LA FÒBIA SOCIAL

Victor Màrquez Llovera 2G-12Ferran Mercader Torres 2G-14

Què és?• DESCRIPCIÓ:

La fòbia social és una por irracional i desproporcionada en situacions d’interacció social. La persona que pateix fòbia social creu que actuarà de manera ridícula, vergonyosa, inadequada o humiliant, és a dir, pensa que patirà situacions catastròfiques sobre la seva pròpia actuació.

• TIPUS DE FÒBIA SOCIAL:

Fòbia Social Generalitzada: implica que s’experimenta por i ansietat en la majoria de les situacions on hi ha interacció social.

Fòbia Social Específica: aquesta es dóna quan les situacions que provoquen ansietat són molt concretes, com per exemple, parlar en públic o quan s’està sent observat mentres fa alguna acció específica.

SÍMPTOMES:

Les persones amb fòbia social experimenten quasi bé sempre símptomes d’ansietat a les situacions que ells temen. Els més comuns són:

• Palpitacions• Tremolors• Sudoració• Sentir l’estómac regirat• Falta d’aire• Confusió

Epidemiologia• La fòbia social és un problema molt més comú del que en realitat es creu, es

calcula que és un problema que es presenta entre un 3% i un 13% de la població, tot i que aquestes dades no queden molt clares.

• A diferència de la resta de fòbies aquesta es presenta en igualtat de freqüència entre homes i dones, és generalment hereditària i sol començar a l’adolescència o com a molt tard, abans dels 25 anys. Tot i que es diu que aquesta fòbia és hereditària es creu que hi ha un seguit de factors que poden activar-la i per tant que es manifesti, per exemple experiències negatives o frustrants en situacions socials...

Comorbiditat• Entenem per comorbiditat d’alguna malaltia, si en el seu desenvolupament hi

estan relacionats altres trastorns i que per tant la influeixin. Podem dir per tant que la fòbia social no hi ha altres trastorns que la influeixin sinó que és una malaltia que ve per part de l’herència genètica i que només s’activa per alguns factors externs donats a diferents etapes de la vida com l’adolescència.

• En l’origen de la fòbia social hi participen factor predisposats (majoritàriament biològics), factors d’aprenentatge i, en ocasions possibles experiències activadores o desencadenants.

• En moltes persones que pateixen fòbia social, es dóna una desaprovació davant la crítica, que al seu torn ha pogut veure’s potenciada per factors d’aprenentatge en la infància i potenciada durant l’adolescència. Aquesta fòbia es manifestarà amb diferent intensitat i durada en cada subjecte en funció de les seves característiques biològiques i psicològiques.

Gènesi

MantenimentTenint en compte que el manteniment d’aquesta fòbia ha de ser específic per a cada persona, en línies generals el podríem definir com:

• Anticipacions i activació de supòsits

• Expectatives negatives

• Característiques de la situació

• Comportament

• Resultats

Pot activar supòsits com:• Desconfiança de si

mateix• Creure’s criticat o

rebutjatEls supòsits anteriors provoquen expectatives negatives i aquestes provoquen: ANSIETAT

L’ansietat produeix la poca implicació en activitats i una manifestació de conductes defensives.

Aquestes conductes poden produir:

• reducció d’ansietat

• reducció de la pròpia confiança

El grau d’ansietat varia en funció de la duració, característiques físiques...

Conseqüències negatives de la fòbia social• Baix rendiment laboral o acadèmic si exigeixen interacció social o actuacions en

públic.

• Menor contacte social i menys amistats, amb menor probabilitat d’establir relacions íntimes i de parella.

• Freqüents problemes de parella i familiars per la participació en activitats socials.

• Menors ingressos i nivell socioeconòmic.

• Dependència de substàncies (alcohol, tabac, ansiolítics...)

• Pitjor qualitat de vida.

• Baixa autoestima, sentiments de inferioritat... Tot i que alguns malalts no tenen una mala impressió d’ells mateixos creuen que són els demés que tenen una mala impressió d’ells.

Tractaments farmacològicEls tractaments més utilitzats són:

• Prozac: tractament de les depressions greus i la fòbia o social, les actituds depressives, l'agressivitat, la irritabilitat, i la timidesa.

• Hipèric: És una mena de prozac però d'origen natural i té menys efectes secundaris. Està indicat per a problemes depressius i fòbies.

• Seroxat: Està indicat per a combatre les depressions i timidesa patològica, ansietat o fòbies socials.

• Altres fàrmacs per al tractament de fòbies socials són: Trankimazin, Rivotril, Lexatin, Tenormin, etc.

Tractament psiquiàtric• Aquest està bastant lligat al farmacològic però els psiquiatres apart de

diagnosticar i tractar, realitzen investigacions per a prevenir o comprendre el trastorn i en aquest cas destaquen les conductes de seguretat que utilitzen amb els pacients amb fòbia social com no mirar als ulls, parlar amb to baix... Per reduir el risc de ser avaluats negativament.

• Algunes conductes exacerben els símptomes o augmenten el tremolor, perjudiquen la interacció social, passivitat de moviments...

Tractament psicològic • Depenent de la situació i grau de la malaltia de la persona el procés serà:

• S'entrenarà la persona en habilitats socials. És possible que la persona tingui pors socials (manteniment de la mirada, les habilitats conversacionals, parlar en públic lligar, etc.)

• Es tractarà a la persona perquè es vagi exposant de forma gradual a les seves pors i afrontar-les, utilitzant tècniques que dictaminarà el psicòleg .

• Entrenament en tècniques de relaxació que facilitin l'afrontament de les situacions temudes, canvi de pensament per impedir ansietat anticipada, racionalitzar la por social, etc.

Anàlisi d’un cas

real

Me llamo Daniel y no es que crea que sufro fobia social sino que estoy convencido de ello. Siempre he sido una persona introvertida pero, debido a mi desarrollado sentido del humor, nunca tuve problemas para hacer nuevas amistades aunque algunas personas me consideraban un tanto extraño. El problema se agudizó a los 19 años (ahora tengo 25), cuando empecé los estudios de informática en la universidad. Allí tuve verdaderos problemas para relacionarme con la gente: me daban pánico las miradas, tenía un gran complejo de inferioridad, tenía la angustiosa sensación de que la gente se daba cuenta de que tenía algún problema psicológico, percibía claramente que la gente no se sentía a gusto a mi lado; todo ello me llevó a soportar una dura y profunda depresión durante 2 años aunque la pude superar sin ayuda profesional. Ello me llevó a fracasar en mis estudios y en mi vida personal. A veces sufro pequeñas depresiones de corta duración cuando no resuelvo satisfactoriamente alguna situación social. Soy una persona perfeccionista, con mucho sentido común y racionalista hasta sus últimas consecuencias. Precisamente fue esto y el hecho de no poder controlar mis reacciones hacia las situaciones sociales mínimamente comprometidas lo que me llevo a la depresión. A pesar de haber superado la depresión y que los síntomas de mi fobia social no sean tan agudos necesito superar definitivamente mi grave problema. Necesito poder desarrollar mi vida con normalidad y poder disfrutar de ella y para ello necesito que mi problema deje de ser el centro de gravedad de mi existencia. He pensado en buscar ayuda profesional muchas veces pero me da miedo tener que explicárselo a mi novia y a mis amistades y ser rechazado: ya debe de saber usted sobradamente todos los prejuicios que existen contra aquellos que requieren de ayuda profesional. No soportaría que me rechazaran por ello. Sé que esta dirección electrónica es para correo profesional pero no sé a quien pedir consejo.Sin otro particular, esperando recibir noticias suyas, le saluda atentamente.

Comentari• Carta escrita per en Daniel dirigida per un doctor.

• Distingim els clars símptomes de la malaltia.

• Ell ha pogut tirar endavant però amb moltes dificultats.

• Complicació amb relacions personals.

• Als 19 anys pensava que la gent ja sabia que tenia algun trastorn i per això el miraven així.

• Necessita superar la malaltia per poder viure com una persona normal.

• Té por a ser rebutjat per les persones pròximes quan se sàpiga que té la malaltia.

Associacions relacionades amb la fòbia social• Associació Pas a Pas:

Associació Pas a pas. Associació d'Ajuda i Divulgacióde l'Agorafòbia i Fòbia Social de Mataró i MaresmeC/ Sant Pelegrí, 808303 - MataróTel. 660.37.18.79

Aquesta associació tracta 2 trastorns: l’agorafòbia i la fòbia social, que és el que ens interessa a nosaltres. Està formada per persones que han patit o pateixen aquests trastorns i per tant, l’ajuda tant al pacient com a la família sempre des de la pròpia experiència d’aquest tipus de vivències.La seva funció principal és la divulgació d’aquest trastorn a fi d’aconseguir un diagnòstic precoç a través de conferències, teràpia de grup (duta a terme per un psicoterapeuta), tallers, etc. per poder tenir l’oportunitat d’expressar les seves pors davant d’algú que entendrà perfectament la seva situació i al mateix temps podrà escoltar punts de vista diferents d’altres companys del grup.

Conclusions• Hem vist que la fòbia social afecta entre un 3% i un 13% de la població, per

tant, és una malaltia que està molt escampada pel món.

• És una malaltia que afecta en igualtat a homes i dones i majoritàriament afecta a gent jove, generalment fins als 25 anys.

• L’etapa de l’adolescència és un dels factors externs claus per al desenvolupament de la malaltia, per això es dóna tant entre joves.

• Depenent de cada persona i les seves característiques la malaltia pot afectar més o menys.

• La fòbia social pot acabar afectant tant a la teva vida personal com a la professional.

• Hi ha diferents tipus de tractaments depenent dels diferents tipus o graus de la malaltia.

Webgrafia• http://www.ucm.es/info/seas/casos/fob_soc04.htm CAS REAL FOBIA SOCIAL

• http://www.cop.es/colegiados/M-00451/FobiaSocial.html

• http://neuropsicove.org/index.php?option=com_content&view=article&id=25:fobia-social-comorbilidad-con-los-trastornos-depresivos&catid=1:articulos&Itemid=11

• http://www.medicasur.com.mx/wb/Medica_en_linea/Fobia_social_Descripcion

• http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/359/1/114.pdf

• http://www.guiadepsicologia.com/clinica/fobiasocial-tratamiento.html

• http://ca.wikipedia.org/wiki/Psiquiatria

FINecesito poder desarrollar mi vida con normalidad y poder disfrutar de ella y para ello necesito que mi problema deje de ser el centro de gravedad de mi existencia.

“ ”