informe social de vilanova i la geltrú · 13,5 15,8 16,1 Índex de dependència juvenil-23 24,7...
TRANSCRIPT
4
2017
Àrea de Polítiques d’Atenció a la Ciutadania. Ajuntament de Vilanova i la Geltrú Oficina Tècnica d’Inclusió Social
[INFORME SOCIAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ]
DADES SOCIODEMOGRÀFIQUES
5
Coordinació Núria Cortada, coordinadora d’Àrea de Polítiques d’Atenció a la Ciutadania
Recerca, anàlisi de dades i redacció Cristina Martí, sociòloga Oficina Tècnica d’Inclusió Social AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ Gener 2018
6
ÍNDEX
Introducció .................................................................................. .....................7
1. Dades Bàsiques de Vilanova i la Geltrú .................................................... 8
INDICADORS SOCIODEMOGRÀFICS ...........................................................................................................................................................................8
CARACTERÍSTIQUES DE LA POBLACIÓ ......................................................................................................................................................................8
MOVIMENT DE LA POBLACIÓ .......................................................................................................................................................................................9
DEPENDÈNCIA DE LA POBLACIÓ ............................................................................................................................................................................. 12
ORIGEN DE LA POBLACIÓ ......................................................................................................................................................................................... 13
DADES PER BARRIS ................................................................................................................................................................................................... 16
QÜESTIONS A DESTACAR ......................................................................................................................................................................................... 18
7
Introducció
Aquest informe social té com a objectiu ser el punt de partida d’ un seguit de productes sorgits de l’Observatori Social de Vilanova i la
Geltrú. Aprofundir en el coneixement de la situació social de Vilanova i la Geltrú ens permetrà generar línies i estratègies amb l’objectiu
d’assolir un model de ciutat més cohesionada i inclusiva socialment. Per caminar cap a una gestió política i tècnica eficaç de les
polítiques de cohesió social i de lluita contra la pobresa, és necessari dotar-nos d’una evidència empírica que ens aporti dades de les
necessitats socials i de l’avaluació de les nostres actuacions en matèria inclusiva. Ens cal conèixer en quina mesura està generant
impacte l’esforç que, des de l’àmbit social, s’aboca en la lluita contra la pobresa i en la prevenció de l’exclusió social.
L’observatori social pretén ser una eina que faciliti una anàlisi actualitzada i adaptada a la realitat social local de cada moment,
que aglutini aquesta expertesa i coneixement sobre una base empírica, amb una planificació eficaç i una gestió transparent de les
polítiques socials i l’avaluació de l’impacte real de les mateixes. A més de la voluntat de poder centralitzar la informació social de la
ciutat que ens permeti detectar, comprendre, ordenar i mesurar el coneixement més actual i rigorós sobre la vulnerabilitat social de la
nostra ciutat. Això es durà a terme a través del Sistema d’Indicadors Socials – SIS - una eina sistemàtica, integrada i transversal que
conceptualitza, operacionalitza i mesura, per mitjà d’un conjunt d’indicadors socials, la diversitat d’aspectes que conformen el concepte
pluridimensional del benestar.
Un dels àmbits d’observació de la població són les característiques sociodemogràfiques d’aquesta que, a través de diferents
variables, mostren la naturalesa de la població, les tendències de dependència i l’origen de procedència d’aquesta. Aquest informe és
el punt de sortida dels Informes Socials que es publicaran anualment i on es recopilaran i analitzaran aquells indicadors -SIS- de la
ciutat que descriuen les necessitats socials de la ciutadania i les accions públiques locals que en donen resposta. Aquesta informació
es posarà a disposició dels/les professionals, entitats i ciutadania per tal de facilitar un millor coneixement de la realitat social de la
nostra ciutat. Això ens ha de permetre un anàlisi exhaustiu i acurat de la situació de Vilanova i la Geltrú, per tal de preveure i anticipar-
nos a les causes que fomenten l’exclusió social i donar una millor resposta pública als problemes socials que es puguin donar, i fer de
Vilanova, una ciutat més inclusiva.
8
1. Dades Bàsiques de Vilanova i la Geltrú
INDICADORS SOCIODEMOGRÀFICS
1 El creixement migratori entén totes les migracions, contempla totes aquelles persones d’un altre municipi, comunitat autònoma i/o país que es donen d’alta al padró. 2 Els resultats de les dades calculades per la TBC contempla la suma del creixement natural de la població i migratori i “altres motius” (-311 per l’any
2016) que tenen a veure amb altes per omissió al padró, baixes per caducitat, duplicitat i inscripció indeguda.
Indicador. Any 2016 Vilanova i la Geltrú Garraf Província BCN Catalunya
Població Infantil (de 0 a 15 anys) 10.972 16,3 % 17,53 % 16,76 % 16,90 %
Població jove (de 16 a 29 anys) 9.185 13,6 % 13 % 14 % 14 %
Gent gran (65 anys i més) 12.390 18,4 % 16,80 % 18,60 % 18,47 %
Població en edat de treballar (16 a 64 anys) 43.793 65,2 % 65,67 % 64,63 % 64,63 %
Índex sintètic de fecunditat (dades del 2015) 534 naixements per 2.777 dones
fèrtils
1,1
1,35 1,36 1,39
Taxa general de natalitat
34,74
36,93 39,69 40
Augment població interanual + 680 1,03% 0,61 % 0,31 % 0,33 %
Creixement natural de la població (per 1.000hab)
- 53 - 0,79
0,50 0,81 0,76
Creixement migratori (per 1.000 hab.)1 + 558 8,31
5,07 7,20 5,66
Taxa bruta de creixement total 2 (per 1.000 hab)
+ 194 2,89
5,56 8 6,42
Índex d’envelliment - 118
102 119,2 116
9
Fonts d’Informació: La majoria de dades de Vilanova i la Geltrú són dades del padró municipal bolcades al sistema qlickview “Demogràfics” de la Diputació de Barcelona. S’exploten i analitzen les dades de l’1 de gener del 2017, i per tant, corresponents a la població del 2016. Elaboració a partir del padró d’habitants municipal. Xifres no oficials. Pel que fa les dades de la comarca del Garraf, la província de Barcelona i Catalunya, algunes són dades extretes de l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya) i d’altres de l’HERMES (Diputació de Barcelona).
Nota metodològica:
En la “taula sintètica dels indicadors sociodemogràfics”, es presenten les dades absolutes i taxes per Vilanova i la Geltrú. Per la comparativa territorial es presenten les taxes de la comarca del Garraf, la província de Barcelona i Catalunya.
Les dades que s’analitzen per barris del Padró Municipal de Vilanova i la Geltrú es correspon a la divisió territorial de les “Associacions de Veïns”. Són dades del padró municipal d’habitants del gener del 2018 i per tant referents a l’estoc de població del 2017. Alguns d’aquests barris són zones rústiques i de sòl no urbanitzable (Can Marquès i Masia Nova). L’Univers de la població per barri registrada (65.053) no es correspon amb el total de l’Univers de la població de Vilanova i la Geltrú (67.442) ja que, hi ha algunes zones de Vilanova que no entren en la delimitació d’alguns d’aquests barris.
Índex de sobreenvelliment - 15
13,5 15,8 16,1
Índex de dependència juvenil - 23
24,7 24,1 24,3
Índex de dependència senil (i/o gent gran) -
27,8 25,2 28,4 28,1
Índex de dependència global -
51
49,9 52,4 52,4
Índex de tendència - 81 81,82 88,7 87
Taxa d’estrangeria global 26.664 11,23 13 12,7 13,75
10
Glossari d’indicadors
Indicador Definició
Índex sintètic de fecunditat Nombre de fills que hauria de tenir una dona hipotètica al final de la seva vida fecunda. Mostra el promig de fills per dona i el nivell de recanvi generacional. S’estipula en 2,1 fills.
Taxa general de fecunditat Relació entre el nombre de persones nascudes vives per cada 1.000 dones en edat fèrtil (de 15 a 49 anys).
Creixement natural de la població Diferència entre el nombre de persones nascudes vives i el nombre de defuncions durant l’any. El creixement és positiu quan el nombre de naixements és superior al nombre de defuncions i és negatiu en el cas contrari.
Creixement migratori Diferència entre la immigració (altes en el padró municipal d'habitants) i l'emigració registrada (baixes en el padró municipal d'habitants) en un període definit. El saldo migratori és positiu si la immigració supera l’emigració i negatiu si l'emigració és més elevada que la immigració.
Índex d’envelliment Quocient resultant entre el nombre de persones més grans de 65 anys i els joves menors de 15 anys. Com més envellida sigui la població, més gran serà aquest percentatge.
Índex de sobreenvelliment Quocient entre la població de 85 anys i més amb la població de 65 i més.
Índex de dependència global Relació entre els individus en edat no activa respecte a la població potencialment activa.
Índex de dependència juvenil Relació entre les persones en edat no activa de 0 a 15 anys respecte la població potencialment activa.
Índex de dependència senil Relació entre els individus majors de 65 anys respecte a la població potencialment activa.
Índex de tendència Relació població de 0 a 4 anys i la població de 5 a 9 anys. Mesura la dinàmica demogràfica. Els valors inferiors a 100, mostren el descens de la natalitat, menor creixement i envelliment de la població.
Taxa d’estrangeria global Població d'origen estranger en relació a la població total de Vilanova i la Geltrú.
8
CARACTERÍSTIQUES DE LA POBLACIÓ La densitat de població a Vilanova i la Geltrú el 2016 és de 1.940 hab/km². En el registre del padró hi consten 67.159 habitants3, dels
quals un 52 % (34.604) són dones i un 48 % (32.555) són homes. L’edat mitjana de la població és de 44 anys. Un 5 % de la població
femenina té nacionalitat estrangera i en el cas dels homes, un 6 %. En la piràmide d’edats s’observa que el pes de població més gran,
tant per la població autòctona com l’estrangera, està en les franges d’edat dels 40 als 54 anys, i que a partir dels 60 anys comença a
disminuir, sobretot en els homes.
Font: Padró Municipal de Vilanova i la Geltrú. Elaboració a partir dels Indicadors Sociodemogràfics de la Diputació de Barcelona.
3 Les dades de població oficial que consten en el 2016 a l’IDESCAT són de 65.972 persones. No obstant, per la major fiabilitat, tenim en compte les dades de població del padró d’habitants en quant a nombres absoluts de població.
-5 -4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4 5
De 0 a 4 anys
De 10 a 14 anys
De 20 a 24 anys
De 30 a 34 anys
De 40 a 44 anys
De 50 a 54 anys
De 60 a 64 anys
De 70 a 74 anys
De 80 a 84 anys
De 90 a 94 anys
G.1.1.1.
Piràmide d'edats. Vilanova i la Geltrú, 2016
Estrangers Espanyols Estrangeres Espanyoles
9
La mitjana de la variació interanual de població a Vilanova i la Geltrú en els últims 10 anys és d’un 0,005 %. Que davalli el
creixement no significa que davalli la població, el que disminueix és el “ritme de creixement” però no la població en sí. L’any que va
augmentar més la població va ser el 2008 amb un 2,22 %, i pel contrari, la franja en que va disminuir més va ser del 2012 al 2015, amb
un màxim d’un 0,72 % menys de població. A partir del 2016 comença a agafar un ritme de creixement positiu.
Font: Padró Municipal de Vilanova i la Geltrú. Elaboració a partir dels Indicadors Sociodemogràfics de la Diputació de Barcelona.
0,90%
2,22%
0,80%1,02%
0,50%
-0,27%-0,55%
0,02%
-0,72%
1,03%
-0,01
-0,01
0,00
0,01
0,01
0,02
0,02
0,03
-1.000,00
-600,00
-200,00
200,00
600,00
1.000,00
1.400,00
1.800,00
Evolució i creixement de la població. Vilanova i la Geltrú, 2016
Variació interanual Variació interanual %
9
Font: Padró Municipal de Vilanova i la Geltrú. Elaboració a partir dels Indicadors Sociodemogràfics de la Diputació de Barcelona.
MOVIMENT DE LA POBLACIÓ
El creixement total de la població és la relació entre creixement natural i migratori respecte la població total. Comença a ser
negatiu a partir del 2011 fins el 2015 amb un descens de la població de 133 habitants anual. A partir del 2015 torna a haver-hi un
creixement positiu de la població. Les dades del 2016 en comparació territorial ens mostren que a Vilanova i la Geltrú el creixement
1109
1711
685 734542
19
355 330452
707558
-794
-538-363
-261-416 -381
-768
-292
-910
-95
-311
553
1416
510667
351
-187-369
22
-482
672
194
-1500
-1000
-500
0
500
1000
1500
2000
Evolució del creixement total de la població a Vilanova i la Geltrú
Creixement natural
Migració neta
Saldo altresmoviments
Creixement total
10
total de la població és positiu i està per sota del Garraf, la província de Barcelona i Catalunya. És positiu gràcies al creixement migratori
ja que el creixement natural és negatiu, i per tant, hi ha més defuncions que naixements al nostre municipi en el darrer any.
Font: Padró Municipal Vilanova i la Geltrú. Elaboració a partir dels Indicadors Sociodemogràfics de la Diputació de Barcelona.
El creixement natural és la relació entre la natalitat i defuncions en un municipi. Si el saldo és negatiu, hi ha més defuncions que
naixements. Aquest esdevé negatiu a Vilanova i la Geltrú el 2016 amb menys de 53 naixements. Pel que fa al registre del saldo
1.109
1.711
685 734
542
19
355 330452
707
558
0
200
400
600
800
1.000
1.200
1.400
1.600
1.800
0
500
1.000
1.500
2.000
2.500
3.000
3.500
4.000
4.500
5.000
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Evolució del creixement migratori a Vilanova i la Geltrú els últims 10 anys
Persones immigrades Persones emigrades Migració neta
11
migratori, va tenir un especial increment el 2007 i ha anat davallant fins el 2011. A partir del 2013 i fins el 2015 el saldo migratori és
positiu ja que s’incrementa i s’estabilitza el 2016 amb un saldo positiu de 558 persones registrades. El saldo migratori és negatiu quan
hi ha més persones que emigren de la nostra ciutat a d’altres municipis, respecte les que venen a empadronar-se. Actualment és
positiu però baix.
Respecte el comportament de la fecunditat a Vilanova i la Geltrú4, per cada 1.000 dones, neixen 35 fills (taxa general de
fecunditat), lleument inferior a la mitja de Catalunya, que és de 40 fills per cada 1.000 dones. La mitjana de fills per dones en edat
fèrtil (dels 15 als 49 anys) és d'1,1 fill per dona. Per franges d’edat, l’indicador sintètic de fecunditat és més alt en les dones de 30 a 34
anys amb una mitja de 2,53 fills.
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT.
4 Les dades referents a la fecunditat disponibles són del 2015 (Idescat).
9 27 108 175 174 38 30,11
0,38
1,81
2,532,33
0,570,05
0,00
0,50
1,00
1,50
2,00
2,50
3,00
0
500
1.000
1.500
2.000
2.500
3.000
Índ
ex d
e Fe
cun
dit
at
Po
bla
ció
Índex Sintétic de fecunditat per edats. VNG, 2015
Dones en edat fértil Nascuts Vius IGF per grup d'edats
12
DEPENDÈNCIA DE LA POBLACIÓ
La distribució per grans grups d’edats de la població de Vilanova i la Geltrú és d’un 52 % de persones adultes, un 18 % de població
gran (65 anys i més), un 15 % són infants i adolescents de 0 a 15 anys, i l’altre 15 % són joves de 16 a 20 anys. Aquestes xifres són
molt similars al Garraf, a la província de Barcelona i a Catalunya. L’edat mitjana de la població de Vilanova i la Geltrú és de 43 anys.
Font: Padró Municipal de Vilanova i la Geltrú . Elaboració a partir dels Indicadors Sociodemogràfics de la Diputació de Barcelona.
Les dades d’envelliment a Vilanova i la Geltrú mostren que, de cada 100 persones menors de 15 anys, n’hi ha 117 que són
majors de 65 anys (índex d’envelliment). En clau de gènere hi ha diferències notòries entre homes i dones, havent-t’hi més dones
grans respecte dones joves. Per cada 100 noies menors de 15 anys, n’hi ha 140 que tenen més de 65 anys a la nostra ciutat. Les
5.267 4.944
17.031
5.3135.042 4.909
17.576
7.077
0
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
12.000
14.000
16.000
18.000
20.000
0 a 15 anys 16 a 29 anys 30 a 65 anys 65 anys i més
Població per grans grups d'edat. Vilanova i la Geltrú, 2016
13
dades de sobreenvelliment mostren que, per cada 100 persones de 65 anys i més, n’hi ha 18 que tenen 85 anys o més (índex de
sobreenvelliment). Les dades varien en negatiu quan es tracta d’homes, ja que la mortalitat augmenta a partir dels 75 anys, en major
mesura que les dones5.
Les dades referents a la dependència, per una part, ens mostren la relació entre el pes de població de les persones que estan
en edat de treballar i les que no (menors de 16 anys i gent gran), i la població envellida. A Vilanova i la Geltrú, l’índex de
dependència global és de 51, i per tant, per 100 persones no actives n’hi ha 49 en edat de treballar. Pel que fa l’índex de
dependència juvenil i senil, de cada 100 persones potencialment actives en edat de treballar, n’hi ha 23 que són menors de 16 anys,
i 33 que tenen 65 anys i més. Els indicadors de dependència a Vilanova i la Geltrú, segueixen una tendència similar a la resta del
territori: el Garraf, la província de Barcelona i la mitja de Catalunya (veure taula 2.1).
Les xifres de les tendències de dependència de la població gran respecte la població jove són més altres en les dones
que en els homes, seguint una coherència de que hi ha més població envellida femenina. L’índex de dependència global mostra que,
per cada 100 dones en edat de treballar, n’hi ha 54 que està en edat de treballar. L’índex de dependència senil en les dones és de 35, i
per tant, per cada 100 dones en edat de treballar, 35,5 té 65 anys o més (en el cas dels homes és de 30).
ORIGEN DE LA POBLACIÓ
El 2016 l’índex d’autoctonia a la ciutat és del 40 %: i per tant, de cada 100 persones que resideixen al municipi, 40 són nascudes a
Vilanova i la Geltrú. Respecte el lloc d’origen de la població, de cada 100 persones que estan empadronades al municipi, 11 són de
nacionalitat estrangera (taxa d’estrangeria global). La tendència de creixement de la població estrangera es manté regular, amb una
lleu davallada a partir del 2012.
5 Per cada 100 homes majors de 65 anys, n’hi ha 12 que tenen 85 anys i més; en canvi, en el cas de les dones, per cada 100 que en té 65 anys, n’hi ha 18 que en té 85 anys o més.
14
Font: Padró Municipal de Vilanova i la Geltrú. Elaboració a partir dels Indicadors Sociodemogràfics de la Diputació de Barcelona
Sobre les característiques de la població estrangera, hi ha més dones estrangeres que homes. Pel que fa l’edat, són majoritàriament
població adulta en edat de treballar.
56.088 56.178 56.743 56.827 57.300 57.708 57.910 58.072 58.700 58.956 59.445 59.714
7.676 8.1629.024 9.465 9.665 9.593 9.208 8.680 8.066 7.332
7.523 7.445
50.00052.00054.00056.00058.00060.00062.00064.00066.00068.00070.000
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
Evolució de la població estrangera en els últims 10 anys a Vilanova i la Geltrú
Pob. estrangera Pob. espanyola
15
Font: Padró Municipal Vilanova i la Geltrú. Elaboració a partir dels Indicadors Sociodemogràfics de la Diputació de Barcelona.
Font: Padró Municipal, elaboració a partir dels Indicadors Sociodemogràfics de la Diputació de BCN.
31.070
3.534
28.644
3.911
0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 70.000
Nacionalitatespanyola
Nacionalitatestrangera
Nacionalitat per sexe. Vilanova i la Geltrú, 2016
DONES
HOMES
464160 124
419
15831426
436
2481
45 111 7189
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
Àfrica Amèrica Àsia i Oceania Europa
Condició nacional per edats, Vilanova i la Geltrú, 2016
0 a 15 anys
16 a 64 anys
65 anys imés
16
De l’11 % de la població estrangera que consta empadronada a la ciutat, un 41 % és d’Europa (oriental i occidental), un 28 % d’Àfrica,
un 23 % d’Amèrica i un 8 % d’Àsia i Oceania. La nacionalitat majoritària de la població estrangera és del Marroc, en un 25 %, de
Romania en un 17 % i d’Itàlia en un 6 %.
DADES PER BARRIS
Les dades corresponents als barris són del 2017. La distribució de la població per barri a Vilanova i la Geltrú és d’una mitjana
d’un 5,55 % (3.614 hab.) del total de la població. El barri de Sant Joan és on habita més població amb un 18,64 % (13.708), seguida
de La Geltrú amb un 14 % (10.065) i el Barri de Mar amb un 10,76 %. Els barris on viu menys població són els que es situen en les
zones i perifèriques de la ciutat amb un 0,63 i 0,46 % de la població (Masia Nova, El Prat de Vilanova). La mitjana de població adulta
per barri és del 63,45 %, un 17,15 % de població jove i un 19,3 % de població amb 65 anys o més.
Pel que fa la mitjana d’edats per barril barri a Vilanova i la Geltrú, l’edat mitjana més jove de la població que hi viu és és el barri
del Centre Vila (37 anys) i el barri on la mitjana d’edat és més gran és el barri de La Geltrú (51 anys els homes i 49 les dones).
Respecte la distribució d’edats de la gent del barri, on viu més població jove (17 anys i menys) en relació a la població
empadronada és el barri del Fondo Somella amb un 25,71 % (226). El barri on hi ha més població envellida és Can Marqués amb un
32,54 % (232). Un dels barris on hi ha més població activa (en edat de treballar) és la Collada Sis Camins amb un 66,29 % (2.629).
17
Font: elaboració pròpia a partir de dades del Padró Municipal.
Pel que fa la distribució de la població estrangera per barri, en dades relatives, els barris que tenen més població estrangera
respecte la població total de Vilanova i la Geltrú també són els barris que tenen més població empadronada. Destaquen el barri de
Sant Joan amb un 18,64 % (13.706) i el barri de La Geltrú amb un 13,56 % (1.243). En dades absolutes, el barri on hi ha més població
estrangera en relació a totes les persones que hi estan empadronades, és El Prat de Vilanova amb un 20,16 % de la població (103 de
408), seguit del barri de l’Armanyà amb un 19,31 % (329 de 1.375).
13.708
10.065
8.237
6.155
4.5534.6993.9663.979
1.8881.7041.3651.046 879 713 709 561 511 315
0
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
12.000
14.000
Població per barris a Vilanova i la Geltrú, 2017
18
Cal assenyalar que El Prat de Vilanova és el barri on hi ha menys població estrangera del total de la ciutat, i alhora, és el barri
on hi ha més població estrangera empadronada en relació al total del barri. En el gràfic següent es pot visualitzar quina és la zona de
procedència de les persones d’origen estranger per barri a la ciutat6. Les nacionalitats estrangeres més freqüents es corresponen
a les zones no comunitàries.
La zona d’origen majoritària és l’Europa Oriental amb un 24,82% (1.773), seguida de l’Amèrica Llatina amb un 23,19 %
(1.669), el Magreb amb un 22,37 % (1.589), i l’Europa Occidental amb un 18,11 % (1.294). Les zones d’origen estranger amb menys
pes són l’Orient Mitjà i l’Orient Llunyà amb un 3,11 % (222) i els EUA, Austràlia i Nova Zelanda amb un 0,87 % (62). A l’hora de parlar
de l’Europa Oriental com a zona internacional d’origen, ho és en quan a que hi ha persones de diversos països d’aquesta zona
empadronada. En canvi, hi ha més gent d’un mateix país d’origen empadronada com és el cas del Magreb.
En ordre de major a menor en quan a la zona internacional d’origen, a l’Europa Oriental, la procedència majoritària per
països és Romania (1.217), seguit de Rússia (132) i Moldàvia (102). De l’Amèrica Llatina els països de procedència majoritària són
Argentina (264), Uruguai (147) i República Dominicana (141). Del Magreb, el país majoritari és Marroc (1.612) seguit d’ Argèlia (48). De
l’Europa Occidental les nacionalitats majoritàries són la italiana (452), la francesa (267) i l’anglesa. De l’Àsia del Sud i el sud-est
asiàtic, les nacionalitats majoritàries són la xinesa (265), Bangladesh (26) i Malàsia (24). De l’Orient Mitjà i l’Orient Llunyà les
nacionalitats majoritàries són la pakistanesa (174). De l’Àfrica Subsahariana i Àfrica Central, les nacionalitats majoritàries són la
senegalesa (101) i de Gàmbia (41). Per últim, de les zones anglosaxones, la nacionalitat majoritària és d’EE.UU (47) i Austràlia (9).
6 La classificació de zones d’origen es correspon a les “regions del món” acordades per la ONU.
16
Font: elaboració pròpia a partir de dades del Padró Municipal.
0 200 400 600 800 1000 1200 1400 1600 1800
SANTJOAN
LAGELTRU
BARRI DE MAR
CENTRE VILA
NUCLI ANTIC
MOLI DE VENT
ARMANYÀ
RIBES ROGES
PLAÇA DE LA SARDANA
TACÓ
COLLADA -SIS CAMINS
CASERNES
EL PRAT DE VILANOVA
FONDO SOMELLA
SANTA MARIA
ARAGAI
CAN MARQUÈS
MASIA NOVA
Població estrangera segons la zona d'origen per barri a VNG, 2017
Africa Subsahariana I ÀfricaCentral
América Llatina
Àsia del Sud i Sud-Estasiàtic
Europa Occidental
Europa Oriental
Estats Units d'Amèrica,Austràlia, Nova Zelanda iCanadàMagreb
Orient Mitjà i Orient Llunyà
17
Si analitzem barri a barri la nacionalitat d’origen de la població estrangera, hi ha barris que concentren més una zona d’origen
respecte d’altres. Els barris que tenen més població amb nacionalitat estrangera (el barri de Sant Joan, el barri de Mar i el barri de la
Geltrú) també són els que tenen població estrangera d’origen més freqüent a Vilanova i la Geltrú, i són nacionalitats provinents
d’Europa Oriental, d’Amèrica Llatina, d’El Magreb i d’Europa Occidental. Destacar que hi ha alguns barris de Vilanova i la Geltrú que,
si bé estan en la tendència mitjana de la població estrangera per barri o estan per sota d’aquesta, destaquen per tenir una població
concentrada d’origen estranger d’una mateixa regió de procedència. Així doncs, tenen menys població estrangera, però aquesta
és d’una mateixa zona d’origen.
És el cas del barri del Tacó, on el 66 % (103) de la població estrangera empadronada prové de la zona del Magreb. Al barri de
l’Armanyà un 51 % (168) de la població d’origen estranger és de l’Àfrica Subsahariana i de l’Àfrica Central, seguit del Nucli Antic amb
un 37,15 % (162). La població provinent d’Amèrica Llatina es troba en els barris on hi ha més població d’origen estranger, però
despunta en el barri de la Plaça de la Sardana, representant un 47,5 % (124) del total de la població d’origen estranger. El 47,71 %
(136) de la població estrangera empadronada al barri de Ribes Roges és d’Europa Occidental.
17
Font: elaboració pròpia a partir de dades del Padró Municipal
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
SANTJOAN
LAGELTRU
BARRI DE MAR
CENTRE VILA
NUCLI ANTIC
MOLI DE VENT
ARMANYÀ
RIBES ROGES
PLAÇA DE LA SARDANA
TACÓ
COLLADA -SIS CAMINS
CASERNES
EL PRAT DE VILANOVA
FONDO SOMELLA
SANTA MARIA
ARAGAI
CAN MARQUÈS
MASIA NOVA
Població estrangera segons la zona d'origen per barri a VNG, 2017
Africa Subsahariana IÀfrica Central
América Llatina
Àsia del Sud i Sud-Estasiàtic
Europa Occidental
Europa Oriental
Estats Units d'Amèrica,Austràlia, Nova Zelanda iCanadà
Magreb
Orient Mitjà i Orient Llunyà
18
QÜESTIONS A DESTACAR
A Vilanova i la Geltrú hi ha hagut una variació interanual negativa des del 2011 fins el 2015. A partir del 2016 el creixement total
de la població és positiu degut al creixement migratori ja que el creixement natural és negatiu (més defuncions que naixements).
El creixement natural de la nostra ciutat (-0,79) està per sota de la mitjana de Catalunya (0,76).
Una de les estadístiques vitals de la població que es tenen en compte és la fecunditat, que mostra la capacitat biològica de
procrear d’una població i el grau de reemplaçament d’aquesta. Les dades pel 2016 mostren que a Vilanova i la Geltrú alguns
indicadors de fecunditat estan per sota de la mitjana del Garraf, la província de Barcelona i Catalunya. L’índex sintètic de
fecunditat a la ciutat (1,1) està per sota de la mitjana de Catalunya (1,39). Cada vilanovina en edat fèrtil té de promig 1,1 fills.
L’envelliment de la població a la ciutat segueix la tendència de la mitjana de Catalunya. No obstant, crida l’atenció de que hi ha
molta més població envellida a Vilanova i la Geltrú que al Garraf. L´índex d’envelliment a Vilanova i la Geltrú és de 118 i al
Garraf és de 102.
En clau de gènere, hi ha més dependència de la població i envelliment de les dones, també perquè tenen major esperança de
vida.
L’índex de tendència mesura la dinàmica demogràfica d’una població. Tant a Vilanova i la Geltrú com al Garraf és de 81 i estan
per sota de la mitjana de Catalunya que és 87. Com que estan per sota de 100, mostra un descens de la natalitat, menor
creixement demogràfic i envelliment de la nostra població.
Pel que fa la població d’origen estranger, a Vilanova i la Geltrú hi ha barris que, tot i tenir una tendència mitjana de població
d’origen estranger empadronada, concentren en major mesura un determinat origen de procedència comú.