LA F

AM I

L’ORG

ULL

MUR

IEL

CASA

LS Muriel Casals (Avinyó, 1945) és professora del departament d’economia i història econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona i pre-sidenta d’Òmnium Cultural des del 2010. Fins l’any 2007 va formar part de la junta de l’Ateneu Barcelonès, i el 2011 va rebre el Premi Identitat. Col·labora amb el setmanari El Temps i amb el programa Economia i empresa, de Catalunya Informació. També és autora de molts articles que projecten la llengua i la cultura catalanes a escala europea i global, com Solving the “natio-nal” problems of Europe i Per una Europa oberta.

Fotografia de coberta: © Dani Codina

ISBN: 978-84-15224-39-6

BIC: JP

La consulta sobre la independència l’any 2014, la manifestació de la Diada amb més d’un milió i mig de persones al carrer, eleccions en clau plebisci-tària, la societat civil manifestant-se en tots els àmbits… Deixem un país enrere per entrar en nous escenaris i Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, en un moment crucial de la història del nostre país, ha decidit pren-dre la paraula. Muriel Casals posa la seva mirada en el país que som per fer-ne una anàlisi rigorosa i projectar-lo just ara, que ha deixat de veure’s com un somni per semblar una possibilitat. Perquè defensar la nostra sobirania econòmica, po-lítica i mental és una tasca que ningú no pot fer per nosaltres, i ara, com bé diu l’autora, és l’hora de l’obra, de l’acció.

També a Ara Llibres:

Pensar, dialogar i fer en una Catalunya millorTeresa Pous conversa amb Josep Maria Terricabras

Hem fet històriaDiversos autors

Contra la tirania dels dinersRosa Regàs

Clàssics modernsLaura Borràs

El catalanisme evolutiuEduald Carbonell i Cinta S. Bellmunt

El valor de tenir valorsFrancesc Torralba

El record és un pont al passatMontserrat Carulla

Tornarem a vèncer: grans discursos de grans catalansEduard Puigventós i Josep Maria Solé i Sabaté

L’actitud positivaSebastià Serrano

Capità de la teva vidaLluís Pastor

MURIEL CASALS

UN PAÍS QUE S’HA AIXECAT

LA FAM I L’ORGULL

“Ens trobem en ple vol i volem cap a la llibertat.”

www.arallibres.cat

7

Índex

Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

La fam i l’orgull . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

La nostra relació amb la història i amb les nostres elits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

La dependència política d’Espanya: un handicap per al desenvolupament econòmic . . 25

La immigració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

El capitalisme a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47

Quina cultura econòmica? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75

Cap a una nova fiscalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87

La societat civil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111

La nostra cultura, la nostra llengua . . . . . . . . . . . . . . . 123

Com som, els catalans . Les nostres virtuts . . . . . . . . . 137

El somni del 2012 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143

Canvi de paradigma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157

Epíleg . Emocions a flor de llavi . . . . . . . . . . . . . . . . . . 169

009-109048-Fam i orgull.indd 7 28/02/13 15:54

009-109048-Fam i orgull.indd 8 27/02/13 17:18

9

INTRODUCCIÓ

Aquest llibre ha estat escrit a impulsos; és el resultat de

quasi tres anys d’una dedicació emocionant a Òmnium

Cultural. Hi trobareu reflexions que he utilitzat en els meus

recorreguts pel territori del nostre país, uns viatges que

m’han permès conèixer persones extraordinàries.

Avui tinc una confiança enorme en la nostra capacitat

de poble culte i civilitzat que vol fer una aportació a la

construcció d’Europa. Estic convençuda que és una sort

viure a Catalunya en aquests moments; sóc conscient que

el camí que hem emprès és difícil, però el que ens espera val

la pena.

En els debats en els quals he tingut el privilegi de parti-

cipar sobre quina és la tasca que ara correspon a una entitat

de la societat civil com és Òmnium Cultural, hi he reco-

negut la utilitat del coneixement dels principis bàsics de

009-109048-SER CATALA.indd 9 27/02/13 13:00

10

l’economia. De manera que, d’una forma natural, he anat

configurant un discurs que combina l’anàlisi de les circums-

tàncies de l’evolució de l’economia catalana amb la presen-

tació de l’esperança d’un futur millor per al nostre país. He

pogut fer conviure la meva professió d’ensenyant amb la

meva il·lusió de ciutadana.

Vull fer arribar, doncs, el meu agraïment més profund

als companys de les juntes d’Òmnium Cultural i als «tèc-

nics», que és com anomenem els nostres treballadors pro-

fessionals. Els dec una gran quantitat d’idees, de dubtes,

d’afirmacions i de contradiccions. No cal dir, però, que les

opinions que expresso només em comprometen a mi.

009-109048-SER CATALA.indd 10 27/02/13 13:00

11

LA FAM I L’ORGULL

«Les nacions pobres tenen gana, les nacions riques són

orgulloses; l’orgull i la fam estaran sempre confrontats».

Aquesta frase la va escriure el literat irlandès Jonathan Swift

l’any 1726 i, llegida avui a Catalunya, ens incita a pregun-

tar-nos sobre com hem percebut la sensació de gana i el

sentiment d’orgull en el passat o si en queda alguna cosa

en el present. Observant-nos a nosaltres mateixos, no em

sembla gens clar fins a quin punt hem estat una nació en la

qual s’ha passat fam, ni en quina mesura hem estat històri-

cament, o som, ara ja, una nació rica.

De fet, el que em proposo discutir és fins a quin punt

els catalans ens hem vist a nosaltres mateixos com una na-

ció rica. Perquè avui és evident que ho som, malgrat tantes

coses!

D’orgull sembla força clar que ni en el passat ni en el

009-109048-Fam i orgull.indd 11 28/02/13 15:32

12

present no n’hem tingut gaire; sovint ens diuen, i ens ho

diem, que ens en falta. Fins i tot es parla amb força raó d’un

sentiment d’autoodi que caracteritza els catalans, la qual

cosa deu ser incompatible amb l’orgull.

Ben pensat, de motius d’orgull no ens en manquen; per

començar, vam ser pioners de la Revolució Industrial. Això

vol dir que fa molt temps que participem de la civilització

europea moderna. Gràcies a l’acumulació de capital deri-

vada de la inversió dels beneficis obtinguts a partir del co-

merç internacional de destil·lats alcohòlics amb els països

del nord d’Europa, es va iniciar un procés d’industrialitza-

ció que correspon al model de la Revolució Industrial bri-

tànica que expliquen els llibres d’història i que li és con-

temporani.

Fixem-nos, per cert, que la relació estreta entre progrés

econòmic i comerç internacional ens ve de lluny.

Vam ser un país modern al segle xviii, que és quan co-

mença la modernitat. Els historiadors i alguns novel·listes

ens han explicat que la guerra que vam perdre el 1714 era

una guerra europea en la qual es confrontaven dos models

i que els catalans estàvem al costat del model progressista,

el que defensava una Europa formada per territoris diver-

sos units sota un poder polític relativament llunyà i tole-

rant. Malauradament, va guanyar el bàndol borbònic, que

009-109048-SER CATALA.indd 12 27/02/13 13:00

13

va voler imposar els estats nació homogenis i centralitzats.

Un model que França va aconseguir amb èxit, però no Es-

panya. I ara ja no hi és a temps!

Tenim motius d’orgull, però no tenim orgull. Ens ca-

racteritza, de fet, una crònica manca d’amor propi.

De fam és ben segur que els catalans n’hem passat. En

la nostra història trobem situacions més o menys greus,

més o menys extenses, en les quals la població ha patit gana.

Tots hem escoltat el relat de moments de fam. A vegades

es tracta d’episodis conjunturals, derivats de situacions de

guerra, com els setges en guerres antigues o la manca

de subministraments, però també hem patit fam deguda a

episodis de greu pobresa.

Sembla que la dita segons la qual «els catalans de les

pedres en fan pans» té el seu origen en el desastre polític

que el nostre país va viure aproximadament en el moment

en què Swift escrivia la seva sentència sobre la gana i l’or-

gull. Els catalans, després del 1714, s’empassaven l’orgull

ferit i calmaven la gana treballant durament una terra que

no era especialment fèrtil.

Perquè, efectivament, la Natura no ha estat gaire gene-

rosa amb Catalunya. Avui agraïm el bon clima i els paisat-

ges molt variats que han possibilitat l’expansió del turisme

com una activitat econòmica que contribueix fortament a

009-109048-SER CATALA.indd 13 27/02/13 13:00

14

la creació de riquesa i que ofereix molts llocs de treball,

però fins a la segona meitat del segle xx, de la Natura se

n’esperaven altres coses que la bellesa.

En general, els països que es feien rics tenien aigua per

regar els camps, tenien mines de les quals obtenien ferro

per transformar-lo en màquines i carbó, que era font d’es-

calfor i sobretot d’energia. Cap d’aquests elements naturals

no es trobava en quantitat suficient en el territori català per

satisfer la disposició a treballar dels que hi habitaven. És

ben sabut que la disposició a treballar ha estat, aquesta

sí, una actitud que ha caracteritzat els catalans. També sa-

bem que la propensió a treballar té molt a veure amb les

ganes d’enriquir-se. Els humans treballem perquè desit-

gem aconseguir nivells més alts de prosperitat individual i

col·lectiva.

Si ens comparem amb els veïns de l’altra banda dels Pi-

rineus, la injusta distribució de recursos naturals és evi-

dent. Per això no ens ha d’estranyar que a França es desitgi

«bon appétit» en començar un àpat: ja fa molt temps que els

francesos s’asseuen a taula donant per descomptat que els

comensals han de tenir bona gana per gaudir de les menges

que els ofereix la seva generosa agricultura; nosaltres, en

canvi, ens desitgem «bon profit» en un reconeixement ex-

plícit del fet que la nostra memòria té gravat un passat en el

009-109048-SER CATALA.indd 14 27/02/13 13:00

15

qual es tractava d’aprofitar al màxim el pobre resultat que

solia arribar a les taules familiars.

Aquest passat en el qual ha estat necessari treballar in-

tensivament una terra pedregosa, poc fèrtil, en grans parts

de la nostra geografia, ens ha marcat. Hem estat un país on

no han abundat els pagesos rics i on la relació entre els pro-

pietaris de la terra i els seus treballadors ha estat propera,

compartint la collita i compartint també, moltes vegades,

l’esforç. No hem tingut gaires grans propietaris absentistes;

de fet, en el nostre passat rural trobem una bona base per al

desenvolupament d’una societat democràtica.

Tornant a l’orgull, no sembla pas que sigui un senti-

ment que hagi substituït la gana quan aquesta ha estat su-

perada. No ens podem situar entre les nacions orgulloses

en les quals Swift pensava com a contraposició de les que

eren pobres i passaven gana. És clar que Swift tenia com a

referent la conflictiva relació d’Irlanda, que no podia ali-

mentar els seus habitants, amb la rica Anglaterra que els

humiliava amb el seu orgull de nació poderosa. El veí dels

catalans, Castella, ha estat sens dubte una nació orgullosa,

però no ha estat rica fins fa ben poc, de manera que el seu

orgull no s’ha confrontat mai a la nostra gana. No hi ha

hagut en la història de les relacions entre Catalunya i Espa-

nya una confrontació entre la gana i l’orgull. Més aviat hi

009-109048-SER CATALA.indd 15 27/02/13 13:00

16

ha hagut històricament, per part de Castella, la necessitat

d’exercir un poder que, en no venir de la creació de rique-

sa, s’ha expressat amb fórmules que són difícilment homo-

logables amb els comportaments que registra la història

d’Europa.

Potser aquí tenim una part de l’explicació de la sorpre-

sa que ha originat a molts espanyols el fet que els catalans

hàgim decidit comportar-nos com una nació que, final-

ment, pot mostrar l’orgull de ser com és.

009-109048-SER CATALA.indd 16 27/02/13 13:00

LA F

AM I

L’ORG

ULL

MUR

IEL

CASA

LS Muriel Casals (Avinyó, 1945) és professora del departament d’economia i història econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona i pre-sidenta d’Òmnium Cultural des del 2010. Fins l’any 2007 va formar part de la junta de l’Ateneu Barcelonès, i el 2011 va rebre el Premi Identitat. Col·labora amb el setmanari El Temps i amb el programa Economia i empresa, de Catalunya Informació. També és autora de molts articles que projecten la llengua i la cultura catalanes a escala europea i global, com Solving the “natio-nal” problems of Europe i Per una Europa oberta.

Fotografia de coberta: © Dani Codina

ISBN: 978-84-15224-39-6

BIC: JP

La consulta sobre la independència l’any 2014, la manifestació de la Diada amb més d’un milió i mig de persones al carrer, eleccions en clau plebisci-tària, la societat civil manifestant-se en tots els àmbits… Deixem un país enrere per entrar en nous escenaris i Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, en un moment crucial de la història del nostre país, ha decidit pren-dre la paraula. Muriel Casals posa la seva mirada en el país que som per fer-ne una anàlisi rigorosa i projectar-lo just ara, que ha deixat de veure’s com un somni per semblar una possibilitat. Perquè defensar la nostra sobirania econòmica, po-lítica i mental és una tasca que ningú no pot fer per nosaltres, i ara, com bé diu l’autora, és l’hora de l’obra, de l’acció.

També a Ara Llibres:

Pensar, dialogar i fer en una Catalunya millorTeresa Pous conversa amb Josep Maria Terricabras

Hem fet històriaDiversos autors

Contra la tirania dels dinersRosa Regàs

Clàssics modernsLaura Borràs

El catalanisme evolutiuEduald Carbonell i Cinta S. Bellmunt

El valor de tenir valorsFrancesc Torralba

El record és un pont al passatMontserrat Carulla

Tornarem a vèncer: grans discursos de grans catalansEduard Puigventós i Josep Maria Solé i Sabaté

L’actitud positivaSebastià Serrano

Capità de la teva vidaLluís Pastor

MURIEL CASALS

UN PAÍS QUE S’HA AIXECAT

LA FAM I L’ORGULL

“Ens trobem en ple vol i volem cap a la llibertat.”

www.arallibres.cat