Recerques 2016 / Vedruna Escorial Vic

Vita brevis, ars longa, occasio praeceps, experimentum periculosum, iudicium difficile.

Hipcrates

PresentaciEl treball La gestaci de lAnatomia: de lAntiguitat al Renaixement parteix de la hiptesi que levoluci en lestudi anatmic no shauria pogut donar sense levolu-ci en lestudi de la figura humana en lart, i a la inversa. I respon al repte de fer un estudi nic a partir de dues disciplines (lart i lanatomia), sovint contraposades per coincidents en els objectius que sexpressen a continuaci. Dentrada, la recerca pretn conixer quins sn els autors ms importants en la histria de lanatomia, analitzar el mtode utilitzat per ells en lestudi anatmic i descobrir la finalitat de la investigaci anatmica que els autors assenyalats porten a terme. Desprs, conixer les illustracions anatmiques ms representatives en la histria daquesta cincia, per relacionar-les amb lart del moment. Per hi ha altres objectius secundaris que sorgeixen daquests: investigar quins factors condicionen els autors a dur a terme recerca mdica i qu els porta a elaborar bones illustraci-ons anatmiques. I, tamb, conixer si levoluci que fa cada una de les disciplines

Alumna: Elisabet Mart MasTutora: Ma. Jess Lpez Bugeda

La gestaci de l'anatomia: de l'Antiguitat al Renaixement

Vedruna Escorial Vic / Recerques 2016

Recerques 2016 / Vedruna Escorial Vic

al llarg de les poques analitzades segueix recorreguts parallels. Els objectius limi-ten labast de la recerca: la interpretaci de lestudi anatmic des de lart exigeix que compti amb illustracions per valorar-ne laportaci i la qualitat artstica. I labast tan ampli daquest estudi (histria de la figura humana en lart i en la medicina concretament, lanatomia) exigeix, tamb, una limitaci cronolgica: des de lAnti-guitat al Renaixement. Sopta per aquests perodes perqu la intenci s conixer la gestaci de lanatomia com a cincia moderna (i sacaba, per tant, en el moment del seu naixement).

MetodologiaLes fonts histriques sn bibliogrfiques; daqu que la recerca tamb ho sigui. Una primera prospecci porta a una segona investigaci ms profunda, de contrastaci de fonts i dampliaci de coneixement. Desprs, cal esmentar tamb lestructura exigida pels objectius: una primera part dinvestigaci de la disciplina anatmica; una segona part dinvestigaci en lobra, i una tercera dinvestigaci en lart. Per fa-cilitar-ne la interpretaci, la valoraci i la lectura des de lart, shan treballat crono-lgicament en cada etapa les tres parts esmentades. Aix, les conclusions sorgeixen com a lectura histrica i transversal al llarg del temps.A fi dacompanyar i agilitzar la lectura, shan elaborat tres annexos: Documents i investigacions prvies, Fitxes dautors i Fitxes dobra. Al primer, hi ha un estudi dels autors de cada poca, per tal de completar els que shan estudiat amb profunditat en el cos del treball. A lAnnex 2 i a lAnnex 3 hi consten respectivament les fitxes de lestudi dels autors i de les seves obres.

Cos del treballDe lanlisi comparativa es desprn que en el seu origen lanatomia t la finalitat de conixer el cos hum i el daltres animals per tal de poder curar-lo. Aix doncs, es determina que el primer anatomista apareix durant lAntiguitat, en el moment en qu la prctica mdica se separa de la consideraci religiosa i mtica. Si b a lAntic Egipte apareixen els embalsamadors, antecedents dels primers metges, pel fet destar lligats encara a prctiques de rituals i dencanteris (ja que la seva fi-nalitat no s la cientfica, sin la preparaci del mort cap a laltra vida), no es poden considerar els primers anatomistes. El mateix passa amb el primer metge conegut, Imhotep, que basa les explicacions de les malalties i daltres fenmens naturals en la mitologia, i els tractaments, en rituals i encanteris, i no en lobservaci ni en la ra. s a Grcia, doncs, on trobem la primera figura a destacar: Hipcrates. Malgrat que no s prpiament un anatomista, s crucial perqu es considera el pare de la

Vedruna Escorial Vic / Recerques 2016

medicina occidental. I no s possible considerar lanatomia sense existncia prvia de la medicina. Ell s el responsable de posar els fonaments de la professi mdica, definint els objectius del metge aix com les normes que ha de seguir i la manera com ha dactuar (aspectes que apareixen en el Jurament Hipocrtic, encara vigent actualment, tot i que amb valor simblic). El Jurament Hipocrtic, podrem dir que democratitza la professi de metge que, fins ara, noms practicaven els descendents de llinatges dedicats a la curaci. Hipcrates no es reconeix com a autor practicant de disseccions, per exerceix la professi de forma cientfica, basant-se en lobser-vaci. La finalitat de la seva obra s la de curar i alhora ensenyar, ja que a part de tractar pacients funda una escola (Asclepeion). Com a primers anatomistes, cal des-tacar les figures gregues dHerfil i dErasstrat, fundadors de lEscola dAlexandria, on formen nous alumnes en lart de la medicina. Aix, per tal de complementar les seves explicacions sobre la conformaci dels cos, fan les primeres disseccions en pblic amb finalitats cientfiques. Daquesta manera, es poden considerar els primer anatomistes de la histria i tamb els que practiquen les primeres disseccions, m-rit que satribueix, errniament, a Vesalius, molt posterior. Lltim autor de lAntigui-tat s el rom Gal, que t una importncia crucial en lanatomia: el seu mtode s la dissecci i la seva finalitat, la divulgaci. Durant lEdat Mitjana, en una Europa dominada pel Cristianisme, la innovaci ci-entfica es trasllada a la cultura islmica. Tots els autors es caracteritzen per tenir una bona formaci en les llenges clssiques i en moltes disciplines cientfiques i filosfiques, en especial la medicina. La seva tasca s la de llegir i traduir escrits, i fins i tot corregir-los i fer-hi aportacions o comentaris, i transmetrels als estudiants. Amb aix, sasseguren que les teories dels grans pensadors clssics sobrevisquin a lEdat Mitjana i arribin al Renaixement, quan sn corregits completament. Cal des-tacar entre els erudits orientals a Avicenna. Entre moltes de les seves aportacions destaca lelaboraci duna teoria prpia que influeix decisivament en el desenvolu-pament de la cincia anatmica. De fet, un dels autors que sencarrega de refutar-la s Leonardo da Vinci. Daquesta manera, aquest conjunt de personatges sn capaos de mantenir la tradici mdica clssica fins al Renaixement. Un dels nics autors occidentals s Mondino de Luzzi, lautor dAnatomia Mundini, la primera obra es-crita des de lantiguitat clssica dedicada a lanatomia i basada en disseccions de cadvers, responsable de reiniciar la tradici anatmica i donar el tret de sortida al Renaixement. El Renaixement sinicia amb Leonardo da Vinci, un dels anatomistes ms impor-tants de la histria de la disciplina. Tot i ser considerat artista ra per la qual sini-cia en lestudi de lanatomia per representar millor les figures humanes i animals aviat sinteressa per la cincia anatmica amb la finalitat darribar a entendre la conformaci i el funcionament del cos hum i daltres animals. El mtode que

Recerques 2016 / Vedruna Escorial Vic

empra s la dissecci. Destaca entre la resta dautors no noms perqu s principal-ment artista, sin perqu mai no rep educaci cientfica i s excls de qualsevol ins-tituci superior densenyament. Al llarg de la vida documenta les seves descobertes cientfiques en quaderns que, tot i que en algun moment t la intenci de publicar (Quaderni di Anatomia) es perden. De fet, no es redescobreixen fins a inicis del segle XX. Per aix la seva obra no influeix en els estudis anatmics posteriors. Lltima figura fonamental en el desenvolupament de la cincia anatmica s el que es con-sidera pare de lanatomia com a cincia moderna: Vesalius. La seva importncia rau en la seva aportaci en el camp de la metodologia i la pedagogia de lanatomia. Mai abans un professor no havia fet disseccions sense lajuda dun barber (figura mplia-ment comentada en lestudi) davant dalumnes. A ms, un dels seus mrits s haver estat el primer a qestionar i corregir les teories clssiques (sobretot dHipcrates i de Gal), que havien esdevingut dogmtiques. La seva obra illustrada Fabrica es considera la ms important de la cincia anatmica moderna, tant pel seu valor artstic com per la qualitat de lestudi anatmic que hi fa. Quant a lestudi del mtode en lanatomia, es pot afirmar que el mtode ms efectiu i objectiu s la dissecci, s a dir, lobservaci directa. Daqu es desprn que hi ha dos moments desplendor en la histria de lanatomia (corresponents als moments en qu el principal mtode anatmic s el de la dissecci): lAntiguitat i el Renaixement. Pel que fa a lart, es constata que en aquests dos perodes la representaci de la figura humana, tant en pintura com escultura, esdev extremadament realista: durant lEdat Antiga es passa del hieratisme propi de lart egipci, a la vitalitat, vigorositat i dinamis-me de les figures humanes de lart grec i rom. Durant lpoca Medieval, especialment a lOccident, de la mateixa manera que la cincia anatmica pateix una davallada, el realisme i la precisi en lart es perden per complet, i el romnic retorna a les figures rgides, immbils i poc versemblants. Tanmateix, un fet que influeix de forma decisiva els tractats danatomia s que, en aquest perode, les imatges sn el principal mitj de transmissi de la informaci, de la mateixa manera que les illustracions anatmi-ques, durant el Renaixement, esdevindran una forma dexpressar de forma directa i clara les descripcions anatmiques. I, aix mateix, en el Renaixement la representaci humana canviar drsticament: els autors renaixentistes sinspiren profundament en les obres de lAntiguitat. A ms, introdueixen les proporcions exactes i la perspectiva matemtica. Aix aconsegueixen imatges reals, vives i aparentment despreocupades tot mantenint la perfecci en la composici. Per tot i levoluci quasi idntica de la cincia anatmica i lart durant el R