josÉ manuel pÉrez rodrÍguez, tècnic … · web viewno s’aprecia cap retorn econòmic visible,...

Àrea del TerritoriServei de Medi Ambient

Data: 28/3/2014Exp. Gral.: Exp. Tipus:Assumpte: Participació com AP afectada

al PDU del Circuit de velocitat Barcelona - Catalunya.

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx, tècnic municipal de medi ambient, en relació amb la presentació d’aportacions envers l’aprovació provisional del PDU del Circuit de Velocitat Barcelona - Catalunya,

INFORMO:

1. Que el dia 18/3/2014, aquest Ajuntament va rebre via EACAT el document “Consulta a ens locals. Consulta sobre Pla Director Urbanístic. Pla Director Urbanístic del Circuit de velocitat de CAT-BCN” (E/000048-2014).

2. Que per tant passo a realitzar les següents aportacions amb respecte de l’abast que ha de tractar el ISA definitiu d’aquest PDU.

Consideracions generals:

3. Que en data 24/01/2014 vaig redactar un informe envers les afectacions ambientals del Circuit de Velocitat Barcelona – Catalunya que va ser lliurat per la Regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat d’aquest Ajuntament al delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Barcelona. Aquest informe, que passo a transcriure a continuació, serveix perfectament per enquadrar la problemàtica general ambiental del Circuit:

“INFORMO:

Antecedents

1. Que el Circuit de Catalunya, des de la seva inauguració, ha estat un emissor de soroll considerable sobre els municipis situats a les seves rodalies, entre d’ells el de Montornès del Vallès.

2. Que aquestes emissions de soroll es donen, no només per la F1, sinó pel normal funcionament de la instal·lació durant l’any, incloent entrenaments, proves esportives, lloguers, tandes, etc. Molta part d’aquesta activitat forma part del funcionament de la instal·lació com a activitat econòmica i per tant no sol figurar als calendaris esportius oficials.

3. Que, la determinació o no del compliment o incompliment dels nivells d’immissió de soroll a diferents llocs, hores, dies, etc., mitjançant estudis teòrics o amb mesures reals, amb conclusions i determinacions que sempre son discutibles i interpretables donada la complexitat dels mateixos i la enorme variabilitat de les condicions ambientals canviants a cada moment, no deixa d’implicar que, a la realitat, existeixen unes puntes i crestes de soroll molt altes, que poden arribar inclús a valors de més de 80 i 90 dBA.

4. Que aquest impacte acústic, provoca any darrera any, conseqüències negatives pel municipi i la seva població. Aquest informe vol fer referència d’aquestes conseqüències deixant a banda els estudis d’immissió existents i el compliment o no dels nivells d’immissió.

CIF P-0813500-F · Av. de la Llibertat, 2 · 08170 Montornès del Vallès · Tel. 93 572 11 70 · Fax 93 568 27 62

www.montornes.cat · [email protected]

1

http://www.montornes.cat/




Apreciacions de la ciutadania:

5. Que, segons manifesten verbalment alguns docents de centres públics d’ensenyament del municipi, han de restar amb les finestres tancades quan fa bon temps i per tant patir calor, donada la impossibilitat de poder impartir classes.

6. Que, segons manifesten verbalment diferents activitats econòmiques, institucions i ciutadans particulars:

- Han de restar amb les finestres tancades quan fa bon temps i per tant, o be patir calor, o be, fer despesa d’energia en aire condicionat en hores no necessàries en que es podria refrigerar per ventilació natural, donada la molèstia de soroll.

- El soroll d’emergència i de final d’emergència emès per les dues sirenes del CECAT en cas d’emergències químiques al municipi (que pel moment no han existit), i en els diferents simulacres i proves de so (que es fan dues vegades a l’any per part de la Dir. Gral. de protecció Civil), es confon molt fàcilment amb el funcionament del Circuit, provocant confusió entre sorolls.

- No s’aprecia cap retorn econòmic visible, en el municipi de Montornès del Vallès, del teòric impacte econòmic positiu que representa la presència del Circuit de Catalunya, però s’han de patir els peatges del mateix (soroll, embussos, etc.).

7. Que, segons manifesten verbalment alguns metges del CAP, segons quins dies amb crestes i puntes altes de soroll per part del Circuit, no es pot utilitzar de manera correcta el fonendoscopi degut a l’efecte d’acoblament, amb el que això representa en l’avaluació mèdica del pacient.

8. Que segons manifesten verbalment algunes activitats econòmiques, existeix un greuge comparatiu en tema de contaminació acústica per tal de legalitzar la comunicació, llicència o autorització ambiental d’una activitat.

9. Que, segons manifesten verbalment alguns ciutadans particulars, existeix una possible confusió auditiva del soroll del trànsit real de la via pública amb el soroll que es rep del Circuit de Catalunya, segons les circumstàncies ambientals del dia i hora.

10. Que existeix un històric de queixes i denuncies ciutadanes envers les molèsties acústiques del Circuit de Catalunya.

Apreciacions científic tècniques:

11. Que en el cas presentat per les escoles, el soroll pot distreure i provocar manca de concentració tant del professorat com dels alumnes amb el que això pot suposar en quant a resultats acadèmics, rendiment escolar, etc.

12. Que el calor en tancar finestres i no disposar d’aire condicionat, és un factor exogen d’esgotament físic, que també provoca manca de capacitat de concentració amb les mateixes possibles conseqüències als resultats acadèmics i rendiment escolar (escoles) o d’accidents de treball (empreses) a part de les possibles conseqüències per a la salut.”

13. Que la temperatura màxima a un lloc de treball (Real Decreto 486/1997) és de 27º C. Segons un informe de la UA per sobre dels 27º C el cos entra en estat de estrès tèrmic amb el que comporta per al confort del moment i a les conseqüències per a la salut a curt, mitjà o llarg termini. Segons el document “Criteris per a la construcció de nous edificis per a centres docents públics - Maig 2011 50” la regulació automàtica ha de mantenir una



2





temperatura ambient constant i autoregulable d’acord amb les condicions exteriors i les circumstàncies internes. Aquesta regulació ha de respondre a criteris d’estalvi d’energia.

14. Que el haver d’utilitzar, en cas de disposar, l’aire condicionat en dies i hores on per refrigerar una estança valdria la ventilació natural, va contra la filosofia d’estalvi energètic i disminució d’emissions de CO2, subscrita per aquest municipi amb el Pacte d’Alcaldes i amb l’Agenda 21 Local.

15. Que la confusió del soroll d’una sirena d’emergència del CECAT per emergència química amb el soroll del Circuit de Catalunya pot representar un problema en cas d’emergència, restant per tant capacitat de reacció de la població envers una emergència real que es pugui produir.

16. Que la confusió entre el soroll del trànsit real i el soroll del Circuit de Catalunya pot fer que el vianant perdi atenció i percepció del trànsit per fatiga sensorial, i que pot derivar en risc d’accident per atropellament, sobre tot en les franges d’edat amb menys capacitat de reacció ràpida.

17. Que, a més, al municipi existeixen una sèrie de zones naturals amb grau de protecció oficial (llera del Mogent dintre de la Xarxa Natura 2000; part del Parc Serralada Litoral del EIN La Conreria – Sant Mateu – Cellecs) i altres indrets d’interès històric i/o arqueològic (BCIL de la torre del telègraf, BCIN del Castell de Sant Miquel, BCIN de la zona arqueològica Mons Observans, etc.). Les zones naturals amb protecció oficial, segons el Decret 176/2009, son zones de sensibilitat acústica alta A1 (el major grau de protecció acústica amb uns valors límit de 60 dBA Ld (7 h – 23 h) i de 50 dBA Ln (23 h – 7 h).

18. Que la presència de soroll a zones naturals protegides pot afectar a la presència i/o a la reproducció d’algunes espècies animals també protegides.

19. Que la prestació de servei als ciutadans, activitats, institucions, etc. que emeten queixes verbals o per escrit envers les molèsties acústiques del Circuit de Catalunya produeix una despesa no productiva de recursos humans i econòmics per part de l’Ajuntament, donat que no s’aprecia per part de la població cap millora en les seves apreciacions, i per tant provoca malestar i sensació d’indefensió.

20. Que; estudis, conclusions i consideracions a part; el que més aprecia el ciutadà com a molèstia concreta és la punta o cresta de soroll, en el moment puntual determinat en que es produeix.”

Informes tècnics:

4. Que en diferents anys i realitzats per diferents tècnics, administracions públiques i/o empreses tècniques s’han realitzat variats i diferents estudis d’impacte acústic del Circuit de Catalunya, independentment, com s’ha vist a l’apartat anterior, de les seves conclusions, segons com s’interpretaven les dades. A molts d’ells, independentment d’aquestes conclusions, es poden apreciar les molèsties expressades a l’apartat anterior en forma de crestes i puntes sorolloses i molt sorolloses que en conjunt, fent la integració en el temps poden donar o no un càlcul positiu o negatiu.

Diputació de Barcelona 2013:



3





5. Que, en aquesta línia tenim l’últim informe realitzat en aquest sentit. Va ser redactat per Diputació de Barcelona, amb motiu de la Cursa 24 h de Barcelona 2013. “Informe sobre mesures de soroll. Carrer de Vallromanes,xx. Circuit de Catalunya. Municipi de Montornès del Vallès. Barcelona, octubre de 2013”. (Exp. 2013-2344). Es transcriuen les conclusions a continuació.

“Entre els dies 05/09/2013 i 08/09/2013 es van fer mesures de soroll de llarga durada, en ambient exterior, l’habitatge situat al carrer de Vallromanes xx de Montornès del Vallès, per tal d’avaluar el nivell d’immissió sonora provocat per la cursa 24 hores de Barcelona, celebrada al Circuit de Catalunya, ubicat al municipi de Montmeló. Atenent a les mesures efectuades, es poden extreure les següents conclusions:

- Es detecta un increment molt notable del soroll generat pel circuit durant el vespre i la nit respecte al soroll que es produeix durant el dia.

- L’avaluació segons la Llei 16/2002 és la següent:

En horari diürn, els valor del nivell d’avaluació, (LAr = 50 dB(A)), obtingut tant el matí del dia 7 com el del dia 8 de setembre durant un període d’avaluació de 180 minuts, no van superar el valor límit de 55 dB(A) establert per a una zona A4.

En horari vespertí, el valor del nivell d’avaluació (LAr = 58 dB(A)), obtingut durant un període d’avaluació de 120 minuts el dia 07/09/2013 va superar el valor límit de 55 dB(A) establert per a una zona A4.

En horari nocturn, el valor del nivell d’avaluació (LAr = 59 dB(A)), obtingut durant un període d’avaluació de 120 minuts la matinada del dia 08/09/2013 va superar el valor límit de 45 dB(A) establert per a una zona A4.”

6. Que com es pot veure a aquest exemple només en aquesta activitat ja han existit incompliments legals calculant segons diu la norma. De totes maneres els no incompliments també tenen crestes i puntes elevats.

Informe Ajuntament de Montornès del Vallès de gener de 2004:

7. Que donades les queixes de diferents veïns del municipi aquest Ajuntament, a gener de 2004, va encarregar al tècnic que subscriu redactar l’informe que transcric a continuació.

“INFORMO:

1. Que els dies 4 de desembre de 2003 i 23 de gener de 2004 vaig realitzar unes mesures de la immissió de soroll del Circuit de Catalunya sobre Montornès Nord al c. Federico García Lorca cantonada c. del Vallès a un metre de la façana.

2. Que en aquests dies entre d’altres s’estaven realitzant entrenaments i proves diverses de cotxes de Formula I al Circuit de Catalunya.



4





3. Que les mesures es van prendre amb un sonòmetre homologat, amb el certificat de verificació anual en regla emès per LGAI i degudament calibrat abans i després de cada pressa de mesures.

4. Que el dia 4 de desembre de 2003 es va realitzar la mesura a les 13.30 hores durant 7 minuts amb un Laeq de 63.00 dBA. Els pics observats al pas dels bòlids “in situ” estaven entre 69 i 74 dBA Lafp mentre que els pics ocasionats pel trànsit al costat del sonòmetre eren de entre 63 i 67 dBA Lafp.

5. Que el dia 23 de gener de 2004 es va realitzar la mesura a les 12.54 hores durant aproximadament 9 minuts amb un Laeq de 67.7 dBA. Els pics observats al pas dels bòlids “in situ” estaven entre 70 i 83.6 dBA Lafp mentre que els pics ocasionats pels trànsit al costat del sonòmetre eren per sota de 70 dBA Lafp. D’aquesta mesura s’adjunta la gràfica impresa de les dades enregistrades pel sonòmetre com a annex a aquest informe.

6. Que els pics i les crestes dels bòlids en dates d’entrenament o proves de cotxes fora de competició i sense públic a les grades son molt molestes per a la població de Montornès del Vallès en general, encara que les mesures s’hagin realitzat a Montornès Nord. Aquests pics i crestes eren audibles als entrenaments de desembre i gener segons els moments i els dies per tot el municipi i amb més incidència a les zones altes com els barris del Telègraf, Castell, Can Xec, etc.

7. Que la instrucció tècnica 9 de la Ordenança municipal de desplegament de la Llei 3/1998 fixa en 50 dBA la immissió màxima exterior diürna als habitatges d’una zona residencial.”

8. Que com es pot apreciar les crestes i puntes mesurades son molt elevades.

Informe de la Generalitat de Catalunya de 2002:

9. Que, encara que aquest informe realitzat pels Serveis Tècnics de la Generalitat de Catalunya, a les seves conclusions, determina que el Circuit compleix amb la normativa vigent, es poden veure dintre de les seves mesures i gràfiques que les puntes i crestes, o inclús el Laeq en determinats moments o períodes del dia és molt elevat.

10.Que les dades i gràfiques corresponents a aquest informe queden exposats en forma d’annex I d’aquest informe.

Informe encarregat pel Circuit de Catalunya a APPLUS, de 2003:

11.Que el Circuit de Catalunya va encarregar l’any 2003 un estudi a l’empresa APPLUS, envers estudi acústic del funcionament del Circuit als mesos de febrer i maig de 2003. El document “Mesures de pressió acústica exteriors en punts de Montornès del Vallès, per tal d’avaluar els nivells d’immissió generats per l’activitat del Circuit de Catalunya” (Exp. 23.003.322) es prou revelador d’alguns aspectes.



5





12.Que a les taules de dades i resultats d’aquest estudi es poden veure clarament superacions dels 60 dBA en el municipi quan estan en funcionament els bòlids de F1. A part es poden comptar fins a 8 incompliments de la Llei 16/2002. Les taules d’aquestes dades s’exposen com annex II d’aquest informe.

13.Que les conclusions exposades al mateix estudi son les següents que es transcriuen a continuació.

“Durant el cap de setmana de curses, coincidint amb el Gran Premi de F1, s’han mesurat diferents tipus de vehicles: cursa de F1, copa SEAT Leon, Formula 3000, o la copa PORSCHE Michelin Supercup. Destacar que els vehicles que emeten un nivell d’emissió més alt son els de F1. Aquesta dada coincideix plenament amb la percepció dels veïns on es va instal·lar els equips de mesura, els quals senten amb molta més claretat els vehicles de F1.

- Existeix un punt P1 – C/ García Lorca, clarament més desfavorable, on els nivells tant en entrenaments com en el cap de setmana de curses, on els nivells es troben per sobre els valors d’atenció.

- ...- Pel que fa a la resta de punts i situacions, trobem que els nivells Lar es troben entre els

valors màxims d’immissió i els valors d’atenció.- Cal remarcar que els nivells mesurats al febrer (entrenaments i proves dels equips) son

superiors generalment als nivells mesurats el cap de setmana de la cursa (maig), tot i que en teoria durant la cursa hi ha molts més vehicles i els nivells d’emissió del Circuit haurien d’èsser superiors.

Aquest efecte es podria pensar que es degut al vent, però de les mesures preses de força i direcció del vent s’observa que els condicions en les dues situacions van ser comparables, tot i que és un factor que podria ser decisiu i afectar força si per exemple la força o al direcció fossin diferents. Una altra possibilitat és que durant els entrenaments oficials i cursa, en el Circuit es trobaven entre 50.000 i 100.000 persones, que provoquen certa absorció i per tant una disminució del nivell d’emissió global del Circuit. Aquestes possibilitats es podran esbrinar i provar en la modelització que es realitzarà del Circuit de Catalunya en una segona fase de l’estudi.

Com a conclusió es pot afirmar que:

No es compleix amb la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica en un dels punts.

Per tant aplicant la Llei, s’hauria de prendre algun tipñus de mesura correctora per tal de disminuir els nivells d’immissió en el punt P1 d’una manera efectiva per sota els vlaors d’atenció. I a partir d’aquest punt, tenir algun pla de millora per a que els nivells tendissin als nivells màxims d’immissió.”

14.Que independentment que els tècnics que varen redactar aquest informe varen considerar que no complia només a un dels punts, això com ja s’ha explicat amb anterioritat depen sempre de com s’interpreten les dades.

Informe encarregat pel Circuit de Catalunya a APPLUS, de 2004:



6





15.Que el Circuit de Catalunya va encarregar l’any 2003 un estudi a l’empresa APPLUS, envers estudi acústic del funcionament del Circuit als mesos de novembre de 2003 i juliol de 2004. El document “Estudi acústic del Circuit de Catalunya, caracterització de les fonts de soroll i estudi de millores correctores. 13 d’agost de 2004” (Exp. 23.011617) es prou revelador d’alguns aspectes.

16.Que a les taules de dades i resultats d’aquest estudi es poden veure clarament fins a 9 incompliments de la Llei 16/2002. Les taules d’aquestes dades s’exposen com annex III d’aquest informe.

17.Que les conclusions exposades al mateix estudi son les següents que es transcriuen a continuació.

“...- Existeix un punt P1 – C/ García Lorca, clarament més desfavorable, on els nivells tant en

entrenaments com en el cap de setmana de curses, on els nivells es troben per sobre els valors d’atenció....

- Pel que fa a la resta de punts i situacions, trobem que els nivells Lar es troben entre els valors màxims d’immissió i els valors d’atenció.

- Cal remarcar que els nivells mesurats al febrer (entrenaments i proves dels equips) son superiors generalment als nivells mesurats el cap de setmana de la cursa (maig), tot i que en teoria durant la cursa hi ha molts més vehicles i els nivells d’emissió del Circuit haurien d’èsser superiors.”

Altres informes i estudis:

18.Que a part dels informes i estudis citats i esmentats i dels quals s’han exposat conclusions, gràfiques i dades, n’hi ha d’altres que no s’han citat en aquest informe, envers l’aprovació provisional del PDU del Circuit de velocitat Barcelona – Catalunya. En cas que finalment aquestes aportacions no fossin considerades, s’aportarien la totalitat dels estudis i informes existents en unes al·legacions completes a una possible aprovació inicial.

Mapa de capacitat acústica de Montornès del Vallès

19.Que el mapa de capacitat acústica de Montornès del Vallès, avui per avui, no està encara aprovat. No obstant això es te prevista una aprovació propera dintre de l’any 2014, donat que es disposa d’una proposta complerta i precisa.

20.Que encara que el ISAP del PDU no cita els municipis que encara no disposen de mapa de capacitat, diu que s’hauran de complir els límits legals de soroll de la normativa, tant de la Llei 16/2002, com del seu Reglament desenvolupador, així com dels diferents mapes de capacitat acústica dels diferents municipis del voltant. Evidentment també s’han de complir amb les



7





ordenances de soroll, no només del municipi de Montmeló, sinó de tots els municipis dels voltants afectats.

21.Que, paradògicament, i a la vista de les mesures realitzades en molts informes i estudis, dels quals s’han esmentat i citat uns quants, en dies i hores en les quals el Circuit estigui en funcionament, molt dificilment es podrà complir ni amb els nivells del Mapa de capacitat acústica, quan aquest estigui aprovat, ni amb les normes municipals de soroll.

22.Que, tal i com es descriu al mateix ISAP i també s’ha comentat en aquest mateix informe amb anterioritat, existeixen al municipi zones protegides que formen part o be de la Xarxa Natura 2000, o be del PEIN, així com altres zones amb altres tipologies d’interès. La Llei 16/2002 i el seu Reglament que la desenvolupa no sembla que es pugin arribar a complir a aquestes zones en dies i hores en que el Circuit romani en funcionament. Per suposat que a la proposta de Mapa de capacitat aquestes zones figuren amb la mateixa classificació que diu la Llei.

Zona de soroll del Circuit

23.Que al ISAP del PDU hi figura una referència en quant al soroll que diu que, a part de complir amb els Mapes de capacitat acústica de cada municipi s’haurà de complir i respectar la zona de soroll del Circuit.

24.Que, encara que també s’entén de la normativa que una infraestructura com el Circuit de velocitat de Barcelona – Catalunya hauria de disposar d’una definició i delimitació de zona de soroll, sembla que aquesta definició i delimitació no existeix o no s’ha realitzat, o be que dintre del Avanç del PDU o del ISAP no s’ha tingut en compte. Per tant, en cas de no disposar de zona de soroll aprovada, aquesta s’hauria de aprovar, definint i delimitant aquesta zona de soroll en base a estudis qualificats.

25.Que, posiblement la zona de soroll de la infraestructura s’hauria d’extendre per un àmbit molt superior al del PDU actual proposat, la qual cosa no seria acceptable per part dels municipis i dels habitants, així com de les activitats económiques (que han de complir estricta i escrupulosament amb el que marca la normativa).

Plànol de sensibilitats

26.Que hi ha un plànol de sensibilitat ambiental que només te en compte l’àmbit interior del PDU sense que es reflexi en cap plànol ni en cap comentari que hi ha tot un territori afectat ambientalment a les rodalies del PDU.



8





Mesures correctores fins el moment

27.Que en repetides ocasions aquest Ajuntament ha reclamat mesures correctores al Circuit i aquest només ha plantejat que es planten arbres que fan de pantalla visual i acústica.

28.Que els arbres com a apantallament visual si que serveixen però que existeix un consens tècnic en que els arbres no serveixen com a apantallament acústic.

Aportacions realitzades per l’entitat “El Galzeran”

29.Que l’entitat “El Galzeran” ha presentat dos correus electrònics com aportació a l’abast del ISA definitiu del PDU. Aquestes aportacions es transcriuen de manera literal en els annexos IV i V.

30.Que aquestes aportacions citades, en les bassants tècniques, econòmiques, socials, etc. (excloent exclusivament opinions de caire molt personal), el tècnic que subscriu les considera oportunes i coherents amb el sentir de la població i per tant les considera incorporades dintre de les pròpies d’aquest informe.

Possibles propostes de mesures correctores

31.Que, a part de les indicades pel Galzeran, i inclús ordenant una mica el contingut de totes les escoltades via oral en el transcurs d’anys, o be vistes o llegides de l’experiència d’altres llocs, es podria determinar el que a continuació es cita.

32.L’activitat total del Circuit per tal que aquest sigui viable econòmicament passa, no només per la F1, sino per fer-lo funcionar pràcticament tot l’any. Això representa dos grups gran en la tipologia de possibles activitats: les activitats “públiques” i les estrictament privades. En les públiques hi serien totes les competicions oficials, amb els seus entrenaments oficials i altres activitats necessàries. En les privades estarien tota la resta d’activitats, sigui quina sigui.

33.Tal i com ja s’ha dit, tant en el ISAP com en altres documents i també en aquest informe, l’orografia no acompanya, i possiblement amb mesures correctores pasives no s’arrivarà a aconseguir un compliment de la normativa. De totes maneres aquestes mesures pasives, s’haurien d’intentar, encara que amb elles sòles no s’aconsegueixe arribar al compliment, donat que abaixaran els nivells a partir dels quals poder treballar amb mesures actives.



9





34.Per tal d’estudiar i implantar mesures pasives que siguin el màxim d’eficaces no s’hauria de limitar a consultar a una enginyeria que resulti agraciada en una licitació per tal que donès les seves solucions, sinó que, com que l’importància i la dificultat del repte així ho requereixen, això s’hauria de plantejar ja com a una mena de concurs per a la I+D+i, on els diferents centres d’investigació i tecnològics existents, universitats, grups de recerca, empreses i consorcis especialitzats col·laborin entre ells per tal d’arribar a posibles solucions imaginatives, innovadores i sobre tot tècnica i econòmicament viables.

35.En quant a les mesures correctores actives, entren d’una banda les de caire decisori de gestió i les organitzatives. Això comporta el consens públic per tal d’aprovar els calendaris, dies, horaris, usos, activitats, tipologia d’aquestes activitats i qualsevol altre decisió de gestió o organitzativa que pugui afectar ambientalment. Aquestes mesures correctores actives de caire decisori i organitzatiu haurien d’abastar tot l’àmbit d’ús, “públic” i privat del Circuit i de la resta d’instal·lacions del PDU.

36.Finalment en tenim les mesures correctores actives de les activitats privades que s’han de realitzar dintre del Circuit o de l’àmbit del PDU per tal de donar viabilitat econòmica al mateix. Aquestes consisteixen, bàsicament, en aplicar les mateixes restriccions legals que pugui tenir qualsevol altre activitat econòmica privada de qualsevol empresa, segons el tipus d’activitat i el seu desenvolupament. En això, l’entitat “El Galzeran”, cita a la seva documentació exemples diversos, en els quals s’imposen per exemple exàmens acústics als vehicles abans d’entrar a pista. Quan es consulta la informació del que es fa, per exemple, al Jarama, a Madrid, es pot veure que a part dels exàmens acústics per entrar a pista també hi ha avaluacions a la mateixa pista, i els vehicles que incompleixen els límits o no entren a pista o be son expulsats de la mateixa. Això seria només un exemple pel que fa a l’activitat privada de les tandes. S’haurien d’estudiar totes les tipologies de diferents activitats dintre del propi Circuit i dintre de l’àmbit del PDU.

En conseqüència,

PROPOSO:

Informar a la Generalitat de Catalunya envers les afectacions en el vector ambiental del soroll al municipi i de les possibles mesures correctores proposades.

El tècnic municipal de medi ambient,



10





ANNEX I

Dades i gràfiques del informe de Generalitat de Catalunya de 2002



11







12







13







14





ANNEX II

Dades i gràfiques del document “Mesures de pressió acústica exteriors en punts de Montornès del Vallès, per tal d’avaluar els nivells d’immissió generats per l’activitat del Circuit de Catalunya” (Exp. 23.003.322) ), fet per APPLUS pel Circuit de Catalunya.



15







16







17







18





ANNEX III

Dades de l’ “Estudi acústic del Circuit de Catalunya, caracterització de les fonts de soroll i estudi de millores correctores. 13 d’agost de 2004” (Exp. 23.011617), fet per APPLUS pel Circuit de Catalunya.



19







20





ANNEX IV

1r correu electrònic amb les aportacions realitzades per l’entitat “El Galzeran” envers l’abast del ISA definitiu del PDU del Circuit de velocitat Barcelona – Catalunya. Transcripció literal.

“De: El Galzeran [[email protected]]Enviado el: miércoles, 12 de marzo de 2014 16:55Para: [email protected]: ISA preliminar Pla director urbanistic del Circuit de velocitat de Catalunya-Barcelona

Datos adjuntos: Gencat Sostenibilitat 0793S 1112 2014.pdf; Mail interno Aj Montornes.pdf; circuit desde telegrafo.jpg; Traduccion resumida de F1 Impact Sonore.doc

Att. Sr. XxxxxxxSubdirecció General d’Avaluació AmbientalDirecció General de Politiques Ambientals Estimado Señor Le confirmamos haber recibido en esta fecha su escrito 0793S/1112/2014 a propósito del Pla director urbanistic del Circuit de Catalunya-Barcelona. En el e-mail interno del Ajuntament de Montornès del Vallés que también le adjuntamos, están explicados los motivos de que nos haya llegado tan tarde. Por cortesía y para salvaguardar el derecho a la intimidad de estas personas hemos borrado cualquier nombre, aunque aprovechando el texto, ya que su descripción de lo sucedido es impecable. De entrada, por favor consideren tres hechos: 1/. La página que citan Vds. para las aportaciones no es accesible por internet.2/. A fecha de hoy, hemos confirmado que el Ajuntament de Montornès no ha recibido aún ninguna comunicación al respecto, tal como ya se citaba en su citado e-mail interno del 27 Feb.3/. El mes de plazo que Vds. daban para el periodo de consulta y posibles aportaciones finaliza el próximo lunes 17. En tres días hábiles. Pese a preguntarnos si este es un método razonable para un proceso como el que Vds. proponen, ante el enorme interés que el posible tema nos genera, vamos a intentar sintetizar de forma muy elemental, dado el corto plazo disponible, nuestras posibles aportaciones:



21





El Circuit de Montmeló (Resumiendo su nombre antiguo y moderno) viene vertiendo, como residuo inevitable de sus actividades, un enorme, molesto y continuado nivel de ruidos desde hace más de veinte años. Ruidos que distorsionan gravemente el ambiente natural de este municipio y los de bastantes otros de la comarca del Valles Oriental. Han existido diversas mediciones, una de ellas en mi propia casa con superaciones nocturnas, pero, que sepamos, nunca se han producido acciones concretas de corrección derivadas de las mismas ni un plan integral para afrontar el problema. En este momento sabemos que hay pendientes de aprobación solicitudes de medición de niveles de ruido en Montornès y en Parets para las jornadas de entrenamientos oficiales de F1 previstas para los días 13 y 14 de Mayo. Es necesario considerar también que el problema no es solamente el nivel de ruido, sino sus características y la duración de las sesiones; con horarios continuados en muchos días desde las nueve de la mañana hasta las seis de la tarde. Creemos superfluo recordarles que hay innumerables estudios que demuestran que ruidos continuados, como el que nos ocupa son perjudiciales para la salud de quienes los sufren. Resulta incomprensible que una instalación de estas características haya sido construida en una zona densamente poblada como la que nos ocupa y de la forma en que lo ha sido. Observen simplemente la adjunta foto en la que se aprecia que el Circuit está colocado en un anfiteatro natural, rodeado de poblaciones, a las que sus ruidos llegan claramente sin interferencias. Montornès es una de las poblaciones más afectadas. Nunca hemos entendido que este problema no fuese previsto en el estudio de Impacto Ambiental que debió hacerse antes de autorizar su construcción y nos sorprende que ahora, veinte años después, se hable de un Pla director urbanistic del circuit de velocitad de Catalunya Barcelona. Sinceramente, nos cuesta comprender la terminología que usan Vds. y estamos llenos de dudas sobre de que trata exactamente su comunicación, pero vamos a suponer que, por una razón u otra, va a estudiarse ahora a fondo el impacto ambiental, sobre todo acústico, que esta instalación provoca sobre la comarca en la que está integrado. Para ayudarles en su labor y como ejemplo de lo que ha ocurrido en otros países, quisiéramos ante todo sugerirles que leyesen el estudio que Bruitparif i Azimut Monitoring efectuaron cara a una posible construcción de un circuito de F1, como el nuestro, en una región también densamente poblada en los alrededores de Paris http://foracircuit.files.wordpress.com/2012/10/f1_impact_sonore1.pdfTraducido, resumido y comentado en el fichero que también les adjuntamos.



22


http://foracircuit.files.wordpress.com/2012/10/f1_impact_sonore1.pdf




Déjennos simplemente resaltar una frase de este estudio “Salvo configuraciones topográficas particulares, es por lo tanto delicado esperar solucionar la problemática de las molestias utilizando protecciones y arreglos a nivel de pista, a no ser que enterremos globalmente el circuito bastantes decenas de metros”

Evidentemente, Francia es un país razonable, el circuito al que hacía referencia ese informe, nunca fue construido. El nuestro lleva funcionando más de veinte años produciendo molestias en su vecindad muy parecidas a las que describía este estudio de nuestro país vecino sin que nuestras autoridades parezcan ser conscientes de los problemas que genera. Lo que nosotros pedimos es muy simple: El Circuit de Montmeló debe dejar de ser perceptible en nuestro municipio de Montornès del Valles o como mínimo situarse en niveles que permitan un ambiente digno y saludable a sus habitantes. Miembros de nuestra Asociación, entre los que me encuentro, llevamos en torno a dos años colaborando, desde la Comisió de Soroll del CMA, con el Ajuntament de Montornès intentando, dentro de la confección de los Mapes de Soroll en el municipio, que el impacto que produce el Circuit sobre nuestro medioambiente sea evaluado de forma efectiva y que se soliciten medidas correctoras para garantizar este objetivo. Estamos seguros de que, si por fin contactan Vds., con nuestro Ajuntament, desde el mismo podrán hacerles llegar, de manera mucho más técnica que nosotros, una evaluación formal del impacto que hemos citado así como algunas posibles medidas correctoras. Aunque posiblemente será imprescindible que el plazo de consulta sea ampliado para poder efectuar un estudio correcto. Nosotros hemos sugerido a nuestro Ajuntament algunas posibles medidas pero ni hay tiempo ahora, ni posiblemente seamos capaces de desarrollarlas con la amplitud técnica que están Vds. acostumbrados a manejar. Si de todas maneras, algún día, desean conocerlas, desde nuestra modestia, nos ponemos su disposición; siempre que dispongamos de un canal apropiado, del tiempo necesario, de asistencia técnica para recopilarlas y, sobre todo, de una información más precisa sobre qué es lo que pretenden Vds. exactamente. Para conocimiento, envío copia de este mail mis compañeros de junta en nuestra asociación, a la regidora de Mediambrient de nuestro Ajuntament, a su técnico y a algunas personas que han sido sensiblemente criticas con los ruidos generados por el Circuit.



23





Atentamente

XxxxxDNI xxxEl Galzeran. Associació per a la defensa del Patrimoni Històric i Natural de Montornès del VallèsMontornès del Vallè[email protected]://www.elgalzeran.wordpress.com/-“



24


http://www.elgalzeran.wordpress.com/

mailto:[email protected]




ANNEX V

2n correu electrònic amb les aportacions realitzades per l’entitat “El Galzeran” envers l’abast del ISA definitiu del PDU del Circuit de velocitat Barcelona – Catalunya. Transcripció literal.

“De: El Galzeran [[email protected]]Enviado el: jueves, 27 de marzo de 2014 23:27Para: [email protected]: OAA20140014 PDU del Circuit de velocitat de Catalunya-Barcelona

Comentaris: Una vegada hem pogut accedir al conjunt de documents que constitueixen el PDU del Circuit i tenint en compte que els tecnicismes utilitzats per a la seva extensa redacció són de difícil comprensió per als ciutadans de base com nosaltres i poden induir a errors, voldríem ampliar el nostre mail del 12 de març, registrat amb el Codi 499FVTYD3-1, amb els comentaris següents: Des de la nostra condició d’usuaris forçosos del Circuit de Barcelona-Catalunya (en endavant el Circuit), com a mínim del soroll que emet a la comarca des de la seva creació, permeti’ns sisplau fer, sobre el redactat de l’Avanç del Pla i els ISAP annexos, les observacions següents: 1/. Consideracions prèvies:

1.1 Conscients de què en aquest moment inicial tot es limita a hipòtesis

sobre plànols, estem molt preocupats perquè les úniques raons que semblen motivar aquestes ampliacions siguin, la suposada necessitat de perfeccionar un circuit que ja s’ha definit com a perfecte en múltiples declaracions dels seus gestors i el desig, també repetit fins a la sacietat en els últims vint-i-dos anys, d’“obrir el Circuit a la Comarca” cercant usos socials per a la instal·lació sota el paraigües d’una possible dinamització social de la zona..

Un circuit de velocitat, per les seves pròpies característiques, no pot tenir mai un ampli ús social. El món del motor és limitat i selectiu i excepte en unes dates molt puntuals d’obertura al públic, el seu manteniment econòmic exigeix el seu ús constant en activitats especialitzades i restrictives, que socialment impliquen només el soroll i altres pertorbacions que inevitablement provoquen en el seu entorn. Tot això, per saturació, genera també sense remei, accions de rebuig en la població que ocupa aquest territori.



25





1.2 Hi ha diversos circuits europeus que han intentat sortides similars per a les seves dificultats de gestió sense que coneguem cap resultat avantatjós. Per exemple, el cas del Circuit de Nürburg, a Alemanya, que va acabar declarant-se insolvent, després d’unes ampliacions similars, amb un forat de 480 milions d’euros. S’han tingut en compte aquests antecedents?

1.3 Aquesta és una instal·lació de propietat majoritàriament pública,

finançada fins ara amb diner públic. En moments de fortes dificultats econòmiques com les presents, en les que han estat severament retallats els fons destinats a aspectes bàsics de la societat com per exemple l’educació, els serveis socials i la sanitat, ens resulta estrany que siguin les mateixes instàncies públiques les promotores d’una iniciativa que requerirà de manera inevitable, fortes inversions amb diner públic.

És aquesta la manera de combatre la crisi? És coherent demanar a la població grans esforços per dedicar després

diner públic a objectius d’aquest tipus? 1.4 D’altra banda, no compartim l’optimisme de la frase: “Actualment el

Circuit de Barcelona - Catalunya és una instal·lació consolidada i emblemàtica”. L’expressió “emblemàtica” pensem que és una apreciació subjectiva tot i que àmpliament difosa publicitàriament i, respecte a que està consolidada, ens preguntem si ho està únicament, perquè se li destina una quantitat enorme de diner públic que podria perfectament destinar-se a d’altres usos més justos socialment. Serveixin com exemple els mateixos pressupostos de la Generalitat per al 2014; en els que la previsió de pèrdues i guanys de la gestora del Circuit s’hi reflexa un resultat previst de 4,5 milions d’euros de pèrdua tot i rebre al voltant de 15 milions de subvencions de la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona i les notícies publicades sobre pèrdues acumulades d’altres exercicis per un total de desenes de milions d’Euros.

En aquest context creiem que el projecte que reflexa el PDU és una espècie de salt cap endavant en el que no hi trobem dades sobre la possible viabilitat econòmica amb el risc de que les noves i, previsiblement enormes aportacions de diner públic, tinguin resultats similars als que ha tingut el Circuit fins ara.

1.5 Ens queda el dubte de si la pretensió final del projecte no sigui

edulcorar una instal·lació de dubtosa viabilitat, per a poder oferir un paquet més atractiu de cara a una possible privatització, parcial o total de la mateixa. Últimament s’ha parlat força sobre aquesta possibilitat i es fa estrany que en aquest context de possible venda o privatització parcial, es



26





pretengui invertir la quantitat de recursos econòmics públics que representa un projecte com aquest.

Ja què no volem ni pensar en la possibilitat de què ens trobem davant

d’una tornada a paràmetres de desenvolupament econòmic basats en el principi de construir per construir (ara, enlloc de pisos, construirem parcs temàtics!). El que s’ha anomenat “el boom del totxo” i que ens ha portat, com a país, a la difícil situació econòmica en la que ens trobem.

1.6 Tanmateix, trobem realment estrany que una de les noves instal·lacions complementàries proposades, possiblement la que aglutina i justifica les altres, sigui un Parc temàtic dedicat al motor. Notícies recents indiquen que Ferrari té ja decidit construir, a Port Aventura, un complex molt semblant al que es cita en aquest Pla. Una de les justificacions que es donen per aprovar aquest parc temàtic a Port Aventura, és que, segons es diu, permetrà també la continuïtat de la F1 a Montmeló. Hi ha clientela potencial per a dos complexos situats només a cent kilòmetres l’un de l’altre? No és ja la inversió a Port Aventura suficient recolzament per al Circuit? Quantes instal·lacions com aquestes s’hauran de construir per a potenciar-lo?

1.7 El projecte està en tot moment pensat des del punt de vista del circuit,

el seu entorn immediat, els seus usuaris, ... en definitiva en l’àmbit d’actuació del projecte i els municipis amb territori afectat per l’obra, però enlloc es parla de l’impacte més enllà, sigui en el medi natural o l’humanitzat. Ens demanem si només això, ja li treu tota mena de validesa.

1.8 A les conclusions, el projecte s’inclina per l’alternativa 3. Aquest

alternativa ressalta que el fet que afecti a més zones sensibles és una oportunitat de millora ambiental. Si aquest fos un projecte de recuperació ambiental estaria bé, però les activitats del Circuit estan intrínsicament renyides amb qualsevol mena de sostenibilitat ambiental.

Resumint aquest primer apartat diguem que: Dubtem que sigui el moment oportú per invertir diners en un projecte, l’eix central del qual, un parc temàtic del motor, s’està ja projectant en una zona propera de molta més influència turística. Tot plegat deixa com a úniques raons bàsiques per a desenvolupar-lo, unes suposades millores d’una instal·lació de difícil manteniment i un teòric apropament de la mateixa al seu entorn, per vies que no semblen suficientment estudiades i consensuades amb la població. El punt de vista del Circuit és predominant i dubtem que es tinguin en compte veritables criteris de sostenibilitat ambiental.



27





2. El tema soroll Però el soroll és l’aspecte fonamental de les nostres reserves al projecte.

Ja els hem parlat en el nostre mail anterior sobre l’estudi que Bruitparif i Azimut Monitoring van fer a França sobre l’impacte d’un Circuit de F1 en el seu entorn. Allà ja vam citar una frase, deixin-nos ara citar-ne dues més:

“La dimensió soroll es troba en el primer lloc dels greuges que es poden retreure a l’activitat…

“L’activitat circuit automobilístic és primer de tot una activitat econòmica que ha de funcionar entre 200 i 250 dies l’any per a que pugui durar en el temps i justificar les inversions realitzades. Per tant, s’ha de preveure que un Circuit no funcionarà només amb la F1 sinó que haurà de funcionar la resta de l’any acollint altres activitats i per tant serà el conjunt d’aquestes activitats les que s’hauran d’avaluar per entendre l’impacte global del seu funcionament.”

Tot l’estudi relata de manera detallada l’impacte acústic, les seves conseqüències i les dificultats que genera una instal·lació d’aquest tipus en el seu entorn. Són freqüents les referències a medicions acústiques, estudis sobre el tema, normes de gestió i possibles acords amb els habitants d’aquest entorn per, en cas de construcció del Circuit, fer-ne un ús el més racional possible.

Els convidem també a que revisin el Decret del Presidente della Repubblica 3 aprile 2001, n. 304, que regeix la gestió dels circuits italians o les diferents normes que apliquen els d’Alemanya, Bèlgica, Holanda o Anglaterra. És raríssim no trobar en totes aquestes normatives limitacions de soroll per accedir a pistes, medicions cada vegada que s’entra a pista, seguiment de l’impacte acústic en el mateix circuit i sobretot, respecte a l’ambient dels habitants afectats, medicions regulars i també freqüents limitacions d’ús a uns pocs dies a l’any per als vehicles més sorollosos.

L’única referència significativa al soroll generat pel nostre Circuit en el seu Avanç del Pla memòria (“El Circuit de Barcelona-Catalunya es va construir a mitja falda de la carena de la vessant del Congost, amb cotes que oscil•len entre els 100 i 145 metres. Aquesta situació configura un mirador privilegiat al Vallès i una localització estratègica, que defineixen una gran sensibilitat paisatgística derivada de l’extensa conca visual que gaudeix. Aquesta ubicació elevada també té conseqüències importants pel que fa a la contaminació acústica del circuit que el fa audible a més de 10 km de distància.”) es troba emmascarada dins d’una idíl·lica descripció dels plaers visuals de què gaudeixen els possibles



28





assistents a les competicions, en els pocs dies en els que el Circuit s’obre per a alguna d’elles. Es dissimula amb això que els bòlids aboquen el soroll sobre aquest “idíl·lic paisatge” i els seus habitants, no només en aquests dies de competició, sinó també durant molts més dies a l’any en els que existeixen activitats, freqüentment més sorolloses, sense públic. Aquesta referència i el mapa de la pàgina 23, demostren el perquè el nostre Circuit és tant sorollós, cosa que ja anticipàvem en el nostre anterior mail i la nostra foto. La seva posició elevada “li permet”, com vostès també fan notar, estendre el soroll en un radi que nosaltres avaluem en uns vint km., afectant a unes 150.000 persones, sense pràcticament cap impediment. No és això motiu suficient per donar absoluta prioritat al tema “soroll” en qualsevol Informe de Sostenibilitat Ambiental? Ens sembla per tant difícil de comprendre que en les, si no errem, (18+16+23+16+15=) 88 pàgines que suposen, en total, els cinc ISA Preliminars que es presenten, només existeixin poquíssimes referències a aquest problema per a nosaltres fonamental. De fet, deixant de banda comentaris sobre els Mapes de Soroll dels tres municipis i generalitats, només hem trobat una mínima referència a la pàgina 15 de l’ISAP_54_71: “El Circuit Barcelona-Catalunya és una font d’emissió de soroll molt significativa en l’àmbit del PDU, tant per l’activitat que es desenvolupa en el seu interior, com per l’afluència massiva de públic i vehicles a motor que es concentren al seu voltant. Per tot això, en qualsevol dels nous usos i activitats que es plantegin en l’àmbit del PDU, caldrà tenir en compte el soroll generat. Malgrat això, cal fer consideracions que minven relativament l’impacte acústic del Circuit Barcelona-Catalunya. Per un costat, els murs circumdants propis del Circuit Barcelona-Catalunya actuen de barrera en l’expansió del soroll, per la qual cosa el soroll es percep de forma indirecta en l’entorn. Per una altra banda, les hores de funcionament del mateix no són constants. Segons el tipus d’activitat que es plantegi propera o adjacent al Circuit Barcelona-Catalunya i les hores en que aquesta activitat funcioni, caldrà plantejar o no mesures addicionals de protecció sonora.” El mur que envolta el Circuit i que suposadament ha d’esmorteir el soroll s’ha demostrat absolutament ineficaç possiblement degut a la poca alçada i a les condicions orogràfiques del circuit. No estem d’acord amb la frase: “les hores de funcionament del mateix no són constants”. Les sessions d’entrenaments i proves que durant molts dies a l’any que s’hi realitzen tenen una durada des de les nou del matí fins a les sis de la tarda. A més s’ha de tenir en compte totes les



29





curses de 24 hores que no deixen dormir el veïnatge. No es pot considerar això un impacte constant? Ens resulta incomprensible que un tema fonamental per a la qualitat ambiental com és el soroll tingui tan poca consideració en el projecte 3/ Estudis sobre l’impacte acústic del Circuit Una de les coses que ens resulta més estranya, en aquests vint-i-dos anys que portem patint el Circuit, és que no existeixi, o com a mínim, mai no ens ha arribat, un estudi complet i detallat del formidable impacte acústic que produeix en el territori que l’envolta. S’han fet medicions i existeixen molts exemples de superacions dels nivells acústics dels que hauria de tenir la nostra comarca, però mai, insistim, que sapiguem, s’ha fet una tasca general i coordinada que permeti definir de manera objectiva i inqüestionable les característiques d’aquest impacte, quines són les zones que el pateixen amb més intensitat i, sobre tot, durant quants dies a l’any, quantes hores de mitjana per dia i en quin grau d’intensitat. El Circuit és una instal·lació sufragada amb diner públic i per tant, resulta per a nosaltres incomprensible que, en els costos de gestió no s’hagi previst, com és habitual a la resta d’Europa, estudiar de manera fiable i objectiva aquest impacte acústic produït en la seva zona d’influència. O és que els resultats són tan injustificables que la seva publicació resulta vergonyosa? Agraïm la frase següent en la descripció del programa d’activitats “El caràcter hermètic del Circuit de velocitat, tancat al seu entorn immediat, necessita una estratègia compensadora que potenciï els usos socials que ajudin a obrir el Circuit al territori.” Efectivament, el Circuit ha estat, i segueix essent, una sorollosa i imprevisible instal·lació hermètica que ni tan sols sembla controlada per un calendari fiable. I aquesta característica que - compartim amb vostès - hauria d’acabar, impedeix qualsevol avaluació regular del seu impacte acústic amb els limitats mitjans de què disposem no només els ciutadans, sinó fins i tot els Ajuntaments de la zona d’impacte. Lamentem de veritat i molt profundament que en el projecte que vostès estan presentant no hi figuri cap referència concreta a possibles solucions per aquest problema fonamental, ni tampoc cap referència als estudis d’impacte acústic pertinents en el territori que, com hem assenyalat, serien necessaris per a avaluar-lo. El que no es coneix, ni s’ha estudiat, no es pot solucionar de manera eficaç.



30





Tenim la sensació que, de la mateixa manera com va passar durant la seva construcció, podem perdre, altra vegada, una excel·lent oportunitat per a integrar realment el Circuit en l’entorn de manera racional i sobretot respectant el dret a un ambient acústic, i per tant també natural, dels seus habitants que, pel que sembla, seguirem condemnats a patir-lo sense remei. Tant de bo ens equivoquem! No quedarà reduït, tot i que ens resistim a pensar-ho, a més pèrdua de terreny natural, més especulació immobiliària i sobretot més fonts emissores de soroll en les noves pistes previstes? Seria això raonable? 4/ Suggeriments sobre possibles mesures de gestió futura 4.1 Sobre el Pla Urbanístic proposat La nostra opinió és que el Circuit va ser construït, en els aspectes d’impacte ambiental, de manera manifestament millorable i en un lloc equivocat. Per la densitat de població afectada i per l’orografia de la seva ubicació, creiem que no existeix a Europa cap altre circuit construït en un lloc tan poc adequat. La majoria de circuits europeus estan situats en llocs plans, on les tanques o els talussos de protecció acústica són molt més eficaços i, sobretot, allunyats de les zones habitades. Aquí s’han prioritzat aspectes com la proximitat a Barcelona i la comoditat dels possibles visitants, però no el respecte als veïns. Tenim la sensació, i insistim en que tant de bo estiguem equivocats, que el que es pretén ara és només seguir en la mateixa línia. Per aquestes raons, el més raonable per a nosaltres seria tancar el Circuit en aquesta ubicació i, si Catalunya necessita realment d’un circuit de velocitat, ubicar-lo en una zona més racional i sobretot aïllada de nuclis urbans. Entenem les dificultats que això comportaria i també que es vulguin actualitzar i revisar les instal·lacions, però el que ens sembla de difícil comprensió és una ampliació; per tant: Si s’ha de mantenir inevitablement la ubicació actual, l’opció més favorable, si se’ns permet opinar, seria sempre la 1; que és la que menys cost i menys impacte ambiental representa.



31





Els diners que s’estalviïn, en relació amb el cost de la resta d’opcions, es podrien invertir, cosa que mai s’ha fet, a l’establiment de mesures de contenció acústica més eficaces per garantir, fins on es pugui, la tranquil·litat de tota la comarca. Serà difícil, donada la ubicació, però com a mínim, s’hauria d’intentar. 4.2 Sobre la gestió del Circuit actual i les possibles pistes noves anunciades. Gestió compartida. Donat que compartim que el Circuit i el projecte que ens ocupa tenen un abast supramunicipal, la decisió sobre possibles nous usos, la seva possible adaptació a l’entorn que l’envolta i sobretot el control sobre les seves activitats hauria de ser també supramunicipal. Les molèsties, sobretot acústiques, que genera, s’haurien d’afrontar a aquest nivell supramunicipal i donar peu als representants de tots els municipis afectats a participar en la gestió del calendari d’activitats, que hauria de ser públic, consensuat i respectuós amb els drets dels veïns, i hauria de limitar fins i tot les sessions més sorolloses a determinats dies a l’any, en cas necessari. No és presentable que no existeixi un programa d’activitats públic i rigorós amb el qual els veïns afectats puguem organitzar la nostra vida coneixent d’antuvi quin impacte acústic patirem en un dia determinat. El fet que els ciutadans haguem de patir soroll o no en un determinat moment no pot dependre, com fins ara, només dels interessos o el caprici dels seus gestors. Una molesta instal·lació pública com aquesta, mantinguda amb diners públics, ha d’estar subjecta a un control també públic i transparent en el que s’han d’integrar els municipis que en pateixen les conseqüències i els seus habitants. Tots, no només Montmeló, Parets i Granollers. Un calendari real i consensuat que respecti el dret al descans dels veïns, hauria de servir també per permetre càlculs estadístics d’activitats que facilitessin avaluar de manera continuada les molèsties patides i corregir-les en l’exercici següent, si resulten excessives. Donat el caràcter supramunicipal, s’hauria d’habilitar un marc legal per a què les superacions del nivell de soroll legalment acceptat en els pobles que envolten el Circuit i que siguin deguts a les seves activitats, puguin ser afrontats pels responsables de la bona qualitat mediambiental d’aquests municipis. Els Regidors de Medi ambient d’aquets pobles afectats, haurien de disposar dels mitjans necessaris per a aquesta tasca. És depriment dedicar esforços per exemple a la confecció de Mapes de Soroll, coneixent que qualsevol intent de correcció sobre superacions produïdes pel Circuit, està condemnat d’antuvi al fracàs per manca de competències.



32





Una cosa semblant passa amb els inconvenients derivats dels desplaçaments massius de visitants en determinats dies al llarg de l’any. Per exemple, el municipi de Montornès del Vallès, ha de pagar activitats extraordinàries aquests dies en els seus dispositius de seguretat pública i vial degut a la invasió de vehicles en la seva àrea de competència. No només no existeix cap benefici econòmic per aquest fet per a nosaltres, sinó que, a més, hem de patir una d’aquestes sorolloses jornades a les que ens té acostumat “el nostre veí”. I pel que fa al “famós impacte econòmic en la comarca”, permeti’ns només esmentar que en municipis molt propers al Circuit, com el nostre, no hem notat mai, en tots aquests anys, un increment de consum o de vida social degut a nous visitants a les nostres zones comercials amb motiu de les competicions. La majoria de públic que hi assisteix, prefereix mantenir-se concentrat, envoltat d’aquells que tenen les mateixes aficions, en zones molt concretes immediates a la instal·lació. Excepte els que es dediquen a anar amunt i avall per les carreteres de la zona. El cas més evident són les nits dels “motards” en la que és impossible dormir racionalment en els pobles limítrofes, sense que existeixi el més mínim benefici compensatori. Potser s’hauria de fer també un estudi rigorós, des dels mateixos ajuntaments, sobre aquest tant pregonat impacte econòmic del Circuit en la zona per intentar tenir una visió objectiva de si existeix realment algun benefici econòmic pels habitants de la regió. El Circuit no es caracteritza precisament per oferir grans oportunitats de treball als habitants de la zona i els totals en què s’ha avaluat aquest impacte semblen respondre més a raons publicitàries que a les que reflexen les variacions en l’activitat econòmica que s’han produït a la comarca. Vist amb una perspectiva de 22 anys, compartim que la comarca del Vallès Oriental disposa d’una àmplia riquesa comercial i humana i bones vies de comunicació i que això pot ajudar al Circuit, però no es manifesta de manera evident que el Circuit hagi ajudat a la comarca però sí que l’ha omplert de soroll i molèsties. Esperem realment que com es diu en el projecte: “L’aprovació definitiva, s’acordarà per resolució del conseller de Territori i Sostenibilitat amb expressa consideració dels aspectes ambientals” i que en aquest aspecte es consideri sobretot, com hem intentat exposar, l’efecte “soroll” sobre els seus veïns. Permeti’ns finalment, modificar lleugerament una altra frase de la seva memòria, que es refereix al paisatge i els seus habitants:



33





“Allò que es veu i s’escolta és important perquè és l'escenari on es desenvolupa la vida dels ciutadans, però també, perquè el benestar físic i emocional depèn de la qualitat d'aquest escenari”. Tant de bo hi hagi sort aquesta vegada! Quedem a la seva disposició per a qualsevol ampliació dels punts tractats, de les informacions citades o per a qualsevol aclariment en cas de dubte.Atentament. XxxxxxEl Galzeran, Associació per a la defensa del Patrimoni Històric i Natural de Montornès del VallèsPl. Joaquim Mir 108170 Montornès del VallèsNIF [email protected]://www.elgalzeran.wordpress.com/-“



34


http://www.elgalzeran.wordpress.com/

mailto:[email protected]

josÉ manuel pÉrez rodrÍguez, tècnic … · web viewno s’aprecia cap retorn econòmic visible,...

Documents