Formaci bblica del catequista

PAGE

4

Formaci bblica del catequista

El catequista ha de ser un coneixedor i un enamorat de la Paraula de Du. No es pot

parlar als nens del que no es coneix, i una catequesi que no estigui fonamentada en

la Bblia no s catequesi. Cal conixer els diversos gneres literaris dels textos, el context histric, sociolgic, literari, etc. en el qual van nixer els diferents llibres de

la Bblia, per no caure en una lectura fonamentalista.

Familiaritat del catequista amb la Paraula de Du

Ens trobem enfront duns textos que tenen poc que veure amb la nostra cultura occidental del segle XXI. Aix implica un esfor, per part del catequista, de comprensi de la cultura i lambient en el que van nixer els diversos llibres de la Bblia.

La Bblia cont un conjunt de documents, escrits al llarg d'aproximadament deu segles i, per tant, una literatura diversa. Per la diversitat no noms s conseqncia de la distncia cronolgica entre els diversos llibres, sin tamb pels diferents gneres literaris que reconeixem en ells. A la Bblia trobem histria, literatura sapiencial, pica, poesia, cntics, novella, textos legislatius, profecia, pregria, gnere epistolar, evangelis, apocalptica, etc. Tot un elenc de gneres literaris; tota una biblioteca amb obres literries ben variades. Aquest vast llegat literari i cultural ha deixat la seva empremta indeleble en la nostra civilitzaci occidental i europea. s una realitat inqestionable.

La Bblia ens permet aproximar-nos a una cultura, a un poble, a una religiositat que tanta importncia ha tingut i t tant a Orient com a Occident. s una collecci de textos considerats sagrats per a un nombre importantssim de persones, encara avui en els nostres dies. Encara actualment la seva lectura, per a molts, resulta apassionant.

Per, tot i reconixer que la Bblia s tota una biblioteca, tant jueus com cristians la considerem, la veiem com una obra amb un denominador com: en ella descobrim el pla de Du per a la humanitat, la seva Paraula, la seva oferta de dileg amors. Els diversos llibres de la Bblia, tots ells, formen part del cnon, s a dir, sn normatius per a la comunitat de creients. En ella descobrim la proposta de salvaci, de felicitat, de sentit per a la vida. Reconeixem en ella la proposta de Du a la Humanitat.

El catequista, per poder catequitzar, ha de tenir una familiaritat diria amb la Paraula de Du.

El verb grec (catequitzar) significa ressonar, fer sonar en les odes, instruir... Qu hem de ressonar, fer ress? La Bona noticia de Jess, lEvangeli, la Paraula de Du.

El / la catequista ha de fer lectura diria de la Bblia:

Conixer-la

Pregar amb ella

Estudiar-la

Formar part de grups de lectura compartida de la Paraula

Transmissors de un gran tresor

Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp: l'home que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se'n va a vendre tot el que t i compra aquell camp (Mt13,44).

Per portem aquest tresor en gerres de terrissa, perqu quedi ben clar que aquest poder incomparable ve de Du, i no pas de nosaltres (2Cor4,7).

El que transmetem no s:

- Una cosa ms

- El necessari perqu en facin la primera comuni

- Una collecci de veritats que han de saber i creure

- Un codi tic

Transmetem:

Alegria

Confiana

Bona noticia

Paraula de Du: Du vol parlar, dialogar amb tu

El meu cor se n'alegra i en faig festa tot jo, fins el meu cos reposa confiat (Sal16,9).

M'ensenyars el cam que duu a la vida: joia i festa a desdir al teu davant; a la teva dreta, delcies per sempre (Sal16,11).

S en qui he cregut, i estic segur que s prou poders per a guardar fins a l'ltim dia el dipsit de la fe que m'ha estat confiat (2Tim1,12).

Us anuncio una bona nova que portar a tot el poble una gran alegria (Lc2,10).

La Paraula s'ha fet carn i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glria, glria que t com a Fill nic del Pare, ple de grcia i de veritat (Jn1,14).

Us anunciem la bona notcia (Act14,15).

Els diverses aspectes de la Paraula de Du

Veure Missatge final del Snode dels bisbes sobre la Paraula de Du, 24 d'octubre de 2008.

La Paraula de Du t:

Un rostre: Jesucrist

Crist s la Paraula que s al costat de Du i s Du

Una veu: La revelaci

Les Sagrades Escriptures sn el testimoni en forma escrita de la Paraula divina

Una casa: LEsglsia

Casa de la Paraula: la koinona, la comuni fraterna

Un cam: La missi

Qui entra als carrers del mn descobreix tamb els baixos fons on trobem sofriments i pobresa, humiliacions i opressions, marginaci i misries, malalties fsiques, psquiques i soledats

Tots aquests aspectes els hem de tenir en compte i els hem de contagiar a la catequesis.

Lectura eclesial, comunitria

Els textos bblics van nixer tot ells, sense excepci, en un context comunitari. Les comunitats creients jueves i cristianes estan en l'origen de tota la Bblia.

Aquests textos, d'altra banda, sn llegits escoltats en un mbit comunitari, eclesial. L'assemblea litrgica s el lloc de trobada entre la Paraula de Du i el poble de Du.

s, al mateix temps, la comunitat creient, la que acull aquests llibres com normatius, com cannics, com a Paraula de Du. Els dirigents de la comunitat sn els que avalaran, posteriorment, de forma oficial la canonicitat dels textos; la canonicitat que prviament ha estat reconeguda per la comunitat dels fidels.

El poble sant de Du participa tamb del do proftic de Crist, difonent el seu testimoniatge vivent per mitj, sobretot, duna vida de fe i damor i oferint a Du un sacrifici de la lloana, fruit dels llavis que proclamen el seu Nom (cf. He 13,15). La comunitat dels creient, que han rebut la unci de part del Sant (cf. 1Jn 2,20 i 27), no es pot equivocar en la seva creena, i posa de manifest aquesta seva propietat peculiar mitjanant el sentit sobrenatural de la fe de tot el poble, quan des el Bisbe fins als ltims fidels laics manifesten l'assentiment universal en les coses de fe i de costums. Perqu amb aquest sentit de la fe que l'Esperit de la veritat promou i mant, el Poble de Du, sota el guiatge del magisteri, seguint el qual no acepta pas una paraula humana sin realment la paraula de Du (LG 12).

El Magisteri eclesial, en aquest cas, t la funci de salvaguardar el dipsit de la fe, de servir a la Paraula de Du, conscients que aquesta Paraula s ms gran.

Aquest magisteri no est per damunt de la Paraula de Du, sin que la serveix, tot ensenyant noms all que ha estat transms. Dacord amb el manament div i amb lassistncia de lEsperit Sant, ho escolta amb amor, ho guarda santament i ho explica amb fidelitat, i daquest nic dipsit de la fe treu aquella veritat revelada que proposa per a ser creguda (DV 10).

Creaci i historia / evolucionisme

Les narracions que trobarem en els onze primers captols de la Bblia, podrem dir que pertanyen a la protohistria o fets anteriors a la Histria.

Els relats de la Creaci i la resta de narracions estan escrits en un llenguatge mtic. El Diccionari de la llengua catalana, en la seva primera definici, afirma que mite s un relat fabuls tradicional sobre els dus, els herois, els orgens dun poble, etc., que expressa, duna manera simblica, un concepte religis, filosfic o social.

En una aproximacin ms fenomenolgica, podemos decir que el mito relata una historia sagrada, es decir, un acontecimiento primordial que tuvo lugar en el comienzo del Tiempo, ab inicio [].El mito proclama la aparicin de una nueva situacin csmica o de un acontecimiento primordial. Consiste siempre en el relato de una creacin: se cuenta cmo se efectu algo, cmo comenz a ser. He aqu la razn que hace al mito solidario de la ontologa; no habla sino de realidades, de lo que sucedi realmente, de lo que se ha manifestado plenamente. Se trata evidentemente de realidades sagradas, pues lo sagrado es lo real por excelencia.

El llenguatge que utilitzar la Bblia, la cosmologia, la visi del mn es correspon amb la de les cultures circumdants. De fet, utilitzar i reelaborar mites coneguts, escrits, representats en altres cultures.

Els textos sobre els orgens faran servir materials mitolgics, procedents de les cultures de l'entorn: la Epopeia de Gilgamesh, el poema Enuma Elish, etc., per reinterpretats a la llum de la fe jahvista.

Mircea Eliade, Lo sagrado y lo profano, Madrid: Guadarrama Punto Omega 41981. p. 159