ioga i mar, la sinergia perfecta per unir cos i ment · 2018-08-13 · l’estiu ioga i mar, la...
TRANSCRIPT
TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E [email protected] | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.460
Dilluns13 D’AGOST DE 20181,20 €
PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%
www.diaridegirona.cat
L’Estiu Ioga i mar, la sinergia perfecta per unir cos i ment
El 45% dels ajuntamentsgironins paguen els seusproveïdors fora de termini
La Bisbal té un retard acumulat de prop de 640 dies de mitjana, mentre que Figueresi Lloret de Mar són les dues grans poblacions que més tard abonen les factures
3
PRESUMEIX DE BOSSAAconsegueix aquestes exclusives bosses delsmonuments i racons de la ciutat de GironaEL «PADDLE SURF» PERMET FER AQUEST EXERCICI AMB EL MEDITERRANI DE FONS 4 20 i 21
Ramats de foc:prevenció d’incendis,pasturatge i consumresponsable 6
Xarop Clown tornarà al’hospital de Figueresdesprés de set anys17
A més a DdG
LA POLICIA INVESTIGA PISTES
A BÈLGICA I FRANÇA, PERÒ
NO TINDRIEN UNA RELACIÓ
DIRECTA AMB ELS FETS
4
4
VA SER UN DELS IMPULSORS
DE L’ESPAI D’OCI NOCTURN
PLATEA I LA CARPA GLOPS
4
8
La cèl·lula deRipoll hauriaatemptatsense ajudaexterior el 17 d’agost
■ Les comarques del Baix i l’AltEmpordà són les que més en pro-dueixen, però la demarcació liderala recollida selectiva bruta. 18
Girona és laprovíncia quemés residusgenera perhabitant al dia
■ L’entitat alerta del «col·lapse»dels Serveis Socials per atendreemergències i fa una crida als pro-pietaris d’habitatges buits. 7
Cap banc hadonat pisosper a habitatgesocial a laFundació Ser.gi
Mor als 60 anysXavier Gasull,empresari d’èxita la Girona dels 80 i 90
EsportsDdG34 a 38
PRIMER TÍTOL AL SAC
1SEVILLA
2BARÇA
La plantilla, celebrantel primer títol del curs.
EFE
EL BARÇA REMUNTA AL SEVILLA DE PABLO MACHÍN I GUANYA LA SUPERCOPA D’ESPANYA4 36
jamargant - 13/08/2018 08:57 - 79.147.189.105
Edició de GironaDILLUNS · 13 d’agost del 2018. Any XLIII. Núm. 14727 - AVUI / Any XL. Núm. 13597 - EL PUNT
1,20€
NACIONAL P6-11
Sis diesde follia idestrucció17-A · El Punt Avui recrea sobre el terreny i ambtestimonis la ruta dels terroristes de Barcelona iCambrils des que van sortir de Ripoll
Dia 16. Explota a Alcanar lacasa on els terroristes havien
preparat els explosius
Dia 18. Atemptat de Cambrils.Els cinc autors de l’atac són
abatuts pels Mossos
Dia 20. Després de creuarl’Ordal, el terrorista de la Rambla
és vist a Vilafranca
Dia 17. Younes ataca laRambla. Catorze víctimesmortals. El grup de Cambrilsprepara l’atac a Riudecanyes
Dia 19. Younes continua lafugida amagat als horts delBaix Llobregat fins a Vallirana
Dia 21. Els Mossos abatenYounes Abouyaaqoub a Subirats
1414
10-1
1924
90L
1177
11-1
1893
55L
L’ESPORTIU
El Barça s’estrena amb títol contra elSevilla (2-1). Ter Stegen atura un penal
Dembélé, felicitat pel gol que va significar el 2-1 ■ EFE
Futbol Supercopa d’Espanya
Un golàs de Dembélédona la supercopa
El carrer Barcelona lideral’accidentalitat a Girona
Comarques gironines P18,19
Punt de Vista
Ara fa cent anys
Isabel-Clara Simó Marta Membrives
Keep CalmM’indigno
De reüll
L’Ajuntamentd’Albanyà vol posarordre a l’accés a les gorgues17
A més a DdG
Ripoll intenta cosir les feridesque van deixar els atemptats
Trapero demana que nos’utilitzi la seva imatge en els actesde commemoració del 17-A 3 a 6
TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E [email protected] | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.459
Diumenge12 D’AGOST DE 20182,50 €
PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%
www.diaridegirona.cat
PRESUMEIX DE BOSSAAconsegueix aquestes exclusives bosses delsmonuments i racons de la ciutat de Girona
◗ DOMINICAL La Costa Bravade Xavier Miserachs
◗ Daniel Ortegai la Girona sandinista
ENTREVISTES
« Ens va costar molt poderrecuperar la normalitat»
ALI YASSINE
L’Estiu
PALS REIVINDICA LA CATALANITAT DE COLOM El Cercle Català d’Història va organitzar ahirla cinquena Jornada Colombina de Pals, amb la finalitat de defensar que Cristòfor Colom va sortir d’aquest port. Alllarg de la tarda es va fer una recreació històrica, conferències i, finalment, una visita guiada nocturna.
26
LLORET DE MAR
Un any sensejustícia per aNiccolò Ciatti 18
REPORTATGE
EsportsDdG38 a 43
El Gironaveu com seli escapa lavictòria enel tram final
GETAFE 3 I 3 GIRONA
PRESIDENT DE LA COMUNITATISLÀMICA ANNOUR DE RIPOLL
« Ningú ens va explicar quel’imam havia estat a la presó»
JORDI MUNELL ALCALDE DE RIPOLL
L’EQUIP D’EUSEBIO ES
DEIXA REMUNTAR UN 1-3 EN
EL DARRER AMISTÓS DE LA
PRETEMPORADA
4
38-39
JOSEP MARIA COROMINAS ALCALDE D’OLOT
ENTREVISTA
«Pel que més he patités perquè la gentpogués menjar i pelsdesnonaments»14 i 15
Cau una bandaque actuava a lesàrees de serveide l’autopista 11
MAR MARTÍ
jamargant - 13/08/2018 08:56 - 79.147.189.105
Edició de GironaDIUMENGE · 12 d’agost del 2018. Any XLIII. Núm. 14726 - AVUI / Any XL. Núm. 13596 - EL PUNT
2,50€
1161
19-1
1469
46w
1317
76-1
1926
83Q
Imatge de l’arribada a Figueres de l’autobús amb turistes francesos procedent de Perpinyà, dijous passat ■ MANEL LLADÓ
COMARQUES GIRONINES P20,21
Un bus gratuït recull turistes a Perpinyà i els porta a visitar Figueres
Turisme de frontera
La recuperació econòmica no arriba nial sou ni a la qualitat del lloc de treball
Nacional P6-7
L’atur baixa peròla precarietat puja
NACIONAL P14,15
Antoni Abad. President de la Cecot
“Aquí es parlacatalà, castellà icol·laboraciópublicoprivada”
La reacciód’un país
RODATS · Nevades, incendis,accidents i altres tragèdies ambvíctimes han servit per afinarels protocols d’actuació
LA REPÚBLICA
CAPAÇOS · Els atemptats de faun any van sacsejar el país peròtambé van demostrar l’eficàciadels equips d’emergència
NACIONAL P8
Rècordd’empresesa Catalunyaen els últimsnou anysLes dades rebatenel discurs unionista
L’ESPORTIU
El Girona empata contra elGetafe en l’últim test (3-3)
Troben 1.050 plantesde marihuana a propdel riu a Masarac16
Un web amb el nomde la Jonqueraofereix pornografia14
A més a DdG
LA FISCALIA ADVERTEIX
QUE ASSENYALAR L’IMAM DE
RIPOLL ÉS «ENTRAR EN TERRENY
D’ESPECULACIONS»
4
8
L’AudiènciaNacional noha identificatcap cervell de la cèl·luladel 17-A
L’encaputxat quetreia esteladesa Verges té moltsantecedents 12
Cancel·len elpermís per obrirun nou bingo a Girona 4
L’Estiu Tres dècades de piano a quatre mans
Cues alsmostradors de facturació. MARC MARTÍ
Vaga de Ryanair de mínims a GironaLA COMPANYIA CANCEL·LA QUATRE VOLS A L’AEROPORT DE VILOBÍ D’ONYAR PER LA PROTESTA DELS PILOTS A EUROPA 4 11
Una dona de Figueres de81 anys figura entre les 11morts per l’onada de calor
La víctima va ser ingressada a l’hospital fa una setmana amb febre molt alta i en estatde semiinconsciència i Salut no descarta que hi hagi més morts els propers dies
3
TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E [email protected] | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.458
Dissabte11 D’AGOST DE 20181,50 €
PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%
www.diaridegirona.cat
PRESUMEIX DE BOSSAAconsegueix aquestes exclusives bosses delsmonuments i racons de la ciutat de Girona
Queixes peltancament dela platgeta del’Estartit totel matí d’ahir
LA RESTRICCIÓ, PER
APORTAR-HI SORRA, VA
SUPERAR EN MÉS DE DUES
HORES EL TEMPS PREVIST
4
18
Les màquines vantreballar fins a la una del
migdia. CARLES TORRAMADÉ
CARLES LAMA I SOFIA CABRUJA TOCARAN AVUI I DEMÀ A SANT PERE DE RODES4 20 i 21
ZONA DE FÀCIL APARCAMENT
MENÚ CAP DE SETMANAGran varietat de primers i segons a triar, amb filet de vedella de 400 g inclòsi postres, per 14,50 €
❱ Rostisseria oberta d’11 a 16 h
PER A RESERVES: T. 972 40 21 17 · MÒBIL 606 649 068
Restaurant
Plaça de Salt, 9 - Girona 17005 - Mas Xirgu - Al costat de
jamargant - 13/08/2018 08:55 - 79.147.189.105
Edició de GironaDISSABTE · 11 d’agost del 2018. Any XLIII. Núm. 14725 - AVUI / Any XL. Núm. 13595 - EL PUNT
1,50€
1099
02-1
1871
12T
1238
98-1
1910
80L
EQUIPAMENTS P26
S’ha iniciat l’enderroc de la paret que dona ala Devesa, on hi haurà la nova entrada, obraque està previst que acabi al setembreDos operaris treballant ahir en l’obra ■ M. LLADÓ
Comencen a obrirun accés lateral alpalau firal de Girona
Un dels establiments que formen part de la llista de locals comercials elaborada pel consistori de Girona ■ J. SABATER
GIRONA P24,25
L’Ajuntament ha catalogat 150 comerços característics a protegir
Singulars i emblemàtics
Impulsen el projecte per aun vial de circumval·lació
Gualta P27
Aquest agost només s’han recollit 420bosses i es demana ajut per resoldre-ho
Salut P26
Cauen en picat lesdonacions de sang
Les bombes del 17-A es vancomençar a fabricar a RipollCANVI · Youssef Aalla va llogarun habitatge a la vila però vanveure que se’ls quedava petit ies van traslladar a Alcanar
FABRICANTS · Les feines depreparació les feien els tresprincipals membres de la cèl·lulai l’imam no hi prenia part
El sobiranisme pactaignorar el rei en elsactes d’homenatge
P8-10
EL PUNT AVUIDILLUNS, 13 D’AGOST DEL 201824 | Comarques Gironines |
De professió viticultor,amb 58 anys i suficientenergia i il·lusió per tor-nar-se a presentar en lapropera legislatura i, amig mandat, donar el re-lleu i tota la seva ajuda aalgú més jove
es del 2007, és alcalde d’unmunicipi de 289 habitantsrepartits en tres nuclis dis-persos –Masarac, Vilarnadal
i el Priorat (uns 15 veïns)–, cosa quecomporta un increment de serveis idespeses i la necessitat de filar moltprim perquè els números surtin.
Quina és la principal economia delpoble?Agrícola. Tenim vinyes i oliveres aMasarac i cultiu de cereals a Vilar-nadal, que és zona de rec. També hiha alguna gran explotació vacuna,porcina i d’aviram.
Activitats prou atractives per a lagent jove?No, per desgràcia perdem població;som un poble de gent gran. I s’en-tén. Aquest sector exigeix molta fei-na i, actualment, no proporcionagaires ingressos, així que la majoriadels joves busquen una altra activi-tat professional i aquests nostrespobles van envellint, envellint, en-vellint...
Però la DO Empordà i els cellers del’entorn donen vida.Sí, això sí. Hi ha molt bona entesa.Ens compren el raïm; aquí tothomté vinya. I també ofereixen feina, hiha joves del poble que hi treballen idos o tres més, amb propietats mésgrans, que es fan el seu propi vi.
Poca població vol dir manca de ser-veis?Justament, no tenim cap botiga, ni
DCarme VinyolesMASARAC I VILARNADAL
de queviures, ni fleca, ni farmàcia,ni bar... Ens hem de desplaçar alspobles veïns o a Figueres. Tampocés que ho trobem a faltar molt. Quiviu al municipi valora sobretot latranquil·litat. De dispensari sí quen’hi ha, a Masarac i a Vilarnadal.
Els pobles petits reben prou ajuda?No per a la que necessitem. Ara, hiha menys subvencions. Però sabemestirar molt els diners i gastar-loscorrectament. Aquests anys, hemarranjat carrers, hem fet camins decircumval·lació i una zona verdaamb aparcaments, hem preparatles franges de protecció antiincen-dis, ja que som sota muntanya, hemcontribuït en la reparació del teulatde l’església de Santa Maria de l’Om,també intentarem fer-ho amb la deVilarnadal...
Ja hi ha mossèn?Compartit amb set o vuit poblesmés, ve un cop al mes a dir missa,però per les festes de la gent gran eltenim sempre. A part d’això, estemd’acord que les esglésies són un pa-trimoni que no s’ha de deixar caure.I ja que parlem de gent gran, orga-nitzem tallers de memòria i de gim-nàstica un cop a la setmana, en elscentres socials dels dos nuclis. Nopodem fer grans obres, però sí pro-curar tenir un poble endreçat on lespersones visquin a gust. Aquesta ésla nostra prioritat.
Cal posar contribucions especials?No, i la gent també ho agraeix. Lesobres les paguem sols o amb l’ajutde la Diputació. La majoria dels jubi-lats cobren pensions d’agricultorautònom, que no són altes, i s’ha de
tenir en compte. Fa com a mínim12 anys que no s’apugen els impos-tos. Una altra cosa és l’aigua i les es-combraries.
Com surten els números?Fent segons les nostres possibilitatsi sense tirar de crèdits. Tenim unagutzil per als dos nuclis a mitja jor-nada i si cal ajudar-lo, l’ajudem. Noens podem permetre ni necessitemuna brigada de tres o quatre treba-lladors.
Ni un pavelló, ni una piscina co-berta.Per descomptat. Ni ens passa pelcap. Tampoc no farem carrils bici.El poble no presta per a aquestescoses.
Es tornarà a presentar?Sí, tinc prou il·lusió per continuar,si el poble així ho vol. Però una vega-da més i prou, perquè cal donar pasals companys més joves, que estanprou preparats. L’ideal seria fer eltraspàs a mig mandat i tindrien totel seu suport. ■
“Volem unpoble per aviure-hi agust”ENVELLIMENT · Els joves busquenaltres sortides a l’economia agrícolaOBRES · Calen més ajudes perquè elsmunicipis petits puguin tirar endavantels projectes que necessiten
Lluís PujolMasarac i Vilarnadal
CARME VINYOLES
L’ALCALDE DEL DIA
DESTACAT
AGENDA
Lluís Rodríguez Trio Demà, a les 20 h, al parc del Migdia
Els Orgues de CatalunyaConcert a càrrec de Montserrat Torrent
15 d’agost, a les 20 h, a la Catedral de Gironaen
CONVOCATÒRIES
Beques ajuda d’allotjament universitari a Girona i Barcelonade l’empresa Siresa Campus, SA
Termini: 17 d’agostwww.girona.cat/becaresa
Subvencions per a projectes de cooperació aldesenvolupament en els municipis agermanats de la
ciutat de GironaTermini: 20 d’agost
www.girona.cat/solidaritat
Convocatòria Bòlit Residència Girona CreativaTermini: 30 d’agost
www.bolit.cat
Subvencions destinades a organitzar i desenvolupar esdeveniments esportius a la ciutat
Termini: 11 de setembrewww.girona.cat/esports
Subvencions per a la participació d’esportistes i equips amateurs de clubs i entitats esportives de Girona
en competicions d’àmbit internacionalTermini: 22 d’octubre
www.girona.cat/esports
Girona Actua – Convocatòria 2018Termini de presentació de sol·licituds: 30 de novembre
www.girona.cat/smo/gironaactua
Subvencions per a activitats de rellevància a la ciutatTermini: 31 de desembre
bit.ly/SubvencionsActivitatsRellevants
FIRES DE SANT NARCÍS
Llicències de venda d’alimentació artesana a la plaça de la Independència durant les Fires de Sant Narcís
iLlicències de venda d’alimentació artesana al
carrer de Santa Clara per Tots Sants Termini: 14 de setembre
Bases www.girona.cat/gironacomerc
Concurs del disseny dels gots de Girona 2018Termini: 20 de setembre, a les 13 hwww.girona.cat/firesdesantnarcis
INSCRIPCIONS
Activitats esportives d’estiu amb places lliuresActivitats de setembre:
Pilates, ioga, GAC, aquafitness i activitat d’entrenament funcional
www.girona.cat/esports
Inscripcions obertes a la nova temporada de tardor 2018de l’Espai Marfà
www.girona.cat/marfa
Inscripcions als cursos i tallers 2018-2019de la Xarxa de centres cívics
www.girona.cat/ccivics
3330
20-1
1830
10L
26 | Comarques Gironines | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 12 D’AGOST DEL 2018
L’escriptor renaixentista NarcísOller va escriure un relat curt, ‘DeNúria’, integrat en el volum Ruralsi urbanes i publicat el 1916. A ban-da de les meravelles paisatgísti-ques i climàtiques de l’indret, parlade la trobada amb una dona miste-riosa, una mena de “santa”, queera l’única persona que a l’hivernpujava fins al santuari acompanya-da, assegura el seu interlocutor, eltraginer, per un gollut. A l’hiverntot restava tancat i la rigorositatdel clima dissuadia els aventurers.Desconec si el relat de Narcís Ollerva tenir alguna influència en la de-cisió, però a partir d’aquella datade publicació el santuari va comen-çar a obrir les portes durant elsmesos d’hivern, facilitant l’arriba-da de més gent, no tan sols pele-grins sinó, i molt especialment, elspracticants d’uns esports que esta-ven emergint com l’esquí, l’alpinis-
me o l’excursionisme. Els respon-sables eclesiàstics ja havien refor-mat prèviament alguns edificispropers al santuari per facilitarl’estada dels visitants i aprofitar elscalerons que poguessin deixar.
No havia de passar gaire tempsperquè alguns es comencessin aplantejar la manera de facilitaraquests desplaçaments ja fos a tra-vés d’una carretera o d’un tren fu-nicular. El bisbe de la Seu JoanBenlloch i el seu successor, JustíGuitart, es van mostrar entusias-mats amb la idea, i van apostar perla construcció d’un ferrocarril.Com que el pes de l’església no erapoca cosa en aquells comença-ments de segle, el 1918 es va apro-var la construcció d’una línia fèrriaentre Ribes i el santuari de Núria,descartant del tot la carretera.
Els redactors del projecte vantrobar la inspiració als Alps i a lesmuntanyes Rocalloses dels EstatsUnits. El 20 de novembre del 1926,el govern espanyol aprovava el pro-
jecte i just un any més tard l’em-presa Ferrocarrils de Muntanya deGrans Pendents (FMGP), respon-sable del cremallera de Montser-rat, inaugurat el 6 d’octubre del1892 i l’únic que circulava peraquestes terres, va aconseguir laconcessió de les obres, que es vaniniciar oficialment el 24 de maig de1928.
La construcció de la via, dirigidaper l’enginyer militar MontserratFenech Muñoz (que també va in-tervenir en la construcció del fer-rocarril Olot-Girona i algunesobres del cremallera de Montser-rat), es va iniciar simultàniamenta Ribes i a Núria. Es van contractarun miler d’obrers aproximada-ment per a una tasca titànica en laqual s’havien d’obrir túnels, cons-truir viaductes, ponts, ampliarpassos, etc. A començament del1930 es va iniciar la instal·laciódels rails i la cremallera, instal·la-ció que es va dur a terme de mane-ra ascendent perquè les màquines
Miquel TornsNÚRIA
Cremallera i EstatutL’ESQUÍ I L’ESTATUT Lasimbologia de la vall de Núriaha estat important però fins ala segona dècada del segle XXel santuari era inaccessibleels mesos d’hivern. Latecnologia i l’apariciód’esports relacionats amb laneu van propiciar laconstrucció d’un cremalleraque va marcar un abans i undesprés per als esquiadors iexcursionistes i va permetrela redacció del primer Estatut.
Núria Una vall sagrada que va veure aprovar un estatutMoments estel·lars de l’interior
| Comarques Gironines | 27EL PUNT AVUIDIUMENGE, 12 D’AGOST DEL 2018
i vagons que posaven a prova lesvies ajudessin a traslladar elsobrers i el material. A finalsd’aquest mateix any es va fer unprimer viatge de prova amb una lo-comotora de vapor procedent deMontserrat. La longitud del trajec-te era de 12,5 quilòmetres, delsquals set tenien cremallera d’unsistema de doble dent fabricat perun empresa suïssa que permetia
remuntar pendents de fins al 15%quan a Núria el màxim que s’asso-lia era del 5,5%.
Van escollir un diumenge, el 22de març del 1931, per inauguraroficialment el tren cremallera queunia les estacions de Ribes i la vallde Núria. Autoritats i represen-tants de la premsa van arribar a Ri-bes poc després de les 11. Els espe-raven alguns peixos grossos, comel bisbe de la Seu, Guitart, i el go-vernador militar general Beren-guer. A l’estació de Ribes la multi-tud es va sumar a la festa amb en-tusiasme. El cel era net i el dia clar,segons els cronistes de l’època, perla qual cosa els viatgers que om-
plien els tres combois van podergaudir d’un viatge agradable i deles meravelloses vistes d’aquellapart del país. Van arribar a Núria aquarts d’una i es van trobar un es-pai cobert de neu pel qual ja vole-iaven alguns dels pioners de l’es-quí. Missa de rigor i, tot seguit, unàpat a l’hotel de Núria amb més detres-cents comensals ofert per lasocietat FMGP, presidida per Ra-
mon Albó. A banda de les autori-tats corresponents i la gent impli-cada directament en aquella obracom el director Montserrat Fenecho l’arquitecte Duran Reynals, hitrobem noms familiars com els deGarriga Bachs, Miguel Mateu, Suri-ñach Sentíes, o el marquès de Cal-des de Montbui, Carles de Sanlle-hí..., en fi, la flor i nata del país. Nohi faltaven, evidentment, els repre-sentants de les entitats que havienafluixat la pela (Banca Amús, Ban-co Alemán Transatlántico, Bancode Cataluña, Hispano Americano).En els seus parlaments tots vandestacar l’èxit de l’esforç per cul-minar unes obres tan importants
en tan poc temps.Es vivien temps convulsos. Poc
després de la inauguració es vaproduir la fugida d’Alfons XIII i laproclamació de la segona Repúbli-ca. Els noms dels que van partici-par en la inauguració del cremalle-ra segurament que haurien estatuns altres si aquesta s’hagués en-darrerit un parell de mesos. El paísanava de corcoll. Macià proclamade manera unilateral la RepúblicaCatalana poques hores abans queMadrid proclamés oficialment l’es-panyola. Malgrat la proclamació dela República Catalana el 14 d’abrilde 1931, el govern provisional de laRepública Espanyola s’oposà aaquest acte revolucionari i exigíuna interpretació estricta del pac-te de Sant Sebastià. L’Estat catalàrestà reduït a govern autònom dela regió catalana (Generalitat deCatalunya), al qual fou encomana-da l’elaboració d’un avantprojected’Estatut d’Autonomia que haviad’ésser objecte d’un plebiscit a Ca-talunya i ratificat per les futuresCorts constituents espanyoles. Pertal de suplir la manca d’un Parla-ment es crea una assemblea de re-presentants dels municipis, ques’anomena Diputació Provisionalde la Generalitat. El 9 de juny es re-uneix i aquell mateix dia nomenauna comissió que s’encarregarà deredactar un projecte d’Estatut.
Els membres de la ponència re-dactora de l’Estatut van decidir,per poder treballar amb tranquil·li-tat i eficiència i per la simbologiaque hi anava incorporada, traslla-dar-se a l’hotel de la vall de Núria,fet que, sense el tren cremalleraacabat d’inaugurar un parell demesos enrere, hauria estat practi-cament impossible. Era el segontren cremallera del país, desprésdel de Montserrat. S’hi van traslla-dar el 16 de juny i deu dies méstard donaven els treballs per aca-bats. Tot un rècord per a una feinaque tampoc és que servís per gairecosa ja que el que va sortir de Núriai el que es va aprovar a les Corts es-panyoles poca cosa tenien en co-mú. Una experiència històrica quees repetiria en el futur amb conse-qüències nefastes que a horesd’ara encara estem mastegant.
D’ençà de la reunió del dia 17amb la delegació espanyola, la re-dacció del projecte va durar pocmés de dos mesos. Cremallera i Es-tatut, un avanç tecnològic quesemblava acompanyat d’un avançpolític però que, comptat i debatut,tot plegat va acabar com el rosaride l’aurora. La verge de Núria ho vaintentar però aquesta vegada elmiracle tampoc va ser possible.
1. La vella estació ■ S. CRESCENTI / CDRI
2. Campanya de l’Estatut ■ EL PUNT
3. Esquiadors ■ S. CRESCENTI / CDRI
4. Rodatge d’una pel·lícula d’esquí aNúria ■ CDRI
5. Pujant al Puigmal ■ E. GUSSINYÉ / CDRI
L’ou i la castanyaLa comissió redactora de l’Estatut va decidir traslladar-se aNúria, amb el cremallera acabat d’estrenar i que disposavad’un vago/saló de luxe. Eren gent important. La responsa-bilitat en aquest moment històric de gran transcendènciaper al futur del país va recaure en un grup humà de consenspolític i social liderat per Jaume Carner, que amb el tempsseria l’avi de Joan Raventós, líder del PSC, i que també inte-graven cinc persones més de diferents tendències ideolò-giques: Pere Corominas, Rafael Campalans, Josep Dencàs,Martí Esteve i Antoni Xirau, una barreja de republicans so-cialistes i antics dirigents del republicanisme nacionalista.La comissió redactora es va traslladar a l’hotel de la vall deNúria el 16 de juny i el dia 20 donaven els treballs per aca-bats. Els membres de la comissió van donar forma al texten llargues sessions de treball a la cambra 202 de l’hotel,l’actual habitació 225. En un espai temàtic ubicat al vestí-bul del santuari, hi ha una sala que porta el nom de l’Estatutamb els plafons explicatius sobre l’esdeveniment que ensevoquen la memòria d’aquells dies.
El nou Estatut de Catalunya es va aprovar en un referèn-dum popular el 2 d’agost, amb un 99% de vots a favor i un75% de participació, dades absolutament irrefutables. Fi-nalment, el document va passar pel sedàs de les Corts es-panyoles, a on va trobar moltíssima oposició, i el van apro-var definitivament el 9 de setembre, amb un intent frustratde cop d’estat pel mig, liderat pel general Sanjurjo que noparava d’esgrimir l’arsenal habitual del desmembrament ila ruptura, fins que va intentar treure els tancs. La feinadels ponents de Núria, a base de llargues hores de treball al’habitació 202, tampoc va servir per gaire cosa ja que elque va sortir de Núria i el que es va aprovar a les Corts es-panyoles s’assemblaven com un ou i una castanya. No po-dria pas assegurar que la història es repeteix, com afirmenalguns estudiosos, però que ho intenta és indiscutible.
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Els redactors delprojecte van trobar lainspiració als Alps i a lesmuntanyes Rocalloses
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Van escollir undiumenge, el 22 de marçdel 1931, per inauguraroficialment el tren
28 | Comarques Gironines | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 12 D’AGOST DEL 2018
a uns anys, parlar de Bescanó al’àrea urbana de Girona era sinò-nim de referir-se a qualitat de vida.El poble tenia piscina, pavelló i
camp de futbol quan molts municipis dedimensions similars havien de lluitar pertenir a punt els serveis més bàsics. Lesmales llengües explicaven, en els cerclesmés íntims, que això era perquè l’alcalded’aleshores, l’incombustible Xavier Soy,sempre estava a punt per treure al con-seller de torn alguna subvenció i tirar en-davant algun equipament que els altresni somiaven. Les bones connexions deSoy, juntament amb la seva condició du-rant anys de delegat de la Generalitat ales comarques gironines, el convertienen un dels pesos pesants dels conver-gents a la demarcació. Una condició queva anar alternant, al cap dels anys, ambcàrrecs a la Diputació i al Parlament deCatalunya. No és que tot fos plàcid niperfecte. Bescanó va haver de pagarpeatges, com formar part del traçat deles línies d’alta tensió. I a l’alcalde se liadjudicava un rol de dur negociador, untarannà totalitari i una manera de fer ex-cessivament personal. Però tot s’acaba,i Xavier Soy va tancar cicle el 2015. Aixídoncs, en aquest mandat Bescanó hahagut d’afrontar l’era post-Soy, un pe-ríode comandat pel seu successor, PereLluís Garcia, que també va ser capaç derevalidar la majoria absoluta. Tot i queper un marge mínim, de només 24 votsper sobre d’ERC.
Què en diu, de tot plegat, Soy? No gai-re res per la seva condició d’exalcalde.“Mai vaig voler valorar els alcaldes ante-riors a mi, i tampoc ho faré amb els quevindran després, perquè penso que tot-hom ho ha fet tan bé com ha sabut enel moment en què li ha tocat decidir.” Apartir d’aquí, poques valoracions, per-què, recorda, és amic de Garcia i no seriaimparcial. Això sí: assegura que la quali-
FDavid BruguéBESCANÓ
tat de vida que es va aconseguir llavorsencara es manté, i que només cal donaruna ullada a la nova piscina municipal.
I és així com, en aquests tres anys i es-caig de mandat, el municipi s’ha debatutentre la renovació i la continuïtat del so-yisme, depenent de l’interlocutor. Els re-trets d’ERC, en aquest sentit, són clars:la manera de fer al govern no ha canviat
tot i que les cares siguin unes altres, ihan fet d’una majoria absoluta basada en“un empat tècnic” una majoria per fer idesfer en què l’oposició ha comptat poc.La visió que en té el govern està, evident-ment, als antípodes: un continuisme pelque fa a un model de poble basat en laqualitat de vida, però amb noves mane-res de fer i amb rostres inèdits en la polí-
tica municipal.Les discrepàncies s’han donat tant en
la forma com en el fons. No tant perquèel desacord fos important sinó per la ma-nera de fer. Per exemple: els dos grupssón sobiranistes i van estar d’acord a de-dicar un espai públic al referèndum del’1-O. Però els d’ERC no van acudir a lainauguració, perquè, diuen, se’n van as-
AJUNTAMENT · La marxade Xavier Soy després de28 anys a l’alcaldia haobert un nou cicle en lapolítica de BescanóBIPARTIT · El PDeCAT hamantingut el govern ambmajoria absoluta, amb tansols 24 vots per sobre d’ERC
L’era post-Soy
Trànsit desviat per les obres de la Pilastra, amb el municipi de Bescanó al fons, aquesta setmana ■ MANEL LLADÓ
L’ANÀLISI. BESCANÓ
| Comarques Gironines | 29EL PUNT AVUIDIUMENGE, 12 D’AGOST DEL 2018
sabentar quan la van veure anunciada,i acusen el govern de deslleialtat. L’alcal-de, però, manté que no va ser així, quese’ls va convidar a l’acte institucionalcom a qualsevol altra entitat o partit,i que, en el fons, el que els republicansvolien era guanyar protagonisme.
Si la forma no ha teixit complicitats–tot i que uns i altres admeten que eltracte personal és molt bo–, hi ha haguttemes en què el fons també ha generatdesavinences. Bescanó ha hagut d’afron-tar, durant aquest mandat, dues gransobres: la nova carretera a la Pilastra i larenovació de la piscina.
De la primera, poca cosa a dir, perquèno ha anat a càrrec del consistori i elstreballs s’han dut a terme de nit per mi-nimitzar l’impacte sobre la població, toti que el ritme no ha estat el que caldriani la data de finalització serà la que esva anunciar. Però la segona sí que depèndirectament de les arques municipals.I aquí és on hi ha la discrepància. Unaobra absolutament necessària segons el
govern i magnificent segons l’oposició.El municipi sempre ha pogut presumirde tenir unes finances bastant saneja-des. I possiblement per això s’ha fet unequipament que dobla la làmina d’aiguaprèvia, refà la zona de gespa i afegeixserveis. Un projecte que uns i altres ve-uen necessari, però el fons és la prioritat.
“Era un equipament vell, de gairebé 30anys, on calia fer reparacions contínua-ment. Han acabat les obres i hem gua-nyat més de 2.200 abonats”, revela l’al-calde, que admet que és l’obra de la qualse sent més orgullós. Per Vinyoles, però,es tracta d’una despesa excessiva ambun cost massa important que amaga de-ficiències en temes socials, com l’adqui-
sició de pisos socials i la resolució delsproblemes que apareixen quant a emer-gència habitacional. A banda de gransobres, l’aposta pel teatre com un delsgrans pols culturals s’ha mantingut. Unsi altres coincideixen a dir que és un equi-pament de primer ordre, però mentreque per l’alcalde és una aposta política ide municipi que té un gran retorn per alpoble –com en el cas dels restaurants–,els republicans es pregunten si no estracta més d’un teatre d’àrea urbana queté poc impacte en els bescanonins.
Tema a banda és la frustrada passa-rel·la sobre el Ter cap a Sant Gregori. PerERC, va ser una promesa purament elec-toralista, mentre que el PDeCAT recordaque el 155 de l’Estat va paralitzar les aju-des i que encara no ha acabat el mandatper, almenys, desencallar el projecte.
Aquesta és la visió dels grups políticsactuals. Però les entitats, en general, esmostren satisfetes amb la política muni-cipal. Francesc Lanzas, del Club Patinat-ge Bescanó, assegura que el tracte ambel consistori és molt correcte, però la crí-tica no ve tant pel que fa a la gestió sinóa la situació. Bescanó és un municipi queha crescut bastant en els darrers anys ialguns equipaments esportius ara fancurt. És el que els passa als esportistesdel club, que ja voregen la setantena, ique han de compartir espai amb els ju-gadors de bàsquet. Per això, reclama laconstrucció d’una nova pista que puguidonar sortida a les necessitats que hi ha.
Altres entitats amb què ha contactataquest diari són més crítiques, però novolen fer públiques les seves queixes jus-tament perquè es tracta d’un poble dedimensions petites. Amb tot, demana-rien més suport econòmic i llibertat d’ac-ció. Per la seva banda, la presidenta del’Associació de Comerciants, Maria Àn-gels Vilaplana, valora de manera positivael fet que les obres de la Pilastra es du-guin a terme de nit: “Si ho hem notat haestat més com a veïns, per la fressa dematinada, però en clau comercial la inci-dència ha estat nul·la”, afirma Vilaplana,que recorda les complicacions que hi vahaver quan es van fer les obres de l’N-141pel mig del poble.
Quan falten nou mesos per a les elec-cions municipals, el PDeCAT i ERC ja te-nen clars els candidats: tant Garcia comVinyoles repetiran. El dubte és si aquestany s’hi presentarà la CUP. Fonts delpartit anticapitalista han explicat quedesprés de l’estiu es prendrà la decisiósobre si hi concorreran. ■
“Soy és un referent i li tincun respecte enorme. El pasde regidor a alcalde ésimportant, i més quan el teupredecessor és una personaamb el seu bagatge”
Pere Lluís GarciaAlcalde de Bescanó (PDeCAT)
“Els tres primers anyshi ha hagut inactivitat i aras’intenten fer moltes cosesper tapar el mandat.L’ampliació de la piscinan’és un exemple: una obrafaraònica que oblida lesnecessitats del poble i queés pur maquillatge”
Xavier VinyolesPortaveu d’ERC
“Amb el mèrit de molts,vam aconseguir que Bescanóno fos un municipi dormitori,sinó que hi hagués ambientde poble. Això es manté avuii les expectatives sóntremendament positives”
Xavier SoyExalcalde de Bescanó
“Necessitem un nouespai esportiu, perquèel club creix i cal poderentrenar-se com cal”
Francesc LanzasPresident del Club Patinatge Bescanó
“Les obres de la Pilastrano han tingut cap efecteen clau comercial”
M. Àngels VilaplanaPresidenta de l’Associació deComerciants
Les frases2007 2011 2015
11R E G I D O R S
CiU6
ERC5
CiU6
EB-AM5
CiU7
EPB-AM4
11R E G I D O R S
11R E G I D O R S
Pere Lluís GarciaAlcaldeEnginyer tècnic industrial,va entrar a l’Ajuntamentel mandat del 2011 com aregidor de l’últim governde Xavier Soy. Quan Soyva marxar, el va substituircom a cap de llista de CiU.També és membre delConsell Comarcal del Gi-ronès. Proper cap de llistapel PDeCAT.
Xavier SoyExalcaldeUn dels noms històricsdels convergents a les co-marques gironines. Va seralcalde de Bescanó durant28 anys i en aquest tempstambé va ocupar diversoscàrrecs com ara delegat dela Generalitat a Girona, di-putat al Parlament de Ca-talunya i vicepresident dela Diputació de Girona.
Xavier VinyolesPortaveu d’ERCÉs professor associat a laUniversitat de Girona i ar-quitecte tècnic. Va entraral consistori en aquestmandat com a número 2dels republicans. Desprésde la dimissió de MoisèsOrtega, ha fet de portaveu.També està al Consell Co-marcal del Gironès. Can-didat d’ERC.
Els protagonistes
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
La forma no ha teixitcomplicitats entre els grups,però també hi ha hagutdiscrepàncies sobre el fons
Diumenge, 19 d’agostCELRÀ
Dissabte, 18 d’agostCALDES DE MALAVELLA
ELS PROPERSPOBLES
EL PUNT AVUIDISSABTE, 11 D’AGOST DEL 201828 | Comarques Gironines |
Miquel TornsSANT HILARI SACALM
er política vol dir prioritzar i aSant Hilari Sacalm les prioritatspassen pel medi ambient. Concep-tes com ara “bosc terapèutic”,
“control biològic de plagues” o “hotelsd’insectes”, que a molts dels lectors elspot semblar una collonada, l’equip de go-vern els utilitza amb una familiaritat i unconvenciment admirables.
Jordi Rotllan, el responsable de MediAmbient d’un consistori controlat ambmajoria justa però absoluta pel PIG (Par-tit Independent de les Guilleries), ens co-menta que l’actuació mediambiental del’Ajuntament es basa en dues potes: perun costat la jardineria i per l’altre la Cà-tedra de l’Aigua, una càtedra impulsadaconjuntament amb les universitats deVic i Girona que volen que tingui més re-percussió en el territori. Pel que fa a lajardineria, s’estan impulsant nous con-ceptes de poda menys agressius, s’ha dei-xat de banda el glifosat per al controld’herbes i s’ha posat en marxa el controlbiològic de plagues a base d’alliberar in-sectes, una actuació que ha rebut el reco-neixement del “banc de bones pràcti-ques”. “Ens està funcionant molt bé i lesplagues, tot i que apareixen, duren moltpoc i són menys agressives. Hem cons-truït hotels i refugis per als insectes, queno és cap altra cosa que un lloc on es pu-guin refugiar els mesos d’hivern. Són sis-temes que ja fa anys que s’utilitzen enmolts països europeus. També estem tre-ballant per portar ocells al centre del po-ble per potenciar la biodiversitat. A ban-da de coloms i pardals, les altres espèciestenien tendència a fugir del nucli urbà.”Però la reintroducció d’animals no s’aca-ba aquí, ja que estan potenciant la pre-sència dels esquirols en els parcs urbans,per fer-los visibles. No hi ha dubte que a
F
Sant Hilari miren cap al nord.Però no tothom ho té tan clar. Per a
Albert Santaugini (un cognom curiósque sembla originari de Santa Eugèniade Berga), cap de l’oposició i membre delPDeCAT, que no va ser alcalde per pocmés de seixanta vots, arribarà un mo-ment que a Sant Hilari no veuran el sol“perquè ara la política consisteix en nopodar els arbres”. Creu que les prioritatshaurien d’anar per un altre costat i do-nar més relleu a la promoció econòmica.Pensa que es dedica massa temps i di-ners a fer estudis de tota mena que noserviran per a res i acabaran en un ca-laix.
Joan Ramón Veciana, alcalde de SantHilari, justifica totes aquestes actua-cions per la necessitat de replantejar-sela idea de poble. “Ens vam adonar que elpoble estava molt encallat, especialmentpel que feia al turisme, i que calia replan-tejar-ho tot plegat. Estem treballant ambuna marca de poble que al setembre jaestarà definida. Imatge gràfica, eslògan i
actuacions urbanístiques. Això ho hempogut fer gràcies a uns ingressos sobre-vinguts. Estem molt il·lusionats de poderdestinar 400.000 euros a definir el pro-jecte global de poble. Ho estem explicant.Creiem que el poble té uns atributs demolt bon vendre.”
L’època daurada del turisme a Sant
Hilari se situa entre finals del segle XIX ila Guerra Civil. Després ha anat fent laviu-viu amb un turisme familiar especial-ment de cap de setmana.
“El que jo no entenc –comenta JaumeFàbregas, jubilat, home de teatre i acti-vista cultural– és que en un poble que volmantenir el turisme viu els dissabtes totel comerç estigui tancat, exceptuant els
xinesos i els pakistanesos.” L’eix trans-versal va despertar una gran expectació,però pocs s’imaginaven que aquesta car-retera facilitaria la sortida del poble i dei-xaria els grans centres comercials de Vici Girona a poc més de vint minuts. “Elconcepte de comerç ha canviat –assegu-ra Veciana–, s’ha desplaçat fora del nucliantic. Cal que aquest sigui atractiu per-què la gent hi torni i de passada compri, iaixò passa per actuacions urbanístiquesque el revitalitzin.”
Santaugini, que a banda de polític éscarnisser i vicepresident de l’Associaciódel Via Crucis, assegura que fa 25 anys hihavia un teixit comercial espectacular, jaque la gent havia de comprar aquí. “Lesdinàmiques han anat canviant i els ajun-taments no hem sabut estar a l’altura, ien això m’hi incloc jo en el meu tempsd’alcalde.” Creu que si el comerç tancaels dissabtes és perquè no hi ha atractiusper mantenir-lo obert i que, a banda delcomerç d’alimentació, el sector es trobaen declivi. Critica l’actual consistori de
ENTORN PRIVILEGIAT ·El futur de Sant Hilari passaper la integració a l’entorn iun projecte de poble clar,segons l’equip de governESTUDIS L’oposició creuque el poble s’està apagant ique es destinen massarecursos a estudis inútils
Sant Hilari veu futur enel verd de les Guilleries
La roureda de serra d’Heures, un bosc integrat en la xarxa de boscos terapèutics i que vol ser un nou reclam per visitar el poble ■ EL PUNT
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Arbres “Arribarà un momentque no veurem el sol, ja que arala política consisteix en nopodar els arbres”
L’ANÀLISI. SANT HILARI SACALM
| Comarques Gironines | 29EL PUNT AVUIDISSABTE, 11 D’AGOST DEL 2018
no solament no fer res, sinó de posar palsa les rodes als comerciants en temes comara la recollida d’escombraries, que, tot ique reconeix que les coses han d’anarper aquí, s’ha fet de manera improvisa-da. Jordi Rotllan manifesta una opinióabsolutament contrària, ja que asseguraque s’ha passat del 28 al 72% de reciclat-ge i que la majoria de la gent hi participa.
Jordi Moragues, responsable de Turis-me, creu que el sector pot tornar a serimportant però s’ha de replantejar. “Elnombre de visitants s’ha estancat i tam-poc tenim una imatge de marca clara.Creiem que l’entorn ha de ser el reclam imolt especialment les Guilleries. No po-dem tornar al passat, cal mirar cap al fu-tur i pensar en el que podem oferir, ambles possibilitats de l’ecoturisme, del sen-derisme, de la BTT o el ciclisme de carre-tera, que està en fort augment; en fi, totallò que vagi lligat amb l’entorn privile-giat que tenim.” Donen molta importàn-cia a la fira de les Guilleries, que aquestany inclourà la d’en Serrallonga. D’altra
banda, Jaume Fàbregas ha teatralitzatuna part del passat amb la Taverna del’Aigua, s’està fent el catàleg de fonts,han construït algunes àrees de pícnic ihan tirat endavant, amb la Diputació, elpropietari i l’associació Selvans, el boscterapèutic de la roureda de serra d’Heu-res, un nou producte turístic que pot do-
nar valor afegit a l’oferta. Sant Hilari vaser un dels impulsors de la xarxa de bos-cos terapèutics, set en aquests mo-ments, tots a la demarcació gironina.
Però no només de medi ambient viuun ajuntament. L’economia mana i lagent del PIG ha passat uns anys ambpressupostos austers per redreçar les fi-nances locals. “Hem aconseguit reduir el
deute –assenyala Veciana–, del 104 al56%, i hem passat de pagar els proveï-dors al cap de set mesos a fer-ho en unmàxim de 40 dies. Pagàvem 800.000 eu-ros d’interessos anuals i ens vam trobaramb 900.000 euros de factures per pa-gar al calaix. Redreçar tot això, amb unpressupost de 5.800.000 euros, no ha es-tat fàcil i calculem que acabarem el man-dat amb un deute per sota del 50%.” Esmostra satisfet de la gestió econòmica icreu que el tema industrial és el més difí-cil, ja que costa crear llocs de treball ambla competència de Vic o Girona a la vora.
Santaugini veu un poble molt apagat,mentre que Fàbregas creu que s’estanfent moltes activitats i destaca l’èxit del’Embruix, un espectacle dirigit per unantic membre de La Fura dels Baus queal mes de juliol ha aplegat 400 i 700 per-sones en dues tongades. Fàbregas no volmarxar sense reivindicar una vegadamés una estàtua per en Jaumet, “un per-sonatge entranyable que forma part delnostre patrimoni”.
Les frases
“El que jo no entenc és queen un poble que vol mantenirel turisme viu els dissabtestot el comerç estigui tancat,fins i tot els mesos d’estiu,exceptuant els xinesos i elspakistanesos”Jaume FàbregasJUBILAT I HOME DE TEATRE
“Hem passat de pagar elsproveïdors al cap de setmesos a fer-ho en 40 dies i eldeute municipal l’hem baixatdel 104 al 56%. Redreçar totaixò no ha estat fàcil.Acabarem el mandat amb undeute per sota del 50%”Joan Ramon VecianaALCALDE
“Crec que es dedica massatemps i diners a fer estudis detota mena que no serviranper a res i acabaran en uncalaix”Albert SantauginiCAP DE L’OPOSICIÓ
“L’actuació mediambientalde l’Ajuntament es basa endues potes: per un costat lajardineria i per l’altre laCàtedra de l’Aigua”Jordi RotllantREGIDOR DE MEDI AMBIENT
“Creiem que l’entorn ha deser el reclam, i moltespecialment les Guilleries.No podem tornar al passat,cal mirar cap al futur i pensaren el que podem oferir”Jordi MoragasREGIDOR DE TURISME
2007 2011 2015
13R E G I D O R S
CiU6
ERC-AM5
PIG-EPM2
PIG-E4 PIG IdSELVA
7
13R E G I D O R S
13R E G I D O R S
CiU6
CiU6
ERC-AM3
Joan R. VecianaAlcaldeAcabats els estudisd’enginyeria industrial,va decidir traslladar-sea Sant Hilari perseguintles seves arrels. En ex-cedència de Can Bruga-rola, el cap de llista delPIG assegura que el co-di ètic del partit no elspermet tenir càrrecs endues administracionsdiferents i posa el llistódel seu mandat en elsvuit anys. De momentté previst tornar-se apresentar.
Jaume FàbregasActivista culturalÉs l’home que no fallamai, que sempre que elnecessites el tens. Anticdissenyador d’una em-presa d’autocars, estàactualment jubilat. Hadedicat gran part de laseva vida al teatre ama-teur, com a actor, direc-tor i el que convingués.És un enamorat de la fi-gura d’en Jaumet, alqual considera un per-sonatge molt més “nos-tre” que alguns gene-rals i bandolers.
Jordi MoragasRegidor de TurismeDiplomat en fisioterà-pia, exerceix la profes-sió al centre de rehabili-tació situat al CAP deSant Hilari, on la gentno es talla per anar-lo atrobar i parlar de cosesde l’Ajuntament. És l’en-carregat d’aclarir quinmodel de turisme volenper al futur després queles dades d’un sectorque havia estat capda-vanter mostrin un es-tancament preocupanten els darrers anys.
Albert SantauginiCap de l’oposicióÉs carnisser, vicepresi-dent de l’Associació ViaCrucis i cap de l’oposi-ció per culpa d’una sei-xantena de vots. Sensedemanar-ho es va tro-bar a l’alcaldia el 2013arran de la detenció deRobert Fauria pel casManga. Creu que la se-va etapa a la política jas’ha acabat. Es mostradolgut pel tancamentdel Villaret, discotecaemblemàtica a la co-marca.
Jordi RotllantRegidor de Medi AmbientAquest arquitecte tèc-nic carrega a les espat-lles tota una sèrie deprojectes innovadorsrelacionats amb el mediambient amb què SantHilari vol convertir-seen una població de refe-rència en un futur. L’èxitde les jornades de laCàtedra de l’Aigua cen-trades en les Guilleries iamb 80 municipis parti-cipants, demostren quepotser no van del totdesencaminats.
Els protagonistes
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Turisme “El nombre devisitants s’ha estancat i demoment tampoc tenim unaimatge de marca clara”
Dissabte, 18 d’agostCALDES MALAVELLA
Diumenge, 12 d’agostBESCANÓ
ELS PROPERSPOBLES
JORDI ALTESA
@jAltesa
«A mi delsatemptats sempre
m’inquieta unapregunta (com aripollès, no com aperiodista perquè
no he seguit eltema): si ets de
Ripoll i planegesatemptar a
Barcelona, Sitges,Lloret, París... perquè poses el pisfranc a les Cases
d’Alcanar? Per quètrien aquest lloc??»
GERARD
@GSugranyes
«Pel que veig, ésmés fàcil que et
toqui un númeropremiat de LaGrossa que un
bitllet de Ryanairpremiat amb poder
volar»
JOAQUIM BOSCH GRAU
@JoaquimBoschGra
«El cas dels màstersmostra un cop més
l’estrany delsaforaments. Per fets
similars unsciutadans són jutjats
en el tribunalordinari que toca aqualsevol persona,però els polítics són
enjudiciats entribunals especials.
Quan acabaremamb aquestsaforaments?
AL TWITTER
Els Bombers d’Arbúcies van rescatar, dijous a la tarda, un poltre de gran mida que havia caigut en una bassa d’uns dos me-tres de profunditat a la finca privada Mas Solei. Segons van informar ahir els Bombers, l’avís sobre la caiguda de l’animal elvan rebre cap a tres quarts de vuit del vespre i fins al lloc s’hi va desplaçar una dotació. En veure la dificultat per treure l’ani-mal del clot, el propietari va avisar una retroexcavadora, que va arribar al mas a un quart de deu de la nit. Finalment i ambl’ajuda dels Bombers, es va poder alliberar el poltre cap a dos quarts d’onze de la nit.
Rescaten un poltre que havia caigut en una bassa a Arbúcies
BOMBERS ARBÚCIES
LA FOTO DEL DIA
LA FINESTRA
La Dos
Diari de GironaDISSABTE, 11 D’AGOST DE 20182
INFERMERIALA VIA VERDA DEL FERRO I DEL CAR-BÓ, APTA PER A PERSONES CEGUES
Fa pocs dies, Diari de Girona
informava que a Girona ciutat
s’havia posat en marxa una via verda
adaptada per a persones cegues, en
concret el tram gironí entre la plaça
dels Països Catalans i el Parc Científic.
Doncs bé, aquesta setmana, el Consorci
de les Vies Verdes informa a través de
les seves xarxes socials que també n’es-
tà adaptant una altra, la de la ruta del
Ferro i del Carbó, que passa pel Ripo-
llès. Per això, hi col·loquen un sòcol-
guia per poder seguir la ruta amb el
bastó.
GASTRONOMIAUNA DE LES MILLORS PIZZERIESDE LA CIUTAT DE LONDRES UTILITZAPERNIL DE GIRONA
Made of Dough és una de les mi-
llors pizzeries de Londres. Situa-
da al districte de Brixton, al sud de la
capital britànica, aquesta pizzeria asse-
gura que un dels seus secrets és la fer-
mentació de llarga durada de la massa
que utilitzen. No obstant això, també
destaquen l'ús d'ingredients, entre els
quals citen el pernil serrà procedent de
Girona o l'oli de tòfona blanca. Dife-
rents guies gastronòmiques i articles
sobre restaurants econòmics de Lon-
dres citen aquesta pizzeria, que en els
darrers anys ha obtingut diversos guar-
dons, entre aquests el primer premi del
London Pizza Festival.
L’EMPORDAIOGA PER CONNECTAR AMB LANATURA O SWING, ENTRE VINYES
Els cellers DO Empordà ofereixen
aquest estiu originals propostes
per apropar-te a les vinyes i conèixer el
món de l’elaboració del vi, des de les
vinyes fins al celler. Aquest mes es pot
practicar, per exemple, a les Bodegues
Mas Vida de Cistella, ioga entre vinyes
per començar el dia connectat amb la
natura. Les propostes musicals també
són molt variades i s’ofereixen des de
swing a rumba o indie. I una altra
proposta: els cellers Espelt, Empordàlia
i La Vinyeta t’ofereixen la possibilitat de
veremar amb tota la família.
ELSUBCONSCIENT
Judit Pujadó
LLETRES
osep Pla afirmava que elcatalà és més sentimentalque sensible. Ho explica aFer-se totes les il·lusions
possibles i altres notes disperses, el lli-bre bastit per Francesc Montero apartir d’un material que no hauriasuperat la censura del seu temps. Araels llibres ja no tenen importància,per això es persegueixen tuitaires,cantants i polítics. Que siguem senti-mentals, però, no constitueix cap elo-gi, i no és tampoc l’únic adjectiu queens dedica l’escriptor, ni el més bri-llant. «La malaltia catalana es trobaen el subconscient del país» –escriu. Iel subconscient és allò que es va pas-tant amb la memòria de dies, de me-sos i d’anys. Un fang de submissió.«La diferència de volum demogràfic iel paral·lelisme catòlic ha fet que Ca-talunya hagi viscut sotmesa a Espa -nya durant segles». Suposo que la re-ferència a la religió compartida ve pelfet que Irlanda es va mantenir catòli-ca enfront de l’Anglaterra anglicana.Irlanda va assolir la independència.Pel camí hi va deixar la llengua.
Potser no m’escapo del sentimen-talisme general, però diria que l’hetransmutat en indignació. Reconecque em posa de molt mala gaita queestiguem discutint si el -A, en elsactes de commemoració dels atemp-tats, vindrà o no el Borbó. I que notinguem damunt la taula un pla per-què hi hagi també el Govern catalàque va combatre els gihadistes, i elmajor dels mossos, assetjat per la in-justícia espanyola.
L’important són les víctimes. Il’important també és la dignitat. Per-què en tot això de l’atemptat hi haencara molts misteris per resoldre.Hi va haver un imam que van deixarcampar per casa nostra, per entre eljovent. El govern que va donar lacara hi hauria de ser. Més que res perles víctimes i per fer-se respectar i,naturalment, perquè això no torni apassar.
J
jamargant - 13/08/2018 08:55 - 79.147.189.105
| Apunts | 55EL PUNT AVUIDIUMENGE, 12 D’AGOST DEL 2018
BordilsMargarita Moret Pou. Va morirahir, dissabte, a l’edat de 76 anys. Viviaal municipi de Bordils. Casada amb Jau-me Mas Perich i deixa dos fills. La ceri-mònia exequial se celebrarà avui, di-umenge, dia 12 d’agost, a les 10 del ma-tí, a l’església parroquial de Sant Estevede Bordils.
DarniusTeresa Puigmal Alsina. Va morirahir, dissabte, a l’edat de 100 anys. Eranatural del municipi de Maçanet de Ca-brenys i vivia a Darnius. Vídua de Ra-mon Gibrat Pagès i deixa dos fills. La ce-rimònia exequial se celebrarà avui, di-umenge, dia 12 d’agost, a 2/4 d’1 delmigdia, a l’església parroquial de Darni-us.
GironaXavier Gasull Font. Va morirabans-d’ahir a l’edat de 60 anys. Vivia aGirona. La cerimònia exequial se cele-brarà demà, dilluns, dia 13 d’agost, a les12 del migdia, a l’oratori del tanatori deGirona.Alfons Mulero Hernández. Vamorir abans-d’ahir a l’edat de 61 anys.Vivia a Girona. Casat amb M. Àngels Far-rés Barret i deixa una filla. La cerimòniaexequial se celebrarà demà, dilluns, dia13 d’agost, a 2/4 de 10 del matí, a l’ora-tori del tanatori de Salt.
LlagosteraLeonor Malagón Pulido. Va mo-rir ahir a l’edat de 67 anys. Vivia a Lla-gostera. Vídua de Francisco Incognito
Cordoba i deixa tres fills. La cerimòniaexequial se celebrarà demà, dilluns, dia13 d’agost, a les 10 del matí, a l’esglésiaparroquial de Llagostera.
OlotTeológico Amor Carrascosa. Vamorir ahir a l’edat de 81 anys. Era natu-ral d’Arguisuelas (Cuenca) i vivia a Olot.Vidu d’Antonia Herrero Merino i deixados fills. La cerimònia exequial se cele-brarà demà, dilluns, dia 13 d’agost, a 2/4d’11 del matí, a la capella del cementirimunicipal d’Olot.Josefa Muñoz Luque. Va morirahir a l’edat de 93 anys. Era naturald’Archidona (Màlaga) i vivia a Olot. Lacerimònia exequial se celebrarà avui, di-umenge, a les 12 del migdia, a la capelladel cementiri municipal d’Olot.
Sant Feliu de GuíxolsAsunció Clara Ramon. Va morirahir, dissabte, a l’edat de 70 anys. Eranatural de Castell-Platja d’Aro i vivia aSant Feliu de Guíxols. Casada amb JoanBigas Posas i deixa dos fills. La cerimò-nia exequial se celebrarà demà, dilluns,dia 13 d’agost, a les 10 del matí, a l’ora-tori del tanatori de Sant Feliu de Guí-xols.
TerradellesMercè Vehí Joé. Va morir ahir, dis-sabte, a l’edat de 83 anys. Vivia a Terra-delles. Vídua de Joan Ros Rius i deixatres fills. La cerimònia exequial se cele-brarà demà, dilluns, dia 13 d’agost, a les12 del migdia, a l’església parroquial deTerradelles.
Les necrològiques
La seva esposa, Montserrat; els seus fi lls, nets i besneta ho fan saber a llurs amics i coneguts.
La cerimònia se celebrà en la intimitat familiar el dia 9 d’agost.
Preguem que el tingueu present en el vostre record.
Va morir a Barcelona, a l’edat de 90 anys, el dia 7 d’agost del 2018.
Cardiòleg
Dr. Antoni Tomàs i Bonell
✝
Els seus pares, Rogeli i Maria; germans, Mercè i Ramon;
nebots, Pol i Clara, Adrià i Non; cunyats, Josep i María José,
i tota la família participen a les seves amistats tan sensible pèrdua.
La cerimònia se celebrarà demà, dilluns, 13 d’agost, a les 12.00 hores,
a la sala de cerimònies del tanatori de Girona (crta. de Sant Feliu, 36).
Sala de vetlla: avui, diumenge, 12 d’agost, de 17.00 a 21.00 hores,
al mateix tanatori.
Ens va deixar el dia 10 d’agost del 2018, a l’edat de 60 anys.
E.P.D.
Xavier Gasull Font✝
Girona, 12 d’agost del 2018
El seu espòs, Jaume Mas; fi lls, Ramon i Narcís;
fi lles polítiques, Isabel i Anna; nets, Roger, Biel i Irina
participen a les seves amistats i coneguts tan sentida pèrdua.
La cerimònia religiosa se celebrarà avui, dia 12, a les 10 del matí,
a la parròquia de Sant Esteve de Bordils.
Va morir cristianament el dia 11 d’agost del 2018,
a l’edat de 76 anys, havent rebut els Sants Sagraments
i la Benedicció Apostòlica.
Pregueu Déu per
A.C.S.
Margarita Moret Pou
✝
Bordils, 12 d’agost del 2018
ConvocatòriesDIVERSOS� Girona. Beca Joaquim Franch.El Consell Municipal d’Educacióde Girona presenta la 18a convo-catòria de la Beca JoaquimFranch, amb l’objectiu de pro-moure i incentivar el desenvolu-pament de projectes i iniciativesque fomentin la cohesió social i elcompromís educatiu amb la ciu-tat de Girona. La beca la podensol·licitar els centres educatius nouniversitaris, les entitats o asso-ciacions amb finalitat educativa,esportiva, social o cultural, i elscol·lectius o grups, especialmentde joves vinculats a la universitato al lleure. La dotació de la becaés de 6.000 € i la publicació i di-vulgació del projecte. El terminide presentació de la sol·licitud idel projecte finalitzarà el 28 desetembre del 2018, i el termini depresentació de la memòria de tre-ball i la justificació de les despe-ses el 13 de setembre del 2019.Tota la informació referent a laconvocatòria de la beca i les ba-ses la podeu consultar a www.gi-rona.cat/becajoaquimfranch.� Olot. Beca Oriol de Bolòs deCiències Naturals 2018. Aquestabeca es destina a treballs de re-cerca i divulgació en tots elscamps relacionats amb el medinatural sempre que l’àmbit d’es-tudi se situï dins la comarca de laGarrotxa. La beca està dotadaamb 4.500 € i el seu import es fa-rà en efectiu. Els candidats hau-ran de trametre a la Secretaria dela Beca (Museu dels Volcans; Av/Santa Coloma, 47, 17800 Olot) ladocumentació següent: 1- Dadespersonals i CV. 2- Projecte detallatdel treball, en què farà constar els
objectius que es proposen, la me-todologia, els mitjans que es pen-sa emprar, el pressupost o previ-sió de despeses i el calendari pre-vist. 3- Tota la documentació ad-dicional que els aspirants creguinconvenient. El termini de presen-tació de la documentació és el 30de setembre del 2018 a la Secre-taria de la Beca. Més informació [email protected], al 972272777 oa www.olotcultura.cat.� Platja d’Aro. 7è Premi Jordi Co-mas de Recerca Local 2018. Ésun guardó al millor projecte inèditd’investigació per realitzar un tre-ball de recerca sobre Castell-Plat-ja d’Aro i S’Agaró en tots els seusàmbits (geografia, història, eco-nomia, turisme, aspectes socials,esport, cultura, medi ambient...).Es pot participar individualment ocol·lectivament. El treball hauràde tenir una extensió mínima de100 pàgines, i la documentacióque s’ha de fer arribar és un currí-culum (màxim 4 pàgines) i el pro-jecte de treball (objectius, meto-dologia, pla de treball, fonts d’in-formació i bibliografia) amb unmàxim de 10 pàgines. La dotaciódel guardó és de 4.500 € i per a lapresentació del projecte cal lliurarun CD o DVD amb tota la docu-mentació en un processador detextos, i quatre còpies en paper eldia 31 d’octubre del 2018 (10-13 hi 16-20.30 h), presencialment ovia missatgeria amb registre desortida 31 d’octubre, a la Bibliote-ca Mercè Rodoreda (Av/ de Fa-nals, 13, 17250 Platja d’Aro). Mésinformació a [email protected] o a www.biblioteca.platja-daro.com.� Vic. IV Premi Francesca Bartri-na. Aquesta convocatòria premiael millor treball de final de grau
(TFG) en estudis de gènere, dequalsevol disciplina acadèmica ielaborat en qualsevol universitatcatalana. El premi està dotat amb1.000 € i hi poden participar estu-diants que hagin presentat el seuTFG durant el curs lectiu2017/2018 i que tinguin una notamínima d’excel·lent (9). Per tal degarantir l’anonimat, en els treballsno ha de constar el nom de l’au-tor/a. Hauran de ser enviats enformat PDF a l’adreç[email protected], així mateix s’had’enviar un sobre amb el títol deltreball i les dades dels autors/esa: CEIG, Carrer Perot de Rocagui-narda 17, 08500, Vic. El terminid’entrega dels treballs és el 25 desetembre del 2018. Més informa-ció a www.mon.uvic/ceig.
FOTOGRAFIA� Girona. 1r Concurs FotogràficInstagram Què li passa al cli-ma?. La diputació de Girona haposat en marxa aquest concurs elqual consisteix a publicar a la xar-xa Instagram, fotografies amb lesetiquetes #ECTAdapt i #nom delmunicipi on s’hagi pres la fotogra-fia, que tinguin com a motiu elcanvi climàtic a l’Espai CatalàTransfronterer (comarques de Gi-rona i departament dels PirineusOrientals). El concurs serà vigentdurant tot aquest any 2018, i estàdividit en quatre períodes quecorresponen a les estacions del’any: Hivern (de l’1 de gener al 31de març); primavera (de l’1 d’abrilal 30 de juny); estiu (de l’1 de juliolal 30 de setembre); i tardor (de l’1d’octubre al 31 de desembre). Eljurat escollirà les 3 millors foto-grafies de cada estació de l’any,per tant hi haurà 3 premis per acada estació. Per a més informa-ció adreceu-vos al departament
de comunicació de la Diputacióde Girona amb el correu [email protected] o al 972185038.� Hostalric. XVI edició del con-curs fotogràfic d’Hostalric. Latemàtica d’aquest concurs foto-gràfic inclou qualsevol aspecte re-lacionat amb el patrimoni arqui-tectònic, natural i cultural de la vi-la d’Hostalric. Cada participantpodrà lliurar un màxim de 3 foto-grafies, muntades en suport rígidde cartolina o paspartú de 30x40cm. També s’ha de presentar ensuport digital en un CD. Al dors decada fotografia ha de constar el tí-tol de l’obra, i les dades de l’autor.Es lliuraran 3 premis, el 1r serà de200 € i un trofeu, el 2n serà de150 € i un altre trofeu, i el 3r seràde 100 € i el trofeu. L’admissió deles fotografies és fins al 21 de se-tembre del 2018. Es pot presentartan físicament a les oficines del’Ajuntament d’Hostalric, com viacorreu postal al mateix Ajunta-ment (c/ Raval, 45, 17450, Hostal-ric), especificant clarament con-curs fotogràfic. Més informació [email protected].� Lloret de Mar. 2n concurs defotografia Dona Marinera. L’ob-jectiu és seleccionar una imatgede la "Dona Marinera" per il·lus-trar els díptics de la programacióanual de la 10a edició dels Dijousde l’Aurora. Pot participar qualse-vol persona física major de 16anys. S’admetrà una sola fotogra-fia per participant, on ha de figu-rar el nom de l’autor/a, i ha de te-nir caràcter inèdit. A la fotografiasolament hi pot aparèixer la "Do-na Marinera" des de qualsevol an-gle i punt de vista, sense cap per-sona. Les imatges s’enviaran enformat JPG amb una resolució mí-nima de 2 Mb i màxima de 5 Mb a
[email protected] especifi-cant com a assumpte "Concursfotogràfic - Els dijous de l’Aurora"fent constar el nom, cognom iadreça electrònica. El termini ésdel 15 de juliol al 15 d’agost del2018. Més informació al mateixcorreu o a www.aurorallo-ret.blogspot.com.� Torroella de Montgrí. VI Festivalde Fotografia Mirades. L’objectiués obrir un espai on els fotògrafspuguin mostrar els seus treballsdurant el mes d’abril del 2019. Po-den participar tots els fotògrafs,siguin afeccionats o professio-nals. Els treballs fotogràfics espresentaran amb temàtica lliure.Per participar-hi caldrà presentarun dossier que haurà d’incloure eltítol del treball fotogràfic; una re-flexió escrita de les imatges (mà-xim un full); la relació dels aspec-tes tècnics del treball (extensió iformats definitius de les fotos);una selecció de les imatges ques’exposaran (12 fotos en formatJPG i a baixa resolució); qualsevolaltre tipus de documentació quees consideri adient; nom del fotò-graf, adreça, telèfon i e-mail. Eldossier de presentació s’ha d’en-viar per e-mail, com a màxim, el15 d’octubre, a l’adreça electròni-ca [email protected]. Més in-formació a www.fototorroella.cato al 679794276.� Vallfogona de Ripollès. Concursde fotografia per Instagram.L’Ajuntament de Vallfogona de Ri-pollès convoca aquest concurs defotografia. Pot participar-hi tot-hom que ho vulgui i les fotografieshan de ser inèdites i de creaciópròpia. Per participar-hi cal pen-jar-les a Instagram abans del 20d’agost del 2018. Cada fotografiahaurà de portar un títol i el hash-
tag #instavallfu18. A més, els par-ticipants hauran de seguir l’Insta-gram @instavallfu i mencionar-loo etiquetar-lo. Cada persona po-drà publicar tantes fotos com vul-gui. Es poden presentar fotos re-lacionades amb Vallfogona i tam-bé de tema lliure. A cada foto pen-jada cal especificar a quina cate-goria participa posant el hashtag#temavallfogona o #temalliure.Més informació a l’Ajuntament deVallfogona o a www.vallfogo-na.cat.
LITERATURA� La Bisbal d’Empordà. II PremiEmpordà de Novel·la. Aquestpremi convocat per l’Ajuntamentde la Bisbal d’Empordà està dotatamb 2.000 € pel guanyador. Elstreballs han de ser inèdits, escritsen català, d’una extensió mínimade 200 pàgines, mecanografiats adoble espai, per una sola cara i noestar en procés d’edició ni podenhaver estat mai premiats en altresconcursos. Les obres es presenta-ran de manera anònima i han deser trameses per correu electrò-nic a l’adreça [email protected] seguint el pro-cediment següent: En l’apartatassumpte es farà constar el nomdel premi; en el cos del missatges’hi escriurà també el nom delpremi, el títol de l’obra i, si escau,el pseudònim de l’autor; l’originalque opti al premi s’adjuntarà aaquest missatge en format PDF, ifinalment en un altre documentadjunt, en format Word o PDF esfaran constar les dades de l’autor(nom, cognoms, adreça, codi pos-tal, localitat, telèfon i NIF). S’ad-metran totes les obres que arribinabans del dia 5 de gener del 2019.Més informació a l’Ajuntament dela Bisbal d’Empordà.
L’agenda
��������� ���������� ������������������������������������������������
���!�����"�������"��#���������$��������������%���%�����$�����������������������&��'�&" ��� ��&
()
*+,-./0121
345673589567957:48;<=74>484<5?@6756A85<5<7@<7<;@B5CD7EF67=GG5664CH5IJKLMNOPJPNQKRSTUKRVUKWSXUKSUKYJMZ[KSMKSTKRVYNMNK\JXNZLJT
]LSKVS_SNKNMV_YJPNQKJKTaLULJ_NKNKJTUKYSYX_SUKNKJUUVPNJZU
RSTKbVMUV_PN*cdefghijkle1mniopiqomp1r1opsnt
uvwxy z{|}~�~��� ��y�� �v���y��
��.���� mn1/�1��-��1/�1qomp
���
��
�����fj���
��������� ���������� ������������������������������������������������
���!�����"�������"��#���������$��������������%���%�����$�����������������������&��'�&" ��� ��&
()*)+,-.,/0,1)*2320
456789:;9<:=>?:@9A:;9;BC67:6:<9D:EB9D:E9F;9D:B:GBFB=9H?DI:
JKLMNOLPNLKNQLRSNQLRNTPNQLPNLUSTVWXLSLNKLPN
KXLTYZXL[STSWN\YQLQ] XWL_YQSVWXZabYWLcWSd
KKVdLMNOefgfhijabfkabglhfmnopaqfbgpras
gtakauvubtgkjhwuxyafgfaqiaqkpfaqopazaqfugbhai{VWQVTdSLPNLKNQLRSNQLRNTPNQLPNLUSTVWX
|VT}XWSQ~NLPNLKXL�S�YZXdS�LPNLUSTVWX��LXdZYXK~NWZLPNL~�QLPNL���L�YSK�~NZTNQLSLNW
�TVd�QLP]X~�KSXdS��L�XTZLPNLKNQL�YXKQLZTXWQSZNWL�NTLK��KZLJ~�VTP���iraseopayaqfhwh
�akihubwgk�gkhwuxyaiqwkufakuqhwfphiqy�hwwaqqusuiufhfupqhsuiufhfeqazpubfaiqaqf�byhkyq
ubfakbhwugbhiqyai���eaqf�wg�bhb�hf�aiq�ihbqyatgjabffakkufgkuhiyai�pkuqjayaih
�abakhiufhfya�hfhipb�heyubqyai��kg�awfayajuiigkhyaiaqluaqlakyaqya�ukgbhwgjh
ubtkhaqfkpwfpkaqfpk�qfuopaqubwipqulaq�opaaqf�yaqablgip�hbfai�gbqgkwum
JKLMNOLMMM��SNQ�NTPNQ�dXZLNQL�XLdTNXTLK]XW L¡��¢LSLQ] X�SXLTNWV�XZLNKL¡�£¡ejabfkaopa
NKLMNOLPNLKXLTYZXL[STSWN\YQ�LMMM��STSWN\YQ�dXZ�LNQZX�XLNWL_YWdSVWX~NWZLPNQLPNKL¡�£�m
¤hlgipbfhfyai�gbqgkwu¥haqfhfubfazkhkabpbjhfauvygjubuaiqygqrasq�akalufhk
yp�iuwufhfqy�ubtgkjhwuxu�akjuiigkhk¦baihzaqfuxuihpqhsuiufhfehuv�wgjihubfakhwfulufhf
hjsi�pqphkuuih�akhkopuf§hwuxyaiaqjhkopaqeufhjs �aktpqugbhkaifk�bqufrasm
nj qefhjs q�¥hfkashiihfaq�aw��whjabf�akgtakukubtgkjhwuxyaiqfkhjqyakpfaq
hwwaqqusiaqu�akop©iaq�akqgbaqopayaqufzub�ihbu�whkpbhqgkfuyhabsuwuwiafhhyh�fhyhe
whyukhyakgyaqef�byajgh�apuhjshqquqf©bwuh�pzpubwgb©uvakyafhiihyhjabfiaq
�gqqusuiufhfqopagtakauvabaiqfkh�hfqm
��������� ���������� ������������������������������������������������
���!�����"�������"��#���������$��������������%���%�����$�����������������������&��'�&" ��� ��&
(���������)������(���������*������+
,-./01234.56-.708.96:.;61264.-3.73<6=3>[email protected]<0-.4?;8A.56.5?A;0A?4?8.?.56.;3743--3C
D3.A?=8?7.015?73501A.56.5?/61674A.5?267A?07A.0.:E.438-646A.0.2F:?-AG.,-A.>1?461?A.5
H3>>6AA?:?-?434.3;-?>34A./37.;0AA?:-6.432:E.-3.73<6=3>?@.?.-3.-6>4813.56.-3.23D01?3.56.-3
?7/0123>[email protected]:.32:.87.1340-IC.87.46>-34.0.873.-I7?3.J13?--6G
KLMNOPQRSTUVSMWOWLRSQVQUXWOUXYZ[SR\USU]SXN[NSW\.
,-.708.--0>.96:.AH_3.5?AA6734.467?74.67.>02;46.6-A.5?/61674A.;a:-?>A.3.B8?.AH3516b3.-3
>0287?>3>[email protected]>?d.8A831?A.56.-6A.1846AC.;a:-?>.?7A4?48>?073-.?.A6>401.;1?<34G.e3
?7/0123>[email protected]?/6167>?3.56.-3.?7/0123>?@.?7A4?48>?073-C.56.237613.B86.A6.A6;313
-3.?7/0123>[email protected]?>3.fB86.6A4g.5?A;07?:-6.67.B83416.?5?026Ah.56.-H352?7?A4134?<3G.,-.96:
432:E.>02;-6?i.6-A.16B8?A?4A.56.4137A;31j7>?3G
klmnopqrstuvow
xsymntrszmnypn{unmrszo|un|yn}oun|~�pnvrz�ynun{un����nun�u{u��ys
�{mnkrmmrmn|yzypypn�pnzu�omzun�ysnu�sy|osn�pn�x�n|�supzn{untupoqymzuvown|y{n��n|yn��{or{
�{mntupzysmn|yn�usvy{rpun|ymtypzyo�ypn{un}ysmown|y{nz�somzunqysoznon|yp�pvoypn�punu�symmown�s�}ou
������������������.����� ¡�¢� £¤¥�¦§¥¦�£¤ ����£©¦¤ ª£§��«�¬ ª¦��¤®£
�£¤°£�±£¤
(�������
²³µ¶· ¹·º»¹º¼½¾³¹·¿¶º¼¼³À·ºµ³ÁºÂ½¿¾³ÁºÃ³ºÄ¿·¶¼¶À¼¶Åº¶ºµºÄ½µÆ·¶¼ºÃ³ºÄ¿¶Ç¼¶··
EL PUNT AVUIDIUMENGE, 12 D’AGOST DEL 2018 | Nacional | 19
1759
64-1
1926
63L
Fins a 20 milionsen ajuts perconstruir carrilsbici a Catalunya
SOCIETAT
El Diari Oficial de la Generalitat(DOGC) va publicar dijous laconvocatòria de subvencionsper fomentar l’execució d’ac-tuacions de vies ciclistes deles entitats locals i determi-nats consorcis, a través delFons Europeu de Desenvolu-pament Regional (Feder),amb una dotació de 20 mi-lions d’euros. El departamentva desbloquejar fa poc aques-ta important subvenció, quehavia quedat aturada perl’aplicació de l’article 155. Hihaurà dues línies d’ajuts: pera la mobilitat quotidiana i unaaltra al cicloturisme. La pri-mera línia de subvencionsestà dotada amb 17 milions iva destinada a vies ciclistesurbanes i interurbanes, pera l’ús quotidià dels ciclistes.Es prioritzaran actuacionsque connectin diferents nuclisde població, polígons indus-trials, grans centres genera-dors de mobilitat i estacionsde transport públic aïllats.La segona línia, de 3 milions,està pensada més per a viesen àmbits d’interès natural ocultural destinades principal-ment a una utilitzacióturística.■ REDACCIÓ
SOCIETAT
Comença elfestival Circuit,destinat al públicgai a Barcelona
Un dels cartells del festival,a Barcelona ■ ACN
Barcelona celebra des de di-jous una nova edició del festi-val Circuit, destinat majorità-riament al públic homosexual.Un dels actes més represen-tatius, la festa a Isla Fantasia,es farà dijous. Diversos co-merços del Gaixample preve-uen un augment en les ven-des d’entre un 30% i un 40%durant el Circuit. L’organitza-ció preveu que el nombre departicipants sigui d’entre50.000 i 60.000. A més, asse-guren que l’esdeveniment ge-nera 350 llocs de treball direc-tes i 200 d’indirectes. Del to-tal, 60 es mantindran fixos laresta de l’any. ■ REDACCIÓ
Valls reposa lapancarta delspresos polítics
POLÍTICA
L’Ajuntament de Valls ha tor-nat a penjar una pancarta perreclamar la llibertat dels polí-tics presos i exiliats a la faça-na. Així ho va anunciar l’alcal-de, Albert Batet, després quela pancarta fos robada el 3d’agost a la matinada per ungrup de persones amb un palextensible. L’acció va ser gra-vada i difosa a través de lesxarxes socials. L’Ajuntamentva denunciar els fets als Mos-sos dilluns passat i va lamen-tar els “actes vandàlics”. “Ensla van prendre, els hem de-nunciat, l’hem tornada a pen-jar”, diu Batet a través d’unapiulada. ■ REDACCIÓ
SOCIETAT
Treuen la carpa per al mercat deSant Antoni després de nou anysDesprés de nou anys, les car-pes provisionals que es vaninstal·lar al carrer Urgell i laronda de Sant Antoni de Bar-celona com a mesura perguanyar espai mentre es feienles obres de recuperació delmercat de Sant Antoni des-apareixeran. L’Ajuntament deBarcelona començarà avui laprimera fase del desmuntatgede les grans plaques del sos-tre de la carpa, entre Florida-blanca i Tamarit. La carpa téuna superfície de 1.886 m² i
està formada per 25 pòrticsde 17,80 metres, separats de4 a 5 metres, suportats perpilars metàl·lics a 1,2 metresde la vorada. El tall de trànsitper facilitar la retirada de lacarpa durarà tota la setmanafins diumenge que ve.
En les setmanes posteriorscontinuaran les tasques dedesmuntatge que no afectenel trànsit: retirada dels darrerspilars, reposició dels xamfransde Floridablanca i Tamarit, ireposició de les voreres. Es
preveu que aquesta primerafase de les obres s’acabaràcap a final de setembre.
El desmuntatge de lesdues carpes situades a laronda Sant Antoni es durà aterme entre setembre i no-vembre, en horari de dillunsa dissabte de vuit del matí avuit de la tarda. Aquestes car-pes han perdut tot el sentitdesprés de la inauguraciódel nou mercat de Sant Anto-ni, el 23 de maigpassat.■ REDACCIÓ
La carpa instal·lada al carrer Urgell de Barcelona es desmuntarà a partir d’avui ■ J. RAMOS
Renovaran eltelecabina Comadel Clot de Núria
SOCIETAT
Ferrocarrils de la Generalitatde Catalunya (FGC) ha obertel procés de licitació per a larenovació del telecabina Co-ma del Clot de Vall de Núriaper un import de 2.487.506 €.S’espera que la nova infraes-tructura pugui estar a disposi-ció dels usuaris a final de l’any2019. ■ REDACCIÓ
JESÚS BADENES GIRONA
■El dels municipis de Gironapaguen als seus proveïdors fora deltermini de dies que preveu la llei.Segons les dades fetes públiquespel Ministeri d'Hisenda, dels ajuntaments de les comarquesgironines estan per sota la demoraprevista per Hisenda i la Unió Eu-ropea. A més, la Bisbal d'Empordà- amb dies de retard- és la po-blació que més tard paga, mentreque Figueres i Lloret, amb diesde retard, són les dues grans ciutatsque abonen més tard les seves fac-tures. Del conjunt de municipis gi-ronins, el millor a l'hora de cobrarés Riumors, on els proveïdors co-bren dies després d'emetre's lafactura.
En el cas de la capital, Girona, en-cara que la demora que acumulaexcedeix els límits que marca la le-gislació vigent, ho fa només set diesmés tard del que marca la norma-tiva. En situació pitjor es troben Salt(), Ripoll () o Banyoles (). Deles poblacions gironines amb méshabitants, Torroella de Montgrí, Pa-lamós i Puigcerdà es troben dins delmarc legal. També es troben dinsd'aquest límit permès Roses i Pala-frugell, però molt més a prop dels dies. En el cas de la vila alt-em-pordanesa, el pagament es fa en, dies de mitjana, dues dècimesper sobre de la llei, mentre que laciutat baix-empordanesa, amb, dies, se situa un dia per sobre.
En situació contrària es trobaOlot, que incompleix la normativaper molt poc. Segons les dades, lacapital de la Garrotxa paga els seusproveïdors amb , dies, unes dècimes de dia més tard del previstper la norma.
Hisenda explica que la metodo-logia aplicada fins al mes de marçestava establerta per un decret quecalculava el període mitjà de paga-ment des dels trenta dies naturalsposteriors a l'entrada de la facturaal registre o des de l'aprovació de lacertificació d'obra fins al momentdel pagament o l'últim dia del pe-ríode al qual es rebran les dades. Eltermini de dies previst era el ter-mini màxim establert legalment
perquè les administracions públi-ques verifiquessin els lliuramentsde béns o prestacions de serveisamb el que es disposa en el contrac-te.
En compliment de la normativacomunitària, el desembre de es va aprovar la norma que actua-litza la metodologia, de manera queel càlcul del període mitjà de paga-ment s'inicia des de la data d'apro-vació de les certificacions d'obra,dels documents que acreditin laconformitat amb els béns lliurats oserveis prestats o la data d'entradade la factura en el registre adminis-tratiu, en dos supòsits. Aquests sónque o bé no resulti d'aplicació unprocediment d'acceptació o com-provació dels béns o serveis pres-tats, o que bé la factura es rebi ambposterioritat a l'aprovació de la con-formitat.
Segons Hisenda, si no s'haguésproduït el canvi metodològic,d'acord amb les estimacions i la in-formació facilitada per les Comui-tats Autònomes, el període mitjà depagament a proveïdors calculatconforme a la metodologia anteriorhauria experimentat un descenspel que fa a les dades de març, i hau-ria estat de , dies a l'abril i de, dies al maig.
Així doncs, el Ministeri assenyalaque no s'ha produït un incrementreal en els terminis de pagament aproveïdors, sinó un canvi metodo-lògic en el càlcul.
Una mitjana molt més altaSegons l'Observatori del TreballAutònom, la mitjana de pagamentdels municipis espanyols se situaen dies, incomplint la normativaeuropea que marca un màxim de, però sempre comptabilitzar apartir de l'aprovació de les facturesi no un mes després.
A partir de l'estudi de les dadesque subministra Hisenda, també esdetermina que Vigo és el municipiespanyol que més aviat paga els
seus proveïdors, amb dies de ter-mini. El segueixen Càceres, Bada-joz i Alacant, amb Avilés en el cin-què lloc del rànquing dels ajunta-ments més complidors amb elsproveïdors. A l'altre costat de la ba-lança apareixen Jaén, amb diesde demora; Telde, amb , i Parla,amb dies.
De les principals ciutats, cap pre-senta un període mitjà de paga-ment a proveïdors superior a dies i sis un de superior a dies almaig. Sevilla és la corporació localque pitjor paga de les grans, ho fa a, dies, la segueix la Corunya,amb , dies, i Las Palmas deGran Canària, amb , dies. A
continuació segueixen Palma(, dies); València (,), Mà-laga (,), Múrcia (,), Sara-gossa (,), Madrid (,) i Bar-celona (,).
El 45% dels ajuntaments gironinspaguen als proveïdors fora de terminiLa Bisbal d’Empordà té un retard acumulat de prop de 640 dies de mitjana, mentre que Lloret i Figueres són les dues granspoblacions que més tard abonen les seves factures Girona se situa fora del límit previst per la llei, però només per set dies
Diari de Girona DILLUNS, 13 D’AGOST DE 2018 3
TEMA DEL [email protected] CORREU ELECTRÒNIC
L’Ajuntament de Girona se situaencara fora la normativa, perònomés per set dies. MARC MARTÍ
ELS DEU QUEPAGUEN MÉS RÀPIDMUNICIPI
DIES
Riumors 37,02
Serra de Daró 38,32
Masarac 38,49
Celrà 39,47
Sant Miquel de Fluvià 39,58
Sant Pau de Segúries 39,58
Sant Julià del Llor i Bonmatí 39,69
Vilajuïga 39,93
Colera 39,99
La Vajol 40,02
EUROPA PRESS/DdG GIRONA
■El període mitjà de pagamenta proveïdors dels mesos d'abril imaig per al conjunt de les Comu-nitats Autònomes s'ha situat en, i , dies, respectiva-ment, durant els primers mesosen què s'aplica la nova metodo-logia de càlcul, segons va infor-mar dimarts passat el Ministerid'Hisenda.
Respecte al període mitjà depagament a proveïdors de l'Ad-ministració Central, en el mesd'abril aquest període va ser de, dies, mentre que al maig ladada va ser de , dies.
Pel que fa a la Seguretat Social,
el període mitjà de pagament al'abril va ascendir a , dies i almaig es xifra en , dies, calcu-lats amb la nova metodologia.
En relació amb les corpora-cions locals, les entitats de cessióvan presentar un període mitjàde pagament a proveïdors de, dies l'abril de i ,
dies en el mes de maig.Les zones que van presentar
un període mitjà de pagament aproveïdors menor van ser Galícia(, dies), Andalusia (,),Madrid (,), País Basc (,)i Canàries (,), a les quals elsvan seguir Navarra (,), Cas-tella i Lleó (,), Astúries(,), Illes Balears (,) i, japer sobre del límit de dies, Cas-tella-la Manxa (,), Múrcia(,) i Cantàbria (,).
A continuació les van seguir LaRioja (, dies), Aragó (,),Extremadura (,), Catalunya(,) i Comunitat Valenciana,que amb , dies és la comuni-tat que més triga a pagar als seusproveïdors.
Així mateix, el deute comercialde les comunitats s'ha reduït en, milions d'euros, la qualcosa suposa una disminució del, pel que fa al mes anterior ise situa en ., milions
Catalunya, la segona comunitat méslenta per abonar les seves factures
Galícia i Andalusia són les dues administracionsautonòmiques més àgils perabonar factures pendents
Olot paga els seusproveïdors en60,83 dies, unes 8dècimes de dia méstard del previst perla norma
LA XIFRA
46 diesValència és l’única que supera el govern catalàNomés la Comunitat Valencia-na, amb una mitjana de 47 dies,supera Catalunya en el tempsper pagar proveïdors. No hi hacap comunitat que pagui foradels 60 dies i només sis estanper sobre de 30.
jamargant - 13/08/2018 08:57 - 79.147.189.105
EVA BATLLE VERGES
■ Veure pasturar cabres o xaispels boscos és una activitat queen els darrers anys ha anat amenys, quan en realitat aquestapràctica pot ajudar en la gestiódel risc d’incendis. Per tal que elpasturatge no desaparegui i peraconseguir mantenir un paisatgepreparat per als incendis, ha nas-cut un projecte anomenat Ra-mats de Foc, que alhora tambébusca un canvi en el consum.
El projecte es troba en la sevafase pilot i es desenvolupa al BaixEmpordà. La iniciativa comptaamb la col·laboració dels Bom-bers de la Generalitat i està im-pulsat per la Fundació Pau Costai el Gremi de Carnissers i Xarcu-ters de comarques gironines.
El sotsinspector de Bombers itècnic dels GRAF Edgar Nebotexplica que el projecte té com aelements principals tres aspec-tes: la prevenció d’incendis, l’ac-tivitat ramadera i el consum res-ponsable com a societat. Peraixò, s’han escollit quatre zonesdels Baix Empordà –als munici-pis de Jafre, Verges, Colomers iVilopriu- per formar part de lafase pilot.
Es tracta de zones que o bé hanpatit un incendi forestal o quesón, a parer dels experts, àrees onel pasturatge pot fer una funcióque permeti fer una bona gestiódel risc d’incendi o que en casd’un foc faciliti la feina dels Bom-bers. Per fer-ho possible, diu Ne-bot, han hagut d’arribar a acordsamb els propietaris dels terrenysi amb els pastors, i s’ha hagut deplanificar amb engi nyers fores-tals de la comarca i altres agentsla gestió del medi.
La ramaderia extensiva va lli-gada a la figura del pastor, unaprofessió que les noves genera-cions estan deixant de banda. Elspastors a qui han pogut convèn-cer se’ls ha adjudicat una zona onpasturar i a canvi, diu Nebot, ha-vien de rebre alguna cosa. Enaquest cas, a través de la iniciati-va es revalora la seva tasca. Amés, els objectius són evitar que
els pastors actuals pleguin imantenir el paisatge.
Venda del producteEl benefici que obté elpastor o el ramader
prové del procés de ven-da i comercialització del
seu producte. Aquestaàrea és la que s’ha treballat
entre el Gremi de Carnissersi Xarcuters de comarques gi-
ronines i la Fundació Pau Costa.I, afegeix Nebot, s’ha anat a bus-car la manera de comercialitzarels productes d’aquests pastors ique els clients ho coneguin. Lacampanya de divulgació, pertant, és clau i a les quatre carnis-series -una a Girona i la resta alspobles escollits- que participenel projecte s’hi poden trobar unespostals on s’explica el projecte.Quan el carnisser ven la carn –per exemple de xai–, explica que
és de Ramats de Foc i porta unsegell identificatiu.
El que es busca, diu el respon-sable del GRAF, és «inculcar uncanvi del consum en el client;fer-lo més conscient, perquèl’empresa fa un esforç en beneficidel paisatge». I en paral·lel, el gre-mi fa un seguiment de les vendesa les botigues seleccionades pelprojecte per veure si funciona.
Nebot destaca que la prova pi-lot s’acabarà cap a la tardor-hi-vern i veuran si ha funcionat. Peruna banda es comprovarà si lescarnisseries han incrementatvendes dels productes de Ramatde Foc i, si és així, es beneficiaràa tots els actors. Pel que fa a l’ad-ministració, indica, «estalviaremen prevenció incendis». Amb tot,però, Nebot és prudent i diu queel resultat s’haurà de veure tam-bé quan certifiquin juntamentamb els altres agents que la feinafeta és la que pertoca. Perquè sino és així, caldrà replantejar-neel futur.
El projecte Ramats deFoc va néixer pels voltsde l’any 2006. Va seruna idea que va sorgird’un bomber voluntaridel Parc de Roses, quees diu Albert Alemany.El tècnic dels GRAF deBombers Edgar Nebot diuque va sorgir d’ell perquè ésuna «persona que ha tocat tresàmbits i va decidir posar-los enconjunt» en aquesta iniciativa. Albert Alemany és veterinari deprofessió i treballa com a inspec-tor de sanitat, a més de fer debomber voluntari.
Nebot destaca que Alemany«toca per una banda el món ra-mader, com a bomber voluntariels incendis forestals i també ha-via treballat en temes de gestió,plans de crema, i el món de gestiótambé el coneixia». Alemany va
explicar la idea Nebot, que treba-lla com a GRAF a Girona, i tambées va encarregar d’anar trobantla gent que podia participar aconfeccionar un projecte que lligala prevenció i gestió d’incendis, lapastura, la professió de pastor i laseva valorització i la comercialit-zació. Des de fa dos anys, la idead’Alemany va començar a pren-dre forma i és una realitat en for-ma de prova pilot.
La imatge gràfica delprojecte Ramats de
Foc. Ramats de foc : prevenciód’incendis, pasturatge i consum responsableBombers, ramaders i entitats fan una prova pilot en zones forestalsdel Baix Empordà per recuperar l’ofici de pastor i gestionar zonessensibles pel foc per mantenir el paisatge El producte es ven sota la marca en carnisseries on s’explica els beneficis del projecte
«Amb els Ramatsde Foc, perexemple a lasenyora Maria deJafre li donem lacredibilitat queallò que compragenera un beneficien el paisatge dela zona on viu»EDGAR NEBOTTècnic dels GRAF i sotsinspector dels Bombers
Un dels ramats que participa enel projecte pasturant a Jafre.BOMBERS DE LA GENERALITAT
Un bombervoluntari delparc de Roses,l’ideòleg
Comarques
Diari de GironaDILLUNS, 13 D’AGOST DEL 20186
jamargant - 13/08/2018 08:57 - 79.147.189.105
ACN/DdG PALAMÓS
■ Prop de . persones hanpassat durant els últims quatredies per algun dels espectacles dela segona edició del Festival AmbSo de Cobla, que s'ha celebrat aPalamós. El punt final el va posaruna exhibició de colles sardanis-tes ahir a la tarda al passeig Marí-tim de la localitat. L'acte central,però, es va viure divendres passatamb l'actuació del trikilari basc
Kepa Junkera, acompanyat de laCobla Sant Jordi Ciutat de Barce-lona. Junts van oferir un concertque va omplir les cadires delConvent dels Agustins i va deixarmolta gent dreta, en el que va serun espectacle inèdit. Des de l'or-ganització assenyalen que estan«molt satisfets» per haver aconse-guit «consolidar-se» entre els di-ferents festivals que hi ha a la Cos-ta Brava.
El director artístic d'Amb So deCobla, Adrià Bauzó, destaca «labona resposta del públic» en totsels espectacles, en especial, en elde Kepa Junkera de divendres. Enaquest sentit, Bauzó assenyalaque aquest any la programació
s'ha fet «en clau de país» i pensanta «donar a conèixer la realitat vivai potent de la cobla que s'expressaen formats i itineraris molt diver-sos». El director artístic del festivaltambé ha destacat la bona rebudaque va tenir el concert d'home-natge a Ricard Viladaseu, en unany «especial», i és que aquestaedició ha servit per celebrar elscent anys del seu naixement.Aquest concert també va servirper donar el tret de sortida a l'AmbSo de Cobla .
A banda dels concerts a Pala-mós, el festival també ha progra-mat l'actuació de la Cobla Catala-na dels Sons Essencials a Banyo-les, Figueres i Lloret de Mar de
cara al proper mes de setembre,sempre amb l'espectacle «Si sónflors, floriran».
També s'ha previst la sessió declasses magistrals d'instrumentsde cobla a l'Aula d'aprenentatgede Palamós ja entrat el nou curs,
el d'octubre, amb professorsreconeguts com Xavier Torrentamb el flabiol, Ivan Alcazo en ti-ble, Jordi Molina a la tenora, ToniGallart en trompeta, Pep Molineral trombó i al fiscorn i Joan Dro-guet com a contrabaixista.
Cultura i SocietatESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ
Diari de Girona DILLUNS, 13 D’AGOST DE 2018 39
CORREU ELECTRÒNIC [email protected]
DdG/EFE GIRONA
■El Parc dels Estanys de Platja d’Arova inaugurar dissabte una mostrade quinze escultures de Manel Ál-varez . Es tracta d’una exposició degran format on queda reflectida laseva trajectòria de més de anys ique porta per títol Walking Trough.Entre les peces que es troben a lamostra, i que els visitants podrangaudir fins al gener de l’any vinent,s’hi poden veure peces fetes ambmaterials com l’alumini, el marbre,el granit, el fer ro, pedra calcària o elbronze.
La inauguració va comptar ambla presència de l’artista, que va pre-sentar cada obra a través d’un reco-rregut pel parc, i va mostrar-se com-plagut d’exposar en aquest espai,que va qualificar de «fantàstic», i vaapuntar que «és un espai que et per-met acostar l'art a persones que,potser, no van mai a museus o salesd'exposicions».
Sobre les obres, l’escultor va ex-plicar que «algunes de les peces per-tanyen a la col·lecció de ferro i altresa la sèrie Antic Testament i Àfrica»,en les quals continua treballant. Enconcret, les escultures que formenpart de le la sèrie Àfricasón el resul-tat de la visió contemporània de l’ar-tista del primitivisme africà mitjan-çant l’abstracció i l’allunyament dela imatge naturalista.
Pel que fa a la sèrie Antic Testa-
ment, les peces procedeixen de lacol·lecció d’escultures que es va pre-sentar al Bible Lands Museum deJerusalem l’any , on reinterpre-ta, des del vessant escultòric, textos
bíblics. La inauguració també va comp-
tar amb la presència de l'alcalde,Joan Giraut, que va destacar «l'ho-nor» que suposa per a Castell-Pla-taja d'Aro comptar amb una exhibi-ció de Manel Álvarez, «a qui avalaun gran prestigi internacional», se-gons va destacar.
La mostra d'Álvarez dona conti-nuïtat al projecte, iniciat el ,d'eixamplar els espais expositius delmunicipi més enllà del nucli de Cas-tell d'Aro i acostar-los a un públicmés ampli, arribant fins a aquestparc urbà de . metres qua-drats. Per aquest , el municipiha programat un total de exposi-
cions per tal de fomentar la culturacom un atractiu turístic.
Àlvarez, nascut a Sant Feliu deCodines el , ha exposat les se-ves obres arreu del món, amb pecesque són presents en espais de Cata-lunya, Espanya i a països com Fran-ça, Itàlia, Alemanya, Brasil els Es-tats Units.
El Parc dels Estanys acull quinze escultures de gran format pròpies de les seves sèries «Àfrica» i «Antic Testament», que l’escultor ha batejat amb el títol «Walking Trough» L’exposició romandrà oberta fins el 31 de gener de l’any que ve
L’escultor Manel Álvarez inaugura una mostrasobre africanisme i religió a Platja d’Aro
Una de les peces de l’exposició de Manuel Álvarez al Parc delsEstanys a Platja d’Aro. DdG
Exposicionsa l’aire lliure El Parc dels Estanys haacollit ja fins ara exposi-cions d’artistes com EmiliArmengol, Alberto GómezAscaso, Jaume Roser, Me-dina-Campeny, Bonaventu-ra Ansón, Josep Canals,Pedro Jordán, ClementeOchoa i Rosa Serra, de lesquals s’ha deixat una peçapermanent de cada artis-ta. El regidor de Culturadel municipi, Lluís Pujol,opina que d’aquesta ma-nera es treu «l'art de lessales i es posa a l'abast detothom, a la vegada ques'enriqueix la col·lecciómunicipal». DdG
Unes 5.000 persones assisteixen alfestival «Amb So de Cobla» de PalamósL'organització es mostra«molt satisfeta» amb laresposta del públic i asseguraque el festival s’ha «consolidat»
L’actuació de Kepa Junkera va ser l’acte central del festival. ACN
jamargant - 13/08/2018 08:57 - 79.147.189.105
Diari de GironaDILLUNS, 13 D’AGOST DE 201842
Blanes, Cadaqués, Olot, Santa
Coloma de Farners, Torroella
de Montgrí.
PERALADA
Dansa A les 10 de la nit, a l’Au-
ditori del Parc del Castell tindrà
lloc la representació de l’especta-
cle de dansa d’Svetlana Zakharo-
va i estrelles del Bolshoi en la que
serà la seva estrena a l’Estat.
CADAQUÉS
Concert A 2/4 de 10 de la nit, a
Sa Conca, sopar i concert amb Lia
Jensen dins de la programació del
festival de música de Cadaqués.
PALAFRUGELL
Cap Roig A les 10 del vespre, al
jardins de Cap Roig, concert a cà-
rrec d’Antonio José.
SANT FELIU DE GUÍXOLS
Porta Ferrada A 2/4 de 10 de la
nit, a l’Espai Port, doble concert
de Rozalén i el Kanka dins de la
programació del festival Porta Fe-
rrada.
TORROELLA DE MONTGRÍ
Concert A les 9 del vespre, a
l’església de Santa Anna, concert
de guitarra de Tono Blasi.
PALS
White Summer De les 6 de la
tarda a la 1 de la matinada, a les
Serres de Pals, setena edició del
White Summer amb arts escèni-
ques, disseny, música, gastrono-
mia i entreteniment.
SANTA CRISTINA D’ARO
La Santa De les 6 de la tarda a
la 1 de la matinada, al Horse Club,
mercat La Santa amb una gran
varietat d’oferta de moda, gastro-
nomia, concerts, dj, tallers per a
nens i altres sorpreses i activitats.
PLATJA D’ARO
Mini Club De 2/4 de 10 a 2/4
d’11, a la platja gran, hipopressius
per a mares. Aforament limitat
(possibilitat d’assitència amb na-
dons).
Mini Club A 2/4 de 8 del vespre,
a la platja gran, taller de maqui-
llatge i tattoos de fantasia.
PALAFRUGELL
Cinema A 2/4 de 8 i a les 10 del
vespre, al Teatre Municipal de Pa-
lafrugell, cinema amb la pel·lícula
«Mamma Mia! Una y otra vez».
PLATJA D’ARO
Poesia A les 7 de la tarda, a la
Biblioteca Mercè Rodoreda, Ver-
sus 25 - Nit de Poetes a Platja
d’Aro. Homenatge a Mercè Rodo-
reda(1908-1983) i Elvira Gràcia
(1921-2007) amb Lluís Lucero, M.
Helena Tolosa i Josep M. Vallès.
Lluís Lucero, Josep Domènech-
Ponsatí, Àngela Ribas i Jordi Serra
llegiran poemes seus.
BESCANÓ
Festa major A les 4 de la tarda,
davant el Casal d’Avis, espectacle
titellaire amb Ramonlluc de Sel-
vanyola.
- A les 5 de la tarda, a la pista del
pavelló, exhibició de Takewondo.
- De 6 a 8 del vespre, al Parc Lluís
Vigué, Xampugol. Inscripció: 2 €.
Per a majors de 18 anys.
- A les 10 de la nit, a la pista del
pavelló, concert acústic amb Xevi
Chase. Gratuït.
MAÇANET DE LA SELVA
Festa major A les 11 del matí, a
l’Escola Nova, «Splash Slide», el
tobogan infinit.
- A les 6 de la tarda, a la Pista Jar-
dí, festa de l’escuma amb Diver
Sils.
- A les 10 de la nit, a la Plaça de
l’Església, havaneres amb Els
Cantaires de l’Estany i Rom Cre-
mat.
L’ESTARTIT
Mini Beach Club De 9 del matí
a 1 del migdia i de 3 a 6 de la tar-
da, a la platja de davant la Pine-
da, Club infantil de platja amb di-
ferents activitats.
PALAMÓS
Taller infantil Tot l’agost, de
2/4 d’11 a 2/4 de 2 del migdia i de
5 a 2/4 de 7 a la Platja Gran, ta-
llers infantils a la platja.
Taller cuina Tot l’agost, de di-
lluns a divendres, d’1/4 d’11 a 1/4
de 2 del migdia, curs «Petits Xefs»
a l’Espai del Peix. Tallers de cuina
per a nois i noies de 8 a 14 anys.
CADAQUÉS
Exposició «Cadaqués, univers
d'artistes. De Meifrèn a Dalí» és
el títol de l’exposició que es po-
drà visitar fins al pròxim 28
d'octubre al Museu de Cada-
qués. La mostra gira a l'entorn
de la història del museu i de les
seves col·leccions, que estan ín-
timament lligades a la rellevàn-
cia de Cadaqués com univers
d'artistes. L'exposició està divi-
dida en dos grans àmbits: «Ca-
daqués univers d'artistes», amb
24 obres procedents de col·lec-
cions particulars per explicar la
rellevància històrica de Cada-
qués en l'art, i «Museu de Cada-
qués, 40 anys de vida», que in-
clou una selecció de 54 obres
del fons del museu, entre olis,
dibuixos, aquarel·les i escultu-
res, a més de 18 fotografies de
Robert Descharnes i Enrique Sa-
bater.
CASTELL D’AROExposició De dimarts a diven-
dres de 6 a 9 del vespre i els caps
de setmana i festius d’11 a 1 del
migdia i de 6 a 9 del vespre a la
Masia Bas. Exposició «Desig - Art
Internacional Contemporani».
Fins al 2 de setembre.
Exposició El Castell de Bene-
dormiens acull, fins el proper
16 de setembre, l’exposició
2018, que com indica el títol re-
cull les creacions pictòriques
més recents d’Arranz-Bravo. La
mostra és la quarta de l’any al
castell i la sisena del cicle d’ex-
posicions al municipi, que s’es-
tén també al Parc dels Estanys i
a la Masia Bas de Platja d’Aro.
CASTELLÓ D’EMPÚRIES
Exposició El Museu de la
Ciència i la Tècnica de Catalunya
- La Farinera acull de forma
permanent una exposició que
incorpora tota una sèrie de su-
ports a la visita: maquetes, au-
diovisuals, mostres... que per-
meten conèixer d'una manera
amena i experimental els diver-
sos continguts del museu. Per a
més informació i horaris, visitar:
www.ecomuseu-farinera.org.
Exposició L'Ecomuseu-Fari-
nera de Castelló d'Empúries
acull l'exposició «Espais reco-
brats. Els nous usos del patrimo-
ni industrial català», coproduïda
per la Fundació Antigues Caixes
Catalanes amb el Museu Nacio-
nal de la Ciència i de la Tècnica
de Catalunya (mNACTEC). El pro-
jecte, iniciat l’any 2014 amb la
publicació del llibre Espais reco-brats, editat pel mNACTEC i obra
de Ferran Pont i Teresa Llordés,
té ara continuïtat amb aquesta
exposició itinerant que té per
objectiu divulgar la feina feta en
el camp de la recuperació del
patrimoni industrial a Catalun-
ya. L'exposició es podrà visitar a
Castelló d'Empúries fins al 30
de setembre.
FIGUERES
Exposició El Museu de la
Tècnica de l’Empordà, a Figue-
res, acull de forma permanent
una exposició de peces que for-
men part del fons del mateix
museu, una de les millors
col.leccions dedicades a les mà-
quines que simbolitzen el temps
de la Revolució Industrial. Hora-
ri: De dimecres a dissabte de 10
h a 13 h i de 16 h a 19 h. Diumen-
ges de 10.30 h a 13 h. Dimarts
de 16 h a 19 h.
Exposició La Casa Empordà
(Antic Escorxador) acull fins al
pròxim 19 d’agost l’exposició
«Memòria d'un repte. Fotografia
vs. Alzheimer», amb fotografies
de Jordi Gallego.
Exposició El Museu de l’Em-
pordà acull fins al 4 de novem-
bre, l’exposició «Els Dalí de Fi-
gueres. La família, l'Empordà i
l'art». La mostra és fruit de l'ex-
haustiva investigació que durant
quatre anys ha realitzat la histo-
riadora Mariona Seguranyes. En
total, s'exposaran 135 peces, en-
tres les quals hi ha 13 olis, 27 di-
buixos i 62 documents originals.
GIRONA
Exposició El Bòlit_Pou Rodó
acull l’exposició «Denys Blacker.
Mapes efímers. Complicitats i
sincronies». La mostra es podrà
veure fins al pròxim 2 de se-
tembre als espais Bòlit_PouRo-
dó i Bòlit_StNicolau. Segons les
categories de l’art contempora-
ni, Denys Blacker quedaria aco-
tada com a artista versàtil i mul-
tidisciplinària amb un itinerari
creatiu que s’expressa a través
del dibuix, l’escultura, la ceràmi-
ca, la costura, la llum, el so i la
performance. Tot i que l’artista
transita entre totes aquestes
disciplines, en la seva pràctica
creativa deixen de ser llenguat-
ges per esdevenir processos
d’experiència.
Exposició Al Museu d’Història
dels Jueus es pot visitar fins al 4
de novembre «Diàspores jueves,
camins europeus», una exposició
de la Biblioteca Nacional d’Israel.
El jueu ha estat, des de temps re-
mots, un poble itinerant, en un
viatge constant provocat per la in-
tolerància i els fets històrics ad-
versos. En la seva llarga dispersió,
ha travat relació amb les cultures i
nacions en les quals s’ha vist im-
mers. Hi ha aportat la seva cultu-
ra immensa i la seva tradició
mil·lenària. I ha contribuït així a la
forja de la història i de la societat
mundial actual. L’exposició, pro-
duïda per la National Library of Is-
rael, i promoguda per la AEPJ, fa
incís en les diferents etapes de
diàspora del Poble Jueu i n’explica
les característiques i els moments
més importants.
Exposició El Museu d’Història
de Girona acull, fins l’11 de se-
tembre, l’exposició «El tren de
la modernitat. 125è aniversari
del tren de Sant Feliu a Girona».
En aquesta mostra, vuit munici-
pis celebren el 125è aniversari
de la construcció d'una via de
ferrocarril de Sant Feliu de Guí-
xols a Girona, que actualment és
via verda cicloturística. La mos-
tra ha itinerat, des del juny de
l'any passat, pels municipis que
acollien estacions i baixadors.
L’ESCALA
Exposició El Museu de l’An-
xova i de la Sal de l’Escala acull
de forma permanent una expo-
sició que mostra un recorregut
temàtic sobre la història de la
pesca i la salaó al municipi de
l'Escala, des dels seus inicis, així
com la procedència i la textura
dels diferents tipus de sal, en co-
merç marítim, la importància
dels alfolins i dels usos de la sal
en l'alimentació i en l'imaginari
popular, a més d’altres aspectes
de la tradició. Horari de visites
al Museu: De dilluns a dissabte
de 10 h. a 13 h. i de 17 h a 20 h.
Diumenges de 10 h a 13 h.
LA BISBAL D’EMPORDÀ
Exposició El Terracotta Mu-
seu acull fins al 18 de novem-
bre l'exposició temporal «Mado-
la. Vestigis». Una mostra amb
una selecció de peces dels úl-
tims deu anys de la producció de
la ceramista Madola (Maria Àn-
gels Domingo Laplana, Barcelo-
na, 1944). Un dels punts més
destacats de l'exposició serà la
instal·lació d'una obra formada
per trenta-quatre pintures que
l'artista dedica als polítics cata-
lans que es troben en situació
de presó preventiva.
LA VALL D’EN BAS
Exposició La Sala d’Exposi-
cions Can Trona acull, fins al 30
d’agost, l’exposició «Un tren en
pot amagar un altre», d’Àlex No-
gué, dins el Programa d’Exposi-
cions Viatgeres que organitza la
Diputació de Girona.
PALAFRUGELL
Exposició El Museu Can Ma-
rio (Fundació Vila Casas) de Pa-
lafrugell exposa de forma per-
manent el seu fons. Els dissab-
tes i diumenges, a les 12 del mig-
dia, es fan visites guiades al fons
d’escultura de la Fundació.
SANTA CRISTINA D’ARO
Monestir Solius Cada dia, de
les 11 del matí a 2/4 d’1 del mig-
dia, i de les 3 a 2/4 de 6 de la
tarda, es pot visitar al Monestir
de Solius l’exposició de diora-
mes.
CASTELLÓ D’EMPÚRIES
Ecomuseu La Farinera Els
mesos d’estiu, l’Ecomuseu-Fari-
nera proposa l’Enfarina’t, una
visita que permetrà descobrir
els secrets de fer farina i degus-
tar el territori a través del pro-
ducte de proximitat. La ruta
portarà el visitant per la fàbrica
de farines, on podrà contemplar
el complex giny per transformar
el blat en farina, i acabarà amb
una degustació de Pa de la Tra-
muntana i cervesa Rufa de blat.
L’ecomuseu vol apropar al públic
turista el patrimoni fariner de la
vila i donar a conèixer dos pro-
ductes alimentaris elaborats a
partir de blats cultivats en el te-
rritori més pròxim del museu,
un entorn únic, privilegiat, com
és el Parc Natural dels Aigua-
molls de l’Empordà. La visita
està prevista els dilluns i dime-
cres del mesos de juliol i agost a
les 18h, prèvia reserva al tel.
972 25 05 12 o les oficines de tu-
risme 972 45 08 02 i 972 15 62
33. Els dilluns es farà en català i
en anglès i els dimecres en cas-
tellà i francès. El preu és de 4€
per persona.
GIRONA
Visita Al Museu d’Arqueologia
de Catalunya-Girona, visita tea-
tralitzada pel monestir de Sant
Pere de Galligants, una de les
mostres més notables del roànic
català, del qual només en resten
visibles l’església i el claustre.
Activitat per a tots els públics i
famílies. Aquesta activitat fina-
litza el 30 de setembre.
L’ESTARTIT
Visita guiada Visites guiades a
través del Parc Natural. Tota la in-
formació a: www.museudelame-
diterranea.cat
OGASSA
Visita a la Conca Minera
Tots els dissabtes, diumenges i
festius, visites guiades a la Con-
ca MInera d’Ogassa. Primera
sortida: a les 10 del matí, sego-
na sortida: a les 12 del migdia.
OLOT
Visita al volcà del Montsacopa
Des de l’oficina de turisme
d’Olot es proposa cada diumen-
ge al matí una visita guiada al
volcà del Montsacopa. Es tracta
d’una passejada, assequible a
tothom i d’una hora i mitja de
durada, que arriba fins al capda-
munt d’aquest volcà. Més infor-
mació a: tel 972 26 01 41 o turis-
PLATJA D’ARO
Visites Visites guiades al
Camí de Ronda - S’Agaró. Camí
de Ronda i Vil·la Romana de Pla
de Palol (Platja d’Aro). Nucli his-
tòric de Castell d’Aro. Ruta es-
cultòrica al Parc dels Estanys, de
Platja d’Aro. Per a grups organit-
zats (reserva prèvia obligatòria).
En català, castellà, francès i an-
glès. visitesguiades@platjada-
ro.com
PALAMÓS
Visites Tot l’agost, de dilluns a
divendres, al Museu de la Pesca,
visites guiades a la subhasta del
peix de la llotja del peix de Pala-
mós. S’ofereixen diferents horaris
que poden variar segons períodes
de veda, el dia i l’estat de la mar.
Preu: 1, 5 € per persona. Places li-
mitades. Reserves: trucant al 972
600 424.
PLATJA D’ARO
Visites Durant aquest estiu es
porten a terme visites guiades al
Camí de Ronda - S’Agaró. Camí
de Ronda i Vil·la Romana de Pla
de Palol (Platja d’Aro). Nucli his-
tòric de Castell d’Aro. Ruta es-
cultòrica al Parc dels Estanys, de
Platja d’Aro. Per a grups organit-
zats (reserva prèvia obligatòria).
En català, castellà, francès i an-
glès. visitesguiades@platjada-
ro.com.
Mercats
Espectacles
Comerç
Música
Activitats
Projeccions
Lletres
Festes
Exposicions
Visites
Infantil
Agenda i Cartellera Els actes per publicar a l’agenda s’han d’enviar
amb 72 hores d’antelació com a mínim a l’adreça
de correu [email protected]
AVUI DESTAQUEM
Calella de Palafrugell
Antonio José portarà els seusèxits al festival de Cap Roig A les 10 de la nit, al festival del Cap Roig actuarà el cantant depop Antonio José, que en poc més de tres anys s’ha convertit en totun èxit musical. Antonio José porta publicats ja tres treballs disco-gràfics i aquesta nit a l’escenari gironí repassarà tots els seus gransèxits musicals.
Sant Feliu de Guíxols
Rozalén i El Kanka actuen alFestival de Porta Ferrada A 2/4 de 10 de la nit, a l’Espai Port del Porta Ferrada, actuaranRozalén i El Kanka, dues figures que han representat una importantalenada d’aire fresc per a la música espanyola. El seu quart disc estitula El arte de saltar; inclou crítiques a les xarxes socials i a l’amordesmesurat pels diners i s’impregna de pop, rumba i música llatina.
Peralada
Zakharova i la bellesa delmoviment arriben a Peralada A les 10 de la nit, a l’Auditori del Parc del Castell, Svetlana Zakha-rova, primera ballarina del Teatre del Bolxoi i estrella del ballet delTeatro alla Scala, presentarà al Festival de Peralada l’espectacleAmore, per primera vegada a Espanya i amb una única actuació.Zakharova és famosa per la seva interpretació dels papers clàssics.
jamargant - 13/08/2018 08:57 - 79.147.189.105
EL PUNT AVUIDILLUNS, 13 D’AGOST DEL 201838 | Apunts |
Mercats� Blanes, Cadaqués, Olot, Riude-llots de la Selva, Santa Coloma deFarners i Torroella de Montgrí.
BallsFORTIÀ� 17.30. Centre Agrícola Social.Berenar ball amb l’actuació deJordi Bofill.
PALAFRUGELL� 20.30. Els Ametllers. Classes decountry, nivells Improver, Inter-medi, Avançat line dance.
ConcertsBEGUR� 21.00. Plaça de l'Església. Jazz& World Music a càrrec de Dj CyrilTorres.
CADAQUÉS� 21.30. Sa Conca. Gastro Loungeamb Lia Jensen. Dins el 47è Festi-val internacional de Música deCadaqués.
CALELLA DE PALAFRUGELL� 22.00. Jardins de Cap Roig.Concert d’Antonio José. Dins elFestival Cap Roig.
CASTELLÓ D’EMPÚRIES� 22.00. Plaça Mossèn Cinto Ver-daguer. Concert de música decambra, sota la direcció de MarcTimón i Barceló.
L’ESTARTIT� 21.00. Església de Santa Anna.Concert de guitarra a càrrec deTono Blasi.
PALS� White Summer. Think Up!, de18.00 a 01.00, al paratge de Ser-res.� 18.00. Circuit amb ponis, ambels Ponis de la Xat, i circuit de cot-xes minis amb Baby Land. Tambéhi haurà castell inflable, salts ambllit elàstic i El petit Racó Màgic.� 18.00. Sessió de Dj Harvis.� 18.30 i 20.30. Proposta itinerantde Xirriquiteula.� 18.30. Looking for the jobblegob-ble, espectacle familiar en anglès.� 19.45 i 21.15. Concert acústic deRicci Nostra.� 19.45 i 21.15. Concert acústic deSander Clasen.� 22.30. Concert de soul a càrrecde The Ottis Redding Show.
PLATJA D’ARO� 21.30. La Terrasseta de l'Aromar.Concert d'Ismael González, rum-ba.
PUIGCERDÀ� 22.00. Casino Ceretà. Actuaciódel grup B-Vocal. Dins el Festivalde Música de la Cerdanya.
RUPIÀ� 22.00. Plaça d’Avall. Actuació deThe New Raemon. Dins la progra-mació del Barretina, Festival demúsica de Rupià.
SANT FELIU DE GUÍXOLS� 21.30. Espai Port. Actuació deRozalén i El Kanka. Dins el 56èFestival de la Porta Ferrada.
SANTA CRISTINA D’ARO� La Santa Market, al Horse Club,de 18.00 a 01.00. Moda, tendèn-cies, gastronomia, música delsDj’s residents i tallers infantils. I ales 22.30, actuació de Toni Caye-na.
DansaPERALADA� 22.00. Auditori del Parc del Cas-tell. Espectacle de dansa ambSvetlana Zakharova i estrelles delBolshoi. Dins el Festival Castell dePeralada.
FestesBESCANÓ� Festa major. 16.00. Davant el ca-sal d’avis. Espectacle titellaireamb Ramonlluc de Selvanyola.� 17.00. Pista del pavelló. Exhibicióde takewondo.� 18.00. Parc Lluís Vigué. Xampu-gol.� 22.00. Pista del pavelló. Concertacústic amb Xevi Chase.
DARNIUS� Festa major. 11.00. Plaça Major.Jocs de cucanya per a la mainada.� 21.00. Escola. Sessió de cinemaa la fresca.
GARRIGUELLA� Festa major. 19.00. Can Ganyi-tus. Inauguració de la mostrad’art del pintor Jordi Gispert.� 23.00. Can Ganyitus. Concert acàrrec de l’arpista Laurence Hin-fray.
GASERANS� Festa major. 20.00. Concertamb l’orquestra Maravella.� 23.00. Ball amb l’actuació del’orquestra Maravella.
LA BISBAL D’EMPORDÀ� Festa major. 19.30. Bibliotecamunicipal. Paraula de vi, tastetsde vi i literatura. Selecció i comen-tari de textos a càrrec de l’escrip-tor Miquel Martín Serra; lectura acàrrec de l’actriu Olga Cercós, ipresentacions de vins a càrrec deRaquel Sibecas, d’Empordàlia.� 22.00. Plaça del Castell. Actua-ció de la The Gramophone All-stars Big Band.
MAÇANET DE LA SELVA� Festa major. 11.00. Escola nova.Splash Slide, tobogan infinit.� 18.00. Pista jardí. Festa de l’es-cuma.� 22.00. Plaça de l’Església. Hava-neres amb el grup Els Cantairesde l’Estany.
RIBES DE FRESER� Festa major. 11.00. Piscina. Fes-ta Humor Amarillo, per als méspetits.� 13.00. Camp de futbol. Festa decolors.� 13.00. Piscina. Festa HumorAmarillo, per a adults.� 18.00. Plaça del Mercat. Concertde festa major a càrrec del quar-tet Què Tal.� 19.30. Plaça del Mercat. Ball degala amb el quartet Què Tal.� 22.30. Font de la Caterineta. Nitjove amb l’actuació de Miquel delRoig + Dj Crow69.
ROSES� Festa major. 19.00. Antic càm-ping Bahía. Fires i barraques defesta major.� 23.00. Barraques, antic Càm-ping Bahía. Concert dels grups AKontra Pelo i Autoput.
SANT LLORENÇ DE LA MUGA� Festa major. Tot el dia, a la plaçaMajor, cucanyes infantils.� 18.00. Festa de l’escuma.
FiresCASTELLFOLLIT DE LA ROCA� Mercat d’artesania i alimenta-ció, tot el dia, a la plaça dels Ge-gants.
EMPURIABRAVA� 11è Mercat de Nit, al passeigmarítim de 18.00 a 00.00.
PALAMÓS� Mercat d’estiu, al passeig delMar, a partir de les 19.00.
SANT FELIU DE GUÍXOLS� Parades d’artesania al passeigde Sant Pol, de 18.00 a 00.00.
HavaneresBEGUR� 22.00. Platja de Sa Riera. Canta-da d’havaneres amb el grup PortBo.
InfantilsBEGUR� 18.30. Centre del poble. Tardesautèntiques, Begur és + contes.
L’ESTARTIT� 10.30 a 13.00 i de 15.00 a 18.00.Platja de davant la Pineda. Clubinfantil de platja.
LLANÇÀ� 19.30. Plaça Major. Contes a lacarta, amb Meritxell Yanes.
PALAMÓS� 10.15. Museu de la Pesca. Petitsxefs a l'Espai del Ter. Tallers decuina per a nois i noies de 8 a 14anys.� 10.30 a 13.30 i de 17.00 a 18.30.Àrea activa de la platja Gran. Ta-llers infantils.
PLATJA D’ARO� 11.00 a 14.00 i de 16.00 a 19.00.Platja Gran, confluència amb l’av.Costa Brava. Mini club infantil.Animació, tallers, manualitats,jocs...� 19.30. Passeig Marítim (av. Cos-ta Brava). Taller de maquillatge itatoos de fantasia.
ROSES� 19.00. Espai cultural La Ciutade-lla. Taller infantil d'arqueologia.
SardanesCALELLA DE PALAFRUGELL� 20.00. Jardins de l’Hotel La Tor-re de Calella. Curs per aprendre,perfeccionar i ballar sardanes. Elsdilluns, fins a final de setembre.Més informació al telèfon 972 6146 03.
SANTA COLOMA DE FARNERS� 22.00. Plaça Farners. Audició desardanes amb la cobla Flama deFarners.
PoesiaPLATJA D’ARO� 19.00. Biblioteca Mercè Rodore-da. Versus 25 - Nit de Poetes. Ho-menatge a Mercè Rodoreda i Elvi-ra Gràcia, amb Lluís Lucero, M.helena Tolosa i Josep M. Vallès.Lectura de poemes a càrrec deLluís Lucero, Josep Domènech-Ponsatí, Àngela Ribas i Jordi Ser-ra.
ConferènciesCAMPRODON� 19.00. Sala de Cal Marquès. Xer-rada amb el títol L’arbrat en el nu-cli de Camprodon, a càrrec deJoaquim Ros.
DiversosBLANES� 17.00 a 20.00. Biblioplatja a laplatja de s’Abanell, davant de laplaça Verge del Vilar.
EMPURIABRAVA� 08.00. Zona esportiva de la plat-ja. Ioga. I a les 11.00, cardio fit.� 17.00. Zona esportiva de la plat-ja. Torneig de futbol platja.
GIRONA� 16.00 a 19.30. Bibliopiscina a lespiscines municipals de la Devesa.� 16.30 a 19.30. Bibliopiscina alGEiEG de Sant Narcís i al GEiEGde Sant Ponç.
L’ESCALA� 21.00. Sortida de la cercavilamusical a càrrec del grup de per-cussió BatuScala. Recorregut:plaça III Centenari, carrer More-neta, pl. Ajuntament, carrer PintorMassanet, pl. Víctor Català, carrerdel Mar, carrer del Port, pl. Pequín,carrer La Torre, la Punta i platjafins l’Alfolï.
L’ESTARTIT� 08.00. Platja de davant la Pine-da. Pilates.� 19.00. Plaça de la Llevantina.Zumba fitness.
LA SELVA DE MAR� Homenatge a Raimon Panikkar il’amor, amb Josep M. Gràcia, alTrull de Can Riubès. Dins el pro-grama cultural ARTniversaris.
LLANÇÀ� 10.00 a 14.00. Port. Biblioplatja.
OLOT� Entrenament funcional a l’airelliure, al parc de les Mores. De di-marts a divendres, de 07.30 a08.15, i de dilluns a dijous, de19.30 a 20.30.� 11.00 a 14.00 i de 15.00 a 18.00.Passejada en poni per l’entorn delvolcà del Croscat i el volcà delMartinyà.� 11.00, 12.00, 13.00, 15.00, 16.00i 18.00. Can Serra. Passeig per laFageda d’en Jordà en carruatge.� 11.00, 12.00, 13.00, 16.00, 17.00 i18.00. Lava Parc. Passejada entren per la zona volcànica de laGarrotxa.
PALAMÓS� Pescaturisme organitzat per lesbarques de pesca professionalsde la Confraria de Pescadors dePalamós. Horari a determinar se-gons pesquera. Més informació, altelèfon 972 60 04 24.� 09.30. Àrea activa de la platjaGran. Gimnàstica suau.
PLATJA D’ARO� 09.30. Platja Gran, confluènciaamb l'av. Costa Brava. Sessió d'hi-popressius per a mares, que po-den assistir-hi acompanyadesdels seus nadons
PORQUERES� 16.00. Bibliopiscina, espai delectura a la piscina municipal.
SANT FELIU DE GUÍXOLS� 08.00. Badia. Gimnàstica demanteniment de gent gran a mar.� 10.00. Dinamització del parc ur-bà de salut Miquel Murlà.� 11.00 a 13.30 i de 15.30 a 17.30.Platja gran. Biblioplatja.� 17.00 a 20.00. Museu d’Història.Activitats i visites guiades diàriesa la Caseta del Salvament i Niud’Ametralladores.
TOSSA DE MAR� 09.00. Platja Gran. Tai chi.
VisitesCASTELLÓ D’EMPÚRIES� 18.00. Ecomuseu-Farinera. Enfa-rina't, visita guiada i degustacióde pa de la tramuntana i cervesaRufa de blat. Els dilluns, en catalài anglès, i els dimecres, en castellài francès.
EMPÚRIES� 11.30. MAC-Empúries. Visita ro-mana a càrrec dels antics habi-tants de l’Emporiae romana delsegle I dC, Iulia Domitia i CaiusAemilius. En castellà.� 19.30. MAC-Empúries. Visitateatralitzada Empúries, cap altard. En acabar, degustació demulsum (vi romà aromatitzat). Encatalà.
PALAMÓS� Visites guiades a la subhasta delpeix de la llotja del peix de Pala-mós. Horaris: a les 16.15, en an-glès; a les 16.45, en francès; a les17.15, en català, i a les 17.45, encastellà.� 19.00. Museu de la Pesca. Visitaguiada. En català. I a les 20.00, encastellà.
RIPOLL� 11.00. Visita a la Farga Palau, i ales 16.30 visita a l'Scriptorium.Cal reserva.� 11.30 i 16.30. Oficina de Turis-me. Visita guiada al conjunt mo-nàstic de Santa Maria Ripoll, bres-sol de Catalunya. Cal reserva prè-via.
ROSES� 10.30. Ciutadella. Visita guiadaPasseig d'història. A les 10.30, encatalà i francès; a les 17.00, enfrancès; a les 18.00 i 20.00, encastellà; i a les 19.00, en català.� 17.30, 18.30 i 19.30. Castell de laTrinitat. Visites guiades. En català,castellà i francès.� 19.00. Castell de la Trinitat. Des-cobrir les defenses de Roses, visi-ta guiada al Castell de la Trinitat ivisita comentada al búnquer delcastell
SANT PERE PESCADOR� 21.00. Oficina de Turisme. Pas-sejades teatrals per un Sant Pereparticular.
TORROELLA DE MONTGRÍ� 18.00. Museu de la Mediterrà-nia. Inici de la visita guiada a lamina d’aigua de Torroella. En fran-cès. I a les 19.00, en anglès, i a les20.00, en català.
ExposicionsBANYOLES� Museu Arqueològic. A la recer-ca dels tresors perduts. Homenat-ge a l’arqueòleg cinematogràficIndiana Jones. Fins al 23 de se-tembre.
BEGUR� Escoles Velles. (En femení) Lavida en tres frases, de l’artista Víc-tor Dolz. Fins al 18 d’agost.
BELLCAIRE D’EMPORDÀ� Castell-Palau dels Comtesd’Empúries. Art per la República.Fins al 19 d’agost.
BLANES� Biblioteca. Llibres verges, expo-sició de llibres que no han sortitmai en préstec de la biblioteca.Fins al 31 d’agost.� Casa Saladrigas. Llista d’espe-ra. Ara és demà, escultures de Da-vid Sánchez León, dins el projecteArt en ruta. Fins al 8 de setembre.� Casa Saladrigas. Obres de la24a edició del concurs fotogràficFesta Major de Blanes. Fins al 8de setembre.� Sala García-Tornel. Suspiros,il·lustracions de Teresa Ramos.Fins al 19 d’agost.
CADAQUÉS� Galeria Iturria. Obres d’IgnacioIturria. Fins al 17 d’agost.� Societat L’Amistat. El pas deltemps, actuar com actua la natu-ralesa, de Carles Bros. Tot l’agost.� Societat L’Amistat. A posterio-ri, amb obres d’Arvon Wellen,Christine Valcke, Michael Chana-rin, Suse Stoisser, Jordi Pagès iDaniel Zerbst. Fins al setembre.
CALONGE� Castell. 70 anys en Vespa, foto-grafies de Josep Fort. Fins al 30de setembre.� Castell. Escultura de Josep Ca-nals i escultura i ceràmica de Nu-ria Efe. Fins al 19 d’agost.� Castell. Pintures de Manel Bea.Fins al 30 de setembre.
CASSÀ DE LA SELVA� Can Trinxeria. Fotografies sub-aquàtiques de David Carbó. Finsal 17 d’agost.
CASTELL D’ARO� Castell de Benedormiens.Obres d’Arranz Bravo. Fins al 16de setembre.
CASTELLFOLLIT DE LA ROCA� Església vella. Biennal d’Olotde fotografia. Fins al 23 d’agost.
CASTELLÓ D’EMPÚRIES� Biblioteca Ramon Bordas i Es-tragués. La prosa de Carles Fagesde Climent. Fins al 31 d’agost.� Capella de Santa Clara. Mos-tra de l’artista Pilar Farrés i el fo-tògraf Manel Puig, Geografies me-nudes. Fins al 24 d’agost.� Ecomuseu-Farinera. Espais re-cobrats. Els nous usos del patri-moni industrial català. Fins al 30de setembre.
EL PORT DE LA SELVA� Centre Arbar. Intervencions:Assentament proposta performa-tiva, de Núria Rion; Lapidum, deJaime Vallaure, i Les bèsties i lessobres. Pels ocells, de Jordi Mitjà.Fins al 15 de setembre.
FIGUERES� Arxiu Comarcal. Vitrina: Els es-tudis idíl·lics de l’Anna M. Dalí aCadaqués, fotografies. Fins al 31d’octubre.� Casa Empordà. Memòria d’unrepte. Fotografia vs Alzheimer, fo-tografies de Jordi Gallego. Fins al19 d’agost.� Museu de l’Empordà. Els Dalíde Figueres. la família, l’Empordà il’art. Fins al 4 de novembre.
L’agenda
The New Raemon, al Barretina
The New Raemon ■ RODRIGO MENA RUIZ
RUPIÀ 22.00 CONCERT GRATUÏTRamon Rodríguez, conegut artísticament com TheNew Raemon, actua a la plaça d’Avall de Rupià, dinsdel festival Barretina. Des de fa 10 anys, The NewRaemon es mou entre el pop i el folk més personals.