LA DESCRIPCIÓ

Montse Ciberta

2

ÍNDEX

1. La descripció2. Com es fa una descripció

3. Descripcions de persona4. Descripcions de plantes i

arbres5. Recursos lingüístics

6. Exemples de descripcions

3.1. Aspecte físic3.2. personalitat

5.1. Una persona5.2. Un lloc5.3. Un objecte5.4. Un animal

3

1. LA DESCRIPCIÓ

És explicar com és algú o alguna cosa. Es poden descriure persones, objectes, animals, plantes, flors, paisatges, sensacions, sentiments, etc.

4

2. COM ES FA UNA DESCRIPCIÓ?

• Observar la persona, cosa o paisatge amb atenció.

• Triar les parts més importants que el formen.• Estructurar i ordenar la informació. • Redactar la descripció de manera clara,

coherent i amb un vocabulari entenedor i precís.

5

3. DESCRIPCIÓ DE PERSONES

De la descripció de persones se’n diu retrat. Si te la fas tu mateix es diu autoretrat.En la descripció d’un retrat es descriu:

1. Aspecte físic2. La personalitat

6

3.1. ASPECTE FÍSIC

Arrissats, llisos, curts, llargs, mitja melena…cabells

Ametllats, rodons, blaus, verds, castanys…ulls

saludable, malaltís, polit, brut, descurataspecte

amples, estretes, carregadesespatlles

camacurt, camallargcames

baix, alt, prim, grassonet, esvelt, musculatcos

llargues, fines, espesses, cellajuntcelles

molsuts, primsllavis

gros, petit, arromangat, aguilenc, llarg, xatonas

allargada, rodona, ovalada, rosada, pàl·lidacara

7

3.2. PERSONALITAT

tristesa, alegria, compassió, estimació, tendresa, gelosia, felicitat, orgull…

SENTIMENTS

Alegre, trist, nerviós, tranquil, simpàtic, antipàtic,atent, ordenat, desendreçat, descurat, avar, treballador, obedient, estudiós, mandrós, divertit, educat…

MANERES DE SER

8

4. DESCRIPCIÓ DE PLANTES I ARBRES

Per descriure una planta, un arbust o un arbre has de seguir els següents passos:

1. Explica si és una planta, un arbust o un arbre i dir quin nom té.

2. Exposar l’alçada, la forma de la fulla, color.

3. Pel que fa a la flor, exposar la forma i el color.

4. Si té fruit, dir com és i el color.

9

4. RECURSOS LINGÜÍSTICS

1. Temps verbals: predomini de l’imperfet d’indicatiu i el present. És divertit. Era ros amb els ulls blaus.

2. Noms i adjectius (o construccions equivalents) clars i precisos: cabells rossos (adj.), cabells tenyits de ros (prep+N).

3. Abundància d’enumeracions4. Nexes o connectors espacials que

ordenen l’espai: aquí, dins, fora…

10

5. EXEMPLES DE DESCRIPCIÓ

11

5.1. UNA PERSONANOIADavant del mirall va veure's amb la noia llisa i lluent de cabells molls i degotants que encara tenia gravada. Es va mirar com si no conegués la cara rodona, les dues arrugues fent autovia a través del front, els ulls negres fitant. Era molt més gran que la noia de l'anunci, però es veia atractiva, el cos delimitava bé les formes, els cabells castanys i llisos haurien pogut ser més bonics, però sobretot, li hauria lluït molt el conjunt si s'hagués pogut estirar un pamet amunt. Va palpar-se novament el pit esquerre, va pentinar-se, i al final va treure una ampolla de perfum que tenia arraconada des de feia mesos.

Maria Barbal, Ulleres de sol, Ed. La Magrana

12

5.2. UN LLOCLLAC DE SANT MAURICIL'estany semblava un mirall. El sol lluïa al seu damunt amb força. Els Encantats, vigilant, li donaven un aire esquerp, fantàstic. Els arbres s'hi atansaven valents, de vegades ajaçant el tronc per deixar-se besar per l'aigua. Tots cinc s'havien quedat embadocats, fins el Dalmau que tan sovint s'hi arribava. Verd i blau es repartien l'escena, només compartien la coloració amb el blanc. L'atracció de l'aigua tranquil·la, aquell raconet de neu eterna, allà dalt, espiant...

Maria Barbal, La mort de Teresa, La Magrana.

13

5.3. UN OBJECTEUN SOFÀ

Però en aquell menjador hi havia una cosa bona: un sofà, un sofà de Cadaqués, de caoba corbada, de color torrat, probablement vingut d'Itàlia, un sofà deliciós, una mica tronat, amb un matalasset cobert amb una cretona verdosa lleugerament esfilagarsada, d'unes dimensions perfectes, d'una comoditat absoluta, d'una receptibilitat per al cos humà tan positiva que arribava a inspirar sentiments de tendresa real. Però el curiós d'aquell moble és que formava part de les coses al·luvionals de la casa -dels objectes que la gent s'hi havia successivament descuidat.

14

5.4. UN ANIMALUN ESTRUÇEl coll prim, llarg i suau com una corda vella de lligar pianos, unit al cos ovoïdal, enorme, amb totes les característiques d'una gerra-tinell o d'un bot de vinater, sembla una màquina de regar o una bomba contra incendis. El mateix cap de l'estruç té forma de boquilla de manguera i, si el conjunt anés muntat sobre unes rodes, no dubtaríem pas de la seva servitud. L'expressió de l'estruç és ingènua. Els seus ulls, sempre esbatanats, recorden els d'una criatura de bolquers extasiada davant d'un llum. Amb el coll dret, vertical, un poc corbat del cim a guisa de crossa, va girant lentament la testa. Maniobra com un periscopi, però susceptible d'entendrir-se.