveis a les empreses que decideixin establir-se en el municipi així com la fidelització de les existents, evitant processos de deslocalització i, d’aquesta manera, ajudar les empreses en els seus processos d’innovació.

Facilitar l’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics en compli- •ment de la Llei 11/2007: desplegament d’una xarxa que faciliti l’accés de tots els ciutadans per tal de poder relacionar-se amb les administracions públiques utilitzant mitjans electrònics, que és un dret reconegut per aquesta Llei.

Ja hem manifestat que aquests objectius no són pas excloents. Així, per exemple, el des-plegament d’una xarxa Wi-Fi/WiMAX municipal que sigui explotada en autoprestació per a la transmissió d’informació de sensors i càmeres, i de forma simultània s’utilitzi per subministrar accés a Internet per a ciutadans i visitants, així com per a accés residencial als ciutadans en zones on no existeixi oferta alternativa de banda ampla, cobreix de for-ma simultània tots els objectius.

- 16 - - 17 -

· 3. O

BJE

CTIU

S D

E L’A

CTU

AC

IÓ D

ELS

AJU

NTA

ME

NTS ··

3.

OB

JEC

TIU

S D

E L

’AC

TUA

CIÓ

DE

LS A

JUN

TAM

EN

TS ·

ACCÉS DE COBERTURA ZONES BLANQUES ZONES GRISES ZONES NEGRES

Cobertura que permeti itinerància

Reducció de la • fractura digital

Millora de • l’eficiència dels serveis municipals

Reducció de la fractura digital•

Serveis d’informació per als ciutadans•

Serveis per als visitants•

Reducció de costos en telecomunicacions•

Millora de l’eficiència dels serveis municipals•

3.1 DISPONIBILITAT DEL SERVEI EN ENTORNS SENSE OFERTA DE BANDA AMPLA

Les zones blanques, típicament rurals que no disposen de serveis de banda ampla, atès que el desplegament d’infraestructura fixa per part del sector privat no és viable econò-micament, presenten una debilitat important per incorporar els ciutadans i empreses a la societat de la informació, sent les administracions municipals una de les institucions, encara que no l’única, que pot actuar per corregir aquestes desviacions del mercat.

La promoció del desplegament de xarxes públiques Wi-Fi/WiMax es pot convertir en un dels mecanismes a utilitzar en aquest sentit, ja que el baix cost de desplegament en ubicacions localitzades respecte a altres tecnologies facilita la seva implantació ràpida amb costos molt raonables en la majoria de casos.

Tanmateix, abans d’abordar la promoció del desplegament d’aquest tipus de xarxes amb l’objectiu de dotar al municipi de serveis de banda ampla, és convenient tenir en compte els següents factors per a avaluar la conveniència de portar a terme aquestes inversions:

Plans existents per part dels operadors de telecomunicació privats: • Si bé actualment la disponibilitat de banda ampla no es considera legalment a Espanya com a servei universal i, per tant, l’operador dominant no està obligat a desplegar aquest tipus de xarxes, la Generalitat de Catalunya finança plans d’implantació de serveis de banda ampla per municipis mancats d’aquests serveis dintre del Projecte Banda Ampla Rural4. Abans de tractar la promoció municipal, és convenient consultar a la Generalitat els plans existents per evitar la duplicitat i ineficiència d’inversions. Així mateix, és també convenient consultar amb l’operador dominant els plans pre-vistos d’extensió d’ADSL o altres tecnologies per a la zona contemplada.

Inferior amplada de banda i qualitat de servei de la tecnologia fixa: • Tal com s’analitza en el document Les tecnologies Wi-Fi i WiMAX editada per Localret, si bé Wi-Fi permet subministrar serveis de banda ampla, no és un substitutiu complet de la infraestructura fixa, per les seves característiques tècniques que no recomanen proveir serveis de consum molt elevat de banda ampla (com per exemple televisió IP). Encara que els serveis més utilitzats sí poden proporcionar-se de forma ade-quada, és necessari tenir en compte la futura competència de la tecnologia fixa que estarà basada en una millor qualitat de servei i amplada de banda, encara que pro-bablement també unes despeses més grans per als usuaris.

Cost de desplegament més elevat que en territoris amb oferta de banda •ampla fixa: Si bé el desplegament de la xarxa d’accés Wi-Fi/WiMax no és depen-dent d’aquest aspecte, el cost de les xarxes de transport que permeten dotar de

4 Es pot consultar l’estat del projecte amb informació gràfica de les zones que tenen cobertura del servei a la pàgina web de la Generalitat: http://www10.gencat.net/gov_cbar/AppJava/cercadorbandaampla.jsp

Al territori ens podem trobar amb diferents realitats pel que fa al desplegament i oferta de serveis de banda ampla i accés a Internet. Una manera simple d’establir una classi-ficació consisteix en veure l’oferta de banda ampla i la seva competència. Així ens tro-bem2 en zones blanques on no es disposa de cap tipus d’infraestructura de telecomu-nicacions desplegada que permeti accedir a serveis de banda ampla. Aquest tipus de zones acostumen a ser rurals, allunyades dels nuclis de població més grans de la regió. També apareixen les zones grises, on només hi ha un operador, habitualment el que té més pes en el mercat estatal, sense oferta en competència. Finalment, es defineixen les zones negres on hi ha competència en oferta i els usuaris poden optar per diferents operadors i decidir a quin contracten el servei.

El desplegament de la infraestructura també condiciona el tipus de serveis que s’ofe-reixen. Les xarxes sense fils poden oferir serveis a interiors d’edificis, suplint en part els desplegaments de cable i DSL, encara que amb molt problemes tecnològics3. És més habitual pensar en xarxes on la seva cobertura estigui orientada a donar serveis en espais públics exteriors bé siguin zones d’alta concentració (hotspots) o bé amb una certa continuïtat per poder oferir serveis en itinerància.

En base a aquesta classificació, els objectius poden variar d’una zona a una altra, depe-nent de l’oferta existent i tenint en compte també el tipus de desplegament que s’ha de portar a terme. A continuació presentem, en forma de taula, la relació entre els objectius que poden preveure els ajuntaments en definir un projecte de desplegament de xarxa sense fils, depenent de la zona en que es trobin:

3-1: Classificació d’objectius de xarxes Wi-Fi/WiMAX

ACCÉS DE COBERTURA ZONES BLANQUES ZONES GRISES ZONES NEGRES

Interiors d’edificis Reducció de la • fractura digital

Increment de la • competència en el mercat de banda ampla

Reducció de la • fractura digital

Reducció de la • fractura digital

Zones públiques exteriors

Reducció de la • fractura digital

Millora de • l’eficiència dels serveis municipals

Increment de • competència en el mercat de banda ampla

Reducció de la • fractura digital

Serveis d’informació • per ciutadans

Serveis per visitants•

Reducció de • costos en telecomunicacions

Millora de • l’eficiència dels serveis municipals

Reducció de la • fractura digital

Serveis d’informació • per als ciutadans

Serveis per als • visitants

Reducció de • costos en telecomunicacions

Millora de • l’eficiència dels serveis municipals

2 Segons la classificació realitzada pel regulador francès ARCEP http://www.art-telecom.fr/

3 Ens referim de nou al document Les tecnologies Wi-Fi i WiMAX per a més detalls.

- 18 - - 19 -

· 3. O

BJE

CTIU

S D

E L’A

CTU

AC

IÓ D

ELS

AJU

NTA

ME

NTS ··

3.

OB

JEC

TIU

S D

E L

’AC

TUA

CIÓ

DE

LS A

JUN

TAM

EN

TS ·

3.3 REDUCCIÓ DE LA FRACTURA DIGITAL

La reducció de la fractura digital és un objectiu habitual i que no depèn del tipus de zona (blanca/gris/negra) en que es trobi el municipi. En aquest cas, l’esforç de desplegament de la xarxa i provisió de serveis va encaminat a augmentar la penetració de la banda ampla en determinats col·lectius, la incorporació dels quals a la societat de la informació, planteja un diferencial important amb la resta dels ciutadans.

No sempre la fractura digital es produeix per manca de serveis de banda ampla o per l’elevat preu, sinó que també la baixa alfabetització digital dels ciutadans pot tenir un efecte més rellevant que l’increment de l’oferta de banda ampla o la reducció de preu d’aquesta.

Quan el problema, o part d’ell, és imputable al cost dels serveis de banda ampla per als col·lectius de rendes baixes, la subvenció d’ús de serveis, dotació en centres d’accessos gratuïts a Internet o altres actuacions focalitzades, poden ser una opció econòmicament més rendible per a l’ajuntament.

En aquest sentit, com a objectiu addicional al desplegament de xarxes promocionades pels municipis, pot ser interessant plantejar-se la subvenció dels serveis de banda ampla als col·lectius més desfavorits.

3.4 SERVEIS D’INFORMACIÓ EN ITINERÀNCIA

Els serveis itinerants són aquells que s’utilitzen en ubicacions distintes a les utilitzades habitualment pels ciutadans per accedir a serveis de telecomunicació, com el domicili o l’oficina. Aquest objectiu es planteja habitualment en ajuntaments que es troben en zones grises i negres, on ja es disposa d’un cert nivell de penetració del servei entre els seus ciutadans. Aquest és el cas de desplegaments en jardins o zones comercials que faciliten aquest tipus d’ús puntual per accedir a Internet o els desplegaments en parades d’autobús, aprofitant el mobiliari urbà com a infraestructura de suport al desplegament.

Les ubicacions on es desplega la xarxa han de ser seleccionades, prevalen les zones públiques amb una densitat d’usuaris potencials elevada (per exemple, zones comercials i intercanviadors de transport) o d’especial atractiu, com poden ser els parcs i places, per utilitzar equips portàtils. Els aspectes econòmics es tracten més endavant en aquest document.

3.5 SERVEIS PER A VISITANTS

En aquest cas, els serveis per a visitants són propis de zones grises i negres, les zones cobertes i els serveis oferts se centren en les necessitats dels visitants tant professionals com turístics. Per a l’ús per part dels visitants professionals, es preveuen desplegaments en zones turístiques, zones comercials limitades o en recintes de fires i congressos i se centren en accés a Internet, o a bases de dades.

connectivitat a aquestes xarxes d’accés en zones no cobertes amb tecnologia fixa és més gran, atès que és necessari desplegar infraestructures d’ús exclusiu per a la xarxa Wi-Fi o contractar serveis de satèl·lit per a la connexió a Internet de la xarxa d’accés desplegada5.

Malgrat aquestes limitacions i febleses, quan no existeix oferta alternativa sobre tecno-logies fixes ni es preveu a curt termini el seu desplegament, les xarxes Wi-Fi/WiMAX esdevenen la millor alternativa per dotar al municipi d’infraestructura de banda ampla i facilitar, d’aquesta manera, tant el seu ús per part dels ciutadans en l’activitat econòmica i cultural, com l’atractiu del municipi per a la radicació d’empreses i professionals que necessitin aquest tipus d’infraestructura per a desenvolupar la seva activitat econòmica, cada vegada més imprescindible.

3.2 INCREMENT DE COMPETÈNCIA EN ZONES SENSE COMPETÈNCIA EN L’OFERTA DE BANDA AMPLA

En aquest tipus de zones, les quals hem denominat grises, la situació que afronta l’ajunta-ment és la d’un mercat en monopoli o oligopoli amb molt pocs actors en la provisió de ser-veis de banda ampla als ciutadans, que permet als operadors fixar unilateralment preus elevats de forma independent a la resta d’actors que configuren el mercat. L’efecte és una reducció de la demanda, que incideix en una menor penetració de banda ampla en el municipi i, per tant, una limitació al desenvolupament de l’activitat econòmica i cultural.

Les actuacions de promoció municipal de xarxes públiques Wi-Fi/WiMAX que es plan-tegen aquest objectiu pretenen augmentar les alternatives existents a aquestes infraes-tructures de banda ampla basant-se en desplegaments alternatius d’accés per a sub-ministrar serveis residencials i d’empresa. En aquest cas, es promociona la implantació d’un operador alternatiu d’àmbit local, públic o privat, que sigui capaç de competir de manera efectiva amb l’operador d’infraestructura fixa existent.

Per cobrir amb èxit aquest objectiu mitjançant la promoció de tecnologies Wi-Fi/WiMAX, s’ha de tenir en compte que les característiques del servei ofert per aquestes tecnolo-gies solen ser lleugerament inferiors a les donades per xarxes fixes i, habitualment, els preus resultants del model de negoci també tendeixen a ser menys elevats que els dels serveis substitutius.6

Si bé no és impossible complir aquestes condicions, no és trivial plantejar models de negoci per a serveis residencials i d’empresa que siguin sostenibles en el temps.

No obstant això, l’ús de les xarxes Wi-Fi amb aprofitament com a xarxa d’autoprestació municipal per donar servei als treballadors municipals de forma simultània a l’accés a Internet dels ciutadans, facilita la compartició de costos de la xarxa entre els diferents serveis i el plantejament de models de negoci que incentivin la competència en preus amb infraestructures fixes en determinades ubicacions de manera econòmicament vi-able i sostenible.

5 En aquest últim cas, a més, es produeix un augment de la latència (retard en la resposta de la xarxa), a causa de les elevades distàncies a recórrer pel senyal, que incideix en una pitjor qualitat per a subministrar serveis interactius.

6 Sobre les implicacions que pugui tenir sobre les normes de la competència i les possibilitats que gaudeixen els ajuntaments en aquest escenari, cal remetre’s a allò disposat en el document Els aspectes jurídics del desplegament de xarxes sense fils d’iniciativa municipal, publicada per Localret.

- 20 - - 21 -

· 3. O

BJE

CTIU

S D

E L’A

CTU

AC

IÓ D

ELS

AJU

NTA

ME

NTS ··

3.

OB

JEC

TIU

S D

E L

’AC

TUA

CIÓ

DE

LS A

JUN

TAM

EN

TS ·

millorar l’eficàcia dels serveis municipals que tenen alguna característica que es veu potenciada per la transmissió de dades d’elevada velocitat en ubicacions on no exis-teixen connexions de xarxa fixa. Una part important de les iniciatives Wi-Fi municipals preveuen l’ús de la xarxa per dotar a empleats municipals itinerants de connectivitat i augmentar-ne la productivitat, i d’aquesta manera evitar desplaçaments a les oficines per emplenar parts de treball o informes, o el subministrament instantani d’informació (accés a plànols d’edificis per a bombers o policia municipal).

Així per exemple, l’ús de càmeres de seguretat s’ha incrementat enormement en els últims anys en tots els països desenvolupats i les xarxes Wi-Fi/WiMAX poden permetre una interconnexió ràpida i de baix cost per a la visualització remota d’imatges fixes i en moviment (els preus de càmeres equipades amb Wi-Fi s’han reduït substancialment en els darrers anys).

Per a aquest tipus d’aplicacions de les xarxes municipals Wi-Fi/WiMAX s’ha d’extremar la seguretat de la xarxa davant accessos malintencionats. Tal com es descriu en el document Les tecnologies Wi-Fi i WiMAX, aquestes tecnologies disposen de mecanismes suficients, adequadament gestionats, per subministrar un nivell de seguretat i baixa vulnerabilitat idoni per a aquest tipus d’aplicacions com extensió de la xarxa corporativa existent.

3.6 SERVEIS D’AUTOPRESTACIÓ

La reducció de la factura en serveis de telecomunicació que abona l’ajuntament als ope-radors és l’objectiu de l’actuació. El fet de disposar d’una infraestructura pròpia li pot permetre la migració d’alguns serveis, a més de la creació de serveis nous, reduint la utilització de les xarxes de tercers i el seu cost. Aquest objectiu és habitual en zones grises i negres, on ja existeix una oferta de serveis de banda ampla. En aquest cas, es despleguen xarxes Wi-Fi/WiMAX amb l’objecte de substituir l’ús de serveis proporci-onats per operadors de telecomunicació per a personal laboral municipal itinerant o en ubicacions fixes amb baixes taxes de tràfic, substituint-se l’ús de serveis comercials basats en 3G o GPRS per a la utilització d’una xarxa corporativa pròpia Wi-Fi/WiMAX per accés sense fils en ubicacions seleccionades.

Les actuacions amb aquest objectiu es fonamenten en que l’amortització del desplega-ment inicial de la xarxa, juntament amb el cost d’operació, planteja un cost inferior al de la contractació de serveis de transmissió a operadors de telecomunicació. La reducció real de cost, en aquests casos, és molt depenent de l’ús de la xarxa, concentració i super-fície de les zones a cobrir i del cost dels serveis basats en 3G o GPRS, per la qual cosa s’ha de fer una avaluació de cada cas particular.

En qualsevol cas, per avaluar l’interès i estalvi real, s’ha de tenir en compte els aspectes següents:

Els serveis de transmissió de dades mitjançant 3G preveuen una reducció progressiva •de preus, així com una extensió futura de tarifes planes.

D’altra banda, l’increment de necessitats de transmissió de dades sense fils i de •necessitats d’amplada de banda és una realitat en els serveis municipals. Per tant és de preveure que la demanda augmenti, facilitant d’aquesta manera la viabilitat econòmica de la realització de desplegaments municipals.

Segons aquests factors, la reducció de costos de telecomunicacions no és una justifica-ció evident pel desplegament d’aquest tipus de xarxes. En canvi, és relativament senzill avaluar situacions on el cost d’amortització del desplegament i operació sigui equivalent al cost dels serveis proporcionats per operadors. La viabilitat de la xarxa es veurà po-tenciada si es fa un ús simultani de la xarxa per a altres objectius com l’accés ciutadà a la banda ampla.

En aquesta avaluació de la reducció de costos s’ha de tenir en compte que la utilització d’aquest tipus d’infraestructures ha millorat sensiblement la transmissió de veu sobre IP, i existeixen en el mercat terminals duals que permeten utilitzar la infraestructura Wi-Fi per a la transmissió de veu. Per tant, una implantació curosa d’aquest tipus de xarxes pot permetre també reduir el cost de la comunicació itinerant del personal laboral de l’ajun-tament, substituint telefonia mòbil per l’ús de Wi-Fi/WiMAX allà on estigui disponible.

3.7 MILLORA DE L’EFICÀCIA EN ELS SERVEIS MUNICIPALS

Encara que no es produeixi una reducció clara de la partida de telecomunicacions pel desplegament de xarxes Wi-Fi/WiMAX per a ús en autoprestació7, aquestes permeten

7 En relació a aquestes qüestions i quant a les implicacions jurídiques que poden tenir aquests models (ens referim a la qualificació de la xarxa, les obligacions que se’n deriven, l’afectació sobre la normativa sectorial de telecomunicacions i de la competència.....) cal remetre’s al document Els aspectes jurídics del desplegament de xarxes sense fils d’iniciativa municipal, publicada per Localret.

El paper de l’Administració

- 25 -

· 4. E

L PAP

ER

DE

L’AD

MIN

ISTR

AC

IÓ ·

Les administracions locals poden incentivar i aprofitar el desplegament de xarxes Wi-Fi/WiMAX de diverses maneres, no sent estrictament necessària la creació d’un operador de telecomunicació municipal per satisfer els objectius indicats als apartats 2 i 3 en tots els casos.

Sense perjudici que l’anàlisi de les diverses modalitats en què els municipis es poden involucrar en el desplegament i utilització de xarxes Wi-Fi/WiMAX, es faci al document Els aspectes jurídics del desplegament de xarxes sense fils d’iniciativa municipal, publicat per Localret, cal enumerar alguns d’aquests supòsits d’intervenció. A continuació, es presenten les diferents modalitats de participació de l’administració local en la promoció d’aquest tipus de xarxes amb un nivell d’implicació creixent. En els apartats següents es presenten els models d’explotació més utilitzats per subministrar serveis d’accés a Internet sobre aquest tipus de xarxes depenent de la varietat d’actors participants, així com del grau d’obertura i neutralitat que es vulgui adoptar.

Aportació d’infraestructura d’obra civil i mobiliari urbà: • L’ajuntament facilita l’ús del mobiliari urbà (semàfors, fanals, marquesines d’autobús, etc.), equipaments municipals i vies públiques per a la realització d’un desplegament privat de xarxa.

La col·laboració dels ajuntaments en aquest aspecte és clau per fer viable el desplegament de xarxes públiques d’àmplia cobertura.

Ús de serveis en autoprestació i serveis per a ciutadans • : L’ajuntament fa ús com un client més de la xarxa per millorar la gestió municipal, subministrant serveis de telecomunicació a les diferents unitats i empreses municipals i serveis de valor afegit als ciutadans.

Desplegament de xarxes públiques de comunicacions electròniques: • La complexitat tècnica i l’especialització necessària per al desplegament i operació de xarxes Wi-Fi/WiMAX fan poc recomanable, en general, que els departaments tècnics dels ajuntaments despleguin i gestionin directament aquestes xarxes, atès que hi ha empreses especialitzades en aquest tipus d’activitats que permeten garantir un desplegament correcte i una adequada operació de les xarxes i serveis a un cost moltes vegades inferior del que suposaria la gestió directa d’aquestes activitats.

Creació de la xarxa i/o posada a disposició de tercers1. : Segons la LGTel, en aquest cas, l’ajuntament explota una xarxa pública de comunicacions electròniques, i per tant, s’ha de constituir com a operador, encara que no porta a terme cap activitat de telecomunicacions, pròpiament dita.

Creació i explotació de la xarxa com a majorista d’altres 2. operadors que donen servei a l’usuari final: L’ajuntament posa la xarxa a disposició de tercers que actuen com a ISP (Internet Service Provider) perquè puguin comercialitzar els seus serveis, però continua tenint el control i gestió de la xarxa com a majorista del servei. En aquest cas, s’ha de constituir com a operador de telecomunicacions.

- 26 - - 27 -

· 4. E

L PAP

ER

DE

L’AD

MIN

ISTR

AC

IÓ ·· 4

. E

L PA

PE

R D

E L

’AD

MIN

ISTR

AC

IÓ ·

Prestació de serveis a l’usuari final: 3. L’ajuntament, que s’ha de constituir com a operador, porta a terme l’explotació de la xarxa i la prestació del servei a l’usuari final.

Subvenció d’iniciatives privades: • L’administració finança el desplegament de xarxes de titularitat privada.

Aquest apartat es desenvolupa més àmpliament al document Els aspectes jurídics del desplegament de xarxes sense fils d’iniciativa municipal, on s’arriba a les conclusions següents:

El règim de concessió de les subvencions i ajudes públiques (tant els serveis que els ajuntaments subvencionin com el finançament que aquests rebin d’altres administracions), ha d’efectuar-se conforme als principis de l’article 8.3 de la LGSub8 (publicitat, transparència, concurrència, objectivitat, igualtat i no discriminació; i eficàcia en el compliment dels objectius fixats per l’administració atorgant i eficiència en l’assignació i utilització dels recursos públics)

La seva orientació és corregir les fallades del mercat i no han de distorsionar-lo. Per tant, segons la CMT on hi ha competència no serien possibles aquestes subvencions. Ara bé, si el que es tracta és d’estimular la demanda, és possible la subvenció de les activitats dels operadors respectant els principis esmentats.

Promoció de consorcis de titularitat mixta:1. En determinats casos, el desplegament i operació de la xarxa pot articular-se com una iniciativa conjunta entre el municipi i altres actors com l’operador adjudicatari, altres institucions públiques com universitats i empreses interessades en el seu desplegament i ús. En aquests casos, la titularitat és mixta i, depenent de la quota de participació del municipi, existirà un grau més gran o petit de control sobre l’explotació i evolució de la xarxa per part de l’administració local. Aquesta estratègia resulta adequada quan existeixen diverses organitzacions interessades a participar i promoure el desplegament de la xarxa. En aquest sentit, als casos de Boston als EEUU i de 22@ a Barcelona9 es poden consultar els criteris més rellevants per a la constitució d’aquest tipus d’organitzacions de titularitat mixta pel desplegament i operació de xarxes.

Participació en “comuns sense fils”2. : L’administració col·labora amb una comunitat ciutadana per realitzar desplegaments col·laboratius sense ànim de lucre.

Una vegada esmentats aquests models de participació de l’administració local, en l’apartat següent es mostren els diversos models d‘explotació de la xarxa (vertical, majorista i xarxa oberta) que es poden aplicar depenent de la diversitat d’actors que es volen implicar i l’obertura que es pretén implantar a la xarxa. A l’apartat 7 d’aquest

8 Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.

9 Per a informació detallada, consultar: [Boston, 06] CITY OF BOSTON WIRELESS TASK FORCE: Wireless in Boston. Juliol, 2006. Boston, EUA. [En Línia]. Disponible a:

<http://boston.gov/wireless>.

Descripció d’alt nivell del model de negoci de Boston Wireless, basat en el desplegament d’un operador neutral Wi-Fi.

[Infante et al., 05] INFANTE J., OLIVER, M., MACIÁN C.: Wi-Fi Neutral Operator: Promoting cooperation for network and service growth. ITS Conference on Regional Economic Development. Pontevedra, Juliol, 2005.

Descripció del model d’operador neutral i la seva aplicació en la iniciativa 22@WiFi de Barcelona.

document es presenta una proposta de procediment de selecció i combinació dels models de participació i explotació que facilita la presa de decisions sobre els models de promoció més adequats, tenint en compte els interessos del municipi i el context, així com els objectius i les capacitats de l’administració local.

A la taula següent es resumeixen els models de participació analitzats, identificant-se de forma resumida les seves febleses i fortaleses, entorns d’aplicació més adequats i exemples d’iniciatives portades a terme o en curs.

Taula 4.‑1: Resum de models de participació municipal

MODEL DE PARTICIPACIÓ AVANTATGES INCONVENIENTS CONTEXT D’APLICACIÓ EXEMPLES

Cessió ús mobiliari

urbà sense finançament

Facilita el desplegament de xarxes extenses

Dificultat d’identificar empreses privades inversores

Ubicacions privilegiades en zones d’elevat trànsit per als vianants

Estacions de transport i zones comercials

Serveis en autoprestació

Rendibilitat econòmica de la xarxa i augment d’eficiència de serveis municipals

Redisseny d’aplicacions corporatives en determinats casos. Manca d’experiència local

Policia municipal, bombers, interconnexió de seus municipals

Girona, Barcelona, Lloret de Mar

Serveis per a ciutadans i visitants

Suport a altres sectors com el turisme

Els serveis específics sobre xarxes Wi-Fi no es troben madurs i l’interés mostrat pels ciutadans no és elevat

Zones turístiques e-Gòtic

Desplegament xarxa de titularitat municipal

Control de l’ús i evolució de la xarxa per part de l’administració local

Necessitat de constituir-se com operador de telecomunicació

Desplegaments amplis amb ús mixt per a serveis interns municipals i públic

Torroella de Montgrí, Sils

Subvenció iniciativa privada

Senzillesa, el municipi no actua com operador

Dificultat de controlar l’evolució de la xarxa

Ajut a xarxes privades ja desplegades

Plans de banda ampla rural de la Generalitat

Desplegament xarxa de

titularitat mixta

S’ajunten esforços de diversos actors

Complexitat organitzativa

Entorns amb diversos actors públics i privats interessats en el desplegament

22@WiFi, Boston

Participació en Wireless

Commons

Senzillesa i obertura de la xarxa per a la seva compartició

Compliment d’aspectes legals i garantia de qualitat de servei

Zones amb presència activa de comunitats ciutadanes d’entitat important

GUIFI.net

No tots els models de participació analitzats són excloents entre si. Ben al contrari, molts d’ells es reforcen mútuament i la seva aplicació conjunta pot tenir sentit.

- 28 - - 29 -

· 4. E

L PAP

ER

DE

L’AD

MIN

ISTR

AC

IÓ ·· 4

. E

L PA

PE

R D

E L

’AD

MIN

ISTR

AC

IÓ ·

Així, per exemple, un ajuntament que pretengui desplegar una xarxa municipal per a subministrar servei d’accés a Internet als ciutadans, hauria d’analitzar de forma prèvia al desplegament les possibilitats d’utilització de la xarxa en autoprestació per aprofitar les seves capacitats en la millora i abaratiment d’altres serveis municipals.

4.1 MODELS D’EXPLOTACIÓ

Els serveis que presten les xarxes Wi-Fi admeten diverses modalitats de comercialitza-ció i de participació de proveïdors de servei i actors que subministren xarxes. A conti-nuació s’analitzaran els models més rellevants per a les xarxes en les quals participen els ajuntaments com un agent actiu en el desplegament o operació de la mateixa xarxa sense fils.

4.1.1 Model d’operador vertical

El model d’explotació més aplicat fins al moment consisteix en que un operador de tele-comunicació especialitzat en aquest tipus de xarxes efectua el desplegament i l’operació de la xarxa i comercialitza de forma exclusiva els serveis que s’hi ofereixen a sobre, principalment accés a Internet. La xarxa pot ser de titularitat privada o de titularitat mu-nicipal10, i es produeix, en aquest cas, una autorització o concessió a un operador vertical amb interès a l’explotació comercial minorista o constituint-se un operador municipal.

Figura 4‑1: Model d’operador vertical

10 Per al cas que es tracti d’una xarxa d’iniciativa o titularitat municipal, consultar el document Els aspectes jurídics del desplegament de xarxes sense fils d’iniciativa municipal, publicat per Localret.

En aquest cas, tal com mostra la Figura 4-1, els models de comercialització es basen en l’aplicació de dos tipus de tarifes: una tarifa plana amb periodicitat mensual per als usuaris residencials que utilitzen la xarxa Wi-Fi com a infraestructura d’accés habitual de banda ampla i tarifes per ús puntual de la xarxa basades en targetes de prepa-gament o contractació a través de la seu web de l’operador. L’operador que explota la xarxa pot establir també acords d’itinerància (roaming) amb altres operadors perquè els usuaris d’aquests utilitzin la seva xarxa a canvi d’una contraprestació econòmica o d’utilització per part dels seus clients de la infraestructura de l’altre operador.

La fortalesa principal d’aquest model es basa en la seva simplicitat, ja que un únic actor és responsable de totes les activitats sota un model vertical tutelat per l’ajuntament, i l’adjudicació de responsabilitats i presa de decisions és senzilla. Des del punt de vista de l’ajuntament i dels ciutadans, la feblesa que presenta el model és la característica de monopoli local i que deriva que l’oferta de serveis està controlada per un únic actor que té un poder elevat de fixació de preus i qualitats de servei a mitjà termini.

Les amenaces per aquest model d’explotació es basen, d’una banda, en la competència de les infraestructures fixes per a l’ús residencial i de la telefonia mòbil 3G per a l’ús puntual. En el primer dels casos, quan s’efectuï un desplegament de xarxa Wi-Fi en zona sense oferta de banda ampla fixa, és convenient preveure per endavant l’evolució de l’ús de la xarxa quan es disposi d’aquesta (habitualment per extensió del servei ADSL a zones inicialment no previstes) a fi de calibrar adequadament el seu desplegament i viabilitat futura, ja que l’oferta basada en infraestructura fixa és avantatjosa en qualitat de servei i amplada de banda proporcionat. La segona amenaça, centrada en la compe-tència de la telefonia mòbil 3G és difícil d’avaluar actualment, ja que encara es troba en l’inici de la seva comercialització i desplegament i pot acabar actuant tant com a amena-ça com a complement de les xarxes Wi-Fi.

L’explotació de la xarxa per part d’un únic operador que comercialitza els serveis mi-noristes sobre aquesta té el seu context d’aplicació en zones amb demanda baixa on el mercat difícilment es pot compartir entre diversos operadors de forma viable econòmi-cament. Les zones rurals que manquen d’oferta de banda ampla fixa són especialment adequades per a la seva aplicació per la seva simplicitat d’organització i adaptació als objectius perseguits.

4.1.2 Serveis majoristes amb diversitat de proveïdors

Sota aquest model d’explotació, el titular de la xarxa Wi-Fi comercialitza els serveis d’ac-cés majorista, essent altres operadors els que presten el servei als usuaris potencials. El titular de la xarxa actua, d’aquesta manera, com un operador majorista que comercialit-za la utilització de la xarxa a altres operadors (normalment proveïdors de servei d’accés a Internet), sent aquests últims els que proporcionen serveis als usuaris finals, tal com es pot observar a la Figura 4-2 on es mostren els fluxos monetaris entre els actors.

AjuntamentOperador

Wi-Fi Usuaris ComerçosAltres

proveïdorsde servei

Desplegamentde xarxa

Pagament perús de la xarxa

Pagament mensualo puntual

Adquisició detargeta prepagament

Ingressos targeta prepagament - intermediació

Adquisició de serveis

Pagament per itinerància de clients externs

- 30 - - 31 -

· 4. E

L PAP

ER

DE

L’AD

MIN

ISTR

AC

IÓ ·· 4

. E

L PA

PE

R D

E L

’AD

MIN

ISTR

AC

IÓ ·

Figura 4‑2: Model d’operador majorista

Pagament

Adquisicióde targeta

prepagament

Ingressos targetaprepagament - intermediació

Adquisició de serveis

Pagament per itinerància de clients externs

Ajuntament Usuaris ComerçosAltres

proveïdorsde servei

Operadormajorista

(ajuntament oun tercer)

Operadorsminoristesproveïdorsde serveis

Desplegamentde xarxa

Utilitzacióde la xarxa

Pagament perús de la xarxa

Pagament perús de la xarxa

Si la xarxa és de titularitat pública, l’ajuntament inclourà clàusules a l’autorització o con-cessió establint l’obligatorietat de subministrar servei majorista. El concessionari nor-malment serà un operador d’infraestructures especialitzat en serveis majoristes per al-tres operadors i no a la comercialització minorista.

Es pot donar el cas que l’ajuntament sigui el titular de la xarxa, i assumeixi el paper d’operador majorista. En aquest supòsit, consultar el document Els aspectes jurídics del desplegament de xarxes sense fils d’iniciativa municipal, publicat per Localret, pel que fa als requisits i implicacions jurídiques.

La fortalesa d’aquest model rau en facilitar la diversitat d’ofertes comercials sobre la xar-xa sense fils que es desplega, incentivant la competència en la provisió de serveis sense que per això sigui necessari desplegar xarxes superposades. Proveïdors de serveis innovadors de petita grandària poden comercialitzar les seves propostes sense haver de fer elevades inversions en desplegament de xarxa i els grans operadors poden oferir serveis afegits als seus clients (com per exemple, estendre un servei de banda ampla fix a través de la xarxa sense fils) de manera senzilla i ràpida. Aquest model facilita que el titular de la xarxa la faci evolucionar d’acord amb els seus propis interessos, que no estan necessàriament identificats de forma completa amb els proveïdors de servei, com en el model vertical (per exemple, ampliació de cobertures a zones de baix interès co-mercial, però elevat interès social), si bé, per garantir la viabilitat econòmica de la xarxa, s’ha de tenir en compte l’interès del conjunt de proveïdors.

La feblesa d’aquest model és la seva complexitat organitzativa, ja que el nombre d’actors involucrats és més gran, amb disseny de processos més complexes de comercialització, de facturació, de control i de transport d’informació. Les amenaces d’aquest model són comunes amb el model anterior.

Aquest model resulta adequat per a la seva aplicació en desplegaments d’àmplia co-bertura amb un cert nivell d’implicació per part de les administracions locals, on els proveïdors estiguin interessats a utilitzar la xarxa per a subministrar servei. En aquest

cas, és convenient fer un tanteig previ contactant amb els proveïdors de servei interessats per assegurar-se de l’existència de varietat d’oferta i aprofitar així tot el potencial d’aquest model.

També encaixa amb aquest model, en els casos que es vulgui utilitzar, la xarxa per a usos d’autoprestació i serveis a ciutadans.

4.1.3 Xarxa oberta

Aquest model aprofundeix en l’obertura i neutralitat de la xarxa respecte al model ante-rior, que en permetia la utilització per part d’una gran diversitat de proveïdors. Tal com mostra la Figura 4-3, consisteix en facilitar la participació d’actors en el desplegament de la xarxa de manera que aquesta es compon de subxarxes i ubicacions aportades pels diferents actors.

Figura 4‑3: Model de xarxa oberta

AjuntamentInstitucionsempreses

Utilitzacióde la xarxa

Pagament perús de la xarxa

Utilització de la xarxaAdquisicióde serveis

Operadorde xarxa Usuaris

Proveïdorsde servei

Pagament

Pagament per ús de la xarxa

La xarxa, en aquest cas, és gestionada per un operador de xarxa que actuaria amb una concessió similar a la del model d’operador majorista, però facilitant la connexió de sub-xarxes externes, garantint l’obertura al nivell de xarxa.

La fortalesa d’aquest model respecte a l’anterior, consisteix a facilitar un creixement de la xarxa que no depèn d’una única organització. Així, organitzacions que disposin de xarxes amb capacitat excedent o tinguin interès en disposar dels serveis que propor-cionen els proveïdors en el seu entorn d’influència, poden afegir la seva xarxa a l’esforç comú a canvi de la prestació de serveis, disposar-ne en les ubicacions cobertes per la xarxa o rebre una contraprestació econòmica per la seva utilització.

Les febleses del model se centren en una més gran complexitat organitzativa a diferèn-cia del model majorista, amb els consegüents costos afegits d’explotació i coordinació pel desplegament, i en que existeixi una massa crítica mínima de cobertura i serveis per garantir adhesions a l’inici de les operacions.

El context on es poden aprofitar millor les oportunitats d’aquest model coincideix amb zones on existeixi un nombre important d’ubicacions cobertes per organitzacions (ins-

- 32 - - 33 -

· 4. E

L PAP

ER

DE

L’AD

MIN

ISTR

AC

IÓ ·· 4

. E

L PA

PE

R D

E L

’AD

MIN

ISTR

AC

IÓ ·

titucions i empreses) que siguin favorables a aglutinar les seves cobertures sota un pa-raigua únic de cara al públic.

El model de comercialització majorista presentat en l’apartat anterior pot evolucionar cap a aquest model incorporant subxarxes a la ja desplegada, si bé, igual que succeeix amb l’evolució del model vertical cap al model majorista, és necessari assegurar-se de l’aplicació de condicions d’obertura i neutralitat, en aquest cas, en la incorporació de noves subxarxes.

Malgrat que aquest model es troba encara poc estès, alguns exemples els podem trobar al 22@WiFi de Barcelona, i al model de Boston Wireless, tal com s’ha esmentat anteriorment.11

Conclusions

Tal com mostra la Figura 4-4, hi ha diversos models de col·laboració entre administraci-ons locals, operadors de xarxa, proveïdors de servei i altres organitzacions interessades en el desplegament i utilització de xarxes sense fils. En el model més simple, un únic operador explota i comercialitza la xarxa, actuant sota un model vertical tancat a la com-partició amb altres operadors.

Figura 4‑4: Comparació de models d’explotació

En el cas que existeixin diversos operadors interessats en subministrar servei sobre la xarxa, es pot utilitzar el model majorista on la xarxa és explotada per un operador que ofereix el servei majorista als proveïdors que comercialitzen el servei al públic. Finalment, quan la xarxa està oberta al seu creixement mitjançant la incorporació de xarxes i ubicacions que són propietat de diverses organitzacions, es pot aplicar un mo-del de xarxa oberta tant de servei com de xarxa, incorporant ubicacions i xarxes d’accés

11 Vid. Nota 10 i apartat Referències d’aquest document.

addicionals com campus universitaris, centres comercials o comerços oberts al públic. Tant en aquest últim model, com en el model de neutralitat basat en un operador majoris-ta, l’operador que explota la xarxa pot participar en el desplegament i gestió de subxar-xes d’accés i en l’explotació comercial del servei cap als usuaris sempre que s’apliquin les corresponents restriccions d’operació oberta no discriminatòria per a incorporar més proveïdors de xarxa i servei.

4.2 MODELS DE COMERCIALITZACIÓ

En aquest apartat es presenten diversos models de comercialització de serveis de cara al públic.

Targetes de prepagament •

L’usuari adquireix en quioscs i d’altres comerços targetes en les que hi figura un identificador i paraula clau i que permeten accedir durant un temps limitat, distribuïble en diverses sessions, sense que l’usuari subministri la seva identitat real. Aquest mecanisme planteja l’avantatge de la seva simplicitat per als actors implicats, ja que l’única transacció que realitza l’usuari és l’adquisició de la targeta, i el proveïdor de servei únicament ha de controlar el consum temporal dels identificadors virtuals distribuïts en la targeta. La no necessitat de revelar la identitat real de l’usuari juga també com a factor potenciador del seu ús. Les limitacions d’aquest model es troben en la necessitat de distribuir les targetes en localitzacions properes a la ubicació de la xarxa i en que l’usuari ha de realitzar la compra de la targeta, la qual cosa pot desincentivar la seva utilització.

Figura 4‑5: Exemple de targetes de prepagament Wi‑Fi

Font: www.wifi-masters.nl

Micropagaments basats en SMS •

Sota aquest esquema, l’usuari envia des d’un telèfon mòbil un missatge SMS sobretarificat requerint el servei i rep, de forma immediata, un identificador i una clau que li permeten connectar-se -per un període de temps curt, però suficient- i accedir al correu electrònic o fer consultes, mitjançant la xarxa Wi-Fi. La facturació s’efectua per part de l’operador mòbil que ingressa un marge per la intermediació i lliura la resta del muntant al broker de missatges

Propietariubicació

Gestió de xarxa (puntsd’accés, backhaul i troncal)

Gestió deserveis

Gestiód’usuaris

Ajuntament Operador vertical

Ajuntament Operador majorista(ajuntament o un tercer)

Proveïdors de servei

Ajuntament

Altresorganitzacions

Gestor de xarxa Proveïdors de servei

- 34 - - 35 -

· 4. E

L PAP

ER

DE

L’AD

MIN

ISTR

AC

IÓ ·· 4

. E

L PA

PE

R D

E L

’AD

MIN

ISTR

AC

IÓ ·

SMS, que comparteix els ingressos amb el proveïdor del servei, tal com mostra la Figura 4-6. Aquest esquema planteja l’avantatge d’una alta disponibilitat, no només en horaris comercials, sent molt ràpida la transacció per part de l’usuari i sense plantejar problemes de seguretat en el pagament. Com a inconvenients, està l’elevat marge d’intermediació de l’operador mòbil, que redueix en gran part els ingressos del proveïdor de servei12.

Figura 4-6: Model de contractació basat en prepagament SMS

Internet GSM/UMTSCore

network

SMS

GW

Accessnetwork

CaptivePortal

Font: [Barceló et al., 06]

Prepagament via web •

Quan un usuari intenta accedir a la xarxa, se li presenta un portal captiu mostrant les condicions del servei i un accés per a la seva contractació. La contractació s’efectua mitjançant un càrrec contra una targeta de crèdit, per això el client ha de subministrar la seva identitat i dades de targeta o ha de subministrar les dades de domiciliació per accedir a un servei residencial regular. Respecte als mètodes anteriors, presenta l’avantatge de no necessitar més infraestructura que el mateix equip terminal d’usuari, si bé la percepció d’una escassa seguretat d’aquestes xarxes, fa que els usuaris puguin mostrar certes reticències a facilitar dades bancàries, no essent possible mantenir l’anonimat i requerint més esforços que en els casos anteriors.

12 A [Barceló et al., 06] es descriu amb més detall aquest model de comercialització. Vid. Apartat Referències d’aquest document.

Pagament presencial •

En aquest cas, el pagament s’efectua presencialment en la ubicació on es troba disponible el servei. És el cas dels cibercafè o altres establiments com hotels, que disposen de xarxes Wi-Fi que subministren aquest servei sota pagament. Encara que resulta còmode i segur per al client, només és possible aplicar aquest model en ubicacions on és viable la dedicació de personal in situ per a realitzar la contractació. Això implica que només es pot aplicar en desplegaments en edificis o locals comercials aïllats on es disposa de personal que marginalment pot assumir aquestes funcions i resulta poc adequat per a desplegaments municipals. Una variant consisteix a disposar de màquines expenedores de tiquets que millorin la disponibilitat temporal del servei.

Empaquetament amb altres serveis •

L’usuari adquireix el dret a utilitzar la xarxa mitjançant la contractació d’altres serveis. Moltes vegades es presenta com a “Wi-Fi gratuït”, en ser consi-derat com un servei suplementari al servei principal que es comercialitza. L’empaquetament no es realitza necessàriament amb altres serveis de tele-comunicacions. Alguns operadors mòbils o fixos inclouen el servei d’accés des de determinades ubicacions amb xarxes pròpies o altres amb les quals arriben a acords. Així, en molts hotels, el servei d’accés Wi-Fi s’inclou dins del servei d’allotjament contractat pel client. En altres casos, el servei s’utilitza com un incentiu perquè el client potencial visiti la ubicació i consumeixi altres serveis com és el cas de comerços o de restauració. En el cas de les xarxes Wi-Fi municipals, es pot fer un ús per comercialitzar accessos Wi-Fi ocasi-onals de forma conjunta amb altres serveis municipals, empaquetant la com-pra de targetes de transport amb targetes d’accés de durada predeterminada, incentivant així l’ús d’ambdós serveis.

Serveis patrocinats per empreses •

Igual que a l’empaquetament de serveis, en aquest cas el servei és presentat al client com a “gratuït”, si bé el model de finançament es basa en exposar-lo a publicitat (pop-ups i banners), que en el cas de les xarxes públiques Wi-Fi, pot resultar més efectiva en ser personalitzada i georeferenciat. La Figura 4-7 mostra la pantalla inicial d’una de les iniciatives que ha començat a aplicar aquest model en Mountain View (Califòrnia), Google WiFi.

- 36 -

· 4

. E

L PA

PE

R D

E L

’AD

MIN

ISTR

AC

IÓ ·

Figura 4‑7: Exemple de model basat en publicitat

Font: www.google.com

4.2.1 Conclusions

A la Taula 4-2 es resumeixen les característiques dels models de comercialització apli-cats habitualment i exemples d’aplicació d’aquests.

Com es pot deduir, cadascun dels models pot ser interessant en funció del model de negoci plantejat, això és, dels interessos dels actors involucrats i el segment de mercat al qual va dirigida l’oferta.

Taula 4‑2: Models de comercialització de serveis

MÈTODE DE PAGAMENT CONTRAPRESTACIÓ UNITAT DE FACTURACIÓ SEGMENT DE MERCAT

Pagament presencial

Monetària

Temps de disponibilitat Pagament presencial

Targetes prepagament / micropagaments

SMS

Temps d’ús Usuari ocasional

Pagament via web Temps d’ús o disponibilitat

Usuari ocasional residencial

Gratuït Exposició a publicitat o cap

- Usuari ocasional

Empaquetament amb altres serveis

Monetària o ús d’altres serveis

Pagament conjunt amb altres serveis

Consumidors d’altres serveis

Aspecteslegals

- 39 -

· 5. A

SP

EC

TES

LEG

ALS ·

Les xarxes sense fils públiques basades en Wi-Fi i els serveis que se suporten en aques-tes xarxes, igual que la resta de xarxes i serveis de telecomunicació, estan subjectes al compliment de la regulació general i específica dels diversos organismes que disposen de competències en aquest àmbit. La regulació del desplegament de xarxa i explotació de serveis imposa restriccions tècniques, de comercialització i de modalitats de par-ticipació d’actors sobre els models de negoci que es poden aplicar per proporcionar serveis al públic.

Sense perjudici que al document Els aspectes jurídics del desplegament de xarxes sense fils d’iniciativa municipal es tracten els aspectes jurídics relacionats amb les xarxes sense fils d’iniciativa municipal, en aquest apartat fem esment d’algunes qüestions que poden condicionar el desplegament de les xarxes:

Utilització de l’espectre radioelèctric: • Inclou el conjunt de restriccions que estableixen els organismes regulatoris per a l’ús de l’espectre en les bandes que operen aquestes xarxes sense fils, com són les limitacions en la potència de radiació o els protocols utilitzats (al document Les tecnologies Wi-Fi i WIMAX, publi-cat per Localret, es poden trobar els detalls d’aquestes limitacions).

Desplegament de xarxa: • Afecta a on i com es poden desplegar els punts d’accés i la resta d’infraestructures que s’utilitzen per a suportar el servei, des del punt de vista de la normativa ambiental i sanitària. En el cas de les xarxes Wi-Fi/WiMAX no es solen plantejar restriccions particulars per al desplegament de les antenes a causa de les seves reduïdes dimensions. Les mides típiques d’aquestes antenes i els equips varien de 10 a 60 cm.

Igual que en la resta de xarxes sense fils, a les xarxes Wi-Fi és d’aplicació la normativa del valor màxim d’exposició a radiacions electromagnètiques per als éssers humans que estableixen els diferents organismes regulatoris. Aquestes limitacions impliquen l’esta-bliment d’una distància de seguretat presa des de l’antena dintre de la qual no es permet l’accés a les persones i vénen donades pel Reial decret 1066/2001 on la densitat de potèn-cia màxima d’exposició es fixa en 10W/m2 i pel Decret 148/2001, més restrictiu, que fixa una densitat de potència màxima de 4,5 W/m2 en les freqüències que opera Wi-Fi.

Com es mostra a l‘annex I, en el pitjor cas, la distància de seguretat per antenes Wi-Fi amb la normativa catalana és de 14 cm., i no suposa un condicionant important pel desplegament.

Explotació del servei: • Estableix les condicions que han d’acomplir els actors que proporcionen serveis al públic sobre xarxes pròpies o de tercers, com la notificació al regulador, així com els mecanismes que han d’implantar de forma complementària al subministrament del servei, i el registre d’accessos per a investigació de les forces de seguretat. Moltes iniciatives de xarxes Wi-Fi requereixen del servei d’infraestructura d’altres operadors, habitualment de telefonia fixa. En aquests casos, cal assegurar la possibilitat d’utilització dels serveis contractats per oferir serveis a tercers.

Competència: • La regulació de competència fixa condicions addicionals a complir en el model d’explotació del servei per a assegurar el compliment de condicions de lliure competència entre proveïdors de servei.

- 40 -

Aspecteseconòmics

· 5

. A

SP

EC

TES

LE

GA

LS ·

Aquestes qüestions presenten especial importància quan es tracta de xarxes d’iniciativa municipal, i són objecte de tractament al document Els aspectes jurídics del desplegament de xarxes sense fils d’iniciativa municipal, publicada per Localret, al qual ens remetem.

- 43 -

· 6. A

SP

EC

TES

EC

ON

ÒM

ICS ·

En aquest apartat es tracten els aspectes econòmics a tenir en compte quan es decideix abordar un projecte de desplegament de xarxes sense fils Wi-Fi/WiMAX en un entorn municipal. Cal tenir molt present que la viabilitat econòmica serà sovint la que permeti assegurar l’èxit del projecte i sobretot la seva sostenibilitat al llarg del temps.

Per això, en aquest apartat es planteja diferenciar la inversió inicial per endegar el pro-jecte de les despeses originades per al seu manteniment. Val a dir que, sovint, les des-peses de manteniment no es preveuen, o es fan de forma poc rigorosa, la qual cosa repercuteix en una degradació progressiva del servei ofert que pot portar a fracassar tot el projecte i, fins i tot, a una pèrdua d’imatge o credibilitat per part de la ciutadania en els serveis de les tecnologies de la informació i comunicacions. La sostenibilitat de la xarxa es manté gràcies als ingressos que dependran del model fixat. Per tant, cal fer una acurada estimació de la demanda que permeti ser realista a l’hora de preveure aquestes fonts de finançament tal com es presenta en aquest apartat.

Per fer una valoració de la inversió inicial i fer front a un projecte de desplegament de xarxa sense fils, és habitual sol·licitar a proveïdors d’infraestructura o instal·ladors l’ela-boració d’un pressupost per dotar el municipi d’aquest tipus de servei. L’elaboració del pressupost està subjecte a l’àrea de cobertura on es vol donar el servei, variant de forma important el cost del desplegament en funció de l’àrea geogràfica a cobrir. Determinar l’abast o cobertura està directament lligat amb un estudi de la demanda del servei, la qual cosa condicionarà el model d’ingressos. Per tant, cal tenir clar quin tipus de ser-veis, i a qui van dirigits per decidir quines han de ser les àrees del municipi a cobrir.

Per exemple, un municipi que es vulgui plantejar oferir diversos serveis d’accés a Internet als ciutadans preferirà cobrir zones públiques cèntriques de la població, tant edificis públics com places, parcs i zones on serà fàcil que el públic es connecti als ser-veis. Es tractarà d’un desplegament més aviat concentrat en el nucli del mateix municipi amb una certa continuïtat de cobertura.

En canvi, si el plantejament és dotar-se d’una xarxa per als funcionaris municipals per utilitzar serveis en mode autoprestació (policia municipal, bombers, manteniment, parcs i jardins, inspectors,...), es buscarà una cobertura més orientada a satisfer les zones on habitualment es trobin aquests treballadors, la qual cosa obligarà a disposar de zones de cobertura discontínues.

La despesa total que s’haurà de fer per afrontar el projecte es pot dividir formalment en dues parts: la part de capital d’inversió (capital expenditures) o CAPEX, en anglès, i la part de despeses d’operacions (operational expeditures) o OPEX. El CAPEX cobreix la part del desplegament que es deprecia amb el temps en funció de les amortitzacions tant de l’equipament com de les instal·lacions. L’OPEX representa el cost d’operació con-tínua, administració i manteniment de la xarxa i no pot ser amortitzat. A continuació els presentem amb més detall.

- 44 - - 45 -

· 6. A

SP

EC

TES

EC

ON

ÒM

ICS ··

6.

AS

PE

CTE

S E

CO

NÒ

MIC

S ·

6.1 DESPESES DE POSADA EN MARXA (CAPEX)

Les despeses de posada en marxa i desplegament o CAPEX per a una xarxa sense fils en entorn municipal són les següents:

Taula 6‑1: CAPEX per a xarxes sense fils municipals

CONCEPTE DETALL

TEMPS AMORTITZACIÓAPROX. (ANYS) COST UNITARI (€) COMENTARIS

Infraestructura de xarxa

Punts d’accés Wi-Fi

4-6 200-700 Depèn de les prestacions

Punts d’accés WiMAX

4-6 1.200-3.000 Depèn de les prestacions

Commutadors (switch)

4-6 900-2.000 Commutadors GE de gamma mitjana

Encaminadors (routers)

4-6 1.500-3.000 Encaminadors amb interfície ADSL gamma mitjana

Talla focs (Firewalls)

4-6 1.500-3.000 Tallafocs gamma baixa-mitjana

Servidors gestió / aplicació

4-6 800-1.500 Servidors enracables

Programari de xarxa

Programari per l’equipament de xarxa

4-6 0-200 Sovint inclòs en l’equipament

Programari sistemes gestió

4-6 1.000-4.000 Variable en funció de solucions lliures (adaptació) o propietàries

Programari autenticació

4-6 500-2.000 Variable en funció de solucions lliures (adaptació) o propietàries

Programari específic

Adaptació o desenvolupament de les aplicacions

2-4 Variable Per quantificar-lo, dependrà de la complexitat de l’aplicació i del desenvolupament a fer

Portal captiu 2-4 800-1.500 Variable en funció de solucions lliures (adaptació) o propietàries

Altres despeses Obra civil 10-20 Variable Dependrà de l’obra a fer

Logística d’espais, oficina, material, etc.

5-10 Variable Dependrà del personal dedicat a les tasques de manteniment

Alta en serveis telemàtics

4-6 Variable Depèn de la qualitat i amplada de banda contractada

Infraestructura de xarxa • necessària per fer el desplegament inicial. Pel cas de xarxes sense fils, aquesta partida inclou els conceptes següents: equipament de telecomunicacions necessari per implementar la xarxa com són els punts d’ac-cés sense fils (Wi-Fi/WiMAX). Es tracta de l’equipament més nombrós i constarà del punt d’accés més les antenes, el cablejat i els aparells d’alimentació específics per al punt d’accés. També trobem els commutadors concentradors (switchs) del tràfic provinent dels punts d’accés, encaminadors (routers) o equipament que permetrà interconnectar la xarxa municipal amb d’altres xarxes, tallafoc (firewalls) o equipament que permeti implementar la seguretat de la xarxa depenent del pla previst i els servidors d’aplicacions i gestió, que suportaran el programari dels serveis que es doti la xarxa.

Programari • . Per poder endegar el funcionament de la xarxa i dels serveis, cal tenir en compte la part del programari a adquirir. Aquest programari es divideix en: pro-gramari per a l’equipament de xarxa (sistemes operatius dels dispositius de xarxa) i programari per als sistemes de manteniment i serveis (sistema de gestió i monitorització de la xarxa i dels serveis), sistemes d’autenticació dels usuaris, control de comptes, supervisió dels sistemes etc. I el programari específic de les aplicacions.

Altres despeses inicials • . És molt habitual no tenir en compte petites inversions que caldrà fer front en aquest tipus de projectes i que, en aquest apartat, esmentem a tall d’exemple i per evitar sorpreses o desviacions sobre pressupostos inicials: obra civil (intervencions per allargar canalitzacions, instal·lació de recintes, creació de soleres de formigó de suport a antenes o alguna torreta per instal·lar-hi antenes més directi-ves), logística d’espais i equipaments (espai en una oficina, mobiliari, ordinadors per gestió i administració, línies telefòniques fixes i mòbils i altres despeses inicials, com poden ser vehicles per desplaçar-se) i serveis telemàtics (contractació del servei d’accés a Internet, l’alta del servei, configuració inicial de la connexió).

D’altra banda, cal tenir present que si s’afronta alguns dels conceptes anteriors amb un sistema de crèdit, leasing o bé és subcontractat amb alguna altra empresa, no podrà ser amortitzat i caldrà incloure’l dins de la partida de despeses per operacions o OPEX.

De la mateixa manera, a la taula anterior us presentem valors orientatius pel que fa als costos associats als conceptes anteriors, així com els períodes d’amortització habituals per poder fer els plans econòmics i l’estudi de retorns i punts morts.

6.2 DESPESES D’OPERACIÓ (OPEX)

Hi ha un segon tipus de despeses que no contribueixen a ampliar la infraestructura de la pròpia xarxa, motiu pel qual no estan subjectes a cap tipus de depreciació econòmica. Aquestes despeses representen els costos necessaris per mantenir la infraestructura en servei i operativa tot just després de donar servei al primer usuari o client, incloent no només els aspectes tècnics sinó també els aspectes de comercialització del servei, màrqueting i publicitat, administració, etc. Aquestes despeses es consideren despeses d’operació o OPEX (operational expeditures).

Les despeses d’operació es poden dividir en tres grans grups, depenent de l’estat de desplegament de la xarxa:

OPEX associat al desplegament de la xarxa. • Es tracta de les despeses no amortitzables i necessàries per dur a terme les activitats de desplegament de la xarxa sense fils. Aquesta part de despeses inclou els conceptes següents: disseny i planificació de la xarxa, selecció del proveïdor/instal·lador i configuració i instal·lació inicial dels equips de xarxa.

- 46 - - 47 -

· 6. A

SP

EC

TES

EC

ON

ÒM

ICS ··

6.

AS

PE

CTE

S E

CO

NÒ

MIC

S ·

OPEX de la xarxa en funcionament • . Aquestes despeses es produeixen quan la xarxa està funcionant i oferint servei als usuaris finals. Podem classificar aquestes despeses en diferents grups: operació sense incidències, incidències i supervisió, actuacions en cas de reparació, provisió i gestió del servei, extensió o ampliació de la xarxa, procés de tarificació i màrqueting.

OPEX no associat als aspectes de xarxa. • Es tracta de despeses ordinàries i generals, independents del tipus de negoci que s’estigui desplegant, però que sempre cal tenir en compte a l’hora de fer l’estudi econòmic del projecte. Els més importants són: infraestructura no de xarxa (lloguer de l’oficina, ordinadors per administració, electricitat, material d’oficina) i personal.

Les despeses OPEX s’acostumen a representar en forma de matriu similar a la que mostrem a la figura següent. Aquestes representacions ajuden a ubicar cada despesa realitzada per controlar la despesa global i poder fer una millor gestió econòmica del projecte.

Taula 6‑2: Representació matricial de despeses d’operació (OPEX)

DESPESES D’OPERACIÓ (OPEX)

OPEX DESPLEGAMENT DE

XARXA OPEX DE LA XARXA EN FUNCIONAMENT

OPEX TEMES NO TÈCNICS

ACCIÓ REALITZADA

Dis

seny

i pl

anifi

caci

ó de

la x

arxa

sen

se fi

ls

Sel

ecci

ó de

pro

veïd

ors

/ ins

tal·l

ador

s

Con

figur

ació

inic

ial d

els

equi

ps

Cos

t co

ntin

u de

l’op

erac

ió d

e la

xar

xa

Man

teni

men

t

Act

uaci

ons

corr

ecto

res/

rep

arac

ions

Pro

visi

ó i g

esti

ó de

l ser

vei

Ext

ensi

í i a

mpl

iaci

ó de

la x

arxa

Tari

ficac

ió i

fact

urac

ió

Màr

quet

ing,

com

erci

alit

zaci

ó, p

ublic

itat

Infr

aest

ruct

ura

no d

e te

leco

mun

icac

ions

Des

pese

s d’

adm

inis

trac

ió i

pers

onal

Despeses comptabilitzades

Personal

Formació de personal

Espais

Electricitat

Lloguers / leasings

Equipament

Transport

Font: [Verbrugge, 05]

La quantificació dels diferents conceptes inclosos en l’OPEX dependrà en gran mesura d’aspectes no purament tècnics i molt lligats al model d’empresa utilitzat. Aquest fet fa variar enormement els marges en que aquests imports es mouen, per la qual cosa no es presenta cap taula.

6.3 Pla de negoci i viabilitat de la xarxa

Per fer front a les despeses abans esmentades, cal disposar d’un model d’ingressos que garanteixi la viabilitat del model econòmic proposat. Per això és important disposar d’un model de negoci complert que tingui en compte tant el mercat i l’estimació de demanda com l’evolució de la infraestructura de xarxa i serveis i aplicacions que s’hi ofereixen. El pla de negoci ha de ser realista i reflectir clarament, a més dels aspectes purament econòmics, quins són els objectius i posicionament que es volen aconseguir amb aquest projecte. En aquest apartat donem les pautes per construir un pla de negoci i viabilitat necessari per prendre decisions sobre les inversions a fer.

El pla de negoci ha de contemplar com a mínim els següents aspectes:

Definició de la missió a aconseguir. • Es tracta de tenir clars els objectius que es persegueixen des del punt de vista estratègic i amb el punt de mira posat en el mercat, així com dels beneficis que se n’esperen. És important no perdre mai de vista les aplicacions i els serveis que es volen donar (vegeu l’apartat 2 d’aquest document). La xarxa sense fils per si mateixa no té cap valor, i el que apreciaran els usuaris serà, sens dubte, disposar d’una eina que els facilitarà accedir als diferents serveis que s’hi ofereixin. Per tant, la satisfacció dels usuaris (ciutadans i serveis municipals), amb aquests serveis (la xarxa no és més que un instrument o mitjà), és bàsica per aconseguir l’èxit del projecte. Cal tenir present com copsar el nivell de satisfacció dels usuaris dels serveis. Per això, caldrà tenir clars els beneficis de la nova infraestructura. Per exemple: Els nous serveis d’informació localitzada permetran que tots els visitants disposin d’un servei gratuït, àgil i ràpid amb informació sobre la ubicació dels comerços i llocs d’interès del municipi.

Aspectes claus per assegurar l’èxit. • En aquest tipus de desplegaments, alguns dels aspectes claus són: zones de cobertura del servei; simplicitat d’ús; servei d’atenció a l’usuari ràpid i àgil; bona comunicació del servei cap a la ciutadania; preus competitius, etc.

Estudi de la demanda dels serveis • . També és important dur a terme una anàlisi del mercat que permeti fer una estimació de la demanda. Aquest estudi és bàsic per garantir l’èxit del projecte, així com de la seva viabilitat financera. Per això, caldrà veure els usuaris potencials del servei en funció del model de comercialització escollit. A l’apartat de models de promoció es presenten les diferents alternatives de cara a la comercialització dels serveis. Per dur a terme una estimació de la demanda de serveis cal tenir en compte dades estadístiques del nucli de població referides a població per segments d’edat, per renda per càpita i també a dades referents a població flotant o de temporada i visitants. Altres dades estadístiques referides a l’ús de l’accés a Internet i noves tecnologies poden ajudar a fer l’estimació de la demanda. Evidentment, el tipus de serveis desplegats configuraran un tipus de demanda o una altra. En ajuntaments de ciutats grans pot ser interessant disposar d’un estudi de l’ús dels serveis per part dels diferents departaments municipals (obres públiques, salut, parcs i jardins, policia, etc.) per poder repartir de forma proporcional l’OPEX de la xarxa de cara a garantir la seva continuïtat i futures ampliacions.

Fer una primera aproximació quantitativa de la demanda, en funció dels tipus d’usuaris i del seu creixement previst en els propers anys, pot ajudar a fer la quantificació final.

- 48 - - 49 -

· 6. A

SP

EC

TES

EC

ON

ÒM

ICS ··

6.

AS

PE

CTE

S E

CO

NÒ

MIC

S ·

A títol il·lustratiu, presentem una taula d’estimació de demanda per a un projecte d’aquest tipus emmarcat en una població turística de 50.000 habitants i que ofereix serveis en autoprestació i al públic en general:

Taula 6‑3: Exemple d’estimació de la demanda per a població turística

USUARIS POTENCIALS CREIXEMENT TOTAL

Ciutadans. 4,00 % 5.200

Visitants anuals. 8,00 % 8.300

Treballadors municipals. 0,00 % 150

Total 6,39% 13.650

El model d’ingressos vindrà fixat pel model de comercialització utilitzat. Si només contempla l’autoprestació de serveis, és evident que el client principal serà el mateix ajuntament qui haurà de finançar la totalitat de la inversió i les operacions. Si s’ofereixen serveis al públic, bé sigui en règim d’operador únic (vegeu apartat 3.2 d’aquest document) o amb diversitat d’operadors, caldrà exigir a aquests operadors un preu per la concessió del servei que permeti anar amortitzant el CAPEX i afrontar les despeses d’OPEX alhora. És interessant estimar la demanda per poder fitar els preus dels serveis que siguin comercialitzats sobre aquesta infraestructura de xarxa.

Pla financer d’ingressos i despeses • . El pla financer permetrà equilibrar ingressos i despeses dels serveis i aplicacions desplegats, de manera que es puguin compensar les depreciacions de les inversions fetes i disposi de reserves suficients per poder fer front a desviacions sobre les estimacions realitzades.

Càlcul dels indicadors de viabilitat • per al pla de negoci. És important disposar d’uns indicadors clars per sintetitzar el pla financer de la xarxa. Aquests indicadors econòmics acostumen a definir, en base a unes hipòtesis d’ús, els llindars de viabilitat: el punt mort o d’equilibri i el punt de retorn econòmic de la inversió. Per exemple, una xarxa que dóna accés al públic a una sèrie de serveis i requereix:

Taula 6‑4: Exemple d’Anàlisi de punt d’equilibri

ÀNALISI DEL PUNT D’EQUILIBRI

Nombre de sessions i accessos mensuals. 1.072

Ingressos mensuals en el punt d’equilibri (€). 4.825

HIPòTESIS

Ingrés mig per sessió (€). 4,5

Cost variable mig per sessió (€). 0,9

Cost fix mensual de funcionament (€). 3.859

NOTA: Es tracta d’un exemple on s’ha pres la sessió d’usuari com a unitat de mesura. En altres projectes, depenent del model de comercialització es pot prendre el nombre de subscripcions, o nombre de proveïdors de serveis connectats, sempre en funció del model seguit. L’exemple es pot representar gràficament per estudiar-ne la sensibilitat:

Figura 6‑1: Punt d’equilibri de la inversió

El pendent del gràfic ens permet quantificar la sensibilitat davant la variació del nom-bre de sessions. Observem que el punt de pas per zero és el punt d’equilibri i es produeix en tenir 1.072 sessions. A l’exemple, tenim un pendent de 3.6, i qualsevol variació sobre el nombre de sessions afectarà el punt d’equilibri.

Com a conclusió, és important remarcar la necessitat de disposar d’un pla de negoci que permeti definir l’estratègia a seguir i fer una primera estimació del mercat per poder tro-bar els punts d’equilibri que condicionaran la inversió. Aquest pla de viabilitat és el que permetrà assegurar l’èxit del projecte i anticipar els aspectes estratègics que s’hagin de revisar si els punts de retorn no són realistes.

0

Sessions

Anàlisi del punt d’equilibri

2.000

1.500

1.000

500

0

-500

-1.000

-1.500

-2.000

-2.500

-3.000

-3.500

-4.000200 400 600 800 1.000 1.200 1.400 1.600

Euro

s

Passosper a la

implantacióde xarxessense fils

- 53 -

· 7. PA

SS

OS

PE

R A

LA IM

PLA

NTA

CIÓ

DE

XAR

XES

SE

NS

E FILS ·

En aquest apartat es resumeixen els principals passos i factors a tenir en compte per a la definició i posada en marxa d’iniciatives Wi-Fi de promoció municipal, llistat a la Taula 7-1.

Taula 7‑1: Activitats per a la implantació de xarxes Wi‑Fi/WiMAX

ACTIVITAT DESCRIPCIÓ / COMENTARIS

Establiment i quantificació d’objectiusSeleccionar la combinació d’objectius a cobrir amb la iniciativa i establir fites quantificables.

Estimació demanda prevista Avaluar l’ús previst al llarg dels primers anys (usuaris, tràfic, serveis, etc.)...

Disseny arquitectura tècnica Seleccionar cobertura i tecnologies.

Avaluació cost desplegament i operació Estimar el cost total de la xarxa al llarg de la vida prevista per a aquesta.

Selecció model de promocióFixar el paper que jugaran l’administració local i altres actors públics o privats en el desplegament i operació de la xarxa.

Selecció model comercialització Establir les condicions sota les quals s’oferirà el servei al públic.

Pla de negoci Pla comercial complet incloent ingressos i despeses al llarg del temps.

Alta registre operadors Efectuar tràmits legals.

Procediment de contractació Adjudicació a actors externs (concessions, equips, serveis).

Desplegament Implementació de la xarxa i infraestructura de subministrament de serveis.

Prova explotació precomercial Prova prèvia al servei per al públic per detectar problemes i optimitzar l’operació.

Actualització tecnologia, cobertura, serveis Contínua al llarg de tota la vida de la xarxa.

La Figura 7-1 resumeix la seqüència de les principals activitats a fer en el disseny inicial del projecte, mentre que la Figura 7-2 mostra les fases involucrades en la implantació i l’explotació de la xarxa i serveis associats.

- 54 - - 55 -

· 7. PA

SS

OS

PE

R A

LA IM

PLA

NTA

CIÓ

DE

XAR

XES

SE

NS

E FILS ··

7.

PAS

SO

S P

ER

A L

A I

MP

LAN

TAC

IÓ D

E X

AR

XES

SE

NS

E F

ILS ·

Figura 7‑1: Passos en el disseny del model de promoció

Llançament de peticiópública d’ofertes

Establir i quantificarobjectius

Estimacióde la demanda

Selecció de tecnologiesi zones de cobertura

Avaluació de costosde desplegament

i operació

Establir el modelde promoció ·Altres actors institucionals interessats?

· Interès comercial per actors privats?

·Ús de les xarxes existents

Decidir model d’explotació (vertical,majorista, neutral) i titularitatde xarxa (pública, privada, mixta)

·Ús residencial / empresa?

·Ús d’autoprestació?

·Ús itinerant?

Decidir model decomercialització

Elaborar plade negoci

Viable?

·

Sí

Revisar objectius,zones de cobertura,model d’explotació

i model decomercialització

No

Viable? Sí

No

Reconsiderar laconveniència de

desplegament percobrir els objectius

Tal com s’observa a la Figura 7-1, la primera activitat que s’ha de dur a terme és l’esta-bliment i quantificació d’objectius de la xarxa que es pretén desplegar. Per això es poden prendre com a referència l’apartat 3 del present document, establint-se objectius individuals que siguin mesurables per facilitar una posterior avaluació del compliment d’aquests. Tal com s’indica en el diagrama, és necessari realitzar una estimació de la demanda prevista (nombre d’usuaris municipals, ciutadans, visitants, etc.), ja que això és necessari tant per dissenyar l’arquitectura tècnica, com per estimar posteriorment els ingressos o estalvis derivats del desplegament de la xarxa. Per això, poden utilitzar-se dades de mercat d’estudis existents en zones similars, enquestes i, en el cas d’usos en autoprestació, anàlisi de les necessitats internes de comunicació que suportarà la xarxa.

A partir d’aquestes dades, es fa un disseny de l’arquitectura tècnica establint-se zones de cobertura i les tecnologies d’accés que caldrà utilitzar, així com de xarxes de transport. Al document Les tecnologies Wi-Fi i WiMAX es poden trobar els principals as-pectes tècnics implicats en la definició d’aquesta arquitectura tècnica. És important as-sessorar-se per professionals o empreses especialitzades en el desplegament d’aquest tipus de xarxes, ja que són necessaris coneixements tècnics específics per desenvolu-par un correcte dimensionament i selecció de les tecnologies. El disseny de l’arquitec-tura tècnica permetrà realitzar una primera avaluació del cost de desplegament i operació, que podrà ser revisada posteriorment depenent dels recursos aportats per altres actors participants en el desplegament.

Una vegada fixats els objectius, els aspectes tecnològics i estimat el cost de desplega-ment, és necessari establir el model de promoció que s’utilitzarà. Per això es tindran en compte les recomanacions expressades en l’apartat 4, sent les preguntes clau les indicades en el diagrama mostrat en la Figura 7-1. La resposta a aquestes preguntes permetrà decidir quin nombre d’actors s’involucren en el desplegament, la utilització de les xarxes Wi-Fi ja desplegades, i el grau d’obertura amb el qual es facilitarà l’ús de la xarxa a terceres parts. Així es definirà tant la titularitat i el model que s’adoptarà per a l’explotació de la xarxa.

La selecció del model o models de comercialització, està fixada tant pels objectius a cobrir, com pels interessos dels actors implicats en el desplegament. Ambdós factors estableixen la tipologia d’ús de la xarxa, la qual cosa suposarà l’aplicació d’una o més de les modalitats de comercialització descrites a l’apartat 4.2.

Una vegada fixats els models d’explotació i comercialització, juntament amb l’estimació de la demanda prèviament realitzada, i l’estimació de costos de desplegament i operació, ja s’està en condicions de desenvolupar el pla de negoci que definirà la viabilitat eco-nòmica per als actors implicats. És important assegurar-se de no infradimensionar el cost d’operació de la xarxa una vegada estigui desplegada, ja que suposarà un cost recurrent que impactarà de manera decisiva en la viabilitat econòmica a mitjà i llarg termini.

Tal com s’indica a la Figura 7-1, quan el resultat obtingut és positiu, s’està en condicions d’abordar el llançament amb el model establert. En aquells casos on la iniciativa no sigui viable econòmicament, és possible que un reajustament dels objectius i/o models d’ex-plotació i comercialització permeti facilitar la viabilitat econòmica. En aquells casos on la viabilitat econòmica no sigui possible, és convenient reconsiderar seriosament l’opor-tunitat del desplegament, tenint en compte el possible efecte de competència deslleial en zones amb oferta de banda ampla, així com la capacitat i l’oportunitat de finançament d’iniciatives deficitàries a llarg termini, i la relació cost/benefici obtinguda.

La definició dels aspectes enumerats en amplis desplegaments de xarxa i amb diverses possibilitats tècniques i organitzatives és complexa i pot requerir el llançament d’una Sol·licitud d’Informació (RFI, Request For Information) cap a proveïdors potencials per a facilitar una avaluació i selecció de tecnologies més ajustada a les necessitats reals. Un assessorament adient i la interacció amb els responsables municipals d’altres ciutats que hagin aplicat amb èxit models similars tant a Catalunya com en altres parts del món, pot ser un ajut important.

- 56 - - 57 -

· 7. PA

SS

OS

PE

R A

LA IM

PLA

NTA

CIÓ

DE

XAR

XES

SE

NS

E FILS ··

7.

PAS

SO

S P

ER

A L

A I

MP

LAN

TAC

IÓ D

E X

AR

XES

SE

NS

E F

ILS ·

Figura 7‑2: Passos per a la implantació i explotació comercial

Registre a la CMT icomprovació compliment

altres aspectes legals

Sí

Avaluaciótecnoeconòmica i

millores proposadesAdjudicació

Redacció ipublicació RFP

Col·laboració eninfraestructura

aportada

Seguimentde l’execuciódel projecte

Serà l’ajuntamenttitular de la xarxa

o servei?

No

Realització de laprova pilotPosada en marxa

Col·laboracióen difusió i

comercialització

Avaluaciód’acompliment

d’objectius

Ampliació d’objectius,cobertura, millores

en tecnologies

Una vegada que s’han fixat els aspectes clau del desplegament a desenvolupar, es pot iniciar la fase d’implantació. Per això, tal com es mostra a la Figura 7-2, habitualment es realitza un procés de selecció obert establint-se els plecs de condicions tècniques i administratives. A www.muniwireless.com i les referències incloses en aquest docu-ment es troben peticions d’ofertes (RFP, Request For Proposals) sota diversos models de promoció, titularitat i comercialització de xarxes públiques i en autoprestació que utilitzen aquestes tecnologies, i que poden servir com a entrada inicial per a la seva elaboració.

L’avaluació tecnoeconòmica ha de preveure aspectes, no només de cost, sinó d’ex-periència del proveïdor, millores proposades per aquest i compromís en el compliment d’objectius municipals, entre d’altres.

Una vegada adjudicat, l’administració local ha de seguir de prop la fase de desplega-ment, i en una gran part dels casos, col·laborar facilitant l’ús d’infraestructura d’obra civil, alimentació elèctrica, i –en determinats casos– l’ús de la xarxa corporativa com a xarxa de transport per a la xarxa d’accés que desplega el proveïdor. Les modalitats de col·laboració entre el proveïdor i l’ajuntament han d’establir-se abans per facilitar l’exe-cució de la xarxa.

Tal com es mostra a la Figura 7-2 i s’ha descrit en l’apartat 5, quan l’administració local sigui titular de part o de la totalitat de la xarxa d’accés i/o la xarxa de transport, o efectuï l’explotació directa dels serveis que es presten al públic, haurà de donar-se d’alta en el registre d’operadors de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), utilitzant el formulari disponible al web de la CMT. En aquells casos que puguin haver situacions interpretables com competència deslleial per part de l’administració, és convenient portar a terme una assessoria legal d’aquesta qüestió per assegurar el compliment de la normativa legal. Així mateix, convé assegurar el compliment d’altres requisits legals com ara el registre de connexions o el tractament de dades de caràcter personal, descrits en l’apartat 1 d’aquest document.

Una vegada la xarxa es troba desplegada, és recomanable portar a terme una prova d’explotació precomercial amb usuaris seleccionats que permeti identificar possi-bles problemes i mancances, per tal d’emprendre les accions correctives pertinents de forma prèvia a la seva explotació real.

Passat un temps prudencial d’assentament, quan la xarxa ja es troba en explotació, és l’hora d’avaluar regularment el compliment dels objectius quantitatius establerts prèviament. D’aquesta manera, es podran prendre les accions correctives que siguin necessàries.

Per una correcta evolució de la xarxa, pot ser necessari actualitzar periòdicament la tecnologia, reajustar els objectius, ampliar cobertures a noves zones d’inte-rès, etc. Per això, és necessari disposar de la informació de les dades d’ús de la xarxa, actualitzar estimacions de demanda i mantenir-se informat sobre els avenços tecnolò-gics que permetin l’optimització del desplegament i la reducció de costos.

Finalment, és important destacar la importància de la fase de selecció del soci tecnològic que es responsabilitzarà del desplegament i operació de la xarxa, ja que la col·laboració que s’estableix és a llarg termini, i resulta costós i complicat el canvi de soci tecnològic una vegada que la xarxa es troba desplegada. La implicació d’aquest en la comercialit-zació del servei públic, sent partícip tant dels beneficis com de les pèrdues, facilitarà el grau d’èxit del desplegament.

Resum d’aspectes

implicats en la promoció

de xarxes Wi-Fi/WiMAX

- 61 -

· 8. R

ES

UM

D’A

SP

EC

TES

IMP

LICATS

EN

LA P

RO

MO

CIÓ

DE

XAR

XES

WI-FI/W

IMA

X ·

A la taula següent es mostra un extracte dels principals aspectes analitzats en aquest document.

Taula 8-1: Resum aspectes implicats promoció xarxes Wi-Fi/WiMAX

ASPECTE CONCLUSIONS

Serveis Els serveis més importants de cara al públic es concentren en l’accés a Internet • i els serveis suplementaris que comporta la connexió a Internet d’alta velocitat.

Es poden suportar també serveis municipals d’e-government per als ciutadans • que aprofitin les capacitats d’itinerància i localització que proporcionen les xarxes sense fil.

És important tenir en compte l’ús de les xarxes per suportar serveis corporatius • interns de l’ajuntament per a empleats municipals sota models d’itinerància i els sistemes de videovigilància i control del mobiliari urbà.

Objectius municipals

Són dependents de la situació de l’oferta de banda ampla en el municipi i la • situació socioeconòmica.

S’han d’ajustar al context i les necessitats del municipi.•

Objectius principals: Disposar de banda ampla quan no es disposa d’oferta o • augmentar la competència si és escassa, serveis de banda ampla itinerant per a ciutadans i visitants, millorar l’eficàcia de serveis municipals i oferir nous serveis públics als ciutadans, reduir la fractura digital.

El paper de l’administració

local

Facilitar l’ús d’infraestructura municipal per a desplegaments privats. •

Subvencionar iniciatives privades.•

Desplegar xarxes de titularitat municipal. •

Impulsar i participar en consorcis mixts de desplegament i operació de xarxa. •

Col·laborar amb iniciatives ciutadanes. •

Fer ús de la xarxa per millorar serveis interns i subministrar serveis als ciutadans. •

Models d’explotació

Operador únic de xarxa i servei.•

Operador únic de xarxa amb obertura a proveïdors de servei.•

Operador neutral amb obertura per incorporar xarxes i proveïdors de servei.•

Models de comercialització

Diversos models (no excloents): Targetes de prepagament, micropagaments • SMS, pagament via web, pagament presencial, empaquetament amb altres serveis, patrocini d’empreses.

Depenent d‘objectius municipals i context.•

Aspectes legals Ús espectre: Sense llicència (2,4 GHz i 5GHz) i potència limitada.•

Desplegament d’antenes: Antenes i radiacions petites (senzill, es tracta de • complir la normativa de seguretat).

Ús de serveis de banda ampla fixa: S’ha de tenir precaució amb les condicions • d’ús de la capacitat contractada per a la seva utilització com a servei públic.

Notificació CMT: Obligatori per xarxa o servei de titularitat municipal i ús públic. •

Competència: pla de negoci i de viabilitat econòmica a mitjà i llarg termini sòlids.•

Aspectes econòmics

Despeses posada en marxa (CAPEX): Equips, programari, serveis • telecomunicació, obra civil, espais, etc.

Despeses operació (OPEX): Serveis instal·lació, manteniment, evolució xarxa i • serveis, personal, etc.

Desenvolupar pla negoci complet. És important tenir una estimació realista • de la demanda.

Referències

- 65 -

· 9. R

EFE

RÈ

NC

IES ·

9.1 Aspectes econòmics

[Verbrugge, 05] VERBRUGGE, S: Modelling Operational Expenditures for Telecom Operators. IEEE 2005.

9.2 Iniciatives i plecs de condicions

[Barceló et al., 06] BARCELÓ, J., OLIVER, M., INFANTE, J.: Adapting a Captive Portal to enable SMS-based Micropayment for Wireless Internet Access. 5th International Workshop on Advanced Internet Charging and QoS Technologies (ICQT’06). Juny 27, 2006. St Malo, França.

Descripció de solució per a prepagament de connexions Wi-Fi via SMS.

[Boston, 06] CITY OF BOSTON WIRELESS TASK FORCE: Wireless in Boston. Juliol, 2006. Boston, EUA.

[En Línia]. Disponible en <http://boston.gov/wireless>.

Descripció d’alt nivell del model de negoci de Boston Wireless, basat en el desplegament d’un operador neutral Wi-Fi.

[Infante et al., 05] INFANTE J., OLIVER, M., MACIÁN C.: Wi-Fi Neutral Operator: Promoting cooperation for network and service growth. ITS Conference on Regional Economic Development. Pontevedra, Juliol, 2005.

Descripció del model d’operador neutral i la seva aplicació en la iniciativa 22@WiFi de Barcelona.

Annex I:Càlcul de

distàncies per antenes

a la banda ISM

- 69 -

· AN

NE

X I. CÀ

LCU

L DE

DIS

TÀN

CIE

S P

ER

AN

TEN

ES

A LA

BA

ND

A IS

M ·

Els nivells màxims de densitat de potència fixen indirectament la distància de l’antena a la qual s’ha de restringir la circulació de persones. Atès que la densitat de potència està marcada per la potència radiada per l’antena i el guany d’aquesta, el producte de la qual marca la PIRE (Potència Isòtropa Radiada Equivalent) segons l’expressió següent:

La distància a la qual es produeix la densitat de potència màxima vindrà donada per:

Tenint en compte que la PIRE màxima permesa per a les emissions Wi-Fi és d’1 W. (radiació màxima en la banda dels 5 GHz), per a la densitat de potència màxima fixada per la Generalitat, s’obtindrà:

Així, atès els baixos nivells de potència permesos per a Wi-Fi, n’hi ha prou amb asse-gurar que l’antena es troba a una distància superior als 14 cm de les persones. Aquesta condició, com es pot observar, és senzilla de complir, tant en exteriors com en interiors i per tant, les condicions de nivells màxims d’exposició a la radiació no deriven en restriccions al desplegament d’antenes per a aquestes xarxes.

Laimplantacióde les xarxessense fils alsmunicipis