Manifestants de dius

Any VI. Núm. 274 - Barcelona, dijous, 3 de maig de 1934

Després deis dos darrers diumenges

Ja f' un quart desegle que

_rn IAIT1LTUI% JU?T I P(JLITIc,t a^gu va air que ataiunyaPreu: 30 cèntims - Corts Catalanes, -ó - Tel. ti o - Subscri ció: 3'5 t) essetes trimestre era el Piamont d'Espanya

^ 9 3 P 3^ P

MIRADOR INDISCRET«Plumes» i barreis forts

Mentre a Madrid les dretes s'afanen adesnaturalitzar la República i a vincular-laa uaa política igual del tot a la de la Res

-tauració, sense adonar-se que els temps hancanviat, a Catalunya assistim a la naixença•d'una consciència colleetòva que s'elahoraa batzegades, amb una 'llei de turbulènciaintermitent, corn un moviment tellúric, peròamb una força irresistible que arrósse;aamics i adversaris dins d'una acció comuna,

talana cap a un intervencionisme dins la ge-neral de la República, que és la manera méssegura d'afirmar la nostra •personalitat corna poble; i són precisament els sectors. quesentien més intensament el catalanisme i queper això foren titllats de separatistes els queamb més força reaccionen en un sentit d'in-vasió política en un sentit netament repu-blicà.

La manifestació del passat diumenge fou

^r 1

k,

lenge, sota la pluja

totalitària. I aquest corrent transcendeix deles fites de Catalunya. El centre de gravetatde la República es desplaça cap a nosaltres.

I aquest fet, que d'un temps ençà es cons-tata cada dia més, ha'stat uossible i efec-fiu a mesura que Catalunya entra pràctica-ment en la plenitud de les seves funcionsautònomes.

No hi ha dubte que assistim a un momentdels denominats històrics, que ultrapassa lacomprensió deis mateixos homes que hi pre

-neo part i que sembla dirigit ,per aquest pen-sament misteriós ,que regeix les masses delshomes i que els antics atribuïren als astresBossuet a una intervenció directa, diríemnormal, de la Divinitat, i més endavant s'havolgut vincular a l'economia del món. El letés que Catalunya, en arribar la República,semblà naufragar dins d'una política multi-tudinària, caótica, centrada per una indi

-vidualitat que només sentimentalment po-dia donar um sentit d'unitat a'la confusió i ala justa posició de tants d'elements diversos.En aquest sentit podíem creure'ns més en-darrerits que a la resta de la República, apa

-rentment més organitzada i coherent. Segonsles normes de la política usual, podíem creu-re que tot plegat anava cap a una situacióde dretes ; més quan les dretes catalanes, con-trolades per la Lliga, oferiren un panora-ma més europeu que les teològiques i des-aforades dretes espanyoles. Però els que hocalcularen no tenien present que la vitali-tat de la nostra terra, en aquest .moment, fouprou gran per a fer néixer una tercera cosa;una consciència republicana de govern que,rebutjada primer pels politics, s'ha imposatfins al punt d'obligar totes les esquerres acoaligar-se en un sentit de construcció i decercle democràtic. Aquest corrent ha des-tnüt tota esperança de les dretes. Un triomfefímer de la Llli,ga, degut a la divisió deispartits d'esquerra, triomf no tan solamentlegítim, sinó mal guanyat, amb mala fe,no féu sinó ensorrar el convenciment quetenia el •poble dins l'ànima de tots els din-gents deis partits d'esquerra. Llavors renas-qué la confiança, precursora de l'èxit. Lesdretes veieren corn els fugia la direcció po-lítica del país, i les esquerres, aquest copmés afinades, comonçaren de saber interpre-tar la voluntat del ;poble, que era d'ésser bengovernat. II aquest instint de bon govern, aCatalunya és el resultat de l'existència d'ungran sentiment .patriòtic que sap donar unsentit totalitari al concepte de política, tantdins el pensament de les masses, corn dinsel deis politics dotats d'alguna sensibilitat. I

aquest instint ha dictat a tots la bona norma

a seguir. Es més ; ha orientat la política ca-

De Dijous -- aDijous

Floració nocturnaUna de les Festes de Primavera Inés re-

eixides ha estat la Fira de Flors de la Rana-bla . Fins la gent insensible a les paradescolorades i gerdes que porten tant de conhoirla les ferides de la ciutat i bescanvien, unahora o altra, prosa per Qoesia, es deturavameravellada davant el devessall de tajes i cis-telles i es resistia a tornar a casa sense unponi de clavells o un manat de tulipes.

4vesats els ulls a les flors a pie sol, des-cobrien un encís nou en les flors amaradesde llum certificial i sota un dosser de ban-deroles: el-recinte.flòrid se'ls abellia cornun saló tancat i l'asfalt fluent adquiria qua-litats de parquet. Amb un jazz erdremig, nohi hauria hagut dancing comparable.

Si lá metròpolis pot titilar-se d'antigeòrgi-ca, no és gens estrany que el nostre es perils'agradi de les flors en els pitgers, dins lanit, tot deixant que el sol les vivifiqui o lesfustigui als banals. Per això no fóra gensdesencertat que les flors, a ciutat, fossin tam-bé noctàmbules.

Recordean la gestació de la rosa. Al mo-ment de calma en què el Vespre enganxavael carro de la Nit, el carro del Sol s'aturà al'horitzó. Era rodejat de núvols d'or i deporpra, que formaven al cel un caos ro-dignt. Els • astrònoms caldeus prenguerenaquest fenomen insòlit per un meteor, i tas-saren la nit admirant-lo. Però els mortalsignoren els secrets deis déus. El fenomen eraun vel brillant, sota el qual el déu del diaesperava Venus, la reina de la beutat. Ellaarribà á lá cita, duta per una estrella a laqual es donà el seu nom. E'ls amants bai-xaren a una illa de la mar de Siria cobertade pinedes, dins les quals no trigaren gaire aperdre's. Apollo, per tal d'assegurar el pasde Venus, la sostenia dolçament en els seusbraços i la lluna illuminava amb els seusraigs àllids aquesta primera entrevista.. Ailas, sospirava Venus, que bella es aquestanit ! El vostre regne no val pas el de la vos-tra germana. Per què tanquem els ulls quanfa tan bo de vetllar? Aquèsta nit, massa cur-ta, fou una alternativa feliç de dolços pro-fòsits i de silencis més dolços encara. Febusacabà en poques hares la seva carrera, i elsamants, contents de no haver estat sorpre-sos, es separaren, tot prometent-se una cita

onova. "Però F ot vnvei c do 1' ' .c, e ' d«tide! he vutca, denuncie La seva yiaquesalent sorgir grans feixos d'una flor admirableen tots els indrets on havia reposat la deessai el heerfum de la qual trata, bo i pujant finsa l'Ólimp, el mancament de Venus. Aquestaflor fou anomenada amb el mateix nomde l'illa on s'havien trobat les dues divini-tats : Rhodon., mot grec que significa encararosa.

Mentre esperem l'exhibició de flors a laRambla en plena nit, corn en les festes dar

-reres, ens caldrà cercar compensació a lesbotigues de flors que perllonguen l'ex^osi-ció firis després de tancada la venda, dinsun doll de hum valorad'or, a manera deisprojectors que 'multipliquen la bèllesa plàs-tica de les girls, i on les camèlies i les gar-dènies són presentades dins un estoig dea

-

per d'argent mat, les assutaenès eixint d uncistell enllaçat amb seda roja i els blauetsal centre d'un volant d'organdí blanc, men-tre evoquen, amb una intimitat de cambraperfumada, la missió que els atiribueix elj octa

Si 'i'une, dés l'aube dveillées'ouvre et se ferme tour à tour,l'autre s'endort sous la feui'llée,et du soir attend le retour,pour marquen l'heure de ]'amouret les plaisirs de la veillée.

S.

Diumenge, mitja hora abans de 1'asse-nvalada .per a tenir hoc la manifestació an-tifeixista, el senyor Companys mo acabavade decidir-se. Amb la pluja que queia, esposaria un pluma i un barret fort, o béI'aguantania estoicament enfundat dins delseu abric i el seu capell de feltre?

--Pluma i barret fort—horn advertí al pre-sident —no s'adiuen gens ni gota ! No hoféssiu pas. Són coses que tenen un cert airefeixista...

L'arribada de l'Alavedra, am'b pluma i ca-pell fort, no fou suficient per esvair els dub-tes, i el senyor Companys repudià el plumai ]'hongo.

Per això, quan el senyor Nicolau d'Olwerpujà dalt 1a tribuna installada davant delColon, l'Alavedra ra voler venjar-seJa ho ha vist, senyor president. El se-

nyor Nicolau d'Olwer, que és un dandy per-fecte, vesteix pluma negre i barret fort.

—Això no és un pluma—va ter amb re-cança el senyor Companvs—. Es una fundacl'Underwood !

InfernacionalismeEls rotaris 'barcelonins celebraren l'altre

cija, al Ritz, un banquet en honor de llurPresident suprem, Mr. John Nelson.

El menú estava redactat en català i encastellà, en demostració, potser, d'internacio-nalisme.

Els plats havien estat triats de manera,també, que tothom quedés content. Darrerad'unes faves estofades a la catalana, fou ser-ida, ,per exem le, una crema a ]'espanyola.Ultra els plats, apareixien anotades al

menú les finalitats del Rotary Club, una deles quals, que esmontem corn a mostra, és lad''emprar la bona fe corn a norma dels ne

-gocis.Aquestes finalitats estaven transcrites en

català sense cap introducció ni comentan,perú la transcripció castellana anava enaap-çalada així :

«Los fines rotarios son seis, y, según laúltima versión española, consisten en estimu-lar y fomentar...»

Segons la darrera versió espanyola?Aquest paràgraf fa sospitar que les finali-

tats deis rotaris deuen canviar segons lesversions.

n, ,? n '; m,anven. en castellà!

Una flor de discòrdiaNo és cap secret. 'El guanyador de la Flor

Natural deis Jocs Florals d'enguany és eljoveníssim poeta Janés.

En Perannau la tenia ja coll avail.—En Lòpez-Picó — diu a tothom que l'es-

colta — m'•havia afirmat en repetides oca-sions que la flor ens la disputàvem 'En Perra

-mon i jo, amb moltes anés probabilitats depart meya. ..

En Janés, en canvi, explica tot cofoi—Des del primer dia, LápezaPicó ca dir

que calla premiar la meya poesia i tirar alcove tota la resta de composicions rebudes.

Nosaltres, neutrals.

Teatre arisfocràficLa troupe selecta que capitaneja Luis de

Satrústegui obsequiava, l'altre dimarts, al(catre Barcelona, les famílies aristocràtiquesamb una Luisa Fernanda d'allà més castís.

Les primeres escenes (lliscaren bé, però enaparèixer la I..uisa Fernanda, representadaP' r la senyora Fulgencia Rodríguez de Bo-nastre, el distingit públic prorrompé en unremoreig gens delicat, degut al fet que labona senyora té una córpora imponent ique En Vendrell, que feia de Javier Mo-reno, es vela encara més menut al seu cos-tat. La impressió fou tan forta, que l'afoniase n'apoderà.

m sembla que el públic no ha estatmassa correcte, tractant -se d'una funció be-nèfica per aficionats — comentava un bonafe, al primer entreacte.

—Bé, veuràs, corn que també es tractad'una sastressa...

Uns graus mesEn canvi, la Carolina, a càrrec de la se-

n ora Anita Fàbregas de García, fou ob-jecte, des del primer moment, d'un acolli-mont entusiàstic.

—Quina veu més melosa i vellutada; Notern pas els aguts ! I corn s'ha d'esforçarEn Vendrell per a no fer un mal paper!

—Qui és la dameta?—.Oh, aquesta pertany a la crème !

Decenció4

Hi havia una gran expectació per tal deveure el conjunt de damisellies cantant allòde la sombrilla de encaje y seda, perquèhorn creia que cadascuna rivalitzaria a huirun vestit, més elegant i confeccionat expres-sament, per, en realitat, no n'hi haguécap que cridés ]''atenció, a l'extrem que s'ar-ribà a criticar la poca traça a portar elcapell que denotaven algunes d'elles, aixícorn llur gest massa encongit.

Entre la gente del pueblo de Madrid, va-readoras y vareadores, es velen Carlos Váz-quez i Jaime Villaveahia, tot marcant unxotis impecable.

—Que monos están ! — exclamà la senyo-reta Ñegrevernis a] seu pollo.

—Y en plena cuchipanda! —afegí aquell.Sort de la finalitat fiilantrópica de la vet-

llada !

Els èxifs de la Lie! de ConreusEl Full Oficial de dilluns reportava que

a la manifestació de diumenge passat hihavia una representació del Partit CatalàPropietari, amb una pancarta que deia : «Haarribat l'hora de la independència. Aunem-nos!n

Els senyors de la Lliga després diran sino ha servit de res l'actuació del diputat se-nyor Romeva en la discussió de la Llei deConreus. Ja ho poden veure, una manifes-tació amb rabassaires i propietaris i tot.

i"nm b - rnl,wscairesi

Abans d'ésser aplicada, la Llei de Con-reus ja guanya batalles. Els funcionaris dela Generalitat són dels primers •onvertits.El retorn al camp será aviat un fet si lacrida que fa l'Associació de Funcionaris enel dancer número del seu Butlletí mensualés escoltada.

Diu textualment :«Feu-vos cooperativistes. Companys asso-

ciats : Ja us heu inscrit en els rengles de laCooperativa General de Conreu de Barcelo-na i Comarca?

Serveis d'articles de menjar i beure ga-rantits .puns, a domicili, a preus sumamentavantatjosos.

Si desitgeu detalls, demaneu -los a 1a nos-tra Secretaria.i,

Segurament aquest ha estat un dels mo-tius per què els rabassaires s'han apressata demanar una prompta aplicació de la Llei.No fos cas que...

Francesc Pujols a Vilanova

En temps de la dictadura Francesc Pu-jols hagué de suspendre a Vilanova la con-ferència que horn havia organitzat amb mo-tiu de la III Expásició d'Art del Penedès.Ara — dijous passat — Pujols tornà a Vi-lamova per a rependre la conferència sus-

pesa govennativament en (929.A propòsit d'aquell incident, Pujols tren

a relluir la figura del municipal encarregatd'executar la suspensió. I din

—Quin municipal ! No n'havia vist maiun de semblant. Vaja, que ro calia pas fer-li una cara nova perquè ja la tenia!...

*x*Seguidament, Ern Pujols, parlant de la

multa governativa que ocasionà aquella con-

ferència — unes 1,700 pessetes, segons sem-bla — féu aquestes amicals consideracions al'auditori

—Amb franquesa ; les conferències no leshavia cobrades mai. Ara, que aquella va és•ser la primera que vaig pagar.

+rr*

—I arran de la suspensió — prossegueix

Pujols — aquella conferència adquirí unagran popularitat. Tots els amics mo la vanfer explicar. La vaig haver de donar unapila de vegades dun a un.

El dia de la conferència, Joaquim Mirpresentà el capellà de l'hospital de Vilanovaa Framcesc Pujols. 'El filòsof de Martorelles mostrà encantat de la coneixença:

—Ah, caram ! Vosté i jo som companysde treball ; som del mateix ofici.

—Sí, ja sé que ha inventat una religió —subratlià el mossèn.

—Ep, alto! — digué En Pujols —. Jo nohe inventat res. Només l'he descoberta.

***—Vostè encara es fará dels nostres. Pot-

ser encara el veurem sant.—Ja m'agradaria; senyora. Seria Sant

Francesc Pujols.

Alfres 4emps,alfres oosfums

Som a un jutjat municipal. Un grapatd'individus s'esperen per a assistir a un ju-dici de faltes. S'obre una porta i treu el capun agutzil que, adreçant-se a un guàrdiad'assalt, hi diu

LA CATALUNYA QUE ES FA

L'obra és la força

Degut a la f esta del Primer deMaig, que s'escaigué dimartspassat, aquest número deMIRADOR surt amb un lieuretard que els nostres lectors

sabran excusar

—On vas amb això? No veus que no ho pots aguantar?—Si el que jo voldria és que ell m'aguantés a mil

No és pas que l'hagi estudiada a feos,però només esguardant-la de biaix, d'aque-Ra manera amb què ens trobem encaratsamb la vida d'alguns homes notables —inesperadament i sense aportar-hi un apetitdecididament biogràfic —, m'ha estat permèsde constatar que Crisfbfor Juandó i Rafecásfou un home important, mereixedor innega-ble d'algunes ratlles d'afecte i derecord entots es llibres i articles que s'escriguin al'entorn dels precursors ele l'aviació.

Cristòfor Juandó fou aquell tipus d'homeque no acaba de tocar de peus a terra rque es somia vingut al món per a mera

-vellar-lo amb els seus invents r intrigar-loamb les seves genials descobertes. Aquelltipus que pressent en la freda i blanca res-plerdor de la lluna la possibilitaQ d'un con-tacte més o menys 6ntim amb el nostre pla-neta; que es crema les celles planejant ima-ginaris submarins que permetrien d'estudi aconsciència de les màgiques i gelatinosesplantes marines i dels estrafolaris monstresabissals ; que vegetaidíllicament.dins l'impal-pable paradís deis .microbis i a les nits 'tédesvetllaments d'allucinat durant els qualstant pot anar a cavall d'una estrella de foecorn pot miolar perles regions siderals em-bolicat dins una nebulosa de gas pobre.

A. l'entorn de Juandó eren infinits els in-vents que s'anaven cuinant pacientment, perbé que de, tots plegats el que l'inventor acari

-ciava amb els dits més enfebrats d''illusió iresponsabilitat era el de poder arribar a por

-tar "a terme ;a construcció d'unaparell • vola-d.nr amb el qual no s''estava de preconitzar

que realitzaria viatges a velocitats .mai sos-pitades.

L'anv I904, juandó posà a la venda, edi-ta't •per Antoni López Robert, un fascicle mo-dest i inefable, les dades i orientacions delqual ens presenten aquest inquiet inventorvilanoví corn un deis más curiosos precursorsde l'aviació moderna. La portada del llibre,previ el retrat ,del seu autor — front ample,actitud aplomada d'home responsable, bar-bes abundants i patriarcals —, diu textual-memt :

de veure si pot fer trontollar l'erudició delque amb tanta valentia aguanta ]'escomesa

Pe.— Pero trabajan o se mueven del mis -mo modo las alas de las moscas que las delos murciélagos?

INv. —Aro, señor. Las de las ¡toscas su-ben de canto y las bajan de plano, mientras'

que dos murciélagos las suben cerradas porser articuladas y las bajan abiertas graciasa sus articulaciones.

Ell President sent gram curiositat pels co-neixements d'aquest home i arriba un mo-ment que no pot contenir un dubte que defa estona Ii pessiga la llenguaPa. — Dígame usted, señor Inventor. ¿ Es

usted ingeniero?

,sv, ,

guar:-

^I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I l l l l l l l l l l t l l l l l 191111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111

PER A FOTOGRAVATS, LA CASA

(ÍLANTONI MARTI•+y ^ Màxima rapidesa ® Màxima gualltat

' CAVINYÓ, 19, pral, e Telèfon 17047 :BARCELONA E

^11111111111111111111111111111IIIIt11111111111111111Ni111111111111111111111NI111111UUlUM1UIIIIIII111111N1111111I1L^

M1RADDR

—Me hará el favor, cabo.fl L'altre, amb- aire de dignitat ofesa, la mna l'alçada del rostre, corn si servís de fre,replica, amatent, en català :

—Caporal!*z•^

Som ala plataforma d'un zl. Un homehirsut, d''imdumentària descuidada, amb umrostre color de nicotina i un bigoti esburi,fat que, de taut en tant, deixa entreveureunes dents negres i corcades, parla amb uncompany seu, en un castellà sec i agressiu.Amb aire provocador, s'expressa amb veude tro, am'b l'afany, sembla, que tot eltramvia s'assabenti de les banalitats que diu.

I heus adí que un jove guàrdia d'assalt,que malda inútilment .per a encendre unacigarreta amb un encenedor rebel, s'adreçaal garlaire en un català castís :

— Voleu fer el favor de donare-me foe?L'altre s'executa de mal grat i amb una

mirada assassina que Ii envejarien els Flo-res, Pasos Largos r altres bandits de la serràele Ronda.

**

Aquests dos fets no tenen importància•Però no deixen de fer u'na certa gràcia atots aquells que estàvem acostumats a l'ha-ble usted en cristiano i altres floretes, queens dedicaven els malcarats i mal educats,que s'han visa obligats a'cedir'l'uniforme ala jovenalla atenta d'ara. Miracles del tras

-pàs de serves. Altres temps, altres costums.

Diàleg caça 't al vol---Què et sembla de Fènix, ó l'esperit de

la Renaixença?—Doncs que Estelrich orseja massa.—d de l'estil?—Excessivament ampullós.—I del lèxic?--Sovintegen els mots savis, però en con-

trast amb un cert• desordre en les flexionsverbals ; per exemple : tan aviat escriu«acomplerta» corn "acomplida»...

—Crec que es pot dir de les dues ma-neres,

--ja és hora de no, divagar! I en l'úsde les preposicions, us trobeu que utopaamb i. atopa enn...

--(Potser és degut a les presses...—Més aviat dina al veïnatge amb Josep

Pla, que encetà les edicions de la BibliotecaCatalana d'Autors Independents.

—Veus, això d'aindependentsn, ,pel que faa ambdós escriptors, és una troballa !

La insignifícàncía

de dos.cenfs anysEn e1 viatge a Amèrica del Nord que dar-

rerament ha efectuat el pintor i colleccio-nista Maeuel Rocamora, l'interès d'aquestper les coses inherents a la indumentària elportà al Brooklyn Museum.

Revisant peces d'aquest gènere, Rocamo-ra es fixa en un páre'11 de guants sobre lafitxa deis quals .constava un anacronisme dedos segles. Volent posar els punts sobre lesis, reclamà la rectificació.

'L'encarregat de fer-la, però, que pel quees veu,"submergit en els vestits, deu ésserde la mànega ampla, contestà al nostre viat-ge ; •

—Només dos segles, dio? Fugi, home ; noval la nena ! la està bé.Les frases sublim s

El senyor R. posseeix a Sitges una fincaamb un mirador abalançat sobre el Medi-terrani, que, així, s'introdueix sota la finca.

En aquest mirador uin dia; l'inefable Car-los Vázquez fumava un cigarret, atret .perla immensitat.

De sobte, font gala de l'enginy que a•com-panya la seva pintura, exclamà

—Y pensar que tengo el Mediterráneo porcenicero!

"Soffisier"Es diu que els francesos no són molt forts

en geogralia ; alguns deis mostres periòdicsno ho són más. Així, el más gran rotatiude la nostra ciutat publicà l'altre dia unainformació sobre els esdeveniments de Bu-carest, sota el títol : Hungría.

La Veu ha volgut fur més encara. Pu-blicà el dimecres passat un gravat amb eltítol: Els pretendents a la Corona d'Aus

-tria. En la foto 'es v,eu i la princesa lleonai un arxiduc molt conegut a Barcelona perles seves aficions a l'aviació. Els redactorsde La Veu no ho •oneixen, perquè li diuen:0tó d"Habsburg. Es diu Antoni.

"Real" encara?Fa uns pocs mesos, passà per Barcelona

un metge hongarès que pronuncià una con-ferència davant aquells socis del Conferèin-cia Club que tenon interés. .. en qüestions derejoveniment. Poc després sortí un llibre del''illustre doctor, imprès a Barcelona, l'anydel Senyor 1 933• 'Sota el from de l'autor, esllegeix : ((Correspondiente de las Reales Aca-demias de Sevilla y Málaga.))

Les Acadèmies de Madrid ja no són rea-les. Les de províncies, encara sí?

Un emul de SamsóCorn que aquella precocitat de Grau-Sala

només vá a cal perruquer quatre vegadesl''any, un cop cada estació, passeja una mag

-nífica cabellera que fa girar pels carrers tan-ta gent corn la magnífica 'barba del pintorVicente..L'altre dia Ii tocaya. I es feia pe-lar, mig endormiscat, tot i enyorant aquellnoucents que no .ha viscut, i inventant men-talmemt poètics paisatges ideals, fets deblau-cels, roses tendires i mànigues de per-nil. Però res no priva que els poetes es des-pertin quan senten el dring de les pessetes.I el nostre home va plegar ràpidament elram deis poètics paisatges ideals quan vasentir el que deia un altreparroquià al bar-ber que l'afaitava.

—Hie ilogat un gran local — deja aquellclient -, per a installar-hi un bar, i m'agra-daria que el decorés aquell pintor que vafer áqudls ninots del Moka.

—Servidor--va exclamar, ràpid, En Grau-Sala —. L'autor sóc jo.

—Va bé, jove! Li encarregaré la decora-c ió. Però m'hauria d'enderrocar unes co-lumnes que em treuen la visual.

--Home !—va fer el •pintoret, amb aquellaire ofès de l'artista que el prenen per ma-nobre,

—Ja veurà... Hó deia per la cabellera.Aquell bon home havia confós la cabellera

d'En Grau-Sala amb la de Samsó, i lescolumnes- del, seu bar. amb les del temple deDagó.. . .

NAVEGACION AEREA AVIACION

Mejor dicho

AVEGACIÓNCompuesta del latínAvis-ego-actioAve-yo-acción

Como

NAVEGACIÓNCompuesta del latínNavis-ego-aetioNave-yo-acción

SU SOLUCIÓN

Puesta al alcance de todo el mundoPOR

CRISTÓBAL JU.ANDÓ Y 'RACECAS— r tetuoro aet Aereo '(' pub de Francia

Seguidament se una generosa dedicatòriaA la Humanidad pasada, presente y futura,i després d'un estimulador Estudioso lector,comença el pròleg, dun sabor retrospectiu debeen difícil superació. Parlant dels que hanintentat Volar sense aconseguir-ho, per exem-ple, Juandó els dóna aquest consell desinte-ressat, fill d'una llarga experiència, d'homeque realment sap el que té entre mans

...fiero te he de hacer notar que la inmensamayoría de ellos parlen de la falsa base dejrobaim sus aparatos tirándose de una alturavolando desde arriba abajo ; cuando el verda-dero vuelo consiste en elevarse desde abajoarriba.

En fin, que tengas paciencia y perseve-rancia en leer su poco ameno estilo, te su-J) lice el que mucho uso 1uá hecho de ellas.

I comença el llibre, escrit en forma de dià-leg entre el Presidente i l'Inventor, el qua!,corn ja dèiem abans, es autor de l'obra.L'acció té lloc en un gran salón de un sun-tuoso edificio de la más populosa ciudad deEspaña y en el mes de Septiembre de rgop,congregadas las más importantes personali-dades científicas, así corlo una infinidad dethersonas aficionadas a las conferencias en lasque se debaten las cuestiones que más direc-lamente afectan al progreso humano.

L'expectació és enorme. El .President obrela sessió i entre altres arguments que diuque l'inclinen a dubtar del futur triomf del'aviació que Juandó ha vingut i ve pregonant, retreu unes paraules de l'eminent as-trònom senyor Comas i So]à, .publicades aLa Vanguardia el dia 3 de, maig de rgoz, elqual recolza el seu escepticisme amb el se-güents .paràgrafs:

Poco y no mucho podemos esperar de lasolución del problema de la Navegaciónaérea, va sea por medio de globos, ya seapomr la aviación ; en el primer caso, por sumucho volumen que imposibilita sú buenamarcha contra las perturbaciones atmoféri-cas, y por la aviación, porque nao existen ac-Ioc/mente motores suficientemente *ligerospara levantan no grandes sino pequeños pe-sos. Lo cual no impide que aquí y acull¢ seconstruyan aviadores por personas descono-cedomras de los principios más elementales dela mecánica.

El President diu encara alguna cosa méspoc favorable per a ]`Inventor i la sevaafolliau de navegar pels aires i acaba invi-tant-lo a exposar clarament l'ideal clentíficque papalloneja pdl seu cervell

Juandó s'adreça a la multitud i començaexposant el seu discutit criteri amb paraulaemocionada i vibrant

Siento, señores, en este su^reíno instantella gran emoción de satisfacción y de pesar

de satisfacción for tenerla y grande al verreunida esta selecta sociedad en la solucióndel más grande y el más sublime de los pro-blemas que el hombre desde tiempo inme-nEorial, ha luchado para resolver, y sientopesar, y no pequeño, parque me temo nojoder disponer de toda aquella inteligencianecesaria para infiltrar a ustedes mis con-ceptos, de tal manera, que no sólo borren laduda eu que todos ustedes están, sino con-vencerles de que tengo la navegación aéreapor la aviación, mejor dicho, la avegaciómi,resuelta por completo.

Seguidament comença l'interrogatori, queté tot I'aire d'un agre colloqui entre alumne¡ catedràtic. 'En el capítol intitulat Locomo-ción aérea. Aviación. Avegaciórï (pàg. Iq), elPresident es lliura a un atac a fons per,tal

La resposta és d'una olímpica arrogànciaINV. — No, señor, algo ingenioso, señor

Presidente.A la página 24, Juandó, esguardat des del

mirador tanmateix avantatjosament orientatdeis nostres dies, exposa una teoria que eltemps s'ha cuidat de convertir en una fallalamentablePa. — Ya que usted emplea el movimien-

to rotativo, ¿por qué no emplea la hélice?INV. — Porque le hélice sólo muerde el

aire como muerde el agua y su trabajo aigual velocidad es 773 veces inferior en elaire que en el agua, y es que el aire noquiere mordeduiras, el airy quiere el vacío yel Dacio que forma la hélice es solamente de-trás de cada una de sus palas o ramas, esdecir, es un freno dentro de ella misma comol^, demuestra el siguiente resumen d: todaslas exjreraenctas hechas ttusra nay aair"hin aoaoel mundo. (I aquí acompanya una taula de-ntostrativa.)

A mesura que gireu les pàgines d'aquestinteressant fascicle, constateu corn creix lacuriositat del President i que hi ha sin-ceritat en la grandiloqüància i l'apassiona

-ment que posa l'Inventor en totes les seves(lescripcions. En un moment tivant de la po-lèmica, però el President li llença un agres-siu

__)¡ Esto es lo que quisiéramos ver !Que és correspost per Juandó amb una

veu entelada que li fa espurnejar els ulls—Ya lo creo, por aquello que ((nihil est

intelle,ctus quad prius non fuerit in sensus)),pero ya lo verán ustedes cuando vean pasar

ni aparato volador en todas direcciones sobre

esta culta, hermosa i emprendedora ciudad,sobre mi villa natal, Villanueva y Geltrú ypor sobre el mundo todo desde el mismo PoloNorte al mismísimo Polo Sur.

Pe. — Señor Inventor, del modo y formaque usted habla no parece sino que tiene us-ted resueltas todas las inmensas dificultadesque tan prodigiosa invención presenta.

INV. — Todas, absolutamente todas : sigausted preguntando y se convencerá.

A la página 36 el President encara es mos-tra un Ile•pafils incorregible

Pe. — ¡ Pero mire usted que esta veloci-dad (Juand parla d'aconseguir els 360 qui-

Iòme tres per hora) es una barbaridad !INv. — Más barbaridad encontrará usted

si le aseguro que, en mi leal y pobre saber

y entender, llegará día que así como la loco-motora coure tres veces más que el caballo,los aparatos voladores volarán tres veces más

que el pdjaro más volador, o seanl mil hiló-metros hora, y esto sucederá cuando llegue

el tiempo, que está muy próximo, de los re-corridos por el aire tal cual se hace hoy conlos automóviles pdr tierra.

Página 37. El President ha defugit el seuinterrogatori i ara sembla disposat a 'les másinsospitades belligeràncies. Más que un tode menyspreu o d'altivesa, ara la polémicaagafa un aire d'amical conversa. Diríeu que

ambdós han prescindit per complet de l'audi-tori i que les seves paraules són un lloablepretext per a amenitzar unes espirals de turnblau exhalades en una flonja intimitat desobretaula :

PR. — Y tocante la cuestión militar,, ¿quépretende usted hacer?

INV. -- Pues sencillamente nada, reírme.¿No se reírla usted de un ejército que armadohasta los dientes de porras, ballestas con sae-tas, piedras, sables y lanzas, quisiera deno-

tar a otro ejército armado de mausers y ca-hones de tiro rápido? Pues calcule usted sile moverá a risa o a compasión ver los in-vencibles ejércitos actuales y estas formida-bles escuadras debajo de una bandada de misdestructores aparatos, blindados Por su base,cargados de elementos destructivos físicos yquímicos. (Esto es Prodigioso, dijeron mu-chos.)

El mot de la fin de! President, seguramentper' mbbi'ls demagògics que ahir i sempre viu-ran en un clima d''abrandada actualitat, ésoportunament aprofitat per a treure a rehuir'la qúestió política

Pe. — ¿ Qué cree usted que sucederá tocan-

te a la política?1Nv. — Que todas las naciones actuales Se-

rán las provincias o departamentos de ultsolo estado, cuya bandera será blanca, indi-cando paz por todo y jara todo el mundo ysus arrias los dos hemisferios terrestres unoa cada cara de la bandera, cuya asta no debe

terminar coa lanza sino con un emblema in-dicando que el hombre ha conquistado el es-pacio j or los venideros siglos de los siglos.

En arribar aquí, Cristòfor Juandó i Rafe-cas esdevé un repòrter massa fidel de l'apo-teòsic final que clouen aquestes seves parau-les, puix la descripció és feta amb una sin-ceritat que voreja la immodèstia, cosa fins acert punt perdonable en un inventor que enaquells moments vivia les seves hores de másintens entusiasmeGrandes y prolongados aplausos resonaron

por todos los lados del grandioso salón, in-dicio ciArto de que el inventor había con-quistado el auditorio q favor de su causa, yaquedurante más de cinco minutos no ce-saron. .

Algú que havia escoltat amb ,gram atencióles paraules de 'l'inventor vilanoví s'aixecàper estranyar-se que Juandó no hagués res

-post a cap de les allusions que li dedicava elsenvor Comas i. Solà des de 'La Vanguardia.Juandó no s'ho féu pas repetir, i amb ladecisió que sembla el caracteritzava, respon -gué: •

—En cuanto si somos los iñventores "per-sonas que desconocemos los más elementalesprincipios de la mecdmican. • - sólo le diré adicho señor que me haga el obsequio de de-cirme en qué taller mecánico del mundo havisto un propulsor no igual, sino semejanteal mío, y aquí de soslayo les dairé, que sólohay otro propulsor semejante al mío, talconstruido por el señor Escuder (hijo) y quecopiado del mío fué, cuando tuve el gustoy honor de invitarle a ver mi aparato. Perotodo se andará si la vara de la justicia nose rompe.

I després d'uns quants aclariments más,l'inventor no sap estar-se de cloure la sevananraciá exposant l'engrescament de 1'audi-tori,, el qual — es• riu — es disputé l'honord'acempanyar'lo a casa seva.

Aquest era — presentat potser amb unaprecipitació excessiva — el Juandó que perla seva idea lluitava durant l'any, 1904

«•**

Caldrà remarcar 'que més que, coní a in-ventor, la gent de l'època del nostre perso-natge el recorda corn un ésser ,paradoxal,truculent, d'un dinamisme sembrat d'inespe-rades temptatives. Juandó era l'home quecerca i es planteja neguits renovats a cadainstant. No fou mai, però, el tipus d'ho`niecientffio que enterra'la seva vida entre quatrellibres gruixuts, uns fornets de terrissa i lesquantes bombones indispensables. Res d'ai-xò ! IEl! era un inventor que necessitava oxi-genar-se, m,oure's, caminar, discutir, encetarpolèmiques. Per alguna cosa havia estatagent de canvi i borsa, que és una activitatque deixa unes empremtes d'iinquietud i defebre difícilment eliminables.

Entre altres negocis rebuscats que se Iiatribueixen, Cristòfor Juandó fou deis omri-mers propietaris del restaurant o pensió bar-celoni^na del tipos ve,getarià. Fi càlcul erabasat en una teoria incontestable: el negociconsisti e el manjar one no rkuna^ua. ^A.mbquatre herbetes s uinades amb traça i unaabundant ració de fruita, el nostre heroi ser-via un sans fi de menús que tot constituintla delicia del client, t umbé la feien del quese'ls cobrava.

També ens assabenten que els seus em-brancaments el 'conduïren a un moment deveritable compromís pel seu prestigi, originatper, la fabricació dun crecepelo presentat ianunciat amb totes les garanties del cas. Sial meu informador no li falla la memòria,no fou pas en aquesta activitat que excelliJuandó, puix, entre altres trcenoacolls, ungracienc calb — naturalment — estigué apunit de posar-li qn plet davant deis minsosfruits d"ordre capillar que el nou producteocasioné a la seva calba.

"també se'ns parla d'uns negocis de com-pra-venda d'eucaliptus i d'unes immensesplantacions d'escarxofes que havien precisa-ment de tonir lion als camps del Prat, que nocree que s'arribessin a portar a terme. (Aobservar la coincidència que en l'actualitatsigui precisament .als camps del Prat on s'hivegin realitzats els dos somnis daurats deJuandó: les plantacions d'escarxofes i elsterrenys de l'aviació, ; destriades siguin amb-dues coses amb les consideracions degudes.)

Entre els molts fets que ens .presentenaquest home corn un personatge d'una forçapintoresca considerable, ens quedem amb à'a-nècdota del dia en què Juandó es vejé obligata assistir a l'enterrament d'un seu familiar.Interpretà amb una integritat 'tan severa ladenominació generalitzada del «dol rigorós»,que a l'hora de I 'enterrament es .presentàvestit de .negre de dalt a baix. Adhuc s'haviafet tenyir la camisa!

L'anècdota central, però, de la vida d'a-quest heroi anònim, és d'un patètic aclapa-rant ilacrimbgen. Juandó a còpia d'infiniteslluites i privacions, havia .arribat a amunte-gar un milió de pessetes, perd aquesta xifralï semblà insuficient per a dotar en la formadeguda els dos fills que tant apreciava.

—Em caldrà aconseguir un altre milió ! —es digué simplement, amb el seu aplom de

sempre.I desp'legà una activitat fantàstïca, deses -

perada. La sort Ii fou adversa i cercant unaltre milió arribé a perdre la darrera pessetadel m¡lió que posseïa.

: Pobrè Juandó!... Corn voldríem haver-nosgronxat en el tobogan de les teves alluci-nacions poètiques!..•

MANUEL AM-`,

LÄI'E I!ITIVSobre el Dia del Llibre. - El meu es-

liin it amic J. V. Foix ha publicat a La Pu-bliritat uns comentaris molt justos sobre ell)ia del Llibre: La ploma de Foix entrepuritana i ascética, inflamada sempre pel.seu patriotisme autèntic i irreductible, hàdita propòsit del Die del Llibre coses no massa.falagueres, a'lunvades completament d'aquellto colorit, enjogassat i optimista de la pro-paganda comercial, i que per això Piateixval la pena que es tinguin en compte. Totel que diu. Foix fa pensar una plica, Ï _sobre=tot fa posar-nos a l'aguait i desconfiar deis.nostres •piopis ulls, quan un desig ben in-tencionat ens 'fá veure de eolor de rosa alláque en realitat no passa d'un gris tan pocperla corn es vulgui.

Es una cosa tristíssima haver de comptaramb' un gran úblic . que no' li dána fa ganade comprar llibres, "r que necé'ssitá l'esquerespectacular d'una dada, per entrár a la,lt-bietia o aturar=5e la`patada-dá Ilibrss, icomprar aleshores, víctima de 1'ïmperatiu dela diada, un exemplar atapeït de lletra im-preso, amb aquella m'ateixà primaria felici-tat amb qué adquiiex 'el 'tortéfl ái = diá deSant Antoni o la coe de-1lárdoiq ia} dei' dedijous gras.

Es una cosa tristíssima pensar qúe . hi hamolta gent que creu qué només pot comprarun llibre un dia determinat de l'any, i quepassat aquest di», ni les llibreries ni capmena de parada pública tenen dret a per-_torbar la tranquillitat de da seva armilla ode la seva consciència.És ciar que algun estoic i ponderadíssim

comerciant de mongetes bullidos em dirá«No et queix¡s! Ja es una gran cosa per a

vosaltres que feu 'llibres, aquesta popülari-tat i aquesta afició que ha despertat en lesbones ànimes barcelonines la Diada del • Lli-bre. Qué voleu més? No esteu satisfets, encontemplar aquella fidelitat del públic a l'es-quer llampant deis .Uibreters?u

Jo, al ponderadíssim comerciant, per' aca--bar le discussió li diré que no em queixo,i acabaré donant-li la raó, perquè la -cosamás fácil i menys desagradable és domar la.raó a tothom. Això no privará, però, que josegueiAi pensant que una de les .mostres más-grans de misèria i de gasiveria cultural mel'ofereix la pomposa Dada del Llibre. -

En tal (liada s&ì moltíssimes les perso-nes que es creuen en el deure de comprar

ún volum, però el,lproblema per a elles éssaber quin volume compraran Es troben enel mateix conflicte que aquea ratetàl,.queescombras 1'esc feta I va trot*e utt thnereti no sabia en qué gastar-s l Jo he vist erIles llibreries entrar persones- vestides decent-ment i posar 'aquells tills del; grain compramí's davant`les estibes de vàlums, cptple-tament desorientades, sense saber què; pom-

-prar, i deixant caure la mirada r els dits.sobre un títol absurd, resignades, vençudes,.

fins avergonyides de la compra, amb la pornatura'! que quan la seva dona vegi el llibreque han adquirit, els tini la sopera pel cap.

Una cosa interessantíssi-ma I desoladoraés veure una subhasta de llibres feta en un.hoc cèntric de Barcelona. 'E1 subhastadordeja, aixecant la mercaderia damunt del cap'delsbadocs : «Senyors, aquí tenen una no-'el-la magnífica ; a les cobertes hi ha un.

Lleó clue s'estàmenjant una senyora. Tres-cantes pagines uy uer uqui en dóna más?» El públic deja : dos rals,ties rals, una pesseta; el públic anava que

-dant-se les obres, sense saber qui era l'au-tor, ni qué era la novella, ni si servia per

llegir o si només servia per llençar-la alfogó de la cuina. Així era subhastada i ad-

quirida la literatura més péssima que s'es-criu i que s'imprimeix. Aixf aquell desapren-siu i aquells pobres desgraciats celebraven.

la Diada del Llibre.

Es vergonyós que sota la bandera espiri-

tual de la Diada del Llibre es liquidin exls-tències de literatura pornográfica de ta;ltnésvil, o aquells quilos de paper. imprès •com

-pletament inútil, velles deixalles editorials,i volums invendibles que nomereixenn. altredestí que la boca del sac del drapaire.

També és vergonyós que amb el Dia delLlibre passi bou per bèstia grossa. Vull dinque tots els escriptorastres i tots els sapas--tres engeguin e! seu volum. Aquell volumque fora del Dia del iLlibre no compraria.ningú, i que aquell dia, amb l'esquer de la.novetat i els timbals de 'lapropaganda, va.a parar en algun pis de veïns completament:honest i responsable.

Algú, en llegir aquestes ratlles meves, diràque potser m"he tornat ximple i que fins vaig:contra els meus propis interessos r els delsmeus compan ys els escriptors i els deis meus(imics els llibreters. I és precisament 'tot elcontrari. Jo no vaig contra els meus inte-ressos, ni contra els interessos deis meuscompanys i amics. Jo voldria que els !libres-que són dignes d'ésser venuts, es vengués-

sin d'una manera digna, que no tinguessinen els aparadors aquell aire de demanar ca-

ritat ni de criatures resignades. : Jo voldriaque tots els dies de l'any fossin dies delllibre, perà que les persones sabessin el quecompren, i que amb l'opu-lèmciá i`- els fpsartificials d'una diada popular no es vulguitapar la tristíssima realitat, ni es. vulguidissimular l'avara indiferencia que pels nos-tres llibres acostuma a tenir el nostre" pet-„bile.

JosEP MARIA DE SAGARRA

n

Exit en le mide

Corbates iaaerugeblea

Bijemee s boil yxeu

w JAUME I, ii

Telèfon í-i655

ELS ABNEGATS PRECURSORS

Crìstòfor Juandó i Rafecas

. , t,)

res, que fan ressaltar l'artifici de ]'estilla façana, acaba..de complicar les cosés.

El que més-xoca, potset, es el contrast etie l'estructura :geomètrica i molt reguide la massa „general de les illes,. i la fald'estructura _d'aquestes en detail : totes 1flies són iguals ; dins de nada i-lla, tQtdesigual, .

La discòrdia arquitectònica dins de, cailla és deguda, corn tothom sap, a la dividel terreny entre propietaris, tan heterogeren gust, corn en quantitat de terreny, imitjans econòmics. Aquestes causes són grierais i comunes a totes les grans ciutat!Es possible que, allà on les illes són de trçat desigual i divers, la discòrdia de, les casno sembli tan inexplicable. Però a No'York, per exemple, on els blocs de l'Eixarnpsón regulars i sempre iguals, aquestes rnàtxes causes produeixen els • ateixos electque a Barcelona.

El desordre de construccions dins cada illno solament té una transcendència artísticsinó que dóna també resultats desagradablén l'ordre higiènic de repartiment de pat.i en el de facilitat de serveis i de mètod

-constructius. El •onjunt d'inconvenientsl'edificació discordant de les illes origina upressió a favor de la coordinació deis edicis i una tendència 'a la unificació deconstruccions de cada illa. Tornant a l'exelpie de. Nova York, veiem que, fins fa poc, tgratacels s'alçaven un a cada solar, exatament corn a Barcelona les cases de set Isos. Les estructures ales dolc gratacels,cert, s'individualitzaven; formant torres!lades, conseqüència forçada deis reglamerd'edificació. Però cala illa de les construidfa alguns anys és un mostrari d'estils i d';

CONTINENTALClaris, 5. = Telèfon 19763

BARCELONA

-1

fa.

. ..0 P •

pN 4

Arr' ^Í

glaments, i de repartir -los duna altra mane-ra, amb major llibertat, amb possibilitat decrear una veiitable obra arquitectònica . Cadaarquitecte trobaria la seva solució personal.

Sense concedir-ii més valor que la d'exem-ple explicatiu, en dono una, als gravats quetan adjunte, Examinant cl ciubio odifioat auna illa normal del nostre 'Eixampla, troboque és de 213,210 metres cúbics edificats a23 metres d'alçada, més 12,196 metres cú-bics a una alçada útil de 4 metres. En totiL.225,406 metres cúbics d'edifïci sobre l'illa.Reagrupant aquests volums corn a la figuraesquemàtica s'ensenya, trobo:I'ahftcat a 23 m. 5,róo = ]r8,68o m. cublcs

a 36 m. 1,650 = 59,400 m. cúbicsa 4 m, 1,2ar = 4,800 m. cúbicsa 8o m. 675 =-54,000 m. cúbics.

236,880 m, cúbics

xifra lleugerament superior al volum edificatde l'illa actual.

Aquesta nova estructura d "illa permet jar_dinsa la cara del sol, la utilització i aspectedeis quals es pot compendre en la figura-pers=pectiva que s'acom,p nya. La forma que ten-diiien a adquirir les illes de cases, mitjançantl'exteriorització del pati central, i 1'encaste-Ilament de volums al centre o al nord delbloc, seria la del gratacel modern deis EstatsUnits, edificat també sobre una illa completa.No cal dir que la disposició proposada fa in salea rc la vista de l'interior de les illes, ja queobre llurs patis centrals, i preserva els car-Iers.i sobretot les cases de l'altra banda d'a-quests, de les ombres excessives projectadespc r aquestes altes estructures. Sens dubte espolen a'Içar objeccions contra aquesta solucióque proposo, però em sembla que el seuestudi tècnic seriós ï les objeccions quesusciti, podi is dur a una nova fórmula d'or

-denances de l'Eixampla que, domant a la ciu-tat els jardi'nets que Ii falten, introdu'.s unelemént de varietat i de monumentalitat mo-derna, a l'Eixampla - de Barcelona.

Nlc0LAC M.' RUBIO I TUD!URIArquitecte

Mirana ^o^•a

L roízky

1"ictor Hox, que fou un deis defensors deTrotzky en el famós procés del primer so-viet, ha contat ara -.- motiu de l'expul-sió de França del conegut revolucionan i

—alguns trets de l'organitzador de l'exèrcitroig.

Er aquell procés, Trotzky pronuncià, du-rant dues llores i mitja, una defensa sevaque no era sinó una requisitòria contra elrègim. El presiden!, Kracteninnikoff, escol'tova, lívid, sense esma por a fer callarl'orador.

Aquest, amb la seva veis tallant, li haviadit, parlant de les dificultats que la Sala po-sava a la defensa :

—Quan arribarem al poder, senyor presi-dent, no farem comedies judicials. Us afu-sellarem.

x**

En un míting a l'Escola Tecnològica, ce-lebrat força anys abans de la guerra., Trotz-ky es planyia que: els joves revolucionarisignoressin les teoHes marxistes.

—Els joves d'avui—digué—són molt estal-viadors; s'acontenten dels interessos en for-ma de fullet sense tocar el Capital.

**x

Victor Hox havia tingut Trotzky recollit acasa seva, perquè, abans de la revolució,l'encobriment de revolucionaris era conside-rat corn una mena d'obligació sagrada pera les persones de la classe dita «intellectual .Quan l'advocat anà a passar una temporadaa Finlàndia, Trotzky l'hi seguí. Cada diaarribaren paquets de llibres per a aquellhoste que no tenia cap pressa q anar-se'nI que no li agradava que se Ii fiquessin al'habitació.

Un dia que Victor Hox hi entrà, es quedàsorprès de veure-hi una estatueta de Napo-leó, un gravat de Bonapairte cònsrl i pilesde llibres tractant del cèlebre cars.

-Vós, Pietr Pietrovitx — car era així cowaleshores es feia anomenar Trotzky —, unrevolucionani professional, us interesseu finsa tal punt per Napoleó?

—I vos, senyar advocat, us penseu, cornelgran públic, que Napoleó és la reacció?Napoleó és l'organització de la revolució !— 'saltà Trotsky.y

x*#

A Usàhirka, que era el poble finlandès onl'advocat i el seu haste sojornaven, aquestdarrer rebia sovint visites; però les rebia aljardí i a peu dret. L'espectador de l'escenatenia la sensació que veia un cap donantinstfuccions. Un dia que Victor Hox ho re-marcà a Trotsky, aquest respongué, amb uncert èmfasi

—D'aquf quinze anys arribaré al poder.L'aavoeua .s,,'•, un riw, c, pelo al ae

dotze anys — és a dir, tres abans del quehavia previst —, el revolucionani era el co-missa'ta del poble que tothom sap (i cal afe-gir que aquest trtol era una creació deTrotzky).

#^^r

Horra s'ha estranyat que 'i'rotzky, en laseva residència de Barbizon, visqués, si noesplendidament, d'una manera força confoe-ta•ble i no passés estretors econòmiques.

Cal tenir en compte que, essent encara aPrinkipo, es feia pagar; peer una sèrie d'arti-cles; la bonica xifra de cinc mil dòlars, i.queles edicions, en diversos països del món, deEa Història de la revolució russa, i de Lameta vida li reporten beneficis considera-/1/CS.

Notes de sociefat

t

i

1

-`á

á

T fre`

t '_/ 1

– 'I el seu marit, que està malalt queno el veig?

-No, per sort ; és a la presó,

(Le Témoin, Par(s)

El preu de la llibertat

«Els malalts de l'hospita.l són niassa 50-Viet tins conills porquins sense saber-ho !»,loa declarat el Dr. Dleakins, de la Universi-tat de Montreal.

Potser basan t-se en aquesta declaració, elservei penitenciari de Colorado ha ofert adotze condenrnats a reclusió perpètua, les lli

-bertat a canvi de servir d'assaig a un nonsèrum antituberculós. Ben entès, si no mo-ren de l'experiència.

—Si us en sdrtiu, la societat us estaràagraïda i us tornarà a considerar corn ciu-tadans honorables — s'iran sentit dir elsdotze reclusos.

Puritan isme

.11iss Ta -a 'nev, en funcions d'alcalde d'Ox-iord, havia estat invitada a inaugurar unraou cinema. Però .hiss Tawnev, que vesteixl'Imifornre de les solterones anglicanes, . noha acceptat la invitació quan ha sabut queen el programa de la sessió inaugural cons-lava el film No sóc pas un àngel, inlerpre-IaQ per .)lae (Vest.

—El Primer magist rat municipal d'Oxford— ha dit — pot i(ulugurar cinemes, però no¢ot consagrar .oficiabnent espectacles d'a-questa mena.

El bell jorn republicà que va culminar enaquell desbordament apoteòsic del t4 d'abril,ha d'ésser lememorat en tots els details pertal de servar-ne un testimoni èomplet.

Reduisit les coses al bell començament d'a-quell acte, plan els homes representatius delnostre poble proclamaren la república des delbalcó de ('.Ajuntament, ens trobem amb ungrup de ciutadans enmig de la que avui ésla Plaça de la República. Els componentsd'aquest grup. rodejaven l`home de la cor

-neta, el qual desgranava, sense aturar-se i a

Pere d'Ibars i Valls

pie pulmb, la Ylarsellesa..Aquest fet de tro-bar oportunament l'home• que havia de donar.

el ritme i el left motiv de la gloriosa jornada,no pot quedar silenciat.

Els esdeveniments més importants i trans-cendentals del món sovint han tingut un an-tecedent anodí i imprevist. ,Es en la sumade molts incidents ,providencials que horn potdonar cos a una Idea o bé fer-ne una decrespa que marqui una època. Aquests fac-tors per modestos que siguin, si arriben al'hora, fan caure. 'la balança.

Lis lets d'aquella fornaUa vaicu...t^oburcoixí tot seguit a l'entorn de l.'himine que hasolemnitza't la llibertat de més pobles. I cornuna bola de neo que rodolés impulsada permils braços vigorosos, al cap de poques horesla multitud bastia un túmul immens als per-sonatges de la monalquia. IE'l poble va treurede pollaguera tots els crits subversius quecovaven de molts anys en la sala i alcovadel nostre esperit. La ciutat vessava per totsquatre costats d'una join única, plena, perú,d'eufòria.

Quan els operadors de cinema hagin defer un primer •la d'aquesta data histórica,hauran d'aprofitar aquesta escena que vainiciar la primera legalitat i per mitjà de laqual avui encara celebrem aquest fet ambtota pompa.

L'home i la corneta no havien sortit em-debades. 1, als pocs .moments, l'anunci dela naixent República tenia tota'la normalitatd'un part feliç, sense complicacions.

La mateixa tarda, cap al tard, vàrem to-par-nos amb el nostre hel oi als quatre Can-tons del Poble .'Nou. Abans de començarl'himne i davant ele ! expectació general, in-vitava tothom a descobrir-se per tal de solem

-nitzar la República. Entre els que varen ésseratents i complidors de les ordres, cal remar-car uns escamots de tropa que Presentarenarmes i tons números de la guàrdia civil queevolucionaren en columna d'honor.

El cometí q ue va omplir aquest paper his-tòric, es dio Pere d'Ibars i Valls, pregonerde' l'Ajuntament. Aquesta aclareció nostra noés pas per afiliar -lo a cap categoria de con-certant solista. 'El seu gest no fou fet sota elsimperatius oficials de persona manada; foulet obeint als seus impulsos i a la fe del nns-tre poble.

Els bons patriotes saben bé l'informe cat -lanissim (Acció Catalana) de . Pere d'Ibars.La saya personalitat és concreta i creix entre

-mig deis més agosarats i coratjosos patriotesque jugaven fort per enderrocar el règim

oprobiós clue .patíem. El trobem complicatentre les fitxes descobertes per la policia, i,encara, junt amb altres companys, fou de-tingut i martiritzat pel Valdés, un serventde la tirania d'aquell temps. Quan fou alli-berat, el rastre d'haver estat fitxat ii repor-tava contínuament escorcolls i impertiménciesde les arbitrarietats policíaques. Per tal dedeslliurar-se ele les persecucions, va éssertemptat per persones fidels dintre l'ortodòxiamés dilectament catalanista, d'ingressar a laxaranga deis mossos d'esquadra que, corn

tots sabem, fou fundada per a completar elparament del Palau de Pedralbes,. Aquestasolució, en aquells temps, el va rellevar demolts disgustos i de dormir fora de casa.Quan era hora d'olrrir la policia els feiapassar ràpidament "a l'armari rober i els en-senvava el flamant uniforme de mosso d'es-quádra que hi tenia penjat.

Aquest testimoni tan impersonal sempre. vatapar l'expedient. En Pere d'Ibars, perú, nova declinar mai els compromisos que rec'la-ntessin el seu ajut per la causa de Catalunya.

Tots els diaris varen repor-tar l'endemà aquest gest ; capd'èlls, però, no va fer sortirde l'anonimat aquest hdmeque va proclamar la Repúbli-ca i la va estendre per la ciu-tat. Des d'aquella jornada quevine cercant l'oportunitat defer públic aquest fet, per talde posar en evidència que en-tremig de tants •homenatges ihomenatgets que s'han let al'entorn de republicans de tota noranta-cinc, el nostre homees destaca corn una peça decollecdó de la millor època.En aquella hora suprema, Pe-re d'lbars va posar amb latrompeta un parèntesi obert igloriós a les nostres llibertats.Bet Pere d'Ibars no ha fet

res,perquè el seu paper fos co-tityát entre l'allau de republi-cans que donaven cops de col-ze a tothom per a abastar unacredencial. El mateix que feiaabans de la República, fa ara.Precisament el preludi d'a-qüesta informació ha estat elpreludi de la música popularque fa:

A la carretera de Sarriàn'hi ha una nota,n'hi ha una noiaque es vol casar.

Després d'aquesta tonadavenia el pregó. El feia llegintUn programa«Teatro Cataluña. Gran fun-

ción de vodevil. Una fantasíacon mucha pimienta : No quie-ro dormir sola. Otra pieza consalsa verde : Juanita tiene unapiga...»

Prescindim de la resta delpregó, puix que el seo '.o era d'un color jamassa pujat. Ara que, en això el boo Ibarsno era més que una persona manada quepregonava el text que Ii havien present.

. u*Recordo haver llegit de generals romans,

que després d'haver finalitzat la guerra vic-toriosament, es reintegraven a les seves tas-ques habituals de la terra. Em Pere d'Ibars,decidit i -coratjós,; ya acomplir la seva co-mesa amb una inefable i generosa satisfac-oi6 q a,a ro ta t dol a .l , cava' .Drnfeaeih qnáli va concedir el goig de deixar un rastreinesborrable.

La República ha pagat amb escreix algunsserveis de subalterns decoratius, perú no hapas saldat en bona monéda la gesta de Pered'Ibars.

Allò que resulta més punyent d'aquestadesconsideració és de reflexionar que el destíva posar aquest home, an una hora histò-r;ca, a l'escalinata deis predestinats. Perúnosaltres el n'hem let baixar sense cap con-sideració al paper històric que jugó, i Iihem dit :

—Agafa la trompeta amb la qual procla.mares la nostra llibertats vés-te'n al mercatde Santa Caterina a pregonar que es venen

ous a vuit rals la dotzena.Mtguet. CLIVILLE

Un trajo confeccionatde qualitat insuperable

sempre

SASTRERIAMODELO

11, Rambla Canaletes, u.

QUESTIONS CIUTADANES

Per un Eixamplamillor Propis i estranys es planyen de 'la confusió çades diferents, que produeix una innega-arquitectbnica del nostre Eixampla. Les illes ble confusió. Doncs bé, aquella pressió ade cases contenen, cada una d elles, un mos- favor de la unitat de les edificacions a cadairaní complet d'estils; de proporcions i de ma- illa, ha fet que, darrerament, molts deis gra-tèrials' diferents. Alguna d'aquestes illes ha- tacels ocupen la totalitat del bloc. Així ad-via estat anomenada «manzana de la dis- quireixen no solament la unitat artística,cordia». Actualment, la vella discòrdia del sinó la tècnica. Quan Nova York, per l'evo-neoclàssic, del Gaudí, del modernisme i deis lució natural de la construcció, arribi a estarLluïsos de França es complica en moltes di- edificat tot a base de blocs unificats, cons-lles amb l'addició de pedaços de funcionalis- tituirà una ciutat d'edificis monumentals,

pme germdnic. Sobretot, quan falten cases afillats per les quatre façanes, veritables obreser edlfjcar, l'espectacle de les parets mitge- , d'arquitectura i no màscares d'arquitectura

TRES ANYS ENRERA

El corneta de la República

con ho son les cases que encaixonades entrealtres, no mostren al passant més que el ros-tre maquillat.

Hem de creure que la tendència general—no solament de Nova York, sinó de totes lesgrans ciutats—d'unificar l'edificació de lesilles, operarà tumbé a Barcelona amb forçacreixent. Però, a part de la pressió naturalde les condicions de. l'edificació moderna, ésevident que una oportuna reglamentació mu-nicïpal pot empènyer els constructors i elspropietaris per aquesta via de la unificació.Sense fer-la obligatòria, només que donant al-- gunes facilitats (més que no fiscals, tècniquesI d'aprofitament de l'espai), aquesta regla

-mentació podria produir, a la curta o a lallarga, alguns fruits d'edificació con unta ales, Illes de l'Eixampla suburbà encara Ver

-ges, o a l'Eixampla central, quan la vellú-rta de les cases en demani la reedificació.

Aquesta reglamentació 'hauria de tenir ten-dència a restablir els jardins de les illes, ambfaçana al carrer, que eren la característicadel Pla Cerdà. Aixf podriem arribar a fer de

:1Id .futura Barcelona central, una ciutat degrans edificis monumentals, ajudats de jar-

n dins per al infants deis estadants.ar . Em sembla fora de dubte que els arqui-ta tectes amb alè, els que estimen d'arquitecturaes en volum i no solament la composició planaesen façana, votarien per la unificació deis

projectes cònstructius,de; cada lila. AI fons,nn ds tracta més que de pendre els volums

da d'edificació, actualment • autoritzats pels re-

Vialges

Rambla Canaletes, 2 14 • BARCELONA

Lliura: Bitllets de ferrocarril i Passatges marítims i aeris; els Bitllets

quilomètrics espanyols, a l'acte, facilitant ensems al client la fo-

tografia necessària,

Reserva: Seients en els trens ràpids, Places en Pullmans i cotxes-

llits, Habitacions en els millors hotels, Autocars per a gran

turisme.

Organitza: també: Viatges individuals a preu let, Excursions,

Peregrinacions, Congressos, Creuers i molt especialment

Via'ges de noces: a Roma utilitzant els bitllets redufts del

70 °/, que corn Agència emissora deis ferrocarrils de l'Estat

Italià lliura a l'acte a tot client al qual interessin.

ENCARREGUEUARTISTICSELS VOSTRES

TALLERSPATRICI

VERDAGUER

I COMERCIAL::IMPRESOS

t CALLIS,

GRÀFICSARNAU

*LS

3, 5 1 7(DAVANT Ot t. PALAU

ES LA CASA

OE LA MÚSICS

MS PERFECCIONA-

CATALANA,

DA EN LLIBRES RATLLATS: DELUXE I EN TOTA CLASSE D'EN-QUADERNACIONS. - ELEGANCIA

ECONOMIA EN ELS ENCA-RRECS. - EN CAS DE URGLNCIADEMANEU -LOS

14856PEL TELÉFON

«Sierra de Rondan

Avui al KURSAALFilm dirigit per Carl Fróblieh, realitzador de

"Muchachas de Uniforme"

COMENTARIS DE LA PREMSA ALEMANYA

■ «Obra mestra deis dos més alts prestigis artistes alemanys, CarlFrohlich i Hertha Thielen. Berliner Tageblatt.

aA aquest film li correspon un lloc d'honor en la Cinemato-

grafia Universal». Montag.u ((Etern i escabrós tema al que es cerca endegar normal i sere-

nament. Tindrà solució? Sin. Berliner Morgenpost.

«Als valors enumerats s'ha d'afegir el descobriment, fet per

Frohlich, d'un jove i extraordinari artista : Albert Lievena.

Del film per estrenar ((La casa Rothschild»

hi11t4iOR

ELCINE ÑA

"Sierra de Ronda Ens amenaca un daltabaix

No creiem urecessari recordar adí els gransmèrits que avalaven la cinta anterior de Flo-rián Rey : La aldea maldita, aquell filmimpressionant que resta avui encara una ri-gorosa excepció dintre la inepta producciónnacional. Si esmentem aquest títol és sim-plement per dir la nostra satisfacció enconstatar que Sierra de Ronda, del mateixautor, que s'ha estrenat darrerament, és unfilm que segueix i és fidel a aquella mateixa

hn^

i

pauta que Florián Rey iniciava aleshores.Mentre talment corn si tots s'haguessin

posat d'acord, els productors de per adí trac-ten de competir entre ells en barroeria iem la producció de films d'una estretor d'es-perit inqualificable, Florián Rey té ben netala intuïció del que pot ésser un ciinema es-painyol autèntic, un cinema que cerqui d'ex-pressarc l'ànima profunda de les terres ibè-riques, un cinema capaç de substituir totala carrincloneria del cinema tan impròpia-ment dit nacional, per una autèntica r gran-diosa visit del paisatge i de l'anima de lesterres d"Espanya. Ens trobem, enfocant-ho¿ox,, Uava,,l. 1'u.,a ma yal la N l inicia a'uuaemoció i grandesa incomparable. Cal éssermolt negat a les coses de l'art, per a notreure tot seguit un gran partit del pai-satge, de les figures, del folklore; en unaparaula, de tots aquells elements netamentracials que no demanen sinó trobar en elcinema l'equivalent d'aquclll excepcionalrendiment que ham donat en l.a novella, encl teatre, en la pintura i en la música.

Sierra de Ronda Os un drama punyentde rancor i de venjança. Un home és en-viat a presidi per vuit anys, acusat injus-tament d'un crim que ni tan sols s'ha co-més. 'Es tot un poble empès per un contagicollectiu que l'acusa. El pobre home passadu anys de la plena joventut a presidifns que la veritat arriba a coneixement delstribunals en revisar el procés. L'home torna

al poble. Allí han organitzat una arribadaapoteòsica, amb recepció oficial a l'Ajunta-ment i discursos de desgreuge plens de to-pics oratoris, tot plegat una moixigangaInsincera i muntada tan sols amb l'astúcíade desarmar el terrible rancor que ende

-vinen en l'home que torna de presons.Es aquest odi i aquest clam de venjança

d'un home sol contra tot un poble, un po-ble en mans de cacics sense escrúpols, i

entre aquest podrimener unes ànimes sim-ples incapaces d'engranar-se en aquest jocsalvatge de passions, 1 "assumpte d'aquestfilm tan digne, tan honest i per tant tanmereixedor de simpatia.

El film és llunv de presentarse amb unto homogeni i de prestar-se a la lloançad'una manera incondicional., Hi ha defectesde detall i d'execució que no s6n fàcils dedissimular. Llevat deis protagonistes, perexemple, i d'alguna que altra figura eprsò-dica, els intèrprets no aconsegueixen en-cara aquell joc espontani tan essoncial ad.Dem$s, la nota d'humor tan ecraient anles escenes de la recepció a la Casa de laVila, després ja no 'la trobem tan encartada.W ha un xic massa de caricatura, els de-corats massa nous i també les inevitablesescenes al Poble Espanyol de Montjuic.

Per la resta, la lloança pot fer-se senserestriccions. 'El marc grandiós d'un paisatgehostil, els tiipus, él moviment de les masses,la camera intellugent que tracta d'esprémertotes les possibilitats fotogèniques dels ob-jectes i de les persones, la magnífica com

-posició d'algunes escenes...Creiem que tothom que hagi vist el film

sabrà distingir les intencions originals, tanfecundes, de l'autor, de lá realització, sot-mesa, corn tot el que es produeix aquí, ales vicissituds i accidents d'una organitzaciótècnica que deixa molt a desitjar.

JosEF PALAU

Els que han leE ""BerkeleySquare

Berkeley Square, el film que MIRADOR pro-jectarà molt aviat al Fantàsio en sessió úni-ca i que explica la sensacional aventurad'un americà del nostre temps que viu aLondres i que se'n va, empès per la nos

-tàlgia d'una vida millor, al segle xvtu, Osuna atrevida rea'ització de Frank Lloyd.El gran director ha extret ]'assumpte dunaobra de John L. Balderston i ha donat aLeslie Howard, l''inoblidable heroi de Se-crets, el dificilíssim rol de Peter Standish,protagonista del film.

Standish, enamorat per una vella minia-tura de la seva avantpassada Helen Pet-tigrew (Heather Angel), realitza el magicviatge del segle xvm on estima, sense poder-la haver, 1a seva avantpassada^

Valerie Taylor interpreta el paper de KatePettigrew, germana de Hielen. E] promèsoficial d'aquesta Os el ridícul Mr. Throstle,que interpreta d'una manera insuperable F.Gottschalk, 'El germà de les flojas, um per-fecte tarambana d'una insolència temperadaper les bones manares de l'època, Tom, ésinterpretat per Colin Keith-Johnston.

El film, que té exactament la mateixaqualitat fotogràfica de Cavalcada, ha estat

Leslie Howard i Heather Angel

rodat per Ernest Palmer, i la música vacàrrec de Louis de Francesco.La Fox és la casa que ha produït aquest

film. Poc amics de citar marques, devemlanariar ih. a al fon—itar la a naguda prn.doctora per l'acte de coratgei d'indepen-dència que significa l'empresa d'haver rodatun film així tan difícil i substancial alhora.

Una estrenaJa vàrem assenyalar als nostres lectors, en

el número passat, l'interès del film La se-gona joventut que ara precisament s'haestrenat a] Kursaal. 'Es un bon film ale-man y on es plantegen d'una manera ela

Hertha Thiele

qüent les múltiples facetes del problema dela coeducació. Nois i noies i professors jo-ves, sensibles a 1'encant de les deixebles,heus adí el medi universitari en el quals'escola aquesta història que La segona jo-ventut explica amb aquellas excellèncrestècniques, penetració psicològica, serietat so-cial, peculiars de la bona producció ger-màmica.

Hi ha Hertha Thiele, la qual cosa Os jaona recomanació. La vida deis adolescentsque es preparen per a la vida ensems queacompleixen el traspàs vers la major edat,amb totes les angoixes de la vida sentimen-tal tot just sospitada, mesolades amb lesangoixes aixi mateix intenses de la vidacollegial, donen ample pretext a una bonatasca de cinematografia.

Karl DaneKarl Dane era nat a Dinamarca ara fa

quaranta-vuit anys, havia estat mecànic iaviador i provà el cinema en 1917. Tres anysdesprés, passà a Amèrica, on el cap de poctemps es revelava en La gran parada, elcèlebre film de King Vidor. Rodant aquestaobra conegué un escocès, G. K. Arthur, quedesprés havia d'ésser el seu company ennombrosos films còmics.

Feia ja algun temps que no vèiem KarlDane a la pantalla ; llegírem que es dedicavaal teatre. I ara els diaris ens porten la no-tícia que s'ha suïcidat.

ConsagracióPotser, corn diuen, Constance Bennett és

la star anés ben ,pagada ; potser, per un certtemps, als Estats Units almenys, s'ha par-lat de Mae \lest més que de ningú. Però,en definitiva, a *ot el món, l'actriu més po-pular és, indubtablement, Greta Garbo.

N'és tant, que fins n'és al seu país, mal-grat a11ó tan veil que ningú no és profeta ala saya pàtria. No solament no hi ha nenasueca que no tingui una nina feta a imatgei semblança de la adiv inan Greta Garbo, sinóque ha estat presentat a ]'aprovació del go-vern suec un projecte de segell de correusamb la seva efígie.

Jeroni Moragues, en un bell article apa-regut a La Publicitat, deja a propòsit de lacampanya que uns quants hem iniciat con-tra els dobles : «Aquesta campanya no l'hemd'acabar fins que l'húgim guanyada. No ensha de fer por el tornar-nos pesats ; per mo'tque ens hi tornéssim, mai no ho seríem tantcorn els dobles. » D'acord. Ara que nosal-tres, després de tot el que hem dit darrera

-mont en aquestes pàgines, volíem estar unes

quantes setmanes sense parlar del dubbing.Però no podem. Un assumpte, el comen-tani del qual entenem que Os inajornable,ens obliga a insistir. I Os que ens amenaçaun daltabaix. Ens amenaça un decret. Unprojecte de llei que estava a punt de pre-sentar l'ex-ministre d'Indústria i Comerç,senyor Samper. Tenint entès que són mol

-tes i molt influents les persones que patro-cinen aquest decret, estem segurs queaquests elements insistiran enèrgicament ique convenceran el nou ministre corn con-venceren I'an6c. De moment, ens felicitemd'aquest ajornament, provocat per la darre-ra crisi. Aixi ]'atmosfera que s'ha començata far contra el famós projecte esdevindràmés densa, i potser tots plegats arribarema croar un rotat d'opinió yuc a ' ti aqucct

disbarat.En qué consisteix aquest decret, que tam-

bé afectarà Catalunya? Simplement, que esvol obligar les empreses a exhibir els filmsestrangers — el 97 per roo de les pelllculesque consumeix el mercat espanyol — ambdiàlegs espanvols doblats o les versions ori

-ginals sense títols en castellà. IEIs dobleshaurien d'ésser impressionats a la Penínsu-la. Projectar les versions originals sense tí-tols explicatius equivaldria a prohibir-les. Nohi haurà espectador que suporti un film enun idioma que no coneix. f doblar tota ]aproducció estrangera equivaldria a allunyardeis cinemas un percentatge elevadíssim depúblic que no tolera els dobles. Afegiu aaquesta enormitat que els films estrangershaurien d'ésser doblats adí — l'estiu passatdenunciàvem la irresponsabilitat absolutadeis nostres tallers de doblatge — i entre-.veureu el dramàtic panorama que ens espera.Es a din, la ruïna de la indústria d'exhibi-ció peninsular amb els seus dos mil localsi les nombroses families que viuen d'ella.Contra aquest projecte, que no ha estat ela-borat amb els peus, sinó amb les quatre po-tes, s'han elevat ja els critics Pérez Cama-rero de La Libertad, Andrés Ramírez deLuz i Boris Bureba d'EI Sol. Gallant n'haparlat també a La Veu.

I per què serà promulgat aquest decret?Per a protegir la producció nacional. Pro-ducció nacional? On Os, que no la trobemenlloc? De la mateixa manera que Diòge-nes, amb una llanterna a la má, en pie mig

-dia .pels canners d'Atenes, cercava un homesense trobar-lo, nosaltres cerquem endeba-des una producció nacional. Producció na-cional no en tenim ni en tindrem mai. lElsque, fugint de les bajanades del tipus deMercedes, volen fer l'imtelligent, filmen san-sueles del mestre Vives. 1 els que, més in-telligonts (?) encara, diuen que cal escriureescenaris originals, els encarreguen als gen-mans Quintero. (El resultat ha estat el fra

-eàs estrepitós d''El agua en el suelo.) No hiha res a fer. De producció nacional no entenim ni en tindrem mai. Car, cinem.atogrà-ficament, es veu que som ases de naixe-

ment. Que França, Alemanya o Anglaterra,països de producció copiosa, protegeixin lasaya indústria, Os molt enraonat. Però nos-altres... A més, aquestes nacions protegei-xen la saya producció d'una manera intel-ligent : imposem un percentatge de films na-cionals en els programes. 'Es el que hau-ríem de fer si tinguéssim una producció,que no en tenim. Un intercanvi ponderat.Però adí pretenen protegir una ,producció

inexistent prohibint, que no altra cosa Osel decret, el film estranger. 0 sigui la ruïnade la indústria d'exhibició. Corn ha dit uicritic madrileny, Imo es pot fomentar unaindústria mitjançant la crisi deis seus obli-gats consumidors».

El sistema que velen aplicar adí Os exac-tament el sistema italià. Mussolini — quesegurament faria afusellar aquell que s'atre-vís a doblar un discurs seu -- ha volguttambé protegir una producció nacional in-existent, obligant a doblar tots els films es-trangers. Es ciar que aquesta llei absurdano .ha fomentat pas la producció italiana.Ad no arriba cap film italià. •Ni en cap re-vista o diari d'altres països illegim que sen'hi estremim. Simplement perquè no n'hiha. A Itàlia, els wmcs que ha protegit aques-ta llei són els dobladors. La industria ita-liana de doblatge Os un gran negoci. Diuenque ho fan tan bé que fins els estrangershi encarreguen feina. Molts dels films ame

-ricains doblats que projecten adí han estatimpressionats a Itàlia.

I és el que passarà a la Península. Es vadirectament a protegir descaradament elsestudis de doblatges. No és arriscat supo-san que potser són els dobladors que esbelluguen incansablement per a extreureamb fòrceps el famós deoret. Llei contra laqual hem de batallar enèrgicament, . per talcam pretón tancar les portes al públic decinema intelligent. Són molts que entre anaral cinema a escoltar films doblats o no anar

-hi, s'inclinaran per això darner.Hem rebut més lletres de lectors enemics

deis dobles. Acusem rebut d'aquestes ama-bles lletres, que agraïm, i tot l'aprofitab'le deles quals ja comentarem un altre dia.

SESAsTIA GASCH

.f •.,••- • n. MUN00 -CN SSMINUTOw'u'

Avui, sefmana deis films de viatges

Mars del Suddocumental filmat per ZANE GREY,l'insigne escripfor i viatger, explicaf en

espanyol per Miref, de la Ràdio

Franckfurtdocumenfal UFA

El país deis AlpsPafhé Journal

Revist es femenines

Sessió contínua des de les 3'30 ales 12'30 ní4, P,-cu únic 1 pesseta

. C9i2UM i&ii

,' Sábádo Doble

:>%

JUERGA-pro-

^' ` <. grama ^°^ "._.,^ Te

/!::. ^=i::ç^ NANCY O t

'6 t;H¡^^ ^ acaCARP P' ^ ^ ^^_

```` GRANT L ^^

F#!!!!..

RANDOLDH

scoTT mount d ^6, n f!m

^y gis. ^^ que pasee c«o»lo

/''" ;: el público quiere

• "' i^^:'' i ver en uno anta ^^

Si es un Ïilm Paramount és el millor del programa,

i dos, garantia d'un espectacle insuperable

I

«El Muro de la muerte. Atraeeió sensa-cional. Per primera vegada a ''Espanya. Es-pectacle mal vist. Unic al món•n Etc,, etc.

L espectacle — un home que sol, o béam') la seva dona, corre i fa filigranes dalt(luna moto per urna paret vertical en formade tub — no és únic al món ni és tampocla primera vogada que es presenta a Espa-nya. A les capitals de fa anys que se n'havist i se 'n veu. Però a fora, en viles i petitesciutats és un espectacle inèdit. No se n'ha

-via vist mai.Jo l'he pescat en diversos pobles de les

comarques de Lleida i a tot arreu ha actuatamb èxit. La gent s'hi lliura i tothom ensurt content. 1 és que per tres ralets homtroba una emoció de bona menta, una emació que no posa cap pedra al fetge, quemés aviat obre la gana o bé fa pair.

I una emoció a un preu tan mòdic ésuna veritable ganga per la gent que viuallunyada deis tramvies, deis embussos decirculació i de d'atracament diari.

Val a dir, al mateix temps, que l'espec-tacle és molt ben presentat. IEl parament norecorda gens mi la barraca de fira ni elcirc misteriós i tronadet que es deixa caurede tant en tant. Tot plegat dóna la sen-sació d'u.na cosa que s'aguanta sobre elsuport d'un resultat econòmic ben passador.

Una de les coses millors que, per la ban-da de fora, té aquest espectacle és l'altaveuque deixa anar, alternativament, la músicaque ara es porta procedont d'una gramolainstallada en una caixa de pots de tomatai la veu una mica rogallosa d'un madrilenyque fa de speaker.

També per la banda de fora i corn fet aposta per contentar la gran quantitat dexicalla que, seinse els tres rals, bada horesi hores amb uns uills corn a taronges, elcapità Howard o 1a seva dona, pocs abansde començar la sessió a dins, fan una micad'acrobàcia damunt una moto que, enge-gada a tot gas, roda sense moure's de llocsobre uns corrons giratoris de ferro.

Mestrestant i amb l'ajust d'aquest incen-tiu, la galeria s'omple.

El públic hi esté a peu dret porqué •1'es-pectacle dura poca estoma, un quart tirantllarg. La posició de l'es:pectador és la d'es-tar-se al balcó a pendre la fresca o a mirarqui passa, posició que tothom rectifica deseguida perquè el speaker en el seu .primerdiscurs, diu que ((es peligroso sacar los bra-zos, pues Mr. Howard remonta con su motohasta la parte superior del muro),.

Mestrestant, .Mr. IHoward, un americà rosi ben fornit, prepara la màquina ajudat perla seva dona, una alemanya, rossa també,petita i graciosa dins del seu equip masculíde. motorista. lElla i el madrileny empenyenla máquina fins que el motor rnmença a es-petegar. Un tomb escàs en terreny plal'home i la moto s''enfilen rodant paretamunt fins a fregar el nas deis espectadorsque ara es fan bon 'bé càrrec que, efecti-

ament, aces peligroso asomarse al exterior)).Mentre la màquina i l'home donen voltes,

tots els caps ho van seguint en un movi-ment circulatori perfectament sincronitzatcom si estiguessán posseïts duna mena de ticnerviós collectiu.

Quan la moto us passa pel davant, elmuro cedeix una mica provocant un tran-tollament continu que fa més emotiu i mésimpressionant l'espectacle.

uflQuinionaSETMANANo hi ha reestrenaaquesta temporada

seas% T7 o-' n^1 JOHN Git8t 1

LA REINACRISTINA DE SUECIA

^+r^r

Després d'haver vist l'espectacle, la tafa-neria ens ha dut a treure una mica el nasen el petit món que s'hibelluga per saberalguna cosa de la vida d'aquests aventurersque van rodant terres i terres repartint eme-ció i guanyant-se la vida.

Ens hi havem fet amics que no ens hacostat pas gaire i aprofitant l'hora del cafèd'un diumenge a la tarda en la vorera d'unbar, hi hem tingut una estona de conversa.

A la tertúlia, el matrimoni Howard i elseu baby, una criatura d'un any i mig, gros-sa i rossa, que balbuceja tres o quatre idle-mes però que no se l'entén en cap. Un fran-oè s trempat i alegre que fa d'empresari oadministrador i dos o tres amics del pobledisposats a for valer unes quantes lliçonsd'anglès ja una mica rovellades.

Després tres o quatre curiosos, drets alvolt de la taula, i un eixam de criaturesbocabadades.

Mr. Howard Bittner Bauer ens conta enun anglès vassal que a dures penes i ambl'ajut de 'la seva doma arribem a entendre,que és fill de Dallas (Texas). Que va co-mençar 1 any tg al Canadá a treballar ambla moto, rodant després per tots els 'Estatsde la Unió. D'allí saltà a Cuba, seguint al-tres repúbliques de l'Amèrica del Sud finsque en rgzq va desembarcar a Anglaterra

T I V 0 L I EXIT! EXIT!

Una comèdia magistral, superba,

amb Paul Lukas i Elissa Laodi

MIR^IDR

EL. TEATRELa llengua catalana al teatre

I)esprés d'uns quants tombs s'afluixa lamarxa i en un tres i no-res, tornem a tenira baix Mr. Howard i la seva moto.

El públic aplaudeix entusiasmat i alesho-res el speaker en to de suficiència, diu)Lo que ustedes han visto, no es nada. Hasido solamente para comprobar el buen fun-cionamiento de la máquina, puesto que losejercicios que ahora va a realizar el capi

-tán Howard son sumamente peligrosos y elmás pequeño desliz podría tener fatales con-secuencias para la vida del•artista. Mr. Howard es el úni-co en el mundo que los rea-liza ; y .para demostrar queesto no es solamente una ré-clame, la empresa ofrece cincomil pesetas a cualquier aficio-nado o profesional que realiceuno solo de los citados ejer-ciclos.)) Després conta que lesmàquines són absolutamentnormals, sense cap preparació ;que són molt potents i pesen190 quilos i que en el muroassoleixen velocitats de 9o, toot tro quilòmetres per hora, se-gons els aparells de què, percomprovar-ho, disposa l'em-presa, aparells que, si val adir la veritat, no es veuen malper enlloc.

El speaker ha acabat el seudiscurs i l'home i la motos"enfilen altra volta paretamunt. Ara és l'hora de lesacrobàcies i de l'ai al cor.

Mr. Howard va en la motoen les posicions més inversem-blants. Deixat anar de lesmans ; amb els peus damuntel amanillar» ; assegut a urncostat de la moto i amb l'unacama sobre l'altra com si estrobés al café ; dret a un solestrep. Després, vinga fer ziga-zagues i rodant amunt i availde la paret com si tal cosa.I tot plegat amb una gran sen-zillesa, corn aquell que no fares.

El públic .ha arribat a ungrau molt alt d'emoció, tautque ells més impressionables Els'han fet una mica enrera ifins i tot algunes inoies, aban-donant generosament el que encara els que

-dava deis tres rals, han fugit pàllides i es-garrifades, rampa avail.

Lal resta ha seguit l'espectacle i totes lesacrobàcies han valgut altres tantes ovacions,ovacions que el madrileny aprofita per en-ge,gar, de nas n-1 micrófan, aquest discursetals badocs de fora : «El público aplaudeemocionado por los peligrosos ejercicios querealiza el capitán Howard. Ahora la máquinaalcanza una velocidad de io8 quilómetros porhora... irz en este momento, según los apa-ratos>, etc., etc.

Quain Mr. Howard torna a ésser a baix,finida la sèrie d'acrobàcies, el madrileny re-c lama silenci i adoptant una ,posició greu iuna entonació que voreja el dramàtic, diu,Ya han visto ustedes qué clase de ejerciciosrealiza Mr. Howard y han podido apreciarcorno, en cada uno de ellos, pone en peligroSri vida. Pues bien, ninguna compañía de se-guros del mundo ha accedido a asegurar lavida de estos formidables artistas los cualesno cuentan con otro seguro que con la vo-luntad de ustedes.))

Aquesta última frase l'home l'ha subratlla-da estirant els braços enlaire en l'actitud deis

negres del film Alelluia i tot seguit començala pluja de xava'lla que, en caure damuntl'empost ssat, recorda una mica un sorolletde missa d onze.

Mestrestant els artistes, amb el cap baix,en previsió de no rebre peces de coure a lacara, reparteixen thank you, entenedors pertothom gràcies al cinema sonor.

Quan la companyia d'assegurances cessade funcionar, el madrileny anuncia la darrerapart de l'espectacle i que ell titula La Cruzde la Muerte t que real tzen juntameet Mistenand Mistress Howard.

Uns quants tombs, no gaires, tots dos enels braços en creu i la tenim La Cruz de laMuerte.

Ultima ovació i últim discurs del speaker,el qual dóna les gràcies en nom del «capitánHoward y su señora)) i acaba demanant pelseu compte, modestament, una nova ovació«para estos formidables artistas campeonesdel mundo en motocicleta».

El públic no l'hi regateja i comença ladesfilada enmig deis más variats comenta-ris. Mentre un assegura que en el muro hiha una pasta que s'enganxa amb les redesde la moto, un altre fent el viu, comentaaA la paret de ca la Vila m'agradaria queho fessin tot això..,»

Estem lluny d'aquells temps en què lallengua catalana era urn parlar apte nomésper a les relacions familiars. Des que Pi-tarra escrivia les seves obres en ((el catalàque ara es parla, fins a la data en qué lanostra llengua es mou en un mecanismecientífic, lògic i ordenat, hem assistit a unasèrie de lets que han anat situant el nostrepoble en el pla que li correspon de nacio-nalitat ben definida i amb 'personalitatpròpia.

Gosaríem a dir que allò que més ha per-mès la cristallització del relleu nacional deCatalunya ha estat la llengua. Passada lanostra edat d'or i a mesura que Cataluntias'esfumava dins les ombres de la decadèn-cia, la llengua així mateix dequeia i s'afe-blia, perdia el seu accent personal. I allòque assenyala l'albada de la riostra Renai-xença és precisament una manifestació li

-terària, que, és ciar, corn a tal, s'havia demanifestar mitjançant la 'llengua. L'Oda a1a Pàtria i Lo Gayter del Llobregat, fitesdamunt de les quals s'havia de bastir totun magnífic moviment de masses nacionalque encara no ha terminat l'ascensió tot ihavent obtingut un nou codi de desenvolu-pament amb l'Estatut de Catalunya, sónels imants espirituals que atreuen, tot ex-pandimt-la i perfilant-la, l'ànima irredentade Catalunya.

Més tard, ja de pie dins el cicle renai-xent, és creat l'organisme que donará a lallengua aquelles lleis que la faran europeai que en permetran el seu estudi científic.L'obra duta a cap per la Secció Filológicade l'Institut d Estudis Catalans, presididaper l'alta figura de Pompeu Fabra, és sensecap dubte allò que més ha contribuït mo-dernament a fer conèixer Catalunya a tra-vés de l'espai. Abans de crear-se aquestaSecció, la illengua, avorrint-se en una vidaenvilida i .anàrquica, no podia ésser presaseriosament per cap collectivitat civilitzada,menys encara perquè no existia allá que enpermetés el seu estudi metòdic i grama-tical. Es després de les Normes que lesobres nostres, literàries i científiques, sóntraduïdes a altres .11engües.

Diem tot això per fer ressaltar la impor-tancia que la llengua gramatical té en totesaquelles manifestacions que donen fesomiaa urna collectivitat organitzada. I, aplicantel nostre objectiu al teatre, veurem que lanegligéncia més suicida, en aquest aspecte,ha presidit el nostre art escènic. Mentre laliteratura en els seus gòneres de poesia iprosa, periodisme i obres científiques o filo-

Aquí és ella que pren la paraula per con- sòfiques vàries, ha anatpolint l'instrumenttar-nos, en un castellà perfectament entene- d'expressió al ritme deis temps ; mentre àd-dor, però graciosíssim, les seves impressions huc en l'oratòria tribunícia han excellit fi -d'aquella terra inoblidable. gures — molt poques, val a dir-ho — que

— Noruega. Quien bell país... A l'hivern, s'han imposat la disciplina d'un cinyell gra-però, un fred terrible. Rodant pdl muro es matical que ennoblís el llenguatge popular,gelaysn les llàgrimes a la cara... Però l'es- veierrl que les nostres obres escèeiques hantiu, deliciós; sempre de dia... Oh!... very estat tostemps mancades de l'alta respon -much beautiful.., sabilitat de llevar a la llengua les impu-

Segueix ella les seves descripcions de co- reses de lèxic i de construcció que l'estra-ses que ha vist en el seu peregrinatge, en fan i 1 enlletgeixen.una xerrameca cent per cent femenina, quan Es ciar que no se ns escapen les fortesde sobte s''atura indicant amb l'expressió i moltes dificultats que sorgeixen en portarque ii ve a la memòria alguna cosa a fer, a les taules una depuració .alambinada deinajornable. S'alça, agafa el seu baby i din- la llengua popular, car si un horn vol éssergimt-se a l'hotel, ens diu :fidel a aquesta depuració hi ha el risc de

Excuse me, tinc d'anar a canviar les malmetre l'am'bient de l'obra, i, encara més,calcetes al nen... cosa pitjor, d'afeblir l'emoció de les esce-

Que roden per 'Espanya fa un any escàs. nos. Sabem que el llenguatge improvisat,Caigueren a Palma.. Després Barcelona se- tal corn representa que ho és el del teatre,guint cap a Llevant i Andalusia, no construeix les oracions igual que el ilen-

-Accidents? Caigudes? , guatge escrit. Contínues ellipsis s'estalonen—Oh, yes, indeed, many accidents... A caòticament quan ;parlem, ellipsis que són

Alemanya en urn sol dia, tres. Les dues pri- en tot cas ordenades quan les idees soci ex-

meres, naturalment, sense- çonsegmêhcies. pressades per mitjà de l''escriptura. '.El llen-Peró lá tercera... Malt iérhps al' llit... Clí- guatge parlat, colloquial, prescindeix deniqúes... Operació... Terrible... l'ordenació làgica de les frases i proposi-

Però ell, quan encara Ii calia caminar dons ; la llengua escrita, en canvi, topa,ami) crosses, ja rodava pel muro . Calia re- vulgues o no, ami) la lògica de la construc-fer la situació econàmioa, malparada pel ció gramatical que té per objecte expressarllarg temps d'atur forçós. les idees amb el maximum de claredat i

Ens conta altres caigudes, la darrera a Al- precisió possibles. IEn parlar, posem en elsmeria, fa ben poc temps. ))tots una gran dosi d'afecte, de cordialitat,

ElI té l'un 'braç trencat dues vegades i l'al- de passió vària, mentre que en escriure te-tre una. D'um genoll, dos cops també, la cim una més gran serenor, control i equi-ràtula trencada i a tot el cos nyanyos i libri expositius. 'E1 llenguatge improvisat éstrompades. De la cara no cal que ens digui una flama ondulant en continu movimentres, puix parlen amb prou eloqüència les tres la llengua escrita segueix una recta líniacicatrius que s'hi veuen. expositiva, més freda i rígida. I heus aquí

Quan Mrs. Howard torna amb el baby que, per totes aquestes raons, escriure per

canviat de dalt a baix i s'adona del que par- al teatre voldrà tota una art idònia. Unalen, pren la paraula per contar-nos-en una art que sense for ressentir les emocions de

de caiguda, que, només de pensar-hi, ja riu, les situacions escéniques, de costums o d'è-

Fou a Alemanya. Corrien tots dos pel cap- Poca, d'ambient popular o aristocratic, de

damunt del muro, uan tot d'una es va tren- caràcters i de passions, sigui compatible

car l'eix de la roda del davant. Eil, ado- amb una dicció que pugui resistir una ló-

nant-se'n, estïrà els braços enlaire i quedà gica anàlisi gramatical. Les anticipacions

penjat de mans a la sirga, donant al mateix (complements tonnats a expressar tot seguittemps una forta puntada a la seva dona per- mitjançant pronoms), les represes (comp'le-

ments tornats a expressar quan uns ro-què caigués separada de la moto, evitant <?així allò que poden tenir de més terribles 'les noms ja els havien dits), construccions

seves caigudes, i és que la máquina els badi aquestes pròpies del illenguatge afectiu, són

el cap o els deixi a la misèria un braç o freqüentíssimes en el teatre i horn no pot

bé una cama. presc ndir-ne si no vol veure decaure 1 ex-

Quan ella va tornar en si i va veure el seu pressiv fitat de moltes obres. Ara bé ;

.

aques

.-

home penjat d n

du rime.

tesmans, gesticulant i cridant quan l'autor —queque nomtant

és corn

seranperseguir

tolera un

que ja ño podia más, ]i varen venir ganes gse

uangui

yr també

econòmicuna

o educacd'emuiólac

i ió

illhaustracde

ió per-

edd

I, evocant-ho, es fa un altre tip de riure. les .masses — tingui consciència d'aquesta—'Fins al cap d'una bona estona—diu— sintaxi especial i sàpiga separar convenient-no erro vaig p per que duia als pantalons ment per mitjà de comes i d'altres signes

um ros estri per on em sortia todo el ca-misa. de puntuació, els pleonasmes produïts.

.. edionsciproposdestruccionsconlesnELa causa de les seves caigudes és, gairebé relatiu, sobretot, és on cal parar més d'es-pentpre, la rebentada. Cal cuidar molt els ment . La influència del castellà essent tanpneumàtics. Ahir mateix varen descobrir un Suva encara en el nostre llenguatge parlatnano que, a la banda de foca del muro hi (i en carts estadis literaris i periodístics enestava clavant un clau amb ama pedra. I una la llengua escrita), fa que els pronoms re-vegada a Cuba, van atrapar uns quants bor-

latius vinguin equivocats massa sovint (l'úsdegassos amb un ganivet cada u, que, res- dA quin en lloc de que, qui o el qual; 1'ússeguint les escletxes, jugaven a qw primer del relatiu o de la con junció que precedidaensopegaria f pneumàtic.

ells..de preposició, etc.). I aquí cal dir que l'Ins-

Ens fa Parente que no es cansarien titut no és pas massa rí id en la benefi-pas de contar-nos coses.' I qosaltres — aixòho puc assegurar — tampoc d'escoltar-les. closa imposició de regles uniques, sinó que

Però es presenta el madrileny dient que 1'al- Per a aquesta mena de construccions dóna

taveu fa estona que funciona i ja hi ha pú-solucions especials, precisament tenint en

blic que s'espera.compte e1 matís l ingüístic del llenguatge

1 la conversa s'acaba. No faltaria més, teatral, les quals soluc ori s són molt a propdel llenguatge parlat.Business is business. .. , __ .___.--- -_ _-._,....- r.a.1,.-

* * *

Quan El Muro de la Muerte aixeca el volper deixar-se caure en una altra banda, hornno es pot estar de sentir corn una menad'enyorança. Anava tan bé els capvespresper arribar a l'hora del sopar...

Josep ELIES t VILES

ESPECTACLES RODAMON

Ha passat «El Muro de la muerte»enrolat en un circ. D'aquest país passà aEscòcia, després a Irlanda. Torná a Angla-terra d'on salté a Alemanya i on va sepa-rar-se del circ, decidint-se aleshores a mun-tar un espectacle per ell tot sol.

A Munic va conèixer la seva dona.—L'amour...—comenta el francès...—Sí, el amor de trabajar — replica ella,

rient.La parella, aleshores, va recórrer Austria,

Suècia, Noruega...

matrimoni Howard (Foto Gòmez)

moltes d'altres, encara, corn els ho, els el,els la, els els i els les, són dites (i, cosapitjor, escrites) simplement li en el primercas i invariablement els hi en el segon. Po-dríem seguir l'enumeració d'altres combi-nacions pronominals errònies i pertorba-dores en l'ascensió i fixació de la llenguacatalana.

Ja comprenem que dir li ho o la hi enel teatre, quan el llenguatge colloquial pro-nuncia solament li, sembla una mica ex-temporani per l'aparent artificiositat queintrodueix. Però, en aquests casos, hi hala solució d'escriure l'hi tot pronunciant lacombinació exactament que la din el lien-guatge popular. Semblantment, combina

-cions corn nos-hi o vos-en (fixem-nos-hi,aneu-vos-en), que, per la diferència que te-nen em el llenguage parlat, és admès d'es-criure i pronunciar fixem's-hi i aneu's-en.

El nostre article no ens permet d'insistirmassa profusament. Ultra moltes altresconstruccions dolentes que notem contínua-ment, caldria parlar també de l'aspecte le-xicográfic. Deis nombrosos castellanismes ibarbarismes de tota mena que taquen lanostra llengua parlada i escrita, els qualses filtren, tan contents corn si res, en elllenguatge teatral (el teatre havent estatqualificat d'escola del poble).

Fern punt. Hem volgut, només, fer veurela 1laouna que té la literatura catalanaquant a la manifestació teatral. Llacunaque es tradueix en un handicap per a totsaquells editors i traductors estrangers quevolguessin incorporar obres nostres a llurllengua respectiva — handicap, per tant,que tumbé lesiona el nostre prestigi de ca-talans nacionals. I llacuna, sobretot, queés un element poderosament pertorbador enl'evolució i cristal ïtzació definitiva de lanostra llengua vernacular, .puix que conta-mina el poble do possibles deficiències ierrors ja superats per la familiaritat ambd'altres manifestacions literàries elegant-ment i conscientment sotmeses a la disci-plina gramatical de l'Institut.

Es ciar que no podem exigir que ningúno escrigui per al teatre si no té, ultra laliterària, la base d'una garantia gramaticalmés o menys solvent; sí que exigim, pero,puix que avui ja no ha d'ésser possiblenegligir més aquest aspecte linguistic, quede l'Estatut endavant horn compti necessà-riament, en tots els jurats de certàmens,premis i concursos teatrals, amb aquell,elements que puguin impugnar o valoraraquest factor essencialíssim per a la culturacatalana i universal, que és la qualitat li

-teràrio-gramatical de les obres presentades.SALVADOR ROCA I ROCA

Grandiós Festival

Cinematogràficper al dia 6 de maig a la Piscinade Platja d'Or i Hotel ierramarPalace, de Sitges, organitzat per la

WARNER BROS i )ANTZEN

amb motiu de la pròxima estrena de

;iy.:

^ I

(I

Elecció de la

GIRL JANTZEN•CANDILEJAS

50 ((girls)) en trajo de bany, dirigidespel mestre Demon i capitanejadesper les Six Demon's Stars, inter-pretaran una revista aquàtica inspirada

en «Desfile de Candilejas»

Desfile de maniquís, projeccions cine -matogràfiques, esmorzar i te de gala,

filmació de la f esta, etc.

Obsequi d'un trajo de bany Jantzen atotes les participants; grans premis a la

GIRL JANTZEN- CANDILEJAS

I11111!11111 HI IIIII III IIIII!lI III II III I III IIIIIIIIII III I.

BERKELEY=L S

FILM PRESENTAT PER

= .MIRADOREN SESSIÓ ÚNICA

^IIIIIIIIIIIIIII III II III III IIIIIIIIII III 1111111111fll III II

REALISds1^E CINFJMATOGRAFIC

El di.tiector. — Més vivacitat, en aquestabarrilla ! Que no heu estat mai casats?

(judge, Nova York)

—Ep, ciclista! No teniu una mica de dis-solueió, que se'ns ha foradat la coberta?

(Ric et Rac, París)

6 1 %IPÀDDR

LE/ L.L.ETRE/Llengua i literatura de Récia No hi tornaré més!

-Com que no he entrai mai gn una llibreria

expressament per ésser la Festa del Llibre,sinó que quan m'ha abellit um llibie l'he corn-prat, souse calcular abans si s'apropava elz3 d'abril ; corn que les dues vegades quehavia eixit un llibre meu al carrer no haviacoincidit amb la susdita festa, no hav is pa-rat esmenten la quantitat de literatura quesurt fitant únicament aquesta diada; enaquestà mena de literatura que era alludidala setmana darrera en aquesta mateixa pà-gina i que a la llarga caldrà retolar especial-ment.

Davant la displicència deis editors, jo, ro-màntic inguarible, he publicat a les mevesdespeses el llibre Amor i banderes. Hauriaeixit a primers de març, però per diversescircumstànciés no eixí fins aprimers d'a-bril. Bó, domes, procuraré per tots els mit-jans que no aparegui mai més una obra meyadintre l'òrbita de la Diada deg Llibre. 1 crecque tots els escriptors normals haurien de ferel mateix pensament. Acostumaríem, potser,e1 public català a comprar ]fibres regularmenta mesura que sortissin ; acostumaríem, talvegada, a disciplinar -lo. Llavors, en la l) a-da del Llibre, els llibreters omplirien la pa-rada amb els Llibres apareguts durant l'anyi en un costat podrien posar, sota rètol, elsescrits expressament per a la Diada. Pot-ser sóc massa optimista, però em sembla queal cap de dos o tres anys els compradors sa

-brien triar.I potser tots plegats aconseguiríem treure

una mica del confusionisme que entortolligala literatura catalana.

Antigárnent, la llengua reto-romana era únI t literària, , però fracassa en el se no-^parlada en tots (Is tertitoris de la ' Recia : blé esforç.Suïssa Oriental, part meiidional de: Baviera El poeta hric Glen Antoni Hounder sim-i Wurbemherg, tot el "Tirol itot el Friül. I mortalitza ami el seu poema A Trun salAbans de la invasió de l'antïga I-Ielvècia igl rschti (Sota I°erable de iran), cant nacio-pels 1> rbars, cal admetie que íòu la l len - I nal rétic, i amb la seva befla poesia Ii Qurgua del poble helvètic. 'En són testimonis el save ron (El pagès sobirà).gran nombre de mots usats avuï encara en Si C. Muifh no és el m's gran poetaI'Alp i un gran nombre de cognoms sub si ..- reto-runt, n'és sens dubte, el més gran pro-tents moclermament a tot Suïssa. sador. Decurtins afirma que els seus idilli,

Els esdeveniments polltics i la despropor- Las spatluneas (Les filadores) i Las rnesi-ció immensa en lá huila contra els seus po- ras '(Les lleteres) admeten comparació amiderosos veïns, Ii feron cedir, demica en .mica, parcelles delseu territori fins a mit;ans delsegle darrer, mantenint desd'aleshores l'àrea que actual-ment ocupa en territori sois,però cedint encara al Tirol i ? 'al Friül, avui gairebé total-ment italianitzats. > . s

El debut de la literatura ^ ..reto-ronrana sembla iniciar-severs l'any 847, época en la qual ',..,l'arquebisbe Rabamus Maur usdecreta que l'ensenyament re ^r•ligiós es foci en la llengua vu!- rgar. '1)es d'aleshores les prèdr rques, els sermons i les ora- ... zcrons es fan en reto-romà. El _rn ós veil manuscrit reto-roma .

j

(segle xrt) és rm fragment"-'° 4d'homilia. R. Planta •ha proa `I.- ;, vat que múltiples cartes i tr ' tttoda dels segle vtut al x :del ^ aconvent de Saint-Gall eren re- .-,lactats on reto-romà. ,

La tradició literària reto-ro- ,_ .mana s tan bella i abundant, ^ ^° .- g ^.tan vari ada i interessant com` ,la de quatsevol de les seves po "-.deroses veïnes ^(^Decurtins), Ci-tem un delspoemes zpics més

:^,^^

antics : La canzun de Sontga `sMargriata, i ari dels seus tre-sors nós venerables : la bsne-dioeió de l''AIp; Ave Martia (1 /s I er'ble de Trun, sota del qua es funda .signuns. en 192 -la primera Litiga corn lelament in-

El poble reto-romà tenia i dC e+ident d'Austria : la Lliga GrisaIn anté urna predilecció pelsafers jurídics e • cl teatre peo-pular, com ho prova una de les representa- les mes grans obres de les grans literatures.dons més antigues i característiques : Derr- C. Muoth és considerat encara corn el mésgárà naúscha, procés en el qual es falla una nacional dels poetes reto-romans, puix lesquerella entre Missenyor Carnestoltes i Da- seves creacions poètiques són ]'expressióma Quaresma. Els misteris de Somvitx són exacta i altiva de tot allò que caracteritzatambé una de les obres nós remarcables de particularment el poble rètic.la literatura reto-romana. Totes aquestes El :millor dramaturg reto-romà es el R.obres de literatura popular antiga han es- P. Maurus Cannot, autor també de nombro-tat recollides pel Dr. l)ecurtins en la seva ses obres clàssiques, poemes ](rics, contes,Crestomatia monumental, encara en curs rt e novelles, drames, etc. Cïtem-ne els dramespublicació per la seva vídua i el canonge Ca- Clau Maissen i La Ligia Grischa.minada, La poesia èpica del contemporani Florin

La literatura escrita señt en els seus co- Camathras ha tingut un èxit frame. Les se-menços la influència de les lluites de la ves Historias dils Munts Gietri foren pre-Reforma. Les III Lligues Rètiques reco- miades en el concurs fundació Schiller (Pre-neixien el dret als cumins de resoldre la mi Crexells suís). Florin Camathias és tam-qüestió religiosa. Gian Travers, amb el seu be traductor de nombrosos autors catalans.cant sobre la guerra de Must, és considerat !En 1924 fou representada la seva obra Lacorn el parre de la literatura reto-romana, Liga Grischq en el festival commemoratiu:pero gairebé tota la literatura deis segles xv del •cinquè centenari de la fundació de laal -xvtu és de temes religiosos. Bonifacius i Lliga Grisa.Naúli foren els autors d'aquells temps que Baseli Berther es l'autor d'estudis sobremés es f isti^ngiren am'b llurs obres religioses la literatura i la historia de la Rècia.I històriques. !El convent de Mustèr fou tam- Des de r893, degut a l'esforç de Caspar

:bé ;un recer per als literats d'aquella época. Decurtins, ve publicant-se la CrestomatíaPerò l'incendi de la biblioteca on 17g9 pels Reto-romana, obra monumental, la de mésfrancesas, destruí nombrosos i mars manas- mèrit de la literatura reto-romana. Martcrits i impresos reto-romans: Decurtins, la seva •ontinuació es veu asse-

^Diesprés de ]''època agitada i esgotadora gurada per 6. Cahannes, Chr. Caminada, ide les illuites religioses, vingué de igoo a 183o pel professor Peider Tuor.un període de calma i relaxament relatius. L'Eingadina, amb la seva variant lingüís-Aquesta época nò fou estéril i insignificant tica_el lad( (parlat també al Tirol), posseeixquant a .producció literària, però Ii manca- una literatura relativament recent.reo les grans idees motrius i creadores. Daurant èls segles xvr ixvu l'activitat li-

La renaixonça reto-romana té els seus ini- teiària ladí és gairebé totalmeiit religiosacis, corn la catalana, vers l'any í83o. Les atecrsme's, llibres de càntics traduccions delluites polítiqucs (Confcderacie de 1848), l'en- la B;blia (Bifrun,- í56o).senyament obligatori i l'apariciG de la prem- Fins després.de la . Re •olució Francesa elssa diària influïren notablement sobre la lite- esoriptors ladins no prengueren - gran volad a .ratura reto-romana. Es gràcies a la premsa Palliopi (r82o-x873) és l'autor de nombrososque el poble reto-romà deu el seu despee tar ' treballs fllalbgics i lexicogràfics id'un die-éspiritual, tot exercint al mateix temps una cionari ladí. 'Entre els poetes es destacaren'ïnfluèhcia decisiva sobre els intellectuals. Gian ' Fadri, ' "Caderas, Simon Caratsch i

Gàeies també a l;esforç, a la tenacitat i G. Barbla^n• Entre els .poetes moderns cala! treball entusiasta d'un estol de patriotes, citar: Florian Grand, Peider Lansel, Chas-

veiem néixer i créixer les primeres societats per Poo, Bardola, etc., i especialment, Ja-n pro de la llengua i de la literatura reto- chen Luzzi.

romanes Amb of que deixem esbossat es pot ende-La producció „literària esdevé relativa- vinar el 'llarg i dar esforç d'un poble exces-

ment fecunda. La manca d'una crítica apro- sivament reduït, i amb una història sovintpiada permet no obstant l'aparició. del dile- adversa, .per a substituir i resistir la pressiót autisme. constant deis seus poderosos veïns . Ni itar

P • Çondrau, fundador de la Gazetta Ro- leans ni tudaisch!, diuen els reto-romans permontscha, exerceix una forta influència so- boca del poeta.bee la vida i les aspiracions d'aquesta època. .Aquest noble esforç sostitigut en circums

'Gion A, 'Buehler intenta la unificació de tendes tan adverses, fóra ja digne per ellles variants reto-romanes en una llengua sol de la mòs`tra admiració. Perd els catalans

tenim encara més motius (le simpatia i es-_. tima "covers els nostres germans de raça i

de llengua deis Alps Orientals. I és l'interèsExit en la mid que el poble reto-romà ens ha demostrat

Corbntea iaerrugablea sempre i més encara dés de la dictadura iPijames a boa pren dels esdeveniments politics que han donat a

u Catalunya un inici de llibertats. .JAUME I, ti

RAMON FORN•Telèfon 11655 (Vegi's MIRnDCR, n.° 271)

JULES ROMAINS

'L'últìrn u ñ'na im^smeTorna altra vegada París, súmmum d'a- leven una mica a altres eels tírñíds sempre

gitació i moviments caçat en l'instant de d'aporta ions ,extraordinàries, o excessives:més tràfec, encalçat en tots els hoes con- ( él 'rnits emocionant del' llibre és aixàvulsius, agafat en episodis complexos. Pails aquesta veridicitat vital. Exprèssió del trà-és un espectacle. L'escriptor cerca a la de- I gic q'ubtidià, carrersi cases; ambicions i bo-sesperada aclarir la complicació de l'espec- ! tins,' humus i superbs, amor i crim, sumatacle. I heus adí tot aquest maneig i tot d'individualitats en marxa amb él -fons d'un>quest brogit, íntegres, damunt la taula. París poetitzat; pròtagonista.

I.'unanimista, però, no desment cap dels Romains ha acumulat anys d'experiònciavrll, principis. Hi trobareu un to poètic ', hurtianà amb altres &i s d'experiència tèc-

nica:` Ho ha exposat hònradamentR l ha comentat amb passió: De tant

en tant; d'eptrè . èls e isodis ata-pelts i complïcats brof an comentans fervorosos. Quan parla de laRevolució, per exemple: 0' quail

:'t^' V

ens presenta aquells tipus húmà>ns,hurra iíssims, de l'Escola Normal.(Remains, ex-normalrá, ha•tingutsempre l'empremta esèolar d'a-

¿ questa '. institució :ça classe.) I;FI més,qúg_.mai, 4trar el tenia ése .

rís, carters i places,'cases i .barns,aspectes i , evocacions Ui hà volumque nó és_ més que una pd5 evada

• per Paris. Una caça de sentors itie reçons. 6nfims. París provi pui-xança de centre "ontorrt' del qualgira l'acció Mar no s'esvaeix deltot Trobareu sempre ]'evocació dela ciutat ade monstruosa s , titàni-ea adés amiga r companya, iElspersonatges són sovitt medis dePars. La novella , tota és'una or-questració de la urbs Musicà.detrmpestats r musica de sentimentsm inúsculs, amb um fons de vio-lènéia lírica.

La complexitat d'acuestá des-Iedes Iionwins cripció animada ha ,obligat a posar

a la fi de cada tom una llista depersonatges i un resum de l'acció.

constant. Un ritme de coses i coses. Epica Surt aquí — cap limitació — un mostra-moderna? Potser París ha estat let — no- Ii complet de tipus. La vivificaçió de l'è-més — perquè Romains pogués cantar-lo, poca — rgo8 — és meravellosa. Interessensegons la vella fórmula. Frenes(, multipl y- els pensaments i les, preocupacions d'avant-citat, .passió. Tot això és — únicament — guerra i interessen vistos així, a través deeix d'aquesta estupenda construcció, tots els medis socials. I interessa la posició

Les hommes de bonne volonté — sis vo- que l'autor pren sempre • El pintor opinalums publicats -- taran um conjunt ben res- sobre l'espectacle,, !El fet divers s'anima ipectable. Tenim ja indicis molt clans del erns dóna tota la seva intimitat. La sàtiraque serà l'obra tota. Hi ha fils a cada ca- acaba sovint en una gran riallada. Sis vo-pítol (cal Elegir entre ratlles) que lliguen ara lums de recerca -- humil, senzillíssima — dea Puissances de Pains, ara a Le vin blanc la veritat.de la b'illetle. El record de les obres poè- ROS. SELLO PORC'ELtiques hi és constant a totes hones. L'hu-mor de Les copains hi plana sempre seguit.Yodr(em dir que tota l'obra de Komams,cl teatre i tot, mo ha estat més que urna 5^ ES^E LVECTRIClarga experiència de preparació per a oques- "OSTAEI DEL-VAULOMOBIIta sèrie. L'unanimisme ha trobat la formaperfecta d'expressió. I ara es presenta un

fóra bo de debatre llarg

>Ce) reporr>rijij ov!ot be,ol

Mproblema que per GRATGE ELECT RUMi que no fern sinó enunciar. Problema d'es- z caRAraMOid,e^a (n,eo^^o^aya^oi)tructuració interna i de forma exterior. Heminsinuat ja un contacte amb l'epopeia. Cal-dria remarcar -ne d'altres amb el fulletó i Agència exeiusiva per a la venda deamb el cinema. El fulletó — creació fran-cese Tradició francesa, obres mestres nleu

ésserceses

s — no pot oblidat quan parleud'una obra que tindrà almenys vint o vint-i-cinc volums, 'I:i cinema és també un ele- Societat General Espanyola de Vibrariameat constant d'influència. En questions detécnica sobretot. Vegeu només la coexistèn- $arbarà, 16 Telèfon 14186( V id de dues o més accions durant un tempsmateix. E; urn vell truc del cinema, suararessuscitat admirablement per. Fritz Lang.Fulletó-cinema. Desfilada continua de tipusi d'accions. Coses que passen. Ritme desuccessions. lot elevat i dignificat per Ro-maims amb la seva posició poética r senti-mental. 'Cap cas més ciar d'humanitzacióde T'art. Mai més evident allò de la impu-resa de la nov•ella.

Rom ins és sobretot un escriptor hones-tissim. Tots els recursos a la vista, cappruïja d'amagatalls. El transcurs de l'obraés això, i per si no hasfava us topareu ambun pròleg que és tota una confessïó estilís-tica, de maneres i habits. Romains té unamica la tortura de la modèstia i, sembla,de l'odi al cenacle. La seva vida és, talvegada, això : una fugida persistent delsgrupets. Ara ha passat de la N. R. F. aFlammarion. La part de la seva obra quemés pogué complaure a l'esnobisme del'hora -- Crotnédeyre-le-Viéil--és la que -.mésallunvada està de la seva tónica actual.L'estil és una lluita ansiosa cap a la now-naalitaL Normalitat de descripció (ben po-ques imatges s'arrisquem), de minúcies de]'existència i, més que res, de -la conversadels personatgès. La gent ;parlen inormal-mèñt sense témer el mot groller ni el vui- 1gar. Només els comentaris de l'autor s'e-

Collcrv! la pcll aua, asta, jora, Irsc i gerradaÅfä!t!' depressa, amh higieue, simpl¢m2a1

JOAN DUCH

VAR IETATS

Un concurs feixista

La Nuoua Antologia és una acreditadarevista italiana que es troba ja en el seuseixanta-novè any de publicació. Tot i essent,corn diu urn subtítol explicatiu, una revistade lletres, ciències i arts, no es sostreu

—com, d'altra banda, totes les publicacionsd' Itàlia — al règim feixista sota el qual viu.

Recentment, la Nuova Antologia convoca-va un concurs per a un assaig d'història ita-liana, dotat am'b 15.000 lires. Corn que, amés a més del premiat per unanimitat, estrobaren, ente els trenta-ci.nc treballs pre-sentats, altres quatre dignes d'esment, la di-recció de la revista ha destinat io.000 lire,per a aquests darrers. A remarcar que, perla llista de títols, no sembla haver-se rebutcap treball sobre °història d'aquests darrersooze anys.

En el seu darrer número, l'esment da re-vista anuncia un altre concurs, dotat de trespremis indivisibles de 20.000, io.000 i 5.000ires. Aquest concurs, (>bert als escriptors ita-lians, ha de premiar «novelles del temps fei-xistarr. I)iu la •onvocatòria : aRequisit es-sencial ,per a la tria de les obres a premiar,és que ofereixin un quadro o representin unaspecte característic de la Itàlia nova i dela seva transformació espiritual.»

La comissió judicador.a és formada perLuigi Federzoni, preside^int, director de laN. A. ; Ai naldo Bocelli, secretan i ; AntonioBaldini, Silvio Benco, Grcazia Deledda, Ar-turo Marpicati i Alfredo Panzini•

Sobreproducció romanesaTzigara-Samurcaz procedeix a reorganitzar

la revista romanesa Convorbl i literare (Ccn-verses literàries) de la qual és director, sotaUn programa . encapçalat per ida primaciade l esperit critic,,. En efecto, horn es queixa,a Bucarest, d la 'manca d'una crítica queguiï un públic desorientat.

. Un coliaborador de l'esmentada revista,L I. Cantacuzino, lent el balanç de la pro-ducció literària de.l'anv passat, assenvalala gran yoga de la novella. Mentre anys en-era els 'editors inomés acceptaven manu.v-

erits d'autors capaços de tirar més de 3.000exemplars, D'any passat, en canvi, els editorsempaitaveq els novellistes demanant-los ori

-ginal, sense que ningú s'expliqui aquest can-vi sobtat del públic. «Pots els escriptors ro-manésos--diu d'articulista —, assagistes, pe-riodistes, poetes i. autors dramàtics, han es-crit, estan escrivint o. estan a punt d'es-criure una. novel•a,»

Peròaixò va' acompanyat dels símptomesd'una inflació literària. E1 govern, els dia -ris, les associacions culturals, rivalitzen enI'atorgació de Premis; les reviste s' es dispu-ten les obres inèdites ; les cases .editorialsconeixen una activitat frenética.

I, , al costat d 'aquest engrescament per lanovella, la poesia- es marceix enmi de laindiferència general i d'assaigs i d'estudisdocumentats no se n'escriuen. Per afegidu-ra, la crítica iiterària ha desaparegut, aban-donantel ;públic aell mateix: «Si 1933 fouUn any de triomf, d'esforç i d'abundància,fou igualment un an y de caos i d'incohe-rdncia,,, diu Cañtacuzino. Els critics tambés'han posat a fer novelles i ningú• no técura de fer la aria entre el molt que es pu

-blica «El perill és qua el públic, submergitper la sobreproducció literària r enervat permúltiples decepcions, retiri als movellistes elsuport que fins ara els ha atorgat. Un tempsd'efervescència risca d'ésser seguit d'untemps de desillusió.,,

Corn a Catalunya?

GUTEMBERG, S. A.

Fàbrica de maquinàriaper a les Arts Gràfiques

Agullers, 1 I Via Laletana, 4Tel. 15524 • BARCELONA

J. Soler DiJ'ent. — El Marqueu-Brollador

[NERVIOSOS!IProu de patir inútilment, gràcies a les acreditades

6RAGEES POTENCIÁIS DE DRr SOIVREque combaten d'una manera còmoda, ràpida i eficaç la

Neurastènia, ImpoEencia (en fofes lee seves man fesbdooel,mal de cap, cansamenE mental, perdue de

memòria, verfíaeu, (edige corpord, fremolors, dispépsie nervio•se, pelpifacíons, óiferisme i frasforns nerviosos en general de lesdones i tots ele Erasfons orgànics que Oneuin per causa o uncen eegofs.ment nerviós.

\/ Le, Gragees potencials del Dr. Solvré,més que un medicament són un element essencial del cervell, medulla . Lot el sistema nerviós, repene•rant el vigor sexual propi de l'edat, conservant la salut I prolongant la vida; indicados especialment al, eagu.úts en la seva joventut par tota mena &encensos, als que vaxifquen Erebells excessius, tant Ocies corn murals

o intellectuals, esportistes, homes de ciències. Hnanders, artistes, comerciants, industrials, pensadors, etc.,

aconseguint sempre, amb les Grageas pofeneials del Dr. Soivré, tuts ele esforços o excedas f!citment

disposant l'organisme per rependre is sovint i amb el mirin resulta£, arríbaof a I extrema vellesa i sense

violentar l'organisme amb energies pròpies de Is joventut.

Basfa pendre tin flascó per convèncer se'n

Venda a 6`60 píes, flascó, en totes las principals farmácles d'Espaara, Portugal I Amèrica

NOTA. —Dldgiernre, tramefeef O'25 âts, ce uge17s de correa pur al ,ran4aei9 a O)lSO S Laboratorio Sdka-

iero, tarrer del Ter, 16, Barcelona, rebreu grafts un ¡libre expllcahu sobre (origen. daenrsdlament / tracia.

suet d'uquntre maklnar

^^ 1

LESARTS I ELS ARTISTESLe eX CJ OO ^S 0 © OO ril E.Pascual Monturiol

UN RECÓ VALENCIA

^a Sala =lavaSanfasusagnaL'exposició que el pintor Santasusagna té

oberta a La Pinacoteca, és una exposicióque no afegeix res de nou al curs pletòricde riqueses que l'autor iinicià fa temps.

Saintasusagna és ún artista oscillant. Cos-ta molt poc d'endevinar en la seva forma-ció un considerable contingent d'i^nffuènciesque no tracta 'massa de disfressar, i unenorme gust a «pompierejar», d'una mane-ra, aixa sf, un bon tros atenuada. No obs-

taint, té unes facultats innates que fan creu-re que ,si ano rectifica i si no es planta persi sq1, és been bé porqué passa una mena decrisi4llarga, de la qual s'haurà d'adonar, ique parteix del punt de revestir 1a neva obraamb una personal impersonalitat. Totes lesteles contenen un enfitament d'agradable, enles quals hi ha mòlts tots els extrems dòcilsde la pintura, i en constant revisió i aplica-ció les belleses superficials. Manca, doncs, lapresòncia deis factors eminentment pictòricsque Santasusagna ha expressat en altresocasions i deis quals no ha d''evadir-se, jaque sempre que vulgui els retrobarà a tra-vés de lea seves facultats intelligents tantesvegades reconegudes,

M. RocamoraEl clou de l'exposició que Rocamora ha

inaugurat a les Galeries Syra resideix en sistnlnc nenynrquines. Aixd no vol--dir qt e laresta de teles que completen el catàleg si-gum n d'una altra categoria que deixem perassenyalar.

Santasusagna. "— Nálura molla

En aquestes darreres, Rocamora, corntants d'altres púntors de caràcter no excep-cional, manifesta el punt dolç a què ha fetarribar la seva personalitat artística i laseva paleta en els escenaris nacionals o prò-xims estrangers. Contràriament, el paisatgeurbà de la metrópolis de l'Amèrica del Nordera ún tema per encetar, sobre el qual s'haparlat molt, delimitant possibilitats i apun-tant reserves. Així, Manuel Rocamora haservit aquest iinterès i s'haenfrontat ambh hieràtica impressió deis gratacels i lesviolentfssimes , perspectives, decidit a copsartot el que pugui representar un argument

amb força súficiéñt per a "ésser artistic.En el fons, es veu el pintor seddit mera-

vellat, per la lírica moderna, per Pinipon-derable aspecte deis terrats policromats, perla illusió de les grans alçades arquitectòni-ques.

Un pintor duna visió dubtosa, seguramenthauria efectuat un daltabaix deplorable enel moment de traslladar a la tela les emo-cions gairebé • llegendàries d'aquest NovaYork.

Rocamora ha jugat únicament un pur de-

sig lc sinceritat i una ob;ectiva intenció, iaixí ha realitzat unes obres plenes d'unaemotivitat remarcable, sorprenents quant anovetat pictórica i en profit d'u;na qualitatrealment per sobre de les altres teles veïnes.

Es um triomf, quasi rar, de la continéinciaque dóna la cultura, haver-se cenyit a unmodel que guanya als nostres solaanent engrandiositat material, i no haver-hi vinculatadditaments extres del ram, tan fàcils desorpendre esperits elementalment preparatsper l'exerci• i de la pintura.

Triomf que situa Rocamora en un excel-lent lloc de la pintura diríem-ne ano profes-sional catalana,

Enric Pascual Monturiol ha mort. A laquieta. Lluny de Barcelona. A Nova York.A no haver aparegut la nova en la secció detelegrames de l'estraroger dels diaris, potserla seva mort hauria passat desapercebuda.

Igualment, gairebé, ha passat desaperce-buda per a les promocions actuals la sevapintura:,. Els pintors ja fets, assidus delFaianç Català, de quan Santiago Segura en-cara vivia, aquests sí que la recorden, cornrecorden ('home, empeltat de romàntic i degitano.

Pascual Monturiol, que va entrar amb unaforta embranzida i amb un bagatge copiós detemes del moll i de districte cinquè al nostremón artistic, després d'una apoteòsica expo-sició al Faianç, anà desancorant-se i acabóper perdre-hi tota mena de contacte. 'Els seusquadros; que primerament sortien del tallerque tenia instal•lat al cor mateix del barri deRibera, darrera de Santa Maria, i desprde l'estudi de Vallvidrera, prenien el camídirecte de ''-es Amèriques. Res de fer unacarta estada en una de les nostres galeries,abans d'empendre el llarg viatge. Ni pensar

-hi.Servàrem el record deis seus dibuixos d'a-

leshores, executats al carbó, d'una facturasólida, en els quals tractava temes del dis-tricte eimquè ; interiors de tavernes suspectes,paiets, gitanes, etc., i deis seus quadios delmoll, grandiloqüents, lírics, però en els qualses revelava corn unpintor de raça . Servà-rem també el record de la seva figura ter-rosa, del barret ample, deis xavos castissos.Però res sb sabíem ai a del curs de la sevapintura.

#x#

Pascual Monturiol va treballar, durant unacolla d'anys; en un taller— a ho hem dit—,del barni de Ribera, darrera de ]'esglésiaSanta Maria del Mar. Enmig d'un ambientmenestral que recorda ]''època del senyor Es-teve.

El graner, el vetes i fils ; la bacallaneriala botiga de l'adroguer—que ha d'ésser, pre-cisament, de la cantonada—plena de donesenraonadores ; el cigronaire, el cerer i, final-meat, les parades de verdura del matí, ambles verduleres grasses, de galtes roges i am-pies de flanes. Voltat d'aquest ambient, d'unbarcelonisme vuitcentista, anava teixint lasever obra. Un dia o altre sortiria al carrer.

De moment, no passava d'ésser una glò-ria de la barriada. El seu xam^berg, els seusxavos envernissats de gitano castís els •quals,de ,primer antuvi, havien produït una estra-nya sorpresa a aquells meinestrals, esdevin-gueren familiars. I el pintor era un amieseo. Algun dells, el venedor de pesca salada,l'adroguer, el carreter de '1a graneria, li ha-vien servit de model per a un quadiro, o perun dibuix al carbó. Havien pujat al taller is'havien trobat davant d'uwnes rastelleres ina-cabables de quadros i de dibuixos, penjats obé arrambats per les parets, en els quals elsdescarregadors del moll es barcrejaven ambis vaixells i amb els gitanos. En baixar, ho

A tt torel vat

El foraster que passava uns dies a la Ciu-tat de València va llegir en un diari localuna gasetilla anunciant certa exposició depintura que es celebrava en una societatanomenada Acció d'Art. La mateixa gase-tilla donava l'adreça de l'entitat : Redemp-ció, 8. I el foraster, després de consultar unpla, dos guàrdies urbans i un pacific via-nant, va arribar a Acció d'Art.

El correr de la Redempció és a la part

Així va estar alguns mesos quan, ja sofala dictadura del general Berenguer, pren-gueren gran increment les activitats políti-ques a la llum dl dia. A la Ciutat de Va-lèmcia sempre havia existit un nucli de va-lencianisme politic on convivien dretes i es-querres. Aleshoies, plantejada una proposi

-ció perquè el valencianisme es declarés re-publicó, les dretes no ]'acceptaren i resta-ren en una societat que s'anomenava cen-

trista, mentre les esquerres, per llur banda,fundaven una Agrupació Valencianista Re-publicana.

I aquesta Agrupació Valencianista Repu-blicana es va establir al número 8 del car-rer de la Redempció, nom que llavors ad-quina un regust simbòlic.

Era l'any í93o. La novella entitat va ar-replegar un nombre de sods relativamentcrescut ; va publicar el setmanari Avantorganitzà actes de propaganda ; es va posaren contacte amb els altres partits republi-cans... Així, en les eleccions del lz d'abrilde 1931 va formar part del front únic anti-dinàstic que, per grans majories, va treuretriomfaunts tots els seus candidats, entre elsquals es trobaven els dos designats per l'es-mentada Agrupació Valencianista Republi-cana.

Aquesta va seguir encara al mateix local,altennant les activitats polítiques amb lesmanifestacions artístiques deis seus socis—molts eren pintors, escultors, dibuixants...—fins que en maig de 1933 es va traslladara un pis cèntric.

I fou aleshores quan es va constituir Ac-ció d'Art, per elements als quals sabia greuabandonar aquella sala encara blava -que, fet i fet, tenia ja una història simpà-tica. Acció d'Art, constituida principalmentper valencianistes, no fa política — es a dir,.política de comitès, assemblees, etc. —, sinóque respon, fins ara, al seo títol, organit-sant manifestacions artístiques, entre lesquals cal esmentar la Primera Fira del Di-buix (iunstal•lada a la plaça de Castelar), ullaexposició de cartells soviètics, una exposicióde l'Agrupació Fotogràfica d'igualada, ex-posicions individuals...

Tot això ho ignorava aquell foraster que,passant uns dies a la Ciutat de València, vacercar Acció d'Art empés per una gasetillade peribdic. I corn que aquell foraster eracatalà i catalanista, jo esoric ací aquesta res-senya de la Sala Blava — corn encara s'a-nomena al local, que ja no és blau — per side cas les mirades del foraster s'aturen enaquestes pàgines.

ALMELA i VIVES

nom regisfraf

raspalls per a tots els usos

articles de neteja — objectes per a presents

rambla catalunya, 40

J. Soler DiffenfPer a l'expositor de 1a sala gran de les

Galeries Syra hauria d'inventar-se una novamodalitat de crítica. Soler Diffent és un castan ónic i tan particular, que sotmetre',I auna rutina més o menys rutina és invo-lucrar en la seva obra uin corrent que ni volni mereix.

Ressuscita en ell un instint primitivista,no per desencisos ni per heterodòxies,sinóperquè viu una transcendental ignorànciaque el mena a for quelcom que veo i sentd'una .manera inventada en el seu reclòs es-piritual. Això, que sense palliatius es potanomonar corn a virtut, fa que Soler Dif-fent adquireixi un integral interés en cadamanifestació so ya, interés que no significares de retrògrad Ini de culte a ]''instint.

Ha de jugar en tot comentani a ell adre-çat un acatament absolut a la força de laingenuïtat i radicalment desglossat de totprejudici. En l'obra de Soler ha d'existir,per a compendre-la, un sentit èmul en ad-mi iració deis primers espectadors del miracledel fresc .micènic.

Aquestes expressions .poden semblar diti-ràmbiques, desplaçades de hoc i de co intin-gut. I no obstant, res m•és cert. Hem ditque no admetia un curs normal de crítica,una fórmula generalment estereotipada, al-menys en principi literari, i això fa que in-sensiblement es produeixi una necessitat desalvar els obstacles que porten a l'estudi deparcialitats per a situar un conjoint artístic.

Soler Diffent, amb la mateixa humilitatque tenen els seus paisatges triturats peruna visió minuciosa de les coses, rep elscomentaris franciscanament. Per altra ban-da, excitar en ell nous punts de descobertaseria debatre's en l'impossible.

Per tot plegat i per sobre de tot, per unhomenatge a les seves dots tan particulars,desvetllades en una edat regularment avan-çada, és molt millor i ms adient recolzar-les admirativament i deixar que la saya •pro-ducció es desenvolupi amb la llibertat pri-mordial de la seva labor, emparada per l'en-tusiasme que un dia tingué França pel doua-nier Rousseau, una veritable vida paralleladel nostre Soler Diffent.

ENRIC F. GUAL

contaven als veïns, i la nova recorria, pocaestona després, el barni de cap a cap. Pas-cual Monturiol baixava, alguna vegada, afer-la petar a la taverna de sota—una taver-na en la qual servion unes sardines escabet-xades exquisides—, amb els venedors i elscarreters que hi solien esmorzar cada dia.

L'amistat féu que arribessin a considerarel pintor corn a cosa própia. Li concedien, perendavant, una glòria que encara no havia

assdlit. Tant és així que ]'exposició de lasala gran del Faianç Català, la qual va obrirde bat a bat a Pascual Monturiol les portesdel prestigi, irl o els va venir de mou. Per aells, això ja era una cosa prevista.

rr s

antiga de la orbs. Si li diguessin carreró,no s'ofendria mi podria ofeindre's. Es unavia irregular, amb cases de gent pobra iamb els murs coi responents a un jardí decasa rica : un d'aquells jardins que tant so-vintejaven temps abans dins el clos de laciutat.

Només fa que uns anys, el carrer de laRedempció solia tenir una atmosfera blan-quinosa. N'era responsable la casa númerovuit, situada enfront del carrer de la Soli-tud i la planta !baixa de la qual era ocupa-da per un dipòsit de calç, algeps i potseraltres matèries de la construcció. De tanten tant hi anaven uns carros, amb uns ca-val t ots francesos, que s'enduien aquells ma-terials blancs, deixant rastre pertot .arreu onpassaven...

De vegades, algun deis pocs ciutadans quetransitaven per aquc+ll carrer o carreró guai-tava dins la casa núm. 8, que al defora erad'una vulgaritat perfecta, però que per dinscridava l'atenció principalment per una granhabitació dividida per dues grans arcadesde perfil ogival. No Ps massa estrany — nimassa frequent, tampoc — trobar a la ciu-tat de València aquestes oases normals al'exterior i singulars a 1'únterior...

De sobte, aquell magatzem va tancar lesportes i damunt una d'elles enganxarem elpaper blanc convidant a llogar el local. Peraquell temps, un dibuixant, Ferraro GasconSirera, projectava un establiment per a ven-da de libres, per a venda d'antiguitats, pera venda d'art modern, per a fer exposicionsi per a donar conferències... Aquell local,encara que estava amagat, era •cèntric; pertant, es .podia aprofitar. 1 poc després — eral'estiu de 1929 -- s'hi inaugurava la SalaBlava, que aquest nom va dur l'establimentprojectat.

La Sala Blava — anomenada així perquèles seves parets eren pintades de fresc ambuna color blau-cel — fou inaugurada preci-sament amb una exposició de pintures cíeJosé 'Gutiérrez Solana : Corrida en Turéga-no, Corrida en las Ventas (Madrid), Laschicas de la Claudia, Máscaras de pueblo,Cargadores de vino en Dueñas, Procesión deSemana Santa, Maniquíes de peinadora,Chuto y chulas...

A posta s'havia cercat un pintor descone-gut a la Ciutat de Valbncia i diferent deisvalors més corrents en la pintura valencia-na. Però heus act que, amb motiu de l'ex-posició, el senyor 'Ernesto Giménez Caballe-ro, aleshores director de La Gaceta Litera

-rria, va donar una conferència, publicadaposteriorment al seo llibre Trabalenguas so-bre España, on deia entre altres coses«Acaso no veis en Solana — amigos valen-cianos — el mejor pintor valenciano que ha-béis tenido desde Ribera? El poeta mksgrande de vuestra violencia, de vuestro ge-nio sombrío, apasionado, loco, antialegre yarifi(lorido, seco •,y duro, brutal y sensual?»

A la Sala Blava va haver-hi encara al-guina altra exposició i alguna altra confe-rència, corn, per exemple, una que va donar

Pascual Monturiol presentava dues carac- Díez-Canedo sobre Fra Angèlic. Però, perterístiques ben acusades, corn a pintor. En diversos motius, la Sala Blava no va trigarels temes en els quals tractava escenes del gaire a tancar les portes..,moll, la seva visió linea de l'assumpte dona

-va una força grandiloquent als seus qua-dros. En canvi, en les escenes de barni cin-què o en les pintures de gitanos, esdeveniaprecís, realista ; s'atenia estrictament al mo-del. Aquest desdoblament encara es feia méspatent en comparar els seus dibuixos al carbóamb les seves pintures.

Pascual Monturiol era un dibuixant remar-cable ; un especialista expertíssim del paperIngres, damunt del qual obtenia resultatssorprenents.

Recordo l'exposició celebrada al Faiançfa urns vint anys. Va ésser un esdeveniment.Els experts s'adonaren que havia nascut unpintor bo.

Després d'aquella exposició, la qual li obride bat a bat les portes de la glòria, si no lesde la fortuna, Pascual Monturiol començàa allum'ar-se del nostre món artistic, fins adesarrelar-se'n del tot. Ha mort, fa poc, llunyde la nostra terra, desarrelat _també d'ella,però qui sap si enyorant-la. Perquè, en elfons de tot, Pascual Monturiol era un bar-celoni de cap a peus.

^r,, Fpj a t1!

La Sala Blava

Societat Espanyola de Carbvrs Metäf'IicsCorreas: Apartat 190 BARCELONATeleg.: "Carburo."

Mallorca, 232Telèfon 73013

CARBUR DE CALCI ; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) : OXIGEN gg % DE PURESA, Fàbriques a

•

Barcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fibti-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI : : SOCARRIMAT i SECAT defils i peces seda, cotó i altres teixits : : CALEFACCIÓ INDUS-TRIAL de laboratoris i domèstica :: GENERADORS, BUeFADORS, MANOMETRES, mate ü1s d'aportació per la SOL-

DAD'URA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES I ASSAIGS GRATIS

I,4 MIINY'ONA

—Aquesta poca-vergonya!... Fer una cria-tura al nostre fill!

(Marianne, París)

LLUINY D`OSQUES

—I ara, ignoreu la matança de Sant Bar-tomeu?

--.Llegeixo tan poc els diaris..(Marianne, París)

Ell. — Quan sóc jo, no m'esperes...

(Gringoire, París)

El !Nitre. -Albert Wblf/, de l'Orchestre La-moureux i, aquests dies, de l'orquestra Pau

Casals

:

I. , c ,J L

La darrera etapa de la música alemanyaa 1'estrangcr i sobretot als països llatins,és encara simbolitzada per la figura de Ri-chard Strauss. I és en la pròpia Alemanyaon aquest mestre de la decadència roman-tica ha trobat, de molt de temps ençà, rmsuccessor brillant, digne de la millor tra-dició, alhora que representant genial de l'es-perit contemporani : Paul Hindemith.

La sena carrera no ofereix cap aspecteparticular si no és la línia dreturera i con-sequent del seu desenrotllament : nat el r&gsprop de Francfort, des deis seus anys d'in-fantesa ha estat instrumentista. Ben aviatentrà corn a violinista en l'orquestra de l'àpera de Francfort. Al cap d'uns quants anysde dur servei quotidià en aquest teatre, fun-da el quartet Amar al quad participa can-viant el violí per la viola. Nomibroses tour-nées triomfals al servei de la música mo-derna i clàssica eI condueixen amb els seuscamarades a través de tota Europa. D'ençàde l'any 1 927, ocupa la càtedra de compo-sició de l'Acadèmia de Música de l'iEstatde Berlín.

Hindemith es distingeix entre totes lesaltres figures de la música contemporàniaper una condició significativa : corn en èpo-ques anteriors de la nostra música, de lesquals Beethoven fou el darrer representant,la seva activitat d compositor prové dela seva activitat instrumentista. Produirsense executar -se a si mateix : això no exis-teix per a ell. L'artista romàntic, i àdhuccompositors corn Schonberg i Stravinsky,que duen damunt seu una porció conside-rable de «segle dinovè, creen en la soli-tud, lluny del soroll d'aquest món inquiet.Només algunes vegades dirigeixen horsobres. Hindemith sois pot viure i crear quanes troba enmig de la realitat desconcertantd'una existència de la nostra generació. Ar-riba a ésser el millor artista del món. Par-ticipa corn a instrumentista en l'execucióde les seves obres. Coneix les inquietudssocials de la seva época. Llegeix i reflexionaels llibres deis autors contemporanis. Esprocura un coneixement íntim deis nousprocediments tècnics, del film, de la ràdio,de la música eléctrica. I — •cosa que és pot-ser la data més important en la vida d'a-quest artista — retroba el contacte amb lajoventut. Per a aquesta joventut alemanya,romàntica i anticapitalista, tradicional iavantguardista alhora, compon algunes deles seves millors obres, i fa música .ambells, amb motiu deis seus congressos, deles seves festes, de les seves reunions.

En les famoses festes de música de cam-bra de Donauschingen, organitzades perl'entusiasme artístic d'un mecenas princi-pese, Hindemith s'afirma de dia en dia,d'any en any, d'una obra a l'altra, corn eldirector incontestable de la jove escola ale-manya. N'o hi ha cap experiment que nointenti sense, però, perdre-s'hi .mai. IEtimigde les impressions torbadores deis anys dela postguerra, en què l'impressionisme ce-lebra els seus triomfs, en què .Stravinskydescobreix el ritme i el yell cant protestant

Exit en la mide

Corbatee inarrugable.

( ' Pijames a bon preu

JAUME I, ii

• Te12{on 11655

The Majorca Sunand

TIle Spanish TimesEl més important set-manani anglès que espublica a Espanya.Llegit per tots elsanglesos i americans

25 cèntims en tots els quioscos

és dot vers un nou renaixement, Hinde-mith retroba el camí de la més forta tra-dició alemanya, de la polifonia poderosa delgran mestre del barroc musical : de J. S.Bach. IEn aquesta escola severa, a la quales sotmet per la seva prbpia voluntat, elseu estil aconsegueix progressivament unamajor perfecció de la forma, una majordensitat melòdica. La seva primera obramestra, la Vie de Mas'iés, sobre versos deRilke, per a piano i cant, ofereix un re-sultat sorprenent: el que àdhuc en els nos-

Paul Hindemith

tres dies els moms mitjans purificats d'unestil dur i lineal, poden expressar un li-risme emocionant. Les característiques do-minants de les nombroses obres del jovemestre, deis seus Llibres per a piano queper primera vegada, després de Liszt i deBusoni, plantegen nous problemes pianís-tics ; de les seves òperes corn el grandiósCardillac boffmanese o l'encisadora Noticiesdel Dia, de la música de cambra, de lessonates per a instruments, de les simfoniesI de ]'oratori o deis seus corals, són la in-tensitat lírica, la perfecció de la forma, laclaredat polifònica i la força impressionantde les noves combinacions d'instruments.

En la seva música IHlimdemith ha recreatel tipus d'una forma concertant, germanamodenna de la suite del segle xvm que haesdevingut el model de tota una generadoi liquida les formes ampulloses del simfo-nisme wagnerià i straussià. Els instrumentsde l'orquestra guanyen una nova vida indi-vidual. 'Els és exigida una técnica consi-derable, una técnica que obre una novaperspectiva al desenrotllament de cada ins-trument. Corn tota música de les èpoqueshistòriques, així també la del nostre tempsi sobretot la de l'instrumentista Hindemithté aquestes condicions pròpies i crea unaatmosfera a la qual cal aclimatar-se.

La música de Hindemith no és fàcil decompendre al primer contacte, sobretot quanles nostres orelles estan encara plenes d'har-monies clàssiques o romàntiques. Però sitenim el coratge de deixar el passat dar-rera nostre, de tenir la consciència de lanostra época, amb els seus problemes i elsseus conflictes, però també amb les sevesbelleses sovint esquerpes i peniibles, retro-barem immediatament en les obres d'aquestmestre ]''empremta del nostre segl e. Hin

-demith ens fa creure d''una manera tan con-vincent i impressionant corn cap altre mú-sic de la nostra generació — no oblidéssimpas que ell Os l'únic veritablement jove, carBartòk, Falla, Stravinsky, 'Schonberg, hanpassat la cimnqua^ntena — que la música téencara un esdevenidor. 'Els resultats mésvils d'un epigonalisme asfixiant que es gosaencara de servir-nos corn a «moderns pera demostrar-nos l'esterilitat de la músicacontemporània no podran desesperaranos sial costat podem trobar un geni tan ric i tanlluminós corn el de Paul Hindemith.

Orro MAYER

Nota. -. Totes les obres de Hindemithhan estat publicades per la casa B. Schott'sSbhne, Magúncia.

L'emissióFa urn quant temps, les emissions organit-

zades per alguns fabricants i distribuïdorsd'articles diversos per a la difusió de les se-ves marques, han esdevingut periòdiques, iper la importància dels elements que hi preneo part i per la satisfacció amb qué sónescoltades, un deis atractius que més plauenals adioients. En elles, el que escolta, acanvi d'assabentar-se en el transcurs d'un aestona d'una propaganda de més o menysextensió i intensitat, Os obsequiat amb algunaactuació artística. !El problema esta a obtenirla deguda proporció entre els dos elementsque durant aquest temps retenen l'atencióde l'auditor.

Malgrat tot, s'han blasmat aquestes emis-sions retraient a les emissores el desig decercar utilitats amb els mitjans publicitaris,oNlidant que en un país corn el nostre, enel qual la radiodifusió esta desproveïda detots els mitjans per a subsistir, ha de cercar-ne en substitució deis que Ii podrien propor-cionar els que se'm ,gaudeixen, bé voluntària

-ment, amb les aportacions de quótes protec-tores, bé amb les taxes que podien proporcio-nar les mesures fiscals de ]'Estat. Els queaixí pensen no recorden que de !la publicitaten treu un ajut considerable no sois la ràdio,súnó també els altres mitjans de difusió, itots estem .acostumats a seguir la informacióde la premsa entre un laberint d'anuncis ia presenciar tota mena d'espectacles, àdhucels de to artístic més pujat, voltats d'unapropaganda que els aclapara.

Això deixat de banda i prescindint de lesaportacions dels petits anuncis que acompa-nyen l'emissió en general, ens fixarem úni-cament en aquests casos en qué l'anunciantcontribueix individualment; r segons siguila seva intervenció, tenim : o l'emissió sub-vencionada, que generalment es limita a lesretransmissions en la qual només hi ha laindicació de la generositat de l'ajut, omissió organitzada amb tota la seva inter-venció. No hi ha dubte que la millor garan-tia de la bondat de l'emissió Os en el primercas, puix s'ha de preveure més capacitat idesig de vetllar per la part artística en la di-recció de l'emissora, que no en l'anunciant.

La vida musicala Barcelona

Es molt satisfactori de poder assenyalarl'activitat extraordinària d''aquests darrersmesos deis Ateneus i d'altres entitats més omenys populars en l'organització de confe-rències sobre la música. Malauradament pera la musicologia i l'ensen yança espanyoles,la música no 'ha aconseguit conquistar finsara les universitats corn a estudi obligatori.Aquesta activitat popular pot ésser conside-rada en certa manera corn un acte espontanide crear-se, amb les pròpies forces, els mit-jans d'explicar els problemes i el desenrotlla-ment historic de la música.

Especialment, l'Ateneu Enciclopèdic sem-bla desenrotllar una iniciativa vival i plena-ment conscient del seu caràcter corn a enti-tat popular i moderna. L'iliustre mestre La-mote acaba de donar davant d'un públicnombrós, la seva .primera conferència sobreCinquantci ¢nys d'activitat musical a Barce-lona. Hi ha anunciades nombroses sessionsmusicals sobre una gran varietat de temes,entre ells una interessant sèrie de conferèn-cies sobre La Música i la Revolució Francesa.

El programa, en general, no és més queun començament, un gran experiment en elqual no sera fins a l'acabament que es veuràde quina manera cal procedir. Però és preci-sament aquest esperit coratjós de la gent del'Ateneu Enciclopèdic disposada en tot mo-ment a empendre noves experiències, el quemereix tota le nostra atenció.

E9 Palau de la Música Catalana fou insu-ficient diumenge passat per encabir fa gen-

tada que volia assrtrr al darrer concert Ca-sals d'aquesta temporada. Sois és de lamen-tar que els altres concerts no hagin merescutel mateix interés del públic. N'ha estat ì

comercial

raó, acuesta vegada, el conjunt d'un magníficprograma, de dos solistes extraordinaris idues preus moderats? IEn tot cas, caldrà te-air-ho en compte per tractar de compendreaqL:este: rdlacions de l'actitud del .públic !a-vant deis diferents concerts. Una ovació ca-lorosa i interminable a l'illustre mestre-direc-tor posà fi a ]''activitat primaveral de l'Or

-questra Casals.0. M.

i± ' r

FIL SUPLICI DE TANTAL—I sempre és en aquest moment que s'a-

caba la filmació!(Razzle, Nova York)

f

—Semblen dues germanes, oi?—I no són dues germanes?—No ; són tres : ]''altra es deu haver que-

dat a casa.

(Marc' Aurelio, Roma)

—Que llegeixes una novella d'amor?—I ara! Si passa entre persones casades!

(Marianne, París)

DEMOCRATA FINS A 'LA MORT

—Es tracta d'un acord pres per majoria?

(Marianne, París)

PRIMA\ ERTA

El primer raig de sol

(Simplicissimus, Munic)

t 11 1

--Li agraden les bèsties, senyora?

—Ja ho crec! Sobrefot els renards blaus.

(Gringoire, París)

PERFILS DE LA MÚSICA CONTEMPORANIA

Pau Hindemith Peró, d'altra banda, e1 profit comercial had'ésser més migrat . Exemple d'aquesta in-tervenció publicitària el teníem en les re-transmissions que es feien anys enrera delLiceu amb l'ajut de diverses cases comer-ials.Darrerament, pero, han estat les emis-

sions organitzades directament pels anun-ciants el que ha portat a la ràdio molts ele-ments deis qua'Is difícilment els radioientshaurien pogut gaudir. Aquestes emissions for-çosament han d'ésser fetes de manera queplaguin al major nombre possible d'oients.Exigir u' nivell artistic superior al normales gaekom fora de lloc, i malgrat tot calconfessar quc es mantenen amb un to prouelevat, pr!ncipalment pel que fa referènciaals intèrprets, i fins això es fa amb un fiu+i!itari, ja que no hi ha dubte que Os mi-Ilor associar a una marca una vedette o undivo que 'no un senyor desconegut que cantiper pocs diners. Diguem de seguida que s'hanfet veritables disbauxes en aquest aspecte,sobrepassant de molt les xifres que es pu-gumn recaptar en qualsevol espectacle. Unade les darreres actuacions d'un famós can-tant que ha conegut des deis millors escena-ris d'àpera als del Parallel, Ii valgué 'l'exor-bitant xifra de quatre mil dues-centes pesse-tes per cantar quatre cançonetes, i l'organit-zaeió total de l'emissió va sobrepassar les ca-torze mil pessetes. E'ls radioients, però, te-lien motius per a objectar que tot no sóngrandeses i, efectivament, al nom d'una cre-ma per la cara o d'un parell de sabates s'hiafegeixen les carrincloneries més tronades.

m Ens deia dies enrera un director musical d'u-na emissora, que el distribuidor d'una marcaes va sentir esplèndid i amb el desig de sor

-pendre l'elevació artística deis radioients vaencomanar un programa de música que tot iessent escollida fos coneguda ;pel gran pú-blic, i en ésser-li .presentat el programa, varebutjar, corn a obres de difícil comprensióP°er semblar-li d'excessiu refinament espiri-tual, l'obertura de Guillem Tell i elsballablesde La Gioconda.

J. G.

•i►maip

►^

1•

! I .^i►•i

►•i

^e

4

►maiI- • • •- •• . •'

►•i•

►:

•^; ` • •4:•

• • • •

►^^

►•i;•;

►•e

• - • • - •

►^^;•i

►•^

►•e

• /

r

.^

►••

.;

.; . • • • a. - •►.;.;

;•i►•e •

A 1 • '•►•:^e^i

IMPRESOS COSTANOu de le Rambla. 45

RAW C ELO NA