informe anual 2011 · 2013-12-18 · del grup crèdit andorrà el 31 de desembre del 2011 presenta...

Informe Anual 2011

Resum comparatiu de dades financeres dels darrers dos anys

Grup Crèdit Andorrà

2011 2010

Dades més importants del Balanç(Imports en milers d’euros)

Caixa i bancs 430.353 454.280Inversió creditícia 3.112.228 3.109.696Dipòsits de clients 4.315.606 4.181.704Dipòsits de valors i altres títols

en custòdia de tercers (*) 4.696.938 4.815.879Patrimoni gestionat per empreses del Grup

custodiat per tercers 1.074.452 163.112

Total 5.771.390 4.978.991

Ràtios (%)

Fons propis / Dipòsits de clients 11,38 11,53Fons propis / Inversió creditícia 15,78 15,51Inversió creditícia / Dipòsits de clients 72,12 74,36Resultats / Mitjana Capital + Reserves 14,79 15,29Resultats / Actius totals mitjans: ROA (**) 1,36 1,45Solvència 17,39 18,81Liquiditat 51,81 54,68Eficiència (D. Administració /

Marge Ordinari) 48,56 44,01

Altres dades

Nombre d’empleats 609 517Nombre d’oficines 16 20

Fitch Ratings

Llarg termini A– ACurt termini F2 F1Individual B/C BSuport 5 4

(*) Vegeu la nota 18 de la Memòria.(**) Segons comunicat INAF 141/02.

Índex

Resum comparatiu de dades financeres dels darrers dos anys

Presentació

Carta del Consell d’Administració 2

Estructura de govern 4

Estats financersGrup Crèdit Andorrà

Balanços de situació consolidats 6Comptes d’ordre consolidats 9Compte de pèrdues i guanys consolidat 10Estat d’origen i d’aplicació dels fons consolidat 12Notes als estats financers consolidats 14Informe dels Auditors 62

Xarxa d’oficines 64

Estats financers2

Presentació

El context econòmic i financer mundial del 2011 s’ha caracteritzat per dos grans esdeveniments. El primer, la crisi de la Unió Europea, que s’ha vist reflectida en la crisi del deute sobirà i els dubtes sobre el mateix sistema monetari; el segon, el continuat desplaçament del centre econòmic mundial cap a l’est, concretament, a la zona del Pacífic. Un fet que posa de manifest el pes creixent dels països emergents.

L’economia mundial ha mostrat una certa desacceleració i les estimacions de l’FMI preveuen un creixement per al 2012 del 3,3%. D’entre els emergents, la Xina, el Brasil i Mèxic han moderat els creixements respectius, per les tensions financeres a Europa i la contracció de la demanda interna.

A Europa, els responsables polítics i econòmics van establir en el transcurs de l’any un seguit de mesures per tal de salvaguardar la unió monetària i restablir la confiança dels inversors i dels mercats. La divergència entre la debilitat dels països perifèrics i la fortalesa dels centrals, liderats per Alemanya, ha marcat dues velocitats. Els problemes del deute sobirà es van estendre i, com a conseqüència, Portugal i Grècia han caigut en una important recessió, mentre que Itàlia i Espanya han vist com es va disparar el cost del finançament del deute públic respectiu.

Els Estats Units han mostrat una consolidació en la recuperació econòmica. Entre els indicadors d’activitat desta-cats, hi ha la millora de la contractació, que s’ha traslladat a un repunt de la confiança dels consumidors i del clima empresarial. La previsió de creixement del seu PIB per al 2012 és de l’1,8%. Això no obstant, es manté l’entorn d’incertesa per als propers exercicis.

Pel que fa a Andorra, la solvència de l’economia del país ha quedat avalada pel manteniment de la qualificació dels ràtings de país per part d’Standard & Poor’s en A/A–1. Institucionalment, Andorra té al davant dos grans reptes. El primer, desenvolupar mesures per reactivar l’economia a través de polítiques que fomentin la innovació i permetin un alt grau d’obertura de la inversió estrangera. El segon, decidir quin és el model més adequat d’encaix amb la Unió Europea.

Entre les accions empreses destaquen la nova llei d’inversions estrangeres, que elimina les limitacions actuals a favor d’una obertura de l’economia; la reforma fiscal, amb la introducció de l’impost sobre societats i la reformulació de l’impost sobre el valor afegit; l’esforç de contenció de la despesa pública, i la reforma de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Tot i l’escenari d’incertesa econòmica generalitzat, aquestes mesures han d’homologar l’economia andorrana amb els estàndards europeus. I com a part del conjunt de reformes estructurals necessàries, han de permetre diversificar la nostra economia i impulsar el creixement del nostre país.

Durant el 2011, al Grup Crèdit Andorrà hem mantingut el lideratge en el sector financer andorrà. A escala interna-cional, hem incrementat la nostra presència en noves places financeres d’Europa i Amèrica.

S’han obtingut unes saludables ràtios de solvència (del 17,39% amb un TIER 1 del 14,02%) i de liquiditat (del 51,81%), per sobre dels mínims legals establerts, que són del 10% i del 40%, respectivament. El balanç consolidat del Grup Crèdit Andorrà el 31 de desembre del 2011 presenta un volum de negoci de 13.199 milions d’euros, que suposa un increment del 7,5% respecte de l’any anterior. Els recursos totals de clients han estat de 10.087 milions d’euros, un 10% més que el 2010, i la inversió creditícia s’ha situat en 3.112 milions d’euros.

El marge ordinari ha arribat a la xifra de 174,46 milions d’euros, el marge financer ha estat de 67,47 milions d’euros i el d’explotació, de 68,82 milions d’euros. La racionalització i l’estricte control de la despesa és el que ens ha per-mès mantenir una excel·lent ràtio d’eficiència, del 48,56%. Després d’haver aplicat una prudent i conservadora política de dotacions a provisions per a insolvències, el Grup Crèdit Andorrà ha presentat un resultat net consolidat de 70,62 milions d’euros.

Aquest any hem posat en marxa el pla Clau 2011-2014, el pla estratègic que marca les línies d’actuació per als pro-pers anys i que neix de l’esforç i de la contribució de tots els professionals del nostre Grup. Les iniciatives previstes s’orienten cap a la innovació, la qualitat i la vocació de servei, com a valors fonamentals que hauran de liderar el nostre negoci financer i garantir les millors pràctiques bancàries.

3Estats financers

Presentació

Hem continuat treballant per créixer internacionalment i per garantir la fortalesa i la solidesa que els nostres clients esperen del principal grup financer d’Andorra. El procés d’expansió ha fet possible que estiguem presents a dos continents, Europa i Amèrica, amb projectes diferenciats i de gran valor afegit. Les recents operacions han reforçat la nostra posició en el sistema financer internacional amb un projecte global de banca privada.

A Europa, l’adquisició de la Banque de Patrimoines Privés, a Luxemburg, ens ha permès vehicular negoci bancari i financer a través d’una sòlida plataforma bancària. L’entitat ofereix serveis d’assessorament d’inversió i de pla-nificació fiscal. També presta serveis de custòdia i d’administració de fons d’inversió i de les dues Sicav del Grup. Posteriorment, l’operació de compra de Banco Alcalá, SA ens ha introduït en el mercat de banca privada espanyol, on prestem serveis de gestió global de patrimonis per a clients privats i institucionals, a través de la seu central, a Madrid, i de la recentment oberta oficina de Barcelona.

En l’àmbit assegurador, hem continuat el procés d’expansió del hòlding ERM (Enterprise Risk Management) amb l’obertura d’una nova oficina a Madrid.

En relació amb el procés d’expansió a Amèrica, podem destacar que hem estat el primer banc d’Andorra a obtenir la llicència de broker dealer als Estats Units. Desenvolupem la nostra activitat a través de la firma Beta Capital Management LP, amb seu a Miami.

Novament, el nostre esforç per alinear la nostra activitat a les millors pràctiques i estàndards internacionals s’ha vist avalat pels següents reconeixements i qualificacions. Fitch Ratings ens ha renovat la qualificació i hem mantingut un ràting a llarg termini A–, un a curt termini F2, un individual B/C i un ràting de suport 5, amb perspectiva estable. Hem renovat un any més les dues certificacions internacionals ISO 9001:2008 per part de Crèdit Andorrà Asset Management, la societat gestora de fons d’inversió del Grup, i per part dels departaments de Tresoreria i Mercat de Capitals i d’Administració de Mercats i Control del Banc. D’altra banda, Crèdit Andorrà Asset Management ha rebut un any més les qualificacions atribuïdes a la qualitat en la gestió de fons, amb la renovació de la certificació GIPS (Global Investment Performance Standards), i ha estat la primera gestora d’Andorra que forma part de la junta directiva. També ha assumit els requeriments de l’AIMA (Alternative Investment Management Assotiation). D’altra banda, el Banc ha mantingut la primera posició del sector andorrà en el Top 1000, rànquing internacional que elabora The Banker en funció de la fortalesa i la capitalització de les entitats. En l’àmbit del medi ambient, hem renovat la certificació ISO 14001:2004.

Quant a l’estratègia de responsabilitat social del Grup Crèdit Andorrà, hem mantingut la nostra presència en els àmbits econòmic, ambiental, social i educatiu, amb una inversió global d’1,8 milions d’euros –el 2,53% del total del benefici net–. Enguany, la dinamització de l’economia ha estat un dels eixos centrals de la nostra activitat per tal de fomentar la recerca, la formació i la difusió de coneixements sobre la gestió empresarial.

La important tasca que desenvolupa la Fundació Crèdit Andorrà ha transmès, al llarg dels anys, la ferma vocació de compromís amb el país. Una trajectòria d’implicació que durant aquest any 2012 commemora el seu 25è aniversari. Des que es va fundar, el 1987, els àmbits d’actuació s’han ampliat, sempre sota l’eix vertebrador de la formació. El programa de beques per als joves ja té 173 beneficiaris. També destaquen els cursos per a la gent gran, iniciatives per millorar la qualitat de vida de la població, el suport als discapacitats i el foment de la música i de l’art. Actualment, la Fundació Crèdit Andorrà és la principal fundació privada del país, tant pel que fa al nombre de programes que lidera com pels recursos destinats directament a les activitats de responsabilitat social.

Per cloure aquest balanç, desitgem refermar el nostre compromís fundacional de servei amb el client i amb el país. En aquest difícil context hem de respondre amb proximitat i eficiència. La nostra aspiració és la de continuar liderant aquest gran projecte, amb presència internacional a Europa i a Amèrica, aportant progrés i noves oportunitats per al nostre Grup i per a Andorra.

El Consell d’Administració

Estats financers4

Estructura de govern 31 de desembre de 2011

CONSELL D’ADMINISTRACIÓ

President del Consell d’AdministracióAntoni Pintat Santolària

VicepresidentJaume Casal Mor

Conseller Delegat / SecretariJosep Peralba Duró

ConselleraRosa Pintat Santolària

ConselleraMaria Reig Moles

ConsellerJosep Vidal Martí

COMITÈ EXECUTIU

Conseller Delegat / Director GeneralJosep Peralba Duró

Director General Adjunt de NegociXavier Cornella Castel

Director àrea de Banca Privada InternacionalDavid Betbesé Aleix

Director del grup asseguradorJosep Brunet Niu

Directora àrea de Banca ComercialSílvia Cunill Calvet

Director àrea FinanceraJosé Luis Dorado Ocaña

Director àrea Secretaria General TècnicaAgustí Garcia Puig

Director àrea de CrèditsFrederic Giné Diumenge

Director àrea de Control de Gestió i Planificació FinanceraFrancesc Jordà Blanes

Director àrea de MitjansRamon Lladós Bernaus

Director àrea de Banca Privada EuropaFrank Martínez Sánchez

Director àrea de Banca Privada AmèricaJosé Antonio Monreal Hurtado

Director àrea de Riscos i Compliment NormatiuAndrés Roldán Cubas

Estats financersGrup Crèdit Andorrà

Estats financers6

Balanços de situació consolidats el 31 de desembre de 2011 i 2010


ACTIU

Euros (milers)2011 2010 (*)

Caixa i bancs centrals de l’OCDE 33.602 37.566

Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) (notes 4, 5 i 19) 210 46.245

Intermediaris financers (notes 4 i 5) 395.847 415.937 Intermediaris financers a la vista 215.890 273.317 Bancs deutors a termini 180.861 143.397 Fons de provisió per a insolvències –904 –777

Inversions creditícies (notes 4 i 5) 3.090.775 3.084.616 Préstecs i crèdits a clients 3.084.980 3.057.165 Descoberts en comptes de clients 12.787 36.008 Cartera d’efectes de clients 14.461 16.522 Fons de provisió per a insolvències –21.453 –25.079

Cartera de valors (notes 5 i 6) 1.426.527 1.235.854 Obligacions i altres títols de renda fixa (nota 4) 1.358.488 1.130.481 Fons de provisió per a insolvències –2.466 –1.279 Fons de fluctuació de valors –5 –47

Participacions en empreses del grup 8.262 32.222

Altres participacions 17.167 17.831 Fons de fluctuació de valors — —

Accions i altres títols de renda variable 11.635 16.243 Fons de fluctuació de valors –11 –11

Organismes d’inversió 33.751 40.525 Fons de fluctuació de valors –294 –111

Diferències positives de consolidació 40.576 —Diferències positives de consolidació 42.039 — Fons d’amortització –1.463 —

Actius immaterials i despeses amortitzables (notes 2.4 i 7) 46.053 41.095 Fons de comerç — — Actius immaterials i despeses amortitzables 87.264 71.630 Fons d’amortització –41.211 –30.535

Actius materials (nota 7) 281.523 278.752 Actius materials 417.663 403.078 Fons d’amortització –128.727 –117.576 Fons de provisió per a depreciació –7.413 –6.750

Comptes de periodificació (nota 12) 55.840 46.547 Ingressos meritats i no cobrats 55.096 46.458 Despeses pagades per anticipat 744 89

Altres actius 47.142 38.268 Operacions en curs 44.157 34.551 Existències 318 616 Opcions adquirides 2.667 3.101

Total actiu 5.418.095 5.224.880

(*) Es presenta únicament i exclusivament a efectes comparatius. Les notes 1 a 21 adjuntes formen part integrant dels estats financers consolidats.

7Estats financers

PASSIU


Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) (notes 4 i 5) 6.651 57.104

Creditors (notes 4 i 5) 4.451.678 4.284.286 Bancs i entitats de crèdit 128.900 99.459 Altres intermediaris financers 7.172 3.123 Dipòsits de clients 4.315.606 4.181.704

Deutes representats per títols (nota 4) 206.610 137.327

Fons de provisions per a riscos i càrregues (nota 8) 2.541 3.382 Provisions per a pensions i obligacions similars — —Provisions per a passius contingents 1.238 1.525 Altres provisions 1.303 1.857

Fons per a riscos generals (nota 11) 8.154 23.232

Passius subordinats (nota 11) 150.000 150.000

Comptes de periodificació (nota 12) 42.082 33.956 Despeses meritades i no pagades 20.723 15.474 Ingressos cobrats per anticipat 21.359 18.482

Altres passius 29.753 17.700 Operacions en curs 12.867 5.440 Opcions emeses 1.781 2.390 Proveïdors i altres creditors 15.105 9.870

Interessos minoritaris 4.463 553

Capital Social (nota 11) 70.000 70.000

Reserves (nota 11) 410.535 404.524 Reserva legal 14.000 14.000 Reserva en garantia 39.311 33.063 Reserves voluntàries 207.280 208.380 Reserva de revaloració 109.351 109.306 Reserva de consolidació 40.722 39.775 Diferències de conversió –129 —

Resultats (notes 10 i 11) 35.628 42.816 Resultat de l’exercici en curs 70.628 77.816 Resultats d’exercicis anteriors pendents d’afectació — — Dividends a compte –35.000 –35.000

Total passiu 5.418.095 5.224.880


9Estats financers

Comptes d’ordre consolidats el 31 de desembre de 2011 i 2010



Passius contingents 198.958 212.561 Garanties, caucions, fiances i avals atorgats 196.981 207.394 Crèdits documentaris emesos o rebuts i confirmats als clients 1.977 5.167

Compromisos i riscos contingents 418.688 444.763 Compromisos i riscos de naturalesa operacional 391.831 416.074 Compromisos i riscos de naturalesa actuarial 11.747 11.897 Altres compromisos i riscos contingents 15.110 16.792

Operacions de futur (nota 14) 1.397.793 1.327.416 Compravenda no vençuda de divises 767.515 603.123 Operacions sobre instruments financers a termini 630.278 724.293

Dipòsits de valors i altres títols en custòdia (nota 18) 5.476.298 5.528.058

Dipòsits de valors i altres títols en custòdia de tercers 4.696.938 4.815.879 Dipòsits de valors i altres títols en custòdia propis 779.360 712.179

Altres comptes d’ordre amb funcions exclusives de control administratiu (nota 18) 1.280.845 1.161.403

Garanties i compromisos rebuts 412.294 387.755 Altres comptes d’ordre 868.551 773.648


Estats financers10

Compte de pèrdues i guanys consolidat per als exercicis anuals acabats el 31 de desembre de 2011 i 2010



Interessos i rendiments assimilats 114.777 104.518 INAF i intermediaris financers a la vista 1.420 497 D’inversions creditícies 87.633 75.700 D’obligacions i altres títols de renda fixa 25.724 28.321

Interessos i càrregues assimilables –47.748 –33.358 INAF i intermediaris financers –908 –545 De dipòsits de clients –38.308 –25.329 De deutes representats per títols –3.091 –1.939 De passius subordinats –5.441 –5.545 Del fons de pensions intern — —

Rendiments de valors de renda variable 442 245 D’altres participacions — — D’accions i altres títols de renda variable 261 245 D’organismes d’inversió 181 —

Marge financer 67.471 71.405

Comissions per serveis netes (nota 12) 93.468 88.848 Comissions meritades per serveis prestats 105.229 98.295 Comissions meritades per serveis rebuts –11.761 –9.447

Resultats d’operacions financeres 12.759 14.939 Dotacions netes al fons de fluctuació de valors (nota 6) –121 1.950 Resultats per diferències de canvi 5.299 5.178 Resultats d’operacions amb valors 3.442 3.533 Resultats d’operacions de futur –594 –233 Participació en pèrdues / beneficis de societats posades

en equivalència (nota 2.3) 4.177 4.483 Altres 556 28

Altres resultats ordinaris 764 465

Marge ordinari 174.462 175.657


11Estats financers


Marge ordinari 174.462 175.657

Despeses de personal –39.938 –33.842 Personal, Consell d’Administració i indemnitzacions –31.548 –26.937 Seguretat Social –3.394 –2.512 Dotacions ordinàries a altres organismes de previsió (notes 3.9 i 9) –2.911 –2.603 Altres despeses de personal –2.085 –1.790

Despeses generals (nota 12) –44.780 –43.470 Material –975 –490 Serveis externs –24.171 –23.750 Tributs –19.634 –19.230

Amortitzacions d’actius netes de recuperacions (nota 7) –20.209 –20.856 Dotació al fons d’amortització per a actius immaterials i materials –20.209 –20.856

Provisions per a depreciació d’actius netes de recuperacions –707 –209 Dotació al fons de provisió per a depreciació de l’immobilitzat material –707 –209 Recuperacions dels fons de provisió — —

Marge d’explotació 68.828 77.280

Provisions per a insolvències netes de recuperacions (notes 5 i 6) –8.429 –15.731

Dotacions al fons de provisió per a insolvències –9.208 –17.969 Recuperacions del fons de provisió per a insolvències 779 2.238

Provisions per a riscos i càrregues netes de recuperacions (nota 8) 330 –1.298

Dotacions al fons de provisió per a riscos i càrregues — –1.298 Recuperacions del fons de provisió per a riscos i càrregues 330 —

Dotacions al fons per a riscos generals (nota 11) — —

Resultats ordinaris 60.729 60.251

Resultats extraordinaris (nota 12) 9.644 17.414 Recuperacions del fons de provisió per a riscos generals (nota 11) 15.078 17.581 Altres resultats extraordinaris –5.434 –167

Resultat de l’exercici 70.373 77.665

Resultats atribuïts a la minoria –255 –151 Resultats atribuïts al Grup 70.628 77.816


Estats financers12

Estat d’origen i d’aplicació dels fons consolidat per als exercicis anuals acabats

el 31 de desembre de 2011 i 2010


ORIGEN DELS FONS


Recursos generats per les operacions 80.645 98.286 Resultat de l’exercici 70.628 77.816 Dotacions netes al fons de provisions per a insolvències 8.429 15.731 Dotacions netes al fons de depreciació d’actius 707 6.465 Dotacions netes al fons de fluctuació de valors — –1.950 Dotacions a altres fons –330 106 Altres –15.078 –16.390 Amortitzacions d’actius materials i immaterials 20.209 20.856 (Benefici)/pèrdua per venda d’immobilitzat 257 135 Resultats aportats per societats posades en equivalència –4.177 –4.483

Variació positiva de passius menys actius 55.337 240.204 Caixa — —INAF i intermediaris financers 55.337 240.204 Altres conceptes — —

Increment net de passius 203.185 65.122 Creditors - Clients 133.902 — Passius subordinats — — Deutes representats per títols 69.283 65.122

Disminució neta d’actius 3.964 107.680 Caixa 3.964 — Cartera de valors menys participacions — 107.680

Venda d’inversions permanents 4.439 —Vendes de participacions — — Vendes d’immobilitzat 4.439 —

Recursos generats per les activitats de finançament 4.771 —Aportacions externes al capital 3.909 — Altres partides de fons propis 862 — Dividends cobrats de participacions permanents — —

Total origen dels fons 352.341 511.292


13Estats financers

APLICACIÓ DELS FONS


Recursos aplicats en les operacions 14.180 7.472 Aplicacions dels altres fons 511 — Altres 13.669 7.472

Variació positiva d’actius menys passius 4.417 12.746 INAF i intermediaris financers 4.417 1.511 Altres conceptes — 11.235

Disminució neta de passius — 192.045 Creditors - Clients — 192.045 Deutes representats per títols — —

Increment net d’actius 189.827 107.081 Caixa — 7.641 Inversions creditícies - Clients 2.144 99.440 Cartera de valors menys participacions 187.683 —

Compres d’inversions permanents 73.917 53.217 Compres de participacions — 6.269 Compres d’immobilitzat i intangibles 73.917 46.948

Recursos aplicats per les activitatsde finançament 70.000 138.731

Dividend complementari de l’exercici anterior 35.000 35.000 Dividend a compte de l’exercici 35.000 35.000 Altres partides de fons propis — 68.731

Total aplicació dels fons 352.341 511.292


Estats financers14

Notes als estats financers consolidats el 31 de desembre de 2011 i 2010


Identitat del Banc i activitats

Crèdit Andorrà SA (en endavant, el Banc), autoritzada l’any 1949, és una societat anònima que té per objecte social la pràctica de l’activitat bancària, que exerceix en l’àmbit de la banca comercial i de la banca privada, i està subjecta a la normativa i regulació de les entitats financeres operants a Andorra. Tanmateix, l’11 d’abril de 2011 l’INAF va autoritzar la sol·licitud d’ampliació de l’objecte social del Banc per incloure-hi els serveis d’inversió i auxiliars pre-vistos en els articles 5 i 6 de la Llei 13/2010, de 13 de maig.

El domicili social del Banc està situat a l’avinguda Meritxell, 80, Andorra la Vella, Principat d’Andorra.

Crèdit Andorrà SA és la societat dominant del Grup, i juntament amb les seves participades, que s’esmenten en les notes 2.4 i 6.1, formen el Grup Crèdit Andorrà (en endavant, el Grup).

Bases de presentació i principis de consolidació

2.1 Aprovació per la Junta General d’AccionistesEls estats financers anuals consolidats del Grup de l’exercici anual acabat el 31 de desembre de 2010 van ser aprovats per la Junta General d’Accionistes del Banc el 28 d’abril de 2011.

Els estats financers anuals consolidats del Grup, del Banc i de gairebé la totalitat de les entitats integrades dins del Grup corresponents a l’exercici 2011 es troben pendents d’aprovació per les seves respectives Juntes Generals d’Accionistes. No obstant això, el Consell d’Administració del Banc considera que seran aprovats sense canvis.

2.2 Bases de presentació i aplicació del Pla Comptable del Sistema Financer AndorràAquests estats financers consolidats han estat formulats pels administradors del Banc a partir dels registres comptables dels bancs i societats que componen el Grup, i s’han preparat d’acord amb el Pla Comptable del Sistema Financer Andorrà aprovat pel Govern d’Andorra el 19 de gener de 2000, amb l’objectiu de presentar la imatge fidel del patrimoni consolidat, de la situació financera consolidada, dels resultats consolidats i dels recursos obtinguts i aplicats pel Grup.

Els estats financers consolidats es presenten en milers d’euros, arrodonits al miler més proper, que és la moneda funcional i de presentació del Grup.

L’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) és l’òrgan encarregat de la supervisió i el control de les entitats integrades en el Sistema Financer Andorrà, així com també de la implementació i l’aplicació del Pla Comptable del Sistema Financer Andorrà i la normativa aplicable a aquestes entitats.

En la nota 3 es resumeixen els principis i polítiques comptables i els criteris de valoració més significatius aplicats en la preparació dels estats financers consolidats.

No hi ha cap principi comptable o criteri de valoració de caràcter obligatori i amb efecte significatiu en els estats financers consolidats que s’hagi deixat d’aplicar.

Nota 1

Nota 2

15Estats financers

2.3 Aspectes crítics de valoració, estimació de les incerteses i judicis rellevants realitzats en l’aplicació de les polítiques comptablesLa preparació dels estats financers consolidats requereix la utilització d’estimacions comptables rellevants, l’aplicació de judicis i la realització d’estimacions i hipòtesis. En aquest sentit, es resumeix a continuació un detall dels aspectes que han implicat un major grau de judici i complexitat o dels quals les hipòtesis i estima-cions són significatives per a la preparació dels estats financers consolidats.

•Vida útil dels actius materials, immaterials i despeses amortitzables.•Valor raonable de determinats actius i passius no cotitzats.•Càlcul de provisions realitzades.

Tot i que les estimacions realitzades pels administradors del Banc en data 31 de desembre de 2011 s’han realitzat en funció de la millor informació disponible fins a la data, és possible que esdeveniments que puguin tenir lloc en el futur obliguin a modificar-les en els propers exercicis. Aquesta modificació es faria de forma prospectiva, reconeixent els efectes del canvi d’estimació en els corresponents comptes de pèrdues i guanys consolidats.

2.4 Principis de consolidació Segons el Pla Comptable del Sistema Financer Andorrà, existeix una relació de domini d’una entitat domi-nant sobre una entitat dependent quan la primera, de manera directa per si mateixa, o indirecta a través d’altres persones o entitats que actuen pel seu compte o concertadament amb ella:

•posseeixi la majoria dels drets de vot, o pugui disposar, en virtut d’acords convinguts amb altres socis, de la majoria dels drets de vot de la segona;

• tingui la facultat o, de fet, l’hagi exercit, de nomenar o destituir la majoria dels membres de l’òrgan d’administració;

•hagi nomenat, exclusivament amb els seus vots, almenys la meitat més un dels membres de l’òrgan d’administració de la segona, o

•controli l’òrgan d’administració perquè almenys la meitat més un dels membres de l’òrgan d’adminis-tració de la segona siguin consellers o alts directius, directament o indirectament, de la primera.

Constitueixen un mateix grup econòmic les entitats que, amb independència de la seva forma jurídica, activitat o domicili social, constitueixen:

•una unitat de decisió perquè alguna d’elles exerceixi, de manera directa o indirecta, la direcció única de les altres o bé perquè la referida direcció sigui exercida per una o diverses persones físiques que actuen sistemàticament de manera concertada, i

•una unitat econòmica de risc perquè la seva solvència, capacitat de generació de fons o viabilitat futura depengui estretament d’algun dels seus components.

En tot cas s’entenen com a grup econòmic les entitats dominants i les seves dependents.

Són entitats multigrup les no incloses en el grup econòmic però que són gestionades per una o diverses entitats del grup, i que participen en el seu capital social, conjuntament amb una altra o altres que en siguin alienes. S’entén que hi ha gestió conjunta sobre una entitat quan, a més de participar directament o indirectament en el capital, es produeix alguna de les circumstàncies següents:

•que s’hagi establert la gestió conjunta en els estatuts socials, o•que hi hagi pactes o acords que permetin als socis l’exercici del dret de veto en la presa de decisions

socials.

Estats financers16

Tenen la consideració d’entitats associades les no incloses en el grup econòmic però que compleixen els dos requisits següents:

•una o diverses entitats del grup participen directament o indirectament en el capital social de l’entitat, i•hi ha creada una relació duradora contribuent a la seva activitat.

Es presumeix que es compleixen els esmentats requisits quan una o diverses entitats del grup posseeixen una participació directa o indirecta en el capital de l’empresa, d’almenys el 20% o del 3% si aquesta cotitza en mercats reglamentats.

Mètodes de consolidacióS’aplica la integració global quan l’entitat per consolidar té una activitat no diferenciada (entitat del sistema financer o entitat instrumental i/o auxiliar, bàsicament) i pertany al grup econòmic.

El mètode d’integració global consisteix a substituir el valor comptable de la participació i els fluxos derivats d’aquesta situació pels actius i passius, i pels ingressos i despeses de la societat participada, és a dir, s’afegeixen o se sumen en el balanç i en el compte de pèrdues i guanys de la societat matriu les partides de les filials a consolidar que formen part del grup, substituint els valors comptables de les participacions pels actius i passius de les societats per consolidar.

Tots els saldos significatius de balanç i dels comptes de fora de balanç, és a dir, crèdits, deutes i compromisos existents entre entitats del Grup, han estat eliminats.

Els ingressos i les despeses lligades a operacions significatives entre entitats consolidades s’han eliminat i no afecten el resultat del Grup, els resultats produïts per operacions internes s’han eliminat i diferit fins a la seva realització enfront de tercers.

La diferència entre el valor comptable de les societats consolidades per integració global i els seus fons propis a final d’any s’incorpora a les reserves de consolidació.

Els comptes de les entitats consolidades es regeixen per les mateixes normes de classificació, de valoració, d’amortització i de provisió.

La consolidació dels resultats generats per les societats dependents adquirides en un exercici es realitza prenent en consideració únicament els relatius al període comprès entre la data d’adquisició i el tancament d’aquest exercici.

En el cas de les consolidacions per integració global, es distingeix en el resultat consolidat la part corresponent al grup, en funció del percentatge de la participació, i la part corresponent a la minoria, és a dir, que no pertany al grup. En el passiu del balanç, la partida “Interessos minoritaris” reflecteix la part que no forma part dels fons propis i que correspon als minoritaris.

S’aplica el mètode de posada en equivalència quan l’entitat per consolidar és una societat associada, quan pertany al grup econòmic però té una activitat diferenciada, i quan sigui una societat multigrup amb activitat diferenciada.

En el mètode de consolidació per posada en equivalència se substitueix el valor comptable de la participació pel percentatge que correspon de fons propis de la participada, amb l’ajustament al passiu, si s’escau, de les diferències entre la inversió i els fons propis de la societat posada en equivalència. En consolidacions poste-riors, les variacions dels fons propis (si són negatives, fins a la diferència entre els fons propis de l’anterior consolidació i el valor comptable de la inversió) es presenten, segons el que estableix el comunicat 162/05 de l’INAF, dins l’apartat “Participació en (pèrdues) / beneficis de societats posades en equivalència” del compte de pèrdues i guanys dels estats financers per a la part corresponent als resultats de l’entitat participada. En els altres casos, les variacions de fons propis tenen una contrapartida directa al passiu “Reserves de consolidació”.

17Estats financers

Els comptes anyals denominats en moneda estrangera d’entitats incloses al perímetre de consolidació es converteixen a la moneda de referència dels estats financers consolidats segons els criteris següents:

•Els actius i passius del balanç es converteixen al tipus de canvi del dia del tancament dels comptes consolidats.

•Pel que fa a l’elaboració del compte de pèrdues i guanys consolidats, els comptes de pèrdues i guanys de les filials es converteixen al tipus de canvi mitjà del període.

•Les partides de capital, reserves i romanent no eliminades en el procés de consolidació apareixen convertides al tipus de canvi històric al qual es varen generar.

•Les diferències derivades dels diferents mètodes de conversió es comptabilitzen a la partida “Diferències de conversió del passiu”.

Entitats consolidadesAquests estats financers consolidats inclouen les societats participades següents, consolidades pel principi d’integració global (en milers d’euros):

2011Domicili Activitat Auditor

% de participació

Fons propis

Beneficis/ pèrdues

Dividends pagats

Crediinvest SA Andorra Gestora de Fons KPMG 100% 3.481 501 —Crèdit Iniciatives SA Andorra Capital Risc — 100% 9.923 –4.271 —Patrigest Andorra Instrumental — 100% 1.001 5 —Crèdit Capital Immobiliari SA Andorra Instrumental — 100% 99.354 32 9.925Crèdit Andorrà Preference Limited Caiman Financera — 100% 1 — —

Valira Asset Management SL EspanyaAssessorament

d’inversions KPMG 60% 1.142 –241 —

Crèdit Andorrà (Panamá) PanamàBanca i societat de valors i borsa KPMG 100% 8.112 –283 —

Informàtica Crèdit Andorrà SLU Andorra Instrumental — 100% 33.412 44 —Banque de Patrimoines Privés Luxemburg Banca KPMG 100% 20.542 312 —Banco Alcalá, SA Espanya Banca KPMG 85% 24.186 2.135 —CA Holding Luxembourg, SARL Luxemburg Patrimonial — 100% 13 — —Beta Capital Management LP Estats Units Societat de Valors KR&Co 80% 770 487 —Crèdit Andorrà US GP LLC Estats Units Patrimonial KR&Co 100% 85 85 —

Beta Capital Advisors SARL SuïssaAssessorament

d’inversions — 100% 312 29 —

Nota: KR&Co: Kaufman, Rosin & Co.

2010Domicili Activitat Auditor

% de participació

Fons propis

Beneficis/ pèrdues

Dividends pagats

Crediinvest SA Andorra Gestora de Fons KPMG 100% 2.080 1.823 450Crèdit Iniciatives SA Andorra Capital Risc — 100% 14.194 250 —Patrigest Andorra Instrumental — 100% 996 68 —Crèdit Capital Immobiliari SAU Andorra Instrumental — 100% 10.421 236 —

Valira Asset Management SL EspanyaAssessorament

d’inversions KPMG 60% 1.383 –379 —

Crèdit Andorrà (Panamá) Panamà Banca i societat de valors i borsa KPMG 100% 8.171 –2.648 —

Crèdit Andorrà Preference Limited Caiman Financera — 100% 1 — —

Estats financers18

Comentaris relatius als quadres anteriors:

•Els percentatges de participació corresponen als percentatges de participació directa i indirecta.•En el cas dels subgrups de societats, el nom de què s’informa és el de la societat matriu del subgrup.•Les xifres de fons propis (que inclouen el resultat de l’exercici detallat en una columna independent),

benefici/pèrdues i dividends pagats es detallen per l’import integrat sense deducció dels minoritaris corresponents. En els casos dels subgrups la informació aportada es correspon amb la informació del subgrup i no únicament amb la de la societat matriu.

•Per a les societats adquirides durant l’exercici, el resultat informat correspon al de l’any natural amb independència del moment de la seva incorporació al Grup.

En data 31 de desembre de 2011 i 2010 el Grup no ha integrat cap societat pel mètode proporcional.

A continuació s’inclou una breu descripció de l’objecte i la composició (si s’escau) de les societats i subgrups el 31 de desembre de 2011:

Crediinvest SA és una societat gestora d’organismes d’inversió dels quals Crèdit Andorrà SA actua com a entitat comercialitzadora.

Crèdit Andorrà SA és la societat dipositària dels organismes d’inversió andorrans i Banque de Patrimoines Privés, SA, dels organismes d’inversió luxemburguesos.

Aquesta societat, així com els organismes d’inversió que gestiona, estan sotmesos a la supervisió i el control de l’INAF.

Els productes oferts per Crediinvest SA es comercialitzen sota el nom de Crèdit Andorrà Asset Management.

Amb data 8 de febrer de 2011, l’INAF va autoritzar la sol·licitud d’ampliació d’activitats de Crediinvest SA per tal de poder realitzar la gestió discrecional i individual de carteres i prestar serveis d’assessorament en matèria d’inversió.

Durant l’exercici 2011 s’han realitzat ampliacions de capital de Crediinvest SA per un total de 1.140 milers d’euros (dels quals 240 milers d’euros corresponen a una ampliació de capital alliberada contra reserves i la resta a una ampliació de capital de 900 milers d’euros que inclou una prima d’emissió de 802 milers d’euros) per dotar la societat amb el nivell de solvència adient pel seu volum d’activitat i els requeriments de la Llei 13/2010, de 13 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats financeres d’inversió i de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva.

Crèdit Iniciatives SA és una societat de capital risc. El 31 de desembre de 2011 la cartera de participades d’aquest subgrup estava formada per SPA SA (25%) i CLIGE SA (25%) (vegeu nota 6.2).

Patrigest SA és una societat patrimonial de tinença i gestió d’actius. El 31 de desembre de 2011 la cartera de participades d’aquest subgrup estava formada per Cassamanya Ltd. (Malta) (100%), Private Investment Management (Suïsa) (100%) i CA México Asesores Patrimoniales (Mèxic) (51%).

Crèdit Capital Immobiliari SA (anteriorment CaixaBank) és una societat patrimonial que té com a única activitat la tinença i gestió d’immobles del Grup. Fins al 31 de desembre de 2010 la totalitat dels immobles que figuraven al seu balanç procedien de l’adquisició de CaixaBank SA, el 31 de juliol de 2005, i sobre els quals Crèdit Andorrà SA va exercir una opció de compra durant l’exercici 2008. Tanmateix, el 30 de desembre de 2011, l’INAF va autoritzar la realització d’una ampliació de capital fins a la suma de 98.885 milers d’euros (60 milers d’euros de capital abans de l’ampliació), amb aportació, pràcticament en la totalitat de l’import per ampliar, de béns immobles (87.989 milers d’euros). L’aportació va ser subscrita per Crèdit Andorrà SA i Patrigest SAU,

19Estats financers

motiu pel qual Crèdit Capital Immobiliari SAU va perdre la seva condició d’unipersonal. Atès que els immo-bles aportats no han sortit del Grup, aquesta aportació no ha generat cap plusvàlua ni ha comportat l’allibera-ció de reserves indisponibles relacionades amb els esmentats actius. Tal i com es detalla en el quadre anterior, durant l’exercici 2011 Crèdit Capital Immobiliari SA ha pagat dividends per un import de 9.925 milers d’euros a Crèdit Andorrà SA (únic accionista a la data de la distribució).

Crèdit Andorrà Preference Ltd. és una societat filial al 100% de Crèdit Andorrà SA, creada el desembre de 2005 per a l’emissió d’accions preferents (vegeu la nota 11).

Valira Asset Management SL, fundada el gener de 2007 i amb seu social a Madrid (Espanya), és una societat dotada amb una estructura completa per a la gestió i l’assessorament d’inversions en l’àrea de hedge funds. Actualment disposa d’eines pròpies per a la gestió i el control de riscos.

El setembre de 2007, Crèdit Andorrà SA s’hi va incorporar com a soci majoritari amb una participació del 60%.

Amb data 15 de gener de 2008, Valira Asset Management SL, prèvia autorització de la Comissió Nacional del Mercat de Valors espanyola (en endavant, la CNMV), va constituir una societat gestora d’institucions d’inver-sió col·lectiva, participada al 100%, sota la denominació de Valira Capital Asset Management SGIIC, SAU. El seu objecte social consisteix en l’assessorament de contraparts elegibles, l’administració, representació, gestió de les inversions i gestió de les subscripcions i reemborsaments dels fons i societats d’inversió, segons el que estableix l’article 40 de la Llei espanyola 35/2003 de 4 de novembre.

Amb data 3 de novembre de 2009, una vegada obtinguda la inscripció a l’INAF, Valira Asset Managament SL va sol·licitar a la CNMV permís per a l’ampliació d’activitats per poder gestionar fons d’inversió tradicionals i SICAV (societats d’inversió de capital variable), així com també realitzar l’activitat de custòdia i administració.

Amb data 22 de gener de 2010, la CNMV d’Espanya va aprovar la modificació del programa d’activitats de Valira Capital Asset Management, SGIIC, SAU i es va procedir a la seva inscripció en els registres corres-ponents de l’INAF amb data 12 de febrer de 2010.

Crèdit Andorrà Panamá Holding SA és una societat filial al 100% de Crèdit Andorrà SA que té com a únic objecte social la realització de les funcions de societat matriu del subgrup Crèdit Andorrà Panamá, vehicle utilitzat pel Banc per canalitzar l’expansió del negoci a Llatinoamèrica.

El mes de setembre de 2008 la Superintendència de Bancs de Panamà (autoritat supervisora en aquell país) va concedir a Crèdit Andorrà una llicència internacional bancària. Posteriorment, el 17 de novembre de 2008, Banco Crèdit Andorrà (Panamá) SA, societat participada al 100% per Crèdit Andorrà Panamá Holding SA, va iniciar les seves activitats amb l’objecte principal de realitzar gestió de patrimonis, posant a disposició dels clients una àmplia gamma de serveis financers i assessorament global.

L’exercici 2009 el Grup Crèdit Andorrà va obtenir de la Comisión Nacional de Valores de la República de Panamá una llicència per operar a través de la societat de valors Crèdit Andorrà Panamá Securities SA. Aquesta filial, societat participada al 100% per Crèdit Andorrà Panamá Holding SA, orienta els seus serveis al corretatge i l’assessorament financer.

Addicionalment a les societats esmentades anteriorment, el 31 de desembre de 2011 el subgrup consolidable Crèdit Andorrà Panamá està format també per les societats següents: Crèdit Andorrà Panamá Patrimonial SA (100%), Crèdit Andorrà Panamá Call Center SA (100%) i Crèdit Andorrà Uruguay SA (anteriorment Patrigest Uruguay SA) –oficina de representació a Montevideo, l’Uruguai (100%).

Informàtica Crèdit Andorrà SLU. Una vegada obtingut el vistiplau de l’INAF, el 15 d’abril de 2011 Crèdit Andorrà va constituir aquesta nova filial amb un capital social de 3 milers d’euros (100% propietat del Banc) per

Estats financers20

centralitzar la tinença i gestió de l’immobilitzat informàtic (tant material com immaterial). Posteriorment, el 28 de novembre de 2011, Crèdit Andorrà SA va subscriure el 100% de l’ampliació de capital per import de 33.365 milers d’euros, dels quals 30.136 milers corresponien a l’aportació d’actius intangibles (aplica cions informàti-ques) i 3.229 milers d’euros a actius tangibles (equips per a processos d’informació). Atès que els actius tangibles i intangibles aportats no han sortit del Grup, aquesta aportació no ha generat cap plusvàlua. El 12 de desembre de 2011 l’INAF va inscriure l’esmentada ampliació de capital als seus registres.

Banque de Patrimoines Privés, SA. Després de rebre l’autorització dels reguladors (CSSF i INAF), el 20 d’abril de 2011 Crèdit Andorrà va concloure el procés d’adquisició del 100% del capital del banc luxemburguès Banque de Patrimoines Privés, SA.

L’adquisició de Banque de Patrimoines Privés, SA és una adquisició estratègica que té com a objectiu reforçar la presència del Grup en el mercat europeu, i especialment en el negoci de la banca privada internacional. En aquest sentit la implantació del Grup en aquesta plaça financera europea (Luxemburg) té l’objectiu de per-metre la canalització del negoci bancari i financer internacional a través d’una sòlida plataforma bancària ja existent.

El 19 d’octubre de 2011, Crèdit Andorrà SA va subscriure el 100% de l’ampliació de capital de Banque de Patrimoines Privés, SA per un import de 10.000 milers d’euros fins a un capital social total de 20.000 milers d’euros. El 30 de desembre de 2011, l’INAF va procedir a inscriure en els seus registres l’esmentada ampliació de capital.

Banco Alcalá, SA. Una vegada obtingudes les autoritzacions de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, del Banc d’Espanya, de la Comissió Nacional del Mercat de Valors i de la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions espanyoles, l’11 d’octubre de 2011 Crèdit Andorrà va concloure el procés d’adquisició del 85% del capital del banc espanyol Banco Alcalá, SA i de les seves filials Gesalcalá, SA, SGIIC i Alcalá Pensiones EGFP, SA (ambdues participades al 100% per Banco Alcalá, SA).

Banco Alcalá, SA està orientat a la gestió global de patrimonis per a clients privats i institucionals i disposa d’oficines a Barcelona i Madrid. Amb aquesta adquisició, el Grup Crèdit Andorrà reforça la seva expansió a la zona euro, iniciada amb la compra de Banque de Patrimoines Privés, SA a Luxemburg.

CA Holding Luxembourg SArL és una societat hòlding amb domicili a Luxemburg que va ser constituïda el 29 de setembre de 2011 com a part de l’organigrama societari dissenyat pel Grup amb l’objectiu de maxi-mitzar l’eficiència del nou negoci a la zona de l’euro. Tot i això, en data 31 de desembre de 2011, el Grup Crèdit Andorrà encara no havia canalitzat la tinença de cap de les societats del Grup a través de CA Holding Luxembourg SARL.

Beta Capital Management LP. Després d’haver rebut l’autorització de l’Institut Nacional Andorrà de Finan-ces (INAF) i de la Financial Industry Regulatory Authority (FINRA), el 30 de setembre de 2011 Crèdit Andor-rà va concloure el procés d’adquisició del 80% del capital social de Beta Capital Management LP, societat de valors amb seu a Miami (Estats Units d’Amèrica). Addicionalment, en la mateixa operació, Crèdit Andorrà també va adquirir el 80% de Beta Capital Management LLC (Estats Units) i el 100% de Beta Capital Advisors, SARL (Suïssa). Crèdit Andorrà US GP LLC va ser creada a l’efecte de ser la societat hòlding del subgrup.

Les entitats del Grup consolidades pel mètode de posada en equivalència s’esmenten en les notes 6.1 i 6.2.

2.5 Comparació de la informacióLa informació continguda en aquests estats financers de 2011 referida al 2010 es presenta, exclusivament, a efec-tes comparatius i, consegüentment, no constitueix els estats financers consolidats del Grup de l’exercici 2010.

21Estats financers

Principis comptables i criteris de valoració aplicats

En l’elaboració dels estats financers corresponents a l’exercici 2011 s’han aplicat els principis i polítiques comptables i els criteris de valoració establerts per l’INAF en el Pla Comptable del Sistema Financer Andorrà. Els principals són els següents:

3.1 Principi d’empresa en funcionamentEn la preparació dels comptes consolidats s’ha considerat que la gestió de les entitats incloses en el Grup continuarà en el futur. Per tant, l’aplicació de les normes comptables no ha estat dirigida a determinar el valor del patrimoni net consolidat a efectes de la seva transmissió global o parcial ni l’import resultant en cas de la seva liquidació.

3.2 Principi de meritacióEls ingressos i les despeses es reconeixen comptablement en funció del seu període de meritació i s’aplica el mètode financer per a aquelles operacions amb termini de liquidació superior a dotze mesos. L’única excepció es refereix als interessos relatius a préstecs molt dubtosos, que només es reconeixen com a ingrés quan es cobren.

En aplicació d’aquest principi, els comptes de periodificació recullen els ingressos/despeses meritats i no cobrats/pagades, i els ingressos/despeses cobrats/pagades per anticipat.

3.3 Principi del registreSegons la pràctica bancària, les transaccions es registren en la data en què es produeixen, la qual pot ser dife-rent de la seva data de valor corresponent, que es pren com a base per al càlcul dels ingressos i les despeses per interessos.

3.4 Conversió de monedes estrangeres Els actius i els passius en moneda diferent de l’euro es converteixen a euros als tipus de canvi vigents a la data del balanç, obtinguts de fonts fiables del mercat. Els ingressos i les despeses es converteixen als tipus de canvi vigents en el moment de les transaccions.

A continuació es detallen els principals tipus de canvi al tancament d’exercici:

2011 2010

US dòlars 1,2986 1,3144Francs suïssos 1,2142 1,25Lliures esterlines 0,8349 0,8514Iens japonesos 99,9744 107,6888Dòlars canadencs 1,3196 1,3139

3.5 Provisions per a insolvènciesA. Provisions específiquesLa determinació de les provisions específiques es basa en directrius quantitatives i qualitatives regulades, i en l’anàlisi detallada de l’exposició al risc de crèdit, efectuada per la mateixa entitat, tenint en compte l’experiència de les pèrdues reals en matèria de crèdits i altres factors rellevants.

B. Provisions genèriquesEl Grup comptabilitza un fons de provisions per a insolvències genèric sobre la inversió creditícia de:

•L’1% de les inversions creditícies a clients. Inclou les inversions creditícies al sector públic, així com també les operacions que en compliment del que disposa el comunicat 198/10 de l’INAF, relatiu a

Nota 3

Estats financers22

Taxació de terrenys i immobles en garantia hipotecària, no es poden considerar com a cobertura hipotecària efectiva en no disposar d’una taxació realitzada per un professional independent.

•El 0,5% de les inversions creditícies a entitats bancàries.•Les inversions creditícies per la part coberta per garanties dineràries contractualment pignorades, les

cobertes per garantia pignorativa de valors cotitzats, amb el límit del valor de mercat d’aquests valors, i els préstecs i crèdits hipotecaris, amb cobertura hipotecària suficient segons el que disposa el comunicat 198/10 de l’INAF relatiu a Taxació de terrenys i immobles en garantia hipotecària, no comptabilitzen provisions genèriques.

El Grup també comptabilitza un fons de provisions per a insolvències genèric sobre la cartera institucional de valors:

•L’1% dels títols de renda fixa emesos per entitats no bancàries.•El 0,5% dels títols de renda fixa emesos per entitats bancàries.•Els títols de renda fixa emesos per administracions centrals dels països de l’OCDE i d’Andorra o

expressament garantits per aquests organismes no comptabilitzen provisions genèriques.

C. Provisions per risc paísEl Grup només opera amb corresponsals bancaris i institucions de crèdit establerts a Andorra o a països de l’OCDE. Els riscos sobre sucursals a l’estranger d’una entitat es consideren al país de residència de la casa mare. La cartera de valors es compon d’emissions efectuades a Andorra i l’OCDE, excepte per algun títol negociat en mercats financers reconeguts. Respecte a aquests títols, no es registra una provisió per risc país, ja que són negociats regularment i valorats a mercat diàriament per tal de reflectir el seu valor real.

3.6 Cartera de valorsEls valors que constitueixen la cartera de valors del Banc es presenten, atesa la seva classificació, segons els criteris següents:

Renda fixaEls valors de renda fixa que integren la cartera del Grup es presenten, atesa la seva classificació, segons els criteris següents:

a) Els valors assignats a la cartera de negociació, que són títols dels quals el Grup preveu la venda abans del seu venciment, amb la finalitat de beneficiar-se a curt termini de les variacions en els preus, es presenten al seu valor de mercat. Les diferències generades en la valoració d’aquests títols sense tenir en consideració els cupons meritats es registren pel net en l’epígraf “Resultats d’operacions financeres – Resultats d’operacions amb valors” del compte de pèrdues i guanys adjunt. Els cupons meritats després de l’adquisició es registren en l’epígraf “Interessos i rendiments assimilats – Obligacions i altres títols de renda fixa”.

b) Els valors assignats a la cartera d’inversió a venciment són títols que el Grup ha decidit mantenir fins a la seva amortització, tenint capacitat per fer-ho. Aquests valors es presenten al seu preu d’adquisició corregit. El preu d’adquisició es corregeix diàriament per l’import resultant de periodificar la diferència positiva o negativa entre el valor de reemborsament i el cost d’adquisició durant la vida residual del valor. El resultat d’aquesta periodificació es registra en l’epígraf “Interessos i rendiments assimilats – Obligacions i altres títols de renda fixa”.

En les alienacions, les pèrdues que es puguin produir es porten directament al compte de pèrdues i guanys com a resultat extraordinari; en cas de guany es periodifica linealment al llarg de la vida residual del valor venut com a resultat d’operacions financeres.

c) La resta dels valors són assignats a la cartera d’inversió ordinària, i es presenten valorats al seu preu d’adqui-sició. Tanmateix, es calcula la diferència entre el valor de mercat o valor raonable i el preu d’adquisició i es dota,

23Estats financers

amb càrrec al compte de pèrdues i guanys, una provisió al fons de fluctuació de valors igual al sumatori de les diferències negatives menys el sumatori de les diferències positives fins a l’import de les diferències negatives.

El valor de mercat dels valors de renda fixa no cotitzats s’ha determinat utilitzant un model (estudi de valo-ració fet per un professional independent de reconegut prestigi o per la unitat de valoració del departament de Control de Risc Financer i Operacional). La valoració mitjançant un model es basa principalment en la determinació i el registre dels moviments del valor de mercat associats al risc de crèdit; aquests moviments es registren dins la provisió al fons de fluctuació de valors esmentada anteriorment.

Els traspassos de valors de la cartera de negociació a qualsevol altra cartera es realitzen a preus de mercat, i se’n dedueix, si s’escau, el cupó corregut. Els traspassos de la cartera d’inversió ordinària a la d’inversió a venciment es realitzen a l’inferior entre el preu de mercat i el preu d’adquisició, i se sanegen, si s’escau, les pèrdues que es posen de manifest.

Participacions permanentsTal com estableix el comunicat 123/01 de l’INAF, com a norma general, els valors de renda variable classificats en la cartera de participacions permanents es valoren en el balanç de situació al seu preu d’adquisició o al seu valor de mercat, el menor. Si aquest últim fos inferior, es dota la provisió necessària per reflectir la depreciació experimentada al fons de fluctuació de valors.

El valor de mercat de renda variable es determina pels valors cotitzats sobre la cotització de l’últim dia de l’exercici, i pels valors no cotitzats sobre el valor teòric comptable de la participació obtingut a partir de l’últim balanç de situació disponible.

Respecte als valors no cotitzats d’empreses del Grup, es mostren pel valor de la fracció que representen del net patrimonial de la participació corregit en l’import de les plusvàlues potencials existents en el moment de l’adquisició que encara perdurin fins al límit del preu d’adquisició.

En la presentació del balanç de situació, el fons de fluctuació d’aquests valors minorarà l’epígraf corresponent als actius a què faci referència.

Renda variable i organismes d’inversióEls valors de renda variable i parts d’organismes d’inversió que componen la cartera de negociació es presen-ten al seu valor de mercat.

Els valors de renda variable i parts d’organismes d’inversió que es troben assignats a la cartera d’inversió ordi-nària es valoren al valor més baix resultant entre el preu de cost i el valor de mercat, i es registren les diferències negatives de valoració en un fons de fluctuació de valors.

El valor de mercat s’ha determinat d’acord amb els criteris següents:

•Valors de renda variable cotitzats: cotització de l’últim dia de l’exercici.•Valors de renda variable no cotitzats: valor teòric comptable, obtingut a partir de l’últim balanç de

situació disponible.•Parts d’organismes d’inversió: últims valors proporcionats per les societats gestores i/o les entitats

dipositàries dels organismes d’inversió.

3.7 Diferències de consolidació, actius immaterials i despeses amortitzablesLes diferències de consolidació recullen la diferència entre el preu pagat pels títols de la filial i la part dels fons propis que li corresponen.

Estats financers24

Els actius immaterials, que bàsicament corresponen al cost de les aplicacions informàtiques i les despeses amortitzables, es valoren al seu cost i s’amortitzen al llarg de la seva vida útil (vegeu nota 7.1), la qual, excepte en casos excepcionals autoritzats per l’INAF, no supera els 5 anys.

En aquest sentit, atesa la seva significació i que les característiques específiques d’aquest tipus d’aplicatius, no comparables a d’altres aplicatius més estàndards, determinen que la seva vida útil (i per tant, el període de contribució al procés de generació d’ingressos del Grup) és superior als 10 anys, el Consell d’Administració de l’INAF va acordar concedir a l’Entitat una autorització excepcional d’ampliació del període d’amortització de 5 a 10 anys del cost del nou aplicatiu Core Banking (28.588 milers d’euros).

Tanmateix, tenint en compte que autoritzar l’amortització a 10 anys permetria una millor correlació d’ingres-sos i despeses, el Consell d’Administracio de l’INAF va concedir una autorització a l’Entitat sobre l’ampliació dels anys d’amortització de les diferències de consolidació (42.039 milers d’euros) originades durant l’exercici 2011 com a conseqüència de l’adquisició de noves filials (vegeu nota 7.1).

Pel que fa a les despeses amortitzables, s’activen únicament les despeses que puguin ser afectades en més d’un exercici, com per exemple les despeses relacionades amb la posada en funcionament de noves filials o negocis. En aquest sentit, s’activen les despeses directament relacionades amb la posada en funcionament de noves filials i/o negocis fins a la seva plena operativitat, moment a partir del qual aquestes despeses es passen a reconèixer en el compte de pèrdues i guanys de l’exercici en el qual s’originen.

3.8 Immobilitzat materialEls elements de l’immobilitzat material es registren al seu preu de cost, en el seu cas actualitzat, menys el fons d’amortització, que es calcula al llarg de la vida útil de cada actiu considerat a títol individual. Els terrenys on s’assenten els edificis i altres construccions tenen una vida indefinida, i per tant no són objecte d’amortització.

Es registra una provisió per depreciació quan es posa de manifest una pèrdua reversible del valor econòmic de l’actiu material.

Amb data 12 de juny de 2008, i prèvia presentació de les taxacions dutes a terme per un professional indepen-dent, l’INAF va autoritzar a Crèdit Andorrà SA la revaloració de determinats actius materials (bàsicament béns immobiliaris) afectes a l’explotació en un 30% i els no afectes a l’explotació en un 90%, de la diferència entre el valor de mercat fixat en la taxació i el valor en llibres dels actius el 31 de desembre de 2006. L’import de la revaloració va ser de 101.628 milers d’euros, i es va registrar amb contrapartida a una reserva de revaloració, tal com preveu el Pla Comptable del Sistema Financer Andorrà (vegeu nota 11).

A més, els immobles adquirits o construïts abans del 31 de desembre de 1989 incorporaven el valor estimat de mercat, tal com fou fixat el novembre de 1989 per un expert independent (vegeu nota 11).

Les reserves de revaloració tenen caràcter indisponible fins que l’actiu surti efectivament del Grup i/o l’INAF n’autoritzi la disposició.

Les despeses de conservació i manteniment de l’immobilitzat material que no milloren la seva utilització o allarguen la vida útil dels respectius actius es carreguen al compte de pèrdues i guanys en el moment en què es produeixen, dins de les despeses generals.

25Estats financers

Els diferents elements d’immobilitzat material s’amortitzen segons el mètode lineal d’acord amb els terminis següents:

Anys

Edificis 30 a 50Instal·lacions 8 a 10Mobiliari 4 a 6Equips informàtics 3 a 5Vehicles 5

Els immobles adquirits per recuperació parcial o total de crèdits es registren dins l’apartat “Actius materials no afectes a l’explotació” per l’import més baix entre el valor comptable dels crèdits recuperats en el moment de l’adquisició i el valor estimat de mercat de l’actiu.

Posteriorment, els actius adquirits per aplicació de crèdits problemàtics que no s’incorporen als edificis / equipaments d’ús propi o que no són venuts en un període de 3 anys es deprecien, a partir de la data inicial de recuperació, en funció dels percentatges d’amortització acumulada següents:

Entre 3 i 4 anys 25%Entre 4 i 5 anys 50%Entre 5 i 6 anys 75%Més de 6 anys 100%

Per als terrenys i immobles adjudicats, la valoració comptable es justifica mitjançant la taxació actualitzada (com a mínim cada dos anys), realitzada per una entitat de taxació independent. En cas que es produeixin menysvaloracions, es doten al compte de pèrdues i guanys.

3.9 Fons de provisions per a riscos i càrreguesA. Provisions específiques sobre passius contingentsLes provisions per passius contingents registren els imports, l’objectiu dels quals és la prevenció de paga-ments o de càrregues contingents amb caràcter específic.

B. Provisions per a pensions i obligacions similarsEl 31 de desembre de 2011, els compromisos amb tots els empleats de Crèdit Andorrà i els seus beneficiaris, vinculats amb les contingències de jubilació, mort i invalidesa (sistema d’aportació definida pel que fa al Banc), estan actualment externalitzats en una fundació privada independent andorrana (Previfun), creada l’any 1998, i regulats a través del Reglament del Fons mutu de previsió i ajuda als empleats de Crèdit Andorrà aprovat en l’Assemblea General Ordinària de Mutualistes del 23 d’octubre de 2006.

3.10 Fons per a riscos generalsLa provisió per a riscos generals correspon als fons que el Banc assigna, per raons de prudència, atesos els riscos propis inherents de l’activitat bancària.

3.11 Derivats financersEl Grup utilitza aquests instruments, principalment futurs o compravendes de divises a termini, com a opera-cions de cobertura de les seves posicions de balanç denominades en divisa distinta a l’euro i es comptabilitzen en comptes d’ordre per l’import nominal d’intercanvi al venciment dels respectius contractes (vegeu la nota 14).

Estats financers26

Les operacions que han tingut per objecte eliminar o reduir significativament els riscos de canvi, d’interès o de mercat, existents en posicions patrimonials o en altres operacions es consideren de cobertura. En aquestes operacions de cobertura, els beneficis o les pèrdues generades es periodifiquen en el compte de pèrdues i guanys de forma simètrica als ingressos o despeses de l’element cobert.

Les operacions que no són de cobertura, és a dir, operacions de negociació, contractades en mercats organitzats, es valoren d’acord amb la seva cotització, i les variacions en les cotitzacions es registren en el compte de pèrdues i guanys.

Els resultats de les operacions de negociació contractades fora d’aquests mercats no es reconeixen en els comp-tes de pèrdues i guanys fins a la seva liquidació efectiva. Això no obstant, mensualment es valoren les posicions i, si s’escau, es registren amb càrrec a resultats les pèrdues potencials netes, per a cada classe de risc, que hagin resultat d’aquestes valoracions. Les classes de risc que es consideren a aquests efectes són de tipus d’interès, de preu de mercat i de canvi.

3.12 Impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i serveis financersEl Consell General del Principat d’Andorra, en la sessió del 14 de maig de 2002, va aprovar la Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i serveis financers. Aquesta Llei va entrar en vigor l’exercici 2002, i el seu objecte és gravar la prestació de serveis de les entitats bancàries i financeres. Posteriorment, el 10 de juliol de 2002, el Govern d’Andorra va aprovar el Reglament de regulació de la Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i serveis financers.

La quota de liquidació es calcula segons un sistema que estima, a partir de magnituds econòmiques i financeres, el valor de les prestacions de serveis realitzades.

Amb data 21 de febrer de 2005, el Consell General del Principat d’Andorra va aprovar la Llei de modificació del tipus de gravamen de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i de serveis financers, amb un increment del tipus del 7% al 12%, aplicable a partir de l’1 d’abril de 2005. Posteriorment, el 30 de març de 2005 va aprovar el Reglament de modificació del Reglament de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i serveis financers.

La despesa meritada en l’exercici 2011 per l’impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i serveis financers (ISI bancari) ha estat de 17.056 milers d’euros (16.396 milers d’euros el 2010), i es registra en l’epí-graf “Despeses generals – Tributs” del compte de pèrdues i guanys (vegeu la nota 12.4). L’import net per liquidar, un cop deduïts els pagaments a compte realitzats, es presenta en l’epígraf “Altres passius – Proveï-dors i altres creditors” del balanç de situació adjunt. En cas que de la liquidació es derivi un dret a recuperar, aquest dret es registra en l’epígraf “Despeses pagades per anticipat – Comptes de periodificació d’actiu”. La liquidació de l’impost esmentat es farà durant el primer trimestre de l’exercici següent.

3.13 Línies de crèdit no disposadesLes línies de crèdit concedides a clients es registren en el balanç de situació per la part disposada i es compta-bilitzen els imports disponibles a comptes d’ordre dins l’epígraf “Compromisos i riscos contingents – Compromisos i riscos de naturalesa operacional”.

27Estats financers

Venciment i detall per divisa dels actius i passius financers

4.1 Distribució del venciment dels actius i passius financersEl venciment residual de determinats actius i passius el 31 de desembre de 2011 i 2010 és el següent (en milers d’euros):

2011 Vençutsi dubtosos

Fins a 1 mes

D’1 a3 mesos

De 3 mesosa 1 any

D’1 a 5anys

Més de5 anys Total

ActiusINAF — 210 — — — — 210Intermediaris financers vista, brut — 215.890 — — — — 215.890Intermediaris financers termini, brut — 150.349 15.369 15.143 — — 180.861Inversions creditícies, brut 120.512 102.872 273.508 483.950 812.037 1.319.349 3.112.228Obligacions i altres títols de renda fixa, brut — 39.952 92.140 246.940 432.367 547.089 1.358.488

Total 120.512 509.273 381.017 746.033 1.244.404 1.866.438 4.867.677

PassiusINAF — 1.231 — 5.420 — — 6.651Bancs creditors a termini — 128.900 — — — — 128.900Altres intermediaris financers — 7.172 — — — — 7.172Dipòsits de clients — 2.008.453 821.223 1.353.693 28.694 103.543 4.315.606Deutes representats per títols — — 2.600 122.796 50.891 30.323 206.610

Total — 2.145.756 823.823 1.481.909 79.585 133.866 4.664.939

2010 Vençutsi dubtosos

Fins a 1 mes

D’1 a3 mesos

De 3 mesosa 1 any

D’1 a 5anys

Més de5 anys Total

ActiusINAF — 46.245 — — — — 46.245Intermediaris financers vista, brut — 273.317 — — — — 273.317Intermediaris financers termini, brut — 80.816 14.521 48.060 — — 143.397Inversions creditícies, brut 153.990 139.549 205.611 551.335 896.597 1.162.613 3.109.695Obligacions i altres títols de renda fixa, brut — — 506 120.011 568.337 441.627 1.130.481

Total 153.990 539.927 220.638 719.406 1.464.934 1.604.240 4.703.135

PassiusINAF — 57.104 — — — — 57.104Bancs creditors a termini — 99.459 — — — — 99.459Altres intermediaris financers — 3.123 — — — — 3.123Dipòsits de clients — 1.695.789 1.005.392 1.341.491 56.688 82.344 4.181.704Deutes representats per títols — 8.374 600 42.754 52.528 33.071 137.327

Total — 1.863.849 1.005.992 1.384.245 109.216 115.415 4.478.717

Els tipus d’interès dels crèdits a clients a tipus variable amb venciment superior a un any estan indexats a tipus d’interès del mercat interbancari fins a un any. En data 31 de desembre de 2011 i 2010 no existien saldos sense venciment.

Nota 4

Estats financers28

4.2 Detall per divisaA continuació es detalla la distribució per divisa de determinats actius i passius el 31 de desembre de 2011 i 2010 (en milers d’euros):

2011 US Francs Lliures Iens Dòlars AltresEuros dòlars suïssos esterlines japonesos canadencs divises Total

ActiusINAF 210 — — — — — — 210

Intermediaris financers a la vista 89.052 53.589 1.489 43.240 8.004 795 19.721 215.890Bancs i entitats de crèdit 42.021 44.175 — 48.509 — 13.375 32.781 180.861Fons de provisió per a insolvències (–) –904 — — — — — — –904

Total intermediaris financers, net 130.169 97.764 1.489 91.749 8.004 14.170 52.502 395.847

Préstecs i crèdits a clients 2.907.789 80.379 66.879 4.655 23.848 1.275 155 3.084.980Descoberts en comptes de clients 9.089 323 542 317 2.515 — 1 12.787Cartera d’efectes de clients 14.461 — — — — — — 14.461Fons de provisió per a insolvències (–) –20.896 –487 –22 –47 –1 — — –21.453

Total inversions creditícies, net 2.910.443 80.215 67.399 4.925 26.362 1.275 156 3.090.775

Cartera de valors, net 1.042.134 345.571 — 38.822 — — — 1.426.527

Total actiu 4.082.956 523.550 68.888 135.496 34.366 15.445 52.658 4.913.359

PassiusINAF 6.651 — — — — — — 6.651Bancs i entitats de crèdit 95.567 612 — 303 32.267 7 144 128.900Altres intermediaris financers 6.174 959 — 39 — — — 7.172Dipòsits de clients 3.490.712 570.733 48.147 135.688 2.150 15.433 52.743 4.315.606Deutes representats per títols 198.559 8.051 — — — — — 206.610

Total passiu 3.797.663 580.355 48.147 136.030 34.417 15.440 52.887 4.664.939

29Estats financers

2010 US Francs Lliures Iens Dòlars AltresEuros dòlars suïssos esterlines japonesos canadencs divises Total

ActiusINAF 46.245 — — — — — — 46.245

Intermediaris financers a la vista 165.417 35.120 2.362 45.153 873 6.279 18.113 273.317Bancs i entitats de crèdit 5.985 83.689 — 19.967 — 12.558 21.198 143.397Fons de provisió per a insolvències (–) –777 — — — — — — –777

Total intermediaris financers, net 170.625 118.809 2.362 65.120 873 18.837 39.311 415.937

Préstecs i crèdits a clients 2.875.030 87.972 66.484 9.528 16.447 1.542 162 3.057.165Descoberts en comptes de clients 25.512 892 3.637 255 5.661 7 44 36.008Cartera d’efectes de clients 16.522 — — — — — — 16.522Fons de provisió per a insolvències (–) –24.606 –276 –24 –10 –163 — — –25.079

Total inversions creditícies, net 2.892.458 88.588 70.097 9.773 21.945 1.549 206 3.084.616

Cartera de valors, net 820.070 340.969 — 74.815 — — — 1.235.854

Total actiu 3.929.398 548.366 72.459 149.708 22.818 20.386 39.517 4.782.652

PassiusINAF 57.104 — — — — — — 57.104Bancs i entitats de crèdit 5.445 44.483 27.027 213 17.663 4.281 347 99.459Altres intermediaris financers 2.426 594 — 103 — — — 3.123Dipòsits de clients 3.422.047 504.650 45.813 148.449 5.196 16.098 39.451 4.181.704Deutes representats per títols 135.470 739 — 1.118 — — — 137.327

Total passiu 3.622.492 550.466 72.840 149.883 22.859 20.379 39.798 4.478.717

Estats financers30

4.3 Deute representat per títolsEl Banc manté diferents programes i instruments de finançament per planificar adequadament la gestió de la liquiditat. Dintre d’aquests programes el Banc utilitza productes estructurats, tant a curt com a llarg termini, que instrumentalitza a través de títols.

La totalitat d’aquestes emissions ha estat comercialitzada amb clients del Banc.

El moviment que hi ha hagut en els exercicis 2011 i 2010 és el següent:

2011 2010

Saldo a l’inici de l’exercici 137.327 72.206

Emissions 146.983 115.692Amortitzacions –78.399 –51.268Ajustos per valoració 699 697

Saldo al final de l’exercici 206.610 137.327

El saldo d’aquest epígraf el 31 de desembre de 2011 està composat principalment per 122.699 milers d’euros corresponents a estructurats de crèdit que tenen com a subjacent títols que formen part de la cartera pròpia del Banc (28.717 milers d’euros el 2010), 38.126 milers d’euros corresponents a estructurats de crèdit que el Banc cobreix mitjançant la contractació de derivats de crèdit amb entitats financeres independents (60.361 milers d’euros el 2010) i 30.794 milers corresponents a estructurats mitjançant els quals els seus titulars adquireixen els riscos i beneficis de certes participacions de capital risc que figuren a la cartera pròpia del Banc (33.100 el 2010).

Inversions creditícies i intermediaris financers

5.1 Anàlisi de les inversions creditícies i intermediaris financersA continuació es detallen les inversions creditícies i intermediaris financers respecte als requisits legals mínims i als criteris interns, seguint la distribució següent, el 31 de desembre de 2011 i 2010 (en milers d’euros):

2011 Provisió ImportNormals Vençuts Dubtosos Total insolv. net

Intermediaris financers a la vista 215.890 — — 215.890 — 215.890Bancs deutors a termini 180.861 — — 180.861 –904 179.957

Total intermediaris financers 396.751 — — 396.751 –904 395.847

Préstecs i crèdits a clients 2.969.120 22.028 93.832 3.084.980 –20.131 3.064.849Descoberts en comptes de clients 8.135 2.027 2.625 12.787 –1.177 11.610Cartera d’efectes de clients 14.461 — — 14.461 –145 14.316

Inversions creditícies clients 2.991.716 24.055 96.457 3.112.228 –21.453 3.090.775

Nota 5

31Estats financers

2010 Provisió ImportNormals Vençuts Dubtosos Total insolv. net

Intermediaris financers a la vista 273.317 — — 273.317 — 273.317Bancs deutors a termini 143.397 — — 143.397 –777 142.620

Total intermediaris financers 416.714 — — 416.714 –777 415.937

Préstecs i crèdits a clients 2.912.291 50.577 94.297 3.057.165 –22.893 3.034.272Descoberts en comptes de clients 26.892 4.840 4.276 36.008 –2.021 33.987Cartera d’efectes de clients 16.522 — — 16.522 –165 16.357

Inversions creditícies clients 2.955.705 55.417 98.573 3.109.695 –25.079 3.084.616

5.2 Provisions per a insolvènciesEl moviment del fons de provisió per a insolvències dels intermediaris financers a termini i les inversions creditícies durant els exercicis 2011 i 2010 han estat els següents (en milers d’euros):

2011 Saldo Dotacions/ Altres Saldoinicial (recup.) Aplicacions moviments final

Intermediaris financersProvisions genèriques bancs a termini 777 127 — — 904

Inversions creditíciesProvisions específiques inversió creditícia 15.627 8.021 –11.002 74 12.720Provisions genèriques inversió creditícia 9.452 –906 — 187 8.733

Total provisions inversió creditícia 25.079 7.115 –11.002 261 21.453

Total provisions 25.856 7.242 –11.002 261 22.357

2010 Saldo Dotacions/ Altres Saldoinicial (recup.) Aplicacions moviments final

Intermediaris financersProvisions genèriques bancs a termini 2.519 –1.803 — 61 777

Inversions creditíciesProvisions específiques inversió creditícia 17.787 17.969 –20.353 224 15.627Provisions genèriques inversió creditícia 9.727 –397 — 122 9.452

Total provisions inversió creditícia 27.514 17.572 –20.353 346 25.079

Total provisions 30.033 15.769 –20.353 407 25.856

En data de 31 de desembre de 2011, el Grup disposava d’una ràtio de cobertura de la morositat d’un 22,24% (25,44% el 2010) sense considerar garanties hipotecàries i d’un 107,87% (110,56% el 2010) considerant garan-ties hipotecàries.

Estats financers32

5.3 Garanties de les inversions creditíciesLes garanties obtingudes amb relació a les inversions creditícies el 31 de desembre de 2011 i 2010 es detallen de la manera següent (en milers d’euros):

2011 Garantia Total amb Sensedinerària Valors Hipoteques garantia real garantia real Total

Inversions creditícies, brutPréstecs i crèdits a clients 97.736 235.452 1.893.259 2.226.447 858.533 3.084.980Descoberts en comptes de clients — — — — 12.787 12.787Cartera d’efectes de clients — — — — 14.461 14.461

Total garanties de les inv. creditícies 97.736 235.452 1.893.259 2.226.447 885.781 3.112.228

2010 Garantia Total amb Sensedinerària Valors Hipoteques garantia real garantia real Total

Inversions creditícies, brutPréstecs i crèdits a clients 65.725 246.529 1.837.980 2.150.234 906.931 3.057.165Descoberts en comptes de clients — — — — 36.008 36.008Cartera d’efectes de clients — — — — 16.522 16.522

Total garanties de les inv. creditícies 65.725 246.529 1.837.980 2.150.234 959.461 3.109.695

En data de 31 de desembre de 2011, dins l’epígraf “Préstecs i crèdits a clients”, hi figuren crèdits habitatge que, d’acord amb la legislació vigent, s’han concedit per un import total de 321 milers d’euros (446 milers d’euros el 2010) (vegeu la nota 19.3). També hi figuren els préstecs concedits dins d’un programa qualificat d’interès nacional i social destinat al finançament privilegiat d’empreses i negocis de nova creació, innovació, reconver-sió i projectes emprenedors, aprovat pel Govern d’Andorra el 3 de març de 2010, per un import total de 1.116 milers d’euros (378 milers d’euros el 2010) (vegeu la nota 19.3).

El saldo de la inversió creditícia el 31 de desembre de 2011 amb fons d’inversió que gestiona el Grup és de 25.455 milers d’euros (68.515 milers d’euros el 2010).

Atès que s’estan realitzant les taxacions i encara no es disposa d’una taxació realitzada per un professional independent, seguint les disposicions del comunicat 198/10 de l’INAF, el 31 de desembre de 2011 el Grup té classificats 114.913 milers d’euros de préstecs hipotecaris com a préstecs sense garantia real (151.983 milers d’euros el 2010) (vegeu la nota 3.5).

5.4 Inversions creditícies al sector públicA continuació es presenta un detall de les inversions creditícies amb entitats del sector públic el 31 de desembre de 2011 i 2010 (en milers d’euros):

2011 2010

Inversions creditícies al sector públicCrèdits amb garantia de l’Estat andorrà 61.300 57.729Crèdits sobre els comuns del Principat d’Andorra 84.520 88.526Altres organismes públics i entitats parapúbliques andorranes 63.865 62.357

Total 209.685 208.612

33Estats financers

El saldo de l’apartat “Altres organismes públics i entitats parapúbliques andorranes” correspon principalment a l’operació de crèdit entre el Banc i la societat parapública Centre de Tractament de Residus d’Andorra SA.

D’acord amb la normativa aplicable, sobre la totalitat del saldo d’aquestes operacions creditícies en el sector públic, el Banc calcula una provisió genèrica de l’1% (vegeu la nota 3.5).

Cartera de valors

6.1 Participacions en empreses del GrupEl Grup posseeix les següents participacions directes en societats del Grup, el 31 de desembre de 2011 i 2010, que es consoliden pel mètode de posada en equivalència (en milers d’euros):

2011 % de Fons Resultats Dividends ValorDomicili Activitat participació Capital propis 2011 pagats comptable

Crèdit Assegurances SAU Andorra Assegurances 100% 4.000 36.517 4.404 28.256 8.262

8.262

Nota: La xifra de fons propis que es detalla al quadre anterior inclou el resultat de l’exercici 2011, que es presenta en una columna independent.

2010 % de Fons Resultats Dividends ValorDomicili Activitat participació Capital propis 2010 pagats comptable

Crèdit Assegurances SAU Andorra Assegurances 100% 4.000 32.222 5.249 — 32.222

32.222

Nota: La xifra de fons propis que es detalla al quadre anterior inclou el resultat de l’exercici 2010, que es presenta en una columna independent.

Crèdit Assegurances SAU, societat dominant del subgrup Crèdit Assegurances, té com a objecte social la pràctica d’operacions d’assegurança i la cobertura de riscos sobre la base de contractes de dret privat, in cloent-hi la branca vida en qualsevol de les seves modalitats. Es troba subjecta a les disposicions legals establertes en la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances del Principat d’Andorra, d’11 de maig de 1989.

La societat té com a accionista únic Crèdit Andorrà SA.

En data de 31 de desembre de 2011 el subgrup Crèdit Assegurances inclou les societats espanyoles: ERM SA (76%), ERM Consultoría, SA (76%), ERM Reinsurance Broker, SL (76%), ERM Gerencia Integral de Riesgos Correduría de Seguros, SL (76%), Gerencia de Riesgos Correduría de Seguros, SA (76%), Davante Correduría de Seguros, SL (76%) i AMK Ibérica & Principado Correduría de Seguros, SL (19%), i les societats andorranes: Vincles SA (100%), Actiu Assegurances SA (55%), Financera d’Assegurances SA (25%), Línia Asseguradora Andorrana SL (12,75%), Consell Assegurador SL (20%) i Patrigest Informació Financera SL (100%).

El 29 de desembre de 2011 l’INAF va procedir a informar favorablement sobre la sol·licitud presentada per Crèdit Andorrà per ampliar el capital social de Crèdit Assegurances SAU per un import de 5.000 milers d’eu-ros, que queda sotmesa a la posterior inscripció als registres d’aquest Institut, fet que el 31 de desembre de 2011 encara no s’ha produït.

La participació en Crèdit Assegurances SAU ha estat consolidada pel procediment de posada en equivalència en considerar-se l’activitat d’assegurances com a diferenciada de la bancària.

Tal com es detalla en el quadre anterior, durant l’exercici 2011 Crèdit Assegurances SAU ha pagat dividends contra reserves per un import de 28.256 milers d’euros a Crèdit Andorrà SA.

Nota 6

Estats financers34

6.2 Altres participacions i Participacions qualificadesEl Grup posseeix directament les següents “Altres participacions” i “Participacions qualificades” el 31 de desembre de 2011 i 2010 (en milers d’euros):

2011 Valor% de Fons Dividend comptable

participació Activitat Domicili Capital propis Resultats pagat net

Altres participacions ENSISA 49,57% Serveis Andorra 23.385 33.674 –354 — 16.691Administració i Serveis 25,00% Serveis Andorra 11 16 — — 4Seguriser 39,57% Serveis Andorra 1.663 1.192 –129 — 472

17.167

Participacions qualificadesSEMTEE SA 17,05% Serveis Andorra 25.242 40.345 2.012 — 5.715Altres (*) 5.919

11.635

(*) Inclou la resta de participacions indirectes: SPA SA, Clige SA, Mutua Eléctrica Sant Julià, etc.Notes: Informació referida als darrers estats financers disponibles sense ajustar pel percentatge de la participació de la qual el Grup és titular.

La xifra de fons propis que es detalla al quadre anterior inclou el resultat de l’exercici 2011, que es presenta en una columna independent.

2010 Valor% de Fons Dividend comptable

participació Activitat Domicili Capital propis Resultats pagat net

Altres participacions ENSISA 49,57% Serveis Andorra 23.385 35.284 –1.273 372 17.305Administració i Serveis 25,00% Serveis Andorra 12 16 — — 4Seguriser 39,57% Serveis Andorra 1.663 1.321 –342 — 523

17.831

Participacions qualificadesSEMTEE SA 17,05% Serveis Andorra 25.242 38.333 2.266 — 5.715Altres (*) 10.528

16.243

(*) Inclou la resta de participacions indirectes: Naturtec, SA, SPA SA, Clige SA, Mutua Eléctrica Sant Julià, etc.Notes: Informació referida als darrers estats financers disponibles sense ajustar pel percentatge de la participació de la qual el Grup és titular.

La xifra de fons propis que es detalla al quadre anterior inclou el resultat de l’exercici 2010, que es presenta en una columna independent.

Les “Altres participacions” es consoliden pel mètode de posada en equivalència.

Les “Participacions qualificades” estan registrades al valor més baix resultant entre el preu de cost i el valor de mercat.

Esports de Neu Soldeu-Incles SA (ENSISA) gestiona l’estació d’esquí Soldeu-el Tarter a Canillo (Andorra) i a la vegada és propietària en un 50% de Neus de Valira SA (Nevasa), societat andorrana que té com a finalitat l’explotació comercial de Grandvalira.

La participació de la societat Seguretat i Serveis SA (Seguriser SA) ha estat consolidada pel procediment de posada en equivalència, tal com estableix el Comunicat 145/02 de 20 de novembre de 2002 de l’Institut Nacional Andorrà de Finances.

35Estats financers

Es consideren participacions qualificades en una empresa aquelles en les quals l’entitat posseeix, directament o indirectament, almenys un 5% del seu capital o dels seus drets de vot, o bé l’entitat pot designar, directament o indirectament, almenys un 20% dels membres del Consell d’Administració de l’empresa, o bé l’entitat exer -ceix influència significativa. S’entén per influència significativa la participació en les decisions d’explotació i financeres d’una societat, encara que no s’arribi a controlar-les, i pot ser exercida de diverses maneres, usualment mitjançant representació en l’òrgan d’administració, amb la participació en el procés de fixació de polítiques, transaccions importants, intercanvi de directius, o bé dependència tecnològica. La influència significativa es pot obtenir mitjançant la participació en la propietat o per acords. Es presumeix que s’exerceix influència significativa quan l’empresa inversora posseeix directament o indirectament més del 20% dels drets de vot o del capital de la participada, o del 3% si cotitza en mercats reglamentats.

Societat d’Economia Mixta Termolúdic Escaldes-Engordany, SA (SEMTEE SA) gestiona el centre aquàtic d’aigua termal Caldea, situat a Escaldes (Andorra).

En data 10 de febrer de 2010, prèvia sol·licitud a l’INAF, aquest Institut va autoritzar excepcionalment a augmentar la participació de la filial Crèdit Iniciatives SA en el capital social de la societat NATURA i TEC-NOLOGIA INDÚSTRIES SA, atesa la situació financera de la societat, amb uns fons propis negatius de més de sis milions d’euros, i que la major part de les operacions creditícies estaven atorgades pel Banc, fins al 53,45% (4.542 milers d’euros), així com participar de manera directa en la seva gestió. Aquesta autorització tenia caràcter temporal, i en un període màxim de dos anys s’havia de reduir a un màxim d’un 25%. En aquest sentit, durant l’exercici 2011, Crèdit Iniciatives SA ha procedit a dotar el 100% de les seves posicions amb NATURTEC (vegeu nota 12.5), per posteriorment vendre la totalitat de la seva participació en l’esmentada mercantil (la qual estava totalment provisionada). Tanmateix, atès que els termes de cobrament es basen en una sèrie de condicions incertes a la data de la venda, seguint el principi de prudència, Crèdit Iniciatives SA no ha reconegut cap benefici per aquesta operació.

L’any 2011 s’han comptabilitzat dividends per valor de 255 milers d’euros (2010: 413 milers d’euros) d’“Altres participacions” i de “Participacions qualificades”.

6.3 Organismes d’inversióUn detall de les participacions en organismes d’inversió el 31 de desembre de 2011 i 2010 és el següent (en milers d’euros):

2011 2010

Organismes d’inversióEntitats vinculades al Grup 2.107 6.572Entitats no vinculades al Grup 31.351 33.842

33.458 40.414

El saldo el 31 de desembre de 2011 dels organismes d’inversió gestionats per entitats no vinculades al Grup inclou 30.794 milers d’euros corresponents a participacions de societats de capital risc, els riscos i beneficis de les quals han estat adquirits per clients de l’Entitat mitjançant la contractació de productes estructurats (33.100 el 31 de desembre de 2010) (vegeu la nota 4.3).

Estats financers36

6.4 Valoració de la carteraA continuació es detalla el valor comptable dels títols, classificats en les categories de valoració descrites en la nota 3.6 el 31 de desembre de 2011 i 2010 (en milers d’euros):

2011 2010

Cartera de negociació: 1.128 11Renda fixa — 11Renda variable — —Organismes d’inversió 1.128 —

Cartera d’inversió a venciment 1.344.780 1.117.244Participacions permanents 25.429 50.053Cartera d’inversió ordinària: 57.966 69.994

Renda fixa 13.708 13.226Renda variable 11.635 16.243Organismes d’inversió 32.623 40.525

Total 1.429.303 1.237.302

2011 2010

Valors cotitzats 907.329 684.466Valors no cotitzats 521.974 552.836

Total 1.429.303 1.237.302

Fons de fluctuació de valors –310 –169Fons de provisió per a insolvències (–) –2.466 –1.279

Total 1.426.527 1.235.854

La cartera d’inversió a venciment es compon, principalment, d’emissions de deute públic de països de l’OCDE i d’altres obligacions i títols de renda fixa emesos per entitats bancàries amb aval públic, així com de productes estructurats amb capital garantit a través de subjacents de deute públic de països de l’OCDE.

El cost d’adquisició dels títols de la cartera de negociació el 31 de desembre de 2011 és de 1.093 milers d’euros (12 milers d’euros el 2010).

El valor de mercat o valor raonable, el 31 de desembre de 2011, de la cartera d’inversió a venciment és de 1.269.382 milers d’euros (1.058.410 milers d’euros el 2010), dels quals 904.209 milers d’euros corresponen a títols cotitzats i la resta, 365.173 milers d’euros, corresponen a títols valorats segons model o no cotitzats (677.518 milers d’euros i 380.892 milers d’euros respectivament el 31 de desembre de 2010).

En compliment de la Llei de regulació de coeficients d’inversió obligatoris (vegeu la nota 19.3), el Grup té subs-crits en data 31 de desembre de 2011, 103.430 milers d’euros en deute públic del Principat d’Andorra, emissió del 30 de desembre de 2009. Aquest deute té venciment el 31 de desembre de 2013, al tipus d’interès oficial del Banc Central Europeu, euríbor a un any, establert el primer dia hàbil de cada any natural. L’import subscrit pel Grup d’aquesta emissió es troba en l’epígraf “Cartera de valors – Obligacions i altres títols de renda fixa” del balanç de situació consolidat adjunt, dins de la cartera d’inversió a venciment, com a títol no cotitzat i no computable per al càlcul de la ràtio de liquiditat.

37Estats financers

El valor de mercat, el 31 de desembre de 2011, de la cartera d’inversió ordinària en renda fixa és de 13.822 milers d’euros (13.245 milers d’euros el 2010), la totalitat dels quals correspon a títols no cotitzats i on el valor de mercat s’estima en base a models de valoracio (mark-to-model) (vegeu nota 3.6).

El valor de mercat, a 31 de desembre de 2011, de la cartera d’inversió ordinària en renda variable és de 13.559 milers d’euros (18.473 milers d’euros el 2010).

El valor de mercat, el 31 de desembre de 2011, de la cartera d’inversió ordinària en organismes d’inversió col-lectiva és de 34.454 milers d’euros (40.584 milers d’euros el 2010), dels quals 1.594 milers d’euros corresponen a títols cotitzats, i la resta, 32.860 milers d’euros, correspon a títols no cotitzats (7.379 milers d’euros i 33.205 milers d’euros respectivament el 31 de desembre de 2010).

6.5 Fons de fluctuació de valorsA continuació s’indiquen els moviments dels fons de fluctuació de valors per als exercicis 2011 i 2010 (en milers d’euros):

2011 Saldo Dotacions Altres Saldoinicial /(recup.) Aplicacions mov. final

Cartera de valorsObligacions i altres títols de renda fixa 47 –42 — — 5Altres participacions — — — — —Accions i altres títols de renda variable 11 — — — 11Organismes d’inversió 111 163 — 20 294

Total moviment de l’any 169 121 — 20 310

2010 Saldo Dotacions Altres Saldoinicial /(recup.) Aplicacions mov. final

Cartera de valorsObligacions i altres títols de renda fixa 5 37 — 5 47Altres participacions — — — — —Accions i altres títols de renda variable 2.109 –2.098 — — 11Organismes d’inversió — 111 — — 111

Total moviment de l’any 2.114 –1.950 — 5 169

Addicionalment, en funció de la normativa comptable d’aplicació, el Banc té constituït un fons de provisions per a insolvències genèric que es detalla seguidament:

2011 Saldo Dotacions / Altres Saldoinicial (recup.) Aplicacions mov. final

Cartera de valorsObligacions i altres títols de renda fixa 1.279 1.187 — — 2.466

2010 Saldo Dotacions / Altres Saldoinicial (recup.) Aplicacions mov. final

Cartera de valorsObligacions i altres títols de renda fixa 1.302 –38 — 15 1.279

Estats financers38

Actiu immobilitzat

7.1 Actius immaterials i despeses amortitzables Els moviments dels actius immaterials i despeses amortitzables, aquest exercici, han estat els següents (en milers d’euros):

Cost d’adquisició 31.12.10 Altes Baixes Traspassos / Altres 31.12.11

Diferències positives de consolidació — 42.039 — — 42.039

Total — 42.039 — — 42.039

Fons d’amortització

Diferències positives de consolidació

— –1.463 — — –1.463

Total fons d’amortització — –1.463 — — –1.463

Total diferències positives de consolidació — 40.576 — — 40.576

Cost d’adquisició

Fons de comerç — — — — —Aplicacions informàtiques 56.396 7.483 –66 — 63.813Despeses amortitzables 15.234 8.217 — — 23.451

Total actius immaterials 71.630 15.700 –66 — 87.264

Fons d’amortització

Fons de comerç — — — — —Aplicacions informàtiques –25.552 -6.929 — — –32.481Despeses amortitzables –4.983 –3.747 — — –8.730

Total fons d’amortització –30.535 –10.676 — — –41.211

Total net 41.095 5.024 –66 — 46.053

Les altes de l’epígraf “Diferències positives de consolidació” corresponen a les diferències positives de primera consolidació originades com a resultat de l’adquisició de les noves filials a Luxemburg (Banque de Patrimoines Privés, SA, 10.973 milers d’euros), Espanya (Banco Alcalá, SA, 7.241 milers d’euros) i Estats Units (Beta Capital Management, 23.825 milers d’euros) (vegeu nota 2.4).

Atès el seu caràcter durador, d’acord amb allò previst en el Pla Comptable del Sistema Financer Andorrà i prèvia autorització de l’INAF, els esmentats fons de comerç s’amortitzen durant un període de 10 anys.

Les altes de l’epígraf “Despeses amortitzables” corresponen principalment a despeses incorregudes en el procés d’adquisició de les noves filials (despeses de primer establiment). Aquestes despeses amortitzables, de conformitat amb l’establert en el Pla Comptable del Sistema Financer Andorrà, s’amortitzen durant un perío de de 5 anys (vegeu nota 3.7).

Nota 7

39Estats financers

7.2 Actius materials Els moviments dels actius materials, aquest exercici, han estat els següents (en milers d’euros):

Cost d’adquisició 31.12.10 Altes Baixes Traspassos / Altres 31.12.11

Afectes a l’explotacióTerrenys 52.204 — — –538 51.666Edificis 76.589 3.063 — –1.175 78.477Instal·lacions 67.933 2.217 –989 — 69.161Mobiliari 17.403 912 — — 18.315Equips informàtics 15.652 3.677 –399 — 18.930Vehicles 499 146 –18 — 627Immobilitzat en curs — 102 — — 102

Subtotal 230.280 10.117 –1.406 –1.713 237.278

No afectes a l’explotacióTerrenys 130.458 1.273 — 538 132.269Edificis 35.848 9.584 –5.126 1.175 41.481Fons d’Art 6.492 218 –75 — 6.635

Subtotal 172.798 11.075 –5.201 1.713 180.385

Total actius materials 403.078 21.192 –6.607 — 417.663

Fons d’amortitzacióAfectes a l’explotacióEdificis –35.908 –3.787 424 481 –38.790Instal·lacions –45.174 –4.917 1.122 — –48.969Mobiliari –16.897 –488 — — –17.385Equips informàtics –12.365 –2.324 — — –14.689Vehicles –423 –143 — — –566Altres — — — — —

Subtotal –110.767 –11.659 1.546 481 –120.399

No afectes a l’explotacióEdificis –6.734 –1.426 313 –481 –8.328Fons d’Art –75 — 75 — —

Subtotal –6.809 –1.426 388 –481 –8.328

Total fons d’amortització –117.576 –13.085 1.934 — –128.727

Provisions per depreciació –6.750 –707 187 –143 –7.413

Total actius materials, net 278.752 7.400 –4.486 –143 281.523

L’epígraf “Provisions per depreciació” el 31 de desembre de 2011 inclou 6.212 milers d’euros corresponents a la depreciació experimentada pels immobles no afectes a l’explotació que van ser revalorats durant l’exercici 2008 (6.256 milers d’euros el 31 de desembre de 2010) (vegeu la nota 11).

Estats financers40

Els terrenys i edificis classificats com a no afectes a l’explotació corresponen, majoritàriament, a adquisicions realitzades amb recursos propis de l’entitat, i el 31 de desembre de 2011 un import de 14.355 milers d’euros està cedit en lloguer a tercers (14.712 milers d’euros el 31 de desembre de 2010).

Del total d’altes i baixes d’actius no afectes a l’explotació, 9.428 milers d’euros corresponen a immobles adquirits pel Banc en processos d’adjudicació o d’insolutumdació d’actius com a pagament de deutes durant l’exercici 2011 (vegeu la nota 5.2).

El total de baixes d’actius no afectes a l’explotació, 5.126 milers d’euros, correspon a vendes de terrenys i immobles adquirits pel Banc en processos d’adjudicació o d’insolutumdació d’actius com a pagament de deutes.

En data 31 de desembre de 2011 i 2010, tots els immobles són de lliure disposició.

L’import de l’immobilitzat totalment amortitzat el 31 de desembre de 2011 ascendeix a 88.881 milers d’euros (73.517 milers d’euros el 2010).

Fons de provisions per a riscos i càrregues

A continuació es detallen els moviments del fons de provisions per a riscos i càrregues dels exercicis 2011 i 2010 (en milers d’euros):

2011 Saldo Recupe- Altres Saldoinicial Dotació racions Aplicacions mov. final

Provisions per a passius contingents 1.525 — –330 — 43 1.238Altres provisions 1.857 — — –554 — 1.303

3.382 — –330 –554 43 2.541

2010 Saldo Recupe- Altres Saldoinicial Dotació racions Aplicacions mov. final

Provisions per a passius contingents 308 1.191 — — 26 1.525Altres provisions 2.399 107 — –649 — 1.857

2.707 1.298 — –649 26 3.382

L’apartat “Altres provisions” inclou les provisions necessàries derivades dels compromisos de prejubilació el 31 de desembre de 2011 i 2010.

Fons de pensions i altres fons

En data 31 de desembre de 2011 i 2010 els compromisos amb els empleats de Crèdit Andorrà i els seus beneficiaris vin-culats amb les contingències de jubilació, mort i invalidesa, estan externalitzats amb el Fons Mutu de previsió i ajuda als empleats de Crèdit Andorrà (en endavant “el Fons”), patrimoni econòmic separat sense personalitat jurídica que va ser constituït el setembre de 1962 amb la finalitat d’administrar i gestionar els recursos financers dels seus mutua-listes per assegurar-los el pagament de les prestacions previstes pel Reglament del Fons Mutu, el qual va a ser aprovat per l’Assemblea de Mutualistes en la sessió del 21 de desembre de 1999, i revisat el 23 d’octubre del 2006.

Nota 8

Nota 9

41Estats financers

La gestió i administració del Fons està delegada a la Fundació Privada de Previsió Social dels Empleats de Crèdit Andorrà (“Previfun”), l’òrgan directiu de la qual és el seu patronat.

Crèdit Andorrà i l’esmentada Fundació, en data 23 d’octubre de 2006, varen regular les aportacions definides, de caràcter obligatori, que tant Crèdit Andorrà com els mateixos empleats fan anualment. L’import de la despesa que el Grup té registrat per aquest concepte és de 2.911 milers d’euros l’exercici 2011 (2.603 milers d’euros el 2010).

Les contribucions voluntàries durant l’exercici 2011 al Fons dels Empleats (Previfun) han estat de 500 milers d’euros (500 milers d’euros el 2010).

Distribució de resultats

La proposta de distribució de resultats de Crèdit Andorrà SA de l’exercici 2011 que el Consell d’Administració presentarà a l’aprovació de la Junta General d’Accionistes és la següent (en milers d’euros):

2011 2010

resultat de l’exercici del Grup 70.628 77.816Resultats pendents d’aplicació — —Ajustaments de consolidació:

Per dividends 38.181 619Per altres (net) 1.880 –3.287

resultat disponible distribuïble del Banc 110.689 75.148

Pagament de dividends –55.000 –70.000Traspàs a reserves voluntàries –55.689 –5.148

resultats pendents d’aplicació — —

Durant l’exercici 2011 Crèdit Andorrà SA ha distribuït dividends a compte del resultat de 2011 per valor de 35.000 milers d’euros (35.000 milers d’euros el 2010).

El resultat de les societats consolidades en el Grup es distribuirà en la forma que acordin les respectives Juntes d’Accionistes.

Nota 10

Estats financers42

Moviments dels Fons Propis

Els anys 2011 i 2010 s’han produït els següents moviments en els Fons Propis (en milers d’euros):

2011

Capital social

Reserva legal

Reserva en

garantia

Reserva de

revalo- ració

Reserves voluntàries

Reserves de

conso- lidació

Difèrencies de

conversió Resultats Total

Saldo a l’inici de l’any abans distribució 70.000 14.000 33.063 109.306 208.380 39.775 — 42.816 517.340Dividend complementari — — — — — — — –35.000 –35.000Distribució resultat exercici 2010 / traspàs a reserves — — — — 5.148 — — 5.148 —Ajustaments resultat societats consolidades — — — — — — — –2.668 –2.668

Saldo a l’inici de l’any després distribució 70.000 14.000 33.063 109.306 213.528 39.775 — — 479.672

Resultat exercici 2011 — — — — — — — 70.628 70.628Dividend a compte 2011 — — — — — — — –35.000 –35.000Dividend extraordinari — — — — — — — — —Ajustament reserves en garantia dipòsits — — 6.248 — –6.248 — — — —Ajustament reserves consolidació — — — — — 947 — — 947Ajustament reserves revaloració — — — 45 — — — — 45Ajustament reserves de conversió — — — — — — –129 — –129

Total 70.000 14.000 39.311 109.351 207.280 40.722 –129 35.628 516.163

Nota 11

43Estats financers

2010

Capital social

Reserva legal

Reserva en

garantia

Reserva de

revalo- ració

Reserves voluntàries

Reserves de

conso- lidació

Difèrencies de

conversió Resultats Total

Saldo a l’inici de l’any abans distribució 70.000 14.000 33.063 115.562 273.164 37.466 — 41.655 584.910Dividend complementari — — — — — — — –35.000 –35.000Distribució resultat exercici 2009 / traspàs a reserves — — — — 5.216 — — –5.216 —Ajustaments resultat societats consolidades — — — — — — — –1.439 –1.439

Saldo a l’inici de l’any després distribució 70.000 14.000 33.063 115.562 278.380 37.466 — — 548.471

Resultat exercici 2010 — — — — — — — 77.816 77.816Dividend a compte 2010 — — — — — — — –35.000 –35.000Dividend extraordinari — — — — –70.000 — — — –70.000Provisió per depreciació — — — –6.256 — — — — –6.256Ajustament reserves de consolidació — — — — — 2.309 — — 2.309

Total 70.000 14.000 33.063 109.306 208.380 39.775 — 42.816 517.340

Capital socialEl capital social està representat per 790.000 accions sèrie “A” i 210.000 sèrie “E”, de 70 euros cadascuna, totalment subscrites i desembossades. Ambdues sèries tenen els mateixos drets econòmics i polítics; les darreres estan sindicades.

Reserva legalD’acord amb la Llei de societats aprovada pel Consell General el 18 d’octubre de 2007, s’obliga a dotar una reserva legal d’un import mínim equivalent al 10% dels beneficis fins a assolir la xifra del 20% del capital social. El 31 de desembre de 2011 i 2010, el Banc té totalment constituïda l’esmentada reserva.

Reserva en garantiaD’acord amb la legislació andorrana promulgada l’any 1995, el 31 de desembre de 2010 Crèdit Andorrà SA tenia constituïda una reserva indisponible en concepte de garantia de dipòsits i altres obligacions operacionals per un import de 33.063 milers d’euros.

Tanmateix, en data 31 de desembre de 2011, Crèdit Andorrà, en compliment de l’establert per la Llei 1/2011 de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries, manté una reserva indisponible en garantia de 39.311 milers d’euros, i té assignat un import equivalent de deute públic emès pel Govern andorrà per la seva cobertura (vegeu notes 19.3 i 19.4).

Reserves voluntàriesCorresponen als resultats positius d’exercicis anteriors que no han estat distribuïts per la Junta General d’Accionistes.

Tal com s’estableix a l’article 23 de la Llei 20/2007 del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, el Banc té constituïda una reserva indisponible per l’import viu dels crèdits atorgats a accionistes. Addicionalment, el Grup manté en tot moment reserves indisponibles per un import equivalent al dels fons de comerç i despeses amor-titzables pendents d’amortitzar (vegeu nota 7.1).

Estats financers44

Tal com es mostra al moviment de fons propis de l’exercici 2010, el 28 de juliol de 2010 la Junta General Extra-ordinària de Crèdit Andorrà SA, a proposta del Consell d’Administració, va aprovar la distribució d’un dividend extraordinari amb càrrec a reserves voluntàries de 70.000 milers d’euros.

Reserva de revaloracióAquesta reserva, la qual té caràcter indisponible, correspon a dues revaloracions:

•La primera, de 13.934 milers d’euros, correspon a revaloracions d’edificis d’ús propi dels immobles adquirits o construïts abans del 31 de desembre de 1989.

•La segona, de 101.628 milers d’euros, correspon a la revaloració autoritzada per l’INAF en data 12 de juny de 2008 de certs terrenys, obres i instal·lacions d’immobles afectes i no afectes a l’explotació, tal i com es detalla a continuació:

Valor comptable abans revaloració Valor taxació

Percentatge de revaloració Revaloració

Terrenys afectes a l’explotació 16.828 53.354 30% 10.958Edificis afectes a l’explotació: 14.890 105.351 30% 27.138

Import revaloració edifici corresponent al terreny — — — 6.813Import revaloració edifici corresponent a l’edifici — — — 20.325

Terrenys no afectes a l’explotació 27.656 89.630 90% 55.777Edificis no afectes a l’explotació: 3.208 11.825 90% 7.755

Import revaloració edifici corresponent al terreny — — — 5.725Import revaloració edifici corresponent a l’edifici — — — 2.030

Total 62.582 260.160 — 101.628

En data 31 de desembre de 2010, l’Entitat va procedir a enregistrar una provisió per import de 6.256 milers d’euros per l’efecte de certs immobles no afectes a l’explotació que van experimentar una evolució negativa en el seu valor raonable de realització des del moment de la revaloració, i calculat segons taxacions actualitzades d’experts inde-pendents. Tanmateix, el 31 de desembre de 2011, l’Entitat ha procedit a revertir 45 milers d’euros de l’esmentada provisió en funció de taxacions actualitzades. Ambdós efectes, consistentment amb el tractament comptable aplicat en el moment de la revaloració, s’han realitzat contra reserves de revaloració.

Reserves de consolidacióLes reserves de consolidació corresponen als resultats meritats en exercicis anteriors per les societats del Grup que formen part del perímetre de consolidació, des de la data de la seva adquisició o constitució fins al 31 de desembre de 2011, i que no han estat repartits en concepte de dividends.

Reserves de consolidació 31.12.2011 31.12.2010

Societats consolidades per integració global 7.768 10.588Societats consolidades per posada en equivalència 32.954 29.187

40.722 39.775

El saldo de reserves de consolidació per integració global el 31 de desembre de 2011 correspon principalment a: 7.830 milers d’euros de Crèdit Capital Immobiliari SA (9.585 milers d’euros el 2010), 2.236 milers d’euros de Crediinvest SA (677 milers d’euros el 2010), 1.188 milers d’euros de Crèdit Iniciatives SA (938 milers d’euros el 2010) i –3.903 milers d’euros del Grup Crèdit Andorrà Panamá (–1.332 milers d’euros el 2010).

45Estats financers

El saldo de reserves de consolidació per posada en equivalència el 31 de desembre de 2011 correspon principalment a: 28.113 milers d’euros de Crèdit Assegurances SAU (22.973 milers d’euros el 2010) i 4.975 milers d’euros d’ENSISA (6.213 milers d’euros el 2010).

Passius subordinatsEn data 26 d’octubre de 2005, el Consell d’Administració de l’INAF va autoritzar l’emissió d’accions preferents per part de Crèdit Andorrà Preference Ltd., a l’efecte de ser comptabilitzada com a capital regulador del tipus Tier 1 pel Grup Crèdit Andorrà.

D’acord amb l’autorització esmentada de l’INAF, el 22 de desembre de 2005 Crèdit Andorrà Preference Ltd. va efectuar una emissió de 100 milions d’euros en accions preferents, sense dret a vot i amb una remuneració fixa del 5% anual durant els tres primers anys de l’emissió, i després variable anyalment, referenciada al tipus CMS a 10 anys més 30 punts bàsics, amb un màxim del 8%, ponderat pel nombre de dies durant l’any en què el CMS a 10 anys sigui igual o superior al CMS a 2 anys.

Amb data 25 de gener de 2006, el Consell d’Administració de l’INAF va autoritzar l’ampliació de l’emissió d’accions preferents per part de Crèdit Andorrà Preference Ltd. en 50 milions addicionals, atès que els altres components dels fons propis de Crèdit Andorrà SA continuaven representant al voltant del 70% dels fons propis totals del Grup. Les característiques d’aquestes accions preferents són idèntiques a les pròpies de l’emissió inicial.

Crèdit Andorrà Preference Ltd. és una filial al 100% de Crèdit Andorrà, i l’emissió indicada disposa de la garantia solidària i irrevocable de Crèdit Andorrà, segons s’indica al corresponent fullet informatiu de l’emissió.

Aquesta emissió de caràcter perpetu ha estat adquirida íntegrament per tercers aliens al Grup i és amortitzable en la seva totalitat per decisió de la societat emissora després que l’INAF ho autoritzi, un cop transcorreguts sis anys des del seu desemborsament.

El cupó variable pagat en el període comprès entre el 23 de desembre del 2010 i el 22 de desembre de 2011 ha estat del 3,647% (3,698% pel període comprès entre el 22 de desembre de 2009 al 22 de desembre de 2010).

Fitch Ratings ha mantingut enguany amb un ràting BBB aquesta emissió d’accions preferents.

Fons per a riscos generalsEl Grup té comptabilitzada una provisió per a riscos generals que correspon als fons que el Banc assigna, per raons de prudència, atesos els riscos propis inherents de l’activitat bancària.

El moviment durant els exercicis 2011 i 2010 ha estat el següent:

2011 2010

Saldo a l’inici de l’exercici 23.232 40.855Dotacions al fons — —Recuperacions –15.078 –17.581Altres — –42

Saldo al final de l’exercici 8.154 23.232

Estats financers46

Altres partides del balanç de situació i del compte de pèrdues i guanys

A continuació es detallen les altres partides significatives del balanç de situació i del compte de pèrdues i guanys, per als exercicis acabats el 31 de desembre de 2011 i 2010 (en milers d’euros):

12.1 Comptes de periodificació d’actiuEl detall d’aquest epígraf del balanç de situació és el següent (en milers d’euros):

2011 2010

Interessos meritats i no cobrats 55.096 46.458Interessos 34.216 27.393Comissions 20.880 19.065Altres — —

Despeses pagades per anticipat 744 89Comissions — —Altres 744 89

55.840 46.547

12.2 Comptes de periodificació de passiuEl detall d’aquest epígraf del balanç de situació és el següent (en milers d’euros):

2011 2010

Despeses meritades i no pagades 20.723 15.474Interessos 15.526 11.962Comissions 1.966 —Altres 3.231 3.512

Ingressos cobrats per anticipat 21.359 18.482

42.082 33.956

En data 31 de desembre de 2011, el Grup tenia registrat dins l’apartat “Ingressos cobrats per anticipat”, els interessos cobrats per anticipat de certs productes estructurats per un import de 17.333 milers d’euros (15.475 milers d’euros el 31 de desembre de 2010).

Nota 12

47Estats financers

12.3 Comissions per serveisEl detall d’aquests epígrafs del compte de pèrdues i guanys és el següent (en milers d’euros):

2011 2010

Comissions meritades per serveis prestats 105.229 98.295Per operacions amb valors i altres títols de tercers 78.259 70.572Per operacions de crèdit 7.978 7.951Per compravenda de divises 154 78Altres 18.838 19.694 Administració i manteniment de comptes 12.477 14.672 Altres 6.361 5.022

Comissions meritades per serveis rebuts –11.761 –9.447 Per operacions amb intermediaris financers –8.919 –6.633 Altres –2.842 –2.814

Comissions per serveis netes 93.468 88.848

12.4 Despeses generals i tributsEl detall d’aquests epígrafs del compte de pèrdues i guanys és el següent (en milers d’euros):

2011 2010

Despeses generalsMaterial –975 –490

–975 –490

Serveis externs –24.171 –23.750Investigació i desenvolupament –177 –162Arrendaments –1.714 –1.213Reparació i conservació (manteniment) –4.210 –3.466Serveis de professionals independents –5.714 –6.930Serveis de vigilància i transport de fons –1.741 –1.570Primes d’assegurances –403 –356Publicitat i relacions públiques –3.131 –2.376Subministraments –2.727 –3.151Altres –4.354 –4.526

Tributs –19.634 –19.230ISI bancari –17.056 –16.396Altres –2.578 –2.834

–44.780 –43.470

Estats financers48

12.5 Resultats extraordinarisEl detall d’aquest epígraf del compte de pèrdues i guanys és el següent (en milers d’euros):

2011 2010

Recuperació fons per a riscos generals (nota 11) 15.078 17.581Resultats extraordinaris positius 1.097 1.290Resultats extraordinaris negatius (vegeu nota 6.2) –6.274 –1.322Benefici (pèrdua) neta per alienació d’actius materials i immaterials –257 –135

9.644 17.414

Posicions netes en moneda estrangera

A final d’any 2011 i 2010, el Grup té les següents posicions significatives en divises (en milers d’euros):

2011 Actius Passius Posició Neta

Euros 4.553.627 4.554.231 –604US dòlars 557.253 578.917 –21.664Francs suïssos 69.197 46.726 22.471Lliures esterlines 135.944 136.033 –89Iens japonesos 34.446 34.423 23Dòlars canadencs 15.455 15.446 9Altres divises 52.173 52.319 –146

5.418.095 5.418.095

2010 Actius Passius Posició Neta

Euros 4.368.111 4.367.309 802US dòlars 551.133 551.670 –537Francs suïssos 72.820 72.905 –85Lliures esterlines 149.909 149.950 –41Iens japonesos 22.860 22.863 –3Dòlars canadencs 20.389 20.383 6Altres divises 39.658 39.800 –142

5.224.880 5.224.880

Els tipus de canvi aplicats a final d’any són obtinguts de fonts fiables del mercat (vegeu la nota 3.4).

Nota 13

49Estats financers

Derivats financers

14.1 Anàlisi dels derivats financersEl 31 de desembre de 2011 i 2010, el Grup presenta les següents posicions en derivats financers, no cotitzats en mercats organitzats (valors nominals en milers d’euros).

2011 Menys Més ded’1 any D’1 a 5 anys 5 anys Total

Operacions fermesCompravenda de divises 767.515 — — 767.515Permutes de tipus d’interès 55.085 39.130 452.953 547.168Credit Default Swap 11.000 19.000 — 30.000Futurs — — — —

Operacions opcionalsOpcions 3.614 2.846 46.650 53.110

837.214 60.976 499.603 1.397.793

2010 Menys Més ded’1 any D’1 a 5 anys 5 anys Total

Operacions fermesCompravenda de divises 585.908 17.215 — 603.123Permutes de tipus d’interès 23.930 82.917 459.632 566.479Credit Default Swap 85.804 18.000 — 103.804Futurs — — — —

Operacions opcionalsOpcions 3.245 1.622 49.143 54.010

698.887 119.754 508.775 1.327.416

A data de tancament, aquestes posicions en derivats financers eren utilitzades com a instruments de cobertu-ra d’actius i passius propis i contrapartida de posicions obertes de clients (vegeu les notes 3.11 i 14.2).

En data 31 de desembre de 2011 i 2010 no hi havia operacions contractades en mercats reglamentats.

14.2 Tractament de les coberturesEls derivats financers utilitzats com a cobertura de riscos de mercat específics estan assignats individualment a les partides d’actiu, passiu o comptes d’ordre que cobreixen, i són inicialment registrats al preu de cost. Els contractes Forward sobre divises són posteriorment ajustats al valor de mercat, i aquestes fluctuacions es registren al compte de resultats. Les fluctuacions de mercat d’aquestes posicions de cobertura són seguides i controlades per models de RiskMetrics i ALM II (gestió d’actius i passius).

Nota 14

Estats financers50

Actius cedits en garantia

Crèdit Andorrà té comptabilitzat el 31 de desembre de 2011 un import de 3.993 milers d’euros (12.263 milers d’euros el 2010) en concepte de garanties exigides per operacions de futurs contractades per compte de tercers en mercats reglamentats. També té registrat un import de 47.129 milers d’euros corresponent a dipòsits amb interme-diaris financers en concepte d’actius cedits com a garantia dels seus compromisos (44.919 milers d’euros el 2010).

Addicionalment, el 31 de desembre de 2011 el Grup té contractes de cessió temporal d’actius amb tercers inde-pendents que afecten 154.567 milers d’euros de la cartera d’inversió a venciment (a 31 de desembre de 2010 no hi havia contractes vius de cessió temporal d’actius). Aquestes cessions temporals d’actius meriten un tipus d’interès comprès entre el 0,45% i el 2,6756%.

Operacions amb entitats i persones vinculades i amb entitats del Grup

Un detall de les operacions amb entitats i persones vinculades o entitats del Grup que no hagin estat consolidades per integració global, i representin més del 10% dels fons propis del balanç i del 5% del resultat de l’exercici del compte de pèrdues i guanys és el següent:

2011

Accionistes Consell d’AdministracióDirecció General Societats

Altres partsvinculades

Accionistes No accionistes

Persones físiques 2 — — — — —Persones jurídiques — — — — — —

Saldos

Actiu 167.472 — — — — —Inversions creditícies, bancs i entitats de crèdit 167.472 — — — — —Comptes de periodificació — — — — — —

Passiu 1.013 — — — — —Bancs i intermediaris financers — — — — — —Dipòsits 1.013 — — — — —Comptes de periodificació — — — — — —

Transaccions amb l’accionista principal — — — — — —Interessos i rendiments assimilats — — — — — —Interessos i rendiments assimilables — — — — — —Altres — — — — — —

Comptes d’ordre 24.738 — — — — —

El 31 de desembre de 2011 no hi ha cap operació amb membres del Consell d’Administració i/o Direcció General (no accionistes) que a escala individual representi més del 10% dels fons propis del balanç i del 5% del resultat de l’exercici del compte de pèrdues i guanys.

A tancament d’exercici hi ha una operació amb un accionista que supera el 10% dels fons propis del balanç (vegeu la nota 11).

Totes les operacions amb entitats i persones vinculades estan en condicions de mercat.

Nota 16

Nota 15

51Estats financers

Control i gestió del risc

La gestió i el control de riscos ha estat sempre un dels objectius prioritaris de Crèdit Andorrà i, a aquest efecte, s’ha desenvolupat la infraestructura necessària, els mètodes i els controls interns. L’Entitat manté un perfil de risc conservador en totes les seves inversions i activitats.

La política i els límits de risc els estableix i els supervisa un comitè denominat Comitè d’Actius, Passius i Riscos (COAP, amb funcions equivalents a l’ALMCO, Assets and Liabilities Management Committee). Aquest comitè, entre altres funcions, aprova les polítiques de risc que afecten la gestió d’actius i passius de l’Entitat i els mandats de gestió. Així mateix, el comitè marca i revisa els límits de contrapartida amb els bancs i entitats supranacionals i/o privades. Paral·lelament, amb l’objectiu d’evitar concentracions de risc, s’estableixen límits per als emissors d’instruments financers, ja siguin dins o fora del balanç de Crèdit Andorrà. Addicionalment, aquest comitè aprova les metodologies emprades ja sigui en la valoració d’actius o bé en els models de risc desenvolupats per les diferents activitats i factors rellevants, amb la finalitat de facilitar-ne la mesura, el seguiment i el control.

Així mateix, el Comitè d’Actius, Passius i Riscos ha aportat una visió global i integradora del risc, fruit de l’expansió internacional portada a terme pel Grup Crèdit Andorrà.

Totes les actuacions d’aquest comitè tenen en compte les disposicions de l’INAF, que és l’organisme nacional andorrà que exerceix les tasques de regulació, control i supervisió de l’activitat financera del país i de les noves tendències reguladores, segons les directrius del Nou Acord de Capital de Basilea que posa èmfasi en l’increment de sensitivitat als riscos i a la seva gestió.

Crèdit Andorrà, des de ja fa uns anys i sense deixar de banda els mètodes clàssics de control de risc, ha implantat en tots els àmbits de la gestió de risc la metodologia Value-at-Risk (VaR). Mitjançant tècniques estadístiques i esto-càstiques, el VaR proporciona una mesura de risc. Formalment, el VaR és una xifra sintètica que indica la pèrdua màxima potencial, per a un interval de confiança específic, del valor d’una cartera en un període de temps fixat.

Gestió del risc de mercatEl risc de mercat sorgeix com a conseqüència de l’activitat mantinguda en els mercats financers, mitjançant instru-ments financers el valor dels quals pot veure’s afectat per variacions en les condicions de mercat, reflectides en can-vis en els diferents actius i factors de risc financer. En tots els casos, el risc de mercat es refereix a la pèrdua potencial sobre la rendibilitat o el valor de la cartera derivada dels moviments desfavorables dels tipus o preus de mercat.

En relació amb la medició, control i gestió dels diferents riscos, Crèdit Andorrà basa el seguiment del risc de mercat en la metodologia VaR, essent la variable bàsica i estàndard de mercat.

En referència a la metodologia emprada per a l’obtenció d’aquesta medició ha estat el VAR històric, que calcula l’impacte sobre el valor de la cartera actual de les variacions històriques dels factors de risc, tenint en compte les variacions dels últims 250 dies i un interval de confiança del 95%.

El VaR de risc de mercat es calcula diàriament per l’horitzó d’un dia i amb un interval de confiança del 95% per al conjunt de les carteres de l’Entitat.

Periòdicament es tramet als membres del Comitè Executiu i del Comitè d’Actius, Passius i Riscos un informe detallat que indica el VaR amb horitzons temporals i intervals de confiança diferents. Aquestes mesures de VaR permeten, entre d’altres, fer un test d’integritat i consistència.

Per al conjunt de les carteres d’inversió, el VaR mitjà diari calculat al 95% de nivell de confiança ha estat de 5.664,1 milers d’euros amb un màxim i mínim de 6.511,1 milers d’euros i 4.233,40 milers d’euros respectivament, davant el límit de 17 milions d’euros de límit establert.

Nota 17

Estats financers52

L’anàlisi d’aquest informe es complementa amb les proves de Backtesting. Durant l’exercici 2011, les proves de Backtesting han il·lustrat que els guanys i les pèrdues han mantingut un comportament d’acord amb el que s’espe-raria estadísticament. Per al conjunt de les carteres d’inversió el VaR diari amb un nivell de confiança del 95% ha estat excedit en el 1,56% dels casos al llarg de tot l’any.

A fi i efecte de procedir al seguiment i control dels riscs de mercat assumits pel Banc, el Comitè d’Actius, Passius i Riscos aprova una estructura de límits globals que s’articula mitjançant l’existència de:

•Límits d’inversió; límit de volum.•Límits d’inversió per ràting emissor, venciment i per cartera o subcartera.•Límits d’inversió per concentració per emissor.•Límits per risc de mercat; VaR per cartera i VaR global.•Límits per pèrdua màxima acumulada anual, trimestral i mensual.

El departament de risc financer i operacional és el responsable del seguiment i control d’aquests límits i dels riscs assumits.

(en milions d’euros)

VaR diari (exercici 2011)

0gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des

1

2

3

5

6

7

4

Gestió del risc de divisaUna altra font de risc és el risc de canvi estructural que s’origina fonamentalment per l’exposició a les variacions en els tipus de canvi que sorgeixen en les posicions amb divisa diferent a la d’inversió.

El COAP és l’encarregat de definir i supervisar les operacions de cobertura que permeten limitar l’impacte patri-monial i en solvència de les variacions en els tipus de canvi, d’acord a les seves perspectives d’evolució, i assegurar el contravalor en euros dels resultats en divisa que s’espera obtenir de les esmentades inversions.

En relació amb el risc de divisa, es controla diàriament la posició de trading (agregada la posició al comptat i la posi-ció a terme) i se li aplica un volum màxim de posició pel conjunt de les divises. Als efectes del càlcul de l’exposició a risc de divisa d’aquesta posició es considera per a cada divisa la posició neta.

La posició global oberta per al conjunt de les divises el 31 de desembre de 2011 ha estat de 593 milers d’euros, enfront del límit de 5 milions d’euros de risc autoritzat.

53Estats financers

Gestió del risc paísEl risc país és el risc que concorre en les contraparts residents en un determinat país per circumstàncies diferents al risc comercial habitual. En funció de l’evolució econòmica dels països, la seva situació política, marc regulatori i institucional, i el ràting assignat per les agències de qualificació creditícia a cada país, Crèdit Andorrà classifica les seves operacions realitzades amb tercers i li assigna a cada grup els percentatges de provisió per a insolvència que es derivi d’aquesta anàlisi.

Pel que fa a la exposició per zona geogràfica, el Comitè d’Actius, Passius i Riscos estableix límits percentuals d’exposició màxima a nivell de país o grups de països segons el cas.

Addicionalment i en termes de concentració per país, les directrius d’inversió aprovades pel Comitè d’Actius, Pas-sius i Riscos, estableixen que l’exposició màxima en un país determinat no representarà en cap cas més del 35% del total exposat a risc país.

En l’import consolidat a euros, calculat per cada país, s’inclouen les inversions dins de balanç o en comptes d’ordre que comportin una exposició a un determinat país.

Gestió del risc de crèditAl final de l’any 2011, del total exposat del risc de crèdit, els dipòsits interbancaris representaven el 8,0%, la cartera de valors el 28,9% i els crèdits a la clientela el 63,1% restant.

Pel que fa als dipòsits interbancaris i la cartera de valors, Crèdit Andorrà, també ha implantat el VaR de crèdit com a eina de gestió i control. Aquest càlcul es duu a terme mitjançant l’aplicació anomenada “CreditManager”, desenvolupada per J. P. Morgan. Crèdit Andorrà segueix el VaR de crèdit amb un horitzó temporal d’un any i un interval de confiança del 99%.

Al final d’any, el VaR de crèdit de la cartera de valors i dipòsits interbancaris era de 17.094,4 milers d’euros sobre un total d’exposició a risc d’1.332.445,9 milers d’euros. Aquest VaR de crèdit és inferior al límit de risc establert de 22.000 milers d’euros pel Comitè d’Actius, Passius i Riscos. Per altra banda, aquest nivell de VaR de crèdit equival-dria a tenir una cartera amb un ràting mitjà d’AA–.

Dintre del risc de crèdit es presta una atenció particular al risc de contrapartida i al risc país, així com a la diversi-ficació sectorial. Aquests són regularment monitoritzats, respectant sempre els límits establerts.

Gestió del risc de contrapartA fi i efecte de controlar el risc de contrapart, i en bona mesura el risc de concentració en les entitats financeres, el Comitè d’Actius, Passius i Riscos aprova límits interbancaris per a diferents horitzons temporals dins i fora de balanç.

Mitjançant un model intern d’assignació de línies interbancàries, que té com a intenció l’establiment d’un criteri intern i objectiu de mesura de la qualitat creditícia de les diferents contrapartides interbancàries, Crèdit Andorrà pretén assignar el límit màxim d’exposició, d’acord amb el ventall de límits que es considerin en cada moment.

Pel que fa a l’exposició de les contraparts financeres no recollida dins de balanç, s’estableix una graella de coefi-cients, segons el venciment dels actius, per ponderar el consum dels actius concentrats fora de balanç. També s’es-tableix un sostre màxim per contrapart financera, sumant el consum total dins i fora de balanç.

Des del departament de risc financer i operacional també es realitza el seguiment i control del risc de liquidació, mitjançant l’assignació de límits de risc de liquidació per a cada entitat financera de crèdit. El risc de liquidació és el risc que una de les parts del contracte financer no faci entrega d’un actiu o del valor monetari d’un actiu en la data de liquidació establerta del contracte amb l’altra contrapart.

Estats financers54

El límit de risc de liquidació per a una entitat financera de crèdit és el màxim de l’exposició assignada pel model de línies interbancàries.

Gestió del risc de tipus d’interèsEl Grup Crèdit Andorrà ha prestat tradicionalment una atenció especial a mantenir la més estreta relació entre la inversió i el seu finançament per facilitar la gestió del risc de tipus d’interès.

L’exposició al risc de tipus d’interès s’ha d’entendre com la possible variació adversa del valor econòmic i/o resultats davant una variació no prevista dels tipus d’interès de mercat.

El Comitè d’Actius, Passius i Riscos és l’òrgan responsable de definir els objectius de gestió del risc de tipus d’interès, la determinació d’estratègies d’inversió de les carteres, les estratègies de cobertura i la presa de decisions sobre les propostes de gestió del risc estructural.

A l’anàlisi, medició i control del risc de tipus d’interès assumit, s’utilitzen tècniques de mesura de la sensibilitat i anàlisi d’escenaris, i s’estableixen els límits que en el seu cas eviten l’exposició a nivells de risc que puguin afectar de forma important l’Entitat. El departament de risc financer i operacional és el responsable de mesurar i reportar mensualment el risc de tipus d’interès del Grup Crèdit Andorrà.

Les principals tècniques utilitzades pel Grup Crèdit Andorrà per mesurar el risc de tipus d’interès són els gaps estàtics i dinàmics, així com la sensibilitat al marge financer i al valor econòmic.

El gap estàtic mostra la distribució de venciments i revisions de tipus d’interès, a una data determinada. Per a les masses de balanç sense venciment contractual, s’analitza la seva sensibilitat als tipus d’interès, junt amb el seu termini esperat de venciment, considerant l’opcionalitat de cancel·lació anticipada del client.

El gap dinàmic consisteix en les mateixes regles utilitzades abans esmentades, però incorporant les operacions pre-vistes al pressupost i/o a la planificació financera de l’Entitat, projectant al futur les properes revisions i venciments de les operacions que contenen l’actiu i el passiu de l’Entitat. Aquesta anàlisi pot preveure els desfasaments que es produiran entre les masses d’actiu i passiu permetent la possibilitat d’anticipar-se a possibles tensions futures.

La sensibilitat del marge financer mostra l’impacte a les revisions de les operacions del balanç provocades pels canvis a la corba de tipus d’interès. Aquesta sensibilitat s’obté comparant la simulació del marge financer més pro-bable amb altres escenaris de baixada o pujada de tipus i moviments a la pendent de la corba. Al tancament d’any, la sensibilitat del marge financer a 1 any de les masses sensibles del balanç, considerant un escenari de pujada i un altre de baixada de tipus de 100 punts bàsics cadascun, és de +3,3% i de –3,5%, respectivament.

La sensibilitat del valor econòmic als tipus d’interès mesura quin és l’impacte en valor actual del balanç davant variacions en els tipus d’interès. Aquesta sensibilitat s’obté comparant el càlcul del valor econòmic de l’Entitat i el valor econòmic considerant variacions en els tipus d’interès de mercat i dividint el resultat sobre els recursos propis de l’Entitat. Al tancament d’any, la sensibilitat del valor econòmic (sobre els recursos propis) considerant un esce-nari de pujada i un altre de baixada de tipus de 100 punts bàsics cadascun, és de –4,6% i de +5,5%, respectivament.

La sensibilitat del marge financer està centrada en el curt i mitjà termini, mentre que la sensibilitat del valor eco-nòmic està centrat en el mitjà i llarg termini. Aquestes mesures es complementen i permeten una visió global del risc estructural de l’Entitat.

Gestió del risc de liquiditatEl risc de liquiditat és el risc que es deriva de les potencials dificultats per complir amb les obligacions associades als passius financers que es liquiden mitjançant l’entrega d’efectiu o d’un altre actiu financer. El risc de liquiditat representa, per tant, el risc de no disposar de liquiditat suficient per fer front, a una data de venciment, a les obliga-cions de pagament a tercers o d’haver de fer-ho a un cost més elevat.

55Estats financers

El Comitè d’Actius, Passius i Riscos és l’òrgan responsable de definir els objectius de gestió de la liquiditat, la determinació d’estratègies d’inversió de les carteres i la presa de decisions sobre les propostes de gestió de risc de liquiditat.

L’objectiu fonamental que se segueix en relació amb el risc de liquiditat consisteix a dotar en tot moment dels ins-truments i processos que permeten a l’Entitat tant atendre els seus compromisos de pagament puntualment com desenvolupar els seus negocis per l’obtenció dels objectius estratègics del Grup Crèdit Andorrà. La capacitat per mantenir nivells de liquiditat suficients per fer front als pagaments s’analitza també en escenaris d’estrès.

La mesura del risc de liquiditat s’enfoca des d’un punt de vista de les necessitats de liquiditat, és a dir, cal efectuar una presa de decisions sobre com cobrir aquestes necessitats. Aquestes mesures han de cobrir tant el curt termini com el mitjà i el llarg termini i sempre amb una visió global de balanç, recollint les posicions minoristes i les majoristes.

El Grup Crèdit Andorrà ha elaborat el Pla de Contingència del Risc de Liquiditat el qual preveu un pla d’acció per a diferents escenaris de crisi (sistèmics i específics) on es detallen mesures a nivell comercial i institucional per afrontar aquest tipus de situacions.

El departament de risc financer i operacional és l’encarregat de mesurar diàriament la ràtio de liquiditat de l’Entitat.

Gestió del risc operacionalEl Comitè de Basilea defineix el risc operacional com el risc de pèrdua directa o indirecta causada per error o omissió dels processos, persones i sistemes interns o per esdeveniments externs.

Crèdit Andorrà ha continuat desenvolupant l’estructura organitzativa i l’establiment de les capacitats necessàries que garanteixen l’adaptació a l’Acord de Capital de Basilea pel que fa a la mesura i gestió del risc operacional.

Estats financers56

Altres comptes d’ordre

A continuació es detalla la composició segons el tipus dels valors i altres títols dipositats i en custòdia de tercers al final d’any (en milers d’euros):

2011 2010

Renda variable 1.442.211 1.411.224Renda fixa 1.677.751 1.460.130Parts d’organismes d’inversió 1.214.845 1.681.056Altres 362.131 263.469

4.696.938 4.815.879

En compliment del Comunicat 216/11, es detalla a continuació la composició dels recursos gestionats (balanç i fora de balanç) de clients diferenciant entre el custodiats per l’Entitat i per tercers (en milers d’euros):

2011 2010Custodiats/

dipositats per l’Entitat

(pel Grup)

Custodiats/dipositats per tercers Total

Custodiats/ dipositats per

l’Entitat (pel Grup)

Custodiats/dipositats per tercers Total

Organismes d’inversió col·lectiva 248.674 — 248.674 570.186 — 570.186Carteres de clients individuals gestionades mitjançant mandat 1.761.892 — 1.761.892 1.861.150 — 1.861.150Altres clients individuals 7.001.978 1.074.452 8.076.430 6.566.247 163.112 6.729.359

9.012.544 1.074.452 10.086.996 8.997.583 163.112 9.160.695

El detall de l’epígraf “Altres comptes d’ordre amb funcions exclusives de control administratiu” al final d’any (en milers d’euros) és el següent:

2011 2010

Garanties i compromisos rebuts 412.294 387.755Títols propis no cotitzats i fidúcies 805.232 557.962Actius molt dubtosos 62.806 52.183Productes meritats no cobrats, per actius dubtosos 513 391Altres — 163.112

1.280.845 1.161.403

D’acord amb el comunicat d’aclariment de què disposa el Pla Comptable del Sistema Financer Andorrà, 169/06 de l’INAF, publicat el 12 d’octubre de 2006, en l’apartat V. Altres comptes d’ordre amb funcions exclusives de control administratiu, el deute públic emès pel Govern d’Andorra es registra en el punt “Valors i títols propis no cotitzats” i les accions de Crèdit Andorrà SA, valorades pel seu valor nominal, es registren en el punt “Fidúcies”.

Nota 18

57Estats financers

Compliment de les normes legals

19.1 Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeresEl Consell General del Principat d’Andorra, en la seva sessió del 29 de febrer de 1996, va aprovar la Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres (“la Llei”).

D’acord amb la Llei, el Grup ha de mantenir una estructura financera ordenada a assegurar la capacitat d’atendre les seves obligacions. Aquesta capacitat s’observa bàsicament des d’una doble perspectiva: d’una banda, mitjançant una quantificació de la suficiència dels fons propis (ràtio de solvència); d’altra banda, per obra d’una adequada relació temporal entre els venciments de les obligacions i la disponibilitat de les inver-sions (ràtio de liquiditat). El Grup Crèdit Andorrà ha de mantenir unes ràtios específiques relatives a mesures quantitatives de partides d’actiu, passiu i certs comptes d’ordre calculades sota criteris comptables, així com opinions qualitatives sobre els components, valoració de risc i altres factors.

Aquesta Llei obliga a mantenir una ràtio de solvència, formulada a partir de les recomanacions del “Basel Committee on Banking Regulation and Supervisory Practices”, com a mínim del 10% del risc ponderat dels actius. Així mateix, obliga les entitats financeres a mantenir una ràtio de liquiditat, com a mínim del 40%.

Els requeriments de recursos propis mínims es calculen en funció de l’exposició del Grup al risc de crèdit (en funció dels actius, compromisos i altres comptes d’ordre que presentin aquest risc, atenent els seus imports, característiques, contraparts, garanties, etc.), al risc de contrapart i de posició i liquidació corresponent a la cartera de negociació, al risc de canvi i de la posició en or (segons la posició global neta en divises i de la posició neta en or) i al risc de matèries primeres.

A continuació es detallen els recursos propis ajustats consolidats el 31 de desembre de 2011 i 2010 i les corresponents ràtios de solvència.

2011 2010

Capital i reserves 386.813 373.034Accions preferents 150.000 150.000Fons per a riscos generals 8.154 23.232Actius immaterials –86.629 –41.095

Tier 1 458.338 505.171

Reserva de revaloració 109.351 109.306Provisió genèrica inversió creditícia bancs 904 777

Tier 2 110.255 110.083

Total recursos propis ajustats 568.593 615.254

Actius ponderats per risc 3.270.160 3.271.056

Tier 1 (%) 14,02% 15,44%Tier 2 (%) 3,37% 3,37%ràtio de solvència (%) 17,39% 18,81%

Nota 19

Estats financers58

A continuació es detallen les ràtios de solvència i de liquiditat, en comparació dels requeriments legals anteriorment esmentats:

Ràtio actual del Banc Ràtio legal mínima

2011 2010

Ràtio de solvència 17,39% 18,81% 10%Ràtio de liquiditat 51,81% 54,68% 40%

Cal esmentar que el càlcul de la ràtio de solvència es calcula segons el comunicat de l’INAF núm. 159/04 de Requeriments de Fons Propis. Aquest comunicat, de caràcter tècnic vinculant, complementa la Llei de regulació dels criteris de solvència i liquiditat de les entitats financeres, del 29 de febrer de 1996, i té com a objectiu fomentar una major seguretat i estabilitat del sistema financer andorrà amb la incorporació de cobertura als riscos de mercat.

La Llei limita, addicionalment, la concentració de riscos a favor d’un mateix beneficiari al 20% dels fons propis del Banc. D’altra banda, estableix que la concentració de riscos que individualment superin el 5% dels fons propis no pot superar el límit del 400% dels esmentats fons propis. Així mateix, els saldos o transaccions mantinguts amb membres del Consell d’Administració no poden superar el 15% dels fons propis.

Durant l’exercici present, el Grup ha complert els requeriments continguts en aquesta Llei. La màxima con-centració de risc assolida a favor d’un mateix beneficiari ha estat del 17,29% (16,47% el 2010) dels fons propis del Grup. El conjunt de crèdits, descomptes i altres operacions que generen risc individual de crèdit en excés d’un 5% dels fons propis del Grup no ha sobrepassat el 121,07% (108,24% el 2010).

19.2 Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacionalEl 24 de juliol de 2001 va entrar en vigor l’actual Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, que substituïa l’antiga Llei de protec-ció del secret bancari i de prevenció del blanqueig de diners o valors productes del crim, de 1995.

En compliment d’aquesta llei, l’Entitat ha establert una sèrie de procediments de control i comunicació interna, a fi de protegir el secret bancari i de prevenir i impedir operacions de blanqueig de diners i de finan-çament del terrorisme. En aquest sentit, s’han dut a terme programes específics de formació.

En la seva sessió de l’11 de desembre de 2008, el Consell General del Principat d’Andorra va aprovar la Llei de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional. Aquesta modificació de la legislació andorrana de lluita contra el blanqueig i contra el finançament del terrorisme, actualitzava l’anterior Llei, l’adaptava als estàndards inter-nacionals en la matèria i l’harmonitzava amb les lleis equivalents de l’entorn europeu.

19.3 Llei de regulació de coeficients d’inversions obligatòriesEl Consell General del Principat d’Andorra, en la seva sessió de 30 de juny de 1994, va aprovar la Llei de regulació del coeficient d’inversions obligatòries. Aquesta Llei obliga a mantenir un coeficient d’inversió en fons públics andorrans a les entitats que tenen dins de les seves activitats la recepció de dipòsits del públic i que els utilitzen en la concessió de crèdits i altres inversions.

Amb data 9 de desembre de 2009, s’aprova el Decret de modificació del Decret de reglamentació de la Llei de regulació del coeficient d’inversions obligatòries de 22 d’agost de 1994, on s’obliga les entitats bancàries a mantenir en el seu actiu un coeficient d’inversió del 2% en fons públics.

59Estats financers

Deute públicEn compliment d’aquest coeficient Crèdit Andorrà SA té subscrit, en data 31 de desembre de 2011, l’import de 103.430 milers d’euros en deute públic del Principat d’Andorra, emissió del 30 de desembre de 2009 amb venciment el 31 de desembre de 2013 i tipus d’ interès de l’euríbor a un any, establert el primer dia hàbil de cada any (103.430 milers d’euros el 2010). L’import es troba registrat en l’epígraf “Cartera de valors – Obli-gacions i altres títols de renda fixa” del balanç de situació adjunt (vegeu la nota 6.4).

Programa de finançament de l’habitatgeTambé resulten computables com a fons públics els préstecs concedits dins d’un programa qualificat d’in-terès nacional i social, i destinat al finançament privilegiat de l’habitatge, aprovat pel Govern d’Andorra el 26 d’abril de 1995. Els préstecs concedits per aquest concepte suposaven, el 31 de desembre de 2011 i 2010, l’import de 321 i 446 milers d’euros, respectivament, i es registren en l’epígraf “Inversions creditícies – Prés-tecs i crèdits a clients” dels balanços de situació. Aquests préstecs meriten un tipus d’interès anual fix del 6% (vegeu la nota 5.3).

Programa destinat al finançament privilegiat d’empreses i negocis de nova creació, innovació, reconversió i projectes emprenedorsTambé resulten computables com a fons públics, els préstecs concedits dins d’un programa qualificat d’in-terès nacional i social, i destinat al finançament privilegiat d’empreses i negocis de nova creació, innovació, reconversió i projectes emprenedors, aprovat pel Govern d’Andorra el 3 de març de 2010. Els préstecs concedits per aquest concepte suposaven, el 31 de desembre de 2011, l’import de 1.116 milers d’euros, i es registren a l’epígraf “Inversions creditícies – Préstecs i crèdits a clients” dels balanços de situació. Aquests préstecs meriten un tipus d’interès anual d’euríbor a un any i el Govern actua com a garant o avalador (378 milers d’euros a 31 de desembre de 2010) (vegeu la nota 5.3).

Reserves en garantiaFins a l’entrada en vigor de la nova Llei 1/2011 de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les enti-tats bancàries (vegeu nota 19.4), totes les entitats del sistema financer andorrà estaven sotmeses a la Llei de regulació de reserves en garantia de dipòsits i d’altres obligacions operacionals a mantenir i dipositar per les entitats enquadrades en el sistema financer. L’esmentada Llei estipulava que les entitats havien de mantenir entre els seus recursos permanents unes reserves mínimes de fons propis en garantia de les seves obligacions operacionals de fins al 4% de les inversions totals de les entitats, deduïdes les realitzades amb fons propis i fons d’origen bancari.

D’acord amb l’esmentada Llei, les entitats emmarcades en el sistema financer andorrà han de constituir i mantenir invertit obligatòriament l’import de les reserves en garantia en dipòsits amb l’INAF. Concretament, el Grup Crèdit Andorrà, fins a l’entrada en funcionament del nou sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancaries, tenia invertits 46.245 milers d’euros, que corresponen a 33.063 milers d’euros de Crèdit Andorrà SA, 12.972 milers d’euros en compliment de les obligacions assumides en la compra l’any 2005 de l’entitat bancària CaixaBank SA i 210 milers d’euros de la gestora de fons Crediinvest SA; si bé, a partir de l’entrada en funcionament del nou sistema aplicable a les entitats bancàries, l’import invertit correspon únicament a les reserves en garantia de la societat gestora del Grup.

Estats financers60

La situació i remuneració d’aquests dipòsits amb l’INAF van ser durant l’any 2011 i 2010 les següents (en milers d’euros):

2011 Tipus

Inversions obligatòries Dipòsit d’interès Període

Crèdit Andorrà SA 46.035 1,1050% 31 de desembre 2010 – 31 d’agost 2011

Crediinvest SA 210 1,2400% 31 de desembre 2010 – 31 de desembre 2011

2010 Tipus

Inversions obligatòries Dipòsit d’interès Període

Crèdit Andorrà SA 46.035 0,7470% 31 de desembre 2009 – 31 de desembre 2010

Crediinvest SA 210 0,7470% 31 de desembre 2009 – 31 de desembre 2010

19.4 Llei 1/2011 de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàriesAmb data 2 de febrer de 2011, el Consell General del Principat d’Andorra va aprovar la Llei 1/2011 de crea-ció d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries amb la finalitat de garantir la devolució dels fons en efectiu i de valors dipositats envers els seus dipositants. L’esmentada Llei estableix que, per tal que el sistema de garantia pugui complir les obligacions que li són atribuïdes en aqueta Llei, totes les entitats bancàries autoritzades per operar a Andorra han de crear i mantenir una reserva indisponible afectada al compliment de les garanties cobertes, i que un import equivalent a aquesta reserva s’ha de mantenir invertit en actius líquids i segurs que compleixin una sèrie de requisits establerts per la Llei a tal efecte.

En aquest sentit, a 31 de desembre de 2011, Crèdit Andorrà, en compliment de l’establert a l’article 7 “Càlcul de la reserva obligatòria i inversió de l’import” de l’esmentada Llei manté una reserva indisponible en garan-tia de 39.311 milers d’euros, tenint assignat un import equivalent de deute públic emès pel Govern andorrà per a la seva cobertura.

19.5 Llei d’aplicació de l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea en matèria de fiscalitat dels rendiments de l’estalvi en forma de pagament d’interessosEl Consell General del Principat d’Andorra, en la seva sessió del 21 de febrer de 2005, va ratificar l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea pel que fa a l’establiment de mesures equivalents a les previstes a la Directiva 2003/48/CE del Consell en matèria de fiscalitat dels rendiments de l’estalvi en forma de pagament d’interessos. Així mateix, en la seva sessió del 13 de juny de 2005, va aprovar la Llei d’aplicació de l’esmentat Acord.

En el present exercici, Crèdit Andorrà, en qualitat d’agent pagador, ha complert amb les obligacions con-tingudes en l’Acord i la seva Llei d’aplicació, i ha liquidat l’import de la retenció seguint l’establert en la legislació esmentada.

19.6 Llei 14/2010, de 13 de maig, de Règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financerAmb data 13 de maig de 2010, el Consell General del Principat d’Andorra va aprovar la Llei 14/10 de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer amb la voluntat de mantenir un sistema financer estructuralment i funcionalment sòlid. El text va derogar la Llei vigent de regulació del règim administratiu bàsic de les entitats bancàries, del 30 de juny de 1998. Aquesta Llei recull els principis establerts en la directiva comunitària 2004/39/CEE, del Parlament Europeu i del Consell, del 21 d’abril del 2004, coneguda com a MiFID (Markets in Financial Instruments Directive).

61Estats financers

Esdeveniments més importants produïts amb posterioritat al tancament

Amb l’objectiu de garantir la viabilitat futura de les pensions dels empleats de Crèdit Andorrà, el 19 de desembre de 2011, l’Assemblea de Mutualistes va aprovar l’inici del procés de transformació del Fons Mutu per tal de passar d’un sistema col·lectiu solidari de prestació definida a un sistema individual d’aportació definida (excepte de l’es-mentada Llei pel que fa als mutualistes passius i una sèrie de mutualistes en actiu propers a la jubilació, pels quals es mantenen les antigues condicions).

En aquest sentit, el 30 de gener de 2012, mitjançant assemblea extraordinària, els mutualistes varen aprovar la dissolució i posterior liquidació del Fons Mutu. Tanmateix, a partir de la dissolució del Fons Mutu, la gestió del patrimoni present i futur dels mutualistes, així com la dels compromisos mantinguts segons es menciona al paràgraf anterior, han estat externalitzats a la companyia d’assegurances del Grup Crèdit Andorrà (Crèdit Asse-gurances, SAU).

Amb posterioritat al tancament de l’exercici, i una vegada es va donar compliment a tots els requeriments neces-saris a tal efecte, s’ha produït la inscripció de l’ampliació de capital de Crèdit Assegurances, SAU als registres de l’INAF.

Altres elements d’interès puntual

Fundació privada Crèdit AndorràCrèdit Andorrà SA va constituir la Fundació privada Crèdit Andorrà mitjançant escriptura pública de data 15 de desembre de 1987 per un període de temps indefinit, tenint personalitat jurídica pròpia, nacionalitat andorrana i caràcter privat. Aquesta està inscrita en el Registre de Fundacions segons disposa la Llei 11/2008 de 12 de juny amb el número 7/2010.

Aquesta fundació, que neix sense afany de lucre, té per objecte contribuir al millor desenvolupament qualitatiu de la vida econòmica, cultural i social andorrana, mitjançant l’assumpció, programació, dotació i realització d’objectius concrets. Entre aquests objectius caldria fer un especial esment a la concessió de beques d’estudis a persones que se’n facin mereixedores, per tal de facilitar l’assoliment de la millor formació possible en qualsevol àrea que pugui incidir en la millora de l’estructura econòmica, científica, educacional, cultural i de serveis del país.

Durant l’any 2011, i sempre amb la finalitat d’adaptar les seves actuacions a les necessitats del país, han estat tres els grans eixos sobre els quals s’han mogut les activitats dutes a terme per la Fundació privada Crèdit Andorrà: activitats socials, especialment destinades a la gent gran i a entitats que tracten amb persones discapacitades; activi-tats educatives, especialment la concessió de beques, i activitats culturals, incidint en aspectes pedagògics i en tots aquells àmbits que estan directament relacionats amb el país, amb la seva història i amb el seu medi natural.

Entorn jurídicAmb data 1 de desembre de 2011 el Consell General del Principat d’Andorra va aprovar la Llei 17/2011 de modifi-cació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’Impost sobre Societats (publicada al BOPA número 80, amb data 28 de desembre de 2011), segons la qual les societats anònimes estan subjectes a un tipus de gravamen general del 10%, que és d’un 5% el primer any d’aplicació. Aquesta Llei va entrar en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i s’aplica als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2012. L’en-trada en vigor d’aquesta Llei no ha generat cap impacte en els comptes anuals actuals.

Nota 21

Nota 20

Estats financers62

INFORME DELS AUDITORS


63Estats financers

Estats financers64

Xarxa d’oficines de Crèdit Andorrà a Andorra

Domicili social

Av. Meritxell, 80AD500 Andorra la VellaPrincipat d’AndorraTel.: 88 86 00Fax: 88 86 01Swift: CRDA AD ADwww.creditandorra.ad

Oficines

Andorra la Vella

OFICINA SEU SOCIAL

Av. Meritxell, 80AD500 Andorra la VellaTel.: 88 86 00 - Fax: 88 86 01Tel. Banca Empreses: 88 93 00Oficina 24 hores

OFICINA PLAÇA REBÉS

Pl. Rebés, 3AD500 Andorra la VellaTel.: 88 83 60Fax: 88 83 61Tel. Banca Empreses: 88 97 00Oficina 24 hores

OFICINA PRADA RAMON

C/ Maria Pla, 30AD500 Andorra la VellaTel.: 88 86 70 - Fax: 88 86 71Tel. Banca Empreses: 88 90 95Oficina 24 hores

OFICINA PRAT DE LA CREU

C/ Prat de la Creu, 83AD500 Andorra la VellaTel.: 88 81 60 - Fax: 88 81 61OFICINA SANTA COLOMA

Av. d’Enclar, 53AD500 Andorra la VellaTel.: 88 81 80 - Fax: 88 81 81

Canillo

OFICINA CANILLO

C/ Peu del CarrerAD100 CanilloTel.: 88 84 60 - Fax: 88 84 61

Encamp

OFICINA PAS DE LA CASA

C/ Sant Jordi, 7AD200 Pas de la CasaTel.: 88 84 40 - Fax: 88 84 41Oficina 24 hores

OFICINA PLAÇA DEL CONSELL

Plaça del Consell, 7AD200 EncampTel.: 88 84 00 - Fax: 88 84 01Oficina 24 hores

La Massana

OFICINA SANT ANTONI

Av. Sant Antoni, 34AD400 La MassanaTel.: 88 85 00 - Fax: 88 85 01Oficina 24 hores

Ordino

OFICINA ORDINO

C/ MajorAD300 OrdinoTel.: 88 85 50 - Fax: 88 85 51

Sant Julià de Lòria

OFICINA PLAÇA LAURÈDIA

Av. Verge de Canòlich, 55AD600 Sant Julià de LòriaTel.: 88 83 40 - Fax: 88 83 41Oficina 24 hores

Escaldes-Engordany

OFICINA ESCALDES

Av. Carlemany, 42AD700 Escaldes-EngordanyTel.: 88 82 00 - Fax: 88 82 01Tel. Banca Empreses: 88 94 00Oficina 24 hores

OFICINA FITER I ROSSELL

Av. Fiter i Rossell, 22AD700 Escaldes-EngordanyTel.: 88 82 60 - Fax: 88 82 61

Oficines automàtiques

ILLA CARLEMANY

Centre comercial Illa Carlemany(Escaldes-Engordany)

SOLDEU

Ctra. General, s/n. Soldeu(Canillo)

ARINSAL

Ctra. General d’Arinsal. Arinsal(La Massana)Telèfon d’assistència tècnica 24 h: 88 87 00

65Estats financers

Grup Crèdit Andorrà al món

Activitat bancària i financera

CRÈDIT ANDORRÀ

Seu socialAv. Meritxell, 80AD500 Andorra la VellaTel.: 888 600BANCO ALCALá, SA

C/ Ortega y Gasset, 7 4a planta28006 MadridEspanyaTel.: +34 914 310 911BANqUE DE PATRIMOINES PRIVÉS, SA

30, Boulevard RoyalL-2449 LuxembourgTel.: +352 27 207 1BANCO CRÈDIT ANDORRÀ (PANAMá)

Regus Business CentreTorres de las AméricasTorre A, piso 10 Punta PacíficaPanamá, Rep. de PanamáTel.: +507 306 48 00

OFICINA DE REPRESENTACIÓN

DE CRÈDIT ANDORRÀ Y DE BANCO

CRÈDIT ANDORRÀ (PANAMá) EN

URUGUAY

Edificio Quantum Oficina 506 ARuta 8, km 17.500 (Zonamérica)91600 MontevideoUruguayTel.: +598 2 5184895

Gestió d’actius

CRÈDIT ANDORRÀ ASSET MANAGEMENT

Crediinvest SA C/ Bonaventura Armengol, 6-8AD500 Andorra la VellaPrincipat d’AndorraTel.: 88 95 10

ALCALá DE PENSIONES

C/ Goya, 2328001 MadridEspanyaTel.: +34 914 301 911

+34 915 779 979GESALCALá SGIIC

C/ Goya, 2328001 MadridEspanyaTel.: +34 914 301 911

+34 915 779 979VALIRA CAPITAL ASSET MANAGEMENT

C/ Moreto, 5 28014 MadridEspanyaTel.: +34 914 290 837INVESTCREDIT SICAV – CREDIINVEST SICAV

Sociétés d’investissement à capital variableRegistered Office: Aerogolf Center, 1A Hoehenhof,L-1736 Senningerberg, LuxembourgPRIVATE INVESTMENT MANAGEMENT

PIM Private Investment Management SA Case Postale 539Rue du Général-Dufour 20CH - 1211 Genève 17Tel.: +41 22 849 02 90BETA CAPITAL MANAGEMENT LP

777 Brickell AvenueSuite 1201Miami, Florida 33129United States of AmericaTel.: +1 305 358 88 44CA MÉXICO ASESORES PATRIMONIALES

Torre Tres PicosArquímedes N. 19 piso 1 y 2Col. Bosque de ChapultepecDelegación Miguel Hidalgo11580 México DFMéxicoTel. +52 (55) 52814644

CRÈDIT ANDORRÀ PANAMá SECURITIES

Regus Business CentreTorres de las AméricasTorre A, piso 10 Punta PacíficaPanamá, Rep. de PanamáTel.: +507 306 48 00

Assegurances

CRÈDIT ASSEGURANCES

C/ Bonaventura Armengol, 6-8, 2nAD500 Andorra la VellaPrincipat d’AndorraTel.: 88 89 00VINCLES

C/ Bonaventura Armengol, 6-8, 2nAD500 Andorra la VellaPrincipat d’AndorraTel.: 88 89 00ERM HÒLDING

C/ Caravel·la La Niña, 12, 9è08017 BarcelonaEspanyaTel.: +34 932 803 133

Activitat social

FUNDACIÓ CRÈDIT ANDORRÀ

Av. Meritxell, 80AD500 Andorra la VellaPrincipat d’AndorraTel.: 88 88 80

Av. Meritxell, 80 AD500 Andorra la VellaPrincipat d’Andorra

Disseny, maquetació i impressiówww.cege.es

ISBN: 978-99920-60-31-5DL: AND.179-2012

informe anual 2011 · 2013-12-18 · del grup crèdit andorrà el 31 de desembre del 2011 presenta...

Documents