informe d’actualitat jurídica (gener-abril)...

Informe d’Actualitat Jurídica (gener-abril)

SUMARI

I.- Legislació ....................................................................................................................................................... 3

I.1.- Legislació estatal ..................................................................................................................................... 3 ORDRE HAP / 48/2016, de 25 de gener, sobre els índexs de preus de la mà d'obra i materials per al segon

trimestre de l'any 2015, aplicables a la revisió de preus de contractes de les administracions públiques i sobre els índexs de preus dels materials específics de subministraments de fabricació d'armament i equipament per al mateix període. BOE núm. 23, de 27-01-2016....................................................................... 3

ORDRE HAP/2846/2015, de 29 de desembre, per la qual es publiquen els límits dels diferents tipus de contractes a efectes de la contractació del sector públic a partir de l'1 de gener de 2016. BOE núm. 313, de 31-12-2015 .............................................................................................................................................................. 4

RESOLUCIÓ de 16 de març de 2016, de la Direcció General del Patrimoni de l'Estat, per la qual es publica la Recomanació de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa, sobre l'efecte directe de les noves directives comunitàries en matèria de contractació pública. BOE núm. 66, de 17-03-2016. ............................ 4

RESOLUCIÓ de 7 de març de 2016, de la Comissió de Govern del Tribunal de Comptes, per la qual s'amplia l'àmbit de funcionament del Registre Telemàtic, a la informació i documentació relativa als extractes dels expedients de contractació i a les incidències en l'execució dels contractes celebrats per les entitats del sector públic local. BOE núm. 62, de 12-03- 2016 ................................................................................................ 4

RESOLUCIÓ de 16 de febrer de 2016, de la Direcció General del Cadastre, per la qual es determinen municipis i període d'aplicació del procediment de regularització cadastral. BOE núm. 45, de 22-02-2016 .. 5

RESOLUCIÓ de 8 de gener de 2016, de la Direcció General de Trànsit, per la qual s'estableixen mesures especials de regulació del trànsit durant l'any 2016. BOE núm. 15, de 18-01-2016 ............................................ 6

RESOLUCIÓ de 23 de desembre de 2015, de la Presidència del Tribunal de Comptes, per la qual es publica l'Acord del Ple de 22 de desembre de 2015, pel qual s'aprova la Instrucció relativa a la tramesa telemàtica al Tribunal de Comptes dels extractes dels expedients de contractació i de les relacions anuals dels contractes celebrats per les entitats del sector públic local. BOE núm. 312 , de 30-12-2015 ............................ 6

I.2.- Legislació catalana .................................................................................................................................. 7 DECRET 197/2016, de 23 de febrer, sobre la comunicació prèvia en matèria de residus i sobre els registres

generals de persones productores i gestores de residus de Catalunya. DOGC núm. 7066, de 25-02-2016 ..... 7 DECRET 198/2016, de 23 de febrer, sobre la inspecció de consum i control de mercat, el procediment de

presa de mostres, les mesures cautelars i altres actuacions inspectores. DOGC núm. 7066, de 25-02-2016 .. 7 DECRET 190/2016, de 16 de febrer, de gestió de la seguretat viària en les infraestructures viàries de la

Generalitat de Catalunya. DOGC núm. 7061, de 18-02-2016 ............................................................................... 8 ORDRE VEH/35/2016, de 19 de febrer, per la qual s'aproven els models d'autoliquidació 510, de l'impost

sobre els habitatges buits, i 900, del gravamen de protecció civil. DOGC núm. 7067, de 26-02-2016 ............. 8 RESOLUCIÓ TES/507/2016, de 4 de gener, per la qual es fa pública la Resolució que aprova el Programa

d'inspecció ambiental integrada de Catalunya per a l'any 2016. DOGC núm. 7071, de 03-03-2016 .................. 9 RESOLUCIÓ de 19 de febrer de 2016, per la qual es dóna publicitat a l'Acord del Ple de la Sindicatura de

Comptes de Catalunya, de 9 de febrer de 2016, sobre el contingut de l'extracte dels expedients de contractació i els procediments per complir el que disposa l'article 29 del Reial decret legislatiu 3/2011, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de contractes del sector públic, davant la Sindicatura de Comptes de Catalunya per part dels ens sotmesos a fiscalització. DOGC núm. 7064, de 23-02-2016 ................................................................................................................................................................. 9

RESOLUCIÓ VEH/345/2016, de 4 de febrer, per la qual es dóna publicitat a l'Addenda al Conveni signat entre el Departament d'Economia i Finances i la Sindicatura de Comptes de Catalunya per la tramesa de la

FMC | abr-16 2

informació prevista en l'article 29 del Text refós de la Llei de contractes del sector públic. DOGC núm. 7060, de 17-02-2016 ............................................................................................................................................ 10

DECRET 173/2016, de 9 de febrer, pel qual es modifiquen els criteris d'execució del PUOSC 2008-2012, establerts pel Decret 101/2008, de 6 de maig, pel qual s'aproven les bases d'execució del Pla únic d'obres i serveis de Catalunya per al període 2008-2012. DOGC núm. 7057, de 11-02-2015 ............................................ 11

DECRET 2/2016, de 13 de gener, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya. DOGC núm. 7037, de 14-01-2016 .............. 12

II.- Sentències: ................................................................................................................................................. 13

Recurs de la Comissió Europea, de 02-02-2015, contra el Regne d'Espanya (Assumpte C-38/15) interposat per incompliment de l'art. 4 de la Directiva del Consell 91/271/CEE1 , de 21 de maig de 1991, sobre el tractament d'aigües residuals urbanes en relació a l'aglomeració Pontevedra-Marín-Poio-Bueu (Galícia) i de l'art. 5, apartats 2 i 3, de la Directiva del Consell 91/271/CEE, de 21 de maig de 1991, sobre el tractament d'aigües residuals urbanes en relació a les aglomeracions de Bollulos Parell del Comtat; Abrera; Berga; Capellades; Figueres; El Terri (Banyoles) i Pontevedra-Marín-Poio-Bueu. ....................................................... 13

STJUE de 28-01-2016. Assumpte C 398/14. Comissió contra República Portuguesa. «Incompliment d'Estat — Directiva 91/271/CEE — Tractament de les aigües residuals urbanes — Article 4 — Tractament secundari o procés equivalent — Annex I, lletres B i D». .................................................................................................. 13

STC 28/2016, de 18-02-2016. Recurs d'inconstitucionalitat núm. 4912-2013, interposat pel Govern de la Generalitat de Catalunya en relació amb diversos preceptes de la Llei 2/2013, de 29 de maig, de protecció i ús sostenible del litoral i de modificació de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes (DOGC núm. 7090, de 01-04-2016). Competències sobre urbanisme, ordenació del litoral i del territori; autonomia local: interpretació conforme del precepte legal estatal que imposa a les comunitats autònomes el deure d'elaborar un pla sobre la possible incidència del canvi climàtic en el domini públic marítim-terrestre ...... 16

STC 32/2016, de 18 18-02-2016. Recurs d'inconstitucionalitat núm. 1908-2014, interposat pel Govern de la Generalitat de Catalunya en relació amb diversos preceptes de la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric (DOGC núm. 7090, de 01-04-2016). Competències sobre ordenació general de l' economia i sobre el sector elèctric: interpretació conforme dels preceptes legals estatals relatius a l'autorització d'instal·lacions peninsulars de producció d'energia elèctrica i resolució de controvèrsies sobre subministrament d'energia elèctrica. vots particulars .................................................................................... 16

RECURS D'INCONSTITUCIONALITAT núm. 6777-2012, interposat pel president del Govern en relació amb diversos preceptes de la Llei del Parlament de Catalunya 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d'agost. Documentació dels plans d'ordenació urbanística municipal. DOGC núm. 7081 , de 17-03-2016 ................................................................ 17

RECURS D'INCONSTITUCIONALITAT núm. 709-2015, interposat per la Generalitat de Catalunya en relació amb diversos preceptes de la Llei 9/2014, de 9 de maig, general de telecomunicacions. Col·laboració entre administracions públiques en el desplegament de les xarxes públiques de comunicacions electròniques. DOGC núm. 7081 , de 17-03-2016 ................................................................................................................................... 17

STC de 21-01-2016. Recurs d'inconstitucionalitat núm. 1886/2012. Ponent: Andrés Ollero. Mesures per al foment de les actuacions de rehabilitació. Obligatorietat de la inspecció tècnica d'edificis Efectes de la inspecció. Estimació parcial............................................................................................................................... 18

STC 254/2015, de 30-11-2015. Rec. núm. 6860/2014. Ponent: Juan Antonio Xiol Ríos. Les sentències fermes de demolició de construccions il·legals han de ser executades encara que resultin conformes amb el planejament en tramitació ................................................................................................................................ 19

STS 5036/2915 de 29-11-2015. Rec. núm. 232/2014, interposat per la Comunitat Autònoma de Canàries contra la sentència de 29 de novembre de 2013. TAXES MUNICIPALS: Taxa per prestació del servei públic municipal de proveïment d'aigua: naturalesa de la retribució per la prestació del servei públic d'aigua domiciliària, quan és prestat directament per l'ajuntament o a través d'un concessionari: evolució normativa: consideració com a taxa: la modificació de l'Ordenança reguladora no necessita l'autorització prèvia per la Comunitat Autònoma. ................................................................................................................. 19

STS 5037/2015, de 23-11-2015. Rec. núm.: 4091/2013. Ponent: Emilio Fredes Ponce. Mentre la titularitat sigui pública, les contraprestacions de l'usuari pel subministrament d'aigua potable prestat mitjançant concessió són taxes, independentment de la modalitat de gestió emprada .................................................. 21

FMC | abr-16 3

STSJ de Catalunya núm. 810/2015, de 17-11-2015. Rec. núm. 161/2013. Ponent: Francisco Lopez Vázquez. Restauració de la legalitat urbanística per part d'un Ajuntament. Llicències (autoritzacions). Desestimació. ............................................................................................................................................................................. 21

STSJ Madrid 961/2015, de 16-12-2015. Recurs d'apel·lació núm. 687/2014. Anul·lació de la resolució de l'Ajuntament de Sant Agustín de Guadalix que ordena la demolició de certes obres sense llicència. .......... 23

STSJ de Castella i Lleó (Valladolid) 2581/2015, de 12-11- 2015. Rec. núm.: 64/2015. Ponent: María Antonia Lallana Dupla. Indemnització pel soroll que produeix el camió de la neteja municipal ................................. 23

III.- Altres ......................................................................................................................................................... 24

DICTAMEN. Comissió Jurídica Assessora. Dictamen 35/2016, de 4 de febrer de la Comissió Jurídica Assessora. Ponent: E. Argullol Morgades. Reclamació d’indemnització instada davant l’Ajuntament de Barcelona pels danys i perjudicis derivats de l’actuació municipal amb motiu de l’execució d’unes obres municipals d’urbanització d’un carrer al Districte de Sants-Montjuïc. Desestimació..................................... 24

INFORME. Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya. Informe 14/2015, de 21 de desembre. Assumpte: Principis ètics i regles de conducta a les quals les empreses licitadores i contractistes han d’adequar la seva activitat, en les seves relacions en l’àmbit de la contractació pública amb el sector públic de Catalunya ................................................................................. 24

INFORME. Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia. “Informe económico sobre la reserva de actividad de arquitectos y arquitectos técnicos en la Inspección Técnica de Edificios de Viviendas en Cataluña – UM 33/15”. ....................................................................................................................................... 25

GUIA. Comissió Europea. “Guia pràctica de la Comissió Europea sobre com evitar els errors més comuns en la contractació pública de projectes finançats amb càrrec als Fons Estructurals i d'Inversió Europeus”. ............................................................................................................................................................................ 26

III. Bibliografía ................................................................................................................................................ 26

ARTICLE. TORNOS MAS, J., “Informe sobre la contraprestación del servicio de abastecimiento domiciliario de agua: La Sentencia del Tribunal Supremo de 23 de noviembre de 2015”, Estudios y Comentarios. La Administración al dia, INAP, publicació en línia de 17-03-2016. ........................................................................ 26

I.- Legislació1

I.1.- Legislació estatal

ORDRE HAP / 48/2016, de 25 de gener, sobre els índexs de preus de la mà d'obra i materials per al segon trimestre de l'any 2015, aplicables a la revisió de preus de contractes de les administracions públiques i sobre els índexs de preus dels materials específics de subministraments de fabricació d'armament i equipament per al mateix període. BOE núm. 23, de 27-01-2016

Mitjançant aquesta ordre es dóna publicitat als índexs de preus de la mà d'obra i materials per als mesos d'abril, maig i juny de 2015, aplicables a la revisió de preus dels contractes celebrats, per les administracions públiques; així com als índexs de preus dels materials específics de subministraments de fabricació d'armament i equipament per al mateix període, elaborats pel Comitè Superior de Preus de Contractes de l'Estat i aprovats per la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics, en la seva reunió de 16 desembre 2015.

http://www.boe.es/boe/dias/2016/01/27/pdfs/BOE-A-2016-753.pdf

1 Aquest recull normatiu abasta el període que va del 01-01-2016 al 04-04-2016.


FMC | abr-16 4

ORDRE HAP/2846/2015, de 29 de desembre, per la qual es publiquen els límits dels diferents tipus de contractes a efectes de la contractació del sector públic a partir de l'1 de gener de 2016. BOE núm. 313, de 31-12-2015

A partir l'1 de gener de 2016 les xifres que figuren en TRLCSP sobre procediments d'adjudicació dels contractes en els sectors de l'aigua, l'energia, els transports i els serveis postals, i en la Llei 24/2011, d'1 d'agost, de contractes del sector públic en els àmbits de la defensa i de la seguretat han de ser substituïdes per les que determinen els Reglament (UE) números 2342/2015, 2341/2015 i 2340/2015 de la Comissió , de 15 de desembre de 2015, pels quals es modifiquen les Directives 2004/17 / CE, 2004/18 / CE i 2009/81 / CE, del Parlament Europeu i del Consell, pel que fa als seus llindars d'aplicació en matèria de procediments d'adjudicació de contractes.


RESOLUCIÓ de 16 de març de 2016, de la Direcció General del Patrimoni de l'Estat, per la qual es publica la Recomanació de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa, sobre l'efecte directe de les noves directives comunitàries en matèria de contractació pública. BOE núm. 66, de 17-03-2016.

La Junta Consultiva de Contractació Administrativa de l'Estat, en exercici de la competència que li atribueix l'article 2.4.c) del Reial Decret 30/1991, de 18 de gener, pel qual s'estableix el seu règim orgànic i funcional, està facultada per «exposar als òrgans de contractació les recomanacions i instruccions que consideri pertinents en funció de la competència que li està atribuïda ». En l'exercici d'aquesta funció, aquest òrgan col·legiat ha considerat oportú adoptar una Recomanació sobre l'aplicació, a partir del 18 d'abril de 2016, de determinats aspectes de la Directiva 2014/23 / UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, relativa a l'adjudicació de contractes de concessió i de la Directiva 2014/24 / UE del Parlament Europeu i del Consell, d'idèntica data, sobre contractació pública i per la qual es deroga la Directiva 2004/18 / CE. La Recomanació figura a l’annex de la Resolució. http://www.boe.es/boe/dias/2016/03/17/pdfs/BOE-A-2016-2700.pdf

RESOLUCIÓ de 7 de març de 2016, de la Comissió de Govern del Tribunal de Comptes, per la qual s'amplia l'àmbit de funcionament del Registre Telemàtic, a la informació i documentació relativa als extractes dels expedients de contractació i a les incidències en l'execució dels contractes celebrats per les entitats del sector públic local. BOE núm. 62, de 12-03- 2016

La regulació continguda en l'Acord de la Comissió de Govern, de 29 de març de 2007, sobre creació del Registre Telemàtic del Tribunal de Comptes, fet públic per la Resolució de la Presidència del Tribunal de Comptes de 30 de març de 2007 ( «BOE» número 90, de 14 d'abril), s'estendrà a la recepció dels extractes dels expedients de contractació i a les incidències en l'execució dels contractes celebrats per les entitats del sector públic local, remesos en compliment de l'article 29 del Text Refós de Llei de Contractes del Sector Públic, aprovat per Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre.

La remissió per les entitats locals de la informació i documentació relativa als extractes dels expedients de contractació de les entitats locals i les incidències en la seva execució s'efectuarà ajustant-se als formats i especificacions que estableix la Resolució de la Presidència del Tribunal de Comptes de 23 desembre 2015, per la qual es publica l'Acord de Ple del Tribunal de Comptes de 22 desembre 2015 pel qual s'aprova la Instrucció que regula relativa a la remissió telemàtica al Tribunal de Comptes dels extractes dels expedients de contractació i de les relacions anuals dels contractes celebrats per les entitats del sector públic local.





FMC | abr-16 5

RESOLUCIÓ de 16 de febrer de 2016, de la Direcció General del Cadastre, per la qual es determinen municipis i període d'aplicació del procediment de regularització cadastral. BOE núm. 45, de 22-02-2016

Segons la disposició addicional tercera del text refós de la Llei del Cadastre Immobiliari, el procediment de regularització cadastral és aplicable, des del dia següent a la publicació d'aquesta resolució en el Butlletí Oficial de l'Estat, i fins el 30 de juliol de 2017, en els següents municipis de l'àmbit territorial de les gerències regionals i territorials del Cadastre.

Gerència Regional de Cataluña – Barcelona:

Alella, Alpens, Artés, Badia del Vallès, Bagà, Balenyà, Balsareny, Begues, Calella, Canet de Mar, Canyelles, Castellbisbal, Castellcir, Castellgalí, Castellterçol, Cervelló, Collbató, Dosrius, L´Esquirol, L´Estany, Figaró-Montmany , Gallifa, Gironella, Gualba, Igualada, Manlleu, Marganell, Les Masies de Roda, Moià, Monistrol de Calders, Monistrol de Montserrat, Montmeló, Montornès del Vallès, Mura, Òdena, Palau-solità i Plegamans, Piera, La Pobla de Claramunt, El Pont de Vilomara i Rocafort, Pontons, Premià de Dalt, Premià de Mar, Puigdàlber, Puig-reig, Pujalt, Roda de Ter, Sabadell, Saldes, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Boi de Llobregat, Sant Esteve de Palautordera, Sant Fost de Campsentelles, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Iscle de Vallalta, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Martí de Centelles, Sant Martí Sarroca, Sant Pere de Torelló, Sant Quintí de Mediona, Sant Quirze Safaja, Sant Salvador de Guardiola, Sant Vicenç de Castellet, Sant Vicenç de Montalt, Santa Cecília de Voltregà, Santa Coloma de Gramenet, Santa Eulàlia de Riuprimer, Santa Maria de Palautordera, Santa Susanna, Sentmenat, Sitges, Súria, Tagamanent, Teià, La Torre de Claramunt, Vallirana, Vallromanes, Vilada, Vilanova del Vallès, Vilassar de Mar.

Gerència Territorial de Girona:

Amer, Avinyonet de Puigventós, Banyoles, Bescanó, la Bisbal d'Empordà, Bordils, Breda, Brunyola, Cabanes, Campdevànol, Campllong, Cassà de la Selva, Castellfollit de la Roca, Castell-Platja d'Aro, La Cellera de Ter, Cervià de Ter, Colomers, Cornellà del Terri, Crespià, Espolla, Esponellà, Fornells de la Selva, Garrigàs, Girona, Juià, Llívia, les Llosses, Madremanya, Maià de Montcal, Mieres, Ogassa, Palamós, Palau- Saverdera, Palol de Revardit, Pals, Pardines, Les Planes d'Hostoles, Pont de Molins, Porqueres, les Preses, Quart, Queralbs, Regencós, Ribes de Freser, Ripoll, Riudaura, Riudellots de la Selva, Riumors, Roses, Rupià, Sant Andreu Salou, Sant Aniol de Finestres, Sant Climent Sescebes, Sant Feliu de Buixalleu, Sant Hilari Sacalm, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan de les Abadesses, Sant Joan de Mollet, Sant Joan les Fonts, Sant Julià del Llor i Bonmatí, Sant Martí de Llémena, Sant Miquel de Campmajor, Santa Coloma de Farners, Santa Cristina d'Aro, Santa Pau, Sarrià de Ter, Serinyà, Sils, Terrades, Tortellà, La Vall d'en Bas, la Vall-llobrega, Ventalló, Viladamat , Vilademuls, Vilobí d'Onyar.

Gerència Territorial de Lleida:

Àger, Alàs i Cerc, Albesa, Alcoletge, Alfarràs, Algerri, Alguaire, Almacelles, Almenar, Alpicat, Arres, Artesa de Segre, les Avellanes i Santa Linya, Balaguer, Bassella, Bausen, Bellcaire d'Urgell, Bellmunt d'Urgell, Cabanabona, Camarasa, Castellar de la Ribera, Castelló de Farfanya, Corbins, Esterri d'Àneu, Fígols i Alinyà, Fondarella, Foradada, Ivars de Noguera, Lleida, Lles de Cerdanya, Llobera, Menàrguens, Montferrer i Castellbò, Odèn, Oliola, Os de Balaguer, Penelles, Pinell de Solsonès, Ponts, la Portella, Puigverd d'Agramunt, Riu de Cerdanya, Rosselló, la Sentiu de Sió, la Seu d'Urgell, Solsona, Térmens, Tírvia, Tiurana, Tornabous , Torrefarrera, Torrelameu, Torre-serona, Vall de Cardós, Vallbona de les Monges, Vallfogona de Balaguer, Vilanova de l'Aguda, Vilanova de la Barca, Vilanova de Meià, Vilanova de Segrià.

Gerència Territorial de Tarragona:

FMC | abr-16 6

Alcover, l'Aleixar, Alfara de Carles, Alforja, Alió, Ametlla de Mar, L'Arboç, Arbolí, Argentera, la Bisbal del Penedès, Bot, Cabra del Camp, Constantí, Corbera d' Ebre, Deltebre, Forès, la Galera, Els Garidells, Ginestar, Móra la Nova, els Pallaresos, Passanant i Belltall, Paüls, Perafort, del Pinell de Brai, la Pobla de Mafumet, la Pobla de Montornès, Pradell de la Teixeta, Prades , Reus, Riudoms, Roquetes, Sant Carles de la Ràpita, Senan, Tivissa, Torredembarra, Vallclara, Vallfogona de Riucorb, Vallmoll, Valls, Vespella de Gaià, Vilalba dels Arcs, Vilanova de Prades, la Vilella Alta.


RESOLUCIÓ de 8 de gener de 2016, de la Direcció General de Trànsit, per la qual s'estableixen mesures especials de regulació del trànsit durant l'any 2016. BOE núm. 15, de 18-01-2016

Per raons de seguretat viària, mobilitat i de fluïdesa de la circulació, en concordança amb les dates en què es preveuen desplaçaments massius de vehicles, així com per la perillositat intrínseca de la càrrega de certs vehicles, s'estableixen mesures especials de regulació de trànsit, d'acord amb el que preveu, respecte d'això, en els articles 5, apartats k), m) in), 10 i 16 del text articulat de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària.


RESOLUCIÓ de 23 de desembre de 2015, de la Presidència del Tribunal de Comptes, per la qual es publica l'Acord del Ple de 22 de desembre de 2015, pel qual s'aprova la Instrucció relativa a la tramesa telemàtica al Tribunal de Comptes dels extractes dels expedients de contractació i de les relacions anuals dels contractes celebrats per les entitats del sector públic local. BOE núm. 312 , de 30-12-2015

Mitjançant aquesta Instrucció, el Tribunal de Comptes concreta la informació i documentació contractual corresponent als exercicis 2016 i següents que li han de ser tramesos en compliment de les obligacions contingudes en els articles 40 de la LFTCu i 29 del TRLCSP, així com el procediment i els mitjans per fer-ho. L'obligació de remissió de documentació contractual al Tribunal de Comptes per part dels òrgans, organismes i entitats del sector públic local es configura de la manera següent: 1. Anualment, i dins dels dos primers mesos de cada exercici, s'hauran de remetre les relacions certificades comprensives dels contractes formalitzats en l'exercici precedent, amb exclusió dels contractes menors, d'acord amb el que estableix l'apartat III.1 d'aquesta Instrucció, o, en cas de no haver-se celebrat cap, un certificat negativa. 2. Dins dels tres mesos següents a la formalització de cada contracte, s'ha d'enviar còpia del document de formalització acompanyada de l'extracte de l'expedient, d'acord amb el que prescriu l'Apartat III.2 d'aquesta Instrucció. 3. Dins dels tres mesos següents a la data en què tinguin lloc, s'han de comunicar al Tribunal de Comptes les modificacions, pròrrogues o variacions de terminis, les variacions de preu i l'import final, la nul·litat i l'extinció normal o anormal els contractes, d'acord amb el que disposa l'apartat III.2 d'aquesta Instrucció. Aquesta Resolució entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el BOE.





FMC | abr-16 7

I.2.- Legislació catalana

DECRET 197/2016, de 23 de febrer, sobre la comunicació prèvia en matèria de residus i sobre els registres generals de persones productores i gestores de residus de Catalunya. DOGC núm. 7066, de 25-02-2016

Aquest Decret té per objecte regular: a) La comunicació prèvia a l'inici de l'activitat de producció, de transport i d'agent o negociant de residus, prevista a l'article 24.1.a) del Text refós de la Llei reguladora dels residus, aprovat pel Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, i la prevista a l'article 29 de la Llei 22/2011, de 28 d'abril, de residus i sòls contaminats; i b) El Registre general de persones productores de residus de Catalunya i el Registre general de persones gestores de residus de Catalunya, adscrits a l'Agència de Residus de Catalunya.

El director o directora de l'Agència de Residus de Catalunya ha d'aprovar mitjançant una resolució el model normalitzat de comunicació prèvia de les activitats previstes a l'article 4 que, com a mínim, ha de contenir el que s'especifica a l'annex VIII de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats. Aquest model es fa públic mitjançant el web de l'Agència de Residus de Catalunya: http://www.arc.cat.

Qualsevol referència al Registre de productors de residus industrials de Catalunya, al Registre general de gestors de residus industrials de Catalunya o al Registre de transportistes de residus de Catalunya, que es trobi en algun precepte de la normativa vigent en matèria de residus, s'ha d'entendre realitzada al Registre general de persones productores de residus de Catalunya o al Registre general de persones gestores de residus de Catalunya, segons escaigui.

El Registre de productors de residus industrials s'incorporen al Registre general de persones productores de residus de Catalunya. Les inscripcions que consten en el Registre general de gestors de residus de Catalunya s'incorporen al Registre general de persones gestores de residus de Catalunya. Les inscripcions que consten en el Registre de transportistes de residus industrials de Catalunya i en el Registre de transportistes de residus inerts de construcció i demolició de Catalunya s'incorporen al Registre general de persones gestores de residus de Catalunya.

El decret deroga les disposicions següents:

a) Els articles 4, 9, 10, 11, 12, 13 i 14 del Decret 93/1999, de 6 d'abril, sobre procediments de gestió de residus;

b) El Decret 115/1994, de 6 d'abril, regulador del Registre general de gestors de residus de Catalunya; i,

c) Els articles 17 i 18 i l'annex del Decret 89/2010, de 29 de juny, pel qual s'aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7066/1476497.pdf

DECRET 198/2016, de 23 de febrer, sobre la inspecció de consum i control de mercat, el procediment de presa de mostres, les mesures cautelars i altres actuacions inspectores. DOGC núm. 7066, de 25-02-2016

L'objecte d'aquest Decret és regular la inspecció de consum i el control de mercat, el procediment per practicar la presa de mostres i l'autoritat competent per acordar les mesures cautelars, l'ús dels mitjans electrònics en la realització de les activitats inspectores de consum, i també la regulació d'altres actuacions inspectores que duen a terme les administracions públiques de Catalunya, en desenvolupament de la previsió que estableix la disposició final segona del Codi de consum de Catalunya.


FMC | abr-16 8

Aquest Decret és d'aplicació a totes les administracions públiques de Catalunya que duen a terme tasques en matèria d'inspecció de consum i control de mercat d'acord amb les previsions incloses al títol II del llibre III del Codi de consum de Catalunya.

Aquest Decret és d'aplicació a les actuacions que es tramitin a partir de la seva entrada en vigor; i el Decret entrarà en vigor en el termini d'un mes comptat des de la data de la seva publicació al DOGC.

Les administracions públiques competents en matèria d'inspecció i control de mercat, mentre no disposin dels mitjans tècnics idonis per a la tramitació de les comunicacions electròniques així com dels sistemes de notificació electrònica que garanteixen el caràcter fefaent de l'enviament i la recepció creats d'acord amb les aplicacions corporatives de la Generalitat de Catalunya, poden continuar utilitzant els mitjans electrònics i no-electrònics substitutius admesos per la normativa vigent.

Igualment, el Decret modifica el Decret 206/1990, de 30 de juliol, sobre la inspecció de disciplina de mercat i consum. Concretament, al títol i als articles 1, 2, i 6 del Decret 206/1990, de 30 de juliol, on figura la referència “la inspecció de disciplina de mercat i consum”, queda substituïda per la referència “la Inspecció de comerç”.


DECRET 190/2016, de 16 de febrer, de gestió de la seguretat viària en les infraestructures viàries de la Generalitat de Catalunya. DOGC núm. 7061, de 18-02-2016

Aquesta disposició té per objecte l'establiment i l'aplicació de procediments relacionats amb les avaluacions d'impacte de la seguretat viària, les auditories de seguretat viària, les inspeccions de seguretat viària i la gestió de la seguretat a les infraestructures viàries. Aquest Decret s'aplica en aquelles infraestructures viàries titularitat de la Generalitat de Catalunya que formin part de la xarxa transeuropea de carreteres, amb independència que es trobin en fase de disseny, construcció o explotació. Resten exclosos de les previsions d'aquest Decret els túnels de carretera als quals resulti d'aplicació la Directiva 2004/54/CE, de 29 d'abril, de requisits mínims de seguretat per als túnels de la xarxa transeuropea de carreteres, o el corresponent decret que la desplegui al nivell de les competències de la Generalitat de Catalunya. Tanmateix, cal tenir present que la disposició addicional segona estableix respecte de les “Infraestructures viàries no gestionades directament per l'Administració de la Generalitat de Catalunya”, el següent: “En aquells trams d'infraestructures viàries que no es gestionin directament per l'Administració de la Generalitat de Catalunya, els/les seus/seves gestors/gestores, sota la supervisió de la direcció general competent en matèria d'infraestructures viàries de la Generalitat de Catalunya, han de realitzar les mesures previstes en els articles 4, 6 i 7 d'aquest Decret”. És a dir, aquests gestors restaran subjectes a realitzar una auditoria de seguretat viària del disseny de la infraestructura (art. 4); a inspeccions per part la direcció general competent en matèria d'infraestructures viàries (art. 6); i a la realització d’un seguiment sistemàtic i d’un anàlisi de l’accidentalitat en les vies de servies de l'àmbit de

la infraestructura (art. 7) http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7061/1475336.pdf

ORDRE VEH/35/2016, de 19 de febrer, per la qual s'aproven els models d'autoliquidació 510, de l'impost sobre els habitatges buits, i 900, del gravamen de protecció civil. DOGC núm. 7067, de 26-02-2016

L’Ordre aprova els models d'autoliquidació 510, de l'impost sobre els habitatges buits, i 900, del gravamen de protecció civil, que figuren als seus annexos.



FMC | abr-16 9

Quan entri en vigor l’Ordre (l'endemà de la seva publicació ) quedarà derogat l'annex de l'Ordre ECO/33/2015, de 25 de febrer, per la qual s'aproven els models d'autoliquidació del gravamen de protecció civil i de l'impost sobre la producció d'energia elèctrica d'origen nuclear, en el que fa referència al model d'autoliquidació 900, del gravamen de protecció civil.


RESOLUCIÓ TES/507/2016, de 4 de gener, per la qual es fa pública la Resolució que aprova el Programa d'inspecció ambiental integrada de Catalunya per a l'any 2016. DOGC núm. 7071, de 03-03-2016

La Resolució aprova el Programa d'inspecció ambiental integrada de Catalunya per a l'any 2016. El text íntegre es pot consultar al web del Departament de Territori i Sostenibilitat, http://territori.gencat.cat, seguint els apartats: Inici > Medi ambient > Empresa i producció sostenible > Prevenció i control d'activitats > La Llei de prevenció i control ambiental d'activitats > Control ambiental i acció inspectora > Inspecció ambiental integrada: Pla i Programa d'inspecció ambiental integrada de Catalunya > Normativa i documentació.

El Pla d'inspecció ambiental integrada de Catalunya per al període 2014-2016 és un document marc de caràcter pluriennal que ofereix les orientacions estratègiques en matèria de comprovació i verificació de les activitats cobertes amb la finalitat de garantir el compliment de les condicions ambientals establertes per la legislació ambiental i per les autoritzacions ambientals, i es desenvolupa i s'executa per mitjà de programes anuals.

A partir de l'experiència assolida en l'execució del programa d'inspecció per als anys 2014 i 2015, s'elabora el Programa d'inspecció ambiental integrada de Catalunya per a l'any 2016, que s'estructura en set apartats amb el contingut que, en síntesi, s'indica a continuació.

Una primera part introductòria, en la qual s'especifiquen els antecedents, els recursos disponibles, la normativa que aplica i els objectius que es persegueixen.

També es refereix a les actuacions d'inspecció ambiental integrada que inclou el Programa, i diferencia entre tres modalitats: programades, no programades i documentals.

S'estableixen les actuacions de millora contínua i de cooperació que es preveuen, com ara accions formatives, intercanvi d'experiències i activitats de coordinació, i els indicadors que es preveu utilitzar per fer l'avaluació i el seguiment del Programa.

El Programa es completa amb una descripció amb detall d'aspectes de caràcter més tècnic com ara el protocol aplicat per a l'avaluació dels riscos ambientals dels establiments i el criteri per a la selecció dels establiments objecte d'inspecció ambiental integrada.


RESOLUCIÓ de 19 de febrer de 2016, per la qual es dóna publicitat a l'Acord del Ple de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, de 9 de febrer de 2016, sobre el contingut de l'extracte dels expedients de contractació i els procediments per complir el que disposa l'article 29 del Reial decret legislatiu 3/2011, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de contractes del sector públic, davant la Sindicatura de Comptes de Catalunya per part dels ens sotmesos a fiscalització. DOGC núm. 7064, de 23-02-2016

La disposició addicional vuitena de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIBG), estableix l'obligació de les administracions locals catalanes de comunicar al RPC els contractes formalitzats. La disposició addicional segona de la Llei 3/2015, de l'11 de



FMC | abr-16 10

març, de mesures fiscals, financeres i administratives, preveu que les entitats de l'Administració local i els ens, organismes o entitats del seu sector públic han de comunicar al Registre públic de contractes (RPC), perquè hi siguin inscrites, les dades bàsiques dels contractes que adjudiquin i que estiguin subjectes a la legislació de contractes del sector públic, i també, si s'escau, les modificacions, les pròrrogues, les variacions de terminis o de preus, l'import final i l'extinció.

Actualment, l'àmbit d'aplicació i el funcionament del RPC es regulen per l'Ordre ECO/47/2013, del 15 de març, per la qual es regula el funcionament i s'aprova l'aplicació del Registre públic de contractes de la Generalitat amb les modificacions introduïdes per l'Ordre ECO/294/2015, del 18 de setembre, de modificació de l'Ordre ECO/47/2013.

Les entitats de l'Administració local catalana i els ens, organismes o entitats del seu sector públic, han de vehicular la remissió d'informació a la Sindicatura de Comptes de Catalunya relativa als contractes, establerta en l'article 29 del TRLCSP, mitjançant l'enviament al Registre públic de contractes de les dades que configuren l'extracte de l'expedient, d'acord amb el que disposa l'article 3 de l'Ordre ECO/294/2015, del 18 de setembre, per la qual es modifica l'Ordre ECO/47/2013, del 15 de març, que regula el funcionament i aprova l'aplicació del Registre públic de contractes de la Generalitat de Catalunya.

Les dades que configuren l'extracte de l'expedient a què es refereix l'article 29 del TRLCSP, als efectes de la funció fiscalitzadora que duu a terme la Sindicatura de Comptes, són les que concreta l’apartat 1 de la Resolució. Igualment, cal tenir present que la Sindicatura de Comptes de Catalunya considerarà complert i conforme a llei el procediment d'intercanvi d'informació a partir de les dades recollides en el Registre públic de contractes de la Generalitat de Catalunya i trameses a la Sindicatura mitjançant el seu Registre telemàtic.

D’altra banda, el procediment telemàtic de la Sindicatura de Comptes de Catalunya anomenat “Comunicació dels contractes article 29 TRLCSP àmbit local” habilitat en el Registre telemàtic d'aquesta institució quedarà inhabilitat el dia 1 de març del 2016. A partir de l'1 de març de 2016 els ens del sector públic local que hagin de de comunicar les modificacions, les pròrrogues / variacions de termini i l'extinció en relació amb contractes formalitzats que no hagin estat comunicats prèviament al Registre públic de contractes hauran d'entrar les dades d'aquests abans d'entrar qualsevol de les incidències esmentades.

Finalment, la Resolució deixa sense efecte els acords del Ple de la Sindicatura de Comptes de Catalunya del 19 de gener i del 8 de juny del 2010 i del 13 i 27 de març del 2012.


RESOLUCIÓ VEH/345/2016, de 4 de febrer, per la qual es dóna publicitat a l'Addenda al Conveni signat entre el Departament d'Economia i Finances i la Sindicatura de Comptes de Catalunya per la tramesa de la informació prevista en l'article 29 del Text refós de la Llei de contractes del sector públic. DOGC núm. 7060, de 17-02-2016

La Resolució dóna publicitat a l'Addenda al Conveni signat entre el Departament d'Economia i Finances i la Sindicatura de Comptes de Catalunya per la tramesa de la informació prevista en l'article 29 del TRLCSP. Aquesta incorpora un pacte sisè al Conveni vigent, el qual estableix que "el Registre públic de contractes de la Generalitat de Catalunya incorporarà a l'arxiu informàtic que tramet periòdicament a la Sindicatura, en compliment del Conveni de 18 de febrer de 2010, la informació relativa a les dades i la documentació dels contractes que les entitats de l'Administració local catalana i els ens, organismes o entitats del seu sector públic, inclosos els seus organismes dependents li trametin en compliment del que preveu l'article 29 del TRLCSP".


FMC | abr-16 11

Això suposa que les entitats de l'Administració local catalana i els ens, organismes o entitats del seu sector públic, inclosos els seus organismes dependents, donaran compliment a l'obligació que estableix l'article 29 del TRLCSP de remetre determinada informació contractual al Tribunal de Comptes, en el cas de Catalunya, a la Sindicatura de Comptes de Catalunya, a través del Registre públic de contractes de la Generalitat de Catalunya, al qual necessàriament han de comunicar les seves dades contractuals.


DECRET 173/2016, de 9 de febrer, pel qual es modifiquen els criteris d'execució del PUOSC 2008-2012, establerts pel Decret 101/2008, de 6 de maig, pel qual s'aproven les bases d'execució del Pla únic d'obres i serveis de Catalunya per al període 2008-2012. DOGC núm. 7057, de 11-02-2015

El Govern de la Generalitat, atenent a la situació actual, en què cal assumir el finançament dels governs locals des d'una vessant de globalitat, especialment pel que fa als problemes dels municipis més petits de Catalunya, vol resoldre la situació en què es troba el PUOSC, en què s'encavalquen fins a tres períodes d'execució del PUOSC, amb la complexitat de gestió que se'n deriva, al marge dels problemes de liquiditat citats. Igualment, l'aplicació de les mesures establertes pel Reial decret llei 7/2012, de 9 de març, pel qual es crea el Fons per al finançament dels pagaments a proveïdors, ha motivat que, en ocasions, els ajuntaments hagin hagut de posposar o retardar l'execució de les inversions, als efectes de poder complir amb els principis d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, recollits a l'article 135 de la Constitució i regulats per la Llei orgànica 2/2012, de 27 d'abril.

En resum, la gestió del PUOSC per part dels ajuntaments s'ha vist perjudicada per fets que no els poden ser imputats i s'ha de tractar de donar una solució normativa a la situació actual, emparada en el principi de proporcionalitat i en la lleialtat institucional i la col·laboració que han de presidir les relacions entre les administracions públiques catalanes. Per aquesta raó, es considera necessari establir un criteri normatiu que permeti donar una resposta ajustada a dret al PUOSC 2008-2012, regulat pel Decret 245/2007, de 6 de novembre, de convocatòria per a la formulació del Pla únic d'obres i serveis de Catalunya (PUOSC) 2008-2012, i pel Decret 101/2008, de 6 de maig, pel qual s'aproven les bases d'execució del Pla únic d'obres i serveis de Catalunya per al període 2008-2012.

En aquest sentit el Decret estableix que totes les actuacions adjudicades pels ens locals de Catalunya incloses en les anualitats 2011 i 2012 del PUOSC 2008-2012, que no han estat executades en el termini establert poden executar-se fins al 31 de desembre de 2016. Aquestes actuacions han estat aprovades pels acords del Govern que figuren a l'annex 1 i s'han d'haver adjudicat amb anterioritat a la publicació d'aquest Decret.

Excepcionalment, les actuacions adjudicades pels ens locals de Catalunya incloses en les anualitats 2008, 2009 i 2010, poden acollir-se al que disposa l'apartat anterior, sempre que compleixin les condicions següents:

a) que hagin adjudicat les obres, serveis o subministraments subvencionats en el termini corresponent a l'anualitat respectiva, d'acord amb les bases d'execució del PUOSC. Aquestes actuacions han estat aprovades pels acords del Govern que figuren a l'annex 2.

b) que acreditin que el grau d'execució de l'actuació corresponent és superior al 70% de l'import total de l'obra, servei o subministrament. Aquesta acreditació s'ha de presentar en el termini d'un mes a comptar de la data del requeriment fet per la Direcció General d'Administració Local a aquest efecte.

c) que l'ens local beneficiari corresponent no hagi ingressat cap quantitat en concepte de bestreta en relació amb l'obra, servei o subministrament subvencionat.

d) que s'acreditin raons de força major no imputables al beneficiari.

La justificació de la finalització d'aquestes actuacions podrà realitzar-se fins al 31 de març de 2017.


FMC | abr-16 12

Els ens locals que no es puguin acollir a cap de les situacions descrites rebran una notificació de la Direcció General d'Administració Local i se'ls atorgarà un termini d'un mes per fer al·legacions. Passat aquest termini, si no les han formulades s'entendrà que renuncien a l'actuació corresponent. En tot cas, la resolució desestimatòria de les al·legacions per incompliment de les obligacions imposades per a la concessió de la subvenció produeix els efectes de revocació de la subvenció atorgada de conformitat amb la normativa vigent en matèria de subvencions.


DECRET 2/2016, de 13 de gener, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya. DOGC núm. 7037, de 14-01-2016

El Decret crea i canvi la denominació de departaments següents: Es crea el Departament d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència. El Departament d'Economia i Coneixement passa a denominar-se Departament d'Economia i Hisenda. El Departament de Governació i Relacions Institucionals passa a denominar-se Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge. El Departament de Benestar Social i Família passa a denominar-se Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. El Departament d'Empresa i Ocupació passa a denominar-se Departament d'Empresa i Coneixement. Pel que fa a la organització de l'Administració de la Generalitat, aquesta s’organitza en els departaments següents:

Departament de la Presidència. Departament d'Economia i Hisenda. Departament d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència. Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge. Departament d'Ensenyament. Departament de Salut. Departament d'Interior. Departament de Territori i Sostenibilitat. Departament de Cultura. Departament de Justícia. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Departament d'Empresa i Coneixement. Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

I, en el cas que sigui designat un vicepresident o vicepresidenta del Govern, el departament del qual en sigui titular es denominarà “Departament de la Vicepresidència”, seguit de la denominació del departament corresponent.

L’art. 3 del decret concreta l'àmbit de competència dels departaments en què s'estructura l'Administració de la Generalitat.

Finalment, el decret deroga el Decret 200/2010, de 27 de desembre, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i qualsevol altra disposició de rang igual o inferior que el contragui.

Aquest decret entra en vigor l’endemà de la seva publicació al DOGC.




FMC | abr-16 13

II.- Sentències:

Recurs de la Comissió Europea, de 02-02-2015, contra el Regne d'Espanya (Assumpte C-38/15) interposat per incompliment de l'art. 4 de la Directiva del Consell 91/271/CEE1 , de 21 de maig de 1991, sobre el tractament d'aigües residuals urbanes en relació a l'aglomeració Pontevedra-Marín-Poio-Bueu (Galícia) i de l'art. 5, apartats 2 i 3, de la Directiva del Consell 91/271/CEE, de 21 de maig de 1991, sobre el tractament d'aigües residuals urbanes en relació a les aglomeracions de Bollulos Parell del Comtat; Abrera; Berga; Capellades; Figueres; El Terri (Banyoles) i Pontevedra-Marín-Poio-Bueu.

La Comissió Europea arran d'una recerca tramitada com a procediment d'Infracció nº 2002/2123, mitjançant carta d'emplaçament de 19 de desembre de 2003 va recaptar l'atenció del Regne d'Espanya en relació amb el compliment de les obligacions que estableixen els articles 3, 4, 5 6 i 14 de la Directiva 91/271 i en particular sobre el tractament de les aigües residuals urbanes a les “zones sensibles”.

L'objecte del procés ha vingut reduint-se conformi s'anaven regularitzant per Espanya les instal·lacions de sanejament, tractaments i abocaments de certes aglomeracions. No obstant això la infracció dels articles 4 i 5 de la Directiva persisteix al temps d'interposar-se la demanda respecte de la situació de les aglomeracions de Bollulos Parell del Comtat (en la Comunitat Autònoma d'Andalusia); Abrera, Berga, Capellades, Figueres i El Terri-Banyoles (en la Comunitat Autònoma de Catalunya) i Pontevedra-Marín-Poio-Bueu (en la Comunitat Autònoma de Galícia).

Sense cap mena de dubte, el raonament i la resolució final del TJUE en el cas de Portugal, comentat anteriorment, pot ser un referent important per a la resolució que aquest tribunal adopti finalment en el cas de l’estat espanyol, fetes totes les adaptacions i particularitats derivades de cada cas.

http://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf?text=&docid=163320&pageIndex=0&doclang=es&mode=req&dir=&occ=first&part=1&cid=169916

STJUE de 28-01-2016. Assumpte C 398/14. Comissió contra República Portuguesa. «Incompliment d'Estat — Directiva 91/271/CEE — Tractament de les aigües residuals urbanes — Article 4 — Tractament secundari o procés equivalent — Annex I, lletres B i D».

Mitjançant el seu recurs, la Comissió Europea sol·licita al Tribunal de Justícia que declari que la República Portuguesa ha incomplert les obligacions que li incumbeixen en virtut de l'article 4 de la Directiva 91/271/CEE del Consell, de 21 de maig de 1991, sobre el tractament de les aigües residuals urbanes, al no haver garantit un nivell adequat de tractament de les aigües residuals urbanes en 52 aglomeracions urbanes.

En el seu escrit de recurs, segons l'article 4 abans referit, la Comissió assenyala que la República Portuguesa havia de garantir, des de l'1 de gener de 2006, un tractament secundari o un procés equivalent dels abocaments d'aigües residuals urbanes procedents d'aquestes aglomeracions, respectant els valors assenyalats en el quadre 1 de l'annex I de la Directiva 91/271. Referent a això, la Comissió al·lega que, per complir amb allò establert en l'article 4 d'aquesta Directiva, la República Portuguesa hauria d'haver aportat els resultats de les mesures de control que demostressin, conforme a l'annex I, lletra D, punt 3, de la Directiva 91/271, que l'aigua recollida a intervals regulars a la sortida de la instal·lació de tractament durant el primer any de la seva explotació s'ajustava a les prescripcions d'aquesta Directiva.

Addicionalment, la Comissió deixa constància en el seu escrit que la situació d'infracció, general i persistent en gran nombre de petites aglomeracions pot causar danys irreparables al medi ambient. També afirma que les dificultats financeres, a les quals va al·ludir la República Portuguesa en el procediment administratiu previ, no poden justificar l'existència de l' incompliment imputat.



FMC | abr-16 14

Segons el parer de la Comissió, les obligacions que incumbeixen als Estats membres en virtut de l'article 4 de la Directiva 91/271 impliquen la realització dels controls previstos en l'annex I, lletra D, d'aquesta Directiva, pel que és necessari recollir, durant un període d'un any, un nombre mínim de mostres, que varia segons les dimensions de la instal·lació de tractament que es tracti, en particular, durant el seu primer any de funcionament. En contraposició, la República Portuguesa considera que es compleixen les obligacions derivades de l'article 4 de la Directiva 91/271 quan una mostra dels abocaments d'una instal·lació de tractament en funcionament llança valors conformes amb els paràmetres previstos en aquesta Directiva.

Al fil d’aquest debat entre la Comissió i Portugal, el Tribunal de Justícia :

- recorda que l'article 4, apartat 1 , de la Directiva 91/271 disposa que «els Estats membres vetllaran per que les aigües residuals urbanes que entrin en els sistemes col·lectors siguin objecte, abans d'abocar-se, d'un tractament secundari o d'un procés equivalent» i precisa que aquest tractament ha de posar-se en pràctica, segons la zona d'abocament d'aquestes aigües, abans del 31 de desembre de 2000 o abans del 31 de desembre de 2005. Igualment recorda que l'article 4, apartat 3 , d'aquesta Directiva preveu que els abocaments procedents de les instal·lacions de tractament d'aigües residuals urbanes esmentats als apartats 1 i 2 d'aquest article «compliran els requisits pertinents de la secció B de l'annex I» de la mateixa Directiva.

- destaca que l'annex I , lletra B, punt 1, de la Directiva 91/271 estableix que «les instal·lacions de tractament d'aigües residuals es dissenyaran o modificaran de manera que es puguin obtenir mostres representatives de les aigües residuals que arribin i de l'efluent tractat abans d'efectuar l'abocament en les aigües receptores». Al seu torn, la lletra B, punt 2, de la Directiva 91/271 disposa que «els abocaments d'instal·lacions de tractament d'aigües residuals urbanes subjectes a tractament segons el que es disposa en els articles 4 i 5 de [aquesta] Directiva hauran de complir els requisits que figuren en el quadre 1.».

- assenyala que l'article 4 de la Directiva 91/271 no fa cap referència a l'annex I, lletra D, de la mateixa Directiva, que preveu els «mètodes de referència per al seguiment i avaluació de resultats». Aquesta lletra respon al propòsit de indicar com «és necessari controlar les instal·lacions de tractament, les aigües receptores i l'evacuació de llots per garantir la protecció del medi ambient de les repercussions negatives dels abocaments d'aigües residuals», i s'inscriu en el marc del control continuat dels abocaments. Referent a això, el Tribunal de Justícia considera que l'annex I, lletra D, punt 3, de la Directiva 91/271 fixa simplement el nombre mínim de mostres que han de recollir-se cada any i preveu que, en alguns casos, els resultats d'un any influeixen en la recollida de mostres en el següent. En definitiva, el Tribunal de Justícia considera que la lletra D de l'annex I de la Directiva 91/271 es refereix a una obligació continuada amb la qual es tracta d'assegurar que els abocaments compleixin «al llarg del temps» els requisits de qualitat que han hagut de satisfer des de la posada en funcionament de la instal·lació de tractament.

En atenció a totes aquestes consideracions, el Tribunal de Justícia deixa establert que el l'article 4 de la Directiva 91/271 conté una obligació de resultat sobre la conformitat dels abocaments de les instal·lacions de tractament de les aigües residuals urbanes amb el que es disposa en la lletra B de l'annex I d'aquesta Directiva. Però, no imposa, a l'efecte de demostrar aquesta conformitat, que es duguin a terme recollides de mostres durant un any sencer.

En conseqüència, conclou que sempre que un Estat membre pugui presentar una mostra que respongui a les prescripcions previstes en l'annex I, lletra B, de la Directiva 91/271, han de considerar-se complertes les obligacions derivades de l'article 4 d'aquesta.

Una vegada precisada l'abast de l'obligació de l'article 4, l' incompliment del qual s'al·lega per la Comissió, el Tribunal de Justícia entra a analitzar en quins casos de les 52 poblacions ha quedat provat l'

FMC | abr-16 15

incompliment del referit article. Amb aquest objecte, inicia la seva reflexió centrant-se a determinar dos aspectes clau en la tasca de constatació d'aquest incompliment: un, a qui correspon provar l'incompliment, si a la Comissió o al presumpte Estat infractor; dos, quin moment es pren com referència.

Respecte a qui correspon la càrrega de la prova, el TJUE recorda que, en principi, correspon a la Comissió provar l'existència de l'incompliment al·legat, aportant al Tribunal de Justícia totes les dades necessàries perquè aquest pugui verificar l'existència de tal incompliment, sense poder basar-se en cap presumpció. Justifica aquest punt departida en el fet que, per la qual cosa es refereix a la comprovació de la correcta aplicació en la pràctica de les disposicions nacionals destinades a garantir l'execució efectiva d'una directiva, la Comissió, que no disposa de facultats pròpies de recerca en la matèria, depèn en gran manera dels elements proporcionats pels eventuals denunciants, així com pel propi Estat membre (vegeu, en aquest sentit, la sentencia Comissió/Portugal, C526/09, EU:C:2010:734, apartat 21 i jurisprudència citada).

De tot allò esmentat prèviament es desprèn, en particular, que quan la Comissió hagi aportat suficients dades que posin en relleu que les disposicions nacionals de transposició d'una directiva no s'apliquen correctament en la pràctica al territori de l'Estat membre demandat, incumbeix a aquest rebatre de manera fundada i detallada les dades presentades i les conseqüències que es deriven d'ells (vegeu, en aquest sentit, la sentencia Comissió/Portugal, C 526/09, EU: C:2010:734, apartat 22 i jurisprudència citada).

Respecte al segon element, el TJUE considera que l'existència d'un incompliment cal que sigui avaluat apreciar-ho segons quina sigui la situació de l'Estat membre en finalitzar el termini fixat en el dictamen motivat per la Comissió, sense que el mateix pugui tenir en compte els canvis produïts posteriorment (vegin-se, en particular, les sentencies Comissió/Grècia, C 440/06, EU: C:2007:642, apartat 16, i Comissió/Bèlgica, C395/13, EU: C:2014:2347, apartat 39).

En el present cas, el TJUE adverteix que el dictamen motivat, datat el 22 de juny de 2012, concedia a la República Portuguesa un termini de dos mesos a partir de la seva recepció perquè aquesta s'ajustés a les obligacions que li imposava l'article 4 de la Directiva 91/271. Per tant, el termini assenyalat per procedir a l'ajust expirava el 22 d'agost de 2012.

Prenent en consideració aquests dos criteris, respecte de les 52 poblacions que segons la Comissió incorrien en incompliment de la Directiva d'Abocaments, el TJUE distingeix:

- 25 poblacions respecte a les quals la República Portuguesa va indicar, en el seu escrit de contestació, que en la data de presentació d'aquest escrit s'estaven efectuant, o estaven programades, obres en les instal·lacions de tractament per respondre a les obligacions previstes per l'article 4 de la Directiva 91/271. Per tant, el TJUE consta que aquestes aglomeracions no eres respectuoses, al final del termini assenyalat en el dictamen motivat, amb les obligacions derivades d'aquest article 4, atès que no disposaven d'instal·lacions operatives per al tractament de les aigües residuals.

- 12 poblacions respecte de les quals Portugal havia constat la conformitat amb l'article 4 de la Directiva 91/271 a 30 de juny de 2014 i a 10 de desembre del mateix any, es desprèn que les obres necessàries per complir amb les exigències imposades per aquest article bé es van concloure entre els anys 2013 i 2014, bé es conclourien en 2014 o 2015. Per tant, consta que tampoc aquestes aglomeracions complien les obligacions derivades de l'article 4 de la Directiva 91/271, al final del termini assenyalat a la República Portuguesa per ajustar-se a allò exigit en aquest mateix article.

- 5 poblacions respecte de les quals s'infereix de la documentació en mans del TJUE que aquestes aglomeracions disposaven des de 2012, si no abans, d'una instal·lació de tractament d'aigües residuals llista per ser utilitzada. En conseqüència, el TJUE denuncia que la República Portuguesa podria haver remès a la Comissió els resultats de la primera mostra abans de l'expiració del termini assenyalat en el

FMC | abr-16 16

dictamen motivat, això és, el 22 d'agost de 2012. Ara bé, la República Portuguesa no ha aportat cap dada pertinent referent a això davant el Tribunal de Justícia. En aquest context, el TJUE considera que la Comissió ha aportat la prova de la procedència de la seva al·legació en allò que concerneix a aquestes cinc aglomeracions.


STC 28/2016, de 18-02-2016. Recurs d'inconstitucionalitat núm. 4912-2013, interposat pel Govern de la Generalitat de Catalunya en relació amb diversos preceptes de la Llei 2/2013, de 29 de maig, de protecció i ús sostenible del litoral i de modificació de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes (DOGC núm. 7090, de 01-04-2016). Competències sobre urbanisme, ordenació del litoral i del territori; autonomia local: interpretació conforme del precepte legal estatal que imposa a les comunitats autònomes el deure d'elaborar un pla sobre la possible incidència del canvi climàtic en el domini públic marítim-terrestre

El suplement del BOE núm. 71, de 23.3.2016, publica la Sentència 28/2016, de 18 de febrer, dictada pel Ple del Tribunal Constitucional en el recurs d'inconstitucionalitat núm. 4912-2013, promogut pel Govern de la Generalitat de Catalunya contra l'article primer, apartats 12, 16, 38 i 41, i disposició addicional vuitena, apartat 2, de la Llei 2/2013, de 29 de maig, de protecció i ús sostenible del litoral i de modificació de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes.

En la sentència esmentada, el Tribunal Constitucional ha decidit:

“1r. Declarar que l'apartat 2 de la disposició addicional vuitena de la Llei 2/2013, de 29 de maig, de protecció i ús sostenible del litoral i de modificació de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes, és conforme amb l'ordre constitucional de distribució de competències interpretat en els termes del fonament jurídic 7.

2n. Desestimar el recurs pel que fa a la resta.”

Enllaç al text de la sentència: http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2016-2909


STC 32/2016, de 18 18-02-2016. Recurs d'inconstitucionalitat núm. 1908-2014, interposat pel Govern de la Generalitat de Catalunya en relació amb diversos preceptes de la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric (DOGC núm. 7090, de 01-04-2016). Competències sobre ordenació general de l' economia i sobre el sector elèctric: interpretació conforme dels preceptes legals estatals relatius a l'autorització d'instal·lacions peninsulars de producció d'energia elèctrica i resolució de controvèrsies sobre subministrament d'energia elèctrica. vots particulars

El suplement del BOE núm. 71, de 23.3.2016, publica la Sentència 32/2016, de 18 de febrer, dictada pel Ple del Tribunal Constitucional en el recurs d'inconstitucionalitat núm. 1908-2014 interposat pel Govern de la Generalitat de Catalunya contra els articles 3.13 a), 9, 15, 33.5, 38.8, 40, 43.5, 46, 51, 52.4 i la disposició final segona de la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric.


“1r. Declarar que els articles 3.13 a) i 43.5 de la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric, són conformes amb la Constitució interpretats en els termes assenyalats en els fonaments jurídics 5 i 10, respectivament.




http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2016-2909


FMC | abr-16 17

Hi ha dos vots particulars discrepants: un que formula la magistrada senyora Adela Asua Batarrita, i un altre que formula el magistrat senyor Juan Antonio Xiol Ríos, al qual s'adhereix la magistrada senyora Encarnación Roca Trías i el magistrat senyor Fernando Valdés Dal-Ré.

Enllaç al text de la sentència: http://www.boe.es/boe/dias/2016/03/23/pdfs/BOE-A-2016-2913.pdf


RECURS D'INCONSTITUCIONALITAT núm. 6777-2012, interposat pel president del Govern en relació amb diversos preceptes de la Llei del Parlament de Catalunya 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d'agost. Documentació dels plans d'ordenació urbanística municipal. DOGC núm. 7081 , de 17-03-2016

El suplement del BOE núm. 57, de 7.3.2016, publica la Sentència 17/2016, de 4 de febrer, dictada pel Ple del Tribunal Constitucional en el recurs d'inconstitucionalitat núm. 6777-2012, promogut pel president del Govern, contra els articles 59, 64.4 i apartat setè de la disposició addicional sisena de la Llei del Parlament de Catalunya 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d'agost.


“1r. Declarar que l'art. 59 de la Llei del Parlament de Catalunya 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d'agost, no és inconstitucional, sempre que s'interpreti en els termes establerts en el fonament jurídic 4 d'aquesta Sentència.

2n. Desestimar el recurs d'inconstitucionalitat pel que fa a la resta.”



RECURS D'INCONSTITUCIONALITAT núm. 709-2015, interposat per la Generalitat de Catalunya en relació amb diversos preceptes de la Llei 9/2014, de 9 de maig, general de telecomunicacions. Col·laboració entre administracions públiques en el desplegament de les xarxes públiques de comunicacions electròniques. DOGC núm. 7081 , de 17-03-2016

El suplement del BOE núm. 57, de 7.3.2016, publica la Sentència 20/2016, de 4 de febrer, dictada pel Ple del Tribunal Constitucional en el recurs d'inconstitucionalitat núm. 709-2015, interposat per la Generalitat de Catalunya contra els art. 34.3, 5 i 6; 35.4 i 7; 45.4; 65; 69 j).6; i, per connexió, 73 i 74 de la Llei 9/2014, de 9 de maig, de telecomunicacions.


“Estimar en part el present recurs i, en conseqüència:

1r. Declarar inconstitucional i nul l'incís «transcorreguts dos mesos des de la seva presentació» del paràgraf cinquè de l'art. 34.6 de la Llei 9/2014, de 9 de maig, general de telecomunicacions.










FMC | abr-16 18

STC de 21-01-2016. Recurs d'inconstitucionalitat núm. 1886/2012. Ponent: Andrés Ollero. Mesures per al foment de les actuacions de rehabilitació. Obligatorietat de la inspecció tècnica d'edificis Efectes de la inspecció. Estimació parcial.

Aquest recurs d'inconstitucionalitat va ser interposat per la Generalitat de Catalunya contra les mesures de foment de les actuacions de rehabilitació previstes en els arts. 17.1.c), 18.1, 19.2, 21, 22, 23, la Disposició addicional tercera, les Disposicions transitòries primera i segona i la Disposició final del Reial decret-llei 8/2011, de1 de juliol, de mesures de suport als deutors hipotecaris, de control de la despesa pública i cancel·lació de deutes amb empreses i autònoms contretes per les entitats locals, de foment de l'activitat empresarial i impuls de la rehabilitació i de simplificació administrativa.

El Ple del Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucionals i, per tant, nuls dos articles del Reial decret-llei 8/2011, d'1 de juliol, de mesures de suport als deutors hipotecaris, de control de la despesa pública i cancel·lació de deutes amb empreses i autònoms contretes per les entitats locals, de foment de l'activitat empresarial i impuls de la rehabilitació i de simplificació administrativa. La sentència estima parcialment el recurs formulat per la Generalitat de Catalunya i considera que els dos preceptes anul·lats envaeixen competències de les Comunitats Autònomes en matèria d'urbanisme.

Els articles 21 i 22 del Reial decret-llei 8/2011 estableixen un control preventiu respecte del deure legal dels propietaris de conservar i rehabilitar els edificis. És a dir, introdueixen modificacions a la regulació de la inspecció urbanística. En el preàmbul de la llei s'afirma que el decret impugnat “generalitza la inspecció tècnica d'edificis, establint la seva obligatorietat i els seus requisits essencials”. Així, afegeix, es dota a aquest instrument de “la uniformitat necessària” per aconseguir que el parc d'habitatges compleixi amb els criteris mínims de qualitat exigits.

La Generalitat de Catalunya va al·legar que tots dos preceptes envaïen competències autonòmiques; l'Advocat de l'Estat, per la seva banda, va sostenir que la regulació que contenen encaixa en les competències que la Constitució reserva a l'Estat en el seu art. 149.1, apartats 13 i 23. Segons reiterada doctrina, el TC acaba descartant les al·legacions de l'advocat de l'Estat, segons explica la sentència, fonamentalment per dues raons:

• l'art. 149.1.13 CE “atribueix a l'Estat una competència per a l'ordenació general de l'economia que abasta la definició de les línies d'actuació tendents a aconseguir els objectius de política econòmica global o sectorial fixats per la pròpia Constitució (...) ”. El TC ha afirmat que la lectura d'aquest precepte constitucional ha de ser “restrictiva”, ja que “una excessivament àmplia podria constrènyer i fins i tot buidar les competències sectorials legítimes de les Comunitats Autònomes”. Així, en matèria d'urbanisme, la competència de l'Estat comprendrà solament aquelles mesures que tinguin “una incidència directa i significativa sobre l'activitat econòmica general”.

• I l'art. 149.1.23 CE requereix, segons la doctrina, una interpretació restrictiva. D'aquesta forma, les normes de protecció mediambiental dictades per l'Estat seran conformes a l'ordre constitucional de competències només quan, d'una forma directa, tendeixin a la “preservació, conservació o millora” del medi ambient.

En atenció fonamentalment a totes aquestes consideracions, el TC va resoldre finalment:

1º Declarar la desaparició sobrevinguda de l'objecte del present recurs quant als arts. 17.1.c), 18.1 i 23 del Reial decret-llei 8/2011, d'1 de juliol.

2º Declarar la inconstitucionalitat i nul·litat dels arts. 21 i 22, de la disposició addicional tercera, (relativa a aplicació de la inspecció tècnica d'edificis obligatòria) i de les disposicions transitòries primera (relativa a l'eficàcia de les inspeccions tècniques ja realitzada) i segona del Reial decret-llei 8/2011, d'1 de juliol.

3º Desestimar el recurs en tota la resta.

FMC | abr-16 19

No obstant això, ha d'advertir-se que els article 21 i 22 van ser derogats per l'apartat 6è. de la disposició derogatòria única de la Llei 8/2013, de 26 de juny, de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes («B.O.I.» 27 juny).

http://www.tribunalconstitucional.es/es/salaPrensa/Documents/NP_2016_005/2012-01886STC.pdf

STC 254/2015, de 30-11-2015. Rec. núm. 6860/2014. Ponent: Juan Antonio Xiol Ríos. Les sentències fermes de demolició de construccions il·legals han de ser executades encara que resultin conformes amb el planejament en tramitació

EL TC declara la inconstitucionalitat parcial de l'art. 65.bis.1 de la Llei 2/2001 de 25 juny, d'ordenació territorial i de règim urbanístic del sòl, perquè considera que la introducció d'una causa de suspensió de l'execució de les ordres judicials de demolició per la normativa controvertida, suposa una invasió de la competència exclusiva de l'Estat en matèria de legislació processal i infringeix el principi de reserva de jurisdicció. La regulació d'una autorització que permet la legalització de construccions il·legals sobre les quals pesen resolucions judicials fermes que ordenen la seva demolició, sobre la base d'una futura modificació de la normativa urbanística, xoca frontalment amb el dret a la tutela judicial efectiva en el seu vessant a l'execució de les resolucions judicials en els seus propis termes. En conseqüència el TC estima la qüestió d'inconstitucionalitat plantejada per la Sala del Contenciós-Administratiu del TSJ Cantàbria, i declara la inconstitucional i nul l'incís «o judicials» de l'art. 65 bis 1 de la Llei 2/2001 de 25 juny, d'ordenació territorial i de règim urbanístic del sòl a Cantàbria.


STS 5036/2915 de 29-11-2015. Rec. núm. 232/2014, interposat per la Comunitat Autònoma de Canàries contra la sentència de 29 de novembre de 2013. TAXES MUNICIPALS: Taxa per prestació del servei públic municipal de proveïment d'aigua: naturalesa de la retribució per la prestació del servei públic d'aigua domiciliària, quan és prestat directament per l'ajuntament o a través d'un concessionari: evolució normativa: consideració com a taxa: la modificació de l'Ordenança reguladora no necessita l'autorització prèvia per la Comunitat Autònoma.

Aquest recurs de cassació ha estat interposat per la Comunitat Autònoma de Canàries contra la sentència de 29 de novembre de 2013, dictada per la Sala contenciosa administrativa, Secció Primera, del Tribunal Superior de Justícia de Canàries, en el recurs núm. 259/2012, formulat per l'Ajuntament dels Realejos, en relació amb l'Ordre núm. 61/2012 de la Consellera d'Ocupació, Indústria i Comerç del Govern de Canàries, per la qual es redueixen les tarifes del servei de proveïment d'aigua a poblacions aprovades per l'Ajuntament per 2012.

La sentència impugnada va estimar el recurs contenciós administratiu interposat per l'Ajuntament dels Realejos contra la desestimació per silenci administratiu del recurs de reposició presentat enfront de l'Ordre núm. 61/2012 de la Conselleria d'Ocupació, Indústria i Comerç del Govern de Canàries, per la qual va aprovar la reducció de les noves tarifes del servei de subministrament d'aigua potable a domicili contingudes en la modificació de l'Ordenança Fiscal reguladora de la taxa, publicada en el Butlletí Oficial de la Província del 31 de desembre de 2011.

La Sala d'instància va entendre que l'Ajuntament recurrent, en prestar el servei de manera directa a través de l'Empresa Pública d'Aigües de l'Ajuntament dels Realejos, S.L, societat mercantil local amb capital 100 % municipal, tenint les tarifes la naturalesa de taxa, no venia obligada a remetre l'expedient a la Comissió de Preus, mancant per això la Comunitat Autònoma de competència per a l'emissió d'informe algun o per introduir modificació en el projecte de modificació de l'Ordenança Fiscal, de manera que una vegada remès i rebut va haver de retornar-ho per incompetència atès que la fixació de les tarifes constitueix potestat tributària.

http://www.tribunalconstitucional.es/es/salaPrensa/Documents/NP_2016_005/2012-01886STC.pdf


FMC | abr-16 20

En el present recurs, la Comunitat Autònoma de Canàries va articular un únic motiu de cassació, a l'empara de l'art. 88. 1d) de la Llei Jurisdiccional (RCL 1998, 1741), en considerar que la sentència recorreguda vulnera el criteri jurisprudencial contingut, entre unes altres, en les sentències del Tribunal Suprem de 3 de febrer de 2011 (RJ 2011, 524) , 25 de Julio de 2003 (RJ 2003, 7130), 29 d'octubre de 2003 (RJ 2003, 7950) i 5 de febrer de 2009 (RJ 2009, 2831), en virtut de la qual s'infereix que la Comissió de Preus no envaeix la competència municipal quan examina la tarifa proposada des de l'òptica de la política de preus, mancant de suport la sentència recorreguda en cassació quan assenyala que la Comunitat Autònoma va haver de retornar l'expedient a través de la Conselleria demandada per mancar de competència.

En contraposició, el TS procedeix desestimar aquest únic motiu. Els arguments apareixen exposats en el seu FJ 3 i són els següents:

- Primer, el TS considera improcedent la jurisprudència que invoca la Comunitat Autònoma, segons la qual les tarifes de subministrament públic d'aigua estan sotmeses a la legislació sobre política general de preus i han de ser autoritzades per la Comunitat Autònoma de conformitat amb el Reial decret 3173/1983, de 9 de novembre (RCL 1983, 2826) , el Reial decret llei 7/1996, de 7 de juliol, i el Decret Territorial 64/2000, de 25 d'abril (LCAN 2000, 91) , parteixen de la distinció entre la potestat tarifària que, respecte dels serveis públics municipals prestats per empreses concessionàries, corresponia als Ajuntaments, i la política de preus, que se superposava a aquella i que correspon a l'Estat i per transferència de competències a la Comunitat Autònoma. En contraposició a la posició mantinguda per la CCAA, el TS entén que, en el cas present, ens trobem davant una taxa, és a dir un tribut, l'aprovació del qual es regeix per la normativa que estableix el Text Refós de la llei reguladora de les Hisendes Locals, que no preveu en absolut "autorització" alguna per part de l'Administració General de l'Estat o de les Administracions de les Comunitats Autònomes. En conseqüència, quan es tracta de taxes no cap l'autorització prèvia de les mateixes, regulada en les disposicions sobre el control dels preus autoritzats. FMC | gen-16 14

- Segon, per subscriure la seva anterior afirmació, el TS remet a la seva pròpia jurisprudència, recollida en les sentències, entre unes altres, de 15 de desembre de 2011, cas. 1438/2009, i 22 de maig de 2014, cas. 640/2011. D'elles destaca l'última, on es recull l'evolució seguida per la Sala, i s'arriba a qualificar com a taxa a la contraprestació, amb independència de quin fos el règim jurídic del servei, bé per gestió directa municipal o per concessió administrativa per un tercer. En igual sentit, recorda que aquesta doctrina ha estat mantinguda també després de l'entrada en vigor de la Llei d'Economia Sostenible en la sentència de 23 de novembre de 2015, cas. 4091/2013, no obstant la supressió de l'apartat segon de l'article 2.2 a) de la Llei General Tributària de 2003 per la seva disposició final cinquantena octava

- Tercer, el TS reconeix que la sentència recorreguda ara en cassació encerta en negar competència a la Comunitat Autònoma de Canàries en aquest cas, encara que la Corporació Local hagués remès l'expedient a l'Administració Autonòmica.

- Quart, el TS nega que pugui invocar-se, en contra, la sentència de 5 de febrer de 2009, quan el supòsit que analitza és totalment diferent, un acord del Ple de l'Ajuntament de Còrdova aprovant la revisió de les tarifes, de conformitat amb la proposta i estudi econòmic presentat per l'Empresa Municipal d'Aigües de Còrdova.

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=TS&reference=7551593&links=%22232%2F2014%22&optimize=20151211&publicinterface=true



FMC | abr-16 21

STS 5037/2015, de 23-11-2015. Rec. núm.: 4091/2013. Ponent: Emilio Fredes Ponce. Mentre la titularitat sigui pública, les contraprestacions de l'usuari pel subministrament d'aigua potable prestat mitjançant concessió són taxes, independentment de la modalitat de gestió emprada

El Tribunal Suprem desestima el recurs de cassació interposat per la Comunitat Autònoma de Canàries contra la sentència del TSJ Canàries, relativa a acord de l'Ajuntament de Santa Creu de la Palma, pel qual s'aprova definitivament la modificació de l'Ordenança Fiscal reguladora de la taxa per prestació del servei de subministrament d'aigua potable per a l'exercici 2012, confirmant íntegrament la resolució judicial impugnada.

El TS es pronuncia sobre la naturalesa de la contraprestació econòmica que els usuaris han d'abonar per rebre el servei municipal de proveïment domiciliari d'aigua potable quan de la prestació s'encarrega una entitat privada, adjudicatària de la concessió del servei, arran de la impugnació de l'Acord de l'Ajuntament de Santa Creu de la Palma per la qual s'aprova la modificació de l'Ordenança reguladora de la prestació del servei de subministrament d'aigua per a 2012.

Segons el Tribunal, les contraprestacions que satisfà l'usuari del servei de subministrament d'aigua potable prestat mitjançant concessió han de ser qualificades com taxes, amb independència de la modalitat de gestió emprada. Fins i tot en els casos en què el servei és gestionat per un ens públic que actua en règim de dret privat, a través de societats municipals o per un concessionari, la qualificació és de taxa i no de preu privat o tarifa. Per tant, la forma de gestió del servei no afecta la naturalesa de la prestació, sempre que la seva titularitat segueixi sent pública.

La sentència compta amb un vot particular emès pels magistrats Rafael Fernàndez Montalvo i Joaquin Huelin Martinez de Velasco.


STSJ de Catalunya núm. 810/2015, de 17-11-2015. Rec. núm. 161/2013. Ponent: Francisco Lopez Vázquez. Restauració de la legalitat urbanística per part d'un Ajuntament. Llicències (autoritzacions). Desestimació.

En el present recurs d'apel·lació, el primer motiu al·legat pel particular apel·lant és que la sentència d'instància és nul·la de ple dret per vulneració a la tutela judicial efectiva. Al seu semblar, aquesta vulneració s'hauria produït per que l'Ajuntament, en exercici d'una acció de restauració de la legalitat urbanística pel desenvolupament d'una construcció, no va emplaçar a l'esposa de l'actor, qui ostentava el mer ús de la finca, però, la propietat de la qual corresponia a aquella. El TSJ rebutja aquest motiu d'apel·lació. En el seu FJ primer, exposa el seu raonament:

“ L'article 238.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial ( RCL 1985, 1578 i 2635) disposa la nul·litat de ple dret dels actes judicials quan es prescindeixi total i absolutament de les normes essencials de procediment establertes per la llei. Parteix l'argument de l'apel·lant en tot cas de la seva presumpció més o menys fundada que el seu ex emmanilla hauria de comparèixer en aquest procés com el seu coadjuvant, en el cas d'haver estat emplaçada, però ocorre que la figura jurídica del coadjuvant de la part actora, com la institució del litisconsorci civil, no estan previstos en la Llei de la Jurisdicció Contenciós-administrativa, a la qual resulten aliens, doncs tal figura del coadjuvant permetria indegudament adherir-se a un recurs contenciós administratiu interposat per un tercer a qui no ho va interposar en el seu propi interès en el termini peremptori previngut a aquest efecte en l'article 46 de la llei jurisdiccional , i fins i tot a qui al seu moment no hagués esgotat els recursos si escau procedents en la via administrativa prèvia.

Posició exposada pel Tribunal Suprem, per totes en la seva sentència de 23 d'abril de 2.003 i actuacions de 9 de juny de 2.000 i 22 de gener de 2.001”



FMC | abr-16 22

El segon motiu d'apel·lació al·legat gira entorn a la caducitat del procediment. El TSJ de Catalunya també rebutja aquest motiu en el seu fonament jurídic segon per entendre que no és admissible computar el termini a tals efectes des de la inicial on es denuncia la realització d'obres sense llicència (o sense ajustar-se a la llicència concedida). Tal possibilitat la descarta de forma rotunda al no existeix un únic procediment de legalització, sinó varis que poden concórrer vinculats a un mateix cas que, en uns casos, se succeeixen de forma successiva i en uns altres de forma simultània.

Atenent a la legislació urbanística aplicable a Catalunya (art. 198 i següents del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d'agost, el Tribunal entén que restauració de la legalitat urbanística per part d'un Ajuntament es desenvolupa en tres diferents fases successives i substantives - primera, acreditació de la il·legalitat i requeriment per a legalització i ordre de suspensió; segona, relativa al transcurs del termini de legalització i actuació o inactivitat de l'interessat; tercera, relativa a la demolició, que procedirà, a més d'en altres supòsits, quan es deixi transcórrer el termini de legalització establert sense que es demani la corresponent llicència). A més destaca també que dins de cadascuna d'aquestes fases es poden adoptar diferents resolucions - ordre de suspensió i legalització (que poden emetre’ls conjuntament o per separat), d'atorgament o denegació de llicència de legalitat (en el cas d' haver-se interessat) ordre d'enderrocament (en el supòsit de no haver-se sol·licitat llicència o resultar improcedent la seva concessió)…

El tercer motiu d'apel·lació gira entorn de la pràctica de la notificació a l'apel·lant de l'acord d'incoació del segon expedient de protecció de legalitat que va anar infructuosament intentat en dues ocasions, deixant-se avís, que no va ser retirat per part de la persona notificada, procedint-ne finalment a practicar la notificació per edicte. El Tribunal Superior de Justícia estima aquesta pràctica totalment ajustada a les previsions de l'article 59.4 de la Llei de Jurisdicció Contenciosa-administrativa i la jurisprudència del Tribunal suprem. De la legalitat i la jurisprudència, el TSJ destaca dos extrems vinculats en aquesta matèria: l'existència d'una obligació d'actuació diligent dels particulars i que la submissió al procediment de notificació edictal com una ficció legal més que una notificació real, com a conseqüència de la responsabilitat que els particulars assumeixen, per no haver actuat amb la diligència que la vida moderna exigeix per a la recepció efectiva de la correspondència postal, o el que és el mateix l'obligació de rebre les notificacions administratives.

Un altre motiu d'apel·lació al·legat consisteix a sostenir que la construcció la legalització de la qual es pretenia per l'Ajuntament existia des de temps immemorial pel que s'havia produït prescripció de l'acció administrativa a la qual es refereix l'article 198 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost. A aquest efecte, el Tribunal de Justícia porta a col·lació dos extrems:

- d'una banda, el valor probatori amb efectes de presumpció iuris tantum de certesa dels fets constatats i formalitzats en document públic per part del funcionari públic o autoritat, a l'empara de l'article 137. 3 de la Llei 30/1992. A tal objecte, fa referència als informes del celador municipal que es troben recollides en l'expedient i a les fotografies adjuntes al mateix, en les quals de forma clara i indubtable s'acredita que la construcció no estava en absolut finalitzada sinó en plena fase d'obres.

- segon, la jurisprudència del Tribunal Suprem sobre l'aplicació del referit article 198, segons el qual el termini de prescripció és de sis anys. Segons aquesta jurisprudència, el compliment d'aquest període de temps de be quedar acreditat de forma indubtable per la part que l'al·lega, qui, segons confirma el Tribunal de Justícia, ni tan sols va proposar al seu moment prova pericial o d'una altra classes per acreditar l'antiguitat i la data de finalització de les obres, no desprenent-se tampoc de la resta de la prova a aquest efecte practica i als documents aportats.

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=AN&reference=7567100&links=%22161%2F2013%22&optimize=20160104&publicinterface=true

FMC | abr-16 23

STSJ Madrid 961/2015, de 16-12-2015. Recurs d'apel·lació núm. 687/2014. Anul·lació de la resolució de l'Ajuntament de Sant Agustín de Guadalix que ordena la demolició de certes obres sense llicència.

L'Ajuntament de Sant Agustín de Guadalix apel·la la sentència del Jutjat del Contenciós-Administratiu que anul·la la seva resolució de demolició de certes obres sense llicència, que es troben en terrenys de titularitat pública.

El motiu de l'anul·lació és que el procediment establert en la Llei 9/2001, del Sòl de la Comunitat de Madrid (LSM), ha de començar amb un requeriment de legalització i una ordre de suspensió d'obres en curs. És després de la inacció de l'interessat o la impossibilitat de legalitzar quan pot ordenar-se la demolició.

Atès que l'Ajuntament havia ordenat directament la demolició, el Jutjat d'instància va anul·lar aquesta resolució, per no haver-se seguit el procediment de la LSM. Altres arguments del recurrent en la instància no van triomfar. El de prescripció de la facultat d'ordenar la demolició, per prova insuficient del transcurs del termini (que correspon a l'interessat, i en realitat és termini de caducitat). I el de legalitat de les obres, per existir autorització de l'Ajuntament (que, conforme a la LSM, substitueix a la llicència quan són obres promogudes per ell), perquè no existeix acord formal d'autorització.

L'Ajuntament apel·lant va al·legar error de fet per part del Jutge a quo, en aplicar la LSM i no el TRLCSP, que era el que calia aplicar en tractar-se d'obres que no respecten el procediment d'adjudicació (no va haver-hi procediment algun).

La Sala del TSJ acull els arguments del Jutge del Contenciós-Administratiu i desestima el recurs d'apel·lació de l'Ajuntament de Sant Agustín de Guadalix.

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=AN&reference=7586068&links=san%20agustin%20de%20guadalix&optimize=20160128&publicinterface=true

STSJ de Castella i Lleó (Valladolid) 2581/2015, de 12-11- 2015. Rec. núm.: 64/2015. Ponent: María Antonia Lallana Dupla. Indemnització pel soroll que produeix el camió de la neteja municipal

El TSJ Castella i Lleó desestima el recurs d'apel·lació interposat contra sentència del Jutjat del Contenciós-Administratiu núm. 2 de Valladolid, confirmant la concessió d'indemnització per incompliment de les obligacions ambientals en la inspecció i control del soroll procedent del camió de recollida de residus i de neteja diària.

El servei públic de neteja viària i recollida de residus s'ha de fer adoptant les mesures i precaucions necessàries per minimitzar els sorolls. Això al marge que sigui prestat el servei directament per l'Administració o mitjançant contractes de concessió o de gestió indirecta o mitjançant el sistema d'agrupació de municipis. Acreditada la realitat dels sorolls, la relació de causalitat entre aquests i la passivitat i inactivitat de l'Ajuntament, procedeix declarar la responsabilitat patrimonial.






FMC | abr-16 24

III.- Altres

DICTAMEN. Comissió Jurídica Assessora. Dictamen 35/2016, de 4 de febrer de la Comissió Jurídica Assessora. Ponent: E. Argullol Morgades. Reclamació d’indemnització instada davant l’Ajuntament de Barcelona pels danys i perjudicis derivats de l’actuació municipal amb motiu de l’execució d’unes obres municipals d’urbanització d’un carrer al Districte de Sants-Montjuïc. Desestimació.

La reclamació de responsabilitat patrimonial instada per una particular contra l’Ajuntament de Barcelona pels danys ocasionats en la planta soterrani de la finca del carrer B, on es produeixen unes filtracions d’aigua i una manca de ventilació que atribueix a les obres de pavimentació d’aquest carrer i a les obres relatives a la fàbrica D

La intervenció d’aquest organisme consultiu és preceptiva, d’acord amb el que prescriu l’article 8.3.a) de la Llei 5/2005, de 2 de maig, per als expedients de reclamacions de responsabilitat patrimonial, la quantia de les quals sigui igual o superior a 50.000 euros. En aquest cas, la reclamant fixa el rescabalament sol·licitat en 6.000.000 euros

El Dictamen acaba concloent la desestimació per prescripció de la reclamació d’indemnització. Efectivament, pel que fa a la temporalitat de l’exercici de l’acció, es constata que la reclamació fou presentada el 15 de juliol de 2014. Ara bé, segons es desprèn de l’expedient, les obres de pavimentació a les quals s’atribueixen els danys al·legats, concretament les filtracions en la finca titularitat de la reclamant, van tenir lloc entre l’1 i el 31 de març de 2011 i les actuacions de la fàbrica D van tenir lloc l’any 2007. A la vista d’aquestes dades, la Comissió conclou que és clar que la reclamació s’ha presentat un cop exhaurit el termini legalment previst d’un any.

No obstant la constatació de la prescripció, més enllà dels aspectes formals del procediment, la Comissió entra al contingut amb caràcter subsidiari, la manca d’acreditació de la exigència de connexió entre les actuacions municipals – siguin les obres de pavimentació de la via pública, sigui l’autorització d’activitats de particular- que permeti imputar a l’Ajuntament els danys al·legats.

http://cja.gencat.cat/web/.content/continguts/actualitat/Ultims_dictamens/UD_febrer_2016/DIC_0035_2016_11296.pdf

INFORME. Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya. Informe 14/2015, de 21 de desembre. Assumpte: Principis ètics i regles de conducta a les quals les empreses licitadores i contractistes han d’adequar la seva activitat, en les seves relacions en l’àmbit de la contractació pública amb el sector públic de Catalunya

La directora de l’Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació Pública, en la sessió de la Comissió Interdepartamental de Transparència i Accés a la Informació Pública de 4 de novembre de 2015, es va acordar sol·licitar l’informe al Junta Consultiva sobre el document relatiu als “principis ètics i regles de conducta als quals els licitadors i els contractistes han d’adequar la seva activitat en les seves relacions contractuals amb el sector públic de Catalunya”, el qual es va aprovar en aquella mateixa sessió, a reserva d’aquest Informe.

La Junta informa favorablement el document relatiu a principis ètics i regles de conducta a les quals les empreses licitadores i contractistes han d’adequar la seva activitat, en les seves relacions en l’àmbit de la contractació pública amb el sector públic de Catalunya, un cop ateses les seves observacions i, si escau, les seves recomanacions, contingudes en les consideracions jurídiques de l’Informe

http://www10.gencat.net/ecofin_jcca/ni/docs/Informe%2014-2015-CP.pdf



http://www10.gencat.net/ecofin_jcca/ni/docs/Informe%2014-2015-CP.pdf

FMC | abr-16 25

INFORME. Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia. “Informe económico sobre la reserva de actividad de arquitectos y arquitectos técnicos en la Inspección Técnica de Edificios de Viviendas en Cataluña – UM 33/15”.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència recorre un decret de la Generalitat de Catalunya sobre la rehabilitació d'edificis. En el seu informe assenyala que la reserva d'activitat exclusiva per a arquitectes i arquitectes tècnics en la realització de la Inspecció Tècnica d'Edificis no està justificada.

En data 26 d'octubre de 2015 la CNMC ha recorregut el Decret de la Generalitat de Catalunya 67/2015, de 5 de maig, per al foment del deure de conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis d'habitatges mitjançant les inspeccions tècniques i el llibre de l'edifici. L'Audiència Nacional ha admès a tràmit el recurs interposat per la CNMC.

El Decret desenvolupa l'article 28 de la Llei catalana 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge, que assenyala que per acreditar l'estat de l'edifici cal un informe signat per un "tècnic competent". El Decret concreta el que es considera un tècnic competent per realitzar la Inspecció Tècnica d'Edificis (ITE) i reserva aquesta activitat als arquitectes i arquitectes tècnics, limitant l'entrada i la competència. Aquesta reserva d'activitat no té justificació en els principis de regulació econòmica eficient, i la normativa hauria de permetre que molts altres professionals capacitats per realitzar la ITE poguessin entrar i competir en la prestació d'aquests serveis.

Prèviament a la interposició del recurs, que es tramita en l'actualitat a l'Audiència Nacional, la CNMC va requerir a la Generalitat de Catalunya perquè modifiqués el Decret en el sentit exposat, sense que aquesta hagi respost.

El recurs s'ha presentat de conformitat amb el que preveu l'article 27 de la Llei 20/2013, de Garantia de la Unitat de Mercat, en entendre que la reserva d'activitat que conté en el seu article 7.4 a favor dels arquitectes i arquitectes tècnics podria vulnerar els principis de garantia de la llibertat d'establiment i la llibertat de circulació a què es refereix la Llei perquè no es justifica en la salvaguarda alguna raó imperiosa d'interès general.

Les reserves d'activitat en el sector de serveis professionals han estat analitzades i valorades per l'autoritat de competència espanyola en nombrosos pronunciaments, entre els més recents caldria assenyalar l'Informe sobre el sector de serveis professionals i col·legis professionals (2008) i l'Informe sobre els Col·legis Professionals després de la transposició de la Directiva de Serveis (2012), i diversos Informes de Projectes Normatius (IPNS), com el IPN 110/13 relatiu a l'Avantprojecte de llei de serveis i col·legis professionals. Cal assenyalar que al gener de 2015, la CNMC publicar el seu Informe sobre possibles reserves d'activitat en l'Informe d'Avaluació d'Edificis.

Així mateix, en el marc dels procediments previstos en la Llei de Garantia de la Unitat de Mercat, la CNMC ha emès diversos informes en què considera que les reserves d'activitat, com les contingudes en la LOE, ha de ser interpretada restrictivament, en constituir excepcions al principi general de llibertat d'empresa i de lliure competència i que l'exclusió de determinats professionals en funció de la seva titulació acadèmica, i no per la seva capacitació, constitueix una restricció d'accés a l'activitat econòmica que hauria de motivar a la salvaguarda alguna raó imperiosa d'interès general d'entre les compreses en l'article 3.11 de la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici. Així mateix, també hauria de raonar-la proporcionalitat en relació amb la raó imperiosa d'interès general invocada i justificar-se la inexistència d'un altre mitjà menys restrictiu o distorsionador per a l'activitat afectada.

La CNMC està legitimada per interposar un recurs contenciós-administratiu quan considera que una actuació procedent de qualsevol administració pública és contrària a la llibertat d'establiment o de circulació que preveu la Llei de Garantia de la Unitat de Mercat. Les actuacions contràries als principis

FMC | abr-16 26

establerts en la Llei de Garantia d'Unitat de Mercat limiten la competència efectiva en l'economia espanyola, redueixen el nivell de productivitat, i obstaculitzen el creixement econòmic.

http://www.cnmc.es/Portals/0/Ficheros/notasdeprensa/2016/Promocion/20160115_Informe%20Econ%C3%B3mico_LA_Reserva%20de%20Actividad%20ITE%20Arquitectos.pdf

GUIA. Comissió Europea. “Guia pràctica de la Comissió Europea sobre com evitar els errors més comuns en la contractació pública de projectes finançats amb càrrec als Fons Estructurals i d'Inversió Europeus”.

L'objectiu de la guia és proporcionar orientacions als funcionaris que participen en la gestió dels Fons Estructurals i d'Inversió Europeus (Fons EIE) per ajudar-los a evitar errors freqüents i a adoptar les millors pràctiques a l'hora de dur a terme els procediments de contractació pública. Encara que no proporciona una interpretació jurídica de les directives de la UE, constitueix un instrument útil perquè recorre els àmbits en què es produeixen errors amb més freqüència, donant consells pràctics sobre com evitar-los i com tractar cada situació. Aquest document també enumera un seguit de bones pràctiques, exemples reals, explicacions sobre temes específics, estudis de casos i plantilles. Finalment, la seva presentació, inclou alertes i elements interactius amb enllaços als textos legislatius pertinents i altres documents útils, té per objecte facilitar la utilització del manual.

Aquesta Guia pràctica forma part de l'actuació prioritària de la Comissió per ajudar els Estats membres a reforçar la seva capacitat administrativa en el sentit de millorar la manera d'invertir i gestionar els fons de la UE. És fruit dels esforços conjunts dels serveis de la Comissió, en consulta amb el Banc Europeu d'Inversions.

http://ec.europa.eu/regional_policy/es/information/publications/guidelines/2015/public-procurement-guidance-for-practitioners

III. Bibliografía

ARTICLE. TORNOS MAS, J., “Informe sobre la contraprestación del servicio de abastecimiento domiciliario de agua: La Sentencia del Tribunal Supremo de 23 de noviembre de 2015”, Estudios y Comentarios. La Administración al dia, INAP, publicació en línia de 17-03-2016.

La determinació de quin ha de ser la naturalesa jurídica de la prestació que paguen els usuaris de serveis públics ha donat lloc a un intens debat doctrinal, ja una abundant i canviant jurisprudència dels tribunals ordinaris en raó de la legislació aplicable en cada moment i de la jurisprudència del Tribunal Constitucional. La discussió s'ha centrat a determinar si aquesta prestació ha de tenir naturalesa de taxa (preu públic que és exercici de la potestat tributària), o bé tarifa (preu privat). Aquest debat l'ha tornat a posar d'actualitat la Sentència del Tribunal Suprem de 23 de novembre de 2015 (recurs de cassació 4091/2013), aquest informe té com objecte l’anàlisi d’aquesta sentència.

http://laadministracionaldia.inap.es/noticia.asp?id=1505906





http://laadministracionaldia.inap.es/noticia.asp?id=1505906