informe de desenvolupament de l’acciÓ brugent... · 27/01/2015 la cellera de ter reunió treball...

INFORME DE DESENVOLUPAMENT

PDL-36/13

PLA ESTRATÈGIC EN L’ÀMBIT DEL

DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC LOCAL

I L’OCUPACIÓ DEL TER-BRUGENT

2015-2025

CONSORCI DEL TER-BRUGENT Ajuntaments d’Amer, Anglès, La Cellera de Ter, Osor,

Sant Julià del Llor i Bonmatí, Susqueda i CC Selva.

Aquesta acció està subvencionada pel Servei d’Ocupació de Catalunya, en el marc dels Programes de suport al desenvolupament

local, i està finançada amb càrrec als fons provinents del Servei Públic d’Ocupació Estatal del Ministerio de Empleo y Seguridad

Social i cofinançada pel Fons Social Europeu.

Consorci del Ter-Brugent Informe de desenvolupament PDL-36/13

Aquesta acció està subvencionada pel Servei d’Ocupació de Catalunya, en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local, i està finançada amb càrrec als fons provinents del Servei Públic d’Ocupació Estatal del Ministerio de Empleo y Seguridad Social i cofinançada pel Fons Social Europeu.

2

ÍNDEX

1. Identificació de les entitats locals participants, altres entitats i empreses implicades

classificades per sector d’activitat, on consti la identificació de les persones que les

han representat. ................................................................................... 3

2. Descripció de les activitats portades a terme. ............................................ 6

3. Descripció de la complementarietat existent entre les diferents accions

subvencionades ..................................................................................... 9

4. Programa, si s’escau, de les activitats de caire públic desenvolupades, el seu

cronograma efectiu, així com el lloc i les dates de realització de les activitats.

........................................................................................................... 10

5. Descripció de la complementarietat de les accions implementades amb d’altres

iniciatives que es porten a terme al territori. ............................................. 18

6. Valoració de les accions portades a terme i dels resultats assolits i identificació dels

productes aconseguits que cal entregar juntament amb aquest informe. ...... 21

7. Lliçons apreses i possibles iniciatives o projectes que es podrien posar en marxa al

territori a curt i/o mig termini, en l’àmbit de l’ocupació i el desenvolupament econòmic

local. ................................................................................................... 22

8. Anàlisi i valoració del marc de cooperació aconseguit entre les entitats locals que

donen suport al projecte així com amb la resta d’entitats i/o empreses implicades en

el projecte. ........................................................................................... 24

9. Anàlisi de les principals dificultats presentades durant l’execució del projecte.

........................................................................................................... .29

10. Annex 4 ............................................................................................... 30

11. Altres annexes: recull premsa i fulls signatures

........................................................................................................... 30

12. Altres annexes: productes elaborats ..........................................................30



3

PRESENTACIÓ

El Consorci del Ter-Brugent (Selva nord), en representació dels municipis d’Amer, Anglès, La

Cellera de Ter, Osor, Sant Julià del Llor i Bonmatí, i Susqueda, ha impulsat l’elaboració d’aquest

treball, que ha permès identificar els temes crítics pel desenvolupament econòmic i l’ocupació,

establir les estratègies, i elaborar un Pla d’acció que abordi el model i les polítiques d’ocupació

que s’han de fomentar en els propers anys per tal de dinamitzar l’economia de la zona i disminuir

la incidència de l’atur.

1. IDENTIFICACIÓ DE LES ENTITATS LOCALS PARTICIPANTS, ALTRES ENTITATS I EMPRESES IMPLICADES CLASSIFICADES PER SECTOR D’ACTIVITAT, ON CONSTI LA IDENTIFICACIÓ DE LES PERSONES QUE LES HAN REPRESENTAT.

1.1_Identificació representants dels Ens locals participants:

NOM COGNOMS CÀRREC

Joan Mercader Alcalde Susqueda

Pere Espinet Alcalde Anglès

Marc Garcia Nadal Alcalde St. Julià del Llor-Bonmatí

Josep Serrallonga Alcalde La Cellera de Ter

Isidre Font Alcalde Osor

Albert Plana Alcalde Amer

Isabel Lozano Consellera Comarcal (substituïda pel Sr. Martí Pujals –gerent CC Selva- degut a un canvi en els pactes de govern de l’ens).

1.2_Identificació membres Comissió Directora (juntament amb els alcaldes):

NOM COGNOMS CÀRREC O ÀREA EXPERTESA

Lluïsa Ramírez Jiménez Cap Àrea Prom. Ec. I Des. Local CC Selva

Carme Sitjes Capallera Cap Àrea Prom. Ec. Diputació

Carles Benítez Portillo Tècnic Àrea Prom. Ec. Diputació

Laura Puigbert Tècnica Observatori del Paisatge Catalunya.

Pep Salas i Prat Membre de la Comissió Energia i Residus del Col.legi Oficial d'Enginyers Agrònoms de Catalunya -COEAC.

Jordi Campeny Inspector Dt. D'Ensenyament.

Joan Baztán Benedit Serveis Territorials a Girona del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC)

Adriana Casademont i Ruhí Indústries càrniques Casademont

Marta Piany Càritas, Polítiques inclusió/cohesió social

Ponç Feliu Gerent Consorci Alba Ter



4

1.3_Membres Comissió Directora que no han pogut estar presencialment però que han validat la

documentació i han aportat el seu punt de vista com a experts:

NOM COGNOMS CÀRREC O ÀREA EXPERTESA

Sílvia Grau Parramon Professora associada de Turisme. Àmbit d'especialitat: Turisme cultural, emprenedors culturals i creatius, i cooperació cultural internacional.

Josep Mª Tusell Coordinador tècnic Consorci Forestal Catalunya

Dra. Mª Assumpta Roig Torrento UdG, Coordinació d'estudi del Màster en Gestió del Patrimoni Cultural en l'àmbit local

Dr. Rafael Llussà i Torra* UdG, Grup de recerca en Anàlisi i Planificació Territorial i Ambiental. Anàlisi dels mecanismes de desenvolupament local (decreixement).

Vicenç Estanyol i Bardera Director territorial del Dt. D'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural a Girona.

*El Sr. Llussà va morir, i ningú del Departament el va substituir malgrat les múltiples gestions del Consorci.

1.4_Agents clau del territori (entrevistes persones representatives). Han estat entrevistades 52

persones en 31 sessions individuals/grupals. Les sessions grupals s’han fet segons temàtiques:

Esports; Comerç; Cultura; Restauradors i productors; Educació i serveis socials, Turisme rural;

Oci i lleure; TIC; Agroforestal; Governança...

Títol Nom Cognoms Càrrec Institució

Sra. Clàudia Domènech Emprenedora Cultiu ecològic

Sr. Rossend Domènech Periodista Impulsor slow food movement a Catalunya

Sr. Albert Plana Alcalde Ajuntament d'Amer

Sr. Ernest Luz Càrrec confiança alcaldia Ajuntament d'Anglès

Sr. David Rodriguez Coordinador piscina / 3r Espanya i Catalunya Open Waters

Ajuntament d'Anglès

Sr. Miquel Àngel Santos President Colla gegantera Anglès

Sr. Josep Mª Coll Regidor de cultura Ajuntament de La Cellera

Sr. Jordi González Tècnic informàtic Administració pública

Sr. Josep Serrallonga Alcalde Ajuntament de La Cellera

Sr. Carles Vilà President Consorci Ter-Brugent

Sra. Mei Brescó Regidora d'acció social Ajuntament de Sant Julià del Llor i Bonmatí

Sr. Marc Garcia Alcalde Ajuntament de Sant Julià del Llor i Bonmatí

Sr. Joan Mercader Alcalde Ajuntament de Susqueda

Sr. Isidre Font Alcalde Ajuntament d'Osor

Sr. Emili Rams Arxiver Arxiver municipal d'Anglès

Sra. Montserrat Puig Tresorera Associació amics de l'entorn de La Cellera de Ter

Sr. Llorenç Pont President Associació Anar-hi anant St. Julià-Bonmatí

Sr. Joaquim Luz Secretari Associació Cowboys de la Selva

Sr. Toni Riu Tresorer Associació Cowboys de la Selva



5

Títol Nom Cognoms Càrrec Institució

Sr. Florenci Vila President Associació Cowboys de la Selva

Sra. Mònica Grygier Presidenta Serveis socioculturals IDEA (Associació)

Sr. Joan Llinàs President Centre estudis selvatans

Director en projectes i Consultor en patrimoni cultural (Atri Cultura i Patrimoni SL)

Sra. Judit Casassas Empresària Casassas (Cellera, Vil.la del moble)

Sra. Abigail Casassas Empresària Casassas (Cellera, Vil.la del moble)

Sra. Cristina Bas Propietària Can Pol de Dalt, turisme rural

Sra. Glòria Arranz Propietària Can Vila, turisme rural

Sra. Rosa Mª Busquets Activista cultural Cançó popular i d'autor en català

Sra. Adriana Casademont Empresària Casademont S.A.

Sr. Josep Bosch President Centre cultural parroquial

Sra. Anna Rocasalva Tècnica de joventut Selva Nord Consell Comarcal de la Selva

Sr. Ponç Feliu Gerent Consorci Alba Ter (recuperació i promoció riu Ter)

Sr. Pep Cullell Educador social Consorci Benestar Social Consell Comarcal Selva

Sra. Rosario Pérez Treballadora social Consorci Benestar Social Consell Comarcal Selva

Sra. Rosa Planas Treballadora social Consorci Benestar Social Consell Comarcal Selva

Sr. Josep Mª Tusell Responsable Àrea Tècnica Consorci Forestal de Catalunya - SCF

Sr. Ferran Almansa Agent forestal Dep. Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Sr. Martí Quintana Tècnic Dep. Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Sra. Mª Dolors Esteban Empresària i Presidenta Unió Comerciants Anglès fins la seva dissolució

Electrodomèstics Gamell

Sr. Josep Fontàs Vocal Grup excursionista Esquelles (Amer)

Sr. Joan Pérez Calvo Responsable assessorament legal

Hipra (Amer)

Sr. Santi Cicres Consultor TIC IConsultic / expert ITurisme_autocaravanes (Amer)

Sra. Carme Danés Directora IES Castell d'Estela (Amer)

Sra. Maribel Mas Propietaria Secretària Associació Turisme rural la Selva (Osor)

Sr. Joan Rocasalva Productor vitivinícola Recuperació vinya tradicional (Amer)

Sr. Pere Masó Mestre jubilat Psicoestètica i paisatge

Sr. Martirià Brugada Capellà Rectoria St. Julià-Bonmatí i Anglès

Sra. Marina Feliu Empresària Restaurant l'Aliança1919 (Anglès)

Sra. Cristina Feliu Empresària Restaurant l'Aliança1919 (Anglès)

Sra. Laura Martínez Consultora Experta nacional i internacional en Normativa i certificació producció ecològica

Sr. Joaquim Sabaté Gerent Segur Alimentària

Sr. Lucero Zamora Consultora.

Dra. Biotecnologia dels aliments.

Segur Alimentària

Sr. Pep Salas Enginyer agrònom Smart Grids

Sra. Silvia Aulet Investigadora / professora a Universitat de Girona (UdG)

Treball recerca sobre Susqueda (patrimoni cultural i natural vinculat a turisme).



6

2. DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS PORTADES A TERME

Al següent quadre es poden veure les activitats portades a terme segons data cronològica i

agrupades per colors (similar acció, similar color):

Data Lloc de treball Motiu trobada

31/07/2014 La Cellera de Ter 1ª Comissió Directora (Constitució, alcaldes)

09/09/2014 Municipis Ter-Brugent

Entrevistes (diagnosi)





09/10/2014 La Cellera de Ter 2ª Comissió directora (alcaldes i experts)

05/11/2014 La Cellera de Ter 1ª Sessió participació ciutadana


11/12/2014 La Cellera de Ter 3ª Comissió directora (alcaldes i experts).

27/01/2015 La Cellera de Ter Reunió treball amb Presidència i gerència Consorci

04/02/2014 La Cellera de Ter Cancel.lació 3ª Sessió participació ciutadana per factors meteorològics (nevada)

12/02/2014 La Cellera de Ter 4a Comissió directora (alcaldes i experts)


19/03/2015 La Cellera de Ter 5ena Comissió directora (alcaldes i experts)

26/03/2015 Anglès 1ª Sessió governança (sector agroalimentari)

16/04/2015 Anglès 2ª Sessió governanç (cultura i natura)

30/04/2015 La Cellera de Ter 3ª Sessió governança i cloenda Planificació estratègica territorial (Cooperació territorial)

La constitució de la Comissió Directora, amb només la participació dels alcaldes, es va portar

a terme el 31 de juliol de 2014. En aquesta sessió es va presentar la proposta, els objectius, el

mètode de treball i el calendari del procés d’elaboració del Pla. Després d’aquesta reunió, la

gerència del Consorci va engegar el procés de constitució d’un grup d’experts, que s’han

sumat a la Comissió Directora. El conjunt d’aquestes persones/institucions han ajudat a

identificar les oportunitats i les necessitat de millora en relació als temes que es volen abordar.

La primera sessió conjunta va ser el 09/10/2015 (2ª de la Comissió Directora).



7

Detall sessió treball Comissió Directora

Aquestes persones i institucions són les que han participat durant tot el procés, ja sia en

reunions de la Comissió Directora, com en entrevistes personals i/o grupals, o bé en la jornada

organitzada de contrast i debat sobre els resultats de la diagnosi.

En paral·lel s’ha dut a terme una tasca d’obtenció i tractament de dades a partir de les fonts

estadístiques oficials i dels registres de les administracions públiques per tal configurar

quina és la realitat en cadascun dels àmbits analitzats. Aquesta informació quantitativa s’ha

complementat amb les informacions recollides en d’altres treballs i en les notícies aparegudes en

premsa.

En relació a les entrevistes a persones representatives del territori (diagnosi), en total han

estat entrevistades, al setembre de 2014, 52 persones en 31 sessions individuals/grupals. Les

entrevistes grupals han estat segons temàtiques d’interès: Esports; Comerç; Cultura;

Restauradors i productors; Educació i serveis socials, Turisme rural; Oci i lleure; TIC;

Agroforestal; Governança (veure apartat 1.4).

El buidatge de les entrevistes en relació a la diagnosi es va presentar el 05/11/2014 a la 1ª

sessió de participació ciutadana, on es van convidar novament totes les persones

entrevistades i es va fer una crida a la ciutadania en general per acabar de validar/contrastar els

resultats obtinguts. Assistència total: 30 persones.

Després de la diagnosi, la següent fase del procés d’elaboració del Pla estratègic ha consistit en

definir, en base als punts crítics identificats, els escenaris i les estratègies de futur.

Aquesta fase, anomenada de Prospectiva, és clau en la metodologia de la planificació

estratègica. Es tracta de debatre sobre els diferents escenaris possibles i consensuar l’escenari

desitjable per tal d’enfocar de forma ben fonamentada les línies estratègiques a seguir.

El procés s’ha materialitzat en les següents tasques:



8

En primer lloc, s’ha realitzat un taller d’escenaris i estratègies el 3 de desembre de 2014

amb les institucions i persones que han participat en tot el procés d’elaboració de la

diagnosi, per tal de consensuar l’escenari desitjable de futur dels municipis adherits al Pla

i que permeti proposar una missió, o objectiu general en la perspectiva a llarg termini i

definir les estratègies i actors implicats. En el taller s’han identificat els factors

crítics/temes clau en cadascun dels següents àmbits Bloc 1 Social-medi ambiental, Bloc 2

Economia-Formació i treball, Bloc 3 Política-Governança-Tecnologia. En base a aquests

factors crítics, s’estableixen les visions de futur (objectius i què cal fer). La participació

total ha estat de 20 persones (algunes no han signat full assistència).

A continuació, s’ha realitzat un treball de despatx entre l’equip tècnic d’Actíva Prospect

per tal de fer un plantejament d’hipòtesis i escenaris possibles. Mitjançant tècniques de

prospecció, s’elaboren un conjunt d’hipòtesis i escenaris possibles. La proposta s’ha

debatut i consensuat amb la Gerència i Presidència del Consorci.

Seguidament, s’ha portat a terme l’11 de desembre de 2014 una tercera reunió de la

Comissió Directora, on s’han debatut les visions plantejades en el taller d’escenaris i els

escenaris plantejats i s’ha consensuat un escenari que finalment ha estat el resultat de

combinar diferents opcions.

Detall foto difusió xarxes socials Detall grups de treball

Detall aspectes debatuts

Un cop validat el document d’escenaris, estratègies i orientacions de futur, l’equip d’Actíva

Prospect va elaborar una primera proposta de projectes dins de cada línia estratègica per

tal de debatre-la en una reunió de treball realitzada el dia 27 de gener amb Presidència i

gerència del Consorci.



9

Seguidament es va realitzar el 13 de febrer a Anglès una sessió de treball oberta a totes les

entitats del territori (sobretot les que han participat durant el procés) per tal de validar les línies,

objectius i projectes definits en el Pla. Una part de la sessió va consistir en elaborar propostes

concretes d’actuació o bé projectes a incloure dins el Pla en aquells àmbits que els participants

consideressin oportú, per tal d’incloure-les en el pla de treball del Consorci un cop valorades.

Les línies de les propostes es varen presentar i debatre primerament a la Comissió Directora

reunida el 12 de febrer.

A continuació l’equip d’Actíva Prospect va elaborar les fitxes de cada projecte i el 19 de març

va presentar de nou a la 5ena Comissió Directora el contingut i el calendari de desplegament del

Pla, el qual es va debatre i es va arribar al consens que el període d’execució s’allargués fins el

2025 per tal de garantir-ne el desplegament amb garanties.

Finalment, durant els mesos de març i abril s’han organitzat tres jornades temàtiques per tal

d’abordar aquells aspectes més estratègics del Pla, que s’hauran de posar en marxa de

forma més immediata en àmbits que requereixen de la mobilització dels agents tant públics com

privats.

El 30 d’abril, aprofitant la tercera d’aquestes jornades, que tractava sobre cooperació territorial,

es va presentar el Pla d’acció de la Planificació estratègica territorial en l’àmbit del

desenvolupament local i l’ocupació del Ter-Brugent 2014-2025.

3. DESCRIPCIÓ DE LA COMPLEMENTARIETAT EXISTENT ENTRE LES DIFERENTS

ACCIONS SUBVENCIONADES

Només hi ha una acció subvencionada a través del PDL13.



10

4. PROGRAMA, SI S’ESCAU, DE LES ACTIVITATS DE CAIRE PÚBLIC DESENVOLUPADES,

EL SEU CRONOGRAMA EFECTIU, AIXÍ COM EL LLOC I LES DATES DE REALITZACIÓ DE

LES ACTIVITATS.

Totes les activitats han estat difoses a través dels webs municipals, les xarxes socials (Facebook i Twitter), webs d’associacions (Anglès en Xarxa / Ter-Brugent Digital), via correu electrònic (directori Consorci Ter-Brugent) i, en algun cas, en premsa. A continuació s’exposa un QUADRE-RESUM amb la data, el lloc i l’activitat de caire públic desenvolupada:

Data Lloc de treball Activitat

05/11/2014 La Cellera de Ter 1ª Sessió participació ciutadana (validació diagnosi)

03/12/2014 La Cellera de Ter 2ª Sessió participació ciutadana (escenaris i estratègies)

04/02/2015 Anglès 3ª Sessió participació ciutadana (cancel.lada per neu)

13/02/2015 Anglès 3ª Sessió participació ciutadana (propostes i projectes Pla d’acció)

26/03/2015 Anglès 1ª Sessió governança (sector agroalimentari)

16/04/2015 Anglès 2ª Sessió governanç (cultura i natura)

30/04/2015 La Cellera de Ter 3ª Sessió governança i cloenda Planificació estratègica territorial (Cooperació territorial)

Tot seguit s’exposen els CARTELLS de les diferents sessions:

05/11/2014 1ª Jornada participació ciutadana (validació diagnosi).

Aquesta primera sessió també es va publicitar en premsa local (El Punt Avui, diumenge 02/11/2014,

versió paper) per arribar al màxim de persones.



11

03/12/2014 2ª Jornada participació ciutadana (escenaris i estratègies).

Aquesta sessió va ser un punt d’inflexió en relació a la motivació de les persones participants: el

concepte Ter-Brugent començava a prendre força.

El millor Pla Estratègic és...

FER QUE LES COSES PASSIN

Dimecres 03 a les 3, La Cellera de Ter (ajuntament):

2ª SESSIÓ PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Escenaris de futur i priorització línies estratègiques






12

03/02/2014 3ª Jornada participació ciutadana (Propostes/projectes Pla Acció). CARTELLS.

La sessió prevista pel dia 04 de febrer es va haver de cancel.lar per condicions meteorològiques

adverses: el temporal de neu havia tallat diferents carreteres. La nova sessió es va programar

divendres 13/02/2015, el més aviat que l’agenda va permetre.

Dimecres 04 febrer a les 17:30 a Anglès (Sala Fontbernat)

3ª I ÚLTIMA SESSIÓ DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA DE LA PLANIFICACIÓ

ESTRATÈGICA TERRITORIAL

Presentació dels objectius i programes en relació a:

Natura i cultura; Producció agroalimentària i aprofitament del bosc;

Economia verda i decreixement; Estímul del capital social i reforç

de la governança; Nous espais activitat econòmica; Formació,

innovació social i ocupació; Millora de la qualitat residencial.




Divendres 13 febrer a les 17:30 a Anglès (Sala Fontbernat)

ÚLTIMA SESSIÓ DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA:

ELABORACIÓ DEL PLA D’ACCIONS ESTRATÈGIQUES*

Presentació dels objectius i programes en relació a:

Natura i cultura; Producció agroalimentària i aprofitament del bosc;

Economia verda i decreixement; Estímul del capital social i reforç de la

governança; Nous espais activitat econòmica; Formació, innovació social

i ocupació; Millora de la qualitat residencial.

*En relació a la planificació estratègica territorial en l’àmbit del desenvolupament local i l’ocupació






13

26/03/2015, 1ª Sessió Governança (sector agroalimentari).

1ª jornada governança: Posant en valor els productors i productes de la nostra terra

El Consorci del Ter-Brugent va suspendre per tres dies tots els seus actes polítics com a

expressió de dol per la pèrdua de dos dels seus veïns a la catàstrofe de Germanwings als Alps

francesos.

Per aquest motiu es van modificar els actes polítics de la jornada (que consistia en la

benvinguda per part del Sr. Balliu, President del CC Selva; la inauguració per part del Sr.

Estanyol, Director dels Serveis Territorials a Girona del DAAM; i a la cloenda per part dels

alcaldes del Ter-Brugent), esdevenint una sessió de treball tècnic amb Ramon Sentmartí,

consultor especialitzat en el sector agroalimentari, director de la plataforma

www.producteslocals.cat, i Cap del Programa de comercialització agroalimentària de la

Generalitat de Catalunya durant el període 2007-2011

La ponència sobre ‘Cooperar per la comercialització, la promoció i la millora dels productes

agroalimentaris del nostre territori’ va ser seguida de l'exposició de petits productors del territori

(Buti Bo, Vinya Rocasalva, Segur Alimentària) i el debat entre les persones participants.

Vista general, amb el ponent Ramón Sentmartí Taula productors

Programa inicial

http://l.facebook.com/l.php?u=http%3A%2F%2Fwww.producteslocals.cat%2F&h=FAQFwXhme&enc=AZOwvUxZm5Adlb2v0BAhn12VS1JnmWh2HIJNqqNxwzTwu54F6_wJn-N_P00Zo-PD_yZhrr3rlAsLRp-6p3X3Evd1VJSIczvcYUt44vnJ05EFYVxD0a0o_zJ7TrhSAKQJS_3M_nAupeLEYO87KezZAaOy_Guwp17a-6IBebmBOInkPqjenqXiQMAJBmmX6hU2ScIPsG7UsWcX47cqpiy2jpt3&s=1



14

16/04/2015, 2ª Sessió Governança (Cultura i natura).

2ª Jornada Governança: Cultura i natura com a motor de canvi

El Sr. Wlodzimierz Nabrdalik, Cónsol de la República de Polònia a BCN, juntament amb el Sr.

Pere Espinet, alcalde d’Anglès, i el Sr. Carles Vilà, President del Consorci Ter-Brugent, van

donar la benvinguda a la trentena de participants d’aquesta jornada. L’acompanyava la Sra.

Hanna Podolska, Agregada de cultura del Consolat.

El Sr. Cònsol va remarcar la rica vida cultural del Ter-Brugent (músics, pintors, escultors...); els

interessants projectes que estan sorgint els últims anys; i la voluntat de col•laboració del seu

país a nivell d’intercanvis d’alt nivell professional en l’àmbit de les arts.

Al primer bloc, enfocat a Cultura, van participat la Sra. Magdalena Giedrojc, Cancillera de la

Universitat de Música Fryderyk Chopin, de Varsòvia (Polònia); i la Sra. Maria Neugebauer,

Agregada de relacions exteriors de la mateixa universitat.

La Universitat de Música Fryderyk Chopin té una antiguitat de 200 anys i actualment és un dels

centres més prestigiosos en el seu àmbit. L’estada de la Canciller i la Agregada de relacions

exteriors al Ter-Brugent respon a l'objectiu de valorar possibles acords de col•laboració en

l'àmbit de la cultura (beques pels programes d'estiu pels alumnes de música, estades de

professorat, etc). Actualment al nostre país no existeix cap recurs formatiu d’aquest nivell

(Graus, Màsters i Doctorats).

El segon bloc, enfocat a Natura i comercialització de producte turístic, va anar a càrrec de

Jaume Marín, Director de Màrqueting al Patronat de Turisme Costa Brava-Pirineu de Girona,

que ha evidenciat el canvi que ha comportat al sector la revolució de les xarxes socials i la

recerca per part dels clients de vivències genuïnes, i com les estratègies cooperatives són la

clau per crear sinèrgies innovadors/res.

Al tercer bloc s’han exposat experiències d’emprenedors/res del territori, a través de Bicicarril

(bicicleta i turisme actiu); Can Pol de Dalt (Associació de turisme rural la Selva); el Centre de

Creació Cultural Can Clos; i Telenoika (experimentació visual).

La jornada va finalitzar amb un animat debat entre els presents.

Taula autoritats, amb el Sr. Nabrdalik a

l’esquerra (Cònsul de Polònia) i la Sra.

Podolska a la dreta (agregada de cultura).



15

Programa:



16

30/04/2015, 3ª Sessió Governança (Xarxes cooperació).

3ª Jornada Governança: Col.laboració públic-privat

Amb la ponència "Importància de les xarxes de cooperació territorial", que exposava el cas del

Consorci del Moianès, es va portat a terme la 3ª sessió de governança del Ter-Brugent, que al

mateix temps era la cloenda de tot el procés de Planificació estratègica iniciat a l'agost 2014

gràcies a una subvenció del SOC i del Fons Social Europeu.

A la taula d'autoritats, el Sr. Salvador Balliu, President del CC Selva; el Sr. Ferran Rodero,

delegat a Girona d'ACC1Ó; el Sr. Josep Serrallonga, alcalde de La Cellera de Ter; i el Sr. Carles

Vilà i Mulleras, President del Consorci. A la cloenda, els alcaldes del Ter-Brugent.

La Sra. Marta Purtí, gerent del Consorci del Moianès, va exposar la trajectòria d’aquest Ens.

Les entitats participants per explicar experiències de col.laboració territorial han estat: Anglès en

Xarxa; IDEA GC; i la Cambra de Comerç de Girona, a més a més del propi Consorci.

Una participació al voltant de la trentena de persones, i representants de diferents institucions:

Diputació de Girona, Generalitat de Catalunya, Consell Comarcal de la Selva, alcaldes... i el que

és més important: la gent del propi territori.

Taula autoritats Alcaldes, institucions i públic en general.



17

Programa:

Aquestes sessions han servit per donar visibilitat a la tasca que s’està portant a terme des del

Consorci del Ter-Brugent per capgirar la situació econòmica del territori, i també ha servit per

aglutinar diferents sensibilitats polítiques vers objectius comuns.



18

5. DESCRIPCIÓ DE LA COMPLEMENTARIETAT DE LES ACCIONS IMPLEMENTADES AMB D’ALTRES INICIATIVES QUE ES PORTEN A TERME AL TERRITORI

DESENVOLUPAMENT TERRITORIAL

La Planificació estratègica territorial és una iniciaciva integrada dins l’àmbit

“Desenvolupament Territorial”, que sorgeix a partir del Pla d’Acció de l’AODL2012-2015.

La finalitat del Pla és definir un model territorial de desenvolupament econòmic pels municipis

adherits al Consorci, centrat en aquells aspectes de creixement que han de permetre una millora

de la qualitat de vida dels seus ciutadans, i establir, des d’una visió compartida pels agents

polítics, socials i econòmics, les estratègies per assolir-lo i les actuacions necessàries per

implementar-les.

La Planificació estratègica territorial ha permès revisar els plantejaments a mig i llarg termini, des

de l’actual conjuntura i amb l’horitzó del 2025. També ha evidenciat la prioritat de consolidar la

tasca del Consorci al seu àmbit d’actuació, treballar per la seva estructura i diversificació a partir

de la col.laboració público-privada i de les xarxes de cooperació territorial, així com futures

propostes a desenvolupar.

Programa de Desenvolupament Rural (PDR) 2014-2020, ajuts LEADER.

Són accions de desenvolupament local i de foment/suport de l’emprenedoria, amb l’objecte de

dinamitzar les economies locals (increment de les rendes, augment dels llocs de treball...); fixar

la població autòctona al territori (arrelament, retorn dels joves, recepció de noves famílies...); i

defensa del mediambient.

Els municipis del Ter-Brugent (excepte Anglès) han accedit a l’actual convocatòria del PDR

després d’una llarga negociació. El Pla d’acció està permetent definir millor l’estratègia territorial

subvencionable a partir dels ajuts Leader (és a dir, quins projectes són prioritaris i susceptibles

de ser finançats a partir del Leader).

Qualitat ambiental de la zona.

El procés de Planificació estratègica territorial ha posat en evidència el gran actiu paisatgístic i

natural de la zona, la qual cosa implica la necessitat urgent de fer una diagnosi mediambiental

per conèixer la situació dels ecosistemes (acumulació de metalls tòxics procedents de l’acció

extractiva del passat), proposar i implementar accions correctores, i, a partir d’aquí, protegir i

posar en valor aquest actiu tan potent. Aquesta acció està parada per manca de finançament.

DINAMITZACIÓ DEL PATRIMONI / CULTURA

Patrimoni

Partint del principi que el territori és patrimoni i que els seus valors culturals, naturals i

paisatgístic són el seu llegat - un referent d’identitat, un bé públic-, el Pla d’Acció evidencia com

una correcta gestió del territori aporta un actiu econòmic i social de primer ordre. Una oportunitat

per caminar cap a una nova cultura del territori local i global.



19

Des d’aquesta perspectiva, el Pla d’Acció de la Planificació estratègica territorial proposa l’impuls

de pràctiques econòmiques alternatives que donin sortida a una realitat social molt implantada a

la zona: emprenedors/res culturals, xarxes de cooperació, noves estructures empresarials que

funcionin amb el model d’economia social, etc (dimensió cultural de la sostenibilitat i

decreixement).

Cultura

La zona gaudeix de talent artístic i cultural, i una taxa superior a la resta del territori a nivell

d’emprenedoria (27% front al 21% Catalunya). En aquest sentit, la interacció entre economia,

tecnologia i art s’evidencia en el nombre de persones que realitzen activitats d’animació per

ordinador, música digital, disseny, creació artística, musical, etc.

Des del Ter-Brugent ja s’està treballant per vehicular noves iniciatives culturals, però el que

reflexa el Pla d’Acció és que cal posar en valor allò ja existent (per exemple, el legat de la pintora

surrealista Remedios Varó, que és igual o més reconeguda que Dalí a països com Mèxic o

Estats Units) i crear/dotar d’espais/sinèrgies que permetin/potenciïn aquest tipus d’economies

creatives.

PROMOCIÓ ECONÒMICA I SOCIAL

Indústria

La indústria és el primer sector d'activitat al Ter-Brugent, amb el 49,3% de concentració de llocs

de treball (quatre empreses concentren la meitat d'aquests assalariats, essent l'altra meitat

Pime's).

El 07 de juliol de 2015 es constituirà l’Associació d’empresaris/àries i propietaris/àries de les

àrees industrials del Ter-Brugent. Donat que els polígons del Ter-Brugent engloben unes 60

empreses, és necessari trobar punts en comú per començar a treballar conjuntament:

comunicacions, subministraments, infraestructures, etc. Es vol iniciar el camí que han fet altres

àrees industrials, que han passat de la cultura de la reclamació a la de la col·laboració, i el Pla

d’acció serà un dels documents marc per impulsar les noves línies de treball des del sector

industrial.

Comerç

El comerç és el tercer sector d'activitat al Ter-Brugent, amb un 28,1% de concentració de llocs

de treball, però des de 2007 s'han perdut 106 establiments (és a dir, 1 de cada 4) i actualment

només queda en funcionament l'Associació de Comerciants d'Amer (UCA).

El Pla d’acció servirà de full de ruta per començar a parlar amb els i les comerciants, i per valorar

si volen posar en marxa les diferents iniciatives proposades.

El turisme com a motor de dinamització local.

Un dels factors menys treballats i amb més potencial a la zona és el del turisme. El Pla d’Acció

proposa desenvolupar un model amb criteris de competitivitat sostenible, dinamitzant les

economies locals, posant en valor el patrimoni natural i cultural, mantenint els criteris de qualitat

per sobre els de quantitat, i creant noves formes d’ocupació no estacional.



20

Tenint en compte que la rendibilitat d'un territori no és immediata i que les zones rurals han de

tenir solucions múltiples (el turisme, encara que sigui amb criteri sostenible, no pot ser el tot),

s’ha de treballar buscant opcions que siguin productives, sense vincle amb el procés immobiliari i

la seva especulació, i sempre lligades a la identitat i la proximitat.

Així doncs, el Pla d’Acció dóna base teòrica per lluitar contra plantejaments contraris als

exposats, i que sovint són proposats des de diferents sectors econòmics.

Suport a la Dependència

La programació 2008-2012 de la Generalitat de Catalunya preveia la creació de 98 places amb

finançament públic i una cobertura pública del 1,98% (molt per sota de la mitjana catalana).

Aplicant la cobertura del 3,37%, al Ter-Brugent li pertocarien 109 places. En ocupació

representaria entre 30-40 llocs de treball.

La diagnosi portada a terme confirma l’estat de sobreenvelliment de la zona i la necessitat de

recursos en l’àmbit de la Dependència. El Pla d’acció proposa mesures concretes per vehicular

aquesta problemàtica mentre no hi hagi finançament públic per impulsar una residència per la

gent gran.



21

6. VALORACIÓ DE LES ACCIONS PORTADES A TERME I DELS RESULTATS ASSOLITS I

IDENTIFICACIÓ DELS PRODUCTES ACONSEGUITS QUE CAL ENTREGAR JUNTAMENT

AMB AQUEST INFORME.

Valoració de la Planificació estratègica territorial en l’àmbit del desenvolupament econòmic local i

l’ocupació del Ter-Brugent 2014-2025.

Documents vinculats (Identificació Productes Elaborats, veure annex punt 12):

0. Diagnosi

1. Escenaris, estratègies i orientacions de futur

2. Pla d’acció

El 2013 partíem d’un territori que ja feia 10 anys havia estat fortament sotragat per la crisi del

tèxtil i la construcció (i les seves empreses auxiliars), i que ara era novament castigat per la crisi

general que viu el país des de 2008.

Les accions que s’havien portat a terme havien estat més emmarcades dins la promoció

econòmica i els programes de polítiques actives d’ocupació que no pas en el desenvolupament

local (malgrat s’havien redactat les Agendes21 o estudis com el de Connectivitat social i

paisatgística –tots dos a través de la Diputació de Girona). Per tant, no s’havia treballat en la

direcció correcta per començar a donar solució al problema de fons: la fallida estructural del

territori.

La Planificació estratègica territorial ha permès establir una estratègia ben definida (és a dir, el

fonament del que s’ha d’anar construint), al voltant de la qual s’ha anat sumant la voluntat

política. Per tant, s’ha assolit una de les seves fites principals a més a més de definir un Pla

d’acció, que era l’alineació dels municipis i els seus responsables polítics envers projectes clau

comuns.

El repte ara és, justament, la capacitat de gestió a nivell polític, que ha de conduir a la

confluència d’atracció de talent i de nous projectes al territori. Per tant, la Planificació estratègica

és l’eina que ha començat a provocar aquest canvi i que ha d’atorgar al Consorci del Ter-

Brugent el lideratge sòlid que necessita per portar a terme els projectes proposats pel 2014-

2025.

http://www.lacelleradeter.cat/consorci-ter-brugent/pla-estrategic-desenvolupament-economic-local-i-ocupacio/pla-estrategic-ambit-desenvolupament-local-2014-2020/

http://www.lacelleradeter.cat/consorci-ter-brugent/pla-estrategic-desenvolupament-economic-local-i-ocupacio/pla-estrategic-ambit-desenvolupament-local-2014-2020/

https://drive.google.com/file/d/0B7OfQLM7OhP5ZDdGUEF3SWpEZTA/edit?pli=1

https://drive.google.com/file/d/0B7OfQLM7OhP5cUp4bHNNR2V2X2s/edit?pli=1

https://drive.google.com/file/d/0B7OfQLM7OhP5VDEwY3VxYy14Ukk/edit?pli=1



22

7. LLIÇONS APRESES I POSSIBLES INICIATIVES O PROJECTES QUE ES PODRIEN

POSAR EN MARXA AL TERRITORI A CURT I/O MIG TERMINI, EN L’ÀMBIT DE

L’OCUPACIÓ I EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC LOCAL

Un dels primers aprenentatges que es poden extreure d’aquest procés és la necessitat de

consolidar els espais de reflexió conjunta entre el sector públic i privat del Ter-Brugent

per tal de portar a terme els projectes estratègics de desenvolupament econòmic

identificats.

És per aquest motiu que a la convocatòria 2015 dels Programes de Desenvolupament Local del

Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya (PDL en endavant) s’ha

presentat sol.licitud per desenvolupar una acció d’aquest tipus. El projecte pretén consolidar els

espais de trobada, reflexió i debat entre sector públic i privat al voltant de les temàtiques que

aborda el pla estratègic. A banda d’espais de transmissió de coneixement (sempre es compta

amb un ponent expert), es conceben com un espai clau per travar complicitats de cara a l’impuls

de les accions del pla estratègic. Amb la trajectòria seguida fins ara, s’identifica molt clarament

un nucli de persones de la societat civil amb un alt nivell d’implicació i motivació, i en territoris

petits en què els ajuntaments no tenen tanta capacitat d’acció, és molt important seguir

mantenint aquest nucli i ampliar-lo en la mesura del possible.

De fet, aquesta acció es planteja arrel de les trobades d’aquest tipus que es van celebrar sota la

forma de ‘sessions de governança’ entre març i abril de 2015, en què es va veure clarament

l’interès i es va evidenciar el desig per donar continuïtat al format.

Altre aspecte a destacar és la necessitat de definir les estratègies de comunicació a seguir

per donar a conèixer les accions que s’estan portant a terme a nivell del Consorci i del Pla

estratègic. Per aquest motiu es proposa dissenyar i elaborar el Pla de comunicació i promoció

del Consorci Ter-Brugent, que a més a més ha de definir una imatge de marca que identifiqui el

territori a nivell intern i extern per atreure potencials visitants i empreses, aconseguint així un

augment de l’activitat que pugui conduir a un augment de l’ocupació. L’estratègia comunicativa

ha de reforçar també el treball de cohesió territorial, vinculant-lo al procés de definició de la

imatge de marca del territori.

Aquesta acció també ha estat sol.licitada a la convocatòria PDL2015 (apartat Promoció de

projectes estratègics territorials que tinguin impacte en la generació d’ocupació).

Hem de parlar també de la necessitat de diversificar econòmicament el territori sobre la

base del patrimoni cultural i natural. Cal començar a treballar, amb tots els operadors

implicats, l’articulació d’una sèrie de productes lligats al patrimoni natural i cultural (en sentit

ampli, des de patrimoni històric fins a patrimoni gastronòmic) que ajudin a atreure visitants al

territori i que, per tant, estimulin l’activitat de tota una sèrie de sectors (allotjament, restauració,

empreses d’activitat a l’aire lliure, cultura, comerç, etc.). La creació de producte posarà en valor

aquells actius que ja hi són però que no estan preparats per al consum cultural/natural.



23

Aquesta és la tercera acció sol.licitada a la convocatòria PDL2015, dins el marc de l’elaboració

de programes operatius per afavorir la diversificació i la reestructuració econòmica del territori

per afavorir la creació d’ocupació.

Aquests eixos tenen també molta relació amb una nova línia de treball que s’inicia en el

territori i que va lligada al fet que els municipis d'Amer, La Cellera de Ter, Sant Julià del LLor i

Bonmatí, Osor i Susqueda han estat inclosos al Programa de Desenvolupament Rural 2014-

2020, que inclou els ajuts per a la diversificació econòmica de les zones rurals del

programa LEADER 2014-2020.

Es tracta d'impulsar al territori les mesures pròpies d'aquest programa: creació i

desenvolupament de microempreses; foment d'activitats turístiques; i conservació i millora del

patrimoni rural. Aquesta pot ser una important font de finançament per negocis lligats als

productes que es desenvolupin en el marc de la diversificació econòmica del territori.

Igualment, l’estratègia de comunicació que es defineixi permetrà una major difusió del programa

Leader i aquest serà un element important a incorporar en el debats dels espais de reflexió,

sobretot aquells que girin al voltant del producte agroalimentari i les oportunitats de negoci que

generi (el concepte de marca territorial també ajudarà a donar cobertura a l’activitat primària i el

foment de la producció de productes agroalimentaris de proximitat i artesanals -difusió de

productes de km.0, cultiu ecològic, productes estrella territorials...).

Finalment, el programa també té relació amb el ‘Projecte agroalimentari amb fonaments

ecològics’ que es vol iniciar en el territori, i que cerca la dinamització econòmica del mateix en

base a la utilització dels recursos agrícoles i ramaders de la zona com a regeneradors i

impulsors del teixit econòmic, amb una visió integral de tots els agents implicats en la producció

de la indústria agroalimentària, la restauració, l’hostaleria i la turística (el projecte ha estat ja

aprovat a nivell d’avantprojecte: la Comissió Executiva del Consorci Ter-Brugent, reunida en

sessió ordinària de data 17 de juliol de 2014, va acordar buscar el finançament necessari per

redactar la memòria tècnica del projecte).

Un quart aprenentatge és la necessitat de posar en valor allò que ja hi és i no deixar-ho

perdre. Ens estem referint, entre d’altres, al sector dels artesans de la fusta, molt presents a

la majoria de municipis i que tenen en comú ser persones de certa edat sense relleu

generacional (no transferència de coneixement i conseqüent pèrdua del saber propi).

L’artesania és una oportunitat pel desenvolupament econòmic sostenible i endogen a la zona.

Posa en valor el patrimoni cultural, i és el punt d’unió entre la tradició, el saber-fer del territori i la

creativitat, alhora que permet emprar els recursos naturals. Tot i així, les dificultats específiques

del sector artesanal (feble suport institucional i fiscal, desconnexió de l’activitat artesanal d’altres

actius econòmics, poca adaptació dels productes a la demanda o, en ocasions, poc

reconeixement del valor dels productes artesanals) traven el desenvolupament de les seves

potencialitats.



24

Per tant, un dels reptes més significatius de l’artesania és la necessitat de relleu generacional

(que permeti donar continuïtat al patrimoni heretat, a les tècniques i els sabers) i la necessitat

d’innovació (que permeti adaptar-se al context actual i connectar amb les tendències creatives).

En aquest sentit, des del Consorci Ter-Brugent s’està valorant participar com a soci en un

projecte europeu transfronterer que vol promoure la innovació en el treball artesanal com a

motor per al desenvolupament rural (POCTEFA 2014-2020, Línia 6C: ”Conservació, protecció,

foment i desenvolupament del patrimoni natural i cultural”), essent el soci principal l’Association

Chambre de Métiers et de l’Artisanat des Pyrénées de França.

Finalment, val a dir que s’ha de continuar promoguent la indústria i el comerç, que són els motors que han fet funcionar el territori durant tot aquest temps. L’apartat 8.b dels Estatuts del Consorci defineix com hauria de ser la nova inversió al territori “...iniciatives generadores d’ocupació digna, no estacional i no deslocalitzable”. Podríem afegir que estiguin en consonància amb el territori i siguin respectuoses amb els valors naturals i paisatgístics.

A nivell d’indústria, aquest proper mes de juliol es constituirà l’Associació d’empresaris/àries i

propietaris/àries de les àrees industrials del Ter-Brugent, amb l’objectiu de resoldre les

problemàtiques comunes i tenir més pes davant les reivindicacions a l’Administració central o les

grans empreses subministradores de serveis, però també amb l’objectiu de ser més competitius i

atreure noves inversions.

En aquest sentit, l’objectiu també és iniciar en un futur proper un Pla operatiu per a l’ordenació

d’espais d’activitat econòmica i la captació de noves inversions. Val a dir que no es tracta només

d’una eina per fer atractiu el territori: ha de donar resposta eficient i de qualitat un cop generada

la demanda; ha de permetre disposar d’eines que permetin el coneixement del que està passant

al territori; ha de permetre millorar el posicionament competitiu dels municipis del Ter-Brugent; i

ha de consolidar una normativa comuna intermunicipal.

A nivell de comerç, al 2016 es vol iniciar la mateixa dinàmica de procés participatiu que s’ha fet

amb els i les propietaris/àries de les àrees industrials, per saber el grau d’interès en fer una

associació que aglutini el Ter-Brugent i per saber l’interès en iniciar activitats innovadores que

generin valor afegit.

8. ANÀLISI I VALORACIÓ DEL MARC DE COOPERACIÓ ACONSEGUIT ENTRE LES

ENTITATS LOCALS QUE DONEN SUPORT AL PROJECTE AIXÍ COM AMB LA RESTA

D’ENTITATS I/O EMPRESES IMPLICADES EN EL PROJECTE

Potser el més remarcable en l’àmbit de la cooperació entre els Ens municipals és que ha

posat el territori i les polítiques de desenvolupament local en el centre de les prioritats

municipals: fa només dos anys hagués estat impensable veure els futurs alcaldables parlant en

clau territorial (Ter-Brugent), o que la pròpia societat civil adaptés el terme amb incipient sentit

de pertinença i animés a tots els partits polítics a incloure aquest apartat comú als respectius

programes electorals.



25

Aportem breu recull de Premsa en relació a aquest canvi en la percepció dels representants

municipals:

DIARI EL PUNT GIRONA (06/05/2015):

Política

Aposta dels republicans pel Consorci Ter-Brugent

Els alcaldables d'ERC o de llistes vinculades lloen la feina feta per l'ens per deixar d'estar

“oblidats”

Proposen treballar per als 12.000 veïns de l'àmbit

06/05/15 02:00 - AMER - Jordi Ferrer

D'esquerra a dreta, Artur Colomer, Salvador Clarà, Josep Casadellà,

Marc Garcia, Joan Pla i David Sarsanedas, en la trobada d'Amer del 30 d'abril

Foto: EL PUNT AVUI.

La feina feta pel Consorci Ter-Brugent els dos últims anys ha de tenir continuïtat, segons els

alcaldables d'ERC o de llistes vinculades a la formació republicana. En una trobada a Amer, els

candidats republicans proposen treballar per als 12.000 veïns de l'àmbit i no només pensar en el

seu municipi. “Estem deixats de la mà de Déu, oblidats”, assegura l'alcalde de Sant Julià del Llor

i Bonmatí, Marc Garcia, que aspira a la reelecció.

Garcia destaca que la feina del consorci permet accedir, entre d'altres, a fons d'altres

organismes. Esmenta els ajuts Leader, que permeten, entre altres coses, desenvolupar l'actual

pla estratègic del Ter-Brugent 2014-2020. “La costa [Selva marítima] ho estira tot i hem de

treballar plegats”, destaca l'alcaldable de Sant Julià.

Garcia s'ha referit a mancances del seu municipi com ara el fet que no hi hagi servei assistencial

garantit les 24 hores o el deficient desplegament d'internet. L'alcaldable republicà ha esmentat

“el bon exemple” del Moianès, en què deu municipis han fet pinya per treballar en la mateixa

direcció.

mailto:[email protected]

http://www.elpuntavui.cat/imatge.php?i=aHR0cDovL2QyY3VxbjFhZGkxOG42LmNsb3VkZnJvbnQubmV0L2ltYXRnZXMvNTMvMjQvYWx0YS83ODBfMDAwOF81MzI0NTU5XzcyZjhhMjFmZTQ2MzFmNTI5OWYzMDExMjQyNjEwZmU1LmpwZw==&j=1



26

DIARI EL PUNT GIRONA (29/04/2015):

Política

Casadellà presenta la llista Anglès2015

La formació qualifica de “zona catastròfica des del punt de vista cultural i

d'infraestructures” el Ter-Brugent

29/04/15 00:00 - anglès - Pau Planas

La presentació de la candidatura Anglès2015 va omplir dissabte la

biblioteca Joaquim Bauxell

Foto: EL PUNT AVUI.

Josep Casadellà, alcaldable de la formació Anglès2015, celebra “l'expectació” que hi ha al

municipi a causa de l'arribada de llistes que “per primera vegada a Anglès permetran votar

persones que no estiguin històricament vinculades a cap partit concret”. El cap de llista va

presentar aquest passat cap de setmana la seva candidatura en un acte en què es va omplir la

biblioteca Joaquim Bauxell.

Casadellà va aprofitar aquest acte per començar a revelar les línies mestres del seu projecte –tot

i que avisa que el programa s'acabarà de puntualitzar en breu– i va fer especial esment a la

gestió cultural i de les infraestructures: “El Ter-Brugent és una zona catastròfica des del punt de

vista cultural i d'infraestructures”, va remarcar. Un dels punts que més interès va despertar, però,

va ser la situació econòmica del municipi. El candidat va denunciar que la disminució de la

despesa ha acabat significant retallades de serveis i no pas polítiques d'estalvi, i va recordar

que, en el proper mandat, governi la llista que governi, haurà de disminuir el deute en un milió

d'euros.

Durant l'acte també va remarcar actuacions positives dutes a terme durant aquests quatre anys,

com l'obertura de la biblioteca on es va fer la trobada, el nomenament d'una interventora per

controlar la despesa i les subvencions aconseguides per la reforma de la depuradora.


http://www.elpuntavui.cat/imatge.php?i=aHR0cDovL2QyY3VxbjFhZGkxOG42LmNsb3VkZnJvbnQubmV0L2ltYXRnZXMvNTMvMjEvYWx0YS83ODBfMDAwOF81MzIxOTk5XzQwODE0ZmIyY2I0MTNmNWNmM2E1MTgyMjdjNGIxNTFiLmpwZw==&j=1



27

CiU tindrà vocació de servei a Anglès

DIARI DE GIRONA (02/05/2015):

Política

Donar un fort impuls al turisme “desconegut” de la zona del Ter-Brugent

27/04/15 02:00 - Anglès - J.F

El portaveu de CiU al Senat, Josep Lluís Cleries, al costat d'Àstrid Desset,

la quarta començant per la dreta

Foto: EL PUNT.

CiU es renova amb Astrid Desset al capdavant, argentina i resident a la vila des de fa 25 anys.

Entre les prioritats, donar un fort impuls al turisme "desconegut" de la zona del Ter Brugent, obrir

l'Ajuntament als ciutadans i crear Consells del Poble, així com estendre l'atenció a les persones i

mesures per reduir l'atur.

La cap de llista de CiU a Anglès va donar detalls ahir de la llista en l'acte de presentació oficial, a

la sala polivalent de la Burés. Segons va assenyalar Desset: “Som un equip cohesionat i amb

moltes ganes de treballar pel poble i per la gent.”

Per tant, tenim senyals inequívoques que la tasca de vertebració territorial portada a terme des

del Consorci Ter-Brugent (i per la qual ha estat clau la Planificació estratègica territorial) està en

fase de consolidació.

Remarcar també l’oportunitat que ha donat aquest procés, a través de la Comissió

Directora (experts), de treballar conjuntament amb Ens de caire supramunicipal com

l’Observatori del Paisatge; la Universitat de Girona; el Departament d’Ensenyament, el SOC o el

DAAM (Serveis Territorials de la Generalitat de Catalunya a Girona); les àrees de promoció

econòmica de la Diputació de Girona o el Consell Comarcal de la Selva; el Consorci del Ter; el

Consorci Forestal de Catalunya... o amb entitats socials tan representatives com Caritas de

Girona.

La relació amb els representants de les empreses participants també ha estat molt positiva.

Partíem del desconeixement del Consorci Ter-Brugent com a Ens, i s’ha arribat a l’empresariat

de la mà dels alcaldes (figures clau en aquest procés). Aquests contactes han servit com a base

per a un treball paral.lel que ha donat lloc a la creació de l’Associació d’empresaris/àries i

propietaris/àries de les àrees industrials del Ter-Brugent.


http://www.elpuntavui.cat/imatge.php?i=aHR0cDovL2QyY3VxbjFhZGkxOG42LmNsb3VkZnJvbnQubmV0L2ltYXRnZXMvNTMvMjEvYWx0YS83ODBfMDAwOF81MzIxMTAzX2RiYjI3NDBlNDUxZjQ2NGVhZWE0ZDJjODdmNjk5YWE4LmpwZw==&j=1



28

En quant a les associacions, i en relació al procés, la valoració és molt bona: algunes que

tenien una perspectiva més local s’han plantejat obrir les seves activitats a la resta del territori;

altres estan valorant poder formar part de l’Assemblea General del Consorci Ter-Brugent com a

espai per poder aportar la seva perspectiva (el Consorci ha de redactar el Reglament de Règim

Intern abans d’obrir aquesta opció, ja contemplada a la modificació dels seus Estatuts); i altres

han incorporat al seu suport a les iniciatives territorials.

Aquesta embranzida en la relació a Ens, associacions, empreses i emprenedors/es ha quedat

constatada amb el suport atorgat per escrit a la sol.licitud de les Accions del PDL15, on s’han

aconseguit 31 signatures en el breu termini de 4 dies (d’haver disposat de més temps, la llista

seria més àmplia):

Nº Ens/Associació/Empresa Observacions

1 Consell Comarcal de la Selva Ens on el Consorci ha quedat adscrit segons LRSAL

2 Consorci del Ter-Brugent Administració pública

3 Ajuntament de La Cellera de Ter Administració pública

4 Ajuntament Amer Administració pública

5 Ajuntament Susqueda Administració pública

6 Ajuntament Osor Administració pública

7 Ajuntament St. Julilà del Llor i Bonmatí Administració pública

8 Ajuntament Anglès Administració pública

9 Diputació de Girona Administració pública

10 Cambra de Comerç de Girona Administració pública

11 Observatori del Paisatge (Generalitat) Generalitat de Catalunya

12 Consorci del Ter (abans Alba-Ter) Conservació i promoció del riu Ter

13 ADRI-NOC (CC Garrotxa, Olot) LEADER (Consell Comarcal de la Garrotxa)

14 Unió Comerciants Amer (UCA) Única associació que queda a la zona

15 IDEA GC (Cellera) Grup cultural que engloba músics i pintors reconeguts internacionalment.

16 Associació Cultural Elèctric - FADE (Cellera)

Escollit el 2014 “Millor festival singular de les terres catalanes” per CultSurfing (Institut de Cultura de Barcelona i la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural de la Generalitat de Catalunya)

17 Associació Ter-Brugent Digital (Anglès) Iniciativa ciutadana que vol establir xarxes de col.laboració telemàtica entre els diferents municipis.

18 Municipi de Vaux (França) Municipi agermanat amb Anglès; promoció de la cultura popular.

19 Centre Cultural Parroquial (Cellera) Entitat fundada el 1906 que promou la cultura i el lleure.

20 Cowboys de la Selva (Anglès) Difusió del turisme eqüestre del país.

21 Enjoy Pyrenees (Amer) Empresa de turisme actiu i agència de viatges.

22 Restaurant L'Aliança1919 (Anglès) 1 Estrella Michelin. A l’actual etapa, L’Aliança1919 és un bistrot a la catalana, referent al seu sector.

23 Mas La Talaia (Osor) Turisme Rural (Associació Turisme Rural La Selva).

24 Mas Les Romagueres (Osor) Turisme Rural (Associació Turisme Rural La Selva).



29

25 Senyoriu de Rocasalva (Amer) Recuperació vinya tradicional, i producció vitivinícola

artesanal.

26 Casassas Mobles (La Cellera) Referent a la província en mobles de disseny (La Cellera de Ter, "Vil.la del Moble")

27 Exide Technologies Recyclint (St. Julià-Bonmatí)

Multinacional, líder mundial al sector de l'emmagatzematge i distribució d'energia elèctrica (bateries)

28 Finna Bastons (St. Julià-Bonmatí) Líder estatal en venda on-line de bastons de fusta.

29 Gerió-ConfiGirona (St. Julià-Bonmatí) Fabricants de bombons i caramels des de 1939, i referent en la fabricació de dolços sense sucre, sense gluten, sense colorants artificials.

30 Casademont (St. Julià-Bonmatí) 50 anys d'experiència i lideratge en la producció de productes carnis

31 Hostal Can Massot (Anglès) L’Hostal Can Massot, de gestió familiar, data de l’any 1914 i està ubicat al carrer principal d’Anglès.

Com a valoració final, dir que la participació a les diferents reunions/sessions ha estat elevada, i

que el debat generat ha enriquit radicalment els plantejaments inicials.

9. ANÀLISI DE LES PRINCIPALS DIFICULTATS PRESENTADES DURANT L’EXECUCIÓ DEL PROJECTE.

La principal dificultat ha estat el propi èxit de participació en el procés ciutadà i en les sessions de governança, donat que ha generat dinàmiques potents i propostes que són difícils de gestionar amb la immediatesa demanada donats els recursos humans del Consorci (una sola persona que s’encarrega de totes les tasques -administratives, tècniques, de secretaria, tresoreria, gerència- i projectes). És un tema a resoldre de manera urgent, ja sigui a través de recursos humans compartits a nivell municipal (cessió hores personal propi); ja sigui a través de contractacions parcials (augment quotes municipis); ja sigui a través de la implicació de la societat civil - voluntariat i comissions de treball; ja sigui a través de fórmules mixtes. Aquesta manca de resposta immediata (dins el que és un procediment administratiu normal) pot fer perdre oportunitats, o que es refredi l’interès de persones motivades i implicades. La manca d’eines de comunicació massiva (o la manca de formació/suport en les mateixes) ha estat altra de les dificultats sorgides. Això ha fet que tot el procés de difusió fos molt artesanal i lent (estem parlant de bases de dades d’uns 800 contactes entre particulars, empreses i ens, que es filtren i complementen manualment). El qüestionaris s’han passat en format paper, i el buidatge ha estat manual. Altre dificultat ha estat trobar una franja horària que anés bé a tothom. S’ha fet un qüestionari específic per a comerciants, i un de genèric per al públic general per conèixer millor la seva disponibilitat. S’han provat diferents franges horàries i diferents dies. La conclusió és que és molt difícil trobar un espai que vagi bé a tothom, donat que cada sector té les seves peculiaritats horàries. Una possible solució seria gravar les sessions i poder-les oferir a internet, o retransmetre en streaming en el cas de persones que s’han de desplaçar des de més lluny (Susqueda). De cares a accions posteriors, més focalitzades per sectors, suposem que aquest aspecte horari ja no serà un problema. Si parlem de tecnologia, valorar la necessitat de més espais municipals (grans i petits) amb possibilitat de connexió a internet, videoprojecció, videoconferència, etc; i poder implementar les eines TIC en els processos.



30

10. LLISTAT AMB LES DADES DE LES EMPRESES PARTICIPANTS EN EL PROGRAMA,

SEGONS ANNEX 4

S’annexa el formulari 4, però no amb totes les dades demanades. L’empresari/ària que assisteix

no pot aportar in situ tota la informació aquesta informació, i és difícil aconseguir-la a posteriori

donada la seva agenda.

11 ALTRES ANNEXES: RECULLS DE PREMSA I FULLS SIGNATURES

S’annexen diferents articles de premsa en relació a la Planificació estratègica territorial en l’àmbit

del desenvolupament local i l’ocupació del Ter-Brugent 2015-2025

12 ALTRES ANNEXES: PRODUCTES ELABORATS

S’annexen els documents vinculats (Identificació Productes Elaborats):

0. Diagnosi

1. Escenaris, estratègies i orientacions de futur

2. Pla d’acció

https://drive.google.com/file/d/0B7OfQLM7OhP5ZDdGUEF3SWpEZTA/edit?pli=1

https://drive.google.com/file/d/0B7OfQLM7OhP5cUp4bHNNR2V2X2s/edit?pli=1

https://drive.google.com/file/d/0B7OfQLM7OhP5VDEwY3VxYy14Ukk/edit?pli=1