La fraternitat,Fonament i cam per la pau.Sntesi del Missatge del papa Francesc per la Jornada Mundial de la Pau. 1 de gener de 2014

En el meu primer missatge per la Jornada Mundial de la Pau, voldria desitjar a tothom, a les persones i als pobles, una vida plena dalegria i desperana.La fraternitat s una dimensi essencial de lhome, que s un sser relacional. Ens porta a veure i tractar a cada persona com a germana; sense la fraternitat s impossible la construcci duna societat justa, duna PAU estable y duradora.

La famlia s la font de tota fraternitat, i per aix s tamb el fonament i el cam primordial per la pau, perqu per vocaci, hauria de contagiar al mn amb el seu amor.En els dinamismes de la histria, malgrat la diversitat dtnies, societats y cultures, hi veiem una crida a construir una comunitat de germans que sacullin i es preocupin els uns dels altres.

A molts llocs del mn, contnuament es lesionen greument els drets humans fonamentals, sobre tot el dret a la vida y a la llibertat religiosa. El trgic fenomen de la trfic dessers humans, que amb la seva vida i desesperaci hi especulen persones sense escrpols, representa un exemple inquietant.No obstant, sovint els fets, en un mn que es caracteritza per la "globalitzaci de la indiferncia", que de mica en mica ens "habitua" al sofriment de laltre, tancant-nos en nosaltres mateixos, contradiuen i desmenteixen aquesta crida a la fraternitat.A les guerres amb enfrenaments armats shi ha de sumar altres guerres menys visibles; per no menys cruels, que es combaten en el camp econmic i financer amb mitjans igualment destructius de vides, de famlies, dempreses.

Nombroses situacions de desigualtat, de pobresa i dinjustcia ens mostren no noms una profunda falta de fraternitat, sin tamb labsncia duna cultura de la solidaritat.Fomentant aquesta mentalitat de "descartar", que duu al menyspreu i a laband dels ms febles, de tots aquells que sn considerats "intils".

El relat de Can i Abel ens ensenya que la humanitat porta escrita en el seu interior una crida a la fraternitat, per tamb la possibilitat dramtica de la traci. En dna testimoni legoisme quotidi, que es troba en el fons de tantes guerres i injustcies: molts homes i dones moren a mans dels germans i germanes que no es saben reconixer como a germans, s a dir, com a ssers fets per a la reciprocitat, per a la comuni i per al do.(Gn. 4,9)

Lamor de Du, quan s acollit, es converteix en lagent ms sorprenent per transformar lexistncia i les relacions amb els altres, obrint als homes a la solidaritat i a la reciprocitat.

Sobretot, la fraternitat humana ha estat regenerada en Jesucrist, amb la seva mort i resurrecci. La creu s el lloc" definitiu on es fonamenta la fraternitat, que els homes no sn capaos de generar per ells mateixos.En la mort en creu de Jess queda superada la separaci entre els pobles. Jesucrist reconcilia amb ell a tots els homes. Ell s la pau, perqu de dos pobles nha fet un de sol. (Mt 23,8)

Lhome reconciliat veu en Du com a Pare de tots i, per tant, sent la crida a viure una fraternitat oberta a tothom.

El desenvolupament integral dels pobles es el nou nom de la pau. Ens cal [] actuar per construir el futur com de la humanitat. Tres aspectes del deure:De solidaritat: exigeix a les nacions riques que ajudin als pasos menys desenvolupatsDe justcia social: demana complir amb termes ms correctes en les relaciones desiguals entre els pobles ms forts i els ms feblesDe caritat universal: suposa la promoci dun mn ms humper a tothom.

(Populorum progressio. Pablo VI)

La pau com lobra de la solidaritat. La pau s un b indivisible. O s de tothom o no s de ning.(Sollicitudo rei socialis. Juan Pablo II)

La manca de fraternitat entre els pobles i entre els homes s una causa important de la pobresa.

Ens fan falta tamb poltiques ms eficaces que promoguin el principio de la fraternitat, assegurant a las persones iguals en dignitat i en els drets fonamentals- el mateix accs als "capitals", a los serveis, a los recursos educatius, sanitaris, tecnolgics, de manera que tothom tingui loportunitat d'expressar i realitzar el seu projecte de vida, i puguin desenvolupar-se plenament como a persones.

Tamb sn necessries poltiques dirigides a atenuar una excessiva desigualtat de la renta.Hi ha una forma ms de promoure la fraternitat i aix vncer la pobresa hi ha destar en el fons de totes les altres. s el despreniment de qui escull viure estils de vida austers i essencials, de qui, compartint les prpies riqueses, aconsegueix aix experimentar la comuni fraterna amb els altres.

El fet que les crisis econmiques es succeeixen una darrera lalta ens hauria de dur a revisions oportunes dels models de desenvolupament econmic i a un canvi destils de vida.

Les virtuts de la prudncia, de la temprana, de la justcia y de la fortalesa......ens poden ajudar a superar els moments difcils i a redescobrir els vincles fraterns que ens uneixen els uns amb els altres, amb la confiana profunda que l home t necessitat i s capa de desenvolupar quelcom ms que el seu inters individual. Sobretot, aquestes virtuts sn necessries per construir i mantenir una societat a la mesura de la dignitat humana.

Mentre hi hagi una quantitat tan gran darmament en circulaci com en lactualitat, sempre es podran trobar nous pretexts per iniciar las hostilitats. Por aix, faig meva la crida dels meus Predecessors a la no proliferaci de les armes i al desarmament de part de tothom, comenant pel desarmament nuclear i qumic.

No podem deixar de constatar que els acords internacionals i les lleis nacionals, encara que sn necessries i altament desitjables, no sn suficients per elles mateixes per protegir a la humanitat del risc dels conflictes armats. Cal una conversi dels cors que permeti a cadasc reconixer a laltre com un germ de qui sha de preocupar, amb qui ha de collaborar per construir una vida plena per tothom.

La fraternitat genera pau social, perqu crea un equilibri entre llibertat i justcia, entre responsabilitat personal i solidaritat, entre el b dels individus el b com. I la comunitat poltica cal que afavoreixi tot aix amb transparncia i responsabilitat.

No obstant aix, el home es pot convertir i mai es pot excloure la possibilitat que canvi de vida.Penso en el drama agut de la droga... la devastaci dels recursos naturals, la contaminaci, lexplotaci laboral, lespeculaci financera, la prostituci, la trfic dssers humans...

La Natura est a la nostra disposici, i tots nosaltres estem cridats a administrar-la responsablement.

La vergonya de la fam persistent en el mn em porta a compartir con vosaltres la pregunta: Com utilitzem els recursos de la terra?Les societats actuals haurien de reflexionar sobre la jerarquia en les prioritats a que es destina la producci.

Vull recordar a tothom la necessitat dun dest universal dels bens, que s un dels principis clau de la doctrina social de la Esglsia. Respectar aquest principi s condici essencial i possibilitat dun accs efectiu i just als bens bsics i primaris que tot home necessita i als que hi t dret.

La fraternitat t necessitat de ser descoberta, estimada, experimentada, anunciada i testimoniada. Per noms lamor que Du ens ha donat ens permet acollir i viure plenament la fraternitat.

La poltica i l'economia no es poden reduir a un tecnicisme privat dideals, que ignora la dimensi transcendent de lhome.Crist ha vingut al mn perqu participem en la seva vida. Aix comporta teixir una xarxa de relaciones fraternes, fonamentades en la reciprocitat, en el perd, en el do total dun mateix.El servei s lnima daquesta fraternitat.Per la pau!La fraternitat,Fonament i cam per la pau

***