1 CONSIDERACIONS PRÈVIES

El Consell Insular de Menorca (a partir d'ara identificat com "CIMe") és unorganisme públic amb competències pròpies regulades en la Llei Orgànica1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balearspublicada al «BOE» núm. 52, de 01/03/2007, entre elles:

Urbanisme i habitabilitat. Informació turística. Ordenació i promoció turística.

Patrimoni monumental, cultural, històric, artístic, arquitectònic, arqueològici paisatgístic en el seu àmbit territorial, i dipòsit legal de llibres.

Transports terrestres.

Ordenació del territori, incloent-hi el litoral.

Carreteres i camins.

Recursos i aprofitaments hidràulics, canals i regadius, règim generald'aigües. Aigües minerals, termals i subterrànies.

Planificació i desenvolupament econòmics en el territori de cadascuna deles Illes, d'acord amb les bases i amb l'ordenació general de l'economia del'Estat i de la Comunitat Autònoma.

En virtut de l'aplicació d'aquestes competències, el "CIMe" promou activitats iprojectes orientats, entre molts altres, a prestar serveis públics destinats asatisfer les necessitats dels ciutadans i organismes públics i privats de l'illa,protegir l'entorn d'aquesta, així com afavorir una experiència turística dequalitat.

Tenint en compte l'anterior i sumant-li l'aspecte diferencial de Menorca com aespai natural únic i fràgil a l'impacte de l'activitat humana, la pressió que rep elterritori a causa de la important afluència turística i la seva categorització com aReserva de la Biosfera des de 1993, s'explica la necessitat de realitzar unagestió intel·ligent i innovadora (aprofitant les possibilitats d'ús de les tecnologiesde la informació i de la comunicació) dels recursos limitats disponibles i queestan relacionats directament amb l'impacte en el caràcter insular del territori.Al seu torn, la candidatura de Menorca com a Patrimoni Mundial de la Unesco através de la iniciativa "Menorca Talaiòtica", reforça la necessitat de monitoritzarde forma contínua certs aspectes de l'illa per a realitzar una gestió proactiva iinformada d'aquests.

Página 1 de 78

Com es detallarà posteriorment en aquest document, el "CIMe" ha anatdesenvolupant i instal·lant un conjunt de tecnologies de la informació i de lacomunicació orientades a millorar l'eficiència, els serveis de valor afegit quereclamen els ciutadans i la competitivitat i qualitat de vida a l'illa. Un exempleclar d'aquests desenvolupaments és el projecte "Menorca Accessible" quefacilita la connectivitat a l'illa a través de xarxes de cable de fibra òptica i xarxessense fils WiMAX.

Amb la voluntat de seguir evolucionant i continuar la seva política d'utilitzacióestratègica de les TIC per a la millora d'aspectes claus de l'illa, el "CIMe" volaprofitar la convocatòria d'ajudes al desenvolupament de Illes Intel·ligents pergenerar un conjunt d'accions enfocades a cobrir les necessitats reals deMenorca, a mitigar l'efecte d'insularitat i que tinguin en compte els criteris deviabilitat, operativa i posterior evolució adaptats a la dimensió d'aquesta. Esbusca el desenvolupament d'un projecte que impliqui l'ús intensiu de les TICper cobrir diferents aspectes de la realitat menorquina i orientada a diversospúblics potencials: administració pública i organismes associats, ciutadans,visitants, sector privat i altres participants de la societat de la illa, responent arequisits clarament identificats i, sense oblidar la futura evolució necessària enaquest tipus d'implantacions.

2 ÀMBITS D'ACTUACIÓ DEL PROJECTE I CRITERIS DEDEFINICIÓ DE L'ABAST

El "CIMe", a través de les diferents accions plantejades en aquest projecte, voldisposar d'una infraestructura tecnològica transversal que, conjuntament ambaltres organismes públics (ajuntaments de l'illa, gestors de recursos públics,Universitat, etc.) i privats (empreses i fundacions amb els quals hi hagi acordsde col·laboració), permeti la recollida d'informació sobre diferents recursosconsiderats com a sensibles i d'importància dins el context únic de Menorca,amb l'objectiu de complementar i millorar la presa de decisions, maximitzarl'eficiència i tractar de forma intel·ligent aquesta informació amb la visió d'oferirserveis transversals de valor afegit als ciutadans de l'illa i als seus visitants, demanera que aquests segons puguin triar de manera personalitzada el millormoment de viatjar a l'illa segons les seves necessitats i promoure d'aquestamanera la desestacionalització del turisme a l'illa, així com generar unaestratègia de difusió de dades a través d'un portal d'Open Data per al'explotació i generació de projectes independents. Aquesta iniciativa ha estatdenominada com "Menorca Territori VIU".

Página 2 de 78

Els àmbits d'actuació que seran objecte d'aquest projecte són els següents:

1. Protecció i modernització de les zones rurals i naturals de Menorca:

sensorització per a la mesura, anàlisi i accions en l'ús dels camins ruralsd'alta afluència i, principalment en el recorregut del "Camí de Cavalls".Sensorització de jaciments arqueològics. Sensorització de platges d'altaafluència i especial interès. Sensorització de la contaminació lumínica id'incidència del vent. Sensorització a la xarxa d'aparcaments públics pera la millora de la mobilitat. Sensorització de punts especials encarreteres.

2. Millora de l'ús dels recursos hídrics i energètics: recol·lecció de

dades sobre la xarxa d'abastament d'aigua i de la qualitat d'aquesta perdeterminar l'ús del recurs. Sensorització de recursos per a energiesrenovables (solar i eòlica).

3. Gestió dels residus: sensorització per a l'anàlisi i millora dels processos

de gestió de residus, incloses les mètriques en aigües residuals.

4. Promoció del turisme sostenible i de temporada baixa: generació de

portals informatius únics per a ciutadans, visitants i empreses (per a webi aplicació mòbil) que continguin informació d'interès per a cada públicbasada en la publicació intel·ligent de les dades dels anteriors àmbitsd'actuació així com la millora i optimització dels tràmits administratius, latramitació d'acords entre organismes públics, la maximització de latransparència, l'oferta de components turístics registrats a l'illa i laimplementació d'un portal d'Open Data. Així mateix, es crearà el Serveide Viatge Intel·ligent (SMART Travel) que a part de tot això, a nivell dedades i interès, permetrà la personalització de la visita o consulta del'illa, i inclourà la presentació de queixes, suggeriments o propostes queseran rebudes al “CIMe” i distribuïdes als apartats de les entitatspúbliques corresponents.

Els criteris principals que orienten la definició del projecte són els següents:

Viabilitat i sostenibilitat de la tecnologia implementada tenint en comptel'estructura actual dels recursos del "CIMe" i la necessitat de manteniraquesta estructura sense canvis substancials.

Extensió i tractament de la informació recollida a ciutadans i visitants através d'un portal únic (via web i aplicació per a dispositius mòbils) per a lamillora de la qualitat de vida i de l'estada a l'illa.

Página 3 de 78

Adaptació de les propostes tecnològiques del projecte al format de treball,procediments i estàndards dels departaments, organismes i àrees deservei tecnològics participants en aquest.

Utilització i aprofitament, en la mesura del possible, dels mecanismes isistemes tecnològics presents al "CIMe".

Integració de les plataformes tecnològiques del projecte amb connectors iprocediments d'estàndard obert i no propietaris.

El següent esquema funcional explica l'objectiu global del projecte de formabàsica i servirà com a punt de referència al llarg del document:

Recollida d'informació d'interès en els àmbits prioritaris seleccionats. Tractament i anàlisi intel·ligent de la informació recollida per generar

accions o presentar conclusions. Comunicació bidireccional amb elssistemes de captació.

Presentació de les accions en diferents portals interactius únics adaptantla informació a l'usuari final. La interactivitat implicarà una comunicació entemps real amb els elements d'anàlisi i tractament anteriors amb l'objectiud'adaptar-se, un cop més, a les necessitats de l'usuari final.

Página 4 de 78

Es busca un disseny que faciliti l'evolució futura del sistema i fugintd'aplicacions de tall molt vertical, aïllades les unes de les altres i / o orientadesa un tipus d'usuari específic. La integració de sistemes i plataformes és unaspecte crucial.

Els següents exemples il·lustren cadascun dels àmbits d'actuació:

Impacte en el territori i en la mobilitat: la informació captada per l'ús del"Camí de Cavalls" hauria de poder ser analitzada i presentada de formapersonalitzada al departament del "CIM" que s'encarrega del seumanteniment i, al mateix temps, podria ajustar part d'aquesta informacióper indicar el nivell d'afluència a un visitant o ciutadà que vulgui passejarper aquest, aportant-li informació sobre quins són els millors llocs peraparcar en funció de la seva localització geogràfica. Aquesta mateixafilosofia serveix per a la monitorització i anàlisi dels altres aspectesinclosos en l'àmbit d'actuació.

Anàlisi de l'ús dels recursos hídrics i de les energies renovables: lesdades que actualment ja es recullen en aqüífers haurien de poder serusats per realitzar un mapa en temps real de les reserves i de la qualitatd'aquestes, augmentant la proactivitat en la gestió d'aquestes. Al seu torn,aquesta informació es podria aprofitar per transmetre-la ciutadansfomentant mesures pràctiques de consum responsable amb comparativesde consum respecte a la mitjana d'ús.

Gestió dels residus: a través de la sensorització dels camions derecollida, es podrien obtenir estadístiques quasi en temps real per veurel'eficiència del servei (optimització de rutes de recollida, patrons decomportament, anàlisi de costos de recollida, etc.) i traslladar aquestainformació a ciutadans com a mesura de transparència (quantes vegadesha passat el camió de recollida pel seu carrer) i perquè millorar laconscienciació sobre la seva gestió de residus, pel que fa a la mitjana ovalors òptims.

Millora de l'experiència turística en temporada baixa i del ciutadà :implementació de tràmits amb mecanisme de feedback automàtic per ainformar el ciutadà de l'estat del tràmit, del temps d'espera per passar alsegüent pas o de si cal un document (amb mecanismes d'avís endispositius mòbils o via web). També, oferir informació i interaccióadaptada a les necessitats de cada usuari. En el cas d'un visitant, hauriade poder veure l'oferta turística oficial en funció del seu geolocalització, lesseves preferències i, fins i tot, pel nivell d'afluència en aquells puntsmonitoritzats en el primer àmbit d'actuació. La personalització del Servei

Página 5 de 78

de Viatge Intel·ligent (SMART Travel) inclourà també recomanacionsabans de viatjar a l'illa i ajuda en la planificació del viatge, de manera quepermeti desestacionalitzar el turisme que actualment es concentra al'estiu.

Com es veurà en la descripció tècnica del projecte, s'han definit tres gransblocs d'accions seguint l'esquema funcional anterior: els referits a laimplementació d'infraestructures i a la millora d'alguna de les existents (Bloc I),els associats a la plataforma de gestió i anàlisi de dades (Bloc II), i, finalment,els lligats als portals interactius i sensorització que presentessin les dades enfunció dels diferents tipus d'usuaris (Bloc III).

3 PARTICIPACIÓ DE LES ASSOCIACIONS EN LADEFINICIÓ DELS OBJECTIUS I RESULTATS ESPERATS

Els objectius definits per a cada àmbit d'actuació del projecte no són de valor sino es té en compte com es van definir. Per definir els resultats es van mantenirreunions amb els diferents ajuntaments de Menorca i amb Associacions iCentres Universitaris que van donar els seus punts de vista i van aportar laseva visió al projecte.

Per això, s'adjunta les cartes de suport que es van rebre durant la sevadefinició i posterior tramitació a subvenció del programa d'Illes Intel·ligents del'Agenda Digital d'Espanya durant el setembre de 2015 i que va aconseguir lamillor puntuació de les Illes Balears tot i que no va ser finalment subvencionadaper paràmetres de subcontractació a criteri de Red.es. Les entitats públiques iprivades que van participar en la definició de l'estratègia, i que s'adjunten com aconjunt de cartes en l'annex I són:

- Ajuntament des Castell - Ajuntament de Maó - Ajuntament de Ciutadella - Ajuntament d'Alaior - Ajuntament de Ferreries - Ajuntament des Migjorn Gran - Ajuntament des Mercadal - Ajuntament de Sant Lluís - Consorci de Residus i Energia de Menorca - Autoritat Portuària de Balears - Conselleria d'Innovació, Recerca i Turisme; Direcció General de

Desenvolupament Tecnològic (Govern dels Illes Balears)

Página 6 de 78

- Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca; Direcció General d'EspaisNaturals i Biodiversitat (Govern dels Illes Balears)

- Fundació Balear d'Innovació i Tecnologia (Govern dels Illes Balears) - UIB - Universitat de les Illes Balears - Institut Menorquí d'Estudis - OBSAM - Observatori Socioambiental de Menorca - Fundació Foment del Turisme de Menorca - Turistec - Clúster de Tecnologies TIC-Turisme Illes Balears - AENOR - Associació Espanyola de Normalització i Certificació - ASHOME - Associació Hotelera de Menorca - CAEB - Confederació d'Associacions Empresarials de Balears a Menorca - PIME Menorca - Federació de la Petita i Mitjana Empresa de Menorca - Associació Empresarial d'Hostaleria i Restauració de Menorca - ACCÉS - Associació Empresarial per al Foment i Desenvolupament del Comerç

Electrònic - Associació Joves Empresaris de Balears - GOB Menorca, ecologisme Responsable - Vicepresidència i Conselleria d'Innovació, Recerca i Turisme Multimèdia de les

Illes Balears (Govern dels Illes Balears)

Com s'observa, el procés i elaboració dels objectius i resultats esperats, vaincloure en la seva redacció, no només als ajuntaments, sinó que també, acentres d'R + D com la UIB o la FBIT, associacions empresarials de Comerç,Hostaleria i turisme, joves emprenedors, PIME Menorca i la part de preservacióecològica i històrica de l'illa com són GOB Menorca, OBSAM o l'AutoritatPortuària de Menorca.

En aquest sentit i de forma global, els àmbits d'actuació, objectius i resultatsque s'esperen es resumeixen en la següent taula:

ÀMBIT D'ACTUACIÓ OBJECTIUS RESULTATS

Impacte en el territori i enla mobilitat i enl'experiència del turisme

Mesurar l'impacte en laxarxa de camins rurals,jaciments arqueològics iplatges amb mésafluència de l'illa permillorar la seva gestió ioferir aquesta informacióa ciutadans i visitants permillorar la sevaexperiència.

Oferir un mapa decontaminació lumínica i

Millorar la gestió i lesaccions per mitigarl'impacte en elsrecursos sensibles.

Optimitzar el trànsit al'illa, fomentant l'úsde mitjans públics ioferint informacióproactiva.

Oferir unaexperiència de visita i

Página 7 de 78

incidència del vent per aús del gestor del territori i,al mateix temps, delciutadà i visitant.

Millorar la mobilitat através del monitoratge del'ús dels aparcamentspúblics.

gaudi de l'entorn deMenorca diferencial iúnica.

Anàlisi de l'ús delsrecursos hídrics i de lesenergies renovables

Visualitzar l'ús delsaqüífers i de les sevesreserves.

Facilitar les possibilitatsd'instal·lació de sistemesde producció basats enenergies renovables.

Establir novespolítiques de gestióde l'ús d'aquestsrecursos.

Gestió dels residus Millorar la gestió de laxarxa de recollida deresidus.

Monitoritzar les xarxesd'aigües residuals.

Permetre l'obtenciód'opinions voluntàries através d'aplicacions oenllaç web sobre l'estatde la gestió dels residus ala seva zona o localitat.

Incrementarl'eficiència en elprocés de recollidadels residus, idisposar d'informacióen temps real de coms'està realitzantaquesta recollida.

Millorar la visibilitatd'actuació per a lapoblació local com laturista.

Millora de l'experiènciaturística en temporadabaixa per permetre ladesestacionalització del'estiu al llarg de l'any idel ciutadà al qual tambévan dirigides totes lesiniciatives de gestióelectrònica.

Disposar de portalsinteractius per a diferentsusuaris i tecnologies devisualització per oferir-losinformació dels anteriorsàmbits (i dels futurs quees puguin generar).D'aquesta manera tambées preténdesestacionalitzar elturisme de l'illa deMenorca.

Millorar la gestió detràmits administratius pera ciutadans i

Millorar l'experiènciade cada tipus d'usuariapropant els recursosdisponibles de l'illa il'ús que s'està fentd'aquests a les sevesnecessitatsespecífiques.

Desestacionalitzar elturisme de maneraque es generinserveis i milloresturístiques al llarg del'any.

Página 8 de 78

administracionsassociades.

Millorar la percepció detransparència.

Oferir un portal d'OpenData amb dades d'interèsper a la generació denous models de negoci.

Reduir el temps inecessitat dedesplaçaments per ala gestió de tràmits.

Apropar les polítiquesde gestió de recursosde l'Administració a laciutadania.

Afavorir la creaciód'iniciativesempresarials amb l'úsde les dadesdisponibles.

Página 9 de 78

4 DESCRIPCIÓ TÈCNICA DE LA INICIATIVA "MENORCA,TERRITORI VIU"

Per poder contextualitzar la proposta de projecte, es presenta aquest diagramafuncional basat en l'esquema descrit en el punt 2, amb l'objectiu de clarificar elsdiferents elements tecnològics així com els àmbits d'actuació.

INFRAESTRUCTURA TIC EXISTENTEMEJORAS EN

INFRAESTRUCTURA TIC A IMPLEMENTAR

SENSORES EXISTENTES

SENSORIZACIÓN A IMPLEMENTAR

OTRAS FUENTES DE

DATOS EXISTENTES

INFRAESTRUCTURA DE DATOS

ESPACIALES (“IDE”)

MEJORAS “IDE” A

IMPLEMENTAR

PLATAFORMA INTELIGENTE PARA LA GESTIÓN Y ANÁLISIS EN LOS SIGUIENTES ÁMBITOS DE ACTUACIÓN:

• IMPACTO EN EL TERRITORIO Y MOVILIDAD• Caminos rurales (“Camí de Cavalls” y afluentes)• Playas de alta afluencia y especial interés• Contaminación lumínica e incidencia del viento• Red de aparcamientos públicos en zonas urbanas• Red de carreteras principales• Yacimientos arqueológicos

• RECURSOS HÍDRICOS Y ENERGÍAS RENOVABLES• Depósitos de captación de agua• Calidad del agua• Recursos para el usos de energías renovables

• GESTIÓN DE RESIDUOS• Red de contenedores y flota de recogida• Aguas residuales

• MEJORA DE LA EXPERIENCIA TURÍSTICA Y LOCAL• Trámites administrativos• Trámites y acuerdos en Ayuntamientos y “CIMe”• Transparencia• Elementos turísticos• Experiencia personalizada durante todo el año• OpenData

PORTAL OPEN DATA PORTAL/APP MOVIL PORTAL WEBPORTAL SERVICIO

ATENCIÓN AL CIUDADANO(“SAC”)

PORTAL INTEROPERABILIDAD

BACKOFFICE “SAC”

Página 10 de 78

Com es pot visualitzar, hi ha tres grans blocs d'actuació tecnològica:

Xarxa i infraestructura de captació: inclou els diferents sensors(existents o implantar), les dades provinents d'altres plataformes, el nousistema de BackOffice per al Servei d'Atenció al Ciutadà, la Infraestructurade Dades Espacials, així com tota la infraestructura de suport ( servidors,bases de dades i xarxes). Aquest bloc és la base tecnològica on essustentessin les plataformes de serveis i de publicació i interacció.

Plataforma intel·ligent d'anàlisi i gestió: estarà formada per aquellsmòduls de tractament i anàlisi dels diferents àmbits d'acció del projecte,sent cada un d'ells capaç d'interactuar de forma horitzontal amb els altresmòduls si cal.

Portals interactius d'usuari: conjunt de portals per a presentar iinteractuar amb la informació provinent de la plataforma intel·ligentd'anàlisi i gestió, sent integrat d'un portal web únic per a ciutadans ivisitants, un portal / App única per a ciutadans i visitants, un portal perl'administració, i finalment, un portal Open Data.

4.1 Situació de partida tecnològica

Tal com s'ha comentat en el punt anterior, el "CIMe" disposa d'un conjuntd'infraestructures existents que han de ser usades en el desenvolupamentd'aquest projecte per facilitar el seu desenvolupament.

En línies generals es disposa de:

Xarxa de servidors gestionada per SILME (Serveis d'Informàtica Local deMenorca; empresa pública participada pel "CIMe" i els 8 ajuntaments deMenorca) amb sistema operatiu Microsoft Windows 2008/2012 (aquestaxarxa requereix d'una virtualització prèvia que forma part d'una de lesactuacions d'aquest projecte). Aquests servidors han de ser utilitzats per ala instal·lació dels components de programari necessaris per realitzar elsserveis, incloent els portals web per usuari, que s'instal·lessin sobreplataforma Microsoft IIS. L'arquitectura es complementa amb una xarxaLAN que interconnecta els diferents serveis que SILME ofereix al "CIMe"per la seva gestió i funcionament.

El següent esquema mostra la seva arquitectura interna:

Página 11 de 78

El següent esquema funcional mostra les diferents subxarxes queconformen la xarxa interna del "CIMe":

Infraestructura de xarxa MAN d'alta velocitat disponible a les diferentsadministracions públiques amb ports a 100 Mbps i 1 Gbps i gestionada per

Página 12 de 78

SILME. Aquesta xarxa ha de ser utilitzada per connectar amb altressistemes de gestió presents al "CIMe" i per a la posterior gestió i operaciódels serveis demandats en aquest projecte.

El següent esquema funcional mostra les diferents interconnexions ambles seus d'ajuntaments i altres organismes públics:

Portal d'interoperabilitat i servidors web Microsoft Internet InformationServer gestionats per SILME i que serveixen per interactuar la informacióde referència d'altres portals administratius (Govern Balear, Emergències,Cadastre, etc.) i els serveis interns i externs del "CIMe" (pàgines weboficial, interfícies de gestió del personal tècnic, etc.).

Xarxa de fibra òptica de 75 km que uneix a Ajuntaments i "CIMe", amb 72punts de connexió en total, xarxa que ja està construïda i que actualmentserveix des de Juny de 2016-28 seus a règim d'autoprestació. Aquestaxarxa, amb capacitat d'1 Gbps fins a 10 Gbps, pot servir per connectarinterfícies de dades presents en diferents seus. Disposa de 4 nodes deconcentració de trànsit, a Ciutadella, Ferreries, Alaior i Maó.

Página 13 de 78

El següent esquema mostra l'arquitectura de xarxa utilitzada:

També es disposarà, un cop implementada la xarxa, d'una arquitecturade connexió de nivell 3 basat en enrutament BGP com a mostra elsegüent esquema funcional:

Xarxa sense fils amb 16 nodes repartits per tota l'illa, que cobreixen el90% de la població urbana i que té una capacitat d'entre 2 Mbps i 10 Mbpsper usuari (aquesta xarxa utilitza la tecnologia WiMAX en la seva majoria irequereix d'una ampliació de capacitat que forma part d'una de lesactuacions d'aquest projecte). Els troncals de node a central tenen unacapacitat de 400 Mbps. Aquesta xarxa pot ser utilitzada per a la connexiódels elements de sensorització i mesura en cas de disponibilitat decobertura ja que uneix a tots els centres de "CIMe" i Ajuntaments i disposade una prioritat de capacitat del 20% sobre el total de l'ample de bandadisponible.

Página 14 de 78

El següent esquema mostra l'arquitectura de xarxa utilitzada:

La Infraestructura de Dades Espacials de Menorca, promoguda pel CIMe,desenvolupada per SILME i en el qual col·laboren els vuit ajuntaments del'illa, ofereix servei de gestió i consulta d'informació territorial de Menorca.La IDE Menorca s'engloba en la Infraestructura de dades espacials (IDE)de les Illes Balears (IDEIB) i, per extensió a la IDE d'Espanya (DEE) icompleix amb els estàndards OGC de publicació d'informació territorialmitjançant serveis web. Mitjançant els serveis de la IDE Menorcal'administració posa a disposició d'empreses i ciutadans de l'illa tota lainformació territorial pública de què disposa, des d'informació d'ordenacióterritorial i protecció del territori fins a informació de caràcter turístic.Simplificant d'aquesta manera l'activitat de professionals de diferentsàmbits que disposen amb rapidesa de la informació territorial quenecessiten per al desenvolupament de les seves activitats. Es pot accedirals serveis de la IDE mitjançant el geoportal http://cartografia.cime.es Enaquests moments els usuaris poden accedir a través de la a més de 1105capes d'informació (89 de les quals són d'ús restringit de l'administració)que classifiquen i georeferencien pràcticament tots els elements existentsa l'illa relacionats amb la gestió pública, entre ells, molts dels que podranser utilitzats com a referències en els serveis demandats en aquestprojecte (aquesta infraestructura necessitarà d'una actualització queestarà inclosa en les actuacions d'aquest projecte per adequar-se a lesnecessitats de tractament i gestió de la informació). En aquest repositorihauran georeferenciar-se els diferents elements de sensorització ubicatsal territori.

L'arquitectura actual de la IDE Menorca, integrada en el BackOffice delsistema d'informació corporatiu, consta de tres capes: la capa de dades

Página 15 de 78

amb el servidor i la base de dades espacial (Postgres + PostGIS), lacapa de servidor de mapes (ArcGIS server) i servidor de metadades(GeoNetwork) i el front-end amb les aplicacions client desenvolupadessobre el citat programari a partir de llibreries de codi obert (OpenLayers,ExtJS).

A la següent figura s'esquematitza l'actual arquitectura de la IDEMenorca.

Sensorizaciones i sistemes de mesura (manuals i automàtics) existents dereserves d'aigua en dipòsits, qualitat d'aigua, càrrega en contenidors derecollida selectiva, paràmetres químics en aigües residuals i fluxos detrànsit rodat, que poden ser consultats en diferents repositoris de dadesgestionats per SILME i els Ajuntaments.

Sistema de gestió de tràmits per al "CIMe" i Ajuntaments i plataforma de"Carpeta ciutadana" amb diferents tipologies i automatismes per a la sevaexecució (aquest sistema necessitarà una actualització que estarà inclosadins de les actuacions del present projecte per adequar-se a lesnecessitats de tractament i gestió de la informació).

Algunes d'aquestes infraestructures tecnològiques han estat desenvolupades através del projecte "Menorca Accessible" que té com a objectiu implementarserveis de telecomunicacions avançats a tot el territori insular de formaigualitària per reduir la bretxa digital.

Página 16 de 78

4.2 Reutilització de solucions existents

En el sentit de que s'ha comentat en el punt 4.1, una part dels elementsd'infraestructura existents hauran de ser reutilitzats per instal·lar,interconnectar, emmagatzemar o fer referència als diferents dispositiustecnològics que formaran part de les accions del projecte. Alhora, la intenció demillorar les funcionalitats d'algunes infraestructures existents va orientada deforma clara cap a una política de reutilització d'aquestes.

Pel que fa a la reutilització dels resultats de la iniciativa, el "CIMe" preténabordar seguint dos grans eixos:

Reutilització per a la millora de la gestió pròpia de l'illa: aquest és elprincipal objectiu motivador de la realització del projecte en el qual es basala sensorització i posterior anàlisi de dades recollides. Aquestes dadesseran utilitzades per millorar la presa de decisions i informar els diferentsinteressats (ciutadans, visitants, administració, sector privat) d'accions ipossibilitats personalitzades en funció del seu perfil. Per tant, la iniciativano es queda en una mera recollida de dades sinó que va més enllà,aplicant-la a un conjunt de serveis que tenen vocació de ser ampliats ievolucionats a futur.

Ús de les dades, arquitectura i accions derivades per fer un cas d'ús iexemple per a altres illes o territoris que pateixin un ús important derecursos que es considerin fràgils o escassos: el model de Menorca demesura, anàlisi, presentació i interacció de dades pot ser usat en altreszones geogràfiques com a patró de referència de bones pràctiques a l'horade tenir en compte les característiques especials d'aquests recursos i, alseu torn, servir com a base per a altres iniciatives que s'estiguindesenvolupant a la resta d'illes que conformen la Comunitat Autònoma deles Balears per generar sinèrgies i un posicionament global de marca i devalor mantenint les singularitats de cada territori insular, podent formar partde l'estratègia de desestacionalització del turisme que s'ha anatdesenvolupant des del Govern Balear.

Página 17 de 78

4.3 Maduresa de la iniciativa i de les actuacions adesenvolupar dins de la mateixa

Per determinar la maduresa de la iniciativa i de les actuacions utilitzarem elmateix esquema funcional representat a l'inici de la descripció tècnica enaquells aspectes que representen implementacions i generació de serveisseparats per diferents Blocs d'execució del projecte.

Xarxa i infraestructura de captació

BLOC I - INFRAESTRUCTURES • Actualització i millores del sistema de

telecomunicacions basades en les actualitzacions pròpiesdels fabricants com a evolució tecnològica que s'ha dut aterme des de 2009 (any d'implementació de la xarxa aMenorca). Les referències sobre aquest tipusd'actualitzacions es poden trobar a les xarxes sense filsdesplegades al Pirineu català o en zones rurals del PaísBasc.

• Millores de cobertura i de cabal (velocitat) de lescomunicacions basades en la millora de la xarxamitjançant la inclusió d'una nova torre de menor altura oigual a 20 metres i la millora de capacitat de la xarxa troncalde comunicacions.

BLOC II - SERVIDORS I DADES

• Implementació de millores en la infraestructura TIC:com es veurà en la descripció tècnica detallada, es refereixa una virtualització de servidors basada en tecnologiaprovada i madura en el mercat, basada en VMware ivSphere sobre arquitectura x86 o AMD, equips de xarxa detipus switch Ethernet i cabines d'emmagatzematge ambcapacitat RAID i discos ISCSI. De fet, el "CIMe" ja disposad'alguns servidors virtualitzats amb el mateix sistema. Alseu torn, es vol implementar un sistema de redundància ide seguretat per tenir alta disponibilitat en els sistemesanteriors; en aquest cas, l'arquitectura definida forma partdels estàndards de definició de xarxes d'alta disponibilitatque són comuns en el mercat TIC.

• Millores per a la Infraestructura de Dades Espacials:aquestes millores es basen en actualitzacions de

Página 18 de 78

programari dels propis fabricants d'aquest tipus de sistemesde georeferenciació i, per tant, formen part dels seusestàndards d'implementació.

• BackOffice per al Servei d'Atenció al Ciutadà: aquestaimplementació es basa i ha de seguir els estàndards ireglaments utilitzats en l'administració pública espanyola;per tant, les tecnologies associades es basen en referentsclars i es poden trobar diverses referències a Ajuntaments ialtres organismes de gestió pública de l'Estat Espanyol.

BLOC III - Sensorització I PLATAFORMA INTEL·LIGENT(SMART PLATFORM)

• Sensorització a implementar: els sensors demandatscorresponen a tecnologies prou conegudes a la part decaptació (deteccions de pas, detectors d'il·luminació ivelocitat de vent) basats en tecnologies de transmissió Lorao equivalent ( https://www.lora-alliance.org / What-Is-Lora /Technology ) que han estat instal·lats en aparcaments izones de pas en diferents ciutats considerades com aexemples d'Smart Cities (Santander, Barcelona, Viena,Niça, etc.) i interfícies de comunicació a la xarxa basats entecnologia GSM o WiMAX.

• Plataforma intel·ligent: En aquest punt es preténimplementar una solució horitzontal que, a través del seuparametrització corresponent, serveixi per donar solucionsals diferents àmbits d'actuació. Fabricants com Oracle (http://www.oracle.com/us/industries/public-sector/national-local-government/city-platform/index.html ), IBM (http://www.ibm.com/smarterplanet/es/es/smarter_cities/overview/index.html ), Cisco Systems (http://www.cisco.com/web/strategy/smart_connected_communities.html ), Indra ( http://www.indracompany.com/en/industries / public-administration / offering / smart-cities /urban-platform ), entre molts altres, desenvolupenplataformes modulars per adaptar-se a les diferentsnecessitats des de fa diversos anys i han estatimplementades en diferents ciutats de referència dins de lesSmart Cities (Barcelona , Londres, Viena, San Francisco,Estocolm, etc.).

Página 19 de 78

• Portals de presentació i interacció: Portal Web i APP pera dispositius mòbils: les plataformes intel·ligents anteriorssolen portar el seu propi desenvolupament de portal web iAPP per presentar informació i interactuar amb aquestaamb formes de presentació adaptades al tipus d'usuari i aldispositiu que utilitza. Les tecnologies utilitzades es basenen estàndards de desenvolupament en PHP, XML, JSON,HTML5 o similars i en el cas d'aquest projectes'implementaran sobre servidors web Microsoft IIS, a mésde la generació d'aplicacions per a dispositius mòbils eniOS, Android i Windows Phone . Alguns exemplesd'implantació similars són els realitzats a Barcelona (http://www.barcelona.cat/es/ ), Santander ( http://portal.ayto-santander.es/portal/page/portal/inet_santander ), o ACorunya ( http://www.coruna.es/ ).

• Portal Open Data: en el mateix sentit que en el puntanterior, les plataformes intel·ligents solen disposar deportals d'Open Data tot i que, també, hi ha portals específicsper oferir una solució vertical. Exemples d'implantació espoden trobar a Terrassa ( http://opendata.terrassa.cat/ ),Barcelona ( http://opendata.bcn.cat/opendata/es ), oSantander ( http://datos.santander.es / ).

Com es pot comprovar, els diferents mòduls ja han estat implementats, ambdiferent abast i quantitat, en diverses ciutats que tenen recorregut en eldesenvolupament del camp de les Smart Cities i que són referents a nivellmundial.

4.4.a) Descripció tècnica detallada de les actuacions adesenvolupar

Descripció tècnica dels components necessaris

Seguint l'esquema de blocs usat a l'inici d'aquest apartat de descripció tècnica,es detallaran a continuació els diferents components tecnològics.

BLOC I - INFRAESTRUCTURA

Arquitectura d'alta disponibilitat

Página 20 de 78

justificació

Per poder implementar les millores de virtualització en el CPD de SILME calampliar l'arquitectura de manera que permeti la disponibilitat de la xarxa,redundada, i amb un objectiu de millora municipal a nivell de tota l'illa deMenorca.

Descripció de la proposta

Crear un entorn d'alta disponibilitat dels serveis que funcionin a través de laxarxa de telecomunicacions. Alhora, es pretén que sigui una xarxa amb equipsmés respectuosos amb el medi ambient en respondre a criteris d'eficiènciaenergètica i simplificació de la instal·lació.

Comptar amb una solució redundant, amb alta disponibilitat per cobrirels serveis crítics, implementant un sistema de recuperació d'acordamb aquestes característiques.

Per a la consecució dels objectius assenyalats anteriorment, cal executar lessegüents actuacions:

Adquisició del maquinari i programari de la plataforma de virtualitzaciódel CPD en els termes establerts en el present document.

Adquisició del maquinari i programari per a la posada en funcionamentdel subsistema d'emmagatzematge consolidat.

Adquisició del maquinari, programari per a la posada en funcionamentdel subsistema de còpies de seguretat.

Característiques Tècniques de la Solució.

La solució global proposada haurà de respondre a les següentscaracterístiques generals:

Garantir la interconnexió entre els servidors inclosos en el BLOC II, i lacabina d'emmagatzematge i el subsistema de backup es realitzaràISCSI a 10 Gbps "extrem a extrem" i han de tenir rutes redundantsentre tots els elements de la solució.

La interconnexió entre els servidors es realitzarà mitjançant Ethernet a10 Gbps i han de tenir rutes redundants entre tots els elements de lasolució.

Hi ha d'haver redundància de tots els elements crítics de la solució,evitant d'aquesta manera l'existència de punts de fallada únic.

Página 21 de 78

Tots els dispositius s'oferiran per a la seva instal·lació en rack obastidor, incloent tots els elements d'ancoratge i connexió.

Subsistema de redundància i seguretat

tallafocs:

Es demanen dos tallafocs tipus UTM per seguretat perimetral, per a una xarxaque compta amb uns 1000 equips, connectats en alta disponibilitat (failover iload balancing) amb les següents característiques mínimes:

Control d'aplicacions WebFilter Sistema de detecció d'intrusions Gateway AntiVirus SpamBlocker Característiques avançades de xarxa (MultiWan, VLAN ...) Múltiples tecnologies VPN (IPSec, SSL, L2TP ...) 7 ports a Gigabit per a les diferents zones Entorn gràfic per a la seva gestió, possibilitat d'exportar els logs. Equipament necessari per poder interconnectar els tallafocs en alta

disponibilitat. Llicència de 3 anys inclòs. Possibilitat muntatge en rack

Router troncal: Router amb 3 Ethernets / gbic per mòduls de fibra (combos) (ha de

portar els gbic per a fibra òptica per a funcionar amb TCP / IP) 4 slots, 2 amb mòduls per a fibra òptica (un és ATM i l'altre TCP / IP) Possibilitat de muntatge en rack

Router ethernet balanç / failover: Amb 4 WANs i 2 LANs. Gigabit Ethernet LAN / WAN and active fiber interfícies with load-

balancing High Availability and failover Robust Firewall and Bandwidth Management Ease of management 4 Boca Gigabit WAN Ethernet 2 Boques USB 3G 1 Gbps Throughput / Velocitat 500 VPNs (IPSec / PPTP / L2TP)

Página 22 de 78

120 K NAT Sessions aproximat Qualitat de Servei QoS i Ipv6 Connexió amb línies de fibra òptica Possibilitat de muntatge en rack

Proxy alta disponibilitat: Servidor amb 2 processadors Xeon 2 discos ssd de 250 GB a RAID1 32GB de RAM (16 per a cada processador) 2 ports ethernet 1 Gbps

Actualització i millora de les telecomunicacions

justificació

Actualment, a causa principalment als nous hàbits de consum d'internet(serveis de vídeo a demanda, televisió en streaming, videovigilància, xarxessocials, sistemes de missatgeria instantània, etc.) i en la proliferació dedispositius que demanen connexió (telèfons mòbils, tauletes , televisors,consoles de videojocs) el tràfic de dades que ha de transportar aquestainstal·lació ha crescut de manera exponencial, el que fa necessària l'ampliacióde la capacitat de transport de la xarxa troncal. A aquest fet cal sumar-li laintegració dels sistemes de sensorització objecte d'aquest projecte i la intenciód'oferir portals interactius a usuaris per millorar la seva qualitat de vida.

Així mateix, els estàndards de connectivitat per als usuaris, impulsats peldesplegament en zones urbanes de xarxes ultra-ràpides basades en fibraòptica o en serveis mòbils 4G, creen la necessitat de disposar d'una novatecnologia en el tram d'accés que permeti velocitats i cabals de connexió delmateix ordre de magnitud que els estàndards comercials que ofereixen lesconnexions bàsiques de la tecnologia FTTH o els accessos 4G, de l'ordre de 30a 60 Mbps, el que equival a duplicar o triplicar la capacitat màxima disponibleen condicions de propagació òptimes de les estacions WiMAX actuals.

Per fer front a aquesta problemàtica, es proposen dues actuacions sobre laxarxa:

1) Ampliar la capacitat dels radioenllaços de la xarxa troncal del ConsellInsular de Menorca entre els nodes de major trànsit de dades.

2) Iniciar l'actualització tecnològica de la xarxa d'accés en els nodes amb

Página 23 de 78

major nombre d'abonats cap a solucions LTE-U que permetin oferir enaquests punts un servei equiparable al disponible a les zones urbanes.

Característiques Tècniques de la Solució.

REQUERIMENTS PER A L'AMPLIACIÓ DE CAPACITAT DE LA XARXATRONCAL

L'objectiu principal d'aquesta actuació és ampliar la prestació de serveis fixosd'accés a Internet en zones rurals i aïllades de Menorca actualment deficitàriesen aquest tipus d'ubicacions, millorant la seva cobertura i tenint en compte eldesplegament de sensors i serveis dins el territori, millorant els estàndards perals quals va ser dissenyada inicialment (accés bàsic d'1Mbps) als estàndardsactuals. Per a això la xarxa de transport ha de renovar parcialment mitjançant lainstal·lació de noves estacions que s'adaptin als següents paràmetres:

Operació en banda de freqüència d'entre 6L GHz i 38 GHz, respectant lescanalitzacions marcades per CNAF. Haurà d'aportar estudi dedisponibilitat, que haurà de ser major de 99,999 anual.

Capacitat: 800 Mbps. Per a això s'utilitzaran dos canals de 56MHzmitjançant les dues polaritzacions (vertical i horitzontal), modulació de512QAM menys, i agregació d'ample de banda per a un sol interfícieGigabit Ethernet. L'antena amb polarització creuada, haurà d'estarconnectada a 2 odus i després se sumaran els amples de banda a la IDU.

Modulació adaptativa. Adaptació automàtica de la modulació, depenent deles condicions de pluja, per mantenir la màxima qualitat i velocitat en cadamoment i que l'enllaç no es talli.

Alimentació a -48V corrent continu 2 ports gigabit Ethernet i 2 ports SFP Capacitat de commutació nivell 2 i funcionalitats d'algoritmes

d'encaminament (Spanning Tree) Capacitat d'encaminar VLANs, mitjançant el protocol 802.1Q, i de treure

pels diferents ports en mode Trunk o en mode Access. Qualitat de servei 802.1p Capacitat de gestió i supervisió mitjançant HTTP i SNMP

SOLUCIÓ TECNOLÒGICA PROPOSTA PER L'ACTUALITZACIÓ DE LAXARXA D'ACCÉS

Página 24 de 78

Per a l'elecció dels estàndards d'accés per actualitzar la xarxa detelecomunicacions actual s'ha tingut en compte la necessitat de mantenir laoperativitat WiMAX en bandes lliures de l'espectre radioelèctric, donat el reduïtvolum de la població a la qual va dirigida i la dispersió de els usuaris objecte delservei. Amb aquest enfocament es proposen les noves tecnologies LTE amboperació a la banda de 5 GHz (LTE-U) o tecnologies equivalents basades en4G LTE per a accessos fixos que permetin un increment significatiu de velocitatde transmissió en els terminals de dades de l'usuari final.

Les especificacions tècniques de les estacions base LTE-U i dispositius deconsum en les freqüències lliures de la banda de 5 GHz estan enfocades al'optimització de l'espectre per permetre una descàrrega de trànsit de dadesmés eficient, que permeti oferir als usuaris una millor experiència de bandaampla amb una millor cobertura i velocitats de descàrrega més ràpides. Laimplantació d'aquesta tecnologia ha de permetre equiparar els abonats enzones disperses als estàndards de les xarxes urbanes, ampliant la cobertura iaccessibilitat a Internet en la major part del territori de Menorca no cobert ambles xarxes convencionals. Alhora, han de prestar als sistemes de sensoritzacióde la capacitat per comunicar i enviar informació en temps real.

Aquesta millora de connectivitat a la banda lliure, en la qual hauran de seguiroperant les xarxes d'accés WiMAX i Wi-Fi actuals, es realitza millorant lacoexistència i minimitzant la pèrdua de qualitat de servei a causad'interferències en aquestes bandes.

L'actualització d'estacions base per comunicacions wireless (incloent LTE-O o4G LTE ) prevista en aquest projecte es preveu de forma gradual, iniciant-se enels nodes crítics en què aquesta tecnologia permeti incrementar la demandad'accessos i la cobertura de clients. Atès que l'estàndard LTE-U ofereix unaopció eficient de l'ús de l'espectre mitjançant l'extensió de beneficis del LTE al'espectre sense llicència, es preveu per a la xarxa d'accés un rendiment mésfiable i predictible, amb una millor experiència per a l'usuari.

Donada, però, que aquesta tecnologia és molt recent, es planteja unaestratègia de renovació conservadora, mantenint els abonats actualsconnectats als punts d'accés WiMAX i realitzant la migració gradual a LTE-Umonitoritzant en tot moment el rendiment i operativitat de la nova xarxa .

Els punts d'accés on es realitzaran les millores seran els següents: node delpolígon industrial de Ciutadella, node de s'Enclusa, node del Toro, node delpolígon industrial de Maó, node d'Es Castell i node de Binibeca.

Página 25 de 78

Millora de la cobertura de les comunicacions de curt i llargabast

justificació

Com s'ha indicat a l'inici del document, tot i l'existència d'una xarxa decomunicacions sense fils i una xarxa fixa de fibra òptica, a l'illa s'ha notificat lamanca de bona cobertura de les comunicacions en certes zones específiques.Augmentar la capacitat en aquestes zones de forma contínua (amb instal·lacióde diversos repetidors fix) implicaria uns costos realment elevats per al tipusd'ús final del sistema. S'ha considerat que una bona opció de compromís seriala creació d'una infraestructura que permeti facilitar la cobertura en zones depoca cobertura actuals on podrien anar instal·lats elements del BLOC III desensorització.

Característiques Tècniques de la Solució.

La proposta ha d'incloure noves infraestructures o adequacions que permetingarantir la pràctica total cobertura allà on hi hagi població, no així la coberturamarítima, ja que en aquest cas les inversions serien molt altes i no s'ha detectatuna necessitat urgent per a aquest cas marítim.

BLOC II - Servidors i Dades

Virtualització de servidors

justificació

La infraestructura tecnològica centralitzada amb què actualment comptaSILME, està basada en servidors independents i constituïda per un conjuntd'equips heterogenis tant en tecnologia com en prestacions, que han integratde forma heretada des de l'any 2001, en el que actualment conforma el CPD deSILME.

Arribats a aquest punt, i amb la vista posada en la implantació de serveisd'Administració Electrònica, es fa precisa la renovació del CPD, per al que espretén abordar un projecte d'implantació d'una infraestructura tecnològicadestinada a la modernització de l'administració municipal per afavorir l'accéselectrònic dels ciutadans als serveis públics.

Página 26 de 78

Descripció de la proposta

El projecte consisteix en la implantació d'una plataforma de virtualització delCPD juntament amb un sistema d'emmagatzematge consolidat i el seucorresponent sistema de còpies de seguretat i recuperació, i tot això en unentorn amb alta disponibilitat fàcilment escalable, que al seu torn siguirespectuós amb el medi ambient, i respongui a criteris d'eficiència energètica isimplificació de la instal·lació i les seves futures ampliacions.

Amb l'execució d'aquest projecte, SILME pretén cobrir els següents objectius:

Comptar amb una plataforma de virtualització que permeti laconsolidació dels sistemes amb què actualment compta el CPD,assegurant el creixement de la solució i millorant la disponibilitat delsserveis mitjançant la implantació de solucions amb el major grau deredundància possible, configurades amb alta disponibilitat i tolerància afallades, entre d'altres.

Tot i que inicialment només es pretén abordar la virtualització deservidors, la plataforma a instal·lar haurà de permetre l'ampliaciónecessària per a escometre, com a projecte futur, la virtualitzaciód'escriptoris.

Comptar amb un sistema d'emmagatzematge consolidat, amb capacitatsuficient i facilitats d'escalabilitat, que permeti assumirl'emmagatzematge actual del CPD, així com els nous requerimentsdels serveis d'Administració Electrònica que es pretén implantar.

Disposar d'un sistema de Còpies de Seguretat que permeti larealització completa i desatesa de les mateixes, amb una freqüènciadiària i una finestra de backup inferior a les 12 hores.

Migrar l'actual infraestructura de servidors cap a la nova plataforma devirtualització, en aquells casos en què així es determini.

Poder disposar, a més d'un entorn de producció i un altre de pre-producció per a proves, d'un tercer entorn de desenvolupament quepermeti realitzar els treballs corresponents sense interferir en elsserveis publicats.

Implementar els nous serveis d'Administració Electrònica i novesversions de les aplicacions de gestió interna en els servidorsvirtualitzats.

Fer possible el desplegament de nous serveis de forma eficient iràpida, com a conseqüència de la reducció del tempsd'aprovisionament.

Página 27 de 78

Incrementar la disponibilitat i continuïtat dels serveis, a encapsular lesmàquines virtuals a nivell de fitxers, les quals podran ser replicades irestaurades en llocs alternatius.

Característiques Tècniques de la Solució.

La solució global proposada haurà de respondre a les següentscaracterístiques generals:

La interconnexió entre els servidors, i la cabina d'emmagatzematge i elsubsistema de backup es realitzarà ISCSI a 10 Gbps "extrem a extrem"i han de tenir rutes redundants entre tots els elements de la solució.

La interconnexió entre els servidors es realitzarà mitjançant Ethernet a10 Gbps i han de tenir rutes redundants entre tots els elements de lasolució.

Hi ha d'haver redundància de tots els elements crítics de la solució,evitant d'aquesta manera l'existència de punts de fallada únic.

Tots els dispositius s'oferiran per a la seva instal·lació en rack obastidor, incloent tots els elements d'ancoratge i connexió.

Es valoraran positivament totes aquelles aportacions que proveeixin a lasolució de major redundància i disponibilitat que l'establerta en el presentdocument. En aquest sentit, és necessària específicament la inclusió en laproposta, d'una solució de replicació i respatller d'emmagatzematge amb unaaltra cabina dotada amb les mateixes característiques que la de producció.

Elements generals.

Tot el sistema proposat anirà muntat sobre un armari rack de 19 "d'ample ambuna alçada mínima de 42 U per a la instal·lació dels elements oferts. L'armariNO s'ha d'incloure en el subministrament doncs ja es disposa del mateix. Si encanvi s'han de subministrar tots els elements amb els ancoratges adequats pera ser instal·lats a l'armari. Així com el cablejat necessari per a la interconnexióde tots els components.

Plataforma de virtualització

La plataforma de virtualització estarà basada en arquitectura x86, o AMD icomposta de 3 servidors configurats en alta disponibilitat, juntament ambVMware com a tecnologia de virtualització.

Haurà de comptar com a mínim amb 3 servidors físics per poder operar amb unmínim de 30 servidors virtuals en mode concurrent.

Página 28 de 78

Electrònica de xarxa.

2 Switches de 10 ports de 10 Gbps per a la configuració redundant deltot l'enrutament entre servidors així com el de l'emmagatzematge.

L'accés a la LAN es realitzarà mitjançant rutes redundants 10Gb contraels dos switches Ethernet amb què compta l'actual troncal de SILME.

3 anys de garantia en modalitat substitució al dia següent

Servidors per a virtualització.

Els servidors (3) de virtualització han de respondre les següentscaracterístiques mínimes:

Servidor amb 2 processadors Xeon 6C ,. O AMD 12C. inicialments'utilitzaran amb un sol processador però s'ha de subministrar segonprocessador per quan es requereixi fer l'ampliació.

Capacitat d'ampliació de memòria fins a 128 Gb x processador (total256 Gb)

Inicialment es subministraran amb 64 Gb de RAM (32 per processador)en mòduls de 16 Gb. Un cop instal·lada la RAM han de quedar slotslliures per poder ampliar fins a les 128 Gb per processador.

2 discos SAS o SSD en RAID-1 i substituïbles en calent. 80 Gb mínim icapacitat.

2 ports Ethernet 10 Gb per configuració de ruta redundant xarxad'emmagatzematge (un port per a cabina activa i un altre per passiva)

Doble font d'alimentació. Certificat per VMware amb totes les seves funcionalitats. Programari de monitorització, anàlisi de rendiment, seguretat i control

de pegats. Llicència per instal·lar almenys 15 servidors virtualitzats Windows

2008/2012 per cada servidor físic de virtualització (amb dosprocessadors).

3 anys de garantia "in situ" en modalitat 9x5 i 4 hores de temps deresposta.

Programari de virtualització.

El programari de virtualització a instal·lar estarà constituït per VMware vSpherei haurà de disposar com a mínim de les següents funcionalitats i elements:

Suport de 3 host amb 2 CPU de fins a 16 cores cadascuna. Suport de màquines virtuals de fins a 4 vCPUs.

Página 29 de 78

Agent per a la gestió centralitzada i administració dels serveisd'infraestructura i aplicacions, l'automatització de les tasquesquotidianes i la visibilitat de tots els aspectes de l'entorn.

alta Disponibilitat VMotion replicació Protecció de dades 1 any Support / subscription per a totes les llicències.

El maquinari subministrat haurà de ser totalment compatible amb la versió delprogramari de virtualització instal·lat, i haurà d'admetre completament laconfiguració i utilització de totes les funcionalitats assenyalades anteriorment.

Subsistema d'emmagatzematge

La tecnologia a utilitzar per a l'emmagatzematge físic de la informació estaràbasada en ISCSI a 10 Gbps extrem a extrem, de manera que els hosts devirtualització han d’interconnectar-se mitjançant enllaços de 10 Gbpsredundants al sistema comú d'emmagatzematge per a tots els servidors.Aquest sistema ha de contenir tota l'estructura de dades dels servidors quefacilitarà la gestió integrada de tot l'espai d'emmagatzematge.

El subsistema d'emmagatzematge respondrà a les següents característiquesmínimes:

2 Cabines d'emmagatzematge amb dues controladores de 10Gbpsredundants en amb 2 ports de 10 Gbps cadascuna i 2 Ethernets de 10Gbps per replicació entre les dues cabines.

Fonts d'alimentació redundants. Capacitat per replicació de dades entre cabines. Possibilitat de crear RAID-0, 1, 3, 5, 6 i 10, amb un nombre de discos

seleccionable per l'usuari. Capacitat per augmentar un volum en calent, incrementar la capacitat

d'un RAID en calent i canviar el nivell de RAID també en calent. Inclourà el programari i les llicències necessàries per a la gestió i

administració de la cabina, amb els drivers multi-path per a la connexióde sistemes operatius basats en Windows i Linux.

Llicències necessàries per a la instal·lació dels agents que es precisien els diferents servidors i serveis.

10 discos 4000 GB SATA amb substitució en calent. Possibilitat d'ampliació fins a 36 discos.

Página 30 de 78

Cablejat necessari per a la interconnexió de tots els elements isubsistemes.

3 anys de garantia en modalitat substitució al dia següent.

Subsistema de backup en disc.

Consistirà en la implementació d'una nova cabina d'iguals característiques a lesd'emmagatzematge juntament programari de backup necessari per a laprogramació de les tasques de backup / restore del conjunt de servidorsinstal·lats en el CPD de SILME. També disposarà de programari de backupdirecte des del subsistema d'emmagatzematge

Millores en la Infraestructura de Dades Espacials

justificació

L'actual arquitectura i programari de la IDE Menorca, en funcionament des del'any 2010, aconsegueix donar resposta a les necessitats actuals i suporten unamitjana de 1000 usuaris únics diaris que realitzen més de 3.000,000 depeticions al servidor tant a través d'aplicacions pròpies com en integracions detercers a través dels serveis OGC.

Mitjançant l'actuació de millora de la IDE Menorca es pretén donar resposta ales necessitats derivades del projecte "Menorca Territori VIU" i, al mateixtemps, superar algunes de les limitacions actuals de la IDE que serien, perextensió, limitacions al projecte.

Classifiquem les limitacions actuals en dos grups: de maquinari i de programario base tecnològica. Pel que fa a maquinari es refereix el principal problema(més enllà de l'obsolescència d'alguns equips) és la no existència d'un sistemade balanceig de càrregues, de manera que, en aquests moments, en les horesde màxima concurrència augmenta el temps de resposta i el risc de time-out.Considerant el lògic augment d'ús dels serveis de la IDE Menorca derivat del'esmentat projecte serà imprescindible disposar d'una arquitectura de servidorsequilibrada que ofereixi més estabilitat al sistema i permeti realitzaractualitzacions sense necessitat d'interrompre el servei.

Página 31 de 78

En relació al programari o base tecnològica existeixen dues limitacions. D'unabanda els condicionants per al desenvolupament de noves funcionalitatsderivats de l'obsolescència de les versions del programari actual -tant de labase de dades (Postgres 8.3 - PostGIS 1.5), com del servidor de mapes(ArcGIS 9.3) i de les llibreries de desenvolupament de les aplicacions(OpenLayers 2.11) -, i per l'altra, les dificultats per al manteniment i millora delsistema al no disposar d'un entorn de pre-producció.

Per aquests motius cal incloure en el projecte una actuació de renovació imillora de la IDE Menorca.

Característiques Tècniques de la Solució.

Es planteja un sistema en un entorn de servidors virtualitzats (VM Ware) quepermeti el balanceig de càrrega entre dues lineals de servidors en producció:dos servidors en el back-end i dos servidors al front-end. I una tercera línia deservidors de pre-producció. Pel que fa a programari es refereix es prioritzaràl'elecció de programari de codi obert.

Per al desenvolupament de l'actualització es plantegen les actuacionssegüents:

Anàlisi tecnològica d'acord a les necessitats del projecte ia lesnecessitats actuals de la IDE Menorca i del sistema d'informaciócorporatiu de l'administració local.

Página 32 de 78

Servei d'instal·lació (base de dades, servidor de mapes, servidor demetadades, sistema de memòria cau de mapes, proxy OGC -en cas deser necessari -...) configuració del sistema i suport a la migració de labase de dades espacial i en la configuració dels serveis de mapesOGC (WMS WFS, WCS).

Desenvolupament d'aplicació web client sobre aquesta estructura demaquinari i programari i d'un API d'integració de la IDE Menorca enpàgines web i aplicacions de tercers.

A continuació es llista un conjunt de característiques mínimes que la solució implementada ha de complir per a la seva implantació:

Possibilitat d'edició de la base de dades espacial des de qualsevolprogramari de sobretaula, propietari o codi obert.

Publicació de la informació territorial mitjançant serveis estàndard OGC(WMS, WFS, WCS).

Mantenir els elements Abstract, DataURL, MetadataURL i LegendURLper a cada Layer en els serveis OGC de forma automatitzada.

Possibilitat d'obtenir la geometria de l'element a partir de la peticióGetFeatureInfo en els serveis WMS.

Possibilitat de realitzar peticions SLD Publicació de serveis OGC públics i restringits. Tant WMS com WFS. Publicació de serveis WFS transaccionals restringits i WFS no

transaccionals públics. Agrupació de capes, per grups, dins dels serveis. Assegurant que tots

els nodes del servei siguin consultables. Escorcollat de mapes (bases de referència, ortofotos ...). Amb la

possibilitat d'actualització de les memòries cau de mapes per zones. Creació d'un API permeti la integració en les aplicacions del backoffice

del sistema corporatiu, als portals web desenvolupats en el projecte(portal únic) així com la integració en aplicacions i pàgines web detercers.

Visualitzador IDE que permeti: Realitzar recerques de capes perparaules clau. Consulta integrada de les metadades de la capaprocedents del servidor de metadades, descàrrega de les capes,visualització i descàrrega capa per capa o per grups de capes, irecerques de topònims, guia de carrers i altres elements de formaconfigurable. Eines de visualització clàssiques dels visualitzadors(zoom, pa, imprimir, mesurar, dibuixar, incloure marcadors). Creaciód'un enllaç i iframe amb els paràmetres específics d'usuari (capesactives, zoom). Possibilitat d'agrupar les capes i grups de capes

Página 33 de 78

seguint diferents temes generals (medi ambient, geologia, urbanisme,capes INSPIRE, ...).

Assegurar el manteniment de les funcionalitats actuals de la IDEMenorca.

Es donarà preferència a aquells sistemes que facin servir bases deprogramari lliure i que no depenguin de llicències de tercers per a laimplementació de plataforma.

Página 34 de 78

Eina de Backoffice per al Servei d'Atenció al Ciutadà

justificació

Actualment el "CIMe" disposa d'un conjunt de "workflows" que serveixen pergestionar d'una manera mínimament automatitzada alguns tràmitsd'administratius i que estan operats per tècnics del Servei d'Atenció al Ciutadà(SAC) d'aquesta administració. Des SILME també s'ha realitzat unaimplementació de la Carpeta Ciutadana tant per al "CIMe" com per a la restad'Ajuntaments de l'illa (aquests trien individualment que tràmits en línia espubliquen per a la seva administració local).

Les noves tendències de gestió de tràmits i expedients s'orienten cap a unavirtualització i automatització cada vegada més global d'aquests ia facilitar alciutadà la seva interacció amb els diversos components de l'Administració deforma telemàtica. En aquest sentit, no podia faltar una actualització del sistemade Backoffice del qual disposa el SAC orientat a facilitar la tramitació i recepcióde la informació, fent d'aquest mòdul d'infraestructura un component necessaride la iniciativa global objecte d'aquest document. L'objectiu principal és el de dotar el "CIMe" i als Ajuntaments de l'illa d'una einaque s'orienti a la interacció amb el ciutadà, milloren la qualitat del servei ofert,millorant els processos de gestió dels tràmits i optimitzant els recursos interns .

Característiques Tècniques de la Solució.

A continuació es llistaran un conjunt de característiques mínimes que aquestaeina ha de complir per a la seva implantació:

Gestió unificada d'entrades i sortides de tràmits i expedients ambfuncionalitats de "Finestra única".

Registre i seguiment automàtic de totes les comunicacions entreadministració i persones físiques o jurídiques.

Explotació de la informació associada a la gestió de tràmits i expedients.Indicadors de gestió, estadístiques, informes d'ús, etc.

Organització de registres de l'Administració. Gestió dels registres històrics amb els seus corresponents llibres de

registre. Segellat automàtic de documents. Signatura digital de documents oficials. Sistema de permisos integrat. Sistema de seguretat de dades d'anotacions.

Página 35 de 78

Possibilitat d'enviament de notificacions a persones físiques o jurídiques através de diferents mitjans telemàtics.

Eines per agilitar el registre d'anotacions (validació de documents,escaneig, impressió d'etiquetes, etc.).

Integració amb calendaris, gestors d'expedients i gestions de documents. Integració mitjançant Web Services amb sistemes informàtics tercers per a

integració de dades diverses (referències cadastrals, georeferencias,altres documents, etc.).

Interface d'administració i de gestió de l'eina via web. Possibilitat de disseny de fluxos de treball reglats i no reglats, amb el seu

corresponent format de manteniment i activació. Capacitat per fer seguiments d'estat d'expedients i tràmits (estat del

Workflow) amb possibilitat d'establir notificacions en funció de la sevasituació a diferents actors del flux.

Possibilitat de presentar els workflows amb portals web i per aplicaciómòbil de tercers (via integració Web Services).

Disponibilitat d'un catàleg de procediments estandarditzats a la normativavigent que puguin ser usats pel "CIMe" i Ajuntaments.

Integració amb suites ofimàtiques de programari lliure. Es donarà preferència a aquells sistemes que facin servir bases de

programari lliure i que no depenguin de llicències de tercers per a laimplementació de la plataforma.

Documentació sobre la manera de crear i modificar fluxos de treball. Cursos de formació sobre la gestió i operació de l'eina per a personal

administratiu i tècnic. La instal·lació s'haurà de realitzar en l'entorn de servidors virtualitzats

introduït anteriorment.

BLOC III - SENSORITZACIÓ I PLATAFORMA INTEL·LIGENT (SMARTPLATFORM)

Elements de sensorització i transmissió de dades

justificació

Dins de les motivacions principals que vehiculen aquesta iniciativa apareix lanecessitat de monitoritzar diferents variables en diferents entorns dins elterritori de l'illa de Menorca. Han estat preses tenint en compte diferentsaspectes:

Página 36 de 78

Possibilitat de sensorització: s'ha analitzat la capacitat tecnològica permonitoritzar la variable en qüestió.

Possibilitat d'anàlisi: s'han tingut en compte les variables que permetenderivar una acció o una estratègia d'actuació al respecte, evitant l'efectede "mesurar pel fet de mesurar".

Múltiples usos: s'ha analitzat la possibilitat de mesurar una mateixavariable per obtenir diferents aplicacions i oferir la informació (amb osense previ tractament analític posterior), a diferents públics objectius(gestors, ciutadans, visitants, etc.).

Adequació a l'entorn: s'ha tingut en compte la minimització de l'impacteque genera la pròpia instal·lació del sistema de monitorització en entornsque estan qualificats com a sensibles o reservats buscant una proporcióòptima entre la forma de prendre la mesura, la seva precisió i el respecte al'entorn on s'ubica.

Operació i manteniment: s'han tingut en compte la capacitat d'operativa,amb la seva conseqüent ús de recursos, del "CIMe" per ajustar la xarxa desensors a una realitat adaptada al seu funcionament i viabilitat futura.

Singularitat menorquina amb visió global: s'ha valorat la monitorització devariables en aquells aspectes que responen principalment a la realitat deMenorca ia les necessitats que d'aquesta es deriven, tenint en compte quealgunes d'elles són comunes a altres territoris insulars i, per tant , podenservir com a patrons de comparació i d'actuació al respecte.

Aquestes variables són, entre moltes altres possibles, les que han estatprioritzades per mesurar l'impacte en recursos sensibles per la pròpia condiciód'insularitat i es presenten a continuació:

Impacte en el territori i mobilitat

Impacte de l'ús de camins rurals, principalment en el "Camí deCavalls" i els seus afluents: els camins a Menorca han estat i segueixensent usats com a forma de descobrir i unir el territori. Principalmentdiscorren per zones amb un entorn natural sensible i, per tant, s'ha demesurar l'afluència en el seu ús per a establir estratègies d'actuació alrespecte. En el cas del "Camí de Cavalls" (camí que dóna la volta a tot elperímetre de l'illa i que forma part de la xarxa de Grans Recorreguts) aixòés especialment important a causa de la pressió que rep dels clients quesegueixen etapes de la seva recorregut i, també per què facilita l'accés aaltres recursos important de l'illa, com platges o jaciments arqueològics.

Página 37 de 78

En els últims anys, l'ús del camí ha augmentat a causa de la promoció qued'aquest es fa.

Impacte de visites a jaciments arqueològics: Menorca té una granquantitat de monuments de tipus talaiòtic i està en ple procés d'entrada ala Unesco com a patrimoni mundial en aquest sentit. Alguns d'ells són moltconeguts i, al mateix temps, fràgils a l'impacte turístic. Es preténmonitoritzar el nombre de visites per exercir un control d'afluència per a laconservació d'aquest patrimoni.

Impacte de visites a platges d'alta afluència i d'alt interès: amb unconcepte molt similar al dels camins rurals, algunes de les platges deMenorca té una component de fragilitat molt important però la seva bellesai entorn natural no urbanitzat fa que rebin múltiples visites que volen seranalitzades per tenir en compte l'impacte. Com hi ha una dificultattecnològica important per poder mesurar aquest ús (en totes elles no hi haaccés a xarxes de dades o alimentació elèctrica) i els plans d'ordenaciódel territori són estrictes respecte al que es pot ubicar en aquests entorns,s'ha optat per monitoritzar els aparcaments rurals que estan en les zonesd'influència de les platges.

Mapa de contaminació lumínica: un aspecte únic dels entorns naturalsamb mínima urbanització és la de permetre una observació nocturnaexcepcional. En aquest sentit, alguns punts del litoral menorquí són usatsextensament per a l'observació d'estrelles i es considera d'interès mesurarla contaminació lumínica en aquests espais. Un aspecte interessantd'aquesta mesura és que el mateix sensor serà usat per monitoritzar laincidència solar durant el dia i estarà ubicat a les mateixes zones en desensorització de camins rurals i platges.

Ús d'aparcaments urbans en zones d'alta afluència: la presència delvehicle privat segueix sent un aspecte a tenir en compte i l'optimització deles zones d'aparcament és una mesura a tenir en compte per reduir eltrànsit i, per tant, el seu impacte en l'entorn de l'illa a causa de la reduccióde gasos contaminants. El monitoratge de les zones d'aparcament d'alt úsés una necessitat per a minimitzar el trànsit a causa de la recerca de plaçaper aparcar i, també, com aspecte que ciutadans i visitants aprecien dinsdels seus paràmetres de qualitat de vida.

Monitorització de trànsit en carreteres d'alta afluència : relacionatdirectament amb el punt anterior, aquest monitoratge vol servir per veureels fluxos de trànsit en temps real per a realitzar una millor gestió deltrànsit i, al mateix temps, presentar aquesta informació als usuaris de lesvies com millora de la seva qualitat de vida.

Página 38 de 78

Recursos hídrics i energies renovables

Recursos per a usos d'energies renovables: Menorca disposa d'unainfraestructura molt bàsica de generació basada en energies renovables ien aquest sentit es vol facilitar la implantació oferint informació sobre laincidència solar i eòlica en diferents punts de l'illa. Aprofitant les zones desensorització de camins rurals i platges s'instal·lessin sensors quemesuren paràmetres d'incidència solar (com s'ha explicat anteriorment,aquest mateix sensor serà usat per mesurar la contaminació lumínica a lanit), i d'incidència del vent (aprofitant una altra vegada la capacitatd'aquest sensor i en estar en zones de pas de persones, podrà ser usatper informar del vent present en camins i platges a visitants i ciutadans).

Nota: pel que fa als recursos hídrics, no serà necessària una sensorització jaque ja es disposa d'aquesta i només es realitzarà una integració de les dadesexistents per al seu tractament i anàlisi.

Gestió de residus

Xarxa de contenidors i de la flota de recollida: en un entorn on lapressió turística és important, el monitoratge i posterior gestió delsaspectes relacionats amb la gestió de residus és un aspecte a tenir molten compte. En aquest sentit i per a la recollida selectiva (i la recollida deresidu domèstic barreja en els Ajuntaments de Ferreries i Es MigjornGran), es realitza actualment una recol·lecció semi automatitzada dedades que es pretén millorar sensoritzant els vehicles de recollida peroptimitzar aquest procés i, al seu torn, tenir la possibilitat d'oferir aquestainformació (així com la de les rutes dels vehicles) als ciutadans com amesura de transparència i eficiència en la gestió.

Nota: pel que fa a les aigües residuals, no serà necessària una sensorització jaque ja es disposa d'aquesta i només es realitzarà una integració de les dadesexistents per al seu tractament i anàlisi.

Descripció tècnica de la solució

La solució tècnica proposada per a la captació de la informació es basa en unconjunt de sensors que envien la informació captada en temps real.

L'enviament de les dades es fa de forma sense fil, sense necessitat de captipus de repetidor i directament a una única estació base o inici que, al seu torn,

Página 39 de 78

afegeix i transmet les dades a la plataforma de Backend situada en un CPD del"CIMe ".

Aquesta plataforma, que es descriurà posteriorment en aquest document,haurà de processar i publicar les dades de manera que puguin ser visualitzatsen múltiples plataformes web i mòbil.

A nivell general, la plataforma de sensors respondrà als requeriments següents:

Tempo real: la solució implantada permetrà treballar i prendre decisionsen temps real pel que el temps transcorregut des que el sensor detectiun canvi fins que aquesta informació es rep i es processa a laplataforma de Backend no serà superior a 5 segons.

Mínim impacte en el paisatge: els sensors seran de dimensionsreduïdes i disseny amigable i la solució tecnològica permetràcomunicacions de llarg abast minimitzant el nombre d'elements a serinstal·lats, amb menor dependència del mobiliari urbà.

Fàcil instal·lació: un cop instal·lats els Gateways, els sensors que escol·loquin en el seu radi de cobertura es connectaran en mode Plug &Play. Els sensors estaran dissenyats de manera que la instal·lació decada un no impliqui més que uns pocs minuts.

Modular en integrable: la solució ha de ser modular i integrablepossibilitant de manera fàcil i oberta la integració amb diferentsplataformes a diferents nivells.

Escalable: un cop instal·lats els Gateways es podran connectar totsaquells sensors que estiguin dins l'àrea de cobertura. Així mateix, ni elsistema ni els Gateways han de tenir cap límit raonable pel que fa a laquantitat de sensors que puguin suportar.

Página 40 de 78

El sistema de captació de la informació estarà compost per:

Gateways: Elements que s'agreguessin la informació captada pelsdiferents sensors i que enviessin aquesta informació a la plataforma debackend en el CPD del "CIMe".

Sensors: Elements de captació de la informació.

GATEWAYS:

Els Gateways disposaran d'una o diverses interfícies de comunicacions ambels sensors i una o diverses interfícies de comunicacions per a la transmissióde dades cap a la plataforma de backend.

Les principals característiques dels Gateways seran:

Arquitectura a estrella sense repetidors: s'utilitzarà tecnologia de llargabast de manera que cada sensor es connecti a inici dins del seu radide cobertura en un sol hop.

Redundància: un mateix sensor podrà connectar-se a un o diversosGateways que estiguin dins del seu radi de cobertura oferint aixíredundància en les comunicacions.

Robustesa: els Gateways estaran específicament dissenyats per a laseva instal·lació a la intempèrie, hauran d'estar específicamentprotegits davant els problemes de salinitat en llocs propers a la costa.

Bateries: han de disposar de bateries de llarga durada amb mecanismede recàrrega mitjançant panells solars i connexió a la xarxad'enllumenat públic.

SENSORS:

La majoria de sensors han de transmetre les dades captades a un inicimitjançant un sistema de comunicació ràdio de baix consum, poc ample debanda i molt llarg abast.

Página 41 de 78

A nivell general, aquesta tecnologia ha de complir els següents requeriments:

Abast: la comunicació entre el Gateway i el sensor ha de poder arribar adistàncies superiors als 10 km en Outdoor amb una arquitectura enestrella, és a dir, en un sol hop (o salt).

Banda de freqüències: la comunicació ha d'estar encriptada i protegidaperò s'ha de fer en bandes no llicenciades.

Consum: s'ha de garantir molt baix consum en transmissió (de l'ordre de20mA) i consum extremadament reduït en mode Idle (de l'ordre de0.005mA).

Ample de banda: l'ordre de 100 Kbps. Robustesa: han de ser sensors de mida reduïda, especialment dissenyats

per a la seva instal·lació en intempèrie amb especial atenció a la protecciódavant els problemes de salinitat en zones costaneres.

Bateria: Hauran de garantir una durabilitat de la bateria de, com a mínim, 5anys considerant un mode de funcionament normal.

Consultoria sobre adequació de sensors

Independentment a l'explicat anteriorment i que, com s'ha comentat, ha denomés servir com a referència inicial per al licitador, es realitzarà unaconsultoria prèvia al desplegament de sensors en qualsevol zona, i ha decomplir amb els següents requisits:

Determinació de la millor tecnologia de sensor per realitzar lamonitorització demandada.

Determinació de la millor tecnologia de transmissió tant de sensor aGateway com de Gateway a xarxa.

Anàlisi de les solucions per instal·lar, encapsular i mimetitzar els diferentscomponents de sensorització (captors, transmissors, unitat d'alimentació).

Anàlisi de les solucions per estimar el millor sistema d'alimentacióelèctrica.

En el cas d'instal·lació sobre vehicles o altres elements existents, anàliside la millor solució d'adaptació a aquests sense que signifiqui unamodificació major de l'element on el conjunt de mesurament hagi de serimplementat.

Anàlisi del tipus, precisió i cadència d'enviament de les dades que reculli elsensor i posterior ús d'aquests per aconseguir la millor proporciód'informació amb el mínim cost en recursos (consum de dades,alimentació elèctrica, desgast, etc.).

Página 42 de 78

Sensorització per camins rurals

Es requeriran sensors que podran estar basats en tecnologia d'infrarojos otèrmica i s'instal·lessin amb la finalitat de poder monitoritzar la quantitat depersones que passen en una determinada direcció en un punt determinat.

Sigui quin sigui el sistema utilitzat per a la detecció, els sensors han de ser prourobustos per a la seva instal·lació a la intempèrie i la comunicació amb elGateway ha d'estar basada en tecnologia de baix consum, poc ample de bandai molt llarg abast. Es buscarà la seva millor integració en funció de l'entorn ons'instal·lin.

A tall d'exemple es mostren alguns sensors d'aquest tipus.

En concret es sensoritzaran les següents zones del Camí de Cavalls i delsseus afluents principals (si no s'indica el contrari, se suposa la instal·lació d'unsensor per punt):

Sa Mesquida (dos sensors en els dos accessos amb un sol inici decomunicació), Es Grau, Cap de Favàritx, Addaia (dos sensors en els dosaccessos amb un sol inici de comunicació), Son Saura (dos sensors en elsdos accessos amb un sol Gateway de comunicació), Tirant (dos sensorsen els dos accessos amb un sol inici de comunicació), Far de Cavalleria,Platja de Cavalleria, Binimel·là, Cala del Pilar, Cala Morell, Punta Nati,Pont d'en Gil , Cala Blanca (dos sensors en els dos accessos amb un solinici de comunicació), Cap d'Artrutx, Son Xoriguer, Platja de Son Saura,Cala en Turqueta, Cala Macarella, Cala Galdana (dos sensors en els dosaccessos amb un sol Gateway de comunicació), Cala Mitjana, Sant Tomàs(dos sensors en els dos accessos amb un sol inici de comunicació), TorreSolí, Son Bou, Cala en Porter (dos sensors en els dos accessos amb unsol inici de comunicació), Es Canutells (dos sensors en els dos accessosamb un sol inici de comunicació), Punta Prima, Alcalfar, S'Algar, Cala SantEsteve.

Página 43 de 78

Això representa un total de 39 sensors de pas i 30 Gateways.

Sensorització per a captació de la incidència lumínica i d'intensitat delvent

Es requeriran sensors d'incidència solar que podran estar basats en tecnologiade tipus fotovoltaic o de tipus tèrmic i hauran de realitzar la mesura seguint elsestàndards de la norma ISO 9060.

A tall d'exemple es mostren uns sensors d'incidència solar.

Es requeriran sensors d'intensitat del vent que estaran basats en mesuramentper energia cinètica (de tipus molí o equivalent) i que deuen ser capaçosd'expressar la mesura en metres per segon i amb equivalència a l'escala deBeaufort.

A manera d'exemple es mostra uns sensors d'intensitat del vent.

Sigui quin sigui el sistema utilitzat per a la detecció, els sensors han de ser prourobustos per a la seva instal·lació a la intempèrie i la comunicació amb elGateway ha d'estar basada en tecnologia de baix consum, poc ample de bandai molt llarg abast. Es buscarà la seva millor integració en funció de l'entorn ons'instal·lin.

Página 44 de 78

En concret es sensoritzaran les zones indicades en el punt anterior (zones depas de Camí de Cavalls i afluents), usant com a elements de comunicació elsGateways ja instal·lats per a això.

Això representa un total de 30 sensors d'incidència solar i d'intensitat de vent.

Sensorització per a aparcaments en àrees rurals d'alta afluència

Es requeriran sensors que podran estar basats en tecnologia d'infrarojos otèrmica i s'instal·lessin amb la finalitat de poder monitoritzar la quantitat devehicles que passen a través del portal d'entrada de l'aparcament. Els sensorspoden ser similars als utilitzats en els camins rurals i adaptats al mesuramentde pas de vehicles; aniran instal·lats a les portes d'entrada dels aparcaments.

Sigui quin sigui el sistema utilitzat per a la detecció, els sensors han de ser prourobustos per a la seva instal·lació a la intempèrie i la comunicació amb elGateway ha d'estar basada en tecnologia de baix consum, poc ample de bandai molt llarg abast. Es buscarà la seva millor integració en funció de l'entorn ons'instal·lin.

En concret es sensoritzaran els següents aparcaments en àrees rurals:

Aparcament del Far de Favàritx, aparcament de Cavalleria, aparcament dela platja de Binimel·là (Pregonda), Aparcament del fori, La Vall,aparcament de Punta Nati, aparcament de la platja del Pilar, aparcamentde Platja d'Algaiarens (2 aparcaments ), Aparcament de la Platja de SonSaura, Aparcament de Cala En Turqueta, Aparcament de Cala Macarella,Aparcament de Cala Mitjana, Aparcament de Sant Tomàs

Això representa un total de 12 sensors per a aparcaments i 12 Gateways.

Sensorització per a aparcaments en zones urbanes

Aquests sensors poden ser sensors magnètics o basats en una altra tecnologiai s'instal·lessin en diferents aparcaments amb la finalitat de poder disposard'informació en temps real sobre el grau d'ocupació dels aparcaments. Perminimitzar els costos, s'instal·larà un sensor a cada entrada a l'aparcament.

Página 45 de 78

A manera d'exemple es mostra un sensor d'aquest tipus.

Sigui quin sigui el sistema utilitzat per a la detecció, els sensors han de ser prourobustos per a la seva instal·lació a la intempèrie i la comunicació amb elGateway ha d'estar basada en tecnologia de baix consum, poc ample de bandai molt llarg abast. Es buscarà la seva millor integració en funció de l'entorn ons'instal·lin.

En concret es sensoritzaran els aparcaments urbans de les poblacionssegüents:

Maó (Sínia d'es Cuc, Es Freginal, CATISA, Vasallo, Vives Llull (Policlínica),Vives Llull (Camí de ses Vinyes)

Es Castell (Escola) Sant Lluís (Punta Prima, Binibèquer Vell) Alaior (Centre del poble, Son Bou) Es Mercadal (Sala multifuncional, Son Parc, Arenal d'en Castell) Ferreries (Cala Galdana) Es Migjorn (Polisportiu) Ciutadella: Molí d'es Comte, aparcament OAR, Sala multifuncional, Es Pla,

Llac Cala en Bosch

Això representa un total de 21 sensors per a aparcaments i 20 Gateways.

Sensorització de camions de recollida separada de residus i de recollidadomèstica

En els camions de recollida d'escombraries s'instal·lessin sensors RFID i decàrrega capaços de llegir, i per tant identificar, tags instal·lats en els diferentscontenidors i de mesurar la quantitat d'escombraries recollida per a undeterminat contenidor. Alhora, han de disposar de GPS per poder geolocalitzarals camions i poder traçar el seu recorregut

Els sensors han de ser prou robustos per a la seva instal·lació en camions derecollida d'escombraries i la comunicació amb el Gateway ha d'estar basada en

Página 46 de 78

tecnologia de baix consum, poc ample de banda i molt llarg abast. En aquestcas, la comunicació WAN es realitzarà a través de GSM. Es buscarà la sevamillor integració en funció de l'entorn on s'instal·lin.

A manera d'exemple es mostra uns sensors de càrrega i un dispositiugeolocalitzador que poden ser instal·lats en camions de recollida.

En concret es sensoritzaran els següents camions:

Camions de recollida selectiva (20 vehicles) Camions de recollida domèstica (8 vehicles)

Això representa un total de 28 sensors de càrrega i GPS per a vehicles amb 28Gateways.

Sensorització de trams de carretera

S'instal·laran sensors que siguin capaços de detectar el pas i la velocitat devehicles en diferents trams de carretera considerats d'alta afluència ambtecnologia de detecció magnètica o d'ultrasò.

A manera d'exemple es mostra un sensor d'aquest tipus.

Sigui quin sigui el sistema utilitzat per a la detecció, els sensors han de ser prourobustos per a la seva instal·lació a la intempèrie i la comunicació amb el

Página 47 de 78

Gateway ha d'estar basada en tecnologia de baix consum, poc ample de bandai molt llarg abast. Es buscarà la seva millor integració en funció de l'entorn ons'instal·lin.

En concret es sensoritzaran 16 trams de carretera i s'instal·laran al seu torn 16Gateways.

Sensorització de jaciments arqueològics

En aquest cas ia causa de la impossibilitat de sensoritzar les zones ons'ubiquen els jaciments, s'ha optat per sensoritzar les zones d'entrada delsaparcaments adjacents al jaciment i, per tant, es farà servir el mateix tipus detecnologia que el determinat pels aparcaments de tipus rural.

Sigui quin sigui el sistema utilitzat per a la detecció, els sensors han de ser prourobustos per a la seva instal·lació a la intempèrie i la comunicació amb elGateway ha d'estar basada en tecnologia de baix consum, poc ample de bandai molt llarg abast. Es buscarà la seva millor integració en funció de l'entorn ons'instal·lin.

En concret es sensoritzaran els següents aparcaments propers a aquestsjaciments arqueològics:

Jaciments de gestió pública: Cala Morell, Montefí, Naveta d'es Tudons,Torrellafuda, Son Catllar, Torre d'en Galmés, Es Castellet de Calescoves,Cornia Nou, Trepucó.

Jaciments de gestió privada: Torretrencada, Torralba d'en Salort, So naCaçana, Talatí de Dalt.

Això representa 13 sensors de pas per a aparcaments en jaciments amb 13Gateways.

Interfícies de comunicació per connectar els sensors anteriors (Gateways)

INTERFÍCIES DE COMUNICACIÓ AMB ELS SENSORS: en aquest casels Gateways disposaran de com a mínim 2 interfícies. Un interfície ràdiovia WiFi per a la comunicació amb sensors que requereixen gran ample debanda (càmeres de vídeo, per exemple) i una interfície ràdio de molt baixconsum, poc ample de banda i molt llarg abast per a la comunicació ambsensors que no requereixin de gran ample de banda (sensors de

Página 48 de 78

presència, etc.). Tots dos interfícies ràdio treballaran en banda nollicenciada.

INTERFÍCIES PER COMUNICACIÓ AL BACKBONE: en aquest cas elsGateways disposaran d'almenys una interfície ràdio de tipus WiMAX oGSM / 3G / 4G per al transport de dades cap a la plataforma. Idealmentexistiran també Gateway que puguin suportar interfícies òptiques GigabitEthernet i / o WiFi.

Plataforma intel·ligent de gestió de les dades

justificació

Les actuacions en aspectes d'infraestructura tenen sentit quan els diferentselements TIC (xarxes, sensors, servidors, plataformes de serveis), actuen deforma transversal per oferir informació de valor afegit amb l'objectiu d'obteniruna visió completa de l'entorn. Els diferents desenvolupaments tecnològicsiniciats amb la idea de crear ciutats intel·ligents tenien, fins al moment, unavisió molt vertical de la gestió: sistemes tancats per a la gestió de l'enllumenatpúblic, el trànsit rodat, el transport públic o la mateixa gestió de tràmits iexpedients . Això ha portat a la sensació que les "Smart City" disposavennomés d'elements que gestionaven certs aspectes de la ciutat sensepossibilitat d'una integració horitzontal. En els últims anys s'ha vist una evolucióen aquest aspecte i s'han començat a desenvolupar sistemes oberts quepermeten una gestió transversal adaptada a les necessitats reals d'una ciutat oterritori, ja que els sistemes de gestió verticals només solucionen una part deles problemàtiques de gestió i segueixen fomentat l'efecte de treball en "sitges"que, precisament, les estratègies de Smart City volen mitigar.

La visió de plataforma intel·ligent de gestió que el "CIMe" vol implementar estàdecididament orientada cap a aquest sentit d'horitzontalitat, buscant recollir totaaquella informació necessària que serveixi per, un cop analitzada, gestionar elterritori i, al mateix temps, poder presentar aquestes dades tractats a ciutadans,visitants i altres organismes de tipus públic o privat en funció de les sevesnecessitats d'ús, fugint de sistemes únics i que no puguin interactuar entre ells.Es busca una plataforma que tingui sentit de modularitat i que permeti unaintegració i tractament de dades que respongui a les necessitats de cadascunade les actuacions comentades a l'inici d'aquest document. No es busca, pertant, disposar d'un conjunt de solucions úniques i específiques per a cada undels àmbits d'actuació que només serveixin per tractar situacions específiques

Página 49 de 78

ja que la gestió que vol realitzar el "CIMe" de l'illa, conjuntament amb altresorganismes públics, vol ser totalment transversal. Així mateix, es considera quetant ciutadans com a visitants de l'illa volen disposar d'informació i poderinteractuar amb ella en funció de les seves necessitats del moment i no enfunció de l'organització administrativa que tingui Menorca en aquest moment.

Es busca una plataforma que aporti una visió holística no únicament centradaen les àrees d'actuació indicades, permetent una evolució futura cap a altresàmbits sense necessitat de canvis majors. Per tant, i malgrat que en ladescripció tècnica es citin els diferents àmbits d'actuació del projecte, escitessin aspectes genèrics que la plataforma haurà de possibilitar amb l'objectiuque sigui el més funcional i oberta possible.

Descripció tècnica de la solució

El "CIMe" és conscient de definir al detall totes les funcionalitats possibles de laplataforma que es busca seria delimitar en excés a les possibles solucions quepuguin oferir-se en la licitació i, per tant, s'ha optat per una descripció demínims a complir per que cada proveïdor pugui presentar una solució que norespongui únicament a un plantejament totalment tancat i marcat. També, l'estatactual de maduresa d'aquestes tecnologies i de les estratègies d'ús de les TICper gestionar ciutats i territoris estan en vies de ràpida evolució i no hi ha unafórmula única com pot existir en la definició d'arquitectures de xarxa odesplegament de servidors amb serveis específics. Així doncs, es detallaranaquells aspectes d'alta importància per al "CIMe" que tota plataforma had'incloure, sent aquests no limitats a altres possibilitats i opcions.

funcionalitats

De forma genèrica la plataforma ha de poder disposar de les següentsfuncionalitats:

Integració i indexació de tota la informació provinent de sensors o altresfonts de dades existents en format electrònic en una base de dadesd'estàndard obert.

Possibilitat de definir alertes, patrons, nivells o paràmetres sobre cada unade les dades de forma individualitzada o global, per monitoritzar qualsevoltipus de situació d'interès a l'illa (siguin de risc o d'oportunitat).

Agrupació de la informació i posterior tractament a través de mòdulspreconfigurats associats a àrees de la gestió pública i urbana: medi

Página 50 de 78

ambient, energia, turisme, economia, gestió de residus, mobilitat,administració pública i serveis al ciutadà, etc.

Possibilitat de realitzar una integració de dades en funció de diversosescenaris o models de gestió estratègica i d'operació.

Interoperabilitat a través de sistemes de comunicació basats en WebServices amb els diferents sistemes informàtics del "CIMe" i d'altresorganismes públics i / o privats (IDE Menorca, plataforma de Backofficeciutadana.

Visió integrada de la informació disponible en temps real amb lapossibilitat de poder definir diferents escenaris en funció de les dadesdisponibles i els àmbits d'actuació i decisió.

Mòduls d'informe per a la generació d'informes, automàtics o sotademanda, que puguin respondre a les diferents necessitats de gestió ivisualització. Aquest mòdul ha de tenir capacitats orientades cap al BigData.

Possibilitat de disposar d'interfícies de gestió en funció de diferents perfils iusuaris de gestió que aportin informació personalitzada o concreta, i quepuguin usar-se en qualsevol dispositiu (fix o mòbil).

Possibilitat d'integració de la informació generada i analitzada amb portalsde presentació i interacció (que seran descrits posteriorment) a travésd'estàndards de comunicació basats en Web Services.

Possibilitat d'integració d'altres informacions provinents d'altres sistemesexterns al "CIMe" incloent xarxes socials, motors de cerca o altres mitjansd'informació en línia per contextualitzar les dades disponibles.

La instal·lació de la plataforma es realitzarà en el sistema virtualitzat queha estat objecte de detall anteriorment en aquest document.

Es donarà preferència a aquells sistemes que facin servir bases deprogramari lliure i que no depenguin de llicències de tercers per a laimplementació de la plataforma.

El licitador haurà d'oferir un curs de formació per a gestors i usuaris de laplataforma que els permeti explotar les funcionalitats disponibles i laposterior implementació d'altres a través de les eines disponibles per aaixò.

El licitador haurà d'oferir accés a documentació sobre les plantillesinternes i serveis de la plataforma per poder realitzar modificacions ocanvis si es considera necessari en evolucions futures.

Página 51 de 78

A tall únicament d'exemple es mostren imatges de diferents plataformesd'aquest estil:

A part de les funcionalitats anteriors, es busca la integració i desenvolupamentdels següents àmbits d'actuació:

Impacte en el territori i mobilitat: captació de tota la informació provinentdels sensors desplegats al territori i presentació i tractament de lainformació en funció dels diferents perfils de gestió de cada recurs.Possibilitat de tractament agregat de la informació per obtenir mesuresd'impacte global.

Recursos hídrics i energies renovables: captació de la informaciódisponible dels nivells dels dipòsits de captació d'aigua i dels indicadors dequalitat (emmagatzemats en bases de dades de diferents sistemesgestionats per SILME), així com de les mesures dels sensors deincidència solar i de velocitat del vent per a la seva presentació itractament de la informació en funció dels diferents perfils de gestió decada recurs. Possibilitat de tractament agregat de la informació per obtenirmesures d'impacte global.

Gestió de residus: captació de tota la informació provinent dels sensorsdesplegats en camions de recollida i de les dades provinents dels informessobre aigües residuals, i presentació i tractament de la informació enfunció dels diferents perfils de gestió de cada recurs. Possibilitat detractament agregat de la informació per obtenir mesures d'impacte global.

Qualitat de vida: definició d'una estratègia d'integració de les dadesanteriors perquè puguin ser oferts com a mostra de transparència en lagestió pública i com a elements de suport a decisions en altres àmbits.Integració de la plataforma de Backoffice del Servei d'Atenció al Ciutadàindicada anteriorment en el document per estendre les sevesfuncionalitats. Integració de la informació sobre els diferents elementsturístics registrats en el "CIMe" (allotjaments, restauració, agències deviatges, guies, centrals de reserves, empreses recreatives, etc.) perpublicar-la en els portals per a ciutadans i visitants com informaciód'interès i que complementi a les altres anteriorment indicades.

Página 52 de 78

Portals d'informació i interacció

justificació

De la mateixa manera que la captació de dades per si mateixa no té sentit si noes fa un tractament d'acord de la informació que sigui capaç de respondre a lesnecessitats de cada usuari i de les particularitats del territori, també esmanifesta el fet que tot aquest tractament no és de molt ús si no es presenta deforma adequada a l'usuari final tenint en compte els diferents dispositius,entorns i formes de visualització necessaris. Per aquesta raó s'ha definit unacapa de "Portals" que siguin capaços de presentar la informació de formainteractiva i que puguin comunicar-se amb la plataforma de gestió intel·ligentoferint un format visual amè i comprensible per a la interacció amb aquesta. Elque anomenem portals tant es pot referir a un portal web, un portal ambcapacitat de presentació en dispositiu mòbil, una aplicació per a dispositiusmòbils, un portal de dades obertes o el portal administratiu per a usuaris delServei d'Atenció al Client.

Alhora s'han definit tres àmbits d'actuació d'aquests portals classificats per tipusd'ús:

Portal per a ciutadans i visitants: amb possibilitat de ser usats des de laweb o des d'un dispositiu mòbil, permetran als diferents perfils obtenir iinteractuar amb informació associat al seu perfil d'ús. Es busca un portalúnic (per exemple, a l'estil del qual s'ha implementat a la ciutat deBarcelona) ja que en alguns dels casos l'accés a la informació no respon auna separació absoluta entre la condició de ciutadà o visitant. A maneraaclaridor, es dóna la situació que alguns ciutadans desitgessin accedir ainformació de tipus turístic, així com alguns visitants podrien necessitard'algun tipus d'informació de caràcter administratiu; a tot això se li inclouenles informacions que s'usen de forma comuna per part d'ambduestipologies d'usuari com l'estat del trànsit o dels aparcaments. És peraquesta raó que es busca oferir una experiència d'ús adaptada però ambun punt d'entrada comú.

Portal del Servei d'Atenció al Ciutadà: pensat per als usuaris del'Administració ( "CIMe" i altres organismes públics associats) que tinguininteracció amb el ciutadà amb l'objectiu que disposin d'una vista similar a

Página 53 de 78

la que tenen ciutadans i visitants, mantenint així la integració de lainformació a oferir però amb dades complementàries.

Portal d'Open Data: dirigit a oferir transparència sobre la gestió i estatdels recursos que gestiona el "CIMe" així com per oferir noves possibilitatsde generació de models de negoci que es basin en l'ús d'aquestes dadesde tipus públic.

A manera il·lustrativa es mostra a continuació un exemple de portal únic i de laseva aplicació per a dispositius mòbils associada (en aquest cas el de la jaesmentada ciutat de Barcelona).

Descripció tècnica de la solució

Consultoria sobre ergonomia d'ús i disseny dels portals

En el context de definició de l'ús que van a tenir els portals és important tenir encompte aspectes relacionats amb la seva ergonomia i disseny per maximitzaruna experiència positiva d'ús i una repetitivitat en l'ús. Per aquesta raó esdemana un servei de consultoria que analitzi els següents aspectes:

Integració i adaptació del disseny amb la imatge del "CIMe" i de l'illa deMenorca.

Ergonomia i disseny de menús de fàcil ús tenint en compte els diferentsperfils d'usuari i els dispositius que cada un d'ells fa servir.

Disseny i format de presentació de la informació dels diferents àmbitsd'actuació adaptada a l'ús que vulgui realitzar l'usuari.

Coherència d'imatge entre els portals independentment del tipus d'usuari,dispositiu o funció a la qual s'accedeixi.

Definició del millor sistema de programació i edició per obtenir lesfuncionalitats desitjades.

Página 54 de 78

Integració amb el servidor web disponible i amb els diferents sistemes del"CIMe", incloent la nova plataforma intel·ligent de gestió de dades definidaen el punt anterior d'aquest document.

Selecció de la millor tecnologia per maximitzar el seu ús en dispositiusmòbils (APP, web sensitive, etc.).

Estratègia d'inserció dels portals i APP en motors de cerca (estratègiaSEO / SEM).

Tenint en compte que els resultats del servei de consultoria en ergonomia idisseny condicionaran alguns aspectes dels portals, a continuació es detallaranles característiques mínimes que deuen tenir aquests.

Portal per a ciutadans i visitants

Punt d'entrada únic per a tot tipus d'usuari (principalment ciutadans ivisitants).

Integració en els servidors Microsoft Internet Information Server presentsal "CIMe" i del seu gestor de continguts.

Integració amb altres plataformes mitjançant Web Services. Aquestaintegració ha d'estar orientada a la interacció en temps real amb lainformació existent.

Integració específica amb el portal d'interoperabilitat existent. Visualització en qualsevol tipus de dispositiu (mòbil o fix) a través de

navegador web i / o APP per dispositiu mòbil. En el cas del desenvolupament d'una APP, aquesta ha de ser compatible

amb els sistemes operatius iOS, Android i Windows Phone en les sevesversions més utilitzades.

Portal d'Open Data

Permetrà oferir les dades en formats reutilitzables per als visitants del portal,així com altres entitats i en especial les empreses dedicades a la creaciód'aplicacions i l'explotació massiva de dades (o de l'anglès Big Data). Aquestesdades, per la finalitat de ser reutilitzats han de ser en el format més obertpossible. No per això, i com es mostra en la següent figura, no s'ha de publicaruna dada si està en un format no reutilitzables, al fet que la primera finalitat ésposar a disponibilitat la informació. Es pot observar en els diferents portals lainclusió de formats propietaris com són els documents amb format per unprograma, com Microsoft Office (Word, Excel, Powerpoint ...).

Página 55 de 78

La plataforma Open Data ha de permetre incloure tots els tipus de formatsconsiderats oberts, i per a això, la companyia que ajudi a desenvolupar-lohaurà d'ajudar en la seva digitalització o formatat en un format considerat obert.Alguns dels més coneguts són CSV, TXT, RDF, KML (comprimit en KMZ), XML,HTML, JPEG, PNG, etc. La millor definició actual de dades obertes és la fetaper l'Open Knowledge Foundation OKFN (per obra s'entén la dada obert):

El portal ha de permetre fer una recerca de les dades, per això ha de disposarde dues seccions, una amb les dades en mode cerca o llista, i una altramanera, on puguin estar categoritzats.

En tots els casos, el portal ha de permetre disposar de les dades classificatsper etiquetes que permetin la seva recerca, així com un camp de metadadesabans d'accedir a la dada obert. El camp de metadades servirà per descriuretots els atributs associats a la dada. Aquests atributs han de ser descrits ambdeteniment, però han de contenir obligatòriament una descripció de les dadesque conté, un nom o contacte del responsable que hagi publicat la dada, datade publicació, i un dels més importants: la llicència sota la qual es distribueix ladada.

Página 56 de 78

Una llicència es considera oberta si habilita l'usuari amb els permisos següents:ús, redistribució, modificació, separació, compilació, no discriminació,propagació, aplicació per a qualsevol propòsit, sense cost.

A part d'aquestes especificacions més relacionades amb les dades dels portalsde Transparència i de Dades Obertes d'implementar uns requisits mínims quesón necessaris per al bon ús per part dels usuaris:

Plataforma Multilingüe: ha de permetre estar almenys en castellà i quepermeti la seva traducció a altres idiomes com el català, anglès o francès.

Usabilitat: ha de permetre previsualitzar les dades quan es seleccioni und'ells de la llista de dades obertes, així com ha de mostrar-se en gràfics alportal de transparència tal com hem vist en els exemples seleccionats.

Perfils d'usuari: el portal ha de permetre la designació de diferents rolsdins el portal que s'hauran de definir en una primera instància. Entre ells,alguns que segur ha de suportar són el perfil administrador, gestor dedades i usuari-col·laborador.

Personalització: el portal ha de garantir que la vista d'usuari aquestpersonalitzada en certa manera amb el perfil del contractant.

Seguretat: el sistema ha de complir amb les mesures de seguretatestablertes al territori espanyol i europeu (per exemple la Llei Orgànica15/1999, de 13 de desembre de Protecció de Dades de CaràcterPersonal).

Emmagatzematge de dades: es necessiten llocs especialitzats en dades ique permetin un accés ràpid a la informació com podrien ser núvols quecompleixin amb les lleis i seguretat requerides pel sistema.

Programari obert: tot i que el portal serà una solució que modifiqui elprogramari lliure, es requereix que estigui basat en programari lliure.

Integració en els servidors Microsoft Internet Information Server presentsal "CIMe" i del seu gestor de continguts.

Integració amb altres plataformes mitjançant Web Services. Aquestaintegració ha d'estar orientada a la interacció en temps real amb lainformació existent.

Integració específica amb el portal d'interoperabilitat existent.

La publicació de les diferents dades recollides i disponibles també estàassociada a la transparència i, per tant, una derivada primera relacionada ambla publicació serà l'accés a dades que no tenen per què anar lligats al'explotació d'aquests. Es buscarà per tant una presentació de certes dades deforma gràfica seguint els estàndards de transparència fixats pels diferentsorganismes públics espanyols (principalment aquells implementats al portal de

Página 57 de 78

transparència del Govern d'Espanya), així com aquells organismes privats queofereixin certificacions associades en aquest sentit (com ara el segellInfoparticipa de la Universitat Autònoma de Barcelona).

portal Administratiu

Com s'ha indicat anteriorment en aquest document, el portal administratiu ésuna extensió del portal per a ciutadans i visitants que usessin els tècnics iadministratius del "CIMe" en la seva funció de Servei d'Atenció al Ciutadà. Espodria associar aquest concepte a un portal d'intranet que guarda l'aspecte i lesfonts de dades que es fan servir al portal d'internet.

Així doncs, s'aplicaran les mateixes característiques que les associades alsportals de ciutadans i visitants (a excepció de la seva integració en dispositiusmòbils en format d'APP):

Punt d'informació únic per a tècnics i administratius del "CIMe" ambintegració d'altres plataformes internes de dades existents.

Integració en els servidors Microsoft Internet Information Server presentsal "CIMe" i del seu gestor de continguts.

Integració amb altres plataformes mitjançant Web Services. Aquestaintegració ha d'estar orientada a la interacció en temps real amb lainformació existent.

Integració específica amb el portal d'interoperabilitat existent. Visualització en qualsevol tipus de dispositiu (mòbil o fix) a través de

navegador web per dispositiu mòbil.

A manera d'exemple es mostra a continuació el portal per a usuarisadministratius de l'Ajuntament de Barcelona.

Página 58 de 78

Servei Viatge Intel·ligent (Smart Travel)

Aquest servei està orientat a la personalització turística. És un servei innovadorque el que fa és no només incloure les dades estàtics de llocs i horaris, sinóque personalitza la visita de l'illa abans durant i després del viatge.

En un inici l'aplicació no té dades suficients com per donar recomanacionsorientades al perfil del viatger, però aquesta solució millora al llarg del seu ús icom més gent el faci servir, més augmenta la seva precisió.

Aquest servei de Viatge Intel·ligent permet que el visitant a l'illa pugui preparar ipersonalitzar el seu viatge d'acord amb els seus gustos i preferències. Per a

Página 59 de 78

això, primer ha de permetre incloure les seves preferències voluntàriament amesura que utilitza l'aplicació.

Al cap d'un any, l'aplicació permet millores a nivell de creuar atributs i permetrerecomanar com a conseqüència una nova visita o possible servei. Aquestaintel·ligència, com hem dit, millora en fer-se un ús de l'aplicació i permetre unareciprocitat. Per exemple, si diem que viatgem en monovolum, en lloc d'uncotxe de dues places, pot ser que ens recomani una platja amb aparcamentsgrans en lloc d'una de difícil accés. En aquest cas, és de gran utilitat per alviatger que ja està a l'illa, però també per al qual planifica el seu viatge. És aquíon l'aplicació cobra un nou sentit i millora la visita a l'illa de Menorca ajudant ala desestacionalització de el fet de viatjar en temporada alta.

Les recomanacions basades en gustos i preferències poden alertar i / orecomanar (depenent com es dissenyi l'aplicació) d'ofertes personalitzades. Perexemple, si l'usuari té una preferència per un tipus d'esdeveniment (concert,carrera, visita a un museu amb obra itinerant, etc.) l'aplicació pot indicar lamillor època per visitar l'illa i gaudir d'aquest espai. Per exemple, si a l'usuari liagrada córrer pel "Camí de Cavalls" el més segur és que recomani un viatgefora de temporada alta, a causa que la sensorització del camí permetràdiscernir en quins moments de l'any està més lliure per fer aquestespràctiques .

La promoció del servei es farà en els agents de l'hostaleria i restauració de l'illa.Aquests agents es beneficiaran també de saber que preferències tenen elsviatgers que vénen a l'illa i fins i tot poder adaptar la seva oferta perquè encaixiamb l'experiència que espera trobar al turista que ve a l'illa.

Un apunt important, és que l'aplicació de Servei Viatge Intel·ligent permetràmostrar la petjada ecològica que ha deixat el turista a l'illa, i d'aquesta maneraconscienciar d'un ús responsable dels recursos naturals de l'illa mitjançantdades reals. A manera d'exemple es mostra en la següent imatge.

Página 60 de 78

Una de les característiques de l'aplicació és que permetrà la comunicació dequeixes, suggeriments i propostes a ser rebudes pels diferents actors delprojecte, i sent principalment l'Administració Pública el principal receptor.Exemples d'aquests casos permetran que tant residents com visitants puguinsuggerir nous serveis, o possibles millores (exemple d'horaris de pas debrigades de neteja) o queixes de sorolls o de desperfectes que facin arribarràpidament a l'encarregat d'aquestes àrees la queixa ciutadana o de visitant.

Per a això, es necessitarà la creació d'un servei intel·ligent d'enviament demissatges que seleccioneu en tot moment el responsable de cada queixa, oque permeti enviar-lo a un punt central on es reenviïn manualment als diferentsestaments o entitats (cas en el qual molts visitants es queixin d'un serveiturístic, permetria traslladar aquests comentaris al propietari que ofereix aquestservei, hotel, restaurant, transport, etc.)

Els requisits perquè es pugui implementar són:

Aplicació Multilingüe: ha de permetre estar almenys en castellà i quepermeti la seva traducció a altres idiomes com el català, anglès, francès oalemany.

Página 61 de 78

Usabilitat: ha de permetre introduir els gustos i preferències de manerasenzilla a mesura que s'utilitza l'aplicació.

Seguretat: el sistema ha de complir amb les mesures de seguretatestablertes al territori espanyol i europeu (per exemple la Llei Orgànica15/1999, de 13 de desembre de Protecció de Dades de CaràcterPersonal).

Emmagatzematge de dades: es necessiten llocs especialitzats en dades ique permetin un accés ràpid a la informació com podrien ser núvols quecompleixin amb les lleis i seguretat requerides pel sistema.

Integració en els servidors Microsoft Internet Information Server presentsal "CIMe" i del seu gestor de continguts.

Integració amb altres plataformes mitjançant Web Services. Aquestaintegració ha d'estar orientada a la interacció en temps real amb lainformació existent (sensors de l'illa).

Permetre l'elaboració d'informes mensuals, i fins i tot setmanals, per poderdifondre als diferents agents turístics i municipals.

La interfície d'ús per a l'usuari serà compatible amb els sistemes operatiusmòbils més usats (iOS, Android, Windows Phone) i s'adaptarà alscondicionants ergonòmics dels diferents dispositius.

Página 62 de 78

4.4.b) Descripció detallada dels processos i delsserveis d'integració

A nivell de referència en el següent quadre es citen tots els elements amb elsquals caldrà realitzar una integració en funció del tipus d'actuació

Tipus d'actuació Element amb elqual s'integra

Tipus d'integració

Virtualització deservidors iarquitectura d'altadisponibilitat

Xarxa deservidorsexistent en el"CIMe"

Configuració, activació iregistre dels nous equips a laxarxa seguint els paràmetresd'aquesta. Configuració dels serveisexistents per a funcionamenten mode virtualitzat i d'altacapacitat. Integració de serveis a travésd'interfícies WebServices(opcional, integració RESTful).

Millores en la IDEMenorca

InfraestructuraIDE existent.

Migració de dades a la novaarquitectura.

Eina de Backofficeper al SAC

Xarxa deservidorsexistent en el"CIMe".

Migració de tràmits i processosde tramitació a la nova eina. Integració dels tràmitspersonalitzats del "CIMe" enformat workflow. Integració amb el portald'interoperabilitat existent. Integració de serveis a travésd'interfícies WebServices(opcional, integració RESTful).

Sensorització itransmissió dedades

Xarxa deservidorsexistent en el"CIMe". Xarxa WAN iLAN existent. InfraestructuraIDE existent. Plataformaintel·ligent.

Configuració, activació iregistre dels nous equips a laxarxa seguint els paràmetresd'aquesta. Georeferenciació usant elsestàndards marcats per IDEMenorca. Integració de les dades a laplataforma intel·ligent. Integració de serveis a travésd'interfícies WebServices

Página 63 de 78

(opcional, integració RESTful). Plataformaintel·ligent degestió i anàlisi dedades

Xarxa deservidorsexistent en el"CIMe". Xarxa WAN iLAN existent. InfraestructuraIDE existent. Plataforma deBackoffice peral SAC.

Configuració dels serveisexistents per a funcionamenten mode virtualitzat i d'altacapacitat. Integració de serveis a travésd'interfícies WebServices(opcional, integració RESTful).

Portal i APPinteractius

Xarxa deservidorsexistent en el"CIMe". InfraestructuraIDE existent. Plataformaintel·ligent.

Integració en els servidors MSIIS del "CIMe". Integració amb el portald'interoperabilitat per al Serveid'Atenció al Ciutadà. Integració amb el portal d'IDEMenorca. Integració de serveis a travésd'interfícies WebServices(opcional, integració RESTful).

Portal Open Data Xarxa deservidorsexistent en el"CIMe". InfraestructuraIDE existent. Plataformaintel·ligent.

Integració en els servidors MSIIS del "CIMe". Integració amb el portald'interoperabilitat per al Serveid'Atenció al Ciutadà. Integració amb el portal d'IDEMenorca. Integració de serveis a travésd'interfícies WebServices(opcional, integració RESTful).

Portal administratiuper al SAC

Xarxa deservidorsexistent en el"CIMe". InfraestructuraIDE existent. Plataformaintel·ligent.

Integració en els servidors MSIIS del "CIMe". Integració amb el portald'interoperabilitat per al Serveid'Atenció al Ciutadà. Integració amb el portal d'IDEMenorca. Integració de serveis a travésd'interfícies WebServices(opcional, integració RESTful).

Servei Intel·ligent Xarxa de Integració en els servidors MS

Página 64 de 78

servidorsexistent en el"CIMe". InfraestructuraIDE existent. Plataformaintel·ligent.

IIS del "CIMe". Integració amb el portald'interoperabilitat per al Serveid'Atenció al Ciutadà. Integració amb el portal d'IDEMenorca. Integració de serveis a travésd'interfícies WebServices(opcional, integració RESTful).

Calendari d'execució del projecte

A causa de les necessitats de revisió de diverses funcionalitats i part de l'abastdels diferents components del projecte (principalment pel que fa a la definicióde la plataforma intel·ligent de gestió de dades), s'ha optat per fer unaplanificació que especifiqui els diferents aspectes que componen la soluciótecnològica sense entrar en el detall de cada tasca ja que podria portar a unaconcreció que podria no ajustar-se a la realitat.

Página 65 de 78

El següent diagrama de Gantt mostra les diferents agrupacions de tasquesprincipals així com les seves dependències i una estimació del camí crític. Comes podrà veure, l'estimació de durada global del projecte és de 24 mesos.

4.4.d) Matriu de responsabilitats

ACTUACIONSDEPARTAMENTS I

ALTRES ORGANISMESIMPLICATS

COORDINADORRESPONSABLE

TÈCNIC DURANTEL PROJECTE

coordinació general

Direcció insular de joventut, ocupació i innovació

Tècnic d'innovació

INFRAESTRUCTURA Virtualització de servidors

SILME Cap de Projectes

Cap de Sistemes

Millores en la capacitat de la xarxa

Direcció insular de joventut, ocupació i innovació

Director Insular Tècnic d'innovació

SILME Cap de Projectes

Cap de Projectes

Millores en la cobertura de la xarxa a curt i llarg abast

Direcció insular de joventut, ocupació i innovació

Director Insular Tècnic d'innovació

Multimèdia Illes Balears

Gerent Tècnic telecomunicacions

SILME Cap de Projectes

Cap de Projectes

Página 66 de 78

Millores en la Infraestructura de Dades Espacials

Direcció insular d'ordenació territorial i turisme

Director Insular Responsable IDE Menorca

Eina de backoffice per al Servei d'Atenció al Ciutadà

Servei d'Atenció al Ciutadà

Director Insular Cap Servei Ciutadania i Qualitat

SILME Cap de Projectes

Cap de Projectes

Sensorització de camins rurals

SILME Cap de Projectes

Cap de Projectes

Direcció insular de joventut, ocupació i innovació

Director Insular Tècnic d'innovació

Direcció insular de Medi Rural i Marí

Director Insular Cap del Servei de Medi Ambient

Direcció insular d'ordenació territorial i turisme

Director Insular Cap de Secció d'Urbanisme

Direcció insular de carreteres

Director Insular Cap Secció Conservació carreteres

Sensorització d'incidència lumínica i vent

SILME Cap de Projectes

Cap de Projectes

Direcció insular de joventut, ocupació i innovació

Director Insular Tècnic d'innovació

Consorci de residus i energia

Tècnic mitjà Tècnic mitjà

Direcció insular d'ordenació territorial i turisme

Director Insular Cap de Secció d'Urbanisme

Sensorització d'aparcaments en zones rurals d'alta afluència

SILME Cap Projectes Cap Projectes Direcció insular de joventut, ocupació i innovació

Director Insular Tècnic d'innovació

Direcció insular de Medi Rural i Marí

Director Insular Cap Servico Medi Ambient

Direcció insular de transports i ITV

Director Insular Cap Conservació Carreteres

Sensorització d'aparcaments urbans

SILME Cap Projectes Cap Projectes Direcció insular de joventut, ocupació i innovació

Director Insular Tècnic d'innovació

Ajuntaments Regidor competent

Tècnic Urbanisme. Policia local

Sensorització de camions de recollida separada

SILME Cap Projectes Cap Projectes Direcció insular de joventut, ocupació i innovació

Director Insular Tècnic d'innovació

Página 67 de 78

de residus i de recollida domèstica

Consorci de residus i energia

Tècnic Sup. Consorci

Tècnic Sup. Consorci

Sensorització de trams de carretera

SILME Cap Projectes Cap Projectes Direcció insular de joventut, ocupació i innovació

Director Insular Tècnic d'innovació

Direcció insular de transports i ITV

Director Insular Cap Secció Transports

Direcció insular de carreteres

Director Insular Cap Conservació Carreteres

Sensorització de jaciments arqueològics

SILME Cap Projectes Cap Projectes Direcció insular de joventut, ocupació i innovació

Director Insular Tècnic d'innovació

Direcció insular de cultura i patrimoni

Director Insular Cap Servei Patrimoni Històric

PLATAFORMA INTEL·LIGENT Actuació d'impacte en el territori i mobilitat

SILME Cap Projectes Cap Projectes Direcció insular de joventut, ocupació i innovació

Director Insular Tècnic d'innovació

Direcció insular de cultura i patrimoni

Director Insular Cap Servei Patrimoni Històric

Direcció insular de Medi Rural i Marí

Director Insular Cap Servei Medi Ambient

Direcció insular d'ordenació territorial i turisme

Director Insular Cap Secció Urbanisme

Direcció insular de transports i ITV

Director Insular Cap Secció Transports

Ajuntaments Regidor competent

Tècnic urbanisme

Actuació d'anàlisi de recursos hídrics ienergies renovables

SILME Cap Projectes Cap Projectes Direcció insular de joventut, ocupació i innovació

Director Insular Tècnic d'innovació

Direcció insular d'ordenació territorial i turisme

Director Insular Cap Secció Urbanisme

Consorci de residus i energia

Tècnic mitjà Consorci

Tècnic mitjà Consorci

Actuació de gestió de residus

SILME Cap Projectes Cap Projectes Direcció insular de joventut, ocupació i innovació

Director Insular Tècnic d'innovació

Direcció insular d'ordenació territorial i turisme

Director Insular Cap Secció Urbanisme

Consorci de residus i energia

Tècnic Sup. Consorci

Tècnic Sup. Consorci

Página 68 de 78

Actuació de qualitatde vida

SILME Cap Projectes Cap Projectes Servei d'atenció al ciutadà

Director Insular Cap Servei Ciutadania i Qualitat

Direcció insular d'ordenament turístic

Director Insular Tècnic Turisme

Ajuntaments Regidor competent

Tècnic

Direcció insular de joventut, ocupació i innovació

Director Insular Tècnic d'innovació

PORTALS D'INFORMACIÓ I INTERACCIÓ Portal per ciutadà i visitant

Direcció insular de joventut, ocupació i innovació

Director Insular Tècnic d'innovació

SILME Cap Projectes Cap Projectes Fundació Foment del Turisme de Menorca

Gerent Responsable promoció Turística

Direcció insular d'ordenació territorial i turisme

Director Insular Responsable IDE Menorca

Direcció insular de cultura i patrimoni

Director Insular Cap Servei Patrimoni Històric

Direcció insular de Medi Rural i Marí

Director Insular Cap Servei Medi Ambient

Portal OpenData Direcció insular de joventut, ocupació i innovació

Director Insular Tècnic d'innovació

SILME Cap Projectes Cap Projectes Direcció insular de presidència i comunicació

Director Insular Administratiu Comunicació

Portal del Servei d'Atenció al Ciutadà

SILME Cap Projectes Cap Projectes Servei d'atenció al ciutadà

Director Insular Cap Servei Ciutadania i Qualitat

4.4.e) Acords de nivell de servei desitjats

De forma genèrica es definiran els següents nivells de servei:

Els proveïdors hauran d'oferir un contracte de suport en format 8 hores i 5

dies laborables per a les diferents plataformes tecnològiques ques'instal·lin o desenvolupin independentment que siguin maquinari oprogramari. Aquest suport es realitzarà a través d'accés telefònic, correuelectrònic o altres mitjans telemàtics de comunicació.

Página 69 de 78

El temps de resposta per a la incidència serà d'un màxim de 4 hores.

Per als components de maquinari s'oferirà un temps de substitució de

peces d'un màxim de 2 dies.

Pel que fa als sensors, gateways, elements de maquinari de servidors,

equips de xarxa i equips WiMAX, el proveïdor haurà de tenir un quantitatequivalent al 5% del nombre de components instal·lats, ajustant-lo a unmínim d'una unitat, del mateix tipus en el seu estoc per poder realitzar unasubstitució del component complet en cas necessari (per exemple, si s'haninstal·lat 20 gateways, el proveïdor haurà de disposar d'1 gateway derecanvi en estoc).

Per al cas de plataformes de programari, s’implementarà un sistema de

gestió i monitorització en remot per facilitar les tasques de manteniment iaccés en cas de problema. Els tipus d'accés i les activitats a realitzarseran consensuades amb SILME.

4.4.f) Anàlisi de riscos

A continuació es llistaran els tipus de risc associats al projecte i les mesures demitigació:

Riscos associats a la instal·lació de sensors i gateways: per a aquest cases distingeixen dues tipologies diferents de risc.

Riscos de tipus estructural: dificultats en el moment d'instal·lació desensors o gateways deguts a localitzacions difícils, manca de xarxade comunicació o de suport físic per al dispositiu. Per mitigaraquest risc s'ha decidit incloure una partida de consultoria en elprojecte amb l'objectiu de trobar la millor solució de compromís alrespecte.

Risc de tipus regulador del lloc d'instal·lació: en alguns casospodria aparèixer un risc associat a la regulació d'instal·laciód'infraestructures en entorns protegits. Aquesta regulació està sentrevisada actualment i podria ser limitant. Per mitigar el risc esbusquessin localitzacions alternatives i, si no, s'instal·laran elssensors afectats en altres zones.

Riscos de cost d'instal·lació: a causa de la diferent naturalesa delselements de sensorització i dels entorns on aquests va a anarubicats, hi ha un risc d'impacte en el cost que pot ser mitigat amb elservei de consultoria d'instal·lació de sensors que es ha demanaten el projecte.

Página 70 de 78

Riscos associats a la integració de sistemes: hi ha un risc elevat dedesviació en terminis de projecte associat a la integració amb els diferentssistemes existents i els de nova implementació. L'esmentat risc es potmitigar amb una anàlisi inicial de cada integració necessària que contempliels possibles problemes que puguin sorgir.

Riscos associats a la interoperabilitat de plataformes: hi ha un riscassociat a la dificultat per interconnectar sistemes i traspassar informacióentre ells. L'esmentat risc es minimitza amb l'ús d'estàndards decomunicació basats en Web Services o altres estàndards de tipus obert,així com una coordinació entre els diferents equips i proveïdors queconformen el projecte.

Riscos en el suport i assistència per efectes d'insularitat: relacionat

directament amb el fet que Menorca és una illa i que això comporta unesdificultats de comunicació física associades, hi ha un risc relacionat ambl'actuació en cas de problemes amb els diferents mòduls i sistemes queconformen el projecte. Per mitigar aquest risc s'han indicat uns acords denivell de servei que tinguin en compte la condició d'insularitat existentgarantint el servei i la ràpida correcció en cas de fallida.

4.4.g) Descripció de l'eventual ús d'estàndards

Tal com s'ha anat indicant al llarg del document, la preferència principal en laimplementació de les diferents plataformes s'assenta sobre l'ús del programarilliure, sent aquesta una bona base sobre la qual assentar el desenvolupamentd'estàndards ja que no es busca un sistema basat en llicències propietàries.

Alhora, la desitjada capacitat d'integració horitzontal dels diferents mòduls isistemes està directament alineada amb la necessitat que aquests compleixinun conjunt d'estàndards d'interconnexió o que, almenys, es desenvolupin perfacilitar aquest intercanvi d'informació.

4.5 Pressupost de la iniciativa

A continuació es mostra un quadre resum del pressupost. El detall es pot trobaren el full de càlcul anomenada "Pressupost_CIME".

ACTUACIÓ DESCRIPCIÓ COST SENSE COST AMB

Página 71 de 78

IMPOSTOS IMPOSTOSBLOC I -INFRAESTRUCTURES

Actuacions referides aservidors, xarxes,plataformes de suport isensors

166.900,00 201.949,00 €

BLOC II - SERVIDORS Actuacions referides aservidors i plataformesde suport

340.800,00 412.368,00 €

BLOC III -SENSORITZACIÓ IPLATAFORMAINTEL·LIGENT(SMART PLATFORM)

Actuacions relacionadesamb el desplegament desensors, de portals iAPPs de publicació iinteracció amb lainformació

608.955,00 736.835,55 €

TOTAL 1.351.152,55 €

Escalabilitat del projecte i separació econòmica per ales dues fases

Atès que és aquest projecte és molt important per urgència en matèriad’inteligència i coneixement de l’illa, en cas de no disposar de prou fons perotorgar el projecte global s’estructura el projecte en dues fases:

- La Fase I, que inclou tot allò necessari per assentar les bases delprojecte global, al mateix temps que permet incidir i desplegar els puntsmés rellevants en quant a serveis demanats per a l’illa de Menorca, enquant a sensorització i serveis intel·ligents (SMART) que permetinmillorar-los.

- La Fase II, que permet garantir la millora de les prestacions ofertes a labase I al millorar sobretot la infraestructura i completar el projecte ambdades creuades de noves xarxes de sensors.

La següent taula mostra la distribució dels costos per a les dues fases en quequedaria distribuït el projecte.

BLOC I - INFRAESTRUCTURES 0,00 € 201.949,00 €

BLOC II - SERVIDORS I DADES 96.800,00 € 315.568,00 €

BLOC III - SENSORITZACIÓ IPLATAFORMA INTEL·LIGENT

(SMART PLATFORM) 568.439,85 € 168.395,70 €

TOTAL 665.239,85 € 685.912,70 € 1.351.152,55

€

Com s’observa en el document de taules “Pressupost_CIME", el projecte durantla primera fase es centraria en el desplegament de sensors i part de creació de

Página 72 de 78

COSTPROJECTE

GLOBAL

les plataformes intel·ligents, permetent, amb les millores de dades incloses,disposar d’un projecte funcionant després dels primers 12 mesos. La conclusiói ampliació amb la Fase II, permeten que a més a més les dades no escol·lectin de manera espaiada en el temps, sinó que permetran obtenir-les entemps real i també arribar a cobrir àmbits d’actuació com el de la il·luminació,que quedarien fora de la Fase I centrada en la captació de dades per gestió deresidus, mobilitat, i preparada per incloure dades dels recursos hídrics de l’illa.Amb tot, es crearia el Servei de Viatge Intel·ligent, que recordem, té com a fi ladesestacionalització del turisme a l’illa.

La planificació de la Fase I quedaria de la manera mostrada a la següent figura,doncs la reducció en pressupost i la concreció de les tasques, permetrienimplementar-les en 12 mesos:

Fase I

La planificació de la Fase II, també garanteix el seu desplegament en 12mesos, i per tant, permet assegurar que en un futur s’apliqui la segona fase icompleció del projecte global exposat en la majoria d’aquesta memòria.

Página 73 de 78

Fase II

4.6 Proposta organitzativa per al desenvolupament dela iniciativa

A continuació s'indica l'estructura d'organització del projecte que ja s'hapresentat en un punt anterior d'aquest document i que s'encarregarà deldesenvolupament de cada element de la iniciativa, així com un coordinadorgeneral que actuarà com a punt de referència del "CIMe" per a totes lesactuacions.

ACTUACIONSDEPARTAMENTS I

ALTRES ORGANISMESIMPLICATS

COORDINADORRESPONSABLE

TÈCNIC DURANT ELPROJECTE

coordinació general

Direcció insular de joventut, ocupació i innovació

Tècnic d'innovació

INFRAESTRUCTURA Virtualització de servidors

SILME Cap de Projectes

Cap de Sistemes

Millores en la cobertura de la

Direcció insular de joventut, ocupació i innovació

Director Insular Tècnic d'innovació

Página 74 de 78

xarxa de llarg i curt abast

SILME Cap de Projectes

Cap de Projectes

Millores de la Infraestructura deDades Espaials

Direcció insular de joventut, ocupació i innovació

Director Insular Tècnic d'innovació

Multimèdia Illes Balears Gerent Tècnic telecomunicacions

Millores en la Infraestructura de Dades Espacials

SILME Cap de Projectes

Cap de Projectes

Direcció insular d'ordenació territorial i turisme

Director Insular Responsable IDE Menorca

Eina de BackOffice per al Servei d'Atenció al Ciutadà

Servei d'Atenció al Ciutadà

Director Insular Cap Servei Ciutadania i Qualitat

SILME Cap de Projectes

Cap de Projectes

Sensorització de camins rurals

SILME Cap de Projectes

Cap de Projectes

Direcció insular de joventut, ocupació i innovació

Director Insular Tècnic d'innovació

Direcció insular de Medi Rural i Marí

Director Insular Cap del Servei de Medi Ambient

Direcció insular d'ordenació territorial i turisme

Director Insular Cap de Secció d'Urbanisme

Direcció insular de carreteres

Director Insular Cap Secció Conservació carreteres

Sensorització d'incidència lumínica i vent

SILME Cap de Projectes

Cap de Projectes

Direcció insular de joventut, ocupació i innovació

Director Insular Tècnic d'innovació

Consorci de residus i energia

Tècnic mitjà Tècnic mitjà

Direcció insular d'ordenació territorial i turisme

Director Insular Cap de Secció d'Urbanisme

Sensorització d'aparcaments en zones ruralsd'alta afluència

SILME Cap Projectes Cap Projectes Direcció insular de joventut, ocupació i innovació

Director Insular Tècnic d'innovació

Direcció insular de Medi Rural i Marí

Director Insular Cap Servico Medi Ambient

Direcció insular de transports i ITV

Director Insular Cap Conservació Carreteres

Sensorització d'aparcaments urbans

SILME Cap Projectes Cap Projectes Direcció insular de joventut, ocupació i innovació

Director Insular Tècnic d'innovació

Página 75 de 78

Ajuntaments Regidor competent

Tècnic Urbanisme. Policia local

Sensorització de camions de recollida separada de residus i de recollida domèstica

SILME Cap Projectes Cap Projectes Direcció insular de joventut, ocupació i innovació

Director Insular Tècnic d'innovació

Consorci de residus i energia

Tècnic Sup. Consorci

Tècnic Sup. Consorci

Sensorització de trams de carretera

SILME Cap Projectes Cap Projectes Direcció insular de joventut, ocupació i innovació

Director Insular Tècnic d'innovació

Direcció insular de transports i ITV

Director Insular Cap Secció Transports

Direcció insular de carreteres

Director Insular Cap Conservació Carreteres

Sensorització de jaciments arqueològics

SILME Cap Projectes Cap Projectes Direcció insular de joventut, ocupació i innovació

Director Insular Tècnic d'innovació

Direcció insular de cultura i patrimoni

Director Insular Cap Servei Patrimoni Històric

PLATAFORMA INTEL·LIGENT Actuació d'impacte en elterritori i mobilitat

SILME Cap Projectes Cap Projectes Direcció insular de joventut, ocupació i innovació

Director Insular Tècnic d'innovació

Direcció insular de cultura i patrimoni

Director Insular Cap Servei Patrimoni Històric

Direcció insular de Medi Rural i Marí

Director Insular Cap Servei Medi Ambient

Direcció insular d'ordenació territorial i turisme

Director Insular Cap Secció Urbanisme

Direcció insular de transports i ITV

Director Insular Cap Secció Transports

Ajuntaments Regidor competent

Tècnic urbanisme

Actuació d'anàlisi de recursos hídrics i energies renovables

SILME Cap Projectes Cap Projectes Direcció insular de joventut, ocupació i innovació

Director Insular Tècnic d'innovació

Direcció insular d'ordenació territorial i turisme

Director Insular Cap Secció Urbanisme

Consorci de residus i energia

Tècnic mitjà Consorci

Tècnic mitjà Consorci

Actuació de gestió de residus

SILME Cap Projectes Cap Projectes Direcció insular de joventut, ocupació i innovació

Director Insular Tècnic d'innovació

Página 76 de 78

Direcció insular d'ordenació territorial i turisme

Director Insular Cap Secció Urbanisme

Consorci de residus i energia

Tècnic Sup. Consorci

Tècnic Sup. Consorci

Actuació de qualitat de vida

SILME Cap Projectes Cap Projectes Servei d'atenció al ciutadà

Director Insular Cap Servei Ciutadania i Qualitat

Direcció insular d'ordenament turístic

Director Insular Tècnic Turisme

Ajuntaments Regidor competent

Tècnic

Direcció insular de joventut, ocupació i innovació

Director Insular Tècnic d'innovació

PORTALS D'INFORMACIÓ I INTERACCIÓ Portal per ciutadà i visitant

Direcció insular de joventut, ocupació i innovació

Director Insular Tècnic d'innovació

SILME Cap Projectes Cap Projectes Fundació Foment del Turisme de Menorca

Gerent Responsable promoció Turística

Direcció insular d'ordenació territorial i turisme

Director Insular Responsable IDE Menorca

Direcció insular de cultura i patrimoni

Director Insular Cap Servei Patrimoni Històric

Direcció insular de Medi Rural i Marí

Director Insular Cap Servei Medi Ambient

portal OpenData

Direcció insular de joventut, ocupació i innovació

Director Insular Tècnic d'innovació

SILME Cap Projectes Cap Projectes Direcció insular de presidència i comunicació

Director Insular Administratiu Comunicació

Portal del Servei d'Atenció al Ciutadà

SILME Cap Projectes Cap Projectes Servei d'atenció al ciutadà

Director Insular Cap Servei Ciutadania i Qualitat

ANNEX I

A l'arxiu "ANNEX I, Cartes de Suport" es troben totes les cartes d'interès,adhesió i participació en la definició i desenvolupament dels objectius per partde les diferents entitats del sector públic, privat i societat civil.

Página 77 de 78

iniciativa.

Página 78 de 78