penedès econòmic nº 1

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈSPreu: 1,00€ Núm. 1 maig 2011

L’Alt Penedès va tenir 8 parats més cada dia durant el primer trimestre d’aquest any pàg. 6

Les Fires de Maig esperen més de 40.000 visitants en l’edició d’enguany pàg. 2

ENTREVISTA EN PROFUNDITAT A

JORDI BORT FERRANDODirector General de l’Incavi

El preu dels pisos a Vilafranca cau un 10,52% en el darrer any pàg. 10

El 12% dels locals comercials de Vilafranca estan disponibles pàg. 13

pàg. 16

L’ATUR NO S’ATURAPENEDÈS ECONÒMIC

2 Penedès Econòmic maig 2011

Les Fires de Maig 2011 reuneixen més de 150 expositors del Penedès

Aquest mes arriben les Fires i Festes de Maig o dels Enamorats 2011, la gran fira multisectorial de Vilafranca, que recull més de 150 expositors en una superfície firal de 16.500 m2, 6.000 m2 dels quals estaran ocupats per estands. Del 13 al 15 de maig, prop de 40.000 visitants participaran de la vitalitat i diversitat comercial del Penedès.Com a novetats d’enguany, tro-

bem una forta aposta de les em-preses per les Fires i un augment de les activitats i actes paral·lels a l’activitat comercial. En aques-ta edició s’ha ampliat l’espai dels estands per tal d’encabir-hi més expositors, empreses i comerços que han preparat exposicions atractives per a tots els públics. A més, aquest any també tornaran la maquinària agrícola i els tractors a la zona que ocupaven tradicional-ment, en la que disposaran d’una superfície de 1.300 m2. Les Fires de Maig són un esdeve-niment important tant a la comar-ca com a les àrees del voltant, ja que és l’únic espai on es reuneix la màxima representació de l’activitat

comercial i empresarial del Pene-dès. Per aquest motiu, es conti-nuarà l’aposta iniciada l’any passat de convertir les Fires de Maig en una trobada entre empresaris i professionals de diferents sectors penedesencs. En concret, aquest objectiu s’ha materialitzat en una Jornada Professional a l’Auditori Municipal el mateix divendres de la inauguració, a les 9.15h. La in-auguració oficial de les Fires serà a les 12h de divendres, i anirà a càrrec de Joana Ortega i Alemany, vice-presidenta del Govern i titu-lar del Departament de Governa-ció i Relacions Institucionals. A la tarda, el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Pele-grí, visitarà les Fires. Per aprofitar l’avinentesa, es farà una trobada amb els responsables del sector agrícola a la sala polivalent de l’espai firal. La nit del divendres estarà dedica-da als expositors. A les 21.30h, a la sala polivalent del pavelló Firal, se celebrarà la Nit de l’Expositor, en la que es lliuraran els premis “Enamora’ls” que, en la seva no-vena edició, guardonarà els espais d’exposició més seductors. El cer-tamen estarà dividit en tres cate-gories (comerç, serveis i automo-ció/maquinària agrícola), i cada guanyador s’endurà un premi de 300 euros. D’entre les diferents zones que con-formen l’espai firal, la d’automoció

és la més extensa i emblemàtica. Durant tres dies, Vilafranca acull el Saló de l’Automòbil, on es reu-neix un gran assortiment de mar-ques i concessionaris de vehicles de tot tipus, des de motocicletes i cotxes fins a furgonetes i quards. Una de les sorpreses que podran trobar els visitants és la presència del camió penedesenc de l’equip Quad a Fons Competició, que va participar en el ral·li Dakar 2011 a

l’Argentina. Per les Fires, els con-cessionaris que hi participen bus-quen incentivar les vendes, i una bona manera de fer-ho és a través del sorteig de 4.000 euros que es fa per tercer any consecutiu. Per

participar cal haver fet una reserva d’un vehicle o haver-ne comprat un durant els tres dies firals. Una altra de les novetats que ens oferiran aquestes Fires és la zona dedicada a l’enogastronomia, si-tuada a la part exterior de la Fira, que recollirà el nivell gastronòmic i vínic més alt de la nostra comar-ca. El maridatge entre gastronomia i vins i caves del Penedès seran el motor d’aquest espai que reunirà els grans restaurants i els millors vins de la DO Penedès. Els sis res-taurants elegits són Aquarium (Vi-lafranca), Casa Nostra (Corbera de Llobregat), El Bosc (Banyeres del Penedès), El Gat Blau (Vilafranca), El Racó de la Calma (Vilafranca), i Trencadís (Vilafranca). Tots ells presentaran les seves creacions per ser degustades en format tastet, per tal que els assistents puguin provar els plats i aliments típics de la cuina penedesenca d’una forma creativa i innovadora. Per un preu de cinc euros, el visitant disposarà de cinc tiquets per fer degustacio-ns del restaurant que desitgi.A les Fires també hi haurà espai

Amb una superfície de 16.500 m2, és una de les trobades sectorials més importants per a empresaris i visitants

Inauguració del recinte firal de l’any passat.

LA GRAN FIRA MULTISECTORIAL ESPERA PROP DE 40.000 VISITANTS

LES FIRES 2011MARIDARAN LA GASTRONOMIA I ELS VINS I CAVES DEL PENEDÈS

pel turisme del Penedès, que gi-rarà al voltant de la marca Enotu-rismePENEDÈS, una de les més demandades pels estrangers que arriben a la comarca. Situat a la zona d’enogastronomia, diferents empreses relacionades amb el món del turisme del vi presentaran les seves activitats i experiències. Amb aquesta disposició es pretén que el visitant, tant del Penedès com de fora, descobreixi la rica varietat d’ofertes enoturístiques, i que els penedesencs es converteixin en els primers prescriptors del turisme al Penedès.La nova edició de les Fires de Maig vol mostrar-se més atractiva que mai, per aquest motiu els visitants podran gaudir de nous formats d’estand. Un d’ells és la construc-ció d’una casa unifamiliar de més de 90 m2 amb un jardí de 250 m2 amb piscines i gespa artificial. Els visitants també podran assistir a presentacions de les diferents pro-postes enoturístiques que trobem al nostre territori, des de rutes viti-vinícoles fins a l’ampli assortiment de gastronomia i hostaleria. OAT

Distribució per sectors

Distribució per origen dels expositors

ACTUALITAT

Foto: Fèlix Miró

Penedès Econòmic 3maig 2011


ACTUALITAT

Dolors Rius: “Les Fires de Maig són una gran oportunitat de negoci”

Les Fires i Festes de Maig ofe-reixen enguany importants nove-tats i incentius per fer-les encara més atractives als visitants. Sobre això, n’hem parlat amb la regido-ra de Comerç, Fires i Mercats de l’Ajuntament de Vilafranca, Do-lors Rius.Quins són els principals atrac-tius de les Fires d’enguany?Els diferents sectors que són pre-sents a les Fires han presentat no-vetats importants. Per exemple, en automoció, es presentarà un camió de carreres i ens visitarà un camió de l’equip penedesenc Quad a Fons Competició, que va participar en el ral·li Dakar 2011.El sector del comerç porta una casa unifamiliar de més de 90 m2 amb un jardí de 250 m2 amb pis-cines i gespa artificial que cridarà molt l’atenció dels visitants i que, de ben segur, serà una de les més visitades durant les Fires. Pel que fa a la gastronomia, tor-narà al seu lloc original, a la part exterior de la Fira, en un espai més integrat, que s’ha definit com a Zona d’Enogastronomia i que

s’ampliarà. En aquest espai, que es decorarà amb bótes que faran les funcions de barra, així com carpes amb taules i cadires, s’hi podran trobar grans restaurants, els millors vins de la DO Penedès i caves.En aquesta nova zona es poten-ciarà l’oferta d’enoturime de la comarca?Sí, comptarem amb més de 700 m2 on hi seran representades 18

empreses que oferiran informació de més d’una vintena d’activitats diverses per tal d’atraure més visi-tants a la comarca. Molta gent de la mateixa comarca i, com no, de fora, desconeix la riquesa i diver-sitat d’ofertes que tenim al Pene-dès i que porten a la nostra zona molts visitants d’arreu del món. Des del Patronat de Comerç i Tu-risme i des de l’Ajuntament estem convençuts de l’enorme potencial

econòmic que té l’enoturisme, fet que ens pot ajudar a tenir els ca-mins, carrers i masies en bon estat de conservació i a obrir els nostres cellers i caves a tothom.L’automoció també tindrà un pes important a les Fires.Sí, es comptarà amb la presència d’una vintena de concessionaris, de Vilafranca i comarca que re-presenten unes 30 marques de co-txes. Serà com una mena de saló de l’automòbil en petit i, per tant, presentaran les darreres tendències en tot tipus de vehicles com ara els híbrids.Aquest any torna la maquinària agrícola.Sí, no hi seran totes les empreses però sí algunes de les més grans. Davant el que va passar l’any pas-sat que, finalment, no van venir per tal de solidaritzar-se amb la difícil situació en què es troba el sector, vam reunir-nos, d’entrada, amb totes les empreses i vam po-sar-los totes les facilitats possibles perquè hi fossin. Tanmateix, algu-nes van preferir no tornar-hi. El que sí podran fer és parlar amb el

La regidora de Comerç, Mercats i Fires de l’Ajuntament de Vilafranca afirma que els contactes que es fan a les Fires són molt importants

conseller d’Agricultura, Alimenta-ció i Acció Rural, Josep Maria Pe-legrí en el decurs de la Fira. Hem organitzat una trobada amb ell per tal que, tant les empreses com els viticultors, puguin esposar-li les seves reivindicacions.També torna l’escenari entre pa-vellons.Sí, aquest any es tornaran a oferir representacions i activitats orga-nitzades per les entitats i associa-cions de la vila. Aquestes seran un atractiu més per acostar els visi-tants que es trobin a la Fira. Tam-bé l’associació del Cub de Rubik, que és la imatge i l’eix central de les Fires, ha organitzat moltes i cu-rioses activitats.Les Fires són una bona oportu-nitat per tancar vendes?Les Fires de Maig són una gran oportunitat de negoci, si les em-preses que hi assisteixen s’ho tre-ballen, perquè es produeix un contacte directe amb els clients potencials que pot acabar derivant en compres. Així ho han entès els assistents i cal que ho sàpiguen aprofitar. OAT

Per segon any consecutiu, la majoria de comerciants de maquinària agrícola no seran a les Fires i Festes de Maig com a mostra de solidaritat amb la crisi existent en el sector agrí-cola i vitícola. Una crisi que s’ha agreujat encara més, si cap, per la baixada en el preu de la verema. En concret, set empreses de la comarca han decidit conti-nuar amb la decisió que l’any passat es va emprendre de forma unànime. Es tracta de la sadurninenca Maquinària Agrícola Gubert SL, les vila-franquines Gibert, Balven, Sa-her Maquinària Agrícola S.L., Joan Cortiada, S.A., Agri Auto Petit, i Agrícola Vives S.L. i la martinenca Taller Anper Pere Tort.Aquests comerciants afirmen que “la situació dels nostres

clients segueix sent totalment insostenible” i asseguren que “aquesta lamentable situa-ció repercuteix fortament en els nostres negocis, ja que les inversions dels viticultors en maquinària agrícola han dis-minuït notablement”. Unes inversions que, segons Joan Cortiada, des de mitjans del 2008 fins ara, “han suposat una disminució d’entre el 45 i el 50% de les vendes dels nos-tre principals clients, els agri-cultors que, cada dia, tenen menys poder adquisitiu”. Per això, “no volíem anar a les Fi-res i fer ostentació del que po-dem fer mentre la situació del sector és tan greu”. Per aquests motius, lamenten que una minoria d’empreses, que l’any passat estaven d’acord amb aquesta postura, hagin optat per tornar a les Fires. OAT

Set comerciants de maquinària agrícola no han anat a les Fires

En el marc de les Fires i Festes de Maig, Caixa Penedès organit-za una jornada de portes obertes d’immobles a Vilafranca. Prece-dides de l’èxit de fires anteriors, realitzades a Viladecans i Campro-don, aquesta jornada se celebrarà els dies 13, 14 i 15 de maig i es-pera igualment una gran afluència de públic. La jornada consistirà en infor-mació diversa i detallada sobre l’oferta dels immobles tant de l’entitat d’estalvis com de diverses promotores de l’àrea d’influència de l’Alt i Baix Penedès. Els visi-tants que s’hi acostin s’hi trobaran importants ofertes de fins al 40% de descompte i de fins al 100% de finançament en els immobles que els interessin. Com a incentiu, les persones que s’informin durant les jornades de portes obertes i com-prin un habitatge en el termini màxim d’un mes rebran un tele-visor LG de regal de 32 polzades. L’oferta de pisos i cases que es po-drà veure en el marc de les jorna-

des de portes obertes abarcarà 19 promocions. D’aquestes, cinc són del portal immobiliari de la pròpia entitat d’estalvis, Revalua, que per-metrà veure l’oferta d’ immobles a Vilafranca, El Pla, Gelida, Segur de Calafell i Sant Martí Sarroca. Però també es podrà trobar ofer-ta d’una catorzena de promotors que disposen d’ofertes diverses a les dues comarques. De les 14,

set són a Vilafranca, una a Altafu-lla, una a El Vendrell, dos a Sant Martí Sarroca, una a Sant Cugat Sesgarrigues, una a Sant Sadurní d’Anoia i una a l’Arboç. L’horari de visita de les jornades de portes obertes d’immobles de Vilafranca serà el divendres 13 de maig des de les dues de la tarda a les nou de la nit i el dissabte i diu-menge de 10 a 21h. OAT

Gran oferta immobiliària en l’estand de Caixa Penedès

Durant les Fires hi haurà importants descomptes

Dolors Rius presidenta del Patronat de Comerç i Turisme


ACTUALITAT

L’atur a l’Alt Penedès arriba al 15’30% i ja afecta a més de 8.400 penedesencs

L’Alt Penedès va registrar al març de 2011 una taxa d’atur del 15,30% i 8.434 aturats, unes xifres gairebé idèntiques a les de l’any anterior en el mateix mes, que registrava una taxa del 15,32% i 8.422 per-sones, segons les dades del Servei d’Iniciatives Econòmiques de la Mancomunitat Penedès Garraf. Aquests dos últims anys s’ha arri-bat als màxims nivells d’atur dels darrers 25 anys, tot i que encara es troben per sota de la mitjana a Catalunya, situada en el 19,01%. Aquesta tendència a l’alça es va iniciar el 2004 en el que hi havia 1.981 aturats a tota la comarca. Actualment, només Vilafranca ja ha assolit els 3.656, un 43,41% del total a l’Alt Penedès.Entre els municipis que registren una taxa d’aturats superior a la mitjana comarcal es troben Tor-relles de Foix (21,89%), Pontons (20,27%), Sant Quintí (19,52%), Santa Margarida i els Monjos (18,04%), Vilafranca (17,93%) i Castellet i la Gornal (15,31%). Els que mantenen una taxa d’atur sota el 10% són només tres municipis dels 27 que conformen la comar-ca: Vilobí del Penedès (8,90), Tor-relavit (9,19) i Subirats (9,78).

Ara fa un any, la majoria d’aquests municipis es trobaven en una si-tuació similar, tot i que cal men-cionar l’evolució favorable que ha patit Puigdàlber (14,59%), ja que ha baixat per sota de la mitjana de la comarca. Per contra, Les Ca-banyes (11,32%) ha guanyat en nombre d’aturats. Tot i això, està molt lluny de les xifres que s’han mencionat anteriorment. En quant a la contractació que s’ha produït fi ns al març cal esmentar que les dades actuals són més opti-mistes que fa un any, ja que s’han contractat 6.567 persones, un 12% més que fa un any, un 52% dels quals van ser homes i un 48% dones. Si observem l’atur registrat segons l’edat, la franja que oscil·la entre els 35 i 44 anys és la que té més atur amb 2.453 persones, se-guida de la franja dels 25 i 34 anys amb 2.251. L’any passat aquesta situació era a la inversa per una diferència mínima, de 35 perso-nes. Aquesta disminució actual del fl uxe de persones de la franja dels 25 als 34 anys s’ha dirigit a la fran-ja dels aturats de més de 54 anys, que ja sumen 1.209. En aquest cas, la situació és més delicada, ja que les possibilitats de reinserir-se

En el primer trimestre de l’any, la comarca va sumar 698 nous aturats, malgrat això, estem quatre punts per sota de la mitjana catalana

del Penedès és més diversifi cada i no depèn tant de la construcció. Tanmateix, l’any 2009 la indústria

de l’automòbil es va veure molt perjudicada per la crisi i, de retruc, les empreses de la comarca que treballen en aquest sector”. Ales-hores, es van fer molts ERO tem-porals i suspensions de contractes que van afectar un gran nombre de treballadors. Segons dades faci-litades pel sindicat, durant el quart trimestre del 2010 es van produir 14 ERO a l’Alt Penedès, quatre dels quals del sector industrial, que van afectar 171 persones, un 12% d’ERO menys que en el ma-teix trimestre del 2009, quan van afectar 600 persones. LOS

en el mercat laboral són menors.La crisi està afectant greument l’empresa del Penedès, indepen-dentment de la seva dimensió o el

seu sector d’activitat. La logística, l’auxiliar de l’automòbil, els trans-ports, la restauració, l’hostaleria i la construcció estan notant els seus efectes. Segons Albert Calza-da, president de la Unió Empre-sarial del Penedès, “ens trobem dins d’una perillosa espiral on el cobrament de factures es dispara, en alguns casos, fi ns als 180 dies. Això obliga les empreses a buscar fórmules de reducció de la despe-

sa”. Al Penedès hem vist, els tres darrers anys, com importants em-preses han tancat, han acomiadat treballadors, o han reduït jornada.

També ha succeït amb nombroses microempreses i PIMEs. Per això alertava que “no som prou cons-cients de la important destrucció del nostre teixit empresarial que ha patit el Penedès”. Sobre aquest mateix aspecte, Al-bert Rodríguez, secretari general del sindicat CCOO a l’Alt Pene-dès i Garraf, apuntava que “abans de la crisi, l’atur era més estructu-ral a la comarca perquè l’economia

A FINALS DEL 2010 ES VAN PRESENTAR 14 ERO’S A LA COMARCA QUE VAN AFECTAR A 171 PERSONES

Font: Xarxa d’Observatoris Locals del Mercat de Treball de la Diputació de Barcelona a partir de les dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya

Aturats a Espanya (1r trimestre 2011)

Aturats a Catalunya

Aturats al Penedès

727.600 = 19,01%

4.910.200 = 21,29%

8.422 = 15,30%


ACTUALITAT

La sinistralitat laboral baixa al Penedès a causa de la caiguda de l’ocupació

Els accidents laborals han dismi-nuït a la comarca en el darrer any. En concret, n’hi va haver 1.426, quan l’any 2009 van ser 1.748, se-gons dades facilitades pel sindicat CCOO. El sector serveis va ser el que va enregistrar un major percentatge de sinistralitat. Concretament, un 44,25%, seguit de la indústria, amb un 41,09%, un 10’45% a la construcció i un 4’21% en el sec-tor primari. Pel que fa al conjunt de Catalun-ya, un 57% dels accidents laborals corresponen al sector serveis, un 25’5% a la indústria, un 15’37% a la construcció i un 1’72% a l’agricultura. El secretari general de CCOO a l’Alt Penedès i el Garraf, Albert Rodríguez, afirmava que aquesta disminució “obeeix a la baixada de l’ocupació derivada de la crisi econòmica i no a un increment de les mesures de prevenció de ris-cos laborals o a una conscienciació major per part dels empresaris”.Els accidents lleus van ser els més nombrosos, amb un to-

tal de 1.417, tot i això van ser un 18’61% inferiors als de l’any 2009. L’evolució en aquest tipus de sinistres ha seguit una tendèn-cia positiva en els darrers anys. Entre els anys 2006 i 2008, es van mantenir sobre els 2.300, produi-nt-se de nou una forta davallada

l’any 2009.Pel que fa als accidents greus, l’any passat n’hi van haver 9, dos més que l’any 2009. Aquest tipus d’accidents també ha patit una involució des del 2003 quan es va arribar a 33, el nombre més alt d’accidents de la darrera dè-cada. Davant d’aquella situació,

Segons dades facilitades per CCOO, l’any 2008 es van produir 2.334 accidents a l’Alt Penedès mentre que l’any passat n’hi va haver 1.426

EL NOMBRE D’ACCIDENTS A LA INDÚSTRIA ÉS SUPERIOR AL PENEDÈS QUE A CATALUNYA

44’25%. A l’agricultura pràctica-ment s’han doblat en passar del 2’65% al 4’21%. En canvi, a la indústria ha passat de 53’39% al 41’09% i a la cons-trucció ha baixat del 15’45% al 10’45%. En aquest darrer sector, un dels quals en els darrers anys s’ha fet més incidència en la importància de la prevenció laboral, la tendèn-cia ha anat a la baixa per diferents motius. Segons Rodríguez, “s’ha millorat força, tant en els equi-paments individuals de prevenció com en les mesures col·lectives de conscienciació i protecció com ara xarxes i d’altres equipaments. També per la millora tècnica dels sistemes de construcció de les vi-vendes o de carreteres”. El secre-tari general de CCOO afirmava que: “els empresaris d’aquest sec-tor han vist les mesures de pre-venció laboral com una inversió i ja la incorporen al cost total de l’obra abans d’iniciar-la. És el que s’hauria de fer i no està passant actualment”.I és que els efectes de la crisi es noten també en la prevenció la-boral. La percepció que tenen els sindicats és que “amb la crisi, moltes empreses que veien la pre-venció laboral com una despesa, l’han retallada”. Per això i lamen-tava que “tot i que les dades no poden demostrar-ho, a causa de la caiguda de l’ocupació, molts co-

mitès d’empresa han vist que les actuacions d’algunes empreses i mútues obeeixen a criteris econò-mics”. Per aquest motiu, alertava que: “quan sortim de la greu crisi en què ens trobem immersos en aquests moments, caldrà veure si els accidents de treball també van en augment. Si tornem a si-tuar-nos en dades similars a les que es van produir entre els anys 2001 i 2004, de poc haurà servit tot el que s’ha aconseguit en els darrers anys. Aquestes dades de sinistralitat d’ara no són com per celebrar-ho”. OAT

ACCIDENTS EN TANT PER CENT PER SECTORSA L’ALT PENEDÈS A L’ANY 2010

i probablement coincidint amb l’entrada en vigor de la modifi-cació de la Llei de prevenció de riscos laborals del 1995, l’any 2004 els accidents van caure fins al 19 i, un any després, van tornar a baixar a gairebé la meitat. En els tres anys següents, la xifra va tornar a créixer i es va estabilitzar entorn als 13 per tornar a caure a gairebé la meitat entre el 2008 i el 2009. Pel que fa als accidents mortals, l’any 2010 no n’hi va haver cap, igual com també va passar durant el 2005. Tanmateix, l’any 2009 n’hi van haver cinc, el rècord des

del 2001, quan sis persones van perdre la vida mentre treballaven.El secretari general a les comar-ques del Penedès i el Garraf, Al-bert Rodríguez, explicava que l’any 2009 es va produir una da-vallada important en el nombre d’accidents laborals, coincidint amb la disminució de l’activitat econòmica, però l’any 2010 la davallada va ser més suau. El més preocupant, segons apuntava, és l’increment que s’ha produït en l’accidentabilitat de la sector ser-veis. Segons les dades dels darrera dècada, la sinistralitat en aquest sector ha pujat del 28’51% al

AMB LA CRISI, MOLTES EMPRESES HAN OPTAT PER RETALLAR EN PREVENCIÓ LABORAL

Nº ACCIDENTS MORTALS A L’ALT PENEDÈS

Nº ACCIDENTS GREUS A L’ALT PENEDÈS

Nº ACCIDENTS LLEUS A L’ALT PENEDÈS


El preu dels pisos a Vilafranca cau un 10,52% en el darrer any

El preu dels pisos segueix en caiguda lliure. I no sembla que hi hagi un paracai-

gudes prou eficaç per aturar-lo. Les dificultats per accedir a una hipoteca (amb l’aixeta dels di-ners tancada en moltes entitats financeres); la precària situació econòmica de les famílies (amb uns nivells rècords d’atur); el pos-sible retorn d’immigrants als seus països d’origen (cosa que deixarà buits encara més pisos); el temor psicològic a embarcar-se en aven-tures financeres de més de 40 anys; l’abaratiment en el preu dels llo-guers; el canvi de costums a l’hora d’establir noves formes de relació entre parelles; l’excessiva oferta de pisos (construïts durant els anys de bonança econòmica); la manca de confiança en el propi present labo-ral de cadascú; el desconeixement de quin és el valor real de mercat dels pisos i si encara han de baixar més els preus en un futur (quan les entitats bancàries adeqüin als preus de mercat totes les ofertes immobiliàries que tenen en car-tera), estan desinflant la famosa bombolla immobiliària espanyola. El totxo, ha deixat de ser un valor segur. En només un any, el que va del primer trimestre de 2010 al pri-mer trimestre de 2011, el preu de la vivenda lliure a Vilafranca ha baixat un 10,52% i s’ha situat en 1.799,8 euros per metre quadrat. Fa només un any, el preu mitjà era de 2.011,4 a la capital de la comar-ca de l’Alt Penedès. Amb aquesta baixada, Vilafranca s’ha convertit en la quarta ciutat de la província

de Barcelona amb els preus més baixos, per darrera de Vic, Iguala-da i Manresa, les tres ciutats ma-jors de 25.000 habitants on el preu de la vivenda lliure és més baix. En el conjunt de Catalunya, la ciutat més cara continua sent, un any més, Sant Cugat del Vallès, on el preu del metre quadrat és de 3.282,6 euros, mentre que les més barates cal buscar-les a la província de Tarragona, on Reus i Tortosa presenten els preus més baixos, amb 1.486,7 i 1.087,7 respectiva-ment.Segons les dades, facilitades pel Ministerio de Fomento, la mitjana de preus per metre quadrat, a les 46 ciutats més grans de Catalu-nya, és de 2.161,76 euros, mentre que a les 34 poblacions majors de 25.000 habitants de la província de Barcelona, el preu mig és de

2.330,3 euros. A Vilafranca, el preu està per sota de la mitjana i es queda en 1.799,8 euros.La caiguda dels preus dels pisos lliures, que els ha situat en uns ni-vells semblants als de l’any 2005, abans d’estar immersos en l’actual crisi immobiliària, ha estat d’un 7,87% en el conjunt de Catalu-nya. A la província de Barcelona, la caiguda ha estat lleugerament inferior, situant-se en un 7,42%, mentre que a Vilafranca, la caiguda dels preus ha estat més accentuada en el darrer any, sent superior al 10,50%. La caiguda més gran dels preus ha estat a Salt, on els distur-bis dels mesos passats i els proble-mes de convivència han provocat una davallada dels preus superior al 22%. Vic, amb un 17,12 % és la ciutat de la província de Barcelona on més han caigut els preus. En

canvi, Cornellà de Llobregat, Pre-mià de Mar i Barberà del Vallès, són les tres úniques poblacions de Catalunya on han augmentat els preus dels pisos respecte l’any pas-sat, amb unes pujades que van del 0,27% fins al 2,31%. En el conjunt d’Espanya, per municipis de més de 25.000 ha-bitants, les tres ciutats amb els preus més alts són: Sant Sebastià (3.792,3 euros per metre quadrat), Sant Cugat del Vallès (3.282,6) i Getxo (3.224,3). I per comunitats autònomes, les caigudes de preus més importants són a Madrid (-8,9%) i Navarra (-8,3%). JBH

La capital de l’Alt Penedès és la quarta ciutat de la província amb els preus més baixos

FA NOMÉS UN ANY, UN PIS DE 100 METRES QUADRATS A VILAFRANCA, COSTAVA 201.140 EUROS. AVUI, EL PREU ÉS DE 179.980 EUROS.

Font: Ministerio de Fomento

ACTUALITAT

Editor: Josep Barella i PuigDirector: Marc BarellaSubdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate, Imma Pulido, Daniel Sancho ParísDisseny i maquetació:Abdelghafour EddalaiFotògrafs: Fèlix Miró Administració: Lina HernándezGestió comercial: Marga Ciscar, Montse Calzado

Núm. 1 - Maig 2011

PENEDÈS ECONÒMIC

El Cargol Publicacions, S.L.General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64http://www.penedeseconomic.comE-mail redacció: [email protected] publicitat:[email protected]ó: ImprintsaDistribució: Tel. 610 794 780Dipòsit legal: B-21217-2011


EMPRESA

El passat dilluns 2 de maig, es va celebrar al Centre Àgo-ra de Vilafranca, la 9ª edició del concurs CreaJove, impul-sat per l’Ajuntament, es va comptar amb l’assistència de més de 80 persones. Ja tenim dos titulars: que sigui ja la 9ª edició i que hi participès un nombrós grup de gent.Sincerament, és magnífic poder estar en jornades com aquestes, veient que hi ha gent molt jove, que tenen idees, que hi ha futurs projectes empresarials, que els centres públics hi destinen recursos econòmics i humans per fo-mentar la creativitat empresa-rial, en definitiva, que podem oferir la possibilitat al jovent d’entrar en el cercle viciós (en el bon sentit) d’emprendre.Tal i com està la conjuntura actual, no parem de sentir males notícies, que si la ge-neració ni-ni, els índex d’atur pels núvols, i ens està por-tant tot plegat a un desànim generalit-zat que arrossega a uns nivells de confiança dels consumidors molt baixos. Però, jornades com la de l’emprenedor ens llancen un raig de llum, d’esperança.Si encara volem llençar més

llum optimista al futur incert que ens ve a sobre, aquí tenim una dada: la taxa d’activitat emprenedora (TEA) per a la població de Catalunya és de 6,38%, fet que representa un nombre estimat de 302.767 persones emprenedores, però... sempre hi ha un però, la taxa de mortalitat de projec-tes és del 19,43%. Tot i això, Catalunya té una de les taxes de regenera-ció empresarial més sòlides d’Espanya —entesa com la re-lació entre els empresaris que han tancat i els que comencen una nova empresa (emprene-dors naixents)—, cosa que no només és indici de la fortalesa emprenedora d’aquest terri-tori, sinó que a més a més, deixa entreveure que la recu-peració de l’activitat de crea-ció d’empreses a Catalunya es produirà a mitjà termini.Perquè l’emprenedoria va ser, és, i serà el motor competitiu de Catalunya, segurament no podrem tornar a compe-tir en producció, però sí en qualitat, serveis, innovació. S’ha d’educar els nostres nens i joves en el camí de l’emprenedoria, en la cultura del risc i de l’esforç.

Adéu a la crisi, hola a l’emprenedoria

Els premis de la novena edició del CREAJOVE van rebre en-guany 71 candidatures, 51 en l’apartat d’idea més creativa i 20 en l’apartat de projectes empre-sarials presentats per a persones emprenedores menors de 30 anys. Un nombre de candidatures que supera en un 38,02% les de l’any passat, quan se’n van presentar 28 per al concurs de les idees i 16 per als projectes. El jurat del con-curs format per Caixa Penedès, Adeg, la JCI de Vilafranca, l’UEP, l’Escola de Viticultura i Enologia d’Espiells, i l’Ajuntament de Vi-lafranca del Penedès va concedir el premi a la idea de negoci més creativa dotat amb un xec ofimàtic de 300€, gentilesa de l’ADEG, a Maria Lourdes Milà, de l’IES Milà i Fontanals, pel seu projecte ES-TALVIWATER, un dispositiu per estalviar aigua. El premi d’un ordinador portàtil, gentilesa de Caixa Penedès, al mi-llor projecte empresarial va ser per a Anna Isart i Maria Vallès, que van presentar un innovador pro-

jecte de reciclatge del vidre que inclou la recollida porta a porta de l’establiment de restauració ano-menat R A LA TRES.Prèviament al lliurament dels pre-mis, es va celebrar la 9a Jornada de l’Emprenedor organitzada pel Centre Àgora de Vilafranca a la qual hi van participar una vuitantena de persones empre-nedores de la comarca.La jorna-da de l’emprenedor, el concurs CREAJOVE i els tallers CREA-JOVE són les accions del progra-ma per incentivar la creativitat i l’emprenedoria entre els joves de la comarca. L’obertura de la jornada va anar a càrrec de Dolors Rius, regidora de Promoció Econòmica. Tot seguit va fer la primera ponència Xavier Güell, president de l’AIJEC del Camp de Tarragona (associació independent de joves empresaris de Catalunya ). Xavier Güell és un jove emprenedor que va expli-car la seva llarga experiència en el món de l’empresa en activitats re-lacionades amb el món de la moda

i la venda per Internet.Seguidament, el consultor de màr-keting Raúl Castellon va explicar la tècnica per aprendre a vendre i a vendre’s de manera ràpida i efi-caç anomenada Elevator Speech. Quatre emprenedors van fer una pràctica de vendre el seu projecte o empresa al públic assistent.La darrera ponència va anar a càr-rec de Jordi Puigdellívol, mentor i sherpa de start-ups tecnològiques i soci fundador de “ASIF consul-toria i formació”, que va explicar com utilitzar les xarxes socials en benefici de l’empresa. A continua-ció es va fer l’acte de lliurament del premis de la novena edició del Concurs CREAJOVE. L’acte el va cloure l’alcalde de Vila-franca, Pere Regull, que va animar els emprenedors a “creure en les seves idees i a ser tenaços i cons-tants”. El batlle vilafranquí també va expressar el seu convenciment que “en la sortida de la crisi hi te-nen un paper molt important els petits empresaris i els autònoms”.OAT

Els premis del 9è CREAJOVE, viver de futurs emprenedors

Els premis CREAJOVE van tenir aquest any molta participació

ERIC ENGUITA ALBET

Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA


EMPRESA

Tres empreses de la nostra comarca premiades a la Nit de l’Empresa 2011Dotze ducs i una estela van ser els protagonistes de la Nit de l’Empresa d’enguany, la gala anual que congrega empreses, institucions i estaments públics de les comarques del Penedès-Garraf

Unes dues-centes cinquanta per-sones es van aplegar el passat di-vendres 29 d’abril al Saló Tramun-tana de l’Hotel Melià de Sitges per assistir a la gala de proclamació i lliurament dels Premis ADEG 2011, en el marc d’una nova edició de la Nit de l’Empresa. L’edició d’enguany va rebre el pa-trocini de Mútua del Penedès i la col·laboració de Remm Guitart. Entre els nombrosos assistents a la gala en destaca la presència del conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, Xavier Mena, el president del Fo-ment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, l’alcalde de Sitges, Jordi

Baijet i el president de l’ADEG, Xavier Cardona. A banda, també hi van assistir representants polí-tics locals, institucionals i sobretot empresaris i empresàries del Pene-dès i el Garraf.En el decurs de la nit, es va re-conèixer, tal i com es fa cada any, la trajectòria empresarial de totes aquelles empreses que celebren un aniversari significatiu. Enguany, Caserco, de Vilanova i la Geltrú, celebra el seu 25è aniversari, i Ma-terials Chacón, ubicats a Sitges, compleix 50 anys.Pel que fa als reconeixements a les trajectòries empresarials, es va lliurar el Premi Mútua Penedès

a Cafès Novell de Vilafranca i el Premi CatalunyaCaixa a Víctor Chamero, de l’empresa Libas Dis-tribucions de Sitges i Valentí de Sant Pere de Ribes.El Premi Jove Emprenedor, con-vocat per Joves d’Empresa Gar-raf/Penedès, va ser per a Jordi Solé, promotor de la consultoria Kreedit de Sant Sadurní d’Anoia; mentre que la primera edició del Premi Estela Dona Emprenedo-ra, a instàncies del col·lectiu Do-nes d’Empresa Penedès/Garraf, va tenir com a guanyadora Lídia Rodríguez de Diego, de l’empresa Acasa Serveis d’Atenció a Domici-li del Vendrell. MBH

Premi ADEG 2011 en l’apartat de Compromís i sostenibilitat:Fundació Mas Albornà, d’Olèrdola

Premi ADEG 2011 en l’apartat de Turisme i Promoció ComercialPrograma “Sopars de tast i maridatges” | Aj. de Sant Pere de Ribes

Premi ADEG 2011 en l’àmbit de la Innovació:“Blochouse”, de Vilanova i la Geltrú

Premi ADEG 2011 en l’àmbit de la Innovació:GPS Global, de Vilanova i la Geltrú

Premi ADEG 2011 en l’apartat d’Internacionalització:Indústries Durmi, de Vilanova i la Geltrú

Premi ADEG 2011 en l’àmbit de la Comunicació:Consorci Sanitari del Garraf

Premi especial Mútua Penedès a la trajectòria empresarialCafès Novell, de Vilafranca del Penedès

Premi ADEG 2011 en l’apartat de Nova Creació i Premi Mútua PenedèsAnxanet, de Vilanova i la Geltrú

Premi “Jove Emprenedor 2011” Promogut pel col·lectiu Joves d’Empresa Garraf / PenedèsJordi Solé, de l’empresa Kreedit de, Sant Sadurní d’Anoia

Premi “Estela Dona Emprenedora 2011” Promogut pel col·lectiu Dones d’Empresa Penedès / Garraf i patrocinat per l’Hotel Estela Lídia Rodríguez de Diego, de l’empresa Acasa Serveis d’Atenció aDomicili del Vendrell

Premi especial “CatalunyaCaixa” a la Trajectòria Empresarial:Víctor Chamero, de Concept, Sodif i Libax Distribucions, de Sitges

Palmarès dels Premis ADEG 2011


ACTUALITAT

La planificació estratègica, sigui d’una organització o d’un territori, es deriva de la percepció d’una necessi-tat de canvi. El canvi no pot tenir un altre rumb que no sigui el progrés. El progrés passa per la innovació, per l’adopció de noves vies que garanteixin la continuïtat; la supervivència, a vegades.Canviar vol dir prioritzar. Per prioritzar s’ha de des-triar entre diferents opcio-ns: cal renunciar a algunes coses. No hi ha estratè-gia sense una abdicació prèvia; tota planificació es-tratègica comporta un cost d’oportunitat. No es pot entendre un pla estratègic que reculli les voluntats de tothom i tin-gui la pretensió de deixar content a tothom. Això, en tot cas, és un pla de bones intencions; que tampoc no està gens malament, però no és un pla estratègic. El Pla Estratègic del Pene-dès té pecats de joventut, de la mateixa manera que els seus precedents tenien l’acne de l’adolescència. No és prou valent. Aquí ningú no renuncia a res. La Fundació Pro-Penedès és una institució que té

expertesa i ho sap fer bé a l’hora de seure la gent a taula i promoure el debat. Ha d’aspirar també a ser l’escenari d’una discussió ineludible sobre el futur del territori, encara que la disputa tingui moments de tensió i no deixi content a tothom. Més que un fòrum de debat, ens cal un estadi en el que tothom defensi l’àmbit penedesenc, per damunt dels interessos personals i de certes ma-nies persecutòries. A l’hora de decidir com volem el tros, no són bons els plan-tejaments innegociables i no ajuden gaire les actituds intransigents. La partito-cràcia tampoc ens ho posa fàcil.Si la planificació estratè-gica ens ha de servir per abordar el canvi pretès, abans cal abordar un can-vi en les maneres i, pot-ser també, un canvi dels actors nominats. I sobre-tot, hem de començar per escampar les llavors d’un Penedès creïble, i això no-més ho aconseguirem amb avenços reals i actuacions prou consensuades. Ja n’hi ha prou d’estudis.

El Pla Estratègic del Penedès

ISIDRE ALSO TORRENTS

Secretari general ADEG

A Vilafranca hi ha 116 locals co-mercials buits (un 12% dels que hi ha en actiu), 94 dels quals són locals on abans hi havia activitat comercial i 22 d’obra nova.Segons dades facilitades pel Pa-tronat de Comerç i Turisme de l’Ajuntament de Vilafranca, l’any 2008 es van obrir 48 establiments comercials, l’any 2009 van fer-ho nou menys, l’any passat van recu-perar-se i van tornar a pujar fins als 77 i, en el que portem d’any, se n’han obert 12.Aquests establiments comercials han anat ocupant tant locals d’obra nova com locals on prèviament ja existia un comerç. També s’estan tenint contactes amb operadors

per tal que vegin Vilafranca com una ciutat on la seva implantació pot ser rendible. Entre aquests, Stradivarius, establiment que for-ma part del grup Inditext i amb el qual fa temps que l’associació Centre Vila negocia la seva arriba-da a Vilafranca. Pel que fa al Centre Vila, dels 30 establiments tancats on abans es realitzaven activitats comercials, només 10 establiments comercials han tancat per motius de ren-dibilitat del negoci. La majoria d’aquests comerços, generalment de nova creació, no han superat l’any de permanència al mercat. La resta, 20 locals comercials, han cessat l’activitat degut a altres cau-

ses diverses.D’aquests vint, tretze estan tan-cats des de fa més de dos anys, dos degut a la jubilació o malaltia del propietari de l’activitat comercial; tres locals comercials estan buits perquè l’activitat comercial exis-tent s’ha traslladat a un altre local comercial dins el mateix centre i dos locals comercials fa més de 10 anys que estan tancats. En aquests dos últims casos es tracta de locals poc atractius per localització i/o condicions i superfície comercial. Malgrat aquesta situació, cal ser optimistes, ja que darrerament es tornen a veure comerços nous, que obren, que poden fer canviar aquesta tendència. OAT

El 12% dels locals comercials de Vilafranca estan buits

Locals buits de La Ronda de Mar al barri de La Girada

Més de 100 locals comercials de Vilafranca estan pendents de llogar o comprar

Rambla La Girada, 93 · Vilafranca del PenedésTel. 93 819 80 82 - Fax. 93 819 80 83 (Elisabeth Bartolomé) - nº Registre: C0058B65452757

Assegurança de la llar, auto, vida,plans de pensions, empreses, etc.

Estudis sobre la seva pensió gratuïts


Esteve i Ferron elabora artesanalment l’únic vi del món fermentat en àmfora

Esteve i Ferron és una petita empresa sadurninenca que es dedica a elaborar vi blanc

d’una manera única al món: fet únicament amb xarel·lo, es pro-voca la seva fermentació en àmfo-res d’estil grec que potencien la seva aroma. Unes 2.500 ampolles anuals del Tràcia, nom que s’ha donat a aquest vi, és la producció d’un caldo transparent, amb tona-litats verdoses i grogues i un punt àcid que allarga la seva frescor.L’empresa (www.esteveiferron.com) ha decidit fer les coses de manera diferent. La seva aposta per la criança de vins i l’elaboració de cerveses té molt a veure amb una concepció nova del que es pot fer amb el raïm i les maltes i la seva posterior transformació en begudes alcohòliques. Tres anys després de posar la idea en marxa, l’empresa ha entrat en les botigues i restaurants de gamma mitja-alta on introdueixen uns sabors dife-rents producte d’una manera de fer i elaborar mai vista.No es tracta aquí d’explicar les excel·lències dels vins que elabo-res perquè els someliers els tasta-ran i examinaran, sinó d’explicar que la manera diferent amb què l’empresa Esteve i Ferron els ela-bora és única.El Tràcia és l’abanderat, el nen bo-nic de l’empresa, que es produeix amb la varietat xarel·lo com a úni-ca en l’elaboració i després d’uns processos que preserven el seu co-lor blanc i el seu gust especial. La collita d’aquest vi es fa en caixes de 25 quilos per no fer mal al raïm,

just quan la maduració és òptima. Un cop en bodega, es procedeix a la col·locació perquè fermenti en àmfores de ceràmica que recor-den les que utilitzaven els grecs i els romans antics per transpor-tar el seus líquids (aigua, olis, vins...). Tot aquest procés sota un exhaustiu control de qualitat per aconseguir un vi únic, blanc d’àmfora, amb molta personalitat i 12 graus d’alcohol. En el Tràcia, la sequedat pròpia del xarel·lo és reforçada per l’àmfora. Per acon-seguir homogeneïtat en el gust del vi que s’embotella, quan es treu de

les àmfores, en unes ampolles fos-ques, especialment dissenyades per a aquest vi, s’ha ideat un sistema de refrigeració que manté la tem-peratura igualada en tots els reci-pients durant el procés de fermen-tació. “Aquest vi és únic al món i el recomanem per a peixos, carns blanques i arrossos”, explica Sílvia Esteve, la gerent de l’empresa.Esteve i Ferron elabora també al-tres vins. L’Ebetze és un blanc, fet amb pinot noir, del qual es fa una recollida nocturna, un transport refrigerat i el premsat únicament de la baia, aprofitant un most que

és únicament del 60 per cent de l’habitual i sense additius, ja que no li calen per mantenir el seu co-lor. També seu és l’Inmos, un vi dolç de palla fet únicament amb xardonay i fermentat en barrica de roure francès que agafa 15-17 graus d’alcohol i una dolçor que el fa especialment apte per a pos-tres, sobretaules, formatges forts o fruits secs.Per últim, Esteve i Ferron fabrica també una cervesa especial amb la intenció que serveixi més per ma-ridar amb alimentas que no pas per refrescar, ja que es recomana prendre-la a 8-10 graus de tempe-ratura. Amb el nom comercial de Mauser té en el mercat (amb una producció conjunta de 8.000 am-polles) dos models ben diferents de cervesa: la bitter, del tipus ale, amb només una malta, 4,5º, més torrada i més del nostre gust tradi-cional, i la marzen, més forta i fos-ca, de 6º, elaborada amb la mescla de conc maltès i amb gust a re-galèssia i cafè, especialment pen-sada per a carns, plats elaborats i postres de xocolata i cafè.A més dels restaurants (estrelles Michelin incloses) on ha col·locat ja el seu producte a Catalunya i el País Basc, Esteve i Ferrón ha obert les seves línies de mercat a països com Colòmbia i Xile. “Intentar entrar, per exemple, la cervesa en països europeus on tenen més tra-dició i moltíssimes més varietats no sembla bona idea; però qui sap...”, deixa caure orgullosa la Sílvia Esteve. JMR

L’empresa sadurninenca es dedica a la producció artesana de vins i cerveses innovadores en els processos d’elaboració

L’EMPRESA FERMENTA EL VI A L’ESTIL GREC I ROMÀ

EMPRESA

Des de la Unió Empresarial del Penedès (UEP) donem la benvinguda a Penedès Econòmic. La sortida al mercat d’un nou mitjà de comunicació sempre és una bona notícia.L’Alt Penedès, un territori amb un volum d’empreses i indústries tan considerable i de sectors diversos i amb la importància que hi té el sector vitivinícola i turís-tic, genera un gran volum d’informació que una pu-blicació especialitzada de caire econòmic pot recollir i analitzar.Des de la UEP encoratgem l’empresa editora a treballar dur per consolidar Penedès Econòmic ja que el teixit empresarial en pot sortir molt beneficiat i reforçat. Els mitjans de comunicació suposen un important re-colzament per a qualsevol activitat i l’empresa no n’és una excepció. La comarca de l’Alt Penedès neces-sita eines eficients i críti-

ques de comunicació per ajudar-la a posicionar-se com a territori amb poten-cial econòmic important en la seva lluita per guanyar competitivitat i reforçar la seva pròpia identitat com a terra d’emprenedors i pro-jectes d’èxit.És també motiu de felicita-ció el fet que uns empresa-ris s’aventurin a engegar un projecte atrevit com aquest en un moment de crisi. Serà una tasca difícil, però amb l’experiència com a grup editorial consolidat i el suport d’un teixit empre-sarial que generarà molt continguts, el resultat serà molt positiu. Els atrevits so-vint acaben sent els qui as-soleixen l’èxit, així que, per part de la UEP, tot el nostre suport i la màxima implica-ció per a fer que aquesta nova iniciativa arribi a bon port. Simplement, desitjar a Penedès Econòmic mol-ta sort i, sobre tot, molta i bona feina.

Benvinguts i bona feina

ALBERT CALZADA I VILASECA

President de la Unió Empresarialdel Penedès (UEP)

Les altres actuacions de la Guàr-dia Civil van tenir lloc a Barcelo-na, Badalona i Santa Coloma de Gramenet.

INTERVENIDES 14 SAMA-RRETES FALSIFICADES A VILAFRANCA

La Guàrdia Civil, en el marc d’una sèrie d’intervencions a tota Catalunya, va intervenir el mes passat, en un basar xinès del ba-rri de l’Espirall de Vilafranca, 14 samarretes de la selecció espan-yola de futbol, suposadament falsificades i valorades en uns 980 euros.Un ciutadà xinès va quedar im-putat per un presumpte delicte contra la propietat industrial.

LA GASOLINA MARCA EL SEU CINQUÈ RÈCORD CONSECUTIU

Cinquè rècord històric consecutiu del preu de la gasolina, que es ven ja a 1,381 euros el litre després de pujar un 1,32%, la setmana pasada. Mentre, el gasoli s’ha abaratit lleugerament, un 0,61%, fins a situar-se en 1,294 euros. Ara, omplir un dipòsit de gasolina d’un cotxe (50 litres de mitjana) costa 69,05 euros, un 16% més que fa un any, mentre que en el cas del gasoli omplir el dipòsit costa de mitjana 64,7 euros, (un 17,6 % més que el 2010).


El fabricant d’embalatges EPS Knauf Miret, amb seu a Vila-franca del Penedès, té previst invertir en aquest 2011 uns 3 milions d’euros per a montar una factoria en el polígon in-dustrial Malpica de Saragossa. Aquesta serà la quarta planta que Knauf Miret té a Espan-ya per a fabricar embalatges d’EPS, després de les de Vi-lafranca, Aoiz (Navarra), que produeix fonamentalment em-balatges; i Bonrepos i Miram-bell (València), que va entrar en la seva òrbita després de com-

prar Ion Plas, firma que ges-tionava dita factoria. La nova fàbrica, que constarà de 10.000 m2, dedicarà la seva producció en una primera fase al sector E+E, encara que més endavant podrà també fabricar elements per a construcció. S’espera que el centre estigui operatiu al sep-tembre de 2011 i doni treball a 20 treballadors. Knauf Miret va obtenir en el 2010 unes ven-des de 14 milions d’euros pel sector del packaging, xifra si-milar a l’obtinguda en el 2009, amb 114 empleats en total.

El fabricant Knauf Miret muntarà una planta a Saragossa

Instal·lacions Knauf Miret a Vilafranca del Penedès

La cadena de Sant Pere de Ribes Supermercats Ribetans, conegu-da com a Can Torreta, acaba de firmar un acord amb el hòlding H.D. Covalco en virtut del qual la primera adaptarà l’anagrama “Coaliment Compra Saludable”en els seus set establiments, pel que el mencionat pacte s’exten així ma-teix al subministre de productes del conjunt de les botigues. Su-permercats Ribetans reparteix el gros dels seus establiments per la provincia de Barcelona, concre-tament per la zona del Penedès, i aconsegueix una facturació anual de 12 milions d’euros. Pel desen-volupament de tot el model, H.D. Covalco destinarà uns 7 milions d’euros.Per Francesc Coll Martí, director general de Ribetans, aquest acord “suposa una clara diferenciació amb la resta de supermercats. Ofereix informació fiable per se-guir una dieta saludable i estem convençuts que aquest valor afe-git satisferà plenament els nostres clients”.Recordem que, H.D. Covalco va llençar aquest model de negoci al

juliol de 2010 després de provar durant dos anys el projecte deno-minat “Compra Saludable”, amb vocació de servei a la seva clien-tela, per a convertir-se amb pos-terioritat en un reposicionament i model de negoci genuí. Aquests supermercats fomenten l’educació dietètica i els hàbits d’alimentació amb una rotul·lació especial i amb

la identificació de totes les propie-tats dels productes, la informació de la qual ve avalada per la Funda-ción Osva. Actualment, uns 100 establiments associats a H.D. Co-valco han adoptat ja aquest con-cepte comercial, havent previst que aquesta xarxa pugui arribar a la quantitat de 300 al finalitzar el període. MBH

Can Torreta passa a la xarxa de supermercats Coaliment

El supermercat Coaliment del carrer Germanor de Vilafranca

EMPRESA


L’ENTREVISTA

Com està anant l’entrada al càrrec? Realment molt bé. Jo ja

vinc del sector i crec que per a la direcció de l’Incavi el fet que hi hagi una persona que el conegui és important i més tenint en compte que, malgrat la crisi, es tracta d’un sector molt dinàmic, inquiet i amb moltes particularitats. Crec que amb imaginació podem fer moltes coses i a mi ja m’agraden aquest tipus de reptes.

En alguns fòrums se li qüestio-nen pocs coneixements de la part agrícola.Respecto que la gent pensi això. Jo sé el que sé de viticultura, de camp i d’enologia però evidentment no sóc agricultor, ni tinc vinyes, ni faig vi, és veritat. L’agricultura és el camp que més ha avançat en aquests anys i al que s’hi dediquen més recursos i més propostes, fins i tot dins del Departament, jo ho trobo bé, ja m’agrada i hi crec; però si es pregunta per possibles solu-cions i sortides del sector, moltes d’elles passen per vendre més i no pas per entendre si són 12 o 8.000 quilos per hectàrea els rendiments òptims per obtenir una bona qua-litat, que això ja ho treballen molt activament des de les DO i des dels propis agricultors, que cada vega-da estan més formats i ho estaran molt més perquè des de l’Incavi volem fer molta transferència de coneixements al sector agrari.

Parlant d’agricultors, segons da-des de l’Observatori de la Vinya i el Vi, el rendiment econòmic que li queda al pagès català per la vinya és molt inferior al d’altres zones comparatives. Això es pot

millorar optimitzant despeses o venent més?Si jo ara fos un professor d’una es-cola de negocis diria que es poden mirar les coses des del cost cap a dalt o des del preu final cap a baix. És veritat que hi ha un decreixe-ment de marge, per tant calen bones pràctiques, millor venta, millor percepció de valor dels nostres productes i predisposició a pagar més per un producte. Les dades d’exportació demostren que la predisposició a pagar un preu més alt per un vi català ha aug-mentat, per tant pugem en valor, encara que decreixem una mica en volum. Això a la llarga ha de permetre millorar aquests marges. El problema és que aquests canvis de marges no vénen d’avui per demà. No es pot tocar un botó i dir pujo dos euros o dir que utilit-zarem plàstic en comptes de vidre perquè és més econòmic. Crec que el Departament és molt sensible a aquest tema.

Això enllaça amb l’etern tema del preu del raïm.Què haig de dir jo del preu del raïm? Jo no el marco. La llei de l’oferta i la demanda està aquí.

Tot i que des dels sectors agraris es demana a l’administració que faci d’intermediari.Jo sóc partidari que les parts parlin per assolir fins comuns. M’estic re-unint amb tots els sindicats i sec-tors agraris i de moment, quan em parlen de la problemàtica, m’estic trobant que no em vénen direc-tament a preguntar pel preu del raïm. Em pregunten per proble-mes del sector, per l’ús de deter-minats adobs en funció del tipus

de viticultura, que poden ser més cars o més econòmics, etc. Aquí sí que crec que podem ajudar a deci-dir i per exemple, en termes de vi-ticultura, quines bones pràctiques poden ajudar els agricultors a tenir més marge. Fins i tot això pot ser més efectiu que dir-li a algú que ha de pagar el raïm a tant el quilo; a més tenint en compte que tenim moltes varietats i amb moltes par-ticularitats. El tema del preu és el tema i si tingués la solució ja l’hagués aplicat, però penso que hi ha recorregut.

Cal focalitzar en varietats autòc-tones, diversificar, deixar que el consumidor esculli?El consumidor és sobirà, per tant hem de saber interpretar què vol ell i saber que tenim molts con-sumidors, el local, el català, el na-cional i l’internacional i cada país amb diferents tipicitats. Varietats autòctones? Sens dubte. N’hi ha d’haver perquè, entre altres coses, ens ajuden a posar al mapa alguna cosa que és molt autèntica d’aquí. Les altres varietats mal dites forà-nies, hi són. Si arranquéssim ara totes les varietats que no conside-réssim autòctones, hauríem d’estar 10 o 12 anys esperant que aquell terreny es tornés a cultivar. Ara bé, si algú em demana per plantar encara que sigui una sola hectàrea, li recomanaré que ho faci amb va-rietats autòctones perquè ens do-naran tipicitat. Estem aconseguint que cada denominació d’origen catalana tingui una o dues varie-tats abanderades que ens ofereixen un discurs i una identitat pròpia. Les varietats autòctones ens ofe-reixen una peça més en el discurs que hem d’oferir per arribar al

JORDI BORT FERRANDODirector General de l’Incavi

El Penedès necessita arribar de forma més efectiva al consumidorParla mesurant totes i cadascuna de les seves paraules. Amb prudència. Sabedor que cadascun dels seus gestos és analitzat minuciosament pel sector del vi català per tal de conèixer una mica més aquest professional de la sumilleria i el màrqueting que encapçala des de fa poc més d’un mes la direcció general de l’Incavi i que ha concedit la seva primera entrevista en profunditat amb motiu de l’aparició del nou PENEDÈS ECONÒMIC

CREC QUE AMB IMAGINACIÓ PODEM FER MOLTES COSES

QUI TÉ MÉS RE-CURSOS PER INVERTIR EN MÀRQUETING ARRIBA PRIMER AL CONSUMI-DOR FINAL


L’ENTREVISTA

consumidor final per tal que quan parli d’un vi català, a part de dir si li agrada o no li agrada, pugui defensar-lo des d’un punt de vista d’autenticitat i territori.

I un consumidor d’Austràlia, Noruega o Estats Units, per posar alguns exemples, sabrà el que és un xarel·lo o anirà direc-tament a aquelles varietats inter-nacionals que ja coneix.Quan jo vaig a Noruega, em men-jo uns plats que són els que són, no menjo pizza, per exemple. És cert que costarà que coneguin el xarel·lo a Noruega, però d’alguna manera, hem de fer entendre que això és el que fem al nostre te-rritori. A més, els països no pro-ductors de vi són molt inquiets. Per exemple, el Regne Unit, on compren per varietats de diferents territoris. Jo cada vegada que hi vaig m’impressiona veure com demanen els consumidors el vi a les botigues. Allà els consumidors del canal particular tenen un gran coneixement dels vins que com-pren o com a mínim els agrada molt preguntar-ho. Una altra cosa és que hem de saber trobar les paraules adequades i comunicar més orientació al client perquè la orientació del producte, és a dir parlar tècnicament al consumidor final l’allunya, sobretot al jovent l’allunya moltíssim.

És per aquesta falta d’inquietud que al nostre país estem gairebé a la cua en consum de vi per cà-pita?Pot ser per això i perquè al jovent no l’incorporem com l’hauríem d’incorporar al consum moderat de vi. L’hem de sensibilitzar per les vies de vi i salut, no barrejant vi amb alcohols d’alta graduació, cosa que aquí hi ha molta tradi-ció. Hem de ser creatius i expli-car-li al jovent que més val gaudir d’una bona copa i apropar el vi als consumidors del futur amb nous formats, amb vins a copes servits amb òptimes condicions de con-sum... Hem de fer un treball molt fort per pensar com comuniquem i a quin canal hem de comunicar per donar diferents missatges. Històricament hem utilitzat un sol missatge per a tothom i aquí ens hem quedat. No hem pensat que possiblement a les dones els hem d’explicar el vi d’una mane-ra, als homes d’una determinada edat, d’una altra... de tipologies de consumidors n’hi ha moltes. És el triple d’esforç però cal fer-lo perquè el consum decreix i perquè som ja el segon país per la cua en el consum de litres de vi per càpita d’Europa. Primer Noruega i des-prés nosaltres.

Parlem del Departament. Les re-estructuracions de tramitacions d’ajuts a través d’altres depar-taments signifiquen un intent d’aprimar l’Incavi?No. Això és una gestió que es feia des de l’Incavi, dins el Depar-tament d’Agricultura i que ara

es farà a les oficines centrals del mateix Departament però precisa-ment per vetllar per fer-ho millor perquè es tracta d’ajuts a tercers països que tenen una complexitat que no tenen altres ajuts.

Estem en un procés electoral als consells reguladors. Tindrem president a la DO Penedès o creu que tornarem a estar com fa dos anys?Doncs la veritat és que no els ho he preguntat. Si per mi fos, a l’endemà de les eleccions ja hi hauria d’haver president.

Parlant del Penedès. Què en pensa de la possibilitat de crear la subzona Garraf?Sé que porten molt de temps par-lant del tema i tinc previst de re-unir-me amb ells aviat. Crec que les coses ben parlades no tenen perquè no coexistir o estar una dins l’altra. El propi Penedès s’ha de pronunciar encara al respecte.

Tenen característiques suficients per ser subzona?El que jo he tastat té discurs i es pot explicar d’una manera. Si això vol dir crear una subzona, per què no?

Des de la seva experiència de sumiller, expert en màrqueting i ara director de l’Incavi, com veu el Penedès?És una gran zona, amb gran pai-satge, amb grans vins, grans em-presaris, grans viticultors i amb els ingredients ideals perquè per vo-lum, grandària, varietats, tipus de vi i tipus d’empresa sigui un bon motor per continuar dinamitzant el sector del vi. Només per volum d’empreses i d’hectàrees, el zoom sempre està al Penedès i tots hem de contribuir a què aquesta gran dimensió que té sigui una inèrcia que acompanyi el demés. No per-què és el millor, no voldria anar en detriment de les altres 10 denomi-nacions, sinó perquè és més gran, i al ser més gran hi ha oportunitats que per grandària vénen innates al món empresarial. Qui té més re-cursos per invertir en màrqueting arriba primer al consumidor final, però pot arribar-hi bé o malament. El Penedès ha d’arribar de forma efectiva perquè és una zona amb una viticultura impressionant, amb una riquesa brutal i amb una gran inèrcia empresarial, que si en comptes des ser de la indús-tria alimentària, fos de la indústria del ferro, per exemple, se li sabria treure més suc que no pas ara.

I arriba aquesta maquinària prou bé al consumidor?No encara. Mentiria i no m’ho creuria jo si digués que sí. Hem de fer-ho encara més bé. Hem d’arribar millor. Hem d’expressar-nos, hem d’enamorar i seduir el consumidor. Bon producte el te-nim, aquí o al Pla de Bages. Cal ser imaginatius.

Imma Pulido

EL CONSUM DECREIX I JA SOM EL SEGON PAÍS PER LA CUA EN EL CONSUM DE LITRES DE VI PER CÀPITA D’EUROPA

HEM D’ENAMO-RAR I SEDUIR EL CONSUMIDOR. CAL SER IMAGINATIUS


QUAN SOLUCIONAREM EL PROBLEMA DE L’ATUR?

nombre de persones escometran iniciatives productives. Per assolir que un gran nombre de ciutadans, i entre ells els més intel·ligents i preparats, es deci-deixin a iniciar activitats empresa-rials, perdent a vegades un lloc de treball fix i invertint el seu temps, el seu patrimoni i el seu esforç físic, aquests han de tenir una compensació social i econòmica adequada. El tipus de compensació varia se-gons el caràcter, els hàbits i les nor-mes de les societats. Cada societat té un punt d’equilibri diferent, no és igual, per exemple, una societat mandrosa que una de treballado-ra. Però en totes elles, l’increment d’incentius produeix efectes posi-tius en l’ànim dels agents econò-mics. No obstant, si es va minvant el benefici esperat, mitjançant l’increment de despeses sobre l’inici i desenvolupament de l’activitat, renda anual, patrimoni invertit en l’empresa, transmissió de béns entre vius i en el moment de la successió familiar, és lògic que la intenció social per iniciar activitats empresarials, s’acomodi a aquest canvi de rendibilitat. Cada vegada trobarem menor nombre de ciutadans amatents a assumir

LA GENERACIÓ D’OCUPACIÓ NO LA REALITZEN ELS QUE SÓN EMPRESARIS, SINÓ FONAMEN-TALMENT ELS QUE NO HO SÓN I DECIDEIXEN SER-HO

El problema de l’atur gravita sobre la societat espanyola amb una intensitat que no

es dóna en altres societats. Però el més preocupant és el pessimisme que es detecta en la classe política i l’opinió pública sobre les possibi-litats d’afrontar amb èxit la resolu-ció d’aquesta xacra social. L’increment de l’atur ha estat un dels factors determinants del creixement de la despesa i del dèfi-cit públic. L’atur compromet altres necessitats socials: seguretat en el treball i remuneració adequada del mateix, promoció i desenvolupa-ment personal i professional, ni-vell de seguretat pública, solvència del sistema de seguretat social. És de destacar el malbaratament de recursos humans que suposa, especialment de les generacions joves amb una preparació mes adaptada a les actuals necessitats tècniques, i la insatisfacció social i política que genera, creant una massa desarrelada i propensa a comportaments radicals. No obstant, en altres societats, aquest problema va trobant solu-ció com és el cas de Brasil que ha desenvolupat una política exitosa en la potenciació del viver de crea-ció d’activitats empresarials, que han tret de la misèria a milions de ciutadans i han elevat al país a un nivell de desenvolupament enve-jable. Perquè la creació d’ocupació en les Economies Modernes va lligada especialment a l’afloració conti-nuada de noves empreses petites i mitjanes. Aquestes utilitzen més intensament mà d’obra, i amb la generació de beneficis es van ca-pitalitzant. En conseqüència, la generació d’ocupació no la reali-tzen els que són empresaris, sinó fonamentalment els que no ho són i decideixen ser-ho, ja que els avenços tecnològics oferixen sufi-cients mitjans als antics empresa-ris per incrementar la producció sense que ho facin la plantilles. Això s’agreuja en etapes de reces-sió en què les empreses treballen a mig gas, llavors, creixements d’un 3% o superiors no serviran per crear ocupació a curt termini. Només després d’un llarg període de creixement continuat i intens que elevi la facturació a nivells anteriors, els actuals empresaris es plantejaran ampliar el nombre de treballadors, només si el marc le-

gal sobre l’ocupació ho incentiva i no ho impedeixen les innovacions tecnològiques. Quant a la creació empresarial, aquesta depèn de la recuperació dels mercats que alimenten les ex-pectatives de rendibilitat, perquè, excepte casos de novetats d’èxit, difícilment s’escometran nous projectes si els anteriors no poden col·locar gran part de la seva pro-ducció. I, en el nostre cas, la creació de llocs de treball ja no podrà venir de la font principal que va abas-tir el mercat laboral en l’última expansió, la construcció, sinó de l’increment de la competència de la nostra producció i, per a això, fa falta un treball més qualificat i un profund canvi de política econò-mica. No fan falta ni els mateixos treballadors ni la mateixa prepa-ració tècnica per fer cases que per fer coses (béns i serveis) competi-tius internacionalment. Però per aconseguir una bona co-llita d’estímuls empresarials, cal que les condicions ambientals ho propiciïn. Crec que hi ha una re-lació determinant entre el marc empresarial i el nombre de voca-cions. Com més favorables siguin les circumstàncies que incideixen en la decisió empresarial, major

riscos empresarials. Si empreses amb tradició i serietat reconegudes, amb clientela con-solidada, amb productes d’èxit i amb patrimoni, s’han vist abo-cades al tancament per falta de finançament, sent una de les prin-cipals causes del gran creixement de l’atur, com es finançaran, per a iniciar les seves activitats, les noves? Fa falta una reordenació dels recursos financers dirigint-los preferentment a les activitats productives, únic camí per a què, amb el creixement de la renda i el treball, el sector públic redueixi les seves despeses d’atenció a l’atur i incrementi els seus ingressos, per finançar les seves funcions essen-cials. I si la reducció de beneficis va acompanyada de l’augment de la complexitat administrativa en la gestió de l’empresari i de la respon-sabilitat del mateix, de problemes laborals, d’una actuació del sector públic poc favorable, d’una dete-rioració general de l’entorn econò-mic que incideix en la solvència de clients i proveïdors, i fins i tot no hi ha un reconeixement social ade-quat, estan creades les condicions per a la castració de l’activitat em-presarial. Mentre les estadístiques sobre el nombre d’autònoms i pe-tits empresaris continuïn oferint, com actualment, un resultat nega-tiu, és impossible tècnicament que l’atur es redueixi. Qualsevol decla-ració optimista sobre el tema tin-drà un vol tan curt i generarà tanta frustració social com les quals li van precedir sobre que la crisi in-ternacional no ens anava a afectar, que estava pròxima la recuperació o les de què anàvem a estar en l’èlit mundial superant les economies més competitives. Només quan el nombre d’emprenedors estigui per sobre dels que tanquen, la tendència a l’atur canviarà de di-recció. I per a això s’han de donar les condicions legals i econòmi-ques propícies i que el motor de la confiança empresarial, avui en mí-nims històrics, es posi en marxa. Si la reducció de la capacitat pro-ductiva i laboral fos compensada per les aportacions dels que cla-men per a l’eliminació o reducció dels beneficis empresarials o un altre grup de ciutadans desinteres-sats, el nivell de vida i d’ocupació de la població no es ressentiria, però això no sempre succeix.

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

L’ANÀLISI


Aguditzar l’enginy per captar nous clients després de la guerra del passiu

Amb la guerra dels dipòsits gaire-bé acabada, davant les advertèn-cies del Banc d’Espanya de posar límit a les retibucions del passiu, i la forta pressió sobre els mar-ges; els bancs i, especialment, les caixes, traslladen el seu nou repte als comptes nòmina. Aquests pro-ductes que exigeixen una estreta vinculació amb l’entitat resulten més econòmics, ja que utilitzen com a reclam per als clients regals de televisors o altres aparells elec-trònics, complements per a la llar, etc.Sense anar més lluny, el Banc Mare Nostrum, sorgit de la fusió de Sa Nostra, Caja Granada, Caja Murcia i Caixa Penedès, ha llançat una campanya de domiciliar la nòmina, en la qual regalen un te-levisor SONY LCD de 26” amb tecnologia LED i les últimes nove-tats en el mercat, o un ordinador

portàtil SONY VAIO amb grans prestacions. Caixa Penedès ens ha confirmat que l’oferta, que finalitzarà el proper 30 de juny, l’anomenen “DOMICILIA LA TEVA NÒ-MINA I EMPORTA’T UN TE-LEVISOR O UN PORTÀTIL”, en la qual s’hi podran acollir tots els nous clients que aportin la seva nòmina a l’entitat finance-ra. A banda d’aquests premis, el compte també tindrà importants avantatges: banca electrònica de franc, assegurança d’accidents gra-tuïtes, domiciliacions de rebuts o tributs i canvis de domiciliacions gratuïts, targetes de crèdit de franc i, molt important, avantatges en el finançament. L’entitat ofereix un préstec nòmina sense comis-sió d’estudi ni d’obertura per un import màxim de dues nòmines a retornar en un termini màxim

de sis mesos. Junt amb aquest ti-pus, també posen sobre la taula un préstec consum a retornar en un termini de 10 anys com a màxim, i una hipoteca bonificada amb la qual es podrà reduir la quota mensual amb la contractació de productes addicionals.Per la seva banda, Caja Granada, que també forma part del Banc Mare Nostrum, ha creat el “DE-PÓSITO 5% TAE A 12 MESES SIN NINGUNA VINCULA-CIÓN”. Malgrat el que sembla no es tracta d’un dipòsit a terminis, sinó referenciat, per tal de pagar el 5% que va lligat amb el preu de l’euríbor. La condició que dema-nen per a què el client pugui re-bre la retribució anunciada és que l’euríbor oscil·li entre el 1,90% i el 3,35%. Actualment, ja es dóna aquesta situació, ja que l’euríbor es troba per sobre del 2% i tot apun-

ta que aquestes previs-ions seran fàcilment assumi-bles.Una altra entitat que també agudit-za l’enginy és Ca-talunya Caixa, que ha tret un microdi-pòsit de 500 euros a sis mesos que permet obtenir un 10% de descompte en l’adquisició de pisos que l’entitat té en cartera. A més, els clients podran participar en un sorteig d’un habitatge de la seva selecció.Els departaments de màrqueting de totes les entitats financeres es-tan en constant innovació i oferint nous comptes i dipòsits per tal

Les entitats financeres cada dia més preocupades per captar nous clients i passiu ofereixen tota mena d’ofertes per aconseguir-ho

EMPRESA

d’obtenir més cash, ja sigui de ma-nera directa remunerant el passiu o de forma indirecta amb dipòsits nòmina, pensió o regals de qualse-vol mena. JBP


ahora, mejor que la media. Puede ser relacionar variables, analizar riesgos, identificar oportunidades, sintetizar información, establecer relaciones comerciales… Lo que sea, pero debe ser algo claramen-te identificable. Cuando se afirma que una persona tiene talento, habría que ser capaz de especifi-car para qué y de demostrarlo con ejemplos.2. Capacidad: No es suficiente con poseer una habilidad. Hay que ser capaz de convertirla en va-lor. ¿A cuánta gente inteligente y con aptitud conoces que no rinde a la altura de las expectativas ante un cliente? ¿O que falla estrepito-samente en inteligencia emocio-nal? Se puede ser muy listo para el polinomio y muy tonto para los recados. No es suficiente ser hábil

haciendo algo mejor que el resto. Hay que saber sacarle partido a esa habilidad en los contextos adecua-dos.3. Actitud: Entendida como re-sultado de voluntad y motivación.

Las 4 Claves del Talento

Se puede poseer una habilidad y la capacidad para convertirla en valor y, sin embargo, no hacerlo. Además de saber sacar partido a las habilidades, hay que demostrarlo. Si el talento no se expresa, enton-ces no es talento. Por eso la actitud es el factor más crítico. En situa-ciones en las que las habilidades y capacidades son muy parecidas, lo que marca la diferencia en cuanto a talento es siempre la actitud.4. Circunstancias: Aquí es donde suelen fallar la mayoría de las or-ganizaciones. El talento, para ex-presarse, necesita que se cumplan unas condiciones externas deter-minadas. Cuando muchas empre-sas alardean de talento, creen que hablan del presente pero en reali-dad hablan del pasado. Ese talento al que se refieren seguramente lo

HACER ALGO BIEN, A TIEMPO Y CON CALIDAD, NO ES TALENTO, ES EFICIENCIA

Talento es una de esas pala-bras aditivo que, al igual que ha ocurrido con otras

muchas, como Formación o Flexi-bilidad, ha perdido buena parte de su sentido a fuerza de mal uso. Muchas personas creen tenerlo. Las empresas presumen del que [supuestamente] existe entre sus muros. Los departamentos de Re-cursos Humanos se consideran es-pecialistas en atraerlo, motivarlo, desarrollarlo y retenerlo… ¿Qué de verdad hay detrás de todo esto?Una búsqueda en la RAE nos dirá que talento tiene que ver con in-teligencia, entendida como capa-cidad para entender, y aptitud, entendida como capacidad para hacer. Pero, ¿es esto suficiente para definir qué es talento en realidad?Personalmente creo que no. Al menos no suficiente para definir talento en el ámbito de las organi-zaciones. Se puede ser inteligente y apto y sin embargo no ser ta-lento. Es necesario algo más. Para mí la definición de talento debe ir estrechamente asociada a la gene-ración de valor.Por eso, si entendemos el talento como cualidad convertible en va-lor para la organización, podemos identificar al menos estas 4 claves:1. Habilidad: El talento debe aludir al menos a una habilidad tangible; idealmente más. Una habilidad que ya se posee, no que se podría llegar a poseer. Eso no es talento, es potencial. Ser talen-to implica hacer algo, ya, aquí y

na de montaje hay poco espacio para la aportación diferencial de valor, de hecho, lo ideal es la uni-formidad ya que las desviaciones juegan en contra del sistema.Es importante no confundir buen trabajador con talento [error clá-sico en muchas empresas]. Un buen trabajador es el que desem-peña su tarea, de acuerdo a unas instrucciones y unos estándares de calidad, en un plazo determinado. Talento es quién aporta valor al resultado de lo que hace aplicando una especial combinación de ha-bilidades, capacidades y actitudes que sólo es posible en determina-das condiciones. Las empresas en general, y la función de Recursos Humanos en particular, deberían empezar a entender la diferencia.www.optimainfinito.com

JOSÉ MIGUEL BOLÍVARLlicenciat en Ciències PolítiquesSociologia i Màster en RRHH

fue algún día, pero en su mayor parte ya no lo es. Aunque las habi-lidades y capacidades perduren, la actitud y la motivación ya no son las propias del talento. El talento necesita un tipo de espacios para desarrollarse que no tienen cabida en el paradigma del control. En ese sentido, las grandes corpora-ciones son, en general, grandes cementerios de talento.Una consecuencia de lo anterior es que talento es un concepto íntimamente ligado a trabajo del conocimiento. En los entornos tipo cadena de montaje el talento es irrelevante. Hacer algo bien, a tiempo y con calidad, no es talen-to, es eficiencia. El talento sólo tie-ne sentido cuando hay un margen de incertidumbre; cuando la tarea no está predefinida. En una cade-

L’ANÀLISI

Nom i cognoms:

DNI:

Adreça:

C.P.: Població:

Telèfon:

Email:

Marca amb una (X) la forma de pagament

Transferència

Càrrec en compte:

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A) inclòs

Firma:

Envii aquest cupó a:

PENEDÈS ECONÒMICC/ General Cortijo, 21A

08720 Vilafranca del Penedès

o al correu electrònic:

[email protected]

PEN

ED

ÈS

EC

ON

ÒM

IC


VINS&CAVES

Està comprovat que en moments de crisi les eco-nomies es contrauen i les despeses al igual que les inversions es veuen afec-tades negativament. Com diríem a nivell de tertúlia de cafè, la gran majoria de la gent aixeca el peu de l’accelerador i fins i tot toca el fre. A nivell de les famílies ho puc entendre ja que ningú té la feina assegurada i per tant pot córrer el risc que li diguin que demà ja no cal que tor-ni a la feina. Però a nivell d’empresa no ho entenc, perquè és quan més s’ha de prémer l’accelerador. És l’oportunitat daurada d’intentar mantenir o pujar els negocis. És on les 4 P del màrqueting (Product, Place, Price & Promotion) es conjuguen de forma ideal per a aconseguir l’èxit. La crisi porta a la re-cerca de Productes alter-natius, per a ser col·locats com a nous o substitutius a la Plaça (mercat) a uns Preus assequibles en base a ofertes i Promocions.Amb aquesta premisa hem creat Penedès Econòmic, un nou mitjà de comuni-cació que oferirà als seus lectors notícies, informa-ció, anàlisi i opinió del món dels negocis, de les finances i l’economia, con-tribuint així a la formació d’una cultura empresarial que aporti dinamització i desenvolupament a la nos-tra comarca. Abordarà l’actualitat econò-mica del Penedès i altres notícies que, encara que no siguin d’aquí, afectin en certa manera als empre-saris i autònoms penedes-encs.Capítol apart mereixen els col·laboradors que tin-drà el Penedès Econòmic. Mensualment aniran pas-sant per aquestes pàgines

alguns dels millors colum-nistes dels més prestigio-sos mitjans econòmics del país. Així, serà habitual veure en aquestes pàgi-nes molts articles signats pels col•laboradors que es poden llegir, habitualment, en mitjans com Expansión, Cinco Días o l’Actualidad Económica. En aquest primer número, a més, Penedès Econòmic dis-posa d’una col•laboració estel·lar: un article de Jose-ph E. Stiglitz, premi Nobel d’economia l’any 2001. Malgrat que a Espanya, l’exclusivitat dels articles d’aquest eminent econo-mista nord-americà recau únicament a El País, l’únic mitjà on es poden llegir les seves col·laboracions, aquest cop ha fet una ex-cepció, i ens ha estat cedit un article per a la seva pu-blicació al primer número del Penedès Econòmic. Tot això sense oblidar les col•laboracions que aniran fent, regularment, alguns dels personatges més des-tacats del món empresarial i econòmic penedesenc.Encarem aquest projecte amb molta il·lusió, i per-què no dir-ho, amb cer-ta responsabilitat també, ja que serem l´únic mitjà econòmic de la comarca i per tant el referent pene-desenc. Per aquest motiu, ens veiem amb l’obligació de complir amb els valors de la professionalitat, la rigorositat, la puntualitat i explicar les coses tal com són, sense interessos par-tidistes ni empresarials, això sí, intentant tractar les notícies des d’una òptica ètica i humanista, i deixar clar que no tot s’hi val en el món de l’empresa sinó que hi ha altres coses més importants que el fet de guanyar diners.

Temps de crisi, temps d’oportunitats

MARC BARELLA HERNANDEZ

Director Penedès EconòmicEconomista col·legiat

L’enòleg Agustí Torelló i el farmacèutic Alberto Sán-chez, expert en cosmètica,

han estat els creadors d’aquesta nova línia, denominada Perlage, concebuda per a ús professional i per a “spas”, en el qual el cava, ric en oligoelements i resveratrol, combinat amb cèl·lules mare de raïm i oli de llavors de raïm, són els principis actius de la fórmula. Aquesta línia de tractaments va ser presentada a mitjans d’abril en un acte en el que van assistir els prin-cipals cuiners amb estrella Miche-lin de Catalunya.

ELABORATS AMB “TREPAT”

Agustí Torelló ha explicat que en l’elaboració de les cremes s’utilitza una varietat de vinya pròpia del cava que aporta més contingut de resveratrol, denominada “trepat”, que és una varietat autòctona de raïm negre, que es conrea de for-ma ecològica, i amb la qual Torelló elabora el seu cava rosat. El resve-ratrol és un antioxidant present en els raïms i en productes derivats com vi, i en alguns aliments com les ostres, els cacauets i les nous. En aquesta nova línia cosmètica s’empra també cava ja elaborat,

el que segons aquest enòleg no s’havia fet mai, i que proporciona als diferents productes una sèrie d’oligoelements que aporta el cava, i que el vi base no té, per la seva criança en llevats en la segona fermentació.

ÚS DE CÈL·LULES MARE

Una altra novetat, segons Torelló, és que es treballa amb cèl·lules

mare de la vinya, el que és revo-lucionari, perquè el poder de re-generació que tenen és fonamental per a la pell i són útils per evitar les taques del sol i els signes de les agressions externes que tant perju-diquen a la pell. De moment, s’han llançat al mer-cat dues línies de Perlage, una dermatològica i cosmètica per a la prevenció de l’estrès oxidatiu, que

Cava Agustí Torelló llança una nova línea de tractaments per prevenir l’envelliment cel·lular

El cava aporta nous beneficis al món de la bellesa

és una de les causes principals de les arrugues cutànees, que inclou cremes antiaging, sèrum facial i crema corporal i de mans, per a home i per a dona, i una altra lí-nia de “spa” per fer tractaments de cavateràpia.

UN SPA DEL PENEDÈS ÉS EL PRIMER EN USAR-LO

L’Spa Meridien Ra del Vendrell, que és el segon més gran d’Europa, amb 7.000 metres quadrats, ha es-tat el primer del món a utilitzar aquests tractaments de cavaterà-pia. Banys d’olis de cèl·lules mare de vinya i llavors de raïm, amb cava, i olis sòlids per a massatges, són alguns dels tractaments més nous amb els quals es vol, a més, donar un nou valor al cava. La ampeloteràpia, com es deno-mina els tractaments cosmètics basats en les propietats del raïm, s’oferixen des de fa alguns anys en els millors centres de bellesa del món, però fins ara cap tenia com a element principal el cava. Amb aquests tractaments s’estimula la producció de col·lagen, es com-baten els radicals lliures i es prevé l’envelliment prematur de la pell. MBH

El cava ha entrat en el món de la cosmètica com a antioxidant, després del vi i de la xocolata, de la mà de les caves sadurninenques Agustí Torelló

EL CAVA TAMBÉ S’APUNTA A LA MODA DE LA COSMÈTICA


L’ANÀLISI

s’està registrant als Estats Units i a Europa està sent paupèrrim, i les previsions sobre el creixement del sector privat donen a enten-dre que, sense el suport continuat dels governs, existeix el risc d’un estancament permanent, o d’un creixement massa dèbil per retor-nar, a curt termini, les taxes d’atur a nivells normals. Els riscos són, per tant, asimètrics: si aquestes previsions són equivocades i hi ha una recuperació més aviat ro-busta, llavors, per descomptat, les despeses poden tornar als nivells

anteriors o bé es podran augmen-tar els impostos de nou. En canvi, si aquests pronòstics són encertats, amb una sortida “prematura” de la despesa en dèficit ens arrisquem a empènyer el país de nou a la reces-sió. Aquesta és una de les lliçons que s’hauria d’haver après de l’experiència americana durant la Gran Depressió i de l’experiència japonesa de finals de la dècada dels noranta.Aquests punts són particularment pertinents en el cas de les eco-nomies més afectades. El Regne Unit, per exemple, ha viscut temps més durs que altres països per una

ELS PERILLS DE LAREDUCCIÓ DEL DÈFICIT

raó prou òbvia: ha viscut una au-tèntica bombolla immobiliària (encara que amb conseqüències molt menys greus que les que ha tingut aquesta bombolla a Espa-nya), i les finances, que es troba-ven a l’epicentre de la crisi, han jugat un paper més important en la seva economia que no pas en la d’altres països. Així doncs, tot i els resultats més aviat fluixos, les po-lítiques practicades al Regne Unit no es poden considerar inadequa-des. De fet, si comparem aquest país amb els Estats Units, veurem que els seus rescats financers i les seves polítiques de mercat laboral poden haver estat, des de molts punts de vista, fins i tot millors que en altres països. Aquestes po-lítiques han permès evitar el mal-baratament massiu dels recursos humans que es pot associar a l’alt índex d’atur que s’està vivint ara als Estats Units, on gairebé una de cada cinc persones que desitja un treball a temps complet no poden trobar-ne.Per descomptat, a mesura que l’economia mundial retorni al creixement, els governs haurien de posar damunt la taula plans per augmentar els impostos i retallar les despeses. L’equilibri exacte en aquest punt serà, inevitable-ment, tema de gran controvèrsia. Principis com “és millor gravar les coses dolentes que les bones” po-den suggerir l’aplicació d’impostos ambientals. El sector financer ha imposat enormes conseqüències a la resta de la societat: la indústria financera americana ha contami-nat el món amb hipoteques tòxi-ques i, d’acord amb el principi que “qui contamina, paga”, se li hauria d’imposar unes taxes per aquesta contaminació que han causat. A més, les taxes sobre el sector finan-cer, si estan ben dissenyades, po-drien ajudar a alleugerir els proble-mes causats per un apalancament excessiu i per bancs que són massa grans com per permetre que facin fallida. Uns impostos ben aplicats sobre les seves activitats especulati-ves podria fer que els bancs pares-sin més atenció al seu paper fona-mental, que no és altre que proveir la societat de crèdit. A llarg termini, la majoria dels economistes estan d’acord que els governs, especialment en els països industrialitzats amb poblacions envellides, han d’estar preocupats

Una onada d’austeritat fiscal està precipitant-se per Eu-ropa i Amèrica, i la mag-

nitud dels dèficits pressupostaris – igual com la magnitud de la crisi- ha agafat molta gent per sorpresa. Tanmateix, i malgrat les protestes dels que ahir defensaven la desre-gulació (és a dir, aquells a qui els agradaria que els governs roman-guessin passius), la majoria dels economistes creuen que la despesa governamental té un paper decisiu per evitar una altra Gran Depres-sió. La majoria dels economistes també coincideixen en el fet que és un error mirar només una de les bandes dels balanços (ja siguin del sector públic o del privat): s’ha de mirar no només el que deu un país o una empresa, sinó també els seus actius. Tot plegat hauria d’ajudar a donar una resposta als voltors del sector financer que estan fent so-nar les veus d’alarma per la despesa governamental. Al capdavall, fins i tot aquests vol-tors del dèficit admeten que no hauríem de centrar-nos en el dèfi-cit d’avui, sinó en el deute nacio-nal a llarg termini. Així doncs, la despesa en educació, tecnologia i infraestructures pot portar, en rea-litat, a la reducció del dèficit a llarg termini. Alguns bancs amb man-ca de perspectiva van contribuir a crear la crisi; però no podem per-metre que la manca de perspectiva dels governs, empesa pels sectors financers, contribueixi a perllon-gar-la. Un creixement econòmic més rà-pid juntament amb el rendiment de la inversió pública produeix més ingressos tributaris, i un ren-diment del 5-6% és molt més que suficient per compensar un aug-ment temporal del deute nacional. Una anàlisi feta des de la perspec-tiva social del costos i dels benefi-cis (és a dir, aquella en la qual es tenen en consideració els impactes en àrees no relacionades tan sols amb el pressupost) demostraria que aquest tipus de despeses són molt més atractives, encara que si-guin finançades amb deute.Finalment, la majoria dels eco-nomistes coincideixen que, a part d’aquestes consideracions, la mida adequada del dèficit depèn, en part, de l’estat de l’economia. Una economia més feble demana un dèficit més gran, i la mesura correcta d’un dèficit, per afron-

tar una recessió, dependrà de les circumstàncies econòmiques con-cretes. És en aquest punt on els economistes es mostren en des-acord. Fer previsions és sempre di-fícil, però especialment en temps convulsos com aquests. Per sort, el que ha passat no és un fet que passi cada dia; i és per això que se-ria una ximpleria que busquéssim solucions en recuperacions econò-miques passades per predir el que passarà en aquesta crisi. Als Estats Units, per exemple, el deute tòxic i les execucions hi-

potecàries estan en nivells que no s’havien vist en tres quarts de segle, i la reducció de crèdit dels últims dos anys és la més gran des de 1942. Les comparacions, però, amb aquelles èpoques són molt enganyoses, perquè l’economia global d’avui no té res a veure amb la que hi havia durant la Gran Depressió. A més, i vistes les pre-visions que feien abans de la crisi els experts de la Reserva Federal dels Estats Units, les prediccions de quasi tots els que s’anomenen experts han quedat en entredit. No obstant això, i fins i tot amb grans dèficits, el creixement que

Un premi Nobel pels anàlisis dels mercats amb informació asimètricaJoseph Eugene Stiglitz (Gary, Indiana, 9 de febrer de 1943) és un economista i profes-sor universitari nordamericà, que va rebre el Premi Nobel d’Economia (2001), per les seves anàlisis dels mercats amb informació asimètrica. És co-negut per la seva visió crítica de la globalització, dels econo-mistes de lliure mercat (a qui anomena ‘fonamentalistes de lliure mercat’) i d’algunes de les institucions internacionals de crèdit, com el Fons Monetari Internacional i el Banc Mun-dial, del qual n’ha estat vice-president i economista en cap. Des de l’any 2003 és professor de la Universitat de Columbia. Stiglitz és un dels economistes més citats del món en els dar-rers temps, situat en primer lloc el 2008 i en segon aquest 2011.

JOSEPH E. STIGLITZProfessor a la Universitat de Columbia (USA)Premi Nobel d’Economia l’any 2001

la indústria financera americana ha contaminat el món amb hipoteques tòxi-ques i, d’acord amb el principi que “qui contamina, paga”, se li hauria d’imposar unes taxes per aquesta contaminació que han causat

per la la sostenibilitat de les se-ves polítiques. Però cal anar amb compte amb el “fetitxisme” per al dèficit: el dèficit que es crea per fi-nançar guerres o per obsequiar el sector financer (com ocorre a tot el món i a gran escala als Estats Units) dóna lloc a passius sense els actius corresponents, cosa que crearia una forta càrrega per a les generacions futures. Però les in-versions públiques, que acaben pa-gant-se per si mateixes si estan ben fetes, poden millorar el benestar de les generacions futures. I seria doblement absurd càrregar amb deutes les despeses improductives i després retallar les inversions pro-ductives.Aquestes preguntes, malgrat tot, s’hauran de deixar per a una futu-ra ocasió; com a mínim en força països en els quals les perspectives d’una recuperació sòlida són, en el millor dels casos, a un o dos anys vista. Per ara, l’economia és clara:


VINS&CAVES

El canvi climàtic també pot afectar l’escuma i l’envelliment del cava

El canvi climàtic és un fet que ja ningú nega i que cada vegada està més present en l’anàlisi de grups de treball com el que tot just aquesta setmana es troba re-unit a Abu Dhabi amb motiu de la trobada del Grup Intergoverna-mental d’Experts sobre el Canvi Climàtic. Des del món del vi són diversos els fòrums que s’estan realitzant per analitzar els efectes que l’augment de les temperatures mitjanes pot suposar a mig i llarg termini en la viticultura i per tant en les caracte-rístiques finals dels vins i caves.La darrera d’aquestes trobades va tenir lloc el passat mes d’abril a Marbella on es va dur a terme el Congrés Mundial Canvi Climàtic i Vi amb la presència mediàtica de l’exsecretari general de les Nacions Unides i premi Nobel de la Pau, Kofi Annan i d’un nombrós grup d’experts internacional en la qües-tió.

El cava, especialment sensible

Amb un interès especial pels es-cumosos, el congrés de Marbella va dedicar una de les seves taules rodones a analitzar l’afectació que el canvi climàtic pot tenir en els escumosos a partir de les conclu-sions d’un estudi realitzat per la Facultat d’Enologia de la Univer-sitat Rovira i Virgili de Tarragona, que va presentar el seu degà Fer-nando Zamora.L’estudi conclou que l’augment de les temperatures fa avançar les da-

tes d’inici de la verema i provoca una acceleració de la maduració del raïm, una major acumulació de sucres, una disminució d’aromes i una pèrdua d’acidesa en el fruit.Pel cava, segons Zamora, aquestes poden ser conseqüències impor-tants, tenint en compte que es tracta de paràmetres vitals per la qualitat i persistència de l’escuma, degut a la manca de nitrogen que es perd per avançar la verema, i especialment per la capacitat d’envelliment, cosa que segons el doctor, podria fer trontollar l’elaboració dels Gran Reserva. L’estudi elaborat per la Rovira i Virgili, dins el projecte europeu Cenit Demeter, estableix avança-ments de la data d’inici de la ve-rema de 25 dies en un període de 35 anys dins la regió del cava i un augment considerable de les tem-peratures en el mateix període. Zamora creu que aquests paràme-tres tenen un impacte directe en la qualitat de l’aroma dels escumo-sos, tant pel que fa referència a la maduresa de la pell com en el con-tingut de nitrogen que serà el que després donarà lloc a la formació d’aromes. Jaume Gramona, director tècnic de caves Gramona, no considera que l’envelliment del cava estigui en perill perquè segons afirma “són moltes les coses que es poden fer tant a la vinya com al celler per obtenir caves d’una gran qualitat”. Alguns dels exemples que exposa són les plantacions a més alçada dins la pròpia zona del Penedès,

ja que “està demostrat que cada 100 metres amunt que plantem una vinya, equival a 100 km de longitud nord de les seves condi-cions, per tant una vinya plantada al Penedès a 850 metres tindria gairebé les condicions que tenen a la Borgonya”.El celler forma part, junt amb Juvé i Camps, del grup d’elaboradors que estan estudiant els efectes del canvi climàtic al món del cava dins el projecte Cenit Demeter. Gramona considera que el can-vi mal gestionat pot influir més en els escumosos que en els vins tranquils perquè són vins més sen-sibles, ja que necessiten grau al-cohòlic baix que permeti integrar bé el gas carbònic o tècniques que puguin fer retrocedir en el temps i anar a podes curtes amb poca fusta com les que es feien antigament,

entre altres opcions.Diversos experts consultats consi-deren que els paràmetres del canvi climàtic comencen a ser ja un fet real. José Ramon Lisarrague, pro-fessor de la Universitat Politècnica de Madrid i assessor de diverses fir-mes elaboradores penedesenques, ha explicat a aquesta redacció que el canvi climàtic afecta sobretot durant la fase de creixement del raïm junt amb un dèficit d’aigua a la planta, que pot provocar que es produeixin aturades de les fases de creixement del raïm, problemes per a la realització de la fotosín-tesi, avançament de la caiguda de la fulla i més exposició del raïm a la radiació solar. A conseqüència d’aquest canvi es produirà un aug-ment de les despeses de producció ja que s’hauran d’aplicar tècniques enològiques per pal·liar els efectes

derivats dels desequilibris en la maduració, l’acidesa o els pH ele-vats. Algunes d’aquestes propostes passen per les veremes nocturnes, que cada vegada són més genera-litzades però també algunes inno-vacions a l’abast dels enòlegs als cellers.

Les conferències del Fòrum de Marbella celebrades el passat abril van incidir entre altres en els efectes del canvi climàtic en el cava

Gran àfluència de públic a les conferències del Fòrum de Marbella

Periodista

Imma Pulido

24 Penedès Econòmic

SIN TEXTOS NO HAY PARAÍSOImagina lo siguiente. Alguien

anuncia la apertura de un enor-me centro comercial. Como se

suele decir, la fama le precede (por cierto, esta podría ser una buena definición de Marca Personal). Todo el mundo sabe que va a te-ner muchísimas visitas que van a poder pasar por sus innumerables tiendas y locales. Pero todavía hay algo mejor, puedes tener un sitio para tí, sin pagar nada, solo por aportar unos datos. Así que, lo haces. Total, no tienes nada que perder.El tiempo pasa y nadie se para en tu tienda. Ni siquiera saben que existe. Y tu te preguntas como es posible que en un sitio en el que cada día hay más gente, nadie se preocupe por ti. La verdad es que lo único que has hecho ha sido darte de alta y poner un cartel cu-tre. Pero todo el mundo dijo que solo por estar ahí, podrias conse-guir fama y fortuna. Poco tiempo después lo dejas y le dices a todo el mundo que te han engañado.Esto que cuento podría parecer absurdo, pero es lo que muchos piensan cuando se meten en dos-puntocerolandia, especialmente en Facebook, Twitter y similares. Da la sensación de que aquí, solo por crear una cuenta y poner un per-fil ya vas a convertirte en la nueva estrella mediática. Nada más lejos de la realidad. Cuando entras en este mundillo, crear una cuenta es equivalente a apuntarte a un gim-nasio. A partir de ese momento

hay que sudar… mucho.Además, como ya decía el otro dia en Twitter, las Redes Sociales se han convertido en el IKEA de La Red.

Son sitios en los que te lo dan todo para que puedas montar tu sitio sin preocuparte de-masiado, pero al final acabas vien-do que todo el mundo tiene lo mismo. También decía que estar en dospuntocerolan-dia es como tener una mascota. No es un capricho o una moda. Y si no lo alimentas y lo cuidas, se muere.Es absurdo que haya tanta gente

ANDRÉS PÉREZ ORTEGAQuímic i MBA per ICADEColumnista d’Expansión

que piense que en las Redes Socia-les baste con ESTAR. A nadie le van a hacer caso, ni van a hablar de el o ella, ni van a criticarle ni a

recomendarle si no hace nada. Aquí el que no se mueve, no sale en la foto.

La Marca Personal se deja en la mente de la gente creando expe-riencias, haciendo cosas que dejen un recuerdo. Pero eso no ocurre si

te sientas en la puerta de tu “local virtual” vacío esperando que alguien se interese por tí. Eso no sucede nunca, especial-mente si hay muchos otros que están ofre-ciendo cosas chulas, nuevas,

valiosas y entre-tenidas constan-

temente. En dospuntocerolandia se suele criticar a los gurús, a esas personas antipáticas, esos queno-

sequiensehancreidoqueson que han conseguido hacerse un nom-bre en La Red. Podrán gustarte o no, podrás seguirlos o pasar de ellos, pero la mayoría, por no de-cir todos, llevan años generando contenidos interesantes, moján-dose con opiniones propias, arries-gando, dedicando tiempo. Han gestionado bien su estrategia de Branding Personal a base de tra-bajo, esfuerzo y persistencia. Aquí no funcionan los trucos, al menos a largo plazo. Encontrarás sitios en los que te dirán que haciendo algunas cosillas puedes tener mu-chos fans, “amigos”, followers o visitas. Pero eso dura un suspiro. Tampoco me parece una buena idea dejar en manos de otros algo que solo te corresponde a tí. Hace poco, decía también en Twitter que tu Marca Personal gestionada por otros distintos a tí, se convier-te en una marca comercial. ¿Como va a expresar eficazmente tus ideas, sentimientos o estados de ánimo alguien que no eres tú?Así que, si quieres dejar una hue-lla profunda, una Marca Personal memorable, empieza a poner co-sas interesantes en las “estanterías virtuales”, genera contenidos polé-micos, atractivos o emocionantes, sube vídeos cutres pero con alma, atrévete a decir cosas que todos piensan pero tienen miedo de verbalizar. Porque aquí, sin textos (o videos, o podcasts, o fotos, o twitts, o…) no hay paraiso.www.marcapropia.net

L’ANÀLISImaig 2011


L’Acadèmia Tastavins guardona com a millor xarel·lo el “Soliterra” 2010

L’hotel Pullmar Skipper de Barcelona va acollir, el 29 d’abril, el lliurament dels

premis del 45è concurs de vins de la DO Penedès i del 2n Concurs de poesia de la vinya i el vi Poètic Vijazz. L’acte va comptar amb la presència d’un centenar de perso-nes. El concurs de vins, organitzat per l’Acadèmia Tastavins del Penedès, amb la col·laboració tècnica del Consell Regulador de la DO Pene-dès, va comptar amb un gran èxit de participació, en les seves cinc categories: vins blancs, vins blancs de criança, vins rosats, vins negres i vins negres de criança. Enguany s’ha afegit una nova categoria per als vins dolços i, des de fa uns anys, es lliura el premi especial medalla de platí per al millor Xarel·lo de l’any. En la categoria de millor Xarel·lo, el premi platí va ser per al Vi blanc

Xarel·lo 2010, de U més u fan tres que, d’aquesta manera, s’alça, per segon any consecutiu, amb aquest prestigiós premi. En Vins Blancs, el Gessamí 2010, de Gramona es va endur la medalla d’or, el Blanc Selecció 2010, de Jané Ventura, la

de plata i el Clot dels Oms Blanc 2010, de Bodegues Ca N’Estella, la de bronze. En Vins Blancs de Criança, la medalla d’or va ser per al Sauvig-non Blanc 2010, de Gramona, la de plata per al Gran Clot dels

Oms Xarel·lo 2008, de Bodegues Ca N’Estella i la de Bronze per al Chardonnay Col·lecció 2009, de Albet i Noya. En Vins Rosats, la medalla d’or la va obtenir el Rosa-denc 2010, de Masia Colomé, la de plata Jaume Llopart Alemany

2010 i la de bronze Clos Juvència – Segura Viudas 2010, de René Barbier. En Vins Negres, l’or va ser per al Vall-formosa 2009, la plata per a Viladellops Garnatxa 2009 i el bronze per a Vallformosa Viña Bruna 2009. En Vins Ne-gres de Criança, la medalla d’or va ser per al Reserva Martí 2006, de Albet i Noya, la de plata pel Viladellops Negre 2007, de Vi-ladellops Vinícola i la de bronze per a La Creueta 2007, de Eudald Massana Noya. Finalment, en Vins Dolços, va guanyar el Dolç Verema Tardana 2008, de Bodegas Torre del Veguer, seguit de Gra a Gra 2003 de Gramona i del Vi de Glass Gewürstraminer 2009, de Gramona. En el mateix acte també es van lliurar els premis del segon certamen de poesia. La guanyado-ra d’aquesta edició va ser Eva Font, de Palau-Solità i Plegamans, amb l’obra Fête de Vendanges. OAT

En el lliurament de premis del 45è concurs de vins de qualitat de la DO Penedès i del 2n Concurs de poesia vínica Tastavins a Barcelona

VINS&CAVES


LLIBRES

Què és una marca? Segons el diccionari és una petjada inesborrable. Així de senzill. Doncs bé, Què succeiria si apliquéssim aquest concepte a les persones? Podem acon-seguir diferenciar-nos i sobre-sortir en un món homogeni? Ser més valorats? Ser perce-buts com a referents? En defi-nitiva, hi ha alguna forma de

crear marques personals? La resposta és afirmativa. De fet, des de fa segles hi ha per-sones que ho han fet encara que no li hagin posat un nom. En aquest llibre aprendràs com fer-ho d’una forma cien-tífica i sistemàtica. La Marca Personal és útil en qualsevol situació en la que existeixi una relació entre per-

sones que satisfan necessitats mútues. En la nostra societat és impossible aconseguir res sense l’ajuda d’altres. Per això és necessari aprendre a gestio-nar la confiança i el valor que proporciona la Marca Perso-nal. Aquest llibre explica com po-dem gestionar aquest vincle per ajudar-nos a aconseguir els nostres objectius personals i professionals. El Branding Personal ens ajuda a elaborar estratègies de posicionament per ocupar un lloc preferent

en la ment de les persones que ens envolten. Per tant, el llibre està dirigit a tots aquells professionals que desitgin progressar en el seu treball, que estiguin pensant realitzar una transició pro-fessional o que vulguin posi-cionar-se en el seu sector com els experts de referència. Però també per a qualsevol perso-na tregui major partit la seva vida gestionant la percepció que els altra tenen d’ella, co-mençant per un mateix.

La reconciliación con elconsumidorPAU VIRGILI I JULIOWALLOVITS EMPRESA ACTIVA9,00€

Els consumidors s’han vist convertits, per mitjà de la tec-nologia, en poderosos aliats i col·laboradors de les marques i les companyies que estimen. També, és innegable, s’han eri-git moltes vegades en el rival més temible, en un moviment implacable i sense concessions a l’hora d’atacar a una marca que detesten.

No comptar amb el consumi-dor des del primer moment a l’hora de comunicar-se amb ell és un error molt greu, defen-sar-se de les seves pretensions pot portar al desastre, i ata-car-lo - com moltes marques estan fent sense ser conscients d’això- constitueix un suïcidi. El poder s’ha invertit. Això ne-cessàriament canvia el joc.

Que una marca segueixi exis-tint en els pròxims anys depèn en gran mesura que avui bus-qui -i assoleixi- reconciliar-se amb el seu consumidor. En aquest llibre Julio Wallovits i el català Pau Virgili (autors i socis de l’empresa La Doma), expressen amb casos concrets i en forma simple i entretinguda com ha de ser la nova relació entre els consumidors i les em-preses en general. Adverteixen sobre quins són els errors més comuns i aboguen per una nova relació d’acord amb el

nou poder del consumidor. Al mateix temps, també es di-rigeixen als consumidors per tal que facin un ús intel·ligent del nou poder que tenen tant en benefici propi com de la comunitat. “La reconciliación con el con-sumidor”, la última publicació de la editorial Empresa Activa és un llibre revolucionari i re-velador que convida a tots els lectors en la nostra qualitat de consumidors o proveïdors de béns i serveis a repensar les re-lacions comercials.

Marca Personal: Como convertirse en la opción preferente ANDRÉS PÉREZ ORTEGAESIC17,00€

Casos concrets per a reconciliar les marques amb els seus consumidors

Idees i eines per a professionals per crear estratègies de posicionament


Aquest mes arriba a les botigues el primer Tablet d’HTC: el FlyerTM

HTC, líder global en innovació i disseny de dispositius mòbils, ha anunciat el seu primer tablet: HTC Flyer TM, el qual combina l’atractiu disseny que caracteritza als dispositius HTC amb la nova experiència d’usuari HTC Sense per a tablets. A més, gràcies a la seva interfície intuïtiva i innova-dora, els usuaris poden triar entre utilitzar els seus dits o el llapis ca-pacitiu que incorpora. Per oferir la màxima experiència del vídeo, HTC també ha anunciat

HTC Watch, un nou servei de des-càrrega de vídeo que es llança amb l’HTC Flyer. A més, la companyia ha desenvolupat amb OnLive Inc. el primer servei de jocs per a mòbils en remot, per a què els usuaris pu-guin gaudir dels títols més famosos i emocionants amb el seu tablet. “És un fet que els smartphones han canviat les nostres vides. Però observant com els usuaris utilitzen aquests dispositius, els seus ordina-dors o altres equips, hem detectat una oportunitat per crear una ex-periència d’ús de tablets diferents, més personal i productiva”, co-menta Peter Chou, CEO d’HTC Corporation. “Ens trobem en un mercat en el qual els consumidors ja no utilitzen un dispositiu, sinó que disposen de diversos equips, sobretot sense fil, per cobrir totes les seves necessitats, ja siguin d’oci o professionals”, conclou Peter Chou. Recobert d’un elegant cos únic d’alumini, HTC Flyer té l’estil icò-nic i la qualitat que caracteritzen els productes d’HTC. A més, pre-senta una grandària compacta i un pes lleuger, similar al d’un llibre de butxaca, motiu pel qual es pot dur a la butxaca de la jaqueta perfecta-ment. Amb una pantalla de 7 po-lzades, un processador d’1.5 Ghz d’alta velocitat i la tecnologia sense fil HSPA+ d’alta velocitat, HTC Flyer és el complement perfecte

per als usuaris més exigents que prefereixen un tablet més compac-te i potent. HTC Sense ha revolucionat el mercat dels smartphones, ja que proporciona una experiència d’ús més personal, senzilla i intuïtiva. La interface HTC Sense, que ha estat adaptada a la tecnologia del nou HTC Flyer, sorprèn i atreu els usuaris per la seva esplèndida pan-talla d’inici 3D. A més, l’ampli i exclusiu conjunt de widgets que incorpora faciliten l’accés al contingut i la informació que és més important per a l’usuari. A més, permet navegar per Inter-net, sense cap tipus de compromís, a través de les tecnologies Flash 10 i HTML 5. Per als que estan acostumats a utili-tzar un llapis òptic en lloc dels dits, HTC Flyer també ofereix l’opció d’usar el seu llapis capacitiu que, juntament amb la nova tecnologia HTC Scribe, permet escriure amb naturalitat i de la mateixa manera que si s’estigués escrivint sobre un paper. Prendre notes, signar con-tractes, dibuixar o fins i tot escriure en una pàgina web o fotografia re-sulta més fàcil, natural i intel·ligent que mai. I amb la tecnologia Ti-memark es pot gravar una reunió mentre s’estan prenent notes de la mateixa, perquè quan es premi en alguna paraula d’aquestes notes, es pugui arribar al lloc exacte de l’enregistrament d’àudio de forma

HTC FlyerTM destaca pel seu espectacular disseny d’una sola peça d’alumini i per l’exclusiva experiència del seu llapis capacitiu

revolucionari servei de jocs per a mòbils en remot d’OnLive Inc. OnLive, líder en el mercat de jocs domèstics, ofereix als usuaris la possibilitat de gaudir dels seus jocs favorits en les seves televisions o or-dinadors sense necessitat d’haver de comprar-se un aparell o instal·lar un nou programa perquè funcio-ni. Una vegada que es completi la integració, el servei d’OnLive per-metrà als usuaris gaudir del catàleg de jocs d’OnLive (incloent exitosos títols com Assassin’s Creed, Bro-therhood™, NBA 2K11 i Lego Ha-rry Potter™) en una televisió o fins i tot al mateixa tablet. L’HTC Flyer va arribar a les boti-gues de tot Europa el passat 9 de maig, en les seves dues versions: d’una banda, el Wi-Fi de 16 Gb, a un preu d’uns 500 euros i el Flyer 3G de 32 Gb, que es pot aquirir per 660 euros. S’espera que abans del mes de juliol arribi una nova versió, actualitzada amb Hone-ycomb. JBH

L’HTC Flyer està disponible en 2 versions, amb preus que van dels 500 als 660 euros

ELS BENEFICIS DEL GEGANT TAIWANÈS SÓN DE 353 MILIONS D’EUROS DURANT EL PRIMER TRIMESTRE DE 2011

EN ELS DOS PRIMERS MESOS DE 2011, HTC VA AUGMENTAR UN 212% LA SEVA FACTURACIÓ EN RELACIÓ AL MATEIX PERÍODE DE L’ANY PASSAT

HTC ja supera en valor de capitalització borsària a NokiaHTC Corporation (HTC) és una de les companyies de més ràpid creixement en el sector de la telefonia mòbil. Nascuda com a High Tech Computer Corpo-ration, HTC és una companyia taiwanesa que va començar a principis de 1997, però la seva ràpida adaptació li ha permès crear algunes de les innovacions en dispositius mòbils més inte-ressants del mercat. En aquest primer trimestre de 2011, HTC ha superat en valor de capitalització borsària a RIM i Nokia, arribant a els 33.800 milions de dòlars i ha reportat uns guanys de 14.830 milions

de dòlars taiwanesos (353 mi-lions d’euros aproximadament) en aquests primers tres mesos de l’any. Aquesta quantitat su-posa un increment del 191% en comparació a la xifra obtinguda un any enrere, cosa que evidencia la bona marxa de la marca i dels seus terminals intel·ligents durant el passat exercici, gràcies a la seva

aposta principal per Android. Els guanys han augmentat, a més, per sobre dels ingressos (es van elevar un 174% en termes interanuals), un indicador molt positiu per a l’empresa. Durant els tres primers mesos de l’any, la taiwanesa ha facturat 104.200 milions de dòlars taiwanesos (2.491 milions d’euros aproxi-madament), triplicant la xifra de dotze mesos enrere. Els mi-llors mesos per a HTC van ser gener i febrer, quan el fabricant va experimentar un augment en la seva facturació del 212% en relació al mateix intèrval de 2010.

TECNOLOGIA

automàtica. A més, les notes que es prenen amb el nou HTC Flyer estan sincronit-zades amb les cites que els usuaris tenen al Calendari. D’aquesta for-ma, quan hi ha un recordatori per a una cita, es pot començar una nota nova automàticament o continuar on es va deixar l’última, en el cas de reunions que es repeteixen. A més, HTC Flyer és el primer tablet que permet la sincronització amb EvernoteTM, l’aplicació i el servei de notes capdavantera sl món. HTC també presenta HTC Wat-

ch, el seu nou servei de descàrrega de vídeo. HTC Watch permet, fins i tot sota cost, la descàrrega pro-gres-siva sota demanda de cente-nars de pel·lícules en alta definició dels principals estudis cinemato-gràfics. El disseny intuïtiu i natural d’HTC Watch facilita la recerca de les pel·lícules i les estrenes més re-cents, i permet el playback imme-diat gràcies a la connexió sense fil d’alta velocitat del Flyer. HTC porta els jocs per a mòbils a un nou nivell, en ser el primer fabricant del món que integra el


TECNOLOGIA

Apple desbanca Google i se situa com la marca més valuosa del món

Ja és un fet. Apple ha superat a Go-ogle. La marca de l’imperi fundat per Steve Jobs ja és més que un sim-ple fabricant d’ordinadors i gadgets tecnològics. Ja és la marca número 1. La més valuosa d’internet, aca-bant amb un regnat de quatre anys del líder de recerques a Internet, d’acord a un nou estudi elaborat per l’agència Millward Brown, propie-tat del gegant publicitari WPP.L’empresa de Cupertino ha tingut un creixement espectacular des que s’elabora aquesta llista, i ha augmen-tat en un 859% el seu valor com a marca en només 5 anys (un 84% en l’últim any). La marca del fabricant d’iPhone i iPad ara val 153.000 milions de dòlars (106.359 milio-ns d’euros), segons l’estudi anual BrandZ de les 100 marques més importants del món. La creixent cartera de productes d’Apple ha fet que aquesta companyia superés la resta de rivals per convertir-se en la marca més valuosa del món, després d’un domini aclaparador de Google, que havia ocupat el primer lloc de la llista des que es va

publicar per primera vegada, l’any 2006. Molts experts asseguren que la causa de la pèrdua del primer lloc de Google cal buscar-la en els problemes de privacitat que està te-nint (per l’Street View), el seu pols perdut amb Facebook i la incerte-sa provocada pels canvis en alguns dels seus directius. Però la tirada d’Apple és tan forta que, segons la revista Fortune, en l’últim trimes-tre, han visitat les botigues del grup 71,1 milions de persones, quasi els mateixos assistents que en tota una temporada a la lliga professionals de bèisbol a tots els Estats Units (73,6 milions de persones).En qualsevol cas, la revalorització d’Apple cal emmarcar-la en la forta pujada de les empreses teconològi-ques i de telecomunicacions. Segons l’informe Brandz, les cent primeres marques del món sumen un valor conjunt de 2,4 bilions de dòlars (1,67 bilions d’euros), un 17% més

que l’any passat. Doncs bé, un terç del valor total l’aporten les empreses tecnològiques i de telecomunicacio-ns, davant del 25% que suposaven l’any 2006. De les marques que apareixen en els 10 primers llocs, sis són de tecno-logia i telecomunicacions: Google en el número dos, IBM tercera, Microsoft cinquena, AT&T setena i China Mobile novena. McDonald’s ha pujat dos llocs fins el quart graó, mentre que Coca-cola ha caigut un lloc per quedar sisena i Marlboro, a conseqüència de la progressiva prohibició mundial en la seva publicitat, també ha baixat un lloc. General Electric tanca la llista dels 10 primers.Entre les novetats a la llista dels 100 primers, l’entrada més forta

Les economies emergents guanyen importància i la Xina situadotze de les seves marques entre les cen més valuoses del món

MOVISTAR, SANTANDER I ZARA SÓN LES MARQUES ESPANYOLES MÉS VALUOSES

correspon a Facebook, que ha en-trat directament al lloc 35, amb una marca valorada en 19.100 mi-lions de dòlars, mentre que Baidu, el principal cercador d’internet a Xina, s’ha situat en el lloc 29, amb un augment de 17 posicions. La presència d’ICBC i de China Mobile en els primers llocs demos-tra clarament el creixement de la que ja és la segona economia del món. Xina ha situat a dotze de les seves marques en el top 100. Vuit de les deu marques més valuoses d’Àsia són d’aquest país. La llista també reflecteix la puixança d’un país que concentra l’atenció d’inversors de tot el món: Brasil. El país que aco-llirà el Mundial de Futbol de 2012 i els Jocs Olímpics de 2016 ha situat Petrobras, Itaú i Bradesco entre les

cent més valuoses del món. Movistar, Santander i Zara són les tres úniques marques espanyoles que se situen entre les 100 més valuoses a nivell mundial, segons aquest ràn-quing anual. En concret, Movistar puja 39 llocs i es col·loca en el lloc 21 del rànquing amb un valor de marca de 27.249 milions de dòlars (18.913 milions d’euros), cosa que suposa que per primera vegada una marca espanyola aconsegueix si-tuar-se entre les 25 més valuoses del llistat. Per la seva banda, Santander es col·loca en el lloc 77 del llistat, amb un valor de marca de 11.363 milions de dòlars (7.889 milions d’euros), el que representa un des-cens del 37% respecte a l’exercici anterior. Per contra, Zara es revalo-ritza un 15%, cosa que permet a la

marca d’Amancio Ortega col·locar-se en el lloc 86 del rànquing, amb un valor de 10.335 milions de dòlars (7.177 milions d’euros), en-cara que lluny dels 13.006 milions de dòlars (9.032 milions d’euros) que situen a H&M, el seu principal competidor a Europa, en el lloc 62 del llistat Per sectors, les majors pujades les van experimentar el de les marques de menjar ràpid (22%), el del luxe (19%) i el de les tecnològiques (18%).Entre les que menys van créixer, les dels sectors petroliers (1%), on destaca el descens del valor de marca de BP (que cau un 27%) després de la catàstrofe provocada per l’abocament de cru al Golf de Mèxic. JBH


EL CIMENT ALS MONJOS, MOTOR ECONÒMIC DE LA POBLACIÓ

L’activitat extractiva de mine-ral al Penedès, és des de fa més de cent anys, una part

important en la generació econò-mica, ocupacional i industrial de les nostres terres, destacant, a l’Alt Penedès, les fàbriques de ciment situades a Santa Margarida i els Monjos: la fàbrica Juan Miret, SL, més coneguda com Cal Renet, i “Cementos y Cales Freixa”. La primera fàbrica que es va instal·lar a Els Monjos va ser la Miret, a l’any 1900, fundada per l’empresari vilafranquí Joan Mi-ret Clivillés. L’extracció de la roca calcària, com a primer pas per a la fabricació del ciment, va compor-tar l’establiment d’una pedrera a Santa Margarida i els Monjos, en la zona propera al terme municipal d’Olèrdola. Per poder transportar la pedra extreta de la pedrera fins als forns, es van construir un sis-tema de transport sobre raïls amb vagonetes. La via i el transport ferroviari eren de la marca fran-cesa Decauville, especialitzada en aquest tipus d’infraestructures. Per tal de facilitar l’accés entre la pedrera i la fàbrica, es va cons-truir un pont de vint-i-sis metres de longitud sobre el riu Foix. Un cop arribava la matèria prima a la fàbrica, es tractava el material en quatre forns de gran potència energètica per poder homogeneït-zar els diferents productes que for-maran, després de tot el procés de fabricació, el ciment.La fàbrica va anar creixent con-siderablement ja que el 1915 els seus propietaris van demanar am-pliar les instal·lacions de la indús-tria ja que necessitava augmentar els espais de producció de ciment, de magatzems i, de les cases dels obrers de la fàbrica, seguint el mo-del de les colònies industrials. El salt qualitatiu, empresarialment parlant, el va fer el 1921 en què l’empresa va canviar jurídicament passant a societat anònima amb la denominació de Cementos Miret, Sociedad Anónima. Es coneix que, al voltant dels anys 1950, no només fabrica ciment per a la construcció (lent i ràpid) i cal hidràulica, sinó també ciments es-pecials per a l’elaboració de rajoles de paviment hidràulic. Igualment, també van començar a fabricar el producte Blanco de España. Aquest producte es realitza a partir de la calcita mòlta que s’utilitza en la fabricació de pintures (per blan-quejar), de productes químics (és un abrasiu suau) i del vidre.Va construir un economat per als treballadors de l’empresa per poder comprar allà els productes necessaris.La fàbrica de Cementos Miret, SA va ser adquirida per “Cementos

y Cales Freixa” la qual va decidir instal·lar una fàbrica de producció de calç i ciment el 1901, posant-se en funcionament un any després. L’any 1903 va ser el de la connexió física -amb vagonetes aèries- en-tre la pedrera i la fàbrica, aconse-guint un transport més fàcil de la matèria prima. La inversió inicial realitzada per Antoni Freixa Coma

va ser d’un milió i mig de pessetes. Una gran quantitat per l’època! La fàbrica va agafar embranzida en la producció de calç i ciment en els primers anys de vida de l’empresa. Així, el 1912 es va ampliar el ca-pital social en tres milions i mig de pessetes, arribant als cinc mi-lions. En aquest moment va entrar en l’accionariat Joan Marcet Palet amb l’aportació d’un milió i mig de pessetes. La família Rumeu Freixa continuaria sent l’accionista majoritària.

Unes dècades després de la seva posada en funcionament, La Freixa va fer un pas endavant, tot produ-int el ciment natural i començant a fer ciment pòrtland. En aquest moment, l’empresa tenia, a part de les canteres, cinc forns. Com a curiositat, Josep Rumeu Freixa, accionista majoritari de l’empresa, era germà de Darius Rumeu Freixa. Aquest, va ser ele-git regidor a l’Ajuntament de Bar-celona el 1919 i fou alcalde de la Ciutat Comtal entre els anys 1924 i 1930. Durant el seu mandat d’alcalde, entre d’altres coses, es va urbanitzar la plaça Catalunya i es va cobrir la línia del ferrocarril del carrer Balmes. Va ser l’alcalde que va organitzar el 1929 l’Exposició Internacional de Barcelona que va suposar un aparador del que s’estava fent a la ciutat i a tota Ca-talunya. Aquest esdeveniment van ser “els Jocs Olímpics” dels anys 1920. A Rumeu Freixa, que ja os-tentava el càrrec de Baró de Viver, se li va atorgar el títol de Grandeza de España.A l’any 1947, La Freixa tenia vuit forns amb una producció diària de cent seixanta tones. Dels vuit forns, sis eren dedicats a la fabri-cació de ciments naturals, i els altres dos per a la fabricació de ci-ment pòrtland amb una producció diària de vuitanta tones. Pel procés d’elaboració disposava aleshores

de cinc molins de boles i compta-va amb el procés automatitzat d’emmagatzematge del producte en sacs de paper i de jute, una fibra tèxtil procedent d’una planta her-bàcia. Si la fàbrica Miret trasllada-va la matèria primera de la pedrera a la fàbrica amb vies terrestres de ferrocarril, la Freixa va optar per instal·lar un sistema aeri de vago-netes. El funcionament era molt senzill i s’aprofitava la pendent entre la pedrera i la fàbrica. Així, la força de les vagonetes carregades pendent vall servia per pujar les vagonetes buides pendent amunt.El 1973 es produeix la fusió entre dues empreses cimenteres catala-nes, “Cementos y Cales” Freixa, SA, de Santa Margarida i els Mon-jos, i Cementos Fradera, SA, situa-da a Vallcarca, Sitges, amb el nom de Cementos Uniland, SA.El procés de fabricació del ciment es compon de quatre subprocessos en què s’intervé en diferents es-pais: a la pedrera, a la fàbrica -amb els forns com a espai principal- i els magatzems. El primer procés té lloc a la pedrera, on es procedeix a l’extracció de les matèries primeres que formen part del ciment. Amb posterioritat a l’extracció s’intervé físicament en els materials, fent la mòlta d’aquests. Tot seguit, es fa el procés d’homogeneïtzació de tots els materials en què intervenen els forns per produir el “clinker”.

Aquest procés consisteix en escal-far tots i cadascun dels materials calcinant-los. Finalment, s’han de moldre -amb guix- fins a conver-tir-lo en pols. Amb posterioritat, el ciment s’ha d’emmagatzemar en les millors condicions possibles ja que es tracta d’un producte molt sensible a l’aigua i a la humitat. Per aquest motiu, és primordial la seva conservació en dipòsits secs i amb ventilació. Si el producte ja està col·locat en sacs per a la seva dis-tribució i venda, s’haurà de tenir en compte el seu emmagatzemat-ge perquè també s’hauran de con-siderar les condicions climàtiques d’humitat. Actualment, la UNILAND, con-tinua amb el llegat que fa més de cent anys va començar als Mon-jos.

DES DE FA MÉS DE 100 ANYS EL CIMENT GENERA OCUPACIÓ ALS MONJOS

HISTÒRIA

Historiador

DanielSancho París


Tallinn serà aquest estiu la Capital Europea de la Cultura

Estat de l’Europa septentrional, situat entre el territori comprès entre els Golfs de Finlàndia i de Riga, Estònia limita a l’est amb Rússia, al sud amb Letònia i a l’oest i el nord amb la mar Bàlti-ca. Més del 67% del PIB estonià deriva del Sector de Serveis, 28% de la Indústria i a prop de 5% del sector primari.Tallinn és la seva capital. Es trac-ta d’una elegant ciutat que con-serva la seva herència medieval. Especialment, podem destacar el casc antic, on hi ha la plaça de l’Ajuntament presidida per un es-pectacular edifi ci d’estil gòtic, que data del segle XIV.A Tallinn trobem un gran nom-bre d’esglésies, totes d’una gran riquesa i grandiositat. En podem destacar la de Sant Olaf, la de Sant Nicolau i la de Santa Maria. El ca-rrer Pikk és un dels més animats de la ciutat, on trobem elegants mansions. Al barri de Meerovahe hi ha un dels mercats més presti-giosos d’Estònia.A Tallinn hi ha una gran quan-titat de zones verdes, d’entre les quals podem destacar el Park de Kadriorgnes, on es troba el palau barroc que es va construir per a Pere el Gran.Tallinn serà la capital europea de la cultura el 2011. Gràcies a aquesta elecció, la capital del país gaudirà d’esdeviments mundials de primer nivell, cosa que portarà gent i cultura d’arreu del planeta a la ciutat.Narva és una ciutat moderna pro-

interior l’església de Rodohnzh i la catedral de l’Assumpció, una de les més grans del país.

Un dels centres turístics més im-portants del sud del país es troba al voltant del llac Peipsi i la prin-cipal ciutat d’aquesta zona és Tar-tu, que compta amb la universitat més antiga del Bàltic. Destaca d’aquesta ciutat el pin-toresc Ajuntament, pintat en un atrevit color rosa. És recomana-ble un recorregut pels ponts de la ciutat, des del neoclàssic Pont de l’Àngel, passant pel tenebrós Pont del Diable i pel més emblemàtic, el de Pedra. REDACCIÓ

Tallinn és el centre polític i econòmic. La ciutat acull la seu del parlament, el palau presidencial, els ministeris, la borsa i les principals empreses

ESTÒNIA

Capital:Tallinn

Població:1.340.021 habitants

Superfície:45.226 km2

Moneda:L’euro

Idioma:L’idioma ofi cial és l’estonià. El rus també és força conegut

Clima:El clima és fresc a l’estiu, amb mitjanes de 16 graus. Els hiverns, especialment de novembre al febrer, són molt rigorosos

Compres:Les compres típiques són pro-ductes tèxtils. També objectes de fusta, de cuir i de vidre

pera a la veïna Rússia. Del seu passat esplendorós encara se’n conserven la Ciutadella (XIII) i l’Ajuntament (XVII). A prop d’aquí hi ha els esculls de Saka i el monestir de Pêhtiba, una cons-trucció singular que acull en el seu

VIATGES

penedès econòmic nº 1

Documents