Guia de la Festivitat dela Mare de Déu de l’Assumpció

Sandàlia de la Mare de Déu d’Elx (segle XVIII) (MUVAPE)

Assumpció de la Mare de Déu en la consueta del Misteri de 1709

Portada de la consueta del Misteri de 1709

• Guia de la representació

La VespraLa Festa

Textos: Joan Castaño GarcíaGlossari: Hèctor Càmara i SempereTraducció: Acadèmia Valenciana de la LlenguaGes ó de con nguts i conceptualit ació: Luis Maestre Grupoantón ComunicaciónDissen : Vicente Ja ier Po eda Grupoantón ComunicaciónMaquetació: Nereida Rial Peraltaotogra es: Sixto Marco Dani Pastor Vicente Ja ier Po eda José Galiana Arxiu del Patronat

del Misteri d’Elxotogra es an gues: Eduardo Gon l e Antonio Gon l e Hermógenes Esquem re

Portada i contraportada: Vicente Javier Poveda

Imprimix: Grà ques Vimar SLEdita: Acadèmia Valenciana de la LlenguaDepòsit legal: V-1911-2018

Esta o ra s’acull a l’empara del dret de la propietat intel lectual ueden reservats tots els drets in erents especialment els de traducció de reimpressió de transmissió radio ònica de TV d’Internet (pàgina e ) de reproducció en orma otomecànica o en qualsevol altra orma i d’emmagat ematge d’instal lacions de processament de dades encara que només s’u lit e parcialment

patrimoni excepcional de la cultura universal

Si i a una mani estació de la cultura valenciana digna de ser presentada com

una de les millors oies de la cultura universal esta és sens du te el Misteri

d’Elx En e ecte el Misteri d’Elx és una de les poques pervivències de la cultura

cris ana medieval que a arri at als nostres dies am tota la vitalitat popular i

tota l’esplendor escènica i musical Una representació que no deixa indi erents

creients i no creients Gràcies al Misteri d’Elx podem reviure els sen ments i

les emocions dels nostres avantpassats que no van estalviar cap es or per er

present cada any el misteri de la dormició de Maria i de la seua assumpció als

cels Perquè el Misteri d’Elx sinte t a de et les dos grans tradicions de l’Església

so re el culte a Maria la plena de gràcia i per tant la imperi le: la de la dormició

del seu cos tradició pròpia de l’Església d’orient i la de l’assumpció del seu cos i

de la seua ànima al cel tradició pròpia de l’Església d’occident

Esta do le tradició va convergir a la Corona d’Aragó i de manera par cular al

Regne de València que Jaume I el seu undador va consagrar a la Mare de Déu

Per això les principals esglésies valencianes i moltes altres menys importants

escampades pertot arreu de la geogra a valenciana tenen com a tular

l’Assumpció de la Mare de Déu és a dir l’advocació que commemorem cada 1

d’agost Però am una par cularitat entre els valencians que ens singularit a

iconogrà cament dins d’Espanya: Maria és representada en escultures i pintures

de manera pre erent com una imatge gitada és a dir com una imatge dorment En

canvi ora de les terres valencianes solen desconéixer-se estes representacions i

només se’n sol representar l’assumpció al cel El Misteri d’Elx sinte t a la singular

visió valenciana del do le i al ora nic misteri de la dormició i l’assumpció de

Maria punts culminants de la representació teatral del Misteri d’Elx Heus ací

una de les claus del seu extraordinari interés cultural i religiós

Per als elxans i per a tots els valencians el Misteri d’Elx encara té un altre valor

singular: l’o ra se’ns a transmés de generació en generació en llengua valenciana

la mateixa que ui parlem però parada en l’estadi cronològic que tenia al nal

del segle i en el segle Una llengua que en la mesura que anaven passant

els anys era perce uda com a arcaica i per això denominada llemosina a que

a par r del segle totes les nostres mani estacions ling ís ques medievals

solien re re este nom En sen t estricte llemosí és el nom d’un parlar occità el

de Llemotges amós per les nota les aportacions d’alguns dels seus tro adors

a la lírica occitana però en l’imaginari col lec u valencià el nom de llemosí es

vinculà als orígens istòrics del Regne de València a que el rei Jaume I nascut

a Montpeller era de llengua materna occitana La tro alla onomàs ca de

llemosí tam é perme a a valencians catalans i mallorquins designar am una

denominació iden tàriament neutra la llengua que compar en els uns i els

altres A més a més el costum de denominar llemosina la llengua del Misteri

servia tam é per a su ratllar els orígens tradicionalment an quíssims del Misteri

il licità

Am el pas del temps la llengua del Misteri d’Elx evolucionà en la mesura que

anava incorporant nous textos i anava modernit ant els anteriors Però arri à

un moment al llarg dels segles i en què es consideraren intoca les

cadascuna de les paraules del Misteri Am la sacralit ació del Misteri d’Elx el

seu text va ser xat mit an ant venera les consuetes que van ser copiades i

transmeses quasi sense cap alteració de generació en generació

A pesar de la delitat del Misteri d’Elx a aquell estadi de valencià ens podem

reconéixer per ectament en la llengua en què a quedat escrit perquè el nostre

valencià no a experimentat canvis importants en els l ms cinc segles Per això

a penes podem o servar di erències ling ís ques entre el valencià del Misteri i

el valencià de ui Això conver x el Misteri en un monument viu i singular de la

nostra llengua tal com a va su ratllar l’any 17 en la seua o ra Epítome del

origen y grandezas del idioma valenciano el notari valencià Carles Ros am el

seu peculiar castellà:

Es también grandeza y blasón para la lengua valenciana la apreciable honra que la

Asunción se venera en la insigne y dichosa, por tal joya, villa de Elxe, ahora Elx, Reino

de Valencia (por corruptela comunmente se dice en lengua castellana Elche), que

aportó a su playa, en una arca o cofre, trajo escrita en verso de lengua valenciana

año celebra. Maravilla y favor de que puede muy bien gloriarse y blasonar nuestro

idioma valenciano y la referida villa, pues la Virgen María se da por contenta de que

las glorias de su asunción triunfante se las canten y publiquen en lengua valenciana,

circunstancia sola para ser amada y reverenciada dicha lengua. Consta lo expresado

por diferentes papeles que impresos andan por el mundo, sacados del Archivo de la

citada villa, donde están custodiados los originales, con el arca o cofre, y es fama

pública que nadie duda. A este asunto de traer la Virgen los papeles en lengua

valenciana, tenía yo escrita la siguiente décima:

Nostra llengua valenciana

pot gloriar-se ab gran raó

que vós sou d’ella blasó,

Verge pura soberana:

de lo que estar deu ufana,

puix, la Festa que a Elx duguéreu

de vostra assumpció, elixquéreu

fos escrita en valencià,

que altra llengua no traurà

tal honra com a esta féreu.

Acadèmia Valenciana de la Llengua

Guia de la representació

PRIMERA JORNADA O

VESPRAEn aca ar les solemnes vespres de l’Assumpció de la Mare de Déu cantades so re el mateix escenari de la Festa o Misteri d’Elx per la clerecia de la asílica de Santa Maria s’inicia el primer acte de la representació sacra il licitana Este acte és conegut genèricament am el nom de Vespra i es di erencia així del segon acte denominat Festa

A les sis de la vesprada ix el seguici que des de la ve na ermita de Sant Se as à condu x els cantors del drama ns a l’església parroquial Encap alen este seguici l’arxipreste de Santa Maria els electes i el portaestandard Els dos primers porten unes vares daurades com a senyal

d’autoritat i els tres visten de gala A con nuació i a els personatges de l’o ra seguits per mem res del Patronat del Misteri i de l’A untament d’Elx La reu marxa ns a la asílica l’o ri la anda municipal de m sica que interpreta un pasdo le compost pel mestre il licità Al red Javaloyes (18 -19 ) tulat El A anico

L’esceni cació am la lletra i la m sica s’ a transmés gràcies a les consuetes comen a quan apareixen la Maria com és coneguda popularment a Elx i el seu seguici en la porta principal del temple La Maria està representada per un xiquet de pocs anys ves t am una t nica

lanca un mantell lau i una diadema daurada al cap El seguici està ormat per Maria Salomé i Maria Jacobe que porten ves ts pareguts i

cadascuna du el seu nom escrit en la pròpia diadema Tam é ormen part de l’acompanyament dos àngels de coixí i quatre àngels de mantell Tots estos personatges tam é són representats per xiquets a que l’origen lit rgic del teatre religiós medieval no perme a la par cipació emenina

Sona l’orgue de l’església en el moment que els xiquets entren per la porta Tant la Maria com el seu seguici queden entre el llindar de la porta i l’inici de l’andador Mentrestant l’arxipreste els electes i el portaestandard pugen per l’andador i ocupen els se als instal lats en dos eixamplaments ustament al costat de la porta del cadafal

El xiquet que representa la Mare de Déu mirant cap a l’altar ma or de l’església canta a les seues companyes i els demana a uda en un dia tan important:

Germanes mies o voldriaer certa pe ció aquest dia:

prec-vos no em vullau deixarpuix tant me mostrau amar

Els mem res del seguici marià li responen am un altre cant en què mani esten la seua delitat a soluta:

Verge i Mare de Déuon vós voldreu anarvos irem a acompanyar

La Maria avan a uns passos i agenollada so re els dos coixins ro os que porten els àngels que l’acompanyen expressa el desig de reunir-se am el seu Fill:

Ai trista vida corporal món cruel tan desigual

Trista de mi Jo què aréLo meu car Fill quan lo veuré

Maria sempre envoltada pel seu seguici comen a l’ascens a través de l’andador Al llarg del camí es para tres vegades En cadascuna s’agenolla so re els dos coixins i girada cap a uns grups escultòrics col locats so re els pilars de la nau del temple a una espècie de viacrucis rememorant la passió de Crist El primer d’estos altars representa l’hort de Getsemaní davant del qual la Maria entona:

sant verger Getsemaníon onc pres lo Senyor aquíEn tu nà tracte cruelcontra el Senyor de Israel 1

Uns passos més enllà es deté davant de la representació del Calvari:

ar re sant digne d’ onorcar so re tots ets lo millorEn tu volgué sang escamparaquell qui lo món volgué salvar

Finalment s’agenolla al costat del sant sepulcre i canta:

1 Este cant i els dos seg ents se suprimixen en els assa os generals encara que es mantenen els moviments escènics

sant sepulcre virtuósen dignitat molt valeróspuix en tu es gué i reposàaquell qui cel e món creà

En aca ar estos cants el seguici con nua l’ascens cap al cada al Damunt de la arana de arrots salomònics que l’envolta i a dot e ciris que il luminen l’escena A l’esquerra podem contemplar un llit co ert de vels lancs a la dreta uit seients des nats als personatges del seguici marià La Maria s’agenolla damunt del llit de cara a la porta major del temple i les dos Maries i els àngels de coixí i mantell es queden drets Des d’este lloc torna a mani estar el seu desig inconteni le de tro ar-se am el Fill:

Gran desig m’ a vengut al cordel meu car Fill ple de amortan gran que no o podria diron per remei desig morir

uan aca a la pe ció cantada de Maria s’o rin les portes del cel que am ocasió de la Festa se simulen en la c pula de l’església Este cel està ormat per una lona pintada am n vols i àngels i tapa completament

l’arc toral de la c pula darrere de la qual està muntada la tramoia Pel uit que deixen estes portes comen a a descendir l’aparell anomenat

núvol o popularment mangrana que apareix en orma d’es era suspés d’una grossa maroma La mangrana és de color granat i està adornada per ora am di uixos i aplics daurats De l’extrem in erior penja una cua d’or

Una vegada traspassada la porta del cel la mangrana comen a a o rir-se en uit ales per mitjà d’uns rants de corda En l’interior totalment reco ert d’oripell es desco rix un xiquet que ves t am t nica i am ales de plomes a l’esquena gura ser un àngel En les mans porta una palma daurada Esta o ertura del cel i l’eixida de la mangrana és real ada am la m sica de l’orgue el volteig de campanes i el llan ament de coets

uan l’aparell a descendit uns quants metres conclouen les mostres d’alegria L’àngel deixa caure en una nissima pluja d’or un mocador ple d’oripell tallat en ragments i inicia el seu cant Saluda Maria i li anuncia que Crist a escoltat les s pliques i que accedix als seus desitjos:

Déu vos salve Verge imperialMare del Rei celes aljo us port saluts e salvamentdel vostre Fill omnipotent

Lo vostre Fill qui tant amaue a gran goig lo desitjauell vos espera a gran amorper ensal ar-vos en onor

E diu que al ter jorn sens du tarell a si us vol apel laralt en lo regne celes alper regina angelical

E mana’m que us la portàsaquesta palma i us la donàsque us la a au davant portarquan vos porten a soterrar 2

uan la mangrana arri a al cada al els àngels del seguici marià s’a anyen a acostar-se a l’aparell i deslligar les corretges que asseguren el cantor en la aixada Una vegada alli erat l’àngel s’acosta al llit i agenollat davant entrega a Maria la palma després de tocar-la am els llavis i el ront Am el mateix cerimonial la Maria pren el singular o sequi i expressa a l’enviat de Crist un nou desig: que els apòstols es tro en presents en el moment de la seua mort:

ngel plaent e lluminossi gràcia tro jo davant vósun do vos vull demanarprec-vos no me’l vullau negar

A mon ser si possi le ésans de la mia jo veés

2 En les representacions actuals només s’interpreten els versos inicials d’este cant

los apòstols ací justarper lo meu cos a soterrar

En escoltar la pe ció l’àngel torna a pujar a la mangrana on després de ser lligat una altra vegada inicia l’ascens al cel mentre comunica a la Maria el compliment dels seus desitjos:

Los apòstols ací serani tots a revetat vindrancar Déu qui és omnipotentlos portarà so tosament

I puix Verge o demanaulo etern Déu diu que li plauque sien ací sens dilacióper vostra consolació

uan la mangrana arri a a les portes del cel s’o rin am les mateixes mostres d’alegria que la primera vegada i quan es tanquen les ales de l’aparell este comen arà a travessar-les En el cada al quan la mangrana es tro a a pocs metres del cel els àngels del seguici així com Maria Salomé i Maria Jaco e saluden Maria am una genu exió davant d’ella i ocupen els seients preparats en la part oposada de l’escenari Tam é s’al aran dels se als els dos electes i davallaran per l’andador

ns a la pla a de davant de la porta major Esta acció que actualment té nicament un valor sim òlic ens recorda l’època en què els electes dirigits per l’arxipreste de l’església que actuava com a mestre de cerimònies tenien la unció de traspunts teatrals i eixien a uscar els di erents cantors que preparats en la ve na ermita de Sant Se as à necessitaven ser introdu ts en escena en el moment adequat

Este cant se suprimix en els assajos generals encara que es mantenen els moviments escènics

En les representacions actuals només s’interpreten els versos inicials d’este cant

Poc després d’ aver-se tancat les portes del cel darrere de la mangrana els electes tornaran a ocupar els se als corresponents Sant Joan que

a entrat am ells apareix al peu de l’andador ves t am una t nica de color lanc com a sím ol de puresa A la mà dreta porta un lli re vell de pergamí que sim olit a el seu Evangeli A mesura que camina per l’andador a gestos d’estranyesa davant de la incomprensi le or a que l’impulsa a recórrer aquell camí Cap a la mitat de l’andador quan desco rix que Maria està agenollada so re el seu llit sant Joan camina més de pressa i la saluda am una a ra ada Tam é el seu cant mani esta l’alegria per una tro ada tan inesperada:

Saluts onor e salvamentsia a vós Mare excel lente lo Senyor qui és del trovos done consolació

Maria comunica al deixe le es mat de Jes s tot el que li a dit l’àngel de la mangrana A més quan aca a el seu cant li entrega la palma daurada

aixada des del cel:

Ai ll Joan e amic meucon orte-us lo ver Fill de Déucar lo meu cor és molt plaentdel vostre on adveniment

Ai ll Joan si a vós plauaquesta palma vós prengaue la’m a au davant portarquan me porten a soterrar

Sant Joan rep l’o sequi de Maria i com ja va passar en presència de l’àngel tam é esta vegada l’entrega de la palma es a després de ser

esada i tocada am el ront El deixe le predilecte entona ales ores com si es guera a stret un cant trist i ple de sen ment:

Este cant se suprimix en els assajos generals

Ai trista vida corporal món cruel tan desigual trist de mi Jo on iré llas mesquí Jo què aré

Torna a acostar-se a Maria i exclama:

Verge Reina imperialMare del Rei celes alCom nos deixau a gran dolorsens ningun cap ne regidor

Tot seguit sant Joan es trasllada ns a l’entrada del cada al i mirant cap a la porta major de l’església crida els seus companys d’apostolat:

apòstols e germans meusVeniu plorem a tristes veus

car ui perdem tot nostre élo clar govern de nostra e

Sant Joan torna a cantar a Maria i li expressa una vegada més la seua tristor i el seu desconcert:

Sens vós Senyora què aremE a qui ens aconsolaremD’ulls e de cor devem plorarmentres viurem e sospirar

Mentre sant Joan dedica a Maria este l m cant comen a a pujar per l’andador l’apòstol sant Pere A les mans porta com a representació sim òlica unes grans claus daurades en record de les que Crist li va donar de les portes del cel Cal recordar que este personatge com dos personatges més que assenyalarem en el seu moment a de ser representat or osament per un capellà atés el seu caràcter sagrat

Sant Pere ent els mateixos gestos de sorpresa que ja em vist en sant Joan puja a poc a poc per l’andador uan es tro a davant de la Maria la saluda posant-li les mans so re els muscles a ra a el deixe le es mat i canta am veu greu adre ant-se a Maria:

Verge umil or de onorMare del nostre RedemptorSaluts onor e salvamentvos done Déu omnipotent

Mentre ressonen les notes del cant pugen per l’andador sis apòstols que simulen estranyesa Després d’entrar al cada al s’acosten al llit de Maria i la saluden esant-li les mans i ent una genu exió davant d’ella Tam é saluden els apòstols sant Pere i sant Joan am a ra ades d’amistat Cal assenyalar que un dels sis apòstols és el mestre de capella que caracterit at com un personatge més podrà dirigir els càn cs corals discretament sense que el p lic note la seua presència

En l’andador i en el mateix moment comen a una altra escena de la Festa la coneguda am el nom del ternari A l’inici del corredor inclinat coincidixen tres apòstols Cadascun entra per una de les tres l mes portes de l’església: la porta major la porta de Sant Agatàngel i la porta de la Resurrecció Un dels apòstols és sant Jaume que vist à it de pelegrí: t nica capa adornada am petxines capell a l’esquena i un àcul am la cara assa per a l’aigua Esta entrada simultània per tres accessos di erents sim olit a la tro ada dels deixe les en un encreuament de tres camins Els apòstols se saluden entre ells i sorpresos pel et de tro ar-se reunits canten:

poder de l’alt imperiSenyor de tots los creatsCert és aquest gran misteriser ací tots ajustats

De les parts de ací estranyessom venguts molt prestamentpassant viles i muntanyesen menys temps de un moment

Avancen uns passos i tornen a cantar:

A gran goig sens improperisom ací en reu portatsCert és aquest gran misteriser ací tots ajustats

De les parts de ací estranyessom venguts molt prestamentpassant viles i muntanyesen menys temps de un moment

uan aca en el cant els tres apòstols es dirigixen al cada al on entren i an la salutació corresponent a Maria sant Pere i sant Joan a la manera

dels deixe les que els avien precedit Així es reunixen els apòstols tal com va anunciar l’àngel al voltant del llit L’ nica excepció serà la de sant Tomàs que no apareixerà ns al nal del segon acte Els apòstols entonen tots junts un cant singular que apareix escrit en valencià i en lla Es tracta d’una salve que inicien els apòstols agenollats Després del primer vers s’alcen i a par r d’este moment van ent inclinacions pro undes per grups de veus —tenors arítons i aixos— a mesura que avan a el cant:

Salve Regina princesaMater Regis angelorum,

advocata peccatorum,

L’omnipotent Déu Fill vostreper nostra consolacióa la tal congregació

en lo sant conspecte vostre

Vós molt pura e de esareatus patrum nostrorum,advocata peccatorum,

En l’ l m vers de la salve cauen agenollats tots els apòstols llevat de sant Joan que porta la palma daurada i que és l’ nic personatge que al llarg de l’o ra està dret sempre Poc després s’al a sant Pere i adre ant-se a Déu canta:

Déu valeu E què és a òd’aquesta congregacióAlgun misteri amagatvol Déu nos sia revelat

Sant Pere torna a agenollar-se Maria Salomé Maria Jaco e i els àngels del seguici a andonen els seients i es col loquen a la cap alera del llit El xiquet que interpreta el paper de la Maria aga a un ciri encés A ò és el preludi de la seua mort Am veu trista encomana als seus lls que soterren el seu cos en la vall de Josafat:

Los meus cars lls puix sou vengutsi lo Senyor vos aja dutsmon cos vos sia acomanatlo soterreu en Josa at

Després de les ltimes notes del cant la Maria cau morta damunt del llit Els apòstols s’acosten a ajudar-la En realitat tots els personatges a més de simular un intent d’auxiliar la Maria intenten que el p lic no veja una part interessant de la tramoia que té lloc en estos moments El cantor que igurava ser Maria després de desplomar-se desapareix en l’interior del cada al a través d’una persiana situada davall del llit A continuació ascendix ins a la super ície del llit una plata orma xicoteta am la imatge de la Mare de Déu de l’Assumpció patrona d’Elx en actitud jacent D’esta manera s’incorpora a l’escena la igura venerada en la asílica il licitana El seu rostre apareix co ert am una mascareta que té els ulls tancats a i de representar la imatge d’un di unt més idelment

Davant del cos de la Mare de Déu reclinat so re el llit els apòstols que porten ciris encesos a les mans entonen un ell cant ne re am el qual expressen l’esperan a de la pròxima resurrecció:

cos sant glori catde la Verge santa i pura

ui seràs tu sepultati reinaràs en l’altura

uan conclou el cant emocionat dels apòstols es tornen a o rir les portes del cel i comen a el descens de l’arte acte aeri anomenat araceli o recèlica Es tracta d’un aparell en orma de retaule que està constru t am erro i olrat totalment d’oripell El componen quatre cartel les col locades

simètricament al voltant d’un uit central En les plata ormes superiors apareixen agenollats dos àngels òmens que toquen una guitarra i una arpa respec vament Les cartel les in eriors les ocupen dos àngels xiquets que duen uns guitarronets El uit central està des nat a l’àngel major que apareix dret i reves t am ornaments sacerdotals per això tam é a de ser interpretat per un religiós uan l’araceli a traspassat les portes del cel cau so re l’escenari una pluja d’oripell El cor angèlic inicia el seu cant i comunica a la Mare de Déu la seua pròxima assumpció:

Esposa e Mare de Déua nós àngels seguireuSeureu en cadira realen lo regne celes al

Car puix en vós reposàaquell qui cel e món creàdeveu aver exal amente corona molt excel lent

Apòstols e amics de Déuaquest cos sagrat pendreue portau-lo a Josa aton vol sia sepultat 6

uan l’araceli arri a al cada al sense deixar de cantar l’àngel major aga a l’animeta una imatge de la Mare de Déu de proporcions redu des

6 En les representacions actuals només s’interpreta la primera quarteta d’este cant

ves da am vels lancs que li o erix un dels àngels del seguici marià Esta min scula talla representa l’ànima de la Mare de Déu i am això se sim olit a de manera visual la separació de l’ànima i el cos és a dir la mort e ec va de Maria En l’ascens els àngels entonen les mateixes estro es que van cantar en la aixada Am l’arri ada de l’araceli al cel conclou la primera jornada del Misteri 7

nicament queda que l’arxipreste de Santa Maria els electes i el portaestandard entren en el cada al i esen els peus de la imatge di unta De la mateixa manera actuen les Maries els àngels del seguici i els apòstols L’ l m a er- o és sant Joan que a més deixa la palma daurada creuada so re el pit de la gura de la Mare de Déu Seguidament ixen els cantors cap a l’ermita de Sant Se as à on es despullen de les ves dures ns a l’endemà

7 Esta aixada de l’araceli se suprimix en els assajos generals per a no allargar excessivament la representació

SEGONA JORNADA O

FESTALa segona part del Misteri d’Elx s’inicia tam é després del cant de les vespres de l’Assumpció de Maria Des de l’ermita de Sant Se as à i tal com ja em indicat per al comen ament de la primera part tornen a eixir els cantors en el seguici que els trasllada a la porta major de la asílica de Santa Maria Entren per l’andador l’arxipreste de l’església els electes i el portaestandard

esen els peus de la imatge de la Mare de Déu col locada en la llitera que es tro a a la dreta de l’escenari i s’asseuen en els se als respec us Els apòstols que tam é veneren la gura de Maria i entren darrere d’ells i se situen al seu voltant En este segon acte sant Pere a su s tu t la t nica per l’al a l’estola i la capa pluvial Tam é cal assenyalar que en el transcurs de la Vespra a la Festa s’ a o ert en el centre del cada al un gran ossat quadrat envoltat per una alustrada que representa la sepultura preparada per a re re el cos de la Mare de Déu Per la seua anda Maria Salomé Maria Jaco e i els àngels del seguici es detenen al comen ament de l’andador al

costat de la porta major del temple Ales ores tres dels apòstols canten una estro a que expressa la decisió d’anar on es tro a el seguici marià i convidar-lo al soterrar de la Mare de Déu:

Par-nos germans devem anara les Maries pregardevotament vullen venirper a la Verge sepelir

aixen doncs quatre apòstols coneguts com a el quartet ns al comen ament de l’andador i adre ant-se a les Maries i als àngels entonen la invitació seg ent:

A vosaltres venim pregarque ensems anem a soterrarla Mare de Déu glorióspuix tant de é a et per nós

E anem totsa amor i alegriaper amor del Redemptore de la Verge Maria

El seguici respon a estes paraules:

Vosaltres siau envingutsparents e amics de grans virtutsPromptes som per a anara la Verge soterrar

Després de la resposta a rma va ascendixen tots junts al cada al En arri ar- i els xiquets del seguici esen els peus de la imatge i es dirigixen a con nuació als seus seients que en este segon acte es tro en situats a l’esquerra de l’escenari

Sant Pere aga a la palma depositada so re el cos de la Mare de Déu i mentre canta a sant Joan li demana que siga el portador de la palma durant el soterrar:

Preneu vós Joan la palma preciosae portau-la davant lo cos glori catcar així o dix la Verge gloriosaans que als cels se n’ agués pujat

Sant Joan reconeix el poder de Pere atorgat per Jesucrist mateix i accepta l’encàrrec:

De grat prendré la palma preciosae compliré lo que aveu manatpuix que aveu potestat copiosade condemnar e delir tot pecat

Com en el primer acte l’entrega de la palma daurada es a seguint el cerimonial de esar-la i imposar-la lleugerament so re el ront tant en el moment de donar-la com en el de re re-la Després s’agenollen tots els deixe les al voltant de la llitera de Maria i inicien un cant laudatori com a preparació del soterrar:

Flor de virginal ellesatemple de umilitaton la Santa Trinitaton enclosa e contesa

Pregam-vos cos molt sagratque de nostra parentatvos acord tota vegadaquan sereu als cels pujada

uan aca a el cant s’alcen tots i comencen a entonar el salm 11 In exitu Israel de Ægypto, propi de la lit rgia d’exèquies Atret pels càn cs apareix en la porta major de l’església un grup nom rós de jueus encap alat pel gran rabí i comen a una de les escenes de més acció: la jo à Tots es detenen a la porta al comen ament de l’andador

però dos d’ells comencen a pujar pel corredor am la intenció de tro ar l’origen de la m sica Els dos e reus pareix que dialoguen entre si mentre s’estranyen d’eixos cants tan singulars ent gestos de sorpresa De so te un dels dos s’acosta al cada al i desco rix el grup d’apòstols cantant al voltant de la Mare de Déu Ràpidament avisa el seu company i entre els dos comproven la tro alla Tot seguit corren per l’andador es dirigixen al gruix dels in dels i els expliquen tam é am gestos tot el que an vist Els jueus s’alteren o comenten i decidixen assaltar el grup d’apòstols per urtar el cos de Maria i destruir-lo D’esta manera volen evitar que com va passar am Jes s diguen després de soterrar-la que a ressuscitat En un moment determinat el cant del salm apostòlic s’interromp per la veu irada del gran ra í que és secundada per la resta dels jueus els quals mani esten les seues intencions mentre van pujant per l’andador amena adorament:

Aquesta gran novetatnos procura des onoranem tots a pas cuitatno comportem tal error

No és nostra voluntatque esta dona soterreuans de tota pietatvos manam que ens la deixeu

E si a ò no areunosaltres cert vos diremque us manam en quant podemper Adonai que ens la deixeu

Els apòstols sorpresos s’arremolinen al voltant de la llitera de la Mare de Déu i intenten veure què passa ora del cada al Els jueus que van er d’exploradors es destaquen de la resta i pugen en primer lloc Els

deixe les s’adonen de les seues intencions i decidixen eixir a de ndre’ls Primer aixen sant Joan i sant Pere L’apòstol es mat enar orant

la palma intenta parar el jueu que se li acosta Sant Pere tam é a el mateix S’espenten i simulen una lluita cos a cos mentre els altres deixe les es col loquen davant de la llitera per a evitar que pro anen el cos de Maria Però l’elevat nom re d’ e reus que pugna per pujar a que els apòstols agen de retrocedir cap al cada al mentre els cants

con nuen Finalment a pesar de la intensa oposició dels seguidors de Crist el primer dels jueus aconseguix entrar a l’entaulat i acostar-se a Maria uan este es disposa a aga ar el cos de la Mare de Déu queda

paralit at i am les mans gafes Els seus companys a mesura que arri en al cada al i presencien el et miraculós cauen agenollats penedits de la seua acció Ales ores entonen un cant am el qual supliquen ajuda:

Déu Adonaiqui ormís naturaajuda’ns Saddaisaviesa pura

Som-nos peneditsde tot nostre corPregam-te Senyornos vulles guarir

Tal miracle maino éu creaturaAjudan’ns sant Perequi tens la procura

Els deixe les de Jes s reconeixent la sinceritat del penediment dels jueus els demanen per a poder-los perdonar que mani esten la seua e en la virginitat de Maria:

Pro òmens jueus si tots creeuque la Mare del Fill de Déutostemps on verge sens du tarans e aprés de in antar

Pura on e sens pecatla Mare de Déu glori catadvocada dels pecadorscreent a ò guarireu tots

Els jueus que con nuen agenollats i sense poder moure’s sol liciten l’ajuda dels apòstols a qui imploren el ateig i mani esten la creen a erma que Maria és la Mare de Déu:

Nosaltres tots creemque és la Mare del Fill de Déu

atejau-nos tots en reuque en tal e viure volem

Sant Pere els ateja tocant-los el cap am la palma daurada En eixe moment queden miraculosament guarits i el jueu que es va quedar am les mans ga es al costat de la llitera aconseguix moure-les i immediatament cau agenollat L’alegria dels e reus es trans orma en cant:

Cantem senyorsuè cantarem

A clamors a am gràcies i llaorsa la umil Mare de Déu

A ella devem servirtot lo temps de nostra vidapuix sa ondat in nidanos vullgué així guarir

Doncs cantem totstots la lloemA clamors a am gràcies i llaorsa la umil Mare de Déu

Els jueus guarits del seu mal s’alcen i mouen les mans per a mostrar la curació A con nuació tots junts apòstols i jueus es disposen a soterrar Maria En esta escena té lloc una curta processó al voltant del cada al A pesar de l’estretor de l’escenari el moviment solemne de la des lada s’inicia am la creu al ada portada per un dels jueus al qual seguixen el grup d’apòstols i d’ e reus Darrere d’ells precedida de l’encenser tro em la llitera processional am el cos de la Mare de Déu portada pels cantors Darrere és portat el pal li i tanquen el sepeli sant Pere que actua com a prevere les dos Maries i els àngels del seguici El soterrar a una volta completa a l’escenari durant la qual s’entona el salm 11 :

In exitu Israel de Ægypto,domus Iacob de populo barbaro,

Israel potestas eius.

Mare vidit et fugit:Iordanis conversus est retrorsum.Montes exsultaverunt ut arietes:et colles sicut agni ovium.

uan aca en la volta al cada al retornen la llitera am la imatge de la Mare de Déu al seu lloc d’origen i tots els personatges entonen un ell cant de veneració:

Ans d’entrar en sepulturaaquest cos glori catde la Verge santa i puraadorem-lo de on grat

Contemplant la tal guraa contrició i dolorde la Verge santa i puraen servei del Creador

Respectant la tal guraser de tanta majestatde la Verge santa i puraadorem-lo de on grat

Tot seguit aga en la imatge de la Mare de Déu de la llitera i en ra os la col loquen so re un co ertor davant de la sepultura simulada com

em assenyalat en el centre de l’escenari am el cap recol at so re coixins damunt de la arana Sant Pere agenollat davant d’ella l’encensa tres vegades seguint el ritual d’exèquies 8 Els apòstols i els jueus drets entonen una vegada més el salm In exitu Israel de Ægypto uan aca a el cerimonial aga en el co ertor per les vores i introdu xen el cos de Maria en el sepulcre moment en què sona l’orgue que anuncia que les portes del cel s’ an o ert i que a comen at a descendir l’araceli Com passa en la Vespra quatre àngels toquen les guitarres i l’arpa i l’àngel major porta

8 L’encensament se suprimix en els assajos generals

l’animeta de la Mare de Déu a les mans El ell cant del cor angèlic ompli l’església am la promesa de la resurrecció:

Llevantau’s Reina excel lentMare de Déu omnipotentVeniu sereu coronadaen la celes al morada

Alegrau’s que ui veureude qui sou esposa e Maree tam é veureu lo Paredel car Fill i etern Déu

Allí estareu sense tristoron pregareu per lo pecadore reinareu eternalmentcontemplant Déu omnipotent 9

uan l’araceli arri a al cada al s’ i introdu x a través de l’esco lló central el mateix que va servir per a sepultar el cos de Maria Justament davall i a una ossa excavada en l’església perquè l’aparell aeri puga entrar totalment en l’escenari Una vegada l’araceli s’amaga de la vista del p lic es procedix a su s tuir l’àngel major de l’aparell aeri per la imatge de la Mare de Déu cuidada i adornada per les seues cambreres A con nuació comen a la recèlica a pujar al cel am la imatge de Maria ressuscitada ja sense la mascareta D’esta manera plàs ca am la unió de l’ànima que descendix des del cel ns al cos que avia sigut soterrat en la terra es re ec x l’assumpció de la Mare de Crist En este moment els electes es dirigixen a la porta de l’església a uscar l’apòstol que alta sant Tomàs

L’ascens de l’araceli am els àngels que canten el mateix càntic que en la aixada es deté en la mitat del recorregut i queda suspés entre el cel i el cada al Ales ores els electes tornen al seu lloc i entra sant Tomàs que segons la tradició es tro ava predicant a l’ ndia i a gestos d’estranyesa ja que com els seus companys d’apostolat

tampoc comprén el motiu d’un viatge tan llarg i misteriós De so te després d’avan ar uns metres per l’andador desco rix els apòstols i jueus al voltant de la sepultura i comprén immediatament que deu ser la de Maria:

é és ort desaventurade mi trist desaconsolatque no em sia ací tro aten esta santa sepultura

9 En les representacions actuals nicament s’interpreta la primera quarteta del cant

Avan a uns passos més i es deté sorprés quasi espantat ja que suspesa en l’aire desco rix la Mare de Déu envoltada d’àngels En eixe moment es dirigix a Maria i li demana perdó per aver et tard:

Prec-vos Verge excel lentMare de Déu omnipotentvós m’ ajau per excusatque les ndies m’ an ocupat

Sant Tom s cau agenollat quan conclou el seu cant emocionat El cel torna a o rir les portes i am una m sica suau de l’orgue comen a a

descendir la coronació Este aparell aeri està ormat per un se al central ocupat pel Pare etern i als costats agenollats so re cartel les dos xiquets que representen les altres dos persones de la San ssima Trinitat Déu Pare és el tercer dels personatges del Misteri que a de ser representat per un capellà Lentament la Trinitat s’acosta a l’araceli mentre els seus ocupants entonen el cant seg ent:

Vós siau en arri adaa reinar eternalmenton tantost de con nentper nós sereu coronada

El Pare etern coincidint am el nal del càn c deixa caure lligada per un cordó la corona daurada que porta a les mans uan descendix els escassos metres que separen els dos aparells una pluja d’oripell sorgix del cel i envolta els personatges Finalment la corona descansa so re els polsos de Maria 10

L’instant és indescrip le La mul tud que ompli el temple de gom a gom esclata en aplaudiments i víctors Totes les campanes de l’església exteriors i interiors són llan ades al vol Una salva de coets es dispara des de les terrasses de Santa Maria I l’orgue o erts tots els seus registres comen a un majestuós Els Visca la Mare de Déu! ixen de les goles de cantors i espectadors i creen el moment culminant de la Festa La Mare de Déu la patrona d’Elx a sigut coronada com a reina de tota la creació en presència de la po lació

El text més an c del Misteri que coneixem datat el 162 indica que el cant de la San ssima Trinitat va ser corregit per Joan ap sta Comes mestre de m sica del Palau Reial Això no o stant pareix que la correcció que reprodu m a con nuació no es va u lit ar i per tant esta segona lletra no es canta ara:

10 En els assajos generals esta coronació és simulada: es deixa caure la pluja d’oripell però no la corona imperial

Veniu Mare excel lentpuix que virtut vos a onaa esta imperial coronareinareu eternalment

Durant la coronació de Maria els apòstols i jueus del cada al desco rixen l’emo va escena Comprenen que la Mare de Déu ja no es tro a en el sepulcre i se situen al voltant perquè a ressuscitat i coronada va de camí al cel Per això alcen les mans cap a les altures s’unixen a l’acció i re en la copiosa pluja d’oripell que inunda l’escenari i els voltants Sant Tomàs recorre els passos que li quedaven per a arri ar al cada al uan i arri a saluda i a ra a sant Pere i sant Joan Este l m des ulla la palma daurada

aixa de l’escenari i am di cultat s’o ri camí entre la gent Puja a les tri unes o cials constru des en els laterals de l’església i lliura ulles de la palma a l’alcalde de la ciutat i al president del Patronat del Misteri 11

uan la San ssima Trinitat arri a a la c pula comen a l’ascens de l’araceli Els aplaudiments se succe xen sense parar L’orgue ompli el

11 L’acció en què es repar x la palma daurada no es realit a en els assajos generals

recinte de la asílica am la seua m sica Finalment quan l’araceli està a punt d’arri ar al cel els apòstols i els jueus entonen un Gloria Patri d’acció de gràcies:

Gloria patri et Filioet Spiritui Sancto.Sicut erat in principioet nunc et semperet in sæcula sæculorum.Amen.

L’araceli am la imatge de la Mare de Déu és acomiadat am orts aplaudiments En eixe moment els cantors ixen en dos les i es dirigixen a l’ermita de Sant Se as à Tanquen el seguici sant Joan sant Jaume i sant Pere seguits de l’arxipreste els electes i el portaestandard El Misteri d’Elx la Festa a aca at

Guia dela festivitat

LA PROVA DE VEUS (

El primer acte p lic relacionat am la Festa o Misteri d’Elx és l’anomenada prova de veus que té lloc el dia 6 d’agost en la sala de sessions de l’Ajuntament il licità a les 20 En esta prova es jutgen les veus dels papers in an ls del Misteri per part del Patronat presidit per l’alcalde de la ciutat Tant esta presidència com el lloc de cele ració de l’acte recorden la llarga època en què l’Ajuntament il licità era l’ nic responsa le de l’organit ació de la es vitat La prova de veus és ui merament tes monial i té una duració reu Convocats pels mestres de capella i de cerimònies canten en l’estrada presidencial els xiquets que interpreten els papers de la Maria del seguici de l’àngel de la mangrana així com dels personatges de l’araceli i de la coronació estos

l ms acompanyats dels adults corresponents

LA PROVA DE L’ÀNGEL

El 10 d’agost es du a terme en l’església de Santa Maria a les 18 l’anomenada prova de l’àngel Esta cerimònia té com a missió provar la serenitat dels personatges que auran d’intervindre en els aparells aeris del drama especialment el xiquet que ocupa la mangrana so retot si és la primera vegada que i par cipa A més es prova el per ecte uncionament de la tramoia aèria Actualment s’ a conver t en una prerepresentació de la Festa on és possi le contemplar les aparicions dels tres aparells aeris és a dir la part més espectacular de l’o ra assumpcionista Els espectadors incondicionals d’esta cele ració són els xiquets il licitans Naturalment l’entrada a l’església és lliure i la duració aproximada de l’acte és d’una ora

Tramoia instal lada en la c pula del temple

Prova de l’àngel

ELS ASSAJOS GENERALS

L’any 192 a de tornar al Misteri part de l’esplendor que avia perdut durant el segle la Junta Protectora de la Festa creada en la ciutat va er una revisió del drama sacre i es va veure la necessitat d’e ectuar un

assaig general el dia anterior a les representacions tradicionals en què es va permetre l’entrada d’invitats autoritats i persones interessades i va ser re ut am gran interés per estudiosos i curiosos en general

Este acte cele rat la vesprada del 1 d’agost anà prenent en tat pròpia i s’organit aren altres assajos en dies anteriors En l’actualitat se’n an tres: els dies 11 i 12 d’agost a les 22 0 i el dia 1 a les 17 0 Per a accedir al temple és necessari adquirir l’entrada corresponent En tots estos assajos generals es pot veure la representació completa del Misteri en una sola sessió és a dir les dos parts separades per un reu descans No o stant això i a algunes variacions i supressions a que l’esceni cació no supere les dos ores

LA NIT DE L’ALBÀ (nit del

La nit del 1 d’agost té lloc en tot el po le d’Elx un acte es u que representa el punt d’arrancada de la Festa tradicional: la Nit de l’Al à A par r de les 2 i durant una ora ininterrompuda des de les terrasses de la ciutat es llancen una in nitat de coets i més de tres-centes cinquanta palmeres de ocs ar cials de manera que tot Elx s’encén en llums i colors en una o rena de llum i so a la Mare de Déu en les vespres de la seua dormició No es tracta d’un castell de ocs ar cials a itual sinó de tot un po le disparant ar cis que és al ora espectador i par cipant de la esta

A la mitjanit en punt am els llums de la ciutat apagats es dispara des del campanar de la asílica de Santa Maria l’anomenada palmera de la Mare de Déu, que per uns instants il lumina la ciutat i a com indica la

consueta del 162 que la nit es conver sca en dia Apagades les cendres i am les campanes de Santa Maria al vol en el mateix campanar apareix una silueta de oc de la patrona d’Elx que concentra les mirades i les pregàries de totes les terrasses de la ciutat Els més atrevits ompliran després el recinte preparat a este e ecte per a córrer els carretons o coets uscapeus ns a en entrada la ma nada

LA VESPRA (

El 1 d’agost Elx es prepara per a entrar de ple en la culminació de la seua Festa A les 17 1 es canten en la asílica les solemnes Vespres de l’Assumpció de la Verge Maria I a les 18 ix des de l’ermita de Sant

Se as à en el carrer Major de l’an ga vila murallada el seguici del Misteri Esta ermita que ui és la seu del Museu Municipal de la Festa s’ a u lit at sempre com a ves dor dels cantors del drama sacre i es tro a a cinquanta metres de l’església parroquial

La nau el creuer el pres iteri i els alcons del temple estan plens de gent Caldrà anar- i am prou antelació per a poder ocupar un on lloc Tam é és tradicional i recomana le portar un palmito per a alleujar la orta calor d’una vesprada d’agost Totes les portes de l’església estan o ertes però de manera especial es deixen de at a at la major en la qual s’instal la un gran tendal de lona com a protecció per al sol i les que comuniquen directament am el creuer: la del Sol i la de l’ rgue d’esta manera s’amplia l’a orament de la asílica ja que es pot seguir la cele ració des de les places i carrers adjacents

L’acte de la Vespra am la mort de Maria i la pujada de la seua ànima al cel aca a cap a les 19 0 Una vegada es uida el temple la imatge de la Mare de Déu jacent serà col locada al centre del cada al so re una llitera processional adornada am ciris i ors Romandrà exposada durant tota la nit per a ser venerada pels dels i podrà ser visitada a qualsevol ora ja que l’església es manté o erta ns a l’endemà

LA ROÀ (

A la mitjanit del dia 1 comen a la tradicional Roà Esta és una cerimònia singular que consis x a recórrer am un ciri encés a les mans el mateix camí que arà la processó de la Mare de Déu l’endemà de ma Els il licitans saluden Maria en el cada al i caminen en silenci per la pla a de Santa Maria els carrers d’U erna Major de la Vila la pla a de aix la Corredora el pont dels r ssos i el carrer del Capità Lagier i tornen de nou a Santa Maria on depositen com a o rena el ciri que portaven A par r de les quatre de la ma nada s’inicien les misses cele rades so re el cada al davant de la Mare de Déu adormida A més el caràcter es u

de la nit es posa de mani est en els alls cants i altres diversions que tenen lloc en els di erents arris de la ciutat Esta nit que és el centre de la Festa la ciutat no dorm

LA PROCESSÓ (

A les 10 del 1 d’agost precedida del guió condu t pel portaestandard i els electes ix al carrer la imatge de la Mare de Déu portada en anda pels apòstols i jueus pels mateixos cantors del Misteri La gura de Maria jacent és portada davall pal li i seguida per les Maries i el seguici angèlic Presidix el seguici sant Pere reves t am una capa pluvial Hi par cipen nom rosos il licitans am ciris encesos i tanquen la des lada les cam reres de la Mare de Déu el clero de Santa Maria els mem res del Patronat del Misteri d’Elx la corporació municipal precedida dels macers i nalment la anda de m sica Es tracta d’una ampliació de l’escena del soterrar de la Mare de Déu que es representa en el cada al durant la segona jornada de la Festa ampliació que permet la par cipació dels

dels que volen assis r- i Esta processó que seguix el mateix recorregut que la Roà, conver x la ciutat representada en la an ga vila murallada en escenari del drama assumpcionista En tornar a Santa Maria se cele ra una solemne missa cantada

LA FESTA

A la mateixa ora del dia anterior a les 17 1 s’inicien les solemnes Vespres de l’Assumpció Si en la vespra era di cil tro ar un lloc lliure en l’església el dia de la Festa encara o és més De et el temple no tanca les portes quan aca a la missa solemne del ma i i a qui es queda dins de l’església des de llavors

Cap a les 19 conclosa la cele ració entre l’emoció dels il licitans el volteig de campanes la m sica de l’orgue i la disparada de coets que té

La Roà

lloc després del moment culminant de la coronació de la Mare de Déu l’església es uida a poc a poc Uns minuts després en complet silenci es tornen a o rir les portes del cel i la imatge de la Mare de Déu és aixada lentament en l’araceli ocupat tam é pels seus àngels Els ocupants de l’arte acte aeri descendiran en el cada al es aixarà la gura de la Mare de Déu que serà depositada momentàniament en la capella de la Comunió del temple i a poc a poc l’araceli tornarà uit a la c pula

LES SALVES DE LA MARE DE DÉU (

Al ma del dia 16 d’agost se cele ra una missa de di unts en l’oratori reservat de l’Ajuntament de la ciutat en memòria dels uncionaris municipals i els esters que an altat al llarg de l’any

Cada vesprada des del 16 ns al 22 d’agost a les 20 se cele ren les anomenades Salves de la Mare de Déu en la asílica de Santa Maria Es tracta de la uitava de la es vitat de l’Assumpció Cada dia de la uitava diu missa solemne un sacerdot invitat per la parròquia En aca ar l’eucaris a el clero parroquial es gira cap a la Mare de Déu jacent so re un gran llit de usta d’e en i adorns de plata donat pel duc d’Aveiro en el segle i canta una salve solemne am acompanyament d’orgue A con nuació des del alcó de l’orgue s’entonen els gojos de l’Assumpció cantats per un tenor un aix i alguns ples que pertanyen majoritàriament a la Capella de la Festa Els gojos estan escrits en valencià i la m sica està estretament relacionada am la del drama sacre Els versos diuen així:

Verge Reina imperial so re els àngels exaltada puix de nós sou advocada delliurau-nos de tot mal

Gran desig al vostre cor del car Fill Verge vingué quan al paradís volgué tresplantar-os ella or Tota d’amor celes al vos sen reu in amada puix de nós sou advocada

Vostre Fill sens dilació un arcàngel vos envia que us digué com al ter dia

a de ser vostra assumpció I una palma per senyal vos portà d’esta jornada puix de nós sou advocada

La processó del dia de la Mare de Déu

A l’instant a gran misteri los apòstols congregà i davant de vós portà lo poder de l’alt Imperi Goig nguéreu sens igual sent de tots acompanyada puix de nós sou advocada

Dels apòstols assis da en un èxtasi d’amor sens perill e sens dolor os quedàreu adormida I a los cels en pompa real onc vostra ànima portada

puix de nós sou advocada

Vostre cos volgué urtar dels jueus lo atreviment i miraculosament no el pogué jamai tocar Restant vós a succés tal de tots Verge respectada puix de nós sou advocada

Lo sant cos solemnement los apòstols sepeliren i per tres dies o ren cors de m sica plaent La capella angelical en a ò onc empleada puix de nós sou advocada

Al ter jorn als cels trium ant en cos i ànima eus pujaren on per Reina eus coronaren

Pare Fill i Esperit Sant Goig dels tres sou eternal dels cels Reina su limada puix de nós sou advocada

A vós en nostres tristors venim Verge a molta e puix vós sou tot nòstron é e Mare de pecadors

princesa celes al Mare nostra venerada Puix de nós sou advocada delliurau-nos de tot mal

Aca ada la cerimònia nom rosos dels accedixen al taulat de l’altar major i tam é durant el dia per a venerar la Mare de Déu i esar-li els peus

SALVE DE L’ÚLTIM DIA D’AGOST

El dia 1 d’agost a les 22 0 se cele ra l’ l m acte del mes de l’Assumpció Es tracta d’una reu cerimònia religiosa que té lloc dins de la asílica i que és presidida per la imatge de la patrona situada ja en el seu cam ril de l’altar major Després d’un rosari comentat un cor de la ciutat canta una salve En aca ar la salve es llancen les campanes al vol al ora que es dispara una carcassa des del campanar que il luminarà el cel projectant una palmera de ocs ar cials

Salves de la Mare de Déu

CICLES EXTRAORDINARIS i

Per a commemorar la proclamació de l’Assumpció de la Mare de Déu com a dogma de l’Església catòlica dictat pel papa Pius XII l’1 de novem re del 19 0 cada dos anys concretament els aca ats en nom re parell té lloc un cicle de representacions extraordinàries del Misteri al voltant de la es vitat En estos cicles tardorencs se solen er dos assajos generals

els dies 29 i 0 d’octu re a les 22 L’1 de novem re es vitat de Tots Sants es representa la primera part o Vespra a les 10 seguida de la processó pels carrers de la ciutat i de la missa i a les 17 s’esceni ca la segona part o Festa, am la coronació de la Mare de Déu No o stant això en estes representacions extraordinàries no es an els altres actes tradicionals com ara les proves preliminars la Nit de l’Al à la Roà les salves etc

Santa Maria des de les portes del cel

Cel del Misteri en 1867

Patrimoni de la Humanitat

La Festa, o Misteri d’Elx es pot de inir com la cele ració que la ciutat d’Elx la tercera en importància de la Comunitat Valenciana dedica anualment a la seua patrona la Mare de Déu de l’Assumpció s l’ nica o ra d’estes característiques que s’ a cele rat sense interrupcions signi icatives des de inals del segle ins als nostres dies Es tracta de la principal cele ració comunitària dels il licitans i d’una o ra clau del teatre religiós europeu de tradició medieval

EL TEATRE MEDIEVAL EN VALENCIÀ

La nostra literatura es pot considerar a ortunada per la quantitat de textos dramàtics que coneixem i les dades documentals que atresorem Podem considerar que la cultura dels antics territoris de la Corona d’Aragó tenia en l’espectacle teatral o parateatral un re erent ineludi le Pel que a al Regne de València durant l’Edat Mitjana i la Moderna la capital marcà el model a seguir en la resta del territori La Seu ou un ocus di usor d’espectacles religiosos vinculats a diverses estes del calendari lit rgic Pel que a a l’Assumpció tro em diverses

mostres dramàtiques documentades ací i allà de la Corona a anda d’Elx com el drama lit rgic de Santa Maria de l’Estany (segle ) o els drames religiosos de Tarragona ( inals del ) València (segle ) i Castelló ( inals del segle )

FONTS

L’esceni icació del Misteri d’Elx està asada en els relats tradicionals so re la mort i l’assumpció de la Mare de Déu que es transmeteren oralment en els primers anys del cristianisme Estos relats van ser recopilats a partir del segle en els anomenats evangelis apòcrifs que arrepleguen precisament passatges de la vida i mort de Jesucrist i de sa Mare que no apareixen en els quatre evangelis canònics

s a partir del Concili d’E es ( 1) que es va pronunciar a avor de la maternitat divina de Maria quan s’intensi ica el culte a la Mare de Déu i quan proli eren els textos apòcri s de temàtica assumpcionista Els més importants són els de Joan el Teòleg (segles - ) el Transitus del Pseudo-Melitó de Sardes (segles - ) la narració de Joan arque is e de Tessalònica (segle ) i el més tardà l’evangeli del Pseudo-Josep d’Arimatea (segles - ) Totes estes narracions assumpcionistes

especialment les dos ltimes es van re ondre en relats posteriors de gran di usió en l’Europa medieval com és el cas de la Llegenda daurada redactada per Jaume de Voràgine en la segona mitat del segle i que és l’antecedent directe de l’argument del Misteri d’Elx

TEXTOS

El text literari del Misteri d’Elx anònim com és a itual en este pus d’o res medievals està escrit en valencià am un salm i alguns versos lla ns presos de la lit rgia s rela vament reu ja que només té dos-cents cinquanta-nou versos distri u ts en estro es de diversos pus Les més nom roses són les quartetes de versos octosíl la s rimats en la seq ència aa és a dir del model conegut com a noves rimades La

revetat del text és deguda a la menor importància que es concedix en la representació del Misteri a la part literària en ront de la part musical i escènica La complicació d’alguns cants am a undants ornaments musicals i l’ s d’una espectacular tramoia aèria a et que se sacri caren part dels versos per a no allargar excessivament l’o ra Les re erències conservades assenyalen que va ser en el segle quan van quedar

xats de ni vament els versos del drama il licità

CONSUETES

Els textos literari i musical així com les acotacions escèniques que permeten la representació de l’o ra es conserven en uns manuscrits denominats consuetes La primera consueta coneguda és del 162 i va

ser copiada per Gaspar Soler C acón del manuscrit que custodiava el Consell de la vila en la seua caixa de tres claus Només arreplega els versos dels cants i les r riques teatrals però no la partitura i es titula Llibre de la Festa de Nostra Senyora de la Assumtió, ditta vulgarment, la Festa de la villa de Elig. En 16 9 pocs anys després de l’aprovació de initiva de la Festa per la Santa Seu un devot de la Mare de Déu de l’Assumpció va er una nova còpia de la consueta En esta ocasió es va incloure la m sica dels cants i a més una sèrie d’anotacions am els noms dels compositors que van participar en la re orma poli ònica de l’o ra en el segle : Consueta de la Festa de Nostra Senyora de la Assumptió que es celebra en dos actes, vespra y dia, en la insigne Villa de Elig. Escrita per un devot seu en dies del mes de febrer del any

En 1706 l’arxiu del Consell d’Elx va ser saquejat per les tropes or òniques en plena Guerra de Successió incident en què la consueta

o icial va patir greus desper ectes Tres anys més tard el ene iciat Josep Lo ano i Roi eia una nova còpia destinada als mestres de capella de la Festa Esta còpia que conté acotacions escèniques i els textos literari i musical es titula Consueta o director per a la gran funció de vespra i dia de la Mare de Déu de la Assumpció, patrona de Ells, per a els Mestres de Capella

El mateix Lo ano i Roi va er en 1722 una nova còpia de la consueta que resulta ser pràcticament idèntica a l’anterior encara que am xicotetes di erències de detall I el més recent dels textos istòrics està datat en 17 1 Es tracta d’una còpia eta per Carles Tàrrega i Caro del lli re del 162 que em citat Per tant no conté la partitura de l’o ra però sí que i a ig uns capítols inals en què el copista va arreplegar gran quantitat d’esdeveniments relacionats am la Festa entre els segles i que resulten de gran utilitat per a analit ar la istòria i l’evolució escènica del drama il licità i especialment de la seua tramoia aèria

La tramoia aèria a principis del segle XX

MÚSICA

La aceta ar s ca més nota le de la Festa és la musical Seguint la tradició medieval el drama il licità és totalment cantat i conté melodies que procedixen de diverses èpoques No o stant això la unitat musical de l’o ra és extraordinària com an posat de mani est els di erents

La prova de l’àngel en els primers anys del segle XX

estudis i inves gacions e ectuats respecte d’això Els cants del Misteri es poden classi car grosso modo en monòdics i poli ònics De les vint-i-sis peces musicals que arrepleguen les consuetes istòriques de 1709 i 1722 deixant de anda el salm In exitu Israel de Ægypto que es repe x en tres ocasions deu són monòdiques i set e poli òniques encara que en els dos grups i a repe cions de melodies am versos di erents

En la primera jornada de l’o ra la part més an ga i a més presència de cants monòdics am clares in uències del repertori gregorià medieval La mateixa consueta assenyala que un dels cants de la Maria s’ a d’entonar am la melodia del Vexilla Regis imne compost en el segle en onor d’un ragment de la veracreu Tam é s’ an detectat punts de contacte entre alguns cants de sant Joan i de sant Pere i l’ imne gregorià paschali laudes, propi de la missa de Pasqua (segle )

En l’apartat poli ònic tam é s’ an tro at cants del Misteri que concorden totalment o parcialment am nadales i altres can ons recopilades en el Cancionero musical de palacio. s el cas del motet Flor de virginal bellesa contrafacta de la composició pro ana Non quiero que me consienta, de Juan del Encina o el cant dels jueus Cantem, senyors! clarament relacionat am la nadala de P Esco ar Quedaos, adiós En la re orma del drama il licità del segle a més de peces originals compostes a este e ecte tam é es van adaptar melodies ja conegudes

Les anotacions marginals existents en la consueta del 16 9 permeten conéixer el nom de tres dels autors que par ciparen ac vament en esta re orma poli ònica Se cita Ri era com a autor dels motets Flor de virginal bellesa i els de la jo à (Aquesta gran novetat i Nosaltres tots creem) Pot tractar-se de ernardí de Ri era nascut a Xà va cap al 1 20 que va ser mestre de capella en M rcia i Lorca Tam é es menciona el canonge Pére iden cat com a Ginés Pére de la Parra (1 8-1600) mestre de capella de la catedral de València i canonge de la d’ riola que va compondre el càn c A vosaltres venim pregar.

Finalment s’indica que Lluís Vic va ser l’autor del motet Ans d’entrar en sepultura Este m sic va ser organista de l’església de Santa Maria d’Elx i el primer dels mestres de capella de la Festa que coneixem càrrec que va ocupar entre el 1 62 i el 1 9

CAPELLA DE MÚSICS I CANTORS

Seguint tam é la tradició medieval els cants del Misteri s’interpreten a cappella és a dir sense acompanyament musical am l’ nica excepció de l’araceli que u lit a m sica de guitarra i arpa Hi a constància documental de l’existència d’una important capella d’instrumen stes i cantors en l’església de Santa Maria d’Elx su ragada per la mateixa església i pel municipi que va arri ar a la màxima esplendor en el segle En algunes ocasions per als papers principals del drama

Els jueus en 1928

sacre era req ent que es contractaren m sics d’altres capelles pròximes onamentalment d’esglésies dels an cs regnes de València i M rcia Generalment eren sacerdots i els papers emenins segons la tradició medieval s’encomanaven a xiquets de cor o acòlits Per tant tots els intèrprets estaven relacionats am el culte eclesiàs c La direcció musical estava en mans del mestre de capella càrrec per al qual es contractaven m sics pro essionals de pres gi

L’esperit desamor t ador del 18 va er desaparéixer esta capella pro essional de m sics A d’assegurar la con nu tat de la Festa se’n eren càrrec els cantors a cionats de la po lació Este pas va accentuar

el caràcter popular de la representació ja que tant els espectadors com els intèrprets de l’o ra eren il licitans Actualment els mem res de la Capella del Misteri d’Elx són uns setanta adults i trenta xiquets els quals interpreten el drama assumpcionista Entre ells com em vist

guren tres sacerdots que interpreten els papers de sant Pere l’àngel major de l’araceli i el Pare etern

L’apostolat en 1928

ESCENARIS

Un altre dels aspectes que crida poderosament l’atenció en les cele racions és la complexa escenogra a que posse x una estructura i uns elements que coincidixen plenament am les disposicions teatrals de l’Edat Mitjana L’escenari és onamentalment l’interior de la asílica de Santa Maria i pot dividir-se en poques paraules en escenari orit ontal o terrestre i ver cal o aeri

Com em assenyalat el primer està ormat per un entaulat de usta o cada al, de orma quadrada que s’al a en el creuer del temple encara que lleugerament introdu t en el pres iteri La seua u icació en el centre geomètric de l’església permet que els espectadors es puguen situar i contemplar la representació en els quatre costats A este entaulat s’accedix des de la porta major situada als peus de la nau central a través d’un pla inclinat anomenat andador per on entren tots els personatges de l’o ra excepte els que descendixen directament des del cel Al llarg d’este corredor i a tres grups escultòrics o xicotets retaules que representen paisatges clau en la passió de Jesucrist: el jardí de Getsemaní el mont Calvari i el sant sepulcre

L’escenari aeri o ver cal que s’instal la en la c pula de l’església durant les representacions de la Festa sim olit a el cel La c pula en la ase de l’arc toral es co rix totalment am una gran lona pintada am n vols i àngels Esta lona presenta només una o ertura quadrada situada de manera excèntrica cap al costat del pres iteri que pot o rir-se i tancar-se per mitjà d’unes portes corredisses Per damunt de la lona ocult a la vista dels espectadors s’instal la en volada un xicotet taulat de usta que permet als tramoistes er totes les operacions i tre alls necessaris per a aixar i pujar els aparells aeris am els personatges del món celes al

Els arte actes aeris que intervenen en les representacions de la Festa són tres El primer a aparéixer és el n vol o mangrana en què descendix l’àngel que anuncia a Maria la seua mort i li entrega la palma daurada

que l’ a de protegir El segon és la recèlica o araceli que presenta l’aspecte d’una màndorla i està ocupat per cinc personatges tres adults i dos xiquets En la segona part de l’o ra l’àngel major situat en el uit central és su s tu t per la imatge de la Mare de Déu de l’Assumpció L’ l m dels aparells és l’anomenat coronació o trinitat am estructura sem lant a l’araceli però de mida més redu da

Estos tres arte actes aixen i pugen suspesos de grosses maromes de cànem una per a la mangrana i l’araceli i una altra més curta per a la coronació Les maromes són accionades per mitjà de dos torns manuals situats en les terrasses del pres iteri de l’església i el moviment és possi le gràcies a una gran cà ria que sosté una corriola do le col locada so re les portes del cel Estos elements ormen part de la complexa tramoia aèria del Misteri que va ser traslladada des de la volta central de l’església on es tro ava la trapa per on aixa l’àngel a la c pula segons el projecte dissenyat per l’arquitecte Marcos Evangelio en 1760 data des de la qual es manté intacte el disseny i el muntatge

Processó de la Mare de Déu a principis del segle XX

ORÍGENS

So re el naixement del Misteri i a dos relats llegendaris: l’un el vincula am la conquista de l’Elx musulmà per les tropes de Jaume I d’Aragó en 126 i l’altre el relaciona am l’aparició o vinguda de la imatge de la Mare de Déu il licitana No o stant això les rigoroses inves gacions

El cada al vist des de la c pula de Santa Maria en 1901

dutes a terme en els l ms temps tant so re la Festa com so re el teatre religiós medieval en general proposen la segona mitat del segle etapa en què es detecta un auge en el teatre de temà ca assumpcionista com l’època més pro a le per a datar l’origen del Misteri d’Elx L’anàlisi de la llengua la m sica i la disposició escènica així o con rmen

LA CONFRARIA DE LA MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ

De la documentació istòrica conservada en els arxius il licitans es deriva que la Festa es gué organit ada en els seus inicis per algunes amílies de la xicoteta no lesa local com ara els Perpinyà o els Caro La re erència documental més an ga es tro a en el testament de la il licitana Isa el Caro datat l’any 1 2 on llegava alguns ons per a con nuar una

grandíssima esta i solemnitat que els religiosos de la vila cele raven en l’església de Santa Maria durant la es vitat de l’Assumpció de la Mare de Déu en la qual s’u lit ava una imatge de la Verge que la testadora posse a en sa casa i que després de la seua mort avia de passar a un oratori creat per ella

En 1 0 ja exis a una con raria de la Mare de Déu de l’Assumpció que am seu en l’ermita de Sant Se as à era l’encarregada de preparar la es vitat i man ndre i incrementar els cultes marians Esta con raria comptava am uns clavaris i majordoms precedents dels actuals electes i a més de les aportacions dels con rares i de les almoines arreplegades en el plat o

s a de l’ermita tenia ajudes del Consell municipal com ara els dot e ducats d’or que este va o erir per a daurar la cadira en què cada any es eia l’Assumpció de Maria un possi le precedent de l’actual araceli

EL CONSELL MUNICIPAL

El et de no posseir recursos econòmics su cients i que no i aguera persones disposades a regir esta con raria va er que el Misteri es guera

en perill de desaparició durant els l ms anys del segle el qual es va deixar de representar almenys en dos ocasions: l’any 1 60 com a senyal de dol per la mort de ernardino de C rdenas senyor eudal d’Elx i el 1 68 per la mort del príncep Carles ll de Felip II Estes circumstàncies van er pensar als il licitans que les tempestats i pedregades que van caure en la ciutat i en el camp al llarg d’estos anys eren un cas c diví mo vat per la supressió d’estes representacions

Va ser l’any 1609 que el Consell de la vila prengué l’acord de er-se càrrec de l’organit ació i el nan ament de la Festa i que no es deixe de er Am eixe o jec u va esta lir una sèrie d’impostos municipals després de demanar el permís corresponent al senyor eudal entre els quals cal destacar per la seua importància el de la mòlta de grans i el de la venda de carns Tam é es des naven parcialment a su ragar la Festa les rendes de l’arrova de l’oli administració que arreplegava una almoina dedicada a la Mare de Déu consistent en la donació d’una arrova d’oli

La Maria i el seu seguici en 1928

Sant Joan en 1928

L’apòstol sant Pere am les sim òliques claus del cel en 1928

L’apòstol sant Tomàs en 1928

per cadascuna de les calderes de sa ó que es co en a Elx ac vitat que entre els segles i cons tu a la principal ind stria de la ciutat

En el primer ter del segle el Misteri va tornar a veure perillar la seua con nu tat El is at d’ riola seguint les directrius del Concili de Trento (1 -1 6 ) respecte a representacions dins dels temples va intentar pro i ir la Festa El Consell il licità va er un recurs argumentant els seus drets tradicionals i el caràcter immemorial de l’o ra I en 16 2 la Cam ra Apostòlica del papa Ur à VIII va expedir un rescripte pel qual atorgava un privilegi que perme a la cele ració del Misteri d’Elx en el temple de Santa Maria a perpetu tat

Des de nals del segle el Misteri va entrar en un període de clara decadència ar s ca que es va accentuar en l’ l m ter del uit-cents tant per l’escassesa de recursos econòmics dedicats a l’o ra i la inesta ilitat en els càrrecs municipals entre ells el de mestre de capella com so retot per l’escassa importància que li concedien els mateixos il licitans incloent- i les autoritats locals

Fruit d’una campanya de conscienciació promoguda pel cronista de la ciutat Pere I arra i Rui (18 8-19 ) es va crear en 192 la Junta Protectora de la Festa que va possi ilitar dur a terme una revisió musical i escènica de la pe a La par tura va ser depurada pel m sic alacan

scar Espl Triay (1886-1976) que entre altres coses va res tuir l’escena de la jo à. Les amenaces a la con nu tat del Misteri sorgides l’any 19 1 degudes al seu caràcter religiós es de ngueren davant de la concessió per part del Govern de la II Rep lica espanyola del tol de Monument Nacional el 1 de setem re del mateix any D’esta manera l’o ra va passar a ser tutelada per l’Estat a través d’un Patronat local

PATRONAT DEL MISTERI D’ELX

Després de la Guerra Civil (19 6-19 9) es va organit ar en la ciutat l’anomenada Junta Nacional Restauradora del Misteri d’Elx i dels seus Temples que tenia com a missió principal la reconstrucció de l’església

de Santa Maria incendiada al e rer del 19 6 així com a par r d’agost del 19 1 la posada en marxa de les representacions del Misteri En aca ar els tre alls de restauració esta Junta es va trans ormar en 19 8 en el Patronat Nacional del Misteri d’Elx encarregat d’organit ar l’o ra assumpcionista

El 18 de maig del 2001 la UNESC el més alt organisme cultural internacional va declarar la Festa ra Mestra del Patrimoni ral i Immaterial de la Humanitat Una de les conseq ències d’esta declaració ou l’aprovació de la Llei del Misteri d’Elx per les Corts Valencianes el 22

de desem re del 200 que plasma un consens istòric aconseguit entre l’Ajuntament d’Elx la Generalitat Valenciana i l’Església catòlica d’ riola-Alacant per a protegir l’o ra i asegurar-ne la pervivència utura

Els jueus en 19 1

Llit de la Mare de Déu a principis del segle XX

GLOSSARI

andador. Corredor inclinat que dona accés al cada al des de la porta major de la asílica

àngel. Cadascun dels personatges celes als que orma el seguici marià o é que davalla en un aparell aeri (mangrana o araceli) per dur un missatge diví dirigit a Maria o als apòstols

(l’) àngel. Es re erix concretament al personatge celes al que transporta la mangrana

àngel de coixí. Cadascun dels dos xiquets del seguici marià caracterit ats com a àngels sense ales encarregats de portar un coixí que an de col locar sempre que la Maria s’agenolle

àngel de mantell. Cadascun dels quatre xiquets del seguici marià caracterit ats com a àngels sense ales encarregats de sos ndre el mantell a la Maria

àngel major. Personatge interpretat per un sacerdot situat en la cartel la central de l’araceli encarregat de transportar l’animeta de la Mare de Déu

animeta. Nom popular que rep la imatge xicoteta de la Mare de Déu que simula ser la seua ànima

apòstol. Cadascun dels cantors que interpreten un dels dot e deixe les de Crist

araceli. Aparell aeri d’estructura metàl lica guarnida d’oripell Està ormat per una cartel la central on se situen l’àngel major o la imatge de la Mare de Déu segons el moment i quatre de laterals on se situen a la part superior dos àngels òmens i a la in erior dos àngels xiquets que polsen una guitarra una arpa i dos guitarrons respec vament

assumpció. Elevació al cel de la Mare de Déu en cos i ànima per gràcia del seu ll Jes s La es vitat que o rememora se cele ra el 1 d’agost

cadafal. Entarimat quadrat de usta muntat en el creuer de la asílica al qual s’accedix des de l’andador En la primera jornada representa la casa de Maria i en la segona tam é la vall de Josa at am el sepulcre

Calvari. Segon lloc sant que visita Maria com a record de la passió del seu Fill sim olit at per un retaule xicotet col locat en el tercer pilar dret de la nau representat per una muntanya am tres creus

cambrera. Dona encarregada de man ndre en on estat la imatge de la Mare de Déu

cantor. Intèrpret d’un dels personatges de la Festa

cel. Espai escènic situat en la c pula de la asílica ar culat en una part visi le ormat per un llen pintat am n vols i àngels i els dis nts aparells aeris i per una altra part reservada als tramoistes i a la maquinària

consueta. Lli ret en què es conserva la lletra la m sica i les acotacions del Misteri d’Elx

corona. Ornament circular de llautó daurat que el Pare etern deposita so re els polsos de la Mare de Déu deixant-lo caure per mitjà d’un cordell

coronació1. Escena en què la Trinitat corona la Mare de Déu mentre puja al cel am l’araceli

coronació2. Aparell aeri reves t d’oripell ormat per un se al central on es tro a el Pare etern i dos cartel les laterals per a les altres dos persones divines representades per xiquets

electe, electa. Cadascun dels dos càrrecs onorí cs que seuen a la vora del cada al visten de gala i porten vares daurades An gament par cipaven tam é com a traspunts teatrals unció que en l’actualitat s’ a man ngut de manera sim òlica quan an entrar els apòstols sant Joan i sant Tomàs

exèquies. Ritu cris à en memòria d’un di unt El soterrament de la Mare de Déu està inspirat en este cerimonial

Festa1. Nom popular i tradicional que rep el Misteri d’Elx

Festa2. Segona jornada de la representació que se cele ra el 1 d’agost i que té com a argument el soterrament l’assumpció i la coronació de la Mare de Déu

gran rabí. Personatge que dirigix el grup de jueus en el seu propòsit de urtar el cos de Maria a ans de soterrar-lo

hort de Getsemaní. Primer lloc sant que visita Maria com a record de la passió del seu Fill sim olit at per un retaule situat en el segon pilar dret de la nau i representat per una gran olivera

joïà. Escena de la segona jornada en què un grup de jueus entren per l’andador atrets pels cants uneraris dels apòstols am l’o jec u de urtar el cos de la Mare de Déu per a cremar-lo

jueu. Personatge que representa un dels e reus de la jo à

llit. Estructura de usta ornada am vels lancs que es col loca a la anda de l’esquerra del cada al en la primera jornada damunt de la qual la Maria s’agenolla

llitera. Llit am andes on és col locada la imatge de la Mare de Déu per a la processó del seu soterrar

mangrana. Aparell aeri que transporta l’àngel que anuncia a Maria la seua mort imminent Apareix per les portes del cel tancat i en el moment que les traspassa s’o ri en uit ales i en mostra l’interior guarnit d’oripell

mans gafes. Cas c diví representat am un engarrotament de les mans que rep el jueu que arri a ns al llit on jau el cos de la Mare de Déu

Mare de Déu. Imatge que representa Maria assumpta venerada a Elx com a patrona

(la) Maria. Xiquet que representa la Mare de Déu a ans de la mort moment en què és su s tu t per la imatge de la patrona

Maria Jacobe. Xiquet que representa una de les dos germanes de Maria i que porta una diadema am el seu nom

Maria Salomé. Xiquet que representa una de les dos germanes de Maria i que porta una diadema am el seu nom

(les) Maries. Cadascuna de les dos acompanyants de Maria am els noms de Maria Jaco e i Maria Salomé

maroma. Cadascuna de les dos cordes de cànem olrades de tela lava que permeten el descens dels aparells aeris: una per a la mangrana i l’araceli i una altra per a la coronació

mascareta. Màscara que representa la cara de la Mare de Déu am els ulls tancats que se li posa per a gurar la seua mort i que se li lleva en el moment de l’assumpció

mestre de capella. Director de la capella de cantors que interpreten el Misteri d’Elx

mestre de cerimònies. Director d’escena de la representació que té com a o jec u vetlar pel manteniment de l’acció dramà ca

núvol. Nom istòric de la mangrana

oripell. Trossets de paper daurat que llancen l’àngel de la mangrana i els àngels xiquets de l’araceli quan apareixen en escena Tam é es a servir en la coronació per a ressaltar este moment Els aparells aeris tam é estan co erts d’oripell

palma daurada. Palma lanca ornada am oripell que l’àngel de la mangrana entrega a la Maria i ella a sant Joan perquè la porte en el seu sepeli

Pare etern. Personatge que interpreta el Déu Pare representat per un sacerdot i caracterit at am ves ts lancs i ca ells i ar a canosos Se situa al centre de l’aparell de la coronació i és l’encarregat de coronar la Mare de Déu

persiana. Enginy situat davall del llit que permet su s tuir dissimuladament el xiquet que a de Maria per la imatge de la Mare de Déu

portaestandard. Persona que acompanya els electes en la representació encarregat de portar l’estandard de la Mare de Déu de l’Assumpció d’Elx en la processó

portes del cel. uit per on davallen els aparells aeris col locat sota la tramoia del cel i so re un orat que i a a la anda est del llen que representa el cel Estan ormades per dos taulons corredissos que deixen passar les maromes que sostenen els aparells aeris

processó. Escena de la segona jornada que simula transportar el cos de la Mare de Déu ns al seu sepulcre després de er una volta al cada al

quartet. Nom que rep el grup dels quatre apòstols que interpreten la pe a A vosaltres venim pregar

recèlica. Denominació popular que rep l’araceli

sant Jaume. Personatge que representa l’apòstol caracterit at am el vestuari de pelegrí: capell esclavina petxines ordó i cara asseta

sant Joan. Personatge que representa l’apòstol caracterit at per portar un lli re a la mà dreta (l’Evangeli) i a l’esquerra la palma daurada que li dona Maria

sant Pere. Personatge interpretat per un sacerdot que representa l’apòstol caracterit at per portar dos claus daurades i en la segona jornada tam é ves dures sacerdotals

sant sepulcre Tercer lloc sant que visita Maria com a record de la passió del seu Fill sim olit at per un retaule col locat en el quart pilar de la nau al costat de l’epístola representat per un sepulcre uit

sant Tomàs. Personatge que interpreta el paper de l’apòstol l m personatge que apareix en la representació quan la Mare de Déu està a mitjan camí cap al cel

seguici1. Comi va ormada pel rector de Santa Maria els electes i el portaestandard els cantors i les autoritats que ix des de l’ermita de Sant Se as à i es dirigix a la asílica a l’inici de cada jornada encap alada per la anda de m sica

seguici2. Grup de sis àngels i les Maries que acompanyen la Maria

sepulcre. Esco lló o ert al centre del cada al en la segona jornada on els apòstols soterren el cos de Maria i davall del qual els tramoistes

su s tu xen l’àngel major per la imatge de l’assumpta quan l’araceli aixa per a arreplegar el seu cos

ternari. Escena en la qual sant Jaume es tro a am dos apòstols en l’andador després que accedisquen a la asílica per tres portes di erents Representa la tro ada d’estos personatges en el moment que són transportats miraculosament ns a la casa de Maria

tramoia. Conjunt de mitjans mecànics de tradició medieval que permeten la posada en escena de la representació Tam é a re erència a l’espai que conté estos elements

vall de Josafat. Lloc pròxim a Jerusalem on segons la tradició Maria volgué ser soterrada

Vespra. Primera jornada de la representació que té lloc el 1 d’agost i que té com a argument la mort de Maria i l’ascens de la seua ànima al cel

vespres. Hora canònica que cons tu x la cerimònia lit rgica de la vesprada i que se cele ra a ans de cada jornada del Misteri d’Elx

Cartell de les estes d’Elx de 1927

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

A V Montserrat i A A Roger «Festa» o «Misteri d’Elig» Alacant Ins tut d’Estudis Alacan ns 197

A V Josep Maria i C G Joan (eds ) Alberto Asencio Gonzálvez y la Festa d’Elx. Epistolari (1935-1970) Elx Patronat del Misteri d’Elx 200

C Jaime i C G Joan La «Festa» o Misterio de Elche Elx Patronat del Misteri d’Elx 2008

C S Hèctor El Misteri d’Elx com a adaptació teatral de la Legenda aurea», dins Estudis de Llengua i Literatura Catalanes/LXVI. Miscel·lània Albert Hauf, arcelona Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes Pu licacions de l’A adia de Montserrat 201 pp 7-8

C G Joan Aproximacions a la Festa d’Elx Alacant Ins tut de Cultura Juan Gil-Al ert 2001

C F Francisco i R T Fernando (eds ) La Asunción de María en la Teología y en el Misterio de Elche Elx Patronat del Misteri d’Elx 2000

El Misterio de Elche en 1978 Elx Patronat del Misteri d’Elx 2011 (2 DVD)

G G Gon alo El Misterio de Elche Elx Patronat del Misteri d’Elx 2008

I R Pedro El Tránsito y la Asunción de la Virgen Elx Tip Agulló 19

J U Gaspar i C F Andreu Llibre de la Festa d’Elx Elx M Pastor 198

La Festa o Misteri d’Elx, Patrimonio de la Humanidad Elx Patronat del Misteri d’Elx 2007 (2 DVD)

L C Enrique A La Festa d’Elx Elx Patronato del Misteri d’Elx 2002

M Francesc La Festa d’Elx i els misteris medievals europeus Alacant Ins tut de Cultura Juan Gil-Al ert Ajuntament d’Elx 1991

P P José La «Festa» o Misterio de Elche arcelona 19 7 Ed acsímil d’Elx Patronat del Misteri d’Elx 200

musical (2 vols ) Elx Patronat del Misteri d’Elx 200 -2006

S Luis El Misteri d’Elx. Edició de la consueta del 1722, Elx Patronat del Misteri d’Elx 2001

R F Alejandro Anales del Misterio de Elche Elx Ajuntament d’Elx 197

S María ngeles Elx. La Festa. Elche Elx Ajuntament d’Elx 2002

S Ga riel i C G Joan (eds ) de la Festa d’Elx Alacant Universitat d’Alacant 1998

V R José María La Festa o Misterio de Elche a la luz de sus fuentes documentales València Generalitat Valenciana Ajuntament d’Elx 1998

Sandàlia de la Mare de Déu d’Elx (segle XVIII) (MUVAPE)