Índex

1- Biografia

2- Resum de la història

3- Anàlisi de fragments de text

4- Enllaços relacionats

Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 30 d'abril de 1947) és un escriptor i guionista català.Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, catedràtic d'ensenyament mitjà en excedència i professor a la Universitat de Lleida, és membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.Durant molts anys ha compaginat l'escriptura literària amb l'ensenyament. També ha treballat en el guionatge televisiu i cinematogràfic. Amb Joaquim Maria Puyal va ser el creador i guionista de la primera sèrie televisiva: La Granja Ha rebut els principals premis de la literatura catalana a obra inèdita i obra publicada, així com el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, atorgat per Òmnium Cultural, pel conjunt de la seva obra i trajectòria. La llista de lectures que Jaume Cabré considera decisives per a la seva formació d'escriptor és extensa. És un recorregut ampli per textos literaris fonamentals de les literatures universal i catalana. L'admiració per la novel·la del segle XIX és absoluta; dins el segle XX, la nòmina d'escriptors admirats conté autors llatinoamericans com ara Jorge Luis Borges, Julio Cortázar o Gabriel García Márquez i novel.listes ja clàssics com William Faulkner, James Joyce, Marcel Proust, Thomas Mann o Vladímir Nabokov. De catalans, n'esmenta uns quants. Pere Calders sobre tots els altres. També Joan Perucho, el Llorenç Villalonga del cicle de Bearn, la Mercè Rodoreda de Mirall trencat i, molt, encara que tardanament, Josep Pla. Durant molts anys es dedica a l'ensenyament. Primer al País Valencià, en un institut de batxillerat a Vila-real, i més tard a Terrassa. És habitual en els escriptors dedicar-se a tasques professionals estranyes a l'escriptura. Tal com manifesta Jaume Cabré, les raons alimentàries, la necessitat de mantenir-se, passen per davant de la vocació. Sempre s'ha considerat, però, novel·lista abans que professor.

Tot comença a partir de la mort de Francesc Rigau, màxim accionista y per tant cap de lémpresa textil Vapor Rigau. Després de la mort d’aquest Julià Rigau, el segon germà de la familia Rigau es fa càrrec de l’empresa i res més ací accepta una comanda de l’exèrcit per a fabricar uniformes per a la guerra en el marroc que anava a durse a terme. Cal destacar la germana de Julià, Mercé Rigau, que té un bon grapat d’accions de l’empresa encara que mai hi és present a les reunions de la Societat perque se’n fiava del seu germà Francesc, també és una dona que té molt d’interés en mantindre l’empresa en mans dels Rigau, pero l’única descendent que queda és una xiqueta de 12 anys anomenda Adela, filla d’Enric Turmeda, que va ser casat amb la germana de Mercé y Julià Rigau però aquesta va morir y aleshores totes les accions van pasar a Turmeda fins que Adela fos major d’edat, aleshores Turmeda com a accionista asisteix a les reunions de la Societat Vapor Rigau com a asesor jurídic, pero Julià y Mercé Rigau sempre l’han odiat perque enviaba a Adela a un col.legi de monges y els oncles d’aquesta quasi no la veien i perque el seu pare tenia en molta estima a Turmeda. També estaven com a personatges representabts de l’alta burgesia el senyor Costa, propietari d’una de les fàbriques de Feixes, poble on es situen els fets, molt prop de Barcelona. Gavaldà es el conseller de Vapor Rigau. Representant a la clase obrera estan Joan Mercader, treballador de la fàbrica Vapor Rigau, Montserrat, criada de Enric Turmeda, Tonet Misèries, treballador de Vapor Rigau de pensaments revolucionaris i amic de Mercader.Mercader feia encàrrecs per a certa gent que no coneixia pero que li pagàven bé, encàrrecs tipus amagar armes. La decisió de vapor Rigau de fer roba per a l’exèrcit senta molt mal entre els treballadors perque per a aquesta guerra havien sigut cridats molts reservistes, tots obrers pero no podien pagarse l’abstenció, això significava que Vapor Rigau col.laborava en una guerra que els obrers no volien perque afectava moltes families com la familia de Mercader, en la cuaql el seu germà se’n va a la guerra com a reservista i és mort; tot açò produeix la huelga dels treballadors y les posteriros barricades y protestes que ens intrdueixen en el capítul històric de la setaman tràgica.

Mentre els disturbis es succeeixen pels carrers Mercader rep un nou encàrrec d’aquest extrany grup, el qual tracta de cremar la fàbrica Vapor Rigau. Mercader entra una nit quan sols hi havia el Pep i el seu gos Nyicris. Es suposava que Pep havia d’absentarse cinc minuts com li diguéren per fer la ronda pero açò no passa i aleshores hagué de tombar una pila de caixes sobre el guarda i tingué que matar el gos perque l’havia mossegat i estava cridant l’atenció. Una volta dins la fábrica crema un compartiment on hi havia roba de militar. Paralelament a aquesta història als carrers de feixes els obrers fan pintades a casa dels Rigau diguent-los traidors per ajudar a l’exèrcit i es quan comença la huelga que l’autoritat de julià comença a qüestionarse i és aleshores quan Turmeda comença a maquinar el seu pla per fer-se ell l’amo de Vapor Rigau entre altres coses perque ja contava amb una de les coses més importants de l’herència que li havia deixat Rigau pare, uns documents que parlaven sobre negocis turbis per part de Julià a les Filipines i que podrien suposar un escàndol per a la seua reputació, uns documents que Francesc utilitzà per mantindre a ratlla el seu germà Julià.Mercader es identificat per Pep i la guàrdia civil se l’emporta al calabós per interrogarlo. Després de tres dies de cops per part dels agents acava confesant pero no diu que va ser contractat per alguna organització, encara que els guàrdies suposen que fos manat per un sindicat anarquista. Aquesta mateixa organització després de tres dies de mercader al calabós consegueixen alliberar-lo i el porten fins una casa al bosc. Turmeda sofreix un atemptat al seu carro per part d’uns homes que portaven barbes postises que eren Mercader i Cordetes, pero no li fan ningún mal ja que mercader simplement li dispara al costat del cap per avisar-lo de que deixen de fabricar roba per l’exèrcit o la pròxima vegada algú morirà io aleshores Turmeda queda com un heroi i l’autoritat de Julià es veu resentida. Mercé tampoc estava molt d’acord amb la gestió del seu germà i aleshores no li queda més remei que acordar un tracte amb el seu pitjor enmic que és Turmeda per presentar com a dos importants accionistes una petició per a que Julià se’n anara de Vapor Rigau. Després de l’últim encàrrec per a Mercader li manàren que assasinara Turmeda en l’estació de tren . Un vagabund que solia freqúentar el bar dels obrers avisa en Tonet Misèries de que vaja a l’estació que Mercader l’esperava i quan va Mercader l’assasina sense saber que estava matant un dels seus amics i sense saber que el vertader objectiu no era Turmeda sino Misèries. Altra vegada tancat a la casa del bosc li diuen que va matar Misèries i no Turmeda i aleshores sent una gran ràbia contra qui maneja els fils de l’organització i al qual no havia vist mai, aleshores una nit trenca un barrot del seu calabós i escapa i espera en la porta de la casa fins que apareix un genet.

Mercader l’asalta i el tira del cavall i aleshores descobreix que el genet era Soler, el cotxer d’en Turmeda i aleshores es quan descobreix tot l’entrellat. Turmeda era el cap de l’organització i va ordenar que atentaren contra ell mateix per fer-se l’heroi i aconseguir credibilitat en la plana major de Vapor Rigau, i lo de matar en Misèries fou perquè aquest tenia pensaments molt subversius i volia tindre-ho tot en ordre quan ell es féra en la fàbrica i en les anteriros reunions ja havia expresat el seu fàstic per aquest home.Mercader mata d’una punyalada al cor a Soler, li furta el cavall, i se’n va a casa de Turmeda que li obri la prta pensat-se que és Soler fins que veu que és Mercader. Mercader el senta a la cadira i comença a interrogar-lo fent-li talls amb el gavinet fins que li obri el canal i el mata. Al funeral d’aquest Mercé troba els papers que comprometien Julià. El senyor Costa al veure que amb la mort de l’Enric podia tindre participació a la fàbrica, té unes paraules amb Cases, notri i abogat de Mercé per a que junts tingueren el control de la fàbrica. Fi

El senyor Julià es va passar una mà pels cabells blancs i jurava , Sucarrats, que no hem estat nosaltres. Només faltaria que ara pensessin que jo…

Feu córrer la veu, que ningú toqui una máquina , aquí no treballa no cristo!

El govern parla de guerra, lexèrcit s’organitza. Molt bé.I qui paga els plats trencats? La clase treballadora, germans.

“ Es diu que ja hi ha’n les primeres víctimes entre els pares de família enviats a matar moros. Hom invoca la necessitat d’organitzar la lluita contra la guerra”

En 1990 Antoni Verdaguer va fer una pel.lícula sobre aquesta nove.l.la i ací hi ha un link per descarregàrsela

http://www.divxclasico.com/foro/viewtopic.php?f=1015&t=39893&start=0