introducció · la población fins que va aparèixer el telèfon móvil al 1973, i deu anys més...
TRANSCRIPT
Introducció
L’ésser humà és un ésser cultural i social.
Aristòtil va ser el primer en introduir l’ ésser humà en aquesta definició pel fet
que l’ home no es pot desenvolupar si no és dins d’ una societat; de la qual
adquereix un llenguatge, una moral, i aprèn a raonar. L’home pot discernir
entre allò que és just i allò que és injust, té coneixement del bé i del mal.
Per a viure en societat, segons Hobbes, assumint que l’ home és malvat per
naturalesa; “l’home és un llop per l’ home”, l’home necesita pactar per evitar
una lluita incessant pels recursos. Aquest pacte es basa en delegar l’autoritat a
un ésser implacable i acatar les doctrines imposades a base de temor cap
aquesta autoritat.
J.J. Rosseau divergeix amb la filosofía de Hobbes i afirma que l’home és
benèvol per naturalesa, viu, en el seu estat natural, en la felicitat de la
ignorancia, solitari i primitiu, i no és sinó la societat qui el torna dolent i
desgraciat. La societat priva l’ésser humà de llibertat i independencia. Aquest
home social, ha de fer un contracte en el que renuncia a la seva voluntat
individual i se suma a una voluntat col·lectiva sorgida de la democràcia.
Des de les primeres civilitzacions de caçadors i recol·lectors, ramaderes i els
primers estats amb les primeres tradicions i cultures fins al món que coneixem,
els humans han necessitat el contacte entre individus; les relacions socials.
Però, ens hem cansat dels nostres semblants? Preferim el contacte a distància
i estem perdent el costum d’interactuar cara a cara amb els nostres
congèneres? Aquestes preguntes seràn resposes al final d’aquesta recerca.
Des que Alexander Graham Bell patentà el telèfon al 1876 fins als nostres dies,
els ésser humans han pogut comunicar-se amb d’altres instantàniament sense
necessitat de trobar-se al mateix indret.
Aquest invent ha anat evolucionant i cada cop ha estat més accesible per a tota
la población fins que va aparèixer el telèfon móvil al 1973, i deu anys més tard
la versió reduida que tothom podia adquirir.
Avui en dia la majoria de la població compta amb telèfon mòbil i entre tres i
quatre cinquenes parts de la població de països desenvolupats compten amb
els anomenats telèfons inteligents o smartphones.
1
Aquests smartphones permeten contactar amb qui vulguis, quan vulguis, amb
trucades, videotrucades, xats; pots compartir imatges i videos al moment i
pujar-los al núvol per que tothom pugui veure’ls i inclús fer-los seus. A primer
cop d’ ull sembla que les relacions milloren i que mantenir el contacte és una
feina senzilla però realment és així?
Si sortim al carrer podem veure joves en colla asseguts sense dir paraula,
cadascú amb el seu smartphone, parelles dinant preocupades per compartir
una fotografia del seu àpat i revisant durant tota la velada el número de
persones que ho ha vist en lloc de gaudir de la companyia de la que
disposen,adults al volant pendents del telèfon posant vides en risc i turistes
més preocupats per treure’s un selfie que per contemplar el paisatge del que
estan éssent testimonis. Llavors, realment beneficien aquests noves
tecnologies a les que ara tots tenim abast a les nostres relacions socials?
Les xarxes socials són la causa principal d' aquesta dependència al mòbil i des
de la seva aparició i posterior propagació mundial s' han convertit en una
tendència i 6 novenes parts de la població del primer món tenen un perfil en
alguna d' elles. El fet d' incorporar-se a una xarxa social implica la cessió d' una
sèrie de dades personals que tot i ser un acte voluntari, de vegades no som
conscients de les implicacions que pot comportar; confiem en que siguin vistes i
utilitzades per conegut i amics però també hauriem de tenir en compte l' ingent
número de casos de frau i/o estafa que s' han dut a terme pels delinqüents
cibernètics que abunden en aquests llocs.
Aquest treball se centrarà en l' estudi de les xarxes socials; descobrir quines
són les més famoses, què aporten als seus usuaris i preguntarem el per què d'
aquesta dependència o si hi ha conciènda de que existeixi.
Els objectius del treball són determinar si les xarxes socials ens fan més
sociables.
He triat aquest treball perquè és un tema actual i m’ agradaria que la gent fos
conscient de l’ efecte que provoca el viure depenent del telèfon mòbil si és
emprat per utilitzar aquestes pàgines que tant temps ens roben. Vull estudiar-
les, saber per a què s’ utilitzen i quins tipus hi ha, vull comprovar amb dades
reals si és certa la hipòtesi que diu que les xarxes socials milloren les nostres
relacions.
2
Antecedents
Tot i que visquem immersos en la tecnologia i compartir amb el món la nostra
activitat diaria sigui cosa d' un click, no sempre hem viscut lligats a aquest
novedós fenomen. Vol dir això que aquesta necessitat ha aparegut amb les
noves tecnologies, o són aquestes mateixes que han sorgit impulsades per
aquesta necessitat?
Relacionar-se amb altres éssers humans és una qüestió necessària per a
l’òptim desenvolupament de’ésser humà. Des que rebem educació, aquesta no
consta solament d’ estimular i treballar les nostres intel·ligència i capacitat
cognitiva sinó d’integrar-nos en un àmbit social i cooperatiu on satisfer les
nostres necessitats com a éssers socials, exercint un rol que ens diferencia i
aportant i rebent del conjunt per tal de maximitzar la nostra intel·ligència
emocional, llavors diem que estem rebent una educació emocional.
Al llarg de la nostra vida interactuem amb incomptables persones, amb algunes
cara a cara i amb d' altres a distància, anem a veure com, a llarg de la història
aquestes relacions a distància s' han dut a terme i com han acabat
evolucionant fins a ésser xarxes socials:
Com hem arribat a parar aquí?
Inclús abans de l' escriptura la humanitat a necessitat comunicar-se a distància.
Al llarg de la istòria hi ha hagut diferents mètodes que permetien aquestes
comunicacions.
L' Acadèmia fundada per Plató: Probablement fou la primera entitat que
podria ésser definida com a xarxa social.
L' any 387 a. de C va ser fundada per Plató amb la finalitat d' ensenyar
disciplines tals com l' astronomia i altres ciències o la filosofia.
3
El mètode d' estudi que s' emprava era la dialèctica. Tots els alumnes
dialogaven entre ells per tal de trobar el coneixement que creien dins les seves
ànimes. Podriem dir que l' Acadèmia fou una xarxa social de tipus vertical on el
tema principal requeia en en trobar el coneixement mitjançant l' autocorrecció.
Els senyals de fum: Emprats pels indígnes de l' actual nordamèrica, servien
per a comunicar-se des de grans distàncies a través d' extensions
despoblades de grans dimensions. Podien comunicar missatges molt
complexos però solien informar sobre avistaments d' enemics o victòries o
derrotes en una batalla.
Es feien mitjançant una foguera i un tall de roba; segons com es tapés la
foguera, el fum sortia més o menys fosc i en diferents intervals adquirint un
elevat nombre de significats.
El quipu: Constava d' una corda llarga amb diferents cordes nuades . Cada
una de les cordes tenia uns color i llargada característics que atribuïen un
significat concret. Va ser usat per les primeres civilitzacions andines, com els
Inques.
4
El corn: És un intrument de vent antic format per una banya d' animal buida
amb la punta adaptada com a bec. A cada regió era diferent però la funció era
similar: feia d' alarma. S' utilitzava arreu del món i comunicava un atac, alguna
fase de la batalla o moviments i estratègies de caça.
Les aus missatgeres; Hi ha películ.les en les que el tord, l' òliba o el corb
serveixen com a aus missatgeres, però el cert és que des de l' antiga Grècia
fins la segona guerra mundial, passant pels romans i els àrabs, el colom ha
estat l´única au que ha dut a terme aquesta funció. Tan pel seu magnífic sentit
de l' orientació com per les seves resistència i velocitat, han estat criades i
seleccionades per realitzar aquesta funció. Han estat la forma de comunicació
a larga distància més extesa i pràctica de la hisòria fins l' internet, i, encara ara,
s' entrenen coloms missatgers per a competir.
5
Xarxes
Una xarxa social és una plataforma virual a través de la qual diferents usuaris
poden establir una connexió basada en la seva relació personal o algun gust,
afició, o lloc en comú. Aquesta connexió establida es pot dur a terme mitjançant
diferents lligams, i els usuaris poden pertànyer a grups amb un objectiu,
preocupació o interès comú.
Abans de registrar-se en una xarxa social, cal tenir en compte que no tot és
publicable, cal saber que tot el que queda publicat pot ser utilitzat i cal ser
responsable amb el contingut i l'ús que se li dona. Si patim algun tipus d'
assetjament hem de saber denunciar.
Hi ha un ingent nombre de xarxes socials i cada una exerceix funcions
concretes. Aquí estudiarem les de tipus digital, que es divideixen en:
-Horitzontals: No tenen un tema predetierminat, estan dirigides a tot tipus d'
usuaris i l' objectiu depèn de cadascun d' ells.
-Verticals: Hi participen usuaris amb un interès comú i l' objectiu de la xarxa és
reunir-los i compartir aspectes de la professió o afició que comparteixen.
Coneixent això, vegem quines són les més populars i quina finalitat tenen:
Instagram:
És una xarxa social digital de tipus vertical basada en compartir fotos i vídeos
als quals pots afegir marcs i filtres entre altres eines d' edició fotogràfica. Inclou
l' opció Direct que serveix per a mantenir conversacións privades entre dos o
més usuaris.
Compta amb un sistema de hashtags que permeten buscar publicacions d'
altres usuaris que tinguin alguna semblança amb allò que sigui del teu interès.
Actualment aquesta xarxa forma part de facebook, però la funció és la mateixa i
permet compartir contingu amb més xarxes.
Compta amb usuaris arreu del món tot i que és una aplicació per a smartphone.
6
Facebook:
És un xarxa social digital de tipus horitzontal. Originàriament servia per a
intercanviar de manera fluida informació i estudis relacionats amb la universitat
nordamericana de Harvard, però com va ser un fenomen tan innovador, va
acabant extenent-se per tots els països de parla anglesa i, més endevant, per
tot el món.
Actualment és la xarxa social més emprada en tot el món amb més d' 1350
milions de membres fins a 700 milions d' usuaris mòbils.
El seu creador és Mark Zuckerberg .
És molt senzilla d' utilitzar, molt intuitiva, i les seves possiblitats abarquen des
de publicar material multimèdia, fins a jugar a jocs en línia; passant per
comentaris a perfils amics i possibilitat de compartir contingut, comentar-lo i
indicar que t' agrada.
Twitter:
També és de tipus horitzontal, s' estima que té més de 500 milions d' usuaris.
La xarxa permet enviar tweets, missatges amb un màxim de 140 caràctrers que
apareixen a la pàgina principal de cada perfil. Han estat enviats tweets des d'
arreu del món i inclus des de Mart.
És una xarxa que et permet tan donar la teva opinió, com informar o conversar,
això si, de manera breu i concisa.
YouTube:
YouTube és una xarxa de compartició de vídeo. La varietat de clips alberga des
de videoclips musicals o pel·lícules fins a videoblogs o inclús programes de
televisió o d' altres únicament disponibles mitjançant la xarxa.
YouTube compta amb la possiblitat de grabar un vídeo i emetre'l
en streaming o directe, diversos artistes han emès els seus concerts en directe
d' aquesta manera i grans events com la Copa América de futbol o el
WrestleMania també han fet servir aquest mètode.
7
Des de l' any 2011, existeix l'anomenat "projecte Partner", que consisteix en
remunerar aquells usuaris que més subscriptors tenen i el nombre de visites
dels seus vídeos és més elevat. Això ha permès que aquells qui més visites
tenen puguin guanyar-se la vida penjant clips, els qui es dediquen a això són
els youtubers.
Tumblr:
És una plataforma on cada blogger personalitza la seva pàgina i publica tot
tipus de contingut: Gifts, fotos, vídeos, cites o inclús format d' àudio. Cada
usuari pot publicar material propi o republicar-ne d'altres usuaris, les dues vies
publiquen el contingut al blog de l' usuari on podrà tornar a ésser compartit i
podrà rebre "notes". Aquestes notes engloben tan "likes" com republicacions.
Grans empreses de renom com Adidas han utilitzat aquesta xarxa per a
publicitar-se gràcies a la seva viralitat.
Spotify:
És una xarxa vinculada a Facebook o Google+.
La aplicació ofereix un servei de reproducció de música. Compta amb la funció
de missatgeria i informa sobre els gustos musicals i pistes que estan escoltant
els teus contacte a cada moment.
És la més popular del seu gènere amb més de 80 milions d' usuaris, 20 dels
quals utilitzen la versió de pagament Spotify Premium.
Tuenti:
Creada al 2006, fou la xarxa més popular a Espanya amb un auge máxim del
2006 al 2009. Després d' assolir el clímax es va desplomar i va perdre més del
50% del beneficis. En un intent de compensar les pèrdues va introduir trucades
i videotrucades i inclús servei 4G a més de 200 ciutats, tot i axí segueix de
capa caiguda.
És un xarxa de tipus horitzontal semblant a Facebook. Els usuaris poden penjar
arxius de tot tipus, enllaços, compartir moments i continguts i establir llaços.
8
Google+:
Després dels fracassos de Google per popularitzar una xarxa social amb el
primer intent creant Orkut; al 2004, que no va tenir l' impacte ni el seguiment
esperat i , posteriorment, amb Google Buzz; que era una plataforma addicional
a Gmail, al juny del 2011 per fi es va llançar Google+ (google plus).
Google+ es va enllaçar amb YouTube convertint-se d' aquesta manera en la
segona xarxa social més popular amb 343 milions d' usuaris actius, només per
darrere de Facebook.
Es basa en un sistema de "cercles" que inclouen els usuaris amb els quals tens
algun tipus de relació que pot ésser especificada.
Compta amb la funció Hanghouts, que permet la missatgeria instantània entre
usuaris i té un sistema de búsqueda basat en el hashtag.
VK:
Abreujament de VKontakte ( en contacte). és la xarxa social més popilar a
Rússia i a tota la zona de l' antiga URSS. Tot i així és la que més usuaris actius
té a Europa.
En el seu origen es tractava d' una web on contactessin els estudiants russos,
però avui dia tothom pot registrar-se i les seves funcions són comparables a
Facebook, tot i que incorpora aspectes que induirien a pensar que té més
semblança amb YouTube, pel seu potent reproductor, la utilitat principal és
similar a una xarxa de tipus horitzontal d' ús general.
Tot i que va aparèixer a Rússia, compta amb 38 idiomes i hi ha usuaris a cada
continent.
Linkedin:
És una xarxa professional, la més popular del seu tipus. Va ser llançada al
2003 i actualment compta amb més de 400 milions d' usuaris.
Els usuaris publiquen el seu currículum amb la finalitat de mostrar experiències
laborals així com habilitats en treballs.
9
L' objectiu de la pàgina és trobar contactes laborals. Es divideix en empleadors;
que enumeren llocs de treball i escullen possibles candidats per a ocupar-los, i
solicitants; que busquen contactes que puguin realitzar un treball.
També compta amb l' opció de fer enquestes, que serveixen com una forma de
publicitar.-se.
Quina escollir?
Ara que coneixem les xarxes més popular i els diferents usos i funcions que té
cada una, serà més fàcil saber quina o quines seran les més adequades per a
nosaltres i quines podem utilitzar en cada àmbit de la nostra vida. Per exemple;
si som adolescents potser ens convindria, per a tenir millor relacions, tenir un
compte de Facebook, Google+ o, en el nostre cas com a espanyols, Tuenti (No
tindria gaire interès registrar-se a VK pel fet que només és popular en una àrea
molt determinada. Si el que ens interessa és veure i penjar vídeos i crear un
canal on la gent et pugui seguir i puguis estar infromat sobre els clips més virals
del moment, pots obrir-te un compte a YouTube o iniciar sessió vinculat amb
Google+. Si vols fer un bloc on publicar cites, imatges o gifts amb els quals et
sentis identificat i t' agrada conéixer les inquietuds d' altres usuaris al mateix
temps que els seus gustos, el seu estil de vida, la seva filosofia i la seva
indumentària, probablement Tumblr sigui el teu lloc. Si el teu objectiu és trobar
contactes per l' empresa o trobar treball, seria fructífer obrir un compte a
Linkedin. Si el què vols és un àlbum digital on publicar les teves vivències en
forma de curts vídeos i fotografies, pots utilitzar Instagram.
Si creus que la teva opinió pot interessar o vols llegir la dels demés així com
assabentar-te de notícies d' última hora, pot ser hauries d' optar per Twitter. Per
acabar, si t' interessa la música i vols estar informat sobre l' actualitat musical i
els últims èxits, així com els gustos dels teus amics per la música i saber que
escolten a cada moment, Spotify és la teva plataforma.
10
Fem una xarxa
Ara que coneixem les xarxes més popular de cada categoria, els serveis que
ofereixen i totes les seves possiblitats, anem a fer la nostra propia xarxa social
d' acord amb el que necessitem:
Hi ha varies plataformes digitals que permeten la creació d' una xarxa social
però, de les que he visitat, poptuum.com és la que més pràctica m' ha semblat.
El primer que demana és el nom i la direcció. La xarxa ha estat creada amb el
propòsit de facilitar la comunicació entre alumnes del centre, comunicar events
i horaris i fer més pràctica i accessible la informació sobre exàmens, deures i
sortides de cada classe, per aquest motiu l' he anomenada "L'institut" i la seva
dirección és ins-social.poptuum.com.
Actualment compta amb 11 usuaris i tothom hi pot accedir. És una xarxa social
digital horitzontal en la qual pots xatejar, publicar fotografies, comentar els
perfils dels teus amics i donar "likes", però la finalitat primordial és crear grups
de classe i publicar contingut comú per a agilitzar la comunicació privada d' uns
aamb altres i permetre que tothom s' assabenti de tot.
11
Com s’ empren?
A través de l' extens ús de les xarxes socials, la cultura s' ha difós per las
xarxes i aquestes mateixes han contribuït a l' educació dels joves.
Aquest fenomen no seria problemàtic si no fos pel fet que, per la seva
naturalesa de ser socials i permetre que tothom publiqui la seva opinió així com
el seu material multimèdia, es filtra una incalculable xifra d' informació errònia
així com contingut pornogràfic, racista o de violència que arriben a l' abast de
menors.
Les xarxes socials han arribat per a quedar-se però per molt modernes i útils
que aparentin ser, queda molt per millorar.
Hem vist que hi ha usos productius i al mateix temps pràctiques il·lícites, anem
a profunditzar:
Social:
La majoria de xarxes serveixen per a sociabilitzar-se, per tant, és normal que
sigui l' ús més extès. Xarxes de tipus horitzontal com Facebook, Twitter o
MySpace tenen aquesta finalitat. Els usuaris generalment fan bon ús de les
xarxes i creen grups o llaços amb d' altres, comparteixen alguna preocupació o
inquietud i parlen de les seves aficions o llocs en comú.
Publicitari:
La publicitat en les xarxes socials s' ha incrementat des que es coneix que el
ciutadà mig ha substituït bona part de les hores que abans dedicava a la
televisió per horas destinades a l´ús de l' internet i, concretament, a les xarxes
socials.
Un dels principals factors que contibueixen a que sigui efectiva (segons estudis
realitzats, un 40% més efectiva que els sistemes tradicionals) és el fet que els
usuaris que la veuen poden interactuar-hi i d' aquesta manera redifondre-la. D'
aquesta manera altres usuaris veuran la mateixa publicitat que aquells qui hi
han interactuat però apareixerà el perfil de l' usuari en qüestó. Aquest mètode
és menys intrusiu i els resultats són més efectius.
12
La publicitat en les xarxes socials acostuma a estar relacionada amb
el branding . Aquest procés tracta d' introduir una marca mitjançant el seu
logotip i l' administració estratègica de la seva publicitat.
L' objectiu d' aquestes marques és atraure fans. El mode que empleen per a
aconseguir-ho és distribuir anuncis en els que s' informa a l' usuari del número
de seguidors de la pàgina i de quants dels seus amics en són fans.
Aquesta publicitat també informa a l' usuari d' anunciants propers a la zona del
seu domicili o anuncis relacionats amb allò que ha cercat recentment al seu
buscador.
Ciberbullying:
És defineix "bullying" com el setge físic i psicològic que rep un adolescent per
part dels seus semblants. El ciberbullying és aquest mateix fenomen aplicat a
les xarxes socials.
Afecta a joves d' entre 12 i 17 anys, les noies tenen propensió a patir-ne més
casos que els nois.
El ciberbullying en la actualitat resulta rellevant per la gravetat de les seves
conseqüències ( hi ha hagut diversos casos de suicidis de joves que en patien i
alguns d' aquests setges virtuals han esdevingut conflictes físics amb corol·laris
infausts) així com la seva dificultat de prevenció.
Didàctic:
Les xarxes socials han esdevingut entorns on aprendre sigui cosa del col·lectiu
i no es dugui a terme el mètode tradicional d' ensenyances dictades per un
mestre i alumnes que prenguin nota. Aqui tothom participa i en les escoles que
utilitzen el sistema de l' aprenentatge col·laboratiu, el professor és un aprenent
més.
En lloc de fer cadascú la feina individualment per a després comparar-la i que
el mestre corregeixi, el sistema col·laboratiu es basa en la participació de tots
que, dialogant, poden arribar a la ressolució d' exercicis de forma més
productiva i eficaç.
13
Cibergrooming:
El cibergrooming o simplement grooming, és un mètode emprat per pederastes
o organitzacions de delinqüents, que contacten amb menors d' edat amb la
finalitat de persuadir-los i aconseguir que realitzin postures provocatives o
inclús quedin nus davant la webcam per a poder, posteriorment, fer xantatge
amb el contingut obtingut.
El modus operandi que duen a terme els adults que duen a terme
el cibergrooming es divideix en les següents fases:
La primera és l' establiment de contacte; l' adult se sol fer passar per un
adolescent de l' edat de la víctima del sexe oposat.
Crea llaços emocionals, estableix interessos comuns i aprova i recolza les
idees del menor fons a obtenir les seves amistat i confiança.
Després comença a obtenir dades personals del menor.
Quan la confiança és plena, es procedeix a la persuasió i/o intimidació , a la
seducció i l' enviament d' imatges pornogràfiques per tal que el menor realitzi
actes de contingut sexual.
Un cop l' adult ha aconseguit el contingut sexual, exerceix pressió sobre el
menor per tal que vagi a més i en cas que es negui procedeix a fer xantatge
amb els arxius prèviament obtinguts.
Aquest procés va més fins que s' indueix al menor a trobar-se físicament amb
el seu assetjador.
* No s' ha de confondre amb el sexting, que és una pràctica voluntària on dos
individus mantenen relacions sexuals via xat. La pràctica consisteix en enviar
contingut sexual provinent de les dues parts per igual i assumint que els qui ho
practiquen tinguin consiència de què fan i amb qui.
14
Contrast de fonts
Tv3 30 minuts-Penjats@Internet
Apareixen uns protagonistes de diferents edat, situació i característiques en
general. Uns creuen que no hi ha cap mal en fer la seva vida pública i d' altres
que hem de saber què penjar i ens hem de pensar dues vegades si realment és
interessant o volem que romangui per a la posteritat.
Hi ha adolescents que no saben com funciona una xarxa com Facebook i
publiquen contingut que pretenien mantenir en la privacitat, d' altres que fan de
la seva vida un diari on-line i públic on penjen absolutament tot el què fan, on
paren, què mengen o de quin color porten els mitjons tal dia. També explica
que hi ha casos d' addicció en els quals un usuari de Twitter pot arribar a
publicar 200 tweets diaris i assolir una mitjana de 70/dia.
També ensenya que cal anar amb compte amb els serveis gratuïts pel fet que
han de treure ingressos d' algun lloc i aquest lloc és el teu perfil, les teves
dades sobre aficins, gustos i grups als que segueixes.
Hem de ser prudents amb allò que fem públic i hem de tenir consciència de què
és.
UOC
Segons la Universitat Oberta de Catalunya, internet ens fa més sociables.
Les xarxes socials fan les funcions que feien antigament la plaça del poble o
els safreigs.
També posa l' accent al fet que les possiblitats de cooperació mitjançant xarxes
socials són infinites.
Inclús han contribuït a canvis utòpics en la política i l' economia pel fet de
propulsar negocis basats en dades i la popular participació de polítics i partits
en aquest tipus de xarxes.
15
ElPeriódico
Segons un estudi realitzat per ElPeriódico de Catalunya, 8 de cada 10
adolescents utilitza les xarxes socials.
A nivell nacional, aquesta facció d' adolescents prefereix Tuenti, xarxa més
popular i extesa a Espanya, però els catalans som l' excepció i ens decantem
per Facebook.
Malgrat el suposat mite que diu que les xarxes socials minven la capacitat de
sociabilitzar-se físicament dels adolescents , un 80% dels enquestats té com a
passatemps preferit quedar amb els seus amics i un 40% opta per fer esport.
Els joves consulten les xarxes diversos cops al dia i l' objectiu primordial és
"saber de gent amb qui no es té relació habitual".
un petit percentate d' enquestats afirma haver mantingut conversacions amb
desconeguts i aguns inclus van concertar una cita que en la gran majoria dels
casos va ser satisfactòria.
Un elevat nombre de joves utilitzen argúcies per a lliurar-se de posar dades
personals o evitar que els contacti gent desconeguda.
Comparació:
Dels molts estudis i publicacions relacionats amb el tema del treball, he
seleccionat aquests tres pel fet de ser breus i amb concuisons clares, també
són els que mes s' adaptaven al treball. Un cop llegits i analitzats passem a
comparar-los entre ells i amb els resultats d'aquest projecte:
Segons la UOC i ElPeriódico, les xarxes socials milloren les relacions, ja sigui
pel fet que substitueixen les places i catapulten les possiblitats de cooperació o
pel fet que, tot hi utilitzant-les, el passatemps preferit és el de quedar amb els
amics o sortir a fer esport.
En base al meu estudi, puc contradir aquestes afirmacions tennt en compte que
és cert que permet contacte a distància amb d' altres usuaris, pero tant fent
esportcom quedant amb amics, podem dedicar el temps a consultar xarxes
socials i, d' aquesta manera no ens sociabilitzem cara a cara, sembla que ens
sentim més còmodes rere una pantalla.
16
Mirant i analitzant el documental de TV3 del programa "30 minuts", veiem que
hi ha joves que pateixen addicció a les xarxes socials, això ha estat comprovat
pel treball de camp realitzat en aquest projecte que conclou que 1 de cada 3
joves és conscient de que pateix una dependència.
Com a valoració general podem dir que les xarxes socials milloren les relacions
aa distància però no millora el fet de relacionar-nos de forma física ni la
interacció cara a cara o la comunicació gestual, si això va a més és possible
que arribi un punt en el qual no sabrem fer amics ni conversar amb els nostres
familiars personalment i les nostres relacions es reduiran a purament virtuals.
17
Experiència
L’ experiment consisteix en reunir uns determinats subjectes en el context d' un
sopar entre amics.
Cada participant contestarà una sèrie de preguntes i després serà observat
durant la velada.
El que es vol observar és el número de vegades que cada individu agafa el
mòbil.
La segona part de l' experiment social consistirà en canviar la situació del sopar
per una altra en la qual el fet de no utilitzar el telèfon mòbil comporti una
possible recompensa, una partida de póquer (cal aclarir que l’ organizador no
treia cap benefici i , per tant, no hi ha cap incompliment de la llei).
En aquesta partida jugaran els mateixos subjectes. Com aquell qui guanyi rebrà
diners com a premi, els subjectes haurien de dedicar tot el seu temps a la
partida, fixar-se en les mirades i moviments dels contrincants i intentar guanyar;
llavors no haurien d' interessar-se pel mòbil si no fos per què realment és
necessari.
Si es registren moltes menys vegades que un subjecte mira el mòbil voldrà dir
que durant el primer escenari es prestava atenció alsmartphone per consultar
xarxes socials (no serà per feina per què si ho fos seria igualment utilitzat en
cada escenari, ni per oci si tenim en compte que la partida de pòker ja és una
activitat lúdica i no tendria sentit jugar a dues coses alhora).
Segons els resultats que s' obtinguin d' aquesta experiència, es podrà
determinar o no si les xarxes socials creen dependència i si realment fomenten
les relacions entre semblants.
Els resultats els podreu trobar adjunts al treball.
La pauta per a realitzar l' experiència és la següent:
18
Subjecte ______
Nombre de vegades que ha consultat el móvil:
Escenari 1______
Escenari 2______
Per a què utilitzes principalment el teu smartphone?
a. Treball o estudis
b. Oci (jugar, veure pel·lícules, escoltar música..)
c. Consultar les teves xarxes socials
Creus que les xarxes socials milloren les teves relacions?
a. Sí
b. No
c. No i a més les empitjoren
Quantes hores els dediques al dia aproximadament?
a. Menys de 2
b. Entre 2 i 5
c. Entre 5 i 7
d. Més de 7
Consideres que tens una dependència?
a. Sí
b. No
*Utilitza el blau per a les respostes donades abans de l’ experiència i el vermell
per a les de després, si la resposta coincideix només caldrà que marquis una
vegada.
Si es consulta el telèfon per a mirar l’ hora i ni tansols es desbloqueja, no serà
valorat en l’ estudi.
19
Resultats:
L' experiment s' ha realitzat amb 9 subjectes d' entre 16 i 18 anys nombrats des
de l' A fins l' I.
Si mirem el nombre de vegades que cada subjecte ha consultat el seu mòbil,
observem que la gran majoria ( 7 dels 9) han deixat pràcticament de banda el
telèfon a l' escenari dos, com s' esperava. Els altres dos han superat el nombre
de vegades de consulta en l' escenari dos. Això s' explica si mirem l' última
pregunta, els dos coincideixen en pensar que tenen una dependència i, com el
temps en el que es trobaven al segon escenari era major que el del primer, és
normal que hagin consultat el mòbil més vegades.
Dels 9, 8 utilitzen el mòbil principalment per a consultaar xarxes socials i només
un per oci, cap l' utilitza per treball o estudis com a ús més freqüent.
6 dels subjectes creuen que milloren les seves relacions socials, tot i que 3 d'
aquests 6 és consideren dependents i 2 han consultat el mòbil més de 25
vegades durant la velada.
D' entre els que no es consideren dependents, que són 6, n' hi ha 5 que
dediquen entre 2 i 5 hores diàries al mòbil, 4 dels quals tenen com a ús
principal les xarxes socials i l'altre l' oci, el que fa 6 emplea entre 5 i 7 hores
diàries prinipalment a la consulta de xarxes.
Dels 3 que es consideren dependents i usen principalment el mòbil per a visitar
les seves xarxes socials, un hi dedica entre 2 i 5 hores, un altre entre 5 i 7 i l'
últim més de 7 hores diàries.
Dels 6 que en un principi creien que les xarxes socials milloraven les seves
relacions, 4 han canviat d' opinió després de veure els resultats, un dels quals
ha acabat pensant que les empitjoren. D' aquests 4 que han acabaat pensant
que les xarxes socials no milloren les seves relacions, 2 creien que patien una
dependència.
Tan els que pensaven que eren dependents com els que no, no han canviat la
resposta de l' última pregunta.
20
Tenint en compte les dades obtingudes i suposant que els joves estudiats
formin part de la mitjana, podem determinar que 2 de cada 3 (6 de 9)
adolescents utilitzen el mòbil entre 2 i 5 hores i la resta ho fa més sovint, que 8
de cada 9 l' empra per a consultar les xarxes socials, 2
terceres parts creuen que els serveix per a millorar les seves relacions i 1 de
cada tres reconeix que pateix certa dependència.
No podem afirmar que això sigui cert pels pocs subjectes del treball però, tot i
així resulta alaarmant que es malgasti tantes hores per aquesta causa.
En base al número de vegades que els subjectes han mirat el mòbil podem dir
que, malgrat la creença de la majoria de que les xarxes socials milloren les
relacions, el fet de trobar-se entre amics i estar pendent d' altres persones o
simplement xafardejant, fa pensar que distancia les persones que estan
properes físicament. Menys del 50% s' ha adonat d' aquest fet després de
veure els resultats.
21
Veiem que durant el primer escenari (el sopar entre amics) els subjectes feien
un continuat ús dels seus telèfons mòbils. Tot i que no l' empraven tota l'
estona, tots els subjectes tenen el mòbil a mà per a agilitzar el moment de
consultar-lo.
22
Tot i que durant l' escenari 2 (partida de pòquer) l' ús del mòbil va ser més
moderat, alguns subjectes van utilitzar-lo i alguns de forma continuada. Un dels
subjectes que afirma tenir dependència, va utilitzar el telèfon durant tota la
partida, com veiem a la segona fotografia, val a dir també que va ser un dels
primer eliminats.
23
Conclusió
Ara que el treball està enllestit i coneixem les xarxes socials més populars de
cada tipus i quins antecedents tenen i inclús n’ hem fet una de nova, hem
experimentat amb subjectes reals de la franja d’ edat més afectada per aquesta
dependència i hem obtingut uns resultats així com els d’ analitzar diferents
estudis realitzats per diverses entitats, podem concloure que la hipòtesi
formulada és relativament certa.
Si bé és cert que permeten la comunicación instantània a llarga distancia, hem
comprovat que realment, en els casos de l’ experiència, estem pendents del
móvil tot i que no ho necessitem i, en conseqüència, minven les nostres
capacitats de relacionar-nos cara a cara. Tot i que el problema no és
extremadament greu, si això va a més i l’ ús de les noves tecnologies es fa
immersiu en àmbits com l’ educacíó, podríem perdre el distintiu d’ animals
socials i acabar interactuant íntegrament a través de pantalles.
Si aquest projecte hagués de continuar, s’ estudiaría l’ús potenical de les
xarxes socials a través de les noves tecnologies en àmbits que encara no les
tenen en compte i es podría crear la xarxa social definitiva amb les
característiques de les existents que més han triomfat.
24
Glossari
Blogger: Persona que publica un bloc.
Branding: És un procés que tracta d' introduir una marca mitjançant el seu
logotip i l' administració estratègica de la seva publicitat.
Bullying: Setge al que se sotmet a un adolescent per part dels seus
semblants.
Direct: Opció de misstageria i compartiment privat que ofereix Insaagram.
Gif: Tipus de format gràfic que permet tan imatges com animacions.
Grooming: Mètode emprat per pederastes o organitzacions de delinqüents,
que contacten amb menors d' edat amb la finalitat de persuadir-los i aconseguir
que realitzin postures provocatives o inclús quedin nus davant la webcam per a
poder, posteriorment, fer xantatge amb el contingut obtingut.
Like: Donar like vol dir indicar que una publicació d' una xarxa social t' agrada.
Nota: Visita, like, o republicació d' una publicació feta a Tumblr.
On-line : En línia.
Partner: Servei de monetització d' un canal de YouTube.
Selfie: Fotografia presa d' un mateix.
Smartphone: Telèfon intel·ligent.
Streaming: Directe, mentre està succeint.
Tweet: Publicació a Twitter.
Webcam: Càmera web.
Youtuber: Persona que es dedica a penjar vídeos a un canal de YouTube de
manera continuada.
25
Bibliografia i webgrafia
http://www.openeducationeuropa.eu/es/paper/impulsar-el-aprendizaje-
mediante-las-redes-sociales
https://www.territoriocreativo.es/wp-
content/uploads/2014/03/Guia_Profesional_Publicidad_Redes_Sociales_Territo
rio_creativo.pdf
http://www.puromarketing.com/10/6295/publicidad-redes-sociales-efectiva-para-
marcas.html
http://www.webempresa20.com/blog/las-30-redes-sociales-mas-utilizadas.html
http://propuestastic.elarequi.com/propuestas-didacticas/el-trabajo-en-red-y-las-
redes-sociales/el-uso-educativo-de-las-redes-sociales/
http://www.vivelohoy.com/noticias/8048511/los-latinos-los-mas-chismosos-en-
las-redes-sociales
https://es.wikipedia.org/wiki/
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/print-370270.shtml
http://edutec.rediris.es/Revelec2/Revelec34/pdf/Edutec-e_n34_Sotomayor.pdf
http://uoc.mobi/portal/ca/sala-de-
premsa/actualitat/noticies/2012/noticia_026/noticia_026.html
http://elpais.com/tag/tuenti/a/
26
Annexos:
27