informe del sector de la indústria - gencat.cat · indústria química cautxúiplà stic...
TRANSCRIPT
Informe del sector de la indústria (document de treball) Document de base per al debat de l’Estratègia per al desenvolupament sostenible de Catalunya, a càrrec BioQuat.
Juny de 2009
RESUM EXECUTIU [3-4] INTRODUCCIÓ [5] EVOLUCIÓ DE LA INDÚSTRIA A CATALUNYA [7-21] IMPACTES I INDICADORS [22-62]
IMPACTES PER ÀMBITS - 23 INTERRELACIONS D’IMPACTES - 55 PRIORITZACIÓ D’IMPACTES - 60 INDICADORS - 61
LÍNIES D’ACTUACIÓ PER ÀMBITS [63-74] . ANNEX: DESCRIPTOR DEL SECTOR [75-107] ..
MARC NORMATIU - 76 AGENTS I ACTORS - 106
El present document és un document de treball i en cap cas es pot assumir com una posició oficial del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) de la Generalitat de Catalunya.
3
4
El sector industrial com a activitat econòmica és una font molt important de
riquesa, amb un pes important en l’economia catalana. Contribueix al
desenvolupament de la resta d’activitats productives i genera ocupació.
Des de la vessant ambiental, però, s’identifiquen una sèrie d’impactes generats per aquesta
activitat:
Contaminació del sòl deguda a vessaments de residus industrials. La identificació
de nous emplaçaments potencialment contaminats ha crescut en el darrers anys.
Impactes sobre les masses d’aigua (contaminació, captacions d’aigua...)
Ocupació del territori de les activitats en medi natural, amb els seus impactes
associats.
Pressió sobre la disponibilitat energètica. La tendència general del sector
industrial és l’augment del consum de recursos energètics, tot i que en els últims
anys s’ha notat una estabilització.
Font important d’emissions de gasos d’efecte hivernacle: El sector industrial,
representa el 48,5% de les emissions totals a Catalunya.
Consum energètic del transport de mercaderies i desplaçament de la mà
d’obra: Augment en els últims anys del transport de mercaderies per vaixell, avió i
per carretera, en detriment del transport per ferrocarril, i increment dels
desplaçaments de persones amb mitjans de transport individualitzat degut a un
dèficit de transports col·lectius que arribin fins a les zones industrials
Disponibilitat dels recursos hídrics: El sector industrial és el responsable del 9%
del total de consum d’aigua que es dóna anualment a Catalunya (prop de 200 Hm3).
Contaminació de les masses d’aigua per abocaments de les diferents activitats
industrials.
Generació de residus: Les activitats industrials contribueixen en un 76% a la
generació de residus industrials totals generats.
Qualitat de l’aire: L’any 2005 es van emetre 13.700.000 tones de substàncies
contaminants a l’aire degut a activitats industrials. D’aquestes emissions un 98% van
correspondre a emissions de CO2 i el 2% restant a d’altres substàncies
contaminants (substàncies orgàniques clorades, metalls , compostos de sofre, de
nitrogen, de carboni...).
5
És clar que atès l’ampli espectre d’activitats que es poden classificar com a industrials (des
de les extractives i de refinatge de materials fins a les de tractament de residus, passant per
les manufactureres), hi ha un ampli ventall de possibles problemàtiques ambientals en
què es pot veure immersa la indústria.
Per a la seva gestió, Catalunya compta amb un marc normatiu important, que ve dirigit
preferentment per Directives de la Unió Europea. Actualment existeixen instruments per a
fer-lo més efectiu (legislació ambiental, instruments econòmics, instruments voluntaris i
iniciatives de col·laboracions en xarxa, promoció de la recerca...), i s’ha de veure la seva
evolució en els propers anys. Cal seguir treballant per a augmentar la consciència
ambiental en aquest sector i donar suport especialment a la PIME.
6
El sector industrial com a activitat econòmica és una font molt important de riquesa atès
que contribueix a la disminució de la dependència exterior i genera ocupació. L’any
2007 va contribuir al VAB total en un 22%, (41.549,55 milions d’euros) i pel que fa a
l’ocupació laboral, representa un 21% del total de la població ocupada. Des de la vessant
ambiental, però, s’identifiquen una sèrie d’impactes generats per aquesta activitat.
Amb l’Estratègia de Desenvolupament Sostenible de Catalunya, es tracta d’establir unes
línies d’actuació per a garantir l’evolució de cara al 2026 d’uns escenaris de major
sostenibilitat, pel que fa al sector industrial.
Per a aconseguir-ho, cal identificar els actors implicats en l’elaboració de polítiques
encaminades a promoure una indústria més sostenible. Aquesta és una tasca complexa,
atès l’ampli espectre d’activitats que es poden classificar com a industrials (des de les
extractives i de refinatge de materials fins a les de tractament de residus, passant per les
manufactureres). En conseqüència, hi ha un ampli ventall de possibles problemàtiques
ambientals en què es pot veure immersa, i una gran diversitat a l’hora de percebre
cadascuna d’aquestes qüestions, així com de delimitar i decidir l’escala amb què es poden
analitzar i avaluar en el seu procés d’elaboració.
És clar que per a poder definir i enfocar les línies d’actuació primer caldrà identificar i
analitzar els diferents impactes socio-ambientals del sector industrial , i en la mesura del
possible, quantificar-los, fent-se palès la necessitat de definir indicadors per a cada un
d’ells. Queda reflectit en aquest punt la manca d’indicadors adequats per a valorar el nivell
de sostenibilitat de la indústria catalana, és a dir trobar indicadors que no vagin lligats al
context econòmic. La dificultat també radica en la gran diversitat d’indústries i productes, la
qual cosa fa difícil la tasca de trobar un indicador aplicable a tots els sectors.
7
8
SITUACIÓ ECONÒMICA I PRODUCTIVA DEL SECTOR INDUSTRIAL
La contribució de la indústria catalana al VAB total l’any 2007 va ser d’un 22% , 11 punts per
sobre del sector de la construcció i 44 punts per sota del sector serveis. Si observem
l’evolució del PIB industrial entre els anys 2003 i 2007, tot i que l’any 2006 es nota un
augment important de la taxa respecte a anys anteriors, la taxa interanual de l’any 2007
baixa quasi un 1% respecte l’any 2006.
VAB (Valor Afegit Brut) per sectors 2007 (milions d’euros)
FONT: IDESCAT
Variació del PIB industrial (%)
FONT: IDESCAT
Analitzant la contribució al VAB industrial de les diferents activitats industrials, en la
gràfica següent s’observa com el principal contribuent al VAB industrial l’any 2005 va ser
el sector de la Indústria química (14%) seguit pel sector de la Metal·lúrgia i productes
VAB per sectors 2007 (milions d'euros)
Serveis;
123.960; 66%
Construcció;
20.070; 11%
Indústria;
41.618; 22%
Agricultura;
2.359; 1%
Variació en Volum del PIB industrial a
preus de mercat (%)
2,00%
2,90%
0,40%0,60%
-0,10%
-0,50%
0,00%
0,50%
1,00%
1,50%
2,00%
2,50%
3,00%
3,50%
2003 2004 2005 2006 2.007
9
metàl·lics (12%) i pel sector de l’Alimentació, begudes i tabac i el sector del Paper, arts
gràfiques i edició, aquest últims amb igual percentatge (10%). Contràriament, el sector
amb un VAB més baix va ser el de la Fusta i el Suro amb un 1% de contribució al VAB
industrial total.
VAB industrial per subsectors 2005 (Base 2000)
FONT: IDESCAT
Tal i com s’observa en les gràfiques següents, pel que fa a l’evolució entre els anys 2002 i
2005, aquesta ha estat positiva per tots els subsectors excepte pel sector Tèxtil, confecció,
cuir i calçat i el sector de Fabricació de material de transport, que tot i que augmenta el seu
VAB entre l’any 2003 i el 2004 pateix una davallada entre el 2004 i el 2005. El sector de
manufactura d’Equips elèctrics, electrònics i òptics tot i que disminueix el seu VAB entre el
2003 i el 2004, augmenta el seu valor entre 2004 i 2005.
VAB industrial per subsectors 2005 (Milions d'euros)
Alimentació, begudes i
tabac; 3 536,61; 10%Energia elèctrica, gas i
aigua; 2 229,82; 6%
Extracció de productes
energètics; 1 166,18;
3%
Indústries
manufactureres
diverses; 1 382,46; 4%
Fabricació de material
de transport; 3 344,50;
9%
Equip elèctric,
electrònic i òptic;
2 341,56
Maquinària i equips
mecànics; 2 666,83; 8%
Metal·lúrgia i productes
metàl·lics; 4 199,13;
12% Altres productes
minerals no metàl·lics;
1 655,02; 5%
Cautxú i plàstic;
1 649,58; 5%
Indústria química;
4 987,59; 13%
Paper, edició i arts
gràfiques; 3 584,06;
10%
Fusta i suro; 445,88;
1%
Tèxtil, confecció, cuir i
calçat; 2 315,93; 7%
10
Evolució del VAB industrial per subsectors 2003-2005 (Base 2000)
FONT: IDESCAT
Variació del VAB industrial per subsectors 2004-2005
FONT: IDESCAT
Amb diferència el sector que més va augmentar el valor del VAB entre l’any 2004 i el 2005
va ser el sector d’Extracció de productes energètics amb un augment del 37,41%. En el cas
dels altres sectors els augments van ser menys significatius, entre un 1% i un 12%
d’augment. Com ja s’ha comentat, els sector Tèxtil i el de Material de transport són els
únics que han vist minvar el VAB amb una variació del -8,04% i del -4,75% respectivament.
Variació del VAB industrial 2004-2005 (%)
Extr
acció
de p
roducte
s
energ
ètics
37,4
7%
Energ
ia e
lèctr
ica, gas i a
igua
7,8
2%
Indústr
ies m
anufa
ctu
rere
s
div
ers
es
6,6
1%
Maquin
ària i e
quip
s m
ecànic
s
2,7
7%
Altre
s p
roducte
s m
inera
ls n
o
metà
l·lics
11,6
6%
Fusta
i s
uro
5,5
0%
Tèxtil, c
onfe
cció
, cuir i c
alç
at
-8,0
4%
Fabricació
de m
ate
rial de
transport
-4,7
5%
Equip
elè
ctr
ic, ele
ctr
ònic
i ò
ptic
4,9
3%
Meta
l·lú
rgia
i p
roducte
s
metà
l·lics
4,1
4%
Cautx
ú i p
làstic
1,4
6%
Indústr
ia q
uím
ica
2,6
8%
Paper,
edic
ió i a
rts g
ràfiques
9,4
4%
Alim
enta
ció
, begudes i tabac
8,3
0%
-20,00%
-10,00%
0,00%
10,00%
20,00%
30,00%
40,00%
Evolució del VAB industrial per sectors 2002-2005 (milions d'euros)
- 00-
1 000,00
2 000,00
3 000,00
4 000,00
5 000,00
6 000,00
2003 2004 2005
Mil
ion
s d
'eu
ros
Alimentació, begudes i tabac
Tèxtil, confecció, cuir i calçat
Fusta i suro
Paper, edició i arts gràfiques
Indústria química
Cautxú i plàstic
Altres productes minerals no metàl·lics
Metal·lúrgia i productes metàl·lics
Maquinària i equips mecànics
Equip elèctric, electrònic i òptic
Fabricació de material de transport
Indústries manufactureres diverses
Energia elèctrica, gas i aigua
Extracció de productes energètics
11
Per a analitzar l’activitat productiva del sector industrial, s’observa l’evolució de l’Índex de
Producció Industrial (IPI) a Catalunya entre els anys 2003 i 2007. Es detecta una davallada
important l’any 2005, però torna a augmentar considerablement l’any 2006 i seguidament
l’any 2007.
Evolució de l’IPI a Catalunya 2003-2007
Evolució IPI a Catalunya 2003-2007 (Base
2000=100)
100,1
102,1
103,5
101,4
98,8
96,0
97,0
98,0
99,0
100,0
101,0
102,0
103,0
104,0
2003 2004 2005 2006 2007
FONT:IDESCAT
L’activitat industrial amb un índex de producció més elevat l’any 2007 va ser el de les
Indústries de productes minerals no metàl·lics amb un IPI de 119,3, seguit del sector
d’Altres indústries manufactureres (115.2), Indústries del cautxú i matèries plàstiques
(114.5) i Indústries químiques (114,4). Els sectors amb un nivell de productivitat més baix
(IPI inferior a 100) són el sector de Fabricació de materials de transport (98.1), Material i
equips elèctrics i electrònics (91.0) i el sector Tèxtil, confecció, cuir i calçat (63.6).
12
IPI per subsectors industrials any 2007 (Base 2000=100)
IPI per subsectors industrials 2007 (Base 2000=100)
105,8
115,2
100,4
119,3
63,6
107,898,1
91,0
105,4
114,5114,4111,0
101,6
0,0
20,0
40,0
60,0
80,0
100,0
120,0
140,0
Ind
ús
trie
s
ex
tra
cti
ve
s
Alim
en
tació
,
be
gu
de
s i
ta
ba
c
Tèxti
l, c
on
fecció
,
cu
ir i c
alç
at
Pa
pe
r, a
rts
grà
fiq
ues i
ed
ició
Ind
ús
trie
s
qu
ímiq
ues
Ca
utx
ú i
ma
tèri
es
plà
sti
qu
es
Alt
res
pro
du
cte
s
min
era
ls n
o
metà
l·lics
Meta
l·lú
rgia
i
pro
du
cte
s
metà
l·lics
Maq
uin
àri
a i
eq
uip
s
me
cà
nic
s
Mate
rials
i
eq
uip
s e
lèc
tric
s
i ele
ctr
òn
ics
Ma
teri
als
de
tra
ns
po
rt
Alt
res
ind
ús
trie
s
ma
nu
fac
ture
res
En
erg
ia
elè
ctr
ica, g
as i
aig
ua
FONT: IDESCAT
Si s’observa l’evolució de l’IPI entre els anys 2003 i el 2007 es veu clarament la davallada
en la producció del sector Tèxtil i l’augment pronunciat entre els anys 2006 i 2007 de l’IPI
del sector d’Altres productes minerals no metàl·lics.
Altres sectors que també han augmentat de manera destacable la seva productivitat entre
períodes són el sector d’Altres indústries manufactureres entre els anys 2005 i 2006 i el
sector de l’Energia elèctrica gas i aigua entre els anys 2003 i 2004.
IPI per subsectors industrials any 2007 (Base 2000=100)
Evolució de l'IPI industrial per subsectors industrials 2003-2007
55,0
65,0
75,0
85,0
95,0
105,0
115,0
125,0
135,0
2003 2004 2005 2006 2007
Milio
ns d
'eu
ros
Indústries extractives
Alimentació, begudes i tabac
Tèxtil, confecció, cuir i calçat
Paper, arts gràfiques i edició
Indústries químiques
Cautxú i matèries plàstiques
Altres productes minerals no metàl·lics
Metal·lúrgia i productes metàl·lics
Maquinària i equips mecànics
Materials i equips elèctrics i electrònics
Materials de transport
Altres indústries manufactureres
Energia elèctrica, gas i aigua
FONT: IDESCAT
13
NOMBRE D’ESTABLIMENTS I DIMENSIÓ DE LES EMPRESES DEL SECTOR INDUSTRIAL
L’any 2006 el sector de la Indústria extractiva (extracció de productes energètics, refinació
del petroli i extracció de minerals no energètics) juntament amb el sector de les Indústries
energètiques (energia elèctrica, gas i aigua) van representar l’1% del total d’establiments1
del territori, mentre que les Industries manufactureres representaven el 99% restant.
Dins del sector manufacturer, el sector de la Metal·lúrgia i productes metàl·lics, amb un total
de 7.395, és el sector amb major nombre d’establiments. Aquests representen el 22% del
total d’establiments industrials del territori. El segueix el sector Tèxtil, confecció, cuir i calçat,
el sector del Paper i el sector Alimentació begudes i tabac, amb el 15%, el 12% i el 9%
respecte del total d’establiments respectivament. La resta de sectors, representen tots ells
el 42% d’establiments industrials de Catalunya.
Establiments industrials per sectors any 2006
Establiments per sectors industrials 2006
Metal·lúrgia i productes
metàl·lics; 7.395,00; 22%
Fabricació materials de
transport; 742,00; 2% Indústries extractives, petroli i
energia; 452,00; 1%
Equips elèctrics i electrònics;
858,00; 3%Màquines d'oficina i
instruments; 919,00; 3%
Indústries químiques;
1.112,00; 3%
Cautxú i matèries plàstiques;
1.227,00; 4%
Altres productes minerals no
metàl·lics; 1.268,00; 4%
Indústries de la fusta i del
suro; 1.878,00; 6%
Indústries manufactureres
diverses; 2.652,00; 8%
Maquinària i equips mecànics;
2.676,00; 8% Alimentació, begudes i tabac;
2.876,00; 9%
Paper, edició, arts gràfiques i
edició; 3.891,00; 12%
Tèxtil, confecció, cuir i calçat;
4.930,00; 15%
FONT: IDESCAT
Pel que fa a l’evolució dels establiments en el període 2002-2006 observem en les gràfiques
que la majoria de sectors industrials han patit una davallada en el nombre d’establiments
l’any 2006 respecte el 2002, excepte els sectors de les Indústries extractives i energètiques,
la Indústria paperera i el sector manufacturer de Màquines d’oficina i instruments. Aquest
últim és el que més ha augmentat en un 11,80%.
1 Entenem com a establiment una empresa o part d’una empresa, situada en un lloc geogràficament delimitat (taller, fàbrica) on fan activitats econòmiques treballadors per compte de la mateixa empresa.
14
El que ha patit una disminució més acusada ha estat el sector Tèxtil seguit pel sector del
Cautxú i de les matèries plàstiques. S’espera que aquesta tendència a la baixa d’aquests
sectors continuï en els pròxims anys
Evolució d’establiments industrials a Catalunya, per sectors 2002-2006
Evolució d'establiments industrials per sectors 2002-2006
0
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
6.000
7.000
8.000
9.000
2002 2003 2004 2005 2006
Indústries extractives, petroli i
energia
Alimentació, begudes i tabac
Tèxtil, confecció, cuir i calçat
Indústries de la fusta i del suro
Paper, edició, arts gràfiques i edició
Indústries químiques
Cautxú i matèries plàstiques
Altres productes minerals no
metàl·lics
Metal·lúrgia i productes metàl·lics
Maquinària i equips mecànics
Equips elèctrics i e lectrònics
Fabricació materials de transport
Indústries manufactureres diverses
Variació del nombre d'establiments 2002-2006 (%)
Ind
ústr
ies e
xtr
active
s,
pe
tro
li i
en
erg
ia
2,7
3%
Ind
ústr
ies d
e la
fu
sta
i d
el su
ro
-12
,93
%
Pa
pe
r, e
dic
ió,
art
s g
ràfiq
ue
s i e
dic
ió
1,5
4%
Ind
ústr
ies q
uím
iqu
es
-3,6
4%
Altre
s p
rod
ucte
s m
ine
rals
no
me
tàl·lic
s
-7,3
8%
Ma
qu
inà
ria
i e
qu
ips m
ecà
nic
s
-9,6
3%
Mà
qu
ine
s d
'oficin
a i
in
str
um
en
ts
11
,80
%
Alim
en
tació
, b
eg
ud
es i t
ab
ac
-7,5
2%
Tè
xtil, c
on
fecció
, cu
ir i c
alç
at
-21
,43
%
Ca
utx
ú i
ma
tèri
es p
làstiq
ue
s
-20
,12
%
Me
tal·lú
rgia
i p
rod
ucte
s m
età
l·lic
s
-1,0
2%
Eq
uip
s e
lèctr
ics i
ele
ctr
òn
ics
-10
,63
%
Fa
bri
ca
ció
ma
teri
als
de
tra
nsp
ort
-8,2
8%
Ind
ústr
ies m
an
ufa
ctu
rere
s d
ive
rse
s
-2,2
8%
-25,00%
-20,00%
-15,00%
-10,00%
-5,00%
0,00%
5,00%
10,00%
15,00%
FONT GRÀFICS: IDESCAT
15
Segons dimensió, les empreses que més abunden a Catalunya són les empreses amb
menys de 20 ocupats, dins de les quals destaquen les branques d’activitat de l’Alimentació,
begudes i tabac, Indústries tèxtils, Paper i arts gràfiques, Metal·lúrgia i productes metàl·lics i
Altres indústries manufactureres.
Des del punt de vista del desenvolupament sostenible l’escala és un factor
determinant. És clar que els guanys econòmics augmenten quan augmenta l’escala de
producció, però a mesura que les empreses van creixent és necessària més energia i
més recursos per a mantenir la seva pròpia estructura. A més augmenta el consum
material i energètic per a transportar, emmagatzemar i distribuir els bens i serveis a
distàncies cada vegada més grans, ja sigui dins de la mateixa empresa (ja que aquesta es
fragmenta en diverses unitats productives), com externament (augmenta la distància entre
el productor i el consumidor). El gigantisme econòmic promou doncs la concentració i la
centralització econòmica, bases de la globalització, en detriment de l’economia a escala
local.
Si observem l’evolució del nombre d’establiments amb més de 20 ocupats veiem com tot i
que hi ha períodes en els que disminueix, la tendència general és l’augment d’aquest tipus
d’empreses. En els anys pròxims aquesta tendència seguirà sent la dominant en la mesura
que les normatives són cada vegada més exigents per les empreses petites.
Nombre d’establiments segons dimensió (2006)
FONT:IDESCAT
Nombre d'establiments segons dimensió
(2006)
1.069
3.967
923
26.916
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
30.000
Menys de 20
ocupats
De 20 a 49
ocupats
De 50 a 99
ocupats
100 ocupats o
més
16
Evolució del nombre d’establiments amb 20 ocupats o més 1993-2006
Evolució nombre d'establiments amb 20 ocupats o més
1993-2006
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
7000
1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
FONT: IDESCAT
17
SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE LA INDÚSTRIA CATALANA
La centralització industrial a Catalunya es detecta a l’hora d’analitzar la superfície que
ocupen els establiments industrials per províncies. Veiem en la gràfica següent com
l’activitat industrial es concentra majoritàriament a la província de Barcelona. A més, mentre
que la superfície industrial a les províncies de Tarragona, Girona i Lleida ha patit només un
lleuger augment des de l’any 1996, la tendència d’augment a Barcelona és més acusada. Si
no sorgeixen models que potenciïn la creació d’activitat industrial en els altres territoris, la
tendència de creixement de l’activitat a Barcelona continuarà com fins ara.
Superfície dels establiments industrials a Catalunya 1995-2002
Superficie dels establiments industrials a
Catalunya 1995-2002 (m2)
0
5.000.000
10.000.000
15.000.000
20.000.000
25.000.000
30.000.000
35.000.000
40.000.000
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002
m2
BARCELONA LLEIDA GIRONA TARRAGONA
FONT: IDESCAT
En la província de Barcelona, concretament en les comarques de l’Àrea Metropolitana, la
superfície industrial es distribueix tal com mostra la gràfica següent
18
Superfície industrial a les comarques de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)
FONT: Informe del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona Disponibilitat de transport
públic col·lectiu interurbà als polígons industrials de la Regió Metropolitana de Barcelona. NOTA: Dades per a l’any 2000
SUPERFÍCIE INDUSTRIAL DE LES COMARQUES DE L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA (ha)
Vallès Occidental; 8.367; 30%
Maresme; 2.102; 7%
Garraf; 406; 1%
Barcelonès; 5.610; 19%
Baix Llobregat; 6.276; 22%
Alt Penedès; 1.834; 6%
Vallès Oriental; 4.454; 15%
Superfície
total (ha)
Superfície
Industrial
(ha)
% Superfície
industrial
Alt Penedès 59.240 1.834 3%
Baix Llobregat 48.650 6.276 13%
Barcelonès 14.310 5.610 39%
Garraf 18.410 406 2%
Maresme 39.690 2.102 5%
Vallès Occidental 58.070 8.367 14%
Vallès Oriental 85.190 4.454 5%
TOTAL 323.560 29.049 9%
19
En total, l’activitat industrial ocupa un 9% de la superfície total de l’Àrea Metropolitana de
Barcelona i es reparteix bàsicament entre el Barcelonès (19%), el Vallès Occidental (30%),
el Baix Llobregat (22%) i el Vallès Oriental (15%), i en menor mesura, a l’Alt Penedès (6%),
al Garraf (1%) i al Maresme (7%).
D’aquestes comarques la que té més superfície ocupada per indústries amb diferència és el
Barcelonès amb un 39%. La que menys, el Garraf, amb un 2%.
En la figura (figura 1) següent s’observa la distribució de l’activitat industrial a Catalunya,
però per sectors d’activitat.
En el sector de l’Alimentació, begudes i tabac destaquen els subsectors de la Carn de Porc
a les comarques del nord-est de Catalunya, el de l’Oli d’oliva a les comarques del sud i el
sector dels Vins i caves a l’Alt i Baix Penedès i al Garraf. El sector Tèxtil, confecció, cuir i
calçat es troba sobretot a les comarques de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i alguna
comarca central com el Bages, Osona i l’Anoia. L’Activitat Paperera es concentra sobretot a
les comarques de l’AMB, a l’Alt Penedès, a l’Anoia i al Bages.
Per la seva banda, la Indústria Química destaca al Tarragonès i al Baix Camp pel que fa a
la Química Bàsica i a l’AMB pel que fa als Productes farmacèutics i Indústria química de
gran consum, així com la indústria de Productes de matèries plàstiques.
El sector de la Metal·lúrgia i el de Maquinària i equips mecànics destaca a l’AMB, però amb
l’especialitat de Fabricació de maquinària agrícola a les comarques lleidatanes de la
Noguera, Pla d’Urgell, Segrià i Urgell i la de Maquinària per a industries de l’alimentació allà
on es troba la Indústria de la carn de porc.
Les Indústries d’equips elèctrics, electrònics i òptics i de Fabricació de material de transport
també destaquen a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Les indústries de Producció d’energia elèctrica es reparteixen per tot el territori, segons si es
tracta de centrals hidroelèctriques (comarques lleidatanes del nord), nuclears (Baix Camp,
Ribera d’Ebre), de cicle combinat (Baix Ebre, Tarragonès, Barcelonès) o de fuel o de gas
(Maresme, Barcelonès).
Pel que fa a les indústries extractives cal separar entre extractives de productes energètics i
extractives de productes no energètics. Destaquen de les primeres explotacions de carbons
al Berguedà i al Segrià i de les segones explotacions de sal al Bages.
20
Distribució geogràfica de la indústria a Catalunya per sectors.
Indústria del paper, edició i arts gràfiques
Coqueries i refinació del petroli
Indústria química
Cautxú i matèries plàstiques
Productes minerals no metàl·lics
Metal·lúrgia i fabricació de productes metàl·lics
Construcció de maquinària i equips
mecànics
Indústries de materials i equips elèctrics,
electrònics i òptics
Material de transport
Alimentació, begudes i tabac
Tèxtil, confecció, cuir i calçat
Fusta, suro, mobles
Producció energia elèctrica
Extracció de productes energètics
Extracció de productes no energètics
ALIMENTACIÓ, BEGUDES I
TABAC
TÈXTIL, CONFECCIÓ, CUIR I
CALÇAT
FUSTA, MOBLES I SURO
PAPER, EDICIÓ I ARTS GRÀFIQUES
INDÚSTRIA QUÍMICA
CAUTXÚ I MATÈRIES
PLÀSTIQUES
METAL·LÚRGIA I FABRICACIÓ DE
PRODUCTES METÀL·LICS
CONSTRUCCIÓ DE MAQUINÀRIA I
EQUIPS MECÀNICS
Alt Penedès Anoia Bages Alt Penedès Baix Camp Alt Penedès Alt Camp Alt UrgellBaix Camp Bages Baix Empordà Anoia Baix Llobregat Anoia Alt Penedès Bages
Baix Ebre Baix Llobregat Baix Llobregat Bages Barcelonès Baix Ebre Anoia Baix Llobregat
Baix Llobregat Barcelonès Gironès Baix llobregat Maresme Baix Empordà Bages BarcelonèsBaix Penedès Berguedà Montsià Barcelonès Tarragonès Baix Llobregat Baix Ebre Garrotxa
Garraf Garrotxa Osona Gironès Vallès Occidental Barcelonès Baix Llobregat Gironès
Garrigues Maresme La Selva Vallès Occidental Vallès Oriental Garraf Barcelonès NogueraGarrotxa Osona Vallès Occidental Vallès Oriental Vallès Occidental Garraf Osona
Gironès La Selva Vallès Oriental Vallès Oriental Maresme Pla de l'Estanys
Montsià Pla de l'Estany Pla de l'Estany Pla d'UrgellOsona Ribera d'Ebre Vallès Occidental Ripollès
Pla de l'Estany Vallès Occidental Vallès Oriental Segrià
Priorat Vallès Oriental La SelvaRibera d'Ebre Urgell
Segarra Vallès Occidental
La Selva Vallès Orientalurgell
Vallès Occidental
21
FONT: Elaboració pròpia a partir de les dades del informe La localització geogràfica
de la indústria a Catalunya i Mapa dels sistemes productius locals a Catalunya
EQUPS
ELÈCTRICS,
ELECTRÒNICS I
ÒPTICS
MATERIALS DE
TRANSPORT
COQUERIES I
REFINACIÓ DEL PETROLI
PRODUCTES
MINERALS NO METÀL·LICS
PRODUCCIÓ
D'ENERGIA
EXTRACCIÓ DE
PRODUCTES ENERGÈTICS
EXTRACCIÓ DE
PRODUCTES NO ENERGÈTICS
Alt Camp Alt Empordà Alt Camp Alt Penedès Alta Ribagorça Berguedà Bages
Alt Empordà Alt Penedès Tarragonès Bages Pallars Sobirà Segrià
Alt Penedès Anoia Baix Ebre Pallars Jussà
Anoia Bages Baix Llobregat La Noguera
Bages Baix Llobregat Barcelonès El Segrià
Baix Llobregat Barcelonès Conca de Barberà Ribera d'Ebre
Barcelonès Garraf Vallès Occidental Baix Camp
Garraf Maresme Vallès Oriental Tarragonés
Gironès Montsià Garraf
Osona Osona Barcelonès
Vallès Occidental La Selva Maresme
Vallès Oriental Vallès Occidental Berguedà
Vallès Oriental
22
23
Els impactes del sector industrial segons l’àmbit sobre el qual actuen queden
resumits a continuació en la taula següent. S’indica també de tots els sectors
industrials quins contribueixen de manera més significativa a aquests impactes.
ÀMBIT IMPACTE SECTORS QUE MÉS CONTIBUEIXEN ALS IMPACTES
Vessament de contaminants sobre el sòl
• Indústries Extractives • Indústria Química • Alimentació, begudes i tabac • Tèxtil, confecció, cuir i calçat • Metal·lúrgia i productes metàl·lics • Refinació del petroli • Indústries de transformació del cautxú i
matèries plàstiques • Paper, edició i arts gràfiques • Indústries d’altres productes minerals no
metàl·lics
Alteració de la morfologia dels rius
• Producció d’energia elèctrica • Extractives
Alteració del règim natural dels rius
• Producció d’energia elèctrica (Hidroelèctriques)
Variació de la topografia • Indústries Extractives
Impacte Visual • Indústries Extractives
1. Ocupació del territori i
ús del sòl
Altres impactes sobre el sòl i el territori
Altres alteracions del medi natural (alteració d’ecosistemes, flora i fauna, gea)
• Indústries Extractives • Producció d’energia elèctrica
Ocupació • Alimentació, begudes i tabac • Tèxtil, confecció, cuir i calçat • Paper, edició i arts gràfiques
Creació de riquesa local
• Metal·lúrgia i productes metàl·lics • Indústria Química • Paper, edició i arts gràfiques • Alimentació begudes i tabac
2. Economia i societat
Disminució de la dependència exterior
• Metal·lúrgia i productes metàl·lics • Indústria Química • Paper, edició i arts gràfiques • Alimentació begudes i tabac
24
Consum d’energia (pressió sobre la disponibilitat del recurs)
• Indústria Química • Metal·lúrgia i productes metàl·lics • Alimentació, begudes i tabac • Tèxtil, confecció, cuir i calçat • Indústries d’altres productes minerals no
metàl·lics • Paper, edició i arts gràfiques
3. Energia i canvi
climàtic
Emissions de gasos d’efecte hivernacle
• Indústries energètiques • Paper, edició i arts gràfiques • Metal·lúrgia i productes metàl·lics • Indústries d’altres productes minerals no
metàl·lics • Indústria Química
Llargues distàncies recorregudes per les matèries primeres i pels productes finals
TOTS ELS SECTORS EN GENERAL 4. Mobilitat i transport
Grans distàncies recorregudes per la mà d’obra TOTS ELS SECTORS EN GENERAL
Consums d’aigua (pressió sobre la disponibilitat del recurs)
• Indústria Química • Alimentació, begudes i tabac • Tèxtil, confecció, cuir i calçat • Paper, edició i arts gràfiques
5. Aigua Alteració de la qualitat de les aigües superficials i subterrànies com a conseqüència dels vessaments industrials.
• Indústria Química • Alimentació, begudes i tabac • Tèxtil, confecció, cuir i calçat • Extractives • Indústries d’altres productes minerals no
metàl·lics • Refinació del Petroli • Paper, edició i arts gràfiques • Indústries de transformació del cautxú i
matèries plàstiques •
6. Residus
Generació de gran quantitat de residus (perillosos i no perillosos; sòlids i líquids)
• Alimentació, begudes i tabac • Metal·lúrgia i fabricació de productes
metàl·lics • Indústria Química • Extractives • Indústries d’altres productes minerals no
metàl·lics
Alteració de la qualitat de l’aire per emissió de diferents contaminants a l’atmosfera
• Indústria Química • Indústries Extractives • Indústries d'altres productes minerals no
metàl·lics • Refinació del petroli • Metal·lúrgia i fabricació de productes
metàl·lics • Paper, edició i arts gràfiques • Indústries d’altres productes minerals n
metàl·lics •
7. Atmosfera i salut
Contaminació acústica -
25
1. OCUPACIÓ DEL TERRITORI I ÚS DEL SÒL
1.1. Vessaments de contaminants sobre el sòl
A Catalunya hi ha 20.000 emplaçaments amb sòl contaminat degut a vessaments de
residus industrials2. Els vessaments al sòl degut a les activitats industrials, tenen lloc d’una
manera indirecta, ja sigui conseqüència d’un mal emmagatzematge de les matèries
primeres i productes de l’activitat o bé per una mala gestió (emmagatzematge incorrecte,
abocaments incontrolats) dels residus generats per la mateixa activitat. També existeixen
contaminants que penetren al sòl després d’ésser dipositats en l’atmosfera (arrossegats per
la pluja) o ser vessats en masses d’aigua de manera incontrolada (amb les conseqüents
infiltracions al sòl). El fet que es construeixin zones industrials sobre sòls permeables sense
prendre les mesures adequades agreuja aquests impactes. La solució per evitar la
contaminació dels sòls estreba doncs en una millor gestió i control dels residus i en
la disminució de les emissions de substàncies contaminants a l’atmosfera i a les
masses d’aigua, així com en una millor adaptació dels sòls destinats a suportar
activitats industrials.
1.2. Altres impactes sobre el sòl i el territori
A la resta d’impactes descrits en l’apartat anterior en referència a l’ocupació del territori i ús
del sòl (alteració de la morfologia dels rius, alteració del règim natural dels rius, variació de
la topografia, impacte visual, alteració d’ecosistemes) hi ha dos grans sectors industrials
que hi contribueixen en gran mesura, el sector de producció d’energia elèctrica,
concretament les centrals hidroelèctriques i el sector de les industries extractives.
S’analitzarà a continuació el impacte de cada un d’aquests sectors per separat .
o Impactes de les centrals hidroelèctriques
El cabal circulant d’un riu defineix la morfologia de la llera i l’àrea d’inundació, i la quantitat i
tipologia de sediments que constitueixen el llit fluvial. Tot això defineix el tipus de comunitats
biòtiques presents en els ecosistemes. Es per això que quan es modifica el cabal de la
massa d’aigua s’està modificant la composició de les poblacions de flora i fauna present
amb el risc de reduir la diversitat biològica i la continuïtat dels corredors biològics de les
zones fluvials.
2 Segons un estudi encarregat per l’ARC l’any 2005
26
Sota aquest context sorgeixen normatives relatives a l’harmonització de la gestió de l’aigua3
i apareix el concepte de cabal de manteniment, que es podria definir com aquell cabal que
permet un estat de qualitat ambiental acceptable, és a dir, que permet un bon estat ecològic
de les masses d’aigua. En la figura següent s’observa de manera gràfica com a partir d’un
grau de detracció del cabal superior al del cabal bàsic de manteniment la qualitat del
sistema es considera no acceptable, impedint d’aquesta manera el correcte
desenvolupament de la dinàmica ecològica del riu.
Cabal de Manteniment
FONT: Informe “Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a les conques internes de Catalunya” Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
No només les extraccions d’aigua per a usos consumptius afecten el cabal dels rius. En les
centrals hidroelèctriques part de l’aigua dels rius és desviada del seu curs natural per ser
redirigida cap a una turbina per a la generació d’electricitat. Posteriorment aquesta aigua és
retornada al riu per sota del punt de captació. Aquesta pràctica també altera el règim de
cabals, convertint l’activitat de producció d’energia hidroelèctrica en un dels principals
problemes que no permeten l’assoliment d’un bon estat de les masses d’aigua. Segons un
estudi realitzat per l’ACA, i que forma part del document IMPRESS, la derivació de cabals
per a la generació hidroelèctrica és, a les conques internes de Catalunya, la principal i més
nombrosa alteració per manca de cabals circulants suficients en els sistemes fluvials.
3 Directiva Marc de l’Aigua 2000/60/CE
27
Actualment a Catalunya hi ha 3834 centrals hidroelèctriques instal·lades, 345 catalogades
com a minihidràuliques (Potència instal·lada <10MW) i 38 considerades grans centrals
hidroelèctriques (Potència instal·lada >10MW). D’aquestes centrals n’existeix un nombre
important amb unes concessions que poden arribar a superar els cabals de manteniment
dels rius on obtenen l’aigua.
En total, hi ha 61 masses d’aigua afectades per derivacions de cabals per a la producció
d’energia hidroelèctrica, amb 152 punts crítics per manca de cabals circulants suficients. 45
d’aquests punts provoquen un impacte elevat tendint a crític.
En la taula següent s’observa el diferent grau d’afecció de les masses d’aigua degut a
derivacions a centrals hidroelèctriques:
Masses d’aigua afectades per derivacions a centrals hidroelèctriques
Grau d’afecció
Número de
masses d’aigua
Percentatge
de masses d’aigua
Nul·la 341 85
Baixa 2 1
Mitja
na 2 0
Alta 57 14
FONT: Informe “Síntesi de la implantació del Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de les
conques internes de Catalunya al sector hidroelèctric (minihidràulica)” Agència Catalana de l’Aigua (ACA)
Les masses d’aigua més afectades es localitzen al tram mig del Fluvià, la conca del Ter, del
Llobregat i del Cardener, així com a la Garona i les parts altes de les conques de la
Noguera Ribagorçana i la Noguera Pallaresa. Pel que fa als ecosistemes, no cal dir que els
més perjudicats per la existència de centrals hidroelèctriques són les especies d’aigua
dolça. Per a aquestes la construcció de barreres físiques artificials impedeix els seus
processos reproductius naturals ja que moltes d’aquestes especies migren per reproduir-se
(del riu cap a l mar o del mar cap al riu). Això es tradueix en una pèrdua de qualitat de la
espècie o en el pitjor dels casos en la seva desaparició. Els trams fluvials més afectats per
la presència de barreres transversals pertanyen al 2,9% de les masses d’aigua rius, i
4 Dades per a l’any 2005
28
corresponen al tram mig de la Muga, els trams alts del Ter per sobre de Ripoll, el riu Freser,
el tram mig del Llobregat i els trams mig i baix del Cardener.5
Amb tot això, els impactes generats per l’existència de centrals hidroelèctriques comporten
una sèrie de conseqüències sobre el medi ni de bon tros menyspreables.
o Impactes de les Indústries extractives
L’any 2004 la superfície total ocupada per indústries extractives va assolir valors de fins a
12.287 ha (un 0,38% de la superfície total de Catalunya) , un 22% més que l’any 1998.
Aquest augment ha estat progressiu al llarg dels anys i molt lligat a la demanda industrial, ja
que cada producte mineral s’utilitza a posteriori per uns processos industrials o per uns
altres. Així graves i sorres s’utilitzen per a la fabricació de ciment, els aglomerats per a la
fabricació d’altres materials per a la construcció, la creta i la potassa s’utilitzen com a
primeres matèries en la indústria química... La situació geogràfica d’aquestes explotacions
tampoc haurà estat constant, ja que aquesta activitat també està molt lligada a la geologia i
a la localització dels jaciments minerals.
Superfície ocupada per activitats extractives a Catalunya. Sèrie històrica (1998-2004)
(*) Dades corresponents a superfície autoritzada, que acostuma a ser major que la explotada. (**) Domini Públic Hidràulic NOTA: No s’ha pogut accedir a les dades del 2001
FONT: DEPARTAMENT DE MEDIAMBIENT I HABITATGE
5 Informe l’Aigua a Catalunya. Esquema provisional dels temes més importants que es plantegen en la redacció del Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya Agència Catalana de l’Aigua. Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Superfície ocupada per activitats extractives (*) (hectàrees)
122871163211284
1119510219,6
10092
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
1998 1999 2000 2002 2003 2004
Hectà
rees
0
2000
4000
6000
8000
10000
12000
14000
Hectà
rees t
ota
ls
Activ itats extractives
autoritzades que no han inic iat
l'explotació
Activ itats extractives amb
restauració no inic iada
Activ itats extractives amb
restauració integrada
Activ itats extractives
restaurades en període de
garantia
Activ itats extractives
restaurades amb f iança
retornada o de DPH (**)
TOTAL
29
Si estudiem l’evolució segons l’estat de restauració de les explotacions, s’observa com la
superfície d’activitats extractives restaurades (restauració integrada + restauració en
període de garantia + restauració amb fiança retornada) tendeix a augmentar durant tot el
període 1998-2004, mentre que la superfície de les explotacions no restaurades (activitats
extractives autoritzades que no han iniciat l’explotació + activitats extractives amb
restauració no iniciada), tot i que disminueixen en el període 1998-2002, tornen a
augmentar lleugerament entre el 2002 i el 2004.
Explotacions d’activitats extractives en qualsevol estat de restauració vs.
Explotacions d’activitats extractives no restaurades. Sèrie històrica (1998-2004)
NOTA: No s’ha pogut accedir a les dades del 2001
FONT: DEPARTAMENT DE MEDIAMBIENT I HABITATGE
En les diferents fases d’operació de les activitat extractives es consumeixen diferents
recursos naturals i es produeixen un seguit d’impactes ambientals que actuen de diferents
maneres sobre el medi. En la figura i taula següents queden resumits aquests impactes:
Explotacions d'activitats extractives segons situació
de restauració
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
7000
1998 1999 2000 2002 2003 2004
Hectàrees
no restauració
restauració
30
Consum de recursos naturals i impactes de les diferents fases de l’activitat
d’extracció
FONT: “Guia de bones pràctiques ambientals de les activitats extractives de Catalunya”
Impactes ambientals de les activitats extractives
MEDI AFECTAT
CAUSES EFECTES
Sòl Pèrdua física Efluents líquids
Erosió,degradació, contaminació química
Aigües Subterrànies Aflorament del nivell freàtic Efluents líquids: metalls, olis
Depressió de l’aqüífer, evaporació, pèrdua de terreny, contaminació química
Aigües superficials
Sòlids en suspensió Efluents líquids
Augment de la càrrega sòlida, pèrdua de la vida piscícola, contaminació química, canvis en el pH
Fauna
Soroll Vibracions Desbrossaments Efluents líquids
Emigració, pèrdua de vida piscícola
Flora Desbrossaments Efluents sòlids
Erosió, degradació que impedeix la transpiració de les fulles
Riscos Induïts Trencament del perfil del terreny Inundacions Vibracions
Inestabilitat del terreny, avingudes, despreniments, esquerdes en edificis, molèsties
Paisatge Disseny geomètric de l’explotació Impacte visual: contrast de colors,
trencament de la línia de l’horitzó i alteració de formes
Atmosfera Efluents sòlids Efluents gasosos Sorolls
Contaminació atmosfèrica
FONT: “Guia de bones pràctiques ambientals de les activitats extractives de Catalunya”
EXTRACCIÓ
CÀRREGA I TRANSPORT
TRACTAMENT DEL MATERIAL
RESTAURACIÓ
COMBUSTIBLE EXPLOSIU AIGUA
COMBUSTIBLE
AIGUA ENERGIA
AIGUA ENERGIA TERRA VEGETAL I ESTÈRIL LLOTS
POLS SOROLLS VIBRACIONS GASOS DE COMBUSTIÓ REVUIG DE CANTERES SACS D’EXPLOSIUS
POLS SOROLLS GASOS
POLS SOROLLS AIGÜES RESIDUALS
POLS SOROLL AIGÜES RESIDUALS RESIDUS INERTS GASOS
31
Es important destacar que la fase de restauració també porta lligat un consum de recursos
naturals i també genera uns impactes, de manera que és fàcil entendre que la millor solució
per a reduir els impactes de les activitats extractives comença per reduir-ne la superfície
inicial.
2. ECONOMIA I SOCIETAT
2.1 Creació de riquesa local
El sector industrial va contribuir l’any 2007 en un 22,10% del VAB total a Catalunya.
En xifres aquest tant per cent va suposar 41.549,55 milions d’€.
VAB per sectors econòmics. Any 2007
FONT: IDESCAT
Per aquest mateix any no es tenen dades desagregades en subsector d’activitat, però si
per a l’any 2005. Analitzant la contribució al VAB industrial de les diferents activitats
industrials, en la gràfica següent s’observa com el principal contribuent al VAB industrial
l’any 2005 va ser el sector de la Indústria química (14%) seguit pel sector de la
Metal·lúrgia i productes metàl·lics (12%) i pel sector de l’Alimentació, begudes i tabac i el
sector del Paper, arts gràfiques i edició, aquest últims amb igual percentatge (10%).
Contràriament, el sector amb un VAB més baix va ser el de la Fusta i el Suro amb un 1%
de contribució al VAB industrial total.
VAB PER SECTORS 2007
1,30%
22,10%
10,70%
65,90%
0,00%
10,00%
20,00%
30,00%
40,00%
50,00%
60,00%
70,00%
AGRICULTURA INDÚSTRIA CONSTRUCCIÓ SERVEIS
32
VAB industrial per subsectors. Any 2005
FONT: IDESCAT
2.2. Ocupació
El sector industrial és una font clara de creació de llocs de treball. En termes absoluts, el
nombre d’ocupats en el sector industrial ha anat fluctuant entre 600 i 800 milers de
persones des de l’any 1980 fins a l’any 2007.
En comparació amb l’ocupació en d’altres sectors, el tant per cent d’ocupats en el sector
industrial ha anat disminuint progressivament des de l’any 1980 (39,67%) fins a l’any 2007
(21%). En termes absoluts aquest 21% suposa una població activa de 762,4 milers de
persones ocupades en la indústria. Aquesta disminució de població ocupada en el sector
industrial, lligada a un augment de la població ocupada en el sector serveis reflexa la clara
tendència de la societat catalana a ser cada vegada menys industrial i més dedicada al
sector terciari. És potencia doncs la deslocalització industrial i la centralització econòmica a
escala global, cada vegada produïm menys i importem més productes d’altres països,
augmentant així el consum energètic per al transport dels bens.
VAB industrial per subsectors 2005 (Milions d'euros)
Alimentació , begudes i
tabac; 3 536,61; 10%
Energia elèctrica , gas
i aigua; 2 229,82; 6%
Extracció de
productes energètics ;
1 166,18; 3%Indústries
manufactureres
diverses; 1 382,46;
4%
Fabricació de material
de transport; 3
344,50; 9%
Equip elèctric ,
electrònic i òptic ;
2 341,56
Maquinària i equips
mecànics ; 2 666,83;
8%
Metal·lúrgia i
productes metàl·lics ; 4
199,13; 12%
Altres productes
minerals no metàl·lics ;
1 655,02; 5%
Cautxú i plàstic ;
1 649,58; 5%
Indústria química ;
4 987,59; 13%
Paper, edició i arts
gràfiques ; 3 584,06;
10%
Fusta i suro; 445,88;
1%
Tèxtil , confecció , cuir i
calçat ; 2 315,93; 7%
33
Ocupats en el sector industrial (milers de persones)
FONT: INE
Ocupats en el sector industrial (% respecte el total d’ocupats)
FONT: INE
No s’han trobat dades del nombre d’ocupats desagregades per tots els sectors industrials,
però si per tres grans grups.
• Primer grup: Indústries tradicionals (indústries alimentaries, tèxtils, de la fusta i suro i
del paper)
• Segon grup: Indústries extractives, químiques, metal·lúrgies i indústries energètiques
• Tercer grup: les Indústries de construcció de maquinària i de material elèctric i de
transport.
Ocupats del sector industrial (milers de persones)
0
100
200
300
400
500
600
700
800
900
1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Milers
de p
ers
on
es
Ocupats del sector industrial (% respecte del total d'ocupats)
0,00%
5,00%
10,00%
15,00%
20,00%
25,00%
30,00%
35,00%
40,00%
45,00%
1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
%
34
Les indústries del primer grup són les que suporten un major percentatge d’ocupats en
pràcticament tot el període 2001-2007 (excepte l’any 2003 i l’any 2007), seguides per les
indústries del grup 3 i 2 respectivament. S’observa però, una tendència a la baixa del tant
per cent d’ocupats de les activitats tradicionals , mentre que les indústries del segon grup
tendeixen a augmentar el seu grau d’ocupació. Això va lligat evidentment al creixement de
les indústries extractives i energètiques, degut a un creixent del sector de la construcció i al
decreixement de les indústries tèxtils i de l’alimentació que han vist dirigida la seva
producció cap a d’altres països.
Ocupats en el sector industrial per branques d’activitat. (%)
FONT: INE
3. ENERGIA I CANVI CLIMÀTIC
3.1 Consum d’energia final del sector industrial
No cal dir que el sector industrial és un gran consumidor d’energia. Concretament l’any
2006 el consum energètic final d’aquest sector va ser del 32% respecte del total d’energia
final consumida a Catalunya. Si observem l’evolució d’aquest consum des de l’any 1997,
veiem com aquest ha patit augments, sobretot amb l’entrada del nou segle. Els últims anys,
però aquest consum energètic sembla que comença a mantenir-se constant. És important
tenir en compte, però, que gran part dels sectors industrials han patit una davallada en el
seu nombre d’establiments en els últims anys, i que per tant aquest manteniment del
% D'ocupats per branques d'activitat (2001-2007)
0,00%
5,00%
10,00%
15,00%
20,00%
25,00%
30,00%
35,00%
40,00%
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
INDÚSTRIES D'ALIM ENTACIÓ, BEGUDES i
TABAC; TÈXTIL i CONFECCIÓ; CUIR i
CALÇAT; FUSTA i SURO; PAPER, EDICIÓ i
ARTS GRÀFIQUES
INDÚSTRIES EXTRACTIVES; REFINACIÓ DEL
PETROLI; TRANSFORM ACIÓ DEL CAUTXÚ;
INDÚSTRIA QUÍM ICA; M ETALÚRGIA; ENERGIA
i AIGUA
CONSTRUCCIÓ DE M AQUINÀRIA; M ATERIAL
ELÈCTRIC; M ATERIAL DE TRANSPORT;
INDÚSTRIES M ANUFACTURERES DIVERSES
35
consum no és només degut a una major eficiència per part de la indústria, sinó, en part, a
una disminució clara i generalitzada de l’activitat.
Evolució del consum d’energia final a la indústria (No s’inclou el sector energètic)
1997-2006
FONT. IDESCAT i PLA DE L’ENERGIA EN L’HORITZÓ DEL 2010
Tant o més important és el desglossament d’aquests consums per fonts energètiques.
Mentre que el consum de combustibles fòssils com el carbó, el fueloil, el gasoil i gasos
liquats del petroli ha anat disminuint des de l’any 1997 , d’altres fonts energètiques com el
gas natural o l’energia elèctrica han anat augmentant el seu pes sobre el total de consum
d’energia final en els últims anys. Fonts d’energia renovables com la biomassa o l’energia
solar tèrmica van prenent importància, tot i que de manera molt lenta.
Consum energia final del sector industrial (No s’inclou el sector energètic)
FONT. IDESCAT i PLA DE L’ENERGIA EN L’HORITZÓ DEL 2010
Evolució del consum d'energia final a la indústria (ktep)
1997-2006
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
1997 2000 2002 2003 2004 2005 2006
kte
p
1997 2000 2002 2003 2004 2005 2006
Carbó 70,80 82,80 33,10 24,90 23,30 22,90 31,30
Coc de petroli 585,30 609,50 745,50 748,10 767,70 782,70 743,20
Fuel-oil 449,30 381,70 294,60 282,20 208,00 185,10 153,80
Gas-oil 99,80 111,00 176,90 184,90 191,80 197,80 179,50
Gasos liquats del petroli 36,20 36,60 34,80 34,30 33,00 33,40 32,50
Gas natural 1513,60 1715,70 2188,10 2256,10 2207,30 2161,10 2164,60
Energia Elèctrica 1298,50 1469,60 1583,30 1637,80 1624,90 1698,40 1697,50
Residus no renovables 38,50 40,60 42,10 42,80 43,60 44,40 45,20
Biomasa 58,00 43,00 45,00 47,00 47,00 52,20 53,70
Solar tèrmica 0,00 0,00 0,10 0,10 0,10 0,20 0,30
TOTAL 4150 4490,5 5.143,50 5.258,20 5.146,70 5.178,20 5.101,60
CONSUM FINAL D'ENERGIA 1997-2006 (ktep)
36
Evolució de la intensitat energètica industrial a Catalunya 2003-2006. (No s’inclou
el sector energètic)
FONT. Elaboració pròpia a partir de dades d’IDESCAT
Si observem la gràfica de l’evolució de la intensitat energètica industrial a Catalunya
(Consum energia de la indústria/VAB industrial) veiem una clara tendència a la baixa. El que
ens ve a dir això és que Catalunya cada vegada consumeix menys energia per a obtenir el
mateix benefici econòmic. Això és degut en gran part a què bona part de la producció es
realitza en altres països.
3.2 Emissions de gasos d’efecte hivernacle
Per a l’anàlisi de les emissions de gasos d’efecte hivernacle al sector industrial, s’utilitzarà la
sectorització usada en la metodologia d’inventari de la UNFCCC (United Nations Framework
Convention on Climate Change). Prenen com a referència aquesta metodologia es
considera que hi ha tres activitats principals que poden ésser incloses dins del “paquet
indústria” : Processos industrials no energètics, Activitats de combustió en indústries
manufactureres i de la construcció i Activitats de combustió en indústries del sector
energètic. Val a dir que altres activitats definides per aquesta metodologia com l’Ús de
dissolvents i altres productes o Tractament i eliminació de residus també tindrien lloc en el
sector industrial, però al no poder esclarir en quina proporció del total, s’ha preferit no
incloure-les en la nostra definició de sector industrial.
Tenint en compte el susdit, s’observa en la gràfica següent l’evolució, entre els anys 1990 i
el 2006, de les emissions de gasos d’efecte hivernacle dels tres grans grups considerats,
les emissions dels quals van suposar l’any 2006 el 48,5% de les emissions totals a
Evolució intensitat energètica industrial a
Catalunya 2003-2006 (ktep/milió d'!)
0,1499
0,1613
0,1654
0,1737
0,1350
0,1400
0,1450
0,1500
0,1550
0,1600
0,1650
0,1700
0,1750
0,1800
2003 2004 2005 2006
Inte
ns
ita
t e
ne
rgè
tic
a
37
Catalunya. L’activitat que més emissions de CO2 genera és la de Combustió en indústries
manufactureres i de la construcció, seguida dels Processos industrials no energètics i de la
Combustió en indústries del sector energètic. No obstant, a partir de l’any 2002 aquesta
última activitat ha augmentat les seves emissions superant les del sector de Processos
industrials no energètics. Val a dir, però que aquest sector ha patit una davallada important
d’emissions entre l’any 2000 i el 2002.
Emissions de gasos d’efecte hivernacle del sector industrial. Sèrie històrica.
EMISSIONS DE CO2 DEL SECTOR INDUSTRIAL A CATALUNYA (milers de tones equivalents de CO2)
13470
8189
6008
0
2000
4000
6000
8000
10000
12000
14000
16000
1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
kT
on
es
eq
uiv
ale
nts
de
CO
2
PROCESSOS INDUSTRALS NO ENERGÈTICS
ACTIVITATS DE COMBUSTIÓ EN INDÚSTRIES
MANUFACTURERES I DE LA CONSTRUCCIÓ
ACTIVITATS DE COMBUSTIÓ EN INDÚSTRIES DEL
SECTOR ENERGÈTIC
FONT. Oficina catalana del canvi climàtic. Departament de medi ambient i habitatge
Dins de les emissions de gasos d’efecte hivernacle del sector industrial, cal tenir en compte
el grup d’activitats industrials afectades per la Directiva del Comerç d’Emissions. Aquestes
activitats tenen l’obligació de declarar les seves emissions i de verificar-les anualment. Són
les següents:
- Activitats energètiques: Refineries, coqueries, instal·lacions de combustió amb
potència tèrmica nominal superior a 20MW, instal·lacions de cogeneració,
instal·lacions de producció d’energia elèctrica.
- Producció i transformació de metalls fèrrics
- Indústries minerals: cimenteres, indústries de fabricació del vidre, indústries
ceràmiques
- Instal·lacions industrials destinades a la fabricació de paper i cartró.
Les emissions de les indústries afectades per la normativa van ser l’any 2006 un 71% de les
emissions totals del sector industrial i un 34% de les emissions totals. En la gràfica següent,
38
veiem l’evolució d’emissions de gasos d’efecte hivernacle d’aquest grup, així com l’evolució
del nombre d’establiments declarants, des què va entrar en vigor la llei de comerç de dret
d’emissions. S’observa que tot i que entre els anys 2005 i 2006 hi va haver un augment en
el nombre d’establiments declarants, la quantitat d’emissions verificades va patir una
disminució notable. Contràriament, entre el 2006 i el 2007 l’augment del nombre
d’establiments ha anat lligat a un augment de les emissions.
Emissions verificades per establiments industrials afectats per la directiva del
comerç d’emissions.
FONT. Oficina catalana del canvi climàtic. Departament de medi ambient i habitatge
S’observa en la taula següent com els sectors més emissors són ser el del ciment seguit
de les activitats energètiques (cogeneració, combustió, tèrmica i refineries). L’any 2006,
en el còmput total d’emissions d’instal·lacions afectades per la directiva (186 empreses
en total), es van emetre 225.786 tones menys de les assignades. El sector de la calç i el
sector tèrmic, però, van emetre més tones de CO2 de les assignades, concretament
1.372 tones i 1.455.779 tones respectivament.
Emissions verificades 2005-2007 i nombre d'establiments declarants
20.061.830
19.938.000
19.741.082
188
186
143
19.500.000
19.600.000
19.700.000
19.800.000
19.900.000
20.000.000
20.100.000
2005 2006 2007
To
nes d
e C
O2
0
20
40
60
80
100
120
140
160
180
200
Esta
blim
en
ts d
ecla
ran
ts
EMISSIONS VERIFICADES NOMBRE D'ESTABLIMENTS DECLARANTS
39
Emissions assignades i verificades pels sectors afectats per la directiva del
comerç d’emissions.
SECTOR
EMISSIONS
ASIGNADES
(tones CO2)
EMISSIONS
VERIFICADES
(tones CO2)
%
EMISSIONS
ASIGNADES
(tones CO2)
EMISSIONS
VERIFICADES
(tones CO2)
%
Acer 295.922 266.720 1,33% 301.852 277.375 1,41%
Calç 325.117 286.602 1,43% 325.117 326.489 1,65%
Ceràmica 646.471 544.114 2,71% 639.419 520.397 2,64%
Ciment 6.311.856 6.314.544 31,48% 6.311.856 6.168.807 31,25%
Cogeneració 3.481.160 3.254.607 16,22% 3.997.431 3.070.044 15,55%
Combustió 0 0 0,00% 867.135 810.038 4,10%
Paper 559.865 354.602 1,77% 582.234 359.924 1,82%
Refineria 2.928.451 2.832.719 14,12% 2.928.451 2.784.072 14,10%
Tèrmica 4.309.234 5.816.725 28,99% 3.577.833 5.033.612 25,50%
Vidre 435.540 391.197 1,95% 435.540 390.324 1,98%
TOTAL 19.293.616 20.061.830 19.966.868 19.741.082
20062005
FONT: Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012
En l’apartat 4 de l’Article 16 de la directiva 2003/87/CE s’exposa l’aplicació d’una sanció
d’excés d’emissions de 40 € per cada tona equivalent de diòxid de carboni emès per
aquella instal·lació per la qual el titular no hagi entregat els drets d’emissió (a partir de l’1
de gener de 2008 la sanció serà de 100€/tona equivalent). Així doncs la despesa
econòmica derivada de l’excés d’emissions l’any 2006 va ser de 58.286.040 €.
4. MOBILITAT I TRANSPORT
4.1 Llargues distàncies recorregudes per les matèries primeres i pels
productes finals
En el sistema econòmic actual les distàncies entre el consumidor (sector industrial com a
consumidor de matèries primeres i consumidors finals) i el punt de producció són cada
vegada més grans.
Tot i que no es tenen dades sobre la distància mitjana recorreguda per les matèries
primeres o pels productes finals, si que es tenen dades sobre la quantitat de mercaderies
(en tones) desplaçades per mar, terra o aire.
40
Transport de mercaderies. Sèrie històrica 2003-2007
NOTA: En les mercaderies en vaixell
s’inclou les mercaderies generals, sòlids a
l’engròs i líquids a l’engròs. En les
mercaderies en avió s’inclouen els vols
regulars i els no regulars
FONT: IDESCAT
S’observa en les gràfiques com el transport de mercaderies en avió i en vaixell ha anat
augmentant al llar dels anys, mentre que el transport per ferrocarril tendeix a disminuir. Això
podria ser una mostra de què cada vegada les distàncies recorregudes són més llargues, o
al fet que s’hagi invertit més en infraestructures per al transport aeri i marítim.
En les gràfiques següents es veu com efectivament entre els anys 2003 i 2007 han
augmentat les importacions i exportacions en tots els sectors d’activitat industrial,
especialment el sector de Fabricació de materials de transport i la Indústria Química.
TRANSPORT DE M ERCADERIES EN FERROCARRIL
(M ilers de tones)
0,00
2.000,00
4.000,00
6.000,00
8.000,00
10.000,00
12.000,00
14.000,00
16.000,00
2003 2004 2005 2006 2007
MIL
ER
S D
E T
ON
ES
TRANSPORT DE M ERCADERIES EN VAIXELL (M ilers de
tones)
0,00
10.000,00
20.000,00
30.000,00
40.000,00
50.000,00
60.000,00
70.000,00
80.000,00
90.000,00
100.000,00
2003 2004 2005 2006 2007
MIL
ER
S D
E T
ON
ES
TRANSPORT DE M ERCADERIES EN AVIÓ (M ilers de tones)
0,00
20,00
40,00
60,00
80,00
100,00
120,00
2003 2004 2005 2006 2007
MIL
ER
S D
E T
ON
ES
41
Exportacions per branques d’activitat. Sèrie històrica 2003-2007
COMERÇ AMB L'EXTRANGER. EXPORTACIONS PER BRANQUES
D'ACTIVITAT (Milions d'euros)
0,00
2 000,00
4 000,00
6 000,00
8 000,00
10 000,00
12 000,00
2003 2004 2005 2006 2007
Milio
ns
d'e
uro
s
Extraxió de productes energètics
Alimentació, begudes i tabac
Tèxtil,confecció cuir i calçat
Indústria Química
Metal· lúrgia i productes metàl· lics
Maquinària i equips mecànics
Màquines d'oficina, precisió i
òptica
Equips elèctrics i electrònics
Vehicles de motor, material
transport
FONT: IDESCAT
Importacions per branques d’activitat. Sèrie històrica 2003-2007
COMERÇ AMB L'EXTRANGER. IMPORTACIONS PER BRANQUES
D'ACTIVITAT (Milions d'euros)
0,00
2 000,00
4 000,00
6 000,00
8 000,00
10 000,00
12 000,00
14 000,00
2003 2004 2005 2006 2007
Mil
ion
s d
'eu
ros
Extraxió de productes energètics
Alimentació, begudes i tabac
Tèxtil,confecció cuir i calçat
Indústria Química
Metal· lúrgia i productes metàl· lics
Maquinària i equips mecànics
Màquines d'oficina, precisió i
òptica
Equips elèctrics i electrònics
Vehicles de motor, material
transport
FONT: IDESCAT
Pel que fa a l’origen de les importacions, l’any 2007 un 67% provenien de països d’Europa i
un 20% de països asiàtics. El 13% restant de la resta de continents. Les exportacions es
van fer majoritàriament a països europeus (79%). Tot i que en aquest context de
globalització el consumidor té a l’abast productes pels quals inicialment paga menys, cal
tenir en compte que existeixen costos indirectes que s’acaben pagant per una altra banda,
així com les infraestructures de transport i sanejament, els costos socials i ambientals de la
producció, els subsidis energètics.... A més, en aquestes condicions el consumidor final
desconeix cada vegada més les condicions socials i ecològiques en què han estat produïts
Cal fomentar doncs una economia a escala local, que pugui generar bens i serveis amb
menys recursos socials i ambientals, com a base de la sostenibilitat.
42
4.2 Grans distàncies recorregudes per la mà d’obra
Una de les contribucions al consum energètic del sector industrial ve donat per la necessitat
de desplaçament diari de la mà d’obra industrial des del seu domicili fins als polígons
industrials. Els mitjans de transport col·lectius són la manera més sostenible de garantir
l’accessibilitat de tots els ciutadans al seu lloc de treball, però malauradament no sempre
s’aposta per la utilització d’aquest tipus de transport.
En els últims anys s’ha produït un increment dels desplaçaments amb mitjans de transport
motoritzats i individuals, la qual cosa suposa un cost ambiental i econòmic gran per a la
societat. Aquesta tendència de l’ús del vehicle privat no només prové de la comoditat que
suposa no dependre d’horaris o de la sensació d’individualitat que proporciona aquest mitjà
de transport. , sinó que també és degut a un dèficit de transports col·lectius de persones
que arribin fins a les zones industrials.
Per exemple, en un estudi editat pel Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de
Barcelona6 s’analitza la disponibilitat de transport públic interurbà (TPCI) als polígons de la
Regió Metropolitana de Barcelona i conclou que el 19% dels polígons industrials tenen un
dèficit greu d’accessibilitat, considerant com a dèficit quan un polígon industrial no disposa
de cap parada o estació de TPCI en un radi inferior de 1,5 km en línia recta des del seu
centre geomètric.
Aquesta disponibilitat no només s’ha de tenir en compte en termes de distància física, sinó
que també s’han de considerar altres paràmetres així com l’existència de barreres físiques
(carreteres, autovies...) a l’hora d’accedir al transport públic, l’adequació dels horaris als
torns de treball o la capacitat dels vehicles d’abastir el nombre de treballadors dels polígons.
S’observa doncs la necessitat d’elaborar plans de mobilitat als polígons industrials introduint
mesures com Incloure nous serveis de transport públic, incrementar la freqüència de pas
dels vehicles o variació d’itineraris del transport públic dins dels polígons.
5. AIGUA
5.1 Consum d’aigua
Quan parlem de consum d’aigua a la indústria s’han de tenir en compte dos usos
diferenciats d’aquest recurs natural, els usos consumptius i els usos no consumptius.
6 Disponibilitat de transport públic col·lectiu interurbà als polígons industrials de la Regió Metropolitana de Barcelona
43
Vindrien a formar part dels primers l’ús de l’aigua com a matèria primera per a la síntesi de
compostos químics, refrigeració, transport de desaprofitaments i neteja i la generació de
vapor per a la producció d’energia elèctrica en centrals tèrmiques i nuclears. D’altra banda,
els usos no consumptius serien aquells que retornen al medi la totalitat del l’aigua utilitzada,
com per exemple les centrals hidroelèctriques i les piscifactories. D’aquests últims ja se n’ha
parlat en la secció “Ocupació del territori i ús del sòl”.
No hem d’oblidar tampoc que el consum d’aigua porta un consum d’energia associat, degut
a les activitats de captació i transport, tractament i potabilització, distribució, depuració i
dessalinització. Aquests consums, segons estudis de l’Agència Catalana de l’Aigua es
poden estimar en 1,04kWh per cada m3 d’aigua. És clara doncs la necessitat de minimitzar
el consum d’aigua, no només pel fet que la demanda cada cop més gran de recursos
hídrics va limitant cada vegada més la capacitat de rius, llacs i pantans d’assimilar les
càrregues que reben, si no també pel consum energètic associat a aquest consum, que
malauradament no es té massa en compte.
Amb tot, el sector industrial és el responsable del 9% del total de consum d’aigua que es
dóna anualment a Catalunya (prop de 200 Hm3). En la gràfica següent s’observa l’evolució
d’aquests consums a la indústria catalana. Els valors corresponen als consums dels
establiments obligats a presentar la Declaració de l’ús i de la contaminació de l’aigua
(DUCA) de tipus bàsica (Industries extractives, manufactureres i energètiques amb
consums anuals entre 1000 i 6000 m3 o majors de 6000 m3). La gràfica només ens dóna un
idea de l’evolució del volum d’aigua consumit, ja que aquests valors no comprenen la
totalitat del consum de la indústria catalana, però si de les indústries que més consumeixen.
Consum d’aigua a la indústria. Inclou consum en conques internes (CIC) i conques
catalanes de l’Ebre (CCE)
FONTS: Informe L’estalvi d’aigua a Catalunya. Taula tècnica d’estalvi d’aigua del segon conveni ACA-
FNCA (pàgina 41).
CONSUM D'AIGUA INDÚSTRIA (m3)
160.000.000
165.000.000
170.000.000
175.000.000
180.000.000
185.000.000
190.000.000
195.000.000
200.000.000
1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
m3
44
La gràfica anterior inclou el consum en conques internes (CIC) i en conques catalanes de
l’Ebre (CCE). Aproximadament un 95% del consum d’aigua pertany a les conques internes,
ja que és en aquestes zones on s’ubica majoritàriament l’activitat industrial catalana. Es fa
difícil treure conclusions reals de l’evolució del consum d’aigua, ja que amb els anys ha anat
variant el nombre d’establiments declarants i per tant un augment de consum no es pot
associar clarament a una minimització de l’estalvi.
Per sectors es tenen dades de l’any 2005:
Consum d’aigua any 2005 per sectors
NOTA 1: En el sector “Altres” també s’inclouen camps de golf o grans càmpings
NOTA 2: Dades obtingudes a partir de la declaració DUCA bàsica.
FONT: Taula tècnica d’estalvi d’aigua del segon conveni ACA-FNCA
S’observa com el 68% del consum d’aigua s’associa a activitats de la indústria química
(33%), alimentaria (17%), tèxtil (9.3%) i del paper (8.7%), mentre que el 32% restant és
consumit per la resta d’indústries.
5.2 Vessaments industrials
Segons dades de l’ACA, un 6,7% dels rius, el 2,9% de les aigües costaneres i el 64,2% de
les aigües subterrànies es veuen afectades per abocaments de les diferents activitats
industrials, ja sigui de manera directa, o degut a escolaments i infiltracions en sòls
contaminats que alteren la qualitat de les aigües subterrànies. El drenatge i infiltració dels
runams salins també afecten rius i aigües subterrànies.
Una de les principals conseqüències producte d’aquests vessaments és l’eutrofització de
rius i pantans. Aquest efecte es produeix quan els nutrients (matèria orgànica i mineral)
s’acumulen en els ecosistemes aquàtics incrementant en creixement de plantes que
recobreixen la superfície de l’aigua i impedeixen el pas de llum solar a les capes inferiors.
Això dóna lloc a què les algues de les capes inferiors no puguin realitzar la fotosíntesi i es
SECTORVolum abastat
(m3/any) %
Indústries químiques 65.436.937 32,8%
Industries Alimentàries 33.141.180 16,6%
Indústries Tèxtils 18.555.100 9,3%
Industries Papereres 17.432.007 8,7%
Indústries de l'adobat de pell 6.828.388 3,4%
Altres 58.211.201 29,2%
TOTAL 199.604.813
45
redueixin els nivells d’oxigen en les profunditats , la qual cosa pot acabar amb la vida
aquàtica.
Pel que fa a rius i estuaris un 2,42% de les masses d’aigua es veuen alterades de manera
significativa per abocaments industrials, i concretament un 1,08% altament afectades per
abocaments industrials no biodegradables. Per la seva banda, un 35,85% de les masses
d’aigua subterrània es veuen altament afectades per aquests abocaments.
Una mesura de la matèria orgànica abocada per les activitats industrials és la DQO
(Demanda Química d’Oxigen). A continuació s’adjunta una gràfica de la càrrega
contaminant abocada pels establiments industrials que fan abocaments superiors als
6000m3/any o que tenen una càrrega contaminant diferent a la domèstica. A partir de l’any
1998 només es tenen dades aproximatives, per això no s’han inclòs en la gràfica.
S’observa com la càrrega contaminant va disminuint amb els anys tot i que el nombre
d’establiments declarants augmenta.
Càrrega contaminant abocada per establiments industrials. Sèrie històrica
(1994-1998)
FONT: DMAH.
De tots els sectors, els que més contribueixen a la càrrega contaminant són el químic,
l’alimentari, el tèxtil i el sector de l’adobament. En la taula següent s’aprecia quin tipus de
contaminants i en quines zones es concentren per a cada un dels sectors anteriors:
CÀRREGA CONTAMINANT ABOCADA PER ESTABLIMENTS INDUSTRIALS. NOMBRE
D'ESTABLIMENTS DECLARANTS
0
10000
20000
30000
40000
50000
60000
70000
1994 1995 1996 1997 1998
To
ne
s D
QO
/an
y
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
Esta
blim
en
ts
tones DQO/any
ESTABLIMENTS
46
Tipus de contaminants i concentració dels vessaments per sectors
SECTOR CONTAMINANTS CONCENTRACIÓ DELS
VESSAMENTS
ADOBAMENT Crom, tricloroetilè,
percloroetilè, AOX, clorurs,
detergents no iònics, suulfurs,
olis, greixos
Abocaments a sistema
públic de sanejament
Igualada i Vic
TÈXTIL AOX, tricloroetilè,
percloroetilè, suma
triclorobenzè, clorurs,
detergents, detergents no
iònics, sulfurs, olis, greixos,
cadmi
Abocaments a llera i a
sistema públic de
sanejament
A tot Catalunya en
particular a la Conca de la
Tordera
ALIMENTARI Clorurs i nitrats Per tot Catalunya
QUÍMIC AOX, suma triclorobenzè,
sulfurs, mercuri, clorurs,
percloroetilè, nitrats, sulfats,
cadmi, plom, detergents,
detergents no iònics, olis,
greixos
Abocaments a mar, a llera
i a sistema públic de
sanejament
Per tot Catalunya
FONT: PSARI 2003
6. RESIDUS
6.1 Generació de residus
Quan parlem de residus industrials ens referim a tots aquells residus que per les seves
característiques han de ser tractats de manera especial, ja sigui degut a les seves
característiques tòxiques o perilloses, o al seu grau de concentració.
Hi ha dos tipus generals de residus industrials, els residus inerts, els quals no experimenten
cap transformació física un cop abocats i els residus especials, residus perillosos que poden
suposar un perill per a la salut humana, els recursos naturals o el medi ambient.
Els principals generadors de residus industrials a Catalunya són dos, per una banda les
activitats industrials pròpiament dites, que contribueixen en un 76% a aquesta generació, i
47
per una altra les instal·lacions de serveis ambientals (EDAR’s i empreses de gestió i
tractament de residus), amb el 24% restant de contribució. La gràfica següent mostra la
quantitat de residus industrials generats pel primer grup, les activitats industrials.
Residus industrials generats per la indústria. Sèrie històrica 2002-2006
FONT: IDESCAT
S’observa com la quantitat de residus generats per la indústria a Catalunya tendeix a
augmentar, concretament l’augment entre l’any 2002 i el 2006 ha estat d’un 6,4%. Segons
dades de la ARC, el increment del nombre d’establiments declarants a partir de l’any 2001
ha disminuït considerablement, de manera que el increment anual de producció de residus
no es pot associar a un augment del nombre d’establiments declarants. Si s’analitza la
generació de residus per sectors industrial veiem com hi ha sectors que han disminuït la
generació de residus entre els anys 2002 i 2006. En sectors tals com el sector Tèxtil, de la
confecció, cuir i calçat , la Indústria de la fusta i el suro i Altres indústries manufactureres
aquesta davallada coincideix amb una disminució de la seva activitat.
N’hi ha d’altres, com el Sector energètic que han disminuït un 18% la seva producció de
residus tot i haver augmentat la seva producció.
Destaca, amb una disminució del 99%, el sector d’Extracció del carbó.
Evolució dels residus industrials generats per la indústria (tones)
5.111.715
4.971.638
4.816.945
4.742.169
4.802.430
4.500.000
4.600.000
4.700.000
4.800.000
4.900.000
5.000.000
5.100.000
5.200.000
2002 2003 2004 2005 2006
to
ne
s
48
D’altres sectors com el de la Metal·lúrgia i Fabricació de Productes Metàl·lics o Fabricació
de material de transport han augmentat considerablement la seva generació de residus
coincidint amb un augment de la seva activitat productiva.
Residus industrials generats per sectors industrials
FONT: IDESCAT
ACTIVITAT INDUSTRIAL 2 0 0 2 2 0 0 3 2 0 0 4 2 0 0 5 2 0 0 6Variació 2002-
2006 %EXTRACCIÓ DE CARBÓ 30.120 18.583 14 11 32 -99,89%
ALIMENTACIÓ BEGUDES I TABAC 1.214.935 1.306.053 1.188.730 1.242.620 1.263.190 3,97%
INDÚSTRIA TÈXTIL , DE LA CONFECCIÓ I DEL CUIR I DEL CALÇAT198.909 174.946 161.695 140.350 140.232 -29,50%
INDUSTRIA DE LA FUSTA I EL SURO (NO INCLOU FABRICACIÓ DE MOBLES155.058 188.233 165.696 138.265 122.274 -21,14%
PAPER, EDICIÓ I ARTS GRÀFIQUES 518.405 499.296 546.660 542.601 515.222 -0,61%
INDÚSTRIA QUÍMICA 649.089 631.886 642.348 624.496 674.636 3,94%
INDÚSTRIA DE LA TRANSFORMACIÓ DEL CAUTXÚ I MATÈRIES PLÀSTIQUES118.182 122.653 133.054 153.786 132.205 11,87%
INDÚSTRIA DE PRODUCTES MINERALS NO METAL·LICS 219.603 257.895 301.867 355.806 432.645 97,01%
METAL·LÚRIA I FABRICACIÓ DE PRODUCTES METÀL·LICS 780.948 750.215 831.041 928.838 994.948 27,40%
CONSTRUCCIÓ DE MAQUINÀRIA I EQUIPS MECÀNICS 73.694 71.430 75.200 75.493 85.714 16,31%
MAQUINÀRIA I MATERIAL ELÈCTRIC 66.873 65.620 65.114 70.404 68.087 1,82%
FABRICACIÓ DE MATERIALS DE TRANSPORT 305.263 317.024 319.956 320.197 343.425 12,50%
ALTRES INDÚSTRIES MANUFACTURERES (Fabricació de mobles, reciclatge..)288.037 237.090 247.504 276.969 189.923 -34,06%
INDÚSTRIES ENERGÈTIQUES (ELECTRICITAT, GAS I AIGUA) 183.314 101.245 138.066 101.800 149.182 -18,62%
T O T A L 4.802.430 4.742.169 4.816.945 4.971.638 5.111.715 6,44%
RESIDUS INDUSTRIALS PER SECTORS D'ACTIVITAT (TONES) 2002- 2006
49
6.2 Gestió de residus
En les taules següents s’observa la generació de residus industrials segons el tipus de
tractament que reben. Aquí, s’inclouen els residus generats tant per les activitats industrials
com per les instal·lacions de serveis ambientals, ja que fins l’any 2006 no es tenen dades
desagregades per activitat.
Gestió de residus industrials. Sèrie històrica 1999-2005
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005
Valorització en origen 369.101 458.287 319.736 413.733 344.915 319.736 468.471
Valorització externa 1.927.242 2.119.027 3.070.431 2.588.899 2.596.570 3.070.431 3.728.196
Subproducte 869.489 973.211 632.281 1.022.535 981.854 632.281 219.457
Emmagatzematge 74.245 30.149 92.939 40.786 44.477 92.939 48.300
Fisicoquímic-biològic-depuradora 352.095 272.679 492.399 294.308 352.516 492.399 387.584
Deposició controlada 1.573.785 1.603.391 1.424.084 1.419.894 1.382.785 1.424.084 1.303.133
Incineració 67.259 90.959 162.319 106.801 123.780 162.319 149.907
Gestió insuficient 13.924 12.628 10.910 14.557 8.685 10.910 24.541
Gestió no especificada 34.378 31.671 26.204 30.807 29.544 26.204 40.274TOTAL 5.281.518 5.592.002 6.231.302 5.932.320 5.865.126 6.231.302 6.369.863
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005
Valorització en origen 7,0% 8,2% 5,1% 7,0% 5,9% 5,1% 7,4%
Valorització externa 36,5% 37,9% 49,3% 43,6% 44,3% 49,3% 58,5%
Subproducte 16,5% 17,4% 10,1% 17,2% 16,7% 10,1% 3,4%
Emmagatzematge 1,4% 0,5% 1,5% 0,7% 0,8% 1,5% 0,8%
Fisicoquímic-biològic-depuradora 6,7% 4,9% 7,9% 5,0% 6,0% 7,9% 6,1%
Deposició controlada 29,8% 28,7% 22,9% 23,9% 23,6% 22,9% 20,5%
Incineració 1,3% 1,6% 2,6% 1,8% 2,1% 2,6% 2,4%
Gestió insuficient 0,3% 0,2% 0,2% 0,2% 0,1% 0,2% 0,4%
Gestió no especificada 0,7% 0,6% 0,4% 0,5% 0,5% 0,4% 0,6%
Generació de residus per tipus de tractament (tones)
Generació de residus per tipus de tractament (%)
NOTA: La valorització inclou la valorització energètica
FONT: AGÈNCIA CATALA DE RESIDUS
Cal destacar l’augment de la valorització tant en origen com externa, sent en total l’any
2005 un 65,9% del total de residus tractats. La importància que està prenent la
valorització energètica en els últims anys ha contribuït considerablement a aquesta xifra.
Es manté força constant, però, la deposició controlada de residus i augmenta la quantitat
de tones de residus incinerades.
50
7. ATMOSFERA I SALUT
7.1 Alteració de la qualitat de l’aire per emissió de diferents contaminants a
l’atmosfera
Segons l’EPER-CAT, inventari d’emissions de 56 activitats industrials incloses en l’àmbit
d’aplicació de la Ley 16/2002 de l’1 de juliol de control integrat de la contaminació (Llei
IPCC), l’any 2005 es van emetre 13.700.000 tones de substàncies contaminants a l’aire
(s’inclouen en aquestes emissions 50 substàncies contaminants diferents). D’aquestes
emissions un 98% corresponen a emissions de CO2 i el 2% restant a d’altres substàncies
contaminants (substàncies orgàniques clorades, metalls , compostos de sofre, de nitrogen,
de carboni...) En la gràfica següent s’observa la distribució d’aquestes emissions l’any 2005
segons el tipus d’activitat que les genera.
Emissions EPER-CAT segons activitat emissora 2005
FONT: Departament de medi ambient i habitatge (DMAH)
Les activitats amb un tant per cent més elevat d’emissions són les de combustió (CO, NO2,
SO2) amb un 56% de les emissions, seguit per les indústries minerals (partícules en
suspensió) amb un 21% i la indústria química (HCl, Cl2, compostos orgànics volàtils) amb
un 10% de les emissions.
Si observem l’evolució de les declaracions EPER-CAT des de l’any 2001, veiem com el
nombre de notificacions públiques (totes aquelles declaracions que han sobrepassat els
EMISSIONS EPER-CAT SEGONS ACTIVITAT
Altres; 4%
Gestió de residus;
9%
Indústria química;
10%
Indüstries
minerals; 21%
Instal·lacions de
combustió; 56%
51
valor límit llindar que exigeix la normativa) han anat augmentant al llarg dels anys, la qual
cosa no mostra una consciencia positiva per part de les indústries.
Evolució de les declaracions i notificacions EPER-CAT. 2001-2005
FONT: DMAH.
NOTIFICACIONS I DECLARACIONS EPER-CAT
504
557
342365
239
840
903
655
747
860
0
100
200
300
400
500
600
700
800
900
1000
2001 2002 2003 2004 2005
NOTIFICACIONS PÚBLIQUES EPER-CAT
DECLARACIONS EPER-CAT
52
7.2 Contaminació acústica
Una de les fonts principals de sorolls a les zones urbanes són, juntament amb el trànsit, les
activitats industrials. A continuació s’adjunten dos mapes de soroll de Barcelona on es
representa gràficament el nivell de soroll degut a les activitats industrials de dia i de nit.
Concretament s’observen les tres zones on es concentra bàsicament l’activitat industrial a
Barcelona: Zona Franca (Districte Sants- Montjuïc), zona industrial de Sant Martí i zona
industrial de Sant Andreu.
Mapa de Soroll de Barcelona. Soroll degut a l’activitat industrial. Soroll de dia.
FONT: Informe “Mapa de Soroll de Barcelona”. Ajuntament de Barcelona
SOROLL DE DIA
SANT ANDREU
SANTS - MONTJUÏC (ZONA FRANCA)
SANT MARTÍ
53
Mapa de Soroll de Barcelona. Soroll degut a l’activitat industrial. Soroll de nit.
FONT: Informe “Mapa de Soroll de Barcelona”. Ajuntament de Barcelona
S’observa com el soroll durant el dia en aquestes tres zones arriba al nivells d’entre 55 i 60
dB(A) i en alguns punts entre 60 i 65 dB(A). Per la nit, tot i que les zones industrials de Sant
Andreu i Sant Martí aturen la seva activitat quasi totalment, en la zona industrial de Sants-
Montjuïc durant la nit se segueixen observant nivells de soroll entre 55 i 66 dB(A).
Segons normativa (Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica), els nivells
màxims permesos per activitats industrials són els següents:
SOROLL DE NIT SANT ANDREU
SANT MARTÍ
SANTS – MONTJUÏC (ZONA FRANCA
54
Nivells d’avaluació de la immissió sonora LA a l’ambient exterior produïda per les
activitats i el veïnat.
Valors límit d’immissió
LA en dB(A)
Zona de sensibilitat Dia Nit
A, Alta 60 50
B, Moderada 65 55
C, Baixa 70 60
FONT: Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica
On les zones de sensibilitat acústica són:
a) Zona de sensibilitat acústica alta (A): comprèn els sectors del territori que requereixen
una protecció alta contra el soroll.
b) Zona de sensibilitat acústica moderada (B): comprèn els sectors del territori que admeten
una percepció mitjana de soroll.
c) Zona de sensibilitat acústica baixa (C): comprèn els sectors del territori que admeten una
percepció elevada de soroll.
És important la distància entre zones residencials i parcs industrials per no crear efectes
molestos pel soroll generat.
55
6.
Re
sid
us
Vessament de contaminants sobre el
sòl
Alteracions de la morfologia dels rius
Alteració del règim natural dels rius
Variació de la topografia
Impacte Visual
Altres alteracions del medi natural
(alteració d’ecosistemes, flora i fauna,
gea)
Ocupació
Disminució de la dependència exterior
Creació de riquesa local
Gran consum d'energia (pressió sobre
la disponibilitat del recurs)
Emissions de gasos d'efecte hivenacle
Llargues distàncies recorregudes per les
matèries primeres i pels productes finals
Grans distàncies recorregudes per la mà
d’obra
Consum d’aigua (pressió sobre la
disponibilitat del recurs)
Alteració de la qualitat de les aigües
superficials i subterrànies com a
conseqüència dels vessaments industrials.
Generació de gran quantitat de residus
(perillosos i no perillosos; líquids i sòlids)
Alteració de la qualitat de l’aire per
emissió de diferents contaminants a
l’atmosfera
Contaminació acústica
Ve
ss
am
en
t d
e c
on
tam
ina
nts
so
bre
el
sò
l0
00
-1-1
00
00
00
00
-10
00
Alt
era
ció
de
la
mo
rfo
log
ia
de
ls r
ius
0-0,
5-1
-1-1
00
00
00
0-0,
50
00
0A
lte
rac
ió d
el
règ
im n
atu
ral
de
ls r
ius
0-1
-0,5
-1-1
00
00
00
0-0,
50
00
0V
ari
ac
ió d
e l
a t
op
og
rafi
a0
-1-0,
5-1
-10
00
00
00
00
00
0
Imp
ac
te V
isu
al
00
00
00
00
00
00
00
00
0
Alt
res
alt
era
cio
ns
de
l m
ed
i n
atu
ral
(alt
era
ció
d’e
co
sis
tem
es
, fl
ora
i f
au
na
,
ge
a)
00
00
-10
00
00
00
00
00
0
Ocu
pac
ió0
00
00
00
1-0,
5-0,
50
-1-0,
50
-0,5
-0,5
-0,5
Dis
min
uci
ó d
e la
dep
end
ènci
a ex
teri
or
00
00
00
11
00
10
00
00
0
Cre
ació
de
riq
ues
a lo
cal
00
00
00
10
-0,5
-0,5
-10
-0,5
0-0,
5-0,
5-0,
5
Gra
n c
on
su
m d
'en
erg
ia (
pre
ss
ió s
ob
re l
a d
isp
on
ibil
ita
t d
el
rec
urs
)-0,
5-0,
5-0,
5-0,
5-0,
5-0,
50,5
00,5
-1-0,
50
-1-0,
5-1
00
Em
iss
ion
s d
e g
as
os
d'e
fec
te h
ive
na
cle
00
00
0-1
00
00
00
00
0-1
0
Lla
rgu
es d
istà
nci
es r
eco
rreg
ud
es p
er l
es m
atèr
ies
pri
mer
es i
pel
s p
rod
uct
es f
inal
s-0,
50
0-1
-1-1
0,50
0,5-1
-10
00
0-1
-1
Gra
ns
dis
tàn
cies
rec
orr
egu
des
per
la
mà
d’o
bra
-0,
50
0-1
-1-1
0,50
0,5-1
-10
00
0-1
-1
Co
nsu
m d
’aig
ua
(pre
ssió
so
bre
la
dis
po
nib
ilit
at d
el r
ecu
rs)
0-1
-10
-1-1
00
0-1
-10
00
00
0
Alt
erac
ió d
e la
qu
alit
at d
e le
s ai
gü
es s
up
erfi
cial
s i
sub
terr
ànie
s co
m a
co
nse
qü
ènci
a
del
s ve
ssam
ents
in
du
stri
als.
00
00
0-1
00
0-0,
5-0,
50
0-1
-0,5
00
6.
Re
sid
us
Gen
erac
ió d
e g
ran
qu
anti
tat
de
res
idu
s (p
eril
loso
s i
no
per
illo
sos;
líq
uid
s i
sòli
ds)
-10
0-1
-1-1
0,50
0-1
-10
0-0,
5-1
-10
Alt
erac
ió d
e la
qu
alit
at d
e l’
aire
per
em
issi
ó d
e d
ifer
ents
co
nta
min
ants
a l
’atm
osf
era
-0,5
00
00
-10
00
0-1
00
0-0,
50
0
Co
nta
min
ació
acú
stic
a0
00
00
-0,5
00
00
00
00
00
0
5.
Aig
ua
7.
Atm
os
fera
i s
alu
t
1.O
cu
pa
ció
de
l te
rrit
ori
i ú
s d
el
sò
l2
. E
co
no
mia
i s
oc
ieta
t
1.
Oc
up
ac
ió d
el
terr
ito
ri i
ús
de
l s
òl
2.
Ec
on
om
ia i
so
cie
tat
4.
Mo
bil
ita
t i
tra
ns
po
rt
3.
En
erg
ia i
ca
nv
i
cli
mà
tic
3.
En
erg
ia i
ca
nv
i c
lim
àti
c4
. M
ob
ilit
at
i tr
an
sp
ort
5.
Aig
ua
7.
Atm
os
fera
i s
alu
t
56
La taula anterior mostra les interrelacions entre els impactes descrits en l’apartat anterior.
Mostra com certs impactes afecten de manera positiva o negativa sobre uns altres. S’ha
utilitzat la següent escala de numeració per a valorar les interrelacions:
+1 Efecte positiu alt
+0.5 Efecte positiu baix
0 Efecte nul
-0.5 Efecte negatiu baix
-1 Efecte negatiu alt
El criteri per a atribuir un o altre valor es basa en la manera en com els impactes
interrelacionen. Així doncs, per aquells impactes que afecten de manera directa i/o amb
una relació de proporcionalitat sobre uns altres, l’efecte s’ha valorat amb +1 o -1 depenent
de si es tracta d’un efecte positiu o negatiu respectivament. Per altra banda, per aquells
impactes que tenen un efecte més difús o indirecte sobre uns altres la interacció s’ha valorat
amb +0.5 o -0.5.
El fet que les interrelacions entre impactes no són sempre bidireccionals obliga a llegir la
matriu en una sola direcció, concretament d’esquerra a dreta, és a dir, cada un dels n
impactes de la columna 1 afecta sobre cada un dels n impactes de la fila 1.
Per a poder entendre millor la matriu d’interrelacions, a continuació es descriuran a mode de
resum i de manera qualitativa les interaccions més importants en cada un dels àmbits
estudiats.
OCUPACIÓ DEL TERRITORI I ÚS DEL SÒL
Els impactes de l’àmbit ocupació del territori i ús del sòl estan molt relacionats entre ells.
L’alteració del règim natural dels rius altera la morfologia dels mateixos i al seu torn la
topografia, ja que el nivell d’erosió varia. Les pressions sobre l’aigua també són
conseqüència de l’alteració dels cabals i del vessament de contaminants en el sòl que
poden arribar a contaminar masses d’aigua superficials i subterrànies.
A més, tots aquests impactes donen lloc a un impacte visual negatiu i a alteracions que
modifiquen les condicions de vida animal i vegetal dels ecosistemes.
57
ECONOMIA I SOCIETAT
La idea bàsica sobre la que es fonamenten les interaccions entre els impactes de l’àmbit
d’economia i societat i els impactes dels àmbits restants és el fet que la creació de
treball crea riquesa local (i viceversa). En una societat com en la que vivim actualment
això promou el consumisme, i de manera directa es consumeixen gran quantitat de
recursos (aigua, energia), i es generen al seu torn gran quantitat de residus.
ENERGIA I CANVI CLIMÀTIC
El fet que es consumeixi gran quantitat d’energia no afecta només en la pròpia pressió
de disponibilitat del recurs, sinó que afecta de manera indirecta en gran part dels
impactes descrits.
Per una banda, i aquesta interacció és clara, el consum energètic dóna lloc a l’emissió de
gasos d’efecte hivernacle, si tenim en compte que els consums més importants d’energia
són els de gas natural i els d’electricitat i que gran part de la producció elèctrica té lloc a
partir de la combustió de combustibles fòssils. Això al seu torn altera la qualitat de l’aire
que respirem i fa augmentar l’efecte hivernacle, alterant el medi natural i els ecosistemes
que el conformen.
En segon lloc, per a abastir les necessitats energètiques (concretament les d’energia
elèctrica) cada vegada més grans de la indústria i de la població en general, és
necessària la creació de centrals elèctriques i infraestructures de transport i distribució.
Tot això influeix de manera positiva en la creació de llocs de treball, però té impactes
negatius importants. Depenent del tipus de central generadora els impactes varien, així
doncs si per exemple parlem de centrals hidroelèctriques tindrà lloc un impacte sobre el
règim natural dels rius i la seva morfologia (veure secció 1.1) o si parlem de centrals
nuclears es generaran residus perillosos, tot això sense tenir en compte que a més, tota
activitat de producció d’energia elèctrica porta associada una activitat extractiva de
productes energètics prèvia, amb els seus conseqüents impactes sobre el territori
(impacte visual, variació de la topografia, alteracions en els ecosistemes naturals...).
El mateix es podria dir de les infraestructures necessàries per a fer arribar el gas natural
als diferents punts de consum.
58
MOBILITAT I TRANSPORT
Pel que fa a la mobilitat i al transport,els impactes més importants degut al fet que les
matèries primeres o la mà d’obra hagin de recórrer grans distàncies, són els impactes
conseqüència de la construcció d’infraestructures de transport (creació de llocs de
treball, variació de la topografia, impacte visual, alteració dels ecosistemes), la
contaminació acústica, ja que el transport és una de les fonts de soroll de més
importants, i el consum energètic amb les emissions de gasos d’efecte hivernacle
associades.
AIGUA
Els usos consumptius de l’aigua alteren el règim naturals dels rius, la qual cosa té
efectes sobre la morfologia d’aquests, creant un impacte visual negatiu i alteracions en
els ecosistemes hídrics.
Pel que fa als vessaments industrials, que alteren la qualitat de les aigües superficials i
subterrànies, augmenten la pressió sobre la disponibilitat d’aquest recurs natural i fa
augmentar el consum energètic degut a què aquestes aigües hauran de ser tractades en
les seves corresponents instal·lacions de sanejament, donant a més com a producte
residus fangosos.
A més, com ja s’ha comentat en la secció 1.5 del present informe, el consum d’aigua
dóna lloc a un consum d’energia (estimat en 1,04 kWh/m3 consumit) i un cop més, a
emissions de gasos d’efecte hivernacle associats
RESIDUS
Els principals problemes de la generació de residus són els derivats de la seva gestió.
La construcció de plantes de tractament o dipòsits controlats de residus fan variar la
topografia del territori, tenen un impacte visual negatiu, i en general afecten els
ecosistemes naturals. A més, per al tractament d’aquests residus en les mateixes
plantes són necessaris recursos com aigua i energia, augmentant així la pressió sobre
la seva disponibilitat.
Per altra banda abocaments incontrolats de residus poden contaminar els sòls i les
aigües superficials i subterrànies com a conseqüència de les infiltracions.
59
ATMOSFERA I SALUT
Els contaminants emesos a l’atmosfera, a més d’alterar la qualitat de l’aire que respirem,
també poden tenir efectes contaminants sobre el sòl i les masses d’aigua, ja que molts
d’aquests contaminants (o productes de les reaccions químiques d’aquestes
substàncies que tenen lloc a l’aire) poden ser arrossegats per la pluja amb els
conseqüents efectes sobre el sòl.
La contaminació acústica, per la seva banda, pot ocasionar trastorns a les persones i
altera la vida animal en el ecosistemes naturals.
60
De tots els impactes descrits en les seccions anteriors s’intenta dur a terme una priorització segons tres nivells d’importància. Els criteris de valoració d’aquesta priorització radiquen en els següents punts:
• Dimensió del impacte
• Interaccions amb la resta d’impactes segons la taula d’interrelacions de l’apartat
anterior. Aquells impactes que tenen més efectes sobre els altres tindran un grau
major de priorització.
• Nivell d’actuació i control normatiu actual.
En la següent taula queden resumits els resultats:
IMPORTÀNCIA
ALTA
IMPORTÀNCIA
MITJA
IMPORTÀNCIA
BAIXA
IMPORTÀNCIA
Vessament de contaminants sobre el sòlAlteració de la morfologia dels rius
Alteració del règim natural dels rius
Variació de la topografia
Impacte VisualAltres alteracons del medi natural (alteració d'ecosistemes,
flora i fauna, gea)
Ocupació
Creació de riquesa local
Disminució de la dependència exterior
Consum d'energia (pressió sobre la disponibilitat del recurs)
Emissions de gasos d'efecte hivenacleLlargues distàncies recorregudes per les matèries primeres
i pels productes finals
Grans distàncies recorregudes per la mà d’obra
Consums d’aigua (pressió sobre la disponibilitat del recurs)
Alteració de la qualitat de les aigües superficials i
subterrànies com a conseqüència dels vessaments industrials.
6. Residus Generació de gran quantitat de residus (perillosos i no
perillosos; sòlids i líquids)
Alteració de la qualitat de l’aire per emissió de diferents contaminants a l’atmosfera
Contaminació acústica
5. Aigua
7. Atmosfera i salut
1. Ocupació del
territori i ús del sòl
2. Economia i societat
3. Energia i canvi climàtic
4. Mobilitat i transport
61
És clar que cal trobar la manera de quantificar els impactes ambientals i poder al seu torn
establir objectius cap a un futur més sostenible. Per a realitzar aquesta tasca s’han escollit
una sèrie d’indicadors com a representants de cada un dels impactes descrits en l’apartat
anterior.
A continuació s’adjunta una taula amb els indicadors escollits:
ÀMBIT INDICADOR
1. Ocupació del
territori i ús del
sòl
• Superfície ocupada per establiments
d’indústries extractives
2. Economia i
societat
• Població ocupada pel sector
industrial/Població ocupada total
3. Energia i
canvi climàtic
• Consum energia final indústria
• Intensitat energètica industrial
• Emissions de tones equivalents de CO2
4. Mobilitat i
transport * __
5. Aigua • Demanda d’aigua
6. Residus
• Generació de residus
• Valorització de residus respecte del total
generat
7. Atmosfera i
salut
• % de declaracions de EPER-CAT
(PRTR-CAT des de l’any 2008) que
superen els valors llindar d’emissions
62
La dificultat, però radica en la gran diversitat d’indústries i productes, la qual cosa fa difícil la
tasca de trobar un indicador aplicable a tots els sectors. A hores d’ara, el indicador que ens
permet tenir una idea de l’activitat productiva per a poder-la comparar amb el impacte
ambiental generat és l’IPI (Índex de Producció Industrial). Això ens permet no caure en
l’error de pensar que una disminució del impacte va lligat a una millora del “com” es
produeix a Catalunya.
(*) No s’han trobat dades de mobilitat i transport aplicat a la indústria.
63
64
OCUPACIÓ DEL TERRITORI I ÚS DEL SÒL
Per a disminuir la superfície d’activitats extractives es proposa com a mesura
catalitzadora la creació de plans sectorials de les activitats extractives, així com la
revisió de les concessions de les activitats extractives actuals i l’actualització de les
normatives vigents amb l’objectiu de conèixer exactament l’estat de les diferents
explotacions minerals de Catalunya i actuar així en conseqüència.
ECONOMIA I SOCIETAT
La potenciació de la innovació i el desenvolupament a les indústries catalanes és un
tema clau per a millorar la competitivitat entre empreses, ja que permet a la llarga
reduir costos i augmentar la productivitat. Això és condició indispensable per mantenir
l’activitat en la indústria catalana i conseqüentment mantenir l’ocupació d’aquest
sector. Una possible eina per a potenciar la innovació i el desenvolupament industrial
podria ser la creació de convenis universitat-empresa.
ENERGIA I CANVI CLIMÀTIC
Les línies d’actuació anirien associades a mesures de diferents tipus:
• Mesures tecnològiques:
o Aplicació d’energies renovables: Aplicació de tecnologies de caràcter renovable,
així com energia solar tèrmica en aquelles indústries que tinguin gran consum
d’aigua calenta (Alimentació, begudes i tabac, Tèxtil i confecció, Paper, edició i arts
gràfiques) , biomassa per a aquelles indústries amb gran quantitat de residus
orgànics amb els quals puguin generar biogàs amb l’ajuda d’un digestor
(Alimentació, begudes i tabac), o energia solar fotovoltaica en aquelles indústries
que puguin aprofitar grans superfícies de sostre per a la instal·lació de plaques
fotovoltaiques.
o Aplicació de cogeneració a la indústria: Tecnologia d’aplicació en aquelles
industries que tenen grans necessitats de calor (Alimentació, begudes i tabac,
Tèxtil i confecció, Metal·lúrgia i productes metàl·lics, Paper, edició i arts gràfiques,
Indústria química)
65
o Aplicació de millores en els sistemes de refrigeració industrial: Millores en els
sistemes de producció de fred industrial (instal·lació de motors d’alta eficiència o
sistemes d’arracada suau) i en els sistemes de distribució (millores en
l’aïllament...). Aplicable en indústries que tenen grans necessitats de refrigeració
(Indústria química, Alimentació, begudes i tabac)
o Aplicació de millores en els sistemes de producció i ús de l’energia tèrmica:
Controls de rendiment de calderes i millores en els sistemes de distribució i
acumulació de l’energia tèrmica (millores de l’aïllament...)
o Estudis i aplicació de sistemes de recuperació de calor: Estudis de viabilitat
d’aprofitament dels fluxos tèrmics no aprofitats (auditories de les instal·lacions
tèrmiques per a identificar, quantificar i estudiar la disponibilitat temporal de totes
les fonts de calor de desfet). Aplicable en indústries que tenen grans demandes de
calor (Alimentació, begudes i tabac, Tèxtil i confecció, Metal·lúrgia i productes
metàl·lics, Paper, edició i arts gràfiques)
o Millores en els sistemes d’il·luminació: Aplicació de sistemes innovadors
d’il·luminació (fotocèl·lules, sensors de presencia, sistemes de control automàtic de
la il·luminació...) en tot tipus d’indústries.
o Implantació de sistemes per a reduir les emissions de contaminants
atmosfèrics: Sistemes de canalització i tractament dels fluxos contaminants
emesos. Aplicable en tot tipus d’indústries.
• Mesures formatives:
o Programes de formació per al personal fabril: Activitats formatives tècniques
dirigides sobretot al personal de manteniment i als empresaris sobre noves eines i
tecnologies enfocades a millorar l’ús i la gestió de l’energia.
o Campanyes de sensibilització i plans de comunicació per a l’eficiència
energètica i ambiental: Activitats formatives i de conscienciació dirigides al
personal fabril, amb l’objectiu d’aconseguir la implicació de tots els treballadors en
la tasca de reduir consums energètics. Establir metes i compromisos dels quals
tothom en pugui ser partícip.
66
o Creació de bases de dades d’instrumentació i noves tecnologies netes:
Facilitar la cerca per al coneixement de noves tecnologies (MTD) que vagin sorgint
per als diferents sectors industrials.
• Mesures de gestió i control
o Control de consums: Aplicació de sistemes de gestió energètica des d’on
controlar i gestionar els consums energètics d’una indústria. Aplicable a tot tipus
d’indústries.
o Promoció dels sistemes de gestió ambiental: Per a augmentar el coneixement
que tenen les empreses sobre els impactes ambientals que provoca la seva
activitat, de manera que aquestes s’estableixin fites periòdiques amb l’objectiu de
millorar ambientalment.
• Altres mesures:
o Estudis de possibles sinergies entre empreses d’un mateix polígon: Estudiar,
per exemple, la viabilitat d’ús d’excedents d’energia calorífica d’una indústria en
una altra veïna.
o Compartir el transport de residus entre empreses d’un mateix polígon:
Mesura clara per a disminuir el consum energètic indirecte de l’activitat industrial.
o Promoció de l’ecoetiquetatge en els productes manufacturats (anàlisi del
cicle de vida): Oportunitat per al consumidor de conèixer els mètodes de
producció i els impactes associats als productes que consumeix, incentivant
d’aquesta manera a les empreses a millorar els seus processos de producció pel
que fa a eficiència energètica i medi ambient.
67
AIGUA
Les línies d’actuació anirien associades a mesures de diferents tipus:
• Mesures formatives:
o Programes de formació per al personal fabril: Activitats formatives tècniques
dirigides sobretot al personal de manteniment i als empresaris sobre noves eines i
tecnologies enfocades a millorar l’ús i la gestió de l’aigua.
o Campanyes de sensibilització i plans de comunicació per a l’eficiència
energètica i ambiental: Activitats formatives i de conscienciació dirigides al
personal fabril, amb l’objectiu d’aconseguir la implicació de tots els treballadors en
la tasca de reduir consums d’aigua. Establir metes i compromisos dels quals
tothom en pugui ser partícip.
o Creació de bases de dades d’instrumentació i noves tecnologies netes:
Facilitar la cerca per al coneixement de noves tecnologies netes (MTD) que vagin
sorgint per als diferents sectors industrials.
• Mesures de gestió i control
o Instal·lació de comptadors de cabal en diferents punts de consum: Per tal de
poder identificar, si es dóna el cas, consums anòmals en algun punt de la línia de
producció. Aplicació sobretot en indústries amb grans consums d’aigua (Indústria
química, Alimentació, begudes i tabac, Tèxtil, confecció, cuir i calçat, Paper, edició i
arts gràfiques)
o Control centralitzat de consums d’aigua: Per tal de poder identificar, si es dóna
el cas, consums anòmals en algun punt de la línia de producció. Aplicació sobretot
en indústries amb grans consums d’aigua (Indústria química, Alimentació, begudes
i tabac, Tèxtil, confecció, cuir i calçat, Paper, edició i arts gràfiques)
o Control de les tasques de neteja i de manteniment: Per a aquelles empreses
que utilitzen grans consum d’aigua per a neteja (Alimentació, begudes i tabac )
amb la finalitat d’optimitzar el consums (col·locació de temporitzadors, equips de
pressió...)
o Promoció dels sistemes de gestió ambiental: Per a augmentar el coneixement
que tenen les empreses sobre els impactes ambientals que provoca la seva
68
activitat, de manera que aquestes s’estableixin fites periòdiques amb l’objectiu de
millorar ambientalment.
• Altres mesures:
o Penalitzacions de caire econòmic al mal ús de l’aigua.
o Canvis en els processos de producció/ matèries primeres: Reducció o
substitució de certs productes o additius secundaris per a disminuir la càrrega
contaminant abocada a les aigües (Indústria Tèxtil i confecció, metal·lúrgia i
fabricació de productes metàl·lics).
o Recirculació i reutilització de l’aigua de refrigeració: Mesura que no només
permet estalviar aigua, sinó que també permet un estalvi energètic (Tèxtil i
confecció).
o Segregació d’efluents industrials: Dividir els diferents efluents per a evitar
d’haver de tractar una barreja final que pugui dificultar el procés de depuració de
les aigües residuals.
o Estudis de possibles sinergies entre empreses d’un mateix polígon/
Reutilització dels efluents industrials / Reutilització de subproductes: Estudiar
la possibilitat d’utilització dels subproductes o de les aigües regenerades per una
indústria en una altra veïna.
o Promoció de l’ecoetiquetatge en els productes manufacturats (anàlisi del
cicle de vida): Oportunitat per al consumidor de conèixer els mètodes de
producció i els impactes associats als productes que consumeix, incentivant
d’aquesta manera a les empreses a millorar els seus processos de producció pel
que fa a eficiència energètica i medi ambient.
69
RESIDUS
Les línies d’actuació anirien associades a mesures de diferents tipus:
• Mesures formatives: .
o Creació de bases de dades d’instrumentació i noves tecnologies netes:
Facilitar la cerca per al coneixement de noves tecnologies netes (MTD) que vagin
sorgint per als diferents sectors industrials.
o Promoció dels sistemes de gestió ambiental: Per a augmentar el coneixement
que tenen les empreses sobre els impactes ambientals que provoca la seva
activitat, de manera que aquestes s’estableixin fites periòdiques amb l’objectiu de
millorar ambientalment.
• Altres mesures:
o Estudis de possibles sinergies entre empreses d’un mateix polígon: Estudiar
la possibilitat d’utilització dels subproductes d’una indústria en una altra veïna.
o Promoció de l’ecoetiquetatge en els productes manufacturats (anàlisi del
cicle de vida): Oportunitat per al consumidor de conèixer els mètodes de
producció i els impactes associats als productes que consumeix, incentivant
d’aquesta manera a les empreses a millorar els seus processos de producció pel
que fa a eficiència energètica i medi ambient.
ATMOSFERA I SALUT
Les línies d’actuació anirien associades a mesures de diferents tipus:
• Mesures tecnològiques:
o És clar que totes aquelles mesures enfocades a disminuir el consum energètic
també influeixen en la disminució d’emissions de gasos contaminants
o Implantació de sistemes per a reduir les emissions de contaminants
atmosfèrics: Sistemes de canalització i tractament dels fluxos contaminants
emesos. Aplicable en tot tipus d’indústries.
70
• Mesures formatives:
o Creació de bases de dades d’instrumentació i noves tecnologies netes:
Facilitar la cerca per al coneixement de noves tecnologies (MTD) que vagin sorgint
per als diferents sectors industrials.
• Mesures de gestió i control
o Promoció dels sistemes de gestió ambiental: Per a augmentar el coneixement
que tenen les empreses sobre els impactes ambientals que provoca la seva
activitat, de manera que aquestes s’estableixin fites periòdiques amb l’objectiu de
millorar ambientalment.
• Altres mesures:
o Promoció de l’ecoetiquetatge en els productes manufacturats (anàlisi del
cicle de vida): Oportunitat per al consumidor de conèixer els mètodes de
producció i els impactes associats als productes que consumeix, incentivant
o d’aquesta manera a les empreses a millorar els seus processos de producció pel
que fa a eficiència energètica i medi ambient.
71
A continuació s’adjunten taules resum on s’especifiquen, per a cada una de les línies
d’actuació (o catalitzadors de canvi) descrites anteriorment, sobre quins sectors
industrials es poden focalitzar les accions, i en quins dels reptes actuen
respectivament:
INTERACCIÓ ALTA
INTERACCIÓ MODERADA
SENSE INTERACCIÓ
72
73
74
ACTUA NO ACTUA
75
76
MARC NORMATIU
DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
PLA D’IMPLEMENTACIÓ DE JOHANNESBURG
La Cimera Mundial de Johannesburg organitzada per l’ONU el 2002 va tenir com a fita la
transformació dels objectius per al desenvolupament sostenible en iniciatives concretes, i va
aprovar el Pla d’Implementació de Johannesburg com a marc per a la implementació dels
acords de la Cimera de la Terra i de Johannesburg. Aquest pla parteix dels objectius
generals següents:
(1) eradicar la pobresa,
(2) modificar les actuals pautes de producció i consum insostenibles,
(3) protegir i ordenar la base de recursos naturals del desenvolupament econòmic i
social.
A partir d’aquests objectius, concreta un conjunt d’acords, entre els quals destaquen els
següents:
- Implementar el Protocol de Kyoto, reduir el consum energètic, augmentar l’eficiència
energètica i l’ús d’energies renovables i desenvolupar noves tecnologies energètiques
netes; eliminar, on sigui apropiat, les subvencions que inhibeixen el desenvolupament
sostenible.
- Reduir la pèrdua de biodiversitat per al 2010; protegir l’ambient marí i els recursos
pesquers: mantenir i restaurar els estocs de manera sostenible abans del 2015.
- Fer un ús del sòl i l’aigua més sostenible i augmentar la protecció i gestió dels recursos
hídrics; per al 2015 reduir a la meitat la proporció de persones que no tenen accés a aigua
potable ni a serveis de sanejament bàsics.
- Per al 2020 produir i utilitzar els productes químics de manera que no comportin efectes
negatius significatius per a la salut humana ni per al medi ambient; implementar els
convenis internacionals sobre productes químics i residus perillosos (Conveni d’Estocolm
sobre compostos orgànics persistents i Conveni de Rotterdam per a l’aplicació del
procediment de consentiment fonamentat previ aplicable a certs plaguicides i productes
químics perillosos objecte de comerç internacional); completar el desenvolupament de
77
l’Estratègia internacional sobre gestió dels productes químics (SAICM)7; promoure el
desenvolupament de sistemes integrats i coherents d’informació sobre productes químics,
com ara registres nacionals d’emissions i transferència de contaminants; promoure la
reducció dels riscos ocasionats pels metalls pesants; protegir la capa d’ozó donant suport
als països en desenvolupament en l’eliminació de l’ús de substàncies destructores de l’ozó
estratosfèric.
- Desenvolupar programes per a la producció i el consum sostenibles; promoure les
inversions i els incentius en l’ús de tecnologies i productes més nets; prevenir i minimitzar
les quantitats de residus i maximitzar la reutilització, el reciclatge i l’ús de materials
alternatius més ambientalment respectuosos.
- Desenvolupar estratègies sostenibles i integrades de transport per contribuir a reduir els
impactes negatius que el sector del transport produeix sobre la salut i les emissions, i
millorar-ne la qualitat i eficiència.
- Promoure l’agricultura sostenible i el desenvolupament d’àrees rurals com a precondició
per assegurar que el proveïment d’aliments sigui sostenible ambientalment.
- Promoure modes de consum i producció més sostenibles utilitzant instruments econòmics
per internalitzar els costos ambientals associats a la producció i al consum.
- Promoure la recerca i el coneixement, així com la transferència de coneixements, com a
eines clau.
- Seguir donant suport a la implementació de les Agenda 21 locals.
- Utilitzar les Avaluacions d’impacte ambiental com a instrument essencial en els processos
de presa de decisió sobre el desenvolupament de plans, programes i projectes
d’infraestructures i activitats.
ESTRATÈGIA DE LA UNIÓ EUROPEA PER AL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
L’Estratègia per al Desenvolupament Sostenible renovada, adoptada pel Consell Europeu el
2006, estableix objectius i accions per al 2010 sobre 7 reptes prioritaris: canvi climàtic i
energia neta, transport sostenible, consum i producció sostenibles, conservació i gestió dels
recursos naturals, salut pública; inclusió social, demografia i migració; i pobresa global.
7 El procés del SAICM va culminar a la Conferència internacional sobre gestió de productes químics (ICCM) celebrada a Dubai el 2006.
78
6È PROGRAMA D’ACCIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA EN MATÈRIA DE MEDI AMBIENT (2002-2012)
El 6è EAP8 identifica quatre àrees de prioritat sobre les quals cal actuar: canvi climàtic,
natura i biodiversitat, medi ambient i salut, recursos naturals i residus, i estableix les
Estratègies Temàtiques com a instruments per desenvolupar les polítiques ambientals.
Aquestes estratègies, que s’han de revisar el 2010, cobreixen els següents àmbits: aire,
prevenció i reciclatge de residus, ambient marí, sòl, pesticides, recursos naturals, i medi
urbà.
PRODUCCIÓ I CONSUM SOSTENIBLES
A l’àmbit europeu, el Pla d’Acció proposat per la Comissió el juliol de 20089 té com a
objectiu global la millora del comportament ambiental dels productes i el foment de la
demanda d’aquests productes, i planteja com a mesures per assolir-lo: desenvolupament
d’estàndards d’ecodisseny per a un ventall més ampli de productes, revisió de l’etiquetatge
dels productes, establiment d’incentius per a la producció i el consum de productes amb un
bon comportament energètic i ambiental, foment de la compra pública verda, treball amb
minoristes i consumidors, la millora de l’eficiència en l’ús dels recursos, suport a
l’ecoinnovació, a les indústries ambientals10 i a les PIME, revisió de l’EMAS, foment de la
indústria i la producció sostenibles a l’àmbit internacional.
També formen part d’aquest conjunt de polítiques el Pla d’Acció sobre les Tecnologies
Ambientals (ETAP), la Política Integrada de Productes, l’Estratègia Temàtica sobre la Gestió
dels Recursos Naturals i l’Estratègia Temàtica sobre els Residus i el Reciclatge.
MINIMITZACIÓ DE LA GENERACIÓ DE RESIDUS INDUSTRIALS
La Directiva marc de residus11 obliga els Estats membres a fomentar: “(1) en primer lloc, la
prevenció o la reducció de la producció dels residus i de la seva nocivitat, en particular
8 Decisió n. 1600/2002/CE del Parlament Europeu i del Consell de 22 de juliol de 2002, per la qual s’estableix el Sisè Programa d’Acció Comunitari en Matèria de Medi Ambient 9 Comunicació de la Comissió al Parlament Europeu, al Consell, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions, relativa al Pla d’Acció sobre Consum i Producció Sostenibles i una Política Industrial Sostenible (COM(2008) 397 final) 10 “Les indústries ambientals són «activitats que produeixen béns i serveis per mesurar, prevenir, limitar, minimitzar o corregir el dany ambiental que es fa a l’aigua, l’aire i el sòl, així com els problemes relacionats amb els residus, el soroll i els ecosistemes» (Eurostat/OCDE, 1999). Entre elles figuren, per exemple, la gestió de residus i d’aigües residuals, les fonts d’energia renovables, l’assessorament ambiental, la contaminació atmosfèrica i el seu control, la construcció ecològica, etc.” 11 Directiva 2006/12/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 5 d’abril de 2006, relativa als residus
79
mitjançant: (i) el desenvolupament de tecnologies netes i que permetin un major estalvi de
recursos naturals; (ii) el desenvolupament tècnic i la comercialització de productes
dissenyats de manera que no contribueixin a contribueixin el mínim possible, per les seves
característiques de fabricació, utilització o eliminació, a incrementar la quantitat o la nocivitat
dels residus i els riscos de contaminació; (iii) el desenvolupament de tècniques adequades
per a l’eliminació de les substàncies perilloses contingudes als residus destinats a la
valorització; (2) en segon lloc: (i) la valorització dels residus mitjançant reciclatge, nou ús,
recuperació o qualsevol altra acció destinada a obtenir matèries primeres secundàries o (ii)
la utilització dels residus com a font d’energia”.
Quant a la classificació dels residus en especials i no especials, a l’àmbit europeu
s’estableix el Catàleg Europeu de Residus12, una llista comuna que serveix per determinar
la gestió que ha de tenir cada residu.
A l’Estat espanyol, la Llei 10/9813 constitueix la normativa bàsica, i a Catalunya, la Llei
6/9314.
En el marc d’aquesta normativa, a Catalunya s’han aprovat: el Programa de gestió de
residus municipals (PROGREMIC 2007-2012), el Programa de gestió de residus industrials
(PROGRIC 2007-2012) i el Programa de gestió de residus de la construcció (PROGROC
2007-2012).
En general, un productor industrial és responsable de la gestió dels seus residus, utilitzant
les millors tècniques per minimitzar-los mitjançant la prevenció a la font, la reutilització o el
reciclatge –internament o externament, tenint en compte la distància fins al centre receptor i
optant preferentment per gestionar-los a l’àmbit català–, i en cas que no es puguin
recuperar i reutilitzar, assegurar-ne un tractament adequat, també de conformitat amb les
MTD.
La normativa obliga els productors de residus perillosos, independentment de la quantitat
produïda, a l’elaboració d’un Estudi de minimització de residus especials. Només els
domicilis en queden exempts. L’ARC ha elaborat un programa per facilitar-ne l’aplicació.
12 Decisió 2000/532/CE, per la qual s’estableix una llista de residus; Decisió 2001/118/CE; Decisió 2001/119/CE; Decisió 2001/573/CE 13 Llei 10/98, de residus. Modificada posteriorment pel Reial decret-llei 4/2001, de 16 de febrer; la Llei 24/2001, de 27 de desembre; la Llei 63/2002, de 30 de desembre; la Llei 16/2002, d’1 de juliol; i la Llei 34/2007, de 15 de novembre 14 Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus; Llei15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993; Llei 9/2008, de 10 de juliol, de modificació de la Llei 6/1993; Decret 93/1999, de 6 d’abril, de procediments de gestió de residus
80
El Decret 93/1999 defineix els subproductes i regula el tràmit que cal fer a l’ARC per
declarar-los com a tals i puguin ser reutilitzats fora del centre productor.
Per facilitar la gestió dels residus industrials a Catalunya, s’ha creat el Catàleg de residus de
Catalunya, que es pot utilitzat conjuntament amb el Manual de gestió de residus industrials
a Catalunya.
A l’àmbit europeu, la implantació de la Directiva 2006/21/CE15 ha de servir per millorar la
gestió dels residus miners –complementàriament a altres instruments legals i el document
BREF respectiu–, ja que estableix l’obligació que les entitats explotadores desenvolupin
plans de gestió de residus d’acord amb els requeriments que fixa.
A Catalunya, en aquest context s’emmarca la Llei de protecció dels espais d’especial interès
natural afectats per activitats extractives16, que obliga el titular d’una explotació a definir un
programa de restauració de l’àrea afectada i dipositar una fiança; i l’administració
competent, a fixar un període de garantia en el moment d’autoritzar l’explotació.
A l’àmbit europeu, les Directives sobre aparells elèctrics i electrònics, envasos, olis usats,
bateries, vehicles fora d’ús incorporen el principi de responsabilitat ampliada del productor,
segons el qual, la responsabilitat en la gestió del producte una vegada usat és del
productor.
En matèria de regulació de les instal·lacions de tractament de residus, convé destacar la
Directiva 1999/31/CE, relativa a l’abocament de residus, i la Directiva 2000/76/CE, relativa a
la incineració de residus.
15 Directiva 2006/21/CE, de 15 de març de 2006, sobre la gestió dels residus d’indústries extractives i per la qual es modifica la Directiva 2004/35/CE 16 Llei 12/1981, de 24 de desembre, pel qual s'estableixen normes addicionals de protecció dels espais d'especial interès natural afectats per activitats extractives; Decret 343/1983, de 15 de juliol, sobre les normes de protecció del medi ambient d'aplicació a les activitats extractives; Ordre de 6 de juny de 1988 de desplegament parcial del Decret 343/1983, de 15 de juliol, sobre normes de protecció del medi ambient d’aplicació a les activitats extractives; Decret 202/1994, de 14 de juny, pel qual s’estableixen els criteris per a la determinació de les fiances relatives als programes de restauració d’activitats extractives; Decret legislatiu 14/1994, de 26 de juliol, pel qual s’adequa la Llei 12/1981, de 24 de desembre.
81
PREVENCIÓ I CONTROL INTEGRATS DE LES EMISSIONS INDUSTRIALS; ÚS DE LES MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES I REGISTRE SOBRE L’ALLIBERAMENT I TRANSFERÈNCIA DE CONTAMINANTS
Amb la Directiva IPPC17 s’estableix un marc legal europeu comú per autoritzar i controlar les
activitats industrials amb un potencial més gran de contaminar (recollides a l’annex I).
Obliga els titulars de les activitats afectades a obtenir una autorització que conté
requeriments per a la protecció de l’aigua, l’aire i el sòl, la minimització de residus i la
prevenció d’accidents. Aquests permisos s’han de revisar periòdicament. Els requeriments
s’han de basar en el principi d’utilització de les millors tècniques disponibles (MTD),
definides com “la fase més eficaç i avançada de desenvolupament de les activitats i de les
seves modalitats d’explotació, que demostrin la capacitat pràctica de determinades
tècniques per constituir, en principi, la base dels valors límit d’emissió destinats a evitar o,
quan això no sigui practicable, reduir en general les emissions i l’impacte a tot el medi”. Es
poden considerar com a millors tècniques disponibles les bones pràctiques ambientals, el
control de processos i operacions, les mesures correctores, els canvis dels processos o la
implantació de sistemes de gestió ambiental.
Els Documents de referència de les millors tècniques disponibles (BREF) constitueixen una
contribució cabdal en la implementació de la Directiva IPPC. Són el resultat de l’intercanvi
d’informació tècnica promogut per l'European IPPC Bureau (EIPPCB) entre experts del
sector industrial, els estats membres, instituts de recerca i ONG. Fins avui l’EIPPCB ha
produït 32 BREF que cobreixen diversos sectors afectats per la IPPC i un relatiu a la
mineria. L’Institut d’Estudis de Prospectiva Tecnològica (IPTS), ubicat a Sevilla, acull
l’EIPPCB.
D’altra banda, en el marc de la normativa sobre prevenció i control integrats de la
contaminació, d’acord amb el principi d’accés a la informació i participació pública, el
Registre sobre l’alliberament i transferència de contaminants (E-PRTR)18 –que ha substituït
l’anterior Registre europeu sobre les emissions contaminants (EPER)– és l’instrument
mitjançant el qual el públic pot accedir a la informació sobre les emissions de contaminants
que superen els valors llindar d’informació pública. Els titulars de les activitats afectades 17 Directiva (versió codificada) 2008/1/EC, de 15 de gener, de prevenció i control integrats de la contaminació 18 Decisió 2000/479/CE que estableix la realització d’un Registre europeu d’emissions contaminants. Amb l’entrada en vigor del Reglament 166/2006, relatiu a l’establiment d’un Registre europeu d’emissions i transferències de contaminants i pel qual es modifiquen les Directives 91/689/CEE i 96/61/CE del Consell (Registre E-PRTR), l’EPER Europa es transforma en E-PRTR.
82
anualment han de proporcionar informació –indicant si s’ha obtingut a partir de mesures,
càlculs o estimacions– sobre emissions a l’atmosfera, l’aire i el sòl dels contaminants que la
normativa estableix, i sobre transferències fora del seu emplaçament de residus i
contaminants a les aigües.
A l’Estat Espanyol, la Llei 16/200219 incorpora a l’ordenament jurídic la Directiva IPPC i crea
el Registre estatal d’emissions i fonts contaminants (PRTR-Espanya20).
A Catalunya, la Llei 3/199821 constitueix la norma de referència per a la prevenció i el
control integrats de la contaminació. A banda de les activitats classificades a l’annex I de la
Directiva IPPC, afecta altres activitats industrials, a les quals sotmet a règims diferenciats
segons el seu impacte ambiental potencial: autorització, llicència o comunicació ambiental.
El primer tipus afecta les activitats d’elevada incidència ambiental (incloses al seu annex I) i
és competència de la Generalitat. En el règim de llicència ambiental, que afecta les
activitats amb una incidència ambiental moderada, l’atorgament de la llicència el fa
l’Ajuntament, previ informe vinculant de la Generalitat o del Consell Comarcal. El règim de
comunicació afecta les activitats amb una incidència ambiental baixa i és competència dels
Ajuntaments. La llei aglutina en un sol procediment i un sol permís totes les condicions i
requeriments ambientals, així com els requeriments de protecció de la salut, prevenció
d’incendis i accidents greus (aspectes ambientals, de salut i seguretat).
En el procés d’adaptació de les guies catalanes sobre les MTD, coordinat pel DMAH, hi
intervenen també altres departaments, les universitats catalanes i les empreses dels sectors
afectats, de forma individual o associativa. Actualment, 11 guies formen part de la col·lecció
“Documents de referència sobre les millors tècniques disponibles aplicables a la indústria”.
D’altra banda, el DMAH gestiona la base de dades PRTR-CAT.
19 Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació. Modificada posteriorment per la Llei 1/2005, per la qual es regula el règim de comerç de drets d’emissió de gasos d’efecte hivernacle; la Llei 27/2006, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient; la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera; la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat 20 Reial decret 508/2007, de 20 d’abril 21 Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental. Modificada posteriorment per la Llei 1/1999, de 30 de març, de modificació de la disposició final quarta de la Llei 3/1998, de 27 de febrer; i la Llei 12/2006, del 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 12/1985, d'espais naturals, de la Llei 9/1995, de l'accés motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procés d'adequació de les activitats d'incidència ambiental; Llei 17/2007, del 21 de desembre, de mesures fiscals i financeres
83
Actualment, s’han elaborat documents de referència sobre els següents sectors: ciment i
calç, ceràmica, clor-àlcali, producció d’acer i ferro; alimentació, begudes i lactis; vidre,
ramaderia intensiva (avícola i porcina), grans plantes de combustió, grans volums de
productes químics inorgànics (amoníac, àcid i fertilitzants; sòlids i altres productes químics
bàsics), grans volums de productes químics orgànics, gestió de residus miners, química fina
(orgànica), refineries de petroli i gas, metalls no ferris, processament de metalls ferris,
producció de polímers, producció de productes químics inorgànics d’especialitat, paper i
pasta de paper, escorxadors i sales d’especejament, forja i foneries, tractament de
superfícies metàl·liques i de plàstic, tractament de superfícies utilitzant dissolvents orgànics,
adobament de la pell, tèxtil, incineració de residus, i tractament de residus. D’altra banda,
s’han elaborat els següents documents de referència transversals: economia i efectes
creuats, emissions procedents de l’emmagatzematge de substàncies perilloses, sistemes de
tractament de les emissions (a l’aigua i a l’aire) al sector químic, eficiència energètica,
sistemes de monitoratge i sistemes de refrigeració.
Pel que fa a la legislació futura, a l’àmbit europeu, la nova proposta de Directiva sobre
emissions industrials22 refon en un sol text legal la Directiva IPPC, la Directiva sobre grans
instal·lacions de combustió23, la Directiva sobre la incineració de residus24, la Directiva sobre
emissions de dissolvents COV25 i les tres directives sobre el diòxid de titani26. Introdueix
l’obligació que els titulars hagin de presentar, en el moment de sol·licitar l’autorització, un
informe de la situació de partida sobre l’estat del sòl i la contaminació de les aigües
subterrànies; dur a terme el control periòdic del sòl i les aigües subterrànies; i un cop
clausurades les activitats, rehabilitar els emplaçaments.
A Catalunya s’està tramitant el Projecte de llei de prevenció i control ambiental de les
activitats, per adaptar la normativa catalana a la nova legislació i facilitar-ne la
implementació.
22 Proposta de Directiva del Parlament europeu i del Consell sobre les emissions industrials (prevenció i control integrats de la contaminació) (COM(2007) 844 final) 23 Directiva 2001/80/CE 24 Directiva 2000/76/CE 25 Directiva 1999/13/CE 26 Directives 78/176/CEE, 82/883/CEE i 92/112/CEE
84
AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL
AVALUACIÓ AMBIENTAL DE PLANS I PROGRAMES
El procés administratiu d’implantació d’un polígon industrial o àrea d’activitat econòmica pot
iniciar-se a través dels instruments de planejament territorial supramunicipal –plans
territorials parcials, plans directors territorials i plans directors urbanístics–, o bé mitjançant
els plans d’ordenació urbanística municipal (POUM). Aquest planejament ha de ser objecte
d’una avaluació ambiental segons el que estableix la Directiva 2001/42/CE27, que, a l’Estat
espanyol, s’ha transposat mitjançant la Llei 9/200628, i a Catalunya, es desenvolupa
mitjançant la recentment aprovada Llei 6/200929. El procés d’avaluació ambiental inclou “la
preparació d’un informe de sostenibilitat ambiental del pla o programa, la realització de
consultes i el tràmit de participació pública, la consideració d’aquests aspectes en la
memòria ambiental i el seguiment posterior dels efectes de l’execució del pla o programa
sobre el medi ambient”.
El DPTOP és l’òrgan competent en el planejament territorial; els ajuntaments, en el
planejament urbanístic; i el DMAH, en la integració dels aspectes ambientals en l’elaboració
d’aquests plans, en col·laboració amb els seus promotors. Pel que fa a la participació
pública, el DMAH identifica i consulta el públic interessat prèviament a l’emissió del
document de referència, i el promotor sotmet a consulta i participació ciutadana la versió
preliminar del pla i l’informe de sostenibilitat.
A banda dels plans territorials i urbanístics, també s’han de sotmetre al procés d’avaluació
ambiental una àmplia tipologia de plans sectorials, com els relatius a la mobilitat.
En el procés d’avaluació ambiental és on es pot contribuir d’una manera més efectiva a
prevenir els impactes de les zones industrials que s’han de prevenir i corregir en fases molt
inicials de la planificació, com per exemple, els relacionats amb les dinàmiques ecològiques
i el paisatge, la demanda de serveis (energètics, de gestió de l’aigua i els residus, i de
telecomunicació) i la mobilitat.
27 Directiva 2001/42/CE, , de 27 de juny de 2001, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes al medi ambient 28 Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes al medi ambient 29 Llei 6/2009, del 28 d'abril, d'avaluació ambiental de plans i programes
85
AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL DE PROJECTES
Amb la Directiva 85/337/CEE , s’estableix un marc comú europeu per prevenir i corregir
l’impacte ambiental de determinats projectes públics i privats. A l’Estat espanyol s’ha
aprovat recentment el Reial decret legislatiu 1/2008 , que substitueix la normativa anterior
en aquesta matèria. A Catalunya, el règim d’avaluació d’impacte ambiental a què s’han de
sotmetre les activitats productives afectades s’integra al procediment d’autorització o
llicència previst a la Llei 3/98. El DMAH és l’organisme que formula les declaracions
d’impacte ambiental en els procediments d’autorització i llicència ambiental.
MOBILITAT
La Llei de la mobilitat30 9/2003 té com a principis inspiradors, entre altres, el dret a
l’accessibilitat, l’organització d’un sistema de distribució de mercaderies sostenible; la
prioritat dels mitjans de transport de menor cost social i ambiental, tant de persones com de
mercaderies; el foment del transport públic i els desplaçaments a peu i en bicicleta; i la
distribució adequada dels costos d'implantació i gestió del transport. Entre altres, té com a
objectiu afavorir els sistemes de transport a la demanda als polígons industrials. En aquest
sentit, estableix que els plans de mobilitat urbana s’han d’adequar als plans directors del
seu àmbit i han d'incloure un pla d'accés als sectors industrials del seu àmbit territorial.
L’elaboració dels plans directors correspon al DPTOP, i la dels plans de mobilitat urbana,
als ajuntaments. A més, la llei obliga el Govern, en col·laboració amb els ajuntaments
afectats, a elaborar “un pla de mobilitat específic per als polígons industrials i les zones
d’activitats econòmiques que compleixin les condicions, quant a superfície i nombre
d’empreses i de treballadors, que es determinin per reglament. Aquest pla ha de crear la
figura del gestor o gestora de la mobilitat en cadascuna d’aquestes àrees i ha d’establir-ne
el règim d’implantació i el finançament a càrrec de les empreses que hi operen”.
Actualment, hi ha aprovat el Pla director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona
elaborat per l’Autoritat Metropolitana de Barcelona. Com a mesures per garantir l’accés
sostenible als centres de treball, estableix: l’elaboració de plans de mobilitat específics als
centres generadors de mobilitat; la creació de la figura del gestor de la mobilitat en
cadascun d’aquests centres; la creació de xarxes per a vianants i bicicletes; l’optimització de
la xarxa existent de línies regulars de transport públic que donen servei als polígons
30 Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat
86
industrials; el foment de l’ús compartit dels serveis d’autobús o furgoneta d’empresa; i
l’elaboració de plans de mobilitat als centres de treball (inclosos els que compleixen les
mateixes condicions que les fixades al Decret 152/200731 però es troben fora de l’àmbit
establert al Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire). Un document de referència
per a l’elaboració dels plans de mobilitat a les àrees industrials és la “Guia per a
l’elaboració de plans de mobilitat als polígons industrials”, publicada pel Pacte Industrial de
la Regió Metropolitana de Barcelona.
D’altra banda, el Decret 344/200632 regula els estudis de mobilitat obligada que s’han
d’incorporar als instruments d’ordenació territorial i urbanística i projectes que determina,
entre els quals hi ha els relatius a determinades implantacions industrials. Els estudis dels
municipis classificats com a zones de protecció especial mitjançant el Decret 226/200633
han d’incorporar les dades necessàries per avaluar la incidència de la mobilitat sobre la
contaminació atmosfèrica.
ENERGIA I ATMOSFERA
ACCIÓ INTEGRADA SOBRE EL CLIMA
El gener de 2008 la Comissió Europea va presentar un conjunt de mesures d’actuació sobre
el clima mitjançant la Comunicació “Dues vegades 20 per al 2020 – El canvi climàtic, una
oportunitat per a Europa34”. Aquest paquet de mesures s’ha concebut per assolir els
objectius acordats pel Consell Europeu el 2007, dos dels quals són clau: (1) reduir com a
mínim un 20% les emissions de gasos d’efecte hivernacle per al 2020; i (2) aconseguir que
les energies renovables representin el 20% del consum energètic de la UE el 2020. Proposa
les següents mesures: actualització del règim de comerç de drets d’emissió, reduccions dels
gasos d’efecte hivernacle per Estats membres més enllà del règim de comerç de drets
d’emissió, foment de l’ús d’energia provinent de fonts renovables, millora de l’eficiència
energètica, i desenvolupament de tecnologies energètiques.
31 Decret 152/2007, de 10 de juliol, d'aprovació del Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire als municipis declarats zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric mitjançant el Decret 226/2006, de 23 de maig 32 Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada 33 Decret 226/2006, de 23 de maig, pel qual es declaren Zones de Protecció Especial de l’ambient atmosfèric diversos municipis de les comarques del Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat per al contaminant diòxid de nitrogen i per a les partícules 34 (COM(2008) 30)
87
PREVENCIÓ, CONTROL I GESTIÓ DE LA CONTAMINACIÓ DE L’AIRE
En matèria de protecció de l’atmosfera, a l’àmbit comunitari s’ha aprovat la Directiva
2008/50/CE35, que estableix mesures destinades a: “(1) definir i establir objectius de qualitat
de l’aire ambient per evitar, prevenir o reduir els efectes nocius per a la salut humana i el
medi; (2) avaluar la qualitat de l’aire d’acord amb mètodes i criteris comuns; (3) obtenir
informació sobre la qualitat de l’aire ambient amb la finalitat de contribuir a combatre la
contaminació atmosfèrica i altres impactes i controlar l’evolució a llarg termini i les millores
resultants de les mesures comunitàries i estatals; (4) assegurar que aquesta informació
sobre qualitat de l’aire ambient es troba a disposició dels ciutadans; (5) mantenir la qualitat
de l’aire, quan sigui bona, i millorar-la en la resta de casos; i (6) fomentar l’increment de la
cooperació entre els Estats membres a fi de reduir la contaminació atmosfèrica”.
Llindars d’emissió per a activitats industrials (fonts estacionàries)
Anteriorment, ja s’ha fet referència a la Directiva IPPC, al Registre PRTR i a la proposta de
Directiva sobre emissions industrials, que inclou el propòsit d’integrar la Directiva sobre
grans instal·lacions de combustió, la Directiva sobre la incineració de residus i la Directiva
sobre emissions de dissolvents COV. D’altra banda, cal esmentar la Directiva de comerç de
drets d’emissió36, amb què es permeten progressivament quotes més reduïdes d’emissió a
les plantes de combustió i a les indústries més consumidores d’energia (refineries de petroli,
siderúrgiques, de productes minerals i papereres), que s’han de verificar seguint una
metodologia reconeguda.
En general, un establiment industrial ha de disposar dels sistemes de depuració i gestió de
la contaminació necessaris per reduir les emissions fins als límits establerts per la normativa
aplicable i l’autorització d’emissions a l’atmosfera (en què el DMAH és competent), tenint en
compte els valors assolibles mitjançant les millors tècniques disponibles, de manera que
siguin compatibles amb una bona qualitat de l’aire ambient. El control de les emissions és
responsabilitat del titular.
La Directiva 2001/80/CE limita les emissions a l’atmosfera de determinats contaminants
procedents d’instal·lacions de combustió amb una potència tèrmica nominal igual o superior
a 50 MW.
35 Directiva 2008/50/CE , del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2008, relativa a la qualitat de l’aire ambient i a una atmosfera més neta a Europa. Ha de derogar les Directives 96/62/CE, 1999/30/CE, 2000/69/CE i 2002/3/CE a partir de l’1 de juny de 2010. 36 Directiva 2003/87/CE, de comerç de drets d’emissió
88
La Directiva 2000/76/CE, relativa a la incineració de residus, regula les condicions
d’incineració de residus municipals no perillosos, residus no municipals ni perillosos i alguns
residus perillosos, i estableix valors límit d’emissió de contaminants a l’atmosfera per a les
instal·lacions d’incineració, com les dioxines i els furans i els metalls pesants.
Llindars nacionals d’emissió
La Directiva NEC37 s’aplica a totes les fonts resultants d’activitats humanes d’NH3, NOx,
COV i SO2 i té com a objectiu limitar-ne les emissions a l’àmbit de la UE, fixant per al 2010
uns llindars estatals d’emissió. Per complir-los, obliga els estats membres a elaborar
programes de reducció progressiva de les emissions. Amb aquesta finalitat, l’Estat espanyol
va elaborar el seu primer programa el 2003 i el segon el 200838.
A Catalunya, per complir els objectius de la legislació europea, s’han declarat 40 municipis
de la Regió Metropolitana de Barcelona (de les comarques del Barcelonès, el Vallès
Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat) com a zones de protecció especial de
l’ambient atmosfèric mitjançant el Decret 226/200639, i s’ha elaborat el Pla d’actuació de
millora de la qualitat de l’aire a la Regió Metropolitana de Barcelona (2007-2009). Aquest pla
estableix, entre altres, mesures per reduir les emissions a les indústries –d’aplicació
principalment a activitats extractives i de processament de materials minerals i
energètiques– i al transport terrestre, com són les adoptades a través dels plans de
mobilitat. El DMAH és l’organisme que vetlla pel compliment dels llindars d’emissió per al
2010, i fa el seguiment del Pla d’actuació, en col·laboració amb els diversos agents implicats
(administracions, organitzacions socials, sindicats, col·legis professionals, empreses i
organitzacions empresarials).
ECODISSENY DE PRODUCTES QUE UTILITZEN ENERGIA
La Directiva EuP40 estableix un marc legal per fixar els requeriments obligatoris en matèria
d’ecodisseny aplicables als productes que utilitzen energia (PUE). Aquesta directiva s’ha
transposat a la legislació espanyola mitjançant el Reial decret 1369/200741. Crea el marc a
37 Directiva 2001/81/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2001, sobre llindars estatals d’emissió de determinats contaminants atmosfèrics 38 Resolució de 14 de gener de 2008 39 Decret 226/2006, de 23 de maig, pel qual es declaren Zones de Protecció Especial de l’ambient atmosfèric diversos municipis de les comarques del Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat per al contaminant diòxid de nitrogen i per a les partícules 40 Directiva 2005/32/CE 41 Reial decret 1369/2007, de 19 d’octubre, relatiu a l’establiment de requisits de disseny ecològic aplicables als productes que utilitzen energia.
89
partir del qual s’ha d’anar desenvolupant l’establiment dels requeriments de disseny
ecològic necessaris per als PUE afectats, mitjançant noves disposicions o mesures
d’execució, a fi que puguin obtenir el marcatge CE i comercialitzar-se o posar-se en servei a
Europa. L’adaptació de les mesures d’execució és competència de la Comissió Europea. La
Comissió s’ha fixat com a objectiu inicial i prioritari l’adopció de mesures d’execució en 20
grups de PUE: calderes i escalfadors d’aigua (gas, gasoil i elèctrics), ordinadors i monitors,
equips d’imatge, televisors i descodificadors de senyal; il·luminació d’oficines, urbana i
domèstica; carregadors de bateries i fonts d’alimentació externa; aparells d’aire condicionat i
ventilació domèstics; motors elèctrics, bombes, circuladors en edificis i ventilació no
residencial; frigorífics i congeladors domèstics i comercials; rentadores i rentavaixelles
domèstiques; assecadores, aspiradores, petites instal·lacions de combustió de combustible
sòlid; l’standby dels aparells elèctrics.
GESTIÓ DEL RISC DELS PRODUCTES QUÍMICS
PRODUCTES QUÍMICS D’ÚS INDUSTRIAL
El Reglament REACH42 atorga a les indústries una major responsabilitat per gestionar els
riscos dels productes químics. Obliga els fabricants i importadors de substàncies i preparats
químics (si fabriquen o importen quantitats superiors a 1 t/a) a recopilar i aportar-ne
informació fisicoquímica, toxicològica i ecotoxicològica, segons les quantitats anuals
fabricades o importades; si les quantitats són superiors a 10 t/a, han d’adjuntar un informe
de la seguretat química. D’altra banda, obliga els usuaris intermedis a assegurar-se que els
usos que fan de les substàncies coincideixen amb els identificats pels seus fabricants o
importadors, i en cas que no sigui així, han d’informar-ne l’Agència Europea de Productes
Químics (ECHA). L’ECHA ha estat creada a fi de vetllar pel compliment de la normativa, i és
qui gestiona la base de dades de productes químics. El sistema proposat es basa en el
principi de precaució, tenint en compte la seva transcendència abans d’introduir nous
productes al mercat. Així mateix, inclou el principi de substitució: es vol garantir que les
substàncies més perilloses s’utilitzin de manera que se’n controlin els riscos o se
substitueixin per altres substàncies que eliminin o redueixin aquests riscos.
Com a instruments per facilitar-ne la implementació, a l’Estat espanyol actualment hi ha
disponible el portal d’informació REACH (PIR). A Catalunya, s’ha creat el el portal
42 Reglament 1907/2006
90
infoREACH per iniciativa del DIUE, en col·laboració amb l'IQS, Fedequim i el Col·legi i
l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya.
FITOSANITARIS I BIOCIDES
Amb relació als productes fitosanitaris i biocides, la normativa principal també deriva de la
transposició de directives europees. Amb relació als productes fitosanitaris, la Directiva
91/41443 estableix els procediments per avaluar els riscos ambientals que implica la seva
posada al mercat, i les Directives 79/117/CEE i 83/131/CEE prohibeixen determinats
fitosanitaris (DDT, HCH, HCB, etc.). D’altra banda, la Directiva 98/8/CE regula el procés
d’avaluació per al registre, autorització i comercialització de biocides.
L’Estratègia Temàtica sobre els Pesticides44 analitza una sèrie d’objectius relacionats amb
la minimització dels riscos ambientals i per a la salut humana associats al seu ús, la millora
del control en el seu ús i distribució, l’aplicació del principi de substitució, el foment de
l’agricultura lliure o amb un baix consum de pesticides, la definició d’indicadors de
seguiment i el compliment de la política internacional sobre compostos orgànics persistents
(COP). Preveu el desenvolupament d’una nova directiva marc en aquesta matèria.
COMPOSTOS ORGÀNICS VOLÀTILS PROCEDENTS DE L’ÚS DE DISSOLVENTS
Quant a mesures d’actuació sobre les emissions de compostos orgànics volàtils derivades
de l’ús de dissolvents, la Directiva 1999/13/CE –transposada a la legislació espanyola
mitjançant el Reial decret 117/200345– obliga les activitats afectades (activitats de l’annex I i
que consumeixen dissolvents per sobre dels nivells que fixa) a complir els valors límit
d'emissió establerts segons la mateixa norma (annex II) i d’acord amb les millors tècniques
disponibles. Per a les substàncies o preparats de risc (frases R45, R46, R49, R60, R61 i
R40), incorpora el principi de substitució i límits específics d’emissió (en condicions
confinades si és possible). Fixa requeriments sobre les mesures de control de les
emissions. El règim de control del seu compliment es vincula al procediment d’autorització
ambiental segons la Llei 3/98. A la pràctica, per a les instal·lacions afectades, comporta
haver de presentar anualment al DMAH (Servei de Vigilància i Control de l'Aire) un pla de
gestió dels dissolvents, que ha de servir per identificar noves opcions de reducció
d'emissions, i proporcionar informació al públic sobre consum de dissolvents, límits
43 Directiva 91/414/CEE relativa a la comercialització de productes fitosanitaris 44 COM(2006) 372 final 45 Reial decret 117/2003, de 31 de gener, sobre limitació d’emissions de compostos orgànics volàtils per l’ús de dissolvents en determinades activitats
91
d'emissió i compliment de la normativa. Per facilitar l’elaboració dels plans de gestió, el
DMAH ha elaborat una eina disponible al seu web.
DIOXINES, FURANS I POLICLOROBIFENILS
Les dioxines són principalment subproductes no intencionals d’una sèrie de processos
químics i de gairebé tots els processos de combustió. Els PCB són productes químics que
havien estat produïts intencionalment abans de la seva prohibició , principalment com a olis
dielèctrics en els transformadors.
L’Estratègia comunitària sobre les dioxines, els furans i els policlorobifenils s’emmarca en
les polítiques internacionals proposades per a aquests contaminants. D’altra banda, les
emissions de dioxines i els furans són objecte del Registre PRTR.
SUBSTÀNCIES QUÍMIQUES DESTRUCTORES DE L’OZÓ ESTRATOSFÈRIC
Cal esmentar la legislació per prohibir i limitar la comercialització i l’ús de les substàncies
destructores de l’ozó estratosfèric d’acord amb el Protocol de Montreal46 i gestionar-ne
adequadament els residus.
ALTRES SUBSTÀNCIES QUÍMIQUES PERILLOSES EN PRODUCTES
A l’àmbit europeu s’ha restringit l’ús de determinades substàncies perilloses als equips
elèctrics i electrònics47, bateries i acumuladors48, vehicles al final de la seva vida útil49 i
envasos50.
GESTIÓ DEL RISC D’ACCIDENTS INDUSTRIALS GREUS
La Directiva Seveso II51 té com a objectius prevenir aquells accidents greus on intervinguin
substàncies perilloses, i en cas que es produeixin, limitar-ne les conseqüències tant a la
població (aspectes de seguretat i salut) com al medi (aspectes ambientals). Afecta els
establiments industrials on es fabriquen, processen o s’emmagatzemen substàncies
46 Reglament (CE) núm. 2037/2000 del Parlament Europeu i del Consell, de 29 de juny de 2000, sobre les substàncies que esgoten la capa d’ozó. Modificat pel Reglament núm. 2038/2000/CE, el Reglament 2039/2000/CE, el Reglament 2077/2004 i la Decisió 2004/232/CE. 47 Directiva 2002/95/CE (Directiva RoHS) 48 Directiva 2006/66/CE 49 Directiva 2000/53/CE 50 Directiva 94/62/CE, modificada per la Directiva 2004/12/CE 51 Directiva 96/82/CE del Consell, de 9 de desembre de 1996, relativa al control dels riscos inherents als accidents greus en què intervinguin substàncies perilloses (Directiva Seveso II). Modificada per la Directiva 2003/105/CE.
92
perilloses en quantitats superiors als llindars que fixa, als quals obliga a fer una avaluació
del risc ambiental derivat dels accidents. Així mateix, obliga que les polítiques de
planejament del sòl assegurin que es mantenen les distàncies adequades entre els
establiments afectats per la Directiva i les àrees residencials i d’interès natural.
A l’Estat espanyol s’ha transposat mitjançant el Reial decret 1254/199952.
A Catalunya, la seva aplicació es regula mitjançant el Decret 171/2001 i es vincula al
procediment d’autorització ambiental establert a la Llei 3/98. La Direcció General
d’Emergències i Seguretat Civil (a través de la DG de Protecció Civil) és l’organisme
competent en la planificació de les emergències; i el Departament d’Innovació, Universitats i
Empresa és qui du a terme la prevenció, l’avaluació i el control de les instal·lacions
industrials53, amb la col·laboració de les entitats reconegudes per avaluar els informes de
seguretat i les anàlisis del risc (IQS, TNO, UPC i URV). La DGESC ha elaborat el Pla
d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya (PLASEQCAT), en col·laboració amb
el DMAH, el DS i el DIUE.
ALTRES MESURES
Convé esmentar també l’Estratègia europea en matèria de medi ambient i salut (SCALE)54.
Amb l’Estratègia comunitària per als disruptors hormonals55, la Comissió Europea proposa
mesures d’actuació sobre els productes químics que poden interferir en els sistemes
endocrins dels humans i els animals.
A l’Estat Espanyol, s’ha aprovat el Plan nacional de aplicación sobre COP, d’aplicació del
Conveni d’Estocolm.
Altres mesures legislatives sobre les emissions procedents de l’ús de productes químics,
que es comenten en aquest document, són la Directiva Marc de l’Aigua i la normativa sobre
residus i sòls contaminats.
Els departaments de la Generalitat amb diferents competències sobre els productes químics
i els seus possibles impactes sobre la salut i el medi a Catalunya són el DMAH, l’ACA,
l’ARC, el DIUE, el DS, el DAR i el DIRIP.
52 Reial decret 1254/1999, de 16 de juliol, pel qual s’aproven mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en què intervinguin substàncies perilloses 53 Llei 12/2008, del 31 de juliol, de seguretat industrial 54 COM (2003) 338 final 55 COM (1999) 706
93
PREVENCIÓ, CONTROL I GESTIÓ DE LA CONTAMINACIÓ DEL SÒL
A l’àmbit comunitari, amb la proposta de Directiva de marc sobre protecció del sòl56, es
pretén establir un marc per a la protecció integrada del sòl enfront de la contaminació, entre
altres pertorbacions. Altres directives que estableixen mesures per evitar les emissions al
sòl de focus puntuals, algunes de les quals ja s’han mencionat anteriorment, són: la
Directiva IPPC, la Directiva Seveso II, les relatives a activitats de gestió de residus
(abocadors57 i incineradores) i les extractives afectades per la Directiva 2006/21/CE.
A l’Estat espanyol, la contaminació del sòl per focus puntuals és objecte de la normativa
relativa als residus. Amb el Reial decret 9/200558, s’estableix una relació d’activitats
potencialment contaminants del sòl (APCS) –que inclouen altres activitats no compreses a
la Directiva IPPC susceptibles de fer-ho– i procediments estandarditzats i nivells genèrics
de referència (NGR) per a contaminants orgànics tòxics per al procés de gestió dels sòls
contaminats segons els usos actuals i previstos. D’altra banda, assigna a les comunitats
autònomes la responsabilitat de desenvolupar els propis criteris i instruments per a la gestió
dels sòls contaminats, com és el cas dels NGR per a metalls i elements que es poden trobar
de manera natural al sòl, i elaborar els inventaris públics de sòls contaminats.
Per desenvolupar a l’àmbit català aquesta normativa, l’Agència de Residus de Catalunya ha
elaborat el Projecte de decret regulador dels sòls contaminats a Catalunya.
L’aplicació d’aquesta normativa a les activitats potencialment contaminants del sòl es
vincula al procediment d’autorització o llicència ambiental. Els titulars de les activitats
afectades resten obligats a presentar un informe preliminar de situació en el moment de
sol·licitar l’autorització, i presentar informes de situació periòdicament, en fer un canvi
substancial i clausurar l’activitat.
En general, un establiment industrial ha de disposar dels sistemes necessaris per evitar la
contaminació del sòl, tenint en compte les millors tècniques disponibles (dispositius
56 Comunicació de la Comissió al Consell, al Parlament Europeu, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions, de 22 de setembre de 2006, «Estratègia temàtica per a la protecció del sòl». Proposta de Directiva del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de setembre de 2006, per la qual s’estableix un marc per a la protecció del sòl i es modifica la Directiva 2004/35/CE 57 Directiva 1999/31/CE, del Consell, de 26 d’abril, relativa a l’abocament de residus 58 Reial decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual s’estableix la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats
94
contenidors i tècniques per a l’emmagatzematge segur, manipulació i transport de productes
químics i residus, dispositius de detecció, etc.).
Pel que fa a la gestió dels sòls contaminats, de moment, l’ARC ha desenvolupat els NGR
per a alguns metalls aplicables a Catalunya (antimoni, arsènic, bari, beril·li, cadmi, cobalt,
coure, crom, plom, mercuri, molibdè, níquel, seleni, estany, tal·li, vanadi i zinc). No obstant
això, falta millorar el coneixement sistemàtic sobre els sòls: sobre els continguts de fons
dels elements químics esperables en ambients no contaminats, la definició de valors guia
per a altres contaminants potencials, informació harmonitzada dels sòls traduïda en mapes
detallats, etc. Recentment, el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural ha signat
un acord amb l’Institut Geològic de Catalunya per elaborar el Mapa de Sòls de Catalunya a
escala 1:25.000.
L’estratègia que el marc normatiu determina per reduir la contaminació és la reducció del
risc. Aquestes avaluacions del risc estan relacionades amb l’exposició humana i els
ecosistemes als contaminants, i es basen en dades empíriques de l’emplaçament. Atès que,
a llarg termini, l’objectiu ha de ser la protecció i ús sotenible dels sòls i poder transmetre’ls
en un estat acceptable a les futures generacions, les avaluacions de risc han de basar-se
en coneixements suficients i detallats per tenir en compte els usos futurs del sòl i els
impactes potencials a llarg termini.
Així mateix, l’estratègia per recuperar els sòls s’ha de basar en les millors tècniques
disponibles, prioritzant tècniques in situ enfront de les ex situ, i eliminant els focus de
contaminació i reduint la concentració dels contaminants sempre que sigui possible.
En aquest marc normatiu, l’ARC ha aprovat el Suprograma de Protecció del Sòl dins del
PROGRIC 2007-2012. Preveu mesures enfocades a: “desenvolupar la legislació i els
instruments de gestió dels sòls contaminats; identificar les APCS a Catalunya i avaluar la
informació que aportin; identificar els emplaçaments contaminats, crear l’inventari de sòls
contaminats i recuperar-los; fomentar l’ús de les MTD i reduir la via de gestió de terres
contaminades a un dipòsit controlat; establir mecanismes de prevenció que evitin la
generació de noves contaminacions de sòls; i difondre la problemàtica relativa a la
contaminació del sòl i fomentar la recerca en aquest àmbit”.
Si bé en aquest apartat es fa especialment esment a la gestió dels sòls contaminats per
focus puntuals –en què l’ARC assumeix una part de la responsabilitat important–, les
actuacions en aquest marc s’han de conjuminar amb les pròpies d’altres departaments de la
Generalitat que puguin estar relacionades amb la protecció del sòl; com ara, les polítiques
95
relacionades amb la gestió de les aigües subterrànies i sediments contaminats, les relatives
a garantir la qualitat dels productes aplicats al sòl (agroquímics, productes residuals
orgànics i aigües regenerades), a la gestió de les emissions a l’atmosfera i de mitigació del
canvi climàtic, priorització del redesenvolupament d’antigues àrees industrials en lloc del
desenvolupament urbanístic sobre sòl natural, etc. (gestió integrada de l’aigua, el sòl i
l’atmosfera)
AIGUA
La Directiva marc de l’aigua59 (DMA) constitueix l’instrument principal per a la protecció de
les aigües a l’àmbit europeu. L’objectiu a llarg termini és la gestió sostenible de l’aigua
basada en un alt nivell de protecció dels ecosistemes aquàtics. L’article 4.1 estableix
l’objectiu general a assolir a totes les masses d’aigua superficials i subterrànies, és a dir, el
seu bon estat ecològic per al 2015, i introdueix el principi d’evitar noves contaminacions.
D’altra banda, la Directiva d’aigües subterrànies60 té com a objectius: “(1) establir mesures
per prevenir i controlar la contaminació de les aigües subterrànies, incloent criteris per
valorar-ne el bon estat químic i criteris per a la determinació i inversió de tendències
significatives i sostingudes a l’augment i per a la definició dels punts de partida de les
inversions de tendència; i (2) completar les disposicions contingudes a la Directiva
2000/60/CE destinades a prevenir o limitar les entrades de contaminants a les aigües
subterrànies i evitar el deteriorament de l’estat de totes les masses d’aigua subterrània”.
A Catalunya, la política derivada de la implantació de la DMA es concreta en el Pla de
gestió de districte de la conca fluvial de Catalunya.
D’altra banda, la Unió Europea va crear la iniciativa “Water for life”, centrada a reduir a la
meitat per al 2015 el nombre de persones sense accés a aigua potable ni a un sistema de
sanejament bàsic. Sota aquesta iniciativa, s’estan desenvolupant actuacions a Àfrica,
Europa de l’Est, el Caucas i Àsia Central (EECCA), el Mediterrani, el context ASEM i
Amèrica Llatina61.
59 Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2000, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació a l’àmbit de la política d’aigües 60 Directiva 2006/118/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa a la protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació i el deteriorament 61 http://ec.europa.eu/research/water-initiative/index_en.html
96
RECUPERACIÓ DE LES MASSES FLUVIALS ALTERADES HIDROMORFOLÒGICAMENT, ORDENACIÓ I GESTIÓ D’AQÜÍFERS
En general, per a l’aprofitament d’aigües del domini públic hidràulic, l’extracció d’àrids i
l’execució d’obres en domini públic i en zona de policia, cal disposar de la preceptiva
concessió o autorització administrativa. Les competències en matèria d’aigües a les
conques internes de Catalunya (CIC) corresponen a l’Agència Catalana de l’Aigua, mentre
que a les conques de l’Ebre (CCE) són compartides amb la Confederació Hidrogràfica de
l’Ebre.
D’altra banda, l’autorització per a l’explotació del medi per a l’aprofitament de les aigües
minerals es regula per un règim específic, el miner62 –ja que les considera un recurs
mineral–, i l’autorització administrativa depèn de la Direcció General d’Energia i Mines
(DEF).
Des del punt de vista de les concessions per a l’aprofitament d’aigües, en el nou marc
polític, el model de gestió integrada de l’aigua es materialitza en “l’establiment de sistemes
complexos que combinen la utilització d’aigua de diverses procedències, amb un règim
d’explotació que dóna preferència o prescriu directament la utilització en cada moment de
l’aigua que, pel seu origen, causa un menor impacte ambiental”.
D’acord amb els requeriments de la DMA, s’ha aprovat el Pla sectorial de cabals de
manteniment a les conques internes de Catalunya (PSCMCIC)63, que s’ha d’implantar
progressivament per conques, subconques i trams fluvials homogenis i amb problemes
socioeconòmics concrets, mitjançant els plans zonals d’implantació dels cabals de
manteniment (PZI), l’elaboració dels quals incorpora un procés de participació pública (on
puguin intervenir representants tots els usuaris, organismes i institucions afectades o
directament vinculades, regants i titulars d’aprofitaments hidroelèctrics). L’establiment de
cabals de manteniment serveix per regular les noves concessions, i per iniciar revisions i
adequar les que ja existeixen. D’altra banda, l’ACA desenvolupa els treballs necessaris en
l’àmbit de les seves competències per a la determinació dels cabals de manteniment a les
CCE.
62 Llei 22/1973, de 21 de juliol, de mines; Decret 2857/1978, de 25 d’agost, de mines 63 Resolució MAH/2465/2006, de 13 de juliol, per la qual es fa públic l’Acord del Govern de 4 de juliol de 2006, pel qual s’aprova el Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya
97
Així mateix, convé fer referència als Plans d’ordenació d’extraccions (POE) i gestió dels
aqüífers declarats sobreexplotats64 com a instruments per gestionar-los d’una manera
adequada.
A més, cal esmentar altres requeriments d’aplicació sectorial per prevenir i corregir les
alteracions hidromorfològiques, d’acord amb el marc normatiu vigent: la necessitat de
dissenyar un connector ictícola adaptat a les característiques de la fauna autòctona per a
l’aprofitament hidroelèctric de les aigües; l’elaboració d’un estudi hidrogeològic, amb
l’adopció de mesures correctores, i la restauració del medi afectat, amb el dipòsit d’una
fiança o aval, per a les explotacions d’àrids. Per autoritzar aquests tipus d’activitats (en el
marc del procés d’avaluació d’impacte ambiental) i adequar les existents, s’han elaborat
eines com els “Criteris per a la construcció de connectors fluvials” (ACA), l”Estudi de
regulació de l’extracció de granulats a les lleres dels cursos fluvials de les conques internes
de Catalunya” (DMAH) o les “Directrius de gestió del sediment fluvial” (ACA).
L’aplicació de la normativa i les polítiques en aquest àmbit (com en els següents que a
continuació es comenten) s’integren amb la resta de normatives i plans de gestió de les
conques.
PREVENCIÓ, CONTROL I GESTIÓ DE LA CONTAMINACIÓ DE LES AIGÜES
Aigües superficials
En general, un establiment industrial ha de disposar dels sistemes de depuració i gestió de
la contaminació necessaris per reduir les emissions fins als límits establerts per la normativa
aplicable i l’autorització d’abocament, considerant els valors assolibles mitjançant les millors
tècniques disponibles. Els abocaments han de ser compatibles amb el bon estat ecològic de
les masses d’aigua, tenint en compte que, en el cas de tenir com a destí el sistema de
sanejament, la depuradora urbana té principalment capacitat per a l’eliminació de la
contaminació d’aigües assimilables a domèstiques. Així mateix, el control dels abocaments
és responsabilitat del titular de l’abocament.
El procediment per obtenir l’autorització d’abocament d’aigües residuals industrials depèn
del punt d’abocament: a la llera pública, al mar o a un sistema de sanejament. Quan
64 Decret 329/1988, d’11 d’octubre, pel qual es declara la sobreexplotació de determinats sectors dels aqüífers subterranis o unitats hidrogeològiques; Decret 328/1988, d’11 d’octubre, pel qual s’estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya
98
l’abocament es produeix a la llera pública, s’ha de tramitar segons el que estableix el text
refós de la Llei d'aigües65 i el Reglament del Domini Públic Hidràulic66; quan es fa al mar,
segons el que disposa la Llei de costes67 i la Resolució MAH/285/200768; i quan es fa a un
sistema de sanejament, d’acord amb el Reglament dels serveis públics de sanejament69, i
en particular, l’ordenança del sistema. En els dos primers casos, l’atorgament de les
autoritzacions correspon a l’ACA; en el darrer cas, de l’ens gestor de la depuradora. El
procediment de sol·licitud del permís d’abocament es vincula al procediment d’autorització
ambiental.
En els procediments d’atorgament de noves autoritzacions i de modificació de les existents,
la normativa sobre aigües preveu la possibilitat d’aplicar programes de reducció de la
contaminació.
Dins del marc normatiu sobre aigües, l’ACA ha aprovat el Programa de sanejament de les
aigües residuals urbanes (PSARU 2005) i el Programa de sanejament de les aigües
residuals industrials (PSARI 2003).
El PSARI 2003 té com a objectiu reduir l’abocament de contaminants emesos per
establiments industrials (tant a la llera, al mar o a un sistema de sanejament), definint
objectius de qualitat d’acord amb indicadors fisicoquímics –paràmetres generals i
contaminants específics–, incloent els contaminants que causen toxicitat regulats per la
Llista de substàncies prioritàries incloses a l’annex X de la DMA70 i la Directiva 76/464/CEE.
Preveu la millora del control i la gestió d’incompliments dels abocaments autoritzats; la
revisió i actualització de les autoritzacions d’abocament; el control i l’avaluació de les
connexions d’establiments industrials a sistemes públics de sanejament, i la revisió del
Reglament dels serveis públics de sanejament.
65 Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d'aigües 66 Reial decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament del domini públic hidràulic, modificat pel Reial decret 606/2003, de 23 de maig 67 Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes. Reial decret 1471/1989, d’1 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament general per al desenvolupament i execució de la Llei de costes. 68 Resolució MAH/285/2007, de 7 de febrer, per la qual es dóna publicitat a l'Acord del Consell d'Administració de l'Agència Catalana de l'Aigua d'1 d'abril de 2004, de fixació de criteris en relació amb la vigilància i el control de la qualitat de les aigües marines litorals i els paràmetres i límits dels abocaments de terra a mar 69 Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s'aprova el Reglament dels serveis públics de sanejament 70 El nou marc legal per a les substàncies prioritàries és la Directiva 2008/105/CE del Parlament i del Consell, de 16 de desembre de 2008 (annex II).
99
El PSARU 2005 –del qual es fan revisions anuals– té com a objectiu reduir la contaminació
originada per l'ús domèstic de l'aigua; per tant, actua sobre els nivells de matèria orgànica,
compostos de nitrogen i de fòsfor. Són els contaminants presents sobretot en aigües
residuals domèstiques i assimilables, però també en aigües de les indústries
agroalimentàries i en algunes indústries químiques on hi ha abundants compostos orgànics.
Pel que fa als abocaments industrials connectats a sistemes públics de sanejament, recull
els objectius de qualitat fisicoquímics fixats al PSARI 2003.
Es preveu desenvolupar el Pla especial de reordenació d’abocaments industrials (PERA)
per resoldre els problemes de funcionament de depuradores públiques ocasionats per
abocaments industrials.
Aigües subterrànies
En general, com s’ha comentat a l’apartat sobre normativa relacionada amb la contaminació
del sòl, un establiment industrial ha de disposar dels sistemes de prevenció de la
contaminació necessaris, tenint en compte les millors tècniques disponibles.
A fi d’evitar la contaminació d’aigües subterrànies per vessaments o fuites d’hidrocarburs de
tancs soterrats, les activitats que disposin de tancs soterrats han d’aplicar les “Condicions
per al control del medi subterrani aplicables a les estacions de servei i als establiments que
disposin de tancs d'emmagatzematge soterrats (TES)” aprovades per l’ACA.
D’altra banda, per gestionar la contaminació de les aigües subterrànies, ha elaborat el
“Protocol d’actuacions de descontaminació de les aigües subterrànies en estacions de
servei”.
En aquest mateix àmbit, l’ACA està coordinant el Projecte QUASAR, en col·laboració amb el
CTM, de determinació dels nivells de referència per a aigües subterrànies d’acord amb
l’avaluació del risc químic.
D’acord amb els requeriments de la DMA i la Directiva sobre aigües subterrànies, preveu el
desenvolupament del Programa de minimització de riscos de contaminació associats a
infraestructures i activitats potencialment perilloses.
A més de tot el que s’acaba d’exposar, a fi de gestionar la greu contaminació de les aigües
a la conca potàssica catalana –d’origen natural i antròpic per l’explotació d’aquest recurs–,
l’ACA preveu el desenvolupament del Pla director de restauració hidrològica i ambiental dels
runams salins de la conca del Llobregat. Aquest pla inclou mesures d’actuació sobre el
100
col·lector de salmorres, de restauració del medi que ja no s’explota i sobre el funcionament
de les explotacions actuals –incorporades en el seu procés d’adequació a la Llei 3/98.
Un altre enclavament històricament contaminat és l’embassament de Flix, on s’han detectat
elevades concentracions de COP. Associat a la redacció del Proyecto Constructivo para la
eliminación de la contaminación química en el Embalse de Flix –en el marc del Programa
AGUA espanyol–, el DIRIP ha elaborat el Pla d’actuació del PROCICAT: emergències per
episodis de contaminació a l’Ebre aigües avall de l’embassament de Flix.
REUTILITZACIÓ DE L’AIGUA A LA INDÚSTRIA
La reutilització de les aigües residuals depurades és un component essencial de la gestió
integral de l’aigua. D’una banda, la reutilització planificada, o simplement reutilització tal
com la defineix la legislació, aporta un recurs alternatiu (no convencional) que permet
alliberar aigua de millor qualitat per satisfer cabals ambientals deficitaris, per al control de la
instrusió marina o per a altres usos. D’altra banda, contribueix a reduir l’aportació de
contaminants als rius o al mar. No obstant això, s’han de tenir en compte alguns aspectes
que la condicionen (p. ex. distància entre el punt d’aigua i l’indret on es concreta la
demanda).
El Reial decret 1620/200771 estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües
depurades a l’Estat espanyol. Defineix el concepte de reutilització i el d’aigües regenerades.
Determina els requeriments per utilitzar aigua regenerada, els procediments per obtenir la
concessió que exigeix, i els requeriments de qualitat que ha de tenir l’aigua regenerada
segons els usos admesos, entre els quals els industrials, incloent-hi els exigits per a les
aigües de procés i neteja per a l’ús de la indústria alimentària i les torres de refrigeració i
condensadors evaporatius (annex I.A). Respecte al procediment d’obtenció de la concessió,
quan el sol·licitant és el titular de l'autorització d'abocament de les aigües, es requereix
només una autorització administrativa, complementària de la d'abocament. D’altra banda, el
procediment de concessió se simplifica quan el sol·licitant és concessionari de la primera
utilització de l’aigua.
El control de la qualitat de l’aigua regenerada és responsabilitat del titular de la concessió o
autorització.
71 Reial decret 1620/2007, pel qual s’estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades
101
A les conques internes de Catalunya correspon a l’ACA resoldre els procediments de
concessió d’aigua regenerada, d’acord amb els plans de gestió de les conques.
D’altra banda, segons aquesta normativa i en el marc del Pla de gestió del districte de
conca fluvial de Catalunya, l’ACA ha redactat el Programa de reutilització d’aigua a
Catalunya (PRAC), que es troba en fase d’aprovació. Preveu arribar a reutilitzar el 2015 el
25% del cabal anual tractat a depuradores públiques, permetent la substitució d’usos
industrials (avaluat en 60 hm3/a), agrícoles i recàrrega d’aqüífers. Els majors cabals
d’aigües potencialment regenerables es troben a les zones costaneres.
INSTRUMENTS DE MERCAT
FISCALITAT AMBIENTAL
Cànon de l’aigua
Una de les obligacions de la DMA és garantir una política de preus de l’aigua que incentivi
l’ús eficient dels recursos hídrics, i garantir la contribució adequada dels diversos usos de
l’aigua (desglossats, bàsicament, en indústria, llars i agricultura) la recuperació dels costos
dels serveis relacionats amb l’aigua (incloent-hi totes aquelles mesures que s’apliquin per al
compliment dels objectius ambientals per al 2015), tenint en compte el principi de qui
contamina paga.
A Catalunya, l’ACA ha iniciat els estudis relacionats amb la recuperació de costos i la
internalització dels costos ambientals, per aplicar a la gestió de l'aigua els conceptes de la
hidronomia que figuren a la DMA, amb l’adaptació de l’actual cànon de l’aigua72.
Per als usos industrials, el tipus corresponent a aquest cànon resulta de la suma d’un tipus
de gravamen general, corresponent a l’ús, i d’un tipus de gravamen específic, corresponent
a la contaminació. El gravamen específic es determina a partir de la Declaració d’ús i
contaminació de l’aigua (DUCA), que han de presentar cada 4 anys els usuaris industrials i
assimilables amb un consum anual d’aigua superior a 1000 m3.
72 Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la legislació en matèria d’aigües a Catalunya
102
Amb la regulació de l’estàndard d’ús de l’aigua73, s’introdueix el coeficient de millora en
l’eficiència en l’ús de l’aigua del 0,9, que afecta el tipus de gravamen general. Per a
l’aplicació del coeficient de millora en l’eficiència, l’eficiència es pot determinar mitjançant un
sistema quantitatiu, prenent com a referència l’estàndard d’ús, o bé segons un sistema
qualitatiu basat en l’obtenció d’un sistema de gestió ambiental (ISO 14001 o EMAS).
D’altra banda, a la reutilització planificada (procedent de depuradores públiques) s’aplica un
coeficient de reutilització de 0 al tipus de gravamen general, sempre que el volum d’aigua
reutilitzada representi el 50% del consum total de l’establiment o superi els 7.000 m3/any, i
es calcula de manera ponderada amb el consum total. A més, la reutilització d’agües
residuals pot ser un dels indicadors de l’eficiència en l’ús de l’aigua.
En sentit contrari, de penalització dels consums ambientalment problemàtics, s’aplica un
coeficient de l’1,2 al cànon de les empreses envasadores d’aigua.
Cànon per la deposició i incineració dels residus municipals i la deposició
dels residus de la construcció
A Catalunya, amb la Llei 8/200874, es regulen els cànons que graven la deposició i la
incineració dels residus municipals i la deposició dels residus de la construcció. Els residus
pròpiament industrials no estan regulats per cap cànon específic, tal com ocorre en altres
països i comunitats autònomes.
Altres instruments fiscals proposats
En l’estudi encarregat pel DMAH el 2005 “Experiències autonòmiques de fiscalitat ambiental
i propostes per a Catalunya75” es proposa, entre altres mesures, la introducció d’un cànon
sobre els residus industrials; la creació d’un impost sobre la contaminació atmosfèrica,
començant per gravar els grans focus d’emissió d’òxids de sofre i de nitrogen, sobre els
quals ja hi ha precedents de tributació; la creació d’un impost sobre l’energia nuclear;
l’aplicació d’un gravamen sobre activitats amb una elevada incidència ambiental com les
extractives, i sobre productes que poden ser ambientalment problemàtics, com els
fertilitzants i pesticides. 73 Decret 304/2006, de 18 de juliol, sobre l’estàndard i la millora en l’eficiència en l’ús de l’aigua, a efectes de la determinació del cànon de l’aigua 74 Llei 8/2008, del 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus 75 Roca, J., Puig, I., Tello, E., Experiències autonòmiques de fiscalitat ambiental i propostes per a Catalunya; Temes de Medi Ambient i Habitatge, 1, DMAH, 2005
103
Així mateix, en l’estudi encarregat pel CADS sobre l’”Ús de l'energia a Catalunya. Anàlisi del
Metabolisme Energètic de l'Economia Catalana (AMEEC)”, proposa diversos instruments de
fiscalitat per a la gestió de la demanda d’energia a l’àmbit de Catalunya i local, tenint en
compte l’experiència d’altres comunitats autònomes: aplicar un impost sobre les emissions
de SOx, NOX i CO2; gravar la generació d’electricitat mitjançant les tecnologies més
contaminants (centrals tèrmiques i nuclears) i sobre l’emmagatzematge de residus nuclears,
i modular alguns dels impostos estatals atenent consideracions relacionades amb l’energia.
RESPONSABILITAT AMBIENTAL
La Directiva 2004/35/CE, sobre responsabilitat ambiental en relació amb la prevenció i
reparació de danys ambientals, s’ha transposat a la legislació espanyola mitjançant la Llei
26/200776. Inclou en el concepte de dany ambiental el que afecta les espècies de flora i
fauna silvestres i els hàbitats protegits, les aigües, la costa, les ries i els sòls; i n’exclou els
danys a l’aire i els produïts a persones i als seus béns. Té com a objectius principals: (a)
reforçar els mecanismes de prevenció per evitar els accidents que comportin danys
ambientals als components del medi natural que protegeix; (b) assegurar la reparació dels
danys ambientals derivats de les activitats econòmiques, fins i tot quan s’ajustin plenament
a la legalitat i hagin adoptat totes les mesures preventives disponibles; i (c) garantir que la
prevenció i la reparació dels danys ambientals és sufragada pel responsable, d’acord amb
el principi de qui contamina paga.
Configura tres règims de responsabilitat segons el tipus d’activitat, la classe de mesura que
ha d’adoptar l’operador i la naturalesa de la responsabilitat en què hagi pogut incórrer. Als
operadors d’activitats de risc o potencialment de risc (llistades a l’annex III), els obliga que
hagin de reparar el dany, independentment que hagin comès algun error o negligència, a
més d’adoptar mesures de prevenció de danys ambientals o d’evitació de nous danys. Sota
aquest règim, s’inclouen: les activitats industrials afectades per la Directiva IPPC; les
activitats de gestió de residus; les activitats regulades per la DMA (abocaments a masses
d’aigua superficials, subterrànies i al mar; alliberament de contaminants a l’aigua; la
captació i el represament d’aigües); la producció, emmagatzematge, utilització,
transformació, alliberament i transport de substàncies perilloses; les indústries extractives
76 Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de responsabilitat ambiental
104
afectades per la Directiva 2006/21/CE; la utilització confinada de microorganismes
modificats genèticament i l’alliberament d’OMG; les instal·lacions regulades per la Directiva
84/360/CEE; i el trasllat transfronterer de residus subjecte a autorització o prohibit a l’àmbit
europeu.
D’altra banda, als operadors de la resta d’activitats no incloses a l’annex III, els obliga a
adoptar mesures de prevenció de danys ambientals o d’evitació de nous danys, però en
aquest cas, només es poden considerar responsables del dany si es determina prèviament
que en tenen la culpa o han comès algun error o negligència.
Les autoritats competents han d’identificar els responsables dels danys ambientals i
assegurar que duguin a terme o financen les actuacions necessàries preventives o de
reparació. Correspon a les comunitats autònomes la competència per executar la llei, sense
perjudici de les competències que la legislació d’aigües i la de costes atribueixen a
l’administració general de l’Estat espanyol per protegir els béns de domini públic de titularitat
estatal. També correspon a les comunitats autònomes el desenvolupament de la base
normativa i l’adopció de mesures addicionals de protecció.
Pel que fa a l’accés a la informació, el públic pot requerir a l’administració informació sobre
els danys ambientals i sobre les mesures preventives o relatives a la seva reparació.
Així mateix, constitueix la base legal per establir un règim de garantia financera obligatòria,
que serà aplicable a les activitats incloses a l’annex III a partir de l’abril de 2010, amb
l’exempció d’aquelles per a les quals la valoració econòmica del dany ambiental potencial
és inferior a 300.000 euros; si és valorat entre 300.000 i 2.000.000 euros i disposen del
sistema comunitari de gestió i auditoria ambientals EMAS o el sistema de gestió UNE-EN
ISO 14001; i aquelles en què s’utilitzin biocides i fitosanitaris per a usos agropecuaris i
forestals. La cobertura d’aquesta garantia financera no podrà ser superior a 20 milions
d’euros.
No té efectes retroactius, és a dir, no afecta els danys causats amb anterioritat a la seva
entrada en vigor. Ni és aplicable als danys ambientals si han transcorregut més de 30 anys
des del dia que es va aturar completament o es va produir l’emissió.
105
Aquesta llei s’ha desenvolupat parcialment mitjançant el Reial decret 2090/200877.
Estableix que la determinació de la garantia financera s’ha de fer mitjançant una anàlisi de
riscos segons la norma UNE 150008 o altres equivalents, centrada en la identificació dels
escenaris accidentals i la probabilitat que es produeixin, i l’establiment del valor monetari del
dany associat a cada escenari.
RESPONSABILITAT AMPLIADA DEL PRODUCTOR
En el Llibre Verd78 i la comunicació de la Comissió Europea sobre la Política Integrada de
Productes79 (IPP) s’introdueix el principi de responsabilitat ampliada del productor, segons
el qual, la responsabilitat en la gestió del producte una vegada usat és del productor. Aquest
principi l’incorporen les Directives sobre aparells elèctrics i electrònics, envasos, olis usats,
bateries, vehicles fora d’ús.
COMPRA PÚBLICA VERDA
Un altre instrument de la IPP és la compra verda de les administracions públiques, que el
Pla d’Acció sobre Consum i Producció Sostenibles de la UE contempla com a mesura a
fomentar.
S’han publicat unes directrius i un manual per facilitar que les entitats públiques i privades
coneguin millor les normes i oportunitats relacionades amb les compres públiques
ecològiques.
77 Reial decret 2090/2008, de 22 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament parcial de la Llei 26/2007 78 COM(2001) 68 final 79 COM (2003) 302 final
106
AGENTS I ACTORS Nom ACC1Ó (CIDEM/COPCA) ACECMA AEBALL Agrupació Tèxtil FAGEPI AIABECA AMEC ASEGEMA - Associació d'Empresaris de Gèneres de Punt de Mataró i Comarca Asociación de Fabricantes de Material Eléctrico Asociación de Industrias de Acabados de Superficies Asociación Española de Fabricantes de Cables y Conductores Eléctricos Asociación Española de Fabricantes de Equipos y Componentes para Automoción Asociación Española de Fabricantes de Pinturas y Tintas (ASEFAPI) Asociación Española de Manutención Asociación Española de Productores de Sustancias para Aplicaciones Tensioactivas (AEPSAT) Asociación Española de Robótica Asociación Nacional de Fabricantes de Pasta, Papel y Cartón Asociación Nacional de Perfumería y Cosmética Associació Catalana d’Envasadors d’Aigua (ACEA) Associació Catalana de Fabricants de Pinsos (ASFAC) Associació Catalana d'Empreses de Motlles i Matrius Associació de Fabricants de Química Fina (AFAQUIM) Associació d'Industrials de Plàstics de Catalunya Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) Borsa de Subproductes de Catalunya Cambra de Comerç de Barcelona Cambra de Comerç de Girona Cambra de Comerç de Lleida Cambra de Comerç de Manresa Cambra de Comerç de Palamós Cambra de Comerç de Reus Cambra de Comerç de Sabadell Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols Cambra de Comerç de Tarragona Cambra de Comerç de Tàrrega Cambra de Comerç de Terrassa Cambra de Comerç de Tortosa Cambra de Comerç de Valls CCOO CECOT Centre Català del Plàstic Centre d’Estudis i Assessorament Metal·lúrgic (CEAM) Centre Metal·lúrgic Centro de Información Textil y de la Confección (CITYC) Centro Español de Plásticos CIDEM Ciment Català - Agrupació de Fabricants de Ciment de Catalunya Col·legi de Biòlegs de Catalunya Col·legi de Geògrafs de Catalunya Col·legi d'Economistes de Catalunya Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya
107
Col·legi Oficial d'Ambientòlegs de Catalunya Col·legi Oficial de Geòlegs de Catalunya Col·legi Oficial de Químics de Catalunya Col·legis d'Advocats de Catalunya Col·legis d'Enginyers Tècnics Industrials Consell General de Cambres de Catalunya COPCA CTM - Centre tecnològic Ens Català Sol·licitant de la Certificació Forestal (ENSCAT) FEDEQUIM Federació Catalana de la Pedra Federació Catalana d'Indústries de la Carn (FECIC) Federació d’Associacions i Gremi de Rematants i Serradors de Catalunya (FERESCAT). Foment Catalunya Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació Fundació Empresa Clima Gremi d’Indústries de la Confecció de Barcelona Gremi d'Àrids de Catalunya Gremi de Fabricants de Sabadell Gremi del Vidre Pla Gremi d'Indústries Gràfiques de Catalunya Grup de Gestors Energètics Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA) Institut Català del Suro Institut Català d'Energia Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) Institut Geològic de Catalunya Leitat - Centre tecnològic PIMEC RAILGRUP REPACAT - Associació Catalana de Recicladors de Palets i Embalatges de Fusta SELCI (Agrupació de Fabricants Exportadors d'Aparells d'Il·luminació) UGT de Catalunya Unió d'Adobadors de Catalunya Unió Patronal Metal·lúrgica UVIPE - Unió Vinícola del Penedès