l' h\'.·.' l' "

PLANTA 8 Revista de la Facultat de Física . n29 Febrer 1980. Edita C.A.F.

SUMAR!

Editorial 3

Ci&noia i Teonologia 4 Entrevistes 11

Creaci6 literAria 22

Faoultat 26

Artioles d'opini6 32

B'dstia 40

Cinema i ou1tura 42

Entreteniment i humor 45

R.EDACCIÓ Josep Ol~orta Rioard R<nrira

Carlota. Oli~er Toni Serrallonga

Jordi ortín

D.L. B .. 5781-80 Imprimeix CPDA Diagonal, 647-

" . . l,;;.j·~ " : " \.': ,41~:\I.U~\'¡, <

Ge11l!ila. Ses'

•

Leonor Taraso6n

Joan Va.118

Jordi Viñals

I EDITORIAL I

La Llei d'Autonomia Universit!ria 6s una llei molesta inol~s per als qui l'han gestada. L~obligaoi6 de legislar, impregnada d'un recel oonsiderable, po~ ten a aquesta llei exoessivament reglamentista i regresiva.

En primer 1100 la Llei retalla, oom s'ha repetit tants de oops, l'Autono­mia de Catalunya, les seves compet~ncies en mat~ria d'ordenacieS educativa i i~

vestigacieS, relegant a més a més el oataU. en segon terme oom a llengua a la Universitat. Defensar avui explíoitament el dret a 1'118 del oastella és una po,!!. tur~ defensiva i fora de lloc.

Tampoo es pot admetre la finan9aoi6 estatal d'universitata privades si les públ,iques no disposen d'una infraestruotura i d 'tins mi t jans sufioients per a p~ der desenvolupar la seva prapia misaieS. Aotuar d'altra manera signifioaria re­nuno,iar a la seva reestructuracicS i adequaoi6.

Sembla tamb~ negatiu englobar totes les Universitats de l'Estat en una llei tan minuciosa, sense valorar no només la seva diferent estruotura actual, sina tamb~ la de les oomunitats on s'integra. Moltes parts de la llei que aquí seSn un pas endarrera poden ser oonsiderades avan9ades per altres universitats.

Pera a la Universitat li oal oomen9ar un periode d'ordenaoicS i planifioaoieS replantejant també les bases de la seva estruotura. Neoessita unes regles de joc que clarifiquin la seva dinamioa interna,els seus reoursos i les seves possi­blesl dependtlnoies de l'8Xterior.Tampoo ha d'oblidar-se que és impresoindible una. a.utonomia-eina i mai una autonomia-meta. Els problemes hi seran mentre no hi hagi grana dosis de oapaoitat de treball, de oapaoitat de realisme i, sobretot, de re~ ponsabilitat. En aquest sentit és neoessaria una llei, i una llei efeotiva respe~ tada, per totsels qui formen la comunitat universitaria.

Aquesta darrera setmana. de vaga ha estat fonamentalment positiva. D'una ban­da s(ha acostat el problema a l'home del oarrer, i a l'home del oarrer de deb?>, per a qui encara els universitaris som gent privilegiada. El resultat total no ha estat pas negatiu, ana al oontrari. Cada dia, puntualment, els méa relevants esd~ veniments han aparesout a les primeres planes deIs diaris; l'assist~noia als ao­tes de distriote ha estat massiva i es pot oonsiderar que avui hi ha una impor­tant! oonsoienoiacicS.

Malgrat aixa, la situaoieS a la nostra facultat ha estat diferente És lamen-table que un problema tan nostre, tingui tan poo poder de oonvooat~ria. És trist comprovar oom el debat, el dialeg i la partioipaoieS en els actes programa.ts. per a lasetmana de vaga. hagin estat gairebé nuls. Seguim mostrant una manoa d'imagi­nació, d'idees i, principalment, d'intertls. Si ~s olar que el problema ha estat la manoa de participaoicS, cal qUestionar-se quins scSn els motius que l'han gener~ da. En aquests moments és neoessari un prooés d'auto-or!tioa per part d'aquells qUi,/amb un innegableesfor9, han intentat moure i motivar, que scSn en definitiva els qui han estat durant aquesta setmana a la Facultat. Sembla que majoritariament s'ha adoptai ..na actitut molt ooncreta: continuar amb el treball i l'estudi de sempre -oal tenir present que en aquesta ~pooa del curs oomen9a a haver-hi exa­meDST i per altra banda participar en aquells actes que han oonsiderat más impor­tants i trasoendents. No oomptar amb aquest fet pot portar a ignorar quina ás la motivaoieS real de l'alumnat i a oaure en properes ocasions en errors semblants.

PLANTA 8-3

UNA CONSTANTE VARIABLE ...

LA CONSTANTE DE BUDDLE -Es sabido que,una de las constantes físicas

para la que más valores han sido aceptados en los últimos años,ha sido la constante de Hubble (pu­di'ndola considerar como la más"variable" de las constantes)·.lPor qu' numerosos astrónomos y astro físicos de hoy día se afanan en medir el valor de la misma?Si hojeamos las revistas especializada~ observamos con reiterada insistencia la publica­ción de resultados al efecto.lOu' importancia tie ne el conocer con precisión su valor?Vamos a in­tentar esbozar algunas respuestas al tema.

Paradoja de Olbers

Remontémonos,para ello,a una pregunta previao enunciada a principios de siglo XVIII por Edmund Halley: "lPor qué el cielo es negro de noche?". Esta,aparentemente,fútil pregunta no tiene fácil respuesta.

más aún.Si suponemos que el Universo tiene una estructura lo más simple posible a escala glo bal (es decir,una distribución homog'nea de mate: ria),el flujo del fondo del cielo ("background ra di,tion")debería ser infinito.

En efecto,imaginemos un Universo infinito y estático,donde las estrellas y las galaxias perm~ necen fijas unas respecto a otras.Sea N el número total qe estrellas y consideremos la luminosidad solar (Le)como una luminosidad tipo (o media) de cada estrella.El flujo de energía recibido en un punto del Universo (por ejemplo,la Tierra) será el producto del flujo estelar individual (Le/4~R2) por el número de estrellas visibles desde O:

f = f N En cualquier dirección que tomemos a partir

de O acabaremos encontrando una superficie estelar que irradia hacia nosotros (recordemos que setra ta de un Universo estático y homogéneo a escala global).Según la figura,consideramos un elemento de volumen dV que subtiende un ángulo sólidoQ y

-...... .......

"~V dN.n. /

/ / ./

/ /. \

/

PLANTA 8-4

\ \ \ \

que contiene dN~ es-trellas •

Si

dNn.= .{n

el dV

df

flujo es

= f

dN n = dV

=

recibido de

dN = 4~=2 nnR2

dR

HALLJ·:y (Edm"lld), ... ~ln)¡Hlmll hrllaJ111.:t' (H¡¡gg<fSwn, Lun.!,,·, Ih~td,reenwlch 1742). Huo de;: Wl nco COnll.:r,,:lanlc en Jabtmcs, desde 11U\' Juven se d~dh':(l va a las matemáticas ya la blrllnllmÍa. En J b 7n st" embarcó hacia Sanla Hdrna. dondt' ob!<lc..'n(S d paso de Mercuri" f IrllZÚ d prim"r catalogo d( (strellas del cielo .U)(nll. \,{uc publictl a su regreso a Inglaterra, ..... 11 el IIlulo de (."lhll,JKI4S .\ltd/llTU11I UUS1TU!tWfI

(lb79J. En IbH2 tlh:-'l'rvú el l:Omcla qUl' IIt'\ a \U nomhn', ,,:uY'1 ,·,rhit-."t ,ah.:lllú. y aJltllh i6 "'11 regreso para firll':-' lit' 1'':',1'( u pnm:lpl~ I~ lil' I '/')'J,

Fue, p'ue~, d pnml'lO t:1I pr<:~e~ir d .r\.'ton1i ¡j ptrihelio de los (.:Ollll·la!o> penóc.hcos, Era pro. ¡"nor dI: geometria en h.l universidad de Oxli.lrd (170l) ,.uandu puhlKl' l. mas importan!" d( 'u, \l!brd) ,\'ytliIPÚJ u.Ilr",¡,'mlw ,,,,,,eu,·tU.' (17()')),

donl.k '.~xpuso ..,;u tcona l1l' los l:ometas. En 171H pu~o en c\ldcncia el movimicnw propio di' la~ estrdJas, uemostrando que algunas habian <>IITlblado d( lugar desde las observaciones dl'

. l\llomeo, En 1720 SUl"l'Wú a FlamsICl.-d Ct ,mt I

cl.)1~tlm;mo rt:al, y, a p"sar de su avanJ'.ada edild, "'JmetlÓ la ctI1lprCSi:l Je ohservar d movimiento icncnd de la Luna en un periodo de dieCIOcho IlnlIS n~t" 172, v hasta su muerle trdhajú i11 \u:' ""hI", ,J-'fl , ,,,, 'ni" III (17t;2/ I Uyil ,'xar .. IIluJ ntl tu,· supl·rada \:1) mw.:hus ilño!'!. En 11\11,11 se: k Jdlt, la fúrlllllla lid nivd haroltWI flCIl I~» Eu '·'h ~I' I'lIlptl~1 Jl'lallllloal la nhld

dr la 'IUIIII 11 pmlll 011· 1;1 ~OIIl'·llllallllll '·'1 ..;Ü 1.1\- hl~ •• t(II.I~, IIJ:trinbS ,\,111." \TI'II.d .. 111I1I1t"·1I

t'fl geurnelria aJllIgua ~ dllll ¡,JIVl'I":-..1 \'l·rMtlllt· ... Jt 1a.'1 .Ihra~ ,k Aptllolllo \ de MClh:J.IO

Edmond HALLEY gabinete de estamp ... Parls

HUBBLE (Edwin), astronomo norteameri­cano (Marshfield IR89-San Marino de Califor­nia 1953). Emprendió notables investigaciones astronómica.') en el ohscrvafllflO de Y l'rke~ IIQI4), luego en el de Monlc Wilsm ,.I'lIQ·' " finalmente en el de M\lnte Palumar ,1(48). En 1924 descuhnó qUl' la!'! galaxia!o> ex(criorl~s C~(án

1~lnnadas. cornil nW.:Mra galaXia, por miles dc .Jlill'I!ll·s lk '· ... ,Idla'" Iklt"l"lIl1l1ll 1:.1 dISI:.lIU:ÜI lil' vana:.. 1.Íl" dla:.., ~I"alla.'i a la oh~,,:r\'antln de su:'> Ldl'I\Ja!'! (llJ2,. ¡ Al dcmostr.lI. 'mcdiante apli­cación del pnm:ipio de Doppll-r-Fizcau, la re­cesión de estas m'bulosas --4UC se alejan con velocidades proporcionales a sus gistancias­(1929), verificó la \t:oria de la expansión del univcr.m

Edwln HUBBLE

()I.UERS IlIeinrich Wllhdm Math13s), as­Irúnoll111 alemán (Arbergen, cerca de Bremen f75H-Bremen IR4<l). Autor de un nuevo método para la detcnninación de la órbita de los come­tas, 'volviú a encontrar, después de los cálculos efectuados J'<lr (,auss, la posición del primer as-1"f¡litk (:en's, qlll' Piozzi hnhía descuhicrtn jus­lall1l'lIll· un m'" ¡mll'S l'n Pak'rmo. Olh\:rs de~­hric'l d s\:Jtundo asteroide, Pallas (IR02); el l"llarfll, Vl'sln (1 HI)7). V dc,'srHIC .. , en IH I Cj. un ,'lIllh'la pt'riútlit"1I '111,' Ikvn Sil lIomhn·. Se k dd1l' 111 hipúlt·,,!\ ",q(l'ul 1" cual l'S pn'dso ver d IIri)(l'll de los aSfl'roidl's l'n la frawncntaciún .It- 1111 nla"".'la

Tomando Jl = 4lf df = n Le dR y

Ahora bien,es un hecho de que el cielo no es i~finitamente brillan­te.Esta contradicci6n es conocida como Paradoja de Olbers en honor del astr6nomo alemán que la fo'rmu16 en 1826.

Definici6n de la Constante de Hubble

La paradoja de Olbers obtuvo una explicaci6n en 1929 cuando Edwin P. Hubble interpret6 el corrimiento hacia el rojo de las líneas espectrales dela luz de l~s galaxias, como el efecto Doppler debido al alejamiento de éstas respecto a nosotros; y enunció la relaci6n I d =~~ 1(1)

donde d es la distancia a que se encuentra la galaxia,6~/X el corrimien­to espectral y Huna constante,llamada de Hubble.

Podemos expresar (1) .en la forma,

d = ~ 1+ 1c - 1) - lC\ V 1 - v 2/ c 2

obtenemos la expresi6n:

pansi6n del Universo:

con

I

lo que

v = H

H d

d

e + v Si ::

V e \1 <.<.. c

2 1 - v 1.. 2 c

(2) que manifiesta la ex

"La velocidad relativa con que se alejan dos galaxias cualesquiera es proporcional a la distancia que las separa"

Densidad Crítica

Consideremos una esfera de galaxias de radio R. (Para los fines de es te cálculo,debemos tomar a R mayor que la distancia entre cGmulos de g~ laxias,pero menor que cualquier distancia que caracterice al Universo ca mo 'un todo) .La masa de esta esfera es el producto de su volumen por la -densidad c6smica (masa del Universo/volumen del Universo), f :

m = La

, newtoni ana di ce la

, potenci al mecanica nos que energ~a

galaxia típica en la superficie de esta esfera es:

V m ro G 4lT m R2 9 G

= = R 3

donde m es la masa de la galaxia y G = 6,67 10-8 cm3/g s2. SegGn (2),la velocidad de dicha galaxia es

v = H a respecto una galaxia del centro d~ la esfera.

Por lo tanto su energía cinética vendrá dada por 12 1 22

K=T mv =TmH R

La energía total de la galaxia

E = V + K = mR2t; H2

de

ha de permanecer constante a medida que el Universo se expande.

cualquier

Sabemos que la condicci6n para que la Galaxia tenga la velocidad de. escape justamente (es decir, alcance el infinito con velocidad nula),es que E = 0,0 lo que es lo mismo

PLANTA 8:..5

I 3 H2 ,.

En otras palabras,la densidad debe tener el valor: Oc = J 8lf G -----'-----'

(3)

Esta es la llamada densidad crítica.Según sean los valores de la constante de Hubble H y la densidad cósmica p ,toda galaxia que se des­place según la ley de Hubble superará la velocidad de escape,o no alcan­zará tal velocidad y"caerá" hacia el centro de la esfera considerada en algún momento futuro.la densidad crítica es sencillamente el valor de la densidad c~smica a la cual la velocidad de escape de cada galaxia es igual a la velocidad establecida por la ley de Hubble.

Si bien hamos obtenido (3) usando los principios de la física newto­niana ,en realidad sólo es válida(para un Universo relativista en alto grado) si p es interpretada como la densidad de energía total dividida por c 2

Así,una medida precisa de H nos proporciona un valor de Jc,el cual a su vez es vital para decantarse por alguno de los modelos cosmológicos de Friedmann hoy en boga (Universo en expansión indefinida - Universo con expansiones y contracciones sucesivas).

Tiempo de expansión característico

otro concepto íntimamente relacionado con la constante de Hubble es el tiempo de expansión característico.

Si las galaxias se están alejando unas de otras (y su velocidad ha sido constante) el tiempo que todo par de galaxias ha empleado para lle-gar a su separación actual es exactamente T

c = _d _____ I_

v H

es decir,el recíproco de la constante de Hubble.Por lo tanto la medida de la constante H nos da una cota superior para la edad del Universo.

Se trata de una cota superior, porque, como pronto se advierte, las ga­laxias no se han movido a velocidades constantes,sino que éstas han dismi nuido por influencia de su mutua gravitación.

En efecto, tomando _ 1 -V~---3--Tc (t) - H(t) - 8np(t)G

y sabiendo que ~ (t) tiene una dependencia con R(t) del tipo

~(t) ~ R(t)-n con n=3 para un Universo en el que predomina la ma-

teria y n=4 en el que predomina la radiación;tenemos que la velocidad de expansión varía en la forma I v (t) (4)

Conclusión

Los comentarios anteriores justifican plenamente el interés de los astrónomos y astrofísicos por determinar H.Adoptando el valor publicado en el anterior número de PLANTA 8 (H = 59 km s-l/Megaparsec),la densidad crítica es fc = 6,54 1O-3Jg/ cm3 y el tiempo de expansión característico Tc = 1,65 10 O años.

8ibliografí a

Cosmology + 1.Scianti fic American. Freeman & Co. Steven Weinberg.Los tres primeros minutos del

Universo.Alianza

PLAN TA 8- 6

Juan Manuel Pérez (4 9 )

miembro de la AGRUPACION ASTRONAUTlCA ESPAÑOLA

[CONSTANTS UNIVERSALS 1

En móltes fórmules físiques o, m~s generalment, en mol tes analisis te~riques de fen~mens físics apDreixen una o, m's "constants físi~ues". Algunes d'elles juguen un paper eS3encial en la Física~ són les ~ites constants generals, fonamontals o universals. Fins ara no hi ha'cap teoria que sigui capa9 d'explicar l'~xist~ncia d'aquestes constants { sembla que nom~s pensant la Física csm un proc6s hist~ric es ,Jot enten dre el ,que signifiquen. r~om's amb 1 'e',tudi de lus condicLms de la se: va aparició i cle:3aparició podem com:Jl'endre lq seva rreturalesa.

Es pot fer una classificació de les 80nstants en tr8s grups, per or­dre creixent de 'gerieralitat:

A) Propietats físiques d'objectes particulars: les masses de les pa~ tícules, els seus f¡10¡:;ents magn~' .. ics, etc.

a) Constants que caratteritzen tota mena de fen~mens físics: les cons tants d 'acoblament d 'algunes interaccL,ns fonamentals, com ara' e associ; da a 1 'electromagnetisme, G a 'la gravitació o la constant dE: Fermi a le; interaccions febles.

C)Constants universals, co~ ara c o h; aquestes entren d'una manera to tal a la teoria i són inde¡Jendents de fenomens particulars o interacciol13~ específiques.

E 1 f e t d e q u e e n un d ter m i na t in o I : e n t ;; 8 1 a h i s t o r i a u n a con s tan t e s t i gui en un status i en un altre moment estigui 11n un altre,es veu clara­ment quan apareix una teoria que unifica dues cIasaes d'interaccions; pot ser que una ( o ambdues ) constants d'acoblement perdin el seu car¡cter de fonamentals en benefici de l'altra (o una altra). Per exemple, en el passat en unificar lec; teories electrica i magnr,tica, les constants Coi ~o (tipus B) van donar la c (tipus c).

Algunes constants universals poden ~sser ~e3crites com un "sintetitza dor conceptual" que expressa la unificLció de dos conceptes físics pre-­viament desconnectats. Aixo ho podem aplicar a k, J, c i t3mbé a ñ. La fi enlla9a, per la fórmula E = ~w, propietats de partícula (E) i propie­tats d'ona (w); la constant c connecta els conceptes d'intervals d'espai ~x i d'interuals Je temps ~t , fent que siguin dos Dspectes d'una noció més general u",l que podríer;¡ dir interval espai-temps (~s)2.= (~t.)2_ ¿Z(C!..><. )2. La constant de Plank també unifica el moment i el número d'ones mitjant­gant la relaci6 de De Broylie a = ~~ , mentre c unifica la massa i 1 'energia per la relació d'EinsL,<in<lE, ::;:I.\fnC'.

ArA bé, una constant universal no 63 nom~s un sintetitzador conceptual sino un "sintetitz~dorteotic". Aix~ és cIar ~i ens fixem en que la rela ció de De Broglie a = h~ expressa la naturalesa intrínsecament no Cl~ssi: ca del quantum, ja que la longitud d'ona cl¡ssica é; incJepencJent del si~ tema de referencia, és a dir, ~s lnvariant par les transformacions de Ga_ lileo, mentre que el moment d'una partícula cl¡ssica rle massa m canvia d'acord amb p'= p+ mv , sota una transformació gall1.1ean8 de velocitat v. La relació de De Broglie sembla inconsistent amb la invariavilitat galil.

PLANTA 8-7

------------------....................... ...

leana, ~s a dir, amb l'estructura de l'espai-temps de la Física no-relativis .ta. Aquesta pseudoparadoxa indic8 una diferencia conceptual entre el núme­ro d'ona classie i el nwmero d'ona quantic.

Observant el procéshistoric, s'observa ta~bé que l'status teoric d'una constant univeral decreix quan la Eeva importancia practica creix, és a dir, quan el ~aradi9ma del qual f~rm~ part eS va convertint en ci~ncia normal. Considerem ~ (aquivalent mecanic de la calor) i k (cosntani de Boltzmann); sabem que W=JQ i E;kT. Les constants J i k van in,roduir no solsament dos concepte'¡ nous, sino dues noves teories (Termodinamica i ecanica Estadís­tica, respectivament), per tant, és cIar ~ue J i k s6n constants universals en el mateix 3enti~ que ha s6n ~ i c. Ara bé, a ~e~ura que les teori~s, de les quals s6n base les con~tants, es van dHsenvolupant, els te~rics escollei xen sistemes d'unitats tala que les constants valguin 1 (com 8S pot veure -clarament amb c i 1í ). Per tant, el l1'-J:1tí de les con,,;tants universals és passar progressivament d'ésser sintetitzajorsconceptu~ls a jugar un paper de simples unitats de conver3i6.

Les constants del tipus C los podem classificar de dues man8r~s:

i) Les modernes c i 1í, el paper conceptual de les quals és encara domi­nante

ii) Les classiques, com k i J, que avui apareixen e3sencialment com a fec­tors de conversi6 i el seu paper conceptual esta esdevinguent quasi implícito

Per una altra part, les constants ene donen id8a de quina s6n els ordres de magnitud en els quals es manife ta clarament la validesa de les teories. Par exe~ple, diem que la Relativitat s'aplica quan le3 velocitats ~UB inter­venen s6n de l'orJre dG c i la Mecanica Juantica quan les accions que hi ha en joc s6n da l'ordre de h. Tamb6 diem que la teoria de Galileo és valida quan podem considerar c molt gran i que la Mecanica C183sica ha és quan h és molt petit.

~especte de les constants universal s, hi ha encara molts dubtes; per exem pIe: s6n realment constants? és a Jir, podria haver-hi vari2ci6 en el tempS cosmologic? el seu valor dep~n de l'estructura de l'Univers? podria canviar d'una zona a una altra? Penso que si suposern, com fins ara ha estet, que to­ta teo~ia comporta per ella mateixa l'exist~ncia d'una o unes constants uni­versal~, sera mol t difícil eX;Jlicar d~un8 manera satisfactoria la naturalesa d ' a q u e s t e s • P e r a a r r i b él r a u n a c o m [Jr e :~ n s i 6 t o tal rJ e 1 q u e : S 6 n i e 1 q u El s i 9 n 1. . fiquen, hauriem de tenir una ouprateoria, o una tF:oria aneral de la Natura que lligués el:., fenom8fls lú'~rr.l·co;)ics pari.icularé.; al7lb els rllacroscopics cos­mologics i de .La qual e: ,(J :ui::¡i,i l,.,~_~ cor,atants. f\questa teoria eno di.ria si v:,rion en el temps, 0:;. ,:.1. ·;:;U v;J..r c;c[Jen de .la zona de l'Ur'lÍvcrs des d'on es Fan le" :e,:,urcs, :)'[:.z.

En tot cas, sembla que l'unica maner~ d'explicar la naturalesa de les co,!!l t él n t s u n i ver s a 1 s , no, p e re:: e m pIe u e c o 1'1 e n par tic u 1 él r, s i 11 o de t o t e 1 q u e podriem dir "fenomoll con:>UJI¡ts univers[;13" seriél, donat que aquG:,te::: [1erta­nyen d'una manera molt lligauél a la teoría concreta, la crr:élció d'una r:¡eta­teoria, en la que po~sibler1ent hi tindri~ cabuda el problema de la interpre­taci6 de l'Bspai-temps. Aquesta metél-teoriE tindrie unH· relacions amb la Física semblants ~ les que t6 la L6gica amb les Matemttilues.

Pero, ,:J81 moment, jo crec qua el que hem de fer és consi :erar a'!. 8.,t pro blema de les constants no des :.<11 punt do vistc, mata-teoric, sino ilistoric-i pensar que la :~81ativitat no fóra ID ¡~olativitat senSG la c i la)uantica no f6ra la Qu~ntica sense la h.

Joan Valls A.

PLANTA 8-8 "1 . ..-" -l ¡.Id!:.l..

L 'ESTRELLA de BETLEM

"Jesús havia nascut a Betlem de Judea en temps del rei Herodes. Uns mags vingueren d'Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: Ón és el rei deIs jueus que acaba de néixer? Hem vist com s'aixecava la seva estre­lla i venim a presentar-li el nostre homenatge". (Mt. 2, 1-2).

L'estrella de Betlem ha estat atribuida a tots els astres que creuen la volta celeste. Es evident que es tracta d'una aparició sideral; si supo­sem que ho fou en.elfirmament, es poden donar dos cossos: o bé un cometa o bé una "nova". Les aparicions de cometes brillants es fóren succeint al llarg de~s anys; en tenim coneixen9a de les produides en els anys 44 a.J.C., fins als 17 d.J.C., i l'any 66 d.J.C ••

En el periode intermedi existeix un relat deIs astronoms xinesos en el qual es parla de l'aparició del cometa Halley, aquest magnífic astre amb una vistosa cua, que s'aproxima cad~ 76 anys al Sol. Així l'any 12 a.J.C. va constituir un esdeveniment celestial i fou visible amb tot detall; pero no se l'esmenta en cap dels textes deIs paisos mediterrariis.

El mateix es pot dir de les estrelles noves, ja que només dues vega des es parla de l'incendi d'una d'elles. Aixo va succeir en el 134 a.J.C. i en el 173 d.J.C.; és a dir, podem descartar la possibilitat d'un cometa o d'una estrella nova com a Estrella de Betlem.

Cap al Nadal de 1603, concretament la nit del 17 de desembre, Joan Ke­pler estava observant l'aproximació de dos planetes, és a dir una conjunció. Aixo significa que aquests dos es troben situats en el mateix grau de llongi­tut; passa de vegades que els planetas s'acosten tant que poden arribar a semblar una sola estrella de gran lluminositat. Aquella nit Saturn iJúpiter es trobpren en la constel.lació deIs peixos. En tornar é calcular les seves posicio~s, descobreix que hi ha un relat del rabí Abarbanel que dóna detalls sobre una extraordin~ria influ~ncia que els astrolegs jueus atribuien a la mateixa constel.lació. El Messies, aleshores, hauria d'haver vingut durant una conjúnció de 5aturn i Júpiter en la constel.lació dels peixos. Així doncs la conjunció que s'esdevení durant l'~poca del Natalici del nen Jesús, havia estat la mateixa que Kepler va observar el 1603?

Kepler va fer c~lculs i els repetí. Els ~esultats varen ésser que la data per a aquest fenomen hauria d'haver estat l'any 7 a.J.C •• El 1925 un eru­dit alemany rescat~ els resultats de Kepler, i conjuntament amb uns manuscrits d'una antiga escola d'Astrologia a Babilonia va trobar-hi unes notícies sobre la situació deIs planetes en la constel.lació deIs peixos. Júpiter i Saturn vénen indicats durant un periode de cinc mesos l'any 7 a.J.C •• 'Efectivament, segons va calcular Kepler, en aquest any hi va haver una triple conjunció; els calculs matematics demostren ademés que fou perfectament visible en els paisos mediterranis. El 12 d'Abril Júpiter i Saturn efectuaven el seu orto heliac a una dist~ncia de 8 graus de longitut en la constel.lació dels pei­xos. S'enten per orto heliac la primera sortida d'un astre en el crepuscle matinal.

PLANTA B-9

La tercera conjunció tingué lloc 81 4 de ¡)8senbre de 1 'any 7 a.J.C •• "Hem vist com s'aixecava la neva estrella" (nt. 2,2). [ls crítics uols tex­tes sagrats asseguren que a l'original les paraules eren no "en l'orient", sin o q u e e s t a ven e s c r i t.e s en" t a e ,Jn a t o 1 a e", é s a di r, e n sin 9 u 1 a r. jI a fl u e s t a forma se li atribueix astron~micement la sortida primerenca deIs astres, ~s a dir l'orto heliaco

Per 6ltim podria fer esmena d'un altre fet demostrant que la data de neixement del Messies no ~s l'any O ni el 25 do Desembre. ilJesÓs havia nascut a B e t 1 e m d e J u d e a e n t e m P s del r e i H e r o d 8 S ••• 11 ( r'l t 2, 1). :3 a b e m q u i e r <J i quan va regnar Herodes per nombroses fonts d'informació d'afluella ~poca. Aquest fou nomenat per Roma, rei de Judea, l'any 40 a.J.C.; el seu regnat aca­ba amb la seva mort l'any 4 a.J.C •• Per tant Jes6s va néixúr abans d'afluest any.

Amb afluest 8rticle no vull anar en contra do flinCjú, ni do CC\;l crl~enc;:a.

Solament he volgut demostrar astrologicament, és a dir, gracies a les estre­lles, que la data de naixement del messies va ósser aproximad2ment els prin­cipis de desembre de l'any 7 a.J.C •• Espero que aquestes evid~ncies i demos­tracions convencin els físic3 de la planta setena.

PLANTA 8-70

Oriol Puig i Godes. ler curso

JORNADES D'HOMENATGE

A EINSTEIN

.::::;;:;:;:;:~:;:~~::~::::: . . .. ..... ..

. .:::./i/·:;:::um

Entrevistes als Professors

\ ~~CIA"f¡:=---"--I~j""""""--'H Vl . . V1 IN~IIIVlln~IVl>l~ fAfAJ.AN.',

EHLERS i LUDWIG

PLANTA 8-11

La setmana del 3 al 1 de Desembre de l#any passat varen tenir lloc a l~institut

d#Estudis Catalans una s~rie d#aetes cornmemoratiua de la naixenya d#Albert Einstein (1819 - 1955). Amb aquest motiu vingueren a Barcelona dos relevants científica alem~s: JÜRGEN EHLERS, del Max-Planck-Institut de Munic i GÜNTER LUDWIG de la Philipps-Universi­t¡t de Marburg/Lahn. Varem aprofitar aquesta ocasi6 per a plantejar-lis una s~rie de pre-guntes científiques i d#altres relacionades amb la Universi-tato Us presentem aquí els resultats d#aquella conversa.

Agraim la ool.laboraoi6 dels doctors Gir6, Llosa, Molina i Navarro ja que sense el seu ajut la realitzaei6 d~aquestes enque~ tes hagués resultat impossiblee

J. Ehlers El professor Jürgen Ehlers del Max-Planck-Institut-für-Physik­

und-Astrophysik (Munio) 6s conegut ínternacionalment pels seua tre­balls en els camps de física estadística, de l~astrofísica i la cos­mología i de la Relativitat General. Ha particitat com professor a nombro ses esooles internaeionals de física avanyada, i ha estat di­reotor de moltes d~ellee.

11 i h ::1 ;.: 9 LI t él 1 9 u n él \1 e! n r, i In ! 1 o r t ; n t é' 1 ;;, T o o r i i'J d E 13 i1elativitat liespré::> del treb:ilJ -J'!~instei.n': [lijé 81 r.lw'envo lupament (j;; la teoria.,'hiJ cenLri-it en ;:13;'Jectu::, fOrflvL, íJ

calculísti,:::?

•

Bé, em sembla que sí que hi ha hagut algun progrés en quant a qaestions conceptuals b~sics després del treball de Einstein: hem apr~s a preguntar-nos sobre el qu~ se#n diuen qüestions global s so­bre la Realativitat General. Per qüestions general s s~ent6n que s#e~ tudien les propietats de l~espai-temps i de la gravitaei6, no sola­ment apetites regions de l~espai-temps sin~ que hem apr~s a fer­nos preguntes referides a l#espai-temps com un tot i les quals re­quereixen modernes t~oniques matem~tiques. Per exemple, la teoria dels forats negres ha sigut desenvolupada després de la mort d~Al­bert Einstein i fins i tot per definir de manera preoisa el qu~ s#ent6n per un forat negre calemprar el qu~ se#n diu la geometria diferenoial global. És necessari plantejar-se de quina manera els cona de llum estan situats a l#espai-temps, no solament apetites regions si~ sobre regions molt grans arribant a l~infinit. Sola­ment fent ús d#aquests m~todes ha estat possible provar un gran

el] nombre de resultats rigorosos sobre. el oomportament, exist~noia i propietats dels forats negres. Un altre desenvolupament que ha tin-gut 1100 despr6s de la mort d#Einstein i que est~ sobre la mateixa línea oonoeptual, ha sigut la possibilitat'de desoriure 1#evoluci6 temporal dels oamps gravitatoris d#una mane-

. ra ml~temAtica rigorosa, i tamb6 d #una manera global, per a 1 #espai-temps com un tot. És a dir, s#ha ent~s d#una manera rigorosa el problema de 'les condioions inicials per a les equaoions d#Einstein. Finalment m#agradaria esmentar un desenvolupament oonoeptualment im­portant que encara no ha trobat la seva expressi6 matemAtica precisa i 6s que hem comenyat a tenir una visi6 de la relaei6 que hi ha entre la Relativitat General, que 68 una teoria cl~ssica, i la teoria q~tica. Hem apr~s, com a mínim, alguns dels problemes .amb els quals ene enfrentem si volem combinar la Relativitat General i la Teoria Q~tica; oonei­xem molt poo de la produoci6 de partícules a dins de camps gravitatoris a on encara hi ha

0LJ1,NTA 6-72

mol~es qüestions per resoldre.

Existeix alguna connexi6 entre la ~ei8tivitat i el microcosmos? T~ sen­tit preguntar-se si els fenomens relativistes tenen relevancia a dins deIs dominis de distan~ies que s;utilitzon en parlar del:~omportament de les par-tícules del microcosmos? .

Lstein

Afecten en alguna cos~fonorn8ns ~OM la corbatura del'espRi-to~ps, o cl'altres'i

Sembla ser que existeix una connexi6 entre la Relativitat General i la físioa de partíoules elementals, per~ es d6na en aquelles situacionaon el oamp gravitatori cauvia rlpidament en el temps o en les que el susdit oamp presenta unes variaoions espaials de tipus particular. Podria per exem ple entendre#s la quantitat de mat'ria que hi ha a l~Univers oomen9ant en -un estat inicial en el qual no hi ha mat~ia en el sentit ordinari de la p~ raula sin~una geometria espaial rhpidament cauviant i aleshores tota la matlria s#hauria creat de manera espont~ea a partir d#aquesta mltrica en expansi6.

Hi ha alguna ra6 Fonamental per a considerar l'espai-temps Com a continu, o podria ser d'una altra manera?

Cree que podria respondre a aquesta pregunta de la mateixa manera que Einstein va fer-ho. El qu' Einstein va dir a aquest respeote va ser que e~ oara que el concepte del continu &s m&s aviat una construcci6 artifioial dels matemhtics, fina ara ningú ha proposat un altre oonoepte que sigui realment útil i que pugui ser manipulat de manera efeotiva. Cree que la ra6 de que a la físioa s-utilitzi un espai-temps continu no 's en realitat perqu~ es pensi que l#espai-temps &s continu -de fet aix~ no t& massa sen­tit- sin~ que la ra6 real de que es faoi servir la matemAtlca del continu &s perq~ ningd ha proposat encara un sustitut b6 i efectiu. Fins i tot a la mateixa MecAnioa QuAntica enoara s#utilitza el continu com a einamate­mltica.

~ la Teoria de la lelativitat, l'sspai i el t8mps juguen un ~aper similar, per~ hi ha un problema fonnrnental 8ssociat al temps 1U8 no eparoix G l'espai: el problema de la irreversibili­tato Es pot dir que hi ha una dif8r~ncia Fonamental entre les coordenados espaials i les temporals? Com est~ continguda aques­ta difer~ncia -si ha eGt~- a la Teoria da la ~elativitat tal com avui la coneixem?

Primer de tot, creo que 6s raonable dir que la irreversibilitat real-ment expressa una difer'ncia entre l~espai i el temps i 6s potser útil re­cordar que no 6s correote dir que la Relativitat hagi eliminat la difer'n­cia entre l#espaii el temps. La basica difer'neia entre els dos esta, de fet, continguda a la teoria, perqu' a cada event li correspon un con de

llum i aquest con és la frontera entre les direccions temporals de la llum i les espai­als. Així dones, la mateixa teoria contA una diferlneia entre l#espai i el temps per& en ella mateixa no cont6 encara la irreversibilitat. Per entendre la irreversibiliiat s-ha d-introduIr a la teoria algun mecanisme que porti a la dissipaoi6 (per ex. d#energia), a la transformaci6 d#energia miorosc~pioa ordenada a energia macrosc~pica ordenada. S~an de tenir una altres meoanismes que portin a la p'rdua d#informaoi6 dinhmica precisa. Da­rrerament la teoria de forats negres obre la possibilitat d#entendre potser la difer'ncia entre el passat i el futur, o error del temps, ja que donat un colapse gravitatori, per a un observador que esta fora de 1#horitz6 que es forma durant el oolapse, 1#informaoi6 re­ferida a l'stat de la mat~ria que es colapsa es perd, en principi, durant el colapse.

PLANTA 8-13

Si s-expressa en termes dinAmics, significa que hi ha Un augment d-entropia. No sabem si aquest tipus de meoanisme, i en particular una combinacicS seva amb la teoria quAntica de oamps, pot ser emprada per a entendre l-error del temps en situacions m~s ordinAries. M-atreviria a dir que hi ha hagut com a mínim un desenvolupament que indica que la com­prensicS de l-error del temps ha fet algun progr~s.

Una .sup8rfícle c:::.fcricE' no (;:-; i:::;or'orf;,;' l'l<ucIic~_'_

pe r o sí q U 8 h o é ,c; () un,' :', U b VD r i C! t é, t ,: n '! 3. P (j d r i,: el n n; ,-un;:, COS8 :;,irnil;¡r amb 1;'-' v:Jrieté>c de (;U8\;('r, di¡ilf-1n:;lon:" 'Ff­

s'empre: 3ie1éJtivit~lt: ';u;-~ no (3" i,30!,lorfn;: l'Q'~r,ai pIe i1 4 ?

Sí, ~s possible considerar subvarietats 4-dimensionals oom a su~ varietats de varietats planes de més dimensions. En el oas de l#espai -temps relativista no pot ser injectat a dins d-una varietat plana de oino dimensions, per~ sí que és possible si s'utilitzen espais de 6, 1 o més dimensions. Aquest nombre de dimensions t~ que ser bastant gran si aquesta repres8ntaoieS es vol fer per a l'espai-temps de manera glo­bal i no solament per apetites regions. M-agradaria afegir que fins ara l'injeotar un espai de quatre dimensions a dins d-un espai pla de m&s dimensions no ha aportat cap visieS físioa adicional importante Pot ter-se oom un truc matemAtic per~ fins ara, no ha portat oapperspecti­va nova a la físioa del problema.

Ens 2grecJé rL, :,aber si F'.xi"teix "lQun: bcori<1 que ',:,J:;:c­

ti o exp1i~ui el cAnvi de les consl~nts univcrsa1s resto d el t e m p s C o s m o 1 o 9 i C , e n p i' r tic u 1 n r r¡ LI fe t r é't~ t i n liJe o ¡ I " n t gravit()tori~, la constnnt de Hubble, ote.

Hi ha teories que suposen, per exemple, que la constant gravita­t~ria no 's realment una oonstant, per~ aotualment no hi ha evid~ncia erperimental sufioient com per a poder dir qúe aquestes teories seSn oorreotes. Així donos, per la meva part em sembla que pel moment's#hau­ria de treballar amb aquel les teories on les constants seSn tractades realment com a constants fins a tenir prous evid~ncies en contra. Un altre a~sumpte és la constant de Hubble. Aquesta constant és en reali­tat un parametre dins d#un model oosmol~gic particular; si un utilitza la teoria general de la Relativitat d'Einstein per construir models oosmol~gios, es troba que dins del model la oonstant de Hubble 's de tet funoieS del temps oosmol~gic. Tota manera, no és estrictament una oonstant pera oauvia molt lentament en el temps.

:'J S! d r i a el o n ;:: r 1 él S il V El o ;J i n i ó s o b r él 1 ; i f o r f¡] ¿; el ¡J l' Un i, _. vers? Es Bsf~ric, hiperb~lic~

• I

ell No, dissortadament, no puc perqu~ no m-agrada f'er prediocions so­

bre'ooses tan inoertes, em sembla que l'evoluci6 de la oosmologia du-rant els -dltims deu anys mostra molt olarament que 1-observaci6 de cossos extragalactios en oombinaci6 amb la leoria no scSn el sufioientm~nt precissos oom per atreure'n conolu­sions definitives sobre si l'Univers 's eHptio, hiperb~l1c o pla; simplement, no tenim prou informaoi6.

í'odri<J r'isu"iir en ;Jaque:':=¡ pz,lr~'u182_-:LJin i~':' I'c::'c;"t é',c'cu':;1 de 1¡! unificc­ció de 1 e:3 [ ; i í' e r e n b3 i n t 8 r él e e i (J n s [) ;d.:-:~ t p n t s ;:: 1 ; 1 [',' él t u r él '~' 1 u i n s r s s u 1 U; t s i !2 portante s'espera 83so1ir en 81s ~r5xims :~ys7 ~~ rerurir~n al conjunt do to­tes elles, o b6 nom~s a un8 rart~

No m-agradaria opinar sobre UD tema que orec que no he ent~s suficientment; perso-

PLANTA 8-74

nalment segueixo els seue desenvolupaments des de l'exterior. Aotualment ~stio treballant en problemes de la Teoria General de la Relativitat ClAssica, perb en la mida en que se­gueixo aquests temes, penso que 6s, oom a m!nim, molt interessant veure que hi ha una es­tructura o marc oomd per a diferents interaccions en la forma de teories Gauge. El que les estructures actuals siguin prou potents oom per a incorporar la gravitaci6 amb les interacoions mioroscbpiques no estA cIar. Personalment s60 m6s aviat eso~ptic i no oom­parteixo l'optimisme d'algunes persones.

Lstein

A on cre~ que radica l'origen dRl gran inter~s per part de la gent en la Relativitat? Con '8 que tanta Qent, no ha­vent-la estudiat mai parla tan sovint de fen~mens relativistes que nom~s poden entendre alguna experts? Com 's que aix~ no passa amb la leoria Ju~ntica? Creu que aix~ ~s un fenomen po­sftiu o b~ negatiu?

Em sembla que el gran inter~s per part del p~blio 6s degut a en­tendre malament el terme relativitat, &s a dir, quan es diu que tot'6s relatiu, la qual cosa no 's per desoomptat el qu~ un vol dir a la Rel~ tivitat General. Tamb6 oreo que 6s en part degut al fet de que el oon­capte de temps 6s, o sembla ser, intuitivament olar per a la gent, i es resisteixen d'alguna manera al oanvi d'aque$t ooncepte. A difer~noia d'aixb, les situacions que tracta la Teoria Quantioa estan tan lluny de 1 'expern.ncia diAria, deIs oonoeptes intuitius, que queden molt m6s lluny del pensar de la gente És cIar que si algd explioa que un parell de bessons tindran un proo's diferent d,envelliment si se separen un de l'altre i es troben de nou, aix~ toca m's la experi~noia quotidiana que si un parla de part!oules elementals que s6n molt m6s petites que nosal­tres.

Quina ~s la seva opin10, com a científic, sobra la inter­venci6 de no científics, fil~sofs principalment, en les discu­sions de la validesa de la ~elativitBt7

Creo que si un vol entendre la oi~noia, oosa que 6s diferent de fer oi~DOia, un no pot evitar entrar a la filosofia. Creo que 6s neoes­-sari que de tant en quant hi hagi disousions entre cient!fios i filb­sofs i de fet amb qualsevol inteleotual que pensi i segueixi el desenvo­lupament de les idees. El oientífio es troba sovint en perill de restar dins del seu propi esquema oonceptual i de suprimir oertes qaestions que van mISs enllA de la seva prbpia manera de pensar.

Aquesta pregunta esta relacionada primariament amb la co~ mologia, per~ t~ una validesa ~'s general. Uu~ creu de les teoríes que tracten el principi de l'Univers i de la mateixa idea d'un principi com a concepte ríslc?

Creo que la hipatesi de que l~nivers va tenir un oomen9ament te-nen una bona base empírica,i te&rioa. Ara bIS, DO 6s tan flcil dir el

que un ent6n per inici de 1 ~nivers i m'agradaria expressar-me de manera molt m6s oauta, 6s a dir, m#agradaria dir que estA bastant olar que l'Univers era, fa 1010 anys, en un estat drlstioament diferent a l'actual: la mat~ia estava empaquetada de manera molt mISs densa i la temperatura era molt m6s elevada. En aquest sentit, no 6s raonable parlar d'un prinoipi simplement perqu~ era diferente Ara bIS, si 6s en un sentit estriote un inioi o no, 6s més una pregunta religiosa que oientífioa.

Voldriem ara preguntar-li algunes n,üestions sobre l'estructura de la Uni versitat i de la recerca en el seu país. Co~ esta estructurada la carrera de físiques 8 Alemanya?

PLANTA 8-15

A Alemanya enoara seguim el sistema tradioional de fer una carrera. Abans d'arri­bar a la Universitat l'alumne ha de passar el seu examen a l'escola superior i aquesta 's la oondioi6 neoessAria i, en principi, suficient per a poder seguir els seus estudis. Aotualment tot aquell qui vol estudiar físioa o matem'tiques pot entrar a la Universitat perqu' de moment hi ha prous llocs per a estudiar. Si algd que ha aoabat la carrera amb el diploma, per exemple, o amb el grau de doctor, i vol continuar per dedioar-se a l'investigaci6, la situaci6 ~s actualment difícil donos el nombre de físios en reoeroa de feina és notablement supe-rior al nombre de lloos de treball que se'ls hi ofereixen. En aquests moments hem arribat a una situaci6 en qu~ molta gent que voldria haver-se.dedioat a la recerca ha hagut d'anar a la indús­tria, fina i tot alguna d'eils no han trobat lloos a la indústria. Aquesta 4s una de les raons per la qual el nombre d'estudiants que volen fer la oarrera de físiques ha disminuit en els darrers anys, i sembla ser que aquesta tend~noia contiuar'.

Uuina és la impoI'tancia I'slativa, a ,¡lemanya, en quant a gent que tI'eballa a un camp deteI'minat?

Quina és la I'slaci6 que existeix entre la fr8qU~ncl[ amb que es troben físics toorics IJ experiment21s a les Universitats del seu país?

Dissortadament no puo donar n~eros, dones no he mirat les es­·tadístiques, per~ hi ha molts m4s físics experimentals que no tea­rios. Diria queoom a mAxim el 10% (o probablement menys) del total s6n físios tearics.

Sen al contrari, aquí a Espanya la situaci6 és inver­sa, és a dir, predomina en quant a nonbre el físic te~ric sobre l'experimental. Juin creu quo s6n els motius per n

1ue aquesta inversi6 es doni?

Pot molt b4 ser degut a que hi ha m's faoilitats experimental s i pots~r també a una superior demanda de físics per part de l'indús­tria, respeote del que passa aquí a Espa.n;ya. A:Lx~ també implica evi­dentment que tinguem molts más físios experimentals a Alemanya que els que hi ha en aquest país.

Juina és la e3tructu~a dols ectudis da ~ost-ºradu:t a Alemanya? Juines regulacions hi ha per comen~ar tesi?

un;.'

Si a1g4 ha fet el qu' en diem el pre-diploma, després de nor­ma1ment sis semestres, pot oomen9ar l'especialitat busoant Un pro-fes sor en el treball del qual ell hi estigui interessat. S'arriba aleshores a un acord entre el professor .i l'alumne en el qual aquest últim li proposa un problema en el qual trebal1ar. Norma1men~ és en realitat un acord entre les dues persones: hi ha molt poques regles formals. Si un vol fer el Ph. Degree aleshores simplement ha de trobar un profes­sor que li vulgui dirigir.

Quins s6n els camps de la física que ,

l11es dedicaci6 tenen a Alemanya?

Sí, en principi estan oberts per qualsevol especialitzaoi6 peraa les diferents parts de la física estan representades per un nombre diferent de persones. Per exemple, a Ale­manya hi ha molts més físios de l'Estat Salid que relativistes, i també hi ha relativa-

PLANTA 8 -76

ment molts físics de partícules elementals. A la prlctica els estudiants tindran mol tes m6s facilitats si trien algun del s grana t&pics que si estan interessats en espe~ialitats m's aviat esot~riques com pot ser la Relativitat General. Els grana t&pics a Alemanya"s~n la tísica de l·Estat S&lid, la física de Partícules Elementals, la Física Nuolear i tamb6, molt treqUentment, la Física de Plasmes.

G. Ludwig El professor Günter Ludwig ha centrat els seua treballs en el

camp de la fonamentaci6 de la Meo!nica Quantica i Toria de Relativitat, cOJ:lCedint especial importlncia a l·enfoc que parteix de la interac.oi6 e~ tre sistemes macrosc&pios.

Quines condícions creu que ha de verificar una teoría? ,>, de ser operativa, consistent internanient i 8mb altres .. teo­ries, ha de reproduYr la realitat? au~ ~s prioritari?

En la meva opini6 el problema es oentra en trobar una estructura matematica que sigui d·alguna manera una imatge de la realitat. Ara b6, aix~ no '8 tan senzill, dones no 6s possible construir aquesta imatge a partir dels experiments. Els experiments nom's serveixen de "test" per a la teoria. Un altre problema 6s que, a cada teoria, hi ha una ide~ litzaci~ matemAtica que no es correspon amb la realitat. Aquestes idea­litzacions són, per exemple, en un cas senzill, l·ús de la matematica del oontinu per deacriure l·espai i el temps. Tamb6 a la geometria euol! dia apareix el ooncepte d·infinit que no '8 mh que una idealitzaoi~ que res t' a veure amb la realitat.

En el llibre "Die Grundstrukturen einer physikalischen Theorie" (Springer 1978) he proposat una forma partioular que tota teoria física ha de tenir, i que jo li die "base axiomatioa de la teoria", que vol dir el segaent: s·ha de partir de oonjunts i de relaoiona basiques en el sentit matemAtio, i de manera que puguin ser interpretades a partir de teories anteriors. Per exemple, si vull fer una base axiomatioa per a

lo steltt D la Teoria QuAntioa no puo oomen9ar amb miorosistemes, ltoms, observables

posioi6 i moment d·un electró, perqu~ aquestes coses no es ooneixen fina que no es t6 la Teoria. Puo oomen9ar en oauvi amb tots aquells efeotes que el físio experimentaldeteota,amb aparells maoroso&pios; per ex. co-rrents ol~otrios, que s6n ooneguts a partir d·altres teories.

En conoret la meva teoria comen9a amb una desoripci6 de sistemes maorosc&pios tal com es ooneixen norma1ment. Coneixem tamb6 que interac­cionen entre ells, per ex., si conaiderem un aparell de televisi6, els sistemes que hi ha a la part posterior del tlLb de raiga oa~:!!ics i la

pantalla interaccionen. No 6s necessari tenir la Meolnioa Quantioa per a tenir aquests efectes, nom6s la neoessitem per a descriure la interacció. Es coneixen els efeotes maoro~ o&pics, parlo ara en general, per& no es t6, tamb6 en general, la teoria que explioa o de~ oriu la interacci~. Es poden descriure els fets, per~ no l·estruotura d·aquests fets. En aquest sentit un ha de oomen9ar amb aquests feta i trobar aleshorea_~iomeso~mat'emltros, o . <:;---------:==-;:-==---;::-=~---~ -dit en termes de la físioa, l·leis de la Natura.,

Hi juga un paper essencial, dins el qu~ vost~ creu que ha de ser una teoria, l'observador? Pot construIr-se una teoria totalment independent de l'observador?

En la meva opini6 no 4s essencial, nom6s 6s essencial el fet de que hi ha interacci­ons entre sistemes macroso&pios; fins i tot des del punt de vista de l'evoluci6 hist&rica ela microsistemes juguen el paper de transportadors de les interac-oions: en definitiva es tenen aparells que produeixen electrons o efeotes produits pels eleotrons. No obstant, la manera "hist&rioa" de prooedir no 6s un camí potent ja que evoluciona fonamentalment a base de proposioions intuitives. Dit d'una altra manera, no 6s neoe~ sAria una fonamentaci6 rigorosa, sin~ tan sols anar acumulant noves_ idees que enoaixin i faoin avan9ar una teoria.

T o r n a n ten re r a ci 1 a p r i m e r " q ü e s ti ó, é s a di r, a 1 sr::­queriments que ha.de verificar una teoria, que pensa en 01 camp concret de la Mec~nica Qu~ntica, que ,avui en dia adm8t diferents interpretacio~s7 ts cIar que s'ajusta molt bé ;13

fets experimentals, per~ qu~ pensa voste de que admeti ~ife rents interpretacions par a mateixos fets observats?

Tot físie ha de tenir la seva interpretaci6 d'aquests fets re­lacionats ambo sistemes ma.crosc&pios. Ara. b6, despr's de la. teoria. f.! siea. un pot fer filosofia..

Per~ potser sí que hi ha diferente interpretacions r! siques, no solament filos~fiques. Vull dir que també e~~i; deIs físics es donen aquestes diferente interrretacions. Que en pensa d'aix~?

El problema. radica. en si la. teoria. quantioa. 6s una. teoria. t~­oada. per maorosistemes. Algunes persones volen -i subra.tllo el vo­leD-tenir una. Teoria. QuAntioa. a.plicable a tot tipus de coses, per& jo oreo que la. Teoria. Qulntioa. no 's una. teoria. tanoada. pels macro­sistemes. Per exemple, no t6 sentit pla.ntejar-se la. mesura. exacta d'a.l~ observa.bles qulntios i poder comprovar la. seva. va.lidesa. en sistemes maorosc&pios.

De tot el que hem dit es dBspren que la leoria Qu~nti ca no és tancada per macrosistemBs. 1 par microsistemes~

Pel que es refereix a.ls miorosistemes sa.beu que he fet la. dis­tinoi6 entre una teoria. tanca.da i una. teoria oompleta.. ·Sembla. ser que la. Teoria QuAntica. en aquest domini 6s una. teoria. prloticament tanoada. (i dio prlotioament perqul ningd pot dir d'una. teoria. físi-oa que estigui definitivament tanca.da.), ara b6, quan l'estructura.

. d'un miorosistema es fa. m6s i m6s oomplicada., per ex., si consta. de m's i m's partíoules, 4s d'alguna. manera o en alguna. direoci6 com un sistema. maorosc&pio. Un s~a. de limitar a oonstruir models i per tant, en sistemes que consten de m6s i m6s partíoules, la. teoria qulntioa. no 6s una. teoria. tanoa.da.

Creu que la realitat depen de l'ob~8rvador?

La meva. opini6 's que la. física es ba.sa en tots aquells fets que s6n independents de l'observador. Ta.mb' la Meolnica. QuAntioa. estA ba.sada en fets, aparells, aparells maorosoa­pics, ara. b6, oreo que la. oonnexi6 entre la. oonoi'noia. i els prooessos físics que tenen 1100 a dins del nostre oervell 4s un problema ben diferente

PLANTA 8-18

Pero aquest problnma és molt important: Crec ~ue d'alguna manera. la fi­losofia personal d'un físic pot influenciar la seva visi6 de la mateixa fí­sica. ts a dir, pot Jir-se que el sistema de pensDmentpugui influenciar la seva visi6 de problL¡~(s reale via concepcions mental s o potser fins i tot, prejudicis? .

lstein

luina inter-relaci6 hi ha entre els Fets reals i l~ elRborEci6 que d'ells pugui fer el científic?

Ja s6'que hi ha filosofia de la ci~ncia, que diu que les explioacions o les teories depenen del qu~ una persona determi­nada veu. Per ex., si tenim un tll.b de raigs X i una persona que no 6s físio el mira, es diu que veu coses diferents que un físio que el mir6s. El que jo vull dir 6s que aix& no 6s certa les dues per­sones estan veient la mateixa realitat pera el físio, perqu~ t' *n cert bagatge te&rio, pensa sobre noves realitats te&riques, 6s a dir, pot dir que en la formaci6.dels raigs X hi intervenen eleo­trona, eto., cosa que l'altre individu no pot dir. Ara b6, en prin­cipi les dues persones veuen els mateixos fets.

lemo que en aixo estem d'acord. Pero el problema fs si nosaltres no tractem d'adartar les nostres concep­cions mentals, la nostra intuici6, R la reRlitet física' ;)xterna, a la nostra int8r!1rf~taci6 deIs sistemas macros­;;opics?

Nosaltres no adaptem, nom6s partim de ooses conegudes, i ales­hores, mitjan9ant la matemAtioa construim una teoria axiom1tioa, oom ja he dit abana. Els axiomes, que s6n una descripoi6 matemAti­ca de les lleis físiques, s6n dues parts d'una mateixa oosa. Quan es tenen aquests axiomes no 6s possible oonstruIr un model com els que es fan servir per a sistemes maorosc&pios de, per ex., un 1tom. De fet no 's necessari, les estructures matemAtiques s6n prou am­pIes. Ara b', la oonnexi6 entre la realitat 'deIs m1oros1stemes i els experimenta han de ser aquelles ooses que ja es ooneixen per altres teories. Per exple., per macro-teoríes. Aleshores es poden ter proposioions sobre noves regions de la realitat recolzant-se nom's en la teoria. Ai%! dones, es poden fer noves proposicions so­bre la realitat deIs micro-aistemes, pera aquesta realitat no 's tal que puguem fer models macrosc&p1os, no 's neoessari.

Sap si en aquests moments es coneix alQun fonomen -ue no pugui ser explicat per la leoria lu~ntica o per ualsevol altra sofisticaci6 da la taoria? Aixo és, AS

con e i x al gun f enO!;le n onca re no explica t? La meya opini6 6s que la Teoria Qulnt1ca 6s una bona teoria

per a miorosistemes i no coneo experimenta que no puguin ser expli­oats per ella. Si anem als macros1stemes la Meolnioa Qulntica ho pot explioar tot, perqu' 's molt Amplia. H1 ha, a1x& sí, un problema que apareix quan es considera la intera~~i6 en­tre les diferents parts d'un sistema, per exple. la 1nteraoci6 entre 1toms i eleotrons, en­tre electrons mate1xos, entre electrons i el nucli, eto •• El problema 6s que la interaooi6 nom's pot ser aotualment resolta trobant ela"ham1ltonians"a partir de oonsideraoiona olls­aiques. Vull dir amb aix& ,ue hem d'introduir les funciona de Hamilton a dins de la teoria per& DO tenim una teoria per a elles.

PLANTA 8-79

Tamb' sembla ser que la desoripoi6 do sistemes oompostos ooastruInt el producto d~es­pais de Hilbert individuals és bODa nom's per a teories no relativistes; el m'tode no 's aplioable, per exemple, a la físioa d~altes energies. Si els fonaments de la teoria qulnti­oa s6n bons o no per a la físioa de Partíoules Elementals 's oosa que ara no podria deoi­dir, seguint el desenvolupament histbric de tota teoria, aquí tamb& s~est~ treballant amb els mateixos fonaments, la Meo~ioa QuAntioa, i nom's oanviant 00-

sea oom interacoions, teories de oamps i ooses quantitzades, ja s~ beu que pel moment no tenim una teoria oorreota per a les partíou-les elementals, tot i essent olar que hi ha molts punta de vista nous, perb no hi ha encara una desoripci6 matemltioa exaota.

Quina ~s la seva interpretaci6 ~8rticular del Prin­cipi d'Incerte~~?

Ja s& que el Prinoipi d~Inoertesa es disouteix a molts llibres d~una manera que no és possible entendre~l. Si es miren les demos­truions matemltiques un pot dir que el Principi d 'Inoertesa diu (per exple. per a posioi6 i moment) que 's impossible oonstruir un aparell que prepari per exple. eleotroDS de manera que si un mesura la posioi6 i el moment simult~iament, molts oops, el producte d'in oertesa t& una oota inferior. S~ de tenir en oonta que un aparell­mesura exaotament la posioi6 0, un al tre fa el mate.ix amb el moment (a1%& no 's .possible, perb fem aquesta idealitzaoi6). Tenim un apa­rell produint eleotrons i nosaltres trobem per als diferents elec­trons diferents posioions, i trobem un Áq per a la posioi6, amb el llateix aparell preparador produim nous eleotrons i amb un tercer me­surem el seu momento Trobem aleshores, despr&s de moltes mesures, un A p • Es verifioa alemores que Llp . .6. q ~ lft/2. És impossible oons­truir qualsevol altre tipus d~aparell preparador que alteri aquest reEiultat.

.i\ b, u e s t e s s ó n [J r (] pie t a t s r e 12 e ion él d e s a m b e 1 ~3 E5 5. ::. t e m e s i a par e 11 s, J1 e ron o a r;¡ b e 1 s o 1 e e t ron s •••

Perb, qu~ 's un eleotr6 sol? Aixa &s m&s un prOblema filos~fio. El Principi esta conneotat amb un altre problema: amb el fet de qu~ dos obáervables no oommutin en sentit matemAtio. En els llibres de texte usuals el oonoepte del qu~ vol dir que dos observables no es puguin mesurar simultlniament, no est1 molt olar. És possible expli­oar-ho de la manera segUent: si es fa la hipatesi de que existe ix un aparell amb dues escales diferents oorresponents als dos diferents observablesun pot desenvolupar quina estruotura matemAtioa ha de te­nir aquest aparell de mesura i es pot provar que &s impossible, i a1 x& &s una oosa diferent al qu~ hem dit abana, oonstruir un aparell de mesura amb aquestes dues esoales, una donant la posioi6 i l'altre el momento És impossible oonstruir aquest tipus d'aparell de mesura. La relaoi6 d'inoertesa &s una proposioi6 que expressa la impossibil1 tat de oonstruIr l'aparell preparador del tipus abans desorit.

Com creu que hn de se.r un tc")': t introductori de la necclnicc; juaneica', Juin enfoc cr8U que ha dd tenir?

Introduir la Meolnioa Qulntioa amb els seus fonaments &s prlctioament impossible. Em semble, neoessari desoriure la evoluoi6 histarioa per a donar una visi6 intuitiva que ajudi a entendre els principis matem~tios, per exemple, explioant els experiments que no poden aer desorita per teories ollssiques. Cree que no s'hauria de eomengar parlant amb el llen­guatge usual d#estats i observables. Creo que l'alumne hauria de veure que la Teoria Quln­tioa &e un bon oamí per a explioar una gran quantitat d'efectes. Un pot tornar alesho~es

PL.AN TA {J -20

al principi i explicar els fonaments.

Quin text en concret ens recomana?

~, jo he escrit un llibre: "EinfÜhrung in die Grundlagen der theoretischen Physik", de quatre volums, el teroer deIs quals estA dedicat a la Teoria QuAntica.

lstein aquest problema.

]uina ~8 la estructure do la carrnra de rísiquAG al 'eu país?

Els estudiants tenen dos tipus diferents d'interesos: uns volen fer l'examen de diploma i d'altres ser professors a l'Escola Sup~ rior. Pels que volen ser professors les olasses sobre Físioa Te~ri­oa intentem fer-les no tan complioades. Comenoem amb la Meclnioa de Newton i les equacions de Lagrange, donant una peti ta introduooicS al s&lid rígido Donem aleshores una introduooicSals fonaments de la Relativitat Espeoial i General, Eleotromagnetisme i equaoions de , Maxwell, per~ eense entrar endetalls massa específios. Es dediquen dos seaestres a la MecAnioa, EleotroMagnetoDinAmioa i Relativitat. En dos semestres donem els fonaments. El teroer semestre estA ded! oat a la Teoria Qulntica, i en el quart s'introdueixen els probl~ mee de la Meclnioa Estadística. Per als estudiants que volen fer, el diploma o la tesis han d'eetudiar tamb~ Meolnica, ElectrodinAmioa i Teoria Qulntioa. Poden escollir la direcci6 en qu~ es volen espeoia­li tzar, per exemple triar F!sioa Nuclear o Estat S~lid, dominis en els qu~ poden en el futur estar interessats, oom per a fer una tesi.

Juin ~s el mecanisme per comen9ar una tesi? Usualment 6s fer examens al final deIs semestres i despr's fer

un preexamen per a l'examen de diploma. Despr's de sis semestres pot &gafar un treball de diploma a les ordres d'algun professor el treball del qual li interesei. Es potfer l'examen abans d'escriure el treball de diploma o b6 despr'sJ aquest examen 's oral.

Quin és el percentat~e rísics teorics/experimentals?

Ha oanviat els darrers anys. Ara no es treballa tant en Físioa Tearioa perqu~ no hi ha tantee possibilitats a la indústria. Fa uns an1s tots els estudiante que feien l'examen trobaven un lloc de tr~ ball, pera dltimament la situaoi6 ha cauviat. Sembla ser que ara les coses poden anar millor perqu~ en vista deles perspectives hi ha menys estudiants a Físioa Te~rioa, nom's alguns es poden quedar a la Universitat, i bastants han trobat 1100 a la indústria.

Wu~ opina de la exist~ncia a la Universitat d'un orup que estudii els problemes relacionats umb la metodo­logia i historia de la ci~ncia7

C~ao que per fer reoerca a Estat S~lid, P~tíoules Elementals, eto., no 's necessari pensar sobre problemes de filosofia de la ciencia. Creo que la majoria de físics no estan interessats en

Qu~ es coneix B Alemanya de la r8cerca en el nostre , " fJa~s:

(Riu) És mólt difícil de dir, perqu~ ara els físios coneixem nom's la recerca que es fa en el nostre camp espeoialitzat i per tant puo parlar solament de la fonamentaci6 de la 'Meclnioa Qulntioa. Crec que aquí a Espanya no hi ha cap grup que treballi en aix~.

Agratts: Jos' AnadcSn Leonor TarasccSn Jordi Viñals, '

Carlota Oliver Joan Valls

PLANTA 8-21

POESIA

Avui, al sortir de casa, el cel era vermell.

Pero ningú no ho veia;

Tothom mirava aterra.

Algun dia el cel es tornara groc, o vert

i, potser, quan els homes el mirin

tornin a baixar els ulls i diguin:

"Cada dia igual! ~lai no passa res"

Perqu~ ning~ no reeordi quin

color tenia el cel l'últim dia

que hi va aixecar elsulls.

Toni l.

Vet ac! que est~3 en mig del

i, amb la teva petitesa

, rnon,

veus la grandiositat del que t'envolta

i no sapa per que t'hi han posat

ni que tens que fer-hi.

Mira amunt. Donat compte

que pots arribar, tot just, a entreveure

la magnificencia del teu entorn;

que ets un privil.legiat espectador i, tamb6 actor

de la gran obra, al gran ,te,,:,tre.

Observa. Pensa. 50mnia. Víu. Estima.

Ambtotes les teves forees,

com si fóssis l'~ltimcapaº de fer-ho~

l arribaras a copsar, una mica

quan gran ~s la teva petitesa.

A & 8

I-'LAN TA 8-22

, mes,

UN CONTE

Dem~ far~ un dia un xic r6fol. En aquest temps .~s normal que sigui aix!. Al sol li costa de llevar-se, feixugament difon una llum grisa enmig del cel ennuvolat. Quan surti al carrer, sentir~ fred, i es posara les mans a la but­xaca. Les butxaques rectes del seu abric. Inhalara fort endins del seu pit, per a evitar el continu degoteig del nas. Amagada sota l'abric, una bufand~ li envolta el coll. Una camisa de franela, una corbata deslluIda -d'aqueJles de nen, amb goma perqu~ el ~ols ja no l'ajuda a fer-se el nus-, i una sama­rreta de llana. Va ca19at amb unes sabatilles de roba, a quadrets: marrons i d'un roig somort.

Amb el pas curt, sorpres per les ventades, refara el cam! de ciment de cada dia. A 1'inici de l'escullera hi ha un banc de pedra. Sol seure-hi: acos­tuma a guaitar.el mar estona i estona. Les onades dema seran altes i fortes, pI enes d'una escuma bruta; sacsejaran amb for9a els blocs de pedra. Una pun­xada dins el seu cos l'endolorira, mentre el fred que porta el vent travessi la roba; pero ell -que encara ~s jove, i pe~ tant rebel- voldra seguir contem­pl~nt el vol de les gavines. Un vaixell s'apropa a l'embocador delPort, ~s blanc i negreo .

La tornada li sera difícil; no hi haura algun bbnc per seur~?

- "¿No se encuentra bien, abuelo?" Uns obrers que surten d'una fabrica l'acompanyaran fins la parada del

bus. No troba cap paraula a dir, pero dins d'ell viu un gran enrenou. "Vaig ac! mateix", els dira.

A la tarda hauria volgut sortir de la Residencia. Pero ploura. Ell vol­dr~ veure el mar lliure, allí al trencaones. Fins el capvespre guaitara .n silenci el port. Les gotes d'aigua lliscaran pel vidre, i la claror s'amaga­r~ rera Montjuic.

No dir~ res a ning6; té por deIs metges. No vol que l'emmetzinin.

- ~ecordes la fusteria, Josep? - CIar q~e sí!. Al carrer Tapineria. Els estris, la flaira del vernís •••

Tot rau en perfecte ordre. Ho recordara tot; del que ja no recorda, no n'és con's cien t.

- I la Teresa, Josep?

"La Teresa ••• ", les mans li recorreran el pit, vestit amb la samarreta de llana, i una ll~grima mullara el coix!.Una sensaci6 de lleugeresa reco­rrer~ el seu cos, com si el temps s'atur~s, .com si ella fos allí per a poder estimar-se.

L'endema al mat! el mal temps haura marxat.Despr~s que tot el dia de de­ma hagi plogut, els carrers estaran molls. Un sol daurat s'aixecara per damunt del mar. Aviat tot comen9ara a eixugar-se. Tamb~ ho fara el banc de pedra de l'escullera. I el mar brut estara sere. I un colom vindra a posar-se al respal ller del banco I en Josep el trobaran fred i sere, Com el mar, cobert 8mb el llen901 i la manta.

"Llegim malament el m6n, i despr~s diem que ens enganya."

11. Tagore

Gener de 1980. Pere Valls.

'--------------------------------------------------------------PLAN~ 8-23

ULTIMO PASO' EN LA OSCURIDAD

Eran las seis de la tarde y empezaba a sudar. Estaba en tensión y no sabía por qu<6, aunqu.1B a sus años, pensaba él, oualquier síntoma era posible. La con:t'erenoia tooa­ba a su fin -s610 le quedaban dos folios-, pero él seguía habl.,mdo oon la mirada fija en aquel de la tercera fila que dormía hacía ya rato -con segu~idad era también físico-. Unos minutos después, al filo de la última hoja, sinti6 un agudo dolor en el peoho, que empez6 ignorando, pero que aumentaba trágicamente. Al momento 3e desplom6 hacia adelan­te, sobre los papeles, y en seguida oayÓ al suelo. Estaba muerto.

Fuera ouando fuese, despert6. Estaba tendido en el suelo o, mejor, en el suelo. Vio el reducido techo, blanoo aséptico, oomo de hospital. Ladeando lentamente la oabeza, lo reoorri6 con la vista, transversalmente, hasta llegar a la pared, bl~nca t~bién. Se uní~l en ángulo curvo, impecable, sin brusquedades. Más abajo seguía una. puerta, funcio­nal, color madera, pero de apariencia plástica como el resto de la oonstrucci6n. El si­l'9ncio era total.

Se incorpor6 de un salto -juvenil, oasi atlético- súbitamente sorprendido de su situación. Y al ahcerlo, impresionado por su propia fuerza -no sentía dolor a1guno-, ob­tuvo una. visi6n global, desooncertante, del lugar. Justo tras él, una pared, aparentemente impenetrable, daba comienzo a un largo y estrecho oorredor del que no distingu!a bien el final. Además, aquella puerta era la primera de toda una serie de puertas que, a ambos 1a.d,os del pasillo, discurrían hasta allá donde alcanzaba su vista.

~eniendo plena conscienoia de su muerte -una. de aquellas profundas conviooiones que no pOdría exp1icar-, estaba perplejo. Había una. única opci6n, eso estaba claro~ cami-· nar hasta llegar al final del corredor o hasta donde éste condujese. Pero le preocupaban las puertas y, muy sinoeramente, oonfiaba en no encontrar más pasillos tras ellas. Uo le agradaba la idea de en:frentarse a un inmenso laberinto, pues su sed de verdad, de certe­za, le acosaba. Se aceroó a la primera puerta y la too6. La sensación fue cálida, agra­dable. Vio el pomo esférico, dorado y brillante, y puso su mano en él. No parecía haber cerradura alguna, aáí que presion6 levemente haoia adelante. Preoisa, si1enoiosa, la pue~ ta cedi6.

El aumento de temperatura fue sutil, oasi diferencial. Vaoía, pero no desierta, la habitaoi&n se ilumin6 a su entrada. No pudo determinar de dónde prooedía la luz pues, al igual que afuera, no se veían fooos, lámparas, ni nada que se pareoiese. Era como si sim­plemente la luz habitase allí y hubiese entrado con él en la extraña estanoia. Perfecta pro10ngaci6n del pasillo, las cuatro paredes blanoas, plástica, sobrias, sin ventanas, se unían de aquella forma curva que ya oonocía.

Había en el ambiente una. cierta presenoia indefinible, que no aoertaba a olasifi­oar. Era inqUietante, no por peligrosa, sino por el reto que suponía. Pensó en un estúpi­do número y sali6 por donde había entrado. Fuera, todo seguía igual. Todas aquellas puer­tas esperándole, los pomos dorados, el oolor madera, la luz •••

Tras visitar los diez primeros habitáculos, ya estaba oonvenoido de que todos se­rían iguales; por 10 menos, físicamente iguales, pues su estructura era idéntioa y todos albergaban un parecido cambio de temperatura. Pero había una. diferenoia que creía inmate­rial, psíquioa. En cada uno de ellos había pensado, irremediablemente, en algdn número conoreto y distinto. Unos cortos, esouetos; otros enermes, con largos deoimales que reoo­rría mentalmente. Y esto, franoamente, no 10 entendía. Le hubiese gustado oorrer por el pasillo y ver a d6nde llevaba, ahora mismo, sin esperar un minuto. Pero la atracción de las puertas era irresistible. Así que, cargado de paoiencia, se dispuso a seguir adélante

PLANTA 8-24

con la inspecci6n de las habitaciones vacías. La und~oima no parecía especial mas, una vez dentro, se quedó paralizado. Abrió mucho 108 'ojos, como si'la~ayor sorpresa o e!8 peor susto se hubiesen presentado. El n'11mero aquí era 16.670 x 10 l. Sí, 6.670 x 10 , la oonstante de gravitaci6n universal. Y, c~'90' podía darla con ouantas oifras quisiera. Esta vez oorrió a la siguiente. 11.602 x 10 1, la oarga del electr6n. Y más adelante se enoontr6oon 2.997 x 10 8, la velooidad de la luz, y oon 6.625 x 10-l~, la oonstante de Planok. '

Estaba realmente exoitado. Allí residían, de alguna forma que no podía determinar, las oonstantes universales, aut~nticaB forjadoras de la estruotura cósmioa. Y, ~sí oomo ' una idea puede ser representada e identificada por distintos símbolos, él las iba recono­oiendo en su esencia, una a una, por alguno de sus aspeotos, es decir" en el sistema de unidades que en el caso le fuese más familiar. Si&~iendo adelante por el pasillo, se fue

¿), ' enoontrando oon 6.023 x 10 , el n'11mero de Avogadro, 0.511, la masa del electr6n, 8.854 x lO-~~ la oonstante de permitividad, y , mientras lo hacía, entre puerta y puerta, mira­ba de reojo el final del pasillo, que ya vislumbraba inquietante y misterioso.

Tras oerrar, por fin, la última puerta -una oonstante que desconocía-, se dirigi6 con paso lento hacia aquella osouridad que era, en definitiva, el final del oorredor. En

,efeoto, el pasillo ~cababa, literalmente, en la nada -o al menos eso pareoía- ya que la luz, majestuoso habitante del lugar, se negaba brusoamente a ir más allá, como si la no­oi6n de espacio muriese allí.

-Bienvenido- una voz le detuvo, nuevamente sorprendido. Era aoogedora, paternal y distinta, m~ distinta a todas las que en vida oyese. Mir6 en todas direcoiones, buscando su procedenoia, pero no enoontr6 nada. Al igual que la luz, el origen de la voz no estaba localizado en un punto, sino que pareoía fluir por la zona en que ,él se hallaba.

-¿Qui~n eres?- todavía uervioso por la novedad, su pregunta, algo tr~mula entre las dos oercanas paredes, fue deliberadamente ignorada por la voz que, en cambio, inqui­ri6:

-¿Qué has enoontrado? -Algunas constantes universales- fue su dubitativa respuesta ante tan ambigua pre-

gunta. - Todas- rectificó la voz en rápida, aunque oonciliadora, r~plioa-. Su oonjunción

es la base de la existencia de la que procedes: una existenoia material, peregrina, drás­tica función de un parámetro oasi trivial: el tiempo. Ni las que t~ llamas oonstantes universales se libran, en oierto modo, de él.

Estas afirmaciones no le fueron muy sorprendentes y la ~ltima de ellas era real­mente confusa. Sin embargo, no le di6 tiempo a pensar en más, ya que la voz lanz6, mu;y pausadame~te, la que pareoía la pregunta orucial, trasoendental, definitiva:

-¿Qué vas a enoontrar tras la osouridad? En realidad, él no tenía modo de saberlo. Hacia ella iba, preCisamente. No obstante, ins­pirado en su extraño recorrido por las puertas y su corto diálogo con la voz, aventur6, en el mismo tono de la pregunta, una mágioa respuesta:

-Laúnioa constante atemporal, la que existe sin cotas ni variaciones, la que, por definioi6n,es. Tras la osouridad se halla ••• la Verdad.

-Adelante. Pero él estaba inseguro. Pensó, en un último intento de frenar ante lo inconcebi­

ble, que si ahora se integraba en ese únioo ser imperecedero, éste variaría de alguna ma­nera.

-Infinito más uno es infinito ~le susurró la voz, instándole a que no dudara en dar el paso.

Y él pensó en su cálida infancia, en su juventud airosa, en todos los lánguidos días de su madurez. Y le pareoieron un soplo. Y reoordó su muerte. Y miró atrás, ~1 pa­sillo iluminado, al reducto final de un mundo que a pesar de todo había querido y quería aún. y él, sufriendo en sí mismo toda la angustia de hombre, ignorando si oaminaba hacia la Yerdad o si era víotima de una fabulosa trampa cuyo motivo no aloanzaba a comprender, sintiéndose más humano que nunca, dió, entre el odio y la esperanza, un último paso en la osouridad.

Lluís Cabr6 4l'tcurs

PLANTA 8-25

LA INVESTIGACIÓN EN LA

UNIVERSIDAD -1

Es un hecho el que oada día se habla m's frecuentemente y oon creciente intensidad, desde diferentes posiciones, de la crisis de la Universidad. Evidentemente, muchas inter­pretaciones son antag6nioas por contemplar la defensa de intereses opuestos. En algunos casos estas interpretaoiones, a nuestro juicio, nada tienen'que ver con la orisis univer­sitaria.

Consoientes de que no h~ puntos medios verdaderos, en este artíoulo y en otro que aparecer' en el pr6ximo n~ero de esta revista, intentaremos aportar algunas reflexiones sobre la crisis universitaria conoentrando nuestra atenci6n en uno de los aspeotos funda­mentales de la vida universitaria: la investigaci6n.

No h~ q.ue ser un inioiado en problemas oientíficos para tener oonoiencia que España, país industrialmente'avanzado,posee una infraestructura científica típioa de país subde­sarrollado. Un s6lo dato. mientras en Francia el oooiente entre el gasto en investigaci6n propia y el gasto de adquisici6n de teonología extranjera es 9.6, en España no llega al 0.8.

La investigaci6n universitaria, oomo tantas otras oosas, est' ausente en el "cambio". La crisis oientífioa heredada del franquismo no ha sido atacada. Creemos inoluso que ni siquiera se ha intentado hacer algo, por formal que fuere, por parte de las instituciones demoor'ticas. Todo sigue igual y lo que es peor, seguirA igual por muchos años ~s. La "ruptura" no se producir' en materia de política científioa. La LAU es una. muestra de este heoho.

El problema de la iuvestigaoi6n en las Universidades puede resumirse fácilmente."p6-simo aproveohamiento de los esoasos recursos humanos y materiales de que dispone". Nunoa se ha realizado el menor esfuerzo por planifioar y definir una polítioa investigadora en la Universidad, favoreoi6ndose con ello la importaci6n de tecnologías extranjeras. Curios~ mente, desde el poder oentral se ha planificado minuciosa y ouidadosamente lo que nunoa se debía haber planifioado. la "ineficacia". Y que nadie se llame a engaño, todo tiene su fin, aquí se trataba de asegurarse por parte del Ministerio la seleoci6nde la plantilla de profesores. l~u6 mediooridadl.

Para. analizar la orisis investigadora dentro de la Universidad nos hemos fijado en ouatro puntos. personal que hace. la investigaci6n, equipamiento, fuentes de finanoiaci6n y por ~ltimo programas de investigaci6n.

¿Qui6n hace la investigaoi6n en la Universidad? Un profesorado oon excesivas tareas dooentes y dentro de un marooburoor'tico asfixiante. Buena parte de esta investigaci6n est' contenida en las tesis dootorales realizadas por profesore$ no numerarios. Pero ¿exi~ te algdn control de calidad del tema de tesis? ¿y de su oontenido? ¿Se planifican los te­mas? Se puede deoir que el resultado es una investigaci6n dispersa y producto del trabajo individual. La investigaoi6n en nuestra Universidad no ha trascendido m's all' de la pro­mooi6n personal: dotarse de la titulaoi6n necesaria para inioiar la "carrera universita­ria". La investigaci6n h~ que haoerla "rentable": la formaoi6n de buenos cuadros ya sería un gran paso adelante.

Se debería redefinir la figura del profesor-investigador como un trabajador de la oienoia. Así se podría estimular la formaoi6n de equipos interdisciplinarios para la ejec~ ?i6n de programas de investigaci6n. Si queremos tener buenos profesores, tengamos buenos investigadores.

Por otra parte, el profesor-investigador universitario no debe dar la espalda a sus problemas: seguridad en el empleo, mejores salarios, oontrol de la investigaci6n, m's po-

PLANTA (J-26

" sibilidades de mejora de su formación, reestructuración de la labor docente e investigado-ra. Pensamos que este comentario es importante porque estamos absolutamente convencidos de que el futuro científioo de la Universidad no se hipoteoa oon el mantenimiento en sus puestos de trabajo de los aotuales profesores.

Pasemos al segundo punto: Equipamiento. Una simple mirada por los laboratorios de nuestras Universidades demuestra una, falta total de planifioación en el equipamiento de material oientífioo. Adem!s dicho equipamiento es desigual y en conseouenoia est! subem­pleado. Añadamos que no h~ fondos para mantenimiento ni dotaciones de servioios, t6cnioos paralelos. En este punto"quisi~ramos resaltar la fuerte concentración geográfioa de mate­rial científico que por otra parte, se nos antoja que no ha dado los frutos necesarios,' dejando a Zonas de gran concentración industrial sin el mínimo de infraestruotura oientí­fioa. !Qu6 difíoil es investigar fuera de Madridl

¿Y o6mo se finanoia la investigación en la Universidad? Existen cuatro fuentes de fi­nanciamiento que a continuación enumeramos y 'comentamos brevemente.

De oar&cterpersonal: a) FIU (fomento de investigaci6n universitaria) repartido, al menos en la Universidad Central, con una total ausencia de oriterios oientíficos. Baste con deoir que hasta el presente curso, aunque fueras el mejor investigador de toda la Uni­versidad, si no eras funcionario de carrera quedabas automáticamente descartado de dicha ~. La expresión "oafá para todos" es la idea básioa de los criterios empleados en la concesi6n del FIU. b) Contratos conoedidos por la Comisión Asesora de la 'Presidenoia de Gobierno, carentes de todo seguimiento de la inversión y utilizaoi6n de los fondos oonoe­didos.

Cada Facultad tiene asignados unos fondos para la actividad docente de SUB Departa­mentos, que en muchos oasos han servido para financiar la investigación oon la'imposibili­dad de atender a la mejora de la calidad de la docencia práotioa.

Por ~ltimo, siempre han existido, aunque esporádioamente, programas de inversión en las Universidades que han proporoionado muohas veces los fondos neoesarios para estable~ oer una 'infraestructura científica. Esta, en muohos oasos, no ha podido sostenerse por' falta de fondos de mantenimiento.

No entramos en el comentario que nos merecen la realizaoión de algunos gastos. Todo es harina del mismo costal, pero •••

,Para aoabar oon la primera Parte de este art íoulo , comentaremos brevemente los progr~ mas de 1nvestigación.

La polítioa de cátedras mantenida desde el Ministerio ha favoreoido la gran atomiza­ci6n de los programas de inv~stigación. La actual política de oposioiones es únioamente un intento de sol~~ión de problemas ,individuales oon la creación de la figura del profesor itinerante y sin arraigos. Quá respuestas se dan a preguntas tan inooentes como: ¿existe coordinaci6n de los recursos oient,íficos dentro de cada Universidad? ¿Y de los recursos de un mismo Dep~tamento? ¿Existe una política investigadora no ya a un nivel estatal sino dentro de cada Universidad? ¿Qui~n juzga sobre la adquisiCión de nuevas tecnologías? ¿Se investiga lo que interesa al p.aís?

El tipo de respuestas que se pueden dar a estas preguntas lleva implícito un modelo de funcionamiento de la Universidad y determina a su vez las posibles salidas que puedan darse a esta crisis. En el pr6ximo riúmero expondremos nuestra alternativa a la política científica en esta Universidad.

Javier Tejada, Profesor No Numerario.

PLANTA 8-27

LA LEY ORGÁNICA DE AUTONOMÍA

. UNIVERSITARIA

La ley orgánica de autonomía universitaria (*)

Disoutir un proyeoto de leyes positivo. Pres.enta dos oaraoterístioas fundamenta­lesl el "poder" disoutirlo y el "conooerlo". Despu6~ de muohos años de leyes indisoutidas, que oaían oomo la lluvia mansa o el granizo, inevitables y sin alternativas, que se 00-

oían en ollas inacoesibles, el debate públioo es positivo. Orientar la opini6n pública, darle elementos de discusión, orear un ambiente a lavor o en oontra de una legislaoión, es útil y oonveniente. No es tMS que un dereoho oiudadano en una comunidad demoorátioa.

Conooer un proyeoto de ley, estudiar su oontenido, estudiar la situaoi6n real, sus efeotos posibles, sus oonnotaoiones, sus valoraciones, es inherente a todo oiudadano. Informado oon razonable objetividad, estableoe su .oriterio separando "las vooes de los eoos" y toma sus deoisiones. Si el trabajo de un gobierno no le interesa vota a otra op­oión o ideología. Si esto suoede oon una mayoría, el gobierno oambia oonforme a los in­tereses y oonvenienoias de la m~oría.

¿Qu' le pasa a la ley de autonomía universitaria?

Las objeoiones" a una ley pueden susoitarse desde diversos puntos de vista: ideo-16gioo, de intereses personales, oorporativos, de interés ooleotivo, etc. En el caso que nos ooupa, este proyecto de ley oonstit~e una espeoie de ohivo expiatorio. Reúne virtu­des para oonseguir una oposioi6n importante de personas distintas. Por oircunstancias di­versas se han unido grupos o~as divergenoias ideológicas son notorias. Veámoslo pooo a pooo:

1) El proyeoto de ley desea ser una ley efectiva. Hasta ahora el funoionamiento interno de la universidad se ha ido realizando práctioamente sin legislaci6n. Se ha heoho bastan­te demagogia y se ha prometido el oro y el moro. El proyeoto promete pooo, es regresivo, habla de. pruebas de habilitaci6n para los profesores, de pruebas de acceso y de tasas a oostes reales (es deoir, de pagar) para los alumnos. Dice algunas verdades. "La Univer­sidad no es patrimonio propio de los miembros de la comunidad universitaria •••••• No aa­be inourrirse en el error de enoomendar ••• (a otras Instituciones) ••• responsabilidades propias de las universidades, éstas deben gozar de autonomía para la ordenaci6n de la vi~ da acad6mioa, pero deben asumir los riesgos, las incomodidades y las responsabilidades inherentes a la facultad de decisi6n".

Acostumbrados a la existencia de un ministerio de universidades al que achaoar todas las culpas, el aoercar la responsabilidad y encontrarse que el "malo de la pelíou­la" es uno mismo es mucho oambio. Ser el malvado que impone la seleotividad, el aumento de tasas, el que oanoela contratos de profesores, es nefasto. Pasar de paño de lágrimas de las asambleas reivindioativas a "reoeptor" de las iras de los manifestantes no me pa­reoe un oambio rápidamente aceptable por los equipos de gobierno de las universidades.

2) El proyeoto es ataCable porque en algunos oasos da unaimpresión desagradable: WZsta nueva idea de la"universidad se estableoe a partir del principio de autonomía ••• respon­de a una neoesidad sentida hac.e tiempo y ahora se integra en la orientacic'Sn del nuevo sis­tema polítioo constitucional favorable a las autonomías ...... Pareo e oomo si la autonomía universitaria y la autonomía en general fuera algo que está de moda. Esto, visto desde un oontexto nacionalista, junto oon el artículo 8 (apartado 2): "Los estudiantes tienen de­recho a reoibir enseñanza y expre~se en la lengua ofioial del Estado ..... es difíoil de tragar. La lengua oatalana queda oonvertida, automát ioament e , en una lengua de segunda

PLANTA 8-28

fila. En este oaso el "tienen dereoho a reoibir enseñanza" es fatal. Además, te6rioa­mente, impide que se pueda hacer un ourso monográfico para estudiantes de teroer oiolo por un experto internacional. Habitualmente no serán catalanes-pero, oon la misma proba­bilidad, tampooo oastellanoparlantes.

La estructura del prcyeoto genera una Universidad únioa para todo el Estado y deja bastante osouro el trasvase a los entes autonómioos. Con todo,el artíoulo 12 apar­tado 1 dice: "Las oomunidades autonómioas (que pueden orear Universidades según el artí­culo II) podrán adquirir la titularidad de las Universidades que les transfiera el Esta­do". supo~ que el "podrán" y el "que les transfiera" tienen una osouridad busoada. De­bo oonfesar que, vistas algunas oirounstancias de las Universidades de por aquí, segura­mente yo mismo introduciría osoUridades en los artíoulos por aquello del "más vale malo oonooido que ••• ".

Alternativas

Realmente no hay muchas, aunque una revisión de la situación de las lenguas ofi~ oiales en las oomunidades autonómioas y de las transferenoias de oompetenoiasdebería mo­difioar la opinión de algunos nacionalistas. Porque lo evidente es que hace falta una ley. Hace falta para saber oómo se promooionarán los profesores de mañana que hoy, toda­vía,son alumnos. Hace falta para ordenar la situación del profesorado actual, aunque la ordenaoión no sea más que regular. Pero oada día que se retrase es peor.

Haoe falta introducir elementos de sensatez respeoto a oontenidos, exigencias y niveles eoonómioos. Que la Universidad sea ahora barata y los parvularios oaros es un contrasentido. Hay que establecer lazos serios en que la situación se invierta. Lo que sería inoorreoto es que los que ahora pagan el parvulariO, luego paguen la Universidad. El sistema educativo es "un olla" pero ahora hierve por una irregularidad estable. Las modifioaciones eoonómioas implioan remover la olla; debe haoerse oo~ouidado, no fuera el oaso de que se derrame y se pierdan "bous i esquelles".

Vioen9 Torra i Ferré Profesor numerario

(*) Este artíoulo apareoió en "El Correo Catalán" el 18 de enero de 1980.

-

l\

PLANTA 8-29

'El proyecto de Ley de Autonomía Universitaria n

Per comenc;:ar d'alguna manera caldria assenyaOlar 'lue, com d'Gltres vega­des (Estatut d'Autonomia dJ Catalunya,etc.), el partit del govern fa ~s de la coneguda tactica d":,propiaI'-3co del 11enguatge de 1 'cll8mic per tal ,L: buidar-lo de tot el seu contingut. En aquest cas encara hen ~Ilat m6s onlla i ens ho h&n deixat tot ben lligat, de manera que no hi hagin ambigUitats par on paguem fer quelcom de progressiu, i en lloc d'una llei merc ens han fotut un reglament exhaustiu.

De totes maneres, enollocde continuar ;Josant-hi adjectius/intentar~ ex­plicar les coses ~ue al mGU antendre s6n m~s greus.

En primer lloc posa en el mateix sac la universitat estatal i 12 privada; ~s cIar que quan hom se n'adona del fet que l'eet2tal tamb~ ~s priva~a, ja que els estudiants l~hen de financ;:ar, s'ent~n p8~F8ctament.

L ' e x i s t El n c i a d' u ni v ti r 3 ita t s pe r a 1 s e n s a u ton o m i c s é s [JU r a en t el o:! u Í" perqu~ o b~ se les han d~ finan~ar o en cas contrari inventarem "les ptivades perif~riques ".

Pel que fa al ~atala/~s relegat com a segona llenolu2 si no tenim la mala sort que alg~ ens digui allo tan conegut de " habla cristiano", ja que ell hi té dret i nosaltres diuen lue en tenim pero menys.

Quant a altres aspectes generals de l'esmentat projecte, la universitat np t~ un pressupost 6riic. Hi ha dues partides, una la deis funcionaris (lligats per interessos corporativistes, centralistes, i a m~s Jo per vida, a l'estat) i l'altra que tindr~ cura de totes los al tres despeses, entre lao qual hi ha la de contractaci6 del professorat.

Bé, i els plans d'estudi? Doncs el aprova "el Consejo Guneral de Univer­sidades".! el govern de la Universitat, facultats, etc? Doncs tots els carrecs cau~n en mans de la categoria de professorat sel.leccionaua a escala estatal, "el catedrático", per si no estava prou cIar.

Quant a punts m~s específics, tocarem breument,perqu~ m'afecta m~s direc­tament i me'l conec millor, el del profossorat.

El"[Jroyecto de ley" parla de dues categories de professorat qUB subdivi­deix en dues més.

La primera categoria "catedrático" és sel.leccionada mitjangant un~ ~ro­va (a Madrid, 6s cIar). Per als qu¡ han passat aquesta, la Univer3it~t en far~ una prov~local, que per als "catedráticos de cuerpo" (primera subdivisi6) si la plac;:a no és coberta per la Universitat ho far~ Madrid. La segona subdi­visi6 és la de "catedrático contratado" que en tindrem només si hi hH pel~s.

La segona categoria "adjunto" pot ser sel.leccionada de la mateixa mane­ra que en el cas deIs "catedráticos de cuerpo" i es diuen "adjuntos de cuerpo" i és la primera subdivisi6. Per~ hi ha uns "adjuntos contratados", evidenment si hi ha peles, per els qui no hi ha prova pr~via a Madrid (sorprenent,oi?).

Cal dir per~, que la Universitat no pot passar llocs de "funcionarios de cuerpo" a contractats ni a l'inrevés.

A més a més, a totes aquestes proves tan soIs poden anar-hi doctors, amcr la qual cosa m~s del 50¡~ deIs professors de la facultat (en general de la Uni­versitat) queden exclosos.

Que se'n fa d'ells? qui d6na le~ seves classes? i les categories d'aju­dant i encarnegat de curs que aqueixa gent ocupa? D'aix~ la llei no en parla. Hbm suposa que continua éssent professorat més mal pagat per fer la mat~ixa feina que els que s6n doctors. Acabarem assenyalant que a les transit5ries mo es contempla que ning6tingui drets adquirits.

Aquest "proyecto de ley": no canvia res de la situació actual ja que es mantenen tates les prevendes de la capa bUr.OcD~tica i funciharial així com l'es­tructur_a jer~rquica, acrítica i acientífica de la universitat. 1l.'6nic que fa és justifica~ una situaci6 i perpetuar-la, donant-li un vernís que hade permE­treque alg Lll1 s trequin. en é-ª.oser aprqvada per un "'parlamento democrático'" que ens imposa Coses que la dictadura en els seus 61tims temps no s'hagu~s atrevit a imposar. °

PLANTA 8-30 Alfred Molina

Professor No Numerari

Balanc d' una setOlana

Com tothom aap, darrerament la Universitat ha estat en "vaga activa" (pur eufemisme). El motiu era ben olar i oonegut de tothom. Despr6s d"aquestes jornades de "consciencia.­da protesta" s"imposa una reflexicS i una valoraoicS serena.

Es innegable que la lluita ha obtingut un ress& oiutadl. Ooupar les primeres p1gines deIs diaria, durant una aetmana, &s un fet que no suooeia des de fa ben b& dos anys, quan hi va haver tot l~afer Joglars i la salvatge entrada de la Polioia a les faoultats. En aquest sentit, es pot considerar un lxit haver aoonseguit una manifestaci6 de m6s de 10000 persones. Tamb6 es poden considerar un ~it relatiu els altres actes de distriote (molt me~s massius que la manifestaoi6). Ara b'= aquest fet no ene ha de fer oblidar la situaoi6 real dins deles faoultats que, en la meva opinicS continua essent desoladora.

A nivell personal, puo assegurar que he quedat absolutament desmoralitzat en veure la resposta de la gent d'aquesta faoultat. Durant els dies de "vaga" &rem regularment 5 persones (a la faoultat hi ha m&s de 200 alumnes al torn de matí) que, juntament amb uno 50 qu!mics, hem estat organitzant activitats. Aquest fet 6s simptom1tic de l'esperit d'ia hibici6 que regna dins aquesta santa casa.

Tot i aooeptant que oal ter una profunda autoorítioa deIs plantejaments amb els quals sña plantejat aquesta setmana, no admeto que s'em digui que no s'"ha vingut"per que no se sabia qu~ hi havia muntat", ni que es digui que els actes de facultat (debats, entre d'altres) eren d'una inuti1itat total. No &s juat fer exouses d-aquesta mena quan no hi ha un mínim debat a les assemblees, quan la gent que munta aquests actes scSn els matei­xos de sempre, quan no es donen orítiques ni sugger~noies, quan la majoria de la gent d"aquesta facu1tat s-havia p1antejat aquesta setmana com una setmana de vaoances o, en el millor deIs casos d'estudi.

De tota manera, penso que no 6s el moment d"esquingar-se les vestidures tot adoptant posicions derrotistes.i desmobilitzadores, cal que ens preguntem la ra6 ie que la gent no parli a les assemblees (tot i ser nombroses), i &s en aquest sentit que oal donar res­postes conoretes,sense les quals no ser~ possib1e dur una lluita ooherent, cal, en defini­tiva que l~ gent es posicioni d-una vegada, ja que &s evident, a la vista de tot a~,qUB un es pregúnti si a la faoultat s-esta'realment disposat a lluitar contra la LAU.

Possible~ent, una explioaci6 de tot aq~est estat de ooses (una explioaoicS no justifim res) sigui el fet de que la lluita esta esaent duta per una "avantguarda il.lustrada" i oertament, la dinAmica deIs fets dona la raeS als qui pensen aix!; ara b&1 tamb6 s'"ha de reoon~ixer que ens trobem en un oerole tancat, i que, degut a la inhibici6 es cau :e~

aquesta mena de plantejaments. A la facultat, la lluita va de dalt a baix, i no a l'inre­vés com &s el desitjable. Aquesta crítica es pot fer extensiva a la Coordinadora, on so­vint no s'ha tingut en oompte la situacicS real a les facultats i on m&s d-una vegada s~ posat de manifest aquest e~~~rit de "lluita avantguardista" i on tamb6 hi ha hagut di­verses manipulacions (sobre aix~ hi molta cosa a dir). Ara b6: oom ja he dit, una expli­caoicS no &s oap justifioacicS d'uns feta que han passat (millor dir, no passat) aquests diese

Par acabar, penso que abans de portar una lluita coherent, cal que tots els universi­taris fem un examen de conscilncia, hem de saber si realment estem disposats a lluitar, i hem de saber oontra qu' lluitem. Cal que ens plantegem qu~ 's el que signifioa ser "estudian~" dins d"una Universitat en l'aotual i alienant Sistema, nom&s aix! ser' possi­ble portar un moviment eficag.

Ricard Rovira

4rt curs

PLANTA B-J/

iALÁ ES GRANDE .' (Sobre la revolución iraní).

Los análisis sobre la revoluci6n iraní que estamos acostumbrados a leer son oasi siempre del mismo tono: una crítica al régimen islámico por su caracter diotatorial, fa­~tioo y reaccionario. En este escrito intento tratar el tema desde un punto de vista más amplio.

Lo primero que quiero señalar es algo trivial pero que casi nadie quiere considerar: el régimen islámioo iran! tiene, evidentemente, muchos aspectos negativos, pero esto no basta para rechazarlo. Hay que estudiar también sus aspectos positivos; calibrar ambos desde el punto de vista iraní, no occidental, y decidir entonces. Por ejemplo, sería una actitud estúpida critioar la Revoluci6n Francesa por el hecho de que la guillotina funci~ nase día y noche, olvidando el enorme impulso que dio al progreso social de Occidente.

En la revolución iraní encuentro los siguientes puntos positivos:

l. Con el régimen islámico el pueblo ha encontrado una identidad propia, una causa oomún, a.lgo por lo que luohar. Ciertamente, desde una óptica "izquierdista" u "occidental", este "algo" parece aberrante. Es, desde luego, lamentable que el motor del pueblo iraní haya si do un régimen teoorátioo.Pero, ¿qué otra cosa podría. ser? Por lo pronto, no la democracia. El iran!, aparte de no ser liberal, relaciona la democraoia con Occidente, con un murido extraño. Tampoco el socialismo: la ideología que implican los regímenes socialistas choca oasi frontalmente con la fe islámica, que, por suerte o por desgracia, está muy arraigada en Irán.

En realidad, lo único que podía aglutinar al pueblo como 10 ha hecho, era el Islám.

2. El principal peligro que sufre actualmente la humanidad es la catástrofe nuclear, y s6lo puede llevarnos a ella dos gobiernos: el de U.S.A. y el de la U.R.S.S. Desde mi punto de vista, uno de los principales obstáculos para el progreso de los pueblos es la increíble oonoentravi6n de poder político y militar por parte de estas dos superpotencias. Otro obstáculo del mismo orden de magnitud es la esclavitud econ6mica a que están sometidos los pueblos de la órbita U.S.A. Fremte a esta doble opresión (político-militar por parte de U.S.A. - U.R.S.S.; económioa por U.S.A. y Europa) los pueblos más desfavorecidos, los del Teroer Mundo, se encuentran totalmente indefensos.

En estos países ha habido muchas revoluciones, movimientos y golpes de estado, que intentaban romper ese equilibrio de poder; pero han acabado en fracaso o en un alineamien­to con las dos superpotencias: Cuba, Vietnam, Angola, ArGeli-~, Checoslovaquia, ••• oon U.R.S.S.; Chile, Egipto, Israel, China, ••• con U.S.A. (la poHtica exterior China es fiel reflejo de la de U.S.A.: mientras se adora a Marx y a Lenin, se ayuda a Pinochet).

La revolución iran!, sin embargo, ha mostrado la posibilidad de que los países del Tercer Mundo puedan encontrar una via propia de desarrollo oontraria al equilibrio de los dos bloques. Pue~= ~isoutirse lo buena o mala que esta vía sea para Irán; pero es induda­ble su oarácter positivo Q. ... útro de la política internacional. El Tercer Mundo puede ahora dejar de verse a sí mismo oomo un ooto privad~ de caza para U.S.A. y U.R.S.S.

Otros aspectos que encuentro positivos en la revolución iran! son precisamente los que la prensa oooidental considera negativos. Veamos, pues, la otra oara de la moneda:

l. El oarácter sangriento de la revoluci6n. ¿Cuántas ejecuciones ha habido desde la oaída del Sha? Menos de mil, segán~ las fuentes. Esta oifra es absolutamente irrisoria. La revoluoi6n iraní ha sido una de las más inoruentas de la historia. Si alguien se atre­ve a reohazarla por esos mil muertos, con mucha más raz6n debería arremeter contra todos los movimientos que han heoho progresar al m~do: la Revoluoi6n Francesa, la Revoluci6n Rusa, la independencia de las oolonias, la abolioi6n de la esclavitud, •••

PLANTA 6-32

2. El oarácter fanátioo e integrista de la República Islámica. Estoy de acuerdo en conside­rar que, en general, es un triste espectáoulo ver a todo un pueblo "con el coco tan oomi-do" como el iraní. Y sobre todo si el fanatismo es de tipo religioso e integris~a. Pero, primero, sólo un movimiento de ese tipo habría sido capaz de impulsar a Irán, por lo que debe considerarse como un mal menor. Segundo, el pueblo iraní es, de hecho, religioso e integrista. Vive (de hecho)': en la Edad Media. Por lo tanto, la República Isl~ioa no es la imposioi6n a un pueblo de una ideología reaccionaria, sino la manifestación por parte de un pueblo de ~ ideología reacoionaria.

La falta de libertades en Irán no es tan grave como 10 pudiera ser en un país ooci­dental: el pueblo iraní no es liberal, no es demóorata, es musulmán.

3. Los m6todos polítioos terroristas. Jugadas políticas como la ooupación de la embajada U.S.A. son aberrantes dentro de

los esquemas de la política internacional. Sin embargo, estos esquemas son los occidenta­les, impuestos al resto del mundo. No h~ por qué extrañarse si en Irán se rechazan las normas oooidentales sobre cómo debe hacerse política (1).

4. Las minorías. Es claro que en Irán las minorías están siendo maltratadas. Se lucha contra los kur­

dos, oontra los sunnitas, contra los oomunistas, pese a la entrega total que estos grupos dieron en la lucha contra el Sha, 7- pese a la justicia de sus reivindioaciones. Este es es un punto que considero totalmente negativo en el r6gimen isl~ico.

En resumen: para juzgar globalmente la Revolución iraní habrá que esperar unos años, cuando sus resultados aparezcan olaros. No obstante, oreo fácil ver que, en 10 hecho has­ta ahora, los puntos positivos superan ampliamente en n~ero e importancia a los negati­vos.

Por eso ,si yo estuviera en Irán, pese a mi oondioión de ateo e izquierdista oonven­oido sería de los primeros en gritar: IViva el Islaml IAlá es grande!.

José Anadón 4" curso

(1) Como nota a pie da página, quiero señalar que todo el mundo sabe que las emba­jadas U.S.A. son nidos de espías, aunque nadie 10 pueda probar. Por esto, no estaría de más que se juzgase a algunos rehenes, su culpabilidad es un hecho, aunque no se pueda de­mostrar. Que los "diplomáticos" se enteren de que a cada oerdo le puede llegar su San Martín •••

PLANTA 8-33

TAIZÉ .

aVUl

Segurament molts de vosaltres haureu sentit parlar d'aquest petit poblet frano~s, per3 no pel poblet en sí, que és de totes totes meravel16s, sino per una espeoie d~ oam­pament-refugi que hi ha a les seves rodalies. Durant la Segona Guerra !>!undial, una oomu­nitat oalvinista s~i va establir i serví oom a oamp de refugiats jueus. Moltes tendes de oampanya oonserven enoara, molt desoolorida per3, la oreu roja.

Fa uns anys s'inioia alla l'anomenat "Conoili de Joves" en el qual s'intenta un eoumenisme de totes les esgl~sies oristianes.

Durant tot l'any s'hi reuneixen joves de tot arreu del planeta per oompartir .ex­perienoies i inquietuds. Hi vaig estar fa dos estius i l'experienoia va ~sser magnífioa, no es pot explioar amb paraules. Es tractava d'una vida tan diferent a la visouda a la gran oiutat ••• Anaves desoalg, no oalia amoinar-se pels ootxes, podies parlar amb gent molt diferent a tú durant hores sense adonar-te'n, perque ni portaves rellotge. Les grans oues t'anunoiaven que el dinar éstava ja preparat. El olima et menava a una tranquilitat que oreies que ja no existia ni durant les vaoanoes.

Per tot aiX~, podeu pensar que quan es va anunoiar una trobada de joves europeus el proppassat mes de desembre, la il.lusi6 va ~sser molt gran. Durant aquests dies, els oarrers, sobretot del oentre, es van omplir d'estrangers que amb les seves oares estrany~ des observaven tot alla que els passava per devant.

En els diferents centres d'aoolliment, es feien grups de reflexi6 durant el dia, i a la nit i el dissabte al matí es f~ren pregaries a Santa Maria del Mar, a les Drassa­nes i a Sant Agustí. Aquestes pregaries tenien oom a úniques qua1itats: la senzillesa i la sinoeritat. Enmig de cants que et feien posar la "pell de gallina" podies trobar-te a t~ mateiX i, si hi oreus, a D~u. Era el moment d'uns llavis que no deien res i ho deien tot •••

Pera tot s'acaba, i després d'aquells dies n'han vingut d'altres, i tornem a ~sser a la Faoultat. A un mes vista sembla un somni. 1 em pregunto, per que aquells dies anaves pel.oarrer i el fet de dur aque11 colom al pit t'unia amb tothom? Per que ens costa tant somriure al nou dia i donar-nos les mans?

N'hi ha tanta de per ques sense resposta! Pera sens dubte esta en nosaltres.

PLANTA 8-34

m~mma Sesé lar ours

--.. -.

SELECTIVITAT

En el set~ n6mero de la revista, llegíem l'article dol dr. Torra sobre la selectivitat. Creiem que el tema és prou important com per abrir un debat molt ~eri6s per a clari~ica~ diverses posicions, sense .que aix~ impliqui a prio­ri cap mena de baralla.

La Universitat reverteix principalment en tres sectors de la societat: la indústria, l~ investigaci6 i la docencia, aquest 6ltim, per cert, el menys afortiunat.

Si analitcem cadascun d'ells veiem que el~ lligams d'aquests am~ la ins­tituci6 universit~ria s6n realment febles: cap de les grans f~briques del país, o molt poques, tenen relaci6 amb la ETSEIB, i ja no parlem amb les facultats de ciencies Com la nostra. . lia investigaci6 tothom sa¡p com est~ en aquest pa!s, per sota terra qua-

si bé; i la doc~ncia, Com he dit abans, és ja una vergonya. Als anomenats professors, generalment els hi manca el més mínim dot pe­

dagogic, com pot ésser el saber motivar l'estudiant. S6n persones a les quals no volem discutir la seva sapiencia sobre la 'mat~ria, ni si s'han tret la carre­ral am~, "cum laude", pero per a 1 'ensenyament val més saber poc i fer-ho ente.ndre i tant més en els cursos preuniversitaris, com s6n el BUP i el CDU.

Aix! doncs, si un senyor v.ol ésser professor de física al BUP, ha de fer la carrera de FIsica com si vOlgués descobrir una teoria nova de qu~nttca o fer­se c~rrec de l' observator i Monte Palomar, quan realment el que necessi ta é'Si te­nir unes idees de física general molt cIares i saber tr~ctar els xavals de 15 a 17anys. P~r~ on s'ensenya aix~? Ningú ha sapo Nb existe ix l'especialitat d'ensenyament a aquesta facultat ni a cap altra.

La societat, per~, exigeix el t!tol de geof!sic, d'astrof!sic~ f!sic teeri~, etc. El mateix passa amb la indústria: si vols entrar en una empresa has de tenir el t!tol d'enginyer tetnic, p~rit o d'altres. rs a dir, la "tito­litis'" no la té la gent, és la societat la que la imposa.

Quant a les bases selectives, aquestes cal que siguin molt cIares, és a dir, s'ha de donar igualtat d'oportunitats per a tots, pero des del comen9ament. No és el mateix estudiar tr~ballant vuit horas que sense ha ver de fer-ho. Tam­poc és el mateix haver cursat els estudis al. g~up escolar nacional "X"~ que ha­ver-ha fet a la Salle Bonanova; o haver comen<;at l'escola als sis anys que anar a un parv.ulari des deIs dos. Tot aixo és el que s 'ha d'arreglar primerament, i després s~leccionarem si cal. De moment, pero, sembla que l'actual govern no est~ gaire interessat en fer tot aixO. Ben al contrari, est~ potenciant l'esco­la privada.

Tambá s'ha de reconeixer que els professors no s'hi escarrassen gaire prepa~ant les classes.Els és més important fer la tesi o, de vegades, jugar. al domino;. i com abans, no s'est~ gaire interessat per a que hi hagi un m!nim con­trol del professorat, o possibles canvis en els plans d'estudi com ha demostra l'opasici6 a que les juntes siguin parit~ries o l'entorpiment provocat del claustre.

Centrant tot aix~ en elproblema de l'ensenyament, no en el ciant!fic, ia soluci6 creiGm ~ue seria en primer lloc separar lcscompet~ncies cient!fi­~ues de les docents. Els mes tres o s6n mestres o investigaJors; les dues coses no s6n rentables. S'hauria de crear una especialitat dedicad2 a l'ensenyament m18 1 a f í sic a o a 1 a " fa b r i ca ció" d e pro f e G s o r 3 i 11 i 9 él r m o 1 t m é s 1 a f 2 C' 111 t a t d e física amb els centres d'invo3tigaci6 i la industria.

Quanta les proves sel.lectives Quant a les proves sel.lectives, s 'haurien de sU:Jrir:lir. ji un alumne

a~rova el COU, a qu~ vé torn0r E examinar-lo? Potser és perqu~ ~ COU hi ha una densitat molt gran d'escoles privades, i no els interssa suspendre a massa gente

Joan Monfort

PLANTA 8-35

-.

DEL CATALA A LA UNIVERSITAT

Un amic de físiques m'ha demanat de parlar-vos sobre la recatalanitza­C10 a la Universitat, de l'experi~ncia a químiques: no canee massa quina ~s la vostra realitat pero, dissortadament, tal com són els airesd'aquesta Universitat, penso que poc ha de diferir de la nostra. Permeteu-me, dones, aquesta lIintromisió ll en la vostra revista per posar sobre la taula de discu­sió una experiencia, uns plantejaments i uns conceptes que, penso, poden ser útils per encetar, si ~s que cal, un dialeg clarificador sobre la indiscuti­ble essencia catala~a que ha de tenir aquesta casa.

Fent una mica d'historia, recordarem ~ue essent rector en Jim'nez de Parga, i en una d'aquelles jugades de IIdon~r imatge", es va instituIr el cata la com a'llengua co-ofieial a la Universitat. Aquesta deeisió no era si­no oportunista, car no anava acompanyada d'una normativa mínima que permet's una digna normalització del catala a la Universitat. Eren els temps de la "demoeratitzaciÓ". Pero, aixo sí, va pGrmetro fer quelcom. 1 aixo 's el,que tenim: uns grups de cada curs en catala, un full deIs impresos de matrícula en catala, tesis doctorals en c2t~la, ~ls r~tols de fora. Aixo ~s tot el que tenim d'en98 el curs 76-77, primer en que s'instituí la llengua d'aquest país com a ca-oficial amb la castellana.

Analitzem un xic aquesta certa normalització. Al cas concret de quími­ques hi ha, en eatala, 2 grups de 10 a primer, 2 de 6 a segon i 1 de 3 a tor­cer. Al segon cicle, si el professor és catala i no passen coses estranyes, tens la classe en o>ltala ••• 1 aquests pocs grups que hi ha, encara no s 'om­plen (fins i tot hi ha algun grup que són 5 persones) ••• Qu~ passa aquí? Si b~ el problema 's complexe, jo diria que hi ha dues coses que serien les re~ pansa bIes directes: la manca de categoria deIs dirigents de les nostres fa­eultats i la eomoditat delsestudiants. Els dirigents de les nostres facul­tats nd demostren estar a l'a19ada que e13 correspondria. Des de l'indiscuti ble dtet de ~ue el eatala ha d"sser la llengua pública deIs PaIsos Cata- -1 a n s , tal m e n t c o m el f r a n c e s h o ~ s a Par í s o l' a n 9 1 a ~l al' A n 9 1 a ter r a o ' 1 ' a 1 ~ many a l'Alemanya, la Universitat d'aqu! ha de tenir per llengua propia el eatala. Si els dirigents d'aquestes cases accepten qlJe una llengua forania ens sigui propia, vol dir que estan col.laborant a la desnaturalització i desarrelament d'aquesta institució. Pregunto jo: algú acceptaria que l'ita­lia, p. ex., fas llengua co-oficial 8mb el cas~ella a la Universitat de Ma­drid? Di que no? Doncs, per que als paisos catalans l1em d'acceptar una llÉln­gua que no enR 's propia? Una altra C03a és que a la Universitat un profes­sor anglas pugui impe~tir les classes en angl~s o un castella en castella, per molt que estiguem a un país catala.

He esmentat també la co~oditat deIs estudiants com una altra cosa que fa minvar el nombre de gent que va a classes en catal~. Que ningG ~ingui amb bestieses de que és immigrat, que n~ el sap escriure, que no l'acaba d'entendre., etc. 1 die que són bestieses IJerC!u~ es'ta demostrat! Jo he tingut eompanys immigrats (81s uns fa més temps, altres menys) que han assistit a elasses en catal~ i han pogut seguir-les bé. No diré que no hagin hagut de fer un esfor9; pero al capdavall ha estat un esfor9 profitós en la seva in­tegraeió en a~uesta comunitat. 1 a l'hore deIs ex~mens les notes hanestat

PLANTA 8-36

tan o m~s bones ~ue els catalans de nDixement. j\ m6s, si hom es mira les lli8 tes deIs que van a grups de castella es troba un bon nombre de gent amb cog­noms catalans ••• No ~s qUesti6 idiom~tica, 6s qUesti6 de comoditat. A m6s a m~s, el catala no 6s tan diferent del castalIa com porque hom no el pugui se­guir. 1 si hom diu que no el pot seguir, diu molt· ~oc a favor seu, car una persona universitaria ha d'estar preparada per a su~ercr qüestions lingüísti­ques primaries. No oblidem que no estem parlant de l'E.G.G. on ~s un dret l'ensenyament en la llengua materna, que parlem de la Universitat ••• 6s cIar que com cada dia aquesta casa sembla m~s una academia! ••• Rolts volen agafar exactament, paraula per paraula (adjectius inclosos) el que diu el professor. , Es una tecnica que han pres: "empollar" i vomitar. 1, 68 cIar, si hom no do­mina el catal~ potser no podra anotar la paraula concreta que haura dit el professor, i ... pobre d'ell, qui sap que li pas~ara! J'altres no, d'altres volen seguir en castella perque sempre ha han fet així i ... no faran l'esforg de posar-se a fer-ho en catala! 1 encara n'hi ha uns tercers, sorto~ament mi­noritaris, que s6n els queexigeixen que passi el que passi ells vol en la classe en castella, ni que faci anys que visquin aquí. Aquesta gent de forma fastigosa i conscientment extremada i els altres de forma inconscient, tots plegats estan materialitzant una forma més de l'irnperialisme, que vol imposar la llengua castellana alla on no n'6s la llengua pr~pia.

"Oriol PaW". Llicenciat en químiques.

Post Scriptum: Aquest article va 6s~er presentat per a publicar-se a l'a~terior nGmero d'aquesta revista; la re~8cci6 no el volgue publicar: el censura. Ara, ha acceptat de publicar-lo. 86 6s saber rectificar errors; pero malgrat tot: llibertat d'expressi6!

N.delaR.

1 Per tal de que UD artiole, carta al direotor, etc., apareixi publicat a la revista

6s indispensable que el seu autor explioiti el seu nom i situaci6 (ours si 's alumne, o b' si 6s professor, etc.), encara que, si així ho desitja, l'article es publioarl an&ni­m&ment i nom6s hi constarl l'estament al qual pertany.

2 En l'esperit de que ningd que desit~i redactar els seus articles en oatall, deixi

de fer-ho per dificultats gramatioals, la Redacoi6 posa al vostre servei UD equip de tra-­duoci6-correcoi6.

Per tant, si voleu que el vostre artiole apare1x1 en oatall, malgrat haver-lo enviat en oastelll, nom's serl neoessari que ens ho digueu.

PLANTA 8-37

~1~L_A __ Cb_NS_U_RA~l~ __________ __

En aqúest país, dissortadament, coneixem ~olt b~ el significat d'a~uest moto Durant la dictadura ens ho varen censurar tot. En tots els camps i u tots els nivells imaginables. La nostra cultura va ser ~erseguida i trepitja­da. Tot Qll~ ~ue fou una expr8ssi6 de la defensa d'aqu8sta cultura, d'una hist~ria, del sentir d'una col.lectivitat va ~Hs8r reprimit brutalmente El nostre poble, pero, va saber resistir i, sAviament, va entendre ~ue la llen­gua era un deIs elements de Jesist~ncia m~s importants que teníem per a no perdre les arrels, per a no perdre la consci~ncia de poble, da naci6. Així el catal~ es conservava dins la família i arreu on es podia, malgrat que a es cola ning6 ens l'enseny~s, encara que no fos possible de llegir el diari, assistir al cinema 0.esco1tar la T.V. en catal~.

A nive11 d'universitat semblava ser que la consigna "Vo1em una Universi­tat catalana i democr~tica" era quelcom assumit per una gran part deIs estu­diants i per alguns professors, cnm tamb~ per el pes de la inte1.1ectua1itat catalana.

Tota aquesta introducci6 est~ relacionado 3mb un fet que ha passat amb la nostra revista i que em fa meditar sobre el camí que ens queda encara. per recorrer per a norma1itzar definitivament el catal~ al si de la univer­sitat, com en d'a1tres sectors ne la vida p6blica.

En el darrer n6mero d'aquesta revista va ser presentat un article si9-nat per un noi 11icenciat en químiques en el qua1 es denuncia la situaci6 irregular del cata la a la seva facultat i on es fan una s~rie de reflexions sobre aquest problema.

Doncs b': aquest article no es va publicar. Semb1a que fou censurat amb la inefable raó de que "alguien se podría molestar". He tingut ocas1.O de llegir l'artic1e i penso que si a l'any 79, quatre anys després de la mort del dictador, amb un Estatut cI'autonomia per a Catalunya, retallat i insufi­cient pero en definitiva aprovat, a una revista d'una facultat d'aquesta universltat no es pot publicar (o si m~s no, produeix una situaci6 incomoda, tant se val)(l) un article que defensa el dret m6s fonamental que tenim, ,com ~s el de poder rebre i impartir classes en la nostra llengua, 6s com per co­mengar a tremolar i preguntar-nos si els catalans no estarem condemnats per­p~tuament a sentir-nos estranys a casa nostra.

Amb tristesa, he de r8con~ixer que en tota la carrera no~és m'ha estat possib1e de seguir una assignatura en catal~ i encara gracias a que el pro­fessor que la impar tia ho va p1antejar com a lUestió Je principi(2) ••• amb aixo esta dit tot.

Si la universitat democratica i autonoma pasna per juntes de facultat paritaries i per una administraci6 deIs diners, la universitat catalana passa per fer us del catal~ dins de les activitats acad~miques; i també Der uns professors i alumnes que si s6n de fora, benvinguts!, pero que cal 1U8 tin­guin una vo1untat de comprensió i de respecte Jel Fet cultural, historie i social del nostre pob1e.

Professors i estudiants que heu vingut de fora: el catal~ no 63 tan di­ferent al castel1a -com diu el meu company en el seu escrit- ni tan estrany

PLANTA 8-38

com per a que no es faci l'esfoq;:d'aprendre'l. (Io1ts deIs qui no s'han preo­cupat de fer-ho, bé s'han espavilat en dominar l'anglas quan l'han considerat imprescindible. 1 tots estarem d'acord en que l'angl~s té unes arrels ben di­ferents al castella •••

Si creieu que esteu a una universitat espanyola i que no us fa cap falta el catala,penseu que esteu agredint a la comunitat en la qual viviu. Si algú té la peregrina idea de que la universitat no té res a veure amb la pOlítica, que pensi que negar-se a acceptar el fet de que aixo no és una universitat espanyala també és fer política, i d'un signe ben con~et, així com es fa po­lítica quan s'afirma que "antes de la democracia no había tanta delincuencia". La qüestió de la llengua ás quelcom más que un problema de comunicaciÓ. És un problema d'identitat. No es pot admetre que es decideixi (unilateralment per cert) que com que els catalans coneixem ambdues llengUes no ens costa res de cedir a comunicar-nos en castella amb els castellano-parlants. Penseu que per als qui ens sentim catalans, el castella és sinonim de llengua d'opressió,

per molt rica que sigui la llengua de Cervantes i per molt contents que poguem estar de coneixer-la.

Per a acabar, els qui em llegiu, que hagueu nascut aquí, penseu que si avui al nostre país és una mica mill~r que fa uns anys, és perque molta"gent ha caigut, s'ha cremat i s'ha comprom~s per a que aixo hagi estat possible. Quan sensedir fava s'accepta de fer una classe en castelIa, s'esta retro ce­dint, com es retrocede ix a l'ajuntament quan es continuen fent plens en cas­tella.

No deixem doncs que la passivitat ens faci fer passes enrera,que maffia ha costat d'aconseguir el que tenim. Si no, no ens estranyem de que el Presi­dent Suárez, per exemple, es permeti de desqualificar el catala com a llengua científ ica.

Si no som capagos de defensar i de lluitar per les petites coses qu~ es­tan a l'abast dins del cercle en qu~ ens movem, no ens queixem després de re­talls ~'estatuts, d'ineptituts del s polítics, ni de trabanquetes del poder' central (com pot ser el projecte d'autonomia universitaria, que tenen la ba­rra d'anomenar-lo d'autonomia, i que si ens descuidem ja ens l'hauran colat), perque no tindrem altra cosa que la que ens mereixem.

Jordi Vila 5~ curso

(1) Probablement aquest article esta en aquest mateix número. El fet que s'intenti d'arreglar el desfici no excusa el fet que s'hagi produit, que és el que, en definitiva, em mou a escriure aquí, ni molt menys eximeix de " responsabilitat els qui la tinguin.

(2) Em consta que n'hi ha d'altres assignatures que es dónen en catala, pero de tota manera el percentatge és insignificant i no afecta a la realitat de que avui a la facultat es fan practicament totes les"classes en castella.

" PLA N TA 8-:39

Bústia

"D~iem: la Ni t! ••• ". J. V. Foix.

El fet de pert~er a la redacci6 de PLANTA-8 m'ha perm~s de llegir l'article La cen­~ abans que sortís publicat en aquest número; i ademés, m'ha perm~s d'escriure-hi aque~ ta.mena de r~plica, a temps per a que els dos escrits es puguin llegir plegats. Haver-me aprofitat de l'a~antatge espero no sigui una malifeta excessiva.

No s6c amio de públiques pol~miques; si alguna cosa m'ha decidit a escriure aquestes línees és més la indignaci6 que produeix el que es deformi la veritat i deformada o incom­pleta es divulgui i sigui acceptada, que no pas l'intentar disculpar o aclarir postures personals.

Per la facultat"es diu"que la revista censura aquells articles amb els quals no s'hi identifiquen els qui formen la redacci6; persones concretes, que no és opor-l;ú ni necessari de citar, varen divulgar aquesta idea en el temps en qu~ sortia el primer número de PlAN­TA-8, amb prop~sits no gens clars; penso que no era precisament un afany de "netedat demo­cr~tica" el qu~ ela guiava; els m~todes utilitzats en la seva campanya no mereixen al menys aquest qualifioatiu.

En el fet de que l'article El Catal~ a la Universitat no fos publicat al número ante­rior (i sembla que aquest és el detonador del problema) la ma censuradora hi va jugar. un paper al meu entendre ben petit. Aquest article Va arribar quan ja la revista estava compa­ginada i en prooés de montatge; a la mandra inherent a haver d'afegir un article a una re­vista ja totalment elaborada, s'hi ajuntava el nostre cansanci després de dos dies de tre­ball. Aix~ va oontribuir (i és l'únic punible) a que preferíssim tornar l'artiole al seu autor per veure si podia revisar algunes de les expressions que utilitzava; aix~ ho haviem fet amb molts altres articles que ens arribaven sense signar, o bé estaven escrits de tal manera que la correcci6 de la sintaxi hagu~s deformat t~talment el sentit. En aquest cas ~vem una mica más enll~ (potser sí) en demanar al suposat Oriol Pau que s'hi repensés so­bre el seu dret a acusar de "gent que actua de manera fastigosa" en votar, unes persones que voten oom els hi ve en gana, és a dir, lliurement. I no només per l'ínsult que s'hi a~ gaa personalment afegiria que la intenci6 de la frase és contradict~ria amb la resta de l'article, tendeix a la divisi6 de les dues comunitats que viuen en aquest país (els cata­lans i els altres catalans).

Potser pensareu que no n'hi ha per tant; per~ també pregunto als qui, escandalitzats, tant d' enrenou varen promoure amb la qUesti6: tan gran falta és preguntar al' autor d,'unes oertes idees si les ha reflexionadas a fons i si se'n fa responsable d'elles? La resposta hauria de ser evident a priori, per~ no ho és en general, i aquesta és la desgracia. Dis­sortadament rebem molts articles (vosaltres mateixos ho haureu apreciat directament) que no semblen gens madurats ni reflexionats; més aviat s6n el subproduote d'una tarda malhumo­rada o de mal de oap. Potser la dinamica de la revista fins a l'aotualitat ens ha portat a tota a pensar que el publicar-hi coses no era una acci6 que calia esoometre de manera seri~ sa i responsable -amb la mateixa responsabilitat i seriositat amb qu~ actuaríem si dirigís­sim els articles a qualsevol revista "seriosa" de les que es venen als quioscs, amb inten­oi6 de publicaoi6. Aquest ~s un primer punt significatiu: amb despreci de qui ens ha de ll~ gir (soportar) esorivim coses molt Bovint incoherents o poc pensades o carents d'inter~s: en el fons estem despreoiant la qualitat de la nostra pr~pia revista.

Perb el qu~ realment m'admira de tot aquest enrenou és el carActer de lluita-per-les­-llibertats-arrabassades que se li ha volgut donar. Per desgracia en aquest país segueix faltant allb que anomenem creativitat, i ens seguim movent per dogmes i per clixés que 00-

mencen a estar rancis. En la lluita contra qualsevol acci6 suposadament no democratica una gran part de nosaltres reacciona mim~ticament, sense m~s informaci6 que el rumor o "el que se sent", i sense m~s reflexi6 que la del dogma i la recpta preconcebuda. Tothom s'acabdi­lla al voltant de la idea, pero en el oonvenciment absolut perdem la capacitat crítica: ja no cal anar al fons si sembla que per la superficie s'hi arriba igualment ••• Comencem a ne­cessitar més intel.lectuals i pensador s que venedors de f~rmules i consignes; aquests van resultar útils en altre temps •••

PLANTA 8-40

fs subtil 1 'argwnent que preten oontondre (o fondre en una mateixa cosa) la no apari­oi6 del fam6a article al n~ero anterior amb una suposada oposioi6 de la redaooi6 a la veri table normalitzaoi6 de la llengua catalana, aquesta oposioi6 no existeix (potser oal dir-h; olar per als eso'ptios) i, ben al oontrari, algd hauria d'haver notat l'esfor9 de correcoi6 gramatical i ortogrlfica fet en la utilitzaoi6 del oatall a la nostra revista, aquesta oor­reooi6 no es d6na aotualment enlloc: ni en ela oartell. de la faoultat, ni en els avisos del a Departaments, ni en altres revistes (potser més catalanes (I?» d'altres facultats. En aquest esfor9 (malgrat errors que s'hi oolen perqu' també ~om limitats) hi ha un treball palpable, i 's el treball per la 1 lengua , el treball per la naci6, molt m's que les parau­les, el qu' obligarl a la normalitzaoi6 oultural i polítioa de Catalunya.

PlOBLEllA 1

Jordi Ortín, 4rt ours.

Jocs Matematics.

Dos homes A i B oomenoen l'~ amb nom's 1000 lliures oada un. No reben res en pr'~ teo ni tampoo no roben res. El primer dia després d'Any Nou tenen 60000 lliures en­tre els dos. C6m s'ho han fet?

PlOBLEllA 2

Un got de llimonada, 3 entrapans i 7 panets costen 1 xíling i 2 penios (1 xíling s6n l2penios, el sistema monetari no 's oom el conveni de fasesa no s'introdueix per a oontondre a n1ng4). Un got de llimonada, 4 entrepans i 10 panets valen 1 xí­ling i 5 penios. Es traota de trobar el preu des

a) 1 got de llimonada, 1 entrepl i 1 panet. b) 2 gots de llimonada, 3 entrapans i 5 panets.

PROBLDIA 3

El senyor L va fer 5 bufandes, en oaDVi, el M només en va fer 2. El Z va fer-ne 4 mentres L en feia 3. 5 bufandes: de Z pesen el mateix que una de L i 5 de )1 pesen el mate1x que 3 de Z. 1 bufanda de M d6na tanta oalor oom 4 de Z i 1 de L 's tan t'bia oom 3 de M. Quina serl la millor, si atribuIm el mateix valor a la rapidesa en la oonfeoci6, a la lleugeresa i a la calor proporoionada per les bufandes?

PLANTA 8-47

Crítica de Cinema

«TAMBOR DE HOJALATA>_) -.-.-ll-*'

E n sin ten t a e )( p 1 i e iH e 1 s 2; í 101 P t o r:1 El ,3 ¡J el na z i s m e: u 11 él en a e Q el' i n f 1 a ció o n la societat de consum 'arriba al seu m8~; alt nivl:J.ll; nin!]ú IIregalall res i l'a­rribada de Hitler és la ~;31vació. Un líder (]UU é:l" iHOLlet coses, la seva exis ten c i a; i: q U e él 1 s pro t 8 9 ira ~ e o m m o 1 t b li .. , i uel ¡J r o t él IJ o n i s t él del a pelo 1 í c u - -1 a: "v i v i a e n u n a c i u t a t '1 u e c r e i a o n P a p ~ í,! o o 1 11 •

L ' e n t r a d a ti e Hit 1 e r r e jJ El r e u t G :i. x d i r e e t ':.lr.l e fl t 8 n 1<'1 3 o e i El t ij t él 1 e.m a n ya. L a gen t" dei x a de eré i x e r" i espera q u 8 Hit le rel s s a 1 vi. :~l pro t;; 9 a n i s t a é s un nen que decideix dei~ar de créixer ~ l'edat de tres anys, qUéln liregalen el seu primer "tambor de hojalata". Evidentnent 8S un" cOl.iiJ,u;,ció qua .es burla de l'Alemanya nazi.

La pel.lícula ens nostra tata una strie de dc~alls, on veiem gent que s o 1 s a m e n t s' i n t 8 r e s s a pe r 11 b s s t i 8 3 o S IJ i te C: b é, lj'a 1 t r él lJ a n d;], L10 s t r él u n a ten­d~ncia natural de la gent a finolitzar a~uo5ta farsa. lota 12 pcl.lícula 8st~ plena d'escenes que intElntsn donar él entenjre ~ix~.

La pel.lícula no ataca en cap moment directament el regim nazi: tot són imatges plElnes de sentit en les quals él !lui e3 C~:.~

tic a ver ita b 1 e m e n tés él 1 a s o .: j. o tat alemanya.

És una psl.lícula b .. ';, l;on,3·­truida i molt origin21 en 1 :lL;-'

nera de veure la societat al: .. ,lbn ya en 1 'Aler.lanya nazi. 1 els :,c­tors han estat caracteritzat: molt bé amb el sel:l paper corr">­pon e n t.. ,d o n a n t -1 i m é s ,.:~ J -

lar" a la p.el.lícula.

PLANTA 8-42

J o s e pOI a LJ.O r t <3 •

ler curso

'.

Crítica J • muslca de

- U. K,". "Ni'Jht after night"- En esta la tercera grabación del grupo brit~nico, los alicientes son varios: uno, que la grabación en directo desde Tokio (ah! la vieja cradición ",e los "lives ll desde el Japón); otro, que se pueden saborear los contrapuntos compuestos por el batería m~s im­portante de'la última década 8n el campo del rack (palabras fuertes pero Ciertas) William Bruford, tocados por el menos té~nico Terry Bozzio, m~s adecuado a le m~sica del grupo y con más potencia to¿ando. y por último, simplemente e ,cuchar a U.K.: Eddie Jobson, John weeton y Terry 8ozzio que consiguen empezar los 80 -que llevan un signo de crisis en lo que respec~ ta al rack experimental y progresista- con un L.P. que es mezcla de este tipo de rack con el hard-rock, sazonado todo ello con unas gotas de New wawe. Es el único supergrupo británico quo empieza lE década con pie ,f irme. que duren. (EG RECOROS/POLYDOR)

- STEVIE lJONDER': "Journey through the secret life of plants ll - Este es el primer disco de lJonder desde hace más de tres años, aunque se haya esta­do promocionando desde por lo menos dos. De nuevo este artista ciego y ne­gro (toma ya!) nos ha sorprendido con una obra maestra, digna de su experie~ cia. Por 'primera vez en el Soul, se nos ofrece un L. P. que es más que un vul gar compendio de canciones sin ninguna relación entre ,ellas. En este disco hay una cadena de unión, la vida secreta Je las plantas. AIQunas Je ias

piezas han sido incluidas en la banda sanara le la película, y con gran aci~ too La música en sí no es más que música típica de color, pero tratada espe= cialmente per Stevie, dándale ese "feeling" especial que sólo él sabe darle. Como anécdota, deair que en el disco se incluye, el título' en 8raille, y que en la edición americana la carpeta despide un olor especial conseguido Don extractos de varias plantas (que no ocurre con la española, evi~entemente). (TAMLA/ARIOLA)

- PINK FLOYD~ "The Wall"- Tranquilo, tranquilo, ya voy con el m~s famoso. Los Floyd se han descolgado con un álbum a-co-jo-nan-te. Despu's de la pari­da que era "lJish you were here" y el bajón de "Animals", da gusto oir un tr~ bajo tan profesional, tan floydiano y tan bueno. Con 26 temas se llenan cua­tro caras de Pink Floyd, y no se llenan en balde. El álbum está unido por unos textos de Roger Watars preguntándose acerca de su validez como ,músico, poniendo a parir a los críticos (sana costumbre en este hombre, vive Dios), insultando a todo el mUndo, (ah, la poesía), y construyendo todo el SISTEMA como si fuera el MURO, el gran muro ante el que todos tendríamos que luchar alguna ve~. Franca,ente, los chicos me han sorprendido con este alarde de tácnica y buena música, cosas que creía enterradas en ellos después de sus últimas obras. La famosa render Stratocaster de Oave Gilmdur vomita sus aco~ tumbrados solos con la pDecisión de un reloj atómico (Pascual dixit), Wa­ters canta y profundiza con el bajo, Masan percuta incansablemente y Rick Wright llena el sonido com su acostumbrada sección de teclados. Como decía antes, un 'lbu~ a-co-jo-nan-te. (EMI)

- ELTON JOHN: "Victim of love"- 80B OYL~N: "Slow train coming"- MIKE OLO~

rIELO: "Plat{num"- Pongo !os tres discos juntos porque lo que tengo que ~ecir de los tres es 10 mismo. Toda mi opinión hacia ellos pOdr'a resumirse en una palabra:' degeneración. Las tres producciones son deprimentes, comercialas, sin el mínimo espíritu y sin nada que decir. Los tres acusan la inflencia "disco" (Va de retro Satan~s) : en el disco del Oldfield se enCUEntra D6stan­ta a menudo, en el de Oylan se Jestaca especialmente en "Man gave name to aU the animals", y el disco de Elton es totalmente "disco". Pero, ¿es que no ha­br~ nadie que pueda salvarnos de toda esta mierda "disco"? Parece que no. En fin, a lo que iba: esta gente, a pesar de que en alguna época ha dado muestra de talento musical -recuérdese "Yl~llow brick road" (EJ), "Higbway 61 revisi­ted" (80) y "Tubular Bells" (MO)-, parece que ahora se han quedado secos y, como por algo son mitos, han de seguir exprimiendo el bolsillo de los chava­les que se gastan la 'maYor parte de sus ahorros en ellos y en gente como ellos, que sólo van a sacar dinero, que son unos estafadores y que les importa un pepino la penúria que habr~ de pasar el chaval después de gastarse 700 ptas. en Jiscas como esos... (rONOGRAM, CBS y VIRGIN/ARIOLA).

Crítica literaria

EL SEÑOR DE LOS ANILLOS

JR.R.TOLKIEN. Un llemfJec en el cel claro (C.S.LelJis "Time and TidEl" 1954) ••• inspirador de slogans pintats a les parGts ••• ••• coherent mitologia d'unil eutanticiLd:. creada en plÉ: segle vint •••

(G.St8iner "LEl ['londe" 1973) Hist~ries com aquesta no neixen de l'observoci6 de les fulles del s arbres ni de la bot~nica o les ci~ncies del terra, creixon com llevars en la foscar, alimentant-se. del humus de la ment, de tot el ~1ue s '¡ló

vist o pensat o llegit i 3'l1a anat oblidant. (J.R.R.Tolkien) ,

Tres f\nells ílels ;~eis Elfos sota el celo Set pels Nans nll casa de íl3dra. rJou' ,els Homes r:ortals condemnats a morir. Un pel Senyor Obscur sobre el tro fosc en la Terra de Mordor on s'extenen les Dmbres. Unanell per Qovernar-los a tots. Un anell ,'er trovar-los, un Anell per 2treure'ls a tots i lligar-los en les tenebrss, en la Terra Je Mordor on s'extenen les Dmbres.

The Lord ofthe rings, t!tol original de l'obra de l'escriptor suda­frica J.R.R.Tolkien, publicada al castella com El Señor de los Anillos par l'editorial Minotauro, ~s unA hist~ria fantastica en un m6n ima­ginari habitat per hobbits, elfos, homes, nans, mags, orcos, ente i altres personatges molt curiosos. De tuts ells els homes ja els coneixeu i deIs al tres no us parlaré per no 311argar-me massa i deixar-vos 2mb la intriga, a excepci6 dels hobbits que en certa manera s6n els prota­gonistes. Els hobbits 56n un poble 8enzill i pacific de g¿nt menuda amb els ulls vius, les galt8s vermelloses i els peus grossos cobarts de pels arrissats, aficionats al bon manjar i a la beguds, a fer broma i riure i explic8r hist~ries relacionades amb temes J8nBol~gics.

A Frodo, un hobbit de La Comarca, El dest! li encarrega la missi6 arriscada i her~ica de S21var lo Terr~ rlitja do la Fosca Ombra que els amens~a, i amb l'ajut de Trancos, tGmb~ anomenat Arargon, el mag Gan­dalf, Gimli el nan, Legolas l'elfo i els hobbits nerry, Pippin iel seu fidel servidor i company S8m, empr8n una aventura digna d'epopeia ~rega plena d'inimaginables perills. Ara no v6 al cas, oxplicar-vos tot l'entrellat, doncs f6ra molt llarg: l'obra consta de tres volums (el tercer encara s'ha de traduIr), i 63 preferible que el conegueu de mans de l'autor. No vull doscobrir-vos cap secret abans d'hora.

A mida que vas llegint el llibre, atret per forcBs desconeQudos su­periors als poders humana, que t'obliguen él llegir ininterrompudament, st sumergeix83 en U 1-, rn6n étl.luc.Í_ nt pIe c.:e sorpresGs i filisteris i, patint' r,~; els prot8gonistes, somricrtt Jescans;;ts cJe:ó;pr~s eje lefl dificul-t; , té" U 8 el él n t e o ftl j,) ',' n fJ i t s fl e r 1 c. w L; . " 0 r ~1 e i e:.; e o In si P 83 S Ó s sin ¡ é] ver ita t ,

et LlE!ixr:,s endur uocélbo,.i¡,t. a trRvós cJ,~ PéH¿:tgEf:; insolits i c:es­concertante. :::nt)',=:u t"n el i,lón r¡U8 us prcé;en'c2: Tolkil.ln, eJDixcu-vos Hbsor­bir par 1 '2.cci6, i,Lmtifi r :U'3U-\I03 ¡:nh als percooné1t,'JEé: i lluitouCéllnbó contra 1 'amenat.:aoorE Ornbril íJ8IJr~: que invaeix j,~, Terr;; [·litja.

Cree que una mica del rornanticisfllt.:: ';UL ,.:llvcJl ta tot" la hist.~ria ajudaria a enfortir el nostr~ esperit ~Ar él lluitar cnntr~ le3 mol tus 2menar;;adores or,ibr.c3 r¡uc lln:~ :ir:v:>,i)(en: J.~ jf¡ cl¿:'"sic;~ ¡It" 1 'afany cI0'3-

pietat. d'uns C]uants [Jel ;)ocler, 1: :;:1 c:¡-:~;llur:I.8nitz¿t tecnicisfil8 buro­e r é-l t i t z a ton o '1 u e s o ' n 3 i i.l :J ::J s 0, 1 a di. 1 C:j é; u [.1 e r i1I.a e r o e s t r u c t u r 8 s I,~ C 0-

n~rniques Jes[Jersonalitz¿Li::J3 quu nOln~s ens consideren LiadS3 eDtad!sti­ques, nÚflleros computLlblos; lrl elEl le: ,!é¡3~3ivit.;::;::, G',cG,Jtici:";;rne i con-f o r m i 3 m H ó G 1 u P él r él. ;.i o r s él c t U ,1 1 :1 .i. 1 a J e 1:10 1 t 8 " f C~ iJ 1 e s a s ;J a r :c: o n El 1 3 '1 LI [)

él m él 9 U e rn i n o e n s t: t r e v i:n él ~: f ron t Dr. 'Per~ cJr.'ixem-nos eje II ro ll']:,". ¡,Jo sé (,:'~scriurL; "un llalnpec en el

cel clar", 1 'heu de vsure. Llegiu El Senyor deIs I~nells i sugur que us entusiasmara.

Respostes als . , " .' Joes matematles IRESPOSTA 11 Aquell die varen anar al Sane d'Anglaterra. A es col.loc~ enfront, mentre B l'envolt~ i es col.loc~ darrera.

IRESPOSTA 21 a) vuit penics i b) un xíling i set penics.

Suposem que: ~ ~s el preu (en penics) d'un got de llimonada ~ el d'un entrep~ i z el d'un bescuit. Je les condicions de l'enunciat obtenim 1 les segOents equacions:

x+3y+7z 14

x+4y+lOz = 17

Explicació: s 'ens demana que calclJlem quan val x ... y+z i 2x -+ 3Y-4-5z. Com nom~s tenimdu~s equacions no ens ser~ p08sible trabar el valor de les tres ic~gnites par separat. S{ podem trabar, pero,algunes de les seves combinacions. També sabem que és possible,amb l'ajuda de les equacions anteriors,aliminar dues de les' tres ic~gnites de la quanti­tat demanada,que només contindr~ una d'elles. Si llavors, la quantitat no es pot endevinar de forma absoluta, només po~rem resoldre el proble ma si la tercera icognita s'esvaeix per si mateixa. Altrament,el pno: blema és irresoluble. Eliminem dones, la llimonada i els entrepans i reduim-ho tot a bescuits restant la primera equeció de la segona, cosa que ens elimina la llimonada i ens dona:

y = 3 - 3z

i substituint els entrepans a la primera equació obtenim:

x - 2z = 5 x = 5+2z

Si ara e alculem les quantitats q e s'ens demanen, tenim:

y~ x+ z =(3 - 3z) + (5+2z)+ z = 8

~y+ 2x +7z = 3( 3-3z ) + 2(5 +2z) + 5z = 19

Obtenint les respostes desitjades. El mato de anterior ~s l'universal: és a dir, absolutament v~lid, tan per trobar una res~osta com per emprar el matí en busca de la llimonada per­duda.

1 RESPOSTA 31

L'ordre é's Mil, Z. Pe1 que fa a la rapidéoa(a 11eugeresa i calor constants) tenim les segOents re1acions: L:M = 5:2 i Z:L = 4:3 que podem agrupar en una Gnica relació multip1icant la primera per tres i la segona per clnc. L~M:z = 15:6:20 = 1:2/5:4/3 Considerem ara la lleugeresa (a rapidesa i calor constants), amb el criteri de que quan més gran sigui el pes, més petit ser~ el merit del fabricant. Tenim 11avors: L:Z = 1:5, M:Z = 5:3 la qual cosa ddna L:M:Z = 3:25:15 = 1/5:5/3:1 • Fina1ment, pel que fa a la calor proporcionada: M:Z = 4:1, L:M = 3:1 i per tant, L:M:Z = 12:4:1 = 3:1:1/4 • Si prenem com a fets independents la rapide3a, el pes i la calo~ proporcio­nada, la qua1 cosa no ~s massa descabellada donat l'actual estat de coses, el m~rit deIs succesius fabricants ser~ simplement el producte deIs valors que hem trobat.

Per a L: 1 1/5 3 = 3/5 = 0.60 • Per a M: 2/5 5/3 1 = 10/15 = 0.66 • Per a Z: 4/3 1 1/4 = 4/12 = 0.33 O'on es té, en ordre de merits decerixent M,L,Z.

INSEMINACiÓN

y CIENCIA En este número "La Gravitaci6n". (SEHAFORIC J\W101UCAN en espafíol).

En un folleto para la oaptaci6n de simpatizantes que, bajo el título de Hare-krsna, repartían unos risueños mocetones ataviados de un modo muy pintoresco, y en el que, entre otras oosas, se nos invitaba eternamente a cantar el mantra Hare-krsna al son de. las ka­ratalas y las mrdangas para despu~s practicar el Bhagavad-gita, leemos estas frases que, en forma de diálogo entre un tal Su Divina Gracia A.C. Bhaktivedanta Swami Prabhupada y su secretario Bhagavan Gosvami Maharaja, nos inundan de luz y sabiduría.

A estos señores los abreviaremos:Su Divina seráBSP y el seoretario BGM~ El moti­vo es evidente.

BGM: ¿No se dioe en el segundo oanto del Srimad-Bhagavatam que el heoho de perforar la tierra engendra desequilibrios que pueden llegar a hacerla desviarse de su 6rbita?

BBP: Exactamente, krsna es perfecto y oompleto en sí mismo. Igualmente Su oreaci6n. Al acaparar las reservas naturales que no están destinadas direotamente a "nuestro uso, se rompe, por el hecho mismo, el orden del universo. Un avi6n s6lo puede volar si dispone de oarburante sufioiente. Lo mismo suoede con los planetas, pero los "sabios" todavía no han descubierto la sutileza de es~as leyes. Sin embargo, todo está orde­nado en el universo. El petr61eo encerrado en la tierr~ produce gases que son neoe­sarios para su mantenimiento en el espacio.

BGM: Los oientíficos han llegado a constatar que, efeotivamente, la 6rbita de la Tierra se ha modifioado sensiblemente, por lo oual se produce un deshielo más rápido en los polos debido a dicho recalentamiento anormal.

Dhananj~a: Es por eso que, para evitar un desequilibrio seguro, ahora se suele llenar oon agua salada et espacio que ocupaban las capas de petr6leo.

BSP: IPero el agua salada no producirá nunca los gases que produoía el petr61eo! Precisa­mente porque ignoran las leyes de Dios, incluso las soluoiones que los hombres dan a sus problemas engendran nuevos desequilibrios.

En una nota al final del folleto hacen la siguiente demanda: "Cuando busque o es­criba ( ••• ) por favor, evite confundirnos". (I!I)

PlAh7A 8-46

Yus & El Abominable Hombre de las Nieves

Leyes de WS.J. Finagle

Si usted ha desarrollado una teoría que oree perfeota y desoubre que otro sabio, inde­pendientemente, ha obtenido otra que él tambi'n oree perfeota, siendo además opuesta a la suya, no se preooupe, es que han elegido diferente oonvenio de fases.

REGLAS DE LOS PROCEDIMIEnTOS TEORICOS.

1 1 Regla. No oonstruyas un mecanismo simple si puedes enoontrar la forma de haoer10 oomple­jo, sofistioado y elegante.

2& Regla. Calou1a los datos y dibuja las ourvas antes de haoer las prediooiones. Ya se sabe que la teoría no siempre ooinoide oon la realidad •••

3ª Regla. Si te enouentras haoiendo un trabajo semi-infinito para resolver un problema, es seguro que el resultado se obtendrá por inspeooión simple.

Corolario: Si la inspeooión simple falla, el problema ya ha sido resuelto y el re­sultado está en todos los libros.

4& Regla. En oualquier oonjunto de cáloulos, las oifras que son obviamente oorreotas son las que oontienen los errores.

Corolario 1: Nadie a quien pidas ayuda verá los errores.

Corolario 2: Cualquier dependiente de ultramarinos que pase por allí verá los err~ res inmediatamente.

DE C01>1O ESTRUCTURAR LOS OBJETIVOS EN TODA INVESTIGACION.

1!;r.-!i. Los objetivos deben ser 10 sufioientemente vagos oomo para que no hB3"a forma h'U.lllalla de oomprobar si se han ou~plido.

Corolario 1: Debe ser perfeotamente posible oonvenoer a oualquiera de que s! se han oumplido.

Corolario 2: Todo aquel que no se dé por oonvenoido es que no entiende sufioiente­mente el tema.

~-lD. Un proyeoto mal planifioado tardará en realizarse tres veoes más de lo preoiso. Un proyeoto bien planificado solamente llevará dos veces más de tiempo.

1!;r-li. Los proyeotos progresan (o se haoen progresar o se aparenta que progresan) hasta

~ .. un 9~~ de la oonseouoión final de los objetivos. Después oontinuan finalizados en un 90% para siempre.

Corolario: En oaso de duda 10 importante es que e1 avanoe aparezoa oomo oonvinoente.

Al contrastar el fruto de una investigaoi6n, sólo los resultados que se pueden medir son reales. Los resul tados inmateriales ( H + = E -t , 3 x 2 = 6 ~ ••• ) no se pue­den medir. Por tanto, los resultados inmateriales no son reales.

DE LAS LEYES QUE RIGEN LAS LEYES ..

~ únioa. Ninguna leyes inmutable.

PLANTA 8-47

, -

I

- ..

. A\Jt..A .