LA HISTÒRIA A LA HISTÒRIA A LA HISTÒRIA A LA HISTÒRIA A TRAVÉS DE LA BÍBLIATRAVÉS DE LA BÍBLIATRAVÉS DE LA BÍBLIATRAVÉS DE LA BÍBLIA

Context Context Context Context històric: de la deportació dels jueus històric: de la deportació dels jueus històric: de la deportació dels jueus històric: de la deportació dels jueus per Nabucodonosor II a la seva alliberació per per Nabucodonosor II a la seva alliberació per per Nabucodonosor II a la seva alliberació per per Nabucodonosor II a la seva alliberació per

Cir el GranCir el GranCir el GranCir el Gran

CIAXARESASTIAGES

NABUCODONOSOR II

LA CIUTAT DE BABILÒNIA (975 ha)

EL PALAU DE NABUCODONOSOR II

L’AVINGUDA DE MARDUK

LA PORTA D’ISHTAR

LA TORRE DE BABEL

CIAXARESASTIAGES

JECONIES(598-87 a.C.)

NABUCODONOSOR II

(598-87 a.C.)

SEDECIES(588-87 a.C.)

Vora els rius de Babilònia (Psalm 137 (136)1 Vora els rius de Babilònia ens assèiem i ploràvem d'enyorança de Sió; 2 teníem penjades les lires als salzes d'aquella ciutat. 3 Els qui ens havien deportat volien que cantéssim; ens demanaven cants de festa els qui ens havien entristit: «Canteu-nos algun càntic de Sió.» 4 Com podíem cantar cants del Senyor en una terra estrangera? 5 Si mai t'oblidava, Jerusalem, que caigui en l'oblit la meva dreta. 6 Que se m'encasti la llengua al paladar

BONEY M - RIVERS OF BABYLON By the rivers of Babylon, there we sat downye-eah we wept, when we remembered Zion.By the rivers of Babylon, there we sat downye-eah we wept, when we remembered Zion.When the wickedCarried us away in captivityRequired from us a songNow how shall we sing the lord's song in a strange landWhen the wickedCarried us away in captivityRequiering of us a songNow how shall we sing the lord's song in a strange landLet the words of our mouth and the meditations of our heartbe acceptable in thy sight here tonight

6 Que se m'encasti la llengua al paladar si deixés d'evocar el teu record, si no posés Jerusalem al capdamunt dels cants de festa. 7 Recorda't, Senyor, com parlaven els d'Edom el dia que caigué Jerusalem: «Arraseu-la, arraseu-la arran dels fonaments!» 8 Babilònia, com seràs devastada! Feliç el qui et farà el que tu ens vas fer a nosaltres! 9 Feliç el qui et prendrà les criatures per esclafar-les a la roca!

be acceptable in thy sight here tonightLet the words of our mouth and the meditation of our heartsbe acceptable in thy sight here tonightBy the rivers of Babylon, there we sat downye-eah we wept, when we remembered Zion.By the rivers of Babylon, there we sat downye-eah we wept, when we remembered Zion.By the rivers of Babylon (dark tears of Babylon)there we sat down (You got to sing a song)ye-eah we wept, (Sing a song of love)when we remember Zion. (Yeah yeah yeah yeah yeah)By the rivers of Babylon (Rough bits of Babylon)there we sat down (You hear the people cry)ye-eah we wept, (They need that ???)when we remember Zion. (Ooh, have the power)

CIR EL GRAN

NABÒNID

ORÍGENS I COMPOSICIÓ ORÍGENS I COMPOSICIÓ ORÍGENS I COMPOSICIÓ ORÍGENS I COMPOSICIÓ DE LA BÍBLIADE LA BÍBLIADE LA BÍBLIADE LA BÍBLIA

Bíblia Hebrea (TANAK ) Bíblia Llatina • Torâ (Llei):

o Gènesio Èxodeo Levítico Nombreso Deuteronomi

• Nebî’îm (Profetes):o Profetes Anteriors

� Josué� Jutges� Samuel (I i II)� Reis (I i II)� Isaïes� Jeremies� Ezequiel

o Profetes Posteriors� Osees� Joel� Amósç� Abdies� Jonàs

• Antic Testament (*)o Llibres històrics

� Gènesi� Èxode� Levític� Nombres� Deuteronomi� Josué� Jutges� Rut� Samuel (I i II)� Reis (I i II)� Cròniques (I i II)� Esdres� Nehemies� Tobies� Judit� Esther� Macabeus (I i II)

o Llibres sapiencials� Job

• Nou Testamento Llibres històrics:

� Evangeli de Mateu� Evangeli de Marc� Evangeli de Lluc� Evangeli de Joan� Fets dels Apòstols

o Llibres sapiencials:� 13 Cartes Paulines� 7 Cartes Catòliques

o Llibre profètic:� Apocalipsi

� Jonàs� Miquees� Nahún� Habacuc� Sofonies� Ageu� Zacaries� Malaquies

• Ketûbîm (Escrits)o Salmso Jobo Proverbiso Ruto Càntic dels Cànticso Qohélet (Eclesiastès)o Lamentacionso Esthero Danielo Esdreso Nehemieso Cròniques (I i II)

� Job� Salms� Proverbis� Eclesiastès� Càntic dels Càntics� Saviesa� Siràcida (Eclesiàstic)

o Llibres profètics� Profetes Majors

• Isaïes• Jeremies (ambBaruci Lamentacions)• Ezequiel• Daniel

� Profetes Menors• Osees• Joel• Amós• Abdies• Jonàs• Miquees• Nahún• Habacuc

• Sofonies• Ageu• Zacaries• Malaquies

•DEUTEROCANÒNICS: Llibres

de la Bíblia Llatina que no apareixen en l’hebrea

•APÒCRIFS: llibres que no formen

part de la Bíblia Llatina

FONT 1 (950 a.C.) FONT 2 (850 a.C.)

YAHWISTA (J) ELOHISTA (E)

LES FONTS DE LA BÍBLIA

FONT 3 (450 a.C.) FONT 4 (621 a.C.)

SACERDOTAL (P) DEUTERONOMISTA (D)

750 a.C.

FONT 5 (400 a.C.)

COMPILADOR-REDACTOR (R)

750 a.C.

La dels Setanta (Septuaginta)

LES DIFERENTS BÍBLIESBíblia Hebrea

Composició original del s. V a.C. però canonitzada pels massoretes entre el IV-VIII d.C.)

(és una traducció grega de la Bíblia Hebrea, del s. III-II a.C. feta a Egipte)

(és una traducció llatina de la dels Setanta, del s. III d.C.)

Vetus Latina

(és una fusió dels llibres hebreus de l’Antic Testament traduïts al llatí al s.V per Sant Jeromi i de la

revisió dels llibres del Nou Testament de la Vetus Latina) és el text canònic de l’Església

Catòlica Llatina

La Vulgata

ELS ORÍGENS DE LA CREACIÓELS ORÍGENS DE LA CREACIÓELS ORÍGENS DE LA CREACIÓELS ORÍGENS DE LA CREACIÓ

LA COSMOGONIA HELIOPOLITANA

La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’abis-me i l’esperit de Déu planava per damunt les aigües.

Cuando allá en lo alto el Cielo todavía no tenía nombre, y aquí abajo a la Tierra firme no se la llamaba de ninguna manera, ya estaba Apsu (las aguas dulces -de arriba-), el primordial, el progenitor, y también la creadora Tiamat (las aguas saladas -de abajo-), la generadora de todo. Cuando mezclaron juntos sus aguas, todavía no se habían juntado los bancos de cañas, ni se veían los cañaverales; cuando ninguno de los dioses había aparecido todavía, ni había sido pronunciado ningún nombre, ni se habían distribuido los destinos, entonces los dioses fueron creados en medio de ellos dos (Apsu-Tiamat) …

LA COSMOGONIA MEMFITA

Ptah

o

tAtAtAtA----TnnTnnTnnTnn(la terra emergida)(la terra emergida)

Hw(la paraula imperativa)

siA(el coneixement, la percepció)

LA IMPORTÀNCIA DEL NOM

ELS NOMS DE DÉU A LA BÍBLIA HEBREA

Paleohrebreu: s. X a.C. – 135 d.C.)Arameu antic: s. X a.C. – s. IV d.C.)Hebreu: s. III d.C. – actualitat

Vocalitzat

Yahweh – Jehova – Adonai (més de 6000 cops)

אדניAdonai

Vocalitzat

אלהים

El – Elohim (2570 cops)

Déu o Déu d’Israel

(Jo sóc el qui sóc). NOM PROPI DE DÉU Senyor

אל

1 En el principi, Déu va crear el cel i la terra.2 La terra era caòtica i desolada, les te-nebres cobrien la superfície de l’abis-me i l’esperit de Déu planava per da-munt les aigües.3 I Déu digué: “Que hi hagi llum”; i hi hagué llum.4 Déu veié que la llum era bona, i va separar la llum de les tenebres.5 A la llum, Déu la va anomenar “dia”, i a les tenebres, les anomenà “nit”. Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el primer dia.6 Déu digué: “Que hi hagi un firma-ment entre les aigües que mantingui separa-des les unes de les altres.” I fou així.7 I Déu va fer aquest firmament que separa les aigües que hi ha sota el firmament de les aigües que hi ha al damunt;8 i, a aquest firmament, Déu l’anomenà “cel”. Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el segon dia.9 Déu digué: “Que les aigües de sota el cel s’acumulin en un mateix lloc i apa-regui la massa sòlida.” I fou així.10 I Déu, a la massa sòlida, l’anomenà “terra”; i al cúmul de les aigües, “mar”. I Déu veié que això era bo.11 Déu digué: “Que la terra produeixi vegetació: herbei que doni llavors a la terra i arbres fruiters que portin fruits segons la seva espècie.” I fou així.12 La terra va produir la vegetació: her-bes que granen, segons la seva espècie, i arbres que donen fruits amb la seva llavor, segons la seva espècie. I Déu veié que això era bo.13 Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el tercer dia.14 Déu digué: “Que hi hagi lluminàries en l’espai del cel que separin el dia de la nit i que serveixin per a indicar les festivitats, els dies i els anys,15 i des del cel facin de llumeners per a fer claror damunt la terra.” I fou així.16 Déu va fer, doncs, els dos grans llu-meners: el més gran perquè regís el dia i el més petit perquè regís la nit, i les estrelles.17 Déu els va situar a l’espai celeste perquè fessin llum sobre la terra,18 perquè dominessin en el dia i en la nit i separessin la llum i la foscor. I Déu veié que això era bo.19 Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el quart dia.20 Déu digué: “Que les aigües pro-dueixin éssers vivents i hi hagi aus que volin per damunt la terra, en l’espai obert del cel.” I fou així.21 I Déu va crear els grans monstres marins, i tots els animals que es mouen, que les aigües van produir segons cada espècie, i tots els animals voladors, se-gons cada espècie. I Déu veié que això era bo.I Déu veié que això era bo.22 Déu els beneí dient-los: “Creixeu i reproduïu-vos i ompliu les aigües dels mars; i que els animals que volen es multipliquin sobre la terra.”23 Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el cinquè dia.24 Déu digué: “Que la terra produeixi éssers vivents segons la seva espècie: animals domèstics, rèptils i animals sal-vatges, segons cada espècies.” I fou així.25 Déu, doncs, va fer els animals ferés-tecs, segons cada espècie, i els domès-tics, segons la seva mena, i tots els ani-mals que s’arrosseguen sobre la terra. I Déu veié que això era bo.26 Déu digué: “Fem l’home a la nostra imatge, semblant a nosaltres, i que tingui domini sobre els peixos del mar, sobre les aus del cel, sobre els animals domèstics i salvatges i sobre tots els animals que s’arrosseguen damunt la terra.”27 I Déu va crear l’home a la seva imat-ge, a la semblança de Déu el va crear; creà l’home i la dona.28 I Déu els beneí i els digué: “Creixeu i reproduïu-vos; ompliu la terra i sot-meteu-la; domineu sobre els peixos del mar, sobre les aus del cel i sobre tots els animals que es mouen damunt la terra.”29 Déu digué: “Mireu, us he donat totes les herbes que granen, existents a la terra, i tota mena d'arbres fruiters que duen la seva llavor, perquè us serveixin d’aliment.30 I a tots els animals terrestres, i a totes les aus del cel i a tots els animals que s’arrosseguen damunt la terra, els dono tota mena d’herba verda perquè els serveixi d’aliment.” I fou així.31 I Déu veié que tot el que havia fet era bo. Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el sisè dia.

1 Així es van fer el cel i la terra amb tot el que contenen, 2 i al setè dia Déu va acabar la tasca que havia emprès i va reposar, aquell dia setè, de tota l’obra que havia creat. 3 I Déu va beneir el dia setè i el santificà, perquè fou en ell que Déu va reposar de tota l’obra creadora que havia efectuat. 4 Així foren els orígens del cel i la terra quan van ser creats, el dia que el Déu Etern va crear la terra i el cel,

DINGIR An-u

me.lám

me: poder, ésser, veritat lám: llum, incandescència

EL DILUVI UNIVERSAL IEL DILUVI UNIVERSAL IEL DILUVI UNIVERSAL IEL DILUVI UNIVERSAL IL’EPOPEIA DE L’EPOPEIA DE L’EPOPEIA DE L’EPOPEIA DE GILGAMESHGILGAMESHGILGAMESHGILGAMESH

ELS DILUVIS UNIVERSALSARREU DEL MÓN

• 9 al Pròxim Orient• 11 a Europa• 17 a Àfrica• 17 a Àfrica• 55 a Àsia

• 17 a Austràlia • 24 a Amèrica Central• 33 a Amèrica del Sud

MITES MESOPOTÀMICS ON ES MENCIONA EL DILUVIDATA PROCEDÈNCIA IDIOMA PROTAGONISTA

ATRAHASIS (XIX-XVIII)XVII a.C.

TAULETES DE NIPPUR

(1895-1914)

ACADI ATRAHASIS

VERSIÓSUMÈRIA

XVII-XVI a.C.

3 FRAGMENTS:NIPPUR, UR I ?

SUMERI ZIUSUDRA

LLISTA REIALSUMÈRIA

XIX a.C. UNA TAULETAD’ISIN

SUMERI --------------

VERSIÓUGARÍTICA

2ª ½ XII a.C. FRAGMENT DE

TAULETAD’UGARIT

ACADI ATRAM-HASIUM

EPOPEIA DE GILGAMESH

VII a.C. TAULETA IX DE L’EPOPEIA DE GILGAMESH(1852-1872)

ACADI UTNAPISHTIM

BABYLONICADE BEROSSUS

III a.C. BABILÒNIA GREC XISOUTHROS

EPOPEIA

DE

GILGAMESH

Larak ?

KISH UR

SHURUPPAK

PRESÈNCIES D’INUNDACIONS

ELS PRIMERS TEMPLES

LA LA LA LA TORRE DE BABEL:TORRE DE BABEL:TORRE DE BABEL:TORRE DE BABEL:VERITATVERITATVERITATVERITATO MITE?O MITE?O MITE?O MITE?

LA BABILÒNIA DE NABUCODONOSOR II

EL PANTEÓ BABILÒNIC

SHAMASH

USMUPAZUZUMARDUK

La torre de Babel (Gènesi: 11,1-9)

11, 1. En tota la terra es parlava una sola llengua i

es feien servir les mateixes paraules. 2. Els homes

van emigrar des de l'orient, trobaren una plana al

país de Xinar i la van poblar. 3. Llavors parlaren

entre ells de fer maons i coure'ls al forn. Així

començaren a fer servir maons en lloc de pedra, i

asfalt en lloc de morter. 4. Després van dir:

--Vinga, edifiquem-nos una ciutat i una torre que

arribi fins al cel; així ens farem un nom i no ens

dispersarem per tota la terra.

5. El Senyor va baixar per veure la ciutat i la torre

que construïen els homes, 6. i es digué: «Totsque construïen els homes, 6. i es digué: «Tots

formen un sol poble i parlen una sola llengua. Si

aquesta és la primera obra que emprenen, des

d'ara cap dels seus projectes no estarà fora del seu

abast. 7. Baixem a posar confusió en el seu

llenguatge perquè no s'entenguin entre ells.»

8. Així el Senyor els va dispersar des d'aquella

regió per tota la terra, i van abandonar la

construcció de la ciutat. 9.Per això aquella ciutat

porta el nom de Babel, perquè allà el Senyor va

posar la confusió en el llenguatge de tota la terra, i

des d'allà el Senyor va dispersar els homes arreu

de la terra.

Robert Koldewey Walter Andre

LA HISTÒRIA DE JOSEP I LA LA HISTÒRIA DE JOSEP I LA LA HISTÒRIA DE JOSEP I LA LA HISTÒRIA DE JOSEP I LA TRADICIÓ LITERÀRIA EGÍPCIATRADICIÓ LITERÀRIA EGÍPCIATRADICIÓ LITERÀRIA EGÍPCIATRADICIÓ LITERÀRIA EGÍPCIA

Josep a casa de Putifar

391 Els ismaelites que es van endur Josep a Egipte el vengueren a un egipci anomenat Putifar, home de confiança del faraó i cap de la guàrdia

reial. 2 El Senyor era amb Josep: tot el que ell emprenia prosperava. Josep vivia a casa del seu amo egipci. 3 L'amo s'adonà que el Senyor era ambJosep i que feia prosperar tot el que emprenia.4 Josep gaudia del favor de Putifar, que el va incorporar al seu servei i li confià l'administració decasa seva i de tots els seus béns. 5 Des d'aquell moment, el Senyor va beneir la casa de l'egipci per amor de Josep. La benedicció del Senyors'estenia sobre tots els seus béns, tant a casa com als camps. 6 Putifar ho va confiar tot a Josep: tenint-lo a ell, Putifar ja no es preocupava de resmés, llevat de l'aliment que prenia.

Josep i la dona de PutifarJosep era un jove ben plantat, que feia goig de veure. 7 Passat un cert temps, la dona del seu amo va posar els ulls en ell i li va fer aquesta

proposta:--Vine al llit amb mi.8 Però ell s'hi va negar i digué a la dona del seu amo:--El meu amo, tenint-me a mi, no es preocupa de res de casa seva i m'ha confiat l'administració dels seus béns. 9 En aquesta casa, ningú no té

més autoritat que jo. No m'ha prohibit res, llevat de tu, que ets la seva esposa. Com podria jo cometre una acció tan malvada i pecar contra Déu?10 I, per més que ella insistia dia rere dia, Josep no li feia cas i es negava a dormir amb ella.10 I, per més que ella insistia dia rere dia, Josep no li feia cas i es negava a dormir amb ella.11 Un dia Josep va entrar a casa a fer la seva feina, quan tots els servents eren fora. 12 La dona el va agafar pel mantell tot dient-li:--Vine al llit amb mi!Josep li deixà el mantell a les mans, s'escapà i va sortir de la casa. 13 Quan la dona veié que Josep li havia deixat el mantell a les mans i que

havia fugit, 14 va cridar els servents i els digué:--Mireu! Ens han dut un hebreu perquè es burli de nosaltres! Ha entrat per abusar de mi, però jo m'he posat a cridar fort. 15 I tan bon punt ha

sentit que jo cridava, s'ha escapat i ha sortit de casa, abandonant el seu mantell al meu costat.16 Ella va guardar el vestit al seu costat fins que el seu marit va tornar a casa. 17 Llavors li va contar la mateixa història:--L'esclau hebreu que ens vas dur ha entrat per riure's de mi. 18 Però quan jo m'he posat a cridar, ha fugit fora de casa, abandonant el seu

mantell al meu costat.19 Quan el marit va sentir de llavis de la seva dona: «Mira el que m'ha fet el teu esclau», es posà furiós. 20 Va fer agafar Josep i el tancà a la

presó, al lloc on hi havia els presoners del rei.

Josep a la presóJosep, doncs, s'estava a la presó, 21 però el Senyor era amb ell: va mostrar-se bondadós amb Josep i va fer que es guanyés l'estimació del cap

de la presó. 22 Aquest va encomanar a Josep la responsabilitat de tots els altres presos, de manera que allà tot es feia tal com Josep volia. 23 El capde la presó no es preocupava de res del que feia Josep. El Senyor era amb Josep i feia prosperar tot el que ell emprenia.

PAPIR D’ORBINEY, s. XII, d. XIX

EL CONTE DELS DOS GERMANS

Josep interpreta els somnis del faraó14 Llavors el faraó va manar que anessin a buscar Josep, i el van treure corrents de la presó. Josep es va afaitar, es canvià

de roba i es presentà al faraó. 15 Aquest li digué:--He tingut un somni, i ningú no el sap interpretar. Però he sentit a dir que tu, quan t'expliquen un somni, ets capaç

d'interpretar-lo.16 Josep respongué al faraó:--No sóc jo, sinó Déu, qui donarà al faraó la interpretació adient.17 El faraó va explicar a Josep:--Somiava que em trobava a la vora del Nil. 18 Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven

pasturant entre els joncs. 19 Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte non'he vistes mai de tan lletges. 20 Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortitdel riu. 21 Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans. Enaquest moment m'he despertat.

22 »Després he tingut un altre somni: veia sortir set espigues d'una mateixa tija, grosses i plenes. 23 Darrere d'elles en22 »Després he tingut un altre somni: veia sortir set espigues d'una mateixa tija, grosses i plenes. 23 Darrere d'elles ennaixien unes altres set, buides, esquifides i cremades pel vent del desert. 24 Les espigues esquifides van engolir les setespigues grosses.

»He contat aquests somnis als endevins, i cap d'ells no me'ls ha sabut interpretar.25 Josep va dir al faraó:--Tots dos somnis tenen un sol sentit: Déu anuncia al faraó el que està a punt de fer. 26 Les set vaques i les set espigues

boniques representen set anys. Es tracta, doncs, d'un únic somni amb un sol sentit. 27 Tant les set vaques miserables illetges que sortien darrere les altres, com les set espigues escarransides i cremades pel vent del desert, representen setanys de fam. 28 Això és el que jo havia de dir al faraó: Déu mostra al faraó el que està a punt de fer. 29 Els set anys vinentsseran d'una gran abundància en tot Egipte. 30 Després seguiran set anys de fam que esborraran a Egipte el record del'abundància dels set anys precedents, perquè la fam consumirà tot el país. 31 Serà tan aclaparadora, aquesta fam, queningú no sabrà què és l'abundància. 32 El fet que el somni del faraó s'hagi repetit dues vegades vol dir que Déu ja ho tédecidit i no trigarà

L’ESTELA DE LA FAM

“…año 18 de Horus Netirejet, de las dos señoras Netirejet, del Horus de oro Zoser.El dolor me tenía sujeto en mi trono y la gente a mi alrededor estaba triste.Mi corazón me oprimía porque durante mi reinado hacía siete años que el Nilo no crecía a sudebido tiempo.El cultivo de cereales era escaso, las semillas se secaban en la tierra y no había suficientecomida.Los niños lloraban, los jóvenes desfallecían y los viejos se acurrucaban en el suelo con laspiernas cruzadas.Entonces, para apartar la preocupación hice llamar al sumo sacerdote Imhotep.Donde nace el Nilo? – le pregunté.Que divinidad vive allí, para que yo la estreche a mí.Imhotep respondió: Hay una ciudad en medio del agua, rodeada por el Nilo, que se llamaElefantina y cuyo dios es Khunum.Elefantina y cuyo dios es Khunum.Con satisfacción el rey tuvo noticia de las riquezas de las que era dueño Khunum.Ordenó un gran sacrificio para Khunum y las diosas que formaban tríada con él, Satis y Anukis.A continuación se le apareció Khunum en sueños y le habló: Soy Khunum, tu creador.Mis brazos te rodean para proteger tu cuerpo, soy el señor de la creación que se ha creado a símismo, el gran océano, que estaba aquí desde el principio de los tiempos, el Nilo que fluyesegún mi propia voluntad.Yo haré crecer el Nilo para ti, el hambre acabará, los corazones de los egipcios rebosarán másque antes de alegría.El rey continúa : Luego me desperté.Tan pronto como hubiera reunido mis pensamientos y me recuperé del estupor, promulgué undecreto a favor de mi padre Khunum

L’ÈXODE...L’ÈXODE...L’ÈXODE...L’ÈXODE...VA EXISTIR DE VA EXISTIR DE VA EXISTIR DE VA EXISTIR DE VERITATVERITATVERITATVERITAT ????

1.- Els orígens de Moisès

2.- Els 10 Manaments2.- El vadell d’or

2.- Els 10 Manaments

1.- Els orígens de Moisès

1 Un home de la família de Leví es va casar amb una dona de la mateixa família. 2 La dona va tenir un fill. Veient que l'infant era bonic, el va amagar durant tres mesos.3 Quan ja no el va poder amagar més temps, prengué una cistella de papir, la va untar amb betum i pega, va posar-hi l'infant i la deixà entre els joncs a la vora del Nil. 4 La germana del nen vigilava de lluny estant per veure què li passaria.

5 La filla del faraó va baixar a banyar-se al Nil, mentre les seves serventes es passejaven per la vora del riu. Ella veié la cistella enmig dels joncs i manà que una de les serventes anés a agafar-la. 6 La va obrir i veié un nen que plorava. Se'n va compadir i digué:

--És un infant hebreu.7 Llavors la germana del nen digué a la filla del faraó:--Vols que et vagi a buscar una dida hebrea perquè te'l criï?8 Ella li respongué:--Vés-hi.Ella anà a cridar la mare de l'infant. 9 La filla del faraó li va dir:Ella anà a cridar la mare de l'infant. 9 La filla del faraó li va dir:--Pren aquest infant i cria-me'l. Jo t'ho pagaré.La dona se'l va endur i el va criar.10 Quan el nen va ser gran, la mare el va dur a la filla del faraó, que l'adoptà com a fill i li posà el nom de Moisès, perquè

va dir: «L'he tret de l'aigua.»11 Moisès es va fer gran. Un dia va sortir a veure els seus germans hebreus i s'adonà dels treballs forçats que els

imposaven. Tot passant va trobar un egipci que pegava a un dels seus germans. 12 Va mirar a banda i banda i, veient que no hi havia ningú, va matar l'egipci i l'enterrà a la sorra.

13 L'endemà va tornar a sortir, trobà dos hebreus que es barallaven i va dir al qui no tenia raó:--Per què pegues a un company?14 Ell li replicà:--¿Qui t'ha nomenat cap o jutge nostre? ¿Que potser em vols matar tal com vas matar l'egipci?Llavors Moisès agafà por, perquè pensava: «Així, doncs, el fet és conegut.» 15 També el faraó ho va saber i cercava de

matar Moisès. Però ell va fugir lluny del faraó i es refugià al país de Madian.

SARGOND’ÀCAD

(s. XXIII a.C.)

LLEGENDA NAIXEMENTDE SARGON (INICIS II m)

1 El poble, veient que Moisès trigava a baixar de la muntanya, es va aplegar al voltant d'Aaron i li digué:--Fes-nos uns déus que vagin davant nostre, perquè d'aquest Moisès que ens ha tret del país d'Egipte no sabem què se n'ha fet.2 Aaron els respongué:--Traieu les arracades d'or de les orelles de les vostres dones, dels vostres fills i de les vostres filles i porteu-me-les.3 Aleshores tot el poble es va treure les arracades d'or de les orelles i les van portar a Aaron. 4 Ell va recollir l'or que li presentaven i en va fer un vedell de fosa, que modelà amb el cisell. Ells exclamaren:--Aquests són els teus déus, Israel, que t'han tret del país d'Egipte!

2.- El vadell d’or

país d'Egipte!5 Aaron, veient això, va aixecar un altar davant l'estàtua i proclamà:--Demà serà dia de festa en honor del Senyor!6 L'endemà, doncs, el poble es va llevar de bon matí, oferí holocaustos i va immolar víctimes com a sacrificis de comunió. Després es van asseure a menjar i beure, i acabat s'aixecaren per divertir-se.7 El Senyor digué a Moisès:--Baixa de pressa, perquè el teu poble, que tu havies tret del país d'Egipte, s'ha pervertit. 8 De seguida s'han desviat del camí que jo els indicava. S'han fabricat un vedell de fosa i es prosternen al seu davant, li ofereixen sacrificis i diuen: "Aquests són els teus déus, Israel, que t'han tret del país d'Egipte!"

El BAAL

El BAAL

torotoro

TrBèstia adulta

‘glglglglVedellVedellVedellVedell

vayyiqqach miyyâdhâm vayyâtsar 'othovayyiqqach miyyâdhâm vayyâtsar 'othobachereth vayya`asêhu `êghel massêkhâhvayyo'mru 'êlleh 'eloheykha yisrâ'êl 'asherhe`elukhamê'erets mitsrâyim

EL BAAL

torotoro

TrBèstia adulta

‘glglglglVedellVedellVedellVedell

3.- Els 10 Manaments

UTU, Shamash

Codi Hammurabi Lleis bíbliques

Orígen de les lleis Diví (Shamash) Diví (Déu)

Receptor de les lleis Rei – pastor del poble Guia – pastor del poble

Forma de recepció Teofania privada Teofania privada

Lloc de recepció Muntanya Muntanya (Sinaí)

PARAL·LELISMES GENERALS

ASPECTE FORMAL

Codi Hammurabi Lleis bíbliques

Disposició de les lleis Condicional Apodíctica i condicional

Agrupació de les lleis No n’hi ha No n’hi ha

Divisió en parts Pròleg, cos legal i epíleg Pròleg i epíleg al Dt.

La llei del Talió al Codi de Hammurabi

"Si la prenda (familiar entregado como esclavo por deuda) ha muerto en la casa delembargador apaleada o a causa de malos tratos, el propietario de la prenda loprobará contra su mercader y si la prenda era el hijo de un señor darán muerte a suhijo (el del mercader) y si era un esclavo del citado señor, el mercader pesará untercio de mina de plata; además perderá todo lo que haya prestado" 116

"Si un señor ha reventado el ojo de otro señor, se le reventará su ojo" 196

"Si un señor ha roto el hueso de otro señor, se le romperá su hueso" 197"Si un señor ha roto el hueso de otro señor, se le romperá su hueso" 197

"Si ha reventado el ojo de un subalterno o ha roto el hueso de un subalterno, pesaráuna mina de plata" 198

"Si ha reventado el ojo del esclavo de un particular o ha roto el hueso del esclavode un particular, pesará la mitad de su precio" 199

"Si un señor ha golpeado a la hija de otro señor y motiva que aborte, pesará diezsiclos de plata por el aborto causado" 209

"Si esta mujer muere, su hija recibirá la muerte" 210

La llei del Talió a la Biblia (Èx. 21 i Lv. 24)18 »Quan en una baralla un home en fereix un altre a cops de puny o a cops de roc,

i aquest no mor, però ha de fer llit, 19 si després pot aixecar-se i caminar pel carrer amb un bastó, el qui l'ha ferit serà absolt. Haurà d'indemnitzar-lo, perquè no ha pogut treballar, i li pagarà les despeses ocasionades pel seu restabliment.20 »Quan algú bastoneja el seu esclau o la seva esclava fins a matar-los, ha de ser

castigat. 21 Però si sobreviuen un dia o dos, l'amo no serà castigat, perquè eren possessió seva.22 »Quan en una baralla uns homes fereixen una dona embarassada i la fan

avortar, sense lesions per a la dona, el culpable haurà de pagar davant el jutge la indemnització que reclami el marit. 23 Però si hi ha lesions, el culpable pagarà vida per vida, 24 ull per ull, dent per dent, mà per mà, peu per peu, 25 cremada per per vida, 24 ull per ull, dent per dent, mà per mà, peu per peu, 25 cremada per cremada, ferida per ferida, cop per cop.26 »Quan algú fereix el seu esclau o la seva esclava en un ull i el perden, els donarà

la llibertat en compensació per l'ull; 27 i si els trenca una dent, els donarà la llibertat en compensació per la dent.

17 »Qui mati un ésser humà serà condemnat a mort. 18 Qui mati l'animal d'un altre, l'ha de compensar amb un de viu: animal per animal.19 »Al qui lesioni un seu company, li faran el mateix que ell ha fet: 20 fractura per

fractura, ull per ull, dent per dent. Li faran el mateix que ell ha fet a l'altre.21 »Qui mati un animal ha de compensar-ho amb un altre. Però qui mati un home

morirà.22 »La legislació val tant per als immigrants com per als nadius israelites. Jo sóc el

Senyor, el vostre Déu

El jurament sagrat al Codi de Hammurabi266: Si, en un corral, se da un toque de dios, o un león mata unas reses, el pastorjurará públicamente su inocencia ante el dios, y las pérdidas del corral será eldueño del corral quien tenga que afrontarlas en lugar suyo.23: Si el bandido no es prendido, el señor que ha sido robado declararáoficialmente delante del dios los pormenores de lo perdido; después, la ciudad y elgobernador en cuyo territorio y jurisdicción se cometió el bandidaje le compensaránpor todo lo perdido.

6 »Quan algú rep d'un altre diners o objectes en dipòsit i li són robats de casaseva, si es descobreix el lladre, aquest haurà de restituir el doble. 7 Però si no es

El jurament sagrat la Bíblia (Ex. 22)

seva, si es descobreix el lladre, aquest haurà de restituir el doble. 7 Però si no esdescobreix el lladre, l'amo de la casa es presentarà davant de Déu i jurarà queno ha robat els béns del seu company. 8 En tots els casos de litigi sobre lapropietat, sigui d'un bou, d'un ase, d'una ovella, d'un mantell o de qualsevol objecteperdut, els dos homes que pretenguin ser-ne els amos, presentaran el seu cas davantde Déu: aquell que Déu declararà culpable restituirà el doble al seu company.9 »Quan algú confia al seu veí un ase, un bou, una ovella o qualsevol altre animal

perquè els guardi, i la bèstia mor o pren mal o se l'enduen quan no ho veu, 10 el veíjurarà pel Senyor que ell no ha robat els béns de l'altre. L'amo de l'animalacceptarà aquest jurament i el veí no haurà de restituir. 11 Però si el veí ha vistcom li robaven l'animal, haurà d'indemnitzar l'amo. 12 Si l'animal ha estatdestrossat per una bèstia salvatge, el veí presentarà les restes com a prova, però nohaurà d'indemnitzar.

«Jo sóc el Senyor Etern, el teu Déu, que t'he fet sortir de la terra d'Egipte, de la casa de servitud.

1. No tindràs altres déus davant meu. 2. No et faràs escultura ni cap imatge del que hi ha dalt del cel, ni del que hi ha a baix a la terra,

ni del que hi ha a les aigües de sota de la terra. No et prosternaràs davant seu ni els prestaràs culte, perquè jo, el Senyor Etern, sóc el teu Déu, un Déu gelós, que castigo la iniquitat dels pares en els fills, fins a la tercera i la quarta generació d'aquells qui m'odien; però mantinc la misericòrdia per a mil generacions amb aquells qui m'estimen i guarden els meus manaments.

3. No prendràs en fals el nom del Senyor Etern, el teu Déu; perquè el Senyor no tindrà per innocent el qui pren el seu nom en fals.

4. Tingues present que has de santificar el dia del dissabte. Sis dies treballaràs per a dur a terme tota la teva feina, però el dia setè és de descans, dedicat al Senyor, el teu Déu. No facis cap

ELS 10 MANAMENTS (ÈXODE 20, 2-17)

tota la teva feina, però el dia setè és de descans, dedicat al Senyor, el teu Déu. No facis cap feina; ni tu, ni el teu fill, ni la teva filla, ni el teu servent, ni la teva criada, ni el teu animal de càrrega, ni el foraster resident als teus dominis. Perquè el Senyor en sis dies va fer el cel i la terra, el mar i tot el que s'hi mou, i va descansar el dia setè. Per això el Senyor va beneir el dissabte i el va consagrar.

5. Honra el pare i la mare, a fi que els teus dies siguin perllongats damunt la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna.

6. No mataràs. 7. No cometràs adulteri. 8. No robaràs. 9. No alçaràs fals testimoni contra el teu proïsme. 10. No cobdiciaràs la casa del teu proïsme, ni cobdiciaràs la muller del teu proïsme, ni el seu

servent, ni la seva criada, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res del que pertany al teu proïsme».

La confessió negativa al Llibre dels Morts egipci (Cap. 175)

"¡Salve, dios grande, Señor de la Verdad y de la Justicia, Amo poderoso: heme aquí llegado ante ti!¡Déjame pues contemplar tu radiante hermosura! Conozco tu Nombre mágico y los de las cuarenta ydos divinidades que te rodean en la vasta Sala de la Verdad-Justicia, el día en que se hace la cuentade los pecados ante Osiris; la sangre de los pecadores, lo sé también, las sirve de alimento. TuNombre es: "El-Señor-del-Orden-del-Universo-cuyos-dos-Ojos-son-las-dos-diosas-hermanas". Heaquí que yo traigo en mi Corazón la Verdad y la Justicia, pues he arrancado de él todo el Mal.

No he causado sufrimiento a los hombres. No he empleado la violencia con mis parientes. No hesustituido la Injusticia a la Justicia. No he frecuentado a los malos. No he cometido crímenes. No hehecho trabajar en mi provecho con exceso. No he intrigado por ambición. No he maltratado a misservidores. No he blasfemado de los dioses. No he privado al indigente de su subsistencia. No hecometido actos execrados por los dioses. No he permitido que un servidor fuese maltratado por sucometido actos execrados por los dioses. No he permitido que un servidor fuese maltratado por suamo. No he hecho sufrir a otro. No he provocado el hambre. No he hecho llorar a los hombres, missemejantes. No he matado ni ordenado matar. No he provocado enfermedades entre los hombres. Nohe sustraído las ofrendas de los templos. No he robado los panes de los dioses. No me he apoderadode las ofrendas destinadas a los Espíritus santificados. No he cometido acciones vergonzosas en elrecinto sacrosanto de los templos. No he disminuido la porción de las ofrendas. No he tratado deaumentar mis dominios empleando medios ilícitos, ni de usurpar los campos de otro. No he manipuladolos pesos de la balanza ni su astil. No he quitado la leche de la boca del niño. No me he apoderadodel ganado en los prados. No he cogido con lazo las aves destinadas a los dioses. No he pescadopeces con cadáveres de peces. No he obstruido las aguas cuando debían correr. No he deshecho laspresas puestas al paso de las aguas corrientes. No he apagado la llama de un fuego que debía dearder. No he violado las reglas de las ofrendas de carne. No me he apoderado del ganadoperteneciente a los templos de los dioses. No he impedido a un dios el manifestarse. ¡Soy puro! ¡Soypuro! ¡Soy puro! ........."

JOANMATEU

LLUCMARC

18 El naixement de Jesús, el Messies, fou d'aquestamanera: Maria, la seva mare, estava unida ambJosep per acord matrimonial i, abans de viure junts,ella es trobà que havia concebut un fill per obra del'Esperit Sant. 19 Josep, el seu espòs, que era unhome just i no volia difamar-la públicament, resolguéde desfer en secret l'acord matrimonial. 20 Ja haviapres aquesta decisió, quan se li va aparèixer ensomnis un àngel del Senyor que li digué:

EL NAIXEMENT DE JESÚSEL NAIXEMENT DE JESÚSEL NAIXEMENT DE JESÚSEL NAIXEMENT DE JESÚS

somnis un àngel del Senyor que li digué:--Josep, fill de David, no tinguis por de prendreMaria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella haconcebut ve de l'Esperit Sant. 21 Tindrà un fill, i liposaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà delspecats el seu poble.22 Tot això va succeir perquè es complís allò que elSenyor havia anunciat pel profeta: 23 La verge

concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom

d'Emmanuel , que vol dir «Déu amb nosaltres».24 Quan Josep es despertà, va fer el que l'àngel delSenyor li havia manat i va prendre a casa la sevaesposa. 25 No hi havia tingut relacions conjugalsquan ella tingué el fill. I Josep li va posar el nom deJesús.

LA TEOGAMIA

EL BAPTISME DE JESÚSEL BAPTISME DE JESÚSEL BAPTISME DE JESÚSEL BAPTISME DE JESÚS

ÈXODE BAPTISME

PARAL·LELISMES ÈXODE-BAPTISME

• Poble jueu en el desert

• a la banda oriental del Jordà, davant la

Terra Promesa

• Moisès ungeix a Josué per fer acompllir la

• Joan predica en el desert

• a la banda oriental del Jordà

• Joan beteja a Jesús per a acomplir la • Moisès ungeix a Josué per fer acompllir la

promesa de Déu

• exhortació al compliment de la Llei de

Moisès

• creuar el Jordà significa arribar a una nova

vida a Israel seguint la Llei de Moisès

• Joan beteja a Jesús per a acomplir la

paraula de Déu

• exhoratació al perdó dels pecats a través de

la penitència (contra el Temple)

• creuar el Jordà batejat significa entrar a la

nova vida a través del perdó dels pecats

FONAMENTS DEL BAPTISME

1. BAPTISME PER L’AIGUA COM A SÍMBOL DE

PURIFICACIÓ

2. PRESÈNCIA DE L’ESPERIT SANT

3. RECONEIXEMENT DIVÍ

Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he

complagut.

EL RITUAL DE CORONACIÓ DEL FARAÓ: UN POSSIBLE PRECEDENT DEL BAPTISME

Purificació Coronació Presentació Reconeixement diví

ANUNCI DE LA REIALESA DIVINA

3. RECONEIXEMENT DIVÍ

Amon: “Vet aquí al meu fill, descaseu amb ell (uniu-vos ambell)”Resta de déus: “Confiem amb el teu fill donant-li vida itranquilitat. Si és el teu fill, a qui has engendrat i a qui hasdotat d’allò que li has donat, és a dir, la teva ànima, el teucor, la teva voluntat, els poders màgics de la teva corona”

Marc 1, 11 I una veu digué des del cel: -Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut.

Mateu 3, 17 I una veu digué des del cel: -Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut.

Lluc 3, 22 i una veu digué des del cel: -Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut.

Joan 3, 34 Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu.

Meri imen Ramesssu

Rameses estimat d’Amon

SACRIFICI SACRIFICI SACRIFICI SACRIFICI ––––MORT MORT MORT MORT ---- RESURRECCIÓRESURRECCIÓRESURRECCIÓRESURRECCIÓ

SethSethSethSeth

SethSethSethSeth