València. El IVAM ahonda en laproductiva y estrecha relacióncreativa que se dio entre labailarina Trisha Brown y elartista Robert Rauschenberg através de la exposición de uncaso de estudio que muestraobras del artista, grabaciones decoreografías y documentos.

La Galería 3 del IVAM acogedesde el 19 de noviembre hasta el18 de abril de 2021 la exposiciónCaso de Estudio, Glacial Decoy,Robert Rauschenberg-TrishaBrown, en la que se pone demanifiesto la estrecha y fértilcolaboración entre la coreógrafay el artista visual y cómo sutrabajo conjunto fue fundamentalen el desarrollo de la danzaposmoderna.

Glacial Decoy es el título de lacoreografía que la bailarinaTrisha Brown estrenó el 7 demayo de 1979 en el Children’sTheatre de Minneapolis. Para lacoreógrafa esta pieza supuso unpunto de inflexión en su carreraporque por primera vez sutrabajo se presentaba en unescenario teatral.

Brown solicitó ayuda al artistaRobert Rauschenberg para eldiseño de la escenografía, lailuminación y el vestuario, ya quesegún Trisha Brown, “Bob nooperaba en el vacío, sino queafectaba al proceso dedesarrollo, conmigo”. La parejaartística se conoció en el estudio

València. L'IVAM aprofundeix en laproductiva i estreta relaciócreativa que es va donar entre laballarina Trisha Brown i l'artistaRobert Rauschenberg a través del'exposició d'un cas d'estudi quemostra obres de l'artista,enregistraments de coreografies idocuments.

La Galeria 3 de l'IVAM acull des del19 de novembre fins el 18 d'abril de2021 l'exposició Cas d'Estudi,Glacial Decoy, RobertRauschenberg-Trisha Brown, en laqual es posa de manifest l'estreta ifèrtil col·laboració entre lacoreògrafa i el artista visual i comel seu treball conjunt va serfonamental en eldesenvolupament de la dansapostmoderna.

Glacial Decoy és el títol de lacoreografia que la ballarina TrishaBrown va estrenar el 7 de maig de1979 al Children's Theatre deMinneapolis. Per a la coreògrafaaquesta peça va suposar un puntd'inflexió en la seua carreraperquè per primera vegada el seutreball es presentava en unescenari teatral.

Brown va sol·licitar ajuda a l'artistaRobert Rauschenberg per aldisseny de l'escenografia, lail·luminació i el vestuari, ja quesegons Trisha Brown, "Bob nooperava en el buit, sinó queafectava el procés dedesenvolupament, amb mi". La

EL IVAM EXPONE UNCASO DE ESTUDIOSOBRE TRISHABROWN Y ROBERTRAUSCHENBERG

L'IVAM EXPOSA UNCAS D'ESTUDI SOBRETRISHA BROWN IROBERTRAUSCHENBERG

de Merce Cunningham, con quienRauschenberg colaboraba desdela década de 1950 en Nueva York.

La alianza creativa deRauschenberg y Brown dio comofruto un concepto de la danzamás libre, observándola en suforma más pura y desafiando lacomprensión tradicional de lacoreografía, eliminando muchoselementos teatrales comonarraciones, trajes elaborados,escenografías o técnicas dedanza formales.

La directora del IVAM, NuriaEnguita, ha explicado que loscruces entre la danza, lacoreografía y el arte fueron muyimportantes en los años 50, 60 y70 en Nueva York. “Supuso unmomento seminal en eldesarrollo de las artes escénicasy performativas en relación conlas artes plásticas. Su legado aúnes fuente de inspiración en laactualidad”.

La exposición presenta cincoobras de la serie Glacial Decoy de1979 de Robert Rauschenberg,que forman parte de la coleccióndel IVAM desde 1993 y son elorigen el proyecto. Asimismo, seincluyen grabaciones de lacoreografía interpretada por laTrisha Brown Dance Company, enlas que se puede ver laescenografía ideada porRauschenberg.

La proyección está formada por620 diapositivas que puedenverse en cuatro pantallas. Lamuestra se completa confotografías, revistas ydocumentación sobre GlacialDecoy y la carpeta colectiva

La comisaria de la exposición,Teresa Millet, ha indicado que de

parella artística es va conèixer enl'estudi de Merce Cunningham,amb qui Rauschenbergcol·laborava des de la dècada de1950 a Nova York.

L'aliança creativa deRauschenberg i Brown va donarcom a fruit un concepte de ladansa més lliure, observant en laseua forma més pura i desafiantla comprensió tradicional de lacoreografia, eliminant moltselements teatrals com narracions,vestits elaborats, escenografies otècniques de dansa formals.

La directora de l'IVAM, NúriaEnguita, ha explicat que elsencreuaments entre la dansa, lacoreografia i l'art van ser moltimportants en els anys 50, 60 i 70a Nova York. "Va suposar unmoment seminal en eldesenvolupament de les artsescèniques i performatives enrelació amb les arts plàstiques. Elseu llegat encara és fontd'inspiració en l'actualitat ".

L'exposició presenta cinc obres dela sèrie Glacial Decoy de 1979 deRobert Rauschenberg que formenpart de la col·lecció de l'IVAM desde 1993 i són l'origen el projecte.Així mateix, s'inclouenenregistraments de la coreografiainterpretada per la Trisha BrownDance Company, en què es potveure l'escenografia ideada perRauschenberg.

La projecció està formada per 620diapositives que es poden veureen quatre pantalles. La mostra escompleta amb fotografies, revistesi documentació sobre GlacialDecoy i la carpeta col·lectivadedicada a Merce Cunninghamen 1974.

La comissària de l'exposició,Teresa Millet, ha indicat que de les620 fotos de Robert Rauschenberg

las 620 fotos de RobertRauschenberg que aparecen enla proyección de la exposición,nueve se encuentran en las cincoobras de la colección del museoque pueden verse en la muestra.La comisaria ha relatado cómopara la presentación de estacoreografía en Nueva York, RobertRauschenberg decidió adaptar elvestuario que se había usado enla representación en Minneápolis,ya que consideró que seapoderaba demasiado delcuerpo de los bailarines.

Teresa Millet ha señalado que aesta coreografía le llamaban“concierto de danza”, pero eseconcierto era sin música, ya queTrisha Brown queríaconcentración absoluta en ladanza. “Trisha iba dirigida haciala abstracción de la danza yeliminó los discursos narrativos”,ha apostillado la comisaria.

que apareixen a la projecció del'exposició, nou es troben en lescinc obres de la col·lecció delmuseu que es poden veure a lamostra.

La comissària ha relatat com pera la presentació d'aquestacoreografia a Nova York, RobertRauschenberg va decidir adaptarel vestuari que s'havia fet servir enla representació a Minneapolis, jaque va considerar ques'apoderava massa de el cos delsballarins.

Teresa Millet ha assenyalat que aaquesta coreografia li deien"concert de dansa", però aquestconcert era sense música, ja queTrisha Brown volia concentracióabsoluta en la dansa. "Trishaanava dirigida cap a l'abstraccióde la dansa i va eliminar elsdiscursos narratius", ha postil·lat lacomissària.