la creaciÓ coreogrÀfica i la intencionalitat

Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques

Xènia Kuzakova Esther López Paula Tarragüel Estel Tomasa Andrea Vilarrubias

27/02/2015 Grup 6 EESA/CPD Institut del Teatre Montse Domingo

TR

EB

AL

L D

E R

EC

ER

CA

2 014 -20 15 4 t d 'ESO

Intencionalit

at

Comunicació Creativitat

Cultura

SaviesaPassió

Tenaci

tat

ImaginacióArt

Art

Descobrim el Mae

LA CREACIÓ COREOGRÀFICAI

LA INTENCIONALITAT COMUNICATIVA

ÍNDEX GENERALLa nostra hipòtesi............................................................................................1

Introducció..................................................................................................... 2

El MAE............................................................................................................3

Quins són els nostres objectius..................................................................................................3

El fons del MAE........................................................................................................................3

On podem trobar el MAE........................................................................................................3

Principals recursos d’informació per dur a terme el nostre projecte........................................4

Com utilitzar el MAE per obtenir la informació necessària.....................................................5

La intencionalitat comunicativa.........................................................................7

Que és la comunicació? ..........................................................................................................7

La comunicació no verbal en dansa.........................................................................................7

Llavor que és la comunicació no verbal?..................................................................................8

La creació coreogràfca ...................................................................................9

Els 5 passos del procés creatiu................................................................................................9

Fons en què un coreògraf es pot inspirar per realitzar una coreografa.................................9

Elements imprescindibles per fer una coreografa..................................................................10

L’evolució coreogràfca....................................................................................13

Investiguem coreògrafs...................................................................................14

Nacho Duato..........................................................................................................................15

Catherine Allard.....................................................................................................................16

Jirí Kylián...............................................................................................................................17

Busquem informació en altres fonts del MAE.....................................................18

Escena digital: cartells.............................................................................................................18

Hemeroteca.............................................................................................................................20

Processos de recerca fets al MAE......................................................................23

Catàleg biblioescènic..............................................................................................................23

Hemeroteca............................................................................................................................31

Imatges...................................................................................................................................35

Vocabulari.....................................................................................................45

Bibliografa....................................................................................................46

Verifcació de la hipòtesi i conclusió del treball...................................................47

Agraïments....................................................................................................48

LA NOSTRA HIPÒTESI

La nostra hipòtesi de treball és la següent:

Creiem que tenir una intencionalitat comunicativa és la base de tots els missatges i l’element principal per la comunicació. Des del punt de vista professional del ballarí el cos és l’eina i la coreografa el codi. La il·luminació, l’atrezzo, la música, el vestuari i el maquillatge són altres factorssecundaris però no menys importants, ja que ajuden a transmetre el missatge al receptor. També hem de considerar el pas del temps i l’evolució, que comporta un canvi i infueix en la creació coreogràfca i la intencionalitat comunicativa.

DESCOBRIM EL MAE

EESA/CPD La creació coreogràfca 2014-2015 i la intencionalitat comunicativa

1

INTRODUCCIÓ

Aquest quart curs encarem el batxillerat amb la simulació del treball de recerca on podrem veure,aprendre i enriquir-nos amb nova cultura a partir de les fonts del MAE. Hem pogut aprofundir eltema de la intencionalitat comunicativa, però aplicada a la dansa, ja que ballar sempre implicaexpressar i comunicar. També hem pogut realitzar un petit estudi de la creació coreogràfca quetransmet un signifcat i una intencionalitat i alhora relacionar-la amb un determinat procéscomunicatiu.

DESCOBRIM EL MAE


2

Descobrim el MAE

“El talent pot confondre i desorientar a qui el gaudeix”

Nacho Duato

EL MAE

El MAE, Centre de documentació i Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre és unservei d’informació i documentació de les arts escèniques i aplega dins seu una biblioteca, un arxiu iun museu. Inclou un dels fons bibliogràfcs més importants d’Europa, sobretot pel que fa a l’àmbitcatalà i al segle d’Or espanyol, i un Museu amb notables col·leccions difoses actualment a travésd’exposicions temporals.

Quins són els seus objectius?

El seus objectius principals són: preservar la memòria de les arts escèniques de Catalunya recollinttota la documentació associada (textos, programes de mà, esbossos escenogràfcs, fgurins, vestits...),donar suport a la docència i la recerca que s’imparteix als diferents centres docents de l’Institut delTeatre, difondre i preservar els fons bibliogràfcs de museus i d’arxius; i donar resposta a lesdemandes d’informació sobre els arts escèniques catalanes.

El fons del MAE

El fons bibliogràfc i audiovisual del MAE està format per, aproximadament, uns 154.000 volums,entre manuscrits, publicacions periòdiques, vídeos, àudios i bases de dades. A més a més, tambéconserva material d’arxiu i museu, com ara fotografes, programes de mà, cartells, retalls de premsa,titelles, indumentària, teatrins, esbossos escenogràfcs...

A les biblioteques es troben llibres de consulta més freqüent, així com els vídeos, els DVD i els CD.La resta del fons, es troba als magatzems de Barcelona i són de consulta restringida i sota demandaprèvia.

On podem trobar el MAE

Ofereix els seus serveis al centre de Barcelona (Montjuïc) i als centres del Vallès (Terrassa) i al centred’Osona (Vic).

Principals recursos d'informació per dur a terme el nostre projecte

• Catàleg bibliogràfc i audiovisual

El catàleg és una forma d'automatització d'entrada del fons bibliogràfc audiovisual de la MAE.Gràcies aquest recurs podem cercar la informació necessària utilitzant el títol, l'obra, l'autor... Elpodem torbar en versió catalana, castellana i anglesa. Ens permet buscar els sumaris a partir deparaules clau i ens exposa els resultats obtinguts amb les nostres necessitats. La web del catàleg és:www.institutdelteatre.cat/mae/cataleg

DESCOBRIM EL MAE

EESA/CPD La creació coreogràfca 2014-2015 i l'intencionalitat comunicativa

3

http://www.institutdelteatre.cat/mae/cataleg

• Hemeroteca digital

L'hemeroteca digital és la base de dades que agrupa i dóna entrada a notícies publicades a lapremsa, que tenen a veure sobre les arts escèniques a Catalunya. És un servei que s'actualitzadiàriament i que permet entrar a una ftxa descriptiva sobre cada notícia, així convertint-se en unreferent de tot el que apareix a la premsa sobre l'àmbit escènic català.

La web de l'hemeroteca digital és: www.diba.cat/maerdp

• Escena digital

És la font de dades d'imatges del MAE. El seu objectiu és oferir imatges i descripcions sobre tots elsobjectes que conté el museu. Si pot consultar totes les col·leccions de fgurinisme, titelles,d'escenografa, cartells, indumentària, etc.

La web de l'escena digital és: http://escenadigital.institutdelteatre.cat

Com utilitzar el Mae per obtenir la informació necessària?

Seguidament oferim com hem utilitzat la informació obtinguda del MAE sobre el tema triat. Itambé la recerca de coneixements que posseïm al MAE per el recull d'informació sobre la creaciócoreogràfca i la intencionalitat comunicativa.

• Sobre que tracta la web? Com hi podem arribar?

La web del MAE ens ofereix una altre forma de cercar informació en línia. Els seus objectiusprincipals són: conservar la memòria de les arts escèniques de Catalunya, donar suport a la docènciai a la busca que es distribueix als diferents centres de l'Institut del Teatre, divulgar i defensar les fonsbibliogràfques, museístics i d'arxiu, i donar solució a les peticions d'informació sobre les artsescèniques catalanes. Hi podem accedir fent servir la biblioteca situada a la segona planta del'Institut del Teatre o visitant la pàgina web del MAE. Si volguéssim veure alguns objectes en directeno podríem, ja que el magatzem del MAE no està obert al públic.

Per entrar a la pàgina web el que hem de posar és: www.institutdelteatre.org .

A continuació hem d'entrar a serveis i desprès al centre cultural del MAE i fnalment allà podementrar als diferents llocs com: la hemeroteca, el catàleg, entre d'altres qüestions.

• Com hem utilitzat el catàleg biblioescènic del MAE?

Hem après que per buscar la informació necessària a través del catàleg ho podem realitzar dediverses maneres o directament buscar per: l'autor, el títol del llibre, la matèria, la paraula clau...Nosaltres, la millor forma que hem trobat per buscar la informació ha estat fent servir la paraulaclau. Desprès entre els resultats obtinguts hem anat fent una selecció de les propostes que méss'adaptaven a les nostres expectatives, i així ho hem anat realitzant fns arribar a quedar-nos ambun nombre de llibres més reduït.

DESCOBRIM EL MAE


4

http://escenadigital.institutdelteatre.cat/

http://www.institutdelteatre.org.b/

http://www.institutdelteatre.org/

http://www.diba.cat/maerdp

• Com hem utilitzat l'hemeroteca digital per al nostre projecte?

En aquest cas hem utilitzat l'hemeroteca fent servir articles de premsa digitalitzats. Hem trobatvàries formes per cercar els articles com: fent servir la publicació, el títol, el text lliure... El que méshem utilitzat ha estat el text lliure, perquè hem vist que és la forma més fàcil i ràpida per la recercad'articles. L'hem utilitzat posant la paraula clau i a continuació, veient totes les publicacionsobtingudes, hem fet una tria de les que més s'adaptaven al nostre suggeriment.

• Com hem utilitzat l'escena digital per el nostre treball?

En l'escena digital el que majoritàriament hem buscat, han estat cartells que parlessin sobre elsassumptes que estàvem cercant. El primer que hem fet ha estat entrar a la secció d'escena digital, iun cop havent-nos endinsat en col·leccions, ens hem introduït a l'apartat de cartells. Una vegada a cartells, hem començat a buscar mitjançant la paraula clau en qüestió, aquells temesque teníem en ment. Desprès d'una tria de cartells, fnalment hem trobat els cartells que creiem mésadequats pel nostre projecte.

DESCOBRIM EL MAE


5

La IntencionalitatComunicativa

“No cal ser un esclau de la música, sinó simplement entendre-la, compendre el seu esperit, l'època i la seva creació”

Catherine Allard

LA INTENCIONALITAT COMUNICATIVA

Per parlar de la intencionalitat comunicativa primer hem de conèixer que es la comunicació i quinselements hi participen. Gràcies al que hem estudiat durant aquests anys podem fer una petitaintroducció sobre la comunicació.

Què és la comunicació?

L'acte de comunicar es un procés complex en el que dues o més persones esrelacionen i, a través d'un intercanvi de missatges amb codis similars, tracten decomprendre's i infuir-se utilitzant un canal que actua de suport en la transmissiód'informació. La comunicació és una necessitat de les persones i les societatsd'intercanviar informacions i relacionar-se entre si. Pot ser verbal (escrita o oral) ino verbal (gestos o sorolls).

• Elements que intervenen en la comunicació

Podem descompondre el procés de comunicació en diferents elements que l'integren:

E l missatge: format per les diferents idees o informacions, que es transmeten a traves de codis,claus, imatges..., el signifcat del qual interpretarà el receptor.

El emissor i el receptor: el emissor és el subjecte que comunica en primer lloc o pren la iniciativad'aquest acte de comunicació i sempre té una intenció, mentre que el receptor és el que rep elmissatge.

El codi: és el conjunt de claus, imatges, llenguatge..., que serveixen per transmetre el missatge. Hade ser compartit per l’emissor i el receptor.

El canal: és el medi pel qual es transmet el missatge, es percep a través dels sentits del receptor.

El context: es refereix a la situació concreta on se desenvolupa la comunicació.

DESCOBRIM EL MAE


6

• El procés de la comunicació

El procés de la comunicació suposa la intervenció activa i dinàmica de tots els elements descritsanteriorment. Aquest procés, es desenvolupa en un context concret i amb un codi específc,utilitzant almenys un canal determinat, amb la intervenció del emissor i receptor, de forma que elprimer transmet un missatge intencionat al segon. Per a que funcioni l'acte comunicatiu ha de haverfeedback entre el emissor i el receptor.

La comunicació no verbal en dansa:

Com ja hem dit abans, hi ha dos tipus de comunicació: la verbal i la no verbal. En la dansa s'utilitzanormalment la no verbal, malgrat que cada vegada hi ha més coreografes que incorporen la verbal.Ja sabem que és la verbal, però hem volgut buscar informació sobre la no verbal en dansa.

Llavors que és la comunicació no verbal?

Per respondre a aquesta pregunta hem escollit i tret informació del llibre La comunicación no verbal deFlora Davis i d'ell podem dir que:

La comunicació no verbal és l'intercanvi d'informació a través de l'entorn físic, l'aparença física i laconducta no verbal . Constantment les persones envien missatges no verbals a través del llenguatgecorporal i interpreten els dels altres . El concepte d'aquest tipus de comunicació ha fascinat durantsegles. En la dansa el llenguatge corporal seria l’activitat dels ballarins i la comunicació no verbal ésla posada en escena, el conjunt d’escenografa i interpretació. Es poden transmetre molts missatgesamb un gest o una postura.

• El procés de comunicació al teatre i a les classes de dansa

Gràcies a les conclusions i els debats que hem fet sobre la informació recordada i apresa podem dirque en dansa el procés de comunicació passa de la següent manera:

DESCOBRIM EL MAE


7

El coreògraf és el emissor, té un pensament i una intenció que vol transmetre en forma de missatgeamb la seva coreografa als espectadors (públic), que és el receptor. Aquest missatge viatge per uncanal, que és el cos del ballarí, mitjançant el codi gestual, que es el moviment (comunicació noverbal). El receptor el percep aquest missatge amb el codi visual. Aquí no hi ha feedback entre elcoreògraf i el públic, sinó entre el ballarí i el públic, la comunicació doncs, entre el emissor ireceptor es indirecte.

Quan els ballarins aprenen la composició, ells son els receptors i el coreògraf el emissor que elsenvia missatges, es a dir, els ensenya la coreografa amb el llenguatge (comunicació verbal) i elmoviment (comunicació no verbal). Aquests missatges es transmeten de forma visual (moviment) iper l'aire (llenguatge). Aquí si que hi ha comunicació directe entre emissor i receptor, ja que hi hafeedback entre ells.

DESCOBRIM EL MAE


8

La Creació Coreogràfca

“La creació és un acte d'amor”

Nacho Duato

LA CREACIÓ COREOGRÀFICA

La coreografa és el procés creatiu que requereix pràctica a més de coneixements sobre elfuncionament del procés.

Hi ha 5 passos o etapes en el procés creatiu:

• El període de preparació: el creador es submergeix o implica el tema d'una manera que despertael seu interès o la seva curiositat.

• El període d'incubació: durant aquesta fase les idees s’assetgen a la ment inconscientment delcreador.

• El moment d'inspiració i aparició de la idea

• Les sensacions en què es produeix l’avaluació

• El període d'elaboració

En canvi en termes de dansa podríem dir que es desenvolupa fent servir elssegüents processos:

• Observació d'una font d’inspiració. El coreògraf pensa en alguna cosa ja sigui un objecte, unaidea o un fet que l'inspiri, així donant-hi una idea per crear una coreografa.

• Una resposta emocional. El coreògraf experimenta amb aquesta inspiració una resposta que liagradaria transmetre a través de la dansa.

• Records + imaginació = moviment. El coreògraf fa servir els seus records i imaginació perimprovisar moviments que farà servir en la seva coreografa.

• Dansa + disseny visual. El coreògraf enriqueix la dansa amb elements de disseny visual com elvestuari, il·luminació, els accessoris i la tecnologia.

Fonts en què un coreògraf es pot inspirar per realitzar una coreografa:

• Visuals: Fotografes de revistes i llibres, papers de color retallats en diferents formes, diferentstipus de patrons lineals com festons, espirals, zig-zags o una combinació entre elles i objectes quepodem trobar en la natura.

• Auditives: Música gravada o música tocada en directe amb diversos instruments, sons corporals,

DESCOBRIM EL MAE


9

patrons rítmics fets amb el cos, sons vocals com xiuxiuejar, síl·labes sense sentit i paraules amb

qualitats cinestésiques. Cinestésic: relatiu a les sensacions corporals que informen sobre laposició, moviment o tensió del cos.

• Tàctils: Objectes amb qualitats interessants referents al tacte, objectes naturals amb qualitatstàctils interessants i objectes que permeten l'exploració tàctil.

• Cinestésiques: moviments pedestres de la vida diària com caminar, córrer... Gestos habituals dinsla vida diària. Moviments axials (no locomotors) com estendre els braços... Movimentslocomotors extretes de les classes tècniques com carreres, salts amb una cama, girs...Combinacions de moviment de les classes tècniques de dansa. Trajectòries marcades en el terrao en l'espai al voltant del cos.

• Accessoris: diferents peces de roba, peces de tela, cèrcols de diferents colors, bandes elàstiques,sacs elàstics i bufandes i serpentines.

• Multimèdia: diapositives, projeccions de PowerPoint, projectes gràfcs per ordinador, projeccionsde vídeo, imatges projectades basades en la captura del moviment i imatges transmeses perInternet.

• Visualització: paisatges com muntanyes, llacs... Sensacions corporals, situacions dramàtiques iescenaris poc corrents.

Elements imprescindibles per fer una coreografa

• Vestuari: El primer per un coreògraf és assegurar-se de què els vestits complementen amb lacoreografa. Després que el vestuari afavoreixi en el moviment del ballarí. Els vestits mésefcaços són de disseny senzill. El coreògraf ha de saber que haurà fallat si l'espectador centrela seva atenció en el vestuari mes que en la dansa. Els vestits han de suggerir les mateixes ideesque inspiren la creació d'una coreografa. Els vestits han d'ajudar a crear una atmosfera. Elcoreògraf ha de tenir en compte els següents punts en tractar el tema del vestuari: els colors, elmoviment i el pes, l'estil i els complements.

“Demoiselles, Companyia de l’Institut del Teatre”

DESCOBRIM EL MAE


10

Ara posarem un exemple de com infuència el vestuari a la coreografa:En el fgurí que veurem a continuació de la pàgina següent porta un vestit de dia, ja que éscurt, i romàtic.

Hi ha dos tipus de tela:Ens imaginem que el vestit de la ballarina està fet amb la tela 1 de seda de color blau cel:Veurem que la ballarina sembla més delicada, per la seda del vestit sembla més lleugera, elcolor blau cel mostra tranquil·litat i serenitat, frescor i joventut.

En canvi si ara imaginem el vestit amb la tela 2 de vellut d'una tonalitat blau verdós fosc.Veurem que ara la ballarina sembla més gran, aquesta tonalitat estilitza el seu cos i mostraelegància i grandiositat, ja que abans el vellut el portaven la gent de la noblesa. Pel pes delvestit el seu moviment serà segurament més lent.

• Color: el color ajuda al coreògraf a crear una atmosfera apropiada. Hi haa dos tipus de colors:els càlids com el vermell, el groc el marró el taronja... I els freds com: el blau, el verd, el gris...

També un coreògraf ha de pensar en el cos dels ballarins que duen a terme la coreografa comel seu color de pell, la seva constitució física i altura. Tenir present quins colors afavoreixen mésa les persones en qüestió i quins no.

• Il·luminació: en la dansa el coreògraf ha de tenir presents dos conceptes principals quanplanifqui la il·luminació d’una peça: l'espai escènic i la direcció de les llums, ja que lail·luminació ajuda a captar l'atenció de l'espectador. El color de la llum també requereix pensar iplanifcar tot molt bé. El color està determinat pel color del fltre de color que es posa davantdels focus. Es pot fer servir la il·luminació per fer visible algunes àrees de l'escenari i així podemcrear una atmosfera i reforçar l'estil de moviment entre altres coses. També podem potenciar la il·luminació utilitzant llums especials. Aquestes llums accentuenl'acció dels ballarins concrets i es creen dirigint una llum més concentrada sobre l'àrea del'escenari que volem.

• La música: La música a dintre la dansa es planteja com un utensili artístic, i que sovint és elsuport des d'on emprenem el moviment. Les característiques de la música més rellevants dintrela dansa són tres:

- Melòdic (mitjançant el seu origen en la respiració i la veu).

- Rítmic ( mitjançant el canvi de pes sobre els peus, i a través del pols).

- Dramàtic( mitjançant la gran escala d'emocions constantment acompanyades de la reacció física);

ja que és el que més està relacionat amb el cos humà i la personalitat.També, hem de tenir present que podem anar en benefci o en contrast de la música.

• Escenografa: L'escenografa són tots els principis visuals que proporcionen una escenifcació

com: els decorats i els accessoris, la il·luminació o la caracterització dels personatges com elvestuari, el maquillatge, la perruqueria... Ja sigui d'una escena dedicada a representacions enviu, com el teatre i la dansa o amb cinematogràfca audiovisual, expositiva o unit a altressuccessos. Ens dóna informació sobre la coreografa fent servir mitjans com: objectes, imatges... L'escenografa s'ha anat desenvolupant al llarg dels anys. En les obres d'estil clàssic primer de totens trobaríem amb talons pintats, després amb l'entrada de practicables que ens consentirien

DESCOBRIM EL MAE


11

una bona organització de l'espai, i seguidament amb l'aplicament de les perspectives pictòriques.Avui en dia, tot aquest seguit de qüestions s'han substituït per les noves tecnologies que donenpas a què hi hagi més espai a escena, més dinamisme i per últim que s'hagin assolit els efectesque fns aquell moment eren impensables.

DESCOBRIM EL MAE


12

Investiguem i ComparemCoreògrafs

“La música per a mi no és un decorat, és un complement, el moviment i la música són un”

Catherine Allard

L’EVOLUCIÓ COREOGRÀFICA

El nostre objectiu era poder fer un viatge entre el passat i el present de l'evolució coreogràfca apartir de dos grans coreògrafs de diferents temps: un més antic com és Màrius Petipa, i un altre mésactual com William Forsythe. Volíem comparar les seves composicions i així veure com a canviat lacreació coreogràfca i els seus recursos des de vells temps fns ara.

Vam iniciar la nostra recerca buscant un seguit de llibres al catàleg biblioescènic, que tractessinsobre els dos coreògrafs. Sobre el prestigiós William Forsythe vàrem aconseguir un llibre on vamcreure que hi havia la informació necessària per portar a terme la comparació, peròmalauradament el llibre estava en llengua alemanya i va estar impossible poder-lo llegir.

Pel que fa a Màrius Petipa, vam trobar una sèrie de llibres, però un cop examinats vam arribar a laconclusió de què cap ens donava la informació que nosaltres preteníem aconseguir.

Així doncs, per aquesta sèrie de raons va estar impossible poder dur a terme la comparació entre elsdos coreògrafs, i degut aquest motiu no vam aconseguir arribar al nostre objectiu.

William Forsythe

Màrius Petipa

DESCOBRIM EL MAE


13

INVESTIGUEM COREÒGRAFS

Hem volgut buscar coreògrafs amb renom propers a nosaltres, per així, conèixer la particularitat deles seves composicions, i relacionar-les amb tot el que hem après fns ara sobre la creaciócoreogràfca. Un dels coreògrafs que hem escollit ha sigut Nacho Duato, després ens vam donarcompte de què teníem una coreògrafa molt més a prop de nosaltres, la Catherine Allard.

Nacho Duato

Al cercar com a paraula clau "Nacho Duato" ens varen sortir 36 resultats, dels quals vam triar elllibre "El placer de la danza" del propi Nacho Duato, i "Compañia Nacional de Danza" del Teatrede Liceu.

Duato es basa en una ideologia que el caracteritza, ja que no vol que els seus ballets depenguin de lamoda i els estereotips d’aquell moment. Remarca amb nítida intensitat, que si les seves obresdepenguessin de la moda quan es tornessin a representar al llarg d’uns 20 anys, les sensacions isentiments que crearia no s’adequarien a l’època.

En el llibre “El placer de la danza” escrit per Nacho Duato, podem observar com remarca la idea debasar-se en dues coses alhora de crear, dues disciplines, com ara són la literatura i la pintura. De lapintura, senyala que s’inspira de la llum i el color en les formes, també en la composició i inclús enles posicions de les fgures o del cos humà en algunes obres concretes. Envers a la literatura, Duatoafrma que per a ell és una font inesgotable d'inspiració i addicionalment un medi excepcional perendinsar-se en el món del compositor de la música. Diu que de vegades també pot inspirar-se ambqualsevol cosa quotidiana, ja sigui: un paisatge, una situació, una conversa, el gest d’una persona...Però bàsicament Duato explica que la seva màxima font d’inspiració són els seus ballarins. Pel que faa la música, Duato, fa referencia a la seva infància, ja que diu que des de nadó ja acariciava lamúsica en forma de danses improvisades. De cada música que escull, intenta escoltar-la el nombremés gran de vegades, ja que únicament així podrà entrar en termes i matisos més profunds, que liaportaran a la creació una estructura més detallada. Nacho intenta sentir cada harmonia musical, iintenta destil·lar els diferents ritmes. Cada nota, posseeix una forma concreta, un color, un pesdeterminat i inclús una olor. Duato, explica l’estil del seu ball, fent referència a l'expressió artísticacristal·litzada a través del moviment, amb un profund respecte per la música.

La base de les seves coreografes es basen senzillament en la tècnica clàssica, a partir d’ella i sempreen comunicació amb la música, el seu moviment es trenca respecte als canons del clàssic, perobtenir així un vocabulari propi. El sentit de crear coreografes mitjançant el contemporani, ésbàsicament perquè tracta de comunicar-se amb l’audiència en els codis del llenguatge de la societatd’avui en dia.

DESCOBRIM EL MAE


14

Catherine Allard

Nacho Duato va esdevenir la parella artística de Catherine Allard i, posteriorment, el seu mestre, esper això que ella ens ha interessat i l'hem escollit com una altra referent pel treball. De llibres sobreCatherine al MAE no n'hem trobat que ens interessessin gaire, és per això que hem decidit fer-li unaentrevista preguntant-li sobre les seves coreografes.

• Entrevistem a Catherine Allard:

Pel que fa la coreografa com et defniries en l'àmbit professional?

Abans de tot jo em sento ballarina, a part de què dirigeixo la companyia IT Dansa. Tot i quesincerament no tinc la necessitat, a vegades he fet coreografes i em veia capaç però realment no emsento coreògrafa. Crec que encara em queda un llarg camí amb molt per aprendre i molt quepracticar, a les hores, fnalment podria sentir-me coreògrafa. Tots els projectes els he fet perquèm’ho han demanat, aquests sempre m’han agradat, me’ls prenia com un repte. Tinc moltaexperiència i he treballat estils diferents amb una certa sensibilitat que em faciliten el treball, peròtot així sempre em sento ballarina o interpreta.

Que és per tu una coreografa? I un coreògraf ?

Per a mi la coreografa és una manera d'expressar-te. L'eina delcoreògraf és el moviment, el cos.Un coreògraf sempre ha de tenir alguna cosa a dir, perquècoreografar per coreografar es fer sol moviment. Es pot fer;però el ballarí és també intèrpret i ha de saber expressar-seamb una comunicació no verbal. Un coreògraf és algú que nopot expressar-se amb les paraules i ho fa amb el cos creant art icultura.

Darrere de cada coreografa hi ha un signifcat o intencionalitat comunicativa?

Això depèn de cadascú, es pot fer una coreografa sobre el que sents i vols expressar, sobre un temacom per exemple la violència de gènere. Normalment en aquest cas és una manera de protesta, uncrit, penses que és important parlar-ne en aquest moment. En canvi altres coreògrafs són mésabstractes i potser es proposen estudiar la composició de com resoldre un laberint a l’espai, o béexperimenten amb la pantalla introduint així, la tecnologia en el seu espectacle. Hi ha coreografesque tenen una història i simbologia molt clara, una de les que vaig fer va ser Petrushka. En aquestcas vaig haver d’estudiar-me la història, en quina època es va fer i ser molt fdel a ella. Li vaig fcar lameva personalitat però sense canviar el guió, la música de Sravinskiy marcava molt les pautes decada personatge, donant-me així restriccions per coreografar.

Catherine Allard

DESCOBRIM EL MAE


15

Quines pautes segueixes tu per començar a coreografar?

Moltes vegades et pots inspirar a partir de la música, jo la necessito per coreografar. De vegadestinc una idea i penso: aquesta idea com me la imagino? Són imatges que visualitzes i dius: com lapuc posar en moviment? Tot parteix des d'una sensació, a vegades no saps molt bé el que vols fer,però de sobte surt de tu un instint que et pot portar a crear una gran coreografa. És com un pintorque vol posar colors en una tela i al fnal surt un quadre, és la teva creativitat.

Quin coreògraf admires més? Per quin motiu?

Hi ha un coreògraf que admiro molt, que és fantàstic, per mi és el mestre dels mestres és Jiří Kylián.Per a mi és important que el coreògraf sigui molt musical, la música per a mi no és un decorat, ésun complement, el moviment i la música són un. Ell mateix diu: No cal ser un esclau de la músicasinó simplement entendre-la, comprendre el seu esperit, l'època, i la seva creació.

Creus que la dansa ha evolucionat en l'àmbit coreogràfc i comunicatiu, ja sigui en la dansa clàssica ocontemporània?

Jo crec que si, evolucionem amb els temps, sempre hi ha coses millors que altres. Abans la dansa al'escenari era una historieta, i hi havia més distància entre el públic. Ara la dansa parla més delsproblemes actuals i aquesta hi és més prop de la gent. Actualment hi ha més consciència de la importància de la dansa en el context social, en canviantigament eren contes i històries que et portaven a un somni i sobretot en clàssic.Llavors ja no són històries de A a Z, hi ha imatges més fortes que arriben molt més a l'espectador iles pot relacionar mes amb el què veu.

Creus que l’escenografa aporta també a l’hora de transmetre el missatge?

Crec que l’escenografa pot complementar (inclús fer un pas a dos amb el ballarí), però de vegadesno cal tant per explicar una història, tot depèn del context. Per exemple jo prefereixo fer un gatsense el vestit, perquè justament així has de fer entendre que ets un gat gairebé nu. Total’escenografa és important, però mai ha de substituir al ballarí. La llum la considero una eina perdonar suport i donar l'ambient a la peça. Cada peça ha d'aportar a una altra, això ésl'imprescindible.

Jiří Kylián

L'últim referent que volíem conèixer és Jiří Kylián, ja que gràcies als llibres trobats de Nacho Duatoi Liceu hem descobert que va ser mestre seu. Després de llegir-nos una mica el llibre hem vist que Kylián li dedica a Catherine, ja que també vaser alumna seva. La coreografa de Jiří Kylián es caracteritza per una gamma de qualitats demoviment que evolucionen cap a formes més essencials i abstractes. Les bases clàssiques sóntrencades per petits espasmes, tremolors, canvis sobtats de to i accents inesperats, incorporant lestècniques Graham i Limón. Cada cop més utilitza moviments inspirats en imatges quotidianes.

DESCOBRIM EL MAE


16

El coreògraf dóna pautes als intèrprets deixant així marge per la improvisació, on s’estableixentermes de qualitat de moviment però no la seva forma concreta. Kilian no solament busca elsrecursos més essencials i carregats de sentit en relació amb el missatge que vol transmetre, sinó que amés a més no ens mostra frontalment, utilitza per una banda accions simultànies i de l’altra el fet desimular-ne algunes fora de focus, poc o gens il·luminada, això ajuda a potenciar la dimensió poèticade l’espectacle. Aquesta coreografa d’una lògica més poètica que narrativa dispara la imaginació del’espectador i provoca fascinació al públic. Amb una eina de comunicació que no expressa capmissatge però que, a través d’un canal insert arriba a l’espectador alterant les seves emocions.També cal remarcar el fet que Kylián trenqués la paret invisible que separava l’artista del públic.Antigament la dansa és mirava des de la distància, en canvi actualment l’espectador està cadavegada més integrat en la funció.Cercant en el catàleg biblioescènic del MAE vam trobar un llibre que ens explicava amb detall elque necessitàvem. Aquest llibre s’anomena ¡A bailar a la calle! Danza contemporanea, espacio publico yarquitectura, de l’autora Victoria Pérez Royo. La dansa de participació, el que intenta és que hi hagiuna interconnexió de moviments entre el ballarí i el públic, ja que així la percepció de la coreografafa un gir de 180 graus.Finalment, hem descobert que els dos coreògrafs més propers s’unissin amb un ídol de la dansa, JiríKylián, un ballarí i un coreògraf. A la coreografa de Jiří Kylián hem observat que ell el que volia era transmetre conceptes diferents,trencant així la tendència de l’època. Kylián evoca uns sentiments i emocions que fan vibrar alpúblic. Nosaltres hem tingut l’honor de poder aconseguir un fragment d'una de les sevesprestigioses obres com ara “Bella Figura”, aquesta obra està realitzada d’una manera molt senzilla,és a dir en l'escenari només hi observem els ballarins, la indumentària que porten i la il·luminaciópertinent per a l’escena, amb aquests tres elements crea una magnífca coreografa. Aquesta, té undetall que la fa única, juga amb la part despullada del torç tant amb dones com amb homes, això faque la posició i tessitura on es trobarà el públic serà molt diferent a l'habitual. Aquest element queKylián incorpora fa que hi hagi un abans i un després en la creació coreogràfca, ja que aquestdetall no hagués estat possible uns anys enrere. Aquesta obra va tenir unes crítiques excepcionals,tant en l'àmbit professional com en l'àmbit amateur.

“Un ballo” de Jiří Kylián

DESCOBRIM EL MAE


17

Hemeroteca i Escena Digital

“S'ha de deixar que cadascú s'expressi segons les seves motivacions internes”

Pina Bausch

BUSQUEM INFORMACIÓ EN ALTRES FONTS DELMAE

Escena digital: cartells

El següent cartell que hem triat ens mostra que la companyia de Pina Bausch va fer un espectacle alTeatre Nacional de Catalunya el 2004. Pina ha generat diverses polèmiques sobre creació ipercepció del moviment. En aquesta imatge podem veure dos dels seus ballarins, la noia presentaunes extremitats robustes i musculades, factors que indiquen que no són seves, sinó del noi. Lanostra coreògrafa ha intentat mostrar una metamorfosi entre el físic d’un home i el d’una dona.Creiem que ha fet servir aquesta imatge, ja que és impactant, i crea concretes refexions sobre elpoder que té l’home sobre la dona o el vulnerable que pot ser ella en algunes situacions.

DESCOBRIM EL MAE


18

Hem triat aquest segon cartell, ja que volíem veure com es feia publicitat d’un ballet del prestigiós

director artístic Nacho Duato. El disseny d’aquest cartell refecteix l’època en què es va fer, ja que

actualment hi ha noves tecnologies que permeten realitzar dissenys innovadors i trencadors. En el

cartell podem observar quins dies es representà el ballet, l’any de la creació, els ballarins que

actuaran, la música que s’utilitzarà per a cada escena i el lloc on es mostrarà l’obra al públic en

aquest cas El gran teatre del Liceu.

DESCOBRIM EL MAE


19

Hemeroteca

Aquests són els articles de premsa que hem trobat a la Hemeroteca:

Hem volgut posar aquest article, ja que Cesc Gelabert és un coreògraf català molt reconegut hi vampensar que podria ser interessant observar quines creacions va presentar, en aquest cas a Cardedeu,l’any 2008. Gelabert recorre món acompanyat de la seva mà dreta Lídia Azzopardi, tambécoreògrafa de la seva mútua companyia de dansa. Presenten un programa de dues coreografesindependents, que són un refex de la versatilitat i la riquesa coreogràfca de les propostes de lacompanyia. “Orion” una de les peces que ballen, porta a terme algunes de les explicacions de laciència moderna, l’evolució de les espècies de Darwin, les neurociències cognitives... per altrabanda, mostraran al públic una altra peça anomenada “Caravan”, amb un títol que prové de lapeça homònima de Duke Ellington. Aquesta peça té el punt de partida en l’arribada i la trobadadels ballarins en un territori desconegut i incert.

DESCOBRIM EL MAE


20

Aquest article de premsa, parla sobre el primer muntatge de la “Companyia Nacional de Danza”que va ser representada a Barcelona per el coreògraf Nacho Duato, en el Gran Teatre del Liceu. Eldocument ens narra una crítica de Duato dirigida a la direcció del Teatre del Liceu. Va ser peraquesta raó que vam decidir escollir-lo, ja que ens va cridar molt l’atenció de què un coreògraf comell pogués fer una crítica d’aquesta manera.

DESCOBRIM EL MAE


21

Hem escollit aquest article perquè ja només llegint el títol ens ha cridat l’atenció. Aquest documenttracta sobre la coreògrafa alemanya Pina Bauch, i ens explica que després de molt temps Pina arribaal Teatre Liceu amb dues obres, “La consagració de la primavera” i “Café Müller”. Aquestes pecesvan ser el seu primer èxit internacional. La primera explica la música del compositor Stravinsky i lasegona, narra un buit real acompanyat amb dos operes. Són unes peces totalment diferents que lesque acostuma a realitzar ella i per aquest motiu són tan especials. Ens ha agradat saber que Pina Bauch ha vingut a Barcelona a presentar les seves obres, ja que pernosaltres és una gran coreògrafa.

DESCOBRIM EL MAE


22

Procés de Recercad'Informació

“L'escenografa pot inclús fer un

pas de deux amb el ballarí”

Catherine Allard

PROCESSOS DE RECERCA FETS AL MAE

Catàleg biblioescènic:

1. Per trobar informació sobre la comunicació no verbal hem buscat el catàleg del MAE, onhem escrit com a paraula clau La comunicación i ens han sortit 14 resultats. D’aquests hemescollit i tret informació del llibre La comunicación no verbal de Flora Devis, ja que després dellegir per sobre uns quants, aquest era el que estava més ben explicat.

DESCOBRIM EL MAE


23

2. Per buscar informació sobre la paraula clau coreografa, vam anar al catàleg de la bibliotecadel MAE i vam buscar aquesta mateixa paraula. Un cop vàrem veure els resultats, vampoder comprovar que hi havia més de 800 llibres que tractaven sobre aquest tema. Així quevam iniciar un procés per anar descartant llibres. El primer que vam fer, va ser buscar lamateixa paraula clau coreografa però amb castellà. Llavors, el nombre de llibres ja es vareduir a uns 209. A continuació vam escollir els que ens semblaven que podien contenir lainformació que volíem esbrinar com : Què és una coreografa, els passos que es poden seguirper crear-ne una, quins elements la formen... Al fnal ens van quedar pocs que poguéssimutilitzar per respondre les nostres preguntes, i d’aquests ens vam centrar en un únic llibre onla informació era clara i precisa, Coreografa de Sandra Cerny Minton.

DESCOBRIM EL MAE


24

3. Per trobar informació sobre les coreografes de Nacho Duato, hem buscat al catàleg delMAE, la paraula clau Nacho Duato on ens han sortit 36 resultats. D’aquests hem escollit i tretinformació dels llibres El placer de la danza escrit peel mateix Nacho Duato i CompañiaNacional de Danza, que aquest últim l’hem utilitzat per veure si tenien relació Jirí Kylián ambNacho.

DESCOBRIM EL MAE


25

DESCOBRIM EL MAE


26

4. Per trobar informació sobre la dansa de participació, hem buscat al catàleg la paraula Danzacontemporànea, on ens han sortit 26 resultats, dels quals hem escollit i tret informació del llibre¡A bailar a la calle! Danza contemporània, espacio público y arquitectura. Aquest llibre ens ha servit perentendre el contacte dels ballarins amb el públic, trencant així la quarta paret. També hemaproftat per buscar un llibre sobre Jirí Kylián ja que ell estava relacionat amb la dansacontemporània.

DESCOBRIM EL MAE


27

DESCOBRIM EL MAE


28

5. Per portar una mostra a l’exposició i veure imatges per inspirar-nos, vam decidir buscar coma paraula clau La dansa catalana, on ens van sortir 27 llibres dels quals vam escollir el llibreDansa, noves tendències de la coreografa Catalana.

DESCOBRIM EL MAE


29

6. Per poder descriure amb les nostres paraules una de les coreografes de Jirí Kylián vamdecidir buscar un video, per fer-ho vam anar a l’escena digital, i com a paraula clau vamposar Kylián, Jirí ens van sortir 17 resultats, dels quals vam escollir Nederlands dance theater inJirí Kyliáns.

DESCOBRIM EL MAE


30

Hemeroteca

1. Per buscar un article de premsa sobre el progrés coreogràfc, vam entrar a la hemerotecadigital, vam clicar a consulta i seguidament a la casella de cercar vam escriure-hi l'evoluciócoreogràfca.

DESCOBRIM EL MAE


31

Un cop buscat el terme vam poder comprovar de que hi havien 895 articles de premsa quetractaven sobre aquest tema, així que un cop més vam iniciar un procés de reducciód’articles. Vam mirar la primera pàgina i una companya de l'equip li va cridar molt l'atenció un articleen especial, ja que era del seu poble. El vàrem llegir i vam veure que era interessant i varemdecidir posar-ho. L’article té el títol de Gelabert porta la seva dansa contemporània a Cardedeu.

DESCOBRIM EL MAE


32

2. Desprès d'haver triat el primer article de premsa em vam voler cercar un sobre el coreògrafNacho Duato. Un cop buscada la paraula clau ens van sortir 469 articles. Vam seguir el mateixprocediment que anteriorment i el fnal en vam escollir un amb el nom de Duato estrena unmuntatge sobre la tortura al Liceu. El vam triar ja que ens va cridar molt l’atenció nom.Un cop vam tenir el tercer article, vam voler buscar-ne un altre que estigués relacionat ambla Pina Bausch. Sobre ella vam trobar uns 386 articles, que el fnal ens van quedar reduïts enun únic, anomenat La Pina més dura al Liceu.

DESCOBRIM EL MAE


33

DESCOBRIM EL MAE


34

Imatges

En aquest projecte, hem volgut incorporar un seguit d’imatges en que hi veiéssim els principalstemes cercats i la manera en que els hem arribat aconseguir.

1. La primera imatge que vam buscar va ser sobre el MAE. Per aconseguir aquesta imatge vamentrar a la pàgina inicial del MAE i vam fer captura de pantalla.

Per cercar una imatge sobre la coreografa, vam haver d’entrar a la pàgina inicial del MAE i anar al’apartat de l’escena digital. Un cop vam entrar vàrem cercar la imatge mitjançant la paraula clauCoreografa de dansa, i vam obtindre 42 resultats.

DESCOBRIM EL MAE


35

Un cop vam examinar les imatges, vam triar-ne una que representava una obra interpretada peralumnes del nostre institut, i va ser per aquest motiu que vam decidir posar-la.

“Demoiselles,Companyia de l’Institut del Teatre”[Imatge]. Barcelona: Institut del Teatre, disponibledes d’Internet en: http://colleccions.cdmae.cat/catalog/bdam:327704

DESCOBRIM EL MAE


36

http://colleccions.cdmae.cat/catalog/bdam:327704

2. La següent imatge que vam decidir buscar va ser una en que hi sortís el coreògraf NachoDuato. Així que vam posar el seu nom a l’escena digital i ens van sortir unes 19 imatges.

Al fnal vam acabar per triar-ne una en que Nacho Duato n’era l’escenògraf.

DESCOBRIM EL MAE


37

“Jardí tancat”[Imatge]. Barcelona: Teatre Adrià, Abril, 1997, disponible des d’Internet en:http://colleccions.cdmae.cat/catalog/bdam:325435

DESCOBRIM EL MAE


38


3. La tercera imatge va ser sobre Jirí Kylián, i un cop buscat el seu nom vam obtenir unes 9imatges.

Vam acabar triant-ne una en que els ballarins de l’Institut del Teatre en que interpretaven un ball deJirí Kylián, ja que vam pensar que era una imatge molt bonica i ens va fer gràcia que hi sortissinballarins de l’IT.

DESCOBRIM EL MAE


39

“Un Ballo de Jirí Kylián. IT Dansa-Jove Companyia de l'Institut del Teatre” [Imatge]. Fotografad’escena, disponible des d’Internet en: http://colleccions.cdmae.cat/catalog/bdam:329087

DESCOBRIM EL MAE


40


També vam realitzar una sèrie de recerques per buscar diferents temes però en la majoria de casosno vam obtindre el resultat que ens plantejàvem. Així doncs vam haver d’anar a buscar les imatgesmitjançant el cercador de Google.

1. La primera imatge que vam cercar fent servir Google va ser sobre el coreògraf WilliamForsythe.

DESCOBRIM EL MAE


41

2. La següent imatge que vam buscar va ser sobre Màrius Petipa.

DESCOBRIM EL MAE


42

3. La penúltima que vam buscar va ser una en que hi sortís el ball de Minus 16.

DESCOBRIM EL MAE


43

4. Per últim, vam volgué buscar una imatge sobre la directora de IT Dansa, Catherine Allard,ja que li vam fer una entrevista.

DESCOBRIM EL MAE


44

VOCABULARI

Biombo: Marc de fusta. Els bidons serveixen de fons d'escenari y de taló grec en actuacionsinformals.

Cinestèsic: Relatiu a les sensacions corporals que informen sobre la posició, moviment o tensió del cos.

Cubisme: Moviment artístic modern que es caracteritza per estructures abstractes.

Entitat virtual: Il·lusió que el públic contempla en assistir a la representació de una peça de dansa. El espectador compren elements que no existeixen en la realitat física però que el coreògraf crea artísticament.

Espai negatiu: Espai que rodeja les parts del cos d'un ballarí, o espai entres dos o mes ballarins.

Estèreo: Que implica el us de diverses micròfons i dos canals de transmissió per aconseguir laseparació del so captat en viu.

Interactiu: Comunicació bidireccional facilitada per ordinadors entre ballarins i diversos mitjanstecnològics.

Monoaural: Transmissió o gravació del so mitjans una sola via de transmissió.

Oscil·lació: Us d'energia que passa un arc en el espai.

Pantomima: us no verbal però realista de l'acció i els gestos com mitja d’expressió.

Pedestres: Descripció de moviments en la vida diària i que no es fan servir tradicionalment en la dansa, com assentar-se, posar-se de peu, menjar o escriure.

Retaule: Secció d'una dansa en la que és realitzen diferents moviments en el espai escènic.

DESCOBRIM EL MAE


45

VERIFICACIÓ DE LA HIPÒTESI I CONCLUSIÓ DELTREBALL

Gràcies als llibres La comunicación no verbal de Flora Devis i Coreografa de Sandra Cerny Minton,podem dir certament, que la nostra hipòtesi sobre que una intencionalitat comunicativa és la basepels missatges que volem transmetre al receptor, per la creació coreogràfca i que és un dels elementsmés importants en la comunicació, és verdadera. No hem trobat cap llibre que ens pogués verifcar que el cos del ballarí es l'eina i la coreografa elcodi en el procés de comunicació. Malgrat això, pel que hem llegit sobre la comunicació en dansaen els llibres anomenats anteriorment i l'opinió de professors, podem dir que es molt possible quesigui cert que el cos del ballarí sigui l'eina o, com hem preferit dir-li després d'haver rebut aquestainformació, el canal per on passa el missatge del coreògraf, i que la coreografa (moviment) sigui elcodi.Per altra banda també vam suposar que l'attrezzo, la música, el vestuari, la il·luminació..., erenaltres factors secundaris però no menys importants i després de recollir informació també del llibreCoreografa ara podem dir que és cert, i que ajuden i infueixen molt a transmetre el missatge alreceptor.Com no hem trobat llibres on hi hagués la informació que volíem sobre l’evolució coreogràfca, nopodem considerar el pas del temps ni l'evolució com una gran infuència de la creació coreogràfcani de la intencionalitat comunicativa, malgrat que nosaltres creiem que sí que en té.

Una vegada enllestit el nostre projecte, podem observar com a conclusions que:

Aquesta recerca, ens serà útil per encarar el projecte de recerca que realitzarem a batxillerat.Hem après que el MAE (Centre de documentació i Museu de les Arts Escèniques), és el mitjà de referència d’informació i recerca de les arts escèniques catalanes, que compte amb diversos recursos,i que el tres principals són:

El Catàleg Biblioescènic, on podem localitzar llibres a partir de paraules clau que s’ajusten a cada necessitat.

L’Escena Digital, que és el dipòsit del fons d’arxiu del MAE, on podem consultar un seguit de col·leccions d’escenografa, fgurinisme, titelles, cartells, art i indumentària i una part de l’arxiu fotogràfc

L’Hemeroteca Digital, que recull i dóna accés a notícies publicades a la premsa sobre les arts escèniques a Catalunya, i ens permet accedir a una ftxa descriptiva sobre cada notícia.

El resultats obtinguts en aquest treball, han acabat complint els nostres objectius proposats en l’inici,tot i que en alguns casos ens hagués agradat entrar més a fons i trobar més informació. Gràcies a aquesta recerca, hem pogut també aprofundir en el tema de la intencionalitat comunicativa. I tambéhem estat capaços de realitzar un estudi de la creació coreogràfca hi ho hem pogut relacionar amb el transcurs de la comunicació. Tot i que, en alguns casos, hem trobat algunes difcultats alhora de cercar llibres que continguessin la informació necessària per realitzar el treball, ja que molts d’ells, contenien una informació molt limitada, i alguna vegada no n’hem arribat a trobar.

DESCOBRIM EL MAE


46

BIBLIOGRAFIA

ÀVILA, Raimon. Jirí Kylián somniador de danses. Barcelona, 2003.

AZNAR, Josep [et al.]. Dansa Noves tendències de la coreografa catalana. Barcelona, 1994.

“Ballet lírico Nacional” [Cartell] . Barcelona: Gran Teatre del Liceu, Agost, 1992, disponible des d’internet en: http://colleccions.cdmae.cat/catalog/bdam:213357

Bella Figura [Video], en : Nederlands dans theater celebrates Jirí Kylián. Art Haus Musik, 1998.

Biblioescènic. Catàleg bibliogràfc i audiovisual [En línia]. Barcelona: MAE. Disponible des d’ internet en: http://cataleg.cdmae.cat/?locale=ca [consulta 23- 02- 15].

CASAS, Jordi. Für die Kinder Von gestern, Heute und morgen.[ Cartell]. Barcelona: Teatre Nacional de Catalunya, Maig 25, 2004. Disponible des d’internet en: http://colleccions.cdmae.cat/catalog/bdam:210810

CERNY MINTON, Sandra. Coreografía: Método básico de creación de movimiento. Badalona: Paidotribo, 2007.

DAVIS, Flora. La comunicación no verbal. Madrid: Alianza, 2012.

DUATO, Nacho. El placer de la danza. Madrid: Sintesis, 2005.

Escena Digital. Base de dades d’arxiu i museu [En línia]. Barcelona: MAE. Disponible des d’internet en: http://colleccions.cdmae.cat/ [consulta 23- 02- 15].

“Gelabert porta la seva dansa contemporània a Cardedeu” El 9 nou, Març, 28, 2008. Disponible des d’internet en: http://hemeroteca.cdmae.cat/jspui/handle/65324/14596

Hemeroteca Digital [En línia]. Barcelona: MAE. Disponible des d’internet en: http://hemeroteca.cdmae.cat/jspui/index.jsp [consulta 23- 02- 15].

PASCUAL, Roger, “ Duato estrena un muntatge sobre la tortura al Liceu” El Periódico de Catalunya, Juliol, 31, 2004, Barcelona. Disponible des d’internet en: http://hemeroteca.cdmae.cat/jspui/handle/65324/7285

PÉREZ ROYO, Victoria. ¡A bailar a la calle! danza contemporánea, espacio público y arquitectura. Salamanca:Ediciones Universidad de Salamanca, 2008.

PORTER, Marta, “La Pina més dura al Liceu” Avui, Sept. 9, 2008, Barcelona. Disponible des d’internet en: http://hemeroteca.cdmae.cat/jspui/handle/65324/16006

DESCOBRIM EL MAE


47

http://hemeroteca.cdmae.cat/jspui/handle/65324/16006


http://hemeroteca.cdmae.cat/jspui/index.jsp


http://colleccions.cdmae.cat/


http://cataleg.cdmae.cat/?locale=ca


AGRAÏMENTS

En primer lloc volíem agrair de forma especial a la nostra tutora Montse Domingo, a la cap deldepartament d’humanitats, M. Antonia Companys i a la Biblioteca General amb tots els seusintegrants i col·laboradors al MAE per la seva dedicació i confança que ha deposat en nosaltres,això juntament amb les seves paraules d’ànim ha fet que no ens ofusquéssim quan semblava que noarribava el fnal. També volíem agrair de forma especial a Catherine Allard, gràcies a ella vampoder completar part del projecte, l’entrevista a un coreògraf. I en acabar voldríem donar les gràciesa la resta de professors per la dedicació que ens han mostrat al llarg d’aquesta setmana.

Aquí s’acaba el nostre treball de Recerca.

Moltes gràcies,Xènia Kuzakova, Esther López, Estel Tomasa, Paula Tarraguel i Andrea Vilarrubias.

Barcelona 27 de Març del 2015.

DESCOBRIM EL MAE


48

la creaciÓ coreogrÀfica i la intencionalitat

Documents