la cooperació al desenvolupament de creu roja. parlament de catalunya

La Cooperació Internacional de la Creu Roja a Catalunya

El compromís continuat contra la pobresa arreu

Sumari

1. L’acció internacional de la Creu Roja a Catalunya

1.1. Dades i balanç

1.2. Programes de Cooperació internacional

1.3. Som part de la xarxa humanitària mundial

2. El repte humanitari: l’Informe Mundial sobre Desastres 2011: fam i malnutrició

2.1. Crisi del sistema alimentari mundial

2.2. Contradiccions de la situació

2.3. Algunes possibles solucions

3. Actuació en la crisi humanitària de la Banya d’Àfrica

3.1. Situació actual

3.2. Dos nivells d’ intervenció en la crisi

4. Conclusions finals


1. L’acció internacional de la Creu Roja a Catalunya


1.1. Dades i balanç

Dades de Cooperació Internacional de la Creu Roja a Catalunya el 2010 : 251.319 persones ateses.

Acció humanitària i emergències: 164.389 persones ateses Cooperació al desenvolupament: 48.389 persones ateses Sensibilització: 38.541 participants

Amb els projectes de desenvolupament, treballem per incidir sobre les causes directes de la pobresa arreu.

L’acció humanitària ha de ser coordinada, adequada i planificada.


4. VOLUNTARIAT

1.2. Programes de Cooperació Internacional 2010-2011


1.3. Som part de la xarxa humanitària mundial

Catalunya és dins la xarxa mundial de resposta humanitària del Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja. Està especialitzada en alberg i refugi. Aposta pels allotjaments progressius. Som canalitzadors i articuladors de la solidaritat catalana. En aliança i finançament amb les administracions, les empreses i la ciutadania.


2. El repte humanitari: l’Informe Mundial sobre Desastres 2011: fam i malnutrició


2.1. Crisi del sistema alimentari mundial

925 milions de persones passen fam crònica al 2010 (FAO). 15% de la població mundial va a dormir amb fam. El 60% són dones. Uns 3 milions d’infants moren abans dels 5 anys per desnutrició i 178 milions pateixen retard en el creixement. 2.000 milions de persones tenen una dieta sense minerals i vitamines suficients. La pobresa es la principal causa de la desnutrició per la manca d’accés als aliments L’augment dels preus dels aliments agreuja encara més la situació.


2.2. Contradiccions de la situació

1.000 milions de persones passen gana vs. 1.500 milions són obesos. L’obesitat es propaga per tot el món, incloses les economies emergents on la gent cada cop menja aliments processats. El rendiment agrícola va augmentar notablement. El 30% dels aliments conreats no s’aprofiten. Els països desenvolupats tampoc són immunes a la fam:

EUA: 40 milions de persones van rebre cupons d’aliments el 2010, amb un cost per l’estat de 70.000 milions de dòlars. A Nova York, l’organització City Harvest, proporciona aliments a més de 300.000 persones per setmana Més de 240 bancs d’aliments operen a 18 països europeus. A Catalunya, la Creu Roja ha distribuït més de 9 milions de kg d’aliments per a més de 143.000 persones el 2011. Banc Mundial 2005: la malnutrició costa 80.000 milions de dòlars anuals a l’economia global.


2.3. Algunes possibles solucions

Fomentar l’ajut als minifundistes amb subsidis agrícoles bàsics, com llavors i fertilitzants. Establiment de nous reglaments per neutralitzar la capacitat dels especuladors de disparar la volatilitat dels preus mundials dels aliments. Ampliació de la protecció social per què les persones pobres puguin comprar els aliments necessaris i garantir que que estiguin disponibles al seu entorn. Ajudar els camperols més productius: les dones.


3. Actuació en la crisi humanitària a la Banya d’Àfrica


3.1. Situació actual

Més de 12 milions de persones afectades per la fam. Milers de persones desplaçades de Somàlia pel conflicte bèl·lic, la fam i la sequera a tota la regió:Kenia, Etiòpia i Djibuti.

La sequera més greu en 60 anys i previsió de continuïtat el 2012.


3.1. Nivells d’ intervenció en la crisi

2 nivells d’actuació:• Ajut humanitari immediat i urgent per a

cobrir les necessitats bàsiques de la població desplaçada.

• Provisió d’ajuts per a la inversió en béns i subministraments per al desenvolupament productiu i socioeconòmic de la població local.

Àmplia operació d’Ajut Humanitari del Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja amb una crida per atendre 2,850 milions de persones de la zona durant 12 mesos.


4. Conclusions finals i recomanacions


4.Conclusions f inals i recomanacions

La cooperació internacional no és una opció. És una responsabilitat del nostre país cap els països en desenvolupament i la seva ciutadania.

La dicotomia entre la crisi d’aquí i la d’allà és una fal·làcia. Totes dues les generen la pobresa i les desigualtats en la distribució dels recursos. El que aquí és una qüestió d’exclusió social, allà és una mera qüestió de supervivència.

Hem d’estar decidits a seguir invertint en el ple desenvolupament dels pobles i de les persones més vulnerables.


4.Conclusions finals i recomanacions

És responsabilitat de tots els estaments socials de poder articular un ajut suficient, sostingut i eficient en la cooperació internacional feta des de Catalunya.

Les organitzacions socials estem determinades a ajudar, ara més que mai, i a construir un futur social més just, solidari, equitatiu i sostenible al nostre país però també arreu del món.

Apostem per una desburocratització de la gestió de la cooperació al desenvolupament de processos a favor de la qualitat de l’impacte en les persones.

No és de justícia social no haver arribat a la fita del 0,7%, fins i tot en períodes de bonança econòmica.


www.creuroja.org 902 22 22 92

Humanitat

Imparcialitat

Neutralitat

Independència

Voluntariat

Unitat

Universalitat

“Si el lliure joc de les forces de mercat va redundar que el 15% de la humanitat pateixi gana mentre un 20% té sobrepès, alguna cosa va malament. L'economia existeix per a la gent, no a l'inrevés”.

Bekele Geleta, Secretari General de la FICR

Informe Mundial sobre Desastres

2011

la cooperació al desenvolupament de creu roja. parlament de catalunya

Documents