El S

ag

rer

BBUU

TTLL

LLEE

TTÍÍ

DDEE

LL’’EE

SSCC

OOLLAA

Número 85 juny de 2007

Número 85 / juny de 2007 / pàgina 2

L’aperitiu… 2

Qui és?… 3

La sisena hora ja és unfet… 4

La sisena hora. Una mesura controvertida… 5

Reagrupament. Fembalanç… 5

L’entrevista… 6

Consell Escolar… 8

L’APA informa… 8

Setmana Esportiva… 9

Escola de Pares… 9

L’aigua: un recursescàs… 10

Enquesta: el cinema… 10

Els Pingüints i elsDofins gaudeixenamb la poesia… 11

Agraïment…12

Pop up…11

Racó poètic… 12

Sabeu què?… 13

Entreteniments… 15

Emoció,expressió,

creativitat…ÉS L'ART!!

L'art és tan antic com la humanitat. És el llenguatge dels colors, deles textures, dels volums, de les imatges i els espais. Si podemestudiar les civilitzacions que ens han precedit és, en part, gràciesal patrimoni artístic que ens han llegat. És un llenguatge universal,interpretable des de qualsevol racó del món però que, quan ens elsentim nostre, ens arrela i ens aporta identitat.

Tal com passa ambtots els llenguatges,cal aprendre'l per-què tingui valorcomunicatiu, i peraixò és necessària

l'educació artística. Saber identificar, apreciar, valorar i estimar l'artque ens envolta aporta un enriquiment quantitatiu i qualitatiu de lessensacions, el plaer estètic i el desenvolupament de la sensibilitat.D’altra banda, l'expressió artística requereix el coneixement delsmaterials i les eines, així com desenvolupar habilitats per tenirrecursos tècnics per tal de percebre, sentir, manipular, descobrir,expressar i expressar-se.

És una educació que parteix dels sentits per retornar als sentits.

Educar artísticament ens permet obrir les portes a la imaginació ila creativitat, trobant possibilitats noves a les mateixes coses mit-jançant l'observació atenta, la indagació i la transgressió, fugint dela repetició i la rutina i donant valor a l'autoria de l'aprenent.

El llenguatge visual també ens connecta amb la multiculturalitat i ladiversitat, atès que una mateixa obra permet diverses mirades. Ésuna oportunitat per relacionar-nos amb els altres, per intercanviaridees amb l'obra d'art com a catalitzador que evoluciona cons-tantment.

Equip de redacció

Esther Prat, Ignasi Hosta, MariaTortajada, Xavier Aguiló,VictòriaMorell,Assumpta Capellades,Conxita Güell, Lola Bienvenido, EvaCarrasco, Xavier Timoneda, ÓscarBarón, Jordi Pijoan, José Luis Pérez(Jolupe), Àngels Bosch,AlbertLecina i Joan VenyEls articles publi-cats reflecteixen l’opinió delsautors. Els escrits que no van sig-nats són responsabilitat de l’equipde redacció del Butlletí.

Dissenyat i maquetat a SantAndreu per Aguiló Gràfic

Publicat a la Sagrera, juny de 2007.

Col.legi públic“EL SAGRER”c/Costa Rica, 26Telèfon 93 351 60 45Fax 93 408 46 87, 08027 Barcelonaa8045057@xtec.catwww.xtec.cat/ceip-elsagrer/

CIC

LES

És una educació que parteix dels sentitsper retornar als sentits. Coberta: Els nens de primer a plàsti-

ca, guiats per la Roser Caritx, vanresseguir la pròpia mà per crearguants màgics tot descobrint elsretoladors metal·litzats.

Número 85 / juny de 2007 / pàgina 3

Qui és?Hi children, this article is about one tea-cher of “El Sagrer”.

Ah! Perdó, que aquest article és en cata-là!

Parlarem d’una persona no gaire alta, queduu els cabells rinxolats i negres. Té uncaràcter molt contrastat: seriosa i alegre.

A aquesta persona li agrada molt anar a laplatja i prendre’s una cervesa ben fres-queta i fer classes de balls de saló. Tambéli agrada molt reciclar i no malgastaraigua.

Sabeu? Fa dos anys se’n va anar a l’es-tranger a ensenyar llengua castellana i aperfeccionar l’anglès.

Una altra informació: va néixer fora deCatalunya, en concret a Salamanca, i ésper això que en sap tant, de castellà.

Li agrada molt viatjar; no fa gaire va anara Cuba i al cap de dues setmanes hi vatornar de tant com li va agradar.

Ara està molt contenta perquè al Sagrer téuna aula per a la seva assignatura. I si nosabeu qui és, us donem una última pista:la gent, aquí a l’escola, la coneix per unaltre nom, Miss…

Si l’heu endevinat, ja la podeu convidar aballar.

PAU VELASCO,ALBERT LECINA,

ROGER MATA, ENRIC GIMÉNEZ

És una forma de desenvolupament dela intel·ligència. Requereix reflexionarsobre les imatges i els objectes perretenir-los i poder reproduir-los ambactitud creadora.

L'acte de veure i sentir a través de l'art no es desenvolupanomés en aules i museus. És un aprenentatge rellevant per ala vida en general. Saber mirar i apreciar la bellesa és el secretper viure amb més plenitud.

Perquè de tot això n'estem molt con-vençuts, pares i mestres

de l'escola hem apos-tat per l'educació

artística com aa s p e c t e

i m p o r t a n tdel nostrep r o j e c t eeducatiu, iv o l e mmantenir ia m p l i a rels recur-sos que ho

poss ib i l i -ten. Ens

agradaria queaquests recur-

sos fossin genera-litzables a totes les

escoles i assumits perl'administració educativa.

El convenciment de la importància de l'educació artística tél'aval d'un estudi de la Unesco en relació amb l'impacte de lesarts en l'educació, en el qual una de les conclusions va serque, en els centres on es desenvolupen metodologies creati-ves i artístiques per afavorir l'aprenentatge, l'alumnat millora laseva relació amb l'escola, realitza amb major satisfacció elsseus aprenentatges i la comunitat té una imatge més positivade la institució. Per això, interessadament, us convidem sovinta visitar l'escola, perquè tingueu bona imatge de la institució ius meravelleu del potencial transformador dels vostres fills ifilles.

ROSER CARITX I SUNTA SOGAS

És una forma dedesenvolupamentde la intel·ligència.

Número 85 / juny de 2007 / pàgina 4

Enshi hem

hagut d’a-daptar de bon grat en algunes qües-tions, en d’altres tothom hi té coses adir... I els nois i noies del CicleSuperior, què en pensen? Els hempassat una enquesta en què haviende valorar les activitats, fer propostesde millora i també explicar quina inci-dència havia tingut per a cadascú lasisena hora.

En general totes les activitats quehem implantat són ben acollides i hiha molts suggeriments per ampliar-les. Anotem algunes opinions:

BBiibblliiootteeccaa::

- “M’agrada molt”

- “Està molt bé”

- “...i així pots avançar en la lectu-ra”

- “...tenim una estona per llegir iperquè ens expliquin contes...”,“...és una hora molt tranquil·la”

- “Bona elecció, així tinc temps perllegir i per ampliar la meva enci-clopèdia cerebral”

- “...d’aquesta manera no et des-pistes i penses a canviar el llibre”

- “...desconnectes de la feina, lle-geixes i et relaxes”

TTaalllleerrss::

Aquesta proposta ha estat una mical’estrella, perquè sempre és ben valo-rada.

- “Hem après, hem fet cosesnoves i divertides”

- “Són molt divertits i t’ajuden aaprendre”

- “Fantàstic”

- ”Pel que veig, tothom s’ho passamolt bé, i jo també!”

- “Han estat molt bé, però elsgrups podrien estar millor”

- “És el millor de la sisena hora”

- “Bé l’organització! Cada quatresetmanes, un taller diferent”

- “Un bon sistema per conèixer elsnois de 5è”

DDeessddoobbllaammeenntt dd’’AAnnggllèèss::

- “...et diverteixes amb jocs enanglès i t’ho passes bé”

- “...podem treballar en grup petit iestem millor”

- “...i a més si fem grups reduïts lesmestres no estan tan atabalades,he, he!”

- “...podem aprendre amb tran-quil·litat i silenci”

- “...treballant en grups reduïtsaprenem més”

TTuuttoorriiaa//EEssttuuddii::

- “...tenim una estona per fer deu-res i parlar amb la mestra”

- “... i hem pogut estudiar abansd’una prova, fer preguntes...”

- “És una estona que et serveix perfer feina, si l’aprofites bé”

- “Va molt bé perquè avancesfeina. Hauria de ser més llarga”

AA MMúússiiccaa ii EEdduuccaacciióó FFííssiiccaa ss’’hhaaaallllaarrggaatt ll’’hhoorraarrii per poder treballarmillor la Cantània a 5è i el teatre a 6è.Estan contents amb el nou horari.

I ara us expliquen quina incidència hatingut l’ampliació de l’horari escolar.Hi ha nois ben explícits:

- “Tenim més estona per treballar,però no tanta per jugar”

- “Tenim poc temps per jugar amigdia”

- “Ens ha quedat poca estona perdinar per als qui mengem lenta-ment, i als qui ho fan de pressa,els ha quedat poca estona depati”

Ep!, també n’hi ha una bona colletaque ho valoren positivament:

- “Així tenim més temps per fer lesclasses i aprendre”

- “Veient les activitats que fem acanvi de la sisena hora, crec quesurt a compte”

- “Podem aprendre coses noves”

I com que els vam demanar propos-tes de millora, ens han fet una llargallista que ens serà de molta utilitat perplanificar el proper curs.

MESTRES DEL CICLE SUPERIOR

La sisena hora ja és un fet

Número 85 / juny de 2007 / pàgina 5

La sisena hora.Una mesura

controvertidaPer a la majoria d'escoles de Catalunya, la imposició de lasisena hora a Primària ha estat, segurament, el tretcaracterístic més important d'aquest cursescolar que ja s'acaba. Per això, des del'escola, volem fer-ne algunes primeresvaloracions.

Al Sagrer, aquesta hora diària més, ensha possibilitat alternar activitatsintel·lectuals amb les que es basenmés en la capacitat artística, creativa,d'experimentació, d'interacció entrealumnes de diferents edats i tutoria. Ensón exemple els tallers i la biblioteca aCicle Superior, els desdoblaments d'an-glès a tots els cicles de Primària, la piscinaa Cicle Inicial en horari lectiu, l'educació visuali plàstica a Cicle Inicial i Mitjà…

Un altre aspecte que celebrem és la incorporació de mes-tres joves al projecte d'escola que ha comportat aquestamesura.

Si bé ens semblava que l'allargament de l'horari lectiu enspermetria fer la feina amb més tranquil·litat, la veritat és quela sensació que tenim és de fatiga. La complexitat que hagenerat l'augment de professionals ateses les necessitatsde coordinació, i la menor coincidència entre mestres deParvulari i Primària a l'hora de fer reunions i entre els matei-xos mestres d'un cicle de Primària, ens produeixen la sen-sació de tenir pocs espais per comunicar-nos i reflexionarplegats. Les reunions queden escapçades, quan entrem enmatèria ja és hora de plegar i la formació que abans fèiema migdia, l'hem de fer a la tarda, a partir de 2/4 de 6.

L'aspecte que més lamentem és la incidència que ha tinguten l'espai migdia. Haver de comprimir en dues hores el queal menjador de Primària es feia en tres, ha suposat anarcanviant l'organització per no reduir la qualitat del serveimantenint els hàbits d'autonomia i salut així com la neces-sitat d'esbarjo i descans en un clima tranquil. Si bé amb elscanvis s'ha experimentat una notable millora, els professio-nals d'aquest servei no poden continuar en aquesta situa-ció de tensió constant per no "perdre" temps.

També trobem a faltar les activitats extraescolars del mig-dia, que permetien que es triessin optativament segons elsinteressos i necessitats de cada nen i nena i que el menja-dor no fos tan ple.

D’altra banda, molts monitors han vist reduït el seu horari i,en conseqüència, el sou i la valoració professional.

Ens agradaria creure que els aspectes viscuts com a nega-tius són producte, en part, de la precipitació amb què s'haimplantat la mesura i de la novetat i que, amb el temps iamb paciència, anirem trobant la manera d'optimitzar-la.

EQUIP DIRECTIU

Reagrupament.Fem balanç

Com recordareu, a l’inici del curs passat, en totes les reunionsde pares vam informar de la decisió del claustre de mestres deredistribuir els grups-classe dues vegades al llarg del seu pasper l’escola: a final de Parvulari i a final de tercer. Tant en lesreunions com en les entrevistes i en diferents articles del

Butlletí us vam anant explicant el camí fet fins a pren-dre aquesta decisió tot argumentant per què

crèiem que podia ser bo per als nens i les nenes.

Arriba el moment de fer balanç. Totes lesmestres que han intervingut en els grups i,sobretot, les tutores de primer i quart, hovaloren positivament i opinen que:

- La barreja de grups dóna un ventall mésampli de relacions.

- S’han desfet relacions que no eren prousatisfactòries. I n’han sorgit de noves.

- Els nens i les nenes descobreixen companysnous amb les mateixes afinitats.

- En les activitats que fan conjuntament es creen méscomplicitats i més comunicació. Es tenen més en compte..

- Alguns nens i nenes han millorat la seva autoestima. A l’inici de curs tenen l’oportunitat de canviar de rol.

- Ara, a l’escola, en qualsevol activitat, les relacions de lesdues classes són òptimes. Podem parlar d’un grup de cin-quanta nens i nenes amb molta més estimació col·lectiva.

- Tots junts formen un grup molt unit. Les interrelacions sónfortes i variades.

- Les colònies i el teatre ha estat un bon moment per corro-borar-ho.

Ara, a final de curs, els nens i nenes de quart destaquen majo-ritàriament els valors positius de l’experiència, tot i que no hifalten algunes insatisfaccions..

- “M’ha agradat, he descobert noves persones i nous com-panys.”

- “Els primers dies de classe em feia molta vergonya.”

- “Ens ho passem bé amb gent diferent”.

- “Estic bé, però he perdut amigues.”

- “No hem perdut amigues, les trobem al pati.”

- “Amb alguns ens hem distanciat, però ara a les colòniesens hem retrobat.”

- “Al començament em va costar, he perdut algun amic, peròn’he trobat d’altres.”

- “Jo ho tornaria a fer això de barrejar grups.”

- “Va bé canviar per conèixer nova gent.”

- “A vegades trobo a faltar els altres companys”

- “Amb aquest grup m’hi trobo millor.”

- “Ara estic bé però no m’ha agradat.”

A partir d’aquestes dades pensem que serà bo de donar-hicontinuïtat tot i revisar, i si cal modificar, algun aspecte del pro-cés seguit en aquesta primera experiència.

MESTRES DE 1R I DE 4T

Número 85 / juny de 2007 / pàgina 6

EEnn eell ddaarrrreerr bbuuttlllleettíí dd’’aaqquueesstt ccuurrss hheemmvvoollgguutt ppaarrllaarr aammbb ll’’AAnnnnaa CCeerrccóóss iill’’AAnnnnaa EEsstteevvee,, qquuee tteenneenn eenn ccoommúú eell ffeettddee sseerr mmaarreess ddee dduueess nneenneess ssoorrddeess ddeellaa nnoossttrraa eessccoollaa,, llaa JJaannaa ddee PP33 ii llaaGGeemmmmaa ddee 33rr..

CCaaddaa ddiiaa vveeiieemm eellss ccoommppaannyyss ddeellss nnooss--ttrreess ffiillllss ii ffiilllleess qquuee ssóónn ssoorrddss ii qquuee vvaannaa lleess sseevveess ccllaasssseess,, ppeerròò ssoovviinntt nnoo ssoommccoonnsscciieennttss ddee llaa pprroobblleemmààttiiccaa qquuee aaiixxòòccoommppoorrttaa ii ddeellss eennttrreebbaannccss aammbb qquuèèeellllss ii eellss sseeuuss ppaarreess eess ttrroobbeenn ddiiààrriiaa--mmeenntt.. PPeerr ccoonnèèiixxeerr uunnaa mmiiccaa mmééssaaqquueesstteess ffaammíílliieess llaa rreevviissttaa ddeell SSaaggrreerreellss vvaa ddeemmaannaarr ssii vvoolliieenn sseerr lleess pprroottaa--ggoonniisstteess ddee llaa nnoossttrraa eennttrreevviissttaa..

Com que els nois de sisè eren de colòniesi els de cinquè també havien sortit, laplanta de Cicle Superior ens va servird’escenari. Prèviament, a l’entrada del’escola, ja vaig veure que es coneixien, osigui, que de les presentacions i de la pri-mera pregunta calia passar de llarg.

Sí, ens coneixem de l’escola, i d’una reu-nió del CREDA (Centre de RecursosEducatius per a Deficients Auditius), emdeien mentre anaven intercanviant infor-mació sobre els problemes que els pre-sentaven els aparells que utilitzen lesseves filles. I jo intentava començar a cap-tar informació al vol.

El que estaria bé, deien totes dues, seriaque els pares de nens i nenes sords del’escola ens coneguéssim més, que detant en tant ens trobéssim. Sí que vahaver-hi una reunió de pares del Sagrer alCREDA, però no hi érem tots. Això de fer-se amb la gent va en relació amb el caràc-ter, la professió, els horaris, i el nivell enquè estan els fills. A la sortida de l’escolaet fas amb els del teu nivell i ja està.Estaria bé per intercanviar informació,experiències...

DDeess dd’’oonn vveenniiuu aa ll’’eessccoollaa??

Nosaltres de Sant Andreu, va dir la marede la Gemma. Nosaltres no tenim tantasort, venim de Gràcia, va dir la de la Jana.

CCoomm ffuunncciioonnaa llaa ttrriiaa ddee cceennttrree eenn eellvvoossttrree ccaass??

Doncs a Barcelona hi ha poques escolesintegradores de nens sords amb la moda-litat oralista: Tàber, Auró, El Sagrer. També

pots escollir qualsevol escola pública oconcertada que et toqui per zona, peròsense la seguretat que la teva filla seràatesa amb el bagatge adquirit a través detots els nens sords que han passat abansper aquests col·legis.

D’altra banda, però, hi ha el que comentà-vem abans de trobar-se a la sortida del’escola. Anar a una escola integradoracom El Sagrer vol dir que, com que no ésal nostre barri, hem de marxar gairebé tanbon punt sortim. Vol dir que els amics deles nostres filles són els nens i les nenesde l’escola, i que al barri no coneixenaltres nens. Per tot això, entre altrescoses, els costa més fer amics.

Abans de triar escola tot això no ho saps.A la fi, els nens són els que s’han d’adap-tar, i amb ells, tota la família.

El reagrupament (agrupar els nens sords enunes escoles concretes) va bé perquè lalogopeda ja és al centre i no ha de voltarper diversos col·legis i els mestres, com jahem dit, és més possible que tinguin expe-riència. De tota manera (afegeixen totesdues d’acord), els mestres s’haurien d’anarformant periòdicament en relació ambaquest tema, posant-se al dia.

CCoomm uuss hhii ttrroobbeeuu,, aa ll’’eessccoollaa?? II lleess vvooss--ttrreess ffiilllleess??

Ens hi trobem molt bé, diuen tant l’unacom l’altra. A les vacances les nenes tro-ben a faltar els seus amics, diu la mare dela Gemma, i quan els troba pel carrer sen’alegra molt. Sí, la Jana també hi està agust.

Valorem molt que l’escola hagi optat peratendre aquests nens i nenes. L’intercanvi

amb les mestres és molt important, i josempre les he trobades quan les henecessitat, diu la mare de la Gemma, quefa més temps que és al Sagrer. Al principiem feia patir molt no saber què estava tre-ballant la meva filla a classe i per això voliatenir molt diàleg amb les mestres. El diaque la Gemma va sortir de l’escola i va sercapaç d’explicar-me què havia fet a l’es-cola em vaig sentir molt satisfeta, moltalleujada.

QQuuiinnss ssuuppoorrttss tteenniiuu dd’’eessppeecciiaalliisstteess ddiinnssii ffoorraa ddee ll’’eessccoollaa??

A l’escola hi tenim la logopeda delCREDA, que els atén fora de la classe,individualment o en petit grup. S’ha anatcap enrere, perquè abans tenien méshores de logopèdia i aquestes podienentrar a l’aula. Això tenia una part bona,perquè els ajudava a seguir més el que esfeia a la classe però, d’altra banda, potsertendien a repenjar-s’hi massa. Quancomencen l’escolaritat l’important és queparlin. Més endavant hi ha els contingutsque cal anar adquirint i aquí la cosa escomplica, i per això sí que anava bé quefossin dins de l’aula amb ells. Ens facilita-va les coses a tots. Però ara tenim tambéla MALL (Mestra en Audició i Llenguatge),que fa aquest suport dins l’aula.

Tenim també l’ACAPPS (AssociacióCatalana per a la Promoció de lesPersones Sordes), que fa jornades, reu-nions, té una comissió de pares, i tambéedita una revista. Funciona, però no es potser a tot arreu.

En general, i sobretot al principi, et trobesmolt desprotegit. Les administracions noes defineixen i entre elles sovint no esposen gaire d’acord. Ets tu qui acabesdecidint què penses que serà el millor pera la teva filla perquè, fàcilment, el CREDAi els metges poden no estar d’acord en lamanera de procedir: implant sí o no, quan,etc. Potser estaria bé reunir totes les partsi així les famílies se sentirien més seguresi acompanyades. La veritat és que això noestà gens ben resolt.

QQuuiinneess mmaannccaanncceess hhii hhaa ppeerr ppaarrtt ddee lleessiinnssttiittuucciioonnss??

Jo hi veig moltes mancances. Per comen-çar, ni a Catalunya ni en altres comunitatsautònomes les proves de valoració del’audició en néixer són obligatòries, i aixòés un problema, ja que encara que sembliestrany no es detecta fàcilment la sordesa

Parlem amb... Dues mares de l’escola

Número 85 / juny de 2007 / pàgina 7

si no hi ha cap cas previ a la família. Hi haun dia que comences a veure coses quet’hi fan pensar, la crides i no es gira, elmòbil que hi ha penjat al damunt del bres-sol l’atabala, balbuceja però no començaa dir paraules, i llavors, quan te n’adones,ja s’ha perdut un temps molt important.Podrien començar per aquí.

Després hi ha tot el tema de les despeses.Per exemple, de l’audiòfon, la SeguretatSocial te’n paga la meitat, i quan acaba lagarantia les reparacions i els components jacorren de part teva. Les piles, els cablesdels implants, que sovint es fan malbé, totsón coses que cal anar pagant. És un mate-rial que aquesta gent necessita per viure ique no està tot cobert. Hi ha unes ajudes(PUA) de la Seguretat Social, però s’ha detenir un nivell d’ingressos molt i molt baix.

Tot el que les famílies amb nens sords femfora de l’escola, com l’estimulació precoç,la logopèdia o qualsevol altra ajuda quepugui ser necessària perquè aquests nensi nenes tirin endavant, és de caràcter pri-vat. I és que el nen sord quan surt de l’es-cola no existeix. És així de cru.

EExxpplliiqquueeuu uunnaa mmiiccaa ccoomm ffuunncciioonnaa aaiixxòòddeellss iimmppllaannttss.. FFuunncciioonnaa aammbb ttootthhoomm??PPeerr qquuèè aauuddiiòòffoonnss oo iimmppllaanntt??

No tots els nens i nenes sords tenen elmateix nivell de sordesa i d’això, entrealtres coses, depèn que et recomanin unaparell o un altre. Els implants coclears esposen, o potser cal dir que es posaven, anens amb sordeses profundes, i els audiò-fons a persones amb dèficits auditiusmenors, amb restes auditives que els per-meten que aquest aparell (que funcionacom un amplificador) sigui suficient. Alprincipi la Gemma portava un audiòfonanalògic, després el va portar digital ifinalment porta un audiòfon en una orella iun implant en l’altra, perquè ha anat per-dent audició.

L’implant és un aparell elèctric amb 24elèctrodes que estimulen el nervi auditiu,al cervell. El cable s’implanta directamenta la còclea, i si hi ha sort i tot funciona, alcap d’un any se’n comencen a veure elsresultats, perquè tampoc no és màgic.

El CREDA abans era bastant reticent aposar implants, però actualment la ten-dència ha canviat força i cada cop sen’implanten més. En aquest sentit hi hahagut un canvi.

Estem parlant tota l’estona de nens sordsoralistes, però també hi ha el camí delllenguatge dels signes. És un camí quehas de decidir tu sol, perquè des delCREDA, quan entres en aquest món, no etrecomanen una cosa o l’altra. És unaqüestió personal. Els oralistes pensemque aquests nens són sords però no muts,i val la pena que puguin fer servir la parla.Escollir el llenguatge dels signes, com uspodeu imaginar, també voldria dir una limi-tació de les seves relacions amb les altrespersones que coneguessin aquest llen-guatge, i el trasbals i la necessitat d’adap-tació familiar serien més grans.

HHii hhaa uunn bboonn aaccoolllliimmeenntt ddeellss nneennss ssoorrddss ppeerrppaarrtt ddeellss sseeuuss ccoommppaannyyss ii ccoommppaannyyeess??

Sí, penso que sí. En el nostre cas sempreha estat una més de la classe. Els seuscompanys saben com hi han de parlar i larelació ha estat bona, diu la mare de laGemma. Amb la Jana de moment tambéva bé, diu la seva mare. I totes duescomenten amb una mica de neguit elmoment en què les dues classes del seucurs s’hagin de barrejar. Depèn una micadel nen o nena, val a dir. En el nostre casels problemes ens els trobem més aviatquan sortim de l’escola, i no tant ambnens com amb la gent adulta. Però ens ensortim força bé. També veiem que tendei-xen a relacionar-se bastant entre ells, per-què els resulta més fàcil comunicar-se.Són nens i nenes que de petits semprehan tingut un adult al costat i de vegadesen depenen massa, en contra de la sevaautonomia i en contra d’obrir-se més aaltres nens i nenes.

CCoomm vveeiieeuu eell ppaass aa ll’’EESSOO??

De moment una mica lluny, responen gai-rebé a l’uníson. Primer em sembla que enshaurem de preocupar, per exemple, perl’anglès. Com podran, les nostres filles, ferclasse de qualsevol matèria en anglès, siamb prou feines dominen el català?Anirem de mica en mica, i quan ens hi tro-bem ja veurem què caldrà fer.

QQuuiinn iinnccrreemmeenntt ddee ddeeddiiccaacciióó hheeuu dd’’ooffee--rriirr ccoomm aa mmaarreess//ppaarreess??

Són totes les hores. Si als fills que no sónsords s’hi dedica tant de temps, doncs alsnens que ho són, imagineu-vos el que voldir. Tot ho fas en relació amb això, que tre-guin suc de tot el que viuen, de tot el queveuen. Parlar del que fem juntes, fer jocsal cotxe per reforçar un determinat aspec-te, escoltar sempre el que et diuen. A unanena sorda mai no li pots dir que calli...

UUss hhaa ccaannvviiaatt ccoomm aa ppeerrssoonneess eell ffeett ddeetteenniirr uunnaa ffiillllaa ssoorrddaa??

Sí que et canvia. Emocionalment no t’ha-vies plantejat que podries tenir una nena

sorda, i quan t’hi trobes has de tirar enda-vant, diu la mare de la Jana. L’esforç ésconsiderable, el teu oci personal desapa-reix, i la dedicació cap a tu mateixa, not’adones ni com, va minvant, i la cosa esredueix bastant a feina i família. Però hofas, i a més a més de gust, perquè és elque has de fer.

Jo vaig tenir sort, diu la mare de laGemma, i en un moment donat vaig poderreduir la jornada laboral. Hi ha força maresque acaben deixant la feina, i a les criatu-res els va molt bé, però això no semprepot ser. A casa va arribar un moment quevam dir prou i jo, personalment, em vaigagafar un any sabàtic, i és que al principil’esforç va ser molt gran.

D’altra banda (totes dues d’acord), això estradueix en un lligam molt gran. El vincleque es crea ve d’una relació molt intensaque ho compensa. Cal veure, però (coinci-deixen de nou), com evoluciona amb elsanys aquesta relació, en l’adolescènciaper exemple.

Mira, diu la mare de la Jana, jo per exem-ple era una persona més aviat callada, iara sovint em quedo afònica de tant quehaig de parlar. Tot s’ha de dir amb l’afanyque cada dia parlin més i millor. La mevasort, diu la mare de la Gemma, és que joja era molt xerraire...

Hi ha un altre aspecte del qual cal parlar,afegeix la mare de la Gemma, i és quan hiha un germà. La Gemma té un germà queno és sord, és més gran que ella i no va alSagrer. Ell ja anava a una altra escola i hitenia els seus amics i a nosaltres ja ensestava bé. Vam optar per deixar-lo allà,per ell, però no va ser tan senzill: Per quèla seva germana no anava a la seva esco-la com els germans dels seus amics? I sidesprés hi afegim les hores dedicades al’altra, el volum auditiu, que a casa pujaconsiderablement, la necessitat de can-viar de cau per trobar-ne un on atenguin lanena com volem, la família que de vega-des els costa entendre-ho tot plegat... Enfi, és difícil, però la qüestió és que ara ellsdos s’estimen molt i tirem endavant ple-gats.

QQuuèè uuss aaggrraaddaa ffeerr aammbb lleess vvoossttrreessffiilllleess??

De tot… Parlar de les seves coses, estaramb elles, aprendre juntes i ser a prop elprimer dia que són capaces d’inventar-seun conte o d’explicar el que els passa…

II hhoo vvaamm ddeeiixxaarr aaqquuíí.. BBeenn sseegguurr qquuee hhiihhaa aassppeecctteess qquuee hhaann qquueeddaatt ppeennddeennttss iiffaammíílliieess qquuee ppoottsseerr nnoo ssee sseennttiirraannrreepprreesseennttaaddeess ppeerr aaqquueessttaa ccoonnvveerrssaa,,ppeerròò ppaarrllaarr aammbb ttoott eell ccooll··lleeccttiiuu eerraaccoommpplliiccaatt ii aaqquueessttaa eennttrreevviissttaa nnoo pprree--ttéénn rreepprreesseennttaarr ttootthhoomm.. NNoommééss ééssaaiixxòò,, uunnaa ccoonnvveerrssaa aammbb dduueess mmaarreess ddeell’’eessccoollaa..

DDoonnccss,, ccoomm sseemmpprree,, mmoolltteess ggrrààcciieess aattootteess dduueess..

MARIA TORTAJADA

Número 85 / juny de 2007 / pàgina 8

Consell EscolarEn el Consell Escolar del dia 11 d’a-bril de 2007 es va presentar i aprovarel balanç econòmic de l’any 2006.

Els aspectes que es van comentarforen els següents:

- Es va fer esment dels diners queens pertoquen com a escola queparticipa en quatre projectesdiferents (biblioteca.edu, projec-te de llengua estrangera, socialit-zació de llibres, Agenda 21). Atèsque són projectes per a tresanys, el romanent per a l’any2007 és positiu.

- S’explicà, també, l’aportació quefa l’APA de l’escola per a diver-sos conceptes.

- S’observà que les partides enquè hi ha més despesa conti-nuen sent les de material d’ofici-na, material inventariable i mate-rial didàctic fungible.

A continuació es va presentar el pres-supost per a l’any 2007.

FFeessttaa ddee SSaanntt JJoorrddii ((ddaannsseess))

S’aprovà convidar els pares de sisè ala ballada de danses de la tarda deSant Jordi.

RReennoovvaacciióó ddee llaa JJuunnttaa ddee ll’’AAPPAA

S’informà dels candidats a la renova-ció dels càrrecs de la Junta de l’APA(vegeu la crònica de l’assemblea del’APA).

A l’inici del Consell del dia 21 de maiges presentà en CCaarrlleess GGaarrcciiaa ccoomm aaccaannddiiddaatt aa pprreessiiddeenntt ddee ll’’AAPPAA..

En aquest Consell es va aprovar perunanimitat la planificació del Projecteper a l’Autonomia del Centre quel’escola ha elaborat al llarg dels dosúltims trimestres i que consta d’unmapa estratègic i una sol·licitud demarges d’autonomia per a tres anys.

EEnnttrreevviissttaa aammbb eell rreessppoonnssaabbllee ddeeCCoonnssttrruucccciioonnss EEssccoollaarrss

En el passat Consell s’acordà dema-nar una entrevista amb el Sr. JavierSánchez, cap de construccionsescolars de l’IMEB. Se li va presentarel projecte del pati, però no se’ns vaaclarir la data d’inici d’obres.

En la mateixa entrevista es va tornara fer la demanda de fer obres al men-

jador per tal d’ampliar-lo, utilitzant laderrama que tenim per al pati.

La Luisa, coordinadora del menjador,apunta la necessitat de buscar unamesura transitòria si les obres no esrealitzen a l’inici de curs.

A continuació es mostrà als membresdel Consell el projecte de remodela-ció del pati.

SS’’aapprroovvàà eell ccaalleennddaarrii ppeerr aall ccuurrssvviinneenntt

L’horari per al curs vinent serà elmateix que aquest curs:

El curs s’iniciarà el 12 de setembre de2007 i finalitzarà el 19 de juny de2008.

Es demana fer jornada continuada eldia 22 de desembre i del 2 de juny al19 de juny.

Els dies de lliure disposició seran el 2de novembre i el 7 de desembre de2007 i el 2 de maig de 2008.

IInnffoorrmmaacciióó ssoobbrree llaa pprreeiinnssccrriippcciióó

Hi ha hagut 68 sol·licituds per a les 50places de P3 que l’escola ofereix. Nos’han presentat reclamacions.

NNeetteejjaa ccaassaallss dd’’eessttiiuu ((jjuunnyy,, jjuulliiooll,,sseetteemmbbrree))

S’informà que s’ha enviat una carta algerent del districte (com cada any)per tal de demanar que la neteja decasals no vagi en detriment de laneteja a fons que s’hauria de fer al’escola.

CCoollòònniieess ddee CCiiccllee IInniicciiaall

S’explicà als membres del ConsellEscolar que els alumnes de CicleInicial van haver de tornar perquèSalut de tancar la casa perquè uns 70nens i nenes de grups anteriors vantenir salmonel·losi. Es va comentarque als nostres alumnes, sortosa-ment, no els va afectar.

El Consell Escolar s’acomiadà de lapresidenta de l’APA, l’Helena Caro,tot agraint la seva implicació i el seusaber fer amb paciència i bon humor.

EQUIP DIRECTIU

L’Assemblea General Ordinària de l’APACEIP EL SAGRER, realitzada el passatdijous 31 de maig de 2007, va aprovar perunanimitat la proposta presentada derenovació de càrrecs de la JuntaDirectiva de l’APA, els quals van quedarocupats pels pares que tot seguit s’espe-cifiquen:

- PresidentCarles Garcia, pare de 5è i 1r

- VicepresidentManel Soengas, pare de 3r

- TresorerJosep Lluís Roca, pare de 5è, 3ri P4

- SecretàriaMontse Coronas, mare de 3r

- Vocal Com. Econòmica iAdministrativaAndreu Pintó, pare de P4

- Vocal Com. d’Espai MigdiaMa Jesús López, mare de 6è i 3r

- Vocal Com. d’ActivitatsEsportives i ExtraescolarsCristina Garcia, mare de 6è i 3r

- Vocal Com. dels Casals d’EstiuMònica Cugat, mare de 1r

- Vocal Com. del Butlletí de l’escolaJosep Lluís Pérez, pare de 1r

- Vocal Com. de RelacionsExternesXavier Mellinas, pare de P4

- Vocal Com. d’Activitats Socis/esMontse Garcia, mare de 2n i de4t

- Vocal Com. de FestesMontse Alemany, mare de 3r

- Vocal Com. de RecursosDidàcticsElisenda Benedí, mare de P4

- Vocal Com. del Web de l’APAXavier Cabañero, pare de 4t

- Vocal Com. de Servei MatíAnna Cordomí, mare de P5

- Vocal Com. Escola de Mares iParesMarta Garcia, mare de 1r

Des de la nova Junta Directiva del’APA EL SAGRER només us podemdir que continuarem treballant pel béde l’escola i que la nostra voluntat ésintentar fer-ho tan bé com els nostrespredecessors.

L’APAinforma

Número 85 / juny de 2007 / pàgina 9

Enguany ja hem arribat a la vint-i-dosena edició de la Setmana Esportiva.Com cada any, l’escola s’ha omplert de grans i petits amb ganes de passaruna bona estona. L’entusiasme ha estat present en totes les activitats: bàs-quet 3x3, jocs per als més petits, paraques, bàdminton, cordes, l’olimpíadaatlètica, la cursa... Cal destacar l’èxit dels inflables que es van posar el dijous,gràcies a les gestions d’en Jordi, el nostre estimat coordinador, i que van sersense cap dubte un dels grans èxits de la Setmana.

Una de les novetats d’aquesta Setmana Esportiva ha estat la incorporació del fes-tival de final de curs de les activitats de dansa jazz, patinatge i malabars.

Va ser totalment gratificant veure la quantitat de gent que omplia el pati i gaudia del granespectacle que ens van oferir les criatures i on es veia reflectida la feina ben feta. I quin millor regalper acabar la Setmana!

Malgrat tot, la participació dels pares i les mares en les activitats esportives organitzades a la nit ha estat molt baixa. Des dela Comissió els volem animar a participar-hi, a passar una bona estona descarregant l’adrenalina acumulada durant tot el diai, sobretot, a riure sense parar.

Us esperem a tots, grans i petits, el curs vinent, per fer possible una altra Setmana Esportiva.

COMISSIÓ D’INICIACIÓ ESPORTIVA

Setmana Esporti va

LLeess NNoossttrreess xxeerrrraaddeess

El passat dimecres 16 de maig, fent la com-petència al futbol (final de la UEFA Sevilla-Espanyol), va tenir lloc la darrera xerradad’aquest curs: Com viuen els nens el procésd’envelliment dels avis? Abans de fer-vos-encinc cèntims, volem agrair la seva assistèn-cia als pocs pares, mares, avis i àvies quevan venir, i més tenint en compte quemolts tenien les criatures de colònies!

La Neus Calleja va fer una xerrada moltinteressant a partir de la realitat quotidia-na de moltes famílies que han de tenir curadels seus membres més grans. Va parlard’aspectes tan importants com araaquests: què implica fer-se gran; les conse-qüències que té en la dinàmica familiar; la necessitat dereorganitzar la vida familiar, social i laboral; com podem aju-dar els nostres fills i filles a viure el millor possible aquestasituació; el tema vital de tenir cura d’un mateix i els signesd’alerta en el cuidador/a; posar límits a les demandes delsavis i àvies dependents... Després de l’explicació es va obrir

el torn de dubtes i preguntes, i com que érem poquets vampoder aprofitar i treure molt de suc als suggeriments i acla-

riments de la Neus.

A la web de l’escola en podeu trobar unresum més extens, però des de la Comissió del’Escola de Pares i Mares volem aprofitaraquest espai del Butlletí per fer-vos arribaruna reflexió. Les xerrades que preparem sónNostres, així, en majúscula, és a dir, no delsmembres de la Comissió, sinó de tots elspares i mares de l’escola (i també de la restade la comunitat educativa, és clar!). Ja fa algunscursos que observem una baixa participació iens agradaria que ens féssiu arribar els vostressuggeriments per poder-ho remeiar; estemcomençant a preparar el curs vinent i estem

oberts a la proposta de temes, ponents...

No volem acomiadar el curs sense donar el nostre agraï-ment al grup de fidels que senten les xerrades com a sevesi sempre ens premien amb la seva assistència. Gràcies i finsal proper curs!!!

COMISSIÓ DE L’ESCOLA DE PARES I MARES

Número 85 / juny de 2007 / pàgina 10

- Sabíeu que, si tinguéssiu unadutxa economitzadora, al cap delmes podríeu estalviar més de1.200 litres d’aigua respected’una dutxa normal?

- Sabíeu que, pel simple gest detancar l’aixeta quan us ensabo-neu, podríeu estalviar més de 3litres d’aigua?

- Sabíeu que, si evitéssiu el dego-teig de les aixetes, en podríeuestalviar fins a 30 litres diaris?

Els de 6è hem anat a la planta pota-bilitzadora de Sant Joan Despí i enshem adonat de la importància d’es-talviar l’aigua, de quin és el seu estatactual i de com se n’ha de tenir cura,perquè de tota l’aigua del planeta, el97% és aigua salada i només el 3%és dolça. Sí, sí, la que fem servir perrentar els plats, beure, regar les plan-tes, dutxar-nos..., però d’aquest 3%només un 0,03% representa l’aiguadel riu, ja que l’altra part és congela-da als casquets polars, o bé és tansubterrània que és molt difícil d’acon-seguir.

I perquè arribi a casa nostra ha depassar un complicat procés de pota-bilització. Us heu parat a pensar quèhi ha darrere la simple acció d’obrirl’aixeta?

La potabilització és un procés en quèes tracta l’aigua perquè pugui arribara les cases. Té quatre etapes: el pre-tractament, la clarificació, l’alfinatge ila desinfecció final.

En el pretractament s’agafa l’aiguadel riu, es neteja d’herbes i pedres ies desinfecta per primera vegada. Enla clarificació se n’extreuen les partí-cules més fines, i en l’alfinatge escontrolen el gust, el color i l’olor. I enla desinfecció final s’hi torna a afegirclor perquè de camí fins a les casesno hi tornin a aparèixer microorganis-mes o gèrmens.

A part d’ensenyar-nos el procés deltractament de l’aigua, també ens vanaclarir coses de l’aigua en situacionsdomèstiques. Per exemple, per fer-nos una dutxa d’uns deu minuts esfan servir 200 litres d’aigua, o si llen-cem un litre d’oli per la pica estemcontaminant 1.000 litres d’aigua.

També ens van ensenyar noves tec-nologies per reduir-ne el consum. Perexemple, hi ha una dutxa que dispa-ra menys aigua però barrejada ambaire comprimit, és a dir, a pressió, i fala mateixa sensació de mullat queuna dutxa normal. O també, una cosaque alguns ja coneixeu: que al botóde la cadena del vàter hi hagi dospolsadors, un de més gros, que deixaanar 6 litres d’aigua, i un altre de méspetit, que en deixa anar 3. Ara, a lescases més modernes, construeixensota la dutxa un petit dipòsit queconnectat amb una canonada arribafins al vàter. I tota l’aigua que esgasta a la dutxa es reaprofita.

Doncs bé, si mai no havíeu pensat areduir la despesa d’aigua ara no teniuexcusa, perquè ja sabeu com fer-ho.Cada persona de l’àrea de Barcelonagasta una mitjana de 250 litres d’ai-gua cada dia només per a ús familiar.

JOAN-ALEIX MATA RIBES

MARC MORENO NADAL

CICLESSuperior

L’aigua: un recurs escàs

Enquesta:El cinema

Aquest dies els de sisè hem estatestudiant el cinema i per això hem fetaquesta enquesta a tota la escola. Iara us volem ensenyar fins on hanarribat les nostres conclusions.Tenim unes dades que demostrenquines pel·lícules els han agradat atots els nens del Sagrer.

Les pel·lícules més destacades sónles següents:

EEnn pprriimmeerr lllloocc la trilogia* del’Spiderman, que els ha agradat a lamajoria dels nens de l’escola ambuna puntuació de 38 punts en total.

(*Vol dir totes tres pel·lícules del’Spiderman.)

EEnn sseeggoonn lllloocc Happy feet, que hantriat més els petits que els grans, queha tingut 27 punts.

EEnn tteerrcceerr lllloocc Pirates del Carib, quehan preferit, majoritàriament, els delCicle Mitjà i Superior, que ha tingut18 punts.

EEnn qquuaarrttaa ppoossiicciióó ha quedat Cars,amb 17 vots, la majoria dels qualshan vingut dels més menuts delSagrer.

La varietat de pel·lícules que ha dittothom ha estat immensa, ja que hiha hagut per unes 60 o 70 opinions.Sí que són llestos, els del Sagrer!

Número 85 / juny de 2007 / pàgina 11

CICLESInicial

Quan just acabava de passar Sant

Jordi, amb la celebració dels jocs flo-

rals a l’escola, i Barcelona encetava

la Setmana de la Poesia, una tarda,

fullejant el diari, em vaig sorprendre

en llegir (a El Periódico, 12/5/07) un

article de la periodista i filòloga Irene

Boada titulat L’OCÀS DEL VERS en

què citava unes frases de Martin

Amis, una de les veus més impor-

tants de la literatura britànica actual:

“La poesia s’està morint perquè la

història s’accelera. Volem que tot

vagi de pressa, mentre que el poema

atura el rellotge. Tot s’atura”. La

periodista sembla que també hi esti-

gui d’acord, perquè més endavant

escriu: “La forma més elevada d’es-

criptura no sembla trobar lloc en el

nostre món de presses i de consum”.

Segurament tenen raó tots dos. Avui,

la poesia, no sabem on posar-la ni on

trobar-la. Amb tot, jo vull ser optimis-

ta perquè...

Dins de la Setmana Cultural que vam

celebrar del 23 al 27 d’abril els alum-

nes i els mestres del Cicle Inicial, hi

va haver un temps per a la poesia. Va

ser una estona de silenci i placidesa

en la qual els mestres vam llegir poe-

mes als nens. Els vam fer connectar

amb poetes catalans, castellans,

anglesos..., actuals i de segles pas-

sats. Va ser molt emotiu observar

aquelles cares expectants i aquells

ulls brillants que ens traslladaven a

tots allà on viuen els personatges que

anaven sortint en cada poema.

Sabem que als alumnes els va agra-

dar molt aquesta activitat. Segu-

rament aniria bé fer-la més sovint.

Caldrà pensar-hi i parlar-ne.

TÒNIA MINGUELL RIBES

AGENDA

• Últim dia d'escola: 20 de juny.

• Gran revetlla de final de curs: divendres dia 15 de juny, a 2/4 de 10. Un

any més acomiadarem les famílies que marxen de l'escola perquè els fills

ja se’ls han fet grans i no en tenen cap de més petit. Com cada curs,

soparem ben entaulats, degustant les delícies del bufet nodrit dels plats

que haurem portat entre tots. L’ambientació musical anirà a càrrec de la

banda de l'escola.

• Lliurament d’informes: dijous 28 de juny, de 9 a 11 i de 12 a 14. Els mes-

tres us rebran a la seva aula.

• Sopar de l’APA: divendres 29 de juny.

• Venda de llibres: l’APA organitza la venda de llibres per al curs vinent el

dijous 28 de juny, de 9 a 14 i de 15 a 18.

CALENDARI DEL CURSVINENT - El curs començarà eldimecres 12 de setembre i s’acaba-rà el 19 de juny de 2008.El mes de setembre no farem jor-nada continuada. Començaremamb l'horari habitual.

NOTÍCIA - Per gentilesa de

l'APA, disposem d'un espai nou a

Cicle Mitjà i d'un equip autònom

de so.

ELS PINGÜINS I ELS DOFINSGAUDEIXEN AMB

LA POESIA

Número 85 / juny de 2007 / pàgina 12

PARVU-LARIAl pati de les Baldufes, com tots sabeu i deveurecordar, hi ha hagut sempre una caseta que vanfer uns pares amb molta il·lusió, ja fa molts anys.Amb el temps i l’ús continuat dels nens i nenes,dia rere dia, any rere any, es va anar fent vella.Toti els esforços per conservar-la, a finals del curspassat, vam considerar que no donava per a mési ens en vam desprendre. Ens sabia molt greu! Vaser com perdre un gran tresor i, creieu-nos, elsnens i nenes no s’acabaven de creure que ja nohi hagués la seva estimada caseta.

Evidentment, no podíem estar sense caseta.Doncs bé, aquest curs n’hem fet una de nova. Lavam encomanar a un avi fuster de l’escola.Vamvoler que fos sense pintar, ja que ens va semblarque podria estar bé que fossin els mateixospares i mares de les Baldufes els qui la pintessin;

així seria més una cosa de tots. No ussembla?

La participació va ser reduïda però, aixòsí, de molta qualitat. La Sandra, la Mari,l’Àngels, la Zaida, la Neus, l’Anna i laSònia, totes mares de Baldufes i algunapadrina, van anar venint una pila de tar-des i, a poc a poc, ens van deixar unacaseta que gairebé es podria qualificar dedisseny. Les Baldufes estan molt satisfetesamb la seva nova casa i us volen donar lesgràcies per la vostra col·laboració i pelvostre esforç. I... esperem que ens duritant o més que l’altra.

LES "ISABELS" DE P3

AGRAÏMENT

Em ve molt de gust presentar-vos un poema deMARIA-MERCÈ MARÇAL, lleidatana nascuda a Ivarsd’Urgell el 1952. Llicenciada en Filologia Clàssica,poetessa, traductora i narradora. Morí a Barcelona als45 anys.

Em sento propera a ella, conec el seu poble –que noés gaire lluny del meu– i en els seus versos i escrits hireconec (identifico i retrobo) una manera de viure queteníem les nenes i els nens dels pobles de pagès dela terra ferma.

MMaarriiaa--MMeerrccèè MMaarrççaall

Va ser una intel·lectual compromesa i coherent comn’hi ha hagut poques. Perquè, a més de prendre partactivament en la vida literària catalana, va participar enla política i en moviments cívics com el feminista, queno va abandonar mai.

Els qui la van conèixer diuen que era senzilla i afable,tenaç i rebel, intel·ligent i serena, reflexiva i sagaç...

Ella mateixa es presentava sota aquesta divisa:

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,

de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Es va donar a conèixer l’any 1977 amb Cau de llunes.Altres llibres seus de poemes: Bruixa de dol, Sal ober-ta, Terra de mai, La germana, L’estrangera, Desglaç...

TÒNIA MINGUELL RIBES

Del llibre Bruixa de dol, us convido a llegir:

AAvvuuii lleess ffaaddeess ii lleess bbrruuiixxeess ss’’eessttiimmeenn

Avui, sabeu? Les fades i les bruixes s’estimen.

Han canviat entre elles escombres i varetes.

I amb cucurull de nit i tarot de poetes

Endevinen l’enllà on les ombres s’afinen.

És que han begut de l’aigua de la Font dels Lilàs

I han parlat amb la terra, baixet, arran d’orella.

Han ofert al no-res foc de cera d’abella

I han aviat libèl·lules per desxifrar-ne el traç.

Davallen a la plaça en revessa processó,

Com la serp cargolada entorn de la pomera,

I enceten una dansa, de punta i de taló.

Jo, que guaito de lluny la roda fetillera,

Esbalaïda veig que vénen cap a mi

I em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.

Número 85 / juny de 2007 / pàgina 13

6è

BBEESSSSOONNSS,, BBEESSSSOONNSS

Sabeu de què ens hem adonat?

Que a l’escola, en tots els cursos, hi ha bessons. Ep, menys en un (P3), però a sisè, per compensar-ho, en tenim tres parells.I també hi ha trigèmins. És curiós, oi? N’hi ha que no s’assemblen gens i n’hi ha que són clavats. Això pot arribar a ser motiude preocupació, perquè els mestres sovint s’equivoquen i els canvien de nom. A veure si podeu resoldre aquest exercici queus presentem.

Ajunteu els bessons amb el seu curs (recordeu que n’hi pot haver més d’uns en un curs).

Gerard-Roger P5

Isabella-Clara 1r

Caterina-Roger 3r

Víctor-Sergio-Paula (ella fa 1r) 6è

Pol-Àlex 4t

Anna-Maria P3

Sònia-Marina 2n

Bernat-Pol P4

Sergio-Andrea 5è

Sara-Isaac

Comenceu a investigar, a veure si podeu trobar els bessons. Bona sort, investigadors.

ADRIÀ DOSRIUS I ORIOL CAMPS

EELL ZZOOOO DDEE

LLAA PPLLAANNTTAA BBAAIIXXAA

L’escola s’ha convertit en un zoo! ElCicle Superior és ple d’animals detotes mides i espècies. Els de 6èA, laclasse de la Lola, tenim un hàmsteranomenat Tridi. L’hem cuidat des queera molt petit. Una nena de la classe,l’Eva, el va portar a 4t, i des de llavorsés amb nosaltres. L’hem cuidat moltbé, tot i que ha tingut alguns proble-mes i l’hem hagut de portar algunesvegades al veterinari. Ara ja és moltvell, ja té tres anys, però esperem queduri fins que anem a l’institut.

Tenim un nou convidat al CicleSuperior! És un periquito de colorblanc i blau.

I sabeu de qui és? Dels culers de cin-què. De la classe del Joan.

Qui ho diria, que tenen un nom delBarça i la seva mascota és un peri-

quito, que és el símbol de l’Espanyol!

Aquest ocellet va arribar a l’escolagràcies a l’avi Josep, fa poques set-manes. Tot va començar quan unsgats el perseguien i ell, tan bona per-sona com sempre, el va rescatar i elva donar a la classe de la seva néta.

No el posen dins de la classe, perquèfa massa xivarri i molesta.

Sabeu que un periquito si té el becgroc és femella i si el té taronja és

mascle?

Hi ha més classes que estan pensanta tenir animals. Els de 5èA, de laMaribel, volen comprar un hàmsterentre tots, però encara ho han dedecidir.

A l’entrada de l’escola hi ha dos pei-xos de color taronja i groc.

Curiosament, cada cop hi ha mésanimals. Per això aquesta notícia éstitulada “EL ZOO DE LA PLANTABAIXA”.

Notícia d’última hora:

Malauradament, el dimarts 22 demaig, quan els de 6è érem de colò-nies, el Tridi va morir. La mala notíciaens va arribar només sortir de l’auto-car. Tots estem tristos i l’enyoremmolt.

JUDIT AMAYUELAS, ANNA CABALLOS, AÏDA

LAMBEA I ALBERTO QUESADA

Número 85 / juny de 2007 / pàgina 14

CCOONNTTIINNUUEEMM

PPIINNTTAANNTT!!!!

Us volem informar que tornem a pintar lafamosa paret blanca del pati (la que quedaper fer) i ho fem seguint el patró deldibuix que l’Eudald, el nostre monitor, queés un crac en l’art i la pintura, ens va ferpintar per veure quins colors hi quedavenbé.

Esperem que ens quedi un pati d’enveja,perquè, després de tant esforç per partdels nens i monitors de sisè, seria unabona recompensa.

JÚLIA VALERA I LAIA SERÓ

UUNNEESS FFOORRMMIIGGUUEESS

MMOOLLTT LLLLAAMMIINNEERREESS

Un dia del trimestre passat, els nens deP5 van poder comprovar que al Sagrertothom està molt ben acostumat a men-

jar bé, fins i tot les formigues, sí, sí, les for-migues. El fet és que per l’aniversari de laTarkya va portar uns pastissos boníssims,en total tres. Quan els van deixar al des-patxet poc s’esperaven el que despréspassaria... Quan els van anar a buscar, ohsorpresa! Els pastissos eren plens de for-migues!

Al principi no sabien d’on sortien, peròvan investigar i van descobrir que les for-migues primer havien entrat per tastaruns Kit kats, però, com ja he dit, fins i totles formigues tenen bon paladar a l’horade menjar, i no van poder resistir la temp-tació de tastar els pastissos.

ORIOL MASSANÉS

LL’’AAGGEENNDDAA PPLLEENNAA

PPEERR AALLSS DDEE QQUUAARRTT

Els alumnes de quart han tingut un mesde maig molt mogut.

S’han convertit en grans actors, ja quehan representat una magnífica obra deteatre, “Els bandolers del Camí Ral”, enturistes de Barcelona, perquè estan estu-diant la ciutat, en mariners d’alta mar,quan han fet un curset de vela al portolímpic de Barcelona, en exploradors delpassat, perquè passaran tres dies de colò-nies fent activitats prehistòriques, i enestudiants de primera perquè, com quesón a final de cicle, no es podran deslliu-rar de les competències bàsiques. Es-perem que els vagi molt bé!

I que es preparin, que l’any vinent canvia-ran de cicle i tindran nous amics: els deu-res!!!

ARIADNA MINGUELL I ARIADNA COBOS

LLAA MMEETTEEOORROOLLOOGGIIAA

AARRRRIIBBAA TTAANNTT AA

SSEEGGOONN CCOOMM AA SSIISSÈÈ

Els alumnes de segon van anar al CentreTerritorial Meteorològic de Catalunya, iallà els van ensenyar un munt d’objectesmeteorològics.

Van veure el pluviòmetre, que és un apa-rell per calcular la pluja, el baròmetre, quemesura la pressió atmosfèrica, els diver-sos termòmetres per saber la temperatu-

ra ambiental, la humitat de l’aire, etc.

A més a més, els de segon van veure fotosdel satèl·lit polar, que és el que va de norda sud del planeta, i del Meteosat, que faquinze fotos per segon!

Nosaltres, els de sisè, també vam veureaparells meteorològics estranys i fabulo-sos, però no al Centre TerritorialMeteorològic, sinó a l’Observatori Fabra,situat a Collserola, on ens van explicarmolt bé les funcions de l’Observatori iens van ensenyar els diferents aparellsque hi havia.

I sabeu què és el que ens va agradar, tantals de segon com als de sisè? Tot!

POL MARTORELL,BERNAT VÁZQUEZ I XAVIER TIMONEDA

TTOORRNNAANNTT AA NNÉÉIIXXEERR

Els nens i nenes de primer van fer unexperiment i van utilitzar una caixa bas-tant grossa, i a dins: plàstic de bombolle-tes, llana vermella i blava, un MP3 ambaltaveus i, finalment, la tapa.

Els nens es lligaven un cordó gros i ver-mell als pantalons i es ficaven dins de lacaixa.Al cap de 30 segons en sortien, elstallaven el cordó que portaven lligat ifeien veure que ploraven.

Encara no sabeu de què parlem?

Doncs és clar que sí! Es tracta de la panxade la mare.

Tots s’ho han passat molt bé fent de fetusi el que més els ha agradat ha estat elsoroll del batec del cor de la mare pro-jectat pels altaveus connectats a l’MP3.

Dins la caixa s’han sentit calents, nervio-sos i una mica neguitosos i “apretats”.

I així és com 50 nens van tornar a néixera l’escola El Sagrer.

MARIA CABALLOS I HELENA DOMINGO

Qui era?

Ignacia Fidalgo

EsperonAtsPer

l’Art

Número 85 / juny de 2007 / pàgina 15

A reveure!!!