Josep Guinovart, pintor igravador català, ha creat lafelicitació d’enguany per alsBombers de Barcelona

2

LA FOTO

1_2 24/12/04 08:37 Página 2

EditorialI el 2005, més!

4

CandentL’accident al metro posa aprova els Bombers

Serveis destacats- Recta final abans de Nadal- Dos mesos d’actuacions alPort Autònom i les Rondes

Eines de prevencióPrevenció operativa alscentres hospitalaris

Materials i equipaments- K-5, el centre decomandament- La serra de sabre

FormacióElements de protecció en unaexcarceració

Cooperació i solidaritatLa solidaritat a l’SPEIS

Al margePetita història dels serveis mèdics a Bombers

El cau del jubilatIn memoriam

Activitats- Setmana Blanca 2005- IV Volta cicloturista

Flamarades- Protecció Civil s’incorporaa l’SPEIS- Guardonats a Videofuego

IcebergHumor

5 24

26

12

28

14

30

16

32

34

Taula rodonaBombers i urbans treballantde la mà

18

9

Personal de gestióL’Oficina Tècnica de Serveis Generals

22

NotíciesMés de 8.000 bombers esmanifesten a Madrid l’11-N

8

3

SUMARI

FAHRENHEIT•451Edita: Bombers de BarcelonaAjuntament de Barcelona

Consell Editorial: Joan Andrés Vélez, Josep Barjuan, MàriusComorera, Carles Escarpanté, Eva Llorach,Jesús Martínez Viejo, Josep Munt Albare-da, Mònica Navas, Joan Pedreny, MontseRadresa i Susana Suárez

Directora: Montse Radresa

Serveis editorials: Op-team SIC SL

Navas de Tolosa, 270, 5-308027 - BarcelonaTel. 93 243 08 35 Fax 93 352 76 76www.op-team.com(fahrenheit451@mail.bcn.es)

Coordinació: Mònica Navas (nicanavas@op-team.com)

Disseny i maquetació: Joan Serra, Núria GüellRedacció: Susana Suárez

Fotografia: Ricard Cervantes, Jordi Aparici,Jordi Asin, Josep R. Carme, Ricard Cugat, ÁngelFernández, Enric Planas, Joaquim Pol, isidre So-ler i Susana SuárezCol·laboradors en aquest número: Jordi Asin, Juan Diego Cabello, Josep R. Car-me, Josep Lluís Fernández, Miguel A. Fuente,Jaume Loscos, Josep Martí i Bòria, Agustí Pech,Joaquim Rochera, Ferran Valdueza i David Za-pater Fotomecànica i impressió: Cevagraf SCCLDipòsit legal: B-33873-2001

Queda prohibida expressament la reproducció total o parcial de qualsevoldels materials i informacions apareguts en aquesta publicació,sense citar-ne la procedència i demanar-ne prèvia autorització a la direcció de la publicació.

3 27/12/04 17:17 Página 1

4

EDITORIAL

El final d’any suposa

també el moment defer balanç. Professio-nalment, el 2004 hasuposat la incopora-ció de 15 bombers

més i la convocatòria de 30 no-ves places. Una xifra que es re-petirà, segons el compromís deldarrer PAM, any rere any fins al2007. Molts més bombers, mésde 8.000, es tornaren a mani-festar el passat 11 de novem-bre a Madrid, en demanda dela rebaixa en l’edat de jubilaciói de la catalogació de les malal-ties professionals. El 2005 seràla data clau per conèixer si lesreivindicacions dels bomberssón ateses. Esperem que sí.

Si parlem d’operacions enshem de referir a la intervenciódel mes d’octubre a les ins-tal.lacions del Metro com aconseqüència del descarrila-ment d’un comboi. Les dificul-

tats que vam haver d’afrontaren el rescat ens han de fer plan-tejar com millorar l’eficàcia deles nostres actuacions en casoscom aquest. Igualment ensconviden a la reflexió –i a l’ac-ció– els fets de l’incendi del pas-sat 1 de desembre en un edificidel carrer Lepant, on una noiaes va precipitar al buit fugintdel foc sense esperar a la nostraarribada. El mateix va passar,aquest cop amb resultat tràgic,el passat mes de juliol al carrerGirona i, ja fora de Barcelona,el passat dia 13 a Empuriabra-va. Són motius suficients per es-forçar-nos més en la difusió delcom actuar davant del foc, diri-gint-nos de forma especial alscol.lectius d’immigrants, sovinttristos protagonistes d’aquestsdesgraciats episodis. Ja ens hihem posat.

Aquest any ha estat tambéel del naixement de l’Associa-

ció Professional de Rescat enAccidents de Trànsit (APRAT).Impulsada per Bombers deBarcelona per tal d’aglutinarexperiències i iniciatives enmatèria de tècniques d’excar-ceració, APRAT pretén con-vertir-se en una referència anivell nacional i estatal i, així,contribuir a salvar més vides.

En el terreny esportiu hadestacat l’exitosa participacióals Jocs de Bombers de Shef-field –or en muster inclós– i,de nou, un rècord de partici-pació a la Cursa de Bombers:8.230 participants.

Impossible de resumir enaquestes ratlles tot el que hadonat de sí el 2004.

Us resumim en canvi tot elque desitgem per a vosaltresper al proper any: que sigueufeliços! �

I el 2005, més!

3_4 23/12/04 11:01 Página 2

5

CANDENT

Cap a les 13h 36’ del diu-menge 31 d’octubre, elCentre de Control deMetro requeria els ser-

veis de Bombers de Barcelona, acausa de la col·lisió de dos trensde la línia 3, entre les estacionsde Penitents i Vall d’Hebron. Uncomboi de viatgers havia topataccidentalment amb un altresense passatge, estacionat a lavia d’accés a les cotxeres demetro de Sant Genís, a la Valld’Hebron.

Bombers va fer sortir delparc de la Vall d’Hebron tota ladotació. “En un primer mo-ment, es va donar la sortida

atenent a la informació rebudades del Centre de Control deMetro. Amb el temps es vavalorar com una gran emergèn-cia”, comenta el cap de guàrdia,Lluis Rosell, que va intervenir enel sinistre. Una vegada al lloc esva observar que gairebé la tota-litat dels passatgers del comboiafectat havien abandonat elsvagons pel seu propi peu i elpersonal de TMB ja estava rea-litzant l’evacuació dels viatgers,com assenyala el sergent EnricRiba, primer comandament arri-bat al servei.

El xoc va provocar prop decinquanta de ferits que van ser

atesos en primera instància pel061 i, pels tècnics sanitaris delServei a partir del moment de laseva arribada a l’estació.

En total, s’estima que viatja-ven en aquell metro prop de 80persones, de les quals 36 vanhaver de ser traslladades adiversos centres hospitalaris dela ciutat. Com a conseqüènciade la topada, el motorista delcomboi de viatgers, PedroFolch, havia quedat atrapat a lacabina d’un dels trens.

Pel que fa als danys mate-rials, s’havien concentrat en elsvagons, sobretot els de la capça-lera del comboi de viatgers i la

Accident al metro Bombers va actuar en l’alliberament del conductor atrapat a la cabina d’uncomboi de metro que va topar el passat diumenge 31 d’octubre amb unaltre tren, entre les estacions de Penitents i Vall d’Hebron.

5_7 23/12/04 11:06 Página 1

6

CANDENT

cua de l’estacionat en la viad’accés a les cotxeres.

L’escenari

El xoc es va produir en eltúnel d’accés a les cotxeres deSant Genís, al ramal de conne-xió entre el túnel de la línia 3 iles cotxeres.

Com a conseqüència de l’im-pacte, tots els vagons van desca-rrilar, patint importants defor-macions estructurals, trenca-ment de vidres i aixafaments dela cabina del motorista.

Tal com assenyala el caporalBoi Fusté, precisament la natu-ralesa dels xassís, capaç de resis-tir un impacte de 60Km/h defins a 120 tones, “va ser el queva salvar la vida del motorista”.

Per a Rosell, “l’incident vaser important però amb unresultat molt positiu”. Opinióque reforça el seu company elsergent Riba, adduint que “serà

difícil trobar un accident comaquest en molts anys”, ja que“la cabina mai s’havia aixafatcom aquesta vegada”.

Els efectius de l’SPEIS es vanconcentrar en les tasques d’ex-carceració del motorista atra-pat, mentre el personal sanitaridel Servei va col·laborar en lestasques d’atenció mèdica de lespersones afectades i s’ocupavadel conductor.

La situació dels dos vagonsdesprés de la topada i laresistència mecànica d’algunselements que apressaven el con-ductor van complicar-ne l’allibe-rament i van fer allargar el pro-cés d’excarceració quatre hores.Rosell confessa haver tingut,però, “sempre la sensació quepodríem enllestir en mitjahora”.

La duresa de l’impacte haviadeformat la base del primervagó i atrapat el cos del moto-rista entre l’estructura resistentdel frontal, la consola de con-

ducció, el tancament lateraldret del vagó i l’estructura pos-terior de suport del bogi davan-ter.

Tanmateix, el seient haviamantingut la seva forma iactuava com a suport del con-ductor del comboi. El personalde TMB ja havia informat elsbombers que la catenària haviaestat desconnectada, i s’havienportat a terme totes les mesuresde seguretat, com indica elcaporal Pedro Torres Sánchez.

En un primer moment es vaprocedir a crear l’espai suficienta l’habitacle del motorista perpoder maniobrar amb les eineshidràuliques dels vehicles deprimera intervenció.

Del parc de la Vall d’Hebrons’havia fet sortir, en primera ins-tància, un autotanc lleuger (B-116) i un furgó de salvament(C-6), a més de dues ambulàn-cies de Sant Andreu i l’Eixam-ple. A aquests, progressivamentes van anar sumant reforços de

⇑ A la pàgina anterior, una vistageneral de l’estat dels comboisdesprés de la topada⇐ El motorista va ser alliberat per

la part posterior de la cabina, enun vagó de passatgers

La formació al Metro

Durant l’any 2003, es van realitzar 44 edicions formativesimpartides per personal de TMB dirigides al personal de la Divisiód’Operacions del Servei. L’objectiu de la formació era establir unmarc de comunicació, coneixement i col·laboració entre TransportsMetropolitans de Barcelona i Bombers de Barcelona, després delscanvis realitzats a la infrastructura de Metro (eliminació del tercercarril, telecomandament dels pous de ventilació, noves estacions ifutures ampliacions...)L’acció formativa anava acompanyada de la visita al Centre deControl de Metro i la visita a una estació, amb pràctiques.Coneixements que van servir als efectius de Bombers a l’hora demoure’s per les instal·lacions de metro amb seguretat, també en elcas de l’accident dels dos combois a la línia 3.

Fotos cedides per Ricard Cugat

5_7 23/12/04 11:06 Página 2

7

l’Eixample, Llevant i Sant An-dreu. També es va desplaçar elK-3 per a grans emergències,que va sortir un cop valorada lasituació.

Era la primera vegada queaquest contenidor s’utilitzavaper a un servei real, la qual cosajustifica el desconeixement deles seves possibilitats per mancade formació específica.

La serra elèctrica es va usarcom a eina de tall per debilitarl’estructura resistent i facilitaraixí el seu desplaçament. Per talde d’agilitar les tasques d’excar-ceració es van emprar altres ele-ments que no van donar resul-tat positiu (coixins pneumàtics iternal).

Es va treballar en dues zonesi mentre a la zona davantera estreballava per l’exterior en l’alli-berament del motorista, tallanti separant estructura; a la poste-rior, des de l’interior del vagó,s’intentava crear espai suficientper extraure el conductor unavegada alliberat.

Un cop excarcerat PedroFolch, de 58 anys d’edat i moto-rista de metro, es va procedir alseu reconeixement mèdic. La se-va situació evidenciava trauma-tismes a les extremitats inferiorsper atrapament de més de qua-tre hores i es va decidir el seutrasllat a l’Hospital de la Valld’Hebron, molt a prop del llocde l’accident.

En les diferents fases del si-nistre, la intervenció va ser diri-gida successivament pel sergentEnric Riba, del parc de la Valld’Hebrón; el Cap de Guàrdia,Lluís Rosell, i el Cap de la Divisiód’Operacions, Joan Pe-dreny.

L’espectacularitat del sinistre

i les repercussions mediàtiquesvan convocar també en el llocde l’accident l’alcalde, JoanClos; el regidor de Seguretat iMobilitat, Jordi Hereu; el gerentdel Sector, Albert Dalmau; i elDirector de Bombers de Barcelo-na, Antoni Pallarés. �

L’agraïment delconductorDies després de l’accident, elT.S. de Sant Andreu vaaprofitar un servei finalitzat al’Hospital de la Vall d’Hebronper visitar el motoristaalliberat en la topada, PedroFolch, que finalment només vahaver de restar al centredurant deu dies per leslesiones del sinistre. La visitadel company sanitari vaemocionar profundament elconductor d’un dels comboisaccidentats, que va enviarsalutacions i es va desfer enagraïments per als bombers.

En l’accident del metroes va desplaçar perprimer cop elcontenidor K-3 per agrans emergències

5_7 23/12/04 11:06 Página 3

8

NOTÍCIES

La concentració va arrencarde la glorieta d’Atocha,després que els assistentsretressin homenatge a les

víctimes, el dia dels vuit mesosdels atemptats de l’11 de març.Els representants dels bombersde cada comunitat autònomavan dipositar rams de clavellsvermells al costat d’una coronade llorer col·locada en nom detot el col·lectiu a l’exterior del’estació ferroviària. Un cop

guardat un minut de silenci enmemòria de les víctimes, elsmanifestants van començar lamarxa, encapçalada per un grupde bombers veterans portadorsde la pancarta amb el lema “perla jubilació als 55 anys i malal-ties professionals”.

La marxa va finalitzar a laplaça de Neptuno. Durant laconcentració, l’executiva de laPlataforma Unitària de Bom-bers, entitat convocant de la

⇐ El Bomber de Barcelona JuanDiego Cabello, integrant de laPUB, esperonant els manifestantsen un moment de l’11-N

La manifestació va aplegar més de 8.000 bom-bers de tot Espanya, segons dades de la Plata-forma Unitària de Bombers, i va permetre el lliu-rament del projecte per a l’aplicació de l’article161.2 de la Llei General de la Seguretat Social.

manifestació, va encapçalar unadelegació enviada al Congrésdels Diputats per lliurar el dos-sier complet del projecte a totsels grups de l’arc parlamentari iva poder entrevistar-se amb elsrepresentants d’IU i PP.

Després de la manifestació,el president de la PlataformaUnitària de Bombers, JoaquínSáez, va valorar la jubilació als55 anys com una “necessitatprofessional per als bombers” iva remarcar que és habitual amolts països de la Unió Euro-pea. Segons el cap de la PUB, larebaixa de l’edat de jubilaciócomportaria una millora en laqualitat del servei que “cristalit-zaria en la millora de la segure-tat del ciutadà”. �

Més de 8.000 bombers esmanifesten a Madrid l’11-N

Representants de laPUB van lliurarl’informe justificatiu iun ampli dossier alsgrups parlamentaris

8 23/12/04 17:11 Página 2

9

SERVEIS DESTACATS

El foc a una galeria deserveis de subministra-ment elèctric a la ViaLaietana, i la caigudad’una noia des d’unsisè pis per escapard’un foc al carrerLepant són els dos ser-veis destacats del tramfinal de novembre.

L’incendi a la galeria de ser-veis es va generar proba-blement en les proves defuncionament d’una línia

d’alta tensió. Efectius del parcde l’Eixample i Drassanes vandesplaçar-s’hi immediatamenta la cruïlla de la Via Laietanaamb el carrer Antonio López.Allà, les informacions contradic-tòries dels usuaris de la gale-ria van fer replantejar i endarre-rir les tasques d’extinció de l’in-

cendi. Després de prop de dueshores, ateses les dificultatsd’accés segur a la galeria, es vaextingir el foc.

L’1 de desembre, les tasquesd’extinció d’un incendi en unhabitatge del carrer Lepant vanfer reviure el fets de juliol alcarrer Girona. Presa per la de-sesperació, una noia va precipi-tarse des del sisè pis. En aquestaocasió la sort es va posar del seucostat. La seva caiguda la vanamortiguar uns estenedors d’unpis inferior i només va patir copsi contusions diverses. Les causesde l’incendi encara resten perdeterminar. Tanmateix, les ma-nifestacions del propietari indi-quen que l’origen podria haver

estat en la manipulació d’unaespelma a l’interior del pis. Lagran quantitat de paper emma-gatzemat al lloc dels fets i la tar-dança en l’avís als bombers vanincrementar els danys materialsen l’immoble afectat.

En l’extinció hi van intervenirefectius de Llevant, Sant An-dreu i l’Eixample. Es van rescatardues persones per la façana delcarrer Lepant. Les tasques d’ex-tinció per l’interior de l’escalafins el pis afectat van durar uns15 minuts.

Les tres ambulàncies de Bom-bers van traslladar dues dones ivan atendre en el lloc a nom-brosos ocupants de l’immobleafectats per crisis nervioses. �

⇑ Els bombers van haver de dedicarprop de dues hores a l’extinció de

l’incendi a una galeria de serveis

La recta finalabans de Nadal

⇒ Una noia va precipitarse des delsisè pis d’un edifici al carrer Lepant

Fotografies cedides per Àngel Fernández

9 27/12/04 17:19 Página 1

10

SERVEIS DESTACATS

Octubre començavaamb el rescat d’unconductor i algunspassatgers d’un auto-

bús urbà, al xamfrà del passeigde la Zona Franca amb el carrerMotors. L’alliberament del con-ductor es va realitzar amb eineshidràuliques i la llitera rígida,amb orientació diagnostica depossible fractura de genollesquerre i policontusions. Qua-tre dies més tard es tornava asol·licitar l’actuació dels bom-bers en una col·lisió de dos cot-xes al carrer Bòbila, on un vehi-

Dos mesos d’actuacionsal Port Autònom i les rondesEls accidents de trànsit i els durs treballs d’extinció de l’incendi a la bode-ga d’un vaixell portacontenidors al Port van marcar l’agenda de sortidesdels Bombers de Barcelona en els mesos d’octubre i novembre.

cle es va donar a la fuga i en l’al-tre, dos ocupants van resultarmorts i un va haver de ser resca-tat amb eines hidràuliques. El15 d’octubre, es va declarar unincendi a l’edifici “Atalaya” queva afectar principalment undormitori de la planta 11. Elsbombers van haver de forçar laporta amb les eines hidràuli-ques i van extingir les flamesamb la BIE de l’edifici.

El 17 d’octubre, Bombers vaacudir als baixos del carrerPiquer, on una persona s’haviaruixat amb un producte alta-

ment inflamable i havia provo-cat un incendi al local destinat ahabitatge d’aquesta adreça. Elciutadà va haver de ser traslla-dat a la unitat de Cremats del’Hospital de la Vall d’Hebron,mentre es valoraven els danysen el local i la caixa de l’escala.Dos dies després, es va calar focen un establiment del carrerSant Marc i es van haver de res-catar quatre persones del seuinterior, intoxicades pel fum.

El dia 21, un jove de 33 anysva intentar suïcidar-se a la Ron-da Guineueta Vella des d’una

9_11 23/12/04 17:15 Página 2

11

altura de cinc plantes i sobre unpati interior. Els Bombers vancol·locar xarxes protectores i unmatalàs inflable mentre dialo-gaven amb ell, però finalmentel jove es va llençar i va patirpolitraumatismes en la caiguda.

Foc al port

El dia 26 cap a les cinc de latarda, es va declarar un incendia la bodega d’un vaixell porta-contenidors de 50.000 tones, dematricula de les Bahames “CMACGM PUGET”, atracat al MollSud del Port. El focus de l’incen-di es va detectar al nivell menyssis de contenidors, que conteniatres contenidors de carbonatdimetílic, codi perill 33. Atesesles dificultats d’accés i les condi-cions de temperatura elevada ifum, es va decidir retirar ladotació de l’interior i fer actuarel sistema fix d’extinció per CO2del vaixell. Després de quatre

⇐ Es va declarar un incendi a labodega d’un portacontenidors de50.000 tones, atracat al Moll Sud

hores, es va seguir amb el confi-nament de la bodega i segellatde les juntes, intensificant ladescàrrega de CO2, aquest copdes de cisterna exterior. 45minuts després, es va deixar unreforç d’autotanc en prevencióde noves incidències. L’endemàes va reprendre la reguarda i esva procedir a actuar per esclariri avaluar la situació, mentrecontinuava activada l’extincióautomàtica amb CO2 del vaixell.

El dia 28, es va accedir al con-tenidor on es va declarar l’in-cendi, situat al nivell menys vuitde la bodega, i es va realitzarl’extinció a través de la projec-ció directa d’escuma. Posterior-ment es va poder obrir la bode-ga i es van retirar els conteni-dors ubicats a l’interior. Fora, elcontenidor afectat es va aïllarper continuar amb l’extinció.Finalment es va concloure el ser-vei amb un bomber intoxicatper la inhalació de fums i amblleus danys a la bodega del vai-

xell. L’endemà, però, es va haverde tornar per extingir amb escu-ma el contenidor del vaixell,que tornava a fumejar.

Al novembre, es va haverd’intervenir en dos accidents detrànsit. El primer es va produir ala sortida 27 de la ronda Litorali va implicar tres camions i unafurgoneta. Bombers de la Gene-ralitat va col·laborar en el rescatdel conductor i l’acompanyantde la furgoneta, que serien tras-lladats a Vall d’Hebron.

En el segon accident, uncamió carregat amb bidons deRegulen K-E va volcar a lamateixa ronda, sortida 18. Elcontingut del vehicle va quedarescampat per les dues calçadesde la via. Alliberat el conductor,es va isar el camió amb la gruaG-3 i es va neutralitzar el vessa-ment amb sorra d’una obra pro-pera. El trànsit es va restablir ales 0h 30’, després que es proce-dís a la neteja de la calçada ambaigua. �

⇓ Un camió carregat amb bidonsde Regulen K-E va volcar prop dela sortida 18, de la ronda Litoral

9_11 23/12/04 17:15 Página 3

D’entre les dificultats dels bombers en les intervencions d’extinció d’in-cendis, cal destacar una no menys important que és el desconeixementd’edificis, instal·lacions o establiments on es pot desenvolupar el sinistre.

12 Prevenció operativa als centres hospitalaris

Als sinistres intervé, –almarge de l’actuaciótècnica de l’extinció iel rescat– el factor

humà, difícilment quantifica-ble, i que es presenta no nomésentre els ocupants o explota-dors dels establiments, sinótambé entre els bombers.

Amb l’objecte de controlarmillor molts d’aquests factors ipoder ajudar conseqüentmenta la intervenció, neix la necessi-

tat d’establir el que podríem de-finir com prevenció operativa,l’acció de preveure i controlarles dificultats especifiques d’ac-tuació que poden presentar-seen les intervencions, planificantaccions alternatives o normals,que s’hauran de traduir en unamillora en la seguretat de lesconstruccions i els seus ocu-pants, així com un millor aprofi-tament tant dels recursos depersonal com del material ambel que s’actua. L’objectiu bàsicde la prevenció operativa passa

per la necessitat de conèixer elsedificis, instal·lacions o establi-ments, segons un ordre de prio-ritats, basat en criteris decrei-xents de major a menor com-plexitat operativa.

Tot això vindrà sotmès a lesespecials característiques cons-tructives, d’ubicació i ús delsedificis, en contrast amb lesnormatives de prevenció d’in-cendis, per ajustar així la inter-venció a l’emergència, a partirde la previsió d’accions diferen-ciades.

Per Joaquim Rochera

⇐ Setmanalment es realitza unavisita des del parc de Vall ‘Hebronper a tots els comandaments

Una ciutat sanitàriaSegons informació facilitada perl’Hospital de la Vall d’Hebron, laseva superfície urbanitzada ésde 126.089 m2, l’àrea construïdatotal dels diferents edificisocupa 204.915 m2 i la llargadade vials a l’interior del recinte és de 2,1 Km. El total de laplantilla ascendeix a 6.367treballadors. L’hospital comptaamb 1.290 llits, i entre elnombre d’altes, visites iurgències del 2.003, van passarper l’hospital l’any passat977.394 persones. Totesaquestes dades donen una ideade la magnitud del recinte. EI

NES DE PREVENCIÓ

12_13 23/12/04 17:17 Página 2

13

L’impacte immediat sobre laciutat es resumeix en diversosaspectes. Per una banda, la mi-llora de la seguretat i, desprésde conèixer els edificis, de qui-nes característiques poden en-tranyar dificultat operativa;també la reducció del risc enconèixer anticipadament algunso la totalitat dels factors que engeneren; el manteniment devincles d’unió entre els explota-dors d’edificis i aquest Servei,per tal de coordinar els plansd’emergència interior; fer-lospartíceps de les especials carac-terístiques dels mateixos i crearuna cultura de col·laboració.

Poc després que el parc de laVall d’Hebron, l’any 2000, va seroperatiu, es van mantenir con-verses amb l’Hospital Universita-ri Vall d’Hebron, i concretamentamb la Unitat de Seguretat, Di-recció de Manteniment i Obres.

Seguint amb els objectius dela prevenció operativa, s’ha es-tablert entre ambdues entitats

un vincle d’unió molt actiu. D’u-na banda la Unitat de Seguretatde l’hospital, dóna a conèixerels plans d’emergència interiorque es van elaborant dels dife-rents edificis, facilitant la infor-mació gràfica continguda en elsmateixos i adaptant-la a les ne-cessitats operatives que aquestServei va suggerint i que, enqualsevol cas, és la que interes-sa per ajudar a la intervenció.D’altra banda, es programenuna sèrie de visites guiades perpersonal de seguretat del ma-teix hospital, en les quals, da-vant la informació gràfica, es re-coneixen els accessos/sortides,els itineraris interiors, els localsde risc, les instal·lacions, en su-

ma, el coneixement del pla d’e-mergència interior.

En una primera fase, tots elscomandaments dels parcs deSant Andreu i la Vall d’Hebronvan ser acompanyats per efec-tuar un reconeixement dels ac-cessos i itineraris del recinte ur-banitzat, així com una primeralocalització de les diferents edi-ficacions. A la vegada, es vaefectuar un reconeixement dela xarxa d’hidrants d’incendisexteriors així com els sistemesd’alimentació de la mateixa.

Actualment se segueix treba-llant en la línia mes concreta deconèixer els edificis exhaustiva-ment. Donada la proximitat del’hospital amb el parc de la Valld’Hebron, és aquest parc el queun cop a la setmana mobilitzaun vehicle amb la seva dotació iefectua la visita guiada, de ma-nera que no es dóna per cone-gut l’edifici fins que la totalitatdel personal assignat als dife-rents torns no l’ha efectuat. �

S’ha establert un vincled’unió i col·laboraciómolt actiu entrel’Hospital de la Valld’Hebron i Bombers

12_13 23/12/04 17:17 Página 3

14

MATERIALS

I EQUIPAMENTS

Ubicat al parc de l’Eixample, el K-5 es mobilitzamitjançant els vehicles portacontenidors J-15 iJ-16. Està indicat per a intervencions de granssinistres com a centre de comandament i centrede coordinació entre els diversos serveis.

El centre de comandamentavançat, fabricat per lamarca ZIEGLER, es vaadquirir a Bombers

durant aquest 2004. El K-5 té unes dimensions de

5,90 metres de longitud, 2,50metres d’amplada, 2,47 metresd’altura i 2,85 metres d’alturamàxima, amb totes lesinstal·lacions. El seu pes total

supera per poc els quatre milkilos.

L’interior del K-5 s’estructuraen dos recintes i armaris diver-sos, on el primer està destinat alcentre de comandament prò-piament dit, amb un interiortancat i ampliable mitjançantzona de treball d’uns dosmetres quadrats; el segon és uncentre de control de comunica-

K-5, el centre decomandament

cions i transmissions, tambéamb interior tancat.

El K-5 també compta ambinstal·lacions exteriors com unpal telescòpic de llums, unaantena desplegable, un genera-dor per a l’alimentació del propicontenidor i un tendall lateraldesplegable. A l’interior, comp-ta amb instal·lacions telefòni-ques, informàtiques, de ràdio,auxiliars i complementàries.

Al K-5 s’ha instal·lat una con-nexió per a telèfon fix sobre lataula central del primer recinte,dos telèfons fixes al segon,equips de transmissió MotorolaGM360 amb micròfons i alta-veus locals per a tres operadorsi connexions de commutaciód’auriculars-mans lliures per asistema de ràdio i telèfon.

També s’ha equipat amb dosconnexions mòdem per als qua-tre ordinadors que pot albergarel centre de comandamentavançat, repartits en el primer iel segon recinte.

El K-5 és el contenidorde centre de

comandament avançati es va adquirir a l’SPEIS

durant aquest 2004

⇓ El K-5 és un contenidor indicatper a intervencions a grans

sinsitres i estructura el seu interioren dos recintes

14_15 23/12/04 17:26 Página 2

15La serra de sabreTot i la recent incorporació al Servei com a einade rescat, la serra HILTI ha resultat un delsmillors complements de les eines hidràuliqueshabituals per a les feines d’excarceració, per laseva polivalència i la seva facilitat d’ús.

La serra elèctrica de sabreestà indicada per a tottipus de talls. És un pro-ducte de la marca HILTI,

tipus WRS 1200 PE. Bombers de Barcelona va ser

el primer servei a Espanya enincorporar aquesta eina al seumaterial de treball, al 2001, ides de llavors ha respostexcel·lentment com a suport deles eines hidràuliques.

Té potència per treballar finsa 1150 w i les seves característi-ques li permeten realitzar tallsd’una profunditat màxima de

35 mm sobre metall, 300 mmsobre fusta i 150 mm en plàstic.

L’eina té una longitud de 60cm, una amplada de 10 cm i unaaltura de 18 cm. La seva propie-tat més destacada és la poli-valència i fàcil maneig. La serrapesa aproximadament 4,5 kg. ABombers de Barcelona, s’utilitzaprincipalment en accidents ambimplicació de vehicles, per tal detallar amb comoditat i rapidesametall i vidre laminat, dos delsmaterials que incorporen enl’actualitat els vehicles en mol-tes dels seves peces. �

⇓ La serra HILTI és un complementindoni per a les eines hidràuliqueshabituals a l’excarceració

Bombers de Barcelonava ser el primer servei aEspanya en incorporaraquesta eina al seumaterial de treball

A banda, incorpora una con-nexió telèfon-fax-impressora-fotocopiadora Samsung SF-5100P i un projector Hitachi de2000 lúmens ANSI.

Entre els aparells de ràdio, alK-5 s’han instal·lat dos emisso-res GM360 per bombers, unaemissora ICOM ICM503 per fre-qüència marina, una per aremolcadors del port, unaICA110 per freqüència aèria iuna del 061.

Aquest contenidor comptatambé amb un repetidor KEN-WOOD, model TK750, i uncomandament de posició del’antena V-VHF, a més de dosaltaveus per a l’amplificació delsenyal de ràdio.

Com a equips auxiliars, al K-5s’hi ha col·locat una pantalladesplegable per al projector iuna pissarra magnètica equipa-da amb imants i retoladors. Elcontenidor també compta ambsistema d’aire condicionat icalefacció. �

14_15 23/12/04 17:26 Página 3

Durant les maniobres d’excarceració, les nostresaccions poden agreujar els danys de les víctimeso causar-ne’n de nous als membres de l’equip.Existeixen, però, uns elements de seguretat perprotegir-nos dels perills que generem.

16

FORMACIÓ

Elements de proteccióen una excarceració

Per poder realitzar les ma-niobres d’excarceracióamb la màxima seguretat,s’han d’utilitzar els ele-

ments de protecció adients, quepodem agrupar en dos gransgrups segons es tracti de pro-tecció dura i proteccions toves.

La protecció dura és unaplanxa de polipropilé amb unaforma adequada a la funció que

ha de desenvolupar, que és lad’interposar-se entre l’eina detall/separació/tracció (serra desabre, cisalla, pinça multiús,pinça separadora, estampidor,etc) i les persones, tant víctimescom personal d’intervenció quees troba a l’interior del vehicle.

La seva funció principal ésevitar la projecció a sobre de lespersones de qualsevol materialque es pugui desprendre violen-tament –com per exemple els

recobriments plàstics del reves-timent interior del vehicle o al-tres elements–, i erigir-se com abarrera física que impedeixi elcontacte directe de l’eina ambla víctima.

La protecció dura es pot uti-litzar també per retirar una víc-tima asseguda al seient delvehicle.

Una vegada retirat el sostretotalment o parcial, la col·loca-ció de dos proteccions dures en-tre el seient i l’esquena de lavíctima facilita la introducciódel tauló espinal, evitant queaquest s’enganxi en algunapeça del vestuari de la víctima,com podria ser el cinturó delpantaló, per exemple.

Una segona classificació d’e-

Per Jordi Asín

⇑ A dalt, una imatge de laprotecció dura usada a l’SPEIS,una planxa de polipropilé

⇐ Aquesta planxa actua com abarrera física entre les eines delsbombers i les persones que estroben a dins del vehicle

16_17 23/12/04 17:34 Página 2

17

lements de protecció agrupales proteccions toves: elementsrealitzats amb plàstic i lona dediferents textures i resistèn-cies que s’utilitzen per prote-gir diversos elements durantel desenvolupament de la inter-venció.

En aquest apartat, trobemles fundes de protecció de mun-tants, el protector d’esclat acci-dental de l’airbag del conduc-tor, la lona per cobrir zones mésàmplies del vehicle i un plàstictransparent de protecció de lavíctima i el tècnic sanitari dinsdel vehicle.

La finalitat de totes aquestesproteccions toves és la de pre-servar la seguretat de les vícti-

mes i dels membres de l’equipd’intervenció, igual que la pro-tecció dura.

Així, les fundes de proteccióde muntants protegeixen lapart tallada dels muntants A, B,C o D, evitant que quedin perfilstallants que puguin produirdanys a les víctimes en el mo-ment de la seva extracció delvehicle o als membres de l’equipd’intervenció durant el desen-volupament de les maniobres.

La protecció de l’airbag delconductor no activat és una fun-da de lona resistent que escol·loca al voltant del conductorsi l’airbag no s’ha activat en lacol·lisió.

D’aquesta manera s’evitendanys personals i es neutralitzal’impacte que podria produiraquest mecanisme de seguretatpassiva en cas d’activar-se acci-dentalment durant les manio-bres d’excarceració.

Per protegir zones més àm-plies del vehicle, com el sostre

una vegada abatut totalment oparcial, o els elements que no espoden protegir amb les fundesde muntants, s’utilitza la lonaespecífica de protecció.

L’últim element indispensa-ble de protecció en l’equip deBombers de Barcelona és elplàstic de protecció de les vícti-mes i el tècnic sanitari. aquestmaterial s’utilitza per cobrir-losuna vegada estabilitzats i abansd’iniciar les maniobres d’excar-ceració. El plàstic evita que lespartícules generades durant lesmaniobres, com les produïdespel tall del vidre laminat delvehicle, puguin caure sobre lavíctima i el company del serveisanitari.

L’ús de tots aquests elementsde protecció descrits contri-bueix a què s’incorporin nousmaterials en les maniobresd’excarceració que garanteixenla seguretat de les víctimes idels membres de l’equip d’inter-venció. �

Els elements protectorsen les maniobres esclassifiquen segons laseva duresa enprotecció dura i toves

La planxa depolipropilè s’interposa

entre l’eina de tall,separació o tracció

i la víctima

⇓ A sota, la lona de protecció dezones més àmplies del vehicle

⇒ La protecció de l’airbag delconductor neutralitzaria l’impactesi s’activés accidentalment durant

les maniobres d’excarceració

16_17 23/12/04 17:34 Página 3

18

els agents de Guàrdia UrbanaAntoni Acosta, de la Unitat del’Eixample; Benito Granados, dela Unitat Nocturna UNOC; iXavier Cavedo, de la Unitat deCiutat Vella.

En aquest sentit, l’agent Gra-nados va començar amb el seutorn de paraula deixant clar queell “personalment mai no haviatingut cap problema i comptavaamb una experiència positiva alrespecte”. Per a l’agent de la

unitat nocturna, el rol del guàr-dia està “prou delimitat”, i entot cas, “els problemes sorgei-xen en assumir rols a la primeraassistència”, quan la GuàrdiaUrbana (GU) ha de valorar quèsucceeix i fins a on ha d’interve-nir abans que arribin els bom-bers. Per tal que els agentscomptin amb la màxima infor-mació per a aquests casos, Gra-nados va proposar augmentarel nombre de simulacres realit-zats conjuntament i per a totala plantilla d’agents com a“mesura molt efectiva per efec-tuar correccions sobre elterreny”. D’altra banda, l’agentposava sobre la taula la necessi-tat de “posar-nos al dia de lesnovetats operatives d’uns ialtres” per poder interveniradequadament. Respecte alssimulacres, el caporal de Bom-bers, Jaume Loscos va aportar aldebat la seva experiència en elssimulacres a escoles on es dema-nava la col·laboració de la Guàr-

Bombers de Barcelona hade treballar en coordina-ció amb la Guàrdia Urba-na en moltes ocasions.

Aquesta relació entre els doscossos municipals i la manera demillorar-la va ser la qüestió pro-posada com a punt de sortidade la vuitena taula rodona de larevista Fahrenheit 451. Aldebat, van participar-hi el bom-ber Sergi Massó, el caporal Jau-me Loscos i l’oficial Pere Roca; i

Els cossos de seguretat i prevenció de l’Ajunta-ment han d’estar preparats per actuar en elsmoments crucials. La manera de treballar lacomunicació per millorar el servei conjunt va serel punt d’arrencada d’aquesta taula rodona.

TAULA RODONA

Bombers i urbanstreballant de la mà

18_21 23/12/04 17:48 Página 2

19

dia Urbana, de la mateixamanera que l’agent AntoniAcosta va recordar l’historiald’actuacions conjuntes en l’àm-bit dels locals de concurrènciapública.

Cavedo va afegir a la conve-niència de realitzar més simula-cres, la necessitat d’incidir en elsserveis operatius i la comunica-ció interna, “per tenir clares lesfuncions d’uns i altres quanintervenim en aquest tipus deserveis i poder facilitar la tascaals bombers”. L’agent va referir-se a un curs formatiu on vaaprendre a diferenciar l’escalade comandaments de l’SPEIS pelcolor del casc, un coneixementque troba “important” a l’horade les intervencions.

El bomber Massó va destacaren aquest sentit un aspecte“bàsic” per als bombers com és“poder treballar amb seguretaten arribar a un servei”. Massóva referir-se a necessitats comels talls de trànsit o impedir a

les persones que traspassin lesbarreres de seguretat, tasquesque, segons el bomber, “no hande fer els bombers sinó la Guàr-dia Urbana”. L’important,segons el caporal Loscos, és“garantir la seguretat de l’equipque treballa en la intervenció”, itot i que declara no haver patitmai cap ensurt amb els com-panys de la GU va insistir que“cal explicar molt bé les coses”.Loscos va remarcar temes con-flictius com els talls de trànsit ales rondes, i un punt clau per alcaporal com és que la GU “trigamés ara en arribar que fa untemps”.

La posada en comú d’aques-ta problemàtica en l’arribada al

lloc del sinistre d’uns i altres, vaacabar en la conclusió per partde tots els assistents que potsercaldria millorar els procedi-ments d’avís, tot i que en princi-pi, com indicava el bomber Mas-só, “la coordinació és bona”. Elmateix membre de l’SPEIS vaassenyalar un “excés de zel enl’obtenció de dades en un sinis-tre per part de la Guàrdia Urba-na”.

En el debat, es va plantejarcrear un altre tipus de canal peral traspàs d’informació necessà-ria en els informes d’ambdóscossos, però es va arribar a laconclusió que la majoria devegades la urgència d’identifi-car els implicats en un accidento un sinistre no permet retardarel traspàs de dades. El que sí vaquedar clar, però, és que laGuàrdia Urbana ha de marcarmolt més la diferència entre latasca principal, que és atendrela situació d’emergència, i lasecundària, que és obtenir

⇐ La primera taula rodonaconjunta entre Bombers i laGuàrdia Urbana es va celebrar alparc de l’Eixample de l’SPEIS

Tots els assistents vanexpressar que seriaconvenient millorar elsprocediments d’avís encasos d’emergència

Les claus del proper debat

El tema proposat per a la pròxima taula rodona de la revistaFahrenheit 451 serà “La prevenció a Bombers de Barcelona”. Aldebat, es reflexionarà sobre qüestions com les següents:- Creus que és suficient, poca... la prevenció, a Bombers deBarcelona?- Com es podria millorar?- Coneixes la feina dels tècnics de prevenció del nostre Servei?Si esteu interessats a participar, podeu adreçar les vostresopinions, suggerències, comentaris i/o propostes de participació al’adreça de correu electrònic mradresa@mail.bcn.es o bé al nuclide formació, al parc de l’Eixample.

“L’important –segons elcaporal Loscos– ésgarantir la seguretat del’equip que treballa enla intervenció”

18_21 23/12/04 17:48 Página 3

20

TAULA RODONA

dades; i per tant administrar laseva paciència i esperar que l’e-quip de bombers doni per fina-litzat el servei o la situació deperill més imminent per podertraspassar la informació de quèes disposi amb seguretat.

Perímetre de seguretat

Per a l’oficial Pere Roca, “aju-da molt que la Guàrdia Urbanaarribi als llocs abans que Bom-bers” fet que, segons els bom-bers presents a la taula, “no esdóna últimament, en perjudicide la nostra seguretat”, com vaaclarir Roca. El membre de Bom-bers va exemplificar aquesta cir-cumstància amb dos sinistressucceïts en l’últim mes, a unhotel prop de la ronda SantPere i una explosió de gas al dis-tricte de Ciutat Vella –on preci-sament el guàrdia va resultarferit per la explosió-. En aquestpunt, els urbans van escudar-se

en la diferència de l’organitza-ció dels dos cossos, ja què elsbombers es troben al parc a l’es-pera de sortides concretes, men-tre que la Guàrdia Urbanapatrulla i distribueix els seusefectius per la ciutat i no actuaexclusivament a requeriment.

És important remarcar tam-bé l’augment de les trucadesrebudes per part de les centrale-tes d’emergències, tant de laGuàrdia Urbana com de Bom-bers, amb la popularització deltelèfon mòbil, que permet tru-car des de qualsevol lloc i enqualsevol moment.

Roca va insistir en el concep-te que “els bombers necessitenespai quan van a un servei”. L’o-ficial, a més, va preguntar sobrela prioritat de la central de laGuàrdia Urbana a l’hora de tru-car al 061 o a Bombers i JaumeLoscos va queixar-se del proble-ma del retard en l’avís a Bom-bers quan es troben personesatrapades en un accident de

trànsit, per exemple. A la taularodona també es va debatresobre la problemàtica de comp-tar amb persones no qualifica-des en les centraletes de rebudade trucades d’emergència, fetque retarda la distribució deserveis d’urgència, segons els

assistents. Roca va remarcar elsexemples d’Alemanya i RegneUnit, on s’ha abandonat el pro-jecte de número únic d’e-mergències, tot recordant que“qui surt beneficiat és el ciu-tadà i per això hem d’anar mini-mitzant dants i perfeccionant elnostre model assistencial”. Perfer-ho, va afegir l’oficial, “caltreballar amb la màxima coordi-

El debat va abordar laproblemàtica de nocomptar amb personalqualificat a lescentraletes de trucades

⇑ Benito Granados, de la Unitatnocturna UNOC

⇑ Xavier Cavedo, de la Unitat deCiutat Vella

⇑ El caporal Jaume Loscos

18_21 23/12/04 17:48 Página 4

21

nació”. En aquest sentit, l’agentAntoni Acosta va opinar sobrela formació dels guàrdies que“es traduiria en una col·labora-ció més eficaç”.

Protocols

Respecte a l’establiment deprotocols d’actuació conjunta,l’agent Cavedo va considerar“negatiu un excés de protocols”i va advocar per la formacióen lloc de la intensificació deprotocols. Granados va reforçarl’opinió del seu company dema-nant protocols en el sentit de“plans de treball o pautes”. Ésnecessari formar el guàrdies peractuar en determinades situa-cions sense entorpir la feina delsbombers i alhora facilitant elseu accés i el desenvolupamentde la seva tasca. L’oficial Rocava declarar que confia més enla informació que li propor-ciona un agent en un sinistre

que en la d’un veí i va insistiren la necessitat d’establir “unperímetre de seguretat prouampli per garantir la seguretatde l’equip de bombers que hitreballa”.

En aquest sentit, l’agent Gra-nados va declarar sentir-se “pri-vilegiat” perquè tots dos cossosformen part de la mateixaadministració i això “ha de faci-litar acords i coordinació”.

Per a l’agent, la manca decoordinació en els serveis d’e-mergència és crítica i per això vademanar incloure en el progra-ma de formació continua unmòdul sobre aquestes actua-cions conjuntes. Cavedo vaassenyalar la conveniència quefos “un bomber qui impartísaquest mòdul, per aprendrenocions bàsiques però impor-tants”. Roca va reforçar aquestaopinió asseverant que “commés preparat estigui el policiaque està al carrer, més proble-mes solucionarà”. �

El model Barcelona i elsMossos d’Esquadra

L’oficial Pere Roca i l’agentAntoni Acosta van abanderarel debat sobre la coordinacióamb el desplegament definitiua Barcelona dels Mossosd’Esquadra. Segons Roca,aquests no compten ambl’experiència de la GU en lacoordinació en emergènciesamb l’SPEIS. Acosta espera queel desplegament de mossos“simplifiqui les coses”.L‘oficial de Bombers varemarcar com de difícil ésvalorar en una primera trucadala magnitud de l’accident o elfoc, i va lloar el “modelBarcelona” d’atenció a lesemergències, “que implicaestar a prop del ciutadà,arribar ràpid i amb efectius”.Segons l’oficial, aquest model“ens ha aportat molt èxit i, pertant, si va bé hem d’intentarque vagi millor”.

⇑ L’oficial Pere Roca ⇑ L’agent Antoni Acosta, de laUnitat de l’Eixample

⇑ El bomber Sergi Massó

18_21 23/12/04 17:48 Página 5

22

La seva tasca principal és lade gestionar les incidèn-cies aparegudes en elsparcs de Bombers, així com

vetllar pel compliment dels ter-minis i requisits en els procedi-ments d’obres i les instal·lacionsdel Servei.

De fet, ells són uns dels prin-cipals beneficiats de la moder-

nització del sistema de gestiód’incidències amb l’aplicaciócreada per l’IMI amb col·labora-ció amb Sistemes Informàtics,per al sistema actual de correuelectrònic Lotus Notes, en fun-cionament des del passat juny.

Ferran Valdueza, com a res-ponsable de l’Oficina Tècnica, ésqui rep els correus d’incidències

i s’encarrega de gestionar la se-va solució amb l’empresa demanteniment que pertoqui encada cas. Així, per exemple, si elmecanisme d’apertura d’unaporta del parc de Llevant s’es-patlla, la queixa arribarà a Val-dueza, que informarà la empre-sa amb qui Bombers té acordatel manteniment de les portes. Apartir d’aquell moment, des del’Oficina de Manteniment esfarà un seguiment de la incidèn-cia per tal de donar-li solució elmés ràpidament possible i su-pervisar el treball de l’empresaexterna.

Igual succeeix amb els pro-

L’Oficina Tècnicade Serveis GeneralsFerran Valdueza, juntament amb Jordi Vera i, demanera eventual, Ana Maria Jiménez, són elsmembres de l’Oficina Tècnica i el departamentde Manteniment i Obres, emmarcat dins de Ser-veis Generals de Bombers de Barcelona.

PERSONAL DE GESTIÓ

22_23 23/12/04 17:53 Página 2

23

blemes i avaries als sistemes decalefacció, les fuites d’aigua, sa-nitaris, i en general totes aque-lles incidències que afectin lesinstal·lacions de Bombers.

Manteniment i obres

De l’Oficina Tècnica en de-pèn també el departament deManteniment i Obres, on hi tre-ballen més específicament Jordi

Vera i, amb un conveni de col·la-boració universitari, Ana MariaJiménez. Ells s’encarreguen desupervisar les obres que es rea-litzen en les instal·lacions deBombers, com a enllaços internsdurant la preparació del plec decondicions, el procés de conces-sió i posteriorment el control dequalitat i terminis.

Valdueza i Vera, en aquestsdos departaments, són dos delsconeixedors més profunds de la

realitat de les instal·lacions aBombers. D’ells en depèn la re-solució àgil de problemes i ensón la principal font a l’hora deconsultar l’estat dels equipa-ments i de plantejar-ne la sevarenovació.

Des d’aquests departaments,s’han tramitat durant el 2004–fins a final de novembre– mésde 500 incidències, i s’esperaacabar l’any amb prop de 600sol·licituds tancades. �

Fins al novembre, al’Oficina Tècnica s’hantramitat 500 incidènciesi s’espera arribar a 600per a finals d’any

⇐ L’Oficina Tècnica rep un volumd’unes 600 incidències l’any

⇐ D’esquerra a dreta: FerranValdueza, Ana María Jiménez iJordi Vera

22_23 23/12/04 17:53 Página 3

24

El primer antecedent d’a-jut humanitari al Came-run per part dels bomberscatalans el trobem l’any

1994, quan una caravana for-mada pels companys SalvadorPrats i Manel Tomàs, tres bom-bers d’Andorra i dotze de la Ge-neralitat de Catalunya va viatjara la població de Logbikoy perequipar un centre sanitari ges-tionat per un metge català ambun sistema d’aigua potable.

Aquest va ser un dels projec-tes més visibles de la Fundacióde Bombers de Catalunya SantJoan de Déu. Ja en aquesta ac-

ció, Josep Lluís Fernández, ca-pellà dels cossos de bombers ca-talans, va jugar un paper impor-tant.

Aquest capellà bomber expli-ca l’origen de la seva vocacióper ser bomber, sorgida arrand’un incendi viscut a la casa pa-terna amb cinc anys. Fernándezrecorda sobretot la imatge d’unbomber destrossat per l’esforç,que va voler seure en una cadi-ra carbonitzada, després d’apa-gar el foc, i va caure en l’intent.D’aquella imatge d’infantesa vanéixer la motivació per crear ungrup de bombers voluntaris a

Gelida als anys 60 –que va rebreformació precisament dels Bom-bers de Barcelona–, i d’aquí lesseves posteriors participacionsen les gestions per crear ungrup de bombers supramunici-pal, el Cos Provincial de Bom-bers Voluntaris. El capellà, queparticipa de les celebracions re-ligioses i oficials de l’SPEIS, esdeclara molt orgullós d’havercontribuït humilment a la for-mació de la xarxa de cossos pro-fessionals de bombers a Cata-lunya i destaca la labor delsbombers voluntaris, per a ell,“l’inici dels professionals”.

La solidaritat a BombersJosep Lluís Fernández és el capellà que col·labora activament en les ac-cions solidàries dels bombers amb Camerun des de fa més trenta anys. Al’SPEIS ha estat l’enllaç de l’ACE per finançar un dispensari a Bakou.

Un bomber capellà Fa 32 anys que treballa com acapellà i 33 que col·labora ambel Camerun. Tot i reconèixer lapeculiaritat de la seva situaciócom a capellà dels bombers dela Generalitat i Barcelona,assegura que la seva és unafigura “normal” en altrespaïsos, on exerceixen tambéde psicòlegs i personald’assistència a bombers ifamília. Al 1972 es va ordenarcapellà, amb la condició depoder seguir treballant aCamerun, un país amb el qualja tenia vincles. Des de llavors,són nombrosos els actesreligiosos que ha oficiat per alsbombers i els seus familiars. Isembla que encara li’n quedenper a molts anys més.

COOPERACIÓ I

SOLIDARITAT

24_25 23/12/04 17:56 Página 2

25

⇓ La col·laboració amb Kentajapermet assistir més de 80 nens

Aquest bomber amb més de46 anys de professió, va decan-tar-se per la professió religiosaal 1972. Durant tots aquestsanys, ha format algunes perso-nes en la vocació cristiana; unad’elles és rector i fundador del’Associació Kentaja, precisa-ment la mateixa entitat ambla qual col·labora Bombers deBarcelona.

L’any 2000, l’ACE va iniciaruna relació d’ajut amb aquestaassociació, amb l’objectiu d’aju-dar l’ONG en l’acollida d’infantsi joves amb dificultats d’ordre fí-sic, mental, social o desestructu-ració familiar.

Des de Bombers es va treba-llar en el projecte d’equipar undispensari independent de laxarxa pública a Bakou, també alCamerún.

Aquesta capital de comarcaes troba al bell mig de la selva,a uns 15 km de distància dequalsevol altra població. En de-tectar algunes limitacions del

seu dispensari públic, va sorgirla idea d’equipar un altre centrecomplementari per reforçar laxarxa sanitària del lloc. Bombersde Barcelona, a través de l’ACE,va recol·lectar diners arran de la

participació de l’associació endues fires d’abril, l’organitzaciód’un espectacle “Full Monty” iun mercat ambulant a Santa Co-loma de Gramenet, aportacióamb la qual es va poder cons-truir l’estructura del nou dis-pensari.

Fernández va coordinar al-tres donacions, com la de trentallits mecànics en desús dels hos-pitals barcelonins; material sani-tari, incubadores, elements de

quiròfan, un vehicle conteni-dors i una ambulància.

Amb tot aquest material esva poder equipar el nou centred’atenció sanitària, que treballaja en col·laboració amb el dis-pensari públic a Bakou.

Actualment, Fernández par-ticipa en la col·laboració entreel Col·legi d’Infermeria de Bar-celona i els centres sanitaris deCamerun en el programa “Éspossible construir junts” perpossibilitar als estudiants infer-mers aprofundir en un stagepràctic en coneixements sobremedicina tropical apresos en unmòdul formatiu específic.

D’aquesta col·laboració, desde l’any 2000, Fernández desta-ca els beneficis per als ciutadansbarcelonins, que reben unaatenció mèdica de qualitat en eltractament de malalties tropi-cals, però també l’experiènciahumana per als estudiants enpràctiques i per a la poblacióautòctona. �

El capellà Fernándezparticipa en un projecteformatiu entre elCol·legi d’Infermeria iels centres de Camerun

⇓ Bombers va col·laborar en laconstrucció d’un dispensari a

Bakou, Camerún

Josep Lluís Fernándezés bomber en actiu desde fa més de 46 anys icapellà des de fa propde 32 anys

⇐ Josep Lluís Fernández és capellàdels bombers a Barcelona i laGeneralitat

24_25 23/12/04 17:56 Página 3

26

AL MARGE

Abans dels anys vint delsegle passat existia unServei Mèdic en el Cosde Bombers. Estava

composat per un metge i unpracticant, que possiblement te-nien les mateixes funcions quedurant els anys cinquanta. Lla-vors, el metge del Servei Sanita-ri era Julio del Molino, destinata Bombers pel Decanat Mèdicde l’Ajuntament de Barcelona.Teòricament les seves funcions

es limitaven a exercir la sevaprofessió amb els membres delCos: consultes senzilles i deriva-cions o consells en casos com-plexes a d’altres serveis mèdicsmunicipals o opcions privades.

Pel que fa a la seva com-petència en les actuacions i sor-tides de Bombers, Del Molinohavia de fer acte de presènciaallà on acudien els bombers per-què s’havia produït un accidento existia el perill imminent deproduir-se, independentmentdel dia i l’hora que això succeís.

El fet de no estar destinat per-manentment al parc, retardavasovint la seva arribada al llocsol·licitat, que es produïa quanels lesionats ja havien estat eva-cuats. Precisament va ser aque-lla organització horària la queva evidenciar la necessitar decomptar amb més personal sani-tari per al Cos.

Ateses les circumstàncies, eldoctor del Molino va considerarque seria bo per al servei crearun servei sanitari dins del propicos de Bombers, tal com ja es

⇐ En l’actualitat, les ambulàncies ivehicles d’assistència es trobenequipats amb el material sanitarinecessari per a una atenció bàsica

Petita història delsserveis sanitaris a BombersEls antecedents del Servei Sanitari es remunten a abans dels anys 20 del s.XX. A partir de 1950 es requerien més assistències en sortides i el respon-sable mèdic a l’època va apostar per reforçar el departament a Bombers.

Per Agustí Pech

Es va formar un grupde bombers ambconeixements mèdicsper atendre in situ elsferits i els bombers enles intervencions

26_27 23/12/04 19:05 Página 2

27

⇓ A baix, una imatge del primervehicle convertit en ambulància aBombers de Barcelona

feia a molts altres col·lectiusd’altres països, tot i que a Es-panya no s’havia proposat mai.

El Servei Sanitari encara noexistia com a tal però Bomberscomptava ja amb un dispensariequipat, construït pels mateixosbombers, segons els seus oficis(construcció, pintura, fusteria,etc.). L’any 1929, a més, es vaadaptar un vehicle del serveicom a ambulància del Cos. Jomateix vaig participar en la re-conversió del furgó en dispensa-ri i ambulància. Fins i tot el vehi-cle es feia servir com a furgód’eines i material pel Servei.

El context històric

La conjuntura històrica, ambun creixement exponencial dela indústria i la construcció, vadesbordar en poc temps l’abastde la previsió en matèria de pre-venció i seguretat laboral a l’è-poca. El nombre d’incendis aug-

mentava de manera considera-ble i, conseqüentment, els feritsi morts per causa del foc. Totaixò va propiciar que Julio delMolino considerés la possibilitatd’atendre aquelles víctimes enel lloc mateix de l’accident o si-nistre, i el va impulsar a formarun grup de bombers amb conei-xements sanitaris per a una pri-mera atenció in situ i per poderrealitzar correctament els pos-teriors trasllats de ferits a cen-tres hospitalaris. La formació vadonar uns resultats molt satis-factoris: deu d’aquells bombersvan aconseguir posteriormentla titulació de practicant.

La creació d’aquest grup varespondre en un primer mo-ment a la idea d’atendre elspossibles lesionats dels Cos. Im-mediatament, però, es va cons-tatar que l’atenció s’havia deprocurar a tot aquell qui ho ne-cessités, segons criteris de gra-vetat i urgència. Tanmateix, lafunció dels practicants dins del

Cos no tenia consistència jurídi-ca. Bombers no tenia previstauna plantilla amb practicants iper altra banda, el Decanat Mè-dic Municipal no estava gens in-teressat en acollir un grup de sa-nitaris fora de la seva direcció.Per aquest motiu, els sanitaris aBombers van exercir durant 25anys sense cap reconeixementfuncional ni jurídic.

Un quart de segle després, esva reconèixer aquell primergrup de titulats. En aquell mo-ment Del Molino ja havia mort ise n’ocupava del servei el Dr.Cortés. Amb el reconeixementde categoria van arribar les mi-llores dels recursos i de les retri-bucions del personal.

Mirant enrere, em sento or-gullós d’haver estat dels primerssanitaris titulats dins dels cossosde bombers de tot Espanya. Defet, Bombers de Barcelona vatenir les primeres ambulànciesassistides de l’Estat. Després nai-xerien el 061 i el SAMU. �

El Servei d’AmbulànciesMunicipalsSegons Agustí Pech,possiblement per les mateixesdates de la creació del ServeiSanitari de Bombers deBarcelona, l’SPEIS va tenirl’oportunitat de fer-se càrrecde la gestió del serveid’Ambulàncies Municipals.Bombers comptava ambpersonal format i recursos peral transport i l’assistènciadurant les 24 hores del dia i totl’any. Personalment, Pechopina que si no es va portar aterme aquesta decisió, va serper no posar-se d’acord en el“color” de les ambulàncies.

26_27 23/12/04 19:05 Página 3

28

EL CAU DEL JUBILAT

Darrere del monument que recorda als bombersde Barcelona morts en acte de servei per vetllarper la seguretat dels ciutadans hi ha la històriade l’esforç de Josep Martí i Bòria, xofer de bom-bers i membre important del Cau del Jubilat.

In memoriam

Tot aprofitant l’acte delliurament de les meda-lles d’or de la ciutat quel’Ajuntament de Barcelo-

na oferia als bombers el 1964per una actuació destacada, elxofer de bombers Josep Martí iBòria va sol·licitar a l’Adminis-tració que s’esculpís una estàtuaen memòria dels companysmorts en acte de servei durantels últims anys.

Aquest va ser l’inici d’unacroada personal i col·lectiva,liderada per aquest jubilat, per

aconseguir instal·lar un monu-ment de reconeixement alsbombers desapareguts en actede servei.

Gràcies a la col·laboració deRàdio Nacional d’Espanya(RNE), que va organitzar junta-ment amb bombers una recolli-da de signatures a Les Ramblespromonument, el Cos va acon-seguir que Torres Càceres, regi-dor ponent del Servei d’Extinciód’Incendis a l’època, donés l’a-provació per a la creació de l’an-helada estàtua.

Els Bombers de Barcelonavan haver d’esperar tres anysper veure creada l’estàtua. Lafigura l’havia fabricada ambpedra un expert marmolista ihavia estat esculpida per Sebas-tià Badia, deixeble de ManoloHuge, amb la referència de dosmodels naturals. Així, el 26 degener de 1967, va estar enllesti-da l’estàtua en record dels seuscompanys morts en servei pelsciutadans de Barcelona. A l’actede presentació van assistir l’al-calde i alguns regidors, entred’altres autoritats.

Un cop aconseguida l’està-tua, Martí i Bòria va començar alluitar perque aquest símbol delCos de Bombers de Barcelonaesdevingués un monument.Segons el jubilat, per a aixòcalia la incorporació d’una placacommemorativa que elevésl’estàtua al rang de monument.

Martí, molt vinculat a la cre-ació del Cau del Jubilat, va uti-litzar aquesta associació com a

⇐ El 26 de gener de 1967 va estarenllestida l’estàtua als bombersmorts en acte de servei

⇓ L’estàtua va adquirir laconsideració de monument ambaquesta placa conmemorativa

28_29 23/12/04 19:09 Página 2

29

plataforma per encetar unacampanya promonument, quecomençaria el dia del patró de1998, amb l’ajut de l’ACE i delseu secretari Josep Amuna-tegui. Un grup nombrós debombers jubilats i en actiu s’hivan unir i van decidir aportar siseuros cadascú per tal de subven-cionar la placa per a l’estàtua ala memòria dels companysmorts en acte de servei.

D’altra banda, l’AgrupacióCultural i Esportiva –amb la qualMartí i Bòria també estava moltrelacionat–, va facilitar la placade bronze realitzada per unafundició del Poble Nou, en for-ma d’agraïment a Bombers deBarcelona pel seu gran treballdurant tots aquells anys.

Un cop aconseguida la placaamb la inscripció corresponent,quedava per resoldre on trobarla pedra per incrustar-la. En unprimer moment es va pensar enuna pedra de Montserrat, peròles negociacions amb els res-

ponsables eclesiàstics no vanfructificar i finalment, la pedraes va haver de portar de Collba-tó, un indret on els membres deCau acudien sovint en les sevesexcursions.

La pedra donada es va podertransportar amb un cotxe debombers amb l’ajut d’algunsbombers interessats.

Així, el monument que recor-da als bombers morts en acte deservei per la ciutat de Barcelonava ser inaugurat el 8 de març de2000 per l’actual alcalde de Bar-celona, Joan Clos, en un acteoficial celebrat amb la presènciad’altres companys del Cau delJubilat.

El monument alsbombers morts en actede servei es va poderinaugurar finalment el8 de març de l’any 2000

Un cop finalitzada la cam-panya per aconseguir el monu-ment, es va obsequiar amb unpresent a tots aquells quehavien col·laborat en la sevaconstrucció, de la mateixa ma-nera que es va oferir un petitdetall a les vídues dels bombersrecordats.

Martí i Bòria rememora ambespecial agraïment els ajutsrebuts del regidor Torres Càce-res, “sense el qual no haguésestat possible aquest monu-ment”. Segons el jubilat, des dela inauguració de l’estàtua pri-mer, i monument després, haesdevingut un punt de trobadai un símbol de l’entitat i el serveide Bombers de Barcelona adiferents celebracions. Entreelles, destaca l’ofrena floral rea-litzada de manera conjunta perBombers de Barcelona, GuàrdiaUrbana i Policia Nacional com ahomenatge als membres de for-ces de rescat morts als atemp-tats de Nova York, l’11-S.�

⇓ Josep Martí i Bòria durant unacte de reconeixement al 2003

⇒ A la dreta, els companys delServei durant els treballs

d’escultura de la placa per almonument

28_29 23/12/04 19:09 Página 3

30

ACTIVITATS

Ja portem 10 anys i s’ha convertit en un clàssichabitual a principis d’any a Bombers. Arrenca ladesena estada d’esquí, enguany prevista durantla setmana del 9 al 14 de gener, amb condicions ipreus especials per als membres de l’SPEIS.

Preparats per a lasetmana blanca

Bombers de tot l'Estat par-ticipen en consolidar idonar nom a la trobadalúdicesportiva on es tro-

ben els bombers amants de l'es-quí alpí. Ja comptem amb uns300 companys i familiars preins-crits. Cada convocatòria milloraen qualitat i participació grà-cies al treball que comença l’úl-tim dia d'estatge, copsant l'opi-nió i grau de satisfacció delsassistents.

Enguany celebrem el desèaniversari i hem contactat ambIntersport, especialista en mate-rial esportiu, per tal que se sumia l'estatge i col·labori amb l'ACEper millorar l'estada. Esperemque aquesta col·laboració es esconcreti en accions que facincréixer més la nostra setmanad'esquí a Baquèira Beret per aBombers.

Com sempre us esperem atots amb una bona esquiada. �

⇐ Intersport col·labora amb l’ACEen la desena setmana blanca

Estada perescaladors al Pedraforca

Del 13 al 19 de setembre, laSecció de Muntanya del’Associació Cultural i

Esportiva ACE de Bombers deBarcelona va organitzar unaestada per escaladors al RefugiLluís Estasen del Pedraforca.

Durant aquests dies, els afi-cionats als esports de muntanyavan poder realitzar diferents iti-neraris d’escalada a les vies clàs-siques de la Cara Nord delPedraforca.

A l’estada, hi van participarels bombers Joan Pagès, ToniNúñez de Prado, Víctor Dobaño,Joan Carles Mompel, RaúlLópez, Raúl Espinosa i FrancescRos. Van acompanyar-los elscompanys Montse Servià iRoger Marsal. �

⇓ Una imatge de l’escalada alPedraforca

30_31 23/12/04 19:12 Página 2

31

⇒ Els companys de la SeccióCiclista de l’ACE, a Menorca

Els dies 22, 23 i 24 d’octubre, un grup de ciclistesde la Secció de Ciclisme de l’ACE van desplaçar-se a Menorca per participar a la quarta edició dela Volta Cicloturista a Menorca, una prova con-vertida ja en cita ineludible per als cicloturistes.

En aquesta prova, clàssicadel calendari cicloturistanacional, hi han col·labo-rat enguany figures com

Abraham Olano, Iván Mayo iEneritz Ituirriaga, que han com-partit els quilòmetres amb laresta de participants.

La primera etapa, el 23 d’oc-tubre, es va dedicar a un estira-ment de cames després del viat-ge, amb sortida a Maó i recorre-gut per la zona del Far Favaritx.El segon dia, es va realitzar un

itinerari per la totalitat de l’illaen 17 km, recorrent Ferreries,Citadella i Cala Galdana per tor-nar a Maó de nou. Però l’etapamés dura s’esperava el dia 24.Malgrat tenir només 65 km derecorregut, aquesta comptavaen el seu itinerari amb l’escala-da a Monte Toro, amb pendentsde fins al 13%. Finalitzada laprova, els assistents van feli-citar l’organització per l’atencióoferta als més de tres-cents par-ticipants d’aquesta IV Volta. �

Cloenda dela temporadaciclista

Amb la clàssica cronoesca-lada a l’Arrabassada es vatancar la temporada

ciclista de la Secció de Ciclismede l’ACE. La prova, celebradacada any en memòria del com-pany ciclista Jaime Pérez, la vaguanyar en aquesta ocasió elbomber Joan Carles MompelSerrano.

La nova temporada arren-carà al febrer de 2005, amb sor-tides setmanals d’entrenamentper afrontar amb certes garan-ties els principals esdevenimentsde l’any. Els membres de l’ACEesperen la màxima participació ique entreneu amb força permantenir i superar la línia d’è-xits que fins ara acumula la Sec-ció de Ciclisme. �

IV Volta Cicloturistaa Menorca

30_31 23/12/04 19:12 Página 3

32

FLAMARADES Nadal 2004

Josep Guinovart felicita les festes als bombers

Enguany, Josep Guino-vart, pintor i gravadorreconegut internacio-nalment, ha tingut la

generositat de crear i dedicar

desinteressadament una obraen exclusiva per als Bombers deBarcelona, amb motiu de lesfestes nadalenques del 2004.Com ja s’ha convertit en tradició

Protecció Civil s’incorpora a l’SPEIS

⇐ Josep Guinovart és enguanyl’artista que felicita les festesnadalenques a Bombers

La Direcció de Serveis deProtecció Civil, fins almoment adscrita a laGerència del Sector de

Seguretat i Mobilitat, s’hasuprimit.

Les seves funcions i recur-sos han estat assignats a laDivisió de Prevenció delServei de Prevenció, Extinciói Salvament (SPEIS).

Aquesta assumpció defuncions de la Direcció deServeis de Protecció Civil perpart de la Divisió de Preven-ció de Bombers de Barcelona

del Nadal a Bombers, se n’haeditat una sèrie limitada de milreproduccions numerades.Guinovart ha creat una litogra-fia en colors groc, vermell, blau,blanc i marró amb el missatge“Quan erem petits els bomberseren els nostres poetes i ara degrans són escultors d’aiguadesarmats”. La seva obra sesuma a les iniciatives del 2002 i2003, on Xavier Mariscal i Anto-ni Tàpies van felicitar l’any nouals membres de Bombers deBarcelona amb obres exclusivesi dedicades. �

El dia 3 de gener tindrà llocel tradicional lliurament decartes als Reis Mags al parc

de Bombers de Barcelona situata l’Eixample. L’acte comptaràamb la presència dels “Gegantsdel Poble Sec” i s’amenitzaràamb una xocolatada ambdonuts regalats per la conegudamarca. Atesa la gran participa-ció de nens registrada els últimsanys, enguany s’ha augmentatel nombre de berenars i s’hapreparat l’assistència d’un ninotde l’empresa Mac-Donald’s, queportarà regals per als infants.Els assistents rebran també pre-sents cedits per l’empresa Agfa icaramels de la Caixa. �

ha comportat també, amb data17 de novembre del 2004, el seucanvi de denominació.

A partir de la data esmenta-da del passat mes, la divisióde Bombers de Barcelona pas-sa a denominar-se oficialment“Divisió de Protecció Civil iPrevenció”.

El membre de Bombers deBarcelona, Jesús MartínezViejo, al capdavant de la divisió,ha estat proposat com a repre-sentant de l’Ajuntament deBarcelona en la Comissió deProtecció Civil de Catalunya. �

32_33 24/12/04 08:15 Página 2

33

Guardonats a VideofuegoEls dies 27, 28 i 29 d’octubre

es va celebrar a BadajozVideofuego 2004, una nova

edició del certamen internacio-nal de vídeo sobre incendis queva començar al 1987. En el marcde Videofuego es van organit-zar unes jornades tècniquesd’interès, al voltant de temescom els atemptats terroristes del’11 de març a Madrid i la reper-cussió psicològica de catàstrofesd’aquest tipus; la formació a dis-tància aplicada als serveis d’ e-mergència, utilitzant tot el po-tencial de les noves tecnologiesi l’educació pública sobre “res-posta a les emergències”. A l’ac-te van ser guardonats amb una

menció especial els bombers deBarcelona Juan Diego Cabello,Antoni Pérez i Antonio Jiménezper la seva participació en unprograma multimedia sobre elcinturó d’intervenció. En repre-

sentació del Servei també vanassistir Rafael Álvarez (Cap delCECOB), Pilar Pulgar (Cap delstècnics sanitaris), Pere Martínez,i els tècnics de prevenció PereMartínez i Ricard Huertas. �

Els cotxes de Bombers a la revista Clàssic

El número de tardor de larevista Clàssic, la novarevista del Clàssic MotorClub del Bages, oferia a

les seves pàgines principals un

ampli reportatge sobre els ve-hicles de Bombers de Barcelo-na. Sota el títol “Los bomberosson siempre apreciados, suscoches también”, Clàssic publi-

cava una peça sobre la histò-ria dels vehicles antics del Ser-vei amb dades i fotografieshistòriques proporcionades perBombers de Barcelona. �

⇐ Una imatge i la portadapublicades a la revista Clàssic

32_33 24/12/04 08:15 Página 3

34

L’ICEBERG

Per David Zapater

34 24/12/04 08:17 Página 2

35 24/12/04 08:18 Página 1