introducció · 1. definir una caça sostenible dins de la natura, compatible amb les altres...

Introducció

Introducció

15

quines són les noves funcions que la societatdemana a l'esport de la caça. A partir de lapremissa prèvia de la necessitat de mantenir lacaça com a element important de la cadenatròfica, cal definir les seves aportacions al'equilibri de poblacions, el manteniment de labiodiversitat i el control de les malalties de lafauna, tot assumint les mesures de biocontrol.Una de les aportacions a la sostenibilitat quefan els caçadors és la seva col·laboració amantenir l'equilibri de la natura i evitarl'anormal creixement de les espècies lligadesal medi humà: exòtiques (visó americà) ioportunistes (còrvids, gavines, i domèstiquesensalvatgides). En el mateix sentit, s'hanaprofundit diversos aspectes en relació amb lacria en captivitat, les repoblacions i elmanteniment de les espècies. Els remugantssalvatges mereixen una consideracióespecífica per la seva aportació fonamental alcontrol de la biomassa i a l'equilibri delsecosistemes forestals, i requereixen unagestió acurada per a la millora dels hàbitats.Les diverses reintroduccions de remugants aCatalunya i el seu posterior seguiment hanpermès aconseguir un nou equilibri en elsecosistemes abandonats per la ramaderiaextensiva.

Les reserves nacionals de caça han estatpioneres per generar una nova visió de lanatura, i han estat una de les primeresactuacions de conservació i protecció que hagenerat el punt de partida de molts parcsnaturals. No hi ha una sola visió de la natura; lanatura és la mateixa, però els agricultors, elsecologistes, els ciutadans en general o elscaçadors la perceben diferentment, encaraque tots plegats tenen com a objectiuconservar la natura. És per això que cal tenir encompte els diferents actors a fi de cercar unaopció sostenible, i, sobretot, que tothomcomparteixi. S'han de valorar especialmentels importants recursos humans de quèd isposa e l sec to r de l es ac t i v i t a t scinegètiques, potenciar-ne els valors culturalsi exercir els drets de ser ciutadans. En el Plas'han tingut en compte tant els concepteseconòmics, científics i tècnics com els valorssociològics i culturals.

E l D e p a r t a m e n t d e M e d i A m b i e n t ,conjuntament amb la Federació Catalana deCaça, s'ha proposat d'elaborar un Plaestratègic de la caça amb l'objectiu de definirun model de caça sostenible dins de la natura icompat ib le amb les a l t res act iv i ta tsterritorials, potenciar l'esport cinegètic ireconèixer els valors culturals de la caça i lesfuncions que realitza dins de la societat. ElGovern, a proposta del conseller de MediAmbient, va aprovar en la sessió del 8d'octubre de 2002 l'elaboració del Plaestratègic de la caça a Catalunya i l'encàrrecde formular-lo al Departament de MediAmbient.

El Pla estratègic de la caça té com a objectiudefinir la situació actual i preveure el futur ambl'elaboració d'un marc de referència del'activitat cinegètica, la necessitat que téd'adaptació i les seves potencialitats. La sevaambició és establir adequadament el lloc delscaçadors dins la societat, que permeti lasostenibilitat d'una activitat tan arrelada a lacultura del nostre país. A partir d'una diagnoside l'estat actual de la caça, s'ha estimat quinaen serà l'evolució que previsiblement seguiràen el decurs dels pròxims anys, així com lesseves prioritats. Es pretén que aquestdocument sigui útil i necessari per cercar unequilibri entre la presa de decisions,l'establiment de prioritats i la unificació decriteris. Per això, s'ha exposat al públic engenera l mi t jançant la d ivu lgac ió dedocumentació, la presentació conjunta del'estratègia mitjançant la realització de 8sessions de treball en el territori, i elcomplement d'una enquesta que ha permèsaprofundir en el coneixement de l'opinió delsector en relació amb la problemàtica de lacaça. Per aquest motiu, s'han convocat lespersones, les organitzacions, les institucions ila societat relacionades amb la caça.

Les funcions de l'activitat cinegètica sóndiverses, per la qual cosa caldria definir

p l a e s t r a t è g i c d e l a c a Ç a

Introducció

16

gran valor en les petites comunitats locals. Lavoluntat de les associacions de caçadors ésser entitats col·laboradores de l'Administraciótant local com autonòmica. La sevaparticipació en les agrupacions de defensaforestal, així com la seva col·laboració enaccions d'àmbit municipal, així ho demostren.

La Federació Catalana de Caça no solamentha assumit la funció de representar elscaçadors en defensa dels seus interessos,sinó també la d'influir per modernitzar el sectori adequar-lo a les noves demandes de lasocietat i a les necessitats de conservació delmedi. La Federació Catalana de Caça,mitjançant la formació dels caçadors, laintroducció de nous mètodes de treball, ladinamització de les associacions i la sevavoluntat de col·laborar amb l'Administracióper a la conservació i defensa de la natura,esdevé un dels principals motors de canvi delsector.

Aquest Pla estratègic de la caça voldria ser unmarc de referència que definís les líniesmestres per als propers anys. La complexitatde la tasca proposada ja queda reflectida enl'esquema de treball i és precisament larecerca de la diversitat d'opinions allò que haajudat a definir el punt de confluència. Aquestsuport ha estat la base material per a encetar eldebat social i el procés que ha de permetremadurar algunes idees, alguns conceptes,algunes opinions. Finalment, el Pla té com amissió d'integrar els diferents valors del sectoragrari, la caça, la conservació de la natura itota la societat catalana per aconseguir unanatura sostenible.

Jordi Peix i MassipCoordinador del Pla estratègic de la caça

L'activitat principal que es desenvolupa en elmedi rural és l'agricultura, i és per això que calintegrar les diverses funcions que s'hirealitzen. L'augment creixent de remugantssalvatges i porc senglar està provocant danystant a l'activitat agrícola com a la forestal. Laprevenció de danys és una de les accions ques'han de preveure en els plans de gestiócinegètica, tant en les reserves nacionals decaça i zones de caça controlada com en lesàrees de caça. Caldria arribar també a unamillor simbiosi amb l'agricultura i potenciarsistemes de producció compatibles, totanal i tzant e ls costos addicionals deproducció.

Des de 1980, s'ha avançat molt, ja que s'hapassat de pràcticament un 40% de terrenylliure, sense gestió cinegètica, a menys del'1% actual. A més, prop d'un 10% del territoriés considerat zona de seguretat. A partird'aquesta realitat, es proposa un pas més,consistent a millorar els plans tècnics degestió cinegètica i potenciar refugis de faunasalvatge temporals i actuacions agrícoles pera la creació de guarets faunístics. L'activitatcinegètica és una de les accions més antiguesen el medi natural i cal adaptar-la a lescondicions actuals, recollint les aportacionsdels estudis recents sobre les poblacions i laseva evolució constant. Hi ha una sèried'aspectes que cal definir amb claredat: lagestió de la caça de les aus migratòries, elcontrol de depredadors, l'adaptació de lestradicions als nous conceptes de gestió i lareintroducció d'espècies.

Tot allò que es proposa en el Pla estratègicsolament serà possible i factible si es valoraespecialment el factor humà generador delcanvi. La formació del caçador i l'examen delcaçador han estat una demanda constant delscaçadors. La Federació Catalana de Caça harealitzat diverses iniciatives que han permèsaportar nous coneixements per millorarl'activitat. Cal potenciar les nombrosesassociacions de caçadors que, distribuïdesarreu de Catalunya, generen un teixitassociatiu que vetlla pel territori, i que és d’un


1. Definir una caça sostenible dins de lanatura, compatible amb les altres activitatsterritorials.

El document Cuidar la Terra elaborat per laUnió Internacional per a la Conservació de laNatura (UICN), publicat l'any 1991, representaun valuós pla d'acció que analitza la situacióde la Terra i a la vegada proposa unaEstratègia per al futur de la vida. No és un puntde partida, però és una proposta d'obligatòriareferència per a qualsevol elaboració de plansestratègics relacionats amb el medi ambient.Aquest informe va representar una de lespeces centrals en la Conferència de lesNac ions Un ides sobre l 'En torn i e lDesenvolupament que es va celebrar a Riol'any 1992.

En el seu annex vuitè, proposa d'emprendreestratègies per a la sostenibilitat que s'han dedesenvolupar en tots els àmbits. L'objectiu ésassolir una combinació sostenible dedesenvolupament i conservació d'una maneraintegrada. En el model de treball, pren unaespecial rellevància la necessitat de discutirfent pedagogia, de disposar d'un consens od'un acord general sobre les línies d'actuació.Per això, proposa d'iniciar l'acció emprenentp r o j e c t e s d e m o s t r a t i u s p e r q u è e l spart icipants apreci ïn els resultats del'estratègia a mesura que s'aplica.

D'acord amb l'esmentat Pla d'acció, el 22 denovembre de 1997 es va signar el Conveni decol·laboració entre el Departament de MediAmbient de la Generalitat de Catalunya il'Institut d'Estudis Catalans per elaborar elstreballs per a l'Estratègia per a la conservació il'ús sostenible de la biodiversitat a Catalunya.En aquest Conveni, s'establien els fonamentsper a l'elaboració dels treballs de base, de ladiagnosi i, finalment, de l'Estratègia, quebàsicament consistien a recopilar, se-leccionar i sistematitzar la informaciódisponible sobre el grau de conservació i la

19

Objectius del pla Estratègic per la caça

situació actual de la biodiversitat a Catalunya,i també a avaluar i analitzar aquesta situacióper establir una relació de mesures possiblesper a la conservació de la diversitat biològica aCatalunya.

2. L'Estratègia catalana per a la conservaciói l'ús sostenible de la diversitat biològica.

Des de començaments de l'any 1998, es vaencarregar a diversos experts la redacció delsinformes corresponents als 55 temes que esvolien desenvolupar en el marc de l'Estratègia.En conjunt, més d'un centenar d'experts,vinculats a les diverses branques de lesciències naturals i socials, l'economia i el dret,van col·laborar en la seva redacció.

El 31 de març de 1999, es va presentar eldocument final, que no solament plantejavapropostes en el marc social i polític, sinó que,a més, després de procedir a la Identificació iel seguiment dels components de la diversitatbiològica de Catalunya, elaborava propostesconcretes per a la conservació de la diversitat

Objectius del Pla estratègic de la caça


biològica i l 'ús sostenible dels seuscomponents; finalment, presentava unesrecomanacions de mesures econòmiques id'investigació, educació i informació.

En relació amb la caça i la pesca, plantejavaels objectius a assolir següents:

Disposar d'un model d'organitzacióadministrativa en què la gestió de la caça i dela pesca es dugués a terme de maneraconjunta amb la planificació i la gestió de lafauna silvestre i dels espais naturals, la políticaforestal i el desenvolupament rural, la qualcosa feia també necessari reunir sota unamateixa unitat administrativa la majoria delsaspectes relacionats amb la planificació i lagestió de l'aigua.

Modificar l'actual normativa de caça ipesca, renovar i actualitzar diversos aspectesde la Llei de caça, elaborar una nova Llei depesca continental i de conservació delsecosistemes aquàtics continentals, i adaptarles altres normatives que hi tenen relació.

Planificar de forma global i coherent lapràctica de la caça i de la pesca de manerasostenible i en funció dels corresponentsparàmetres biològics i tècnics i les diferentscaracterístiques territorials, i establir unprograma de recuperació de les espèciescinegètiques i piscícoles que ho requereixen.

Millorar la gestió de les àrees de caça i depesca i la seva planificació tècnica, recollintalhora les necessitats de conservació de lesespècies i els hàbitats silvestres, i garantir lasostenibilitat de les pràctiques cinegètiques ipiscícoles.

Evitar la introducció de noves espèciesal·lòctones i recuperar les poblacionsautòctones, especialment les de peixos, enels indrets on sigui possible, i assegurar laseva preservació in situ i ex situ, tot garantintque, quan calgui fer repoblacions, es facinamb espècies autòctones certificades isanitàriament controlades.

Introduir els aspectes cinegètics en lesdiferents polítiques sectorials, ja siguil'ordenació del territori, el desenvolupamentrural o la conservació del medi natural.

Garantir un nivell adequat de formaciódel conjunt de caçadors i pescadors, i vetllarper la realització de campanyes i publicacionsde sensibilització i de divulgació tècnica tantd'aquest col·lectiu com del conjunt de lapoblació.

Aquest valuós document elaborat per l'Institutd'Estudis Catalans representa un conjunt denormes d'obligatori compliment i punt departida per elaborar el Pla estratègic de lacaça. En tot cas, cal recordar que lespropostes han de ser integrades. Hi ha altresaspectes més globals que també incideixenen el desenvolupament d'una caça sostenible,que també s'han enfocat en l'Estratègiacatalana i que es consideren assumits, i peraixò no seran tractats en la proposta sectorialde la caça.

No obstant això, i d'acord amb un compromísde solidaritat amb les generacions futures,també hi ha altres aspectes que potser no hanestat prou tractats en l'Estratègia catalana.Les espècies cinegètiques participen d'undoble vessant en la seva consideració derecurs natural sostenible. En primer lloc, calconsiderar que constitueixen la basefonamental d'una proposta que és a la vegadalúdica i esportiva, un recurs econòmic moltimportant en determinades àrees demuntanya, i una activitat social tradicionalmolt arrelada. En segon lloc, cal no oblidarque representen el suport tròfic d'una

20



comunitat d 'espècies depredadores icarronyaires, variada i nombrosa.

La conservació dels nivells més elevats de lescadenes tròfiques és una responsabilitatprioritària, sobretot si es considera quedeterminades espècies de major estenofàgiaes troben en risc de desaparició elevat. És peraixò que cal definir la gestió correcta delsrecursos cinegètics, que permeti una millorade l'activitat i representi una garantia per a laconservació de la nostra fauna.

3. Reconèixer els valors culturals i lesfuncions que realitzen dins de la societatcatalana.

Un dels objectius del Pla estratègic és situaradequadament l'activitat cinegètica dins delcontext de la societat catalana. No hi ha unaidea de la natura en si mateixa, hi ha tantesvisions de la natura com usuaris té. La natura,des del punt de vista de les ciències socials, ésun producte humà. El pagès, el caçador, elturista, el visitant de caps de setmana, elboletaire, el naturalista, l'urbanista, cada undefensa la seva versió, amb més o menysconeixements, de l'ordre natural.

Kurosawa, en la pel·lícula Derzu Usala, vasaber expressar adequadament la pro-blemàtica de la caça dins el context d'unsvalors culturals d'una activitat natural en quècal aprofundir constantment, i esdevenir-neespecialista. Acusa "… els soldats quel'acompanyen, que miren però no veuen": pera ells, el bosc és hostil. En canvi, el caçadorDerzu coneix la gent: els elements queparticipen del bosc, de la muntanya, de lanatura. No només les guineus o els toixonssón gent, i s'han de respectar, sinó que elsaltres elements també són gent: el sol, la llunao el foc. Derzu proclama la sostenibilitat de lacaça quan destrossa unes trampes i espregunta: "Si maten tots els animals, de quèmenjarem?" Els primers i millors comu-nicadors fins ara, a la televisió o en la literatura,han estat caçadors que ens van fer descobrirla virginitat de la natura salvatge i l'han

21



22

volguda salvaguardar amb les imatges i lafunció pedagògica que representa.

La caça és avui també un element d'interèsmediàtic, amb una varietat de revistessectorials, de cada vegada més alt nivell, i decanals de televisió especialitzats que de formaconstant transmeten missatges de sos-

tenibilitat. El caçador, quan entra en la natura,és conscient que vol sortir de la civilització;sap que a la muntanya l'objectiu de lasostenibilitat és possible i a la ciutat ben difícil.És per això que, sovint, es troba insatisfet perla incomprensió de la seva activitat cinegèticaper part de la resta de la societat que no fa resper "salvar" la natura. L'activitat cinegètica ésuna pràctica esportiva, no només física opsicològica, sinó que a més requereix unesqualitats socials i humanes addicionals. Elcaçador ha de passar per un estadid'aprenentatge per conèixer la natura, persaber-la comprendre, per poder descobrir-hiels rastres i per conèixer els hàbits de cada undels tipus de caça. Els filòsofs clàssicsmateixos, i especialment Plató en les sevesLleis, van ennoblir l'activitat cinegètica perl'esforç que suposa de la necessitat desuperació de la persona, en les sevesactivitats per aconseguir la presa.

A més, ha de disposar d'un bon gos, que nonomés és un animal de companyia, sinó queés un ésser amb qui es dialoga, que ha costatmolt d'ensinistrar per seguir els rastres oaixecar la caça, i aconseguir que sigui elcomplement ideal que treballa conjuntamentper aconseguir l'objectiu planificat. La majoriade tipus de caça no es pot entendre ni exercirsense un bon gos.

Finalment, cal no oblidar que normalmentl'activitat cinegètica va acompanyada d'unacte de companyonia al voltant d'unagastronomia també tradicional, "salvatge",amb poca elaboració, amb el foc a ras de terra,on domina la carn a la brasa. La carn del'animal capturat normalment té un altre destí is'integra dins d'una cuina sofisticada que lipermet posteriorment gaudir i celebrar elrecord de la lluita per la captura. La cuina de lacaça s'ha traslladat a un món urbà refinat querecorda l'origen salvatge i genera una novacu ina e laborada p ròp ia de l s g ransrestaurants. El caçador troba en l'activitatcinegètica un espai diferent, que li fa oblidar larutina grisa del treball quotidià, del mónartificial de la civilització: d'aquí ve la passió



per la caça. Aquesta passió ha estatllargament descrita pels nostres clàssics i potafectar tant els terratinents com els pagesos, i,com no, els funcionaris privilegiats, peròtambé fins i tot el senyor rector dels Pazos deUlloa. La passió per la caça té sempre un valorde referència, el de l'autenticitat de l'acció,l'autenticitat del bosc, l'autenticitat d'un mónrural d'on tothom procedeix. El retorn a lanatura de la gent de la ciutat, que ha promogutrecentment l'escoltisme, el muntanyisme o elsneorurals, ja fa anys que els caçadors elpractiquen.

4. Proposar uns principis per protegir lafauna, tot respectant la biodiversitat.

Gestionar és protegir, i els caçadors tenen claraquest concepte que, no obstant això, calaprofundir. L'època de la caça com a activitatdepredadora s'ha acabat. El caçador, ara, s'haconvertit en un gestor de la fauna, i més encaraen un protector del medi rural. A finals delsseixanta, quan es va crear la Reserva Nacionalde Caça del Cadí, amb un acord entre lapoblació local, l'Administració i els caçadorsper protegir els isards, se'n varen comptar 55exemplars, i ara s'estan duent a termemesures per reduir la població de prop de2.500 isards. Això s'ha aconseguit mitjançantgestió, disciplina i col·laboració entre elsdiferents actors. Actualment, totes les àreesde caça disposen d'un Pla tècnic de gestiócinegètica i la repoblació d'exemplars ambèxit de supervivència i reproducció o lacreació de refugis de caça són realitatspermanents. El caçador és conscient quenomés s'ha de sostreure allò que sobra. És peraixò que la caça, en cas de dificultats del medi,es recolza finalment en les explotacionscinegètiques per retornar allò que s'hamanllevat de la natura. La caça sostenible ésl'aprofitament d'un recurs natural que, si éscorrectament gestionat, és renovableindefinidament.

La cria i reproducció en captivitat per mantenirel nivell de caça és una pràctica molt antiga iaixò ha permès mantenir tradicionalment el

nivell de la fauna cinegètica. Així, caldràdiferenciar adequadament la repoblació, coma element necessari de la caça sostenible, del'alliberament amb finalitats complemen-tàries. La Història aporta força accionsd'aquest tipus, ja sigui en vedats reials, com vaser el de Valldaura, prop de Barcelona, o en lesDeveses, que es repoblaven per mantenir unscerts nivells de fauna. En els textos antics esrecullen repetidament repoblacions decérvols, daines, cabirols, cabres salvatges,guatlles, faisans i, fins i tot, de francolins o deporc senglar.

La caça en la Mediterrània ha tingut sempre unvessant ramader. En les fires de la perdiu,tradicionalment els responsables de la caçaes reaprovisionaven de caça per alliberar imantenir el nivell de les zones de caça. Elsgestors mateixos de parcs naturals hancontinuat inicialment el mateix esquema a fi demantenir uns nivells d'equilibri de la fauna. Ésper això que cal establir unes condicionsestrictes de reproducció en captivitat,especialment genètiques i sanitàries, derepoblació i finalment d'alliberament. Un delsaspectes que sempre pot sorprendre lespersones alienes al medi rural és la cura de lessocietats de caçadors en la recuperació de la

23



ser com abans. A començaments del segleXVII, Catalunya tenia poc més de 0,5 milionsd'habitants. A finals del segle XVIII, aquestapoblació havia doblat; a finals del segle XIX, jaeren 2 milions, i així comença una escaladafins als 3 milions dels anys quaranta, i els 6milions dels anys noranta, a partir dels quals lapoblació segueix ara creixent suaument.Aquest augment de població incideixdirectament en els hàbitats naturals i demana,en una primera etapa, un subministramentregular d'altres aliments en detriment delscereals i de les pastures. La millora de latecnologia agrària determina un retorn delsespais marginals des d'un punt agrari verserms, en una primera etapa, que seranocupats ràpidament pel bosc a partir del'estabulació progressiva dels remugants. Elsegle XX es caracteritza també pel granfenomen de l'augment de la superfícieurbanitzada, en detriment dels espais rurals,necessaris per encabir aquests nous 4 milionsd'habitants.

El caçador s'ha hagut d'adaptar també aaquesta nova realitat, conscient que la caçacal d'un hàbitat, d'una alimentació i d'unasanitat adequada, i ha assumit també novesfuncions de millora de la gestió. Els planstècnics de gestió de la caça ja incorporenaccions de restauració del medi agrícola a fide preservar la producció de fauna. En aquestsentit, cal introduir ara nous conceptesbiològics, noves tecnologies que permetin laprotecció i el manteniment de la caça i, a lavegada, de la fauna salvatge d'acord ambaquests nous paràmetres externs. Moltessocietats de caçadors constitueixen reservesde caça dins de la seva àrea de caça ambl'objectiu de protegir la fauna en general i

24

fauna salvatge, ferida o malalta, perreintroduir-la posteriorment a la natura,sabent que podrà ser abatuda.

Els caçadors sovint es queixen que elsdepredadors redueixen la caça que ells hanrepoblat. Però el caçador ha rehabilitat elsdepredadors nobles, bàsicament rapinyaires,per la tasca de selecció natural queexerceixen: un bon índex de depredadorsaugura una bona caça. El control permanentdels depredadors a uns nivells adequats ésuna de les tasques que hauria de serobligatòria en les àrees de caça, i que permetsalvaguardar tot el conjunt de la faunasalvatge. Més greu és que actualment, en elsrepetits estudis sobre els depredadorscarnívors realitzats a Catalunya, es destaca lapreponderància com a depredadors delsanimals domèstics ensalvatgits: bàsicamentgats i gossos. Els caçadors, amb el controldels depredadors, col·laboren a redreçarl'equilibri trencat per pràctiques humanesincorrectes, i participen en la formació de lasocietat a fi de reduir aquest creixementdescont ro la t de la fauna domèst icaensalvatgida.

Els caçadors, amb el seu control de captures,coneixen i segueixen l'evolució de la faunacinegètica, i per extensió de tota la faunasalvatge. Com a exemple, es pot citar que, ja afinals del segle XIX, diversos tractats de caçade Catalunya alertaven de la disminució de laperdiu. No debades, durant aquest segle,l'agricultura catalana va tenir un gran trasbals.En efecte, en relativament pocs anys, lasuperfície de cereals es va reduir a la meitatper la pressió constant de les novesplantacions de vinya i fins i tot els erms, refugide les perdius, van ser roturats. L'hàbitatnatural de la perdiu es va veure reduït amb unaforça implacable que va portar també al'alarmant reducció de la fauna granívora.

L'objectiu del caçador és restaurar la natura,en el sentit estricte d'alimentar i el més amplide tornar a posar les coses al seu lloc, demillorar l'hàbitat. Les coses no poden tornar a



potenciar la reproducció de la caça enconcret. Cal destacar les col·laboracions ambassociacions de defensa de la natura encoincidir ambdós objectius. Se'n pot citar coma exemple la sol·licitud que ha presentatenguany la Societat de Caçadors d'Almenar al'Administració per crear un refugi de fauna

salvatge en les 57 ha de la zona humida delClot de la Unilla, amb el suport de la FundacióNatura, que permetrà estudiar i conservar elsvalors naturals d'aquest espai.

En tot cas, hi ha un fet recent que ha corprèsl'opinió pública de casa nostra. El desembrede 2001, arran de les nevades seguides d'unaprolongada gelada que va cobrir tota laCatalunya central, les societats de caçadorsvan ser les úniques que es varen mobilitzar,conjuntament amb el Departament de MediAmbient, amb mitjans considerables, perdistribuir alimentació a la fauna amenaçadadavant aquest període advers.

25



5. Valorar el factor humà, i proposar unmodel de formació.

La passió per la cacera no és solament purinstint, és també una cultura. El veritablecaçador no és un aficionat, és un home decultura, de la seva cultura; és un coneixedor.En resum, és un especialista de la natura. Calno oblidar que l'antecedent immediat delsespais naturals protegits i dels parcs naturalsvan ser les reserves nacionals de caça que vanpermetre salvaguardar una fauna en francretrocés. Les Reserves de Caça dels Ports deTortosa i Beseit, de l'Alt Pallars - Aran, del Deltade l'Ebre o del Cadí són els avantpassatsrecents dels corresponents parcs naturals.Així, es va poder demostrar una vegada mésque cal Gestionar per Protegir.

L'activitat cinegètica proposa constantmentnous mètodes de caça, i recupera antiguestradicions, com pot ser la caça amb arc o la dela falconeria, i finalment va destinada a unpúblic més ampli, el que es va anomenar safari

fotogràfic. Aquest va ser institucionalitzat,juntament amb els caçadors, en la ReservaNacional de Caça de Boumort, que l'acostavacada vegada més als bird watchers, i recuperava així el plaer d'observar la naturadins un medi restaurat. Aquesta activitat,propera a la pesca sense mort que s'hapromogut en les zones de pesca, permet lacaptura de la presa, transforma l'espectadoren caçador, tot evitant el sacrifici. A totsplegats, els uneix un vincle comú: sónconsumidors de la natura, cadascú en la sevaespecialitat, però tots amb la mateixa base lanatura en el seu estat salvatge. En tots aquestscasos, es manifesta un punt d'unió entre elsobservadors de la natura, que és l'enemiccomú: el furtiu, que aconsegueix la presasense respectar la norma, establerta per lasocietat, de l'acte necessari de restauració dela fauna.

Els caçadors es diferencien d'altres col·lectiuspel seu treball a llarg termini i per l'assumpciópersonal, col·lectiva i econòmica, de ges-tionar la natura per treure'n profit, i de

controlar les actituds fora de norma. El boncaçador no diferencia entre les espècies útils,o sigui, les que es poden caçar, de les inútils, osigui, les que són protegides; sap que de ladefensa integral de la natura sorgirà ladefensa de la caça. Per això, cal que elcaçador atàvic disposi d'una adequadaformació que li permeti comprendre la naturaen la seva integritat.

Fins ara, i gràcies a l'obligatorietat dels planstècnics de gestió cinegètica, s'ha aconseguituna formació col·lectiva que ha començat adonar fruits. S'ha introduït el principi deplanificació a termini, que considera l'àrea decaça un element objecte d'acció positiva, is'han establert normes addicionals decomportament i de disciplina col·lectiva dinsde l'àrea. S'observa que la diferencia bàsicaentre els plans tècnics de gestió de lesdiferents àrees se situa en relació directa ambel nivell de formació dels seus participants;destaquen els PTGC de les àrees quedisposen d'hàbitats d'interès, i especialmentels situats en zones protegides, que han rebutassessorament i participen en la gestió de lazona. Un cop aconseguida aquesta primeraetapa, el pas addicional ha de centrar-se en laformació individual de cada caçador, quepermeti consolidar un model a llarg termini enquè la participació individual de cada membreés obligatòria.

26



27

6. Col·laborar en el desenvolupament de lapoblació local.

A Catalunya, les tradicions compten. Éstradició que l'activitat de la caça sigui exercidade forma col·lectiva per la societat decaçadors locals, que no solament respecten elpatrimoni del poble, sinó que, a més, fan unesforç per millorar-lo. En les antigues Cartesde Població s'assegurava als nous pobladors"…. La possessió de les terres cultivades, els

erms, les muntanyes i els plans, les garrigues i

els boscos i la caça, la llenya, les pastures i

l'aigua…". És per això que, normalment, elspropietaris dels terrenys de les zones ruralshan cedit el dret de caçar a aquestes societatslocals, que en la majoria dels casosassumeixen com a contrapartida tasques demillora dels camins rurals i participen en lalluita contra els incendis forestals i com asocietat civil en la defensa del patrimoni rural.

En les zones de camps oberts de Lleida iTarragona, on predominen els cereals i elserms, hi havia la tradició que l'Ajuntament o laCambra Agrària subhastés les herbes i lacaça, i les rendes es destinaven a actuacionscol·lectives i a la seva distribució entre elspropietaris. Aquesta situació es dóna en unales zones d'ocupació més nova, de propietatmolt repartida i on s'aplica la legislació sobreaprofitament de les pastures i rostolls. Elscontractes són per un període determinat i esrenoven d'acord amb la gestió realitzada, lariquesa faunística i el preu de mercat. Enaquesta zona, també sovint es dóna dret decaça preferent als caçadors locals, que en lamajor part són els propietaris mateixos. Entots els casos, la caça és col·lectiva i permetintroduir uns principis de gestió territorialbenèfics per a la sostenibilitat de la fauna.

El caçador busca també la relació amb lespersones de la població local que coneixen elterritori; cerca un retorn a un espai on encararegeixen unes normes de la tradició del monrural, sovint oblidades a la ciutat, en quètothom és igual, dins d'un esport col·lectiu decompanyonia, de colla. A la caça es barregen,

sense estridències ni jerarquies, les classessocials i es reconeix el valor real dels homes;es valoren especialment l'habilitat de lespersones i el seu coneixement de la natura, deles quals normalment els habitants locals esmostren millor dotats. El respecte vers elshabitants del món rural és una provaaddicional del valor que s'assigna a aquestespai diferent, original, que és preservat de lacontaminació, en el sentit més ampli, de laCiutat.

A Catalunya, les comunitats locals estantradicionalment molt integrades al costat deles seves institucions. La caça és una tradició,i els caçadors formen una associació al serveide la comunitat local. El seu coneixement delterritori i la seva organització són d'una ajudainestimable en els casos de successos iepisodis que superen la resposta normal delsserveis de la comunitat. En la mesura que esredueix la població agrícola, les societats decaçadors poden assumir part de les tasquesque aquesta tenia encomanada, espe-cialment la de regular el creixement de lesespècies oportunistes, protegir els danys alsbéns i collites i realitzar actuacions d'abastterritorial en les zones menys comunicadesdel poble.

Finalment, val a dir que, en les zones en què ladensitat de la caça ho permet, aquestaactivitat pot representar una nova fontd'ingressos i un nou jaciment de treball, jasigui directament com indirecta, per l'atraccióde nous visitants i la potenciació d'unagastronomia local lligada a la caça, la qualcosa fa possible englobar la caça dins de lesactivitats d'agroturisme o turisme rural.



7. Fomentar l'esport cinegètic com unaètica de comportament.

L'esport cinegètic requereix, com tots elsesports, una preparació adequada. Els cincpunts que poden definir aquest esport espoden resumir en: Preparació física, Destresa,Enginy, Esperit de treball en comú i, sobretot,Coneixement del territori. Aconseguir unequilibri entre aquests punts requereixpreparació tècnica i mental, i pràctica iexperimentació suficient. A més, l'esportcinegètic comporta addicionalment una èticade comportament resultat de la pràctica de lacaça.

Els interlocutors del caçador en el moment dela caça són diversos: la natura, la presa,l'arma, el gos i, sobretot, els companys, les

persones. En la caça es destaca l'apre-nentatge del treball en comú, no només per lanecessitat de gestionar la caça en l'àmbit del'àrea, sinó que també, i especialment a partirde la gran empenta de la caça del senglar,s'afavoreix l'esperit de la "colla". En la colla esconsolida el principi d'autoritat i respon-sabilitat del cap de colla, no solament peraconseguir la presa, sinó també per evitarriscos.

A més, es consolida conseqüentment ladisciplina de cada component de la collanecessària per aconseguir un beneficicol·lectiu. En aquesta modalitat de caça, esformen de manera permanent els conceptesde seguretat en l'exercici de la pràcticaesportiva. Els conceptes de seguretat en lesaccions són ara una exigència de les societats

29



avançades en els àmbits tant de la producciócom del treball i de la vida quotidiana.

La caça valora especialment l'espai rural coma font dels recursos que n'extrau, i per això ésconscient que cal salvaguardar la natura, nique sigui per poder continuar exercint la sevaactivitat. Representa també un pas dinàmic enla conservació de la natura, ja que sap ques'han de gestionar no només les espèciescinegètiques sinó també tota la faunasalvatge, en un conjunt tot integrat. El gos ésl'eina inestimable que permet aconseguir lacaça; és per això que el caçador valoraespecialment l'animal, i també la presa ambquè ha lluitat. Com diuen els caçadors, allòimportant no és el sacrifici de la presa, sinó totel procés que porta a aconseguir-la.

La caça és també un esport complet, ja que nosolament exigeix preparació i esforç físicsuficient, i es pot practicar a totes les edats,sinó que, a més, exigeix una habilitataddicional. Els caçadors de qualitat esdiferencien, no per la quantitat de pecescaçades, sinó per la destresa en l'exercici de lacaça.

Finalment, cal tenir en compte que la caça ésun acte social i solidari, que relacional'individu amb un col·lectiu. És tan importantl'acte de caçar com els comentaris necessarisdels esdeveniments produïts i la participacióde cadascú en l'activitat. L'acte social ésnecessari dins d'una societat cada vegadamés mancada de referents, i permet identificarla persona com a part d'un grup determinat,com a part de la societat.

30



31

És per tot això que en el moment d'iniciar lestasques per elaborar el Pla estratègic de lacaça es va optar per un model participatiu.Perquè així es compleix ja un primer propòsitdel Pla, que és portar-lo a terme. Els caçadorssón els primers que col·lectivament van creureen la necessitat d'establir un pla d'acció permillorar la seva activitat dins els nousparàmetres que la condicionen, i posant unaccent especial en la protecció del medinatural.

Hi ha pocs esports que demanen de coordinaralhora aspectes tan diferents com disposard'una forma física adequada, conèixer lanatura, estimar i ensinistrar adequadament elgos, emprar per a cada mètode l'arma i lamunició adients, seguir unes normes deseguretat, disposar de destresa, exercirl'autoritat i la disciplina, i treballar en grup totcol·laborant amb la comunitat local.



32

El millor resum sobre l'esport de la caça, l'hafet en la Guia completa per caçar a Catalunyael senyor Joaquim Gràcia, que als 91 anys vacaçar el seu darrer isard:

"El veritable caçador, el que no abandonarà

mai la seva afecció i, si la salut ho permet,

arribarà a vell caçant, és l'home que sent el

camp i el bosc, que està disposat a passar

calors, fred i moltes fatigues i que se sent

integrat en l'ambient i admira tant una sortida

de sol o una gran tempesta com les muntanyes

i les planes gemmades, l'esclat esplendorós

de la primavera o els daurats i ocres de la

tardor i l'aire perfumat per les herbes

boscanes. Aquest serà l'home que tindrà tots

els avantatges per ser un bon caçador, l'home

al qual la pràctica d'aquesta activitat donarà

goig al seu esperit i salut al seu cos i aprendrà

del gran Llibre de la naturalesa. Actuarà

esportivament amb correcció i, sobretot, amb

companyonia, i serà l'exemple de l'autèntic

esportista."



35

Definir la situació actual de Catalunya


(serps i escurçons) i els quelonis (tortugues).Un grup que es veu afavorit pel componentmediterrani de Catalunya, encara que per sotad'altres zones més càlides. Dels sauris (18espècies), destaquen la sargantana de paret,associada als medis més humanitzats, elsdragons, també associats a aquestes zones,el llangardaix verd i, recentment descobertes,les sargantanes del Pallars, que viuen a mésde 2.000 metres i no es troben enlloc més delmón. De les serps (11 espècies), hi ha algunesaquàtiques com la serp d'aigua, encara que laresta és terrestre, com els temuts escurçons(dues espècies), la serp blanca o la gran serpverda. Les espècies més petites sóninsectívores i les més grosses nomésaccedeixen a menjar petits mamífers, peixos, ialgun ou que agafen dels nius. L'últim grup, lestortugues, compost per 3 espècies, no ésgaire abundant, i tenen com a representants latortuga mediterrània, espècie que és en unestat fràgil que ha portat a reintroduir-la a llocsdel Garraf, del delta de l'Ebre i del cap deCreus.

1. Característiques de la fauna salvatge aCatalunya

Per valorar adequadament la potencialitat ivarietat de la caça a Catalunya, l'hem de situardins de la gran riquesa i diversitat de tota lafauna salvatge del nostre país. Per això,encara que breument, es vol descriureaquesta gran biodiversitat. L 'especialorografia i situació de Catalunya li confereixenunes característiques específiques que estradueixen en una diversitat de situacions i,per tant, en una fauna característica. Podempassar dels paisatges dels secans de Lleidad'ambient estèpic, amb hiverns secs i freds iestius secs i calorosos, a paisatges forestalscentreeuropeus amb pluja abundant quepermeten uns boscos dominats pels arbrescaducifolis. Des del nivell del mar, amb zoneshumides i costaneres, refugi d'ocellsmigratoris i de nidificació, fins a l'estatge alpídels cims dels Pirineus a més de 3.000 metres iamb espècies del nord d'Europa, remi-niscències de les darreres glaciacions.

La fauna salvatge en general i cinegètica enparticular són conseqüència d'aquestessituacions naturals, sense oblidar que hanestat profundament alterades per l'acció del'home durant els darrers tres mil anys, i ambuna major pressió en els darrers segles. Lacombinació ens ha dut una riquesa faunísticaque, si bé potser ha deixat algunes espèciespel camí encara conserva un grapat de joies dela natura.

1.1 Els vertebratsTaxonòmicament és el grup més vistós i queapreciem de forma més ràpida. El grup estàformat pels rèptils, amfibis, peixos, ocells imamífers. Entre els primers, podem trobaractualment 32 espècies, on es diferencien tresgrans grups: els sauris, normalment ambpotes (sargantanes i llangardaixos), els ofidis


36


Quant als amfibis, lligats als ambientsaquàtics i compostos per 16 espècies, elsdividim en dos grans grups: els urodels(salamandres i tritons) i els anurs (granotes igripaus). Els primers es componen de 5espècies proveïdes de potes i cua, i respirenmitjançant brànquies o per la pell; en destacal'espectacular salamandra, amb colors grocs inegres com a mètode per evitar la sevadepredació, i el tritó pirinenc, que viu a petitestorrenteres amb una bona qualitat de l'aiguadel Pirineu. Els anurs, compostos per 11espècies, necessiten l'aigua per pondre elsous, però podem trobar els adults de moltesespècies allunyats d'aquest medi, com és elcas dels gripaus.

bagres, carpes, etc.). Constitueixen la majorpart de la biomassa dels rius i, per tant, sónbàsics en els ecosistemes riberencs. Perdesgràcia, el major nombre d'espècies depeixos són considerades exòtiques iintroduïdes, amb el conseqüent perill per a laresta d 'espècies autòctones. Podemdestacar-ne la carpa, el peix sol, la percaamericana i el silur, peix de grans dimensions.

Sens dubte, el grup dels ocells és el mésdivers, amb un nombre d'espècies nidificantssuperior a les 384 espècies, de les quals caldistingir les considerades hivernants, queutilitzen el nostre país com a refugi del rigorósfred del nord d'Europa. La diversitat de formes

Encara que totalment aquàtics, hem d'afegir,com a integrants de la fauna, el grup delspeixos continentals. Actualment, hi ha alsnostres rius, llacs i embassaments una granvarietat d'espècies; la truita comuna n'és l'únicrepresentant dels salmònids i està sotmesa auna forta pressió dels pescadors pel seureconegut caràcter en aquest esport.Ecològicament, el grup dels peixos mésinteressant dels nostres rius sotmesos a lescondicions de l'ambient mediterrani és lafamília dels ciprínids (barbs, madrilles,

i espècies és un reflex de l'adaptabilitatd'aquest grup a la majoria de condicions isituacions ecològiques. Aquesta diversitat estradueix en petits ocells de l'ordre delspasseriformes o moixons, el grup més divers,amb representants a Catalunya de 23 famílies.A les zones humides, destaca l'ordre delsanseriformes (ànecs i cignes). Bernatspescaires, agrons, esplugabous i martinetssón també típics d'aquestes zones, i sónactius pescadors amb l'ajut del seu bec llarg.


37

PresentacióDefinir la situació actual de Catalunya

Cal destacar els ocells rapinyaires, veritablescaçadors volants amb unes adaptacions a lacaptura de preses que van des dels petitsinsectes, en el cas dels xoriguers, a la capturaen espectaculars vols en picat de petits ocellscom fan els falcons, a l'espera pacient delsaligots apostats als pals fins que surti un talpó,a la patrulla constant des de l'aire de l'àligacuabarrada, i a les poderoses urpes de l'àligadaurada per capturar grans preses a terra.Aquests caçadors són diürns i tots tenen unavista potent, però a la nit els amos són lesòlibes, els mussols i els ducs, que aprofiten, amés de la vista adaptada a la manca de llum,una oïda prodigiosa. Poden caçar així petitsmamífers en condicions de plena foscor. Lariquesa en rapinyaires és indicadora deriquesa de caça. La depredació natural querealitzen permet millorar les espèciescinegètiques i actua de seleccionador genuíeliminant els individus malalts i maldestres.

També, cal recordar el grup dels ocellsnecròfags (voltors), que són a la darreraposició de la piràmide tròfica i eliminen lesdesferres d'animals actuant com a netejadorsimplacables. El trencalòs és, de ben segur,l'espècie que més ha sofert un retrocés de la

seva població a causa de les peculiaritats delaseva biologia: s'alimenta dels ossos pelatsque deixen els altres carronyaires, posaanualment només un ou, i no és adult fins als 7anys. Si les condicions d'estabilitat a quèestava adaptat fallen, la seva possibilitat derespondre és mínima. Actualment, no enqueden més d'una vintena de parelles aCatalunya. La seva preservació és un deuredels caçadors.

En darrer lloc, hem deixat el grup delsmamífers, dels quals hi ha a Catalunya fins a 51espècies, des de la més petita, de pocs grams,com és la musaranya nana, fins a l'ós bru.Entre els petits mamífers, cal destacar elsratolins, presents a la majoria d'hàbitats, elstalpons, que trobem a prats i zones obertes,els talps, que viuen sota terra, el liró gris i larata cellarda, que romanen en letargia al'hivern, i la rata almesquera, amb una boca enforma de trompa i que selecciona els cursosfluvials del Pirineu que encara queden nets,sense oblidar les 24 espècies de ratpenat,algunes en situació desconeguda a causa dela dificultat d'estudiar-los.


38

Definir la situació de la caça a Catalunya

Després, cal destacar els conills i les llebres,dels quals el primer és l'autèntic sustentadordels ecosistemes mediterranis per la sevaabundància i la seva dimensió òptima per a lamajoria dels depredadors. Tant, que el linxibèric ha adaptat les seves capacitats a la sevacaptura, i, quan el conill desapareix, no trobaaliment, cosa que n'ha provocat l'extinció a lamajoria de zones de la península Ibèrica onvivia fins a principis del segle XX. Com el linx,els carnívors que trobem a Catalunya estancondicionats a la captura de preses animalsen una proporció variable. La família mésimportant i diversa dels nostres carnívors sónels mustèlids; engloba la mustela, l'ermini, lamarta, la fagina i la llúdriga, entre d'altres, finsa 12 espècies. Els cànids són representatsactualment per la guineu, autèntic superviventi especialista a adaptar-se a tots els medis,encara que fins a principis de segle el llopencara vivia a certes zones, fins que es vaextingir. Finalment, no es pot oblidar el mésgran dels carnívors, l'os bru, perfecte omnívorque arriba a pesar més de 250 kg i que haquedat restringit al Pirineu; sobreviu aCatalunya gràcies a la reintroducciód'exemplars dels Balcans.

Per últim, els artiodàctils o ungulats són elsmés grans herbívors que podem trobar a casanostra. Cabirols, cérvols, daines, isards, porcssenglars, muflons i cabres salvatgesconstitueixen els ramats salvatges delsboscos i prats, que aprofiten la produccióprimària existent.

1.2. Els invertebratsEls invertebrats són animals petits que,malgrat que són menys vistosos, són la majorfont de diversitat de la majoria d'ecosistemes.Els insectes constitueixen la meitat d'espèciesdescrites fins a la data. Molts dels insectes sónfins i tot indicadors perfectes de l'estat d'unecosistema, i són tant o més selectius que lamajoria de vertebrats. La seva abundànciaprop de la base de la cadena tròfica és unreflex de la bona salut de l'ecosistema, i ésgarant d'una bona producció cinegètica,especialment les espècies insectívores.


39


1.3 La distribució de les comunitatsfaunístiquesSegons les característiques del medi, hi hauna sèrie d'espècies associades queconformen les comunitats faunístiques. ACatalunya, com ja hem indicat, la geografia iles condicions climàtiques diferencien setregions biogeogràfiques. La més septen-trional és la regió del Pirineu, constituïda perl'eix de la serralada pirinenca amb l'estatgealpí; per sobre dels 3.000 metres, amb neu i elclima fred típic del nord d'Europa, hidestaquen l'isard, la perdiu blanca, la perdiuxerra i el trencalòs, els pocs habitantsd'aquestes dures condicions. Els boscos deconíferes dels vessants nord són l'hàbitatd'espècies forestals de la taiga d'Europa:marta, gall fer, mussol pirinenc, talp roig,cabirol, daina i ós bru. Les serres laterals, mésbaixes i al sud, constitueixen el Prepirineu,amb boscos de pi roig i alzinars mediterranis,on les modificacions de l'home han alterat ja elmedi. Podem trobar-hi espècies com la fagina,el cérvol, el cabirol, el picot, el trencalòs i lallúdriga als rius.

Tot anant cap a l'est, hi ha la regió orientalhumida, on les serralades interiors i lainfluència de les abundants precipitacionspermeten la presència dels boscos caducifolisde faig i roure, i on el porc senglar troba elsaglans a l'hivern; hi ha espècies d'ocellsforestals com el picot garser gros i el mussol. I,ja a la costa, l'efecte del mar conforma la regióde tramuntana de les comarques del nord deGirona, amb muntanyes baixes i costaneresamb una vegetació mediterrània constituïdaper matolls i arbres de port petit. Són l'hàbitatde la tortuga mediterrània, d'ocells com elxoriguer petit o l'esparver cendrós, i dediversos ocells costaners.

Baixant per la costa destaca la regió litoral,una franja de pocs quilòmetres delimitada perla costa i les serres litorals. És constituïda perboscos mediterranis de pinedes de pi blanc,suredes i alzinars espessos amb un importantsotabosc. Actualment, però, està molttransformada per nuclis urbans. Les espèciesde fauna estan habituades a conviure amb

l'home i les seves activitats; la merla, elsestornells i les caderneres han patit una fortareducció de la diversitat.

A l'interior, hi ha la regió continental a lescomarques interiors de Tarragona i de Ponent.Té un clima típicament continental associat ala muntanya baixa mediterrània i relleu suau,hàbitat de les espècies mediterrànies com laperdiu roja, el conill, la guatlla, el sisó, l'aligot,la guineu i l'àliga cuabarrada. Malgrat lestransformacions agrícoles, encara és una deles zones amb una riquesa faunística quec o n s t i t u e i x l ' e x e m p l e d e l s h à b i t a t smediterranis.

Finalment, a la Catalunya central trobeml'altiplà central, amb un clima humit i fred ambla presència d'elevacions, importantscontraforts del Pirineu litoral. Les suredes ialzinars mediterranis són característics de lazona, amb espècies com la fagina, la geneta,l'esquirol, la becada, el pinsà, l'astor il'esparver vulgar, i a les planes la llebreeuropea.

1.4 Les amenaces d'extincióEl procés d'extinció d'espècies és un fetnatural, una de les conseqüències del'evolució i de les forces de selecció natural. Alllarg de la vida de la Terra, un bon grapatd'espècies han desaparegut per deixar pas aunes altres de més adaptades a les condicionscanviants del planeta. Ho podem comprovarals sediments fòssils, on hi ha representantsd'organismes que ja no trobem. Gràcies aaquests jaciments, podem comprovar que, amés, hi ha hagut episodis d'extincionsmassives, produïdes per canvis en lacomposició de l'aire, augment del nivell delsoceans, períodes glacials, i fins i totcatàstrofes produïdes per la caiguda demeteorits. Però els ritmes d'extincionsd'espècies han augmentat des que l'homedomina els recursos naturals.


40


< 100

100-200

200-400

400-600

600-800

800-1000

1000-1400

1400-2000

> 2000

Mapa hipsomètric de Catalunya

Mapa de la mitjana de precipitacions anual de Catalunya (mm)

> 1250

1200-1250

1150-1200

1100-1150

1050-1100

1000-1050

950-1000

900-950

850-900

800-850

750-800

700-750

650-700

600-650

550-600

500-550

450-500

400-450

< 400


41


Realment, no podem encara saber quin és elritme d'extinció d'espècies d'una maneraprecisa. Sabem aproximadament el nombred'espècies que s'extingeixen, però no sabemquantes espècies poblen a la Terra.Actualment, n'hi ha descrites prop d'1,5milions, però s'estima que el total es trobaentre 10-50 milions d'espècies. Per tant,moltes espècies s'extingeixen sense arribar adescobrir-les.

Entre els factors que podem destacar com acausa de la modificació de la nostra fauna, apart de la profunda transformació delshàbitats, hi ha els següents:

Persecució directa. Fins fa pocs anys,l 'absència d'una normativa legal queinclogués la planificació dels recursos i laprotecció d'algunes espècies feia difícil elcontrol de les poblacions per sota d'uns límits.A més, la persecució d'algunes espècies percompetència o bé per ignorància (linx, llop, ósbru, ocells rapinyaires), o pel seu valoreconòmic (gall fer), va dur algunes a ladesaparició o al límit sostenible. A fi deprotegir els animals domèstics i els ramats i deminimitzar la pèrdua d'efectius per a la caça,als anys 50 es va impulsar l'ús del verí, una deles pitjors mesures de control de la faunadirigida als ocells rapinyaires i carnívors. Elsseus efectes van deixar moltes zonesd'Espanya i Catalunya sense la presènciad'espècies emblemàtiques amb una funcióecològica clau: el control dels animalsdebilitats i malalts. Actualment, aquestmètode és il·legal, encara que periòdicamentse'n detecten rebrots en casos molt puntuals.

Dessecació i transformació de zoneshumides. La importància de les zoneshumides com a font de biodiversitat i deproductivitat és un fet que ha estat moltesvegades remarcat. La riquesa de les terres perl'acumulació de matèria ha estat aprofitadaper fer camps de conreu. A la vegada, lapresència de malalties transmeses a les

persones per mosquits i d'altres insectes vamotivar fins als anys cinquanta la dessecacióde moltes zones humides a Catalunya. Laseva desaparició va deixar molts ocells senselloc de nidificació i refugi hivernal.

Canvis en els usos del sòl. La transfor-mació d'un hàbitat en un altre potser sigui lapitjor amenaça per a la fauna. El nostre país estroba des de fa més d'un segle en constantexpansió i canvis: augment de la superfícieurbanitzada, urbanització de la façana litoral,construcció de carreteres i vies ferroviàries,augment de les superfícies forestals i,puntualment, inundació de riberes tradicio-nals pels embassaments.

Fragmentació dels hàbitats. Tots elspunts anteriors fan que l'hàbitat disponible pera una espècie quedi fragmentat en petitesilles, moltes de les quals sense connexió.Aquest fet motiva que, si bé el nombred'efectius totals d'una espècie pot resultarsuficient, en ser distribuïda en petits nuclisaquests no tinguin gaire esperança de vida enaugmentar l'endogàmia i la presència demalalties hereditàries o reduir la variabilitatgenètica i impedir la resposta a malalties ocanvis.

Mortalitat per infraestructures. La pre-sència de cables de conducció d'energia dediferents voltatges, remuntadors d'esquí,carreteres, línies de ferrocarril, i la restad'infraestructures, com ara canals d'aigua,produeixen un augment de la mortalitat percol·lisions, ofegaments o electrocució demoltes aus, i també de petits i grans mamífers.

Incendis forestals. Si bé als medismediterranis el foc és un modelador més de lanatura, la reducció de zones naturals arbradesen condicions es veu limitada per la presènciad'aquestes catàstrofes naturals que en moltesocasions acaben per limitar el futur d'algunaespècie en fràgils condicions per d'altrescauses.


42


malalties, competeixen amb les espèciesautòctones, augmenten la depredació sobrepreses que no tenen adaptacions dedefensa... La seva introducció pot seraccidental (escapats de granges com elsvisons americans o portats pels vaixells com elmusclo zebra) o voluntària (muflons per caçaro silurs per pescar). El mateix passa amb elsramats domèstics, o bé amb animalsensalvatgits com ara gossos, gats, cotorres…

Si bé a casa nostra aquests factors no hanactuat de la mateixa manera, sí que podem dirque la fauna actual a Catalunya ha estatmodif icada en la seva composició iabundància per processos d'ext inció,d'adaptació i creixement derivats de la nostrapresència i de les actuacions sobre el medi deforma intensa i contínua.

Contaminació. L'increment de la pro-ducció agrícola va ser possible gràcies alcontrol de les plagues d'insectes i plantes ambproductes s intet i tzats industr ia lment:fitosanitaris, herbicides, insecticides, etc. Lesfórmules inicials, basades en els compostosorganoclorats, i l'ús en elevades quantitats,van produir efectes subletals a moltesespècies, sobretot les que es trobaven a daltde tot de la piràmide tròfica pel seu efectebioacumulatiu. Encara avui es deixen notarels seus efectes molts anys després de serutilitzats. Altres contaminants com els metallspesants, els PCB, els productes hormonals iun llarg llistat actuen de manera similar.

Introducció d'espècies exòtiques idomèstiques. Moltes espècies portades defora constitueixen un dels pitjors mals per a lafauna i els ecosistemes autòctons: duen


43


2. Les mesures de protecció de lesespècies

La conservació de moltes espècies entra encontradicció amb les activitats humanes fruitd'un desenvolupament creixent de lesnecessitats de la societat. Sembla difícil, perno dir impossible, la recuperació d'algunesespècies a zones on els canvis són gairebéirreversibles. Les mesures, per tant, hand'anar encaminades a destinar esforços irecursos a la conservació de les espècies queencara es mantenen, i estudiar la possibilitatde recuperar aquells casos que tinguin futur.És clar que la planificació i la gestió delsrecursos naturals dins del concepte de lasostenibilitat són la base de qualsevol mesuraglobal o específica.

Els coneixements de la biologia i ecologia deles espècies, així com els avenços en la cria encaptivitat, l'agricultura i la gestió forestal, entred'altres, permeten aplicar les mesuresadequades. Malgrat tot, sense la inclusiód'espècies sota la protecció de la legislació inormatives, base del funcionament ordenatde la nostra societat, les mesures no tindrienefecte.

2.1 Normatives de protecció de la faunasalvatgePodem remarcar en primer lloc la protecció deles espècies en forma de Llei. Tenim així lainclusió de les espècies en diferentscategories dins el Catàleg nacional d'espèciesamenaçades derivat de la Llei 4/1989, deconservació dels espais naturals i de la fauna iflora silvestres. Se'n prohibeix en general lacaptura i mort, i s'han d'establir les mesures deconservació necessàries perquè es puguinseguir reproduint. Les directives de la UnióEuropea, com l'anomenada Directiva delsocells, la Directiva Hàbitats, els convenisinternacionals com el Conveni de Ramsar deprotecció de les zones humides, el Conveni deBonn per a la protecció de les espèciesmigratòries, el Conveni de Washington oCITES per regular el comerç d'espècies enperill, o el Conveni de Berna de protecció de lanatura al continent europeu, són exemples delegislacions que permeten la protecció demoltes espècies a fi de reduir-ne la possibilitatd'extinció.

Hi ha d'altres que inclouen aspectes deconservació. Encara que sembli contradictori,


44


les lleis de caça i de pesca actualment en vigorprotegeixen precisament les espèciesconsiderades cinegètiques. Se'n planifica lagestió de les poblacions, se'n delimita elterritori, es regulen i prohibeixen els mètodesmassius i no selectius de caça, i es prohibeixcapturar animals durant una gran part de l'any.Aquestes mesures són del tot conservacio-nistes.

Altres mesures de conservació i recuperacióde les espècies inclourien la protecciód'espais naturals, ja sigui amb la màximaprotecció (parcs nacionals o reservesintegrals) o bé amb tot un ventall de figuresmenys restrictives (parcs naturals, reservesnaturals, espais d'interès natural, classificaciódels sòls, etc). S'hi pot afegir la regeneraciód'hàbitats (aforestació, guarets faunístics,alimentació suplementària...), el reforçamentde les poblacions amb el trasllat d'exemplarsd'a l t res zones, la re introducció ambexemplars de centres de reproducció otraslladats a zones d'on han desaparegut, i, endarrer lloc, la cria en captivitat quan a la naturano es pot aconseguir.

2.2 Normativa de protecció de les espèciescinegètiquesLa normativa bàsica que regula l'activitatcinegètica és la Llei de caça 1/1970, d'àmbitestatal. Té com a funció la protecció, la

conservació i el foment de la riquesacinegètica de Catalunya i el seu aprofitamentordenat en consonància amb els diferentsusos i interessos afectats. Aquesta Lleiestableix els principis, les normes i lesmesures necessàries per procurar unaprofitament regulat de la riquesa cinegètica.La superabundància d'una espècie, malgratque a curt termini representi un augment delnombre de captures, a la llarga és perjudicialper al medi i per a tota la fauna del territori, i pertant, també per als caçadors.

L'any 1980, la Generalitat de Catalunya vaassumir les competències, les funcions i elsserveis de l'Estat en matèria de caça i pesca,que va desenvolupar en diverses normatives iespecialment en l'Ordre de veda que espromulga anualment i que ha anat configurantun nou model de caça. La Generalitat deCatalunya mateixa, d'acord amb el seu Decretde transferència, va transferir al ConselhGenerau d'Aran les competències corres-ponents a l'administració i ordenació de lagestió cinegètica. És per tot això, i a fid'adaptar l'antiga Llei de caça tot incorporantles noves propostes d'actuació, que s'estàelaborant un Projecte de llei de caça quefaciliti la regulació de l'activitat i reculli lespropostes d'actuació que s'inclouen enaquest Pla estratègic.


45


3.1.2 Espècies de caça majorA diferència de les anteriors i d'acord amb elseu nom, són animals de gran volum, ambreduïda mortalitat natural i elevada esperançade vida. A fi de reduir la competènciainevitable d'aquest creixement, aquestesespècies tenen una taxa de reproduccióreduïda. Per tant, a diferència de les espèciesde caça menor, el marge per poder-les caçarés menor, ja que aquestes espècies nodisposen d 'una capaci tat natural derecuperacióper tornar cada any als valorsoriginals d'abans de la caça.

En el nostre país, les espècies de caça majorpertanyen totes al grup dels ungulats, queinclou el cérvol (Cervus elaphus), la daina(Dama dama ) , e l cabiro l (Capreolus

capreolus), l'isard (Rupicapra rupicapra), lacabra salvatge (Capra hispanica), el porcsenglar (Sus scrofa) i el mufló (Ovis ammon).Si bé la mala gestió i la conservació insuficientvan portar moltes d'aquestes espècies aextingir-se en les seves zones de distribuciónatural, avui són el paradigma de larecuperació dels hàbitats i de la bona gestiód'anys de feina.

3. Models actuals de gestió territorial de lacaça

Tradicionalment, es diferenciava la caçad'animals de ploma (ocells) de la de pèl.Aquesta inclou no només els conills, que erenmolt abundants, sinó també els porcssenglars i els remugants, que eren moltescassos i havien desaparegut en molteszones. Els models de gestió de caça escaracteritzen per la definició jurídica de cadaterritori i de la modalitat que s'hi practica. Lesespècies de caça són reunides ara en duescategories segons les seves característiquesbiològiques i el tipus de munició emprada,que determinaran dos models bàsics degestió clarament diferenciats.

3.1 Tipus de caça3.1.1 Espècies de caça menorSón espècies de petites dimensions i lesseves poblacions es caracteritzen perdisposar de taxes de reproducció elevadesque els permeten també unes elevades taxesde cria. Aquest fet és perquè són part de lesespècies considerades presa, sotmeses auna depredació. Per tant, poden respondreactivament a fortes davallades dels seusefectius. Per aquest motiu, els factorsd'extracció són realment elevats comparatsamb altres espècies.

S ' inc louran aqu í to tes les espèc iescinegètiques d'ocells i quatre espècies demamífers: el conill, la llebre europea, la llebreibèrica i la guineu, i ara el visó americà. Acausa de la seva abundància i distribuciógeneral arreu del territori, és la caça méscomuna i popular. El nombre de captures enfinalitzar la temporada també és superior,encara que la capacitat de regeneració dinsd'uns paràmetres permet que cada any lespoblacions es recuperin.


47


3.2 Zones de caça restringidaLa planificació territorial de la caça ésactualment delimitada per les figuresestablertes a la Llei 1/1970, de caça. Aquestadelimitació té com a objectiu una ordenaciódels recursos en funció de la propietat delsterrenys i del tipus de gestió que s'hi realitza.

D'acord amb el seu aprofitament cinegètic, lanormativa vigent classifica el territori en zoneson es permet la caça i en zones protegides onaquesta activitat resta regulada i restringidade forma general a causa de:

L'interès natural: parcs nacionals, reservesnaturals integrals i reserves naturals parcialson sigui expressament descrit, i refugis defauna salvatge.

La protecció de les persones i/o els bénsmaterials: zones de seguretat. Aquesteszones són delimitades genèricament a la Lleimateixa (camins públics, carreteres, voltantsde cases habitades...) o bé per declaracióespecífica de certes zones en reunir lescondicions d'af luència de gent i serincompatibles, per tant, amb la caça ambarmes de foc o assimilables.

3.3 Zones on es pot practicar la caça aCatalunyaEn el territori qualificat de règim especial, enels terrenys d'aprofitament cinegètic comú i enels terrenys lliures és permesa la caça. Aixòactualment representa un total de 2.925.000ha (un 97% de Catalunya).

En els terrenys sotmesos al Règim especial, hiha un responsable directe de la gestió de lespoblacions d'espècies de caça, i s'hi aplica lanormativa general i la de l'àrea.

La seva superfície és de 2.694.000 ha irepresenta el 89,5% del territori. Des del puntde vista de la gestió, els terrenys sotmesos alrègim especial són els més importantsiprioritaris. Hi ha garantida una respon-sabilitat de gestió i conservació sota un Platècnic de gestió cinegètica que ha estat

discutit, supervisat i aprovat. Aquestesgaranties de funcionament permeten laconservació tant de les espècies cinegètiquescom de la resta d'espècies amb què conviuen,així com la preservació d'uns usos i hàbitats degran valor. Entre els terrenys sotmesos a règimespecial, podem distingir fins a 4 figuresterritorials:

Reserves nacionals de caça(Superfície: 235.239 ha; 7,81% del territori).

Són terrenys de grans dimensions i amb unapart important declarada de propietat delPatrimoni públic. Les seves característiquesnaturals de riquesa i abundància gràcies a lagestió realitzada a partir de la seva creació elshan transformat actualment en paradisosnaturals i, en molts casos, gaudeixendarrerament d'una protecció específica com aparcs naturals per impedir el possibledeteriorament per usos aliens de terceresparts. Moltes espècies amenaçades trobenaquí uns hàbitats de qualitat que els permetendesenvolupar-se i ocupar nous territoris.

La gestió d'aquests territoris, el porta a termeun equip tècnic format per un director idiversos especialistes en fauna silvestre,altament qualificats i bons coneixedors delterritori, supeditat a la supervisió d'una JuntaConsultiva. El seu aprofitament principalcinegètic són els ungulats, i es realitza peracostament: cabra salvatge, isard, cérvol,cabirol i daina; el porc senglar n'és unaprofitament secundari. L'accés a la caça ésestrictament limitat, ja que el nombred'exemplars de cada espècie objected'aprofitament és regit per un pla tècnic decaràcter anual. Els permisos són limitats i lesnormes de caça controlades per la presènciade la guarderia, que ajuda i assessora elcaçador en els dies de quèdisposa per abatrel'animal que li ha estat designat per sorteig.


48


Reserva de caça(Superfície: 1.156 ha; 0,04%).

És una figura semblant a l'anterior i de la quall'única representant és la Reserva de Caça del'Encanyissada, al delta de l'Ebre. També éssotmesa a una Direcció, que n'assumeix lagestió anual. Les espècies de caça previstessón les anàtides.

Zones de caça controlada(Superfície: 83.551 ha; 2,8%).

Són de dimensions més reduïdes que lesreserves nacionals, i se situen també en llocsde valors singulars i amb una alta proporció desòl patrimonial. La seva gestió, l'assumeixnormalment un director que planifica latemporada, i estableix la resta de mesures degestió. En alguns casos, s'ha regulatmitjançant conveni la col·laboració en lagestió de les societats de caçadors. Adiferència de les reserves, les espècies decaça solen ser espècies de caça menor,incloent el porc senglar, encara que l'augmentd'espècies com el cabirol i l'isard a algunesd'aquestes zones ha fet que siguin incloses enels plans de caça. Actualment, hi haaprovades 12 zones de caça controlada:

Monars i Can FrançaFussimanya - el BatllóEl Pont de SuertSant Llorenç de Munt i Serra de l'ObacSort - Soriguera - RialpLa QuerMontserratEl GarxalGarrafEl FangarPobletIlla de Buda

Àrees privades o locals de caça(Superfície: 2.375.000 ha; 78,9%).

Representen la figura més important quant anombre i a superfície. Actualment, n'hi hadec la rades 1 .463 . E ls te r renys sónmajoritàriament de titularitat privada, encaraque també són propietats pertanyents a

entitats locals (àrees locals de caça). La gestiói els drets de caça són concedits mitjançantcontracte, conveni o adjudicació a unaempresa, persona física o bé, o, més sovint, auna societat de caçadors constituïda. Per tant,moltes vegades el propietari del terreny i delsusos (agrícoles, forestals o ramaders) ésdiferent al titular dels drets de caça. Lacol·laboració entre ambdues parts és bàsicaper a una bona gestió de la caça.

Segons la normativa vigent, una àrea de caçaha de disposar d'una superfície mínimacontínua de 250 ha per a la caça menor (500 hasi són >1 propietari) i de 500 ha per a la caçamajor (1.000 ha si >1 propietari). Es manté aixíuna concepció lògica en la gestió: la unitatd'una zona amb característiques comunes atota la població d'animals a gestionar. Unasuperfície inferior no permetria una poblaciómínima per fer-hi una gestió adequada de lacaça i conservar e ls paràmetres desostenibilitat. Cada àrea està obligada aplanificar la seva gestió per conservar lespoblacions. Aquest fet es tradueix en laredacció i aprovació obligatòria d'un Platècnic de gestió cinegètica amb quatre anysde carència.

Com a fet singular, destaquen les àreesprivades de caça amb reglamentacióespecial. La conservació de les espècies enaquests casos no es basa en l'aplicació demesures a mitjà i llarg termini, sinó que sónassegurades per al manteniment artificialm i t j a n ç a n t a l l i b e r a m e n t s d ' a n i m a l sd'explotacions de fins a 10 espècies diferents.La presència d'aquestes figures radica enl'aprofitament merament econòmic i mercantildestinat a sectors minoritaris. En aquest cas,la baixa qualitat de les captures es compensaamb la facilitat i quantitat de peces caçadesper caçador i jo rnada . Ac tua lment ,representen un nombre mínim de les àrees(38).


49

Àrees privades decaça

Zones lliures

Parc nacional

Reserva de caça

Refugi de fauna

Reservesnacionals de caça

Reserves naturalsde fauna salvatge

Reserves naturalsparcials

Zones de caçacontrolada

Zonesd'interès militar

Zonesde seguretat

Contorn límitautonòmic

Cotos de caça ifigures relaciona-des


Les zones de caça a Catalunya


50


3.4 Els terrenys d'aprofitament cinegèticcomú. Els terrenys lliures

En els terrenys d'aprofitament cinegètic comúo terrenys lliures no hi ha cap tipus específic degestió. La seva gestió es realitza d'acord ambles normatives generals de caça i conservacióde la natura. La seva superfície actual és de230.000 ha que representen el 7,7% delterritori. És per això que s'ha tendit a incloure'lso bé en zones de caça restringida o bé enzones gestionades per qualsevol règim.

Les possibilitats de garantir la sostenibilitat deles poblacions de fauna cinegètica, i de retrucde les protegides, en els anomenats terrenys

lliures és molt difícil per l'absència d'un titularque es faci càrrec de la seva gestió. A més, lacondició de terreny lliure pot provocar laconcentració d'un nombre massa elevat decaçadors en moments de te rm ina ts .L'absència de mesures específiques de gestiópot comportar un resultat negatiu per a lafauna i per a la seguretat de les persones i elseus béns.

La normativa anual que regula l'activitatcinegètica preveu la prohibició de la caça enels terrenys sotmesos a aprofitamentcinegètic comú i a l'interior dels espaisnaturals de protecció especial (parc natural,paratge natural d'interès nacional, reservanatural i reserva natural de fauna salvatge),sens perjudici que, provisionalment, demanera raonada i a proposta del directortècnic de l'espai natural afectat, es puguiautoritzar l'aprofitament cinegètic controlat.

En el futur, cal prendre en consideració laviabilitat d'aquest tipus de terrenys i cercarfórmules per garantir una correcta gestiód'aquests terrenys. Una proposta de gestiódels terrenys lliures a Catalunya, inclosos o nodintre d'espais de protecció especial, podriaser dur-hi a terme un aprofitament cinegètic

controlat d'acord amb els criteris específics degestió dictats per la Direcció Generald'Activitats Cinegètiques i Pesca Continental.En els terrenys lliures dins d'espais deprotecció especial se segueix el mateix criteri,però d'acord amb la Direcció de l'espai afectat.

3.5 Els terrenys cinegètics tancatsUn terreny amb el seu perímetre envoltat d'unatanca pot esdevenir una àrea privada de caçasi és declarat com a tal per l'Administració.També pot ésser cons iderat ter renyd'aprofitament cinegètic comú (lliure) si mantéuns accessos que en permetin la lliure entradai aquesta no és prohibida mitjançant cartellsindicadors. En la resta de finques tancades noautoritzades, la caça hi resta prohibidapermanentment, fins i tot per al propietari.

La normativa exigeix per a aquest tipus deterrenys que la tanca no impedeixi el pas de lafauna salvatge no cinegètica. També estableixque la superfície i la forma del tancamenthauran d'evitar riscos d'endogàmia en lesespècies cinegètiques. A Catalunya, adiferència d'altres comunitats autònomes del'Estat, hi ha molt pocs terrenys cinegèticsd'aquests tipus, que són destinats a la caçamajor intensiva. La normativa vigent prohibeixel tancament de noves àrees.

La presència de tanques, igualment quequalsevol altra infraestructura (carretera,canal, via fèrria...) que impedeix la lliurecirculació de la fauna en el medi natural,provoca una fragmentació de l'hàbitat perl 'e fecte de barrera d 'aquestes in f ra-estructures, a més d'un impacte negatiu acausa de l'alteració del paisatge natural.Aquesta problemàtica afecta la fauna salvatgeen general, però molt més els ungulatssalvatges (porc senglar, cabirol, cérvol...) querequereixen superfícies extenses per al seucorrecte desenvolupament.


51

3.6 Les àrees de caça amb reglamentacióespecial o àrees de caça intensiva

A diferència dels terrenys cinegètics tancats,les àrees de caça intensiva disposen d’unDecret d’àmbit autonòmic que les regula.Excepcionalment, i amb l’aprovació prèvia delConsell Territorial de Caça, les àrees privadesde caça gestionades per persones jurídiquespoden gaudir d'una reglamentació especial ise'ls permet la caça i els alliberaments deforma intensiva i fora del període hàbil. Nopoden estar mai situades en espais naturalsprotegits. S'hi permet la caça intensivad'espècies autòctones com la perdiu roja, elconill, la llebre, el colom roquer i la guatlladurant tot l 'any, tret del període dereproducció i cria. També s'hi permet la caçaintensiva d'espècies al·lòctones com el faisà,el colí de Virgínia, el colí de Califòrnia i laguatlla japonesa.

Aquestes àrees de caça, davant la davalladade d i f e ren ts espèc ies c inegè t iquesautòctones de caça menor, tenen la funció desuplir aquesta mancança i oferir al caçador lapossibilitat de practicar aquestes modalitatsde caça menor (perdiu, faisà i guatlla,sobretot) i ensinistrar els gossos, tot i que deforma puntual i artificial. La principal funciód'aquestes àrees de caça intensiva és social,tot i que aquest fet no ha de comprometre maiel funcionament correcte de les poblacions defauna autòctona cinegètica i protegida. Laintroducció d'espècies com la guatllajaponesa pot comportar problemes d'hibri-dació amb la guatlla autòctona.



52

3.7 Zones on no és autoritzada la caçaRefugis de caça(Superfície: 389 ha; 0,01%)

Actualment, hi ha declarats 2 espais d'aquesttipus. La Llei de caça preveu la possibilitat dedeclarar una zona com a tal per raonsbiològiques, científiques o educatives a fid'assegurar la conservació de determinadesespècies cinegètiques.

Refugis de fauna salvatge(Superfície: 5.685 ha; 0,2%)

La Llei de protecció dels animals, ambl'objectiu de conservar la fauna salvatge,preveu, a proposta del propietari del terreny,declarar refugis amb la prohibició de caçar enfinques determinades. Actualment, n'hi hadeclarats 41 espais a Catalunya.

Reserva natural (parcial o integral)Es declaren a proposta del Govern, i, com enla figura anterior, s'hi pot prohibir la caça a fi deconservar la fauna en llocs de singularriquesa, i/o on la supervivència d'una espèciepot ser clau per a la seva conservació futura.


Parc nacional(Superfície: 13.900 ha; 0,46%)

És un territori de gran extensió, on es preveu laconservació d'un ecosistema sencer. Enaquest cas, només s'ha aplicat aquestaqualificació al Parc Nacional d'Aigüestortes iEstany de Sant Maurici. El seu Pla rector d'ús igestió prohibeix la caça perquè és unaactivitat incompatible amb la finalitat deprotecció d'aquest espai.

Zones de seguretatLa protecció de les persones i els seus bénss'ha de concebre amb un interès màxim enl'activitat cinegètica. L'ús d'armes és habituali, per tant, els possibles accidents han de serprevistos. La Llei de caça ja prohibeix unasèrie de zones on resta prohibida la caça ambarmes de foc o assimilables: camins, vies,carreteres, autovies, aigües públiques i elsseus marges, nuclis urbans i rurals, i també leszones habitades i les seves proximitats. Amés, i a causa de les característiquespeculiars d'una zona, es poden declarar zonade seguretat àrees extenses i delimitades.


53


íntimes, perquè totes dues analitzen el mateixproblema del valor. Uns valors de canvi per al ' economia , uns va lo rs humans , decomportament, per a l 'ètica. Els dosproblemes són així mateix importants per a lasocietat, i finalment se situen a llarg termini enel mateix nivell de resposta.L'evolució de la natura al llarg dels segles havariat d'acord amb l'evolució de l'ocupació delsòl i de les tècniques que s'utilitzaven. No obs-

4.1 La consolidació d'uns valorsL'economia i l'ètica tenen algunes relacions

tant això, ja en temps de la Generalitatmedieval, davant de situacions proble-màtiques, es dictaven normes per superar-les iprotegir el patrimoni natural de casa nostra, iespecialment d'una font de subministramentde proteïnes de gran valor. En l'Estatut de pau itreva de 1198, aprovat per Pere I a la primeracort de Barcelona, ja es prohibia que en lesescomeses es cremessin o es tallessin nioliveres, ni pallers, ni colomers, cosa quesituava la cria en captivitat dels coloms alprimer nivell de valor. És molt interessant elconcepte de salvaguarda específica delcolomar, ja que en realitat la cria del colom sesituava a mig camí de la cria i del maneig d'unanimal silvestre. La caça era ja una activitatmolt propera de la casa pairal, de la produccióque avui qualificaríem d'agrícola o ramadera.

Més tard, l'any 1456, es va aprovar la primeraLlei sobre la veda de caça menor. Des deCarnestoltes fins al darrer dia de setembre, eraprohibit caçar o capturar perdius i faisans.L'any 1534, també es va prohibir la capturad'ous d'astor per evitar-ne la desaparició.L'astor era molt utilitzat per la falconeria, unamodalitat de caça molt valorada.


4. Importància econòmica i social de lacaça

Dins del context europeu, l'activitat cinegèticade l'Estat espanyol és una de les millorssituades tant per la qualitat del seu territoricom per les mesures de conservació dutes aterme. El model legislatiu ha significat també,especialment per a Catalunya, la participaciódels caçadors en la conservació i gestiócol·lectiva del territori, tot facilitant el seumanteniment com a riquesa econòmica deprimer ordre. El hunting tourism o turismecinegètic representa ara una oportunitatexcepcional no només per assegurar unesrendibilitats territorials, sinó també perafavorir-ne un model sostenible tantnaturalísticament com econòmica.

La situació de Catalunya amb la seva diversitatterritorial fa que sigui possible disposar de lesdiverses especialitats cinegètiques ques'apliquen arreu d'Europa amb qualitat idiversitat. Aquesta diversitat de situacionsbiogeogràfiques i la seva qualitat natural,especialment si considerem els índexs debiodiversitat de la superfície arbrada o bé desuperfície protegida, una de les més altesd'Europa, ha consolidat històricament unaprofitament cinegètic que ha permèsrespectar-lo, valorar-lo i integrar-lo en lanostra història, en la nostra cultura i en lesnostres tradicions. Som hereus del passat il'hem de preservar per a les generacionsfutures.

54

Actualment, l'augment de certs hàbits socialsde consum i la concentració majoritària de lapoblació en les aglomeracions urbanes hancontribuït a revalorar l'activitat cinegètica coma punt de trobada entre natura i lleure. Així hodemostren les prop de 100.000 llicències decaça que s 'expedeixen anualment aCatalunya.

4.2 Perspectives de futurL'abandonament progressiu de la superfíciellaurada des de principis de segle a causa dela plaga de la fil·loxera, a favor de les garriguesen un primer pas i dels boscos en un segonestadi, ha afavorit l'assentament de la fauna engeneral i de la caça en particular. Des d'un puntde vista econòmic, cal preveure que elmanteniment d'una important superfíciesense activitat productiva té un elevat costd'oportunitat. L'activitat cinegètica representauna alternativa seriosa a ser tinguda encompte per evitar la desertificació de lesactivitats humanes, dels sòls i, en general, del'activitat econòmica. Aquesta evolució del'activitat agrària que ha transferit part delterritori, dedicat bàsicament a cereals o avinya, a sòl forestal ha afavorit la reducció dedeterminades espècies c inegèt iques,fonamentalment aus, per deixar pas a d'altres,bàsicament ungulats. La política cinegèticadels darrers anys s'ha basat especialment enla millora de la gestió de la caça, la repoblacióde perdiu, i la reintroducció de remugantssalvatges, cosa que permet no solamentreequilibrar el territori, sinó també afavorir unanova rendibilitat del medi.

La Revisió a termini mitjà de la Política AgrícolaComuna que es va iniciar amb l'anomenadaAgenda 2000 té com a eixos bàsics larenovació de les estructures productives,l'adaptació als mercats internacionals, laprotecció de determinades àrees del territori ila valoració de les noves activitats lligades al'entorn rural. Els instruments previstos dedesconnexió dels ajuts en relació amb elproducte, la consolidació de la retirada deterres i l'adaptació de la política de preus alsmercats internacionals produirà uns efectes

volguts de manteniment de les rendes endetriment del manteniment de la superfíciecultivada. D'altra part, tendiran a promoure'sactivitats lligades amb l'entorn, el medi naturali l'agroturisme. La caça és una alternativa real,com ja s'ha demostrat en les reservesnacionals de caça, per a les zones demuntanya i més allunyades dels centres dedecisió. És per això que cal aprofundir en lespotencialitats de la caça en el medi rural ianalitzar aquest nou jaciment d'activitatagroambiental, que permetria el mantenimentde la població en el medi, tot servint lademanda creixent de la ciutat.



55


4.3 Els trofeus, una recompensa notòria al'esforçUn aspecte social molt important de la caçamajor és l'obtenció i posterior homologaciód'exemplars amb aptitud de ser recompensatsper una medalla de qualitat (or, argent ibronze) de les espècies autòctones (isard,cabra salvatge, cabirol, cérvol, daina, mufló iporc senglar), caçades durant l'exercici del'activitat cinegètica. La valoració dels trofeusde caça permet mesurar i recompensar deforma notòria l'esforç realitzat per aconseguirla presa. El trofeu és una distinció no només alcaçador, sinó també a l'animal, a la gestió de lacaça en l'àrea i a la natura en general que ha fetpossible d'aconseguir-ho. És tot un món querelaciona íntimament els diferents actorsrelacionats amb l'activitat cinegètica i quedóna reconeixement públic a la qualitat del'animal i de l'àrea de caça, i, finalment, unadistinció al caçador.

L'organisme oficial que homologa i valida lapuntuació dels diferents trofeus és laC o m i s s i ó N a c i o n a l d e C a t a l u n y ad'Homologació de Trofeus de Caça, quedepèn del Departament de Medi Ambient. Apartir de l'any 1950, en què es va crear laprimera Comissió de Trofeus amb l'objectiud'agrupar les primeres exposicions que tenienlloc a Madrid, s'ha anat evolucionant amb laJunta d'Homologació de Trofeus de Caçacreada oficialment a Catalunya l'any 1956, laqual, l'any 1979, va passar a ser la ComissióNacional de Catalunya d'Homologació deTrofeus de Caça.

La finalitat principal de la Comissió ésl'homologació de trofeus per donar així uninterès més gran al caçador en el momentd'escollir la peça, perquè procuri seleccionaral màxim la quali tat del trofeu. Sónhomologats tots els trofeus, si ho demana quiels ha obtingut, sempre que estiguin dins deles normes que requereix cada espècie.

En la primera exposició, que es va dur a termel'any 1950, es van presentar 411 trofeus; l'any1960, en van ser presentats 700, i l'any 1970, el

total va ser de 3.093 trofeus. Es va acordar decelebrar les exposicions cada 5 anys, peròaixò no va ser possible per la gran quantitat detrofeus que es presentaven. Els barems demesura que havien estat acordats l'any 1950van quedar desfasats. L'any 1975, es va arribara la conclusió d'establir uns nous baremsbasats en les fórmules de l Consei lInternational de la Chasse (CIC), que són elsutilitzats per tots els organismes inter-nacionals. El Conseil International de laChasse és l 'únic organisme mundialrelacionat amb la caça amb finalitatsmerament consultives i que agrupa tots elspaïsos del món.

L'aplicació de les fórmules del CIC, mésexigents que les utilitzades fins aleshores, il'augment dels barems mínims, no han estatcap obstacle perquè la quantitat i la qualitatdels trofeus presentats a Catalunya se superinconstantment. Tots els trofeus poden serhomologats, tret dels animals protegits,sempre que estiguin dins les normes quecorresponen a cada una de les espècies. Elsistema que s'utilitza per homologar elstrofeus són mides geomètriques. Se'n prenendiverses mides, prèviament determinades, iaixí s'aconsegueixen uns punts: la puntuaciófinal obtinguda se situa dins dels baremsestablerts corresponents a les diversescategories de medalla d'or, medalla d'argent omedalla de bronze. En els 10 anys del període1991-1999, s'han atorgat a Catalunya 1.160medalles, de les quals 553 corresponen al'isard, 239 al senglar i 155 a la cabra salvatge, ila resta a diverses espècies de remugants.

Una de les normes principals i generals per atotes les espècies és que cap trofeu no podràser homologat fins passats 30 dies d'haverestat caçat, tret dels cèrvids, que un copsobrepassen una certa puntuació haurand'esperar 90 dies per a ser homologatsdefinitivament. En el cas del cérvol, s'hauràd'esperar 90 dies quan la puntuació estigui perdamunt dels 195 punts; en el cabirol, el mateixper damunt dels 130 punts, i, en la daina, apartir dels 180 punts. Una altra de les


56

normatives a tenir en compte fa referència al'isard, que no podrà homologar-se si nocompleix el requisit de l'edat, que ha de sersuperior als 5 anys.

Exemple d'homologació de trofeus: l'isard.Es mesura la llargada de cada una de les

banyes, la dreta i l'esquerra, i se'n treu lamitjana; aquest resultat obtingut es multiplicaper 1,5.

Es pren el gruix de la banya mésgruixuda i es multiplica per 4.

Es pren l'alçada de les banyes per la partdel centre i perpendicularment a l'amplada deles banyes, i el resultat es multiplica per 1.

Es pren l'amplada màxima, per la part demés alçada i més amplada i pel centre de cadauna de les banyes, i seguidament es multiplicaper 1.

Finalment, es compten els anells que esformen en les banyes amb el creixement delsanys, equivalent cada un a 1 any, cosa quedona la puntuació següent: de 6 a 10 anys, 1punt; d'11 a 12 anys, 2 punts, i de 13 anys enendavant, 3 punts.

Un cop sumats tots els apartats, resulta unapuntuació final que determina la categoria deltrofeu.



57


4.4 Valoració econòmica del sectorcinegètic4.4.1 Càlcul a partir de la participació deCatalunya en l'activitat de tot l'EstatLa determinació de la importància econòmicade la caça com a sector productiu ésdificultada per la manca de dades iestadístiques oficials, per la multiplicitatd'elements que la integren i per la sevadispersió geogràfica arreu del territori. És peraixò que la Federació Espanyola de Caça vainiciar l'any 2002 un estudi que per primeravegada volia analitzar els diferents sub-sectors, amb la participació dels seusrepresentants, tant dels que tenen unaincidència directa com dels altres. A més, laFederació va fer una enquesta addicional queli va permetre valorar la despesa mitjana delscaçadors en l'exercici de la seva activitat.

L'estudi de la Federació Espanyola de Caça vadelimitar l'àmbit del treball en 14 subsectors.Va reunir els corresponents gremis oassociacions de cadascun a fi d'establir-ne elvolum de negoci. Els resultats representenuna bona aproximació a la realitat productivadel sector cinegètic. Només el 70% de lesdespeses es destinen a despeses directes de

454,6 20% 31,8

la caça, i el 30% restant es dediquen a larestauració i al transport. La gestió prò-piament dita (plans tècnics de gestiócinegètica i guarderia) només representa el6% de les despeses totals.

La valoració individualitzada de cada sectorrepresenta per a tot l'Estat espanyol unaaportació al Producte Interior Brut d'uns 2.229MEUR i ocupació per a unes 15.000 persones.A fi d'aproximar quina part correspon aCatalunya, es pot aplicar la part proporcionalde llicències de caça: el 8,5%, o bé la partproporcional del territori: el 6,33%. És per aixòque considerem que a Catalunya el volum denegoci generat per la caça se situa entre 141MEUR i 189 MEUR, que equivalen a 25.000MPTA. En el quadre adjunt s'ha considerat unaparticipació en el 7% de l'Estat.

Per situar adequadament l'activitat cinegètica,cal tenir en compte que el volum de negoci delsector de la caça representa un valor similar aldels ajuts directes que rep Catalunya enconcepte de la Política Agrícola Comuna. Si elcomparem amb la Producció Final Agrària, elsector cinegètic representa el 4,5% de laproducció agr ícola, pot ser de v i ta l

Subsector productiu Estat MEUR % CatalunyaMEUR

p gTrans ort i ener ia

Flux econòmic per les preses caçades 395,8 18% 27,7

çArrendament d'àrees de ca a 392,9 18% 27,5

gManteniment dels ossos ,312 7 14% ,21 9

Armeria, munició i complements 238,1 11% ,16 7

Restauració i hotels 173,7 8% 12,2

çGuarderia de les àrees de ca a 107,9 5% 7,6

Llicències 40,1 2% 2,8

gAsse urances 30 1% ,2 1

Taxidèrmia 21,7 1% 1,5Despeses per tinença d'armes 20,3 1% 1,4Plans tècnics de gestió cinegètica 19,8 1% 1,4Premsa i mitjans de comunicació 19,7 1% 1,4

Costos de veterinaris 1,8 0% 0,1

Total ,2.229 1 100% ,156 0


58


importància en zones de muntanya, i repre-senta un sector productiu tan important com lavinya, la llet o l'oví, i molt més important que totel sector forestal. Es considera que aCatalunya l'activitat cinegètica representaocupació per a unes 1.000 persones, sensetenir en compte els 165 funcionaris que elDepartament de Medi Ambient mateix haassignat directament a la caça.

4.4.2 Distribució del valor de les capturesentre representacions territorialsLa valoració de la caça entre territorisrepresenta unes dificultats addicionals per lagran varietat de la caça a Catalunya. Per situarla importància de la caça per a cada territori,s'ha adjudicat un valor a cada presacapturada. Aquestes dades s'han contrastat

amb l'estudi abans esmentat sobre laparticipació de Catalunya en el flux econòmicde les preses caçades, i s'obté un ordre demagnituds similars de 4.300 MPTA (26 MEUR)de valor de les preses.

A Catalunya, el valor de la caça major i de la deploma se situa en un nivell similar, un 44 i un43%, respectivament. La de menor de pèl,

durament castigada per les malalties, resta aun escàs 14%. Per territoris, el valor de la caçaes distribueix entre uns marges no gairea l lunyats . Les comarques de L le idaassumeixen la primera posició, seguides apoca distància de les de Tarragona i deBarcelona. Les comarques de Girona, ambuna superfície inferior a la resta, romanen unamica més allunyades. Aquestes poquesdiferències globals s 'accentuen quananalitzem cada territori.

En les comarques de Girona i de Lleida, lacaça major és predominant. En les comarquesde Barcelona, s'equilibra amb les captures deploma, i, en les comarques de Tarragona, lacaça de ploma es destaca clarament en primerlloc, sostinguda pels ànecs i els tords. La caça

del conill, que tanta importància va teniraCatalunya, es manté en uns nivells discrets,especialment en les comarques gironines. Lalluita contra les malalties del conill i la llebre hade ser el primer objectiu de la recercacinegètica i de la protecció de la fauna de laMediterrània, que pot permetre mantenir unaalimentació suficient als depredadorssuperiors i enfortir l'economia del medi rural.

4.500.000

4.000.000

3.500.000

3.000.000

2.500.000

2.000.000

1.500.000

1.000.000

500.000

Barcelona

Menor de pèl Aus Caça major Total

Girona Lleida Tarragona Catalunya


59


El creixement progressiu de la superfícieforestal comporta una reducció dels hàbitatsde les aus i la caça menor de pèl, i,contràriament, una millora de la caça major.És interessant comparar la productivitat perhectàrea de cada territori. La mitjana deCatalunya se situa en les 1.350 PTA/ha, sensegaires diferències entre comarques. Lescomarques de Tarragona són les mésproductives, impulsades per les espèciesmigratòries i les zones humides, seguides perles de Girona a causa de l'augment de roures,a lz ines i a lz ines sureres productorsd'aglansque potencia la producció de porcsenglar. Barcelona se situa a prop de la

mitjana i Lleida, la província més extensa i ambmés superfície de secà, és a la vegada lamenys product iva . Aquesta valoraciódemostra la relació íntima entre la caça i lafauna i el tipus d'hàbitat.

El futur de l'activitat cinegètica passa per unaugment en les inversions per a la millora de lagestió de les àrees de caça, a les quals esdedica només el 6% del valor total del'activitat. La millora de la qualitat de la caçapassa obligatòriament per actuacions en elmedi, millora de la formació dels caçadors iactuacions en la gestió de les àrees de caça.

.154 117 81.656 178.694 176.498 590.963

424.583 233.434 471.153 710.790 1.839.959

455.125 665.375 563.475 188.725 1.872.700

1.033.824 980.464 1.213.321 1.076.013 4.303.622

1 2 2 5 3771.850 588.960 . 0 .760 62 .960 .189.530

1.340 1.665 1.009 1.720 1.350

Menor de pèl

Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya

Aus

Caça major

Total milers PTA

Superfície ha

Valor PTA / ha


61


5. Debilitats, amenaces, fortaleses ioportunitats del sector cinegètic

Per situar adequadament un sector dins decontext, s'utilitza sovint la tècnica del DAFO,que es confecciona com a resum d'una visiócol·lectiva a partir d'una taula rodonad'opinions que analitza les debilitats iamenaces que afecten el sector objecte dedebat, tot destacant-ne les fortaleses ioportunitats d'adaptació. De forma sintètica,se'n detecten les debilitats estructurals i lesamenaces que cal corregir amb urgència.D'altra part, se n'aprofundeixen els elementspositius, les fortaleses que cal consolidar, i,finalment, es destaquen les oportunitats delsector que cal desenvolupar a fi d'equilibrar icentrar la situació. Les recomanacions ques'elaborin com a conclusió d'aquestaproposta de treball tindran especialment encompte aquest quadre resum.

5.1 DebilitatsCatalunya és un territori relativament molt petiti amb uns recursos limitats en relació amb la

seva densitat de població concentrada engrans aglomeracions urbanes i amb una visióallunyada de la realitat rural. L'activitatcinegètica, com tot aprofitament delsrecursos naturals, té una dependència moltdirecta de les característiques i l'evolució delterritori.

La caça, com un element més de la fauna, ésun element integrat en la natura al qual afectael desenvolupament de la civilització actual. Elcreixement comporta una sèrie de factorslimitants que els científics han resumit en unconjunt de febleses que afecten tot el conjuntdel medi ambient, i que han descritinternacionalment per ordre d'importància enl'anagrama d'afectacions HIPPO:

H: Habitat destruction.Destrucció de l'hàbitatI: Invasive especies. Espècies invasivesP: Pollution. ContaminacióP: Population. Augment de poblacióO:Overharvesting. Intensificació agrícola


62


La concentració urbana ha fet davallar i,sobretot, envellir la població que practical'esport de la caça. L'aparició de malalties il'abandonament de terres de conreu marginal,i especialment d'una agricultura de policultiuen forma de mosaic, ha provocat unadavallada de la caça menor que obliga aconstants repoblacions. Finalment, esconstata una manca d'ús de programes degestió tècnica en tots els àmbits que permetingarantir una adequada gestió.

La creació de l'actual model d'àrees de caça,que va permetre iniciar tasques de gestiócinegètica a un nivell proper de les comunitatslocals, és potser ara una debilitat per a lagestió d'acord amb la necessitat d'aconseguiruna major dimensió per aprofitar el potencialdel territori. La manca d'una legislació

adaptada a la nostra realitat és potser allò quemillor defineix la debilitat de l'activitatcinegètica.


63


5.2 AmenacesEl furtivisme és una amenaça constant que potaugmentar en la mesura que creix la qualitatde la caça, especialment la de la caça major. Elcaçador sovint no ha sabut comunicaradequadament la seva activitat esportiva,tradicional i conservadora del medi.L'urbanisme creixent, que no solament ocupaels sòls de qualitat, sinó també trosseja iparcel·la el territori, especialment mitjançantles infraestructures de comunicació, és potserla pitjor amenaça al medi natural i a la caça, iprovoca accidents de trànsit, tot dificultant laseguretat durant la caça. La pèrdua delmosaic natural que facilita els grans incendis

FORTALESES:

1. Conservació del medi natural.2. Tradició i solidaritat.3. Presència en el territori.4. Importància econòmica.5. Turisme cinegètic.6. Model d'organització.7. Reserves nacionals de caça.8. Un esport a prop de la natura.9. Augment de la caça major.10. Associacions locals de caça.

Oportunitats:

1. Col·laborar amb els municipis.2. Formació dels caçadors.3. Coneixement del territori.4. Millora de la gestió de la fauna5. Control de plagues.6. Control d'animals exòtics.7. Una visió europea de la natura.8. Introducció del guaret faunístic.9. Llei catalana de la caça.10. Alt nivell federatiu.

DEBILITATS:

1. Recursos limitats.2. Necessitat de repoblació.3. Imatge de la societat urbana.4. Dependència del territori.5. Reducció del sòl agrícola.6. Minifundisme de les àrees de caça.7. Manca de gestió especialitzada.8. Malalties (mixomatosi).9. Edat elevada dels caçadors.10. Manca de legislació adaptada

Amenaces:

1. Furtivisme.2. Visió de la societat.3. Urbanisme creixent.4. Accidents de trànsit.5. Seguretat durant la caça.6. Reducció de llicències.7. Fragmentació del territori.8. Pèrdua del mosaic natural.9. Dificultat de gestió compartida.10. Artificialització de l'activitat.

forestals representa també una pèrdua delsecotons tan rics en fauna. Finalment, caldestacar la dificultat que la caça sigui tingudaen compte en la gestió del territori com unelement més a tenir en compte. Normalment,en els plans de desenvolupament del territori,l'activitat cinegètica és senzillament oblidada.Això ha portat a una artificialització forçosa dela caça que representa un dels problemes mésimportants de l'activitat.

5.3 FortalesesL'activitat cinegètica representa avui l'esforçmés gran a favor del manteniment i laconservació del medi natural, i recull unatradició i una solidaritat entre persones i


64


població local, enfortida per una constantpresència en el territori. En moltes comarqueseminentment ru ra ls , representa unaimportància econòmica de primer ordre,especialment en allò que fa referència al'anomenat turisme cinegètic.

Les reserves nacionals de caça vanrepresentar el primer model de conservaciódel territori que ha estat el nucli dedesenvolupament de gran part dels parcsnaturals. El seu model d'organització i el fet deser un col·lectiu nombrós, disciplinat i d'abastarreu del territori el configura com un elementbàsic de societat civil que col·labora amb elsajuntaments i la població local. Finalment, caldestacar la qualitat d'un esport ll igatíntimament a la natura que ha realitzat un granesforç per al manteniment i la recuperació dela caça major, i especialment dels remugantssalvatges. Finalment, segurament la fortalesamés important del sector de la caça és la sevaorganització a partir d'associacions locals queagrupen tots els caçadors, gestionen unterritori determinat, col· laboren en eldesenvolupament local, i signifiquen un elevatnivell de participació i d'arrelament al territori.

5.4 OportunitatsEn e l s mun ic ip i s ru ra l s , es va lo raespecialment la col· laboració de lesassociacions de caçadors en les tasqueslocals pel seu coneixement del territori i per lesseves aportacions no només econòmiques,sinó també socials. Formar els caçadors, elspermetrà una millor gestió de la fauna iapropar-se a la nova visió europea de lanatura. L'oportunitat de col·laborar amb elsagricultors per controlar els danys a lescollites i al bestiar representa també unapossibilitat d'introduir noves formes deguaret, el guaret faunístic, que suposa unelevat potencial per a la recuperació de lafauna i de la caça. Així, les entitats defensoresde la natura poden trobar en els caçadors elsseus aliats naturals, especialment també en elcontrol i l'eliminació dels animals exòtics.Finalment, cal dir que una Llei catalana de lacaça lligada al model de responsabilitat i acciódels caçadors catalans pot representar unaoportunitat i un repte amb vistes al futur per ala consolidació i la integració de la caça com aelement de vital importància per conservar lanatura. L'elevat nivell de participació dels caçadors a la vida federativa fa que la FederacióCatalana de Caça sigui un dels instrumentsidonis per aconseguir la participació delscaçadors en la renovació i modernització del'activitat. La sostenibilitat ha de ser una èticade comportament, i és per això que cal donarun nou sentit a la caça, a fi de valorar aquestaactivitat.


67

Programes d'actuació

Programes d’actuació

1. Funcions de la caça

1.1. Equilibri de poblacions i mantenimentde la Biodiversitat1.1.1. Ecosistemes, comunitats, pobla-cions i espècies: entendre la naturaLa situació actual de la natura a Catalunya i a laresta d'Europa és molt l luny de lescaracterístiques de qualitat, quantitat idiversitat que hom esperaria trobar si lacivilització no hi hagués actuat. El desenvo-lupament de l'agricultura, la ramaderia i elsprocessos industrials, motivats per l'augmentde la població, han produït al llarg dels seglescanvis que ens allunyen del concepte denaturalitat. Això dificulta de vegades quepuguem entendre com funciona realment lanatura i quins són els seus components. Laconseqüència és que es perd la perspectivadels processos naturals en la gestió local. Lacaça i la seva gestió són un model vàlid deconservació, però sense perdre de vista laresta de components sense els quals lesespècies que es cacen no es mantindrien mésque d'una manera artificial.

Per entendre la natura, ens n'hem d'allunyar iconèixer les diferents relacions i connexionsque la dominen. Òbviament, el nivell mésglobal és el funcionament de la Terra, queencertadament han simulat alguns autorscom un ésser viu. Tot el que passa a la Terra esrelaciona d'una manera o altra, i s'hiprodueixen mecanismes de reacció tal com esproduirien en un ésser viu enfront de canvis enles seves condicions ambientals (externes ointernes). Per tant, tot el que la Humanitat hafet i fa es tradueix en una reacció de la Naturaen què tots els nivells d'organització estanrelacionats.

El segon nivell d'organització són els eco-sistemes, que es caracteritzen per disposard'unes condicions ambientals típiques, teninten compte els éssers vius, les estructuresgeològiques i els processos físics i químics.

Els límits, els marquem sempre nosaltres enfunció d'aquests paràmetres. A Catalunya,hom podria anomenar l'ecosistema d'altamuntanya pirinenca, la muntanya baixamediterrània, els ecosistemes agrícoles desecà, el medi marí costaner, o, fins i tot,l'ecosistema urbà. Aquesta delimitació jadóna una aproximació de què estem parlant ide quines espècies hi trobarem.

Els ecosistemes es componen del medi físic(geologia, condicions climàtiques, salinitat,tipus de sòl, etc.) i els organismes viuscaracterístics. Es pot generalitzar que hi haorganismes exclusius d'un ecosistema id'altres que són arreu o a més d'un. Lesespècies d'un mateix grup taxonòmicassociades a unes condicions físiquesdeterminades constitueixen les comunitats.Així, podem anomenar la comunitat d'ocellsestèpics, la comunitat de mamífers d'altamuntanya, etc. Entre aquestes espècies, homtroba semblances d'adaptació que permetenconviure en aquestes condic ions. ACatalunya, els ecosistemes han estatmodelats per la mà de l'home des del seu inici.Al segle XX i arreu del territori, els ecosistemesnaturals han estat profundament modificats.

El nivell bàsic de gestió és l'espècie, i elso r g a n i s m e s e s t a n a i x í d e t e r m i n a t sgenèticament. Quan acotem en l'espai i eltemps els individus d'una espècie, parlem depoblació. Les poblacions estan per tantacotades per la nostra percepció interessada.El caçador és el millor amic de la caça. Parlemde la població de perdius roges de la Segarra,quan volem estudiar els individus d'aquestaespècie que viuen en un lloc geogràficdeterminat, sota unes condicions moltconcretes i establint uns vincles i relacionsentre els individus que en determinen lescaracterístiques. Així, podrem establir elsparàmetres de població bàsics, com la taxa demortalitat, la taxa de natalitat, l'edat mitjana,l'esperança de vida, la proporció de sexes, lapiràmide d'edats, la taxa de fecunditat, etc.


Fora de l'àmbit de Catalunya

Aigua continental

Aigua marina

Congestes

Infraestructures viàries

Urbanitzacions

Nuclis urbans

Zones industrials i comercials

Conreus herbacis de secà

Conreus herbacis de regadiu

Fruiters de secà

Vinya

Prats supraforestals

Bosquines i prats

Sòl amb vegetació escassa o nul·la

Bosc d'escleròfil·les

Bosc de caducifolis

Bosc d'aciculifolis

Vegetació de zones humides

Zones cremades

Sorrals i platges

Fruiters de regadiuMapa dels Usos delsòl a Catalunya

68



69


1.1.2 Les interrelacions a la naturaEl func ionament de la natura i lesinterrelacions entre els diferents componentses poden arribar a entendre només com aintercanvis d'energia i nutrients. El fluxenergètic, que arriba en forma d'energiafotosintètica des del sol i que queda fixat pelsvegetals, i el cicle dels nutrients, podrieniniciar-se amb la fixació que els vegetalsmateixos fan de les sals inorgàniques iacabaria en la descomposició de la matèriaorgànica en morir sota l'acció de les espèciesdetritívores. L'estratègia de vida de cadacomponent viu dels ecosistemes es basa enquin lloc ocupa entre aquestes dues forces.Així mateix, cada ésser viu estableix una sèriede relacions amb els seus congèneres amb lafinalitat de reproduir-se i transmetre els gens,encara que en alguns casos es barallen entresi pel mateix recurs amb una competènciaintraespecífica. D'altra banda, cada espèciemanté una relació amb les altres espècies quepot ser de diferents graus i que coneixemcom: mutualisme, parasitisme i simbiosi, i quepodem englobar sota el concepte decompetència interespecífica.

Les espècies evolucionen, però ho fan com aresposta a aquests dos tipus de relacions. Pertant, quan es treu o desapareix una espècie, laresta que ha evolucionat de forma conjunta ide la qual depèn, en pateix les conseqüències.Es trenquen vincles, queden forats senseocupar en l'ecosistema; aquella determinadafunció, que realitzava, ara no la fa ningú. Lesrepoblacions de perdiu, per exemple, que esduen a terme a Catalunya han assumit unnínxol ecològic. Qualsevol canvi ha de sermeditat. Tan greu com la pèrdua d'una espècieés la modificació dels equilibris per afavoriruna espècie damunt d'una altra.

1.1.3 Les relacions depredador - presaUna de les relacions d'equil ibri mésimportants i interessants en les relacions entreles diferents espècies i organismes són lesforces de pressió depredadora. Els animalss'alimenten els uns dels altres, i, fins i tot,essent estrictes des del punt de vista ecològic,l'alimentació que un organisme fa d'un altre,com els herbívors s'alimenten dels vegetals,representa una depredació. Aquesta pressióprodueix a escala evolutiva les estratègies per


70


sobreviure: se seleccionen adaptacions percapturar més bé i eficientment (urpes, becs,verins, plomes, olfacte, etc.) i a la vegada esrespon amb sistemes de defensa queimpedeixen la captura (dissenys mimètics,verins, punxes, sabors, etc.). Les adaptacionsresultants mostren tot un ventall de comsobreviure a la natura, i palesen una complexaxarxa de relacions depredador - presa.

Quant a la dinàmica de poblacions, ladepredació produeix sobre una població depreses un augment de la mortalitat, a lavegada que sobre la població de depredadorsla més gran ingestió de menjar es tradueix enuna millor condició física que s'hauria detraduir en un augment de la població. Laingestió de menjar augmenta la condició físicai permet sobreviure a les condicions del medials mascles (clima, malalties, lluites per lesfemelles) i a les femelles, a més, augmenta lacapacitat de tenir més cries i més benalimentades.

Aquesta visió molt resumida es complica quanintroduïm limitacions al sistema. D'una banda,els depredadors també són depredats, però,d'altra banda, sovint els depredadors sóninvasors i a vegades protegits (gats i gossosensalvatgits). La piràmide tròfica és unarealitat a tots els ecosistemes, amb elsorganismes vius representats en la base pelsvegetals que fixen les sals minerals i elsnutrients (el que anomenem productorsprimaris) . Dels vegetals, s 'a l imentenorganismes animals (insectes, artròpodes,mol·luscs, vertebrats, etc.) i, d'aquests, unsaltres, fins que arribem als carronyaires(voltors, còrvids, etc.) i els microorganismesdescomponedors (bacteris i fongs).


71


A cada ecosistema, cada pis de la piràmide ésformat per més o menys espècies; com méscomplex és l'ecosistema, més espècies hihaurà, i les relacions i dependències entreespècies prendran valors diferents.

D'acord amb la relació depredador - presa, elsistema no pot funcionar indefinidament ambels mateixos valors. Hi ha una regla bàsica:cap espècie depredadora ha d'aconseguir persi mateixa extingir la seva presa o aliment. Ésun sistema de seguretat infal·lible que lanatura ha ideat. Si una espècie, en unasituació utòpica, capturés tots els individusd'una altra espècie fins a extingir-la, esquedaria sense menjar i moriria de gana, oevolucionaria envers un altre tipus de presa.Per evitar això, quan una espècie aconsegueixen l'evolució una forma de matar més eficient,les seves preses responen amb una millora deles defenses.

Aquesta relació d'equilibri, en el dia a dia i aescala humana, s'aconsegueix perquè lespoblacions de depredadors i preses oscil·lenentre uns límits. Si els depredadors (perexemple, les guineus) s'aprofiten d'unaabundància de preses (per exemple, conills)causada per un augment de la vegetació per labonança del clima, les femelles podran donarde menjar a més cries. D'aquesta manera,lapoblació de guineus augmenta, i la properatemporada hi haurà moltes més guineus permenjar conills. Arribarà un moment que lasituació serà insostenible, i les guineusarribaran a esgotar els conills, deixant-nemolts pocs. Tantes guineus no tindran proumenjar i es moriran de gana, i actuaran lesmalalties oportunistes. La població deguineus consegüentment arribarà un punt en

què es reduirà a uns pocs exemplars. Enaquest punt, els pocs conills que restaven espoden recuperar perquè no hi ha quasiguineus. La situació es complica amb mésfactors com poden ser l'aparició de malaltiesvíriques que no permeten la recuperació deles poblacions, però a llarg termini i en unmodel perfecte realment pot funcionar.

1.1.4 La capacitat de càrrega del mediCada espècie, segons les condicions del medii la quantitat de recursos disponibles, potarribar a un nombre màxim d'individus. És elque s'anomena capacitat de càrrega. Aquestaxifra pot variar d'un any a l'altre i entre zonesper a la mateixa espècie. Així, durant l'estiu, ales nostres latituds la majoria d'espècies esreprodueixen; poden multiplicar el nombred'exemplars perquè el medi disposa demenjar abundant: la capacitat de càrregaaugmenta. Però, quan arriba l'hivern, elmenjar sol escassejar, fa fred, i per tant no hi halloc per a tothom; la capacitat de càrrega esredueix.

La mateixa població genera mecanismesperquè se situï per sota de la capacitat decàr rega: e ls exempla rs que sobrendesapareixen, moren o bé marxen a altresllocs amb les migracions estacionals. Si nofuncionés aquest mecanisme, la poblacióestaria en perill de patir greus problemes decompetència pels pocs recursos existents. Lapèrdua, per tant, permet que la població esmantingui i perduri.


73


1.1.5 Què és i com es mesura la bio-diversitatLa b iod ivers i ta t eng loba la var ie ta td'organismes vius considerats segonsl'organització genètica, d'espècies i nivellstaxonòmics superiors, així com la varietatd'hàbitats i ecosistemes i els processos ques 'h i desenvo lupen . E l concep te debiodiversitat indicarà, per tant, la complexitatque podem trobar. Cada lloc, cada situació icada ecosistema estaran caracteritzats per ungrau de diversitat en resposta a les condicionsdel lloc i del moment. Els ecosistemesterrestres més diversos són els boscos,formats per una estructura vegetal dediferents estrats que donen lloc a múltiplessituacions d'humitat, ombra, pH del sòl,nutr ients, amagatal ls, etc. Cada unad'aquestes situacions permet la possibilitat deformes de vida diferents. Aquestes formes,aquests éssers vius, estan adaptats aaquestes situacions per un llarg procés deselecció natural que ha deixat empremta en elseu codi genètic. La variabilitat genètica, osigui la diversitat de maneres de respondre acanvis en certes situacions, és el darrer graude diversitat. Perdre biodiversitat és, per tant,perdre aquesta capacitat de resposta.

La conservació de la biodiversitat és realmentel punt clau en la conservació dels nostresrecursos naturals. La seva pèrdua afectatothom, ja que cada vegada que una espèciedesapareix es perden una sèrie de respostesque podrien ser vitals per al desenvolupamentde la Humanitat.

L'extinció d'espècies és un procés inherent alfuncionament de la natura. Una espècies'extingeix perquè no ha pogut respondre alscanvis en les condicions naturals quel'envolten. La seva desaparició pot serconseqüència de l'aparició d'una altraespècie. Malgrat aquest procés natural,sembla que el grau o taxa d'extincions és avuimolt més ràpid que quan la Humanitat noexistia. No sabem quin és el grau reald'extinció, perquè no coneixem encaraquantes espècies hi ha. Una nova espècie demamífer és descoberta al món cada tres anys,

un gran vertebrat marí cada cinc. La taxa dedescobriments totals d'espècies és de 300espècies per dia. Sembla ser que el nombred'espècies descrites (1,75 milions) és nomésun 10% del total.

Els científics intenten donar resposta a lainquietud dels polítics i a la societat en el seuafany d'avaluar quines són les espècies enperill i quines han de ser les zones millorconservades a fi d'evitar la pèrdua massiva debiodiversitat, per destinar i prioritzar recursoseconòmics i humans.

Les respostes són múltiples i potser totestenen una part de raó. Destaquem així l'estudide les espècies, que, a causa del nombre totalque hi ha i el ritme de desaparició de moltes, ésuna tasca a llarg termini. Una altra idea ésl'estudi dels ecosistemes com a aglutinadorsd'un conjunt d'espècies que viuen associades,que a més es pot veure des de duesperspectives: l'ecologia de les comunitats(dinàmica, evolució, diversitat i complexitatdels components biològics de l'ecosistema) il'ecologia dels ecosistemes (funcionamentdels organismes biològics i del seu entornfísic). Una altra aproximació al problema quees proposa és l'estudi d'espècies particulars,bé aquell conjunt que té la mateixa funció ogremis (espècies redundants), o bé una únicaespècie (espècies clau).

Una darrera aproximació al funcionament del 'ecosistema és buscar les espèciesindicadores de biodiversitat o bioindicadores,que són les espècies més sensibles a certsprocessos. La nostra presència és la causad'extincions que no haurien d'haver-seproduït. La pèrdua de biodiversitat és fruitd'aquestes extincions, i actualment ha estatdescrita a les reunions mundials de Rio (1992)i Johannesburg (2001) com la font dedesequilibris entre els països pobres, els mésrics en biodiversitat, i els desenvolupats, elsmés pobres. Les resolucions d'aquestes duesconferències han estat incloses en la nostragest ió del medi ambient , mi t jançantl'Estratègia catalana per a la biodiversitat.


74


1.1.6 Conseqüències de la pèrdua debiodiversitatA llarg termini, el manteniment de la diversitaten un ecosistema li permet ser més resistent ireorganitzar-se davant les fluctuacions delmedi físic, i a curt termini assegura elfuncionament de l'ecosistema. D'altra banda,la biodiversitat sembla tenir altres efectesimportants. Una més gran diversitat semblaincrementar la capacitat de resistència del'ecosistema envers les invasions.

Un ecosistema divers i complex té unadisponibilitat de recursos més reduïda, i evitaque espècies invasores trobin lloc per establir-se. En segon lloc, una diversitat elevadadisminueix la importància de les malalties. Unprincipi de l'epidemiologia diu que les taxes detransmissió són proporcionals a l'abundànciade l'hoste (de qui pateix la malaltia). A leszones amb una gran quantitat d'espècies, lesabundàncies són més petites, sense arribarque cap mantingui una supremacia. Per tant,la transmissió de la malaltia serà molt lenta. I,en tercer lloc, l'augment de la biodiversitatincrementa la riquesa dels nivells tròficssuperiors. Un augment de la diversitat deplantes porta un increment de la diversitatd'insectes que se n'alimenten, i d'ocells ques'al imenten d'aquests insectes, i aixíprogressivament. Les zones agrícoles demonocultiu (una única espècie de planta)mantenen una diversitat d'insectes mínima.

1.1.7 Com conservar la natura: labiodiversitatEl manteniment de les activitats tradicionalsd 'una manera p lan i f icada permet laconservac ió d 'aquesta d ivers i ta t . E lmanteniment d'usos com la caça s'inclou enaquesta estratègia, encara que sempre dinsdels paràmetres de la gestió i de laplanificació.

L 'estratègia vàl ida davant d 'aquestesmodificacions que poden arribar a constituirun perill per a les civilitzacions és sens dubte eldesenvolupament sostenible . Aquestconcepte, moltes vegades emprat com areclam, inclou un gran ventall de possibilitats i


75


interpretacions, i marca límits i objectius quehan de ser valorats i considerats en el marcgeneral i readaptats a les peculiaritats de lazona on gestionem. Ha estat definit coml'intent de trobar en conceptes econòmics lamanera de no degradar la naturalitat delsistema. Hi ha diferents corrents i formes decom s'ha d'interpretar aquest terme. S'ha detrobar la manera de conjugar desen-volupament (econòmic, social, cultural, etc.) iconservació dels valors naturals sense perdrequalitat de vida. Les noves disciplinescientífiques ja han aconseguit entendreaquests fe ts i han establer t equipsmultidisciplinaris reunits sota el concepte debiologia de la conservació, que conjuga elvessant humà (economia, empresa, filosofia,religió, antropologia...) amb el vessantestrictament de funcionament dels processos(biologia, física, química...).

1.1.8 El desenvolupament sostenible i lacaçaA la dinàmica de poblacions de qualsevolrecurs natural renovable intervenen quatreparàmetres: la reproducció, la mortalitat, lamigració i la immigració. Uns són de caràcterpositiu i els altres resten individus a lapoblació. Si volem un creixement positiu de lapoblació, intentarem que els nascuts i els quearribin de fora siguin més que els que moren omarxen.

En l'aprofitament d'un recurs, ens limitem aactuar sobre aquests paràmetres introduintun valor nou de caràcter extractiu: en el nostrecas, la caça. A fi d'aconseguir un creixementpositiu de la població malgrat haver-la sotmèsa una captura d'exemplars (una pèrdua), hemde calcular quina és la màxima quantitatd'extracció que pot permetre un recursrenovable que es pot mantenir durant moltesgeneracions. Totes les poblacions arriben aun punt, a un nombre màxim d'exemplars(capacitat de càrrega) a partir del qual esgenera a la població mateixa processos decompetència i falta de menjar. Hi ha animalsexcedentaris: és el nombre d'animals quepoden ser capturats, que poden ser caçats,


76


sense que la població pateixi aquesta pèrdua.En condicions naturals, aquest procés el fanles malalties que actuen sobre els animalsdebilitats, les migracions que els porten aaltres zones amb més menjar, els depredadorsque capturen els dèbils i malalts, etc. Aqualsevol població, el nombre d'individusoscil·larà al voltant de la seva capacitat decàrrega.

Amb un aprofitament controlat, actuemmantenint la població per sota de la capacitatde càrrega. Per sota d'aquest nombre, lapoblació tindrà sempre aliment i recursos engeneral disponibles i el creixement de lapoblació ha de ser positiu. No s'ha de caure enl'optimisme que això és fàcil. Cal un bonconeixement de com funciona el recurs quevolem gestionar i com respon als canvis a llargtermini a què el sotmetem.

1.2 Els remugants salvatges1.2.1 Introducció: necessitem remugantssalvatgesLa dràstica caiguda de remugants domèsticsha afavorit la invasió dels boscos, tot reduintles pastures tradicionals i la fauna relacionadaamb aquests espais oberts. La necessitat depreservar aquests tipus d'hàbitat, així com lanecessitat de disminuir la càrrega debiomassa dels boscos i evitar la continuïtat deles masses forestals, ha conduït a proposar lareintroducció de remugants salvatges que a lavegada representen una clara possibilitatcinegètica. La recuperació d'aquestesespècies no té una implicació exclusivamentcinegètica, ben al contrari, ja que ha estatfonamental per a la recuperació dels seushàbitats, ja que els remugants silvestresporten a terme unes funcions ecològiques benconcretes en aquests ecosistemes.


77


Els projectes per recuperar les espècies deremugants silvestres realitzats als darrers vintanys a Catalunya s'han dut a terme a partir dedos tipus d'actuació; d'una banda, ambtreballs de gestió als espais protegitsgestionats per la Generalitat i amb poblacionsja ex i s ten ts , i , de l ’ a l t r a , amb lesreintroduccions fetes majoritàriament perl'Administració, però promogudes i fins i totfinançades pels caçadors i la FederacióCatalana de Caça mateixa. A partir d'aquestesactuacions, totes les espècies de remugantssilvestres autòctons (cérvol, cabirol, isard icabra sa lvatge) tenen aprof i tamentscinegètics controlats i se'n mantenenpoblacions amb un nombre creixentd'individus que permeten la colonització denous territoris. A més, es continuen els treballsde reintroducció en diferents indrets, cosa quepermetrà que en pocs anys aquestes espèciessiguin presents en gran part del territori igenerin un enriquiment del nostre patrimoninatural.

Aques t s an ima l s r ea l i t zen f unc ionsespecífiques en els ecosistemes, i, encondicions naturals, s'autoregulen amb lavegetació i els seus depredadors. Hi ha unasèrie de raons de caràcter beneficiós que calconsiderar a l'hora de pensar en aquestsanimals:

És una restitució de la comunitatf a u n í s t i c a n a t u r a l . C o n s t i t u e i x u n arecuperació de biodiversitat. Es compleix lalegislació catalana, que obliga a mantenir lesespècies pròpies de Catalunya.

Es produeix una recuperació d'unespeces bàsiques en els ecosistemes naturals(on sovint el conill i la llebre havien passat a serels únics grans consumidors primaris). Estracta d'espècies anomenades basobionts(emmagatzemen gran quantitat de labiomassa animal de l'ecosistema), i en sónespècies clau.

Es produeix una recuperació delpatrimoni cultural, històric i paisatgístic, i

també de la qualitat estètica, mitjançant lapotenciació de l'anomenat safari fotogràfic.

Es pot produir una recuperació delpatrimoni genètic.

Redueix l 'e fecte de determinatsdepredadors, que poden consumir espèciesdomèstiques (tot capturant-ne menys).

Amplien l'espectre de les espèciescinegètiques.

Poden ampliar l'espectre ramader (novaconcepció) i econòmic. Són una formasos ten ib le d ' ap ro f i t a r l es pas tu res .Curiosament, ningú no es queixa de l'impacteecològic de vaques o ovelles, en grandensitat, i sí davant d'una reintroducció d'unaespècie autòctona.

Són espècies que contribueixen adisminuir i a controlar la biomassa de boscos,garrigues i d'altres formacions, ja que endisminueixen la combustibilitat. El queevidentment no fan és prevenir els incendis.

Afavoreixen la reconstitució dels espaisoberts i la fauna annexa.

Aporten matèria orgànica i afavoreixen lafauna insectívora i les espècies pròpies delsespais oberts.


78


1.2.2 La seva importànciaLes pintures rupestres del llevant ibèric, delPirineu i del seu entorn més immediat fanpalesa la importància que cérvols, cabressalvatges, i d'altres animals de peu forcatsalvatges (artiodàctils) van tenir per alsnostres avantpassats. Difícilment trobemrepresentacions d'altres elements de la faunacatalana, fora d'algunes espècies domès-tiques, com ara els gossos de caça. Aquestaadmiració, devoció i dependència ecològica(eren unes de les principals fonts d'aliment i dededicació en el cas dels homes) contrastenamb un cert menyspreu ara a casa nostra. Noens ha de sobtar, ja que cap als anys 50aquests animals s'havien extingit a casanostra; solament un centenar d'isards(Rupicapra pyrenaica), un centenar de cabressalvatges (Capra pyrenaica) i un nombresegurament del mateix ordre de senglars (Sus

scrofa) s'havien salvat, i el seu futur era pocengrescador... Segurament feia menys d'unsegle que el darrer cabirol (Capreolus

capreolus) havia desaparegut dels nostresboscos. El darrer herc pirinenc, anomenatbucardo a l 'Aragó (C.p. pyrenaica ) ,desapareixia del massís de la Maladeta iterritoris perifèrics just abans que comencésel segle XXI.

La causa d'aquest canvi d'actitud per part delshumans és segurament l'evolució del po-blador primigeni de caçador recol·lector aramader. L'home va escollir quines espèciesde bestiar de peu forcat eren més adients entermes ramaders i productius i les va afavorir.Eren una font d'aliment, de proteïnes i degreixos segura, fàcil i predictible, i permetienelaborar nous productes ( formatges,quallades…). Els hàbitats propicis a aquestesespècies van ser ocupats per la ramaderiaextensiva d'ovelles i cabres domèstiques, totafavorint les espècies de caça menor pròpiesd'espais oberts com el conill, la llebre i laperdiu xerra.


79


Sovint s'ha acusat la caça indiscriminada de ladesaparició d'aquests animals, i no calmenystenir-la; però, segurament, varen sermolt més importants la baixa tolerància de lesespècies salvatges a la presència de lesdomèstiques, la rompuda i crema de boscos id'altres ambients naturals, i, molt possi-blement, la transmissió de malalties queacompanyaven els ramats. La menorproductivitat i capacitat de càrrega (individusper unitat de superfície) dels ecosistemesmediterranis segurament no van ajudar gens aaquesta situació.

Solament els paisatges de muntanya molttrencats (Ports de Tortosa i Beseit, algunesparts del Pirineu) van permetre a les espèciesque els habitaven, uns pocs isards i cabressalvatges, salvar-se. Just on l'home, els seusramats i les malalties associades teniendificultats per accedir-hi. Arribats a mitjansegle XX, els hàbits, les necessitats i lamitologia del nou humà urbà comencen asuperposar-se als de l'humà rural. L'homecomença a abandonar el camp, el boscprogressa i la cultura del lleure inicia els seudesplegament. I aquests animals comencen aésser rescatats, no sempre amb prou encert.


80


1.2.3 Entre la recuperació i la introduccióLes actuacions dutes a terme durant elsdarrers 40 anys són molt diferents. Una parthan estat realitzades per les successivesadministracions, i d'altres per associacionslocals i altres empreses. Darrerament, laFederació Catalana de Caça ha agrupat lessocietats de caçadors i ha efectuatreintroduccions amb la col·laboració del'Administració. En determinats casos, s'hareeixit a recuperar una espècie; en d'altress'ha tractat en realitat d'espècies introduïdes,que, encara que es consideren al·lòctones(mufló, daina), han tingut una reintroducciómolt antiga, des de l 'edat mitjana, ipossiblement en algun cas ja existien enanteriors poblaments.

Si bé la recuperació d'aquests animals té elsefectes pos i t ius que s 'han destacatanteriorment, cal considerar una sèried'efectes que poden ser negatius. Entred'altres, hom pot destacar els següents:

Manca de planificació prèvia en lesreintroduccions més antigues.

Necessi tat de complementar elscontrols, especialment en algunes àrees decaça tancades per la seva alta vulnerabilitat.

Alliberament d'espècies no autòctonesen àrees tancades.

En les espècies autòctones, utilitzacióde soques genètiques o subespècies nopròpies de Catalunya. Tot i que en determinatscasos, com és el del cabirol o el del cérvol, escreu erròniament que, pel fet de ser d'estatsdiferents, les poblacions donants del sud deFrança no són tan adients com les ibèriques,quan en rea l i ta t són més properesbiogeogràficament.

Problemes potencials amb espèciesvegetals amenaçades. Cal valorar-los en lesoperacions, tenint en compte que:

a) La conservació d'un element de lanostra biodiversitat no ha d'anar en contra de

la conservació d'un altre, tot i que cal prendretotes les mesures adients per evitar que esprodueixi un dany irreparable.

b) Hi ha una certa tendència aqüestionar la recuperació d'animals de peuforcat salvatges pel seu efecte potencial sobrela flora amenaçada, i fer-ho menys amb elbestiar de peu forcat domèstic, sovint ambmolt més grans densitats.

c)Cal recordar que els hàbi tatsd'algunes d'aquestes plantes o formacionssón precisament mantinguts per l'efecte delbestiar de peu forcat domèstic o els animalssalvatges sobre l'hàbitat.

Competència amb altres espèciessalvatges. Cal sempre valorar aquestapossibilitat a priori.

Danys a boscos i produccions agrícoles.

Risc d'accidents de trànsit que sovintestan relacionats amb pràctiques deconducció inadequades o il·legals (excés develocitat, principalment).

Necessitats d'adaptació dels caçadors idels gossos de rastre a la nova situació de lespreses.

Quant als vedats cinegètics, es detectaun rebuig social a les tanques i una forta erosiócausada per una pastura excessiva, en el casde densitats excessives.


81


1.2.4 L'isard, la cabra salvatge i el muflóLes reserves nacionals de caça van afavorir laseva expansió gràcies a un aprofitamentordenat i prudent (normalment d'un 13% delsefectius). Actualment, la població catalanad'isards s'avalua en uns 15.000 isards. En llocsdeterminats, les densitats poden ser elevades

2(superiors als quinze individus/km ). La cabrasalvatge també va experimentar una clararecuperació des de la reserva nacional decaça dels Ports de Tortosa i Beseit. Actual-ment, hom calcula una població d'uns 7.000individus a Catalunya, tot i que cap als anys1988-1991 era fins i tot superiors. Les elevadesdensitats assolides en aquells moments (per

2exemple, una mitjana de vint-i-una cabres/kma la reserva) varen aconsellar disminuir-ne elnombre, especialment per motius sanitaris.Aquest fet va aconsellar realitzar, l'any 1995,una prova pilot de translocació a una zonamediterrània allunyada de l'anterior amb dosobjectius: a) tenir un altre nucli aïllat delprincipal, i b) realitzar una prova d'adaptacióde les cabres a paisatges d'on haviendesaparegut feia uns segles. Es va escollir un

parc natural i un indret del qual la Generalitatde Catalunya tingués la titularitat cinegètica: laserra de Montserrat. S'hi han alliberat vint-i-sisexemplars que s'han desenvolupat perfec-tament, amb baixes taxes de mortalitat i ambuna reproducció elevada. Actualment, ja hi hauna gran producció d'individus nascuts enaquest espai, i s'ha aconseguit una pobla-cióestable de prop del centenar d'individus.

El mufló va ésser introduït als Ports de Tortosa iBeseit l'any 1971, i posteriorment va entrar alnord del Principat procedent de repoblacionsrealitzades a França i Andorra i dels vedatscinegètics. Les seves poblacions varencomençar a progressar durant els anys 80. LaGenera l i ta t de Cata lunya va in ic ia r,especialment per raons sanitàries, un pla pereradicar l'espècie de les reserves nacionals decaça, tot capturant-ne tots els exemplarsapareguts. Actualment, solament se'n mantéun petit nucli a la vall de Núria. Fora d'aquestsespais, es troben pet i tes poblacionsdisperses, bàsicament en àrees privades decaça de l'Alt Empordà i en vedats.


82


1972, van arribar els primers divuit exemplarsa la reserva nacional de caça de l'Alt Pallars-Aran. Aquesta població va progressar moltlentament. A mitjan 80, i amb més força, vancomençar a entrar els cabirols a la vall d'Aran,també procedents de França. Des d'aquí esprodueix una expansió molt important; en elsanys successius, els cabirols també entren alPrincipat pel Pallars Sobirà, la Cerdanya, elRipollès i el massís de l'Albera. Els anys 1984,1988 i 1989, la Generalitat de Catalunyarealitza alguns alliberaments en l'àmbit delCadí, els Aiguamolls de l'Empordà i l'AltRipollès. El Parc Natural de la Zona Volcànicade la Garrotxa va iniciar un programa similarl'any 1995.

La Federació Catalana de Caça pren lainiciativa, amb el suport de l'Administraciócatalana, d'un programa de reintroduccionsd'aquest animal per diversos massissosforestals: el Montnegre (1993), les serres dePrades i Alforja (1994), el Solsonès (1996), elcap de Creus (1997) i el Moianès (1998), entred'altres.

El nombre actual aproximat d'animalsreintroduïts és d'uns sis-cents exemplars.Aquest valor és en realitat més petit que el

1.2.5 El cas del cérvol, del cabirol i de ladainaEl cérvol va retornar al Principat l'any 1957,quan el Servei Nacional de Pesca Fluvial iCaça va alliberar els primers nou individus al'Alt Berguedà, que havien estat capturats a laprovíncia de Toledo. Des d'aleshores, es varenfer diversos alliberaments en aquest mateixindret i a la serra de Boumort. També es varenfer petits alliberaments en altres indrets sensegaire èxit. A partir de la dècada dels anys 80,comencen a entrar cérvols a la vall d'Aran i alPallars Sobirà. Aquests nuclis són l'origen dela seva expansió a tot Catalunya, espe-cialment a les comarques pirinenques iprepirenenques. A més, hi ha exemplars queviuen en petits nuclis a l'Alt Empordà i a l'AltaGarrotxa (procedents de vedats cinegètics) ien alguna petita zona de les comarques deTarragona. A la Terra Alta, el primer cérvolprocedent de la gran població aragonesa deTerol i de Saragossa reintroduïda per l'Estat vaser observat l'any 1999. Actualment, tot i ladificultat existent per censar aquesta espècie,es pot estimar en uns 2.000 el nombre decérvols que poblen Catalunya.

El cas del cabirol és més espectacular, ja queel seu retorn va ésser posterior. L'any 1971 i


83


corresponent als individus que han colonitzatCatalunya de forma natural i els seusdescendents. Val a dir que aquestesreintroduccions no han fet més que accelerarel seu retorn, ja que a partir de l'expansióproduïda des de França i des d'altres indretsde l'Estat espanyol, aquesta recuperaciótambé s'hauria produït, només que amb unspocs anys d'endarreriment. No hi ha un censconcret de cabirols, però hom estima queactualment un mínim de 4.000 viuen alsnostres boscos. La daina manté unespoblac ions es tab les amb exemplarsdispersos per moltes comarques que, enconjunt, no superen el miler d'exemplars.

1.2.6 La caça intensiva de remugantsDes de l'any 1999, a Catalunya no hi ha capsituació legal en l'àmbit de la legislació i

normatives cinegètiques que obligui oestimuli l'existència de terrenys tancats per ala pràctica de la caça, ni tan sols la caçaintensiva. El Codi Civil permet al propietaritancar els seus terrenys; d'acord amb lalegislació vigent, aquests vedats han depermetre el pas de la fauna en general i, pertant, han de facilitar el pas dels individus detotes les espècies no cinegètiques.


84


1.2.7 El futur dels remugants salvatgesEn totes els projectes de reintroducció, esdefineix la densitat òptima d'acord amb lescapacitats de càrrega del territori. Actualment,ja es disposa d'estudis que cal adaptar a cadacas, que defineixen la franja de densitats per acada espècie salvatge de peu forcat i envaloren els efectes tolerables i compatiblessobre el medi i les activitats dels humans. Calaprofundir aquesta línia d'acció per a cadaactuació, així com la de prevenció delspossibles efectes negatius. I això és tant o mésimportant si considerem que la repoblaciónatural d'aquests animals per tot el territori deCatalunya és qüestió d'uns pocs anys,procedents tant del nord com del sud i, fins itot, de ponent. La progressió de la superfícieamb coberta vegetal densa i d'una certaalçada no fa res més que afavorir-los. Cal,doncs, tornar a aprendre a conviure ambaquesta nova fauna, a gaudir-ne i, perquè no, aaprofitar-los d'una forma racional, útil i

sostenible. És possible que es recuperinnoves relacions entre les diferents peces delsnostres ecosistemes, i que això determinirecuperacions de nous avantatges i també denous problemes.

D'a l t ra banda, la conservació de labiodiversitat catalana també ha de determinarque, definitivament, tot i la seva bellesaplàstica, el mufló i la daina vagin desapa-reixent del nostre territori, o, si més no,s'estabilitzin o bé restin reclosos. Un aspecteen què s'ha aprofundit també és el maneigrelacionat amb els trasllats d'aquests animals iel seu aprofitament en vedats on es practica lacaça.

El bestiar de peu forcat (remugants i porcsenglar) ha tornat per quedar-se. Hem de ferara un esforç perquè aquest retorn encaixisense generar problemes amb els humans.


85


1.3 Les malalties de la fauna salvatge i lesmesures de biocontrol1.3.1 Les malalties de la fauna salvatgeLa fauna salvatge cinegètica, igual que la restade fauna salvatge i la fauna domèstica, oqualsevol ésser viu, és sensible a l'acció detots els organismes i microorganismes queactuen com a agents patògens i provoquenles malalties i diferents i diversos quadresclínics coneguts fins a l'actualitat gràcies a lamedicina i sanitat animals.

És important destacar que la fauna salvatgecinegètica pot patir les mateixes malalties queafecten els animals domèstics i els animalssalvatges criats i mantinguts en captivitat, i a lavegada pot actuar com a transmissora ovehiculadora d'aquestes malalties, i fins i totcom al seu reservori en el medi natural.

Per poder mantenir, i, en conseqüència,gaudir l'activitat cinegètica, és imprescindibleincloure'n en la gestió els aspectes sanitaris,la qual cosa no solament comporta laconservació i el manteniment de lespoblacions de fauna existents en equilibri ambel medi (hàbitat, animals domèstics, activitatshumanes), sinó també assegurar un certaïllament de la fauna salvatge en relació ambla domèstica. Com a conseqüència de ladetecció i diagnosi de diverses malalties enels darrers anys, que han afectat de formaalarmant la fauna salvatge i que hancomportat unes repercussions ecològiques,socials i econòmiques molt importants,actualment ja hi ha una major sensibilitat ipreocupació per la sanitat dels animals.

Des de finals del segle passat, s'han anatproduint diverses i greus epidèmies i brots demalalt ies que han causat importantsmortaldats en poblacions d'animals quepertanyen a la fauna salvatge cinegètica. Undels exemples recents ha estat la produïda perla sarna sarcòptica produïda per un àcar de lapell, que ha causat greus epidèmies en l'isarda la serralada Cantàbrica del nord d'Espanya ials Alps, en la cabra salvatge al Parc Nacionalde Cazorla, Segura i Las Villas, a Sierra

Nevada (Andalusia) i també als Alps. Una altramalaltia coneguda com a queratoconjuntivitisinfecciosa, que deixa cecs els isards, s'hamanifestat principalment durant diversosanys de forma esporàdica, i fins i totepidèmica, en els Pirineus i els Alps.

En el cas de la fauna cinegètica de caça de pèl,són conegudes de tothom, pels seus greusestralls, les epidèmies que afecten tant elconill de bosc com el domèstic: la mixomatosii la malaltia vírica hemorràgica. La mixomatosiva aparèixer a Catalunya l'any 1953, i lamalaltia vírica hemorràgica l'any 1989;actualment, encara són presents entre lespoblacions de conills existents a casa nostra.

L'altre lepòrid que viu als ecosistemesmediterranis, la llebre, també ha patitepidèmies causades per diferents micro-organismes, com ara la tularèmia que vaafectar poblacions localitzades de llebres a lacomunitat autònoma de Castella-Lleó, durantl'any 1997, i que pot ser transmesa a l'home, ola síndrome de la llebre bruna europea quedes de fa diversos anys afecta aquest lepòridal nord i centre d'Europa.

D'altra banda, el major, millor i més aprofunditestudi i coneixement de les patologies iprocessos infecciosos pot ajudar a descobrirl'aparició de noves malalties causades pernous microorganismes o microorganismesalterats o mutants. Igualment que en lamedicina humana, la fauna salvatge pot patirmalalties noves o desconegudes fins ara, jasigui perquè no s'havien manifestat o perquèno s'havien estudiat en profunditat. Unexemple podria ser el brot que actualmentpateix la població d'isards existents a la vallFerrera, la vall de Cardó i la vall d'Àneu des del'any 2001, causat possiblement per un noupestivirus específic d'aquesta espècie.

La seva ràpida expansió pot ser conseqüènciade la disminució i, en alguns casos,desaparició dels grans depredadors naturals,i també dels canvis en els hàbitats on esdesenvolupen aquestes poblacions per


86


l'efecte de les activitats humanes quemodifiquen el medi natural i la dinàmica de lespoblacions d'aquesta fauna. En aquest cas,t an t l ' home com a lgunes ma la l t i esepidèmiques assumeixen una nova funcióhiperdepredadora.

1.3.2 Importància de les mesures debiocontrolLa fauna salvatge conviu molt sovint amb lafauna domèstica, ja sigui compartint conreus ipastures en el cas de la ramaderia extensiva osemiextensiva, o bé tenint contactedirectament o indirecta amb instal·lacionsintensives de cria i producció o amb elsresidus que aquestes generen.

que han estat recentment incloses en lesnormatives estatals. El 9 de maig de 2003, s'hapromulgat un Reial decret que defineix lanormativa per a l'eradicació de la pestaporcina africana, que inclou campanyesd'informació als caçadors per eliminar elsporcs senglars afectats i per controlar tots elsanimals caçats fins a l'eliminació del focus.

Finalment, cal destacar que les peces decaça, com a font d'aliment proteic per al'home, poden transmetre alguna malaltiainfectocontagiosa que causi un impacte sobrela salut humana i repercuteixi negativamentsobre les persones (zoonosi). Tothom coneixzoonosis com la triquinosi (porc senglar), latularèmia (llebre) i les febres de Malta obrucel·losi (ungulats).

Tot i que, en general, és difícil que un procéspatològic arribi a extingir una espècie animal,sí que pot ocasionar problemes importants enla seva població o afectar poblacions animalsfilogenèticament properes. En aquest sentit,hi ha nombrosos exemples de transmissió demalalties d'animals domèstics a animalssalvatges. En general, la fauna salvatge escomporta com portador cec. O sigui, que potser afectada per malalties procedents delsanimals domèstics, però difícilment n'éstransmissora, ja que, un cop l'animal salvatgeés afectat per la malaltia, mor ràpidament.

De forma resumida, les raons que justifiquenla importància de les mesures de biocontrolde la fauna cinegètica serien:

D'a l t ra banda, la major ia d 'espèciescinegètiques tenen una forta mobilitat i uncomportament poc sedentari, accentuat en elcas de dispersions obligades per mancad'aliment o per una excessiva densitat ocàrrega d'animals, fet que corrobora la mancade fronteres, límits o barreres administratives isocials en la gestió dels recursos naturals i enla transmissió de malalties.

A més, cada any es traslladen arreu del mónun nombre més gran d'animals tant domèsticscom salvatges. La millora en les infraestruc-tures viàries i la desaparició de controls itràmits transfronterers facilita el transportd'animals entre petites i grans distàncies i enun període de temps relativament curt. És peraixò que la normativa comunitària ha establertuna sèrie de normes per al seu control


87


1. D'ordre sanitari:Impacte sobre l'home (zoonosi)Impacte sobre animals domèsticsImpacte sobre altres espècies salvatges

2. D'ordre ambiental:Desequilibris en els ecosistemesRisc de pèrdua de biodiversitat

3. D'ordre econòmic:Risc de pèrdua d'un aprofitamentcinegèticImpacte sobre el turisme ruralImpacte sobre la renda ramadera.

1.3.3 Actuacions per al seguiment i controlde malaltiesEl risc d'aparició de malalties que podenafectar la fauna salvatge i les importantsrepercussions ecològiques, econòmiques isocials que poden comportar exigeixendisposar d'un sistema de vigilància, control iseguiment sanitari que actuï en àmplies zonesbiogeogràfiques i que serveixi per a larecopilació d'informació, estudis i resultatsecopatològics. Aquest sistema de vigilància,control i seguiment sanitari ha de sercontrastat, valorat i discutit de forma

coordinada amb d’altres resultats i actuacionsque duen a terme gestors, entitats iadministracions d'altres àmbits biogeogràficspropers i comparables.

Catalunya va ser la comunitat autònomapionera a dur a terme, amb la col·laboraciódels caçadors i de diversos gestors d'àrees decaça, estudis ecopatològics de la faunasalvatge cinegètica, i disposa de serveis iprofessionals especialitzats en aquestamatèria. Així, des de mitjan anys 90, aCatalunya s'estan duent a terme periò-dicament estudis ecopatològics, seguimentssanitaris i assessoraments veterinaris enl'àmbit de la fauna salvatge cinegètica, quehan permès la detecció ràpida de diversesmalalties. Un dels temes en què no s'haavançat gaire és l'estudi del conill. LaFederació Catalana de Caça ha realitzat ungran esforç en la recerca d'alternativesvacunals per a la salvaguarda de lespoblacions. Cal recordar que en els hàbitatsmediterranis és l'espècie clau per a laconservació dels ecosistemes. En aquestsentit, cal insistir en la recerca a fi de pal·liarla gran davallada de poblacions de conill debosc.


88


Seria molt recomanable també que els titularsi gestors cinegètics ampliessin la recollida ianàlisi de mostres biològiques amb finalitatssanitàries. Actualment, només es realitza deforma sistemàtica el diagnòstic de la triquinaen el porc senglar. El control sanitari esrealitza sistemàticament en les reservesnacionals de caça gestionades directamentpel Departament de Medi Ambient i en lesrepoblacions de cabirols promogudes per laFederació Catalana de Caça i l'Administraciómitjançant mostres aleatòries de sang iòrgans d'animals caçats, a fi de prevenirl'aparició de possibles malalties i assegurar elbon estat de salut de les poblacions.

Així mateix, abans de realitzar qualsevoltrasllat i alliberament d'animals es garanteix is'assegura el correcte estat sanitari delsanimals mitjançant les anàlisis pertinents i ladocumentació sanitària que ho acrediti.Finalment, davant l'aparició de qualsevolmorta ldat impor tant , la detecc ió desímptomes d'aparició d'un brot de malaltia ol'existència de resultats positius d'anàlisis oproves serològiques de malalties que afectenla fauna salvatge, és obligatori comunicar-hoals organismes oficials per prendre lesmesures oportunes de control.


89


1.4 Models actuals de gestió d'espèciesd'interès cinegètic1.4.1 Per un model de caça sostenibleActualment, la major part dels treballs perrecuperar les poblacions naturals d'espèciescinegètiques es concentren en la millora del'hàbitat, el control de depredadors il'alliberament o repoblació de la fauna criadaen captivitat. La legislació actual fa la distincióentre repoblació i alliberament en funció de sis'ha dut a terme fora de la temporada de caça odurant el període hàbil.

L'objectiu de la repoblació és recuperar elnivell de densitat idoni per a la població d'unterritori i dur a terme l'aprofitament cinegèticsobre els excedents de producció d'aquestapoblació ja estabilitzada. Contràriament,l'alliberament té com a objectiu iniciall 'aprof i tament c inegèt ic d i recte de lsexemplars amollats. Una tercera actuació, lamés important, es basa en l'esforç en larecuperació dels hàbitats naturals i en lagestió de les poblacions de fauna a partird'una definició d'objectius previs.

La caça sostenible és aquella que basal'aprofitament cinegètic en els excedents deproducció de les poblacions naturals. Atès

que l'estat de les poblacions naturals depèndirectament de l'estat de conservació delshàbitats que ocupen aquestes espècies, elstreballs a dur a terme en una àrea privada decaça passen per recuperar i conservaraquests hàbitats. A Catalunya, cada vegadasón més les àrees privades de caça que fandependre l'aprofitament cinegètic de l'estatreal de les seves poblacions. Aquesta pràcticaque es va iniciar en els espais gestionats perl'Administració es va ampliar progressivamenta la resta d'àrees de caça. Gestionar un espaino vol dir només col·locar abeuradors imenjadores al camp, o eliminar depredadors;implica també entendre com són elsprocessos ecològics, investigar i analitzar perquines causes determinades espèciesdesapareixen, identificar i corregir lesagress ions a l 'hàb i ta t i ava luar e lsaprofitaments cinegètics adients per a cadaespècie i per a cada situació.

Intervenir en l'hàbitat solament es pot fer ambobjectius i planificació, i no és a l'abast directedel caçador individual. Això vol dir que elcaçador ha d'assumir una etapa més: lagestió. El seu criteri i la seva col·laboració sónfonamentals perquè és el primer que potdetectar problemes en les poblacions


90


naturals, coneix molt bé el seu territori i potparticipar activament en moltes de lesactuacions que s'han de realitzar, com podenser l'elaboració de censos, la gestió delsaprofitaments i dels recursos, la construcciód'instal·lacions, el maneig dels hàbitats id'altres. La gestió dels hàbitats sobrepassasovint l'àmbit i la capacitat d'actuació d'unaàrea privada. Cal establir zones de gestióintegrades per les diferents àrees privades decaça que comprenguin superfícies de terrenyq u e e s c o m p o r t i n c o m u n a u n i t a tbiogeogràfica, i fomentar que es redactin iexecutin plans tècnics de gestió cinegèticaconjunts per a aquests territoris, no solamenten l'àmbit de la caça major, sinó tambéen allò referent a la caça de pèl i la de ploma.L'objectiu és que la gestió es faci de formaconjunta, però que l'aprofitament siguiindividualitzat com fins ara.

1.4.2 Mètodes actuals de repoblació deperdiuEls models emprats per dur a terme lesrepoblacions són variats segons les espècies,l'època de l'any i les possibilitats econò-miques de cada àrea de caça. L'objectiufonamental d'aquests treballs és facilitar

l'adaptació al medi dels exemplars criats encaptivitat a partir de la instal·lació de gàbies,refugis i voladores, destinar conreusespecífics a la caça i distribuir abeuradors imenjadores en les zones d'alliberament.

El cicle biològic de la perdiu obliga que lesexplotacions no puguin disposar d'exemplarsper a la venda fins al mes d'abril o maig, imajoritàriament durant l'estiu; per tant, no ésfins a aquestes dates que normalments'inicien els treballs de repoblació. Algunesàrees de caça mantenen les perdius envoladores pròpies fins a acabar la temporada,o pacten amb les explotacions perquè elsreservin un nombre de perdius per dur a termeles repoblacions al final de l'hivern, amb la ideaque aquestes arribin a reproduir-se l'anymateix de l'alliberament. Les repoblacions alsmesos de primavera o estiu haurien d'anaracompanyades de períodes voluntaris deveda per permetre que els animals, un copadaptats al medi lliure, es reproduïssin, iavaluar i regular l'aprofitament cinegèticsegons l'èxit d'aquests treballs. Una solució,correntment plantejada si es disposa de prouespai, és deixar una zona de l'àrea de caçacom a reserva durant el primer any.


91


Quan la repoblació es fa a l'estiu, ambexemplars de tres o més mesos d'edat, caldistribuir-los en grups reduïts, durant untemps d'una setmana a un mes, en gàbiesd'aclimatació, que acostumen a ser de cinc adeu metres quadrats, i disposar d'abeuradors imenjadores iguals als que es varen fer servir alparc de vol de la granja d'adquisició perquètrobin aigua i menjar amb facilitat. Aquestsabeuradors i menjadores, cal instal·lar-lostambé al voltant de la zona d'alliberament. Si, aprop de la gàbia d'aclimatació, preparemsembrats de cereals i lleguminoses, de gira-sol o de blat de moro, sense tractamentsfitosanitaris, en sortir de la gàbia la perdiutrobarà refugi i menjar i afavorirem que esquedi al territori d'alliberament. En ocasions,als camps de cereal, s'arriben a destinarsuperfícies importants de conreu per a la caça.És el que es coneix com a bandes de conreu,que consisteixen en franges de cinc a deumetres d'amplada i de la mateixa llargada queel sembrat, on s'alterna la sembra d'unanombrosa varietat d'espècies vegetals. Lapreservació dels marges dels conreus i elscontrols dels depredadors, en especial delsd'origen antròpic (gats i gossos ensalvatgits),són tasques habituals en aquests casos.

La metodologia es repeteix quan femrepoblacions amb exemplars adults en acabarla temporada de caça, però, en aquest cas, caltenir molt en compte com es porta a terme elmanteniment d'aquestes perdius quan, des del'adquisició fins al trasllat a les gàbiesd'adaptació, transcorren entre sis i noumesos. Cal disposar d'un parc de vol de gransdimensions, i mantenir els animals endensitats baixes (al voltant d'una perdiu permetre quadrat). Aquestes voladores hand'estar aïllades de l'exterior i en condicionssanitàries correctes: no estem criant gallines,sinó perdius per caçar; per tant, cal evitarcontactes amb la gent o amb animalsdomèstics i mantenir i potenciar el seucaràcter esquerp i desconfiat. Cal preveurel'alimentació adient i els tractaments sanitarisnecessaris. Molts cops culpem la granjad'origen de la mala qualitat de la perdiu, quan

el veritable responsable del fracàs és elmaneig inadequat de la perdiu en lesinstal·lacions pròpies.

Hi ha altres mètodes i variants més o menyssofisticats per afavorir que les perdius esquedin a prop del lloc d'alliberament, comdeixar un exemplar de reclam dins de lesgàbies d'aclimatació, o proporcionar insectesdeixant sacs o munts de matèria orgànica endescomposició a sol i serena durant dies iobrint-los en el moment de l'alliberament. Si esdisposa de temps, recursos i espai suficient,es pot fer servir el mètode que consisteix acriar els perdigons amb gallines nanes(periquites) en gàbies preparades en puntsdistribuïts pels sembrats destinats a la caça.

1.4.3 Les repoblacions amb conill de boscLa metodologia que se segueix en el cas delconill es basa en la localització de causabandonats o en la fabricació de causartificials per procedir al seu alliberament. Enocasions, i amb l'objectiu de proporcionar lamàxima protecció enfront dels depredadors,es fan tancats al voltant d'aquests caus. Quanels exemplars emprats provenen d'explo-tacions, és molt important preveure unperíode suficient d'adaptació a la novaalimentació natural; pensem que la dieta de lagranja es basa en pinso compost sec i plenadisposició d'aigua, amb aportacions puntualsd'herba. Passar d'aquest règim a unaalimentació plenament natural no es pot ferràpidament. Igual que en el cas de la perdiu, alvoltant d'aquests caus, naturals o artificials,convé de preparar superfícies suficients ambconreus diversos per proporcionar protecció ialiment, i disposar d'abeuradors i menjadoresfins que els conills s'adaptin a la nova dieta.

Els conills es distribueixen per grups reduïtsen aquests caus, i se'n tanquen els accessosdurant uns dies per facilitar fixar-los en el seunou entorn. Habitualment, es porten a termetreballs de desinfecció dels caus, en especialsi aquests són naturals, i es fan tractamentsmitjançant vacunacions en previsió de lesmalalt ies que els afecten. Evitar els


93


t r a c t a m e n t s f i t o s a n i t a r i s , c o n t r o l a rdepredadors d'origen antròpic, i protegir iconservar els marges dels conreus sóntasques útils per assegurar l'èxit dels treballs.

1.4.4 Repoblacions amb altres espèciesLa introducció de noves espècies alsecosistemes no deixa de ser una novaagressió al medi per les interaccions ques'estableixen amb la fauna i flora autòctones.El faisà també és objecte de treballs derepoblació amb sistemes similars als descritsper a la perdiu, però, atès que és una espècieal·lòctona, encara que de reintroducció jamolt antiga des de l'edat mitjana, pensem quecal donar-hi una altra consideració. És certque, en molts llocs, l'adaptació del faisà alterritori és prou bona, però això pot anar endetriment d'altres espècies. En cada cas, s'hade valorar la gran evolució de què han estatsubjecte els hàbitats i les possibilitats de cadaespècie.

La llebre també és objecte de repoblació enalgunes àrees de caça, normalment a partir deparcs d'aclimatació. La gran dificultat querepresenta aconseguir mantenir-la a prop dellloc d'alliberament, l'elevat cost econòmic i lamanca d'explotacions autoritzades per a laseva producció fan que el nombre derepoblacions al cap de l'any a Catalunya siguimolt reduït. Hi ha algunes àrees de caça quemantenen instal·lacions de cria d'aquestaespècie per a l'autoconsum, però les sevesproduccions són molt limitades.

Sobre les repoblacions amb espècies de caçamajor, com el cérvol i el cabirol, en parlarem alcapítol dedicat al trasllat d'animals. Larepoblació d 'aquestes espècies ambexemplars criats en captivitat és poc corrent alnostre país, però és una pràctica habitual enaltres comunitats autònomes com Andalusia,Castella i Extremadura.

1.4.5 Els alliberaments i les àrees de caçaintensivaLa major part de les repoblacions fetes ambels sistemes tradicionals han assol i t

rendiments molt baixos. El cost en hores defeina, la quantitat de mitjans que cal emprar, laforta pressió cinegètica a què es veuensotmesos els individus repoblats, la dificultat imanca de popularitat d'establir períodes deveda o de fer restriccions en el nombre decaptures i les limitacions per crear zones dereserva àmplies fan que moltes àrees de caçaoptin pels alliberaments previs a les caceres afi que els caçadors trobin caça amb facilitat i abaix cost durant el període hàbil.

L ' a l l i be ramen t cons i s te i x a amo l l a rdirectament al camp els exemplars criats encaptivitat perquè siguin caçats poca estonadesprés. Això comporta una perillosaartificialització de la caça en allunyar-se del'esportivitat i noblesa de la pràcticatradicional. Malgrat això, en molts casosrepresenta una disminució de la pressiócinegètica sobre les poblacions naturals, jaque els caçadors es concentren als puntsd'alliberament i, òbviament, capturen abansels exemplars alliberats de granja que elsautòctons. D'altra banda, són moltes les àreesde caça que mantenen la seva activitat gràciesals alliberaments.

Les anomenades àrees de caça intensiva sónàrees de caça sotmeses a reglamentacióespecial i varen sorgir com a resposta a unademanda creixent de caça per l'escassetat deles poblacions naturals i la forta pressiócinegètica a què aquestes es veien sotmeses.A Catalunya, hi ha poques àrees d'aqueststipus, que han estat una alternativa clara perfacilitar l'ensinistrament de gossos de caça,per fer una festa ocasional entre amics o perensenyar a un caçador novell a dur l'arma i tiraramb seguretat, però aquest criteri no potsubstituir mai les veritables jornades de caça,ja que representaria la devaluació de l'ètica,de l'esportivitat i dels valors tradicionals de lacaça.


94


1.4.6 El trasllat d'animals salvatgesLes translocacions consisteixen a capturarexemplars d'una espècie en un territori peralliberar-los en una altra zona. La major part deles translocacions es porten a terme ambconill de bosc procedent de Castella, onencara són molt abundants, i, menys, ambanimals procedents d'altres àrees de caça delpaís o de l'àrea mateixa. Es capturen ambxarxes i fures i s'utilitzen petites gàbiesadaptades per al trasllat. L'alliberament esporta a terme amb els mateixos sistemes queen el cas de les repoblacions, mitjançant causartificials o naturals. La preparació de l'hàbitatal voltant del cau d'alliberament és fonamentalper tenir èxit en la repoblació. Aquestes feiness'acompanyen de treballs de desinfecció delscaus d'acollida, de vacunacions, d'instal·lartancats per facilitar la permanència delsconills al territori d'alliberament, i, fins i tot, dela distribució d'abeuradors i menjadores.Ocasionalment, s'han fet translocacions ambaltres animals de pèl com la llebre, o ambperdigots d'un dia de vida. És una pràcticamolt poc comuna i de resultats poc fiables.

També es traslladen espècies de caça major:cérvol, cabirol, daina o cabra salvatge hanestat objecte de recuperació al nostre paísmitjançant sistemes de translocació. Elpromotor principal d'aquestes iniciatives haestat l'Administració, i en ocasions ha comptatamb la col·laboració de la Federació de Caça idels caçadors mateixos. El plantejament hapartit d'un estudi inicial que avalava la viabilitatdel projecte, preveia les mesures deprevenció i de control sanitari necessàries idefinia el seguiment posterior d'aquestespoblac ions a par t i r de mètodes deradioseguiment i de censos continuats al llargdel temps. L'èxit d'aquestes iniciatives hadonat com a resultat que en els darrers anyss'ha ampliat tant el nombre d'espèciescinegètiques com la distribució d'aquestes i,en conseqüència, els llocs per caçar-les. Calfomentar aquestes iniciatives, i per això ésimprescindible la participació i col·laboraciódels caçadors com a principals interessats.


95


1.4.7 Necessitat dels plans tècnics degestió cinegèticaQuan s'analitzen les estadístiques querelacionen captures i all iberaments orepoblacions de perdiu, la conclusió que estreu és que la caça de perdiu és lleugeramentsuperior a la que s'allibera. La caça, com arecurs natural renovable, que si és bengestionat és indefinit, tracta de l'aprofitamentracional dels excedents de les poblacionsnaturals de les espècies cinegètiques.Aquests excedents depenen de la qualitat

ecològica del territori. El rendiment en caça nopot ser independent del grau de conservaciódel medi. No es pot valorar igual un vedat ones captura una perdiu per hectàrea i any sensefer repoblacions i alliberaments que un altreamb el mateix nombre de captures peròassolides mitjançant els alliberaments previsa les caceres. En la caça, es buscal'enfrontament entre l'home i l'animal silvestre,que en el seu medi propi pot desenvolupartots els recursos de defensa. És una activitatque dignifica qui la practica per la dificultat,l'esforç, els grans coneixements que esrequereixen sobre el medi natural, el foment alrespecte, la protecció i la conservació de lanatura en el seu estat més pur. Caçarrepresenta participar activament en l'equilibriecològic convertint el caçador en una peçamés d'aquest engranatge i en el principalinteressat a protegir-lo. Això no té res a veureamb alliberar animals de granja, per moltaqualitat que tinguin, per capturar-los pocaestona després.


97


2. Compartir l'ús de la natura

2.1 L'activitat cinegètica, un ús de la naturaa compartir2.1.1 La caça, activitat tradicionalAl nostre país, l'activitat cinegètica ha estatpracticada bàsicament pels habitants del mónrural, ja que gràcies a ella podien millorar laseva dieta amb l'aportació de carn. Qui no hasentit explicar un fet quotidià no fa tants anys,com tenir previst la mestressa de la casacuinar conill, i l'home sortir a fer un vol pelsentorns de la casa i en poca estona tornar ambun parell de conills per a l'àpat. La mixomatosimalauradament va fer que aquesta escenasigui avui cosa del passat.

La caça ha estat, per tant, una manera mésd'aprofitar els recursos naturals que l'entornoferia a les persones que vivien en el mónrural, de la mateixa manera que es tallavenarbres per edificar, fer mobles, escalfar-se ocuinar; es collien fruits del bosc, esrecol·lectaven plantes medicinals, es tallavenpedres per a la construcció o es recollien mel,bolets, farratges i altres productes. Unaactivitat plenament compatible amb les altresque es desenvolupaven, com conrear lesterres, fer pasturar els animals o desplaçar-sed'un lloc a un altre.

L'evolució de la societat, amb una majorconcentració en ciutats i un progressiudespoblament del món rural, va capgiraraquesta vida, sovint soferta i dura. L'habitantde la ciutat comença a oblidar què és la natura,com se'n pot aprofitar sense malmetre-la iquina és la manera de viure de la gent que harestat en el camp i la muntanya.

L'aparició de noves formes d'esbarjo, que noes limiten a les ofertes culturals o lúdiques deles ciutats, implica un redescobriment del'entorn natural, que es comença a utilitzar peral gaudi propi, amb un gran desconeixementde les conseqüències que això implica per almedi. S'interfereix a més, sovint involuntà-riament o per desconeixement, en la vida de lapoblació rural, i sorgeixen conflictes diversos.

Es qüestionen les activitats tradicionals,desenvolupades al llarg de segles per lespersones que viuen sobre el territori, is'analitzen amb una visió urbana de l'entorn.Aquest fet s'agreuja quan les personesprocedent del medi urbà surten al camp agaudir dels recursos naturals, però endesconeixen els productes, les limitacionsi la millor manera d'aprofitar-los. Les inter-ferències sorgides entre una manera i altrad'explotar la natura comporten nousproblemes i afegeixen confusions al tema.


98


l'espai protegit, al mateix temps que totesaquelles altres tant agrícoles com forestals, iles que puguin sorgir amb el temps.

La creació d'un parc genera sovint un certrefús, certa confusió i la creença que el parclimitarà de forma important formes de viureancestrals i activitats desenvolupades des defa molt temps, o bé dificultarà la implantacióde noves. L'experiència acumulada al llargdels més de 20 anys d'existència dels parcs aCatalunya demostra que s'han mantingut lesactivitats que tradicionalment es portaven aterme, i s'han promogut o han aparegut denoves que, realitzades en indrets adients, isense impactes negatius sobre el medi, s'hanpogut promoure sense problemes, les qualshan esdevingut en algunes ocasionsfenòmens multitudinaris molt practicats i d'undestacat pes específic en l'economia local.

Al llarg dels darrers anys, apareixen novesactivitats de lleure que es fan cada vegadamés populars, incrementen el nombre depracticants, i s'estenen més per la natura.Sortides amb tot terreny, senderisme,excursions amb raquetes de neu, circuits ambbicicleta de muntanya, observació de fauna,itineraris fotogràfics, itineraris a cavall,

2.1.2 Explotació dels recursos naturals iproteccióLa realitat, però, és que la major partd'activitats a la natura són compatibles entresi, i encara més si moltes porten centenarsd'anys practicant-se, com és el cas de la caça.Fins i tot la caça ha esdevingut motiu perpreservar diverses zones del nostre territori.

Un exemple molt clar és la declaració per Lleil'any 1966 de diverses reserves nacionals decaça. Les reserves es creen amb l'objectiu deprotegir i promoure les espècies cinegè-tiques, per poder posteriorment aprofitar-lesordenadament quan les seves poblacionsaconsegueixen els nivells de densitat adients;es procura alhora dirigir cap a les comarquesafectades una activitat financera que millorisignificativament les seves condicionssocioeconòmiques.

2.1.3 L'ús compatible en el medi naturalL'evolució en la gestió del Parc Natural delCadí-Moixeró al llarg d'aquests vint anys(1983-2003) ha confirmat la possibilitat deconvivència entre la caça i d'altres activitats ala natura. L'activitat tradicional de la caçaesdevé, per la definició mateixa del Decret decreació del Parc, una activitat a respectar dins


99


passejades naturalístiques, i d'altres. Lamajoria utilitzen el mateix espai que elscaçadors locals dels diferents municipis,sense que aquest fet hagi de degenerar ensituacions d'enfrontament.

És evident que l'increment de l'afluència devisitants a la natura en els darrers anys, iespecialment en espais protegits, tambéincrementa la possibilitat que apareguinpetits conflictes puntuals quan diversesactivitats coincideixen en l'espai i el temps. Siaquesta activitat es desenvolupa amb armes,és lògic que hi hagi un cert recel i preocupacióper part dels altres usuaris de la muntanya o elcamp.

La possibilitat, però, que la pràctica de la caçapugui ocasionar s i tuacions de per i l locomportar accidents de major o menor

gravetat és un fet plenament assumit pelsgestors de la caça i especialment pel col·lectiude caçadors mateix, els quals intenten posartots els mitjans al seu abast per evitar-los.Cal, per tant, aprofitar aquesta conscienciacióper reunir a l'entorn d'una taula els diferentsusuaris de la natura per cercar un codi decomportament que afavoreixi la pràctica detotes les activitats, en un clima de seguretat irespecte mutu.

Els confl ictes es generen sovint peldesconeixement general sobre quin és elmarc legal vigent, així com els drets i deurescom a ciutadans, que fa que algunes activitatsno es puguin desenvolupar o bé estiguinregulades. També la falta de coneixementsobre la realitat de la pràctica de les diversesactivitats, què és el que mou els afeccionats apracticar-les, quins requisits són necessarisper fer-les, quina tradició o història hi ha al seudarrera, etc., poden ser motiu perquèsorgeixin confl ictes entre pract icantsd'activitats diferents, moguts per unaincomprensió basada en el desconeixementmutu. Aquests conflictes es resolen establintun diàleg entre els diferents protagonistes,per facilitar l'intercanvi d'opinions i punts devista, i buscar solucions de compromís, querarament no es troben.

En tots aquests casos, el paper dels gestorsdel territori ha de ser actuar com acoordinadors de les diferents actuacions igarants del seu desenvolupament, de maneraordenada i respectuosa amb el medi i els seusaltres usuaris, i donar assessorament i suportals diferents col·lectius en la seva pràctica i enla difusió de les respectives activitats.

2.1.4 Accions per fer més compatibles lesactivitats a la naturaÉs evident que no totes les activitats es podenpracticar a tot arreu, i que cal establirregulac ions en determinades àrees,circumstàncies i situacions. Curiosament, lacaça és una de les activitats més regulades ilegislades, i conseqüentment de les que témés limitacions des de fa moltes dècades.


100


Una de les primeres tasques a fer és planificarels diferents usos del territori, ja que l'entornnatural mateix no fa possible algunespràctiques, o bé d'altres tenen importantsimpactes negatius sobre el medi natural queles fan desaconsellables. De la mateixamanera que en la caça s'estableixen zones deseguretat i altres limitacions, en moltes altresactivitats també es fixen àrees on no éspossible practicar-les, o les condicions en quècal practicar-les.

És probable que coincideixin sobre unamateixa zona diferents activitats, totescompatibles amb la preservació de la natura ide la població local. Cal no oblidar que a lamuntanya i al camp viuen persones amb drets ipropietats que cal respectar. Caldrà establirnormes de comportament que facilitin laintegració, damunt d'un mateix espai, de lesdiferents pràctiques. Cal entendre que aquestno és solament un problema dels practicantsde la caça amb altres modalitats esportives ide lleure, sinó que es tracta d'una situaciócada vegada més freqüent, que pot afectarqualsevol persona o col·lectiu que pretenguirealitzar una activitat a l'aire lliure. Lacirculació de la informació i la sevacoordinació a cada territori poden facilitar

evitar la superposició d'activitats al mateixtemps i espai, a la vegada que el coneixementde les activitats que s'hi volen desenvoluparajudarà a adoptar les mesures necessàriesper evitar molèsties i interferències entre si.

Una bona planificació de les diferentsactivitats que es volen desenvolupar a lanatura, juntament amb un bon coneixementdel territori on es pretén realitzar-les, són en lamajor part de casos una garantia de seguretat,ja que en permeten detectar els problemes iperills potencials, i fan possible adoptar lesmesures necessàries per minimitzar-los, quanno sigui possible eliminar-los.

El marcatge d ' i t inerar is a favore ix lacanalització dels fluxos de visitants en àreesconcretes, facilita la seva conservació i lacreació d'infraestructures necessàries al seuentorn, i evita la pertorbació de zones de criade fauna o amb una flora especialmentsensible. La creació de circuits específics potfacilitar la pràctica d'algunes activitats,circumscriure-les a indrets molt concrets icontrolats, i evitar pràctiques incontrolades inegatives sobre l'entorn natural, que sovintsón també il·legals.


101


La senyalització de les zones de caça a lescarreteres, pistes forestals i camins d'accéspermet informar del desenvolupament decaceres i afavorir l'adopció de mesuresd'atenció i seguretat complementàries aaquelles persones que tenen la intenció depenetrar dins d'aquesta àrea. La identificaciódels caçadors amb robes cridaneres, fet cadavegada més freqüent, pot ajudar a percebre'nla presè

La formació contínua dels caçadors permetràgarantir un bon nivell de coneixements sobreles mesures de seguretat a tenir en compteabans, durant i després d'una cacera; laidentificació dels riscos del maneig d'armesde foc; i les pautes de comportament a l'horad'apuntar i disparar a una presa; tot encaminata preveure i evitar accidents. També calconèixer el territori on es vol realitzar unaactivitat; les dificultats que es podenpresentar en desplaçar-se per la muntanya, laplana o zones d'aiguamoll; els perillspotenc ia ls que amaga cada indre t ;l'equipament necessari per assegurar laconfortabilitat durant la pràctica de l'activitatdesitjada i vèncer qualsevol contingència quepugui aparèixer; o la presència de refugis oaixoplucs en cas d'emergència. Tots plegatssón elements que contribuiran a poder gaudirde la natura, en qualsevol activitat icircumstància.

És important informar-se sobre els horaris icostums més comuns de les diferentsactivitats que es realitzen en el medi, cosa quepermet planificar sortides i evitar incidents nodesitjats. Alguna de les accions que ajudarana millorar la convivència entre activitats moltdiverses, sense haver de renunciar-hi, podenser modificar l'itinerari d'una excursió,engegar el ramat d'ovelles en un vessant demuntanya o altre, evitar trams de sender elsdijous o diumenges de caça enmig debatudes de caça, ser més matiners que elscaçadors per anar a observar fauna o noescollir un itinerari el mateix dia que hi haprogramada una marxa popular. Els serveis

ncia i a adoptar les mesures deseguretat imprescindibles.

dels parcs naturals informen normalment elsusuaris d'aquestes realitats canviants.

Cal conèixer i respectar el fet que la natura tépropietaris, que tenen els seus drets iobligacions. Una idea encara arrelada en lamentalitat urbana de molts ciutadans ésconsiderar la natura patrimoni de tothom, i pertant d 'ús l l iure, sense l imitacions niobligacions. Les campanyes de divulgació dela realitat del món rural, dels drets i lesobligacions de propietaris i usuaris, haurand'ajudar a millorar el coneixement del nostreentorn i el comportament de tots els usuaris dela natura.

Cal destacar que el fet que sovint siguin elshabitants del territori mateixos qui practiquenla major part d'act ivi tats tradicionalsd'aprofitament dels recursos naturals ajuda acompatibilitzar-les. El coneixement queaquestes persones tenen del seu entorn, decom desenvolupar qualsevol activitat enaquest medi i dels riscos potencials que hipoden aparèixer, afavoreix l'absència deconflictes i incidents.


102


2.1.5 La caça com a recurs turísticL'activitat cinegètica ha esdevingut en elsdarrers decennis una activitat econòmicacreixent, que mou persones i recursos. Aquestfenomen, molt evident en destinacionstradicionalment cinegètiques, com els safarisen alguns països africans, o més recentmentels viatges organitzats a algunes antiguesrepúbliques soviètiques, s'ha anat imposanttambé al nostre país.

Sens dubte, un dels primers destins turísticsde caça a Catalunya han estat les reservesnacionals de caça, visitades no solament perhabitants de les grans i petites ciutatscatalanes, sinó també per persones de la restade l'Estat espanyol. També, però, han estatnombrosos els estrangers que han visitat lesnostres reserves per practicar-hi la caça.L'atractiu principal ha estat la bona oferta detrofeus de caça major de diverses espècies,a lhora que la presència d 'un equipd'excel·lents professionals com són elsguardes de reserves de fauna.

La creació d'àrees privades de caçaespecialitzades en algunes espècies com elconill o la perdiu roja, a part de les àrees decaça intensives, ha afavorit també d'alguna

manera un cert flux de visitants atrets per lacaça menor i de l po rc seng la r endeterminades zones del nostre país.L'increment de la caça major en àreesprivades de caça situades sovint a l'entorn deles reserves nacionals de caça ha possibilitaten les darreres temporades la concessió depermisos de caça major per a algunesespècies com l'isard, la cabra salvatge, elcérvol i el cabirol. Aquests permisos hansuposat una nova font d'ingressos, destinats ala millora de la gestió cinegètica dins l'àrea, ihan generat un nou flux de visites de caçadorsi les seves famílies, que s'allotgen a lesrodalies i comporten una nova modalitat deturisme rural. L'experiència que de mica enmica adquireixen els titulars d'aquestes àreesen la gestió de la caça major està fent ques'incrementi la qualitat dels animals iconseqüentment la demanda d'aquesta novaactivitat. En aquest cas, també caldrà buscarles fórmules de gestió que compatibilitzin lacaça major, generalment per acostament,amb les altres activitats de gaudi de la naturaque es desenvolupin en aquestes zones.

Sovint, el caçador forà no es desplaça sol, sinóque ho fa amb algun amic o familiar, cosa queincrementa l'ocupació hotelera i les despeses


103


generades per aquesta activitat. Algunsestabliments hotelers i de turisme rural s'hanespecialitzat en el tracte i l'atenció dels clientscaçadors, i posen a la seva disposició nosolament uns serveis acurats, sinó tambépersonal especialitzat coneixedor d'aquestmón, i una ambientació específica de lesinstal·lacions relacionada amb aquestaactivitat.

La convivència entre usuaris de turisme ruralen molts establiments, amb afeccions iinteressos diferents, és una altra demostracióque la caça pot incidir en el desenvolupamentd'activitats econòmiques en el camp,compatibles amb moltes d'altres, sempre quetotes es desenvolupin dins la legislació vigent iamb la correcció i respecte que es mereix nosolament el nostre patrimoni natural, sinótothom qui en gaudeix.

2.2 Les reserves nacionals de caçaLes primeres reserves nacionals de caça del'Estat espanyol van ser creades per la Llei37/1966, de 31 de maig, en la qual van quedardefinides vint, localitzades preferentment a la

serralada Pir inenca i a la serraladaCantàbrica. D'aquelles vint, cinc se situaven aCatalunya, si bé la dels Ports de Tortosa iBeseit s'estenia parcialment pel que desprésserien les comunitats autònomes de València il'Aragó. Les reserves nacionals de caça vanrepresentar una valuosa aportació dins deldesert legislatiu cinegètic existent, sensenormes generals a seguir i quan els únicsterritoris que es podrien definir com de règimcinegètic especial eren els anomenats vedatsde caça i acotats de caça, escassos i pocregulats. La resta del territori era declarat lliureper a la caça sense cap responsabilitatcinegètica, i els conceptes de conservació ifoment de les espècies cinegètiques iprotegides, que actualment són comuns, erendesconeguts.

La Llei de creació de les RNC planteja el primerconcepte de terrenys de règim cinegèticespecial, i s'avança a la Llei de caça de 1970,en la qual ja es recull aquesta figura juntamentamb la resta dels espais, i defineix també elsprimers conceptes d'utilització racional delsrecursos en harmonia amb l'interès públic.



2.2.1 Situació actual a CatalunyaPosteriorment a aquella Llei 37/1966, a l'any1986, es crea la RNC de l'Encanyissada, l'any1991 es crea la RNC de Boumort, i finalmentl'any 1996 es crea la RC de l'Encanyissada, demanera que, després d'algunes modi-ficacions parcials, ampliacions i reduccionsde les creades originalment, la situació actualde les RNC a Catalunya és la següent:

La suma total de les superfícies és de 235.239ha, cosa que representa el 7,8% de tot elterritori de Catalunya. Geogràficament, lesquatre primeres se situen en plena serraladaPirinenca, la cinquena en el Prepirineu, elsPorts de Tortosa i Beseit, en el sistemaMediterrani meridional, i l'Encanyissada, en laplana litoral del sistema deltaic del riu Ebre.

Superfícieha

106.66119.00346.59120.20013.09728.587

908

Reserva Nacional de Caça

L'Alt Pallars-AranLa CerdanyaEl CadíFreser-SetcasesBoumortEls Ports de Tortosa i BeseitL'Encanyissada

104



106

La creació de les reserves nacionals de caçava suposar, a més, la creació d'un cos deguardes de reserves amb la contractació d'unequip de persones molt coneixedores delterritori i dels costums dels animals, expertsen el seu seguiment i captura. Això vacomportar una vigilància intensa sobrealgunes actuacions negatives per al medi, i,per tant, un major grau de protecció respected'altres zones, cosa que va donar com aresultat una millora en aquests ecosistemes,majoritàriament de muntanya, i una majorpresènc ia d 'espèc ies c inegèt iques iprotegides.

Aquest major valor ecològic de les reservesnacionals de caça ha comportat en moltesocasions que els seus territoris fossindeclarats posteriorment parc. Així va succeiramb la declaració del Parc Natural del Cadí-Moixeró sobre bona part del territori ocupatper la Reserva Nacional de Caça del Cadí. Aixòavalava la importància de les reserves com aindrets on s'havia preservat el medi natural deforma positiva, i demostrava la compatibilitatentre l'aprofitament cinegètic i el gaudi i lapreservació del patrimoni natural; mésrecentment, el mateix ha succeït amb elsPorts, i, en un futur proper, amb l'Alt Pirineu.

2.2.2 Definició d'objectiusEn el preàmbul mateix de la Llei 37/1966, esdefineixen els objectius inicials de la sevacreació, on es decideixen, de forma resumida,que les especials circumstàncies d'ordre físic ibiològic que concorren en determinadescomarques les assenyalen com a nuclisd'excepcional possibilitat cinegètica, laprotecció de la qual, complementada ambmesures de conservació i foment, podriagarantir la difícil supervivència d'espèciescaracter íst iques de la fauna ibèr ica,consideracions prou importants per obtenirl'atenció especial de l'Administració, en lesquals, després de l'aplicació de les mesureslegals, econòmiques i tècniques convenients,haurien d'obtenir-se nivells de densitatcinegètica adequats que permetrien ordenarl'aprofitament d'aquesta riquesa i dirigir cap aaquestes comarques una activitat que permetimillorar les condicions econòmiques i socialsdels seus habitants.

Aquesta definició d'objectius té un doblesentit, que, atesos els actuals conceptes degestió integral d'un espai natural, pot semblarexcessivament elemental. D'una banda,recuperar les poblac ions d 'espèciescinegètiques d'elevat interès,


107


fonamentalment ungulats de muntanya, i,d'altra banda, obtenir a continuació unrendiment econòmic dirigit a les comarqueson s'ubiquen, que en la seva immensa majoriasón economies de muntanya francamentdeprimides.

La manca de normativa legal i l'escàssentiment conservacionista existent aquellsanys havien motivat una activitat cinegèticasense planificació i una greu regressió de lespoblacions de fauna cinegètica de muntanya,fins a nivells preocupants. La declaració dereserves nacionals de caça va suposaradoptar fortes mesures de protecció iconservació, inicialment coercit ives iposteriorment de caràcter més positiu iconstructiu, que evidentment han permèsrecuperar i sobrepassar nivells de poblacionsd'espècies cinegètiques en aquell momentimpensables, que han ocupat no solament lesRNC mateixes, sinó que s'han estès perterritoris dels voltants.

En aquells anys seixanta en què van sercreades, les zones de muntanya on se situenles reserves eren comarques d'una economiaprimària agrícola, ramadera i forestal, i a lesquals només en comptats llocs arribava elturisme. S'havia produït una greu depressióde les produccions, de manera que l'estra-tègia de crear-les tenia com a objectiu generaruna riquesa efectiva obtinguda del valor delspermisos de caça que es repartirien entre elspropietaris i, secundàriament, dels ingressosdels caçadors que hi accedirien. Aquestobjectiu segon s'ha cobert àmpliament, sensdubte amb menys espectacularitat quel'anterior, però el repartiment dels ingressosper permisos entre els propietaris, la vendadels permisos adjudicats a aquests amb lapossibilitat de comercialitzar-los, les diverseslínies d'ajuts a entitats locals i els ingressossecundaris de la restauració han estat sensdubte una interessant font de recursos per ales economies locals i de creació de nousjaciments de treball.


108


2.2.3 Gestió dels recursos cinegèticsEls plans de gestió de les RNC es basenfonamentalment en els censos de poblacionsque periòdicament es realitzen, que permetenconèixer no solament la magnitud absolutad'individus, sinó també la seva composició,tant des del punt de vista de grups d'edat comde sexes, i la seva evolució passada iprevisible. A partir d'això, s'estableixen lesquotes de captures, d'acord amb un nivellsostenible. Les captures es distribueixen enmenor nombre, en caça de qualitat o caça detrofeu, i en major quantitat i de menor valor lacaça selectiva.

Un aspecte important a considerar és elcontrol sanitari dels animals domèstics i de lafauna salvatge de les RNC que es realitzaperiòdicament mitjançant presa de mostresdels animals capturats per a la detecció depossibles malalties del bestiar. Quan s'hanassolit nivells de densitat idònia, com passa jaen la major part de les RNC, la caça selectivaconst i tue ix un inst rument de gest ióimprescindible per mantenir aquesta densitati la distribució de la població de formaconvenient. S'entén per caça selectiva la que

té com a objectiu eliminar individus malalts,dominants, de trofeu defectuós i, en termesgenerals, reduir la població a límits d'acordamb la capacitat de l'espai i amb unacomposició adequada. En condicionsnaturals, la gestió i el manteniment de ladensitat de les poblacions, l'haurien de fer elsgrans depredadors, com el llop, el linx o l'ósbru avui extingits. Cal recordar que unafemella pot transmetre un possible defecte auna cria cada any, però un mascle pottransmetre'l a diverses femelles. En elsnostres plans de gestió, la caça selectiva haarribat a ser, en nombre, de l'ordre de quatre asis vegades superior a la caça de trofeu. Perals gestors de les RNC, la col·laboració delscaçadors locals i autonòmics ha arribat a seruna cosa especialment important, difícilmentrealitzable exclusivament amb el personalpropi.

2.2.4 Acceptació per part de l'àmbit localUna part important de l'innegable èxit de lesRNC és sens dubte el tractament especial isocial que s'ha donat al sector dels caçadorslocals, els quals, si en el seu moment vanpoder sentir-se perjudicats en no poder crearuna àrea de caça en aquests terrenys, com acontrapart ida han t ingut l 'adjudicacióexclusiva de la caça menor i de la del porcsenglar. En la caça de trofeus i selectivad'ungulats de muntanya, els caçadors localsdisposen de quantitats importants depermisos a molt baix preu, de manera queaquest sector ha arribat a considerar-les unacosa pròpia lligada estretament a la comarca, is'ha evitat així força el problema del furtivisme,que d'una altra manera hauria estat inevitable.


109


2.2.5 Les reserves nacionals de caça com aunitat de gestió integral de la faunasalvatgeCoberts satisfactòriament els objectiusinicialment previstos, les RNC han evo-lucionat en un sentit ampli cap a posicions deprotecció de l'entorn, no solament de la faunacom a objectiu immediat, sinó del conjunt delterritori; han seguit paral·leles i fins i tot s'hanavançat a les demandes de la societat ques'han produït en aquest sentit en l'últim quartde segle.

Una vegada admesa l'activitat cinegètica comuna pràctica d'aprofitament de recursosnaturals renovables, la societat recorda que,en el conjunt de la fauna salvatge, aquellesespècies només en són una part més delconjunt, amb l'obligació de compartir l'hàbitatamb la resta de les espècies. És per això ques'han habilitat mesures legals protectores is'exigeix el seu compliment als organismesresponsables de la gestió dels espais.

En els territoris relativament amplis i pocalterats de les RNC, amb responsabilitat únicade la gestió i disponibilitat d'equips depersonal de dedicació exclusiva, la proteccióinicialment prevista sobre les espècies cine-gètiques s'ha anat estenent a la resta de lafauna sa l va tge que ha evo luc iona tfavorablement en el mateix sentit, i s'hacompatibilitzat la pràctica de la caça d'altaqualitat amb la presència d'un importatconjunt d'altres espècies. La cabra hispànica,l'isard, el cérvol, el cabirol, el mufló, etc., coma espècies cinegètiques d'elevat interès,coexisteixen amb poblacions creixents derapinyaires diürns i nocturns, trencalòs ivoltors, marmota, gall fer i perdiu blanca,aquestes dues últimes en poblacionsestables, per esmentar solament algunes deles espècies més aparents i que atrauen mésl'atenció general.

La qualitat intrínseca de l'espai i les evidentsmillores obtingudes en tots els sentits hanmotivat fins i tot d'incloure'n bona part enaltres declaracions protectores. Així ha passatamb la declaració del Pla d'espais d'interèsnatural i la seva qualificació com a Xarxa Na-

tura 2000, que ha inclòs diverses reserves, o lacreació de diversos parcs naturals quecoincideixen amb les reserves de caçamateixes.

S'ha de recordar també que les RNC s'estenensobre terrenys que tenen un propietari,Administració de la Generalitat, entitats localso particulars, amb uns interessos establerts,agrícoles o ramaders, amb què la gestió del'espai natural ha de comptabilitzar-se; calcol·laborar-hi, evitar possibles danys i fins i totindemnitzar, si s'arribessin a produir danys,però també controlar i evitar situacionsincorrectes.

Els equips responsables de la gestió, tècnics iguardes de fauna, han hagut d'assumir unafunció polivalent: atendre l'activitat cinegèticamateixa, programar les temporades de caça,dirigir l'execució dels permisos adjudicats,controlar altres caceres menors, evitar elpossible fur t iv isme, censar espèciescinegètiques i protegides, efectuar treballs demillora, etc., així com controlar altres activitatsben diverses, i regular la circulació moto-ritzada, els esports de muntanya, el parapent,la fotografia naturalista, etc., totes activitatslloables però que massivament o endeterminats espais i èpoques poden arribar aser altament destructives. Actualment, aquestcol·lectiu està constituït per 65 guardes defauna, personal amb una alta qualificaciótècnica.


110


2.3 Les zones de seguretat i les vies decomunicacióEn els darrers anys i com a resultat d'unincrement apreciable del nostre nivell de vida,a Catalunya s'ha estès una xarxa de carreteresi infraestructures viàries en general, i hanaparegut i s'han recuperat moltes zonesurbanes, semiurbanes i segones residències.De manera paral·lela, les millores en la gestió ila conservació del medi ambient han afavoritl'augment del nombre de moltes espècies,algunes de caràcter cinegètic, entre les qualsdestaca a moltes comarques el porc senglar.La conseqüència directa ha estat un augmentdels accidents a les carreteres per la irrupciód'algun animal, com ara espècies de caça depeu forcat (ungulats). Aquest fet, senseoblidar el perill per a les persones, ha creatuna font de prejudicis per a la caça en general iper a les àrees de caça que segons la Llei decaça són responsables d'aquests a vegadesdramàtics fets.

D'altra banda, la presència constant d'armesde foc en l'activitat cinegètica comporta perillper a la població en general (caçadorsinclosos). Les queixes d'altres usuaris de lanatura quan senten trets o veuen gent armadasovintegen a moltes zones. A més, les armes imunicions han evolucionat molt quant apotència, abast, eficàcia i fiabilitat. Si a aixòafegim el benestar econòmic des dels anys70, malbaratar munició, fer desplaçamentssense cap problema o canviar sovintd'escopeta són avui a l'abast de moltscaçadors. Els recents canvis d'usos i l'elevadafreqüentació que suporta el medi natural acasa nostra propicia situacions conflictives.L'espai destinat a la caça s'ha reduït, però noaixí la pressió cinegètica.

2.3.1 Definició i relació de les zones deseguretatA fi d'evitar al màxim les situacions de perill, vaser creada la figura de la zona de seguretat enla planificació territorial de la caça, que esrecull a la Llei de caça. La definició de zona deseguretat és als articles 14 i 15 del Decret506/1971, segons els quals, per preservar la

integritat de les persones, en aquestes zonesno es pot caçar amb armes de foc; no es pottransitar, en acció de caça, amb l'arma de focllesta per ser emprada; els projectils mai nopoden abastar la zona, i no es pot caçar ambgossos sense armes. Es consideren inclosesdins l'àrea de caça, tret del cas de zones deseguretat específ iques aprovades perl'Administració competent:

Vies i camins d'ús públic: distància deseguretat de 50 m a cada costat per acarreteres nacionals, comarcals i locals, i 25 ma cada costat per a les altres vies.

Vies pecuàries: s'hi pot caçar, però sitravessen o limiten una àrea de caça cal unaautorització específica.

Vies del tren: distància de seguretat de 25 ma cada costat.

Aigües públiques, lleres i marges: s'hi potcaçar, però si travessen o limiten una àrea decaça cal una autorització.

Canals navegables: distància de seguretatde 25 m a cada costat.

Nuclis urbans i rurals i zones habitades:distància de seguretat de 100 m.

Masos, edificis aïllats, jardins i parcs d'úspúblic: distància de seguretat de 50 m.

Recintes esportius: la distància deseguretat, en el cas que tinguin tanca, és latanca mateixa; s i no, l 'Administraciócompetent la pot delimitar.

En zones específiques aprovades perl'Administració, la distància de seguretat és ellímit de la zona.

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.


111


2.3.2 Regulació de l'accés motoritzat almedi naturalPer evitar problemes en la planificació de lacaça i les batudes, solament cal que cadamunicipi reguli l'accés motoritzat al medinatural i en diferenciï els diferents usos a fi depermetre que tothom pugui gaudir de lanatura i, a la vegada, eliminar riscos.

El Decret 166/1998, de 8 de juliol, de regulacióde l'accés motoritzat al medi natural, estableixel procediment d'elaboració, aprovació iactualització de l'inventari de camins rurals ide camins i pistes forestals. El capítol 2 del'esmentat Decret assigna als consellscomarcals, a proposta dels municipis,l'elaboració d'un inventari d'aquests caminsen la seva comarca. El Decret 166/1998 tambéestableix que, per incloure un d'aquests vialsde propietat privada a l'inventari com a viald'ús públic, cal la conformitat del propietaridel camí i el compromís de l'Administraciólocal de fer-se càrrec del seu manteniment.Atesa la normat iva esmentada i lesconsideracions i suggeriments fets per laDirecció General, cal seguir les recoma-nacions següents:

a) Per caçar en un camí d'ús privatCal fer el tancament efectiu temporal queinformi sobre la realització d'una cacera.S'haurien de senyalitzar tots els accessos alcamí, amb senyals prou visibles que nopuguin passar desapercebuts. S'haurien decomplementar amb senyals informatius. Lasenyalització s'hauria de retirar després decada cacera.

En camins molt freqüentats, s'hauria d'avisaramb temps de la realització de la batuda alsajuntaments afectats i als cossos deseguretat.

b) Per caçar en un camí d'ús públicPer fer el tancament efectiu temporal, call'autorització de l'Administració local queinformi de la realització d'una cacera. S'han desenyalitzar tots els accessos al camí ambsenyals prou visibles que no puguin passar

desapercebuts i complementar-los ambsenyals informatius. La senyalització s'ha deretirar després de cada cacera.

Així mateix, cal instal·lar un sistema prouvisible que travessi el camí, a banda i banda,per dificultar el pas de persones i impedir elpas de vehicles (per exemple, unes cintesplàstiques de colors llampants, posades abanda i banda del camí). Cal la presènciapermanent, durant la cacera, de personal queinformi la resta d'usuaris de la natura deltancament temporal del camí, del motiu i deles alternatives per evitar passar per aquestcamí tancat. Els informadors han d'anardesarmats . Es pot comptar amb lacol·laboració d'agents de l'autoritat per ferefectiu el tancament (mesura aconsellable encamins amb alta freqüentació i/o risc).


112


2.3.3 Gestió de la caça en les zones deseguretatA proposta de diferents entitats de caràcterlocal, es poden declarar zones de seguretatper l'alta possibilitat que la pràctica de la caçaamb armes de foc hi produeixi accidents a lespersones o als seus béns. Aquí, el problemano rau en el fet de com caçar-hi, sinó en lanecessitat de fer-ho. Per a algunes espèciescinegètiques, com pot ser el porc senglar,aquestes zones suposen veritables refugis onla fauna pot proliferar sense control, amb elsperjudicis que això comporta: accidents detrànsit, danys a conreus i a la fauna i danys a lapropietat privada.

En aquestes zones de seguretat, es podencapturar fringíl·lids i es pot practicar lafalconeria, sempre que no contravingui cappunt de la resolució de creació i que elpromotor n'hagi emès informe favorable. Percapturar fringíl·lids o practicar la falconeria, nocal l'autorització del titular de les àrees de caçaque les envolten, ja que se'n considerenexcloses.

En cada resolució de creació, se sol preveureel procediment per efectuar caceres

excepcionals a fi de reduir poblacionsexcessives d'una espècie quan aquestaocasioni danys agrícoles i materials, o puguiprovocar accidents de trànsit en la zona. Laresolució de creació també sol preveure qui had'assumir les responsabilitats per danysproduïts per la fauna en aquestes zones deseguretat.

Paradoxalment, en aquestes zones on no espot caçar amb armes de foc, la intervenció delcaçador (després d'obtenir la corresponentautorització) pot esdevenir la solucióexcepcional més resolutiva. El perill d'úsd'armes en aquests indrets, de vegades,podrà ser controlat, no així el risc de patirperjudicis ocasionats per la fauna; en aquestscasos, la caça esdevindrà una oportunasolució excepcional. Quan la situació éscrítica, insalvable i no s'hi pot efectuar captipus d'actuació amb armes de foc, s'haurà derecórrer a altres mètodes com la capturaanestèsica, amb xarxes o amb gàbies, o l'úsd'altres sistemes més complexos i planificats.Caldria proposar un model de gestió de faunaper a cada una d'aquestes zones de seguretatque servís per preveure, regular i resoldre elsproblemes.


113


2.3.4 Vies de comunicació i accidents detrànsitA més de les consideracions realitzades sobreles vies de comunicació com a zones deseguretat, s'han d'analitzar els aspectesconflictius que no tenen relació directa amb laseguretat en l'activitat cinegètica, sinó amb laseguretat vial i amb la fragmentació d'hàbitatsnaturals. En les vies de comunicació (carre-teres asfaltades nacionals, comarcals ilocals), els accidents de trànsit amb espèciescinegètiques han augmentat progressivamentd'acord amb l'augment dels ungulats i lafragmentació del territori. Anualment aCatalunya es produeixen centenars d'acci-dents de trànsit per aquest motiu. L'espèciecinegètica que n'ocasiona més és el porcsenglar, però no en té l'exclusiva: cabirols,cérvols, daines i guineus també en sónprotagonistes eventuals. Els danys, físics imaterials, són considerables, i els riscospreocupants. Per això, cal prendre mesuresextraordinàries per intentar pal·liar aquestsriscos i fer-ho sense perjudicar la fauna.

La Llei de caça vigent estableix que els danysprovocats per la caça són responsabilitat del'àrea de caça confinant. La jurisprudènciaposterior assimila els accidents de trànsit a

danys amb responsabilitat per als titulars deles àrees de caça confinants. Aquesta Llei vaser aprovada quan els danys eren bàsicamentprovocats pels conills, principal activitatcinegètica, i els danys es relacionavenestrictament amb les produccions agrícoles.L'evolució dels hàbitats i l'aparició de diversesmalalties del conill han disminuït aquest tipusde caça i han facilitat el desenvolupament delporc senglar, amb la definició de nous tipus dedanys.

En el cas de les carreteres ja en ús, el primerobjectiu per disminuir els accidents és laprevenció dels riscos, amb l'anàlisi delspossibles traçats alternatius nous. En lesnoves carreteres, cal incloure a la declaraciód'impacte la necessitat d'aplicar mesuresefectives que assegurin tant el tancamentefectiu com el disseny de passos reals per a lafauna, En les carreteres en ús, cal establirquins són els punts negres per al pas de lafauna. A partir d'aquí, es podran plantejar lessolucions més adequades per a cada situacióconflictiva. Posteriorment, s'hauria de fer unseguiment de cada punt, i valorar l'efectivitatde les mesures aplicades. Sense entrar enexàmens d'efectivitat, a continuació esrelacionen de manera genèrica mesures que


2.4.1 Seguretat en la pràctica de la caça engeneralPer garantir la seguretat de l 'activitatcinegètica, cal dur a terme una anàlisi delsriscos que es deriven de la seva pràctica iengegar les mesures de prevenció i protecciónecessàries per minimitzar-los. No es tractaara d'enumerar tot un seguit de mesures, lamajoria de les quals ja es recullen en lanormativa al respecte, sinó més aviat derevisar les més importants, suggerir-nemodificacions, i proposar noves mesuresadients als nostres temps.

Les mesures de prevenció i protecció que calaplicar en la caça tenen com a principalobjectiu minimitzar el risc d'accidents perimpacte dels trets disparats durant l'acció. Laresta de riscos, com ara caigudes, pèrdues enel bosc, lesions, etc., tot i que importants, sónsecundaris i no específics de l'activitat que ensocupa, sinó de la pràctica d'esports a lanatura. Les mesures s'han d'adoptar endiferents àmbits:

La seguretat del grup: Aquest tipus demesures fixa els seus objectius a prevenir elsriscos que comporta l'activitat practicada enconjunt (batudes de senglar) i també prac-ticada individualment, però que globalmenttambé requereix prendre mesures conjuntes(tirades aquàtiques, tords, tórtores...).

Reduir riscos propis: Cada caçadorindividualment ha de tenir en compte tota unasèrie de mesures per garantir la sevaseguretat. És de vital importància la formaciócinegètica de l'individu en tot allò referent anormes de seguretat, limitacions i prohi-bicions del seu dret a caçar. La implantació del'examen del caçador, la superació del'examen d'armes i l'assistència a diferentsactivitats de formació i reciclatge haurien degarantir la formació correcta dels caçadors enels aspectes referents a la seguretat.

es poden prendre a més de la senyalitzacióconvencional de les carreteres:

1. Mesures per als animalsInstal·lació de tanquesCreació de passos de fauna, efectius i

estudiats en disseny i situacióRepel·lents olfactiusRepel·lents sonorsRepel·lents visualsGestió de poblacions

2. Mesures per als conductorsSenyalització especial dels punts

negres de pas de faunaSenyals lluminosos fixosSenyals lluminosos de detecció de

movimentBandes sonores a la carreteraCampanyes d'informació com les que es

fan sobre el cinturó de seguretat,l'alcohol o l'excés de velocitat.

Totes les mesures relacionades, tant lesadreçades als animals com les adreçades ales persones, poden trobar el seu òptim encombinacions entre diverses mesures; perexemple, posar una tanca no connectaràhàbitats ni evitarà que els animals creuin perun altre indret la carretera, però posar unatanca combinada amb un pas de fauna potaportar la solució adequada.

2.4 La seguretat en la pràctica de la caça,senyalització i informacióTot i que l'esport de la caça estadísticament noregistra un nombre elevat d'accidents,lamentablement cada temporada, té llocalgun o altre succés, que té com a resultatalguna víctima com a conseqüència del'activitat cinegètica. El fet que la caça espractiqui amb armes de foc genera un risc iimplica la necessitat de seguir i complir unesnormes de seguretat estrictes. Per això calproposar les mesures pertinents per fer lacaça compatible amb la resta d'usuaris iactivitats de la natura i a la vegada garantir laseguretat dels caçadors.

114



Establir uns criteris de seguretat(distàncies, angle de tir...) per ubicar lesparades i cercar fórmules perquè tots elsgossers en coneguin la ubicació perfec-tament.

Catalogar els camins d'ús públic perdelimitar-los com a zona de seguretat.

2.Mesures de protecció i prevenció individualsVestir amb indumentària vistosa (gorres i

armilles de color vermell o taronja), tant elstiradors de les parades com els gossers, i fer-ne obligatori l'ús.

No moure's de la parada sota capconcepte sense permís del cap de colla, fins almoment de finalitzar la batuda.

Disposar d'emissora homologadaperquè qualsevol incident es pugui comunicara l'instant.

Els gossers han de ser bons coneixedorsdel terreny i de la ubicació de les parades, pera la seva seguretat i la dels caçadors ubicats ales parades. El nombre de gossers per grup nohauria de ser superior a dos.

Evitar danys a tercers: Cercar mesuresd'entesa entre els diferents col·lectius iimplantar mesures de prevenció i protecció,com ara la senyalització de les batudes, ha deser una de les principals fites a assolir pel quefa a la seguretat de l'activitat cinegètica, si esvol fer-la compatible amb la resta d'activitatsque es practiquen en el medi natural.

La manipulació de les armes: Elconeixement correcte del funcionament,manteniment i ús de les armes de foc ha de serun dels primers aspectes que ha d'aprendrequalsevol caçador i que no ha d'oblidar mai.Actualment, pel que fa al coneixement imaneig de les armes de foc emprades per a lacaça, aquest s'ha d'acreditar mitjançant lasuperació de l'examen d'armes que tramita elCos de la Guàrdia Civil. Aquesta prova constad'un apartat teòric i d'un altre de pràctic, queha de superar qualsevol persona major decatorze anys que vulgui iniciar-se en lapràctica de la caça.

2.4.2 La seguretat en la pràctica de la caçamajorEn els darrers anys, les modalitats de caçamajor, sobretot les batudes de porc senglar,han esdevingut les que acullen més quantitatde participants. A més, si ens fixem enl'evolució demogràfica de les poblacionsd'ungulats salvatges, es pot preveure que enun futur no gaire llunyà la caça majorconcentrarà la majoria de caçadors del nostrepaís. El fet és que durant la pràctica de la caçamajor s'han produït els accidents de mésgravetat. És per això que es proposa per atotes les colles de porc senglar aplicar normesde seguretat de compliment obligat. Aquestesnormes s'haurien d'incorporar al règim internde les diferents colles o associacions decaçadors del nostre territori.

1. Mesures de prevenció i protecció col·lec-tives en les batudes de caça major

Potenciar la figura del cap de colla,dotar-lo de la màxima autoritat en tot allòreferent a la colla de senglar que dirigeix, i quesigui responsable de l'actuació.

115



3. Mesures de protecció i prevenció a tercersNo disparar mai sense haver identificat

correctament la presa i davant el més mínimdubte de la presència d'altres persones oanimals.

Senyalitzar les zones d'accés a la batudamitjançant cartells indicadors normalitzats id'obligat compliment per tothom.

Informar immediatament el cap de colla,mitjançant l'emissora, de l'entrada a la zona debatuda de persones que en són alienes.

Descarregar les armes davant lapresència de persones alienes a la batuda quees dirigeixen cap als caçadors.

4. Mesures de protecció i prevenció per a l'ús imaneig d'armes de foc durant les batudes decaça major

Fer el trajecte d'anada i tornada a laparada amb l'arma descarregada i enfundada.

Vigilar la possibilitat de possibles rebotsdels projectils en pedres, troncs, aigua...

L'arma s'ha de carregar quan el cap decolla anuncia l'inici de la cacera i descarregar-la quan aquest n'indica la finalització.

Utilitzar i portar durant les batudes decaça major només la munició autoritzada, és adir, bales.

Conservar i mantenir les armes en bonestat.

Durant el transcurs de la jornada de caçano hem de portar constantment el dit sobreel gallet, només en el moment just de disparar.En tot moment, cal portar el sistema deseguretat de l'arma activat (fiador) i desac-tivar-lo només en el moment just de disparar.

Mai no s'ha d'encarar l'arma a ningú,encara que estigui descarregada. Cal portarl'arma dirigida cap a terra o cap al cel.

116


2.4.3 La seguretat durant la pràctica de lacaça menorNo només cal extremar les mesures deseguretat en la caça major, sinó que cal tambéseguir unes mesures de seguretat estrictesdurant la pràctica de les diferents modalitatsde caça menor. Sens dubte, les pràctiques omodalitats de caça menor més perilloses sónaquelles que comporten la possibilitat dedisparar un major nombre de trets, utilitzend'una munició més perillosa i, a més,comporten la concentració d'un elevatnombre de caçadors i gossos movent-se.

Exemples de pràctiques o modalitatspotencialment més perilloses són la caça deltord, la guatlla i la tórtora a la mitja veda, entred'altres. També en els alliberaments deperdius i faisans, els primers dies de caça, tantde la temporada hàbil com de la mitja veda, ones poden donar elevades concentracionsd'animals i de caçadors a la vegada, sónocasions en què augmenta el risc.

Una de les mesures per minimitzar riscos en lacaça menor és el control de la pressiócinegètica, és a dir, regular el nombre decaçadors d'acord amb la superfície de caça.Aquests aspectes haurien d'estar inclosos enel Pla tècnic de gestió cinegètica, ja que elcontrol de la pressió cinegètica, a més de seruna mesura per garantir la seguretat, és unaeina de gestió de primer ordre. Algunes de lesmesures de protecció i prevenció a diferentsnivells per a la pràctica de la caça menor engeneral poden ésser les següents:

1. Mesures de protecció i prevenció col·lectivaper a la caça menor

Control i repartició de la pressiócinegètica (nombre de caçadors/superfície,horaris, calendaris...).

En les tirades col·lectives (tords, ausaquàtiques, tórtores, tudons...) fixar els llocsd'espera i repartir-los entre els caçadors.

Per als alliberaments de perdius ifaisans, escollir zones de les àrees de caça tan


117


allunyades com sigui possible de les zones desegure ta t a causa de l ' imprev is ib lecompor tament de ls an imals acabatsd'alliberar en no conèixer el terreny, així comdur a terme una bona repartició dels animalssobre el terreny.

Durant la pràctica de la modalitat de caçaen mà (grup de caçadors que baten el terrenydescrivint una U, utilitzada a camp obert per ala perdiu roja, guatlla, tords, llebre...) cal haverdeixat molt clara l'estratègia de grup i conèixerla posició dels companys, i no disparar si hi hael més mínim dubte.

2.Mesures de prevenció i protecció individualsper a la caça menor en general

La indumentària del caçador per a lesmodalitats que no impliquin una espera en unlloc fix (al salt o en mà de perdiu roja, perdiuxerra, conill, llebre, becada...) pot ésservistosa (gorra i armilla vermella o taronja) comen la pràctica de les batudes de caça major, jaque facilita la identificació ràpida entre elscompanys de caça.

Utilitzar ulleres protectores, sobretot enaquelles modalitats i circumstàncies queconcentren un bon nombre de caçadors (caçadel tord, guatlla i tórtora a la mitja veda,alliberaments de perdius i faisans...).

3. Mesures de prevenció i protecció a tercers id'ús i maneig de les armes de foc

En travessar zones de seguretat, calportar l'arma oberta i descarregada.

Cal descarregar l 'arma davant lapresència d'altres usuaris de la natura.

No disparar mai en cas de dubte i/osense haver identificat correctament la presa.

Durant el transcurs de la jornada decaça, no portar constantment el dit sobre elgallet, només en el moment just de disparar.En tot moment, s'ha de portar el sistema deseguretat de l'arma activat (fiador) i cal desac-tivar-lo només en el moment just de disparar.

Avisar, informar i/o senyalitzar les zoneson es practiquen tirades des de lloc fix (tord,aus aquàtiques, tórtores...).

Dissenyar uns horaris de caça adequatsque garanteixin la mínima presència depersones alienes a la caça.

Durant el trajecte d'anada i tornada allloc fix de caça, cal portar l'arma descarregadai enfundada.

Vigilar els possibles rebots delsperdigons sobre pedres, troncs, aigua, sòlgelat...

Conservar i mantenir les armes en bonestat.

Uti l i tzar la munició autoritzada iadequada a la modalitat de caça que espractica.

Mai no s'ha d'encarar l'arma a ningú,encara que estigui descarregada. Cal portarl'arma dirigida cap a terra o cap al cel.


119


3. La gestió de la fauna i la gestió agrícola

3.1 Sistemes de producció compatiblesLa gestió dels hàbitats naturals i la faunasilvestre té en l'agricultura un componentbàsic per les interaccions que estableixenentre si, atès que la majoria d'espèciesdepenen, requereixen o comparteixen elsespais agrícoles en un moment o altre del seucicle biològic. Fer compatibles activitatagrària i fauna és una prioritat, no solament enla gestió cinegètica, sinó també en laconservació de tot el medi natural, com recullel Llibre blanc del sector agrari, promogut ie d i t a t l ' a n y 2 0 0 1 p e l D e p a r t a m e n td'Agricultura, Ramaderia i Pesca, amb la parti-cipació de tots els sectors implicats.

Aquest treball recorda que el reglament delConsell (CEE) núm. 2078/92 va establir perprimera vegada, com a mesures complementries de reforma de la Política AgrícolaComuna, el foment de mètodes de producciócompatibles amb les exigències del mediambient i la conservació de l'espai natural. Elreglament de juny de 1999 sobre ajudes aldesenvolupament rural, a càrrec del FEOGA,inclou, a més, el règim aplicable a les zonesdesafavorides amb restriccions ambientals iles mesures agroambientals.

D'altra banda, el Departament d'Agricultura,Ramaderia i Pesca promou l'aplicació del Codi

de Bones Pràctiques agrícoles, del qual esrecomana l'aplicació, que serà de complimentobligatori per rebre determinades ajudescomunitàries. Finalment, es remarca lanecessitat d'aconseguir la implicació activa dela població rural en l'aplicació d'un modeld'agricultura i ramaderia més sostenible.

Així mateix, el Govern de la Generalitat haaprovat programes d'actuació concrets per adiferents comarques i tipus d'explotació enprevisió de la correcció dels efectesambientals de les activitats agràries. Amb totaixò, disposem d'una sèrie de recursos que noestan prou desenvolupats al territori. Una deles vies d'aplicació i promoció d'aquestes

mesures és la gestió cinegètica a partir de lacol·laboració entre agricultors i caçadors.

3.1.1 Els models de producció agrícolacompatiblesL'ús de fertilitzants nitrogenats, l'eliminaciódels residus orgànics de les granges iespecialment la progressiva eliminació delsmarges i la pèrdua d'una agricultura en formade mosaic són els elements que causen mésimpacte en l'evolució de la fauna en general, ide la caça menor en concret. Les mesurescorrectores per a aquestes pràctiques estanmajoritàriament regulades per la legislació,però la necessitat d'obtenir rendibilitatssuficients implica que els costos addicionalsque se'n deriven no sempre són assumiblesper l'explotació. Això implica que cal promourel'elaboració de projectes que facin viablel'aplicació d'aquestes mesures correctores ique defineixin sistemes de producció respec-tuosos envers el medi. S'estan potenciantsistemes integrats entre cultius i produccióramaderia, es millora l'eficiència en l'ús defertilitzants, es promou la producció integradai s'afavoreix una gestió forestal per a laprotecció de la fauna.

En l'àmbit estricte de l'àrea de caça, a més detractar d'aplicar les mesures correctores i elsmodels de gestió sostenibles segons elscriteris definits fins ara, s'obre un ventall depossibilitats molt gran en l'adequació de lesexplotacions agràries als requeriments de laconservació de la fauna i flora pròpies delte r r i to r i . D 'una banda, t robem unespossibilitats de col·laboració entre caçadors ipagesos que fins ara han estat quasiinexistents. Els gestors d'àrees de caça hand'estar assabentats de les normatives vigentssobre les línies d'ajuts que ofereixen lesdiferents administracions a les explotacionsagrícoles per dur a terme actuacions depreservació del medi, promoure-les entre elspagesos i fomentar- les amb la sevaparticipació.

Cal donar a conèixer, tant a l'Administraciócom al pagès, les iniciatives de gestió i


120


propostes de conservació que es duen a termeen l'àrea de caça, i treballar en les sinergiesque entre si poden establir. De vegades,solament amb una petita participacióeconòmica dels caçadors, l'agricultor potrendibilitzar aquestes mesures d'ajut. Segonsel Programa de les Nacions Unides per al MediAmbient, un dels punts principals de treballper al desenvolupament de les mesuresagroambientals al territori és donar suporteconòmic a la conservació en comptes desubvencionar els preus, i que els agricultorsmateixos realitzin la cura ambiental primària.Aquesta cura ambiental primària entradirectament en els objectius bàsics de l'àreade caça per protegir i conservar la faunacinegètica, i també implica que l'Administracióha de promoure línies d'ajuts directes per alfoment de models d'explotació que siguincompatibles amb aquests objectius.

El segon aspecte a tractar dins l'àmbit estrictede l'àrea de caça és promoure sistemes deproducció sostenibles. Cada conreu o cadatipus d'explotació ramadera o forestal tindràles seves opcions envers el tipus de fauna quevolem conservar.

3.1.2 Propostes per sectors de produccióProducció de cereal

En els conreus cerealícoles destaquendiverses línies d'actuació amb què podemfomentar la fauna i flora del territori. La mésimportant és la conservació dels marges deconreu, que permet la producció d'insectes igaranteix un refugi segur a la fauna.

El temps i la modalitat de collir sóndeterminants perquè les espècies quecomparteixen aquests territoris puguin tenirpossibilitats de subsistir, i compensar lapèrdua de rendiment en la quantitat de palla,en collir com a mínim a vint centímetres deterra. Es tracta també, tant com sigui possible,d'adequar el temps de collita a les necessitats irequeriments de les espècies que en tenenuna dependència especial durant el ciclereproductiu. També cal protegir la fauna denidificants en el moment de la collita amb

sistemes mecànics adients tot respectantmarges sense collir i rutes de fugida, o retardarles llaurades per evitar agressions puntuals.Aquestes activitats es poden fomentar en lanostra àrea de caça i poden ser objecte d'ajutsper part dels caçadors i l'Administració. L'ús depesticides de forma racional permet evitardanys a la fauna. La massiva introducció de lasembra directa de cereals ha estat una de lesgrans millores del camp català per fomentar lafauna silvestre. En el delta de l'Ebre, l'aplicacióde les mesures agroambientals en tota la zonaha representat un factor clar de creixement deles espècies aquàtiques i de tota la fauna.


121


Els farratges i les pasturesLa gran varietat i diversitat d'espècies i ciclesproductius fan difícil concretar línies d'actua-ció precises, però sempre podrem treballar enl'anàlisi dels tres aspectes bàsics: respectarels marges de conreu, controlar les tècniquesculturals (llaurada, adobs i collita) i ús deproductes fitosanitaris. Cal estudiar en cadacas el model de producció, les afectacions a lafauna i flora i les possibles actuacions.

Moltes explotacions ramaderes compten ambprou base territorial per permetre que elbestiar obtingui la seva alimentació de volumde l'aprofitament rotatori de les pastures(mitjançant tanques fetes amb pastorselèctrics o d'altres sistemes). Cal conèixer elcicle d'aprofitaments i treballar en la gestió imaneig de les parcel·les més adients, atès querepresenten un recurs de primer ordre per ales espècies de fauna en zones de muntanyamitjana. L'explotació dels recursos dels pratsnaturals d'alta i mitjana muntanya ha d'estarsubjecta a la mateixa consideració, i projectarzones protegides amb tanques que, en nopermetre l'entrada del bestiar, tinguin proucreixement de la coberta vegetal perquèrepresenti una font de recursos, d'aliment i derefugi per a la fauna autòctona.

Les plantacions de fruitersAquests tipus d'explotació poden representarun recurs de refugi excel·lent per a la faunasempre que els tractaments amb fertilitzants iplaguicides siguin moderats i compatibles. Elfactor limitant prioritari és l'eliminació de lacoberta vegetal, que representa anular granpart del potencial dels recursos nutricionals.Cal treballar en aquestes dues líniesd'actuació i fomentar la compatibilitatd'aquestes explotacions amb els requeri-ments de la fauna pròpia del territori.

Les plantacions de fruita seca i oliveres sónnormalment de secà cosa que fa molt difícilaconseguir mantenir un mínim de cobertavegetal. En aquests casos, cal prioritzar laconservació dels marges dels conreus ibuscar a l ternat ives per fac i l i ta r ladisponibi l i tat de refugis. Un mètoderecomanable és acumular en certs punts lesrestes de branques, construir refugis artificialsi optimitzar al màxim l'ús de plaguicides. Laràpida expansió a Catalunya de les superfíciesde fruiters que practiquen la ProduccióIntegrada representa una millora de lesperspectives de futur.


122


L'hortaLa característica que defineix aquests tipus deconreu és l 'aprofitament intensiu delsrecursos de producció. En moltes zones, iespecialment durant els mesos d'estiu, quanl'aigua és molt escassa i la flora del territori noofereix gaires recursos, són els espais mésutilitzats per la fauna, però també els mésurbanitzats. Cal potenciar la creació de zonesde refugi i repoblació en aquests indrets,avaluar les tècniques culturals i aplicar lesalternatives més eficients a fi de minimitzar elsefectes de la intensificació.

La gestió forestalCal distingir entre les explotacions forestalsregulars, és a dir, les plantacions, quepresentarien les mateixes característiquesque els conreus de llenyoses, i les explo-tacions irregulars, que aprofiten la fusta apartir de la redacció i execució dels planstècnics de gestió i millora forestals. Aquestsplans tècnics han de considerar l'efecte de lesactuacions projectades en la conservació deles espècies que en depenen, com és el cas dela becada, el cabirol, el senglar i d'altres. Moltsdels treballs forestals, si estan ben plantejats,representen una millora per als hàbitats. La

gestió forestal és fonamental per conservaraquests ecosistemes. Un bosc gestionatpermet la millora de la fauna i de la caça.

La ramaderiaLa gestió dels residus de les explotacionsramaderes intensives i el tractament del'eliminació dels cadàvers en fosses estanextensament reglamentats, i cal potenciar-neel compliment. Les propostes de reforma de laPolítica Agrícola Comuna exigeixen que, perpercebre els ajuts europeus, s'elaborind'auditories a les explotacions agràries enrelació amb el compliment de les mesures deconservació del medi establertes en lareglamentació comunitària.

Els costos d'aplicació dels diferents modelsd'explotació, cal valorar-los tenint en compteque la producció cinegètica pot ser uncomplement econòmic per als municipis, odirectament per als pagesos mateixos.Destinar els recursos obtinguts per la vendade la caça a transformar en sostenibles lesactivitats agràries permetria crear unesexpectatives de col·laboració i participació eninteressos comuns tant entre caçadors ipagesos com amb l'Administració mateixa.


123


3.2 Els danys a les activitats agrícoles,forestals i ramaderes3.2.1 IntroduccióEl desenvolupament tecnològic de laHumanitat al llarg de la Història ha representatuna ocupació progressiva del medi natural iuna invasió dels espais ocupats per lesespècies silvestres. Algunes d'aquestesespècies s'han vist clarament afavorides pelscanvis que l'activitat agrícola ha produït almedi. La perdiu, que fa 2000 anys limitava lesseves poblacions a les zones estepàries de laPenínsula ibèrica, que eren minoria, vageneralitzar la seva presència, a partir delsegle XV, per la forta desforestació en favor dela implantació de conreus de cereal. Lacapacitat d'adaptació del seu cicle biològic alcicle productiu del cereal va ser essencial peral seu desenvolupament. Contràriament, lacompetència que representen els remugantssilvestres per a les pastures de muntanya, lesmalalties i la forta pressió cinegètica hansignificat una barrera per al manteniment decertes espècies, que varen ser extingides oquasi, i a les quals destinem importantsesforços per recuperar-les des de fa dècades.

La convivència entre el desenvolupamenthumà en tots els seus aspectes (industrial,infraestructures de comunicació terrestre,desenvolupament dels nucl is urbans,activitats agràries, ramaderes i forestalsintensives i extensives, i activitats antròpiquesen general) i la fauna silvestre no sempre haestat fàcil. El successiu fraccionament delsecosistemes ha limitat el desenvolupament dedeterminades espècies, mentre que d'altress'han adaptat bé a aquests canvis i la sevaproliferació pot representar un problema pelsinteressos que afecta.

L'altre vessant del problema és que,ocasionalment, algunes espècies silvestrespresenten creixements espectaculars a causad'un grau elevat d'adaptació a hàbitatsmodificats artificialment per les activitatshumanes, i produeixen danys als cultius, ambles conseqüents pèrdues per als titulars i/opropietaris dels aprofitaments. Cal trobar,

doncs, l'equilibri entre ambdues situacions;d'una banda, quan les activitats antròpiquesocupen el territori habitat per espèciessilvestres que poden provocar danys, i, del'altra, els increments de densitats o lareintroducció d'espècies potencialmentdanyoses en llocs amb activitats antròpiquesestablertes.

3.2.2 Danys produïts pel senglarÉs l'espècie que actualment provoca mésd a n y s a C a t a l u n y a , a t o t a m e n ad'explotacions, agrícoles, ramadera oforestals. La seva expansió demogràfica haestat espectacular els darrers anys, i ara ésmolt freqüent, fins i tot on fa unes poquesdècades era quasi inexistent. Els danys queprovoca aquesta espècie són diversos. Al'estiu, especialment si és molt sec, cerca lahumitat dels conreus intensius o querequereixen regadiu. Així, fruiters, hortes isistemes de reg per degoteig o similarspateixen les seves incursions nocturnes. Lamanca de recursos nutricionals als boscos enperíodes de sequera o quan la producciód'aglans és baixa fa que intensifiqui lesexpedicions, ja sigui en grups familiarsformats per una o diverses femelles i els seusgarrins o pels grans mascles solitaris, alscamps de cereal, de blat de moro, de patates id'altres. Les pastures de muntanya no sesalven de la seva acció, i s'identifica claramentla seva presència pel rastre llaurat d'aquestespastures.

El senglar és un omnívor capaç de menjargairebé tot. Això fa que la llista de càrrecs quepresenten en contra agricultors, ramaders iforestals sigui interminable: pasturesaixecades, fruiters amb branques arrencades,cereals menjats, blat de moro tombat,planters d'arbres aixafats, sistemes de regarrabassats, i un interminable etcètera. Finsi tot els caçadors de perdiu i conill posen demanifest que la proliferació del senglar afectala reproducció d'aquestes espècies a lesseves àrees de caça, ja que actua com aimplacable depredador de nius i llorigades.


Isard i cabra salvatgeAquestes dues espècies provoquen moltspocs problemes de danys, ja que les sevespoblacions se situen en paratges on lesactivitats agrícoles, ramaderes o forestalssón poc importants. Són, contràriament, moltmés greus les afectacions que poden patirper la presència de ramats no controlatssanitàriament i per la competència queaquests representen per les pastures de mésqualitat. En el cas de la cabra, cal prestarespecial atenció als danys a cultius arbrats(ametllers i oliveres). Les mesures deprotecció dels camps han demostrat la sevaefectivitat.

Cérvol i dainaS'han detectat danys a conreus de cereal ipastures i, ocasionalment, a les plantacionsforestals regulars, en especial durant l'èpocaen què perden el vellut de les banyes. Ambdensitats molt elevades poden posar en perillla regeneració natural de certes espècies deconíferes. Les seves densitats encara baixes acasa nostra fan que no siguin freqüents lesreclamacions per danys excepte a llocs moltconcrets, si bé cal tenir en compte tots elsparàmetres a l'hora de plantejar la seva gestió.

CabirolEl cabirol presenta un problema ben concreten relació amb les plantacions forestalsregulars. Tant en el moment de la renovació dela banya com quan marca el territori durantl'època de zel, els mascles arrenquen, amb elfregament del banyam, l'escorça dels arbresmés joves. També mostra preferència permenjar els brots més tendres de lesplantacions regulars més joves, precisamenten el seu extrem superior, que és el quedefineix el correcte creixement futur de l'arbre.Hi ha sistemes de protecció molt efectius,basats en cobertes de materials biode-gradables, que salvaguarden el tronc. En lesplantacions irregulars, els danys són menysimportants, però si les densitats són moltelevades pot comprometre la regeneraciónatural d'algunes espècies forestals.

124


La necessitat de buscar un equilibri entre ladensitat de l'espècie i els danys assumibles ésen aquest cas una prioritat. L'Administració dela Generalitat dóna molts instruments peractuar davant aquests danys. Si la relacióentre propietaris i titulars d'àrees de caça éspropera i la reacció a les demandes d'aquestsés ràpida i eficaç, la majoria dels problemes espoden resoldre amb la implicació delscaçadors fent actuacions especials com lesesperes nocturnes i les batudes. És fona-mental que l'Administració faciliti els tràmitsper donar les autoritzacions en el temps mínimpossible. Queda un aspecte important peranalitzar: les autoritzacions es donen a partird'una denuncia o sol·licitud, quan els danys jas'han produït. Això vol dir que es comença aactuar quan el mal ja és un fet, i representa unadespesa per indemnització per part delscaçadors cap als afectats sense possibilitat deprevenció.

Les possibilitats d'actuació no es limiten aestudiar la conveniència de reduir lespoblacions de senglar, a autoritzar actuacionsespecials o a assumir el cost d'aquests danys.Les possibilitats d'actuació no es limiten aestudiar la conveniència de reduir lespoblacions de senglar, a autoritzar actuacionsespecials o a assumir el cost d'aquests danys.Cal plantejar en èpoques de sequera lacreació d'hàbitats favorables per al senglar almateix bosc. Cal fomentar l'ús de barreresd'olor, tanques i pastors elèctrics específicsper protegir els conreus més difícils desubstituir o de major valor i risc econòmic.S'han d'elaborar mapes de risc i dur a termeactuacions preventives i finalment analitzar deforma conjunta una acció arreu del territorique resolgui les qüestions plantejades ipermeti la viabilitat de les seves poblacions.

3.2.3 Danys provocats pels remugantssilvestresEls treballs de recuperació i reintroducció deles poblacions de remugants silvestres aCatalunya (cérvol, cabirol, daina, isard, cabrasalvatge i mufló) han produït diverses situa-cions segons l'espècie i l'indret d'actuació.


125


Mufló:El mufló és un herbívor molt poc selectiu, i aixòfa que potencialment pugui fer mal a tot tipusde conreu, si bé la situació de les poblacionsde l'espècie, força escasses, fa que els danysque provoca siguin reduïts. No perjudica tantpel que menja en entrar en un sembrat com pelque destrossa. Les tanques són poc efectivesamb aquesta espècie.

3.2.4 El cas del conill de boscDe les espècies de caça menor, el conill ésl'únic que pot presentar problemes de danys,però la situació crítica de la major part de lesseves poblacions fa que aquests danys siguinrealment baixos. Els danys que provocaaquesta espècie es concentren bàsicamenten els camps de cereal i de conreus extensius,en les plantacions d'arbres fruiters i en lesplantacions d'horta. Als conreus extensius, iespecialment a l'hivern, l'aspecte dels campsassetjats pels conills és ben característic, jaque s'hi defineixen roderes de pas i zones decreixement limitat per efecte del rosegament.Si bé, en aquesta època, pot semblar que lespèrdues seran grans, en la major part delscasos l'avaluació final indica que sónescassos.

Quan les densitats són molt elevades i elsrecursos nutricionals escassos, es detecten

danys en les escorces dels arbres fruiters, al'alçada de la soca. Hi ha proteccions moltefectives contra aquesta afectació dissenya-des a partir de cobertes de material queenvolten les soques. També les plantacionsd'horta o els cultius de diferents espècies delleguminoses i les de plantes ornamentals espoden veure afectats pel conill.

En aquesta espècie, i llevat de casos puntualsen què les mesures de protecció a certsconreus poden ser suficients, quan lesdensitats són realment elevades, cosa quemalauradament passa en comptadesocasions, la millor eina de prevenció és lagestió de les poblacions. Si volem fer unaprofitament massiu durant la temporadaregular de caça, l'increment d'ingressos per lavenda de permisos ha de compensar lespèrdues de producció i la instal·lació demesures de prevenció. Si no es pot o no es volassumir aquest cost, caldrà reduir la poblacióde forma controlada durant la primavera.

Hem de tenir en compte que el conill de boscés a prop de la base tròfica dels ecosistemesmediterranis. La seva presència és fona-mental per al manteniment de poblacionssuficients de depredadors, i perquè d'altresespècies, com la perdiu, puguin ser tambépresents. Els darrers estudis manifesten queuna de les principals causes d'extinció del linxo de l'àliga cuabarrada ha estat la grandavallada de conill a causa de la introduccióde la mixomatosi i la reducció de perdius acausa de la pràctica desaparició dels cultiusde cereals en les zones costaneres. S'hauriade plantejar globalment el cost de les pèrduesque els depredadors causen a la faunacinegètica per assumir-los entre totes lesparts interessades.


126


3.2.5 Els sistemes de prevenció de danysActualment, hi ha al mercat molts sistemesefectius per evitar els danys que provoca tantla fauna cinegètica com la silvestre en general.Protectors d'arbres, tanques, pastors elèc-trics, productes repel·lents i barreres d'olorsón sistemes comuns i a l'abast de tothom.

zacions pels possibles danys es cobreixinamb la compensació obtinguda per l'augmentdel rendiment en caça.

La valoració real dels danys és fonamental perestablir un diàleg entre les parts implicades.No es pot pretendre un medi natural on espuguin dur a terme totes les activitatspossibles sense cap afectació per part de lesespècies que hi habiten. Això representarial'artificialització completa del medi, i, enconseqüència, la seva total degradació. Lasostenibilitat no es pot exigir en aquest casexclusivament al caçador, sinó també atothom qui explota i treu profit del medinatural.

provocar danys és abundant, sense plantejardins la inversió inicial les mesures correctoresescaients. Contràriament, quan els danys esprodueixen per una abundància específica,iaixò representa un avantatge en l'augment del'aprofitament cinegètic, és lògic pensar queles mesures de correcció o les indemnit-

Però la prevenció no es limita solament a lainstal·lació d'aquests sistemes de barrera.Quan els danys es produeixen per una mancao escassetat puntual de recursos adientsdurant certes èpoques de l'any, cal intervenirper generar-los. Si una espècie aprofita elsrecursos que li ofereix un conreu, és perquè enpot gaudir amb més facilitat o perquè en elmedi propi no en té prou per subsistir. Destinarconreus de regadiu a la fauna en el seu mediés un mitjà per evitar danys a les explotacionsdurant l'estiu.

D'altra banda, no té sentit iniciar rein-troduccions en zones on la presènciad'espècies que potencialment poden


127


3.2.6 La gestió de les poblacionsLa gestió de les poblacions de fauna no vaencaminada de manera exclusiva al binomidensitat/danys. És evident que cal controlarl'evolució de les poblacions, però els treballssobre els hàbitats són també imprescindiblessi no es vol repetir any rere any els mateixosproblemes. Cal també conèixer la capacitat decàrrega del territori, mantenir equilibrat l'estatde les poblacions (un desequilibri en la relacióde sexes o edats pot afavorir la presència dedanys) i portar a terme els aprofitamentscinegètics adequats a cada cas.

Quan es fan reintroduccions, es parteix d'unasituació en què les activitats agrícoles,ramaderes i forestals ja estan establertes. Ésper això que s'han d'avaluar els possiblesdanys, els mecanismes de prevenció i lesfonts de finançament de les indemnitzacions.

3.2.7 El circuit d'avís de danysEl mecanisme actual de funcionament en casde danys preveu que l'afectat per danys avisiel titular de l'àrea privada de caça o el cosd'Agents Rurals. El titular sol·licita autoritzacióespecial per dur a terme esperes o batudesamb escopeta o sense. Els agents ruralsinformen certificant l'existència dels danys, il'Administració fa arribar l'autorització al titularde l'àrea privada de caça.

En ocasions, que cal prendre com a exemplede bon funcionament, les autoritzacions s'handonat en espai de poques hores des ques'ha produït l'avís del propietari afectat.Perquè això sigui possible, la relació entre elspropietaris dels terrenys i els caçadors ha deser estreta. Cal que hi hagi prou caçadorsdisponibles per dur a terme l'actuació i estarfàcilment localitzables. Hi ha titulars d'àreesde caça que promouen reunions amb elsafectats per sincronitzar i optimitzar elstemps de reacc ió davant qua lsevo leventualitat, i aquesta és una actitud que calfelicitar i prendre també com a exemple.

El problema del circuit d'avís és que l'actuacióes porta a terme quan el dany ja s'ha produït.Això és assumible quan la quantia i freqüènciadels danys és baixa, però si els danys sóncontinus i elevats cal intervenir en la gestió allarg termini per evitar precisament aquestessituacions de risc.

3.3 Les explotacions de producció d'espè-cies cinegètiquesEn els darrers trenta anys, s'han desenvolupatal nostre país explotacions ramaderesdestinades a la producció en captivitatd'espècies d'interès cinegètic, bàsicamentperdiu, faisà i conill de bosc, i, en menormesura, guatlla, colí, colom i ànecs. La criaen captivitat d'espècies cinegètiques és unallarga tradició, com demostren les diversesfires de la perdiu que se celebren anualment.Això ha permès complementar tradi-c ionalment l 'escassetat d 'efect ius depoblacions naturals d'algunes de lesprincipals espècies cinegètiques, en especialla perdiu roja i el conill de bosc, davant lademanda creixent de la societat. L'any 1884,una publicació sobre la caça de Catalunya jaalertava de l'escassetat de la perdiu i lanecessitat de cercar-hi solucions.

Una gran part dels titulars d'àrees de caçaadquireixen exemplars criats en captivitat perdur a terme repoblacions i alliberaments. ACatalunya, actualment, hi ha unes setantaexplotacions cinegètiques registrades queduen a terme la cria i producció d'aquestesespècies, la majoria de les quals formen partde l'Associació de Criadors d'EspèciesCinegètiques de Catalunya, associada a laFederació Avícola Catalana.

L'Administració catalana va ser pionera al'Estat espanyol en la regulació específica deles explotacions ramaderes que produeixenespècies cinegètiques. L'any 1995, ja es vanestablir les condicions i els requisits per a lai n s c r i p c i ó o b l i g a t ò r i a a l R e g i s t r ed'Explotacions Ramaderes amb finalitats de


128


repoblació. Per controlar el seu funcionament,s'estableix un sistema de seguiment periòdicmitjançant el Centre de Sanitat Avícola deCatalunya (CESAC), que actua com alaboratori de referència avícola.

3.3.1 Els condicionants específics de lesexplotacions cinegètiquesEl principal problema a què s'enfrontenaquests tipus d'explotacions és el fet quetreballen amb espècies silvestres amb unabaixa o nul·la adaptació als mètodes deproducció ramadera tradicionals. Això obligaa modificar aquests models de producció i aadaptar-los a les necessitats i els reque-riments de cada espècie. Els aspectes queuna explotació cinegètica ha de poder garantirper oferir un producte final de qualitat sóntres:

La qualitat genètica dels reproductorsS'ha de tenir en compte que la faunaautòctona, la integren espècies que han patital llarg del temps un procés de selecciónatural que ha acabat definint el patrimoni

genètic que s'ha manifestat més apte per laseva capacitat d'adaptació a uns determinatshàbitats. A la bateria de reproductors d'unaexplotació cinegètica, solament hauriend'estar representats aquests individus.Malauradament, no sempre s'ha respectat elpatrimoni genètic de les espècies autòctones,i, en ocasions, s'han encreuat amb espèciesdomèstiques per assolir produccions mésrendibles. Per això hi ha explotacions ambinstal·lacions més properes a les emprades enla cria d'aus o conills de carn que a les quenecessiten perdius i conills de bosc, i aixòrepresenta introduir un competidor genètic almedi que farà encara més difícil la recuperacióde les poblacions naturals de l'espècie quevolem defensar.

Els controls sanitarisQuan el destí d'un animal criat en captivitat ésser alliberat al medi, cal assegurar que novehicula ni transmet malalties que puguinafectar els seus congèneres silvestres. Elscontrols sanitaris han de ser exhaustius i elssistemes d'explotació han de garantir el


dia de vida per fer en les instal·lacions pròpiesla cria i la recria fins a la venda. Lesexplotacions de cicle tancat presenten riscossanitaris i de maneig importants que solamentes poden resoldre amb plantejaments moltacurats, tant de les instal·lacions com delmaneig diari dels lots de diferents edats i deles diferents fases de producció.

En diversificar els recursos de l'explotació enles diferents fases de producció en comptesde concentrar-los en una, és molt difícil trobarpersonal especialitzat o tècnics que puguinabastar tots els coneixements per fer elmaneig, i per aplicar el programa higiènic iprofilàctic i el programa nutricional específicper a cada lot. A més, en molts casos són elsproductors mateixos els qui assessoren elscompradors sobre com han de dur a termel'alliberament o la repoblació. Caldria anar capa un model d'integració, tot respectant imillorant els interessos dels productors, quepermetés la creació d'un centre de selecciócontrolat per l'Administració i el sector mateix,subdividit en les explotacions mare que esconsiderin suficients, les quals facilitarien a laresta d'explotacions perdigons d'un dia.D'aquesta manera, s'arribaria millor al'especialització de les explotacions en cadauna de les fases de producció, cosa quemilloraria tant el seu rendiment econòmic comla qualitat del producte final. D'altra banda,l 'assessorament en e ls s is temes derepoblació ha d'anar precedit de treballs degestió i maneig dels hàbitats, feina aquestaben diferenciada de la producció de perdiusen explotacions i per a la qual cal un perfilprofessional específic.

129


maneig sanitari correcte de la producció. Lamillora en els darrers anys ha estatexcepcional.

Aquests dos conceptes, genètica i sanitat, sónfonamentals perquè els alliberaments i lesrepoblacions no representin una novaagressió als hàbitats i a les poblacionsnaturals, ja massa vegades en una situacióresidual ara.

La qualitat cinegèticaÉs la capacitat d'adaptació al medi delsexemplars criats en captivitat. Si bé quedamolt condicionada pel maneig que es fa desdel moment de la compra fins a l'alliberament, iper la gestió i maneig previs dels hàbitats, nopodem oblidar que el model d'explotaciódefinirà uns mínims que haurien de ser decompliment obligat. Les capacitats de buscarmenjar i refugi o de fugir dels depredadors hande ser fomentades des de les explotacionsamb la potenciació dels instints naturals.L'aplicació de conceptes com imprinting isocialització, la cria amb exemplars adults, eldisseny de parcs de recria imitant el territorid'alliberament, i la reducció del contactevisual amb el criador, el seu entorn i elsanimals domèstics són, entre d'altres, einesfonamentals en aquest apartat.

3.3.2 Les explotacions de perdiu rojaLa major part del consum d'espècies cinegè-tiques criades en captivitat se centra en laperdiu roja, que representa el volum de negocimés important del sector ramader cinegètic.Les explotacions de perdiu tenen una sèrie decondicionants específics que cal analitzar.

El model d'explotacióLa major part de les explotacions de perdiusón de cicle tancat, és a dir, que en l'explotaciómateixa conviuen els reproductors, la sala deconservació i d'incubació dels ous, elsnaixements, les sales de cria de primera edatdels perdigons i la recria de les perdius alsparcs de vol fins a la venda. En menor nombre,però en augment, trobem explotacions decicle obert, que comprenen els perdigons d'un


Els controls sanitarisEls alliberaments de fauna representen un riscpotencial, perquè aquests exemplars podenactuar com a vectors de malalties per als seuscongèneres silvestres. A Catalunya, totes lesexplotacions han de passar uns controlssanitaris periòdics per poder vendre legal-ment la producció destinada a repoblació. ElCESAC està aportant assessorament espe-cífic perquè les explotacions puguin compliraquests requeriments. Els caçadors, gestors ititulars d'àrees de caça han d'exigir garantiessanitàries i genètiques abans d'adquirirqualsevol exemplar destinat a repoblació.

La qualitat cinegèticaEl fet que en tot el procés de cria el perdigó noestigui mai en contacte amb adults, indepen-dentment del model d'explotació, pot dificultarla potenciació dels seus instints naturals. Calvigilar al màxim tots els aspectes relacionatsamb l'aïllament de l'explotació, el disseny deparcs de vol de grans dimensions imitantl'entorn natural, la preparació d'una cobertavegetal suficient i d'un bon drenatge, etc.

La qualitat genèticaAquest ha estat un dels aspectes méspolèmics i debatuts en aquesta espècie. Lessospites sobre encreuaments de perdiusroges (Alectoris rufa) amb altres perdius comla grega i la chukar (Alectoris graeca iAlectoris chukar) per aconseguir individusmés productius en condicions de captivitatvan ser simultànies a l'aparició de les primeresexplotacions, especialment per l'adquisicióde reproductors a l'estranger, concretamentprocedents de França. No va ser fins a mitjan ladècada dels anys 80 que van sortir a la llumpública els primers treballs per trobar unmarcador biològic que permetés identificarel grau d'hibridació de l'espècie, tot i que s'hitreballava des dels inicis dels anys 70. Calrecordar que la introducció d'híbrids al mediestà expressament prohibida des de famolts d'anys, i fer-ho representa un greuproblema per a les poblacions autòctones, jaque és un possible competidor genètic quedificulta enormement la seva recuperació ialtera les propietats salvatges, de rusticitat ide comportament de l'espècie.


130


131


La Generalitat de Catalunya gestiona la granjade Torreferrussa dedicada a la producció deperdiu roja, que ha estat un punt de referènciaper a la resta d'explotacions. Duu a termefuncions d'assessorament i formació tant pera la cria com per a la repoblació i vetlla perfacilitar als caçadors catalans uns animalssans, forts, vigorosos i de qualitat contras-tada.

3.3.3 La producció de conill de bosc i dellebreA Catalunya, hi ha molt poques explotacionsdedicades a la cria de conills de bosc perrepoblació. El nombre de repoblacions ésdecreixent, complementat per trasllatsautoritzats de conills salvatges d'altres partsde l'Estat. Els condicionants específicsd'aquestes explotacions es concentren enl'aspecte genètic i sanitari.

La qualitat genèticaCriar conills de bosc en explotacionsramaderes és molt difícil per la poca capacitatd 'adaptació d 'aquesta espècie a lescondicions de producció en captivitat. Arribara tenir una bateria de reproductors purs queadmetin un maneig suficient per obtenirproduccions rendibles és molt difícil amb elsmodels de cria tradicionals. Aquests modelsderiven de les granges de conills de carn, és a

dir, instal·lacions de bateries de gàbiesindividuals en què el maneig es basa a cobrirles femelles a la vista del criador, palpacionsper controlar la gestació, deslletament al mesdel part, buscar com a mínim quatre o cincparts a l'any i mitjanes de cinc o sis llorigonsper part. El conill de bosc no té aquestacapacitat ni d'adaptació ni de producció encaptivitat, i això ha tingut com a conseqüènciaque la majoria de les explotacions, a fid'obtenir produccions rendibles, han obtingutla seva bateria de reproductors a partird'encreuaments amb conills de races de carn.A altres llocs de l'Estat hi ha explotacions quehan tingut èxit amb reproductors purs, peròtreballant amb petits parcs per als repro-ductors de fins a 10 metres quadrats i sobreel terra en substitució de les gàbies.Evidentment, la producció és més baixa i elcost més elevat, però compensa per la qualitatòptima del producte final.

Si comparem aspectes morfològics entreexemplars híbrids i purs, ens adonarem de lesdiferències que hi ha i de la impossibilitat queun híbrid pugui arribar a sobreviure i reproduir-se en el medi lliure. Mentre que un conillsilvestre autòcton difícilment arriba al quilo depes, els híbrids el poden superar solament entres mesos de vida. L'encreuament ambaquests exemplars representa la debilitacióde l'espècie i la presència d'un competidorgenètic de primer ordre.

La qualitat sanitàriaLes poblacions silvestres de conill estanafectades principalment per dues malalties, lamixomatosi i la malaltia hemorràgica vírica(RHD), si bé no són aquestes les úniques queels poden afectar. Per això cal dur a termecontrols sanitaris estrictes i eficients en lesexplotacions perquè un exemplar criat encaptivitat mai no pugui representar un perillper als seus congèneres silvestres.

La qualitat cinegèticaEl model d'explotació ha de preveure parcs derecria amples perquè, abans de ser alliberats,els conills puguin desenvolupar tot el seu



creixement, potenciar els seus instintsnaturals i adaptar-se a la nova dieta natural,cosa que en facilita l'adaptació posterior almedi lliure.

La producció de llebres en captivitat es limita apetites instal·lacions destinades pràcticamenten la seva totalitat a l'autoconsum. El preu demercat és molt elevat, i el poc èxit de lesrepoblacions ha relegat la seva producció a unsegon pla. Cal diferenciar sempre entre lesdues subespècies presents al nostre territori,la llebre europea (Lepus europeus) al nord delriu Ebre, i la llebre ibèrica (Lepus granetensis)al sud, i respectar aquesta distribució en elmoment de plantejar qualsevol projecte derepoblació o de recuperació de l'espècie, amés dels aspectes sanitaris i genètics.

3.3.4 La producció d'altres ocellsLa popularitat de la guatlla radica en el seucost baix i maneig fàcil, que permeten quesigui molt utilitzada per ensinistrar gossos. Laguatlla que es produeix en les explotacionscinegètiques correspon a l'espècie Coturnix

coturnix, que és autòctona i s'explotaocasionalment per a la cria en captivitat. S'handut a terme treballs d'investigació que han


132

demostrat el debilitament de l'espècieautòctona per l'encreuament amb exemplarsalliberats de guatlla japonesa. Això implicaque cal extremar les precaucions ambaquesta espècie a l'hora d'autoritzar el seu úscom a au cinegètica. Els primers que hauriende prendre consciència sobre aquest fet, pelseu interès, són els caçadors mateixos.

Malgrat la popularitat de què gaudeix el faisàentre molts caçadors, cal recordar que és unaespècie al·lòctona, encara que introduïda al'edat mitjana, amb greus dificultats peradaptar-se als ecosistemes menys humits. Nopresenta els problemes genètics de perdius iconills que hem comentat, però s'han de man-tenir les precaucions en qüestions sanitàries.

El colí de Virgínia, el colí de Califòrnia, laguatlla japonesa i el colom roquer també sónobjecte d'explotació intensiva, però la sevaproducció es limita al consum en àrees decaça amb reglamentació especial, és a dir, envedats intensius. Sobre aquestes espècies,cal mantenir totes les precaucions sanitàries afi d'evitar que eventualment puguin actuarcom a vectors de malalties per a la faunasilvestre.

133


4. Els models per a la gestió de la caçasostenible

4.1 La investigació i el seguiment de lesespècies de fauna4.1.1 La necessitat prèvia de conèixer, persaber gestionarEl coneixement de les diferents circums-tàncies que afecten el conjunt de l'activitatcinegètica permet aportar elements quefaciliten la gestió de la caça dins del medinatural. Fins fa poc, moltes de les mesuresaplicades es basaven en l'empirisme, laintuïció i en el coneixement tradicional que lagent del camp tenia sobre la natura. Si béaquests coneixements han arribat en moltscasos a donar bons resultats, la gran quantitatde canvis continus i nova informació impedeixdonar una resposta adequada als problemesactuals de la caça.

El més normal és que el fracàs de la gestió perdesconeixement arribi a desmoralitzar elgestor, tant de l'àrea de caça com del gestorpúblic, i de retruc la societat en general, i arribien molts casos a interferir en la resta deprocessos que es donen a l'ecosistema. Lainvestigació en general sobre el funcionamentde la natura està adquirint una importànciacreixent, malgrat no disposar del reco-neixement d'altres àrees d'interès com labiotecnologia, les ciències mèdiques, laindústria química, les telecomunicacions, etc.Les interaccions de la natura amb l'espèciehumana, la pèrdua de diversitat i, sobretot, elseu aprofitament com a recurs adquireix desde mitjans del segle passat més importància.

La renovació i millora dels recursos cinegèticsnecessita del aprofundiment global en elconeixement del funcionament dels eco-sistemes. La qualitat de la investigació sobrela natura és creixent, però encara hi ha un llargcamí en la millora de la recerca en matèriacinegètica. És per això que encara és difícilpoder aplicar mesures de gestió basades en laseva totalitat en el coneixement científic.

4.1.2 Coneixement de l'hàbitatLa fragmentació del territori, el canvi dels usosdel sòl i l'agricultura intensiva són respon-sables de la reducció de les poblacions dedeterminades espècies lligades a aquestsmedis. Aquests canvis, encara que sónconseqüència del desenvolupament econò-mic, caldria adequar-los a les potencialitats decada territori, tot reduint el seu impacte.

La determinació dels factors responsablesdels desequilibris i els valors que actuen com asostre del creixement permetria determinarles mesures adequades de correcció i donarresposta als gestors de la planificació delterritori de com s'ha de reduir l'impacte a fi decompatibil itzar les actuacions amb laconservació del medi i, per tant, de l'activitatcinegètica. Les dades obtingudes mitjançantl'ús creixent de la teledetecció i la utilitzaciódels Sistemes d'Informació Geogràfica, i enconcret del programa Miramon desenvolupatpel Centre de Recerques Ecològiques iAplicacions Forestals, poden ser eines degran utilitat per treballar en unitats bio-geogràfiques adequades i complementar larecerca tradicional. Les associacions decaçadors podrien representar uns auxiliars deprimer ordre per adaptar la recerca a lesrealitats territorials.

4.1.3 Coneixement de les espèciesActualment, la recerca és molt fragmentada iés freqüent centrar els esforços en d'espèciesque es troben a punt de desaparèixer i, encanvi, no es coneixen suficientment les que esconsideren abundants i, fins i tot, vulgars. Elprincipal avantatge de les espècies cine-gètiques de poder ser caçades és que sónabundants. El millor exemple és l'exemple delqual s'ha informat recentment. Actualment esconeixen perfectament i de forma individualels recorreguts dels pocs linxs ibèrics quequeden al món i, en canvi, no s'actua de formasuficient sobre els conills que queden a lesàrees de caça i que, precisament, són la basede l'alimentació del linx. Per gestionar


135


qualsevol espècie, des de la més amenaçadafins a la que fins i tot ara no donem capimportància, l'hem de situar adequadamentdins del medi. A Catalunya, per molts esforçosque realitzem per conservar els hàbitats del'àguila cuabarrada, en cap cas hem d'oblidarla seva alimentació formada, en gran part, perespècies cinegètiques.

La metodologia de cens, malgrat ser senzilla,en molts casos necessita d'un desen-volupament, tant del mètode i de les tècniquescom del procés de tractament de les dades i laseva correcta interpretació. A més, requereixun esforç constant en el temps per poderdisposar de sèries a llarg termini quepermeten seguir l'evolució de la situació i delsprocessos; per a la Direcció Generald'Activitats Cinegètiques i Pesca Continentalés una prioritat. Els models demogràfics enspermeten conèixer la resposta de les nostrespoblacions als diferents canvis i ens permetenestablir els ajustos adequats. A partir de lainformació diversa, especialment la relativa ala dinàmica de poblacions, es poden generarmodels de simulació que prediguin lesrespostes de les poblacions a diferentsfactors.

4.1.4 Reproducció, patologies i epide-miologiaL'estudi dels paràmetres fisiològics dereproducció de les diverses espècies, tant encaptivitat com a la natura, resulta bàsic per a lamillora de les poblacions. Les patologies sónnormals en totes les espècies i, malgrat saberque aquest és un procés natural de la selecció,constitueix un important factor en la dinàmicade les pob lac ions de les espèc iescinegètiques. El seu coneixement resultafonamental per interpretar els resultats iestablir models predictius i així interpretar lesmalalties com a factors reguladors de lespoblacions. És per això que s'han iniciatprogrames de monitoratge i seguimentsanitari de les poblacions salvatges i de lescaptives emprades com a reproductores a fide poder desenvolupar estudis etiològics iepidemiològics.

4.1.5 La investigació cinegètica a CatalunyaLa política científica en general del nostre paísestà adquirint cada vegada més importànciaencara que a molta distància dels modelsanglosaxons. Actualment, a Catalunyaexisteixen quatre universitats amb llicencia-tura de Biologia i dues universitats públiques iuna de privada on s'ofereix la possibilitatd'estudiar la nova llicenciatura de CiènciesAmbientals. Cal afegir els estudis d'EnginyeriaForestal i sis més on s'estudien CiènciesAgràries i on es preparen un important nombrede professionals en el camp de les ciències dela vida. Hi ha hagut una clara millora, però calpromoure noves línies d'investigació queanalitzin paràmetres relacionats amb la caça.A l 'Estat espanyol només destaca elrecentment inaugurat Institut per a la Recercadels Recursos Cinegètics, que depèn delConsejo Super ior de Invest igacionesCientíficas.

D'altra banda, el sector cinegètic privat, el mésinteressat a obtenir solucions, no acostuma adisposar de part ides pressupostàriessuficients per a la investigació i deixa tota laresponsabilitat a la inversió pública. Caldestacar en aquest sentit el gran esforçrealitzat per la Federació Catalana de Caça perinvestigar una vacuna per a les malalties delconill.

Es recomana que l'organisme que gestionil'activitat cinegètica participi activament en lainvestigació de la fauna en general i ambaplicacions a la gestió cinegètica. Els sectorsimplicats han d'adonar-se dels fruits que espoden treure, tant en conservació com enaprofitament del recurs. Així mateix, calrealitzar esforços en la divulgació aplicada deles noves tècniques per formar els gestorsmitjançant jornades de formació. Aquestatasca ja va ser iniciada en les Jornades depresentació de les propostes del Plaestratègic de la caça amb la proposta dejornades temàtiques com efecte demostratiudels avantatges que comporta l'extensió delconeixement. El temps a la natura és fonamen-tal i molts processos es donen a llarg termini.




136

4.2 Els plans tècnics de gestió cinegèticaLa caça com un dels components importantsdel medi natural està cada vegada mésestudiada planificada i regulada. L'activitatcinegètica comporta, a més, l'aprofitamentd'un recurs natural renovable i, de vegades,escàs, la fauna salvatge, que requereix d'unacorrecta planificació tècnica igualment qued'altres recursos naturals per tal de garantir lasostenibilitat del recurs i de l'activitat que se'nderiva del seu aprofitament.

El disseny i la promoció d'instruments deplanificació cinegètica ha de ser un delsprincipals objectius de qualsevol estratègiaque estigui encaminada a ordenar el món de lacaça a Catalunya. L'obligatorietat d'elaborarels plans tècnics de gestió cinegètica (enendavant PTGC) va representar un primer pasper relacionar la caça amb les potencialitatsdels territoris. A partir d'aquesta primera etapa

s'han detectat una sèrie de mancances quedificulten la seva correcta elaboració, així comdificultats per a la seva execució i seguiment.Un PTGC el podem definir com l'instrument oeina on es recull: la descripció, l'anàlisi, laplanificació i el seguiment de tot allò que esrefereix a la gestió d'una àrea de caça per untermini concret.

La figura dels plans tècnics de gestiócinegètica té el seu origen en la Llei de caça de1970 i es referma amb la Llei 4/89 deConservació dels espais naturals i de la flora ifauna salvatge. A Catalunya es regulen d'ençàpe l Decre t 6 /1989 de l Depar tamentd'Agricultura, Ramaderia i Pesca, amb lacreació dels plans d'aprofitament cinegètic iposteriorment per l'Ordre, de 21 d'abril de1999, per la qual es fixen les instruccionsgenerals per a la redacció, l'aprovació i larevisió dels plans tècnics de gestió cinegètica.

137


4.2.1 Estructura i contingut dels PTGCEls PTGC han de contemplar els apartats icontinguts següents:

Recollida d'informació i interpretació ianàlisi d'aquesta informació:

Hàbitats naturals i poblacions de faunacinegètica i protegida

Plani f icació de les actuacions iaprofitaments, d'acord amb l'anàlisi prèvia:

Actuacions sobre l'hàbitatPlanificació dels aprofitamentsPlanificació de la pressió cinegètica

Seguiment de les actuacions propo-sades.

Els PTGC han de ser, sobretot, documentsútils amb tota la informació necessària, peròhem d'evitar la confecció de plans massadensos amb informació supèrflua quedesprés no resulten adequats per serconsultats amb facilitat. Els PTGC parteixendel coneixement d'un aspecte tan simple, peròa l'hora tan complex, de saber la quantitatd'animals de la qual disposem per poderdecidir quants en podrem capturar i, així, ferque l'aprofitament sigui sostenible i equilibrat.A partir d'aquest punt de partida s'hand'aprofundir altres aspectes (maneig del'hàbitat, control de la pressió cinegètica,cartografia, etc.), però són els censos defauna i la posterior planificació dels apro-fitaments, la pedra angular de la planificaciócinegètica i el que dóna sentit a aquestinstrument d'ordenació.

4.2.2 Els plans tècnics de gestió cinegèticaa CatalunyaEls censos de fauna i la posterior planificaciódels aprofitaments són els apartats de mésimportància i requereixen de l'auxili depersonal tècnic preparat per garantir-nel'objectivitat i la seriositat necessària. En unmateix nivell, el de la planificació forestal,s'estan elaborant els plans tècnics de gestió imillora forestal (PTGMF), que es considerendocuments públics i que caldria, en el seu cas,que fossin tinguts en compte.

Un altre dels punts importants al voltant delsPTGC és l'execució, és a dir, la posada enpràctica i el seguiment de les actuacions ques'hi preveuen. El principal protagonista és elcaçador o, més aviat, les associacions decaçadors i titulars de les àrees de caça engeneral. És per això que es demana unaparticipació de les associacions de caçadorsper ordenar i planificar la caça, igualment comes planifica qualsevol altra activitat. El PTGCha d'ésser el document bàsic de l'Associacióque li permeti anualment avaluar i debatre elsavenços i resultats.

D'altra banda, per al compliment estricte deles mesures de gestió d'un PTGC com podenser les quotes de captures, nombre decaçadors per dia, dies de caça, zones derefugi, manteniments de guarets de faunasalvatge, voladeres o gàbies d'aclimatació,control de depredadors etc. També, dins decada APC es necessita l'auxili de guarderia ode personal habilitat. La implicació no nomésde la guarderia, sinó també de tot el col·lectiuen el seguiment de la gestió de les àrees decaça, facilitaria la tasca a les associacions ibeneficiaria la fauna en general.

4.2.3 Limitacions territorials d'un pla tècnicde gestió cinegèticaLa superfície sobre la qual es desenvolupa unPTGC condiciona directament l'assolimentdels diferents objectius de gestió que esplantegen durant la redacció del projecte.L'àmbit d'actuació dels PTGC a Catalunya ésl'àrea de caça. Tot i així, la normativa preveu,en el cas de la caça major, la possibilitat deredacció de PTGC conjunts entre dues o mésàrees, sempre que siguin confrontats en mésd'un 25% del seu perímetre i formin part d'unamateixa unitat paisatgística i biològica.

Si es tenen en compte criteris tècnics, sobretotpel que fa a la caça major (domini vital de lesespècies d'ungulats) i de cara a la unificacióde criteris i actuacions pel que fa a la gestiócinegètica en general (pla de repoblacions,millora d'hàbitats, vigilància, etc.), cal dir queels PTGC no haurien de veure's condicionats




138

pels límits administratius d'una àrea de caça,si no que haurien d'abastar el que s'anomenenUnitats de gestió, és a dir, zones geogràfiquesamb les mateixes característiques biolò-giques i paisatgístiques.

Amb l'assumpció d'aquestes unitats de gestiós'aconsegueix una racionalització de la gestióque permet unificar criteris i actuacions a dur aterme per a unes mateixes poblacions defauna, que no entenen de límits adminis-tratius. La implantació de les unitats de gestiótambé permetria la repartició, entre diferentstitulars de les àrees de caça, de les despeseseconòmiques que es deriven de la correctaelaboració i execució d'un PTGC ambgaranties.

4.2.4 Període de vigènciaDe forma general, el període de vigència delsPTGC és de quatre anys. Aquest tempspermet planificar les diferents actuacions perun període relativament llarg de temps i elseguiment d'aquestes (millores de l'hàbitat,

Regeneració de poblacions de fauna, calen-dari de dies hàbils, etc.) per avaluar-ne elmajor o menor èxit. Per als terrenys cinegètics,la titularitat dels quals és la Generalitat deCatalunya (Reserves Naturals de Caça i ZonesDe Caça Controlada), la vigència és nomésd'un any.

No obstant això, hi ha actuacions o apartatsd'un PTGC en els quals l'escala temporal hade ser la temporada cinegètica si realmentse'ls hi vol donar sentit i utilitat. Aquest seria elcas dels censos de fauna i la planificació de lescaptures. La planificació dels aprofitamentsper caça a llarg termini (més d'una temporadacinegètica) poden induir a errors a l'hora de laplanificació. Qualsevol situació imprevista(malalties de la fauna, temporals de fred,sequera, aiguats, incendis, etc.) podencomportar el fracàs en la cria i/o pèrdua denombrosos efectius d'una població. És peraixò que es proposa una revisió anual com laforma correcta de planificar els aprofitamentsper garantir la sostenibilitat de les poblacionsde fauna cinegètica, d'acord amb l'estat realde les poblacions de fauna per a cadatemporada. En aquest sentit caldria dotar elsPTGC de la suficient flexibilitat, plantejarmecanismes per al seguiment i monitoratgeanuals de les poblacions i poder aplicard'aquesta manera mesures de gestió ràpides ieficaces a la planificació dels aprofitamentsen consonància amb la realitat de latemporada.


4.3 Els refugis de fauna salvatge4.3.1 ObjectiusUn refugi és un lloc on recollir-se, resguardar-se i protegir-se dels perills de l'entorn o del'exterior. A tal efecte, i amb l'objectiu depreservar i protegir els recursos naturalsexistents en una regió concreta, la normativaque actualment regula els espais naturals, lafauna i la flora silvestres, ha establert diferentsfigures que volen aplicar aquest concepte enl'àmbit mediambiental. Així, actualment i engeneral, els refugis per a la fauna salvatge sónespais naturals on, a causa de la presènciadestacada i rellevant de recursos naturalsfaunístics, està limitat (amb diferents graus deprotecció) el desenvolupament de diferentsactivitats (com ara la caça) que poden ferperillar la preservació i conservació d'aquestsrecursos. En tots els casos implica uncompromís de realitzar les accions de gestióintegral adequada.

En casos aïllats, els refugis de fauna salvatgehan estat promoguts per propietaris definques rústegues que simplement no volenque es caci en les seves propietats. En aquestdarrer cas una de les problemàtiques que espresenta és la manca de gestió de la zona. Laconservació de la natura n'exigeix la gestió. Ésper això que, sovint, els beneficis esperatsd'un refugi de caça són nuls i es proposa quees defineixi una superfície mínima de refugique en permeti la gestió i que cada declaracióde refugi de caça es complementi perl'assegurança d'una gestió adequada a llargtermini.

Les diferents normatives sobre espaisnaturals, caça i protecció d'animals, recullendiverses figures legals que, de major a menorgrau de protecció, limiten l'aprofitament delsrecursos faunístics. Entre d'altres, hi ha lessegüents:

Parc Nacional: espai natural protegitd'extensió relativament gran que interessapreservar de totes les intervencions quepuguin alterar la seva integritat i fisonomia.

Reserva natural integral: espai naturalprotegit d'extensió reduïda i de considerableinterès científic en el qual interessa preservaríntegrament el conjunt d'ecosistemes naturalsque acullen, mitjançant la restricció totes lesactivitats excepte les d' investigació iconservació.

Reserva natural parcial: la limitació delsaprofitaments només està limitada a les quesón incompatibles amb la conservació del'espècie o espècies a protegir.

Refugi de caça: espai natural on, perraons biològiques, científiques o educativesestà prohibida de forma permanent la caça.

Refugi de fauna salvatge, espai naturalde petita extensió i limitat per preservar iprotegir la fauna salvatge existent. Estàprohibida l'activitat cinegètica.

4.3.2. Els refugis per a la fauna salvatge aCatalunyaA Catalunya, actualment hi ha declarats: unparc nacional, concretament el Parc Nacionald'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici,diverses reserves naturals integrals, dosrefugis de caça i seixanta-un refugis de faunasalvatge que sumen prop de 25.000 ha. Totsells tenen en comú i es caracteritzen perquèestà prohibit l'exercici de l'activitat cinegèticaen els terrenys que els conformen.

La creació i posterior declaració d'un refugi defauna salvatge comporta una responsabilitatde gestió per al manteniment i conservació del'hàbitat que conforma el refugi, per tal deseguir preservant la fauna salvatge que l'acull.La correcta senyalització dels terrenys delrefugi de fauna salvatge i la seva conservacióen òptimes condicions, és una mesura degestió important, però no l'única. Per a laconservació dels recursos naturals existentsen un refugi de fauna salvatge, cal preveure iexecutar una sèrie d'actuacions en benefici dela fauna salvatge, que assegurin la preser-vació de la fauna que justifica la seva creació.

139




140

Entre d'altres, les actuacions que s'haurien depromoure són la de realitzar millores enl'hàbitat que permetin mantenir, amb el temps,les òptimes condicions naturals de tran-quil·litat i refugi per a la fauna. Així mateix,l 'establiment d'abeuradors (naturals oartificials), menjadores (naturals o artificials),de pastures, conreus, guarets faunístics ocanyets per a la fauna i caixes niu, caus id'altres sistemes per facilitar la reproducció icria de les espècies de fauna salvatgeexistents en el refugi, són mesures quecaldrien realitzar-se, per no tan sols conservarels recursos naturals, sinó també per obtenir-ne uns altres beneficis (investigació, estudiscientífics, fotografia de fauna salvatge,itineraris faunístics, educació ambiental,captura i trasllats de fauna, etc.).

Un dels aspectes en el qual cal aprofundir ésel del control dels depredadors. En un territoritant humanitzat com és Catalunya, elsdepredadors poden incidir de forma moltviolenta en les reserves, fins i tot en lesreserves integrals o al Parc Nacional causantdanys irreversibles. És per això que ésfreqüent que es plantegi la intervenciópuntual en aquestes zones, mitjançant laderogació temporal de les prohibicionsd'intervenció, no només pel control dedepredadors sinó també per la problemàticarelacionada amb els seus corresponentshàbitats.

El propietari i/o administrador del refugi defauna salvatge, com a responsable de la sevacorrecta conservació i gestió, ha de preveureels possibles danys, molèsties i altresperjudicis que pot causar la fauna salvatgeque acull el seu refugi. La fauna cinegètica decaça major existent en el refugi, la qual no potser objecte de captura ni d'aprofitamentcinegètic (excepte per raons extraordinàries),pot ser l'origen de danys a l'agricultura oaccidents de trànsit en àrees de caça o zonesde seguretat properes o que limitin amb elrefugi. Per això, és important i convenient queel propietari del refugi també consideri lanecessitat de subscriure una assegurança

que cobreixi els possibles danys o molèstiesque la fauna salvatge existent en el refugi, tantla cinegètica com la no protegida (teixó, faginao gorjablanc, etc.), poden causar a tercers.

4.3.3 Els refugis per a la fauna salvatge enles àrees de caçaEl concepte de refugi de fauna salvatge potaplicar-se perfectament com a mesura degestió dins de les àrees de caça, a fid'aconseguir un aprofitament cinegèticordenat i sostenible de la fauna salvatgeexistent en ella.

La zonificació dels terrenys que conformenl'àrea de caça, amb l'establiment d'unalimitació temporal de caça en alguna d'elles,pot afavorir la conservació de poblacions defauna cinegètica i assegurar-ne la reproduc-ció per garantir l'existència de nous exemplarsper a la següent temporada cinegètica.L'establiment de zones de refugi dins de l'àreade caça de forma temporal i rotatòria quedajustificat i té sentit si són respectades per totsels socis o caçadors de l'àrea i en elles esrealitzen actuacions de gestió (abeuradors,guarets faunístics, control de depredadors,etc.) que, mínimament, garanteixin unaproductivitat dels recursos faunístics.D'aquesta forma, el gestor o titular de l'àrea decaça, podria estalviar-se despeses enrepoblacions cinegètiques i millorar laplanificació cinegètica de futures temporadesde caça. És per això que sovint sóndenominades també zona de repoblaciócinegètica, especialment en les zonesdeclarades com a parc natural.

141


4.4 El guaret faunístic4.4.1 Que és el guaret?El guaret és la “terra que ha estat en descans,és a dir, sense cap conreu, durant el períodede referència.” (Idescat) Fou una pràcticaancestral de la pagesia, fins l'aparició delsnous sistemes de conreu i de fertilització aprincipis de segle XX. El sòl es divideix endiverses capes de superfície similar que esconreen de forma rotatòria deixant sempreuna part en guaret. Així descansa la terra i espossibilita el pasturatge que en les zonesextensives és majoritàriament d'ovelles icabres. Així també s'abona orgànicament elsòl, s'afavoreixen els insectes, es regenera laterra, es promou un mosaic divers, es reculll'aigua i es disposa d'una cobertura vegetalque evita l'erosió. La colonització de les terresnoves del centre i de “l'oest llunyà” es varealitzar aplicant la tècnica del Dry Framing,versió americana del guaret que no nomésdeixa reposar la terra sinó que també manté laflora i la fauna autòctones.

4.4.2 El guaret a CatalunyaEncara que normalment se situen en les zonesde secà, es consideren en guaret, aquelles

finques que, per diverses raons (canvi deconreu, en procés d'abandonament, o enperíode de repòs), estan sense cap conreu. ACatalunya es comptabilitzen prop de 63.000ha de guaret, de les quals prop de 9.000 haestan situades en zones de regadiu. Ésfreqüent que els observadors i estudiosos delmedi acusin els usuaris del territori delsimpactes negatius de la seva activitat, ja siguinindustrial, urbana, agrícola o les infraestruc-tures. L'aprofitament de les polítiques agràriesprofitoses ha de ser un deure dels gestors delterritori, ja siguin institucionals o privats. Laretirada de terres, que abasta una superfíciemolt important, és una oportunitat que calaprofitar per facilitar la gestió dels hàbitats i deles poblacions de fauna. Els caçadors, per laseva situació prop del territori, poden ser elsprimers beneficiats d'aquesta mesura.

La política agrícola comuna, a fi d'equilibrarles produccions i protegir el medi natural, haproposat una política de retirada de terres.Aquesta és obligatòria per aquells que tenenajuts en explotacions que produeixen més de92 t i que representa una superfície situadaentre les 25 i 35 ha.




142

En el cas d'explotacions de regadiu, aquestaretirada obligatòria es pot compensar ambsuperfícies de producció equivalent de secà.Així mateix, s'accepta una retirada voluntàriaper a aquells que encara inclouen el guaret enla rotació de les explotacions. Durant elperíode 2000 - 2002, han sol·licitat la retiradade terres, unes 31.000 ha. En tots els casos noestà permesa la utilització productiva de lesterres retirades, ja sigui collint o pasturant.

terra sense conreu que està a l'espera denoves plantacions o noves utilitzacions. Entots els casos, les associacions de caçadorshauran de realitzar un inventari de lesdisponibilitats de terres en guaret dins del seuàmbit cinegètic.

Es recomana que els especialistes agrarisrealitzin assaigs en cada zona per posar a puntles millors tècniques d'actuació. Els serveis deprotecció dels vegetals i les agrupacions dedefensa vegetal han d'incorporar aquestanova realitat dins dels seus protocolsd'actuació.

4.4.3.1 Guaret rotatori sense cap més tipusd'actuació afegidaLa sembra directa generalitzada ja fa una collad'anys que s'ha consolidat en les terres decereals de la depressió central com una de lesmillors fórmules per al manteniment de lafauna. En el guaret rotatori, hi ha risc d'aparicióde plantes adventícies, però és el menysonerós i el més favorable per a la faunasalvatge. Es tracta d'afavorir la reproducció delarves, pupes i crisàlides d'insectes enterratsal sòl durant l'hivern que, en cas contrari,serien destruïdes en aixecar el rostoll i deixaral descobert els coleòpters, lepidòpters isírfids. Al mes d'abril i maig, els insectesproteg i ts pe ls r igors de l 'h ivern esreprodueixen ràpidament en els conreus veïnsdipositant els ous. A la naixença dels polls deperdiu, els ous s'han transformat en larves queconstitueixen, durant les primeres setmanesde vida, la seva dieta bàsica, molt rica enproteïnes.

Cal recordar que, en evitar els tractamentsd'herbicides, que causen prop d'un 50% de ladisminució d'insectes, es manté la fauna útildels insectes grans depredadors d'altresinsectes nocius per a l'agricultura, espe-cialment el pugó, que és vector de diversesmalalties. Si, a més, el rostoll és segat a mésde 15 cm ofereix un excel·lent refugi per a lesperdius contra els depredadors aeris ipossibiliten un subministrament constant degra.

Els treballs previs per la revisió a mitjà terminide la PAC proposen consolidar i augmentar elsajuts per aquest tipus d'acció. Els caçadors,conjuntament amb l'Administració i d'acordamb els agricultors tenen l'oportunitathistòrica de sumar sinergies i proposar novesfuncionalitats a la terra campa. L'objectiu sesitua en l'aprofitament d'una política agrícolaque sigui beneficiosa per a tot el medi queinclogui una gestió adequada a les novesutilitats.

4.4.3 El guaret com a mesura de gestiófaunísticaEl guaret faunístic és una proposta d'actuacióconjunta de les associacions de caçadorsamb els titulars de les explotacions agrícolesque s'adhereixin al programa de retirada deterres. Ja sigui utilitzant els fixos o els guaretsrotatoris es pot respondre a les necessitats dela fauna al llarg de tot l'any i pot representaruna millora per a la reproducció de la perdiuroja en particular.

També es proposa actuar amb les terres deguaret que no s'incorporen al programa deretirada de terres, ja sigui amb guaretsinferiors a l'any o ja sigui en els guarets de la

1. Retirada obligatòria:Secà:Regadiu:

11.900 ha10.100 ha

1.800 ha

19.100 ha15.800 ha

3.300 ha

2. Retirada voluntària:Secà:Regadiu:

Retirada de terres 2001 a Catalunya

143


En cas que sigui necessari un tractamentherbicida per evitar les plantes adventícies,aquest es realitzarà tan tard com siguipossible una vegada les perdius ja siguinadultes (juliol). Es tracta de protegir el guaretespecialment en el període crític de nidificacióde les perdius o del naixement dels conillsentre el principi d'abril i el principi de juliol.Una altra possibilitat més segura o en campsinfestats és la d'aplicar sistemàticament a latardor, a l'inici del guaret, un herbicida contradicotiledònies que no sigui perjudicial per alsinsectes. Finalment el moment més delicat ésl'aixecament del guaret necessari per prepararel sòl. Es recomana que la destrucció de lesherbes es realitzi tan tard com sigui possiblemitjançant un herbicida de llarg espectre.

En el cas de guarets de més d'un any, esrecomana realitzar un guaret verd sembranttrepadella tard, al final de l'any previ a l'inici delguaret. Així, aquesta trepadella és sos-tinguda pel rostoll i representa una bonapreparació dels camps, una coberta vegetaladequada per lluitar contra l'erosió i s'evita almateix temps l'aparició de males herbesadventícies.

4.4.3.2 Guaret plurianual mediambientalLes noves propostes per a la retirada de terresplantegen també un guaret plurianual queasseguri determinades actuacions per unperíode llarg que permeti aconseguir accions iresultats en uns terminis situats entre els 5 iels 10 anys. Una vegada més, caldrà l'esforçcon-junt i contractual entre agricultors icaçadors per aconseguir els millors resultats.És el punt de trobada entre el reconeixementde la multifuncionalitat dels agricultors com agarants del medi natural i la dels caçadorscom a conservadors de la fauna salvatge. Ésaixí que els caçadors assumeixen un nouprotagonisme d'actuacions en el medi que finsara havien deixat als agricultors.

L'objectiu es basa en definir un mosaicd'actuacions en les quals es diferencien unaproposta d'actuació fixa de guarets a mitjàtermini i unes propostes rotatòries de guaretsanuals. En aquestes actuacions és proposenpunts de nidificació, producció d'insectes(llagostes, papallones, coleòpters, sírfids,etc.), producció de grans de gramínies imanteniment de coberta vegetal com hàbitatde refugi.




144

Es poden iniciar aquestes actuacionsaprofitant puntes de parcel·les o camps dedifícil mecanització que, en cas contrari,serien envaïts ràpidament per la màquiamediterrània de baix valor faunístic. Es podensembrar gramínies o lleguminoses fixes quees renovellarien mitjançant contracte cada 5anys. D'aquesta forma es presenta una novaoportunitat no solament per a les espèciescinegètiques sinó també per al conjunt de totala fauna salvatge.

Aquestes actuacions en forma de mosaic ipreferentment prop de les zones forestals ones refugien porcs senglars i ungulatsrepresenten també uns punts de dissuasió pera la fauna salvatge ja que eviten que provoquindanys a l'agricultura i estalvien indem-nitzacions costoses. A més, des d'un punt devista de defensa dels vegetals, es creenreservoris d'insectes útils que permeten unamillor gestió de les plagues del camp. Totaquest pla de treball precisa, a l'inici, d'unseguiment adequat per part d'especialistes a fid'adequar-lo a les condicions específiques decada territori. Els tècnics de les agrupacionsde defensa dels vegetals, especialment delsque evolucionen vers la producció integrada,poden representar un ajut inestimable perposar a punt aquesta nova tècnica.

4.4.3.3 Rendibilitat econòmica del guaretfaunísticL'aprofitament cinegètic, en moltes àrees decaça, representa un interessant complementde la producció agrícola que cal gestionaradequadament. Els beneficis directes per ales produccions agrícoles pot ser tambéinteressant en allò relacionat amb les plaguesdel camp. Finalment, la producció cinegèticapot representar un nou jaciment de treball, pera les orientacions complementàries ialternatives de l'explotació agrària relacio-nades amb l'agroturisme.

L'ancestral pràctica del guaret era realitzadabàsicament per motius econòmics. L'espe-cialització i intensificació obligada per lamecanització necessita també una revisió.

És per això que la retirada de terres en lesquals inicialment s'hi destinaven les terresmenys rendibles, finalment s'hi han incorporatla resta de parcel·les en uns períodes rotatorisd'uns 6 anys. És en aquest sentit que dins decada explotació agrària i d'acord amb lesdiferents necessitats de l'agricultor esdissenyaran les parcel·les destinades a guaretfix o a guaret rotatori, amb l'objectiu d'opti-mitzar els resultats.

4.4.3.4 Rendibilitat del guaret faunístic1.Subvenció per retirar per un període fix lesterres de pitjor qualitat.

2.Beneficis agronòmics per a la retiradarotatòria de terres.

3.Reducció de costos en la lluita contra lesplagues.

4.Ajuts de les societats de caçadors perrealitzar els guarets o millorar la quota per aarrendament cinegètic.

5.Beneficis complementaris en cas de dispo-sar d'instal·lacions d'agroturisme.

6.Nou jaciment de treball.

7.Participació en la defensa del medi natural.

4.4.4 Programa d'actuació4.4.4.1 Contracte de guaret faunísticEs recomana que la Federació Catalana deCaça i les organitzacions professionalsagràries estableixin un model de contracte deguaret faunístic en el que es defineixin, entred'altres, les condicions i els períodes del'actuació, i s'indiquin les prestacions d'amb-dues parts.

4.4.4.2 Inventari de guarets i pla d'actuacióEn cada àrea de caça s'elaborarà un inventaride les parcel·les en guaret i les de retirada deterres susceptibles d'actuació, diferenciantels guarets fixos dels rotatoris. Es recomanaque cada àrea de caça disposi dels mapesdigitalitzats de parcel·les escala 1/5.000 del

145


seu territori. El Departament de Medi Ambient,conjuntament amb la Federació Catalana deCaça, podria subministrar el material adequat.

Cada àrea de caça incorporarà en el Pla tècnicde gestió cinegètica les actuacions en lesterres de guaret per un període determinat,modificant o adaptant, si cal, les zones derefugi de caça i la resta d'actuacions previstesen el Pla. La posada a punt de noves propostesrequereix, en el període inicial, d'un seguimentacurat que permeti definir els avantatges i lesproblemàtiques que sorgeixen. Entre d'altres,els tècnics de les agrupacions de defensavegetal poden representar un element tècnicde suport de les actuacions.

4.4.4.3 Potenciar les actuacions agroam-bientals supramunicipalsEn les noves propostes d'adaptació de laPolítica Agrícola Comuna (PAC) es demanenpropostes que permetin millorar el mediambient. El guaret faunístic representa unaalternativa que podria ser susceptible d'ajutcom a mesura agroambiental per part delsfuturs programes de desenvolupament rural.

La millora dels hàbitats i de les condicions dedesenvolupament de la fauna salvatgenecessita d'un territori suficientment extensper optimitzar els resultats. És per això que esproposa actuar en àmbits de condicionsnaturals homogènies, proposant accions enterritoris determinats que cobreixin una odiverses àrees de caça.

4.5 Anàlisi dels diferents mètodes i tipus decaçaEls mètodes de caça autoritzats han de seraquells que permeten gaudir de la caça d'unaforma natural i esportiva que es basi en l'úsd'unes arts o estris que garanteixin unescaptures selectives i mai massives. Elsmètodes de caça autoritzats els podemclassificar segons l'art o tipus d'estri que usemper a la captura d'una determinada peça.

Mitjançant l'ús d'armes: armes de foc(escopetes i rifles) i l'arc.

Només mitjançant l'auxili d'animals:caça de conills amb fura, falconeria, caça deconills amb podencs, etc.

Mitjançant l'ús d'altres estris autoritzats:caixa trampa, llaç amb topall, vesc, xarxesabatibles, etc.

Els mètodes de caça amb armes, sobretotarmes de foc, són els més habituals i elspracticats per un major nombre de caçadors.Pel que fa a les armes de foc i les diferentsmunicions que s'utilitzen són els cartutxos deperdigons i bales, per a la caça menor i majorrespectivament. Cal tenir en compte que elsavenços tecnològics han fet evolucionar, demanera considerable, aquests estris de caça.La vessant positiva d'aquesta evoluciód'armes i municions és l'assoliment dematerial adequat pel que fa als aspectes deseguretat i de respecte envers el medi ambient(munició substitutiva del plom en les zoneshumides, beines biodegradables, etc.).




146

L'aspecte negatiu és el d'aquells avençostècnics en armes i municions, la finalitat delsquals no és cap altra que aconseguir un majorrendiment en les captures. Aquest fet i lapossibilitat de gaudir de nous mitjans a l'abastdel caçador (vehicles tot terreny, emissores,sistemes d'orientació geogràfica GPS) hanrestat esportivitat a algunes modalitats decaça i el més preocupant és que hanincrementat la pressió cinegètica sobredeterminades espècies.

És convenient exigir l'ús de noves tecnologiesen benefici d'una activitat cinegètica méssegura i més respectuosa amb l'entorn, mésque no pas usar-la amb un afany d'augmentarels rendiments pel que fa a captures dediferents espècies. Les peces de caça han detenir sempre prou avantatges per no sersorpreses i poder fugir del caçador la majoriade vegades, d'aquesta manera estemfomentant la pràctica vers una caça mésnatural i amb un component de dificultatafegit, que és el que ha d'incentivar l'esperit desuperació del caçador.

4.5.1 Aspectes a tenir en compte en lesmodalitats de caça amb armes de focA Catalunya es practiquen diferents moda-litats de caça amb armes de foc, algunes de lesquals gaudeixen de molta tradició i d'altresque han estat importades d'altres regions i queno han obtingut l'èxit que s'esperava. Acontinuació s'exposen algunes de lesmodalitats més comunes a casa nostra. Per acada una de les modalitats més importantss'analitzaran els tres aspectes següents:

L'ètica i l'esportivitat. Es valoren lesdiferents modalitats des d'un punt de vistaesportiu i ètic, sobretot pel que fa a l'auten-ticitat de les accions de caça i el respecte quees mereixen les espècies cinegètiques.

La seguretat. Es comentaran aspectesespecífics sobre la seguretat de les diferentsmodalitats.

La gestió de la caça. Segons la modalitatque es practiqui, alguns objectius de gestiópodran ser assolits amb més o menys facilitat.Escollir la peça a abatre (mascle, femella,jove, adult) o controlar la pressió cinegètica(caça en grup o en solitari) són aspectes a teniren compte en cadascuna de les diferentsmodalitats.

Les denominacions de les modalitats de caçapoden ser molt variables segons la comarca ila tradició en el seu ús. En tot cas utilitzarem laterminologia més freqüent encara que aixòcomporti algun neologisme.

4.5.2 Modalitats de caça menorAl salt

És la modalitat de caça practicada en solitariamb o sense l'auxili de gos per buscar,sorprendre i capturar la peça. També es potpracticar acompanyat, però llavors la dificultatde captura es redueix i es perd part de l'encantd'aquesta modalitat. També és denominadaguerra galana pel component d'ètica i dificultatque comporta. L'estratègia seguida dependràde l'experiència i coneixements de l'espècie idel seu hàbitat, per part del caçador, veritableessència de la caça en solitari. La majoria devegades es presenten en una jornadacomptades ocasions de tirar, llavors calcontenir els nervis i gaudir de rapidesa dereflexos i, si la peça no s'arriba a abatre, laqualitat de la feina realitzada, el treball delsgossos i la contemplació de l'acció de caçacompensen l'esforç.

Pel que fa a la gestió de la caça, el fet detractar-se d'una caça en solitari dificulta larealització de captures excessives, la qualcosa garanteix el respecte de les quotes decaptura que fixen les àrees de caça. Durant lacaça en solitari cal anar molt en compte ambles lesions i explicar a familiars i amics leszones on està previst caçar i, si és possible,dur a sobre emissora de ràdio o telèfon mòbil.La perdiu roja, perdiu xerra, la guatlla, la beca-da, el becadell, la llebre i el conill són exem-ples d'espècies que se solen caçar al salt.

147


En màÉs una cacera en grup, normalment de quatrea sis caçadors que han de mantenir unaformació en U. Se sol practicar, sobretot, enterrenys oberts i de plana. El més important ésno trencar la formació i conèixer la posició delcompany. Els gossos, que es poden utilitzar ono, baten el terreny a una velocitat còmoda pera tots els components de la mà, que avancenlentament. Els extrems han d'anar lleugera-ment més avançats i un responsable o cap decolla donarà les indicacions oportunes permantenir els caçadors perfectament situats.En aquest tipus de cacera mai interessen elsresultats individuals.

En aquesta modalitat cal extremar lesmesures de seguretat, deixant molt claral'estratègia del grup i no disparar mai davantdel més mínim dubte sobre la posició delscompanys de caça. Cal tenir en compte que,amb aquesta modalitat, les captures es podenmultiplicar respecte a la caça al salt i és peraixò que, a l'hora de planificar les captures, caltenir en compte aquest aspecte. Per tant, lesquotes de captures haur ien de ser

inversament proporcionals al nombre decaçadors del grup. El conill, la perdiu roja, lallebre i el tord són les espècies que se solencaçar en mà.

L'aguait o esperaModalitat que consisteix a restar amagat enllocs fixos prèviament estudiats i preparats a fid'abatre la peça, sempre al vol i molt poquesvegades amb l'animal aturat. Amb aquestamodalitat es poden caçar diferents espèciescinegètiques. Es poden caçar, entre d'altresespècies, el tord al pas, els tudons, les tórtoresi les aquàtiques. Espècies com el conill, laperdiu roja, la perdiu xerra i la llebre, entred'altres, no haurien de ser caçades a l'esperaper la poca dificultat que suposa la seva caça,que en la majoria de les vegades serà ambl'animal aturat.

Els reclams en aquesta modalitat s'utilitzencom un nou art, que consisteix a enganyar elsanimals per atraure'ls al lloc. En el cas de lacaça d'aquàtiques a l'espera està autoritzatl'ús de cimbells artificials o reclams mecànicsper atraure les aus a un lloc determinat.




148

La modalitat de caça a l'espera per a la caçamenor té algunes limitacions i prohibicions. Labecada no es pot caçar a l'aguait o al pas i calconèixer les limitacions a la normativa vigent.Les quotes de captura s'han d'anar imposant,així com la preparació dels llocs fixos per a larepartició dels caçadors i, per tant, de lapressió de caça i de la seguretat. L'ús dereclams ha de ser sempre d'acord amb lanormativa vigent. Resta prohibida la repro-ducció dels sons dels animals amb cintesmagnetofòniques i d 'al tres artefacteselèctrics.

BarreigÉs una modalitat molt específica i ancestralutilitzada per la caça d'aus aquàtiques. Espractica només al delta de l'Ebre. Elsbarrejadors o barquers condueixen les aus abarrejar cap a la zona de tiradors. La destresadel cap de barreig farà que la tirada tingui unacategoria o una altra. Si es coneix la densitatd'animals per cens es pot seleccionar prèvia-ment la quantitat d'animals a barrejar. Ambbon temps els ànecs fugen cap a mar i lesfotges resten a la llacuna. És obligatorirespectar totes les espècies protegides. Si eltemporal és de mar, els animals tornen cap a lallacuna i es multipliquen les oportunitats perals caçadors.

Les batudesEn les batudes de caça menor els tiradorssegueixen el sentit de la cacera i solen serpocs. A Catalunya es caça amb aquestamodalitat el conill, la llebre i la guineu. Unasèrie de caçadors es col·loquen en puntsestratègics i van seguint l'avenç dels caçadorsque condueixen els gossos. Els gossos sónels autèntics protagonistes i els caçadors vandirigint el sentit de la cacera, moltes vegadesnomés escoltant els lladrucs dels gossos endescobrir la presència d'un rastre bo. En caçamajor restarien fixos en els llocs preestablertspel cap de colla. Actualment, les batudes mésimportants són les de porc senglar.

El conill i la llebre amb gossos de rastre sónexemples d'aquesta modalitat, que espodrienconsiderar minibatudes mòbils. En el

cas de la llebre és una modalitat practicada ales comarques de muntanya, el Ripollès, elBerguedà i l'Osona. Pel que fa al conill, anysenrera havia estat una de les modalitats méspracticades a Catalunya i, a més, serviad'escola per a molts caçadors a l'hora d'iniciar-se en la caça. Així com amb la resta de moda-litats de caça menor, les quotes de capturahaurien de ser inversament proporcionals alnombre de components de la batuda.

Les mesures de seguretat s'han de respectaraquí com en qualsevol altra modalitat, però enaquest cas, com que no es dispara al vol, elrisc d'accidents disminueix, tot i que cal vigilaramb els rebots dels perdigons i conèixer laposició dels altres components de la partidade caça.

4.5.3 Modalitats de caça majorLa batuda

És la modalitat més practicada i tradicional aCatalunya per a la cacera del porc senglar.Consisteix a situar els caçadors als llocs fixos,anomenats parada, ben situats al voltant de lazona de batuda i en llocs estratègics per on escreu que fugiran els animals. Els caçadorsencarregats de conduir els gossos, tambéanomenats gossers, baten el bosc o la zona decaça amb els gossos fins a localitzar elsanimals. Una bona pràctica és haver fet unarecerca prèvia dels rastres per determinar lapresència o no dels senglars a la zona debatuda.

Pel que fa a la gestió, aquesta modalitat decaça no permet la correcta selecció dels ani-mals a abatre per la dificultat que suposa larapidesa amb la que moltes vegades es dónal'acció de caça. Aquesta selecció dels animals(edat, sexe, estat sanitari) a abatre és unaspecte molt important per mantenir l'equilibride les poblacions de caça major. Caldriaintentar seleccionar, en la mesura delpossible, els animals a caçar segons elscriteris de gestió establerts i en espècies comel cabirol caldria combinar batudes ambacostaments, per intentar corregir el possiblebiaix produït per les primeres.

cabirol, el cérvol, la cabra salvatge, l'isard, ladaina i el mufló. Per a l'isard i la cabra salvatgeés l'única modalitat permesa.

L'aguait o esperaDe la mateixa manera que en caça menor, encaça major també es practica aquestamodalitat. Els aguaits diürns s'utilitzensobretot per a la caça del porc senglar a l'inicidel dia i al capvespre. Cal saber quines són leszones que acostuma a freqüentar i esperar-lodes d'un lloc elevat per a la correcta visió del'animal.

Aquesta modalitat no té gaire acceptaciódurant la temporada hàbil, ja que el senglarés caçat en batuda. Quan més s'utilitza és enèpoca de veda, quan el porc senglar causadanys, mitjançant autoritzacions especials enzones on l'organització de batudes, sobretotper motius de seguretat, no són aconsella-bles. Per extremar les mesures de seguretatd'aquesta modalitat cal fixar els llocs d'aguaiten zones prèviament estudiades i amb lescondicions adequades. 149


L'acostamentÉs la modalitat de caça major que consisteix abuscar un determinat exemplar iniciant unacostament fins a tenir-lo a una distànciaadequada per efectuar un tret amb suficientsgaranties d'èxit. Els binocles són un boncomplement i la selecció de l'animal a abatreés el primer objectiu. Aquest acostament elrealitza un guarda de reserva de fauna, sicacem en una reserva nacional de caça opodem fer-ho en solitari, si ens autoritza eltitular de l'àrea de caça.

El fet de seleccionar l'animal a abatre fa quesigui una modalitat de caça que permet seguirperfectament les indicacions d'un plad'aprofitament. La planificació de la caçamajor sempre ha de tenir en compte el sexe,l'edat i la qualitat (trofeu) dels animals acapturar, així com el nombre total de captures.

Aquesta modalitat de caça, tot i que poc arre-lada a casa nostra, té cada vegada méspracticants com a resultat de l'expansió dediferents espècies d'ungulats, com és el casdel cabirol. Amb aquesta modalitat es caça el


4.6 Gestió de les poblacions d'ocellsaquàtics al delta de l'EbreEl delta de l'Ebre és la zona humida més grande les terres catalanes. Amb els seus 320 km2de superfície, constitueix l'hàbitat aquàtic mésimportant de la Mediterrània occidentaldesprés de la Camarga, i el segon de l'Estatespanyol, després del Parc Nacional deDoñana.

Si bé els principals quarters reproductors de lamajor part d'ànecs i fotges se situen molt alnord, la zona de la Mediterrània occidental, iconcretament el delta de l'Ebre, és de moltaimportància com a quarter d'hivernada i com azona de trànsit cap a l'Àfrica tropical occi-dental. Aquesta situació estratègica dins laruta migratòria Europa-Àfrica fa que lacomposició d'espècies i el nombre d'efectiusal delta variïn substancialment segons l'èpocade l'any. A més, s'han de tenir present lespossibles irrupcions, tant des de localitats demés al sud, en cas de sequera, com de més alnord, cas que les condicions meteorològiquesimpedeixin l'alimentació en altres àreesd'hivernada.

L'avifauna del delta és de gran importància aescala internacional. S'han observat més de350 espècies d'aus, de les quals hi nidifiquenregularment 81 i 28 més ho fan de formaocasional. D'aquestes, unes 50 són aquàti-ques, amb unes 40.000 parelles reproduc-tores i una població mitjana hivernant de170.000 ocells. Aquesta riquesa faunística hacomportat un aprof i tament c inegèt ictradicional que, en l'actualitat, continuaprofundament arrelat al delta.

4.6.1 Situació actual de la caça al deltaNombre de caçadors:11 societats amb 5.000 caçadors locals.

Estructuració dels terrenys cinegèticsdel delta:

38 àrees privades de caça amb aproxi-madament 34.000ha (algunes fora deldelta mateix).

151


3 zones de caça controlada: el Fangar,el Garxal i l'illa de Buda.1 reserva de caça: l'Encanyissada.

Modalitats de caçaA l'espera.Diürnes: tirades des de les basses.Nocturnes: tirades de lluna.Batudes: polla d'aigua (en cas de danys)i becadell.Barreig: fotja.

4.6.2 Criteris bàsics per a la gestió de lacaça dels ocells aquàticsAmb relació als plans d'aprofitament cinegèticde la reserva i zones de caça controlada deldelta s'han seguit els criteris bàsics següentsper a la gestió de la caça dels ocells aquàtics(ONC 1983 i Rüger i col. 1987, Scott 1982):

1.S'estableixen limitacions a nivell general deldelta, ja que els ocells es belluguen per totarreu.

2.Les quotes de caça es distribueixen en basea la producció anual de les diferents espècies,de manera que no suposin una mortalitataddicional i redueixin les poblacions. Peraquest motiu, les quotes de caça es calculenen base a la població postreproductora de latardor (finals de setembre o primers d'octubre)i coneixent les mortalitats naturals de cada unade les espècies.

3.En les modalitats de caça que són utilitzadesal delta (amb molt trets, tirs a ocells llunyans i,en definitiva, molt poca selecció de trets), hi hauna proporció molt important d'ocells ferits notrobats que posteriorment moren i que ha estatvalorada en un 20% del total de captures.

La mortalitat anual mitjana de l'ànec collverdés del 48% i s'ha calculat que la caça afectanegativament la població a partir del 40% delsefectius de tardor. La mortalitat anual mitjanade la fotja és del 47% i les capturesocasionades per la caça s'haurien de mantenirper sota del 10% de la població de tardor.




152

4. La temporada cinegètica no s'obre fins queles femelles hagin mudat (al delta de l'Ebre apartir de l'octubre)

5.La temporada de caça no ha de reduir lacapacitat reproductora de les espècies. És adir, que ha d'acabar temps abans de la cria. Perles nostres latituds és conegut que a partir degener molt ocells ja estan aparellats, per laqual cosa la caça de final de l'hivern és forçaperjudicial.

6.En cas de condicions ambientals adverses ien situacions d'onades de fred molt intenses ogelades perllongades la caça s'hauria d'aturar.

7.Amb motiu de la conservació d'espèciesprotegides catalogades en perill d'extinció, ladetecció, abans d'una tirada, d'exemplarsd'aquestes espècies a la reserva potcomportar l'anul·lació de la caça a la tina otines situades a les zones properes.

4.6.3 Censos d'ocells aquàtics al delta del'EbreEls censos d'ocells aquàtics constitueixen unade les activitats de seguiment més fermamentarrelades des de la creació del Parc Natural i,fins i tot, des de força abans. Els recomptesd'ocells constitueixen un camp força ampli,com a conseqüència de la gran diversitatd'espècies que caracteritza el conjuntd'ecosistemes del delta i, també, dels diferentscontingents de poblacions que poden arribara presentar moltes d'elles.

En aquest sentit, cal tenir present que unamateixa espècie pot comportar-se al delta, a lavegada, com a resident, migrant, estival,h ivernant o reproductora . Cadascund'aquests estatus suposa un conjunt depoblació diferent que interessa tenir avaluatper separat. Per això, es realitzen tres tipus decensos: el d'ocells hivernants i el d'ocellsnidificants, complementats per censosquinzenals.

4.6.4 Principals espècies cinegètiquesLa gran diversitat d'espècies que es cacen aldelta de l'Ebre fa necessari realitzar una breudescripció de les principals espècies cine-gètiques.

Ànec xiulador. Anas penelope. PiuladorNo es troba globalment amenaçat. Ésabundant. Als quarters hivernals es concentraper milers, amb una població hivernant aEuropa estimada, a mitjan els anys vuitanta,en 1.350.000 ocells. És migrant i hivernantcomú. Els recomptes hivernals del període1972-2000 han donat una mitjana de 5.240ocells i una màxima de 9.455 l'any 1988. Estàpresent de mitjan setembre a mitjan maig.Mostra una marcada preferència per l'iIla deBuda i la punta de la Banya.

És migrant i hivernant comú que arriba aprincipis d'agost i deixa de veure's a mitjanmaig. El poblament d'aquesta espècie ésbastant variable i, durant els anys vuitanta, vadisminuir lleugerament, per tornar-se arecuperar als anys noranta. Els recompteshivernals del període 1972-2000 donen unamitjana de 1.758 ocells i una màxima de 7.969l'any 1999. La punta de la Banya i l'illa de Budasón les localitats per les que té més tirada.

Xarrasclet. Anas querquedula. RossetÉs comú i abundant a tota la seva àrea dedistribució. Els xarrasclets que passen peldelta hivernen a l'oest d'Àfrica, al sud delSàhara, on s'arriben a concentrar més de2.000.000 d'ocells. Al delta és un migrantregular no gaire comú, un nidificant ocasionali un hivernant excepcional. En pas se'l potveure de mitjan febrer al final de maig i del finalde juliol a l'inici de novembre. Una de leslocalitats que més li agrada és el Garxal.

Ànec cullerot. Anas clypeata. CullerotEs troba considerablement ben distribuït i éslocalment abundant. La població que hivernaa Europa es va avaluar a mitjan els anysvuitanta en 415.000 ocells. És un migrant ihivernant força comú. Els primers cullerots

153


Ànec griset. Anas strepera. RoncadorEstà considerablement ben distribuït i éslocalment abundant. No es disposa d'infor-mació del total estimat a Europa. És present alllarg de tot l'any. La població reproductora vaassolir una màxima de 323 parelles estimadesl'any 1995. Els recomptes hivernals delperíode 1972-2000 han donat una mitjana de1.882 -ocells i una màxima de 4.686- l'any1999. És relativament comú a totes les bassesi a certs sectors d'arrossar (Bombita/laLlanada)

Xarxet. Anas crecca. SarsetÉs un dels ànecs més comuns del món, ambuna població hivernant a Europa estimadal'any 1990 en 1.400.000 ocells. És hivernant imigrant regular força comú. Els recompteshivernals del període 1972-2000 donen unamitjana de 6.161 ocells i una màxima de15.310 exemplars l'any 1999. És present delfinal de juliol a mitjan maig. Manifesta unamarcada preferència per l'illa de Buda.

Ànec collverd. Anas platyrhynchos.

Collverd, àdenaÉs probablement l'ànec més àmpliamentdistribuït i nombrós del món, amb unapoblació hivernant a Europa avaluada l'any1991 en 9.000.000 d'ocells. És molt comúdurant tot l'any i és, amb diferència, l'ànec mésabundant al delta. Principalment sedentari, eldelta l'acull com un quarter reproductor queexporta efectius a d'altres localitats. Lapoblació nidificant va assolir una màxima de10.142 parelles l'any 1995. Els recompteshivernals del període 1972-2000 han donatuna mitjana de 25.171 ocells i una màxima de43.670 exemplars l'any 1986. És l'ànec méscomú al delta i a tot el món. El delta exportaefectius a d'altres localitats i la punta de laBanya és la localitat on és més abundant al'hivern.

Ànec cuallarg. Anas acuta. CollegutÉs un dels ànecs més comuns a la major partde la seva àrea de distribució, amb unapoblació hivernant a Europa estimada, amitjan els anys vuitanta, en 370.000 ocells.




154

forans arriben a finals de juliol, alguns anysabans, i deixen de veure's a mitjan maig. Elsrecomptes hivernals del període 1972-2000han donat una mitjana de 9.414 ocells i unamàxima de 20.617 exemplars el 1994. La sevalocalitat principal és l'illa de Buda.

Xibec. Netta rufina. Xibec, boixNo es troba globalment amenaçat, peròpresenta una distribució molt localitzada,motiu pel qual les poques localitats on criatinguin una especial importància per a lasupervivència de l'espècie. És migrant,hivernant i nidificant força comú. El delta, ontot l'any hi ha un bon nombre d'efectius, és undels principals quarters per a l'espècie a laMediterrània occidental. Colonitzador recent,entre els anys trenta i cinquanta, la poblacióreproductora s'incrementà fortament als anys

setanta i va atènyer una màxima de 2.160parelles l 'any 1995. Aquesta poblaciónidificant és una de les més grans conegudesal món. Els recomptes hivernals 1972-2000han donat una mitjana de 2.457 ocells i unamàxima de 8.357 exemplars l'any 1999.

Morell cap-roig. Aythya ferina. Morell,boix, moixóÉs abundant. La població que hiverna aEuropa s'ha avaluat en 1.600.000 ocells. Éshivernant i migrant comú, que abundaespecialment de novembre a gener. Elsexemplars forasters arriben a l'inici d'agost ideixen de veure's a finals d'abril o primers demaig. El contingent hivernal és força variabled'un any per l'altre, com és habitual en totes lesespècies d'ànecs que provenen de regionsnord-orientals, i pot fluctuar entre uns pocs

1.500 parelles. Els recomptes hivernals delperíode 1972-2000 han donat una mitjana de10.990 ocells i una màxima de 22.640exemplars l'any 1997. La principal localitat ésl'Encanyissada.

Becadell comú. Gallinago gallinago.BecassinaNo es troba globalment amenaçat, amb unapoblació nidificant a Europa estimada en530.000 parelles l'any 1986. El nombre totald'ocells que són abatuts cada any a Europas'estima en 1.500.000. És migrant i hivernantcomú. Els recomptes hivernals del període1972-2000 han donat una mitjana de 1.048ocells i una màxima de 3.500 l'any 1978, sibé,a causa dels seus hàbits críptics, aquestaespècie requeriria d'un seguiment específicper ava luar cor rec tament les sevespoblacions que, de ben segur, queden infra-valorades en aquests tipus de cens. És citatdes de primers de juliol a mitjan maig.

155


centenars i diversos milers d'individus. Elsrecomp-tes hivernals del període 1972-2000han donat una mitjana de 1.855 ocells i unamàxima de 5.015 exemplars l'any 1985. Lesmillors localitats són l'Encanyissada i el CanalVell.

Morell de plomall. Aythya fuligula.Morell capellutLa població hivernal a Europa se situa alvoltant d'1.350.000 ocells. És migrant ihivernant regular no gaire abundant. Apareixdes de mitjan agost fins a primers de maig.Quan abunda més és de l'octubre al març. Elsrecomptes hivernals del període 1972-2000han donat una mitjana de 205 ocells i unamàxima de 850 exemplars l'any 1979. Lesmillors localitats són Buda i l'Encanyissada.

Polla d'aigua. Gallinula chloropus. PollaNo es troba globalment amenaçada i és unocell molt comú a tota Europa, on durant tot elsegle ha anat ampliant la seva àrea dedistribució. És resident i nidificant moltabundant. La població del delta semblaprincipalment sedentària, migrant i hivernantque deu ser regular, tot i que no es coneix ambprecisió l'abast dels seus efectius. Anualments'autoritza la seva caça només en cas dedanys, que són molt freqüents i poden sergreus.

Fotja vulgar. Fulica atra. FotjaNo es troba globalment amenaçada i semblaque aquest darrer segle ha ampliat la sevaàrea de distribució. A Europa la poblaciónidificant s'avalua en 40.000-100.000 parellessegons els anys. A l'hivern el seu contingent ala zona de la Mediterrània s'ha xifrat en1.035.000-1.296.000 ocells. És resident inidificant relativament comú. A la tardor il'hivern és molt més nombrosa, a causal 'arribada d'exemplars forans d'origencentreeuropeu i de la resta de la Penínsulaibèrica. La població reproductora vaaugmentar de forma notable al darrer cens del'any 1995, atenyent 2.031 parelles, quan, acausa de la davallada patida a la dècada delsvuitanta, s'avaluava en només unes 1.000-




156

4.7 El control dels depredadorsLa competència entre l'espècie humana i elsdepredadors ha estat sempre present, ja siguides del temps que els homes havien deconviure amb els óssos a les cavernes o, méstard, pel repartiment del menjar de caça. Lesespècies depredadores supervivents són, enla majoria dels casos, les que han pogutadaptar-se millor als canvis, normalmentanomenades generalistes, i en alguns casoses veuen afavorides per les activitatshumanes.

El paper dels depredadors als ecosistemes ésel de controlar i intervenir en la selecciónatural, acostumen a capturar els individusdebilitats per la falta d'aliment, malalts oenvellits i, per tant, ajuden a reduir lacompetència entre la mateixa població depreses. En situacions normals cap depre-dador extermina la seva presa, ja que si noacabaria amb el seu propi menjar. La natura jaregula aquest comportament amb cicles méso menys complexos de relacions entredepredador i presa.

4.7.1 Definició adequada del problemaEl conflicte amb els depredadors apareix quanno s'introdueix en el model de gestiócinegètica el balanç de pèrdues i els possiblesbeneficis de la depredació. En la natura no tothan de ser guanys i les úniques peces morteshan de ser caçades pel caçador. Aquesta ideaha de ser modificada si volem una natura i unacaça sostenible. Malgrat tot, s'ha decomprendre que el medi ambient ha canviatmolt i en alguns casos els canvis han afavoritmés a algunes espècies que a d'altres.

Podríem incloure com espècies oportunistesalguns carnívors depredadors com la guineu ia ocells com el gavià argentat o les garses,afavori ts per l 'abundància de menjar(abocadors, explotacions, animals repoblats,canvis a l'hàbitat, etc.). La possibilitat d'obteniraliment de fonts artificials, no sotmeses alscanvis del medi, fa que la dinàmica depoblacions d'aquestes espècies no es vegiinfluenciada i, per tant, faci una competència

del tot deslleial envers les seves presesnaturals. Així, quan els hiverns han estatdolents i la majoria d'animals pateixen fortesmortalitats per falta d'aliment, la guineu, perexemple, en les zones més humanitzades, potcanviar els seus hàbits alimentaris amb larecerca de menjar en les escombraries o enzones periurbanes en granges, o bé enabocadors.

Molts d'ells són canvis de caràcter global i enfront dels quals un gestor d'una àrea de caçano n'és responsable. Cal un cert control quemantingui un equilibri entre poblacions dedepredador i presa, entenent sempre que lapresència dels depredadors és necessària.Moltes de les espècies que considerem com adepredadors són especialistes i realmentpateixen les oscil·lacions del medi i els canvis,la majoria estan amenaçades de desaparèixeral nostre país i estan catalogades com aprotegides (linx, ós bru, àliga, esparver, aligot,etc.). En d'altres, si bé es consideren com amenjadors de carn per ser de la mateixafamília taxonòmica, no es troba una granproporció de preses cinegètiques en la sevadieta: fagines, genetes, xoriguers, etc., i pertant, el seu control no està prou justificat.

4.7.2 Normes d'actuacióLa captura de qualsevol espècie de caça foradel període hàbil resta normalment prohibidaja que causa greus problemes a l'espèciemateixa en coincidir amb el períodereproductor, així com a la resta que endepenen. Excepcionalment, i sota unaadequada gestió i vigilància, es podenrealitzar tasques de captura en moments illocs puntuals en els que poden resultarbeneficiosos.

Però això s 'exigeix un cert grau deprofessionalitat i responsabilitat per part delgestor i del personal que faci el control dedepredadors i, a la vegada, requereix emprarmètodes que siguin del tot selectius i nomassius d'acord amb allò establert pelConveni de Berna. El mateix Conveni tambécontempla la possibilitat de realitzar el control

157


de les poblacions d'espècies en els casos quepuguin causar danys a les persones i a lespropietats, transmetre malalties a lespersones i als animals domèstics o causarperjudicis a espècies en perill d'extinció.

4.7.3 Un nou model d'actuacióFins als anys seixanta la gestió dels depre-dadors es venia realitzant sense gestió ni capcontrol dels resultats, amb el greu problemaafeg i t de les ex t inc ions de ls gransdepredadors. A fi de millorar les condicions derealització del control de depredadors, a partirde l'any 1996 es va posar en funcionament elPrograma de seguiment de les poblacions decarnívors. L'objectiu era el de defugir la rutinaanual i desenvolupar, amb un alt grau deconeixement, una mesura de gestió bàsicacom és el control en general dels depredadorsi, especialment, de les poblacions de guineu.La sorpresa inicial, que es va consolidarposteriorment en tots els seguiments, va serque el problema més important no era el de laguineu, sinó el dels animals domèsticsabandonats.

Les premisses de partida eren la selectivitat enel mètode de captura, la necessitat dejustificar l'acció i l'atorgament d'autoritzaciónomés en casos excepcionals. A partird ' aques ts concep tes p rev i s es vandesenvolupar una sèrie de condicionsestrictes que possibilitaven realitzar el controli captura d'animals fora del període hàbil decaça.

4.7.4 El seguiment de les poblacions deguineuEl fonament bàsic per poder realitzar capturessobre una població és que aquesta mesura noalteri el creixement natural de la poblacióposant en perill el seu futur. Per saber això hemde saber amb quins efectius comptem:quantes guineus o altres depredadors hi ha?És una pregunta senzilla i directa, a la qual,fins fa poc, la resposta era difícil d'aconseguir.Un dels objectius del Programa era aquest,però, a més, poder donar una resposta cadaany, saber on n'hi havia més i on les densitats

eren inferiors, i conèixer la seva evolució i elsresultats de les actuacions autoritzades.

Tres vegades l'any es recorren més de 40itineraris distribuïts pel territori amb unadistància mitjana d'uns 40 km durant la nit iamb l'ajut de potents focus halògens. Lesobservacions realitzades, tant de guineuscom de la resta de mamífers, i el seu posteriortractament ens permeten saber quina és ladensitat mitjana de guineus i d'altres depre-dadors a Catalunya, com varia d'un any al'altre i distingir quines són les zones on ladensitat és superior. Actualment ja disposemd'una sèrie de població de guineus, des del'any 1996.

A causa dels canvis al medi (climatològics, degestió, etc.) les poblacions de guineu hanoscil·lat quant a la seva densitat, essent lesdensitats màximes a l'estiu i les mínimes al'hivern. A l'estiu, aquests valors mitjans sesituen al voltant d'una guineu per 100 ha,encara que hi han hagut anys amb valorsinferiors. Les guineus que es compten són lesque hi caben, les que el medi permet acollir.Quan falta menjar, el medi no permet tantesguineus, la població es redueix i no hi cabentantes. Per tant, l'apreciació que n'hi ha molteso poques és només una percepció.



4.7.6 Justificació de l'accióEl control de depredadors és una activitat quees pot autoritzar, però que en cap cas pot seruna activitat rutinària sense justificació.Qualsevol mesura de gestió ha de respondre auns objectius i la captura de depredadors s'hade realitzar de forma controlada. La captura dedepredadors s'autoritzarà si es demostraalguna d'aquestes situacions:

Causa danys a les persones, als animalsdomèstics o als seus béns

Transmet malalties als ramats, alsanimals domèstics i/o a les persones

Posa en perill la fauna protegida

Posa en perill la fauna cinegètica i/opiscícola

Tots els plans tècnics de gestió cinegètica hande recollir aquesta problemàtica sobretot en elcas que s'hagin previst repoblacionsd'espècies cinegètiques de caça menor. Quanun gestor sol·liciti realitzar aquest control hade fer-ho sota aquests condicionants.L'equilibri entre les poblacions i les espèciesés delicat, més encara si l'objectiu és undesenvolupament sostenible, amb unareducció de les nostres actuacions de gestió.És per això que cada autorització es donaràamb caràcter excepcional.


158

El seguiment ha permès també saber en quinlloc les densitats són més altes i en quin llocles poblacions de guineu es mantenen ambpoblacions reduïdes o quasi inexistents. Ladisposició dels itineraris permet dibuixar unmapa de densitats de guineu, essent la zonalitoral la que disposa de més guineus persuperfície. Aquesta zona és la més huma-nitzada, amb l'aparició de nuclis urbans operiurbans com les urbanitzacions o segonesresidències, amb deixalles, que han modificatles condicions del medi natural. La guineu hasabut aprofitar-se d'aquesta situació perquèestà mantinguda per una font d'aliment mésabundant i constant al llarg de l'any, fins i totd u r a n t l e s è p o q u e s d e l ' a n y m é sdesfavorables. Si bé la guineu és una espècieque podem trobar arreu del món, exceptecertes illes i l'Antàrtida, hi ha llocs a Catalunyaon és realment difícil de trobar-ne. En lamajoria dels casos, són zones humides dellitoral, a més dels nuclis urbans estrictes.

4.7.5 Utilització de mètodes selectiusQualsevol mètode de captura actual ha de serselectiu, això vol dir que s'ha d'estar segur decapturar només les espècies que es volencaçar, sense posar en peri l l d 'altrespoblacions, algunes d'elles protegides, lesdomèstiques i, fins i tot, altres espècies decaça. Els mètodes emprats actualment per lacaptura de depredadors o per realitzarqualsevol mena de control compleixenaquesta condició. La majoria són fruit del'enginy popular i de les tradicions ambadaptacions posteriors, però tots tenen lacaracterística de poder capturar l'animal viu ique es mantingui així fins que el paranyer elsrevisi cada matí. Així, per a la captura de laguineu, es disposa del llaç amb doble topall,que permet capturar la guineu tot mantenint-laviva. Per a la resta d'espècies, a més de laguineu, està autoritzat l'ús de gàbies trampaamb dimensions i materials adequats per acada cas (garses, guineus, visons americans,etc.). Així, en el cas que accidentalment unaespècie que no estigui autoritzada siguicapturada, el paranyer pot alliberar-la.

159


4.7.7 La figura del paranyerLes accions de gestió sobre el campnecessiten de personal qualificat que siguiformat, responsable i coneixedor de la sevaactuació, i que entengui l'ampli context en elque es desenvolupa. Les premisses icondicionants en els quals es basa el controlde depredadors no és viable si les personesque apliquen les mesures no les realitzen deforma acurada.

Actualment, l'Administració, conjuntamentamb la Federació Catalana de Caça,desenvolupa periòdicament unes jornades deformació al col·lectiu de caçadors querealitzen el control de depredadors. L'objectiués donar a conèixer les funcions que tenen lesdiferents espècies de carnívors i depredadorsen general, les normes i legislacions en lesquals es basa la normativa vigent, així com laforma en la qual han de col·laborar en la gestiói el seguiment de les poblacions. El paranyerha de ser conscient que és una feina delicada,sovint no entesa per la societat, que resulta útilcom a mesura de gestió per a la defensa de lacaça i de l'equilibri de la natura. La meto-dologia ha de ser estricta i ha d'evitar greugescomparatius entre el sector.

A partir del control de depredadors s'obtenenmostres dels animals capturats perquè es faciun pas més en el coneixement de lespoblacions de guineu i assolir millores perrealitzar una gestió més acurada i eficient. Totsels paranyers tenen l'obligació de lliurarmostres dels animals capturats. A tal efectehan estat instal·lats punts de recollida ambcongeladors. A partir d'aquestes mostres, esdeterminen els paràmetres de la dinàmica deles poblacions (edat, sexe, nombre de cries,etc.), de la biometria (pes, llargada, condiciófísica), de l'estat sanitari (patologies, paràsitsexterns i interns) i de l'ecologia (alimentació).Amb aquestes dades es pot aprofundir en elconeixement de les poblacions i la sevapossible evolució. És defineix l'edat mitjanad'una guineu, quants mascles existeixen,quan pesa una femella adulta, quantes criestenen de mitjana, què mengen, quins paràsits

porten, si transmeten malalties com latriquina, i així una sèrie de variables queajuden a entendre el funcionament de lapoblació.

Cada paranyer ha de lliurar un full amb lesdades de les captures que es realitzin a fid'obtenir una segona font per calcular lesdades d'abundància. Caldria reglamentar ihomologar la formació i els coneixementsmínims necessaris que permetin definir laprofessió de paranyer com a personalespecialitzat en la gestió, maneig i captura defauna salvatge. Això permetrà disposar depersonal responsable i amb possibilitatsd'actuar en tot el territori i en qualsevolmoment.

4.7.8 Els depredadors assilvestratsUn punt a tenir especialment en compte en lagestió dels depredadors són els animalsassilvestrats: bàsicament gats i gossos. Si béno tenen una probabilitat elevada desobreviure a la natura i desenvolupar pobla-cions viables, el continuat reclutamentd'individus per l'acció irresponsable de moltsciutadans afavoreix que avui sigui unapoblació molt important que cal controlar.Aquestes dues espècies pertanyen al grupdels carnívors i entre la seva dieta es trobenespècies tant de caça com protegides ialgunes catalogades per la seva delicadasituació. A més, són portadors de malaltiesque poden afectar tant la població humanacom d'altres espècies salvatges o domès-tiques.

Avui, l'abandonament de gossos és l'origen dela població de gossos assilvestrats. La majoriamor a les carreteres o de fam, perquè no sabencaçar. El cas dels gats és molt similar, encaraque la seva millor adaptabilitat al medi naturalper la seva condició de felí els permetconstituir poblacions més viables. Durant elscensos també es comptabilitzen els individusd'aquestes espècies: el resultat és que percada guineu observada es detecta un gos o ungat assilvestrat.




160

La legislació actual considera aquestes duesespècies com animals domèstics i, per tant,les mesures de gestió i control de les sevespoblacions no es poden dur a terme de lamateixa forma. La conscienciació delscompradors, criadors i venedors, així com dela societat en general, és en aquests momentsla millor alternativa a llarg termini, encara que,necessàriament, hauran de ser assumidesmesures de control més dràstiques conjun-tament amb les administracions locals.

4.8 Adaptar les tradicions als nousconceptes de gestióHi ha mètodes de caça alternatius que encaras'utilitzen o s'han utilitzat fins fa poc en leszones del tercer món que, sovint, depenen dela caça per subsistir. Altres s'han anatmodificant amb el temps, s'han adequat a lacaptura de petits animals i s'ha permès, en unpassat no gaire llunyà, que més d'un s'higuanyés la vida o bé que en el món rural i endeterminats períodes de l'any servís percomplementar una dieta deficitària enproteïnes. La concepció moderna de la caçacom a esport, entenent com a tal la que espractica amb armes de foc (o bé amb arc) haanat desplaçant aquests mètodes tradicio-nals. Tanmateix, des de la ratificació delConveni de Berna i l'adaptació de les norma-tives tant estatals com autonòmiques a lesdirectives europees, tots els mètodes de caçaconsiderats massius i no selectius han estatprohibits.

4.8.1 Mètodes que comporten l'ús de xarxaAquest tipus de captura està actualmentprohibit per considerar-se massiu i noselectiu. Aquest mètode es basa a atreure elsocells a un determinat lloc, mitjançantenceballs, on hi ha una xarxa abatible, la qual,quan s'acciona, atrapa els ocells que hi hanacudit. Normalment s'enceba amb aigua,mantenint plena una basseta en llocs onaquest element escasseja. Quan s'observaque els tords o altres ocells hi acudeixen ambregularitat, es col·loca la xarxa amb moltacura, subjectant-la al terra, amb les varetespreparades, s'enterra en una petita rasa la

corda d'uns 10 m de llargada, que ésaccionada pel caçador des d'una caseta,barraca o altre amagatall quan observa que hiha prou concentració d'ocells bevent. El filats'utilitza de bon matí. Els dies que fa força fred ibufa vent del nord són els millors per a aquesttipus de cacera.

Aquest mètode es practicava molt a lescomarques del sud de Tarragona. En algunescomarques s'encebava amb espigues de blat igrans d'altres cereals per capturar perdius;també es capturaven tórtores i tudons. Caldestacar que un mètode similar, el filat en collde Menorca, va ser legalitzat per la dificultatdel seu exercici i els nuls danys possibles a lafauna protegida.

4.8.2 Xarxa per a guatllesEl mètode de caçar-la amb xarxa i reclam ésmolt antic. Consisteix a acudir als camps desembrat i detectar pels cants allà on hi ha unabona quantitat de mascles. Si el tordproporciona aliment i entreteniment als quepractiquen la seva caça en qualsevol de lesseves modalitats durant la tardor i l'hivern, laguatlla ho fa durant la primavera i l'estiu.

La xarxa es para al damunt del sembrat i escomença a tocar el botet (reclam). Aviatrespon un mascle, que es va atraient amb elreclam fins que es troba sola la xarxa, momenten què se l'espanta i, en volar, queda atrapat enella. Els millors moments per practicar aquesttipus de cacera són a la matinada i alcapvespre. Els botets es feien amb una petitabossa de cuiro, a manera de manxa, i un xiuletd'os de gat, de llebre, d'oca o d'altres animals.Tot i que aquest mètode comporta l'ús de xarxase'l pot considerar selectiu ja que tan sols escapturen guatlles, i en l'improbable cas que escapturés una altra espècie, aquesta es podriaalliberar sense danys. També es considera nomassiu ja que les guatlles es capturen d'una enuna. A més pràcticament tots els animalscapturats són mascles i ja que en aquestaespècie la proporció de mascles és moltsuperior a la de femelles hom creu que no escausa cap destorb. L'actual normativa

161


prohibeix la caça d'ocells durant el zel i ésprecisament en aquest període en el qual esbasa el mètode. Per tant, només el podemadaptar a la gestió en la vessant de capturacientífica per al millor coneixement del'espècie.

4.8.3 Xarxes abatibles per a la captura defringíl·lidsAquest mètode no provoca la mort ni lesionsgreus als ocells; això fa que en cas de capturad'una espècie no desitjada, aquesta espèciepugui ser alliberada sana i estàlvia imme-diatament. En aquest cas la captura delsocells es fa no per consum, com en els casosanteriors, sinó per seleccionar-los perparticipar en concursos tradicionals de cant.Això fa que només tinguin interès per alcaçador els mascles de determinadesespècies, i s'alliberen immediatament la restad'ocells, així com les femelles de les espèciescantores que hagin pogut quedar atrapats a laxarxa.

El fort arrelament que aquesta activitat hatingut a Catalunya i el fet que no causa danysals ocells capturats, va propiciar que la Llei3/88, de 4 de març, de protecció dels animals,possibilités la reglamentació de la seva

captura. Actualment i exclusivament, de formaexcepcional, està regulada la captura en viude mascles de les espècies següents: verdum(Carduelis chloris), cadernera (Carduelis

carduelis), passerell (Carduelis cannabina) i pinsà comú (Fringilla coelebs).

L'única finalitat permesa és la participació delsocells mascles capturats en concursos ofi-cials de cant. El mètode consisteix a atreureels esmentats fringíl·lids, mitjançant reclams,els quals s'han de mantenir en bonescondicions i disposar d'aigua i aliment deforma permanent, de la mateixa espècie, cap aun lloc on està parada la xarxa. Aleshores,l'ocellaire, des del seu amagatall, estirant unacorda, plega la xarxa i atrapa els ocells.

En tractar-se d'un mètode de captura en viu,no massiu, selectiu i que no pot causar danys aterceres persones o als seus béns, es practicamolt sovint en zones de seguretat, o enterrenys cinegètics d'aprofitament comú ozones lliures. Malgrat això, seria convenientfomentar una major relació i col·laboracióentre els membres de les societats d'ocellaireslocals i els titulars d'àrees de caça, espe-cialment si són societats de caçadors locals.L'objectiu és millorar i compatibilitzar la




162

gestió de les diferents modalitats de caça ques'hi practiquen i realitzar actuacions conjuntesen benefici de la fauna salvatge. Per al futur,caldria plantejar-se la possibilitat de crear unanova figura de terreny cinegètic destinatprincipalment a practicar captures d'animalssense ús d'armes de foc o assimilables.

La comercialització i l'exposició públicad'exemplars mascles de les espècies d'ocellsfringíl·lids està prohibida, excepte en elsconcursos oficials i en els concursos dins deles seus socials mateixes. És per això que calactuar en profunditat per eradicar l'activitat devenda il·legal d'aquests ocells en les fires imercats de l'àrea metropolitana de Barcelona,per defensar la sostenibilitat de les espèciesd'ocells fringíl·lids i per defensar l'activitattradicional tan arrelada a Catalunya.

A fi d'assegurar la sostenibilitat de les pobla-cions d'aquests ocells fringíl·lids (molts delsefectius són migratoris, encara que n'hi ha desedentaris), seria convenient limitar el nombred'exemplars capturats per ocellaire, fixar unperíode hàbil permanent de captures querespecti l'època anual de pas, reproducció i

criança, limitar el nombre de tinença d'exem-plars i realitzar actes públics d'alliberamentdels exemplars que ja han participat enconcursos.

4.8.4 Altres mètodesLes xarxes japoneses, per la seva eficàcia,s'han convertit en una eina indispensable pera l 'anellament científic que permet elseguiment de les poblacions. Aquestesxarxes resulten invisibles per als ocells. Escol·loquen, tibades, en llocs de pas o bés'atreuen els ocells mitjançant reclamsbucals. Estan expressament prohibides i elseu ús tan sols es permet excepcionalmentper a la captura científica.

Les lloses són pedres planes de diferentsuperfície segons el tipus d'animal que es volcapturar, les quals es mantenen inclinadesmitjançant suports a base de varetes fetes detrossos de branca col·locades de tal formaque mantenen un equilibri precari de maneraque qualsevol animal que acudeixi a l'enceball(aigua o grans de cereals) i les toqui enprovoqui el desplaçament i la caiguda de lallosa sobre ell.

163


Una variant: la llosa d'espigues no utilitzavabastonets per mantenir-la inclinada, sinó queho aconseguia mitjançant un vímet, o unacorda d'espart i unes espigues de blat queconservessin la tija. Per muntar-la es lligava unextrem de la corda a un arbust proper i enl'altre extrem es practicava una baga d'uns2 cm de diàmetre amb un nus no escorredor.Per aquesta baga es feien passar les tigesde 2 o 3 espigues; es feia passar la corda persobre la llosa per mantenir-la amb la degudainclina-ció, subjectant les tiges de blatatrapades sota la base de la llosa. En menjar-se la perdiu, els grans de les espiguesprovocava que s'escolessin pel llaç i que lallosa caigués. Com es practicava un clot alterra les perdius normalment s'agafavenvives. L'aparició de les ballestes (ceps), moltmés senzilles de parar, va anar arraconant leslloses. En alguns incendis a la Terra Alta, encremar-se el sotabosc han aparegut fileres delloses, amb el seus potets, que romanienoblidades des de fa temps.

La barraca, parany al País Valencià, és un delsmètodes que des d'antic (hi ha qui les data deltemps del rei Jaume I) ha tingut mésarrelament a les comarques del sud deCatalunya i en les del nord de València. Estracta d'atreure els tords, en el moment queentren al nostre país per passar-hi l'hivern, capa uns arbres convenientment preparats onqueden empastifats per unes varetes ambvesc, cauen a terra i són capturats. En elsllibres d'agricultura llatins (Varró, Columela iPalladi) se cita l'engreix de tords i de lestórtores com activitat comercial. En el momentde pas dels ocells migratoris es posavenparanys de vesc, es capturaven els animalsvius entre la tardor i la primavera, i s'engrei-xaven dins de voladores fins l'estiu com animalde granja. Actualment està prohibit.

Tots els mètodes de captura d'animals tradi-cionals que eren no selectius i massius s'hananat prohibint successivament o bé hanintroduït nous elements que garantien elcompliment de les directives europees i de lanormativa vigent.




164

4.9 La introducció i la reintroducciód'espèciesQuan parlem d'una introducció ens referim al'aparició d'una espècie animal en el medinatural o en una regió en la qual és estranya onova (al·lòctona o exòtica), per causa d'unaintervenció humana voluntària o involuntària.D'aquesta forma, mitjançant les introduc-cions, els ecosistemes acullen una espècieanimal absent fins aquell moment. En l'àmbitcinegètic, la majoria de les introduccionsd'espècies animals són voluntàries i algunesd'elles (com ara la geneta, la daina, el faisà o elmufló), són tant antigues que alguns tècnicsles consideren com espècies autòctones.

En canvi, quan parlem d'una reintroducció ensreferim a l'aparició d'una espècie o taxó en unaregió en la qual era present en una èpocaanterior relativament recent, per causa d'unaintervenció humana. En aquest cas, l'espèciereintroduïda és autòctona i recupera una partde la seva àrea de distribució antiga opotencial de la qual havia desaparegut.

Darrerament, s'han iniciat diversos programesi projectes de reintroducció d'espèciescinegètiques realitzats tant per part de

l'Administració (cabra salvatge a Montserrat,cabirol a la zona volcànica de la Garrotxa o alsports de Tortosa i Beseit) com per part de laFederació Catalana de Caça amb les societatsde caçadors (cabirol al cap de Creus, alMontnegre-Corredor, al Moianès, a Prades i aAlforja, entre d'altres).

I, en tercer lloc, cal esmentar els reforçamentsde poblacions o repoblacions, que consis-teixen a portar individus a una població queencara es manté. Es tracten d'actuacions ambespècies autòctones, destinades a incre-mentar i millorar la dimensió de la població a fid'assegurar la seva conservació o d'incre-mentar el seu aprofitament (cinegètic si estracten d'espècies cinegètiques com el conillde bosc, perdius xerres i roges o cérvols).

4.9.1 Necessitat de conservar la faunasalvatgeLes espècies animals de la fauna cinegèticaautòctona representen un patrimoni genèticnatural que cal preservar i conservar amb eltemps, ja que són les pròpies dels hàbitatsnaturals que conformen els ecosistemes delnostre país.

165


Totes les actuacions i mesures preventives deconservació de la fauna salvatge autòctonas'han de promoure, fomentar, incentivar,realitzar i, per tant, evitar que desapareguin,abans d'haver de recórrer a planificar unaintroducció o reintroducció. Aquestes actu-acions de reintroducció han de ser l'últimrecurs. L'existència o aparició d'espèciesanimals introduïdes constitueixen una causade regressió en la diversitat i riquesa biològicapròpia d'un ecosistema.

Excepcional és el cas de l'alliberament ambcolins o guatlles japoneses que es realitzen enles àrees de caça amb reglamentació especialo àrees de caça intensiva, on, per causa d'unademanda social de caçadors que no disposend'un lloc on poder practicar la caça, s'alliberenexemplars d'espècies al·lòctones que pro-venen d'explotacions cinegètiques per sercapturats en un període curt de temps iimmediatament després de l'amollada.

4.9.2 Riscos que comporten les introduc-cions i reintroduccionsLes introduccions han d'evitar-se pelsperjudicis que poden comportar. Pel que fa ales reintroduccions són una mesura de gestióper recuperar una població desapareguda.Però és una mesura complexa i a llarg terminiperquè es vol aconseguir una poblaciómínima viable amb garanties de futur. Engeneral, abans d'iniciar qualsevol projecte dereintroducció, cal tenir en compte els riscosque aquest pot generar vers el medi naturalque acollirà aquests nous animals.

Pel que fa a les introduccions, les novesespècies animals poden entrar en compe-tència (per l'hàbitat, pels recursos tròfics oaliment) amb altres espècies animalsexistents en el medi. Així mateix, poden patir,ser transmissores o reservoris de novesmalalties o de malalties que fins ara no havienaparegut en el medi. Si es tracten d'espècies,subespècies o races filogenèticament moltproperes, poden donar lloc a hibridacions oencreuaments que posen en perill el patrimonigenètic d'una espècie autòctona.

Finalment, aquestes noves espècies intro-duïdes poden provocar al teracions imodificacions en l'hàbitat i afectar els bénshumans causant danys i molèsties sobre lesproduccions agràries i, fins i tot, la seguretat isalut de les persones (com és el cas delsaccidents de trànsit).




166

4.9 .3 Promoció de ls pro jectes dereintroduccióDarrerament, s'han endegat i desenvolupat entot el territori català diversos projectes dereintroducció d'espècies que pertanyen a lafauna salvatge, tant protegides com cine-gètiques.

Malgrat l'alt percentatge de resultats positiusd'alguns d'aquests projectes de reintro-ducció, és important i necessari analitzar ivalorar prèviament diversos aspectes iconsideracions abans de plantejar qualsevolnou projecte, donat que pot resultar un fracàsanticipat, si aquests no s'han previst. Perpoder endegar i p lante jar qualsevolreintroducció d'una espècie animal, s'han decomplir una sèrie de condicionants que hanestat recomanats per organismes d'expertscom la UICN (Unió Internacional per a laConservació de la Natura):

a)Les causes que van determinarl'extinció de l'espècie han d'haver desa-paregut.

b)La població o soca genètica d'origenha de ser la més propera possible a la poblaciódesapareguda, tant des del punt de vistagenètic com morfològic, ecològic i etològic.

c)L'hàbitat ha de conservar o haverrecuperat els elements ecològics que elcaracteritzaven quan l'espècie era present iles seves poblacions eren viables.

d)L'extinció de l'espècie no s'ha deremuntar a una època massa llunyana, deforma que la legitimitat de la reintroducciósigui màxima.

e)El projecte de reintroducció ha depreveure i assegurar unes disponibilitatseconòmiques , humanes tècn iques id' individus (població fundadora), quepermetin la recuperació d'un nombred'exemplars per constituir una poblaciómínima viable.

f)Cal realitzar un seguiment científic del'evolució, adaptació, aclimatació i dispersiódels animals reintroduïts i de la seva mortalitat,reproducció, mida de poblacions, estructurademogràfica, hàbitat i interaccions ambactivitats humanes; a fi de conèixer l'èxit de lareintroducció, les necessitats de gestió ipoder extreure coneixements i experiènciesaplicables en el futur, tant a la mateixapoblació com a d'altres projectes dereintroducció.

g)No es pot realitzar cap reintroduccióamb individus que puguin danyar o perjudicarles poblacions donants de les qualsprovinguin.

h)És obl igator i d isposar de lesautoritzacions administratives pertinents i ésmolt convenient tenir el suport de la societatcivil local.

i)Cal disposar del finançament suficientque asseguri poder assolir els objectius de lareintroducció: obtenir una població mínimaviable.

4.9.4 Origen dels animalsPer poder reintroduir o reforçar una poblacióhem d'assegurar la font donant. Hi ha dosorígens: el trasllat d'animals des d'unapoblació salvatge o bé a partir d'un centre decria en captivitat. El primer sembla, en lamajoria dels casos, el sistema més reco-manable, ja que els exemplars estan adaptatsal medi natural. Es tindran en compteparàmetres com ara que el medi s'assembli aldel lloc d'alliberament, el sistema de capturaha de ser el que causi els mínims danys, eltransport ha de ser ràpid i en compartimentsque evitin que els animals es facin mal opateixin i, finalment, triar el moment òptimd'alliberament.

La segona opció és l'alliberament d'animalsnascuts en un centre de cria. El problema enaquests casos és l'adaptació dels exemplarsal medi natural, però es veu compensat perl'absència de l'estrès de la captura i del trasllat.

167


4.10 La falconeria i la caça amb arc aCatalunya4.10.1 La falconeriaLa falconeria és un art de caça molt antic. Esdesconeix el lloc i la data del seu origen, peròhi ha relleus en pedra d'un home amb unrapinyaire al puny tallats a Pèrsia cap a l'any1400 aC. Tot sembla indicar, però, que lafalconeria es va iniciar molts segles abans,possiblement pels mateixos pobles nòmadesque domesticaren el cavall. A la penínsulaIbèrica, la falconeria va entrar tant pel nordamb els pobles germànics, com pel sud ambels islàmics. A tota Europa, la gran època decreixement va ser entre els segles XIV i XVIII,quan els senyors feudals disposaven de gransequips d'ocells que eren ensinistrats permestres falconers, ajudants i aprenents.

Les espècies utilitzades eren molt variades,però es considerava normal comptar amb unequip de 3 astors per als conills, llebres iànecs; 8 falcons peregrins per a perdius,faisans i grans preses (pressions) com grues obernats pescaires; 2 falcons llaners per agarses; 2 falcons sagrats per a altres còrvids;1 falcó grifó per a pressions; 1 esmerla per aaloses; i 2 esparvers per a guatlles i merles.Les persones encarregades dels ocells, elsfalconers, es dedicaven exclusivament iprofessional a aquesta tasca. L'ús de gransàguiles ha estat escàs en la falconeriatradicional, però altres pobles com el kirguiz,de Mongòlia, les han fet servir i encara ho fanper a la caça del llop. La progressivadesapar ic ió de l 'est ructura feudal i ,posteriorment, l'aparició de les armes de foc,van provocar el declivi d'aquesta modalitatcinegètica.

Es tracta d'un art de caça que consisteix aensinistrar ocells rapinyaires per capturar lespreses. El rapinyaire ensinistrat caça per a laseva alimentació, però ho fa tolerant lapresència humana, amb l'ajuda del falconer omitjançant gossos, fures, altres persones, etc.i adaptant-se a una tècnica concreta.

Hi ha dos tipus de caça o vol en falconeria: l'alt

vol (altaneria) i el baix vol. L'alt vol es practicaclàssicament amb falcons i consisteix a fervolar l'exemplar ensinistrat a gran alçada fentcercles. Quan s'aixeca la presa (un ocell), elfalcó fa un picat per capturar-la. Aquest tipusde cacera requereix terrenys plans i obertsque, a Catalunya, només es donen en indretsmolt concrets com ara la plana de Lleida. En elbaix vol, en canvi, l'exemplar (astor, esparver,àliga, etc.) va posat al puny i, quan s'aixeca lapresa, ocell o mamífer, es llança a la sevapersecució. Aquest tipus de caça es pot fer enespais més tancats o abruptes i, per tant, ésmés practicable a qualsevol indret deCatalunya.

La pràctica d'aquest esport requereix d'unscondicionants i d 'unes apti tuds moltconcretes entre les quals destaquen lapaciència, els coneixements, la dedicaciódiària i l'espai, no tan sols per tenir l'exemplar acasa en condicions, sinó també perensinistrar-lo i, finalment, caçar. Tot això faque, actualment, a un falconer amateur li siguiextraordinàriament dif íci l mantenir encondicions més d'un exemplar. Cal tenirpresent que totes les espècies de rapinyairesautòctones d'Europa així com moltesd'exòtiques són protegides, fet que comportaun control més estricte de la seva pro-cedència, tinença i ús.

Caps als anys 70, Fèlix Rodríguez de laFuente, divulgador de la natura i falconer ellmateix, va rescatar la falconeria de l'oblit. Elsllocs d'Espanya on més es practica sónMadrid i Andalusia. A Europa hi ha hagutpaïsos on sempre s'ha practicat de formacontinuada, havent-hi grans societats, comAnglaterra amb el British Falconers Club o Alemanya amb la Deutsch Falknorden.Aquestes societats compten amb milers desocis.

4.10.2 La falconeria a CatalunyaA diferència d'altres llocs d'Espanya, aCatalunya la falconeria és molt mésminoritària. Comença a ressorgir cap al finaldels 70 amb l'Associació Catalana de Falco-


neria. Posteriorment, han sorgit altresgrupscom GRUPFA (Maresme), que hanmantingut aquesta pràctica viva quan elnombre de participants era absolutamentanecdòtic.

Durant l'última dècada, la falconeria ha anat enaugment, tant en nombre de practicants, comd'exemplars o criadors. Dos fets són els quehan propiciat aquest increment. Per un costat,l'afecció més estesa de voler disposar defauna més enllà dels clàssics animals decompanyia i, per un altre, l'increment de la criaen captivitat, que ha permès posar a l'abast i ap reus redu ï t s a lgunes espèc ies derapinyaires. La cria comercial d'aquests ocellss 'ha benef ic iat del desenvolupamentd'aquesta tècnica feta per als projectes deconservació d'espècies en perill. Els 746exemplars registrats actualment a Catalunyapertanyen: 159 a 132 falconers (1,2exemplars/persona) i 587 a 23 criadors (25,5exemplars/criador). La gran majoria resi-deixen a l'àrea propera a Barcelona ciutat (96),mentre que la resta (26) resideixen a Girona,Tarragona o Lleida.

Com que, amb els anys, la cria en captivitat haanat desenvolupant-se com un mètode fàcilper obtenir exemplars, es van deixar de donarautoritzacions per desnidificacions. Així, l'any1995 va ser l'últim en què es va autoritzar laretirada d'un poll d'astor per al seu ús enfalconeria. Actualment, a excepció d'algunsexemplars importats d'espècies exòtiques noprotegides capturats a la natura (2%), la restad'exemplars registrats per a la falconeriaprocedeixen de la cria en captivitat (98%), tantde criadors catalans com estrangers.

La caça amb falconeria no és en absolut unmètode productiu. Malgrat que amb un astores poden arribar a caçar diversos conills opolles d'aigua en un dia, el més normal és queel falconer es doni per satisfet si, durant unajornada, ha caçat una presa. L'esforç i lacomplexitat que representa per a un falcóperseguir una garsa o una perdiu (els colomssón massa ràpids per capturar-los), fa que la

jornada sigui considerada un èxit si s'ha fetuna captura. Si, a més, afegim la dificultat del'ensinistrament, el manteniment de l'exem-plar en unes condicions impecables deplomes, salut i força, i la dificultat de realitzaruna actuació en condicions, arribem a laconclusió que aquest art cinegètic no pot sermai comparat a la caça normal amb arma defoc.

Com és un mètode de caça sense risc dedanys a les persones, és ideal per capturarespècies cinegètiques que causin danys alsconreus i plantacions en les zones deseguretat, com és el cas de les polles d'aigua odels conills. Finalment, cal esmentar que,actualment, la falconeria no només és unesport que compta amb els seus campionatsnacionals (Sky trials), sinó que també s'utilitzaper foragitar els grans ocells en els aeroports iper a tasques d'educació ambiental.

4.10.3 LegislacióAl final dels 80 i a l'inici dels 90, totes lesespècies que s'utilitzaven per a la falconeriaeren espècies protegides i la cria en captivitatno estava gaire estesa. La Llei 3/1988, de 4 demarç, de protecció dels animals, va regular eldesnidificació com una font per a l'obtenciód'exemplars. Posteriorment, l'Ordre de 3d'octubre de 1990, per la qual es regula lapràctica de la falconeria, va establir elsrequisits per a l'autorització de la tinença i úsde rapinyaires.

Com a característica principal d'aquestaOrdre, cal destacar que la persona autoritzadaa tenir un rapinyaire està obligada a practicarla falconeria, és a dir, a ensinistrar l'exemplar i,per tant, a fer-lo volar lliure. En cap cass'autoritza la simple tinença. Això és perquè laLlei de Protecció dels Animals prohibeix latinença d'espècies protegides a excepciód'alguns supòsits com és la dels rapinyairesper a la pràctica de la falconeria.

En els darrers anys, l'origen dels exemplars(exòtics) o les tècniques de cria en captivitat(producció d'híbrids) han fet canviar

169





170

notablement el present i el futur de lafalconeria. Per això és convenient adaptar lanormativa a la nova situació actual d'acordamb les consideracions següents:

Només les espècies autòctones reque-riran de controls estrictes; la resta (híbrids iexòtics) es regularan segons la legislacióinternacional (CITES).

Per reduir els possibles riscos d'hibri-dació amb la fauna autòctona o l'establimentde poblacions de fauna al·lòctona ambexemplars escapats, els exemplars ensinis-trats hauran de volar amb emissors.

El manteniment d'exemplars de faunaautòctona requerirà d'instal·lacions especialsi els exemplars hauran de ser ensinistratsobligatòriament.

No s'autoritzarà la tinença de rapinyairesnocturns autòctons, a excepció del duc.

Pel que fa a la cria en captivitat, es continuaràrequerint d'una autorització especifica, perònomés per a la cria d'espècies autòctones. Enaquests casos, els criadors hauran dedemostrar amb proves de paternitat que laproducció obtinguda prové dels parentalsdels que disposa. Actualment, els requisitsbàsics per practicar la falconeria són elssegüents:

Disposar d'un ocell prèviament legalitzat(importat amb papers CITES, adquirit de criaen captivitat, etc.).

Inscriure l'exemplar en el Llibre deregistre de falconeria del Servei de Proteccióde Fauna, Flora i Animals de Companyia delDepartament de Medi Ambient.

Disposar del carnet de tinença queacrediti la inscripció al Llibre de registre.

Disposar d'unes instal·lacions correctesper a l'espècie.

Ensinistrar i volar l'exemplar. En lesrevisions anuals es pot comprovar que

l'exemplar pugui fer vols al puny o al cimbell.Per caçar, farà falta la llicència de caça

tipus B.

4.10.4 La caça amb arcEls mètodes de caça no respecten lesfronteres del temps. És per això que ara estornen a reintroduir les tècniques pròpies delPaleolític Superior, que només la imaginacióés capaç d'ubicar. Es tracta d'un instrumentque a l'home primitiu li va servir per caçar, pergarantir-se de manera prioritària el seusosteniment. Després, més endavant, potsertambé per fer la guerra. A l'inici, l'arc consistiaen un pal de fusta i una corda vegetal o feta debudells d'animal trenats o de tendons.Aquesta corda anava fermament fixada acada un dels extrems del pal i, si es tensava,servia per projectar un altre pal més petit iprim, acabat per una banda en una punta d'osafilada o de sílex en forma de triangle que vananar canviant de disseny amb el pas delsanys. En l'altre extrem, aquesta branquetaduia unes plomes d'au que la dirigien durant elvol cap el seu objectiu cinegètic.

En l'ingeni i l'habilitat per estendre i enfortir elpoder del seu braç amb la manufactura dediversos tipus d'instruments i armes radica eltriomf de l'home sobre la resta dels animals,inclosos els seus cosins germans, elsantropoides. En el cas del propulsor, l'homel'utilitzà el braç de la palanca per augmentarl'eficàcia de la força física dels músculs. Enl'arc, es dóna el principi més avançat de laconcentració de l'energia. L'arc s'ha desen-volupat paral·lelament al progrés de l'home.En el seu llarg recorregut, aquest estri i el seuequip d'accessoris ha estat objecte de canvisd'acord amb la finalitat amb la qual s'ha volgututilitzar. En l'actualitat es coneixen comunitatsde l'Àfrica, Sud Amèrica i Nova Guinea onencara es mantenen l'arc i la fletxa cominstruments essencials per a la caça i la pesca,i on els emplomallats i les puntes continuensent tan sofisticades i efectives com les que esfeien fa milers d'anys.



172

4.10.5 Formes i estils d'arcs i fletxesDiverses formes, estils i sistemes defabricació han anat consolidant-se amb el pasdel temps. En la seva expansió cap a occidentels conceptes de l'arc centreasiàtic anavenvariant segons arribés l'arc a l'Àfrica, la penín-sula Ibèrica o les terres del nord. Els elementsnaturals que es donaven a Europa van propi-ciar la concepció d'uns arcs molt diferents alsemprats a Orient, i concretament a l'Islam. Del'ampli mostrari de models que es van disse-nyar, el més famós sens dubte és el clàssiclong bow. En temps d'Eduard VIII es va dispo-sar per decret que tot anglès havia de practi-car el tir amb arc fins als seixanta anys i estavaobligat a ensenyar els seus fills entre els set iels disset anys d'edat. Molt més tard vaaparèixer l'arc en forma de politges amb totesles seves variants; fou dissenyat peraconseguir una major potència amb unamenor necessitat d'esforç a l'hora de tesar-lo,característica especialment avantatjosa en eltir de caça.

Un component inseparable de l'arc és la fletxa.La fusta, preferentment la de cedre, era elmaterial utilitzat en tota la història de l'arque-ria. Actualment, s'utilitzen diferents aliatgesd'alumini que permeten una àmplia elecció deflexibilitat i, més recentment, innovadoresvaretes de carboni.

D'acord amb l'activitat que es practiqui hi hauna gran varietat de puntes de caça, pesca od'entrenament. Existeix també una gammamolt ampla de plomes, de plàstic i naturals,d'una gran varietat cromàtica, el paper de lesquals consisteix a equilibrar i estabilitzar lafletxa en el seu vol.

4.10.6 Una relació respectuosa amb lanaturaLa caça amb arc es troba entre les mésecològiques. Està considerada com de lesmés respectuoses amb les regles de lacinegètica, on es dóna el millor entenimententre el caçador, el medi i l'animal. La sevapràctica no és massiva per les excepcionalsqualitats que exigeix el caçador per poder

desenvolupar totes les possibilitats queofereix aquesta modalitat.

És una de les modalitats cinegètiques mésdifícils i complicades en la qual es dóna al'animal tots els avantatges perquè surtiindemne. Això fa que es requereixi una tècnicadepurada, entrenament, condicions físiques,domini de l'arc, i un coneixement profund de lanatura, de les espècies, dels hàbitats i delsterrenys, que permeti al caçador arquer apro-ximar-se molt a l'animal si vol completar ambèxit l'acció de la caça. Sens dubte, aquestesdificultats justificarien suficientment allò queIbn Hudayl, escriptor granadí del segle XIV,deixà dit: " Tirar amb arc és un art. Disparar

amb arc és una festa. Encertar és una alegria "

4.10.7 Situació a CatalunyaActualment, a Catalunya, la caça amb arc ésuna situació de fet. L'Associació Esportiva deCaça amb Arc LAIE és l'única societat reco-neguda per la Generalitat de Catalunyainscrita en el Registre d'Entitats Esportives, iadscrita a la Federació Catalana de Caça.Fundada l'any 1999, aquesta associació estàintegrada per un nombre limitat de membresque duen a terme una important tasca de pro-moció en favor de la caça amb arc. Participenen exhibicions en fires monogràfiques delsector i fan exposicions de divulgació enmunicipis, on es procura propiciar la formacióde noves societats de caçadors arquers. Aaquest col·lectiu cal d'afegir-hi uns quantscaçadors amb arc federats, però quepertanyen a societats de caça amb arma defoc.

A Catalunya, fins fa dos anys, en les ordres deveda es feia una especial referència a la caçaamb arc. Actualment es considera un mètodenormalitzat. És per això que es proposa que esreguli específicament la caça amb arc i que esconcretin els aspectes següents: transport del'arc, fletxes i accessoris; la caça a les reservesnacionals de caça; autorització de la caçaamb arc en èpoques en què les armes de focpoden pertorbar determinats períodes críticsde la fauna, i en zones de seguretat on no

173


4.11.1 La necessitat de repoblarActualment, la necessitat de repoblar esplanteja en funció de si amb les existències deles poblacions naturals es cobreixen o no lesdemandes dels caçadors, tenint poc encompte les característiques i les possibilitatsdels hàbitats, i fins i tot alguna vegada senseanalitzar les causes que han portat a lesespècies d'interès cinegètic a una situaciócrítica o si l'aprofitament que es portava aterme era o no sostenible. Això pot comportaruna perillosa artificialització de la caça. És peraixò que cal considerar les repoblacions oalliberaments com un complement en aquellsindrets on no és possible una gestió de lespoblacions salvatges d'espècies cinegètiquesautòctones.

4.11.2 Analitzar l'estat real de la població iles causes de la possible davallada delsefectiusEl plantejament inicial és el de conèixer lespossibilitats reals del territori i de l'espècie quevolem repoblar tot avaluant l'estat de les sevespoblacions naturals. En funció de la clima-tologia o d'altres factors, poden haveralteracions que es poden resoldre inicialmentregulant l'aprofitament cinegètic. Cal esbrinarquin ha estat el motiu que ha provocat aquestretrocés, que en ocasions pot arribar aprovocar la desaparició de l'espècie.

poden utilitzar-se armes de foc donada la sevaperillositat; definició de les potències per a lacaça major i menor; tipus de puntes de caçapermeses; i coneixements i capacitació ne-cessaris per a la caça amb arc.

4.11 Les repoblacionsLes repoblacions més importants es limiten ales de la perdiu roja i del conill. Les dadesestadístiques recollides anualment constatenque en el cas de la perdiu roja es caça quasi béel mateix que s'allibera. En aquest cas, lesrepoblacions permeten mantenir el nivell deles captures. El concepte de caça coml'aprofitament d'un recurs natural renovable,que si es gestiona correctament és indefinit,ha de ser la prioritat dels gestors. Si femdependre el nivell de captures de la qualitatdel territori i del seu estat de conservació,haurem de centrar els esforços no ja enl'alliberament de fauna, sinó en la recuperaciói conservació dels hàbitats naturals. A fid'assolir aquest objectiu, cal plantejar unagestió professionalitzada de la caça a partir decriteris científics i tècnics per donar resposta ales necessitats dels caçadors i als reque-riments per a la conservació del medi. Lesrepoblacions s'han de considerar comtemporals amb l'objectiu de restaurar la faunad'un territori.




174

La gestió de la fauna en general, i de la caça enparticular, necessita cada vegada més conei-xements tècnics que cal aplicar amb cura. Perpoder definir els factors d'agressió a undeterminat ecosistema s'apliquen duesmetodologies de treball. La primera es basa enel seguiment d'un nombre determinatd'individus de l'espècie afectada a partir demarcatges i radioseguiment amb captures ianàlisis periòdiques. L'altra es basa en l'estudidels ecosistemes a partir de la seva definició,en l'anàlisi comparada de la biodiversitat i en elseguiment al llarg del temps dels diferentsparàmetres d'avaluació.

En principi, si una espècie pateix unaregressió important, la causa no tant sols potafectar l'espècie en qüestió, sinó també totl'hàbitat. Les activitats agrícoles, ramaderes iforestals que han conformat l'hàbitat al llargdels segles són les que en primer terme han deser sotmeses a anàlisi: des de les tècniquesculturals fins a l'ús de productes fitosanitaris oadobs, des de les pràctiques de ramaderiaintensiva fins a l'existència de foses sèptiques iabocadors no controlats i des d'aprofitamentsintensius forestals fins a la manca de gestióacurada dels boscos.

La presència de depredadors d'origen antrò-pic, especialment gats i gossos assilvestrats,la caça furtiva i la pressió cinegètica sónencara els factors més importants a controlarabans d'una repoblació. D'altra banda,l'anàlisi de la biodiversitat i el seguiment delsseus paràmetres al llarg del temps ens per-metrà trobar altres causes de la degradaciódels hàbitats.

4.11.3 Corregir els factors críticsLes repoblacions, per tal d'obtenir bonsresultats a llarg termini, s'han de plantejardesprés d'haver resolt les causes que hanprovocat la davallada de l'espècie que volemrecuperar. Planificar, valorar, fer dependre elrendiment cinegètic de l'estat natural de lespoblacions, és a dir, de la qualitat del territori, itreballar per resoldre les agressions quel'afecten, representa convertir la caça en la

primera activista en defensa de la natura,actitud plenament sostenible per a un apro-fitament racional d'aquest recurs natural.

No sempre és a l'abast del titular de l'àrea decaça poder definir i trobar solucions per alscanvis constants als quals estan subjectes elsecosistemes. És per això que les àrees decaça, ja sigui de forma individual o conjun-tament amb d'altres i amb la FederacióCatalana de Caça, han de fer un seguimentcontinuat dels processos i mecanismes ecolò-gics, així com de l'evolució de les poblacionsde fauna, del seu estat sanitari i d'altres.

4.11.4 Elements a tenir en compte en lesrepoblacionsLa repoblació és una de les actuacions ques'inclouen dins del que és el maneig de lafauna, però abans cal haver planificat unprocés d'actuació. En primer lloc cal valorar laidoneïtat del territori per a l'espècie objecte derepoblacions. A continuació s'han de corregirles situacions que han portat a unadeterminada espècie a la davallada de lesseves poblacions i així rendibilitzar al màximels esforços previstos.1. Condicions de la repoblacióIndependentment de l'origen, ja sigui degranja o d'altres territoris per captura i trasllat,cal que siguin exemplars genèticament purs,sanitàriament controlats i, especialment els degranja, de suficient qualitat cinegètica irusticitat, és a dir, amb capacitat per adaptar-se al nou medi.

No hi ha un model únic per determinar quinaquantitat d'individus cal emprar. Hi ha diversesvariables a tenir en compte: el sistema derepoblació escollit, el tipus de territori,l'efectivitat dels treballs de recuperació delshàbitats i d'altres factors complementaris.Normalment es calcula la quantitat a repoblara partir del nombre d'individus que componenuna unitat de colònia o grup per cada punt derepoblació. Cal considerar els recursosnaturals del territori per proporcionar refugi ialiment: la capacitat de càrrega és limitada i encap cas es pot superar.

175


Per poder realitzar la repoblació s'han de teniren compte diversos paràmetres, però sempres'han de tenir en compte tres elements bàsics:

L'estrès. El maneig dels animals ha deser acurat per evitar problemes d'estrès. Ladurada del trasllat i el contacte directe ambl'home han de ser els mínims, els mitjans detransport han de ser adequats i les ins-tal·lacions d'acollida i adaptació han d'estarperfectament preparades.

Adaptació al nou hàbitat. Els períodesd'adaptació al nou hàbitat varien en funció dela qualitat cinegètica dels exemplars criats encaptivitat. Si en les instal·lacions de la granjas'han reproduït les condicions que trobaran almedi natural, el període d'adaptació serà breu.Si s'han criat en un medi molt artificial i encontacte continuat amb l'home o amb animalsdomèstics, l'adaptació serà molt més lenta illarga, amb els riscos que comporta.

Canvis d'alimentació. Totes les espèciespateixen problemes si no hi ha una adaptacióprogressiva a la nova dieta. Els conills i lesperdius roges criades en captivitat amb pinsocompost requereixen d'un temps d'adaptacióa una nova dieta on l'aigua és molt escassa i elrecurs nutricional molt variat.

2. Seguiment de les repoblacionsEn tota repoblació cal fer un seguiment al llargdel temps. El sistema més utilitzat és elmarcatge dels animals mitjançant cròtals ianelles; i el més rigorós, el del radiosegui-ment, col·locant transmissors per conèixer leslocalitzacions periòdiques. Aquest darrersistema és molt emprat per detectar lesagressions que pateix l'hàbitat i l'espècie enconcret, donat que l'anàlisi comparada de lesdades obtingudes en les diferents capturesdóna una informació molt valuosa. Tot això téun cost, però la participació personal delscaçadors permet simplificar les actuacions,millorar el coneixement dels problemes iapropar el caçador a l'acció personal per a laconservació de la fauna.

3. Regulació dels aprofitaments, períodes deveda i zones de reservaTota repoblació té com a objectiu que elsanimals alliberats s'adaptin al medi natural. Unprimer pas per assegurar l'èxit és el d'obteniruna bona reproducció. L'aprofitament cine-gètic se centrarà en l'aprofitament delsexcedents anuals de producció de la població.Per tant, caldrà regular els aprofitaments,marcant uns límits en les captures d'acordamb l'èxit de la repoblació.




176

4.12 La caça per mantenir l'equilibri de lanatura4.12.1 Els canvis al medi han alterat elsequilibris: l'hora dels generalistesLa desaparició de moltes espècies de lamajoria d'ecosistemes europeus ha provocatuna reducció de la diversitat. Les espèciesmés afectades han estat aquelles que no hanpogut respondre als canvis a causa de la sevaespecialització i dependència d'uns recursosdeterminats. La seva desaparició ha reduït lacompetència amb d'altres espècies, menysselectives, que han resultat afavorides perquèno tenen un depredador que les controli, o béno han de repartir-se els recursos (aliment,llocs de cria, etc.) amb ells. D'aquesta forma, elresultat ha estat que els canvis antròpics hanproduït l'augment de les espècies conside-rades generalistes, moltes de les quals

que encara lluiten per sobreviure. La guineu esmanté com el mamífer depredador més grandesprés d'extingir-se en el darrer segle l'ós, elllop i el linx. Pot viure a quasi qualsevol lloc imenjar de tot. Altres mamífers com la fagina i lageneta són generalistes per l'aliment, però elseu impacte depredador és molt reduït.

Un altre exemple és el porc senglar, unaespècie que durant els darrers 30 anys ha vistaugmentar la seva població i ha estat present atot el territori, quan, fins a mitjan el segle XX noera gens abundant. L'augment de la superfícieforestal ha comportat que l'hàbitat del porcsenglar millori notablement. Els danys queprodueixen no són només a béns, com danysa cultius, repoblacions forestals, prats de dall ifins i tot a jardins, sinó que també actua com adepredador d'una fauna determinada.

conviuen amb l'home i amb les sevesactivitats.

El seu augment incontrolat i desmesurat arribaa produir danys a la fauna, als cultius, albestiar, als béns i, de vegades, també a lespersones. Hi ha casos que afecten directa-ment les espècies de caça i d'altres que deixensentir el seu efecte sobre les espècies en perill

Així mateix, ha augmentat el risc d'accidentsde trànsit causats per exemplars de porcssenglars.

Pel que fa als ocells, durant els darrers anysespècies com les gavines, els tords, elsestornells, els corbs marins, entre d'altres, hanvist augmentades les seves poblacions. Lescauses són també els canvis introduïts al

177


medi. En el cas de les gavines, això es deu a lapresència d'aliment en abocadors desco-berts, acompanyada per la reducció delsrecursos marins, el seu aliment natural. Lagavina és una espècie depredadora queexerceix una forta pressió sobre altresespècies d'ocells costaners, algunes de lesquals estan en greu estat de conservació, comara la gavina corsa.

Els estornells, tradicionalment, es trobavenconfinats a zones de cultiu d'oliveres; ara hantrobat un nou refugi en els nuclis urbans, ontroben llocs idonis per passar la nit, en elsparcs urbans i en les rambles arbrades. Enaquestes zones la temperatura és méselevada i els seus depredadors naturals no hiaccedeixen fàcilment. Causen danys impor-tants als cultius i, a les zones urbanes,provoquen unes molèsties considerables(sorolls, brutícia, etc.).

4.12.2 Les espècies introduïdes i lesespècies assilvestradesLa introducció d'espècies exòtiques és avuiun dels més grans problemes de la natura.Una de les mesures prioritàries en la gestiódels recursos naturals a tots els països és lad'evitar aquestes noves bioinvasions, així comeradicar les que ja existeixen. Les espèciesnatives de l'ecosistema no tenen adaptacionseficients per poder competir amb el nouvingut: no el reconeixen com a depredador ocompetidor, no tenen mitjans per fugir,amagar-se o evitar-lo; poden portar malaltiesnoves en front de les quals els natius no tenendefenses ni anticossos; els recursos s'han derepartir amb el nou vingut i potser aquest siguimés eficient (els transformi en més cries). Elresultat, moltes vegades, ha estat l'extinciód'espècies locals o la reducció d'algunesd'elles, la qual cosa ha alterat per complet lacomposició originària de l'ecosistema.

Un cas recent és el del visó americà, que haestat introduït de forma accidental. És originaride Nord Amèrica i, des de mitjan el seglepassat, ha estat criat en granges amb l'objec-tiu d'aprofitar la pell per a la indústria. És un

petit mustèlid que no arriba a 1 quilo de pes ique viu en els rius, riberes de llacs i costes, ique s'alimenta de petits mamífers, ocells ipeixos que pot arribar a capturar a l'aigua. Unasèrie d'accidents i despropòsits, així coml'absència de mesures de seguretat, han fetque molts animals s'escapessin de lesgranges i siguin avui poblacions viables a lanatura. A Catalunya, un incendi forestal alsanys vuitanta va afectar una granja situada a lacomarca d'Osona i va ocasionar ques'escapessin femelles prenyades. Avui, lapoblació de visó americà ocupa totes lescomarques de Girona, l'Osona, el VallèsOriental i el Maresme, ha arribat a la costa i estenen sospites que s'expandeix cap a ponent.

Els seus hàbits carnívors el fan perillós per a lamajoria d'espècies de les zones de ribera, aixícom per causar danys a les explotacionsavícoles. L'extinció prèvia de la llúdriga i delturó en aquestes zones va possibilitar que notrobés un competidor superior. La prioritat ésla seva eradicació, si més no el control de laseva expansió. La normativa de caça permetcapturar-lo sense límits ni restriccions durantel període hàbil. A més, preveu autoritzar laseva captura mitjançant caixes gàbia, durantla resta de l'any. Però cal una acció molt méseficaç i sotmetre aquesta espècie a mesuresdràstiques d'eradicació amb personal imètodes professionalitzats.

Els gats i gossos abandonats i assilvestratsarriben a constituir una forta pressió de




178

depredació, la més important, envers la faunasalvatge. La realitat ens obliga a prendremesures tant preventives com de control a fid'eradicar aquestes espècies del medinatural. El problema s'ha generalitzat tambéen d'altres països, ja que han perdut les carac-terístiques d'animals domèstics i ocasionennombrosos danys a la natura. Una vegadamés s'ha de promoure la tinença responsabled'animals de companyia. En determinatsEspais d'Interès Natural està prohibida lacirculació amb gossos.

4.12.3 La funció dels caçadors com acontroladorsEl control de totes aquestes espècies ésrealment difícil per les tècniques específiques iselectives que s'han d'emprar, els recursoseconòmics que s'hi han de destinar i, moltesvegades, perquè l'opinió pública no entén quela natura ha de ser gestionada.

El col·lectiu dels caçadors, gràcies a la sevaorganització i a la seva capacitat de desen-volupar tasques de captura, pot tenir un paperdestacat e inestimable: en primer lloc,detectant el problema i/o la presència

d'aquestes espècies al camp abans que capaltre; i, en segon lloc, aplicant les mesures quesiguin necessàries. Els danys a cultiusproduïts pel porc senglar es controlenmitjançant batudes. No hi ha cap altrecol·lectiu nombrós, preparat i organitzat, ambconeixement de les espècies salvatges, delterritori i de l'ús d'armes de foc, que puguiassumir aquesta tasca en el moment i el llocadequat. El mateix succeeix amb d'altresespècies generalistes com els tords, quecausen danys a les oliveres i que, mitjançantpermisos puntuals als caçadors de les zonesafectades, aquestes poblacions han estat finsara controlades, fins i tot fora del període hàbil.

En el cas del control d'espècies generalistes iinvasores és imprescindible demanar la col·la-boració del col·lectiu de caçadors, creantgrups de professionals que puguin respondrede manera efectiva i ràpida davant la demandad'actuacions per danys i malalties que afectenel bestiar domèstic. La Federació Territorial deCaça de Girona, conjuntament amb l'Adminis-tració, està realitzant una acció contundentper eradicar els visons en els Espais d'InterèsNatural de les comarques de Girona.

179


5. Potenciar el factor humà

5.1 Control del furtivisme i necessitat decontrol i seguiment de transfronterers5.1.1 Concepte de furtivismeS'entén per furtivisme l'exercici fraudulent dela caça que pugui afectar la fauna protegida,els drets dels animals o la gestió cinegèticasostenible. Totes aquestes actuacions sóncontràries al concepte de la caça com apràctica esportiva. La pràctica del furtivismeha estat directament relacionada, durantmolts anys, amb la subsistència dels sectorsmés pobres de la societat rural, que trobavenen aquesta activitat una font d'aliments per alseu consum directe o bé un benefici econòmicper a la seva posterior comercialització.

Avui, en les societats evolucionades delprimer món, la pràctica del furtivisme tan solses pot entendre com un divertiment irrespon-sable i/o un lucratiu negoci que, en ocasions,es porta a terme de forma organitzada i amb elsuport de mitjans tècnics i logístics sofisticats.

Per tant, la prevenció i lluita contra el fenomendel furtivisme es fa més justificada que mai,alhora que requereix d'actuacions cadavegada més complexes, tant en el camp de laprevenció com en el de la vigilància i control.La pràctica del furtivisme comporta els efectessegüents:

Un perjudici important en l'equilibri deles poblacions de fauna cinegètica iprotegida.

Un deteriorament de la imatge delcaçador.

Un increment obligat dels recursosemprats per a mesures de gestió, protecció icontrol de les poblacions de fauna.

Un perjudici econòmic per als gestorsdels espais cinegètics.

Un risc addicional d'accidents en casd'ús d'armes de foc.

5.1.2 Mesures de prevenció i controlA fi d'evitar aquests efectes perjudicials per al'activitat cinegètica cal prendre una sèrie demesures de prevenció i de lluita contra elfurtivisme.

Desplegament de vigilància uniformada.El desplegament d'efectius de vigilànciauniformada és una eina vital per prevenir lesinfraccions de caça en general i, per tant,també el furtivisme. A Catalunya hi ha des-plegats, en aquests moments, tres cossos devigilància especialitzats en matèria de caça, elguardes de jurats de caça, els guardes de lesreserves nacionals de caça i el cos d'AgentsRurals, aquest últim amb la condició d'agentsde l'autoritat. Cal destacar, des del punt devista de prevenció del furtivisme, la tasca querealitzen els guardes de les reserves nacionalsde caça per la seva presència als espais mésprivilegiats en poblacions de grans mamífers,espècies que, d'altra banda, són mésapreciades per la pràctica del furtivisme, i delsguardes de la Federació Catalana de Caça pelseu ampli desplegament al territori.

Enduriment de les sancions.Unes sancions dures tenen un importantefecte dissuasiu. Cal recordar que, en moltes



Foment de les relacions de col·laboracióentre els col·lectius de caçadors i els cossosde guarderia.Per aconseguir una lluita efectiva contra elfurtivisme és del tot necessària la col·labo-ració entre els diferents cossos de guarderia iels caçadors. És de vital importància com-partir la informació sobre possibles activitatsde furtivisme detectades a fi que es puguinportar a terme tant les actuacions deprevenció com les intervencions per a la sevaeradicació.

En aquest context són exemplars els acordsde col·laboració del cos d'Agents Rurals ambla Federació Catalana de Caça i, d'altra banda,amb l'Office National de la Chasse et la Faune

Sauvage, ambdós centrats en la formació,informació i intervenció conjunta en la lluitacontra el furtivisme.

5.2 La formació del caçador i l'examen delcaçadorActualment, la formació dels caçadors és unade les principals eines amb les quals compta elcol·lectiu per adequar les seves actuacions ales necessitats de conservació del medinatural i per millorar la seva imatge, sovintmalmesa, davant la societat.

Els caçadors han de tenir coneixements degestió, de seguretat, d'espècies cinegètiques iprotegides, i és de vital importància, per al bonfuncionament de l'activitat, conèixer els meca-nismes de funcionament del medi.

Els coneixements sobre la caça (espècies, ús imaneig d'armes, mètodes de caça, seguretat,etc.) es transmetia abans de pares a fills,entres familiars o entre amics. Actualment,aquesta cultura cinegètica popular i tra-

dicional que, per sort no s'ha perdut, no resultasuficient per afrontar els nous reptes que esplantegen al caçador gestor i conservador dela natura. Aspectes com la conservació de lafauna, coneixement i protecció de lesespècies, limitacions i repartició de captures,participació en estudis tècnics i científicsaportant dades i mostres i els plans


180

ocasions, darrere del furtivisme s'amaguenmotivacions econòmiques. Des del punt devista penal, s'afronta la problemàtica des delvessant del perjudici causat al patrimoninatural, bé per l'ús de mètodes indiscriminats imassius o per l'afectació a espècies prote-gides, les que estan en perill d'extinció i, en unrang inferior, les no cinegètiques.

Campanyes de sensibilització i educa-ció que fomentin el respecte a la natura i lapràctica responsable de l'activitat cinegètica.En col·laboració amb les federacions de caça ialtres col·lectius de caçadors i dins del marcde l'educació ambiental en general, calrealitzar campanyes de sensibilització alcol·lectiu dels caçadors que impulsin unacultura proteccionista en el sentit de ferextensió de les conseqüències del furtivismetant des del punt de vista de protecció de labiodiversitat i del perjudici del potencial cine-gètic d'un territori com de la imatge delcol·lectiu davant la resta de la societat.

5.1.3 Accions de vigilància i controlLa lluita directa és la millor eina dissuasivacontra el furtivisme. El cost de la vigilància ésmolt elevat i, per tant, les sancions han de serexemplars, tant per la quantia com per lapublicitat si es tracta d'una falta molt greu. Peraixò cal disposar d'una estructura d'accióadequada.

Formació d'unitats d'intervenció espe-cialitzades.Les intervencions dels cossos policíacs en lesoperacions de furtivisme requereixen unaformació en mètodes d'intervenció, coneixe-ment del territori i de la fauna que hi habita, aixícom de les arts i modalitats de caça. Aquesttipus de serveis, atenent a la seva qualificaciópenal i administrativa, s'han de portar a termeper part de funcionaris que tinguin la condiciód'agents de l'autoritat a fi de garantir els resul-tats de la intervenció i la viabilitat del posteriorprocediment penal o sancionador. El cosd'Agents Rurals reuneix tots els requisitsexposats i una experiència en aquest tipusd'actuacions que el fa idoni per formar aquesttipus d'unitats.

tècnics de gestió cinegètica necessitencaçadors preparats. Actualment, l'Admi-nistració catalana, conjuntament amb laFederació de Caça, realitza regularmentcursos de formació, sense l'exigència d'unexamen, per obtenir llicència.

5.2.1 Continguts per a la correcta formaciódel caçadorEl Consell de Ministres de la Unió Europea, enla seva Recomanació 17/85 relativa a laformació dels caçadors, insta els diferentsestats membres a promoure la formació delscaçadors per conscienciar-los de la sevaresponsabilitat sobre el patrimoni natural.

La recomanació es basa en quatre punts:

1.Subordinar la concessió de la llicència decaça al resultat d'un examen del caçador.

2.Desenvolupar, en col·laboració amb elsorganismes corresponents, les accionseducatives pertinents per facilitar al caçador elmajor coneixement possible sobre la fauna engeneral.

3.Confiar a les associacions i organismescinegètics l'establiment d'un codi del compor-tament del caçador.

4.Elaborar el programa de l'examen delcaçador, tenint en compte els següentscontinguts:

Coneixement de la fauna i del seuhàbitat. Identificació i característiques de lesespècies de caça i de les espècies protegides.

Coneixement de la legislació.Reglaments nacionals i internacionals sobrela caça i la conservació de la naturalesa.

Gestió de la caça i del seu hàbitat.Mètodes i pràctiques de caça.

Ètica i comportament del caçador.

La certificació d'una formació específica delcaçador només s'exigeix actualment per a

181


l'obtenció del permís d'armes, en tot allò refe-rent a l'ús i maneig d'armes de foc, i es realitzamitjançant una prova d'aptitud teòrica i una depràctica, organitzada per la Guàrdia Civil.

5.2.2 L'examen del caçador a CatalunyaCatalunya, igualment que diferents païsoseuropeus (França, Bèlgica, Alemanya), ha deposar a punt una prova d'aptitud on el futurcaçador català acrediti uns coneixementsmínims sobre tot allò que envolta la caça, unrequisit imprescindible per obtenir la corres-ponent llicència de caça. Seguint les directriusmarcades per la UE, cal adaptar els contingutsque s'hi proposen a la realitat legal, natural isocial del nostre país, que serviran com a baseper a la formació dels futurs caçadorscatalans.

Els joves caçadors i la resta de persones quesol·licitin la llicència de caça per primeravegada haurien de superar el corresponentexamen. Per a la resta de caçadors caldriavalorar quins haurien de superar la prova iquins elements han de ser tinguts en compteper convalidar l'experiència d'uns anys depracticar l'esport de la caça.

L'objectiu principal de la implantació d'un exa-men per al caçador català ha de ser incidir enla conscienciació dels futurs caçadors, impli-cant-los en la gestió, en la conservació i en elconeixement del medi natural. Una altra opcióper acreditar coneixements en matèria cine-gètica per obtenir la llicència de caça, podriaser la participació en una sèrie de cursos deformació teòrica i pràctica, que podrienconvalidar la superació d'un examen o provad'aptitud, sobretot destinats als més joves,dels 14 als 16 anys.



en primers auxilis que poden salvar la vidad'un company o d'un mateix.

Gestió administrativa de les asso-ciacions de caçadors.Cadascuna de les múltiples associacionscatalanes de caçadors està regida per unsestatuts de compliment obligat. Els aspecteslegals, comptables i de funcionament de lesassociacions de caçadors requereixen unaformació contínua i són, de vegades, desco-neguts per a la majoria. El valor d'unaassociació és la suma dels valors dels seusassociats.

Ensinistrament dels gossos de caça.No hi ha dubte que les activitats relacionadesamb l'ensinistrament dels gossos tenen unagran acceptació entre els caçadors. Elsconeixements de cinofília (tècniques d'ensi-nistrament, psicologia canina, etc.) ajuden acomprendre i educar millor el companyinseparable del caçador.

Ús i maneig d'armes i tècniques de tir.El caçador, per a la seguretat de tercers i per ala seva pròpia, ha de conèixer el funcionamenti el maneig adequat de les armes i de lesmunicions. A més, algunes modalitats com,


182

5.2.3 La formació contínuaDesprés de l'obtenció de la titulació ambl'examen corresponent, el caçador ha de po-der accedir a diferents cursos i activitats deformació, on estiguin al dia dels nous requisitslegals que apareguin, així com dels nousavenços científics. Altres aspectes importantsque també han de tenir cabuda en la formaciódels caçadors han d'estar relacionats amb laseguretat, l'ús i el maneig d'armes, ensinis-trament de gossos, etc. Els elements a tenir encompte en la formació del caçador són:

Coneixement sobre la biologia i gestióde les espècies de caça.Potser és una de les assignatures mésinteressants per a molts caçadors, tot i quecada vegada mostren més interès en tot allòreferent a la gestió de les àrees de caça(repoblacions, millora de l'hàbitat, control dedepredadors).

Seguretat en la pràctica de la caça iprimers auxilis en cas d'accident.La seguretat ha de ser present en l'actitud icomportament de qualsevol caçador mentrepractica la seva activitat. S'ha de proposar unmodel d'actuació que comporti un risc nul i hade ser complementat per uns coneixements

per exemple, les batudes de senglar, becadaal salt, etc. ,no permeten l'oportunitat de dis-parar gaires vegades. Davant d'aquest fet, ésimportant practicar i millorar la tècnica de tir.

Altres modalitats de caça (caça amb arc,falconeria, etc.).Aquestes modalitats cada dia prenen nouspracticants. Divulgar-les i fer-ne pedagogiapot ajudar a captar nous caçadors:

El medi natural i la pràctica de la caça.Aquest és l'aspecte en el qual una formació delcaçador ha de desenvolupar-se en profun-ditat. La caça només és possible si es practicaen equilibri amb el medi. A fi de gestionar lacaça és necessari que sigui de formaintegrada amb un medi determinat i que, a mésde millorar i practicar la caça, permeti millorarel patrimoni natural.

5.3 Les associacions de caçadors i lescomunitats locals5.3.1 Aportacions de les associacions decaçadors a la sostenibilitat localLa caça és una activitat que es realitza apràcticament tots els municipis de Catalunyamitjançant associacions de caçadors. Actual-ment hi ha 978 associacions que agrupen

183


caçadors per desenvolupar la seva activitat ala vegada esportiva, gestora de la fauna icol·laboradora dels ajuntaments. És per aixòque les societats de caçadors sempre handemostrat la voluntat de ser part de la SocietatCivil i que, permanentment, es troben al serveide les comunitats locals. Cal destacar laimportància del col·lectiu de caçadors deCatalunya. La Federació Catalana de Caça ésla segona federació autonòmica de caça,després de l'andalusa i, en nombre d'asso-ciats, una de les primeres esportives deCatalunya.

5.3.1.1 Control d'animals abandonatsEn els estudis de depredadors carnívorsrealitzats periòdicament pel Departament deMedi Ambient es destaca que el nombre mésimportant de depredadors està compost pergossos i gats abandonats que perjudiquen lafauna silvestre i, sovint, ataquen els ramats debestiar i, fins i tot, les persones. Així mateix, elscaçadors estan permanentment a ladisposició del municipi a l'hora de capturaraltres animals exòtics o assilvestrats quepoden ser perjudicials per a la fauna o per albestiar. Recentment, la Federació de Caça hainiciat la seva col·laboració per eliminar elsvisons americans de determinats espais




184

naturals protegits que, com a depredadorscarnívors, estan provocant greus danys a lafauna salvatge d'aquests espais protegits. Ésper tot això que, sovint, els ajuntamentsdemanen la col·laboració de les associacionsde caçadors per controlar aquest tipus defauna nociva.

5.3.1.2 Prevenció i lluita contra incendisforestalsLes associacions de caçadors, pel seu tipusd'organi tzació jerarqui tzada, pel seuconeixement del territori i pel material decomunicacions que tenen, representen unajut inestimable en cas d'incendis forestals.Freqüentment, les mateixes associacions decaçadors s'incorporen a les agrupacions dedefensa forestal a fi de coordinar-se amb laresta de la societat civil del municipi.

5.3.1.3 Control de la fauna cinegèticaLa fauna cinegètica evoluciona amb oportu-nismes d'acord amb la seva capacitatd'adaptació al territori. De vegades, aquestequilibri es pot trencar i convertir una espèciecinegètica en plaga que causa danys alsconreus, accidents de circulació o molèsties ales persones. Un dels casos més conegutssón els de la multiplicació d'estornells que nonomés causa danys a les collites sinó que, amés, en les zones de joc en places i passeigs,provoca danys als vehicles i a les personesper la quantitat d'excrements. És freqüentsol·licitar la col·laboració dels agricultors encasos de risc per a la comunitat.

185


5.3.1.4 Salvament de la fauna salvatgeferidaMolts ajuntaments han subscrit acords per alcompliment de l'Agenda 21, i s'han com-promès a salvar la fauna salvatge ferida osituada en llocs no convenients que potesporuguir la població (porcs senglars enzones enjardinades). Molts ajuntaments nodisposen de personal especialitzat en elmaneig de la fauna salvatge i, per això, dema-nen la col·laboració amb les autoritatsmunicipals per immobilitzar, fer els primerstractaments d'urgència i el trasllat al corres-ponent centre de recuperació d'animals.

5.3.2 Al servei del territoriLes activitats de les associacions de caçadorses desenvolupen en un territori determinatque coneixen pam a pam i normalment són elsúnics que hi tenen interès per exercir una acti-vitat. Aquests valors es posen al servei de lasocietat per a tot allò que se'ls demani.Normalment assumeixen les funcionssegüents:

5.3.2.1 Reparació i desbrossament decaminsEls municipis rurals disposen normalmentd'una xarxa molt àmplia de camins rurals i

forestals que cal mantenir periòdicament ievitar que siguin malmesos per les pluges i lacirculació o siguin envaïts pels matolls. Així esfacilita la circulació i es mantenen les comu-nicacions cap als punts extrems i permetaccedir-hi especialment en cas d'urgència.

5.3.2.2 Emergències al medi natural: cercade persones perdudesLa freqüentació de les zones forestals en reali-tat és molt reduïda, ja que els passejants eslimiten a utilitzar els camins i corrioles. Avui, enel bosc pràcticament només hi penetren elsque realitzen treballs forestals i els caçadors i,excepcionalment en la temporada, els boletai-res. Periòdicament, a causa de la seva orga-nització, quantitat i mitjans, es demana l'auxilidels caçadors per col·laborar en la cerca depersones perdudes o de bestiar que s'ha esca-pat o altres emergències del medi natural.

5.3.2.3 Col·laboració amb els agricultors ila sanitat públicaAixí mateix, encara que de forma permanentles associacions de caçadors estan col·la-borant amb els agricultors per reduir els danysals conreus, hi ha un aspecte que entra de pleen les responsabilitats de la sanitat pública.En efecte, en moltes zones hi ha animals




186

assilvestrats que poden ser reservoris demalalties. Els gats i gossos abans esmentats iespecialment els remugants domèsticsassilvestrats poden ser portadors de malaltiestransmissibles que poden afectar la cabanaramadera i també els humans (ràbia, tuber-culosi, febres de Malta, etc.).

5.3.2.4 La guarderia de caçaMoltes associacions de caçadors disposen deguarderia, ja sigui de l'associació mateixa ocontractada, que té com a finalitat el control dela fauna, l'exercici de l'activitat cinegètica,però també el control del furtivisme i elrespecte als béns i a les persones. És per aixòque l'acció de la guarderia necessita unacoordinació permanent amb els responsablesde la seguretat ciutadana.

5.3.2.5 Participació en els informesmediambientalsLa realització de les noves infraestructuresurbanes (autopistes, carreteres, línies elèc-triques, gasoductes, AVE) han de realitzarestudis mediambientals per tal de minimitzarels efectes de la seva construcció en el medi.Les associacions de caçadors, coneixedoresdel medi i amb el suport de la seva Federacióde Caça, poden proposar mesures correc-tores que permetin situar la nova infraes-tructura amb el mínim d'efectes sobre elterritori. Així mateix, poden coordinaractuacions per a la millora del territori icontrolar l'evolució de les obres.

5.3.2.6 Participació en el desenvolupamentlocalLa caça és una activitat també econòmica quegenera rendes complementàries a la poblaciólocal, que poden ser més o menys importantssegons la qualitat de la caça. Les aportacionseconòmiques de la caça a la comunitat localpoden ser en forma d'una renda directa perunitat de superfície o, en canvi, poden ser enforma d'aportacions a la millora de les petitesinfraestructures locals o simplement en formade participació a les activitats ciutadanes. Amés, la cura de la natura pot representar unamillora del paisatge i la potenciació delsrecursos turístics basats en la conservació dela riquesa mediambiental.

Les associacions de caçadors que gestionenuna àrea de caça han de tributar per l'impostd'activitats sumptuàries com si generessinbeneficis. D'acord amb el seu caràcter socialmoltes de les àrees de caça, i atenent que sóncol·laboradores de l'Administració, sóndeclarades exemptes o bé en d'altres no sónreclamades per l'ajuntament mateix. En l'acciómunicipal de l'Agenda 21 sovint es recull elcaràcter social i mediambiental de lesassociacions de caçadors.

5.3.3 Les associacions de caçadors:element bàsic de la societat civil ruralLa petita dimensió de molts municipis ruralsexigeix la integració dels diferents elementsque actuen en el territori d'acord amb elsmedis dels quals disposen. El desen-volupament dels municipis interpel·la laconsciència de tots els ciutadans, de tots els

187


elements que formen la societat civil per a larecerca de nous productes, de novesactivitats, de noves propostes que facilitin elcreixement del poble i la definició d'unavoluntat de ser. Les associacions de caçadors,amb la seva voluntat representativa d'uncol·lectiu, accepten el repte d'assumirdeterminades funcions en el dinamisme de lescomunitats rurals, amb l'objectiu de serpresents en la vida del poble i poder exercir ala vegada la seva activitat cinegètica, que estroba íntimament lligada al medi productiuagrícola, al medi natural i també a lescondicions de creixement de les zonesurbanes i de les seves infraestructures.

És per tot això que es proposa elaborar unmarc d'actuacions juntament amb el o elsmunicipis situats en cada àmbit d'acció deles àrees de caça de les quals són titulars.

5.3.3.1 Una reflexió col·lectiva: una pro-posta al món ruralLa col·laboració de les associacions decaçadors amb el municipi ha estat totalmentespontània i desinteressada al llarg delstemps. No obstant això, cal proposar alsgestors del municipi els beneficis que potcomportar obrir uns esquemes no només de

diàleg sinó, a més, d'anàlisi dels problemescomuns. Algun ajuntament ha iniciat aquestprocediment de democràcia participativa apartir de l'anàlisi de problemes i la propostad'accions compartides.

El món rural és alguna cosa més que unasimple delimitació geogràfica. Esdevé unàmbit on cal tenir present la importància dediversos factors com poden ser el seu teixiteconòmic i social i les funcions que realitza enl'equilibri territorial, el medi ambient, l'espon-jament del territori, el manteniment de valorsculturals o l'oferta d'un espai per al turisme i ellleure. En aquest sentit, el foment deldesenvolupament rural que mantingui i milloritots els valors abans esmentats s'ha convertitavui en un objectiu d'equilibri territorial id'optimització de recursos.

El trànsit d'un món rural en regressió a un mónrural viu ha vingut determinat bàsicament pelscanvis esdevinguts en l'activitat que, des desempre, n'ha estat el principal motor: l'activitatagrària. En aquest sentit, l'impacte de novestècniques en el sector agrari, que hanincrementat la productivitat substituint la màd 'obra per invers ions , ha mod i f i ca tprofundament el territori.




188

La conservació del patrimoni i la millora de lafauna és una de les tasques que, de formavoluntària, han assumit les associacions decaçadors. Molt sovint les accions de con-servació de la natura es plantegen a escalaglobal sense una visió de la realitat quotidiana.En els àmbits locals sovint és difícil enfocar laconservació del patrimoni natural en general ila millora de la fauna en particular. És per aixòque les associacions de caçadors, que tenenuna gran experiència en el seu territori, han deproposar mesures concretes a escala localque permetin als ajuntaments participar en ladefensa de la natura i de la biodiversitat.

5.3.3.2 Proposta d'un pla de treball conjunt:un contracte programaEn moltes zones periurbanes on hi ha hagut unfort creixement del sòl en procés d'urba-nització, de les infraestructures de comu-nicacions i, per tant, de les zones de seguretat,és on potser caldria proposar al municipi unpla de treball a llarg termini que defineixi lesaccions a realitzar per uns períodes determi-nats. En aquestes zones la fauna salvatge engeneral i la caça en particular no disposen deplans de gestió, la qual cosa provoca unscreixements en especial de les espècies mésoportunistes causant regularment problemes idanys, ja sigui en els conreus o jardins tantpúblics com privats o accidents de trànsit. Enaquests territoris és on també les associacionsde caçadors perden pes relatiu, i es té el riscque les associacions de caçadors no es veginreconeguda la tasca que estan realitzant.

És per això que es considera de gran utilitat lasignatura d'un contracte o un conveni entre elmunicipi i l'associació de caçadors en el quales defineixin les propostes d'actuació a migtermini i es quantifiquin les aportacions d'amb-dues parts. Un contracte programa implical'acceptació d'una visió de la natura i el caràc-ter explícit de les associacions de caçadorscom a col·laboradores de l'Administració.Aquest conveni podria també ser proposat al'administració local supramunicipal (dipu-tació provincial i consells comarcals) així comles entitats gestores de determinats territoris.

L'espai rural no és només un espai cultivat sinótambé un espai salvatge. En la poblacióurbana cada vegada més es valora la naturapel seu aspecte assilvestrat. Cal destacar quela pràctica de la caça és essencialmentinterclassista ja que és practicada perpersones de diferents activitats que, juntes,busquen aquest retorn a la natura.

La Llei 30/1992, de 2 de novembre, de règimjurídic de les administracions públiques i deprocediment comú preveu en els seus articles6 i 9 que les administracions locals podranrealitzar convenis de col·laboració que esregiran per la legislació en matèria de règimlocal.

189


5.3.3.3 Unes propostes concretes i realit-zablesEl medi natural és el resultat d'una multiplicitatd'interaccions en el territori que defineix unapersonalitat pròpia a la qual cal donar suport ipotenciar. En el contracte programa s'ha deproposar un tipus d'acció concreta amb elsperíodes necessaris d'adaptació que permetinrealitzar accions genuïnes. D'acord amb laqualitat dels programes es podran demanarfinançaments addicionals per part de lesentitats que disposen de fons per a aquestesfinalitats. Per això cal, cada vegada més,disposar de tècnics i d'eines de tecnologiaadequada. La caça esdevé progressivamentun lloc d'assaig d'innovacions en el qual lacomunitat científica està cada vegada mésinteressada. És per això que les universitats iels centres de recerca estan interessats atrobar interlocutors que siguin bons coneixe-dors del territori a fi de portar a bon terme elsseus treballs de recerca. Una vegada més, lesassociacions de caçadors estan en disposiciód'aportar els seus coneixements pràctics enaquestes actuacions conjuntes.

5.3.4 La Federació Catalana de Caça il'AdministracióEn els darrers cinquanta anys el paisatge ruralha canviat radicalment. Les finques llauradeshan cedit espai a la superfície forestal o dematollar. Els espais buits busquen novesutilitats i necessiten una gestió que lesassociacions de caçadors estan disposades aposar al servei dels interessos comuns pergenerar una nova riquesa per a la població. Ésper això que la Federació Catalana de Caça haassumit el concepte que “gestionar la naturaés protegir-la”.

L'Administració pot donar un nou sentit alterritori qualificat com espai no urbanitzable alservei de la població local. L'objectiu delsconvenis de col·laboració amb les Adminis-tracions és la de cercar els temes d'interèscomú, amb l'objectiu de realitzar serveis a lescomunitats locals mitjançant l'optimitzaciódels recursos disponibles i prestant coopera-

ció i assistència activa per l'exercici eficaç deles seves competències.

La Federació Catalana de Caça, una de lesfederacions esportives més importants deCatalunya, permet reunir un dels col·lectiusmés extensos a escala territorial. Per la sevadispersió mateixa les associacions decaçadors disposen, amb la FederacióCatalana, d'un dels instruments de mésvitalitat per donar informació i formar tot uncol·lectiu cap a la nova dimensió de l'activitatcinegètica. És per això que el Departament deMedi Ambient, tot reconeixent la tasca querealitza, ha proposat actuar conjuntamentamb la Federació Catalana de Caça peraconseguir la progressiva modernització detot el col·lectiu perquè assumeixi cotessuperiors de gestió. La problemàtica ja no ésnomés l'activitat cinegètica sinó, a més, laseva participació en la defensa, la gestió i lamillora de la fauna salvatge i dels seushàbitats naturals. L'organització dels caça-dors en una entitat corporativa permetmillorar les relacions entre l'activitat i lasocietat tot definint les funcions i aportacionsdel col·lectiu a la millora de la sostenibilitat dela natura i de tot el territori de Catalunya.

5.4 Responsabilitat civil per accidents detrànsit provocats per espècies cinegè-tiquesEn l'actualitat s'ha produït un augmentconsiderable de les espècies cinegètiques decaça major, especialment del cabirol isobretot del porc senglar. Això ha provocatque el nombre d'accidents en carreteres perxocar amb aquestes espècies sigui cadavegada més elevat i, en conseqüència, estroben amb la necessitat d'estudiar i valorar eltema de la responsabilitat civil en aquestscasos.

5.4.1 Legislació aplicable per danysproduïts per peces de caçaLa responsabilitat derivada dels danysproduïts per peces de caça ha estat sotmesatradicionalment al dret civil. D'acord amb el




190

Codi Civil vigent, aquesta ha estat una qüestióregulada en l'article 1906 que disposa elsegüent: “El propietari d'una heretat de caça

respondrà del dany causat per aquesta a les

finques veïnes quan no hagi fet el que cal per

impedir la seva multiplicació, o quan hagi

dificultat l'acció dels amos de les finques

mencionades per perseguir-la”. Aquestanorma general del Codi Civil ha estatmodificada per la legislació posterior, ambl'aparició d'un règim especial com és la Llei decaça i el Reglament que la desenvolupa.

La Llei de caça, de 4 d'abril de 1970, estableixen el seu article 33, que seran els titulars delsaprofitaments cinegètics els que respondrandels danys provocats per les peces de caçaprocedents de terrenys acotats i, subsidiària-ment, ho seran els propietaris dels terrenys. ElDecret 506/1971, de 25 de maig, preveu en elseu article 35 que, en aquells casos que no éspossible determinar la procedència de lespeces de caça, la responsabilitat seràsolidària de tots els titulars de les àreesprivades de la caça que fossin confrontants i,subsidiàriament, dels propietaris delsterrenys.

Les societats de caçadors, que normalmentsón les titulars de les àrees privades de caça,no poden evitar amb cap tipus de mesures lalliure circulació de les espècies de caça en elsseus trajectes per alimentar-se, relacionar-se itrobar assentaments adequats, relacionatsamb factors climàtics, alimentaris, etc.Aquests trajectes, amb molta freqüència,superen els límits físics de les àrees privadesde caça, per la qual cosa sembla que no ésraonable atribuir la responsabilitat dels danysocasionats en accidents als titulars dels puntsquilomètrics en els quals es produeixen.

Finalment i d'acord amb el que disposa l'article148.1.11 de la Constitució espanyola, lescomunitats autònomes, en virtut dels seusrespectius estatuts, han assumit compe-tències exclusives o plenes sobre la matèria i,en conseqüència, són diverses les auto-nomies que en l'actualitat tenen una Llei

de caça. En alguna d'aquestes lleis espreveuen modificacions al règim previst en lalegislació comuna.

En una anàlisi comparativa sobre la situació enla jurisprudència en diverses comunitatsautònomes s'observa una disparitat decriteris. Hi ha casos en què el responsable ésel titular de l'àrea privada de caça quan enaquesta es reconegui l'aprofitament del'espècie. En d'altres, el titular respon semprei, finalment, hi ha casos en els quals es faresponsable l'Administració autonòmica o elpropi conductor. Per tant, davant d'aquestasituació en la qual un mateix problema tédiferents solucions, caldria evitar la inse-guretat jurídica amb una nova regulació sobrela matèria.

5.4.2 La responsabilitat per accident detrànsitLa responsabilitat per accidents de trànsitproduïts per col·lisió amb espècies cine-gètiques està regulada d'acord amb el queestableixen, respectivament, els articles 33 i35 de la Llei de caça de 1970 i el seu Reglamentde 1971. Això vol dir que qualsevol titular d'unterreny cinegètic sotmès a règim especial i,subsidiàriament, el propietari del terreny espotden trobar amb una demanda deresponsabilitat civil per danys ocasionats perespècies cinegètiques que són atropellades ales carreteres. Davant d'aquesta problemà-tica és lògic que els titulars de les àreesprivades de caça contractin una pòlissad'assegurança per poder fer front a leselevades quanties reclamades com aconseqüència d'aquests tipus d'accidents.Ara bé, cal tenir en compte que el nombred'accidents greus amb danys a persones estàaugmentant tots els anys, la qual cosa potcomportar que en un futur disminueixiconsiderablement el nombre de titularsd'àrees privades de caça i al mateix tempsaugmenti l'import de la pòlissa contractada.

Les societats de caçadors i la resta de titularsd'àrees de caça s'han vist desbordades i ambseveres dificultats per trobar pòlisses

191


d'assegurances, amb un cost molt elevat,amb franquícies progressivament superiors iamb el risc de trobar-se amb una situaciód'indefensió total. Davant d'aquesta situació,és normal que en l'actualitat es reclami, peraquest important col·lectiu, mesures urgentsque regulin altres mecanismes d'indem-nització coherents amb la nova situació delsector cinegètic.

Cal destacar que en diversos països europeushi ha un sol plantejament amb relació aaquesta problemàtica. El titular de l'àreaprivada de caça o el propietari del terreny noés responsable mai d'aquests tipus d'acci-dents. Després de l'estudi de diversos ma-nuals sobre la matèria s'arriba a la conclusióque, només excepcionalment , es faresponsable el caçador quan, en una acció decaça, la peça de caça es dirigeix cap a lacarretera, però mai quan es tracta d'espèciesque circulen pel terreny lliurement.

5.4.2.1 Responsabilitat per danys com aconseqüència de les condicions de lacarreteraL'estat i les condicions de les carreteres són,d'acord amb la jurisprudència del Tribunal

Suprem, un element que altera la relació deresponsabilitat. Per tant, si no estàn deguda-ment senyalitzades amb cartells que avisin delpas d'animals salvatges, de la limitació develocitat i, si tampoc estan degudamenttancades, poden ser, entre altres motius,causes per exonerar de responsabilitat altitular de l'àrea privada de caça que pot serimputada a l'administració titular de lacarretera. Per això, correspon al titular de la viaser-ne responsable del manteniment, amb lesmillors condicions possibles de seguretat pera la circulació i la instal·lació i conservació deles marques i dels senyals vials adequats.

Aquest deure de manteniment de lescondicions de seguretat està recollit en la Lleisobre trànsit, circulació de vehicles a motor iseguretat vial i és més evident fins i tot enl'ordenació de les carreteres (Llei 25/1988, de29 de juliol, de carreteres) i en general, en elconjunt de la legislació autonòmica sobreaquest aspecte. Així, per Llei, s'estableix unaveritable activitat de protecció i preservacióde les condicions de seguretat en la via, il ' incompliment determina la necessàriaresponsabilitat de l'Administració.




192

5.4.2.2 La responsabilitat del conductor enaccidents de trànsitUna de les principals novetats recollides en laLlei 19/2001, de 19 de desembre de reformadel text articulat de la Llei sobre trànsit,circulació de vehicles a motor i seguretat vialés la possibilitat d'atribuir la responsabilitat alconductor del vehicle en accidents de trànsitper espècies cinegètiques. Serà causa legalque permeti atribuir la responsabilitat alconductor del vehicle per danys produïts enun accident de trànsit provocat per espèciescinegètiques, l'incompliment de les normes decirculació que puguin ser causa suficient delsdanys ocasionats, sense perjudici de laresponsabilitat que sigui exigible a quicorrespongui d'acord amb la normativaespecífica i quan siguin provades lescircumstàncies de l'accident.

5.4.2.3 Propostes per definir la respon-sabilitat al titular de l'àrea privada de caçaExisteix reiterada jurisprudència que exonerael titular de l'àrea privada de caça deresponsabilitat per danys ocasionats percol·lisió amb una espècie cinegètica noinclosa en el pla tècnic d'aprofitamentcinegètic. D'altra banda, també existeixjurisprudència del Tribunal Suprem que haconsiderat que les condicions de la via són unelement que pot alterar la relació deresponsabilitat i, per tant, si no estàdegudament senyalitzada amb cartells queavisin del pas d'animals salvatges es potproduir una exoneració de la responsabilitatdel titular de l 'àrea, per imputar-la al'administració titular de la carretera.

Així mateix, en l'actualitat hem de tenir encompte també la disposició addicional sisenade la Llei de trànsit i seguretat vial (Llei19/2001, de 19 de desembre) en què s'esta-bleix la possibilitat d'atribuir la responsabilitatal conductor del vehicle quan a aquest se lipugui imputar l'incompliment de les normesde circulació, sense perjudici d'altresresponsabilitats exigibles a qui correspongui.És a dir, quan existeixin senyals especials detrànsit o cartells destinats a advertir del

possible trànsit de fauna silvestre en la zona,juntament amb les limitacions vigents develocitat i el conductor del vehicle no adopta laprudència necessària que s'ha de presumir detot automobilista, es pot considerar que hi hanegligència, atès que el conductor podiahaver adoptat les mesures adients per evitar laco l · l i s i ó amb l ' an ima l sa l va tge . Enconseqüència, en aquests casos hi haurà lapossibil i tat d'exigir responsabil itats alconductor del vehicle.

Finalment, considerem que únicament hauriade respondre el titular de l'àrea privada, mai elpropietari del terreny, en els casos quel'accident sigui una conseqüència directa del'acció de caça o bé es pugui demostrarnegligència en la conservació i l'ordenataprofitament del terreny sotmès a règimcinegètic especial.

5.4.3 Dictamen del Consell de Caça deCatalunya sobre la responsabilitat delsaccidents de trànsitA fi de definir la responsabilitat dels accidentsde trànsit causats pel porc senglar, cal tenir encompte el territori que necessita en el seurecorregut normal. Preocupat per aquestaproblemàtica, el Consell de Caça deCatalunya, reunit el 18 de desembre de 1998,en sessió extraordinària per tractar de laproblemàtica del porc senglar, va dictaminarque la superfície de recorregut del porcsenglar supera majoritàriament la dimensiód'una àrea de caça.

Els estudis sobre el porc senglar demostrenque el 75% d'efect ius es desplacenbàsicament dins d'una àrea de 5 km, el 95%d'efectius mai no surten d'una zona de 15 km i,finalment un 5%, normalment mascles d'unacerta edat, fan desplaçaments llargs. Lamajoria de les àrees de caça estan situades enradis inferiors a 5km.

Tres quartes parts dels senglars tenen menysde dos anys i és molt estrany trobar exemplarsde més de 5-6 anys. Això fa que la població aCatalunya sigui jove amb una tendència a

193


l'augment de la problemàtica sobre seguretatviària. En aquella reunió es va manifestar queel porc senglar s'està convertint en una plagaque s'està estenent per tota Catalunya ambrepercussions sobre l'agricultura i sobre laseguretat viària. Les zones més proble-màtiques no són les que tenen major densitat,sinó aquelles on intervenen d'altres variablescom són les carreteres i la pressió humana.

De tot això es conclou que els accidents decarretera i fins i tot els danys als conreus sónespecialment causats per variables extracine-gètiques i que cal demanar la col·laboraciódels caçadors per reduir els efectes nodesitjats. En aquest sentit caldria revisar lalegislació vigent aplicable eximint elscaçadors de responsabilitat de danys i, ben alcontrari, definir els caçadors com a col·labo-radors en la prevenció dels danys. Paral·le-lament, i de forma urgent, cal aplicar lesmesures necessàries en les infraestructuresper evitar danys i accidents de trànsit.

5.5 El Decàleg de Bones Pràctiques delcaçador catalàQualsevol persona que es consideri caçador ique vulgui fer honor a aquest nom sap que hade comportar-se i actuar d'una determinadamanera mentre està practicant la seva activitatpreferida.

Malauradament, alguna vegada aquestapremissa no es compleix i s'esdevenensituacions que no fan més que perjudicar elbon nom del col·lectiu caçador. Així doncs, totcaçador ha de tenir clar quines han de ser lesseves pautes de conducta durant l'activitatcinegètica i quines activitats cal desenvoluparper al correcte funcionament de la nostraactivitat i del nostre entorn natural, les qualsde forma resumida les trobem recollides enaquest Decàleg de Bones Pràctiques del

caçador català.

El Decàleg de Bones Pràctiques del caçador

català té com a finalitat que el caçador tinguisempre present els seus deures i respon-




194

sabilitats envers la natura, la caça, els altrescaçadors i les altres persones i els seus béns.

Es tracta de fomentar una dimensió ètica de lacaça, element indispensable per fer-la compa-tible amb la societat actual, i sostenible dinsde la natura per garantir la continuïtatd'aquesta activitat per a les generacionsfutures.

Un comportament rigorós ens ajudarà agaudir del respecte de tothom. La caça antiga-ment havia estat una necessitat material queha evolucionat com una activitat recreativa,lúdica i tradicional, amb una repercussió enels fràgils equilibris de la natura que, senseuna gestió adequada, podrien causar danys.

A partir d'aquesta realitat es proposa elcaçador modern, amb un caire més esportiu(no competitiu), respectuós i bon coneixedordel medi ambient, que facilitarà la continuïtatd'aquesta activitat, lligada a l'home des desempre, i n'afavorirà la imatge davant lasocietat.

5.5.1 Hem de tenir en compte les limitacionsal nostre dret de caça

No dispareu sobre espècies, la caça deles quals no està autoritzada; disparar sobreuna espècie protegida o no autoritzada ésindigne d'una persona que es considericaçador.

No confongueu el plaer de caçar ambuna qüestió merament quantitativa. El millorcaçador no és el que mata major nombre depeces. Per il·lustrar aquest punt ens pot servirel lema del Club Nacional de Caçadors deBecada de França: “Caçar molt i matar poc”.

Respecteu els períodes i mètodes decaça autoritzats. Aquests terminis, que hanestat establerts pels professionals de lagestió, ho són perquè la caça tingui futur i siguisostenible.

No caceu per negoci. El valor d'aquestsrecursos no té preu.

No confongueu la caça amb un esport onnomés es fa punteria, la caça és molt més que

No dispareu en els límits de les zonesprotegides, que són indispensables per a unacorrecta gestió de la caça.

Eviteu els patiments inútils als animalscaçats i l'abandonament de les peces ferides omortes. Dediqueu-vos a buscar-les escru-polosament.

5.5.3 Impliqueu-vos en la defensa i elconeixement de la caça

Formeu-vos tant com sigui possiblesobre el coneixement de la biologia de lesespècies.

Informeu-vos de les lleis i reglamentsque regulen l'exercici de la caça i laconservació de la vida salvatge.

Participeu en les associacions queagrupen els caçadors i aquelles que actuen endefensa de la natura.

Col·laboreu amb les administracions iles autoritats competents en matèria de caça(com, per exemple, retornant les anelles de lesaus migratòries).

195


això. Hi ha altres esports i modalitats (tir al plat,recorreguts de caça), així com escenarisidonis (camps de tir) on practicar la punteriaamb tota comoditat.

5.5.2 Cal respectar les espècies de caça

Rebutgeu qualsevol acte contrari al'esperit i l'ètica de la caça.

Renuncieu a la utilització de mètodes decaptura massius o no selectius.

No sortiu a caçar quan les condicionsambientals o meteorològiques disminueixinles facultats normals de defensa de lesespècies o les obligui a concentrar-se endeterminats llocs.

Ajudeu la fauna a sobreviure en aques-tes condicions excepcionals.

Identifiqueu sempre l'animal abans dedisparar. Si no sabeu identificar correctamentles espècies de caça, el vostre deure ésaprendre.

Dispareu només en distàncies i encondicions normals de tir.



Ajudeu, mitjançant el consell i l'exemple,els joves caçadors. Promoveu entre elsvostres amics i companys caçadors aquestDecàleg de Bones Pràctiques.

5.5.4 Les espècies migratòries són unpatrimoni comú que cal conservar

Cal tenir una cura especial amb lesespècies migratòries i també cal tenir encompte la problemàtica específica d'aquestesaus de pas o hivernants allà on aneu a caçar.

Procureu que les modalitats de caçatradicional que practiqueu tinguin molt encompte la conservació de les espèciesmigratòries.

Participeu en les investigacions cientí-fiques sobre les aus migratòries, aportantmostres, responent a les enquestes sobre lespeces capturades o observades i facilitant ales autoritats competents les anellestrobades.

En el cas concret de les aquàtiques i pelque fa a les aus migratòries en general, sigueubons coneixedors de les espècies cinegè-tiques (biologia, comportament, morfologia,reclam) per diferenciar-les ràpidament de lesespècies protegides.

Preneu consciència dels efectes nega-tius que té l'ús de munició de plom per a les ausaquàtiques i la resta d'espècies del medinatural. Promoveu la utilització de municióalternativa a les zones humides.

5.5.5 Actueu de forma responsable irespecteu la resta d'usuaris de la natura

Seguiu estrictament les mesures deseguretat.

No cal que us vestiu amb indumentàriamilitar ja que dóna una imatge agressiva i pocd'acord amb el que s'espera del caçadormodern. Durant les batudes de caça major i enaquelles modalitats de caça menor que no

siguin a l'espera, vestiu roba de color llampant(és aconsellable l'armilla i gorra de color grocfluorescent).

Eviteu qualsevol greuge a les explo-tacions agrícoles o forestals; no trepitgeu lescollites; no espanteu el bestiar; no deixeu lestanques del bestiar obertes


196

activitat esportiva que implica un esforç, heude planificar les vostres jornades de caça percaminar i no haver d'utilitzar el cotxe amunt iavall dins la vostra àrea de caça.

5.5.6 Impliqueu-vos en la correcta gestióde la caça i del seu hàbitat

Controleu les captures a fi de mantenirunes densitats òptimes de les diferentsespècies i així no comprometre el seu correctedesenvolupament.

Cal que fomenteu unes poblacionscinegètiques sanes, variades i equilibradesamb l'entorn, adaptades a les condicionslocals.

Controleu rigorosament el desenvo-lupament quantitatiu i qualitatiu de la caça.

Aviseu immediatament les autoritatscompetents de l'aparició d'anomalies, demalalties o epidèmies a les poblacions defauna. Feu-ho també en el cas de trobar unaespècie protegida ferida o morta i davant dequalsevol situació d'agressió al medi ambient(furtivisme, ús de verí, abocaments, aprofita-ments forestals incontrolats). * Telèfon delcos dels Agents Rurals: 935 740 036.

Respecteu els béns públics (senyals detràfic, cartells, indicadors). No dispareu sobrequalsevol objecte o animal pel simple fet depracticar la punteria. Respecteu les plaquesque senyalitzen les àrees de caça.

Sigueu cortesos i servicials amb la restad'usuaris de la natura (boletaires, ciclistes,excursionistes, altres caçadors), així com ambles persones que viuen i treballen al camp(pagesos, ramaders, pastors, llenyataires).

No embruteu el medi. No deixeu lesrestes de l'esmorzar, recolliu les beines delscartutxos, les cigarretes, etc.

Col·laboreu en la prevenció dels danysque les espècies de caça puguin provocar ales collites.

Participeu en les agrupacions dedefensa forestal.

Faci l i teu la indemnització ràpidad'aquells danys dels que sigueu responsa-bles.

Durant l'acció de caça no s'ha de portarconstantment el dit sobre el gallet, només enel moment just de disparar. Cal portar sempreel fiador (dispositiu de seguretat) de l'arma inomés desactivar-lo en el mateix moment dedisparar.

Cal que descarregueu l'arma davant lapresència d'altres persones. Mai heud'encarar l'arma a ningú encara que estiguidescarregada.

Tingueu cura del vostre gos de caça,recordeu que és el vostre company inse-parable. Cal tenir-lo en un local adequatd'acord amb les normes de benestar animal,desparasitat, vacunat i correctament identi-ficat.

Cal evitar conduir per fora de les pistesforestals. Usar el vostre vehicle només per alsdesplaçaments inevitables. La caça és una

197




Els guardes de reserva de fauna i elsagents rurals vetllen per la natura i la caça.Col·laboreu amb ells en l'exercici de lavigilància de la natura.

Cal mantenir i establir la riquesacinegètica del vostre territori en base al fomentde les poblacions naturals, sense abusar derepoblacions i reintroduccions que no siguinestrictament necessàries, les quals podencomportar greus riscos sanitaris i genètics.

Eviteu l'alliberament d'exemplars abansde les caceres o durant el seu transcurs;aquestes actuacions tenen poc a veure ambuna caça tradicional, natural i ètica.

Contribuïu a mantenir la diversitat delpaisatge i dels hàbitats durant tot l'any persatisfer les necessitats de les espèciescinegètiques.

Eviteu tota molèstia inútil a la faunadurant els períodes de reproducció.

Intenteu posar-vos d'acord amb agri-cultors i propietaris forestals a fi de minimitzarles pràctiques que puguin ser més negatives


198

per a la fauna, com l'ús de productesf i tosani tar is , aprof i taments foresta ls ,dessecació de basses i fonts, crema demarges, aprofitament de pastures i cultius,etc.

Col·laboreu i estigueu al servei del'Administració local i de la Generalitat quan usho demanin i especialment pel que fa almanteniment de les infraestructures del medinatural.

199


6. Anàlisi de l'enquesta sobre les propostesde debat del Pla estratègic de la caça

Un dels objectius que es van plantejar perelaborar el Pla estratègic va ser el de demanarla col·laboració dels caçadors mitjançantdebats públics sobre unes propostes departida. En cada debat públic es proposavauna anàlisi de la situació i es presentava unaponència tècnica sobre els diferents aspectesde la caça. A fi de fer-los participar en el debatamb els caçadors, es va sol·licitar la parti-cipació dels assistents a una enquesta que esva distribuir a l'inici del debat.

L'objectiu de l'enquesta era el de conèixer lespreocupacions del sector, els seus problemesi les inquietuds que demostren davant elsproblemes de la caça dins de la nostrasocietat. Les respostes han estat enriquidoresja que demostren que ens trobem amb unsector madur, amb ganes de millorar i departicipar en la conservació de la caça i la sevaadaptació a les necessitats del medi natural.

La resposta va ser majoritària per part delsassistents. Es van recollir 503 enquestes i esvan tabular els resultats que s'adjunten com aannex. Globalment es destaca que la granmajoria d'assistents (84%) eren associats a laFederació Catalana de Caça, que era l'entitatque va realitzar la convocatòria. La granmajoria d'assistents, el 71%, tenia una edatsituada entre els 35 i els 64 anys, quecoincideix amb la població dels caçadors quehan demanat llicència de caça.

Els caçadors practiquen amb grups moltequilibrats la caça major i menor, de vegadesen les dues i, a més, hi ha el gran grupd'ocellaires que està integrat en la FederacióCatalana de Caça. Els caçadors provenen dediferents sectors professionals de formaindistinta, amb una lleugera preponderànciadels agricultors, segurament perquè elsassistents eren majoritàriament procedentsde municipis rurals.


201


6.1 Comentari sobre les respostes1. Quina d'aquestes mesures considereuprioritàries per millorar la fauna cine-gètica?Les respostes denoten un bon coneixementdels problemes dels hàbitats i una profundainterrelació del caçador amb la natura. El 87%creu que cal actuar en el medi agrícola, delqual són conscients que en depèn la faunasalvatge; més en concret hi ha un 25% queassenyala la conveniència de recuperarconreus abandonats. Hi ha un bon nivell derespostes sobre la conveniència de controlarla pressió de la caça (16%) i la de crearreserves (16%) dins de cada àrea de caça. Lanecessitat de vigilància amb la guarderia no esconsidera important.

2. Davant de l'escassetat de la caça menor iper tal de conservar-la, seríeu partidaris de:La problemàtica entre la presa i el depredadorés un fenomen jove, massa poc estudiat dinsd'un espai humanitzat com és Catalunya i quecal aprofundir conjuntament amb elscaçadors. És simptomàtic que el primerproblema que es planteja el caçador per

millorar la caça menor és el del control delsdepredadors (40%), però conscientmenttambé accepten la necessitat de posar un límitde captures (26%). L'augment de dispo-nibilitat de peces de caça amb augments derepoblació és encara, amb un 21% departidaris, una de les propostes que esmantenen per poder practicar l'esport de lacaça. Caldria fer participar els caçadors en elsestudis que es realitzen sobre els depre-dadors que s'hauria d'aprofundir dins de cadaàmbit local.

3. Les repoblacions de perdiu i conillEl tema de les repoblacions, especialment deploma, va ser recurrent en tots els debats depresentació del pla. La majoria opina que nosón efectives, ja que actualment es fan ambbaixa qualitat d'exemplars i manca d'assesso-rament tècnic per realitzar les repoblacions.Es reclama, doncs, més efectivitat en la repo-blació. Un percentatge insignificant creu quesón innecessàries i contraproduents.




202

4. Com s'haurien de prevenir els accidentsde tràfic causats per la caça major?Els caçadors són persones especialitzades enla caça. És per això que de forma implícita lagran majoria opina que s'ha d'actuar. Una partimportant, el 44%, proposa que es defineixinels punts de risc en les carreteres i senyalitzar-los i el 38% opta per actuacions mésespecífiques com poden ser les barreresolfactives, els passos de fauna i d'altres.Millorar la cobertura de les assegurances oaugmentar la pressió es consideren que sónelements poc importants per a la prevenció.Les respostes demostren que els caçadorssón persones d'acció, coneixedors de lanatura i que prefereixen respostes actives,davant de la defensa passiva de les assegu-rances.

5. Com prevenir els accidents durant lacaça?La prevenció dels accidents de caça és una deles problemàtiques en la qual s'ha inciditespecialment en els debats i que es consideraprioritària. Un 42% creu urgent definir unesnormes clares i d'obligat compliment per lescolles del senglar. El 25,6% opina que hand'estar complementats per la realització decursos de formació sobre prevenció de riscos iun altre 25% per l'ús obligatori de materiald'identificació (indumentària cridanera,senyalització). El concepte de prevenció enl'exercici de l'esport ha penetrat profundamenten el col·lectiu dels caçadors.

6. Creieu necessari establir un examen delcaçador?En els debats es va intentar aprofundir sobre lagran complexitat de la natura i dels seusactors; potser és per això que hi ha hagut unaadhesió majoritària per a la formació delcaçador. El 68% creu que cal establir unexamen del caçador, o bé cursos dereciclatge, però encara un 30% no creu quecalgui. En totes les reunions sempre hi haviaafirmacions en les quals la millor escola era lapràctica de la caça.

7. Què valoreu més de les associacions decaçadors?El caçador té un sentiment de marginació, acausa d'un cert rebuig d'una societat cadavegada més urbana. És per això que el 58%dels enquestats creu que la primera missió deles associacions de caçadors és la defensadels interessos de la caça i dels caçadors.Però el 24% creu en una altra política mésactiva que prefereix assumir la capacitat delscaçadors per administrar la cacera, els vedatso les batudes. La companyonia se situa endarrer terme amb un 14% de respostes.

203


8. Quina d'aquestes accions haurien derealitzar les associacions de caçadors deforma més prioritària?Aquesta resposta complementària ambl'anterior aclareix que “el millor amic de la caçaés el caçador” i que uns dels primers objectiusés la defensa de la natura. En efecte, el 44%creu que les associacions s'han d'implicarmés en la defensa i conservació de la natura, iel 27% i el 25% respectivament creuen que lesfuncions més importants són promourel'associacionisme per defensar-se i endegarcampanyes de millora de la imatge de la caça.

9. Consideracions sobre els plans tècnicsde gestió cinegètica:L'obligatorietat dels plans tècnics de gestióper part de les àrees de caça va ser un primerpas per aprofundir les potencialitats i lescaptures. A partir dels PTGC es va poderiniciar un diàleg tècnic que relacionava la caçaamb la natura. El 42% creu que els PTGC sónútils per a la gestió de la caça i un 39%addicional creu que han de millorar perquèrealment ho siguin, però en veuen laconveniència. Només un 8% és contrari alsplans tècnics i un 5% n'ignoraven l'existència.

10. Penseu que cal disposar d'un codi deBones Pràctiques del caçador?La pràctica totalitat creu que cal un codi deBones Pràctiques del caçador. Un 45,4%opina que permetria millorar la caça iconservar el medi natural; i, en segon lloc, un29% opina que seria un bon instrument permillorar-ne la imatge.

11. Quins temes us agradaria que tractésamb més profunditat la revista de laFederació de Caça La geneta?La revista La geneta és la nova revista quepublica la Federació Catalana de Caça. El16% no la coneix encara. La demanda mésimportant, més del 52,7%, es refereix a temestècnics i de gestió de la caça. La restadistr ibueix les seves preferències enpercentatges similars, entre els aspecteslegislatius, conèixer altres experiències decaça i temes d'armes i gossos. La tònica detota l'enquesta revela un caçador que nonomés vol practicar l'esport, sinó que,sobretot i en primer lloc, vol millorar lescondicions de la caça.




204

6.2 Incidència de la caça dins de la societatcatalanaPer comprendre millor els resultats del'enquesta s'ha considerat convenient situar lacaça dins del context europeu. L'exercici del'esport de la caça és molt variable segons elspaïsos i està en relació directa amb la tradició ila riquesa de cada país. És així quegeneralment, en els països mediterranis i elsescandinaus, la caça s'ha mantingut com unatradició viva. En ambdues zones, amb unesagricultures extensives de cereals, existeixabundància de caça. En el cas de Dinamarca,amb la densitat més alta de caçadors de totaEuropa, cal tenir en compte les sevescaracterístiques insulars que la predisposen auna abundància de captura d'aus aquàtiques.

Relació caçadors/habitants a Europa

Catalunya

Itàlia

Europa

Espanya

França

Portugal

Caçadors/població total

%

1,6

1,6

1,7

2,6

2,9

3,0

3,0

3,1

1,9

2,0

3,0

3,4

Caçadorsper 100 ha

País

205


La caça a Europa

Si tenim en compte la població total, aCatalunya hi ha pocs caçadors, representenuna minoria. Té una densitat de caçadors deles més baixes de tota Europa, pròpia delspaïsos densament poblats, i això fa que siguisimilar a la mitjana europea.

Per altra part, Catalunya és un país petit i ésper això que la caça és intensiva i calenrepoblacions o alliberaments. Té una densitatde caçadors per superfície superior a lamitjana i similar a la d'altres països del sud,com França, Itàlia i Portugal. Això fa que lademanda de caça sigui important i, per tant,molts dels caçadors catalans escullenpracticar l'esport de la caça en les regionsproperes com Aragó i Castella-La Manxa.

La demanda de pràctica de la caça defineixuna certa intensitat relativa de captures, teninten compte la diversitat de modalitats que espoden practicar. La caça a Catalunya és moltdiversa, a l'inrevés d'altres territoris; és peraixò que el nostre territori es caracteritza per ladiversitat de captures en les quals conflueixenla caça major, la perdiu, la guatlla, el conill i labecada, les espècies aquàtiques i les espè-cies migratòries. Hi ha molt pocs territoris del'Estat que disposen de tanta varietat.

Relació de caçadors per població i superfície

3,5

3,0

2,5

2,0

1,5

1,0

0,5

Catalunya Itàlia Europa Espanya França Portugal

Caçadors / població total % Caçadors per 100 ha




206

6.3. ConclusionsCal considerar que l'enquesta es va realitzaramb els assistents a les jornades de debat delPla, en les quals precisament es realitzavenpropostes de millora i dinamització del sector.En cap moment s'ha pretès fer una enquestarepresentativa dels caçadors, però podemafirmar que els assistents n'eren majorità-riament representants qualificats, que tambésón líders d'opinió i per tant factors de canvidavant del col·lectiu mateix. Si analitzem lesrespostes globalment, es detecta en primerlloc un bon coneixement del seu ofici, totsituant adequadament el problema de laconservació de la natura. Es detecta un esperitdinàmic, amb desig de superació de les pràc-tiques actuals, tot millorant el lligam amb elmedi natural.

Els cinc primers elements que globalment hantingut més adhesions, si els aïllem de cadagrup de preguntes, són els següents:

La primera preocupació és la d'actuar iincidir sobre el substrat de la caça i el mediagrícola, tot recuperant terrenys abandonats.

La segona és la de defensar elsinteressos dels caçadors.

La tercera és la d'actuar en la prevenciódels accidents de trànsit mitjançant ladefinició dels punts de risc.

La quarta és la necessitat d'aplicar uncodi de Bones Pràctiques que permeti millorarla caça i conservar el medi natural.

Finalment, la cinquena és la d'implicar-se més amb la defensa i conservació de lanatura.

Aquestes respostes ens mostra un col·lectiumadur que coneix els problemes, queassumeix els objectius i que vol participar en ladefensa de la natura. Ha estat una lliçó.

209

Propostes d'actuació

Capítol I. Objectius del Pla estratègic de lacaça

1. Definir una caça sostenible dins de lanatura i les altres activitats territorials.L'Estratègia catalana per a l'ús i conservació de

la diversitat biològica fou encarregada a laInstitució Catalana d'Història Natural l'any1997 i representa un punt de referència obligatper definir una caça sostenible. És per aixòque s'assumeixen els principis de la conser-vació i la sostenibilitat com a base d'aquest Plaestratègic.

2. Reconèixer els valors culturals de la caçai les funcions que realitzen dins de lasocietat catalana.Una de les aportacions del medi rural a lanostra societat és la preservació d'uns valors,d'unes tradicions, d'un model de vida i d'unacultura propera a la terra. Cal divulgar elsvalors de la caça i fer-los accessibles a tota laciutadania. La preservació i transmissió de la


cultura rural només és possible si hi hapersones que segueixen en el territori exercintactivitats sostenibles.

3. Potenciar l'activitat cinegètica com apràctica esportiva lligada a la natura.L'activitat cinegètica és un esport col·lectiuque integra comunitats de persones arreladesal territori que participen no només enl'observació sinó especialment en la gestió dela natura. Es proposa potenciar aquesta activi-tat d'alt valor participatiu que responsabilitzaels actors i que permet apreciar els esforçosrealitzats en el manteniment i desenvo-lupament de la natura.

Qualsevol persona que practica un esport, iestem parlant d'un que en alguns moments ésmolt exigent, ha de conèixer l'estat del seu cos.És per a i xò que es recomana queperiòdicament es realitzi un seguiment mèdicde les persones que realitzen l'exercici del'esport de la caça




210

Capítol II. Definir la situació actual de lacaça a Catalunya

1. Característiques de la fauna salvatge deCatalunyaEl territori de Catalunya és molt divers, no sola-ment per la seva gran varietat de territoris, sinótambé per la seva densitat d'ocupació. Esproposa adaptar la planificació cinegètica aaquesta nova realitat, diferenciant situacions,per elaborar plans d'actuació adaptats a cadaterritori.

2. El medi agrícola, el ramader, el forestal iles infraestructures2.1 Per un medi rural viuL'evolució i la transformació del medi naturalha determinat la necessitat d'adaptació de lafauna (inclosa la cinegètica) a les novescondicions. En els darrers anys s'observa unaevolució cap a una disminució de lessuperfícies conreades difícils de mecanitzar.Es proposa que es tregui profit de les mesuresde retirades de terres de la producció perfinançar l'adequació del territori a les neces-sitats de la sostenibilitat i de la caça.

2.2 Les infraestructures urbanesLa millora de les infraestructures urbanesincideix també en la fauna i les espèciescinegètiques. És per això que es proposa queels preceptius estudis d'impacte delsprojectes de transformació agrària i derealització d'infraestructures tinguin encompte aquesta realitat i estableixin-elsmecanismes adequats per incidir en l'adequa-ció i millora dels hàbitats per equilibrar eldesen-volupament de les espècies i laprogressió constant de les superfíciesforestals.

3. Models de gestió territorial de la caçaEls models de gestió territorial de la caça, i enespecial els plans tècnics de gestió cinegè-tica, hauran d'adaptar-se a les noves situa-cions mitjançant propostes d'actuacionsintegrades de cada sector productiu dins decada àrea de caça en les que es proposinmesures per corregir la incidència dels canvis.Es recomana incloure en els plans directorsterritorials i en l'aplicació de l'Agenda 21,l'activitat cinegètica com un dels recursos delmedi natural.

211


4. Importància econòmica i social de la caçaLa caça ha esdevingut un element de desen-volupament del medi rural i, en especial, de leszones més despoblades. És per això ques'assumeixen les propostes de l íniesestratègiques de l'Agenda 21, per la qual cosacal potenciar un espai agrari multifuncional:mantenidor de la biodiversitat de la fauna iflora i, a la vegada, proveïdor d'espai per allleure. Es proposa que s'estableixi la norma-tiva tècnica i sanitària adaptada a la caça quepermeti un control adequat per a la comer-cialització i el consum de la carn de caça.

5. Directrius europees sobre l'aprofitamentde la fauna salvatgeLes directrius europees sobre l'aprofitamentde la fauna salvatge consideren els efectesglobals de les actuacions locals proposant lanormalització de la caça per una millora de lasostenibilitat de la natura i dels espais rurals.És per això que es proposa actualitzar lanormativa de l'Estat amb relació a les espèciesque poden ser objecte de caça, les que la sevacaptura no està permesa i els mètodes de caçano autoritzats, a fi de millorar la sostenibilitatde la caça dins d'un marc europeu.




212

Capítol III. Programes d'actuació

1. Funcions de la caça1.1 Equilibri de poblacions i mantenimentde la biodiversitatLa caça és un dels elements que té incidènciadirecta en l'equilibri de les poblacions defauna silvestre. Una de les funcions que haassumit tradicionalment és la de controlar elsdepredadors, la de controlar les espècies exò-tiques i la de promoure el desenvolu-pamentde la fauna cinegètica. El manteniment de labiodiversitat és una garantia per a la soste-nibilitat de la caça a llarg termini, és per aixòque es recomana que es promoguin lesactuacions que s'estan realitzant en la millorad'hàbitats, actuació sobre espècies exòtiquesi l'alimentació en moments puntuals. Esproposa realitzar accions en profunditat a fid'eliminar els riscos de plumbisme.

1.2 Els remugants salvatges i la gestió del'hàbitatEn la mesura de la disminució dels aprofi-taments forestals i agrícoles en les zones dependents s'ha promogut la reintroducció i eldesenvolupament de remugants salvatgesque ocupen un buit i assumeixen unesfuncions de manteniment de la coberturavegetal i permeten disposar d'un nou instru-ment per a la gestió de l'hàbitat. Es considera

convenient anar promovent aquest tipusd'actuació, realitzant un seguiment acurat a fide mantenir l'equilibri entre les diferentsactivitats. Caldria també promoure l'homo-logació dels trofeus de caça major com adistintiu de qualitat, no solament del caçador,sinó especialment de les reserves nacionals iàrees de caça.

1.3 Les malalties de la fauna i les mesuresde biocontrolLa integració a un espai superior com ha estatla Unió europea ha suposat un augment de lamobilitat. El creixement constant a Catalunyade la fauna silvestre fa que augmentin elsriscos de malalties de la fauna. És per aixòque es recomana consolidar les mesures debiocontrol en una xarxa en la que hi participinels responsables de la gestió cinegètica decada àrea territorial. Es proposa l'elaboraciód'un protocol d'actuació per al control i lavigilància de les malalties del bestiar i enespecial de les pestes porcines.

1.4 Models actuals de mantenimentd'espècies1.4.1 Cria en captivitatCaldria establir, conjuntament amb elscriadors d'espècies cinegètiques, un protocold'obligat compliment per a les explotacions

213


cinegètiques i en concret les dedicades a laperdiu roja i el conill de bosc, a fi de garantir acurt termini la puresa genètica, la qualitatsanitària, de benestar animal, de rusticitat icomportament salvatge, que inclogui lescondicions de transport, de distribució i de lesetapes prèvies als alliberaments o repo-blacions, d'acord amb les normatives vigents.

1.4.1 Repoblacions cinegètiquesLes repoblacions cinegètiques hauran de serrealitzades ateses les circumstàncies de cadaterritori. Caldria definir adequadament elselements necessaris per dur a terme unarepoblació, que estudiés la capacitat de cadaterritori, les adequacions a realitzar, la situaciódels depredadors, les voladores i els controls.Caldria, a més, diferenciar i condicionar ade-quadament els alliberaments, les repo-blacions amb finalitats cinegètiques anuals iles repoblacions sostenibles. Les repobla-cions realitzades amb animals procedents deles granges de producció de l'Administracióhaurien de complir aquestes condicions.

1.4.2 AlliberamentsActualment, un nombre significatiu d'àrees decaça es mantenen gràcies als alliberaments.Cal dur a terme una tasca de formació iinformació als caçadors perquè coneguin lesconseqüències de basar l 'aprofitamentcinegètic en els alliberaments i els riscosd'artificialització i manca de sostenibilitatd'aquesta pràctica.

1.4.2 Necessitat de plans tècnics col·lec-tius de gestió cinegèticaCada vegada més és imprescindible implantarcriteris de gestió basats en el coneixementtècnic per determinar els problemes queafecten els hàbitats i dissenyar les actuacionsper resoldre'ls. Per fer possible la gestiósostenible, cal potenciar la creació d'unitatsbiogeogràfiques de gestió. En aquestes àreescal fer uns plans tècnics conjunts de gestiócinegètica, en concret per espècies de caçamajor. Caldria estudiar la possibilitat de donaruna consideració legal pròpia a aquesta figurade gestió territorial.

1.5 Necessitat de mantenir la caça com aelement de la cadena tròfica1.5.1 Manteniment d'espèciesUna de les funcions dels plans tècnics degestió cinegètica és la del manteniment de lesespècies. És per això que aquests tindransempre en compte la situació de cada unad'elles dins de la planificació de cada àmbit. Esrecomana divulgar el Codi de Bones Pràcti-ques de la caça a fi d'assumir una pedagogiaindividual que col·labori en la millora de lasostenibilitat.

1.5.2 La caça: element consolidat dins de lacadena tròficaL'act iv i tat cinegètica és una act iv i tattradicional que s'ha inserit dins de la cadenatròfica; és per això que s'hauran de valorarespecialment les seves aportacions al seumanteniment, concretament en allò que fareferència al manteniment de les espèciesprotegides i en risc d'extinció.

1.6 La caça com a pràctica esportivaLa caça és una pràctica esportiva que hapermès no només apropar l'home a la naturasinó que, a més, representa una activitatbeneficiosa per a la salut que caldriaaprofundir. La pràctica de la caça necessitauna preparació esportiva especialitzada. Undels aspectes a analitzar és la de la formaciód'una manera de ser i actuar, i la seva parti-cipació en un equilibri personal dins de ladimensió de la societat moderna.

1.7 La caça: una visió de la naturaLa pràctica de la caça ha comportat una visióde la natura. Les primeres accions persalvaguardar la natura van sorgir del col·lectiude caçadors, han permès actuacionsconcretes en defensa de la natura i ha formatels primers especialistes. Es proposa que lesassociacions de caçadors participin en l'òrgande gestió dels parcs naturals i espais d'interèsnatural. Es proposa promoure els safarisfotogràfics per compartir amb la societat elsvalors de la caça.




214

2. Compartir l'ús de la natura2.1 Equilibrar els diferents usuaris de lanatura: turisme rural, veïns, societats decaçadors i espais d'interès naturalAmb una càrrega tradicional indubtable, lacaça continua sent un dels esports méspopulars amb unes 100.000 llicències. Lamillora de les comunicacions ha determinatunes noves multifuncionalitats de l'espairural amb nous consumidors de natura. Esrecomana ordenar els accessos a l'espairural, especialment en els períodes de caça,a fi d'equilibrar els diferents usos. Es re-comana que es consideri obligatori elcompliment del Codi de Bones Pràctiques dela caça en les àrees gestionades perl'Administració i l'aplicació voluntària en laresta d'àrees.

2.2 Les reserves nacionals de caça i lesmesures de conservació de la naturaHistòricament, les reserves nacionals de caçavan ser el primer element de protecció iconservació de la natura, especialment en leszones de muntanya. En alguns casos atesa lagestió portada a terme, gran part del seuterritori ha estat declarat com Parc Natural. Ésnecessari mantenir i potenciar la figura de lesreserves nacionals de caça de forma indepen-

dent i individualitzada, però evidentment encoordinació amb els òrgans rectors d'altresfigures de gestió del territori que pugui haver-hi, tot dotant-les de més mitjans humans,tècnics i administratius, i materials. Enaquestes zones de caça gestionades perl 'Administració, caldria introduir nouselements de millora de la sostenibilitateconòmica utilitzant la caça com elementbàsic de la seva gestió.

2.3 Les zones de seguretat i les vies decomunicacióEl creixement de la caça a Catalunya,paral·lela a la multiplicació i millora de lesinfraestructures que faciliten i milloren l'accésal medi rural, comporta uns riscos en l'úsd'aquestes infraestructures. És per això quecaldria definir i assenyalar els punts de risc iestablir les mesures adequades en lesinfraestructures per evitar accidents, totcol · laborant i obtenint la informaciónecessària amb els caçadors locals.

2.4 La seguretat en la pràctica de la caça;senyalització i informacióEstadísticament, la caça és una de lespràctiques esportives amb un menor nivell derisc, però amb un elevat nombre d'accidents

215


mortals. Es proposa establir normes d'actua-ció adequades a cada àrea de caça a fi dedisminuir tots els riscos per als practicants dela caça i pel seu entorn; cal establir senyalit-zacions, informació, distintius i reglamentsd'actuació i enfortir la figura tradicional del capde colla.

3. Interrelació entre la gestió de la fauna i laproducció agrícola

La producció agrícola és l'activitat econòmicapredominant en el medi rural i determina lariquesa de la caça. Els agricultors necessitenels caçadors i els caçadors necessiten elsagricultors. És en aquest sentit que calapropar la caça a la producció agrícola ielaborar actuacions conjuntes per tal deprotegir les produccions i, a la vegada, desen-volupar propostes conjuntes especialmentper millorar la caça menor.

3.1 Sistemes de producció compatibles icostos de produccióTradicionalment, les associacions de caça-dors han realitzat inversions en el medi ruralper tal de compensar a les comunitats localsl'aprofitament de la caça. L'adaptació de laproducció agrícola pot representar uns costosaddicionals que cal assumir col·lectivament.Les noves propostes europees per a ladefinició de les noves funcions de l'agriculturatendeixen a remunerar aquestes actuacions.És per això que es proposa participarconjuntament en la planificació de les produc-cions i en la reorientació de la participació enles despeses, utilitzant els nous instrumentsfinancers posats a la disposició del medi rural.

3.2 Els danys a les activitats agrícoles iforestalsLa millora de la superfície forestal, el creixe-ment dels caducifolis i la millora en general delseu hàbitat ha determinat el creixement delporc senglar i dels remugants salvatges queen algun cas s'han realitzat per tal de millorarl'equilibri de la natura. Aquest creixement faque molt sovint sigui difícil de controlar-lo icausa danys a les produccions agrícoles. La

prevenció és l'eina fonamental de gestió perevitar conflictes d'interessos entre elscaçadors i agricultors, ramaders i forestals. Laprevenció passa per l'elaboració de mapes derisc, que permetin actuacions prioritàries deforma ràpida i eficaç. Les associacions decaçadors, conjuntament amb els propietaris iagricultors, portaran a terme les mesuresnecessàries per prevenir, controlar els danys ipermetre una agricultura també sostenible.

3.3 Les explotacions ramaderes cinegè-tiquesLa repoblació es realitza sovint amb espèciesprocedents d'explotacions cinegètiques.Aquestes, que necessiten una elevada profes-sionalitat, poden esdevenir un complement del'agricultura. Es proposa estudiar les possi-bilitats de desenvolupament d'aquestaactivitat, especialment en les zones de mun-tanya, que pot representar un complementd'ingressos. Cal evitar les repoblacions ambespècies al·lòctones i híbrides, establircontrols genètics i sanitaris de les explota-cions cinegètiques i aconseguir una majorcol·laboració dels col·lectius implicats.




216

4. Els models per a la gestió de la caçasostenible

4.1 La investigació i la gestió cinegèticaL'evolució de les espècies cinegètiquessegueix unes pautes encara poc conegudes.És per això que caldrà millorar els estudissobre l'evolució de la fauna en general, i de lesespècies cinegètiques en particular, tenint encompte especialment les variables climato-lògiques pròpies de Catalunya, tot promoventla col·laboració entre investigadors, gestors icaçadors i fent participar adequadament alsserveis de guarderia de fauna.

4.2 Els plans tècnics de gestió cinegèticaL'obligatorietat de la planificació cinegèticade les àrees de caça va significar un pasendavant en la gestió que cal actualitzarmitjançant la inclusió de nous elementscomplementar is d 'ac tuac ió . La caçasostenible es realitza en hàbitats determinatsque cal millorar promovent, entre altres,plantacions de tanques naturals, sembres icultius específics en zones marginals,manteniment del rostoll i els marges, la

promoció de la sembra directa i de les zonesh u m i d e s , i n s t a l · l a c i ó d ' a b e u r a d o r s ,alimentació addicional en cas de gelades onevades p ro longades i t r ac tamentsfitosanitaris de baixa toxicitat entre d'altres. Esproposa definir un model de gestió col·lectivade la caça amb un àmbit territorial quepossibiliti una gestió cinegètica adequada. Espodria aplicar un model comarcal, o també elreagrupament de diferents àrees de caça sotauna sola unitat de gestió, tot revisant lessuperfícies mínimes per a la creació de lesàrees de caça.

4.3 Els refugis de fauna salvatgeEls refugis de fauna salvatge es creen ambobjectius de conservació i manteniment de labiodiversitat. En realitat, molts d'ells s'hancreat per evitar-hi la caça pel desig delpropietari. Es proposa que la creació d'unrefugi de fauna salvatge comporti accions degestió i seguiment de la fauna que incloguin elcontrol de depredadors i valorin el desen-volupament de les espècies cinegètiquesdavant de l'absència d'activitat.

217


adaptar la normativa per diferenciar les àreessocials de caça, gestionades pels propiscaçadors, de les àrees privades de caça, quetenen una finalitat comercial.

4.6 Anàlisi dels diferents mètodes i tipus decaçaLa diversitat del territori fa que a Catalunyas'aprofitin diversos tipus de caça querequereixen tractaments específics i adaptatsa cada circumstància. És per això que caldriadefinir per a cada tipus de caça uns objectiusde millora i adequació dels diferents mètodesd'aprofitament. Cal realitzar un esforçconstant per realitzar censos que permetindisposar de sèries a llarg termini i així seguirl'evolució de les espècies d'acord amb lesactuacions realitzades.

4.7 La gestió de la caça de les ausmigratòriesDins del nou marc de la Unió Europea i delsacords de les organitzacions internacionalses proposa una especial atenció a la gestió dela caça de les aus migratòries per als seusefectes dins d'àmbits superiors al dels Estats.És per això que s'hauran d'aplicar mesuresaddicionals per actualitzar les pràctiquesd'aquest tipus de caça, especialment en el

4.4 El guaret faunísticLes primeres experimentacions de guaretsfaunístics han definit nous sistemes deproducció agrícola al servei d'una demandade caça de qualitat creixent. Es proposaestendre aquesta activitat mitjançant laremuneració d'aquesta nova producció. Esproposa que la Federació Catalana de Caça iles organitzacions professionals agràriesestableixin un model de col·laboració per aldesenvolupament del guaret faunístic, en elque es defineixin, entre d'altres, lescondicions i els períodes de l'actuació is'indiquin les prestacions d'ambdues parts.

4.5 Les àrees de caçaLa gestió del territori en àrees de caça hapermès introduir nous elements de gestió pera la millora de la caça per evitar la parcel·lació,que dificulta les actuacions. Es recomanapromoure agrupacions d'àrees de caça enforma d'unitats viables per a la gestió. Esproposa regular els terrenys cinegèticstancats, pel seu possible impacte negatiusobre el medi (fragmentació dels hàbitats,sobreexplotació dels recursos, endogàmia).

La majoria d'àrees de caça de Catalunya tenenuna finalitat social. És per això que es proposa




218

tord i la becada i en la guatlla i la tórtoracomuna pel que fa als migrants estivals. Enaquest sentit es proposa un major control en elcomerç i les pràctiques il·legals de caça i de lapressió cinegètica sobre aquestes espècies,establint mecanismes per al tancament de lacaça en cas d'alta vulnerabilitat per temporalsde fred.

4.8 El control de depredadorsEl manteniment de la fauna i de les espèciescinegètiques exigeix el seguiment i control dedepredadors, especialment necessaris en unasocietat altament humanitzada. És per aixòque es proposa fer un seguiment cons-tant decada situació, en el marc dels plans tècnics degestió cinegètica i adaptar el període decont ro l d 'acord amb la dens i ta t dedepredadors, però també de la caça (conill iperdiu) i les previsions d'alliberaments i/orepoblacions.

Així mateix, es considera necessari gestionarla depredació en les zones de seguretat i lesreserves de fauna. Caldria elaborar elsprotocols d'actuació adequats per a cada cas,en cada una de les reserves integrals i, fins itot, per al Parc Nacional d'Aigüestortes iEstany de Sant Maurici quan estiguin en perillespècies protegides o en risc d'extinció.

4.9 Adaptar les tradicions als nousconceptes de gestióLes pràctiques tradicionals d'un alt valorcultural exigeixen un aprofundiment per al seumanteniment i, a la vegada, per a la sevaadequació als nous mètodes de gestió de lafauna. És per això que es proposa que lesassociac ions de caçadors par t ic ip inactivament en l'estudi i en l'elaboració depropostes per a la millora d'aquestespràctiques tot conservant el seu caràctercultural.

219


4.10 La reintroducció i introducció d'es-pècies

L'Administració de caça de Catalunya estàcontrolant des d'un punt de vista sanitari lareintroducció d'espècies. Caldria incidir en larecerca i definir marcadors genètics per evitarla repoblació amb espècies híbrides totpromovent la col·laboració amb els col·lectiusimplicats. Es recomana incidir especialmenten la millora de les repoblacions cinegètiquesi tendir a reduir-les, tot ajustant l'aprofitamentdel recurs a les capacitats del medi i senseintentar que sigui el medi el que s'adapti a lademanda de la caça

4.11 La recuperació d'antics mètodes decaça

La caça és una pràctica esportiva en constantevolució. Darrerament s'han desenvolupatvells mètodes de caça esportiva d'elevatinterès, com la cacera amb arc o la falconeria.La Federació Catalana de Caça hauria deseguir promovent aquests mètodes de caçaque permeten una major selectivitat en lescaptures i, a l'hora, ampliar el col·lectiud'esportistes. Es fa del tot necessària unaregulació de l'activitat de la caça amb arc,perquè la seva pràctica sigui l'adequada,

coherent i respectuosa amb les normesbàsiques de la conservació dels recursosnaturals.

4.12 Les repoblacions

En moltes àrees de caça hi ha una confusióentre all iberaments, amb un objectiumerament temporal per la pràctica esportiva, iles repoblacions que permeten la millora de lacapacitat productiva de l'àrea. Es proposaregular les condicions de cada actuació ambuna normativa adaptada a les circumstàncies iqualitat de cada zona, diferenciant si cal leszones d'actuació. Hi ha molts problemes degestió que sobrepassen les possibilitatsd'actuació dins l'àmbit de l'àrea de caça. Calunificar criteris i esforços agrupant les àreesde caça en unitats de gestió biogeogràfica.

Els caçadors, gestors i titulars d'àrees de caçahan d'exigir garanties sanitàries i genètiquesabans d'adquirir qualsevol exemplar destinata repoblació i/o alliberaments. Cal que elscaçadors s'impliquin directament en elsproblemes les solucions dels quals es trobendins l'àmbit estricte de l'àrea de caça.




220

4.13 La caça per mantenir l'equilibri de lanaturaLes espècies oportunistes (còrvids, gavines,cabres assilvestrades) i exòtiques (visó)poden modificar substancialment els equi-libris de la fauna en determinats territoris.D'acord amb la problemàtica de cada zona elscaçadors poden esdevenir uns auxiliarsd'inestimable qualitat per millorar l'equilibridel medi natural.

4.14 Comercialització de fringíl·lidsLa comercialització i exposició públicad'exemplars de les espècies d'ocellsfringíl·lids està prohibida. Només estàautoritzada l'exposició pública dels masclesen els concursos oficials de cant i en elsconcursos dins les seus socials mateixes de

les societats d'ocellaires. És per això que calactuar en profunditat per tal d'eradicarl'activitat de venda il·legal d'aquests ocells enels mercats i fires, principalment de l'àreametropolitana de Barcelona, a fi de defensar lasostenibilitat de les espècies d'ocellsfringíl·lids i a fi de defensar l'activitat tradi-cional i històrica tan arrelada a Catalunya.

221


5. Potenciar el factor humà

5.1 Control del furtivisme i necessitat decontrol i seguiment dels transfronterers.El furtivisme és la negació de la pràcticaesportiva i impossibilita l'adequada gestió deles àrees de caça. El control del furtivisme ambl'auxili de la població local esdevé una prioritatespecialment a les zones

transfrontereres. Es recomana definir esque-mes de col·laboració amb les autoritats de leszones problemàtiques. Es proposa augmen-tar les sancions de forma substancial iexemplar per eradicar def in i t ivamentaquestes pràctiques il·lícites.




222

5.2 La formació del caçador i l'examen delcaçadorLa sostenibilitat de la caça s'aconsegueix ambla formació dels seus actors principals, elscaçadors. És per això que es proposa que unade les primeres accions a realitzar sigui lad'aconseguir una millora de la formació del caçador. Caldria exigir un examen delcaçador a instaurar progressivament perquèsigui finalment obligatori per a l'expedició deles noves llicències de caça.

5.3 Formació de paranyersEl control de depredadors és una activitatnecessària que cal reglamentar adequa-dament. Es proposa homologar la formació iels coneixements mínims necessaris quepermetin definir les actuacions dels paranyerscom a personal especialitzat en la gestió,maneig i captura de fauna salvatge. Aixòpermetrà disposar de personal responsable iamb possibilitats d'actuar en tot el territori i enqualsevol moment.

5.4 Les associacions de caçadors i lescomunitats localsLes associacions de caçadors formen part deldinamisme de la societat civil rural quecol·labora activament en les accions locals,com pot ser la millora de camins, actuacionscontra danys a les collites, en cas decatàstrofe o en les ADF mateixes. És per aixòque es proposa incloure les actuacions de lesassociacions en els programes de l'Agenda 21mun ic ipa l s i es tab l i r esquemes departicipació en projectes conjunts amb lesAdministracions per mantenir aquest teixit viu,base de la riquesa del territori.

5.5 La responsabilitat civil i les assegu-rances de danysEl ràpid creixement de la fauna salvatge depeu rodó, principalment senglar, cabirol icérvol, juntament amb la proliferació de lesvies de comunicació fa que de formainevitable es produeixin accidents decirculació. És per això que caldrà identificarels punts de risc de col·lisió i definir en cada

cas les actuacions adequades. Així mateix esrecomana promoure un sistema d'asse-gurances suficient que cobreixi aquests tipusd'accidents. Es proposa definir adequada-ment la responsabilitat per a cada un delsactors implicats: Administració, conductors icaçadors. Les àrees de caça només en podenser responsables en cas de negligència de lesseves obligacions.

223


5.6 La seguretat dels caçadorsEs proposa que s'estableixin mesures permillorar la seguretat en l'exercici de la caça,impulsant entre d'altres l'ús d'indumentària decolors vistosos, recomanant el color groc(pantone núm. 116) en armilles i gorres, per ala pràctica d'aquelles modalitats de caçamajor i per a aquelles modalitats de caçamenor que impliquin l'espera dels animals enllocs fixos. Es considera obligatori realitzarcursos de formació sobre seguretat i primersauxilis durant la pràctica de la caça en general iespecífics per a les modalitats potencialmentmés perilloses. Es proposa redactar unes nor-mes d'obligat compliment per a la caça majoren batuda, que siguin recollides en el règimintern de les colles del senglar de Catalunya.

5.7 El Centre Nacional de la CaçaLes actuacions conjuntes entre l'Adminis-tració i la Federació Catalana de Caça hanpermès millorar les actuacions en el sector dela caça. La gestió conjunta durant cinc anys deles repoblacions a partir de la granja deTorreferrussa per a la perdiu roja i la d'Esterrid'Àneu per a la perdiu xerra, han demostratl'eficàcia d'aquestes accions. Es proposaconstituir un Centre Nacional de la Caça en elqual l'Administració actuï conjuntament ambel sector per gestionar conjuntament la caçaamb la finalitat de promoure'n la sostenibilitat imillorar l'activitat cinegètica.




224

5.7 El Decàleg de Bones Pràctiquesambientals per a la caçaLes associacions de caçadors han introduïtnormes d'actuació dins de cada àreaconsolidant els usos i costums tradicionals.Es proposa aplicar el Decàleg de BonesPràctiques de la caça, que defineix les normesindividuals d'actuació per a la millora de lasostenibilitat dins del conjunt del medi natural.Aquestes normes haurien de ser, a més, unprincipi d'obligat compliment per a tots elscaçadors.

5.8 La Federació Catalana de CaçaLa Federació Catalana de Caça és, en aquestsmoments, la segona federació de caça del'Estat i una de les primeres federacionsesportives de Catalunya. Això ha permèsagrupar la majoria de caçadors que prac-

tiquen l'esport de la caça i de les sevesassociacions que estan distribuïdes per tot elterritori i faciliten la promoció d'un nou modelde caça sostenible. Es proposa potenciar laFederació Catalana de Caça perquè assu-meixi noves funcions mitjançant l'aplicació delprincipi de subsidiarietat, amb l'objecte dedivulgar noves propostes d'actuació i deformar als caçadors per a una millora del'activitat cinegètica.


Annexos

Annex 1: Característica de la caça a Europa

Superfície2km

Densitat2hab./km

Caçadors/població

%

Caçadorsper 100 haPaís

Dinamarca

Portugal

Itàlia

Catalunya

França

Regne Unit

Europa

Grècia

Espanya

Irlanda

Àustria

Alemanya

Finlàndia

Luxemburg

Holanda

Bèlgica

Suècia

43.000

89.000

301.000

3.200

550.000

244.000

797.200

132.000

505.000

70.000

84.000

357.000

337.000

2.600

41.000

35.700

450.000

29

33

62

63

35

90

19

35

39

29

71

239

17

182

459

345

27

4,1

3,4

3,1

3,0

3,0

2,6

2,9

2,2

2,0

1,7

1,3

0,9

0,9

0,8

0,8

0,8

0,7

118

112

190

194

104

230

37

78

77

50

93

226

15

154

376

280

20

177.000

300.000

925.000

98.000

1.625.000

625.000

2.348.000

293.000

1.000.000

120.000

110.000

338.000

300.000

2.200

33.500

29.000

320.000

3,47

3,01

1,62

1,58

2,85

1,11

1,69

2,84

2,56

3,42

1,41

0,41

5,96

0,55

0,21

0,29

3,65

5,1

10

57

6,2

57

56

119,2

10,4

39

3,5

7,8

81

5,03

0,4

15,4

10

8,8

Població(milions)

Caçadors/nombre

Nombrehab. percaçadors

227

228

Annexos

Annex 2: Resultats de l'enquesta

Resultats de l'enquesta realitzada entre els assistents a la presentació de lespropostes d'elaboració del Pla estratègic de la caça 2002/2003

1. Quina d'aquestes mesures considereu prioritàries per millorar la fauna cinegètica? (més d'una opció)

Realitzar millores en el medi agrícolaRegular la pressió de caçaDisposar d'un servei de guarderia privat de caçaRecuperar conreus abandonatsCrear reserves de caça dins de cada àrea

2. Davant de l'escassetat de la caça menor i a fi de conservar-la, seríeu partidaris de:

Posar un límit de captures caçador/diaReduir la temporada de caçaReduir depredadorsAugmentar la repoblacióNS/NC

3. Les repoblacions de perdiu i conill

Són efectivesNo són efectives per la baixa qualitat dels exemplars de granja que s'utilitzenNo són efectives per manca d'assessorament tècnicSón innecessàries i contraproduentsNS/NC

4. Com s'haurien de prevenir els accidents de tràfic causats per la caça major?

Definir els punts de risc en les carreteres i senyalitzar-losAugmentar la cobertura de les assegurancesAllargar la temporada de caçaAltres mesures (barreres olfactives, passos de fauna)NS/NC

5. Com prevenir els accidents durant la caça?

Realitzar cursos de formació sobre prevenció de riscosDefinir unes normes clares i d'obligat compliment per les collesDisposar de material d'identificació obligatòria (indumentària cridanera, senyalització)Realitzar cursos de primeres curesNS/NC

6 Creieu necessari establir un examen del caçador?

Sí, però només per obtenir noves llicènciesSí, però caldria fer cursos de reciclatgeNo els considero necessarisNS/NC

61,4%15,7%

6,8%25,1%16,5%

26,2%8,8%

40,4%20,8%

3,8%

33,8%26,1%29,0%

7,1%4,0%

44,2%6,6%5,8%

38,2%5,2%

25,6%42,6%25,0%

1,8%5,0%

38,6%29,4%30,1%

1,9%


229

Annexos

7 Què valora més de les associacions de caçadors?

CompanyoniaLa capacitat per administrar la cacera, vedats, batudes, etc.La defensa dels interessos de la caça i dels caçadorsNS/NC

8. Quina d'aquestes accions haurien de realitzar les societats de caçadors de forma més prioritària?

Implicar-se més en la defensa i conservació de la naturaEndegar campanyes de millora de la imatge de la caçaCrear un associacionisme tan fort com sigui possible per defensar-nosNS/NC

9 Considereu que els plans tècnics de gestió cinegètica són:

ÚtilsS'haurien de millorar molt perquè fossin útilsNo hi veig la utilitatNo coneixia la seva existènciaNS/NC

10 Penseu que disposar d'un codi de Bones Pràctiques del caçador:Seria necessariSeria un bon instrument per millorar la imatgePermetria millorar la caça i conservar el medi naturalNS/NC

11 Quins temes us agradaria que tractés amb més profunditat la revista La Geneta? (més d'una opció)

Tècnics i de gestió de la caçaLegislatiusD'armes i gossosConèixer altres experiències de caçaNo conec la revista

13. Quina edat teniu?

14 -34 anys35 -64 anys65 i mésNS/NC

14. Podríeu indicar-nos de quina dimensió és el municipi a on resideix?

Més de 200.000 habitantsDe 50.000 a 200.000 habitantsDe 10.000 a 50.000 habitantsDe 5.000 a 10.000 habitantsMenys de 5.000 habitantsNS/NC

14,1%24,5%58,6%

2,8%

43,9%25,0%27,1%

4,0%

19,6%29,3%45,4%

5,7%

19,1%71,2%

6,8%2,9%

5,4%6,6%

14,3%15,8%54,3%

3,6%

42,9%39,7%

8,1%5,5%3,8%

52,7%14,7%11,9%13,9%16,3%


230

Annexos

15. Ens podríeu dir en quin sector treballa?

Agricultura/ Ramaderia/ PescaIndústriaComerç i serveisEstudiant/JubilatAltresNS/NC

16. Quin tipus de caça practiqueu principalment?

MajorMenorOcellairesNS/NC

17. Esteu federats?

SíNo

24,4%21,4%16,8%11,4%21,8%

3,8%

35,8%35,6%16,5%12,1%

84,1%15,9%


231

Annexos

Annex 3: Valoració de les captures en les àrees privades de caçaTemporada 2000/01

Conill

Llebre

Perdiu roja

Perdiu xerra

Guatlla

Faisà

Becada

Tórtora

Colom

Tudó

Ànecs

Fotja

Polla d'aigua

Tords / grives

Porc Senglar

Isard

Cèrvol

Daina

Cabirol

Mufló

Cabra salvatge

Total

3.500

6.000

3.000

3.500

800

3.000

4.000

1.500

1.500

2.500

2.500

5.000

500

600

75.000

250.000

500.000

250.000

250.000

50.000

500.000

41.839

1.280

44.154

291

56.003

24.251

4.533

11.257

4.345

39.016

1.348

320

-

49.170

5.595

86

28

-

-

-

-

146.437

7.680

132.462

1.019

44.802

72.753

18.132

16.886

6.518

97.540

3.370

1.600

-

29.502

419.625

21.500

14.000

-

-

-

-

1.033.824

EspècieQuantitat

BarcelonaValor(Ptas/unitat) Valor x 1000

Conill

Llebre

Perdiu roja

Perdiu xerra

Guatlla

Faisà

Becada

Tórtora

Colom

Tudó

Ànecs

Fotja

Polla d'aigua

Tords / grives

Porc Senglar

Isard

Cèrvol

Daina

Cabirol

Mufló

Cabra salvatge

Total

3.500

6.000

3.000

3.500

800

3.000

4.000

1.500

1.500

2.500

2.500

5.000

500

600

75.000

250.000

500.000

250.000

250.000

50.000

500.000

19.893

2.005

21.634

255

18.224

12.659

6.282

14.193

5.650

18.451

3.384

25

-

9.130

8.205

32

84

-

-

-

-

69.626

12.030

64.902

893

14.579

37.977

25.128

21.290

8.475

46.128

8.460

125

-

5.478

615.375

8.000

42.000

-

-

-

-

1.033.824

EspècieQuantitat

GironaValor(Ptas/unitat) Valor x 1000


232


Annexos

Conill

Llebre

Perdiu roja

Perdiu xerra

Guatlla

Faisà

Becada

Tórtora

Colom

Tudó

Ànecs

Fotja

Polla d'aigua

Tords / grives

Porc Senglar

Isard

Cèrvol

Daina

Cabirol

Mufló

Cabra salvatge

Total

3.500

6.000

3.000

3.500

800

3.000

4.000

1.500

1.500

2.500

2.500

5.000

500

600

75.000

250.000

500.000

250.000

250.000

50.000

500.000

47.553

2.043

52.773

417

34.364

1.838

1.535

16.862

7.408

20.012

2.200

150

-

299.240

6.357

135

69

19

53

9

-

166.436

12.258

158.319

1.460

27.491

5.514

6.140

25.293

11.112

50.030

5.500

750

-

179.544

476.775

33.750

34.500

4.750

13.250

450

-

1.033.824

EspècieQuantitat

Lleida

Valor x 1000Valor

(Ptas/unitat) Valor x 1000

Conill

Llebre

Perdiu roja

Perdiu xerra

Guatlla

Faisà

Becada

Tórtora

Colom

Tudó

Ànecs

Fotja

Polla d'aigua

Tords / grives

Porc Senglar

Isard

Cèrvol

Daina

Cabirol

Mufló

Cabra salvatge

Total

3.500

6.000

3.000

3.500

800

3.000

4.000

1.500

1.500

2.500

2.500

5.000

500

600

75.000

250.000

500.000

250.000

250.000

50.000

500.000

47.565

1.670

48.276

-

12.699

4.693

1.081

11.109

2.578

20.751

22.251

1.867

17.625

652.082

1.843

-

-

-

-

-

101

166.478

10.020

144.828

-

10.159

14.079

4.324

16.664

3.867

51.878

55.628

9.335

8.813

391.217

138.225

-

-

-

-

-

50.500

1.076.013

EspècieQuantitat

TarragonaValor(Ptas/unitat)

233


Annexos

Valor x 1000

Conill

Llebre

Perdiu roja

Perdiu xerra

Guatlla

Faisà

Becada

Tórtora

Colom

Tudó

Ànecs

Fotja

Polla d'aigua

Tords / grives

Porc Senglar

Isard

Cèrvol

Daina

Cabirol

Mufló

Cabra salvatge

Total

3.500

6.000

3.000

3.500

800

3.000

4.000

1.500

1.500

2.500

2.500

5.000

500

600

75.000

250.000

500.000

250.000

250.000

50.000

500.000

156.850

6.998

166.837

963

121.290

43.441

13.431

53.421

19.981

98.230

29.183

2.362

17.625

1.009.568

22.000

253

181

19

53

9

101

548.975

41.988

500.511

3.371

97.032

130.323

53.724

80.132

29.972

245.575

72.958

11.810

8.813

605.741

1.650.000

63.250

90.500

4.750

13.250

450

50.500

1.076.013

EspècieQuantitat

CatalunyaValor(Ptas/unitat)

introducció · 1. definir una caça sostenible dins de la natura, compatible amb les altres...

Documents