L' EXCURSIONISTABOLLETÍ MENSUAL

ÁSSOCIACIO C-i TAL.-uXISTA D' EXCURSIONS CIENTÍFICAS

-SC!lasco

IV.

m'uiíi

CONDICIONS DE

0 LOCJ'. DB LA AaíOCUCld, P.is y cu las llibrerias d« Verda

DHJUI-IOLM I88I

LA PUBLICACIÓ

g u e r , íTi!i!>iidd"yNpareOrla' y Vé ¡"p.

NÚM.

irigirío

33.

D. Joseph Vilal'ia.» Esteve Torent.» Alfons Anís.» Antoni Pi¿rau.

DKLÍGATS.Excm. Sr. D. Jeroni Rius y Salva, á Palma de MallorcaD. Joseph Altisen y Peliu. á Anglesola.» Jo&n Gandullo Luque, á Manila.» EuatassiOñúi.á Sevilla.» Mnnd Reñaea y Saenz Je Bussio, d Vitoria (Álava).

tltre. Sr. D. Pere Vidal, á Perpmyá.D. Francisco Cornerina y Bachs, á S. Joan d1 Horta.!> Pcre Baró, i, S. Julia de Loria (Andorra).

CONFERENCIAS

Dividit en dos seccions tractá aquest tema lo soci D. Lluis Ma-ría So!¿r y Puig los días i r de Febrer y 22 d' Abril prop passats.

En lo primer s' ocupa de la marina mercant de Catalunya ytixarune Ilur origen en Jas rclacions de nostra Ierra ab las repú-blicas non-ítaüanas continua esmentant lo progressiu incrementque després alcansá, de manera que ben prompte 's convertí enavansada rival d' aquellas nacions. En efecte 1'abundor d 'arsc-nals, astillers y dressanas; los nombrosos y concorregutsports tantnaturals com artificiáis que brodaban nostras costas; las llotjas deComers y Cossos mercantils col-legiats ab plenitut de jurisdicjióen certs negocis y ab ilurs consuls delegats en los ultraports, trans

marini; donaren tal increment ú importancia á riostra marina co-mercial que ben prompie Catalunya fou la principal senyora delmar Mcditerrá y la potencia que mes productiu y extens tráfeclisostenía ab los pobles d' Italia, Franra. Grecia, Turquía, Tunis,y altres mercats ultramarins. Tots aquestos punts tractá lo confe-rencian! ab competent erudicro, basada en los testimonis minis-trats per escriptors antichs y moderns, tant nacionals com es-tranjers.

Ab major copia de datos y citas passá aprés á ocuparse de ladenominado y grandaria deis antichs estols de Catalunya, princi-palment deis usats per lo comers marítim, y després d'establir com-paracions y diferencias entre las distintas épocas, espresant lo ca-racten'stich tecnicísme naval d'aquells temps, tractá delcost de lasembarcacions, de sa cabuda y grandaria, del régimen sever ques' observava en vírtut de las Ordenansas promulgadas ab carácterobligatori y de las disposicions que regían pera 1' anclatje en portsy plaijas, establertas en r258 per los cónxuls de Barcelona.

Inmediatament tractá del concorregut port d' aquesta ciutat,narrantne sa interessant historia, al igual que la de las Dressanas,sstillers y altres establirnctns de construccíó naval endosos din—tre Barcelona, no menys que de las moltas naus qu' anualmemsortian deis mateixos pera sostindrer la supremacía de nostre po-der marítim.

D' ¡mal avansament participaren las arts é industrias esclusi-vas de nostra térra y per aixó com era facilíssim lo transpon perasa exportado, solicitada en innumerables mercats, los comerciants

:en unirse en corporacióó Consulat de mar en Barcelona,yd'< u í ' s dcnvá l ' . loltíss altrsaccions qu' acompanyan al comers. Lo Consulat de Barcelona,afirma'1 Sr. Soler, es lo primer d' Espanya, al menys baix ca-rácter censuetudinari, puix lo de Valencia fou orlcialment apro-•bflt per D. Pere III en ?283 mentres que :1 de Barcelona no vQ

serho fins en 1347, regnant Pere IV: mes es digne d' advenirseque '1 de nostra ciutat ja existia en 1 i 16 tota vegada que Ms mer-caders ja estaban rcunits en colegi. Respecte 'ls de Bilbao, Bur-gos, Madrid, Sevilla y altres son moh mes posteriors al nostre.Sobre aquesta prioritat del eos mercantil bareeloní s'estengué'1Sr. Soler en criticas y atinadas observacions, y seguí ademes deta-

— r,si —

llaní sa important historia que produhí monuments tant notablescom 1' inmonal «Códich de las Costums marítimas» conegut co-muntncnt per Consulat de tnav*

D' aquesta compilado jurídica feu un detallot y mitiuciós estudibaix los punts de vista historien, crítich y legal, exposantne lamateria deis 14 títols en que classificá Capmany los 252 capítuls,sens correlació, de queconstaba, donant ñola de sas traduccions éimpresions en 1' estranger y íent constar que fou directe successorde las famosas leges rodhia y aventatjai antecessor deis Rools d'Oleran, de las Ordenanzas de Wisbuy y d' altres Códichs mercan-tils de 1' etat mitjana, que regían ab carácter provincial ó general.Per aixó es que moltas compilacions mercantiís modernas estánbasadas sobre nostra llcgislació marítima representada en Tanteditcódich y en las disposidons supletorias espargidas en los Usatjes(1' Omnes quippe naves y '1 Recognoverunt proceres) en lo Co-dich de las costums de Tortosa, no menys qu'cn las proteccionis-tas disposicions y ordenansas de D. Juume I, Pcre III y Pere IV.

Tant complcrt cstudi íbu coronat ab los aplaudiments dfil ac—ditori que, cátala abans que tot, esmentá '1 dolorós comrast quepresentan la protegida marina antiga y la precaria situado de la

VISITA Á LA. COLECCIO NUMISMÁTICADE D. ARTUR PEDRALS,

efectuada lo dia 24 d' Abrí! de iftíii.A las 3 de la tarde del esmentat dia se reuniren en lo local de V

Associació, los socis senyors Renter, Earallat (Hj, Bruny y Car-dona, al objecte de visitar la colecció numismática que posseheixnostre digne consoci y vocal de la Junta Directiva D. Artur Pe-drals.

Rebuts per du senyor ab sa acostumada galantería, passaren ácontemplaren son estudi alguns cuadros fets al encáustich, delsegle XVI; varías acuarelas y fotografías simétricument colocadascom fen: rotllo á un antiquíssim mirall ovalal circuit de faixasgrogas ab rosetons blaus-mates y vermells.

'Examinaren la colecció numismática continguda en una caí—xeta que pertenesqué al ex-coleccionista D. Jaume de Pu ¡guriguer

y qual colecció posseheix avuy lo banquer D. Manel Vidal Qua-

Prompte pogueren admirar los vísitanis la importancia históricade mohituí de monedas y riquíssims exemplars que ab aiixonetsiguals, y ab ordre eomplert, anavan passant de má en má, comen-tant y estudian: entre los mes ben consérvate exemplars, persa im-portancia y per ser escassíssims:

En la serie de monedas de Barcelona: la malla de piala acunyadaá Barcelona per Cario Magno; lo morobat! d' or d1 En BerenguerRamón I, imitado de las monedas árabes de Málaga, trovai alderruir las históricas torres del Cali; lo croat de Pere II (III d'Aragó); los croats de Enrich IV de Castella y Pere, condestablede Portugal, junt ab las monedas d' or de Renát d' Anjou, pre-tendents los tres á la corona' d1 Aragó en la época de Joan II; lapessa obsidinal ó de necessitat acunyada en Barcelona en i652ánomde Lluis XIV, de valor 10 rals; la raríssima de XX rals,acunyada ó mes be ressellada lo mateix anyy moltas altres difícils

Déla colecció de monedas acunyadas per losComtes de Barcelo-na, abansd 'En Alfons I, ó sia abonsdel1 unió ab Aragó, me-reixen especial merició una trentena de monedas, encar inéditasy moltas d'ellas únicas, acunyadas á Girona; las acunyadas enAVSONA ó Vich en nombre de set; la de Gueraü II de Roadlo,també inédita; las deis Coimes d' Urgell Armengol VIII, Gue-rau y Pons de Cabrera, Armengol X y Pere d' Aragó; la d1 EnHuch VII d' Ampurias y d' En ÍSernat de Besalú.

Entre la diversitat de monedas de la colecció del Sr. Pedrals,hí figuran ab respectable cantitat las catalanas, puix coma abexemplars acunyats á Agramunt, Ampurias, Arbeca, Argentona,Banyolas, Bagá, Bellpuig, Besalú, Caldas de Montbtiy, Cervera,La fiisbal. Figueras. Gerona, (de plata y coure desde Joan II finsá Lluis XIII); Granollers, Igualada, Lleyda, Manresa, Mataró,Oliana, Olot, Perpinyá, (desde Fernando d' Antequera fins á LluisXIVl.de Puigcerdá, Reus, Sanahuja, Solsona, Tarragona, Tarras-sa.Tárrega, Tortosa; Vich desde Fernando loCatólich fins á LluisXIV, de VÜafranca del Panadés y Urgell en llamó y coure, con-tant tambe ab 68 monedas de abans de la unió de Castella y Ara-

gó, algunas tan conservadas, que no deixan compendrer que po-guesscn haver circulat.

En las series de Aragó, Castella, Valencia, Mallorca y Navarra,coro també en las antigás rnonedas ibéricas y en las hispano-ro-manas, conta així meteix ab gran número de raresas y monedasinéditas que fora llarch esplicá.

No cal exposar la importancia del referitmonetari pera lo co-

neixement de nostra historia general y partictilarmen: pera la ca-

que la suma total forma lo respectabüíssim conjura de 4.000 mo-

nedas espanyolas; y que entre aquestas, 5' hi coman las 53y cata-

lanas.Lo Sr. Pedrals ios cnsenyá després alguns llibrcs, entre ells

una Historia de Cervera fins á 1' any 1723 escrita per D. JosephCorts, regidor déla dita ciutat y dedicada al rey Fernando VI;una curiosissima col-lecció de la Gaceta de Barcelona, que tractadel siti que tingué en 1706, y un aplech de romansos traciantde lu mateixa época.

També pogueren fullejar la Historia déla Monarquía Espa-ñola del any i8 t5pe r D. Francisco Masdeu: una curiosissimaRecopilado de ¡as batallas campáis impresa á Murcia en I 'any1486; la primera edicíó deis Usatjes de Catalunya anterior al any1483, ¡unt ab un Caíálech deis Conceliers de Barcelona, manus-crit. Dos crónicas de Enrich IV per cert tnolt importants, del any1633 cual obra es inédita; un notabilíssim^isco^o/o^íde Tarra-gona escrit per lo canonge Blanch, essent aquesta obra també iné-dita,

No eran solsament los llibres antichs lo que debía sorpendre aisvisitants. Examinaren també detingudament un volurriinós tomoque contenía autógrafos y manuscrits de Lope de Vega Carpió,Joan de Mariana, Bartomeu y Luperci Leonardo de Argensola,deis Reys Católichs D. Fernando y D.' Isabel, de Felip I, de Fe-lip II, del arxiduch Caries, de Alfons V y Joana la Loca, tots

La llista de las medallas de proclamacions deis reys d' Espanya,que proporciona lo Sr. Pedrals, no va aquí indicada per esserbastant extensas bastará d 1 r que conta ab proclamacions de PelipJII de Granada; de Lluis I de Barcelona, Granada y Sevilla; de

Fernando VI de Barcelona, Eci¡a, Giíona, Granada, Guatemala,Madrid, Puerto-Rico, Puerto de Sania María, San Lúcar, SanRoque, Sevilla y Zaragoza; esscnt tantas en número que passande 200.

Existcix lo corresponent catálech ahont consta lo meiall d' ellaspera qui vulga examinarlas y contíixerlas mes detalladament ensa molla importancia.

Entre los alires objectes que tingueren lo plaher de poguer ins-peccionar, no 's pot deixar de mentar un Christ d' aram ab esmaltblau, que sembla bísantí. Un tros de roca d' amatista ó violada,es també molt notable per ser raríssim un exemplar de tant gransdimensions. També vegeren alguns camafeus Romans y altres d*Ampurias, un deis quals está grabat ab baíx relleu sobre un rubítoscament llapideijat, sent molt poebs los camafeus que 's trobansobre tant preuhada pedra.

Lo Sr. Pcdrals mostrá per fí alguns segells de cera notables, yparticularment un del any 1253 de un relleu poch comú,que per-tenyía á un bisbe.

Sortíren del tot saiisfcts de tant aprontada visita á las vuyt delvespre, despedintse del Sr. Pcdrals que tani amable y complacen:se mostrá envers sos companys d' Associació.

VISITA A LAS COLECCIONS CIENTÍFICASDE D. JOAN CARDONA, LO DÍA 11 DE JUNY DE I88I .

Hi assistiren los socis Srs. Casades (Pelegrí) Masriera (Artur) ySala (Joseph.) Los visitants foren rebuts molt cordialment per loSr. Cardona, qui 'ls mostrá ab detenció lo mes important de sas

la importancia en quantitat y calitat que 's nota en ellas.Oesprcs de posar de manifest lo Sr. Cardona varis exemplars no-

tables de-numismálica, orfevrería y sigilografía; de mostrar sas es-peciáis coleccions de grabats y litografía nacionals y estrangeras(potser las mes complertas que s1 han format á Barcelona) y locrescut aplech de goígs y segells antichs y moderns; examinarenlos visitants los exemplars de conxiología y fóssils, objecie de lavisita.

Notaren una petiía colecció de moluscos, que 's compon de uns1 5 géneros y está representada per 600 especies colocadas en cap-

- 655 —

setas de cartulina blanca ab la seva corresponcnt classificació se-Rons los autors mes moderns; ahont hí há cspressada la seva loca-Ülat. No dcixa de haberhi alguns excmplars bastan notables, es-tani alguns de sos géneros molt ben representats; podent citarseentre ells los Muren, Voluios, Olivas, Casis, Conus, Cypraea, Bu-limus, etc., etc.; sobre toi h¡ há una magnífica Rosielbria curvi-rostris y alguns exemplars grans moit curiosos. Las Bivalvas hileñen sa representado, citant en particular las Tellinas, Venus,Tapes, Pectén, Unió, etc., etc.

Lo género Helix hi figura ab lo Imperator, Gualteriana, Sage-mon, Picta, Bulla, Be'tica, etc., etc., fins á unas 70 especies.

Los fóssils están molt poch representáis pero ni há alguns debastant raros.

A las dotze del mitj día, los visitants se retiraren sumament sa-üsfets de la visita eslimant ensemps que la amable galantería delSr. Cardona, lo llohable zel y afieló que aquest senyor demostrapera la conservado de objectes tant interessants pera la ciencia.

EXCURSIÓ Á SANT PERE DE VILAMAJORLO m* 26 DE JUNY Dt: 1881.

Concorregueren á dita excursió los Srs. Barben', Miracle, Ver-gas, Casades (P.) y Coll y Brugada.

Recorregut lo trajéete desde aquesta cíutat á Llinás y arrivats ádit poblé se dirigiren á visitar lo grandiós casal que fou de la casad1 Ayerbe, que s' alsa ab mafjestuós aspecte demunt d' una petitaeminencia desde la que domina las casas del poblé que á sos peuss' extenen.

Temps enrera ¡a fou visitat per riostra Associació, y com alas-horas, se dolgueren nostres consócis del trist descuyt ab que 's téaqucll bon exempiar de las casas pairáis de la noblesa del sigle xvi;y feren vots pera que no desaparega, com es molt de temer.

Seguidament visitaren 1' iglesia situada al peu de la carretera yen direcció oposada al dit casal. Poch té ella que cridi l'esment delartista. Reformada en lo sigle passat, la construcció de la volta in-dica una major antiguitai.

Lo Rnt. Sr. Rector rebé ab molta complacencia ais excursionis-tas, mostrantloshi una hermosa lápida del 1304, la quul fou tro-vada per dit senyor, que la conserva ab especial cuidado. Té unpam y mitj d' alt per 2 de llarch, y ab bells carácters góiichs s' hillegeix una pía fundació establerta per un tal Grau de Bosch delMas Aulet de Llinás.

A mes se conservan dos bonas creus de terme, una aprop de 1'iglesia, feta en 1574 y 1' altre á mitx quart del poblé, situada entreunas oliveras, obra del xv, coneguda per Creu d' En Llobera.

Res mes vegdren nostres consócis en lo poblc de Lliná*. Tdt se-guit féren vía envers Vilanova de Vilamaior, passant primer perla vora de la riera, entre las frescas arbredas, y seguint després locamí entre boscos de pins y.alzinas y campsben conreuts. Al capd' una hora arriváren al poblé dit suara, conegut també per Sant

L' excursionista pot passar de llarch per aquet poblé, puíx: reshi há que puga sausier sas aficions arqueológicas y artísticas. Lapetita iglesia, baix 1" advocado deSant Antón, es una insignificantobra del sigle passat.

Lo lint. Sr. Rector, bé prou mostrá ais excursionistas tot lo quecreguii podría ser de son agrado, regirant las golfas de 1' iglesia abun nt'.iny servicial digne d' agrahiment, mes 1' únich que vegerennotable fou tres bacinas ó safataspera las captas, de coure, obra delsigle xvii, basiant comunas y uas missals de dlt sigle, molt benimpresos á Venecia.

Desprcs d' haber dinat en 1' hostal, malgratlo sol abrumador quequeya, 's dirigíren envers 1' ermiia anomenada en ]' encontrada deSant Liey ó sia de Sant Liceri.

Aquesta 's trova situada entre lo dit poblé de Vilanova y lo deVilamajor, conegut en la comarca per la Forsa, á mii¡ quart res-pectivament de dits pobles. Petita es Termita, núa de tot adorno,mes no per aixó es menys digna d' esser visitada. En lo sol del re-plá ó era que dona ingres á la capella, hi há una lauda sepulcrald' aquet sigle en la que s' hi lleseix que allí jau lo Iltre. D. Ra-món Sans, Canonge Doctoral d' aquesta Santa Iglesia Catedral yPuborde de dita capella, que morí 1' any 1822. Damunt lo portalde 1' ermita hi há un gran escut (T armas d'algun Prelat, abla fetxade r588. LT interior no pot ser mes senzill y de carácter mes pri-mitiu, puix que la volta Ueugerament apuntada, descansa sobre 'lsmurs, sense que ni la mes insigniricant repisa o bordó indiqui ladivisoria entre la paret y la volta. Malgrat 1' emblanquinat que hocubreix tot, se pot veure, per un tros escrostonat, que formanla construcció uns petits sillars de dura pedra. Si no fós per unbontch sepúlcre del any 1343 ab bona llegenda gótica y adornatd' escudéis d? armas que 's trova entrant á ma dreta, y que segonssembla es del fundador de 1' ermita, res cridaría 1' atenció en ditsant lloch. Los retaules y alguns quadros que penjan de la paretpoch teñen de recomenables anístícament consideráis.

Hi há Iu costum, de temps inmemorial y per fundado piadosa,que lo dia t3 d' Agost de tots los anys se reparteixenentre losfaelsque han concorregut al ofici de difunis que se celebra en dit dia,

— 65; —

unas cocas, quíil fariña s' extréu del blat que 's planta en las ierrasde la Pabordid. La festa anyal té lloch lo día 37 de dit mes.

L1 ermituna, que cuida de la capella de Sant Lley, cnsenyáamablenient u ns t?ons missaIS del xvii, propieíat de 1 erm 1 la.

Toi se^uit fe'rert v¡j envers lo rónech y pintoresch poblé deSantPcre de Vilarnajor, ohjecte de 1' excursió.

Aquest es pintoresch en estreñí. Situat á dalt d ' un marge deltorrent que murmuran! pausadament s'escorra á sos peus, perpenetra rn i es preds passar per un antkh y rustich poní de pettraenne^rida que uneix los márges del ja dit torrent.

Pujant V escalonada cosía que porta á 1' iglesia, á mes de go-sarse del paisatje, las vellas casas de ponáis rodons y teuladasá duas vess.ints, y lo róaech campanar, donan al conjuntun aspecte molt pintoresch. Devant de ¡'iglesia hi ha un CUTEnombre de ninxos y al costat esquer del reixat que dona ingrés alpat]~c6mcnnr ni na una vella creu de pedra ab un escut y unamolt borrada inscnpcíó. A nifl dreta s alsa lo campanar, y sí belaciiliíatde la pedra y lo emblanquinat li privan en ¿ert modo

guida. Sa forma es quadrada y respira fermesa: présenla dos or-dres de finestrals de tbníssirns'archs cintráis, sostmgnts alguns percolumnas aparelladas, ab impostas bárbarament iravalladas. Ames la ratlla, que á modo de cenefa, divideix los dos pisos, es for-mada per uns arquéis semicircular^ y un senzill adorno format depunías de serra que corra demunt de dits arquets, rematant per fien un¿i serie de marlets. L,o conjunt es anament típich y primttiu.Mes puja de punt aquest carácteTj penetrani en son interior peraarribar fins al lloch de las campanas. Los trams de 1'escala, abbaixos portáis, las finesiretas com á sageteras, los ennegriis sillarsson d' un gran efecie. La vista oue desde allí se desplega es ensisa-dora, dantli mole color lo soperb Montseny que tot ho domina.

L/ iglesia ha sofert modificacions lamentables. En primer llochsa fatxada es moderna, mes I'avalora una petiía lapídela, á soncoítat dret y tien colocada. En rúsiichs caracters romanichs, diu:n+ Hic jacet Orifa Presbiter, vixit X.C W obiit Era DCCCCX.»

L interior de 1 iglesia % irova completament emblanquinat,desirutiint per consegtient lo bon efecte de sas lineas ojivals. Meslo que fa digne d esser visitat lo temple es son precios retaulc delaliar major; una d' aquellas obras pictóricas del XV en que I1 ar-tista y 1' arqueólech teñen molt que admirar y apendre.

Aforiunadament s1 ha pogut, tins ara, salvar déla destruccióprojecwda tan hella obra, puix se volia sustituirla per un d'aqueis altars en que 1' art hi es tan escás com nbundam la fusta.

Ab acert se trova alsat cosa d' un metro, lo dit retaule, del píaterreno per un basament de tusta imitant márbre de color y debastant bon gust, evitant aixis que mans profanase ignoraras s'

entretingan, com per dísgracia succeheix. dcsiruhint obras d'aquesta naiuralesa. Per altre part uns esgrahons y un sagran, depoch gust, colocáis devant del retaule, merees al dit alsament, sibe no consonan ab 1T obra, privan molí poca cosa sa visuaütat»

Aquet se trova colocat, com s' ha dit, en lo presbiteri lapani laparet del ábside, en tota sa extensió. La part principul la consti-tuheixen quatre grans requadros ab pasaos de la vida de Sant Pere,

drets ab un deis Profetas de 1' Amiga, lley en quiscun d' ells. Enmítx d' aquesta part del retaule ni ha 1' estatua corpórea delPrimpcep deis Apóstols, sentat y revestit ab los ornamenta delPontifical y xoplugat per un ayrósdosserei qual enlayrai floró ter-minal besa los archs, en lortna estrellada, de la volia absidal.Dessota deis diis requadros s' hi corresponen alires de mes peiitasproporcions que representan passos de la Passió de J. C. en que hifigura Sant Pere, servíntloshi aixís matéis demarch altres requa-drets ab quatre prelais en quiscun d' ells, A cada costat formanlas ponas latcrals dos quadros ab dos apóstols. Per detrás del cósafegit devant del retaule, ab lo poch espay que hi queda, se po-den veure, se^uint tola 1' extensió del basamenl allres curiosis-sims requadrets ab diferents assumptos, y en lo centro crida 1*atenció una preciosa llegenda catalana escrita en bons caráctersgótichs. Contribueixen á aumentar la riquesa de 1' obra los calatsminuciosos que lestonejan los costats del retaule y las junturasdeis requadros.

En la sacristía 's conserva un fragment d' un altre retaule, queper desgracia fou malmés, y per ell se compren la pérdua que 1'art ha sufert ab tan desacertada desirucció. Forman dit fragmentquatre Sants, ó sían Sania Llucia, Sant Marsal, Sant Sebastiá ySanta Magdalena, admirablement executats, perfectament colorits,estudiáis ab artística conciencia; y obra per altre part de gran váluapera 1'estudi de l'indimentaria religiosa y civil deis sigles mitjos.

Lo complacen! y amable Rvnt. Sr. Rector mostrá á nostrescon-socis los pocas ¡oyas que quedan en 1' iglesia. Son aquestas unacreu d' argent, sigle xvii, y lo peu d' un Lignum Crucis, d' igualmetall, de bon estil góticb, tal vegada del xv.

Per rahó de la premura del icmps, y per altre part per ocupa-cions precisas del Sr. Rector, no fou possible visitar )' arxiu par-roquial, rich en documents que !s remontan al sigle xii, y abun-dants los de sigles posteriors, per rahó d' haver existit, segons ma-nifestá dit Senyor, una Notaría á Vilamajor.

Complascuts de tal visita, emprengueren nostres consócis lorelorn envers Llinás, ahoni pujaren al tren que ' l s porta á-Bar-cslona arrivanthi á ires quarts de vuyi.

Tragueren dibuixos los Srs. Vergús y Coll y rccullí goigs loSr. Miníele.

E S C U R S I Ó Á C A L D E . T A S

Concorregueren á aquesta excursió los socis Srs. Barbcrí, Coll,Vergés, Auléstia, Balaguer (Jaume) y Doncel (C. A.) En lo pobléde Caldas d' Estrach, vulgarment Caldetas, foren cordialment re-buts per nostre soci delegat lo diligent historiógraf y entussiastacatalanista Sr. Salarich, metje de dita poblado, qui 'ls acompanyádesseguit al turó que s1 alsa al N. E, de la vila y al cim del qualhi ha la Torre nomenada deis Encantáis, pum ahont devian ferselas excavucions que eran primordial objecic de 1' excursió. Arri-báis allí se procedí acte seguit [y previa la venia que havia ja con-cedit lo propietari del terreno) á obrir varias valls ó pedias trin-xeras en ¡a direcció que 'ls mateixos pagesos, que conreuhanaquells camps, indicaren se solían trobar restos de obra antigua.Lo resulta!, si be no correspongué en absolut á lo que s' es-perava, fou suticient pera deixar confirmada la existencia en aquellpuní, en antichs temps tal volta anieriors á la dominado romana,d'una població nombrosa. Tot lo terré que s' estén en la pannon del cimol del puig está complertament pié de restos de Ánfo-ras y vaixella d' obra, que la primor de la capa de térra vegetalL'ls successíus conreus han convenit en petits bocins. Se 'n tro-

iren, en particular, omplint una fossa travallada en la roca que 'sdescobrí á uns dos parns de fondaria, y que feyan suposar erande grans vasos que havían contingut restos ó cendras de cadavres.També se parla ais excursionistas d' haverse trobat, un poch mesavall, en la propia vessant déla montanya, una gran gerra, altacom un home y dintre de ¡a qual ¡ú havia ampolletasj' altre vai-xella petita; mes fetas las averi^uacions degudas, resuliá que haviasiput maibauradamentdestruhida.

Se triaren pera '1 Museu de 1' Associació los fragments que pre-sentavan algún dibuix ó algún detall notable, y 's pussá á examinarla torre deis Encantáis que allí s' aixeca. Es de forma cilindricapracticable en son interior, que conté dos pisos ab tinestras al ex-terior, y escalas d obra trencadas de tant en tant pera interceptarla pujada. La rodeja una camisa ó muralla també circular enmar-letada, trepada de sageteras y contenint visiblemeni los forats perabastirhi lus ponts volants pera la defensa.

De rctorn á la vik assistiren al acte de obrir al culto la iglesiade la Mare de Deu del Carme, que 's canstruheix al bell costal dela Estació del carril y que encara está á mitj fer, mes qual ser-vey fa necessarí 1' allunyament de la aniiga parroquia; celebrant-shi una missa, ab plática, que en corréete caíala, digué lo Reve-rent Sr. Ecónomo Mossen /iarbena. Desprcs esperaren 1' hora dediñar, visitant, en companyía del ilustrat Alcalde Sr. Pigrau, lomagnífich Balneari que s' ha acabat de construhir en la hermosa

latja, ahont se 'ls reuní lo avuy socí 'de la Catalanista D Anioniigrau expert litógrafo d' aquesta ciutat.En lo diñar que efectuaren en la fonda 'de Borras üngueren lo

gust de veure's acompanyats per 1' indicat Sr. Alcalde, brindanteais postres per la prosperitat de la vila y per los civilisadors finsde la CATALANISTA; passant després á pendre'1 café á la casa delSr. Brunet pera correspondre á sa galant invitado.

A la larde visitaren la iglesia antigua, de que ja se rr ha donatcompte abans á 1' Associació, y en la casa Rectoral examinaren losllibres de cor que ab mott cuidado 's guardan y que son notables,no tant per sa antigüetat, puix que remontan sois al sigle xvi.comper la pulidesa de las lletras y per las moditicacions que, tal voltaper concessió especial, se notan en lo reso que comenen. Com áforro interior de una de las cuberías ni ha una plana de un Psal-teri deDavid ab un¡i magnífica lletra inicial policromada que 'sremonta segurament, pels trajos de sas figuras, al sigle s u .

Rccorregudo la part de la vJla vella ja també descrita en ante-rior excursió, tornaren a Barcelona ab lo darrer tren, des-prés ii' haver regraciat los delicats obsequis que mcresquerendeis Srs. Salarien, Pigrau, Bmnet y demés.

plPi

LAS OBRAS DEL OBSERVATORI-REFUGI

Turó del Home (Montseny) 14 de Juliol 1881.Sr. Director de L' EXCURSIONISTA.—Barcelona.Estimable consoci y amich: L' avunsament de las comensadas

obras del refugi-observatori d' aquesta montanya ha fet conve-nient que la Comissió que s' en cuida, per delegado de la CATA-LANISTA, vinguds á examinarlas y á aquest objecte convingueremab lo Sr. Osona, que tcmporalment resideíx á Breda, en reunimosen aquestas alturas ¡untab lo nostre company de Comissió lo se-nyor García Vilamala.

Ahir á la tarde sortírem d' eixa ctutat ab aquest úlum senyory los cntussiastas y decidits alpinistas, com diuhen á 1* extranger,Srs. Sunyol y García [D. Domingo) que desitjavan coneixer la su-perba montanya.

La pujada se feu per la valí de Gualba, una de las mes espada-das del Montseny, per la que 's precipita lo riu Guulba, afluentdel Tordera, que vu saltant de cáscala en cascata. Entre aquestaslas mes notables son: lo Salt del meteix nom que s' estimba mÉsamuni He la Farga, y la que 's forma en lo Gorch Negre, recó detant fatídkh aspecte que ha sigut prou pera que 'ls senzills tnon-lanyesos deis encomorns posessen en los cims de las rocas vehinasunas creus de ferro pera allunyarne 'ls mcxls esperits que, diu, hi

Com mes amunt se puja, mus y mes s' extreny la val] y lo camíse fa difícil, per quina causa, y perqué se 'ns feya fosch á iota pres-sa, demanárem auxili en una casa dita can Corbera, no obstant yque portavam ab nosaltres En Rafeló, lo mellor guia del Mont-

A dos quarts de nou embocavam lo coll de las Gargantas, ornatd' espessa roureda, per uhont passava un vent molt fret, y pochdesprés revenium las forsas arrecerats á la vorera del lorrent. A lasnou tocadas arrivarem a Sla, Fe, no scminisc en tot aquell plámes que los lludruchs deis gossos de las casas vehinas y los pla-nyivoJs xiulets del escorsons.

Aquesta mattnada huvem pujut al Turó peí coll del Ayre, se-

f^ufnt despres per la carena. Al arnvar ai collct que 's forma entreo Turó Gros y lo de Loli sas Bassas havem ovirat la peina barra-

ca deis travalfadors y á aquestos belluguntse com las furmigasaprop del can. Lo Moniseny s' ha conmogut al ressó de las esco-petadas d' En Rafeló y un crit entussidsta deis excursionistas hasaludat ais habitan» accidentéis del Turó del Home.

Aquest ha cambiat de fesomía. Lo cono pelat, árit, solitari y sal-vatje bull d' aciivitat y sa abüns regular figura se veu ara notable-ment alterada per lo fondo desmont y pels munts de pedra y térra

La Comissió esiá d' enhorabona per haverencarregatlos travallsá n' En Joan Campeny, acredita! mestre de casas de Breda.

Difícil haguera sigut trobar ahra persona mes inteligent, mesentussiasta, mes valcnta y mes organisadora qu' éll. perqué, certa-ment, pera venir á encararse ab los elemcnis en un cim desolatcom aquest, es forsa posschir una resolució á iota proba, y_ peraconseguir que'ls sis travalladors que li fan companyia s' M esti-

aónMpncciíl°s?ieniS C ° m " ' C S t d n 'Los travalladors viuhcn en una barraca de pots que s cons—

truhfren lo primer dia que arriváren al Turó, la que té uns dotzepams d' ampie per seize de llarch, y porta unit un cobert que ser-veix de menj'ador á T lina banda y á 1'altre una petita cantina,que corra á compte d1 En Campeny, ja que aquest posscheix áBreda una taberna y casa de menjur. En aquestas condicions lagent no té necessitat d'abandonar lo Turó mes que cada quinzedías peni mudarse, vcure las respectivas familias y cobrar los sa—laris, y com que la colonia té una caballería pira la conducció deisqueviures desde Breda y de 1' aygua que 's puja de la Font deBriansó [un'hora distant) resulta que diariament hi ha noticiasdel poblé, vivint així alegres, dedican! las vespradas á fer resso-

iquells turons ab sos cants y fentse una vegada qu' altre ungran foch en lo cim que no tarda en esser contestat desde Breda yque crida I1 atenció de la inmensa comarca que 1' ovira.

Encara que 'I desmont se fá ab relativa lentitut, puix s' ha tro-bat un esquey de licorella molt compacta, no ha sigut neccssari1' empleo de barrinadas, com algú temía, proporcionant aixó unestalvi de consideració, ¡a que las proposicions presentadas S preufet exigían 3,000 pessetas peí desmont y, á l'hora present. ne tenímgastadas tan sois unas 1.000, tenint desmontadas las duas tercerasparís próximament, puix essent la cubicacíó total d' uns 320 me-ires n' hi ha uns 240 de biiydats, sí be es veritat que lo que faltaserá un poch mes costos (no molt) que lo demés, per ser mes en-dinsat en lo cor del Turó.

La esplanació que quedará, un cop acabat lo desmont, será de12 metres per ?.o, de la que 'n tenim ara 1a metres per 11 de ter-menada, travallamse en lo rebaix de lo restant.

En aquest desmont s' emplassará 1' edifici-refugi que estará ad-mirablement situat de fatxada á miíj-jorn y resguardat enteramentdeis vents deis demés quadrants, lo que '1 fará, á mon entendre,perfeciamcnt habitable, filis en lo cor del hívern.

Acabada la explanado se procedirá á fer lo rebaix pera la cis-terna, la que s' esquerdejará ab ciment pera recullir ayguas aquesthivern, destinadas á 1' alsament deis edificís que s' efeciuará en lacampanya de 1* estiu vinent. Los travalls d1 aquest any unirán abla obertura del cami cobert ciue conduriirá á la to rrc—observa ton,la que se situará en lo cim, cnterament uíslada^

Se^ons la opinío d1 En Campeny, la pedra extreta del desmonty que ha classiticat degudament, servirá, no sois pera las parets, síque també pera enrajolats, leuladas, montants de portas y fines-tras, escalas etc., lo que representa una borta economía.

De totus maneras, amich, aquest any acabarém ab tot lo recau-dai y gracias que 'ns arribe y es necessari que torném á empendrela colecta pera que no 'ns faltin medis pecuníaris, puix seriallástima teñir que deixar las cosas á mítj fer, Jo espero que noserá així.

Lo Sr. Osona se quedará aquesta nit á dormir en lo refugi.Nosaltres baixarém á Víladrau y demá vindrém á Barcelona

passant per Arbucias.Próxim é publicarse lo Bolletí ni1 he apressurat á escriure

aquestas radias pera que las novas del Turó del Home arriben lomes aviat possible a coneixement de nosires consocis y del pú-blich, que no dupto que de día en día deurá interessarse mes enlos travuUs.

Di'iposeu semprc de vostre afectíssim amich y consociA.MASSÓ.

— G63 —

COMUNICACIO.

Del so

ilesprés,

La coi

-ebut laá deleg

á la ate

5. Dona

. ¿egüen

neteix, compte d1 ha

NOVAS

bcr

quell

trobin en una exc

lia, Pa-bonichlas a l -

en lo número penúltim del EXCURSIONISTA ha servit de fonament á uinteressantíssima obra estampada en la imprenta de La Renaíxeusa.

Lo títol de dita obra ei lo seglíent: Investigaciones sobre el Sitial,

Celestino Barallat y Falguera, con notas explicativas, apuntes sobreMempkisy el Delta oriental en la época Mosaica é indicaciones topográ-ficas sobre las guerras de Josué hijo de Nun.

En los capíiols sobre la escriptuen la época Mosaica, sobre las vrobará

mítica, sobre la fahricació de turas del gran sacerdot hebreu, i

doxos pern defensar la aien lo llibre del Éxodo.

La obra 's troba de ven•illa, al preu de 10 rals ú

citat histórica deis fets que's consignan

i la Secretaría de la Associació Catala-lent pehsocis.

Després de las eruditas invesrigacions de oostre consoel D. AndrcuBalaguer, en son estudi historien: D.Pedro el Condestable de Portugal..

a gran líos arbre blanch ab sa efigie. Maria de la Mar, prop

lid prcsl^iicn. Uita n^a^mlico. ]SUÜP1 ja inolt dcsgíisíadnj eslá sub|PCTc átots cldsse tic averias per rali o deis bañens que allí so leu po^Qrsd Por

segon.3 tenini entes ha pres alguna'determinado sulvadorít, es tic esperarque sia aquesta porrada prompte á efecte, donantse a.xis proba de bou

Tambe en la parroquia maiorde 5t3iABna,uavcrn ooscrvst íib üi^^ust,QQC SCBUCIK 1 íncurm pen la dis^c conservado ocl scpulcc Jel insigneD. Mrciucl de Bocr3. capiíú dels exercits de Carlos I. Sohre sa n^Lirii

prop ^el CBticcll d1 entradfl, cácalas de nía etc. Aixis no s1 cxslts tle cap

t3r sas procsas y viriutsj ni s dono, mostro ii a^rjilucnent per sos

Iré del siiüríit reeinte deis fcrnp1e > lo ouc en son u'a obiinKüorcn ¡ib

Per D. Anioni Pigrau: Varis fragments de cerámicu romana trobnis en

del periódich El nuevo siglo Madrid i86g; 5 láminas y una esirella de

relación de las publicas demostraciones con que la iumoriEiL Gcronn Tosolemnizó cu los días 3 , y i5 de Mayo de J ?o i ^ escni'i por cnc^rso ÍÍÜ laJunta organizadora > per lo propi oonaiiot*j Ge ron y j 8S J • Per \a Iltrc» Sr.D. Juli Tallien do Cabarrús: dibuix d' un boSih d' America, per lo propidonador. Per lo Consistori deis Jochs Ploráis de Barcelona; Volum XXIIIde las coninosicions premiadas en dic concurs anyad Per i Instiiuto deFomento del Trabajo Nscionali Pilíinifestación proteccionista celebrada el4de Junio de i88¡ en el Teatro Principal. Per Ü. Frederich Bordas: Va-

Juyesii^¿icionss Sobf£ GI Stucti coopcliititdti^ GU vist¿i tic los datos tTi&s vt¡~denles y dedicadas d la «Asociación Catalanista de excursiones cienüfi.cas> per lo propi donador,Barcelona I88I . Per D. Francisco Mane! pan:una alabarda antigua. Adquirits per la Asso^iació; Varrs fragments decerámica romana trováis prop de la íQpfc deis Encantáis á C^aldctas.

Imprenta, de «La Renaixenea», Xucli, 13, bal ios.