ORQUESTRA SIMFÒNICADE BARCELONAI NACIONAL DE CATALUNYAKAZUSHI ONO DIRECTOR TITULAR

7,8 i 9 D’OCTUBRE DE 2016SALA 1 PAU CASALS

JOSEP CABALLé directorSimOn TRPčESki piano

LA vUIteNA De XOStAKÓvItX

#auditori #obcComenta aquest concert amb

Mitjans Patrocinadors

Segueix-nos a

N Ú M .

0 2

www.auditori.cat

EXPOSICIÓINTERACTIVA

O N O F F

18 JUNY — 4 SETEMBRE 2016

PARIS

BARCELONA20 SETEMBRE —27 NOVEMBRE 2016

16 DESEMBRE 2016 — 26 FEBRER 2017

ROSKILDE

ENTRADA LLIUREMUSEU DE LA MÚSICAL'AUDITORI. C/ LEPANT, 150. 08013 BARCELONA

GUITAR-ONOFF.COM#GuitarOnOff

UNA GUITARRA GEGANT QUE PREN VIDA QUAN LA TOQUES

COm APUnTAR-VOS→ Entreu a www.auditori.cat i participeu al sorteig de 30 entrades per a cada una de les visites. Teniu temps fins al 13 d’octubre per apuntar-vos. A partir del dia 14 d’octubre ens posarem en contacte amb els guanyadors

v ISIteS GUI A DeS PER ALS A BON At S A L’OBC

t R I e U U N D I A D e v I S I tA- D i v e n d re s 2 1 d ' o c t u b re a l e s 1 9 : 3 0 h- D i s s a b te 2 2 d ' o c t u b re a l e s 1 8 h- D i u m e n g e 2 3 d ' o c t u b re a l e s 1 0 h- D i s s a b te 2 9 d ' o c t u b re a l e s 1 8 h- D i u m e n g e 3 0 d ' o c t u b re a l e s 1 0 h

Una oportunitat excepcional per visitar aquesta exposició interactiva al voltant de l'instrument més universal!

DiVEnDRES 7 | 20.30h

OCTUBRE DE 2016DiSSABTE 8 | 19h

DiUmEnGE 9 | 11h

Simon Trpčeski piano • Josep Caballé director

Agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiules alarmes sonores i continguéssiu els estossecs.Un mocador redueix notablement el soroll.

El temps i la durada del concert són aproximats.

PROGRAMA 0 2

1 / SERGUEI RAkHmÀninOV Semyonovo 1873 - Beverly Hills 1943

22’Rapsòdia sobre un tema de Paganini, op. 43

2 / DMITRI XOSTAkÓViTX Sant Petersburg 1906 - Moscou 1975

60’Simfonia núm. 8 en Do menor, op.65 (1943)

Adagio-Allegro non troppo Allegretto Allegro non troppo Largo Allegretto

PAUSA 20’

• Introducció: Allegro vivace - variació I (Precedent) • Tema: L’istesso tempo • Variació II: L’istesso tempo • Variació III: L’istesso tempo • Variació IV: Più vivo • Variació V: Tempo precedent • Variació VI: L’istesso tempo • Variació VII: Meno mosso, a tempo moderato • Variació VIII: Tempo I • Variació IX: L’istesso tempo • Variació X: L’istesso tempo • Variació XI: Moderato • Variació XII: Tempo di minuetto • Variació XIII: Allegro • Variació XIV: L’istesso tempo • Variació XV: Più vivo scherzando • Variació XVI: Allegretto • Variació XVII: Allegretto • Variació XVIII: Andante cantabile • Variació XIX: A tempo vivace • Variació XX: Un poco più vivo • Variació XXI: Un poco più vivo • Variació XXII: Un poco più vivo (Alla breve) • Variació XXIII: L’istesso tempo • Variació XXIV: A tempo un poco meno mosso

Simon Trpčeski piano

Rakhmàninov i Xostakóvitx van viure la música com a reflex de les seves emocions des d’estètiques i circumstàncies vitals molt diferents: el primer ho va fer des de l’exili i la fama, com a icona del virtuosisme pianístic; el segon va sobreviure a la Rússia soviètica a les purgues de Stalin, i la seva música constitueix la perfecta banda sonora dels horrors del convuls segle xx.

La prodigiosa tècnica, el lirisme i el poder emocional de la seva música van convertir Rakhmàninov en un músic adorat pel públic i menyspreat per les avantguardes, que mai no van suportar les seves apassionades melodies. Un dels puntals del seu repertori és la Rapsòdia sobre un tema de Paganini, opus 43, escrita en poc més de sis setmanes, i estrenada al novembre del 1934 per l’Orquestra de Filadèlfia i Leopold Stokowski, amb l’autor com a solista.

Emoció i virtuosisme es donen la mà en una partitura de màxim refinament construïda a partir del cèlebre tema del Caprici núm. 24 per a violí en La menor, de Niccolò Paganini, punt de partida d’una sèrie de 24 variacions, completades per una introducció i una coda. L’autor combina atmosferes poètiques i episodis fulgurants. Atenció a la introducció, a la setena variació, del Dies irae del rèquiem gregorià –tema que va usar en moltes de les seves obres– i al grandiós lirisme de la Variació núm. 18, en què regala una de les més belles melodies de tota la seva obra.

Molt menys coneguda que la dramàtica i patriòtica Setena simfonia que va acabar el 1941 durant el setge de Leningrad –l’obra es va convertir immediatament en símbol de la resistència antinazi i va adquirir fama internacional–, la Simfonia núm. 8 en Do menor, opus 65, del 1943, suposa un pas de gegant en la maduresa de Xostakóvitx com a simfonista. És, en tots els sentits, una gran simfonia, tant per la durada, gairebé una hora, com per l’impressionant desplegament d’efectius, pràcticament la mateixa plantilla de la Simfonia Leningrad. La profunditat del seu pensament musical, els llaços temàtics i l’originalitat de l’estructura en cinc moviments, formen un relat simfònic escruixidor que presenta units els tres últims temps.

La perfecta proporcionalitat arquitectònica de la partitura és tan sorprenent com la varietat d’emocions i el poder descriptiu d’una música que expressa l’angoixa, la violència, l’amargor, la tristesa, el dolor i l’esperança en un impressionant

C O M e N tA R I J av i e r Pé rez Se n z

Josep Caballé Domenech, un dels directors catalans amb més projecció internacional, mostra les dues cares de la música russa del segle xx en un espectacular programa que uneix el virtuosisme de la Rapsòdia sobre un tema de Paganini, de Serguei Rakhmàninov, i la impressionant Vuitena, la més tràgica i lúcida de les «simfonies de guerra» de Dmitri Xostakóvitx.

relat simfònic: «He volgut recrear el clima interior de l’home colpejat pel martell de la guerra». Des de l’ombrívol inici de l’obra i l’extraordinari clímax orquestral, la Vuitena és un superb exercici de virtuosisme orquestral –el primer scherzo té ressons mahlerians– que es tanca amb un final torbador en el qual la simfonia sembla esvair-se en la llunyania.

El cor espiritual de la partitura és el meravellós Passacaglia, sense un sol forte en una atmosfera musical gairebé bachiana. «Tot el teixit musical es desenvolupa a través de l’amarga cantilena de la corda, de vegades secundada per la flauta, que evoca, en ritme proper a l’univers de Bach, un ambient fosc de solitud sense rebel·lia, tenyit de tristesa», va escriure l’escriptor i musicòleg José Luis Pérez de Arteaga, responsable de l’edició crítica espanyola de Testimonio. Las memorias de Dmitri Shostakovich (relatadas y editadas por Solomon Volkov) (Aguilar Maior, 1991).

En aquestes controvertides memòries, el compositor clama contra la manipulació política de les seves obres i explica sense embuts el veritable sentit de la Vuitena: «Sento un dolor etern per aquells que van ser assassinats per Hitler, però sento no menys dolor per aquells assassinats per ordre de Stalin. Sofreixo per cadascun dels qui van ser torturats, afusellats o abandonats fins a la mort. N’hi va haver milions al nostre país abans que la guerra amb Hitler comencés. La guerra va portar molta amargor nova i molta destrucció nova, però jo no he oblidat els terribles anys de preguerra. D’això és del que tracten totes les meves simfonies, començant per la Quarta, i incloent-hi la Setena i la Vuitena».

Aquest any, juntament amb aquesta Vuitena de Xostakóvitx, podrem també escoltar la grandiosa Quarta simfonia, en dues sessions, els dies 28 i 29 de gener, que uniran les plantilles de l’Orquestra del Teatre Mariïnski de Sant Petersburg i de l’OBC sota la direcció del gran mestre rus Valeri Gergiev, en una primera audició a l’Auditori i en una primera interpretació per l’OBC. També escoltarem la sisena de Xostakóvitx en el concert núm. 8 de la temporada sota la batuta de Kazushi Ono, i finalment, la Simfonia de Cambra op.110a en el concert núm. 22, amb Daniel Hope. Aquesta última és una meravellosa versió, per a orquestra de corda, del quartet núm. 8 que va fer Rudolph Barshai, el mític violinista rus fundador de l’Orquestra de cambra de Moscú.

PRimERS ViOLinS Cristian Chivu, concertino associat / Raúl García, assistent concertino / maría José Aznar / Sarah Bels / José Valentín Centenero / Walter Ebenberger / Ana isabel Galán / natalia mediavilla / katia novell / maría Pilar Pérez / Anca Ratiu / Jordi Salicrú / Cecilia Blanes* / Paola Caballero* / Adrián Centenero* / Vladimir Chilaru* / Clàudia Farrés* / Laura Gaya* / Eugenia Ostas* / Oleksandr Sora* SEGOnS ViOLinS Alexandra Presaizen, solista / Emil Bolozan, assistent / maría José Balaguer / Jana Brauninger / Patricia Bronisz / Assumpta Flaqué / mireia Llorens / melita murgea / Antoni Peña / Josep maria Plana / Robert Tomàs / Ana Chiu* / Francesc Puche* / Yulia Tsuranova* ViOLES Ashan Pillai, solista / Josephine Fitzpatrick, assistent / Franck Heudiard / Christine de Lacoste / Sophie Lasnet / michel millet / miquel Serrahima / Jennifer Stahl / Andreas Süssmayr / Albert Coronado* / marcos López* / Daniel Perera* / Albert Romero* / marc Tarrida* ViOLOnCELS José mor, solista / Vincent Ellegiers, assistent / núria Calvo / Lourdes Duñó / Jaume Güell / Olga manescu / Linda d’Oliveira / Jean-Baptiste Texier / magdalena Cristea* / marc Galobardes*/ mariano García*, solista invitat / Laia Puig* COnTRABAiXOS Christoph Rahn, solista / Dmitri Smyshlyaev, assistent / Jonathan Camps / Josep mensa / Albert Prat / Enric Boixadós* / Felipe Contreras* / Stanislava Stoyanova* FLAUTES Bea Cambrils / Anna Pujol* / Christian Farroni, assistent / Laia Albinyana* / Ricardo Borrull, flautí OBOÈS Disa English, solista / José Juan Pardo / Dolors Chiralt, assistent / molly Judson, corn anglès CLARinETS Larry Passin, solista / Francesc navarro / Elvira Querol* / Josep Fuster, assistent i clarinet en mi b / Alfons Reverté, clarinet baix FAGOTS Silvia Coricelli, solista / noé Cantú / Thomas Greaves, assistent / Slawomir krysmalski, contrafagot TROmPES Juan manuel Gómez, solista / Joan Aragó / David Bonet / Juan Conrado García, assistent solista / David Rosell, assistent / Gabriel Zahonero* TROmPETES mireia Farrés, solista / Raymond Rook*, solista invitat / Adrián moscardó / Angel Serrano, assistent/ nacho martínez* TROmBOnS Eusebio Sáez, solista / Vicent Pérez / Francisco Criado* / Gaspar montesinos, assistent / Raul García, trombó baix TUBA mario Torrijo* TimPAni Jaime Esteve* PERCUSSiÓ Roxan Jurkevich, assistent / Joan marc Pino, assistent / Juan Francisco Ruiz / ignasi Vila / ignacio Bori* / manuel Roda* / ivan Herranz* / miguel Ángel martínez* ARPA magdalena Barrera EnCARREGAT D’ORQUESTRA Walter Ebenberger RESPOnSABLE DE DOCUmEnTACiÓ mUSiCAL Begoña Pérez RESPOnSABLE TÈCniC ignasi Valero PERSOnAL D’ESCEnA Joan Luis* col·laborador

L’OBC va ser fundada per l’Ajuntament de Barcelona el 1944, consolidant el projecte de l’Orquestra Pau Casals (1919-1937) que la guerra civil va interrompre. Avui dia, tot respectant l’esperit original de Pau Casals, oberta al món i compromesa amb la societat, es cuida especialment dels nostres artistes i el nostre patrimoni, i la seva missió és la de divulgar la música simfònica clàssica des de mitjans del segle XIX fins a la creació contemporània.

L’Orquestra té la seu a L’Auditori de Barcelona, amb 24 programes de temporada estable, a més d’altres concerts que volen acostar la música simfònica a tota la ciutadania: cinema en versió original, òperes, concerts familiars, escolars i per a joves, o experimentant registres diferents amb artistes d’altres gèneres. També ofereix concerts en llocs emblemàtics com la Sagrada Família, la Plaça de la Catedral o la platja de la Barceloneta.

El primer director titular va ser Eduard Toldrà, i des del setembre de 2015 ho és Kazushi Ono, càrrec que compagina amb la titularitat de l’Orquestra Metropolitana de Tòquio i de l’Orquestra de l’Òpera de Lió. Al llarg de la seva trajectòria han dirigit l’OBC: Belohlavek, Celibidache, Decker, Hogwood, Inbal, Koopman, Kreizberg, Krivine, López Cobos, Mas, Minkowski, Oue, Plasson, Ros-Marbà, Rostropovich, Sinaisky, Slatkin... i entre els solistes convidats destaquen: Lang Lang, Barenboim, Mutter, Stern, Lupu, Franz Peter Zimmermann, Volodos, Plácido Domingo, Montserrat Caballé, Alícia de Larrocha, Teresa Berganza, Pinchas Zukerman, Argerich, Ida Haendel, Barbara Hendricks, Joshua Bell, Hilary Hahn, Kremer, Truls Mork, Mullova, Anderzewsky, Fellner, Shaham, Natalia Gutman, Buchbinder, Achúcarro, Arrau, Arthur Rubinstein... i molts d’altres.

L’OBC ha realitzat gires per diferents països d’Europa, Àsia i els EUA, actuant a: Musikverein, Wiener Konzerthaus, Concertgebouw, Royal Albert Hall, Kennedy Center i Carnegie Hall.

O RQ U eSt R A S I M FÒ N I CA D e BA RC e LO N AI N AC I O N A L D e CAtA LU N YA

· Director general de l’Òpera i Staatskapelle de Halle-Saale (Alemanya)

· Director titular de la Colorado Springs Philharmonic Orchestra (EUA)

Josep Caballé gaudeix combinant el repertori simfònic amb l’operístic. Ha dirigit grans orquestres com la Filharmònica de Londres, la Tonhalle de Zuric, la WDR de Colònia o la New Japan Philharmonic, òperes al Gran Teatre del Liceu, a la Fenice de Venècia o a l’Staatsoper de Berlín, i ha participat en festivals com els d’Aspen i Wintergreen als Estats Units.

Nascut a Barcelona en el si d’una família de músics, va estudiar piano, percussió, cant i violí, a més de direcció d’orquestra que va perfeccionar a Viena. Entre els seus mentors figuren mestres com Sergiu Comisiona i Jorma Panula i, entre d’altres, ha rebut l’Aspen Prize de l’Acadèmia americana de Direcció d’Orquestra (2001) i ha estat nomenat “Protégé” de Sir Colin Davis.

www.jcaballedomenech.com

© A

. Bof

ill©

Lub

e Sa

vesk

i

J O S e P CA BA L L é D O M e N eC H director

Caballé va dirigir l’OBC per darrera vegadal’any 2013

El pianista macedoni Simon Trpčeski és un dels músics més remarcables que han sorgit recentment, tocant amb les més grans orquestres del món i captivant audiències arreu. Actua freqüentment amb la majoria d’orquestres del Regne Unit. Altres actuacions inclouen la Royal Concertgebouw, orquestres Nacional de Rússia i Teatre de Bolshoi, NDR d’Hamburg, DSO i RSO de Berlín, WDR de Colònia, MDR de Leipzig, Tonkünstler de Viena, orquestres de Rotterdam, Estrasburg, Royal d’Estocolm, Hèlsinki, Oslo, Royal de Flanders, St. Petersburg, i la majoria de les grans orquestres simfòniques dels Estats Units, entre d’altres. Amb el segell Avie, el seu àlbum dels enregistraments dels concerts de Rakhmàninov va rebre el Diapason d’Or de l’année i el premi Classic FM’s “Editor’s Choice”. Nascut a la República de Ma-cedònia el 1979, es va graduar a l’Escola de Música de la Universitat de St. Cyril i St. Methodius a Skopje, on va estudiar amb el professor Boris Romanov.

S I M O N t R P č eS K I piano

Trpčeski va tocar amb l’OBC per darrera vegada l’any 2014