JOSEP MARIA DE SEGARRA

Fet per Jordi Schoenenberger

Josep Maria de Segarra i de Castellarnau (1894-1961) va ser

un poeta, un novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català. Va ser el autor més popular de l’escena catalana durant les dècades de 1920 i 1930. Unes de les seves obres més importants van ser: La corona d’espines, L’ hostal de la Glòria, El cafè de la Marina.

INTRODUCCIÓ

BIOGRAFIA

Provinent d’una família de la petita aristocràcia Barcelonina,

comença el batxillerat a l´institut de Reus i l´acaba als jesuïtes de Barcelona., dóna a conèixer el seus versos de tema religiós o de tema històric.

Amb només 15 anys publica a la Revista Universitària. L´any 1910 ingressa a la Facultat de Dret. Forma part de la

penya literària de l´Ateneu Barcelonès. El 1916 ingressa a l’ Institut Dimplomático y Consular de

Madrid, però deixa als estudis per dedicar-se de ple a la literatura.

A Madrid intima amb els personatges destacats del moment i participa en les millors tertúlies literàries.

PRIMERS ANYS

Publica amb bona acollida Primer llibre de poemes (1914),

El mal caçador (1915) i estrena al Romea Rondalla d´esparvers (1917), també edita Paulina Buxareu (1919)

Ortega i Gasset li proposa la corresponsalia a Berlín, accepta i recorre Txecoslovàquia, Polònia, Alemanya o Holanda.

Poc a poc l'èxit i la popularitat arriba, durant anys aconsegueix estrenar cada any una o dues obre amb gran èxit, amb un català vivíssim que l´apropa al gran públic

Es converteix en un mite popular, revisa escrits tradicionals com Poema de Nadal, El Comte Arnau..

Obté un premi per la seva novel.la Vida privada (1932).

CONSOLIDACIÓ COM A ESCRIPTOR

El 1936 li encomanen l'Himne de l'Olimpíada Popular. L'esclat de

la guerra civil espanyola marca un abans i un després en la seva vida i en la seva obra.

Els seus versos satírics contra la FAI fan que es posi en perill. Durant el 1936 i 1940 resideix a l´estranger , es casa amb

Mercè Devesa i viatja per la Polinèsia son les obres L´Equador i el Tròpics , la ruta Blava d´aquesta època.

Al 1940 retorna a Catalunya i s´incorpora a la vida literària clandestina

Escriu El prestigi dels morts, La fortuna de Silvia i Galatea.

Comença a col·laborar en el Diari de Barcelona , La Vanguardia, per motius econòmics però això fa que es promouen campanyes contra ell.

LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA I L’EXILI

L´any 1954 empren l´escriptura amb la Ferida Lluminosa, el

Senyor Perramont i el fiscal Requesens. Al 1960 el govern espanyol li concedeix La Gran Cruz de

Alfonso X el «Sabio», el fet d´aceptar fa que tornin les critiques dels sectors catalans.

Al 1961 prepara la seva estància a Roma per enviar cròniques al diari Ya i la Vanguardia, però un carcinoma li provoca una llarga agonia i la mort el 27 setembre 1961.

ÚLTIMS ANYS

GALERA D’IMATGES

FI

Haga clic en el icono para agregar una imagen