informem gener 2002

24
ENTREVISTA A JORDI LARA, MESTRE JOIER, PÀG. 19 Butlletí d’informació municipal de Sant Quirze del Vallès Núm. 60. Gener 2002. IV època. informem Nou logo de l’Associació de Comerciants pàg. 9 Inversions 2002 pàg. 4 i 5 L’Ajuntament recollirà les reclamacions per talls de subministrament elèctric pág. 12 L’HIVERN

Upload: ajuntament-de-sant-quirze-del-valles

Post on 22-Mar-2016

223 views

Category:

Documents


1 download

DESCRIPTION

Informem Gener 2002

TRANSCRIPT

Page 1: Informem Gener 2002

ENTREVISTA A JORDI LARA, MESTRE JOIER, PÀG. 19

Butlletí d’informació municipal de Sant Quirze del Vallès ★ Núm. 60. Gener 2002. IV època.

▼▼

informem

Nou logo de l’Associació de Comerciants pàg. 9

Inversions 2002 pàg. 4 i 5

L’Ajuntament recollirà les reclamacions per talls de subministrament elèctric pág. 12

L’HIVERN

Page 2: Informem Gener 2002

Serveis

informem, 2 ★ Núm. 60. Gener 2002.

AJUNTAMENTAjuntament 93 721 68 00Àrea de Serveis Personals (C/ Sant Isidre s/n)

Regidoria de Cultura 93 721 68 81/ 82Regidoria de Joventut • Biblioteca 93 721 68 83Regidories d’Esports • Salut Pública •Consum 93 721 68 84Regidories de Benestar Social •Participació Ciutadana • Solidaritat 93 721 14 33Regidoria d’Educació 93 721 03 12Àrea de Serveis Personals 93 721 01 68Sij Canya Jove 93 721 06 09Normalització Lingüística (CNL) 93 721 18 99Servei de promoció econòmica (Eduard Toldrà, s/n)

Masia de Can Feliu -Servei d'atenció als emprenedors 93 721 52 08-Servei d'atenció a les empreses 93 721 52 08-Servei a l'ocupació 93 721 52 08 Educació:

CEIP Purificació Salas 93 721 30 17CEIP Pilarín Bayés 93 784 23 84CEIP El Turonet 93 721 30 18IES Sant Quirze 93 721 31 44Escola d’Adults 93 721 17 68Escola Municipal de Música 93 721 11 81Equipaments esportius municipals

Poliesportiu Sant Quirze 93 721 39 75Poliesportiu Les Fonts 93 784 12 77Piscina Municipal 93 721 39 75Oficines Les Fonts

Oficina Intermunicipal Les Fonts 93 736 39 09Oficina Baix Riera 93 785 13 65

SERVEIS SANITARISCAP Sant Quirze 93 721 41 80CAP Can Parellada 93 783 41 66Planificació Familiar 93 721 52 65Urgències Sant Fèlix 93 710 65 58Parc Taulí (Sabadell) 93 723 10 10Hospital de Terrassa 93 731 00 07Hospital Sant Llàtzer 93 782 13 00Creu Roja Sabadell 93 726 22 22Farmàcia Amat 93 721 06 99Farmàcia López 93 721 40 36Farmàcia Oliveres 93 721 39 33Farmàcia Clara Ferran (Les Fonts) 93 785 76 61Ambulàncies Creu Roja 93 726 22 22 / 726 66 66Ambulàncies Sabadell 93 727 12 12Ambulàncies del Vallès 93 712 03 03Ambulàncies Lafuente (Rubí) 93 699 58 58

ServeisServei d’aigües (avaries) 93 721 14 51Servei d’aigües Les Fonts 93 731 22 81Enllumenat Via pública (avaries 24 h.) 902 13 13 26FECSA Sabadell 93 725 89 25Ràdio Taxi Sabadell (Sant Quirze) 93 727 48 48Taxi Catalunya 93 716 62 62Catalana de Gas 93 310 63 05Ferrocarrils de la Generalitat 93 205 15 15 Transports públics, SA (línea Sant Quirze-Sabadell) 93 710 79 51

TELÈFONS D’URGÈNCIA Seguretat CiutadanaPolicia Local 93 721 68 68Guàrdia Civil (Atenció al ciutadà) 93 721 68 67Guàrdia Civil (Denúncies) 93 719 36 10Policia Nacional Sabadell 091Policia Nacional Terrassa 93 785 42 58Bombers 085Bombers de Sabadell 93 726 00 80Bombers de Terrassa 93 783 80 80ADF 939 32 06 49

Butlletí municipal de Sant Quirze del VallèsNúm. 60 - Quarta època

Gener 2002Butlletí Informatiu

de Sant Quirze del Vallès

Dipòsit legal: B-6541-84Edita:

Ajuntament de Sant Quirze del VallèsGabinet de Premsa

Coordinació:

Gemma Màrmol i CodinaCorrecció:

Oficina de CatalàAdreça:

Plaça de la Vila, 608192 Sant Quirze del Vallès

Tel. 93 721 01 49Fax 93 721 15 31

Disseny, fotomecànica i impressió

Gramagraf sccl (tel. 93 466 10 54)Fotografia portada: Enric i Jaume fotògrafs

informem

Totes les cartes de la veu del poble hauran de ser adreçades a la redacció abans del15 de cada mes. L'extensió haurà de ser inferior a 20 línies i mecanografiades adoble espai. Hi haurà de constar el nom de l'autor, el DNI, l'adreça i el telèfon.L'Informem es reserva el dret a publicar les cartes si no compleixen tots els requisitsabans esmentats i/o si arriben fora de termini.

L'informem no es fa responsable de l'opinió dels seuscol·laboradors ni s'identifica amb els seus treballs publicats.

Page 3: Informem Gener 2002

informem, 3 ★ Núm. 60. Gener 2002.

Editorial

LA NOVA MONEDA

Sense cap dubte, tots recordarem l’1 de gener de 2002 com

el dia en que la pesseta, moneda amb la que hem viscut i

crescut tots nosaltres, desapareix després de més de 100

anys, per deixar pas a l’euro, una moneda que compartirem

300 milions de persones i que té com a objectiu fer més

forta l’economia europea al món.

Diferents campanyes ens han apropat a aquesta nova

moneda i ens han informat de les dates que cal tenir molt

presents per entrar amb garanties i seguretat a aquesta

nova era. Des de l’1 de gener, les monedes i bitllets d’euro

estan en circulació. Conviuran amb la pesseta durant dos

mesos, però cal fer l’esforç, durant aquest breu període

de convivència, per anar eradicant els càlculs basats en

pessetes i començar a pensar en euros. Hem de tenir en

compte que a partir de l’1 de març només circularan euros i

la pesseta formarà, juntament amb les monedes d’altres 11

països europeus, part de la història. Fins al dia 1 de juny,

podrem canviar pessetes als diferents bancs o caixes però a

partir d’aquesta data ho haurem de fer al Banc d’Espanya.

Si bé un canvi d’aquestes caracterísitiques que ens afecta a

tots els nivells la nostra vida quotidiana pot despertar

reticències, és important destacar que l’euro ens portarà

molts beneficis com a usuaris. Per exemple, podrem viatjar

per Alemanya, Àustria, Bélgica, Finlàndia, França, Països

Baixos, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Portugal i Grècia sense

haver de canviar de moneda. L’euro és també una divisa

molt més forta que la pesseta i ens farà molt més competi-

tius en els mercats internacionals.

Des de la Comissió de la transició a l’euro s’adverteix però,

que hi poden haver comerços i altres establiments que arro-

doneixin a l’alça els preus. La contribució de tots plegats és

imprescindible perquè tant empreses com consumidors

agafem confiança en la nova moneda. Serà certament, com

qualsevol canvi, un esforç per part de tots, però tindrà la

seva recompensa i segurament d’aquí uns anys recordarem

la pesseta, però només amb la nostàlgia d’allò que va

formar part de la nostra història. Bon any 2002 i bona entrada

a l’euro!

Sebastià Ruiz

Alcalde de Sant Quirze

Page 4: Informem Gener 2002

informem, 4 ★ Núm. 60. Gener 2002.

Pressupost 2002

INVERSIONS 2002INVERSIONS 2002ÀREA EUROS

ALCALDIAPolicia i seguretat ciutadanaSenyalització vertical 18.030,36Senyalització Horizontal 18.030,36Torre repetidora 27.045,55Equipament de la policia 12.020,24Material de comunicació 3.005,06Material senyalització 6.010,12Seguretat en edificisSistemes de seguretat 36.060,73Educació VialInversions Partida obertaProtecció CivilInversions Partida obertaVies PúbliquesRotondes 90.151,82Illetes 36.060,73Avinguda Arraona 156.263,14Construcció de passos amb ressalt 18.030,36Ràdio MunicipalAdequació edifici de la ràdio 45.075,91

ECONOMIA I FINANCESEconomia i PatrimoniDigitalització, cartografia i senyalització 601,01Recuperació Can Llobet 6010,12Promoció EconòmicaSuport i il·luminació 6010,12Mobiliari 3.606,07Adequació mercat Can Torras-Can Llobet Partida obertaModernització mercat dimecres Partida obertaAdequació Mercat de Les Fonts Partida obertaEscola Taller Can BarraMaquinària i utillatge 15.025,30Rehbilitació edifici de l’Escola Taller 661.113,31

TERRITORIUrbanisme i projectes d’obresExpropiacions 48.080,97Passeig del Ferrocarril (2ª fase) 60.101,21Aparcament Can Feliu 36.060,73Mobiliari urbà 30.050,61Adequació enllumenat públic 90.151,82Carrer Montseny 18.030,36Carrer Major 192.323,87Casa del Pintor Vilapuig 323.594,95Avinguda Pau Casals 390.657,87Soterrament general línies electriques 48.080,97Adequació OAC 300.506,05Adequació edifici de la Policia Local 16.227,33Instal·lacions Can Feliu 6.010,12Maquinària i utillatge 18.030,36Reparcel.lació i execució UA7 180.303,63Reparcel·lació polígon E Partida oberta

Page 5: Informem Gener 2002

informem, 5 ★ Núm. 60. Gener 2002.

Pressupost 2002

INVERSIONS 2002INVERSIONS 2002Execució del Pla parcial de Castelltort 1.202.024,21Col·lector de Can Pallàs 330.556,66Projectes executius 90.151,82Rehabilitació edificis municipals per estalvi energètic 120.202,42Casal d’Avis, 2ª fase 156.263,15Obres edifici Municipal Les Fonts Partida obertaPep Ventura-Can Feliu 60.101,21Acondicionament dels voltants del Living Club 90.151,82Parcs i JardinsNoves plantacions 42.070,85

SERVEIS PERSONALSPromoció de la gent granEquipament cafeteria del Casal 6010Mobiliari cafeteria Casal 6010,12Altre mobiliari i estris 1.202Participació CiutadanaRetroprojector i diapositives 1803Mobiiliari i estris 1202Salut PúblicaCentre de planificació familiarInstruments 751,27Mobiliari i estris 420,71CulturaInstal·lacions 2ª fase de la Patronal 78.131,57Inversions diverses activitats de Cultura Partida obertaBibliotecaFons bibliogràfic 18.030Inversions diverses equipament biblioteca 1.712,88JoventutAdequació Casal de Joves 12.020EnsenyamentEquipament centres educatius 15025,30Mobiliari exterior 2.704,5Altre mobiliari 9.015,18Obres a centres educatius en conveni amb la Generalitat Partida obertaActuacions de millora als centres educatius 66.111,33Escola Municipal d’AdultsMaterial musical i audiovisual 601,01Escola de MúsicaInstruments musicals 3.606,0Material audiovisual 1803.04EsportsPista d’Esports de Vall Suau 27.045,54Millores establiments esportius 90.151,82Circuït de jogging 8.414,17Piscina de les Fonts 12.020,24

ADMINISTRACIÓ GENERALServeis GeneralsMaquinària i utillatge 12.020,24Mobiliari i estris 60.101,21Serveis informàticsEquips per a processos informàtics 120.202,42

TOTAL INVERSIONS PREVISTES 5.564.053,08

Page 6: Informem Gener 2002

informem, 6 ★ Núm. 60. Gener 2002.

ENTREVISTA A JOSEP MANEL BRAÑAS,

tinent d’Alcalde d’Economia i Finances.

Pressupost 2002

L’any passat es va aplicar unapolítica de contenció, el pressu-post només va créixer en 200milions de pessetes, al voltantd’un 1.2 milions d’ Euros. En-guany el pressupost augmentaen prop de 3 milions d’Euros. Aquè es deu aquest augment?Aquest any hem previst 1.000

milions de pessetes, uns 6 milionsd’euros, per inversions, en la líniade projectar un municipi que pu-gui respondre a les necessitats dela població, en constant augment,en un futur.

Com es cobrirà aquest incre-ment pressupostari a nivelld’ingressos?A través dels ingressos ordinaris,

com l’IAE o l’IBI i de manera es-pecial, enguany tenim la previsiód’ingressar uns 3 milions d’eurosmés en concepte de permuta depatrimoni i de concesions admi-nistratives.

Quines són les inversions quees destaquen com a més impor-tants al llarg del 2002?Enguany s’acabaran molts pro-

jectes endegats. Per exemple, te-nim pressupostada la segona fasede la Patronal, s’avançarà de ma-nera important en la reurbanitza-ció del casc antic, es seguirà ambl’escola Taller Can Barra i tambés’endegaran obres noves molt sig-nificatives com una nova piscinadescoberta. Tot respon a la plani-ficació d’un municipi de futur, defer obres que tinguin sentit en unmunicipi de 20.000 habitants.

S’ha seguit, novament, la matei-xa política a l’hora de fer els

pressupostos que es va adoptarl’any passat, és a dir, s’han tor-nat a pressupostar inversionsde manera selectiva d’acordamb les necessitats del poble?L’any passat, l’elaboració del

pressupost va encetar un treball iun diàleg en el sí de l’equip de go-vern que s’ha desenvolupat alllarg de l’any. Vam fer una llistad’inversions, de serveis necessarisi previsibles i hem treballat en lapriorització d’aquests d’acordamb la demanda de la població.Treballem amb les necessitats, nonomés cobrint buits.

La partida de personal ascen-deix un percentatge molt elevatrespecte l’any anterior. Aixòrespon a l’increment de serveisque es preveuen oferir al ciu-tadà des de l’Ajuntament?Cal tenir en compte que uns

360.000 euros corresponen alstreballadors i alumnes treballa-dors de l’Escola Taller Can Feliu,

import que a més està subjecte auna subvenció. També cal tenir encompte que uns 150.000 euros sónl’increment del sou previst perconveni de la plantilla de l’Ajunta-ment i 48.000 euros són els queresponen veritablement a cobriramb personal els nous serveis ques’oferiran des de l’Ajuntament

Aquest any també s’ha canviatel calendari fiscal. Per quinmotiu?Hem canviat el calendari fiscal

per tal que els ciutadans puguinpagar de manera repartida al llargde l’any i per evitar la coincidèn-cia de l’Impost de Béns immoblesi l’Impost de Vehicles de TraccióMecànica.

Com podrà apreciar el ciutadàaquest augment de pressupost?Amb els nous i millors serveis

que, poc a poc, anirem oferint desde l’Ajuntament.

Enguany s’ha reunit amb les en-titats per presentar el pressu-post. Quin és el seu objectiu alrespecte?No és el primer any que ho faig,

però si el primer que convoquemles entitats de manera conjunta.L’objectiu és que entenguin elpressupost i també que puguinaportar totes les idees que creguinimportants. Al llarg de tot l’any,els veïns i veïnes que ho desitginpoden fer-nos arribar les sevespropostes per poder-les estudiar.El pressupost no és quelcom tan-cat, si cal i és necessari, es podenincorporar noves propostes queels ciutadans i ciutadanes ens fa-cin arribar.

Page 7: Informem Gener 2002

informem, 7 ★ Núm. 60. Gener 2002.

Nou enllumenat

Diferents carrers i sectors de Sant Quirze es-tant gaudint de millores en les instal·lacionsd’enllumenat públic. L’Ajuntament ha efec-tuat la reposició de l’enllumenat del carrerOnze de Setembre perquè el que hi havia era

molt deficient i tenia moltes avaries. Concretaments’hi han instal·lat 14 nous punts de llum. També en elcarrer Xiprers, zona on no hi havia enllumenat, s’haprocedit a instal·lar 16 nou punts de llum de baix con-sum.

La zona industrial de Can Torras Can Llobet tambéha gaudit de les millores amb la reposició de 120equips de reactància. Els diferents punts de llum es tro-ben distribuïts entre els carrers Marià Cubí i NarcísMonturiol.

Un altre zona on es preveu en breu fer millores és elPassatge Pedres Blanques on s’han de resituar els 14punts de llum per intentar evitar les diferents col·li-sions entre cotxes i fanals, canviant-los de vorera i arre-glant part del quadre de maniobra. Pel que fa al carrerPenedès, zona on no funcionava des de feia anys l’en-llumenat, s’està gestionant donar d’alta els comptadorsper tal que en el mínim temps possible aquestainstal·lació pugui funcionar correctament.

En total, les millores en les diferents zones d’enllume-nat públic han comportat una inversió de l’Ajunta-ment de prop d’11 milions de pessetes.

MILLORES A L’ENLLUMENAT PÚBLIC

Page 8: Informem Gener 2002

informem, 8 ★ Núm. 60. Gener 2002.

SANT QUIRZE TORNA A COMPTAR AMB UN DINAMITZADOR COMERCIAL

UNA DOTZENA DE DONESES FORMEN EN TÈCNIQUES ALIMENTÀRIES

L’AJUNTAMENT I LA

CAMBRA DE COMERÇ

DE SABADELL

ATORGUEN ELS PREMIS

ALS MILLORS

APARADORS DE NADAL

Promoció Econòmica

Un any més, i per segona ve-gada consecutiva, l’Ajunta-ment de Sant Quirze delVallès s’ha adherit al projec-

te “Xarxa Comarcal de dinamitza-dors comercials” promoguda pelConsell Comarcal del Vallès Occi-dental amb l’objectiu de promo-cionar i potenciar el comerç delmunicipi.

Des del passat 10 de desembre iper un període de 5 mesos la regi-doria de Promoció Econòmicacomptarà amb una dinamitzadoracomercial que treballarà conjunta-ment amb l’Associació de Comer-ciants per donar suport a les cam-panyes i accions comercials que es

Des de el passat 19 de novem-bre 12 dones entre 25 i 55anys estan realitzant un cursde Formació Ocupacional de

“Auxiliar de Tècniques Alimentà-ries”. Aquest curs està subvencio-nat pel Departament de Treball iestà destinat a formar aturats ma-jors de 25 anys.

El curs té un total de 150 hores ,48 de les quals son pràctiques i laresta teòriques.

Els millors aparadors nadalencsde Sant Quirze han estatguardonats enguany en doscertàmens diferents, un co-

rresponent al 32è Concurs d’Apa-radors i parades de mercat de laCambra de Comerç de Sabadell il’altre des de la Regidoria de Pro-moció Econòmica de l’Ajuntament.

Del primer, n’han resultat guan-yadors La Manduca, amb el primerpremi, G&M viatges ha rebut el se-gon i el tercer ha recaigut en Frui-tes i Verdures Laura. Pel que fa alsatorgats per l’Ajuntament, el pri-mer ha anat a mans de Xarcuteria-degustació Can Paco, el segon haanat a parar a Perruqueria Nieves,el tercer a Herboristeria DietèticaLourdes i Confecciones Dani harebut un premi extraordinari deljurat.

posaran en marxa al llarg del 2002,com ara el nou logotip del comerç.Aquesta iniciativa pretén millorar ipromocionar el teixit associatiu delsector comerç i facilitar l’intercanvid’experiències i metodologies entreels dinamitzadors comercials quetreballen en diferents municipis dela comarca.

Al llarg del 2001, el dinamitzadorcomercial va donar suport a accionstals com la revista del comerç, elconcurs de logotips i la II Mostrad’Activitats i Comerç, i arrel d’a-quest conjunt d’accions, s’han cele-brat les jornades de dinamització is’ha editat la “Guia Bàsica per al co-merç urbà”.

Les pràctiques es realitzen a laempresa EYSAL S.L pertanyent algrup Telepizza S.A.

L’objectiu principal del curs ésaconseguir mitjançant la formacióen l’àrea de les indústries alimentà-ries la inserció en el món laboral deles alumnes participants en l’àmbitde l’alimentació, essent aquest sec-tor de les indústries alimentàriesuna font important de creació dellocs de treball en el municipi.

Page 9: Informem Gener 2002

informem, 9 ★ Núm. 60. Gener 2002.

Actualitat

ELS ALUMNES DE L’ESCOLA TALLER CAN BARRA

INICIEN LA REHABILITACIÓ DE LA MASIA

El passat mes de desembre esva presentar a l’Associació deComerciants el nou logo queja es pot veure als aparadors

de molts dels associats. Sota ellema ComeçaSantQuirze, el noulogotip persegueix distingir el co-merç del municipi dotant-li una in-dentitat pròpia que el diferenciï dela resta de comerciants de la co-marca i que el promocioni entre lapoblació.

Els 32 alumnes de l’escola taller Can Barra han aca-bat aquest passat mes de desembre els 6 mesos deformació previs a l’inici de la rehabilitació de l’edi-fici. A partir d’aquest mes de gener passen a ser

alumnes treballadors per posar en pràctica tots els conei-xements que han adquirit durant l’etapa formativa. L’Es-cola Taller Can Barra té quatre grups, el de fusteria, el dejardineria, el d’electricitat i el de construcció i tots ellsrebran una formació basada en la pràctica real que elspermetrà aprendre l’ofici i inserir-se en el món laboralamb els coneixements requerits pel mercat del treball.Alhora, els nois i noies contribuiran a recuperar un edifi-ci tan emblemàtic per al municipi com és la masia deCan Barra.Fins al moment, els alumnes han fet tasquesen diferents espais públics per aplicar la teoria, com és elcas de la il·luminació dels contorns dels edificis munici-pals, l’elaboració de taules i cadires per algunes classes iarranjant diferents espais de l’entorn de la masia.

El logotip simula una persona queté a les mans la C de comerç i haestat fruit d’un ample investigacióde l’estudi de disseny Alehop deBarcelona. Segons els dissenyadors,aquesta imatge és molt nova, versà-til i propera, ja que com que la figu-ra és molt poc definida, qualsevols’hi pot identificar. Els colors esco-llits són el vermell, el groc i el blau,tot i que també hi ha la possibilitatd’imprimir-lo a una tinta. Segons el

regidor, Vicenç Abellán, la novaimatge vol respondre a la necessitatde donar una visió d’un comerç co-hesionat, de futur i que respongui ales expectatives dels clients.

La imatge s’ha aplicat, de mo-ment, en papereria i bosses, de lesquals se’ls va fer lliurament a cadacomerciant durant la presentació.L’acte va comptar amb la presènciadel regidor de Promoció Econòmicade l’Ajuntament, Vicenç Abellán,que ha estat, juntament amb l’As-sociació, l’encarregat d’endegaraquest projecte.

NOU LOGO DE L’ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS

Page 10: Informem Gener 2002

informem, 10 ★ Núm. 60. Gener 2002.

Seguretat Ciutadana

La plantilla de la Policia Local ha incrementat amb unnou agent que es va incorporar el passat 3 de desem-bre i que se suma als quatre agents que han entrat aformar part de la plantilla enguany. A principis del

proper any, també està previst cobrir la plaça d’inspector,de manera que la plantilla quedi amb la següent estructu-ra: 1 Inspector en Cap, una tècnica de Seguretat Ciutada-na, un sergent, 5 caporals, 18 agents, 1 auxiliar adminis-trativa i 1 subaltern.

El parc mòbil també s’ha agumentat amb una novamoto. Actualment la Policia Local compta amb dos cotxespatrulla, un tot terreny, tres escooters, una bibicleta demuntanya i un vehicle turisme per poder desenvolupar elsdiferents serveis.

AUGMENTA LA PLANTILLA I EL PARC MÒBIL DE

LA POLICIA LOCALMILLORES EN EL SERVEI DE VIGILÀNCIA

Per tal d’aconseguir rendibilitzar els serveis de la PoliciaLocal al nucli urbà a efectes de vigilància, la Policia Localha dividit la població en zones tenint en compte la pro-blemàtica específica de cadascuna. Segons el Regidor deSeguretat Ciutadana, Josep Tarragó, amb aquesta vigilàn-cia es preveu detectar més ràpidament els problemes ipossibles incidències i aconseguir, alhora, l’apropamentmés ràpid i efectiu del policia al ciutadà. Aquesta vigilàn-cia es realitza depenent del tipus de servei assignat a peu,en motocicleta o vehicle patrulla o alternant les unes ambles altres.

DISMINUEIX LA INCIDÈNCIA DELICTIVA ASANT QUIRZE DEL VALLÈS

Tot i que en els darrers temps el suport de la Guàrdia Ci-vil al municipi ha disminuït, fet que ha estat motiu de di-ferents queixes de l’Ajuntament a la delegació del Governdirectament o mitjançant els mitjans de comunicació, se-gons les dades facilitades per la Guàrdia Civil el númerode denúncies ha disminuït considerablement gràcies al’esforç del col·lectiu de la Policia Local, que ha hagut defer-se càrrec de la pràctica totalitat de la vigilància que tédelegada en el nostre municipi la Guardia Civil. Aquestesdenúncies comprenen robatoris, furts, danys, substraccióde vehicles, amenaces i agressions, entre d’altres.

RESERVES D’ESTACIONAMENT A LESFARMÀCIES

Davant la problemàtica d’estacionament en indrets pro-pers a les farmàcies del municipi i considerant queaquests serveis, en moltes ocasions, es poden necessitaramb caràcter d’urgència s’ha fet una reserva d’estaciona-ment davant d’aquests establiments per garantir i facilitarl’accés als seus usuaris.

DRA. M.D Soto BallesterosPER ACONSEGUIR UNA BONA SALUT DENTAL, CAL VISITAR AL DENTISTA REGULARMENT

Us oferim la nostra consulta amb les següents especialitats:• Odontologia General (obturacions, endodòncies i exodòncies)• Pròtesi dental• Odontologia estètica i blanquejament• Cirurgia màxil·lo Facial• Implantologia• Ortodòncia

Estem al vostre servei

Sant Jaume, 10 B 09192 –Sant Quirze del Vallès Hores convingudes: 93 721 14 56

Page 11: Informem Gener 2002

informem, 11 ★ Núm. 60. Gener 2002.

Medi Ambient

L’AJUNTAMENT POSA EN MARXA

EL PLA DE GESTIÓ D’ARBRAT VIARI

La Regidoria de Serveis i Serveisdel Medi Ambient iniciarà lareplantació dels arbres que hanmort a causa de les inclemèn-

cies del temps o d’alguna malaltia.L’acció s’emmarca en el Pla de Ges-tió de l’Arbrat Viari 2001-2004 pre-sentat el passat 5 de juny en el So-par del Medi Ambient i tindrà uncost d’uns 97 euros per exemplarreposat.

Les espècies que hauran de substi-tuir els arbres morts seran autòcto-nes i es triaran sota un criteri quecomporti el menor cost de gestió,és a dir, es prioritzarà la tria dels ar-bres que requereixin menor mante-niment tant a nivell de neteja viàriacom a nivell d’esporga. Tot i així,els arbres es triaran d’acord amb elsque ja hi hagi en cada carrer.

Segons l’informe presentat perl’enginyer Oriol Bassa, un 73.29%de l’arbrat viari de Sant Quirze gau-deix de bona salut. El Pla de Gestióté com a principal objectiu assolir

una qualitat màxima de l’arbratsubstituint els exemplars irrecupe-rables o aquells que ho serien amolt llarg termini respecte la sevavida útil.

Page 12: Informem Gener 2002

informem, 12 ★ Núm. 60. Gener 2002.

Actualitat

La nevada del passat 14 dedesembre va deixar sensesubministrament elèctric ala zona de Castelltort, LesFonts i del Polígon SudOest. Segons l’informe del’enginyer municipal, tant

les línies elèctriques com telefòni-ques van quedar malmeses a causadels arbres caiguts pel pes de la neu.El tall de subministrament elèctricva provocar diferents incidents, en-tre ells un conat d’incendi que va sersufocat pels voluntaris de l’ADF i laPolicia Local.

PrevisióSegons el regidor de Seguretat Ciu-

tadana, Josep Tarragó, l’Ajuntamentva mobilitzar tots els serveis per talque la nevada provoqués els mínimsincidents possibles. Un total de 5 pa-trulles de la Policia Local i veïns quees van prestar com a voluntaris vantreballar durant tota la nit per vehi-cular el trànsit i assistir els conduc-tors i vianants que tinguessin pro-blemes per circular a causa del forttemporal. També es va distribuir salper evitar que els carrers es gelessin.Tarragó lamenta, però, que tot i quel’Ajuntament es va posar en contac-te immediatament via fax perquè eltelèfon estava col·lapsat amb Fecsa

L’AJUNTAMENT RECOLLIRÀ LES RECLAMACIONS PER TALLS DE SUBMINISTRAMENT ELÈCTRIC

Endesa per comunicar el perill decaiguda de molts punts i torres de lazona de Castelltort, la companyiano va respondre fins dilluns. Aquestfet, que afirma Tarragó, s’ha fet arri-bar en forma de queixa a la Conse-lleria d’Indústria i Energia de la Ge-neralitat.

Canalització de les reclamacionsAmb l’objectiu de canalitzar al

grup Fecsa Endesa les possiblesqueixes dels ciutadans afectats perles irregularitats en el subministra-

ment d’energeia elèctrica produïtsarran de la nevada del 14 de desem-bre, l’Ajuntament es posa a disposi-ció de tots els veïns i veïnes que hodesitgin per a tramitar-les.

Els ciutadans que vulguin seguiraquest procediment hauran d’em-plenar un document de reclamaciófacilitat per l’Ajuntament on hi hau-ran de constar els danys i perjudiciscausats pel tall d’energia i la seva va-loració en pessetes i euros. Caldràaportar també els comprovants de ladespesa originada.

Page 13: Informem Gener 2002

informem, 13 ★ Núm. 60. Gener 2002.

Reportatge

LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

A FONSEl passat 29 de desembre el Ple municipal reunit en sessió plenària va aprovar una moció presentada

per ERC en relació al dia internacional contra la violència a les dones. La moció proposava mesures

d’actuació per erradicar-la i denunciava la situació d’invisibilitat de què és sovint objecte la violència

contra les dones.

Segons un reportatge emès per TV3 el passat 8 de març, Dia de la Dona Treballadora, gairebé un terç

de les europees pateixen algun tipus d’agressió en l’àmbit familiar. A Catalunya, només l’any 1999, la

policia va atendre més de 3.000 denúncies de dones maltractades, de les quals prop de 1.000 han com-

portat una intervenció del Departament de Justícia de la Generalitat. La violència de gènere ha com-

promès la intervenció dels diferents poders públics: el policial, el judicial i el polític. Sensibilitzar l’opi-

nió pública mitjançant campanyes de comunicació, informar les afectades de com han d’actuar en cas

de sentir-se agredides és un dels principals eixos d’actuació per evitar que el el dolor de moltes perso-

nes anònimes quedi silenciat per por. Aquest reportatge té com a objectiu deixar clar què és la violèn-

cia de gènere, quin és el procediment que cal seguir en cas de patir una agressió i quins són els recur-

sos que hi ha actualment a Sant Quirze per fer front a aquest problema.

Què és la violència de gènereSegons publica la Diputació de Barcelona des de l’Ofi-

cina Tècnica del Pla d’Igualtat, hi ha tres grans tipus deviolència de gènere: la física, la psíquica i la sexual.S’entenen per abús físic totes aquelles agressions comara colpejar, intent d’acabar amb la vida de la dona, fer-li vexacions com ara embrutar-li el cos i retenir-la tan-cada o privada de llibertat, entre d’altres. Insultar-la,anomenar-la amb adjectius degradants, amenaçar-la de

mort, criticar-la, trobar defectes en les totesles seves accions i fins i tot desautoritzar-la de manera continuada davant els fills,

la família o davantde qualsevol ésel que conforma

l’abús psíquic o emocional. Es consideracom a tercer tipus de violència la refe-rent a l’abús sexual, quan l’home exigeixrelacions sense importar-li el desig de ladona i fins i tot usa adjectius desquali-ficatius o la força, denigrant-la mit-jançant el sexe.Altres tipus d’abús comprenen la

negació de diners per la subsistència i el mantenimentde la família, en una mostra de poder i en moltes oca-sions quan la dona es dedica a tenir cura de la casa i elsfills i l’abús ambiental, quan l’home trenca pertinencesde valor sentimental o agredeix animals domèsticsconvertint l’ambient familiar en un veritable infern.

El sentiment de culpaSovint, els abusos provoquen en les víctimes, un gran

sentiment de culpa. A causa dels tabús i de les normessocials prevalents, la víctima pateix en silenci, creu queés culpa seva tot el que passa i que només depèn d’ellala millora de la situació. La dependència econòmica il’aïllament social dificulten la capacitat de resposta id’altres vegades es justifica la violència per factors dedependències tòxiques, com ara l’alcohol, o no tòxi-ques, com el joc o el sexe, o fins i tot per estrés emocio-nal. Però la violència no en té de justificació i cal eradi-car-la posant-se en mans de professionals que, des dediferents disciplines, poden fer una actuació integraldel cas i contribuir a la millora de la situació. Cal teniren compte que els factors que es pensen que són ate-nuants, encallen l’observació completa dels malctracta-ments.

La violència s’apren?Segons estudis realitzats als Estats Units, on aproxi-

madament d’un 20 a un 30% dels matrimonis presen-ten casos de violència domèstica, indiquen que laviolència és un comportament après. S’aprèn mirant latelevisió, observant la convivència familiar, llegint cò-mics o novel·les, jugant. Un clima violent pot fer queels fills aprenguin aquesta manera d’actuar. Però d’altrabanda, també cal dir que si som capaços d’aprendrecomportaments violents, també podem aprendre acomportar-nos d’una manera pacífica i dialogant.

Page 14: Informem Gener 2002

informem, 14 ★ Núm. 60. Gener 2002.

Reportatge

RECORDA: NO CAL QUE PATEIXIS AGRESSIONS DE NINGÚ, PERTANT, TAMPOC DEL TEU MARIT, D‘ALTRES FAMILIARS O DEL TEUCOMPANY. DEMANA AJUT

HE PATIT UN MALTRACTAMENTFÍSIC, QUÈ PUC FER?1. Ves a un centre sanitari, sense rentar-te ni canviar-

te de roba. Un cop atesa, demana un certificat mèdicde lesions en què es descriguin les ferides, el tracta-ment que requereixen i el temps de curació previsible.2. Més endavant, amb el certificat mèdic, vés a la Co-

missaria de Policia, al Quarter de la Guàrdia Civil o,millor- si pots- al Jutjat de Guàrdia del lloc on visquisper tal de formalitzar una denúncia per agressió en laqual ha de dir clarament: què t’han fet, qui t’ho ha fet ion t’ho ha fet. És important que si hi ha hagut algúntestimoni, t’hi acompanyi i si has estat agredida ante-riorment i tens documents sobre els fets, porta’ls i lliu-ra’ls a qui t’atengui. Sobretot, no deixis que ningú etfaci desistir de fer la denúncia i sobretot, llegeix-te ladeclaració abans de signar-la. No dubtis a fer-la modifi-car si creus que no s’ajusta al que tu has declarat.3. Exigeix una còpia de la denúncia, tenen l’obligació

de donar-te-la.

COM ACTUAR DAVANT UN MALTRACTAMENT?L’Institut Català de la Dona compta amb diferents publicacions que difonen la manera

d’actuar davant un maltractament. Reproduïm a continuació el protocol que cal seguir:

DE QUINS SERVEIS DISPOSEN LES DONES ASANT QUIRZE?Desde la regidoria de Benestar Social, s’han endegat una sèrie de serveis que s’ofereixen

amb l’objectiu d’aprofundir en la igualtat de gènere, és a dir, per combatre la desigualtat

en quasi tots els àmbits de la dona.

HE PATIT UN MALTRACTAMENTPSÍQUIC, QUÈ PUC FER?1. Els insults, les injúries, les calúmnies i les humilia-

cions són maltractaments són maltractaments que potsdenunciar, malgrat que en moltes ocasions són difícilsde provar. Si les ofenses són repetides i tenen lloc entrecònjugues, són causa de separació matrimonial.

I SI ELS MALTRACTAMENTS SÓN ACASA, QUÈ PUC FER?1. Si tens por de noves situacions violentes, tu i els

teus fill/filles, podeu marxar del domicili conjugal i res-tar-ne fora durant 30 dies, sempre que en aquest inter-val de temps presentis davant el Jutjat una demanda deseparació o una demanda de mesures provisionalíssi-mes (urgents) de separació, ja que aquest abandó nocomporta incompliment del deure de convivència con-jugal. És aconsellable que demanis assessorament a unadvocat o advocada. Si no tens mitjans, pots demanarun advocat o advocada d’ofici.

Servei d’ajuda psicològicaEl primer dimarts de cada mes, una psicòloga ofereix

visites concertades i gratuïtes, emmarcardes en el pro-grama PADI. Aquest servei està enfocat principalment

a ajudar aquelles dones que pateixin una crisi arran demaltractaments o d’una separació especialmenttraumàtica. Per concertar una visita es pot trucar altelèfon 93 721 68 81 en horari de matí, de 9 a 13.30.

Page 15: Informem Gener 2002

informem, 15 ★ Núm. 60. Gener 2002.

Reportatge

Servei JurídicEl darrer dijous de cada mes, una advocada presta

els serveis d’assessorament a dones sobre qualsevoltipus de tema. Aquest assessorament legal es centraen fer una primera aproximació a l’assumpte que esvulgui tractar i a orientar les dones als diferents pas-sos que cal seguir en cada cas. El servei també és gra-tuït i es poden concertar visites al 93 721 81 81 de 9a 13.30.

Taller d’autoconeixement i autoestimaAprendre a estimar-se i conèixer millor com som és

un pas important a l’hora d’enfrontar-nos a una situa-

ASSOCIACIONS I TELÈFONS D’ESPECIAL INTERÈS

TAMAIA, ASSOCIACIÓ DE DONES CONTRA LA VIOLÈNCIA FAMILIAR Tel: 93 412 08 83

Carrer Casp, 38 principal, Barcelona - [email protected]

ATENCIÓ CIUTADANA DE LA GENERALITAT 012

ATENCIÓ A LA VÍCTIMA 900 12 18 84

MOSSOS D’ESQUADRA 088

REGIDORIA DE BENESTAR SOCIAL AJUNTAMENT SANT QUIRZE 93 721 68 81

POLICIA LOCAL SANT QUIRZE 93 721 68 68

OFICINA ATENCIÓ CIUTADÀ GUÀRDIA CIVIL (Sant Quirze) 93 721 68 65

GUÀRDIA CIVIL BADIA DEL VALLÈS 93 719 36 10

EMERGÈNCIES MÈDIQUES I AMBULÀNCIES 061

SERVEI PERMANENT D’ATENCIÓ SOCIAL EMERGÈNCIES 900 70 30 30

SERVEI PERMANENT D’ATENCIÓ SOCIAL EMERGÈNCIES (adaptat per sords) 900 119 139

ció difícil. Aquest taller d’autoconeixement i autoesti-ma, impartit per una psicòloga professional, permettreballar aquests valors des de la base i ajuda a com-prendre les reaccions.

Des de les regidories de Salut Pública i de PromocióEconòmica existeixen també alguns serveis que pres-ten especial atenció a les dones:

Servei d’atenció ginecològicaEls dilluns, dimecres i divendres, la ginecòloga Maria

Teresa Codina ofereix visites des del Centre d’AtencióPrimària (CAP). Per concertar una visita, podeu trucaral 93 721 52 65

Servei d’inserció laboralTrobar una primera feina, tornar a treballar després de molts anys és a ve-

gades un camí dur que, sense ajuda és difícil. El servei d’inserció laboral técom a objectiu principal orientar totes les persones que es trobin en aques-ta situació i que vulguin encaminar la seva vida laboral, canviar de feina oformar-se mitjançant cursos de reciclatge. Si us trobeu en alguna d’aques-tes situacions o si simplement voleu formar part d’una borsa de treball quecobreix les demandes de les diferents empreses del municipi, no dubteu atrucar al 93 721 52 08 i concertar una entrevista amb la insertora laboral.Aquesta us orientarà de quin és el millor camí a seguir per trobar feina i usavisarà sempre que hi hagi alguna oferta laboral que us pugui interessar.

Page 16: Informem Gener 2002

Ha passat un any més i el 2002 ha entrat a les nostres vides sense demanar permís. Enrera ha quedat la síndromedel mil.lenni. EIs quirzetencs, com tots els humans de bona voluntat, hem entrat en ell amb renovades il.lusions iprojectes.

Nosaltres, el Partit dels Socialistes de Catalunya de Sant Quirze del Vallès volem compatir les il·lusions i projec-tes de tots els quirzetencs per al nostre poble aportant tot el que democràticament estigui al nostre abast, des delnostre compromís de govern, per tal d’assolir tots els objectius com ara la construcció d’habitatge municipal através de l’empresa municipal COMU o la modernització de les nostres places, carrers i equipaments: en definiti-va, tot allò que ens faci sentir l’orgull de ser quirzetencs.

El PSC us desitja tot un any de benestar, prosperitat i salut

Francisco LoperaPrimer Secretari

informem, 16 ★ Núm. 60. Gener 2002.

Grups Municipals

Page 17: Informem Gener 2002

informem, 17 ★ Núm. 60. Gener 2002.

Grups Municipals

Aquest any 2002 serà un any de finalització de moltes inversions endegades per l’Ajuntament, com la segonafase de la Patronal o la segona fase del Casal d’Avis, i l’inici d’altres que seran de cabdal importància per al muni-cipi, com la nova piscina d’estiu, la nova emissora de ràdio o la rehabilitació de la masia de Can Barra.

Des de Convergència i Unió seguirem treballant perquè Sant Quirze vagi millorant i s’adequï a les necessitatsdels ciutadans i ciutadanes, tenint en compte tots els suggeriments que ens podeu fer arribar a la nostra seu, situa-da al carrer Pintor Vila Puig.

Agraïm per endavant la vostra col·laboració i esperem les vostres propostes, al mateix temps que us desitgemque aquest any que tot just comença sigui el més profitós i feliç possible per a tots els quirzetencs i quirzetenques.

Feliç 2002!

El Sr. Brañas, regidor d’Hisenda, ens diu en la presentació dels pressupostos de l’any 2002, que el nostre mu-nicipi vol ser “punt de referència de tots els continents, punta de llança d’innovació” (sic).

De moment, amb aquests pressupostos, sembla més aviat que l’ambició se’ls ha quedat un xic curta i més que“punta de llança”, amb prou feines tenim el començament del mànec de fusta.

Malgrat la hollywoodiana presentació amb que ens va delectar el Sr. Brañas en el Ple, ens resulta molt difícilapreciar l’anunciada innovació en el contingut dels pressupostos. Tot i que la xifra total és realment important,17.495.920 EUROS, gairebé 3 mil milions de pessetes ( no en va hem tingut considerables increments fiscals comla Taxa d’Escombraries). La inversió real en noves infraestructures no passa d’un discret 20%. La majoria enexecucions de projectes iniciats a l’anterior legislatura (Patronal, can Barra, Can Feliu, Castelltort,...) pedaços a ins-tal·lacions ja del tot insuficients, com les esportives o en d’altres manteniments del tot imprescindibles.

I no s’han exectutat el 40% de les també minses inversions previstes pel 2001!

Quin esforç d’imaginació i d’innovació pels dotze regidors de l’equip de govern de CiU-PSC! Han aconseguitquadrar els números i les demandes de cada regidoria. Ara ja poden seguir dormint tranquils.

No voldria acabar, sense felicitar-los per la magnífica inversió de 3 milions de pessetes en els 40 macromussols,que de bon segur sí posaran el nom del nostre poble en el mapa del món mundial.

Josep Lluís Fernández MolinetGrup Municipal de l’ENTESA PER ST.QUIRZE-IC-VERDS

Page 18: Informem Gener 2002

informem, 18 ★ Núm. 60. Gener 2002.

Grups Municipals

Fe d'errates del número anterior: per un error tipogràfic, l'article d'Entesa per Sant Quirze IC-Els Verds no va editar-se talcom el grup municipal el va fer arribar a la redacció. Lamentem aquest fet desafortunat produït per causes al·lienes, i a conti-nuació reproduïm l'article íntegre:

EL GRUP MUNICIPAL L’ENTESA IC-VERDS INFORMA

En el ple del passat 8 de novembre, es van aprovar les taxes municipals. El nostre grup va votar-hi en contra pelsmotius que ja hem explicat reiteradament, però sobretot perquè la nostra principal diferència continua essent quenosaltres trobem necessària la participació veïnal en la discussió de les taxes, els impostos i els pressupostos: quèpaguem i en què es gasta?

També ens vam dirigir a l’equip de govern per demanar-los informació sobre diferents punts o per fer-los algu-nes propostes:

VAM DEMANAR INFORMACIÓ SOBRE LA SITUACIÓ DE LES DUES CONNEXIONS DE SERVEI DE LAXARXA D’ALTA TENSIÓ QUE TRAVESSEN PEL MIG DEL POBLE. I VAM DEMANAR QUE S’INICIÏN LESTASQUES NECESSÀRIES PER PODER TREURE AQUESTES INSTAL·LACIONS.

VAM DEMANAR QUE ES CANVIÏN ELS CONTENIDORS D’ESCOMBRARIES PER UNS DE MÉS ADE-QUATS: ELS UNS, PERQUÈ SÓN MASSA VELLS I ELS ALTRES, PER LA INCOMODITAT A L’HORA D’AIXE-CAR LA TAPA, SOBRETOT PER A LA GENT GRAN.

VAM SOL·LICITAR QUE ES REGULI L’APARCAMENT DE CAMIONS A TOT EL NUCLI URBÀ.

VAM SUGGERIR LA POSSIBILITAT DE FER UNA AUDITORIA DE SOROLL AL MUNICIPI (AUTOPISTA,CARPES, AVIONS, MOTOS, ETC.).

MOCIÓ APROVADA PER PLE EL 29 DE NOVEMBRE DE 2001

La Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès va presentar per a la seva apro-

vació al ple una moció en relació al projecte de la Llei Orgànica d’Universitats que està a tràmit a

les Corts Generals.

Aquesta moció manifesta el rebuig de l’Ajuntament davant la importància de dur a terme una re-

forma d’alguns aspectes de l’actual normativa amb el màxim consens i del malestar que ha cres-

cut en la comunitat universitària, mobilitzacions, etc, sense que el Govern i el Grup Parlamentari

Popular hagin rectificat cap dels aspectes més polèmics del projecte inicial.

En aquest sentit, el Ple va acordar manifestar el rebuig als continguts de la LOU, exigint al govern

espanyol la seva retirada i substitució per una norma debatuda entre els sectors implicats i dema-

nar la introducció dels canvis en el projecte llei amb la finalitat que es reforci l’autonomia i la par-

ticipació de la comunitat universitària, es millorin els mecanismes de control social, s’incrementi

el finançament de les universitats públiques, s’augmentin les beques, es garanteixi la igualtat d’o-

portunitats en l’accés a la universitat, es revisin els sistemes de selecció de professorat universita-

ri i s’adequï la qualitat del professorat de les universitats privades, a més d’impulsar també la in-

vestigació a la universitat.

També va acordar demanar la consignació d’un finançament específic per a les comunitats autò-

nomes que els permeti la posada en marxa de la llei en condicions adequades i traslladar la moció

al Govern i als Grups Parlamentaris del Congrés dels Diputats i del Senat, així com la FEMP i a la

Federació de Municipis de Catalunya.

Page 19: Informem Gener 2002

informem, 19 ★ Núm. 60. Gener 2002.

Entrevista a Jordi Lara

JORDI LARA: UN VERITABLE MESTRE DE L’ART DE LA JOIERIA

La joieria és un art desconegut?La joieria no és desconeguda com a tal, qui més qui menys

en fa ús. Ara bé, la joieria és una gran desconeguda com a art.El joier artesà és un artista, un creador, però a més ha deconèixer a fons l’ofici. Quan vaig fer de mestre, veia que a laclasse potser no hi hauria cap joier, tot i que podrien acabarfent joies. El joier és aquell que quan agafa una eina, l’eina seli font amb la mà i formen una mateixa peça. D’aquests n’hiha pocs.

Podria explicar-me com es concep una peça des delprincipi?

Cada peça es comença a partir d’una idea que pot venir delclient o del mateix joier. Tot i així jo tinc la sort de que algu-na vegada em deixen fer. A partir d’aquí, hi ha un importantnombre de processos i col·laboracions de diferents especia-listes fins que es pot dir que la peça està acabada: clavadors,gravadors, esmaltadors, ciselladors. Jo com a mestre artesàtinc la sort de conèixer moltes d’aquestes especialitats, perònormalment la gent no s’imagina que darrera de cada peçade joiera hi ha aquest treball tant intens.

Quin és el metall per excel·lència?El platí és l’emperador dels metalls, com el diamant ho és

de les pedres precioses. Però el platí té una densitat molt altai també un preu que triplica el de l’or. És per això que, sovint,

Amb uns ulls que podrien ser ben bé d’aigua-marina, Jordi Lara parla pausat, tranquil, amb lapaciència que ha de desprendre un mestreartesà, títol que enguany li ha atorgat la Conse-lleria d’Indústria, Comerç i Turisme en reconeixe-ment a la seva trajectòria professional. JordiLara, veí de Sant Quirze, també desprén hones-tat, qualitat que per ell han de tenir tots elsjoiers, una professió que té els seus orígens enles cultures més ancestrals i que amb les novestecnologies, afirma, s’anirà perdent.

el que més es treballa és l’or amb diferents lligaments. Perexemple, per tenir or blanc es lliga amb paladí, un metall queen la classificació se situaria després del platí i que la gentdesconeix bastant. Després, l’escala de metalls preciosos estanca amb l’argent i l’aram, més econòmics però que tambétreballo alguna vegada.

Creu que es fomenta prou l’aprenentatge d’aquest art?Últimament la Federació Catalana s’ha preocupat d’ende-

gar el projecte d’una Escola Catalana de joieria. Cal dir queels joiers catalans modernistes eren reconeguts arreu del móni és una tradició que valdria la pena recuperar.

En quina banda del disseny es situa: tradicional o mo-dern?

Em situo prop dels modernistes, és l’època d’or de la joieria,però també estic al costat de les avantguardes, perquè és l’è-poca que m’ha tocat viure i serà el que amb el temps crearàtradició. Sempre hi ha estils que queden, com en tot. El queara sembla molt nou, d’aquí uns anys es considerarà tradicio-nal i jo he de ser coherent amb l’època que visc.

El seu pare va morir en un atracament a la seva joieriaun 24 de desembre, no li va fer repensar-se la professió?

La professió me la replantejo cada dia, però no per la mortdel meu pare, que va ser un fet que el que em va suposar ésplantejar-me en quin món tant injust vivim. Sóc joier i és unaprofessió que m’agrada, que cada dia la deixaria, perquè ésmolt esclava, però que me l’estimo tant que no crec que hofaci mai.

Què va sentir quan va saber que li concedien el premi?Sincerament em vaig sentir molt feliç, perquè les persones

que em van proposar, del Gremi de Joiers i de la FederacióCatalana de Joiers, són persones que m’estimo. Va ser un diamolt especial que vaig poder compartir amb alguns d’ells.

Enhorabona pel premi.

Page 20: Informem Gener 2002

informem, 20 ★ Núm. 60. Gener 2002.

Miscel·lània

JOGUINES SOLIDÀRIES DE LACAIXA DE PENSIONS

Novament, la Caixa de Pensionsva fer lliurament a l’Ajuntament dediferents joguines adreçades a ale-grar el Nadal a aquells nens de fa-mílies amb dificultats econòmi-ques. El lliurament es va fer pocsdies abans de l’arribada de les fes-tes i hi va assistir el regidor de Be-nestar Social, Jesús Jiménez, el qual

Centre d'Estudis AcadèmicsREFORÇ

• Tècniques d'estudi• Classes individualitzades de reforç de totes les

matèries i nivells (Primària, ESO, Batxillerat i FP)• Servei de Pedagogia i Logopèdia• Seguiment individualitzat del nen/a mitjançant

contacte directe amb els pares i els mestres

Grups màxim de 5 nens per classeINFORMACIÓ I MATRICULACIONS:

Tel.: 617 31 94 41C/ del Mig, 4, baixos - Sant Quirze del Vallès

Consultori Mèdic a Sant Quirze del Vallès

Consultori Mèdic a Sant Quirze del Vallès

• Dr. Fèlix Aliaga • Dra. Núria Gorina

Medicina de Família Pediatria

Per a totes les edats

Assistència sanitària, Mútua General de Catalunya,Wintertur, MediFiac

Podeu demanar cita prèvia

al tèlèfon: 93 721 22 02

C/ Montseny, 8

Dra. Rosa Grau Lorente

PEDIATRAHores convingudes: 93 721 02 57

Urgències: 608 38 80 16Consulta: Onze de setembre, 16

Sant Quirze del VallèsConveni amb diferents mútues

Consultes a les tardes

CONSULTORI PSICOLÒGIC

JOSEP AGUILAR I APARICIPsicòleg clínic

(Tardes: 16 a 20h.)

C/ Vallcorba, 37-41St. Quirze del Vallès

Telf. i Fax: 93 721 01 08

e-mail: [email protected]

va tornar a agrair aquest gest tantencomiable que la Caixa de Pen-sions fa cada any amb diferentsmunicipis de la comarca. Les jogui-nes van ser repartides per l’assistentsocial a aquelles famílies que mésho necessitaven.

ÈXIT DELS CURSOS D’IN-FORMÀTICA PER A LA GENTGRAN

El passat 29 de novembre va clou-re el primer curs d’informàticaadreçat a la gent gran que es va de-senvolupar a la biblioteca munici-pal. L’Ajuntament ha posat a dispo-sició del curs 4 ordinadors a partdels 4 que va facilitar la pròpia bi-blioteca. Els curs, que ha tingut unadurada de 12 hores, ha comptatamb la participació de 8 persones,les primeres que van formalitzar laseva inscripció a principis d’octu-bre. Davant l’alta demanda, el regi-dor de Cultura, Joan Andreu Bláz-

quez, pensa donar continuïtat a lainiciativa per cobrir la llista de per-sones que ha quedat en espera ambun nou curs al gener i en previsió defer-ne algun més si augmenta la de-manda. Des de la Regidoria de Cul-tura també s’està estudiant la possi-bilitat de seguir amb nivells mésavançats a les persones que han fetel curs d’introducció. Els interessatspodeu adreçar-vos a la biblioteca oa la regidoria de Cultura ubicada alcarrer Sant Isidre, s/n.

Page 21: Informem Gener 2002

informem, 21 ★ Núm. 60. Gener 2002.

Miscel·lània

PER A SOMRIURES SANS

• Obturacions• Endodòncies (matar el nervi)• Periodòncia (tractament de les genives)• Rehabilitacions completes• Implantacions maxilofacials• Extraccions• Ortodòncia• Extraccions quirúrgiques

ESTÈTICA DENTAL

• Bonding (afegit de material plàstic de color de la dent)• Carilles de porcellana• Fundes fixes• Ponts fixos• Higienes dentals• Pròtesis removibles• Tractaments de blanquejament

CENTRE ODONTOLÒGIC SANT QUIRZE

ODONTÒLEG COL. 2977

CENTRE ODONTOLÒGIC SANT QUIRZE

Estem al carrer de sant Cugat núm. 4 1r-1ªDe dilluns a divendres, de 10 a 13 i de 16 a 20. Dissabte al matí, hores convingudesReserva telefònica d’hora: 93 721 10 28

AGRAIMENT A LES FAMÍLIESQUE VAN ACOLLIR NENSCOREANS

Les famílies que van acollir la vin-tena de nens coreans el passat mesde juny van gaudir d’un sopar queels va oferir l’Ajuntament com a re-coneixement i agraiment a la sevatasca durant l’estada dels infants.L’experiència va ser valorada moltpositivament per totes dues parts ino es descarta que l’any vinent unadelegació de Sant Quirze es despla-ci a Corea per gaudir de la cultura ihospitalitat coreana, una hospitali-tat que els 20 nens també van apre-ciar amb escreix aquí Sant Quirze.

DEMOSTRACIÓ DE QUÍMICAMÀGICA A L’IES

El passat dia 21 de novembre, elClub de Ciència de l’IES Sant Quir-ze va oferir una demostració dequímica màgica a càrrec del doctorCarles Parejo, catedràtic de física iquímica i membre actiu de dife-rents associacions relacionadesamb l’ensenyament de la ciència.

Davant d’un nombrós auditoriformat per alumnes de tots els cur-sos de l’institut, es va desenvoluparuna sessió plena de sorpreses: es-pelmes que s’encenen sense foc,dissol·lucions que canvien de colorespontàniament, taques a la robaque desapareixen miraculosament,missatges que es fan visibles alruixar un paper blanc... i així, finsa una vintena d’experiències quími-ques.

L’activitat va resultar profitosa pera tothom: els més joves van gaudirde la vistositat dels experimentsmentre que els alumnes més grans

UNA EXHIBICIÓ MOLTAPLAUDIDA

El Gimnàs Montserrat Creus vaomplir el pavelló d’esports munici-pal amb motiu del seu Festival deNadal. Al voltant de 500 personesvan gaudir de les diferents exhibi-cions de jazz, hip hop, psicomotri-citat infantil i karate que els alum-nes d’aquest gimnàs, de diferentsedats i nivells, havien preparat du-rant dies.

s’interessaven pel fonament cientí-fic del que veien.

Page 22: Informem Gener 2002

informem, 22 ★ Núm. 60. Gener 2002.

La veu del poble

ESTIMAR AMB ELS ANYS

Recordo aquells anys de la meva adolescèn-cia en que jo m’enamorava per tantes coses!Quan m’enamorava, el món es feia petit i cadaminut el vivia intensament. Una mà tendraacaronant-me la cabellera i jo em sentia queem desfeia; una tarda conversant relaxada-ment, el temps quedava aturat; aquells matinssolitaris a la platja i els sons de la meva guitarrabarrejats amb els roigs de l’alba i el blau plate-jat del mar: la vida era meravellosa.

Han anat passant els anys i ara que ja en tincquaranta, les batacades de la vida m’han situaten el món real: el món dels adults. L’amor can-via, és més madur, amb tots els alts i baixosque comporta el dia a dia; no deixa de tenir uncaràcter de fugacitat. Ens manca temps per atot, estem acostumats a córrer.

Això comporta un distanciament que a lallarga pot acabar amb una bona relació. Mal-grat tot, podem saltar molts entrebancs, aixíhem de tenir cura de les persones que ens esti-mem amb més petits detalls, sempre amb unabona comunicació.

Tal com està plantejada la nostra societat, te-nim massa coses en contra. La confiança enuna força superior a l’home, ens situa per da-munt de les nostres imperfeccions i ens fa veu-re que, per damunt de tot, el que fa més feliçl’home és estimar.

Crec que a tots ens agradaria que els altresens recordessin més pel que hem estimat queno pas pel que hem fet. Perquè l’amor és l’úni-ca cosa que perdura eternament.

Maria José Terradas

PINTADES A LES PARETS

Els qui van viure la nostra infantesa durantl’antic règim polític – jo tenia 13 anys quan vamorir Franco- recordem les pintades que, ambfreqüència, apareixien a les parets reivindicantdrets i llibertats o manifestant consignes encontra del règim. Tota paret llarga i àmplia oqualsevol façana en la que hi haguessin poquesportes i finestres es convertien en els suportsideals de missatges reivindicatius, que hom es-crivia durant la nit , vigilant de no ser vist perningú- i menys per la policia- mentre hom rea-litzava aquesta acció. Com que es tractavad’un fet clandestí que s’havia de fer amb pres-ses, la pintada acostumava a oferir una imatgelamentable en la paret: lletres desiguals, mancad’alineació, sintaxi defectuosa... Només recordoun grup, ja en la transició cap a la democràciaque cuidés aquests detalls, era el Moviment Co-munista de Catalunya, que procurava deixarpintades amb una cal·ligrafia impecable, al-menys les que jo vaig tenir ocasió de veurequan anava de camí cap a l’institut.

Recordo una anècdota d’un veí meu, un sen-yor ja gran. Era el 30 d’abril de 1975. La sevacasa tenia una d’aquelles façanes amples que

incitaven a la temptació. El bon home s’haviapassat tota la setmana arreglant-la i pintant-la;per això, quan , en aixecar-se l’1 de maig pelmatí, va veure una pintada amb lletres bengrosses que deia: “Viva el 1 de mayo”, la sevaalegria fou indescriptible. Naturalment, esticfent ironia , la que em permet el temps i ladistància, perquè aquell bon home, en la sevaoració matinal, enlloc d’invocar els sants delcel, va invocar tots els dimonis de l’infern con-tra els qui li havien deixat la pintada.

Escric això perquè hi ha al poble gent que esdedica a fer pintades, i no fa , i no fa gaire vaaparèixer una a la façana lateral de l’Esglésiaparroquial reivindicant la llibertat per als pre-sos i preses polítics/polítiques. Ens deuriendeixar aquesta missiva molt de matinada. Per-què recordo que aquella nit vaig arribar tard desopar amb uns amics i encara no hi era.Agraïm als qui l’hagin feta la seva fe en l’Es-glésia i en el seu poder de convocatòria, a quedeurien pensar que seria vista per molta gent.Tanmateix com que no ens han dit qui eren-sembla que la diferència entre les pintades d’a-bans i les d’ara està en l’anonimat que caracte-ritza aquestes darreres, ens resulta difícil po-der-nos solidaritzar amb la seva causa. Almateix temps lamentem que s’embrutin lesparets i es malmeti el patrimoni religiós i cul-tural que és de tots.

Avui dia, en un règim polític democràtic comel nostre i en un temps de grans avenços tec-nològics, podem expressar les nostres opinionso fer les nostres reivindicacions sense necessi-tat de fer pintades a les parets. Seria molt mésefectiu escriure una carta a l’Informem, o en-viar e-mails als destinataris de les nostres llis-tes de correu o a d’altres publicacions electrò-niques, o fer una campanya de sensibilitzacióciutadana, promoure una recollida de firmes ifomentar així el diàleg entre la gent. Diu el se-gon manament de la Llei de Déu: “No prenguisel nom de Déu en va”; jo em pregunto, ambaquesta pintada que ha aparegut a la façana la-teral de l’Església, ¿Interessaven realment elspresos polítics o simplement algú ha pres llurnom en va com a pretext per justificar un actede mala educació?

Joaquim MesseguerRector de Sant Quirze i Santa Julita

EN MANS DE QUI ESTEM?

Finalment sembla que la remor provocadapel pobre Harry Potter comença a calmar-se.Hores d’ara, tothom està al corrent dels darrersesdeveniments; per tant, pensant amb tran-quil·litat i retrocedint en el temps, em vénen alcap dues grans preguntes: 1ª) amb qui carai vaparlar el Sr. Jou abans de comunicar per Cata-lunya Ràdio (“El matí d’Antoni Bassas”) que laWarner es negava a doblar la pel·lícula enqüestió al català tot i que la Generalitat corria

amb les despeses del doblatge i de les còpies?2ª) Per què no es va fer pública la negativa de

la filial espanyola a doblar la pel·lícula en elmateix moment en què es va produir?

Aquestes incògnites es fan més i més boiro-ses quan veiem que 10.000 correus electrònicsenviats directament a la central americana? Perquè el Sr. Jou es presenta com una víctima re-signada de la poca sensibilitat lingüística d’unsexecutius espanyols quan en realitat aquestsmateixos executius passaran a tenir una mésgran sensibilitat cap a les llengües minorità-ries” si és així els ho manen aquells que els pa-guen el sou?

Aquest tema no ha estat políticament benportat i s’ha solucionat gràcies a la col·labora-ció d’alguns mitjans de comunicació (sensiblesamb la realitat catalana de cada dia) i a l’activi-tat de l’anomenada societat civil; tots plegatshan fet, de franc, la feina que els polítics detorn no saben fer ni cobrant.

Ja és hora que els polítics catalans sàpiguentrobar els seus interlocutors. Els diàlegs ambsuccedanis (i sobretot si a més a més són na-cionalistes prepotents) no arriben mai a bonport. Això ho saben tots, oi? Els que cobrenper fer veure que les coses se solucionen i elsque paguem per veure-ho.

Teresa Martínez

A tots els ciutadans de Sant Quirze

El passat 27 de setembre es va celebrar el ple

de l’Ajuntament en el qual he pres l’acta de Re-

gidora d’IC-Verds l’Entesa per Sant Quirze,

substituïnt a la nostra companya Carme Gar-

cia, persona molt estimada i reconeguda per

tots, donat que va fer un gran treball dintre i

fora de l’Ajuntament.

Moltes persones ja em coneixeu de quan

hem treballat en diferents associacions (barri,

escola, esport, etc...) I com diu la meva com-

panya, des de fora l’Ajuntament esteu molta

gent fent coses necessàries per Sant Quirze.

Vull aprofitar aquesta carta per adreçar-me a

tots els veïns, entitats i associacions per tal que

sapigueu que en la mateixa línia de treball i

responsabilitat podeu comptar amb mi i amb

el meu grup de IC-Verds l’Entesa, per col·labo-

rar i donar impuls a totes les iniciatives, projec-

tes i, per sobre de tot, comptar amb la vostra

participació en totes les àrees d’actuació en el

municipi.

Podeu adreçar-vos a nosaltres mitjançant l’A-

juntament, per telèfon, deixant les vostres da-

des i a les bústies que tenim cada regidor al

vestíbul del mateix.

SalutacionsPetra Molinero

Page 23: Informem Gener 2002

informem, 23 ★ Núm. 60. Gener 2002.

Page 24: Informem Gener 2002