informe anual 2006 - repsol anual 2006_tcm8...vendes de gas natural (milers de milions de m3) 32,85...

Informe Anual2006

Repsol YPF, S.A.Direcció General de Comunicaciói Gabinet de PresidènciaPasseig de la Castellana, 278-280. 28046 MadridTelèfons: (+34) 91 348 81 00 / (+34) 91 348 80 00Fax: (+34) 91 314 28 21 / (+34) 91 348 94 94

Internetwww.repsolypf.comwww.accionistasrepsolypf.com

Altres publicacionsInforme de Responsabilitat Corporativa 2006Informe Anual de Govern Corporatiu 2006Àrees de Negoci 2006Extracció, revista de l'accionista de Repsol YPF

Oficina d'Informació a l'AccionistaTelèfon:: (+34) 900 100 100

Imatge de portada: Refineria de la Corunya Espanya

Aquest Informe està imprès en paper ecològici fabricat mitjançant processos respectuososamb el medi ambient.

Dissenyo: Gabinete Técnico EcheverríaImpressió: Gráficas AriesFotomecànica: Cromotex

Dipòsit legal:

Magnituds bàsiques 2

Carta del president executiu 4

Fites de l'any 8

L'acció de Repsol YPF 12

Òrgans rectors 14

Govern corporatiu 16

Informe de gestió consolidat 19

Informació econòmica i financera 20

Àrees de negoci 26

Àrees corporatives 48

Informe d'auditoria independent i

comptes anuals consolidats 75

Informació sobre les activitats

d'exploració i producció

d'hidrocarburs 167

Índex

Magnituds bàsiques

Magnituds financeres consolidades Milions d'euros

2004 2005 2006 2006/2005

%

Resultat de les operacions 4.686 6.161 5.911 (4,1)Benefici net 2.414 3.120 3.124 0,1EBITDA 7.297 9.139 9.053 (0,9)Ingressos operatius 40.292 51.045 55.080 7,9Inversions 3.747 3.713 5.737 54,5Deute net 5.398 4.513 4.396 (2,5)

Nombre mitjà d'empleats 32.376 35.239 36.994 4,9

Magnituds operatives

2004 2005 2006 2006/2005

%

Producció d'hidrocarburs (Milers de bep/dia) 1.165,8 1.139,4 1.128,3 (1,0)Vendes de productes petrolífers (Milers de tones) 54.968 57.940 58.732 1,4Vendes de GLP (Milers de tones)(1) 3.217 3.343 3.725 11,4Vendes de productes petroquímics (Milers de tones) 4.104 4.644 4.778 2,9Vendes de gas natural (Milers de milions de m3) 32,85 36,11 36,20 0,2

(1) El 2006 es comencen a reportar en GLP les vendes a l'engròs de l'Argentina.

Ingressos operatiusMilions d'euros

EBITDAMilions d'euros

0

10.000

30.000

40.000

50.000

60.000

2004 2005 2006

20.000

40.292

51.04555.080

0

2.000

6.000

8.000

10.000

4.000

7.297

9.139 9.053

2004 2005 2006

3Magnituds bàsiques

Dades per acció

2004 2005 2006 2006/2005

%

Euros

Benefici net 1,98 2,56 2,56 0,1Dividend(1) 0,50 0,60 0,72 20,0PER (Preu/benefici per acció) 9,68 9,64 10,24 6,2

Dòlars

Benefici net(2) 2,68 3,03 3,37 11,2Dividend(3) 0,65 0,72 0,93 29,2

Proporcions de rendibilitat (%)

2004 2005 2006

Rendibilitat sobre fons propis (ROE) 20,0 21,5 18,5Rendibilitat sobre actius (ROA) 7,5 8,5 7,7Rendibilitat sobre capital emprat (ROCE) 14,3 16,5 14,3

Definició de proporcions:- Rendibilitat sobre fons propis (ROE): resultat net/fons propis mitjans.- Rendibilitat sobre actius (ROA): (resultat net + minoritaris + despeses financeres després d'impostos/actiu mitjà.- Rendibilitat sobre capital emprat (ROE): (resultat net + minoritaris + despeses financeres després d'impostos)/(fondos propis +

minoritaris + endeutament net a l'inici del període).

(1) El 2006 inclou dividend a compte (0,36 ) pagat l'11 de gener de 2007 i el dividend complementari (0,36 ) pendent d'aprovacióa la Junta General d'Accionistes.

(2) Tipus de canvi de tancament: 31/12/06: 1,3170 US$/ ; 31/12/2005: 1,184 US$/ ; 2004: 1,354 US$/ .(3) El 2006 inclou dividend a compte i dividend complementari al tipus de canvi aplicat per al cobrament efectiu del dividend a

compte als titulars d'ADR (1,29US$/ ).

Resultat de les operacionsMilions d'euros

Dividend i benefici per accióEuros per acció

0

1.000

4.000

5.000

6.000

7.000

2004 2005 2006

3.000

4.686

6.161 5.911

0

1,0

2,0

2,5

3,0

1,5

Benefici

Dividend

2.000

0,5

2004 2005 2006

1,98

0,50 0,600,72

2,56 2,56

L'exercici 2006 es va desenvolupar en unentorn complex en el qual, tanmateix,Repsol YPF va assolir un benefici net rècordde 3.124 milions d'euros.

Aquest resultat va anar acompanyat, a més,d'una important reducció del deute financeri d'un rellevant augment de les inversions, laqual cosa constitueix un immillorable puntde partida per abordar el futur.

Els resultats de 2006 es van produir en uncontext d'alta volatilitat, ja que el moderatcreixement inicial dels preus mitjans del crues va transformar en un acusat descensdurant els últims mesos de l'any. Aquestavolatilitat va coincidir, a més, amb unanotable caiguda dels marges internacionalsde refinament.

El 2006, el resultat de les operacions deRepsol YPF va assolir els 5.911 milionsd'euros. A aquesta xifra hi va contribuirespecialment el resultat de l'àread'Exploració i Producció amb 3.286 milionsd'euros, l'aportació de 1.855 milions d'eurosde Refinament i Màrqueting i, en menormagnitud, els creixements de les àrees deQuímica i de Gas i Electricitat, amb elsresultats de 353 i 469 milions d'euros,respectivament.

Pel que fa a la situació financera, la nostracompanyia va reduir sensiblement el seudeute fins als 4.396 milions d'euros, xiframolt confortable per a la nostra altacapacitat de generació de caixa. Aquestareducció és especialment significativa sitenim en compte que va anar acompanyadad'un augment d'un 20% en els dividends id'un 54% en les inversions.

En aquest sentit, durant el 2006 vamengegar un important pla inversor de 5.737milions d'euros, fonamentalment en l'àread'Exploració i Producció, que va augmentarles seves inversions un 108,5% i que esconsolida com un dels nostres grans motorsde creixement.

Carta del president executiu

Com recordaran, durant l'última JuntaGeneral d'Accionistes vaig tenir l'oportunitatde comunicar-los el nostre propòsit que elsdividends de Repsol YPF mantinguessin uncreixement sostingut de dos dígits.

En aquest sentit, cal valorar especialment lesadquisicions, als Estats Units, delsmegacamps de Shenzi i Genghis Khan, enaigües profundes del golf de Mèxic,considerades les de major rendibilitat de laindústria petroliera mundial i que tenen unesreserves estimades superiors als 500 milionsde barrils de petroli.

Al costat del golf de Mèxic, el nord del'Àfrica s'ha consolidat com una altra de lesàrees amb major projecció i rendibilitat per ala nostra companyia, i així es va demostraramb claredat el 2006, amb notables èxitsexploratoris.

A Líbia, un dels països clau en la nostraestratègia de creixement de l'upstream, esvan fer 5 nous descobriments durant el2006. Més recentment, ja el 2007,comuniquem l'aprovació del pla dedesenvolupament comercial del camp I/R,considerat la major troballa exploratòria en lahistòria de Repsol YPF, i que permetràduplicar la nostra producció i les reservesd'hidrocarburs en aquest país durant elspròxims anys. Per la seva part, a Algèria, esvan fer tres nous descobriments, cosa quereforça la nostra ja sòlida presència al país.

5Carta del president executiu

L'últim gran descobriment

de cru a Líbia és el més gran

en la història de la companyia

El benefici històric

de 3.124 milions d'euros

va anar acompanyat

d'un increment

del 20% del dividend

En aquest sentit, tinc la satisfacciód'anunciar-los que proposarem a la JuntaGeneral de 2007 el pagament d'un dividendtotal brut de 0,72 euros per acció ambcàrrec als resultats de l'exercici 2006.

Referent a l'evolució de la nostra acció,convé destacar que va acumular unarevalorització d'un 6,20% i va tancarl'exercici a 26,20 euros, amb uncomportament molt similar al de l'índexinternacional DJ Stoxx Oil & Gas.

Quant a l'evolució dels nostres negocis,com ja els vaig anticipar l'any passat, lesnoves àrees estratègiques d'exploració iproducció (upstream), els projectes de gasnatural liquat (GNL) i l'excel·lència delnostre refinament asseguren el nostrecreixement.

Durant el 2006, intensifiquem la nostraactivitat exploratòria en àrees d'alt valorestratègic, com ara el golf de Mèxic, elnord de l'Àfrica i el Carib. Per la sevaqualitat i perspectives, aquestes àrees, amés de contribuir a la diversificació de lanostra cartera d'actius, incorporen un altpotencial de reserves d'hidrocarburs igaranteixen el creixement rendible isostingut de la nostra companyia durantels pròxims anys.

Parlar de GNL a Repsol YPF és sinònimd'un esplèndid present i un prometedorfutur. Per això, l'any passat vam reforçarsignificativament la nostra activitat enprojectes integrats de gas natural liquat iconsolidem el nostre lideratge a la ConcaAtlàntica, amb la qual cosa disposem d'unaposició geogràfica única per proveir encondicions econòmiques avantatjoses en elsmercats dels Estats Units, el Carib i Europa.

Fornesa. Tots ells aporten a la nostracompanyia el seu més que reconegutprestigi empresarial.

D'altra banda, en línia amb les iniciativesengegades durant l'exercici anterior perquè lanostra companyia fos inclosa en els índexsmundials més exigents, l'acció de Repsol YPFes va incorporar, per primera vegada, el 2006en els índexs de sostenibilitat DJS WorldIndex i DJS Stoxx Index.

Permetin-me dir-los que, en un sector tancomplex com el nostre, és un motiu d'orgulljustificat per a tots -accionistes, empleats,proveïdors- que Repsol YPF hagi estatconsiderada pel prestigiós Índex Dow Jonesde Sostenibilitat com la petroliera méstransparent del món el 2006. Aquestreconeixement avala una nova forma èticade fer les coses i la política de màximatransparència i rigor posada en marxa per lacompanyia.

Com vostès saben, Repsol YPF ésespecialment exigent amb el bon governcorporatiu. Durant el 2006 hem posat enmarxa un Codi d'Ètica i Conducta per alsEmpleats, en què s'ha establert com ha deser la relació amb governs i autoritats. Pervigilar i garantir el compliment d'aquestcodi, el nostre Consell d'Administració hacreat una Comissió d'Ètica encarregada desupervisar-lo.

El compromís social també està fermamentunit a la nostra activitat empresarial. Cuidarl'entorn, la relació amb les comunitats, laseguretat de les persones i el respecte alsdrets humans són atributs ineludibles del

Carta del president executiu

En aquest sentit, a Trinitat i Tobago,participem en la planta de liquació AtlanticLNG, el quart tren del qual, un dels majorsdel món amb 5,2 milions de tones/any, vaentrar en producció el 2006. Al Canadà,adoptem la Decisió Final d'Inversió (FID)per al projecte Canaport LNG, un dels mésimportants d'Amèrica del Nord, amb unacapacitat inicial de subministrament de 10bcm/any destinats als mercats del Canadà ila costa nord-est dels Estats Units.

Altres grans projectes que converteixenRepsol YPF en un dels protagonistes mésimportants mundials del GNL són el deCamisea al Perú i el de Gassi Touil, aAlgèria.

El 2006 el nostre projecte industrialindependent es va veure enfortit amb laincorporació, com a accionista estable de lacompanyia, de Sacyr Vallehermoso.

Com vostès saben, l'any passat, SacyrVallehermoso va comunicar a la CNMV unaparticipació d'un 20,01% en el capital deRepsol YPF. Aquesta posició, sumada al12,5% de "la Caixa" i el 4,8% de Pemex,forma un sòlid nucli d'accionistes ambvocació de permanència que dóna suport ala gestió del nostre projecte.

En línia amb l'anterior, s'han incorporat alConsell d'Administració el Sr. Luis del Rivero,el Sr. Juan Abelló i el Sr. José ManuelLoureda com a consellers externs dominicalsde Sacyr Vallehermoso i el Sr. ManuelRaventós com a conseller extern dominicalde "la Caixa", en substitució del Sr. Ricardo

Les noves àrees estratègiques com són el golf

de Mèxic nord-americà, el nord de l'Àfrica,

el Carib i els projectes de GNL garanteixen

el nostre creixement en els pròxims anys

La nostra companyia

posseeix un sòlid nucli

d'accionistes que dóna suport

a la gestió

del nostre projecte

nostre model de gestió i, durant el 2006,hem destinat més de 25 milions d'euros apromoure programes culturals i socials.

Donada la importància estratègica de laresponsabilitat corporativa i el compromíssocial, Repsol YPF va emprendre l'any passatun rigorós procés de reflexió interna que vaculminar en l'elaboració del Pla Director deResponsabilitat Corporativa 2007-2009 i esva incorporar en el Consell MundialEmpresarial per al DesenvolupamentSostenible.

També estem especialment satisfets per lavaloració positiva que ha fet el ComitèIndependent d'Experts, format perTransparency International, WWF Adena,World Bank Institute i les fundacionsEconomistes sense Fronteres i Ecologia iDesenvolupament, per l'esforç detransparència dut a terme per la nostracompanyia el 2006.

7Carta del president executiu

La producció de

biocombustibles forma

part del nostre compromís

amb el desenvolupament

sostenible i l'entorn

mediambiental

Repsol YPF lidera també el Projected'Investigació per a l'Impuls del Biodièsel aEspanya i contribueix a complir els objectiuseuropeus en l'ús de combustibles quedisminueixen l'efecte sobre el canviclimàtic. Com a reconeixement al nostrelideratge en aquesta matèria, presidim laPlataforma Tecnològica Europea deBiocombustibles, encarregada de marcarl'estratègia i els objectius de la UnióEuropea. Tot això és només un resumsuccint del nostre compromís amb eldesenvolupament sostenible i l'entornmediambiental.

Estimats accionistes, davant nostre espresenta un futur ple de desafiaments, en elqual tots els que formem part d'aquestacompanyia estem cridats a exercir un paperfonamental perquè Repsol YPF continuï sentun important motor de riquesa i decompromís amb la societat. Finalment,desitjo transmetre'ls el meu agraïmentpersonal per la seva confiança i inestimablecontribució al nostre gran projecteempresarial.

Antonio Brufau NiubóPresident executiu

Com recordaran, a finals de 2005 anunciemun ambiciós pla d'inversions de 3.870milions d'euros per a les nostres refineries aEspanya, per la qual cosa n'incrementaremla capacitat de refinament un 20%.L'esmentat pla permetrà, a més, produircombustibles de 10 parts per milió de sofreen tots els complexos abans de l'1 de generde 2009, fet que contribuirà al complimentdels objectius de la Unió Europea i el PlaNacional d'Energies Renovables.

És un motiu d'orgull que Repsol YPF

hagi estat considerada pel

prestigiós Índex Dow Jones de Sostenibilitat

com la petroliera més transparent del món

Augments del dividend iel benefici i reducció deldeute

Fites de l'any

El Consell d'Administració de RepsolYPF va aprovar el 29 de novembre de2006 el nomenament com aconsellers de la companyia, ambcaràcter de consellers externsdominicals de Sacyr Vallehermoso SA,de Luis del Rivero Asensio i JuanAbelló Gallo.

Ja el 2007, el Consell d'Administracióde Repsol YPF va acordar elnomenament com a consellers de lacompanyia de José Manuel LouredaMantiñán i de Manuel RaventósNegra, consellers externs dominicals aproposta de Sacyr Vallehermoso, SA i"la Caixa", respectivament. Ambaquests nomenaments es van cobrirles vacants produïdes pels consellersIgnacio Bayón Mariné i Ricardo

Fornesa Ribó. Així mateix, en la reuniódel 28 de març de 2007, el Consell vaacordar proposar a la Junta Generald'Accionistes la incorporació de LuisCarlos Croissier i d'Àngel Durández coma nous consellers externs independents.

Nomenaments en el Consell d'Administració

El Consell d'Administració de Repsol YPFproposa a la Junta General d'Accionistesel pagament d'un dividend brut total de0,72 euros per acció amb càrrec al'exercici 2006, la qual cosa representaun increment d'un 20% respecte al'exercici anterior. Aquest augment estàen línia amb l'objectiu del pla estratègicde la companyia d'augmentar dos dígitsla retribució als accionistes.

El benefici net el 2006 es va incrementarun 0,1% fins als 3.124 milions d'euros,en un exercici en el qual la companyia vaintensificar significativament l'activitatd'exploració i producció, la inversió delqual va augmentar més d'un 100%. Eldeute financer es va reduir fins i tot els4.396 milions d'euros i les càrreguesfinanceres van caure un 33,2%.

Repsol YPF lidera el projecte PIIBE(Projecte d'Investigació per a l'Impulsdel Biodièsel a Espanya), dins delprograma denominat Zenit(Consorcis Estratègics Nacionalsd'Investigació Tècnica), i en el qual col·laboren 15 empreses imés de 20 centres públics i privatsd'investigació.

Amb un horitzó de quatre anys dedurada i un pressupost de 22 milionsd'euros, el projecte liderat perRepsol YPF té com a objectiu millorarels processos de producció i ampliarla disponibilitat de matèries primereslocals per a la fabricació de biodièsel.

A més, la companyia té un ambicióspla de desenvolupament de biodièselque suposarà una producció anualpropera al milió de tones/any a

Espanya el 2010. Aquell any, segonsuna directiva de la Unió Europea, un5,75% de la producció de carburantscorrespondrà a biocombustibles.

Repsol YPF va ser qualificada com lapetroliera més transparent entre lesgrans companyies mundials del sectorque integren els selectius índexs DowJones Sustainability World i Dow JonesSTOXX Sustainability. L'Índex DJSWvalora anualment el comportamentd'unes 2.500 empreses.

Repsol YPF es va incorporar a aquestsíndexs després d'un rigorós procésd'avaluació que va analitzar l'actuacióeconòmica, mediambiental i social deles companyies que formen part d'ells.La companyia va ser qualificada amb lamàxima puntuació en les sevesactuacions en transparència,ecoeficiència i desenvolupament delcapital humà.

Qualificada pels índexsinternacionals desostenibilitat com lapetroliera méstransparent

Líders en el desenvolupament de biocombustibles

9Fites de l'any

El 16 d'octubre de 2006, SacyrVallehermoso, SA es va incorporar al'accionariat estable de Repsol YPF ambl'adquisició inicial d'un 9,2% del seucapital. El 28 de desembre va comunicara la Comissió Nacional del Mercat deValors (CNMV) que la seva participacióen Repsol YPF assolia el 20,01%.

Amb la incorporació de SacyrVallehermoso, Repsol YPF compta ambun nou accionista estable i reafirma elseu projecte empresarial i industrialindependent emmarcat en el seu plaestratègic.

Sacyr Vallehermosos'incorpora al nucliestable d'accionistes

Una de les millors petrolieres per laseva estratègia i transparènciarespecte al canvi climàtic

Canaport: una de les majors plantes deregasificació dels Estats Units i el Canadà

Repsol YPF (75%) i Irving Oil (25%)van prendre el 2006 la Decisió Finald'Inversió (FID) per al projecteCanaport, que inclou la construcció ioperació de la primera planta deregasificació de GNL (gas naturalliquat) a la costa est del Canadà. La

planta, amb una capacitat inicial de1.000 milions de m3 diaris de gas, ésuna de les majors d'Amèrica del Nord iserà operativa a finals de 2008 oprincipis de 2009 per subministrar gas als mercats del nord-est dels EstatsUnits i de l'est del Canadà.

Repsol YPF ha estat inclosa en el Climate Leadership Index ideclarada com una de les millors del seu sector, "Best inClass", per la seva estratègia i política de transparènciarespecte al canvi climàtic.

En aquest índex hi figuren les 50 millors companyies d'entreles 500 de l'Índex Financial Times per la seva política respecteal canvi climàtic. A més per la seva estratègia, la companyiaha estat valorada per l'adequada avaluació dels riscs i lesoportunitats que es deriven del canvi climàtic en la sevaactivitat i per la qualitat i efectivitat dels seus plans per a lareducció dels gasos d'efecte hivernacle.

Per a la inclusió en aquest selectiu índex, Repsol YPF vasuperar l'avaluació dels deu criteris que representen un majorimpacte per la seva activitat respecte al canvi climàtic, comara la inversió en noves tecnologies per a la reducciód'emissions, la gestió i el report de l'inventari d'emissions i lainversió en mesures d'estalvi i eficiència energètica.

El Climate Leadership Index s'estableix anualment pelCarbon Disclosure Project (CDP), una iniciativa destinada acoordinar la demanda d'informació sobre emissions degasos d'efecte hivernacle de les companyies FT500 quecotitzen a la borsa de Nova York. Actualment representa ungrup de 280 inversors internacionals amb actius de més de40 bilions de dòlars.

A Trinitat i Tobago, Repsol YPF és entreles tres primeres companyiesproductores privades de petroli i gas, ité una situació privilegiada a través dela seva participació en els quatre trensde la planta d'Atlantic LNG.

Amb la posada en marxa a finals de2005 del quart tren, la capacitat de laplanta es va ampliar fins als 15 milions

Fites de l'any

Perú LNG: un projecteintegrat de gas per proveirla costa oest dels EstatsUnits

A finals de 2006, es va prendre laDecisión Final de Inversión (FID) en elprojecte Perú LNG, en el qual Repsol YPFté una participació d'un 20%, i es vafirmar el contracte EPC (Engineering,Procurement and Construction) per a laconstrucció d'una planta de liquació a laPampa Melchorita. Amb una capacitat deproducció nominal de 4,5 milions detones/any de gas natural liquat, la plantaserà operativa el 2010. La planta, queproveirà la costa oest dels Estats Units iMèxic, serà subministrada amb el gasnatural produït en el jaciment Camisea, enel qual Repsol YPF participa en un 10%.

Importants adquisicions de reserves de petroli enaigües nord-americanes del golf de Mèxic

El juliol de 2006, Repsol YPF vaadquirir per 2.145 milions de dòlarsun 28% del camp Shenzi, un delsmajors camps de petroli al golf deMèxic nord-americà, consideradauna de les zones d'aigües profundesmés rendibles de la indústriapetroliera mundial. Aquest camp,descobert el 2002, té unes reservesestimades d'entre 350 i 400 milionsde barrils en la fase inicial dedesenvolupament al flanc sud delcamp. Es preveu que la sevaproducció comercial comenci amitjan 2009.

A febrer de 2007, el consorcipropietari de Shenzi, format perRepsol YPF (28%), BHP Billiton(44%) i Hess Corporation (28%) vatancar l'adquisició a Anadarko

Petroleum Corporation del camp depetroli Genghis Khan. El cost totalde l'operació va ascendir a 1.326milions de dòlars, amb una inversióneta per a Repsol YPF de 371milions de dòlars. El camp GenghisKhan té una important estimació dereserves d'hidrocarburs, xifradaentorn de 110 milions de barrils is'estima que iniciarà la producció amitjan 2007.

La importància de l'adquisició deGenghis Khan rau en el fet que ésuna extensió del camp Shenzi, ambel mateix grup de companyies i elmateix operador, amb la qual cosael desenvolupament dels dosprojectes generarà importantssinergies.

El Carib: en producció una de les plantes deGNL més grans del món

de tonesl'any, fet que la converteix en una de lesmés grans del món.

Trinitat i Tobago té una gran importànciaestratègica per la seva magníficalocalització per al subministrament degas en condicions avantatjoses alsmercats de la conca atlàntica (els EstatsUnits i Europa).

Tercera major productora de petroli al Brasil

Repsol YPF i Petrobras van iniciarl'abril de 2006 la posada en produccióde la major plataforma flotant, alcamp Albacora Leste al Brasil, amb elqual cosa la companyia es converteixen la tercera major productora depetroli en aquest país.

La plataforma P-50 Albacora-Leste,participada en un 10% per RepsolYPF, està ancorada al mar a 1.240metres de profunditat, a 120 km dela costa, i és una de les unitats deproducció més modernes i complexesdel món.

Inversions a la península Ibèrica

El juliol de 2006, es va presentar aLisboa el projecte de creixement peral Complex Petroquímic de Sines,Portugal, per al període 2006-2010, ique suposa una inversió de més de600 milions d'euros. Aquest projectepreveu la construcció a l'actualcomplex de tres noves plantes, unad'energia elèctrica i dos de nousproductes plàstics, així coml'ampliació en més d'un 40% delcracker actual en funcionament, queassolirà les 570.000 tones/any. Ambaixò, el complex duplicarà la sevaproducció actual i assolirà unacapacitat de producció d'olefines de

gairebé un milió de tones i una xifrasimilar de poliolefines. Sinesaugmentarà la seva eficiència fins aconvertir-se en un dels majors i mésavançats complexos de la indústriapetroquímica europea.

A Espanya, Repsol YPF té en marxaun important pla d'inversions per ales seves refineries de 3.870 milionsd'euros, que consolidarà el seulideratge, alhora que millorarà laseguretat, el medi ambient il'eficiència energètica de lesinstal·lacions.

11Fites de l'any

Acords per al transportde GNL

El maig de 2006, Repsol YPF i GasNatural van firmar un acord amb lanaviliera Knutsen per a la contractació,en la modalitat de Time Charter, d'unvaixell metaner de 138.000 metrescúbics de capacitat, que les duescompanyies destinaran al transport degas natural liquat a partir de l'any 2009.

Ja el març de 2007, es va firmar lacontractació de tres nous vaixells per altransport de GNL, que seran operatius el2010 per al projecte Perú LNG. En total,la societat conjunta Stream (participadaal 50% per Repsol YPF i Gas Natural)opera una flota d'11 vaixells.

Repsol YPF va signar el mes de febrer de2006 un acord estratègic amb WestSiberian Resources (WSR) i va adquirir un10% d'aquesta companyia. Aquest acordpermet a Repsol YPF participar en eldesenvolupament de projectesd'exploració i producció d'hidrocarburs aRússia, on West Siberian té actiusexploratoris d'alt interès.

Al mes d'octubre, Repsol YPF i Gazpromvan firmar un principi d'acord per estudiarel possible desenvolupament de projectesconjunts en el negoci del gas i el petroli aEuropa, Llatinoamèrica i l'Àfrica, així comprojectes de gas natural liquat (GNL) a laFederació Russa.

Projectes d'exploració iproducció a Rússia

El 2006, els títols de Repsol YPF van registrar unarevalorització acumulada d'un 6,20% i van tancarl'any a 26,20 euros per acció en el mercat continu.La complexitat de l'exercici no va impedir que elvalor de la companyia augmentés de manera similara l'índex DJ Stoxx Oil & Gas. La penalitzacióexperimentada pel valor en els dos primers trimestresde 2006 va ser compensada per una acusadarevalorització en el quart trimestre de l'any.

Repsol YPF va assolir el seu màxim històric endòlars el 6 de desembre de 2006, en cotitzar a36,90 dòlars per acció a la borsa de Nova York.

El 31 de desembre, la capitalització borsària va serde 31.986,6 milions d'euros, i es va situar al cinquèlloc en el rànquing de capitalització borsària de lesempreses de l'Ibex 35. La ponderació dins d'aquestíndex, a final de l'any, es va situar en un 6,24%.

Durant el 2006 es van negociar a la borsa espanyola3.569 milions de títols de Repsol YPF amb un volumefectiu de 86.275,6 milions d'euros. Això va situarl'acció de Repsol YPF com el cinquè valor méscontractat de la borsa espanyola durant l'exercici,amb una mitjana diària de més de 13 milionsd'accions i 340 milions d'euros negociats.

és de 0,72 euros per acció, cosa que suposa unincrement d'un 20% respecte al de l'any anterior.

Repsol YPF està inclosa en alguns dels índexsborsaris més representatius: FTSE Eurotop 100,Dow Jones Stoxx 50 o l'Standard and Poors Global100. Així mateix, Repsol YPF continua formant partdel FTSE 4 Good, integrat per les companyies ambmés compromís en el compliment de laresponsabilitat corporativa. El 2006 Repsol YPF esva incorporar als prestigiosos índexs desostenibilitat del DJS Word Index i DJS Stoxx Index,i va ser reconeguda amb la màxima puntuació entransparència, ecoeficiència i desenvolupament delcapital humà.

Distribució del capital

El capital social de Repsol YPF, SA és de1.220.863.463 euros, representat per 1.220.863.463accions d'1 euro de valor nominal cada una, i estroba totalment subscrit i desemborsat. A data del'última Junta General d'Accionistes, celebrada el 16de juny de 2006, les participacions significatives enel capital social de Repsol YPF (superiors al 4%) erenles següents: "la Caixa", un 14,12% (a través deCaixa Holdings amb un 9,10% i de Repinvés ambun 5,02%); Pemex, un 4,8%; Chase Nominees Ltd.,un 10,09%; State Street Bank, un 5,61% i CapitalGroup International, un 5,38%. A efectes econòmicsla participació total de "la Caixa" a Repsol YPF, SAés d'un 12,5%, ja que de Repinvés, SA, participadamajoritàriament per "la Caixa", també en participaCaixa Catalunya amb un 32,40%. BBVA es va desferde la seva participació a Repsol YPF el 14 de juny de2006 per tal de finançar adquisicions estratègiquesdel seu negoci.

A data de la JGA de 2006, la resta del capital esdistribuïa entre accionistes institucionals (69,1%,dels quals un 21,9% eren espanyols i un 47,5%estrangers), i detallistes, que representaven un11,7%.

Sacyr Vallehermoso va comunicar el 16 d'octubre de2006 la seva participació en el capital de Repsol YPFd'un 9,24%, i la seva intenció d'arribar al 20%. El28 de desembre va comunicar haver assolit el20,01%. Aquesta participació reforça el nucli establed'accionistes de la companyia i la continuïtat del seuprojecte industrial independent.

Rendibilitat per a l'accionista

La política de retribució a l'accionista va mantenir lalínia anunciada en el Pla Estratègic 2005-2009 decreixement sostingut de dos dígits. El Conselld'Administració va aprovar, el desembre de 2006, elpagament d'un dividend brut a compte de l'exercicide 0,36 euros per acció, que suposa un augmentd'un 20%. Aquest dividend es va pagar l'11 degener de 2007. La rendibilitat per a l'accionista, queinclou els dividends pagats, es va elevar a un 8,6%.

Els resultats obtinguts per Repsol YPF el 2006 vanpermetre al Consell d'Administració proposar a laJunta General d'Accionistes el repartiment d'undividend complementari de 0,36 euros per accióamb càrrec a l'exercici 2006. El dividend brut total

L'acció de Repsol YPF

La rendibilitat per a l'accionista es va elevar

en 8,6% i l'acció es va revalorar un 6,2%

13

Informació borsària

2002 2003 2004 2005 2006

Preu de Repsol YPF en el mercat continu (Euros per acció)

Màxim 16,18 15,78 19,20 27,96 28,41 Mínim 10,75 11,99 15,49 18,55 20,2131 de desembre 12,60 15,46 19,16 24,67 26,20

Preu de Repsol YPF en l’NYSE (US$ per ADR)(1)

Màxim 14,68 19,55 26,15 33,75 36,90 Mínim 10,30 13,29 19,30 24,34 25,39 31 de desembre 13,08 19,55 26,10 29,41 34,50

Preu de Repsol YPF a la borsa de Buenos Aires (Pesos per acció)

Màxim 51,00 57,50 77,70 97,50 111,50 Mínim 23,60 42,00 57,00 70,00 78,00 31 de desembre 45,00 57,50 77,10 91,10 104,00

Volum de contractació (Nre. de títols, mitjana diària)

Mercat continu 7.079.391 8.020.456 7.963.102 7.513.251 9.459.622 NYSE 343.123 191.263 218.882 221.069 304.022 Borsa de Buenos Aires 14.096 5.821 2.512 3.678 3.413

Nombre mitjà d'accions (Milions) 1.221 1.221 1.221 1.221 1.221 Capitalització borsària el 31 de desembre(2) (Milions d'euros) 15.383 18.875 23.392 30.119 31.987 Rendibilitat per dividend el 31 de desembre 2,5% 2,6% 2,6% 2,4% 2,7% Payout(3) 19,4% 24,3% 25,3% 23,5% 28,1%

(1) ADR: American Depositary Receipt (1 ADR = 1 acció).(2) Nre. d'accions de Repsol YPF multiplicat per l'últim preu del període considerat.(3) Percentatge del benefici distribuït entre els accionistes.

Eurostoxx 50

80

100

120

140

180

160

Repsol YPF Dow Jones Base 100 : 2/1/04

26,20 ¤ /acció

15,69 ¤ /acció

2004 2005 2006E M M EJ S N M M J S N E M M J S N DF A J A O D F A J A O D F A J A O

67%

L'acció de Repsol YPF

Repsol YPF davant l'Eurostoxx 50 i el Dow JonesVariació percentual (%)

Òrgans rectors

Antonio Brufau NiubóConseller executiuPresident de la ComissióDelegada

Juan Abelló GalloConseller extern dominicalVocal de la Comissió d'Estratègia,Inversions i Competència

Paulina Beat BlancConsellera externa independentPresidenta de la Comissiód'Auditoria i Control

Artur Carulla Font.Conseller extern independentVocal de la Comissió d'Auditoria iControlVocal de la Comissió deNomenaments i Retribucions

Carmelo de las Morenas LópezConseller extern independentVocal de la Comissió d'Auditoria iControl

Luis Fernando del Rivero AsensioConseller extern dominicalVocal de la Comissió Delegada

Javier Echenique LandiríbarConseller extern independentVocal de la Comissió DelegadaVocal de la Comissió d'Auditoria iControl

Antonio Hernández-GilÁlvarez-Cienfuegos

Conseller extern independentVocal de la Comissió DelegadaPresident de la Comissió deNomenaments i Retribucions

José Manuel Loureda MantiñánConseller extern dominicalVocal de la Comissió d'Estratègia,Inversions i Competència

Jordi Mercader MiróConseller extern dominicalVocal de la Comissió DelegadaVocal de la Comissió d'Estratègia,Inversions i Competència

Pemex Internacional España, SA(representada per Raúl CardosoMaycotte)

Conseller extern dominicalVocal de la Comissió DelegadaPresident de la Comissiód'Estratègia, Inversions iCompetència

Manuel Raventós NegraConseller extern dominicalVocal de la Comissió deNomenaments i Retribucions

Henri Philippe ReichstulConseller extern independentVocal de la Comissió Delegada

Luis Suárez de Lezo MantillaConseller executiuVocal de la Comissió Delegada,secretari i lletrat assessor

Consell d'Administració

President executiu Consellers

15

Comitè de Direcció

Antonio Brufau NiubóPresident executiu

Pedro Fernández FrialDirector general de Downstream

Nemesio Fernández-Cuesta Director general d'Upstream

Jesús Fernández de la Vega SanzDirector general de Recursos Humans

Jaume Giró RibasDirector general de Comunicació i Gabinet de Presidència

Enrique Locutura RupérezDirector general de l'Argentina, el Brasil i Bolívia

Miguel Martínez San MartínDirector general de Control de Gestió i Desenvolupament Corporatiu

Fernando Ramírez MazarredoDirector general Econòmic Financer

Luis Suárez de Lezo MantillaConseller, secretari general i delConsell d'Administració

Cristina Sanz MendiolaDirectora corporativa de Mitjans

Òrgans rectors

Dempeus d'esquerra a dreta:Fernando Ramírez Mazarredo,Jaume Giró Ribas,Enrique Locutura Rupérez,Luis Suárez de Lezo Mantilla,Cristina Sanz Mendiola,Antonio Brufau Niubó, Jesús Fernández de la Vega Sanz,Pedro Fernández Frial, Miguel Martínez San Martín i Nemesio Fernández-Cuesta

Repsol YPF té un especial interès perassumir els principis d'autoregulació mésexigents en matèria de bon govern i fa unesforç continu per incorporar les millorspràctiques en aquest àmbit. Els seus pilarsbàsics d'actuació en matèria de governcorporatiu són la transparència, laparticipació dels seus accionistes, el millorfuncionament del Consell d'Administració ila independència de l'auditor extern. Lanormativa interna per la qual es regeixen lesseves actuacions en aquesta matèria estàprevista, fonamentalment, als EstatutsSocials, el Reglament de la Junta Generald'Accionistes i el Reglament del Conselld'Administració.

La Junta General d'Accionistes és l'òrgansocial sobirà a través del qual els accionistesexerceixen el seu dret a intervenir en la presade decisions essencials de la companyia. Elsprincipis de la seva organització ifuncionament i les normes que regeixen laseva activitat estan regulats en els EstatutsSocials i el Reglament de la Junta Generald'Accionistes de Repsol YPF, SA.

El Consell d'Administració de Repsol YPF, SAté atribuïdes les funcions de gestionar, administrar i dirigir elsnegocis de la societat en totes aquellesmatèries que no estiguin expressamentreservades per llei o pels estatuts a la competència de la Junta General d'Accionistes. En l'actualitat, el Consell d'Administració de Repsol YPF, SA estàcompost per 14 consellers, dels quals 2 són consellers executius, 6 consellersexterns dominicals i 6 consellers externsindependents.

Comissions del Consell

Per garantir una major eficàcia itransparència en l'exercici de les sevesfacultats i funcions, el Conselld'Administració pot crear en el seu sicomissions amb facultats delegades ocomissions especialitzades amb funcions desupervisió, informe, assessorament oproposta. L'actuació d'aquestes últimes téper objecte facilitar la decisió del Consellmitjançant estudis previs i reforçar lesgaranties d'objectivitat del Consell en ladeliberació sobre certs assumptes.

Les actuals comissions del Conselld'Administració són les següents:

• La Comissió Delegada, que té delegadestotes les facultats del Consell excepte lesindelegables per llei i les configurades coma indelegables pel Reglament del Conselld'Administració.

• La Comissió d'Auditoria i Control, que técom a funció principal servir de suport alConsell d'Administració en les sevescomeses de vigilància, mitjançant la revisióperiòdica del procés d'informacióeconòmica i financera i dels seus controlsexecutius, la supervisió dels sistemes deregistre i control de les reservesd'hidrocarburs de la companyia, del'auditora interna, i de la independència del'auditor extern, així com la revisió delcompliment de totes les disposicions legalsi normes internes aplicables a la societat.Entre les seves funcions també hi haconèixer i orientar la política i els objectiusde la companyia en l'àmbit mediambientali de seguretat.

• La Comissió de Nomenaments iRetribucions, a la qual corresponen lesfuncions de proposta o informe al Conselld'Administració sobre nomenaments iretribucions dels consellers i, en particular,la proposta del règim de retribucions delpresident, així com informar sobre elsnomenaments d'alts directius de la

Govern corporatiu

La Norma d'Ètica i Conducta dels

Empleats mostra el compromís

de la companyia amb els drets humans

societat i la política general de retribucionsi incentius d'aquests càrrecs.

• La Comissió d'Estratègia, Inversions iCompetència té les funcions de propostao informe al Consell d'Administració,sobre aquelles decisions estratègiques derellevància per al Grup Repsol YPF, aixícom per a les inversions i desinversionsen actius dels que hagi de conèixer elConsell per raó de la seva quantitat. Licorrespon, així mateix, vetllar pelcompliment dels principis i preceptes deldret de la competència i informar-ne elConsell.

Actuacions de govern corporatiu

Durant l'exercici 2006, Repsol YPF va dur aterme diferents actuacions en matèria degovern corporatiu, entre les qualsdestaquen les següents:

• L'abril de 2006 el Consell d'Administracióva acordar la modificació de la Normad'Ètica i Conducta dels Empleats deRepsol YPF, SA. L'objecte principal del'esmentada modificació va ser laincorporació d'una regulació detallada deles polítiques de la companyia en matèriade relacions amb governs i autoritats,mesures contra la corrupció i suborn, i elreconeixement exprés dels compromisosrecollits en la política de drets humans,respecte a la persona i a la seva diversitat.

Així mateix, en ocasió d'aquestamodificació, es va fer una revisiócompleta de la norma, fruit de la qual esvan modificar gran part dels seusapartats.

• Com a part de la modificació de laNorma d'Ètica i Conducta dels Empleatsde Repsol YPF, SA, el Conselld'Administració va aprovar la constitucióde la Comissió d'Ètica, òrgan que téassignada la funció de gestionar elsistema de vigilància i complimentd'aquesta Norma d'Ètica i Conducta.

Des de desembre de 2006, existeixendiferents canals de comunicació, adisposició de totes les personesinteressades, per fer arribar a la Comissiód'Ètica qualsevol consulta sobre la Normad'Ètica i Conducta dels Empleats de RepsolYPF, SA, així com comunicacions relatives apossibles incompliments o vulneracions deles conductes recollides en l'esmentadanorma.

• Amb l'objectiu de reforçar la participaciódels accionistes, en la Junta Generalcelebrada el 16 de juny de 2006 es vanestablir procediments i regles específiquesper a l'exercici del vot o delegació percorrespondència electrònica sobre els puntscompresos en l'Ordre del Dia. Per a aquellsaccionistes que tinguessin una signaturaelectrònica reconeguda o avançada, basadaen un certificat electrònic reconegut ivigent, emès per l'Entitat Pública deCertificació Espanyola (Ceres), es va posar adisposició una aplicació a la pàgina web pera l'exercici del vot o delegació percorrespondència electrònica.

• Per a la designació de l'auditor externde Repsol YPF i el seu grup consolidat,encarregat dels treballs d'auditoriacorresponents a l'exercici 2006, laComissió d'Auditoria i Control va acudir a un procediment de selecció, oberta les firmes més prestigioses, per elegir la que presentés millor equilibri entre la qualitat del servei i l'import de la sevaretribució.

17Govern corporatiu

Comissions del Consell d'Administració de Repsol YPF, SA

Consellers Consellers Consellers

executius independents dominicals

Comissió Delegada 2 3 3Comissió d'Auditoria i Control – 4 –Comissió de Nomenaments i Retribucions – 2 1Comissió d'Estratègia, Inversions i Competència – – 4

Consellersexecutius: 14%

Consellersdominicals: 43%

Consellersindependents: 43%

Conselld'Administracióde Repsol YPF, SA

Informació econòmica i financera 20

Entorn macroeconòmic 20

Resultats 21

Situació financera 22

Àrees de negoci 26

Exploració i producció 26

Refinament i màrqueting 38

Química 44

Gas i electricitat 46

Àrees corporatives 48

Recursos humans 48

Innovació i tecnologia 53

Medi ambient i seguretat 56

Qualitat 60

Comunicació i compromís amb lasocietat 62

Informe de gestióconsolidat

19

Durant l'exercici 2006 l'economia mundialva mantenir el dinamisme que lacaracteritza en els últims anys, amb uncreixement econòmic fort i homogeni. Elspaïsos de l'OCDE, malgrat els elevats preusdel petroli, van registrar un creixementeconòmic d'un 3,2%, superior al 2,6% de2005. El 2006, els preus del cru vancontinuar en màxims. Aquesta tendència al'alça dels preus va anar acompanyadad'altes volatilitats i un augment de laincertesa, encara que no va generartensions inflacionistes rellevants.

En una primera etapa, l'any 2006 va estarmarcat per l'increment dels riscos geopolíticsi la por d'una onada d'huracans similar a laque es va registrar el 2005, la qual cosa vaimpulsar els preus del cru fins a màximshistòrics durant el mes d'agost (78US$/barril). Tanmateix, a final d'anyl'impacte dels alts preus sobre el creixementde l'economia, així com un sentiment desobreproveïment del mercat i lesperspectives d'un hivern càlid, van propiciaruna caiguda dels preus fins a situar-los propdels 60 US$/barril. El preu mitjà del barril el2006, tant del cru WTI com del Brent, es vasituar en els 66 US$, la qual cosa representaun augment de prop d'11 US$ respecte a lamitjana registrada el 2005.

Les economies de la zona euro i la nord-americana van registrar un creixementrellevant. El PIB dels Estats Units durant el2006 es va situar en un 3,3%,lleugerament superior al de 2005. Per laseva part, la zona euro va créixer el 2006un 2,8%, molt per sobre de l'1,5% de2005. L'evolució favorable de la inversió ide les exportacions va estar darrered'aquest fort creixement, que s'espera quecontinuï durant els propers anys.

La consolidació de la recuperació del'economia europea va contribuir al fet quel'economia espanyola continués durant el2006 amb la tendència de creixementiniciada el 2002. Així, el PIB espanyol vacréixer un 3,9%, quatre dècimes per sobrede l'any anterior. A més, el creixement vaser més equilibrat en fonamentar-se en lainversió, no solament en construcció sinótambé en béns d'equip i software, i en unmillor comportament del sector exterior, ies va mantenir, a més, la fortalesa delconsum privat.

A Amèrica Llatina, l'evolució favorable delsector exterior, junt amb unes còmodescondicions fiscals i de balança depagaments, es van reflectir en un creixementeconòmic robust i en una reduïda inflació.

Informació economicofinancera

Entorn macroeconòmic

El creixement

econòmic

mundial va

resultar

compatible amb

l'alta volatilitat

dels preus

del cru

21Informació economicofinancera

Resultats

El resultat net de Repsol YPF durant el 2006va assolir 3.124 milions d'euros. El resultatde les operacions va ser de 5.911 milionsd'euros i l'Ebitda es va situar en 9.053milions d'euros. El benefici per acció va serde 2,56 euros per acció.

Els resultats de l'any 2006 es vancaracteritzar per un increment important enels preus de realització. La pujada del cru entermes globals, que en la seva qualitat Brentva superar en més de 10 $/barril la cotitzacióde l'any 2005, va estar acompanyada per unincrement substancial dels preus derealització del gas. Els acords assolits ambPDVSA per a la migració dels contractesoperatius a empreses mixtes van afavoriraquests increments en els preus derealització, que van tenir la sevacontrapartida en la producció obtinguda aVeneçuela a causa de la participació en lesempreses mixtes respecte als anteriorsconvenis operatius.

En refinació, la caiguda dels margesinternacionals i l'efecte patrimonial delsestocs van tenir un impacte en els resultats,que va ser compensat parcialment per lesmillores en la resta de les línies d'activitat,comercialització, GLP, química i gas, ielectricitat.

Els creixements més elevats es van obteniren les àrees de química i gas, i electricitat.En l'àrea química el resultat de lesoperacions en l'exercici 2006 va ascendir a353 milions d'euros, un 14,6% superior al'assolit el 2005 a causa dels millors margesinternacionals i a les majors vendes, que vanser de 4.778 milers de tones, superiors en un2,9% a les de l'exercici 2005. Per la sevapart, l'àrea de Gas i electricitat vaincrementar el resultat de les operacions del'exercici un 20,6%, i va reflectir l'increment

dels resultats de Gas Natural SDG registratsobretot en l'activitat elèctrica i en l'activitatde comercialització de gas natural aEspanya.

Les càrregues financeres l'any 2006 vanascendir a 482 milions d'euros, davant els722 milions d'euros de l'any passat. Aquestareducció es va produir fonamentalment coma conseqüència del menor cost financer perinteressos i a l'efecte positiu en lesdiferències de canvi per l'apreciació del realbrasiler i de l'euro davant el dòlar.

L'impost sobre societats produït el 2006 vaascendir a 2.220 milions d'euros, la qualcosa va situar la taxa impositiva en un40,9%, davant del 42,9% de l'any anterior.

Resultats Milions d'euros

2005 2006

Resultat de les operacions 6.161 5.911

Exploració i producció 3.246 3.286Refinament i màrqueting 2.683 1.855Química 308 353Gas i electricitat 38 9469Altres (465) (52)

Resultat financer (722) (482)

Resultat ADI i participadas 5.439 5.429

Impost sobre beneficis (2.332) (2.220)Participació en resultats DDI 117 139

Resultat del període 3.224 3.348

Socis externs 104 224

Resultat net 3.120 3.124

Beneficis

històrics

en un escenari

internacional

complex

El deute financer net de la companyia es vareduir en 117 milions d'euros i es va situar alfinal de l'exercici 2006 en 4.396 milionsd'euros. Aquesta reducció es va aconseguirfinalment, tot i l'important esforç inversorrealitzat durant l'any.

Les inversions del 2006 van ascendir a5.737 milions d'euros, un 54,5%superiors a les de l'any anterior, i es vandestinar, fonamentalment, a la compradel camp Shenzi, al golf de Mèxic, per1.727 milions d'euros, a l'activitatd'exploració i desenvolupament, aixícom a projectes de millores operatives,de conversió, de qualitat de carburants ide seguretat i medi ambient a lesrefineries.

Els dividends pagats l'any 2006 vanascendir a 825 milions d'euros, 732 delsquals van ser retribuïts per Repsol YPFals seus accionistes, amb càrrec alsresultats de l'exercici 2005, i la restacorrespon a dividends pagats aaccionistes minoritaris de les societatsfilials del Grupo Repsol YPF.

Repsol YPF manté, en coherència amb laprudència de la seva política financera,un volum significatiu d'inversionsfinanceres, incloses en els epígrafs delbalanç com "inversions financerestemporals" i "efectiu i equivalentsd'efectiu" en el curt termini i "actiusfinancers en el llarg termini". Per aquestmotiu, el deute net i la proporció deutenet/capital emprat reflecteixen ambfidelitat tant el volum de recursosfinancers aliens necessaris com el seu pesrelatiu en el finançament del capitalemprat en les operacions.

La ràtio de deute net sobre capitalemprat el desembre de 2006 es va situaren un 17,0%, amb una disminució d'1,2punts percentuals respecte al desembredel 2005. Tenint en compte les accionspreferents, aquesta proporció va passard'un 32,3% a desembre de 2005 a un30,3% a final de l'any 2006.

En el quadre annex es detalla com esdetermina l'import de deute net reportata partir de la informació de balanç delsestats financers consolidats.


Situació financera

Durant el 2006 Repsol YPF va acompanyar

la reducció del seu deute amb un significatiu

augment de dividends i inversions

23

Resultat de les operacions per àreesgeogràfiquesMilions d'euros

Inversions per àrees geogràfiquesMilions d'euros

Ingressos operatius per àreesgeogràfiquesMilions d'euros

Deute net el 31/12/06 Milions d'euros

Passiu Actiu Net

Actius i passius financers segons balanç 8.594 (4.362) 4.232

(Notes dels Comptes anuals 12 i 18 respectivament)

Actius financers no corrents (comptes a cobrar i actius 312 312disponibles per a la venda) (Nota 12 dels Comptes anuals)

Actius financers no corrents (valoració a mercat dels 122 122derivats de cobertura comercials i de tipus d'interès) (Nota 12.5 dels Comptes anuals) (*)

Reclassificació a deute brut des d'inversió financera de (482) 482 0la valoració a mercat per tipus de canvi dels derivats

financers (Nota 12 dels Comptes anuals)

Passius financers no corrents (valoració a mercat dels (268) (268)derivats de cobertura de tipus d'interès) (Nota 18 dels Comptes anuals) (*)

Passius financers corrents (valoració a mercat (2) (2)dels derivats de cobertura de tipus d'interès) (Nota 18 dels Comptes anuals) (*)

Deute net reportat 7.842 (3.446) 4.396

(*) Es considera que forma part del deute net la valoració dels derivats per tipus de canvi excloent la valoració per tipusd'interès.

0

1.000

3.000

2.000

6.000

4.000

5.000

Argentina, Brasil iBolívia (ABB): 1.790

0

1.000

3.000

2.000

6.000

2006

4.000

Espanya: 1.973

5.911

5.000

Restadel món: 2.148

2006

5.737


Espanya: 1.119 Restadel món: 3.165

0

20.000

40.000

60.000

50.000

30.000

10.000

55.080



2006


Gestió de riscos financers i definició decobertures

Les activitats del grup comporten diversostipus de riscos financers:

• Risc de mercat, conseqüència de lavolatilitat dels preus del petroli, gas naturali els seus productes derivats, tipus de canvii tipus d'interès.

• Risc de crèdit, associat a contractesfinancers i a l'activitat comercial.

• Risc de liquiditat (o de solvència), en lamesura que el Grup podria arribar a trobardificultats per disposar dels recursosfinancers necessaris per fer front als seuscompromisos.

Repsol YPF disposa d'una organització id'uns sistemes que li permeten identificar,mesurar i controlar els riscs financers alsquals pot estar exposat el grup, i utilitzadiversos instruments financers per fercobertures, d'acord amb directriuscorporatives comunes per a tot el grup. Lacontractació d'aquests instruments financersestà centralitzada i subjecta a controlsespecífics.

Risc de tipus de canvi

Els resultats de les operacions estan exposatsa les variacions en els tipus de canvi,fonamentalment del dòlar davant l'euro, acausa que la majoria dels seus ingressos i

una part de les seves despeses estandenominats o indexats al dòlar. Per tal depreservar la seva fortalesa financeradavant variacions en els tipus de canvi,Repsol YPF obté finançamentpredominantment en dòlars, ja siguidirectament o mitjançant l'ús de derivatsde tipus de canvi. Els instrumentsfinancers utilitzats per a aquest finalitatsón designats com a cobertures d'inversióneta en actius d'operacions a l'estrangeramb moneda funcional dòlar.

Risc de tipus d'interès

Repsol YPF contracta ocasionalmentderivats de tipus d'interès per reduir el riscde variacions en les càrregues financeres oen el valor de mercat del seu deute.Aquests derivats són designatscomptablement, en general, com ainstruments de cobertura.

Risc de preu

Com a conseqüència deldesenvolupament de les operacions iactivitats comercials, els resultats del Grupestan exposats a riscos de preus de crus iproductes. Repsol YPF contractaocasionalment derivats sobre aquestsriscos a fi de reduir l'exposició al risc depreu de les unitats de negoci del grup.Aquests derivats ofereixen una coberturaeconòmica dels resultats, tot i que nosempre són designats com a cobertures aefectes del seu reconeixement comptable.

Repsol YPF

disposa de

liquiditat suficient

per atendre

el seu deute

i disposa de

línies de crèdit

addicionals per

3.280 milions

d'euros

Evolució del deute net Milions d'euros

2006

Deute net l’1 de gener 4.513Ebitda (9.053)Variació del fons de maniobra comercial 460Inversions (1) 5.734Desinversions (478)Dividends (incloent els de les societats afiliades) 825Efectes tipus de canvi (556)Impostos pagats 2.236Altres moviments 715

Deute net el 31 de desembre 4.396

(1) Addicionalment, existeixen inversions de caràcter financer per 3 milions d'euros, fet que donaria lloc a una inversió totalde 5.737 milions d'euros.

La nota 37, operacions amb derivats,descriu els instruments derivats utilitzatspel Grup per gestionar el risc de mercat, idiscuteix el propòsit de cada un d'ells, aixícom la relació de cobertura que ha estatdefinida.

Risc de crèdit

L'exposició del Grup al risc de crèdit ésatribuïble principalment als deutescomercials per operacions de trànsit, elsimports dels quals es reflecteixen en elbalanç de situació nets de provisions per ainsolvències. Els criteris d'aplicació de lesprovisions per a insolvències, recollides enla normativa comptable del grup, són elssegüents:

• Deutes vençuts amb antiguitat major de180 dies.

• Deutes de tercers en situacionsconcursals.

• Deutes de tercers l'anàlisi de risc delqual determini incapacitat de retorn delcrèdit concedit.

El risc de crèdit dels fons líquids iinstruments financers derivats és limitat,perquè les contraparts són entitats bancàriesa les quals les agències de qualificacióinternacionals han assignat altesqualificacions.

El Grup no té una concentració significativade risc de crèdit, i l'esmentada exposició estàdistribuïda entre un gran nombre de clients ialtres contraparts.

Risc de liquiditat

Repsol YPF manté una política prudent deprotecció davant el risc de liquiditat. Ambaquesta finalitat, manté disponibles recursosen efectiu i altres instruments financerslíquids en volum suficient per fer front alsvenciments de deute previstos en elspròxims dotze mesos. A més, el Grup télínies de crèdit no disposades per un importde 3.280 milions d'euros.

25Informació economicofinancera

Resultats

El resultat de les operacions de l'activitatd'exploració i producció el 2006 va ser de3.286 milions d'euros, davant dels 3.246milions obtinguts en l'exercici anterior, laqual cosa suposa un increment de l'1,2%.L'Ebitda va ascendir a 5.609 milions d'eurosdavant els 5.153 milions d'euros del 2005.

Aquests creixements es van deureprincipalment a l'augment dels preus delscrus de referència, a la reducció delsdiferencials dels crus pesants del sud del'Argentina i a l'increment dels preus derealització de gas a Trinitat i Tobago,Veneçuela i Argentina.

El preu mitjà de venda de la cistella delíquids de Repsol YPF va ser de 46,29US$/barril (36,88 euros/barril) davant els37,14 US$/barril (29,85 euros/barril) de2005. El diferencial respecte dels crus dereferència, comparat amb el 2005, es vamantenir, ja que l'efecte advers del

descompte d'un 31% que van tenir elslíquids a l'Argentina va ser compensat ambla disminució dels diferencials de cruspesants del sud del país, i pel significatiuincrement del preu de realització aVeneçuela, derivat de la migració aempreses mixtes.

Pel que fa al gas, el seu preu mitjà es vasituar en 2,16 dòlars per mil peus cúbics, un35% superior al de l'exercici anterior. Aquestincrement es va deure als preus de vendamés alts de gas a Trinitat i Tobago,l'Argentina i Veneçuela, conseqüènciaaquest últim de la migració dels convenisoperatius a empreses mixtes.

Àrees de negoci

Exploració i producció

L'Ebitda

de l'àrea

d'Exploració

i producció

va augmentar un

8,8%

Repsol YPF va continuar

desenvolupant la seva

estratègia

de creixement i de

diversificació geogràfica

El cost d'extracció (lífting cost) el 2006 vaser de 2,95 US$/barril, un 20,9% superioral del 2005. L'increment es va localitzar,fonamentalment, a l'Argentina a causa dela inflació acumulada, a la renegociació decontractes i a la maduresa dels camps. Elcost de descobriment (finding cost) va serde 26,45 US$/barril, amb una mitjana peral període 2003-2006 de 4,83 US$/barril.

Assegurem el creixement

Repsol YPF va continuar desenvolupantdurant el 2006 la seva estratègia decreixement i diversificació geogràfica,basada en l'increment de les seves activitatspreferentment en zones OCDE. Un clarexemple d'això és la rellevant inversiórealitzada al golf de Mèxic (els Estats Units),amb l'adquisició d'un 28% dels megacampsShenzi i Genghis Kan, i la designació de lazona com una nova core area de lacompanyia que se suma a les ja existentsdel nord de l'Àfrica i Trinitat i Tobago. Eldesenvolupament d'aquestes àreesestratègiques permetrà l'augment de laproducció i de les reserves en el període2006-2010.

Repsol YPF manté al nord de l'Àfrica unapresència molt destacada i preveu uncreixement sostingut per als propers anys.

27




Golf de Mèxic: una nova àrea estratègica

de creixement amb la incorporació

dels megacamps Shenzi i Genghis Khan

A Líbia, durant el 2006 es va començar laproducció en el camp B del bloc NC186amb una mitjana, fins a finals d'any, de4.777 bep/dia. El nivell màxim estimat deproducció és de 12.000 bep/dia (100%del camp). També en aquest mateix bloc,al mes de desembre es va iniciar laproducció al camp "H", amb una mitjanafins a final d'any de 1.745 bep/dia. Elmàxim previst de producció d'aquestcamp és de 40.000 bep/dia (100%). Elsplans de desenvolupament dels camps B iH del bloc NC 186 a Líbia van rebrel'aprovació de NOC, la companyianacional líbia, el març de 2006.

0

2.000

4.000

6.000

8.000

12.000

2002

5.580

2003 2004 2005 2006

6.419

8.302

9.203

0

1.000

3.000

4.000

5.000

6.000

2002

3.236

2003 2004 2005 2006

3.688

4.417

5.153

0

500

1.000

2.000

3.000

3.500

2002

1.785

2003 2004 2005 2006

2.352

3.0623.246

2.000

1.500

2.500

10.45410.000

5.609 3.286


El desembre de 2006, en l'última rondaexploratòria EPSA IV, Repsol YPF vaobtenir, juntament amb Petro-Canadá(operador), tots dos amb el 50% departicipació, el bloc exploratori 137, situata la conca de Sirte.

A Algèria, en el projecte Gassi Touil, esvan cobrir al 100% els plans de treballprevistos de sísmica 3D corresponents a lesàrees Nezla i Rhourde Nouss, i es vanregistrar 212 km2 a Nezla i 877 km2 aRhourde Nouss. Durant el 2006 es vaacabar, a més, l'adquisició de sísmica 3D aHamra (739 km2) i Brides (672 km2).També es va acabar l'adquisició de sísmica2D a Azzel Nord (414 km2) i durant el2007 es conclourà l'adquisició a Rhourdeel Khlef.

Per a l'any 2007 és prevista l'adquisició desísmica exploratòria 2D a In Amedjène,Taouil i Rhourde el Helma, de sísmica dedesenvolupament 2D a Gassi Touil, i 2D i 3Da Toual, i es completa així la campanya desísmica més gran realitzada a Algèria fins aaquest moment.

A Trinitat i Tobago, Repsol YPF està entreles tres primeres companyies productoresprivades de petroli i gas. En exploració iproducció, la companyia té drets minerssobre set blocs off shore amb una superfícietotal de 5.579 km2.

Durant el 2006, bpTT (participada en un30% per Repsol YPF) va posar en marxa elcamp Cannonball, amb tres pous productors.També en el primer trimestre de l'any vainiciar la producció el pou Inmortelle 24.

D'altra banda, bpTT va transferir a RepsolYPF la informació tècnica dels camps Teak,Samaan and Poui (TSP), que va ser adquiritel juliol de 2005. La participació de RepsolYPF en aquests camps, en els quals ésl'operador, és del 70%. El 2006 es va iniciaruna interpretació sísmica regional dels blocsi, una vegada conclosa, el 2007 es procediràa l'anàlisi detallada dels objectius a perforar.

El nord de l'Àfrica garanteix un creixement

sostingut durant els pròxims anys


El golf de Mèxic és una de les àrees ambmajor potencial exploratori en aigüesprofundes del món, amb uns importantsrecursos fins i tot per desenvolupar i estàconsiderada com una de les zones de mésrendibilitat de la indústria petroliera mundial.

Repsol YPF ha consolidat durant l'últim anyuna important presència al golf de Mèxicnord-americà. El 31 de desembre de 2006tenia participació en 82 blocs, localitzats ales àrees de Green Canyon, Atwater Valley,Alaminos Canyon, Mississippi Canyon iGarden Banks, i era l'operador en 45d'aquests. A més, el 2006 es va reforçar laseva presència a la zona en resultaradjudicatària de quatre blocs exploratorisd'alt valor en aigües profundes. Els blocs eslocalitzen a l'àrea de Mississippi Canyon iGreen Canyon, i entre aquestes hi ha el blocGreen Canyon 304, que va ser el que mésofertes va rebre pel seu elevat potencial. Elsaltres blocs adjudicats van ser MC930,MC585 i MC630.

El 2006, Repsol YPF va comprar un 28% departicipació en dos importants camps depetroli en aigües profundes del golf deMèxic: Shenzi i Genghis Khan (aquestaúltima es va tancar definitivament el 2007).Aquestes dues adquisicions, que formen partde l'estratègia de diversificació i creixementen països OCDE i afavoreixen lacomplementarietat i consolidació de totes lesoperacions de la zona, van ascendir per aRepsol YPF a 2.145 milions de dòlars i 371milions de dòlars, respectivament.

El camp Shenzi, a l'àrea de Green Canyon,és un dels camps de petroli més grans enaigües profundes d'aquesta zona, va serdescobert el 2002 i, fins a aquest moment,s'hi han perforat cinc pous d'exploració alflanc sud del jaciment i un sondeig dedesenvolupament. Disposa d'unes reservesestimades entre 350 i 400 milions de bep enla fase inicial de desenvolupament del flancsud, que podrien ascendir fins a 700 milionsde bep en funció dels resultats ques'obtinguin al flanc nord del jaciment i

informació addicional al flanc sud. El 31 dedesembre de 2006 ja es van incorporar 154milions de bep (100%) a reserves provades(43 Mbep netes per a Repsol YPF). El campestà operat per la companyia BHP Billiton(44%), i hi participa, a més de Repsol YPF(28%), la companyia Amerada Hess (28%).S'estima que podria començar la sevaproducció comercial a mitjan 2009, amb unaproducció total de 100.000 bep/dia quesuperaran els 130.000 bep/dia quan escompletin les diferents fases deldesenvolupament.

El camp Genghis Khan, adquirit pel mateixconsorci que Shenzi, va ser descobert l'any2005, s'han perforat fins ara dos sondeigs ité una significativa estimació de reservesd'hidrocarburs, xifrada entorn de 110 milionsde barrils. La posada en producció es farà amitjan 2007.

Totes dues adquisicions es complementenestratègicament des del punt de vista deldesenvolupament dels jaciments. Són blocsadjacents i comparteixen els mateixosmagatzems productors, permetent estalvisde costos i millores en l'explotació dels hidrocarburs. Els jaciments de Shenzi iGenghis Khan formen un dels majorsdescobriments fins ara en aigües profundesdel golf de Mèxic.

D'altra banda, els treballs dedesenvolupament per a la posada enproducció del camp Neptune van continuarsegons el que estava planificat, i es vamantenir l'objectiu de l'inici de la produccióper al final de l'any 2007. El consorciNeptune està format per Repsol YPF (15%),BHP Billiton (35%, operador), Marathon OilCorp. (30%) i Woodside Energy (US) Inc.(20%). Amb la posada en producciód'aquests tres importants camps s'estimaque d'aquí a 3 o 4 anys la producció netatotal de Repsol YPF a les aigües nord-americanes del golf de Mèxic assoleixi els50.000 barrils/dia.

29Repsol YPF consolida el golf de Mèxic nord-americàentre les seves àrees estratègiques

Projectes integrats de GNL

Dins de l'estratègia de creixement definidaper a l'àrea d'upstream per a mitjà i llargtermini, Repsol YPF va reforçarsignificativament el 2006 la seva presènciaen projectes integrats de gas natural liquat(GNL) que impliquen l'exploració iproducció de gas natural, la construcció deplantes de liquació i regasificació i lacomercialització de GNL.

A Trinitat i Tobago, Repsol YPF participajunt amb BP i BG, entre altres companyies,en la planta de liquació d'Atlantic LNG.Aquesta planta té en operació quatre trensde liquació amb una capacitat conjunta de15 milions de tones l'any. La participacióde Repsol YPF és d'un 20% al tren 1, d'un25% als trens 2 i 3 i d'un 22,22% al tren4. El tren 4 es va posar en marxa eldesembre de 2005 i va ser un dels mésgrans del món, amb una capacitat deproducció de 5,2 milions de tones/any. Laplanta d'Atlantic LNG representa unavantatge decisiu gràcies a la sevaestratègica posició geogràfica, que permetproveir en condicions econòmiquesavantatjoses en els mercats dels EstatsUnits, el Carib i Europa.

Al Perú, el desembre de 2006 es vaprendre la Decisió Final d'Inversió (FID) delprojecte integrat de gas natural liquat PerúLNG i es va firmar el contracte d'EPC(Egineering, Procurement andConstruction) per a la construcció d'unaterminal de liquació.

El projecte Perú LNG inclou la construcció ioperació d'una planta de liquació a PampaMelchorita, on Repsol YPF participa amb el20%, i d'un gasoducte que es connectaràamb el ja existent a Ayacucho.


A Trinitat i Tobago

Repsol YPF se situa

entre les tres

primeres companyies

privades de

petroli i gas

Com a part de

la seva estratègia,

Repsol YPF

ha reforçat

la seva

participació

en projectes

integrats de gas

natural liquat

El subministrament de gas natural a laplanta, que s'espera que estigui operativa el2010, procedirà del jaciment Camisea i esfarà amb la producció dels blocs 56 i 88, enuna primera i segona fase, respectivament,fins a completar el volum contractat. RepsolYPF participa en aquests blocs amb un 10%.

El projecte preveu també la comercialització,en exclusiva, per Repsol YPF de tota laproducció de GNL de l'esmentada planta deliquació (prevista en més de 4,5 milions detones l'any). L'acord de compravenda de gassubscrit amb Perú LNG tindrà una durada de18 anys des de la seva entrada en operaciócomercial i, pel seu volum, es tracta del'adquisició més gran de GNL realitzada perRepsol YPF en la seva història.

Dins del projecte Perú LNG, els plans dedesenvolupament del camp Cashiriari al bloc88, on ja està en producció el camp SanMartín, i del bloc 56, van continuar segonsel que estava planificat.

Al Canadà, el maig de 2006 Repsol YPF(75%) i Irving Oil (25%) van prendre laDecisió Final de l'Inversió (FID) per alprojecte Canaport. El projecte consisteix enla construcció i operació de la primera plantade regasificació de GNL a la costa est delCanadà i proveirà els mercats d'aquesta àreai els de la costa nord-est dels Estats Units.

La terminal de regasificació de CanaportLNG, una de les més grans d'Amèrica delNord, situada a Saint John, NewBrunswick, tindrà una capacitat inicial desubministrament de 10 BCM/any (uns1.000 milions de metres cúbics diaris), ambpossibilitat d'ampliació a 2.000 milions demetres cúbics diaris. Repsol YPF, que seràel subministrador del gas natural quealimentarà la terminal, que participarà enun 75% en la planta i que tindràcontractat el 100% de la capacitat deregasificació, emmagatzemament de GNL icomercialització del gas.

És previst que la planta entri enfuncionament i distribueixi gas natural almercat en l'últim trimestre de 2008 ocomençament de 2009.

El 2006 es van adjudicar els contractes EPC(Engineering, Procurement andConstruction) de les instal·lacions on shore ioff shore, així com els contractes per a laconstrucció del gasoducte des de Saint JohnNew Brunswick) fins a Maine i que proveiràels mercats més importants d'EUA, com sónBoston i Nova York.

A Algèria, Repsol YPF, Gas Natural SDG iSonatrach van firmar el març de 2006 unacord per a la constitució conjunta de laSocietat de Liqüefacció (SDL) El Andalus,que construirà i operarà la planta deliqüefacció de gas natural que forma part delProjecte Gassi Touil a Algèria. Aquestprojecte preveu l'exploració, producció,liquació i comercialització de reservesd'hidrocarburs a la zona de Gassi Touil,Rhourde Nouss i Hamra, a l'est d'Algèria.

31Exploració i producció

Els mercats més

importants de

la costa nord-est

dels Estats Units

i de la costa est

del Canadà es

proveiran

des de la planta

de Canaport

A l'Iran, el gener de 2007, Repsol YPFi Shell van firmar el Service Contract en elprojecte Persian LNG, en el qual esreflecteixen les condicions per a lesoperacions d'exploració i desenvolupamentde les fases 13 i 14 del camp South Pars. Laproducció d'aquestes fases alimentaria unafutura planta de GNL, que tindria dos trensde liquació de 8,1 milions de tones/any cadaun. A més de Repsol YPF, participen en elprojecte les companyies Shell i NIOC. Ladecisió final de la inversió (FID) a la plantade liquació i de l'inici de les operacions enexploració i desenvolupament encara no hanestat preses.

L'abril de 2006 Repsol YPF i GasNatural SDG, a través de la seva societatconjunta Stream, van firmar amb el governde Nigèria un acord marc per analitzar laviabilitat del desenvolupament d'un projectede GNL. En aquest s'hi estableixen lescondicions per a l'eventual construcció d'unaplanta de liqüefacció, amb una capacitatinicial d'uns 7 milions de tones/any, així comper a l'adquisició i el desenvolupament dereserves de gas per alimentar la planta.

D'altra banda, Stream participada al 50%per Repsol YPF i Gas Natural sdg, va firmarel maig de 2006 un acord amb la companyiaarmadora Knutsen per a la contractació, enla modalitat de time charter, d'un vaixellmetaner de 138.000 metres cúbics decapacitat, que les dues companyiesdestinaran al transport de gas natural liquata partir de 2009. El març de 2007, Streamva firmar la contractació, també sota lamodalitat de time charter party de tres nousvaixells per al transport de GNL, un ambNaviliera Elcano i dos amb Knutsen OAS. Elstres vaixells, que començaran a operar el2010 per al projecte Perú LNG, tindran unacapacitat nominal de 173.000 metres cúbicsde GNL cada un i incorporaran les últimestecnologies.

Stream opera una flota d'11 vaixells, alsquals s'hi afegiran, a més dels tresprevistos, dos més. Un d'aquests, en fasede construcció, estarà acabat el desembrede 2007 i l'altre, ja en operació,s'incorporarà a la flota de Stream elcomençament del 2009.


Els acords

firmats per

al transport

de GNL reforcen

la posició de

Repsol YPF

en el negoci

del gas natural

liquat

El 2010 la companyia operarà un total de 16metaners amb dimensions compreses entreels 35.000 i els 173.000 metres cúbics.

Per a Repsol YPF, la signatura d'aquestscontractes suposa un nou pas que reforçal'excel·lent posició de la companyia en elnegoci integrat del gas natural liquat, queconstitueix una de les seves principals líniesde creixement en els propers anys.

ABB i altres àrees geogràfiques

Al Brasil, Repsol YPF va iniciar, junt ambPetrobras, la posada en producció del campAlbacora Leste, amb la qual cosa lacompanyia es converteix en la terceramajor productora de petroli en aquest país.La plataforma P-50 Albacora-Leste,participada en un 10% per Repsol YPF, estàancorada al mar a 1.240 metres deprofunditat, a 120 km de la costa i és unade les unitats de producció més modernes icomplexes del món.

A més, en la vuitena ronda de licitaciórealitzada el novembre del 2006, RepsolYPF va resultar adjudicatària de quatreblocs exploratoris localitzats a la conca deSantos, on és l'operadora de dos.L'adjudicació d'aquests blocs està pendentde l'aprovació de les autoritats brasileres.Amb això, seran 29 els blocs exploratorisque tindrà la companyia en aquest país, ales conques marítimes de Campos, Santos iEspírito Santo. Això la convertirà en laprimera companyia privada per nombre deblocs al Brasil.




Distribució geogràfica de reservesprovades netes el 31/12/06Milions de bep

L'adjudicació de quatre nous blocs

exploratoris al Brasil convertiran Repsol YPF en la

primera companyia privada per nombre de blocs

Argentina, Brasili Bolívia (ABB): 1.307

0

500

1.000

1.500

2.000

3.500

2006

2.500

Espanya: 33

3.286

3.000

Trinitat i Tobago: 591,2El Brasil: 34,3Veneçuela: 136,8Perú: 108,9Estats Units: 50,8Equador: 23,8Bolívia: 90,9Algèria: 43,8Argentina: 1.403,2Resta

del món: 1.946 Argentina, Brasil iBolívia (ABB): 1.081

0

1.000

2.000

3.000

4.500

2006

4.000

Espanya: 2

4.062

Restadel món: 2.979

0

1.000

2.000

3.000

2.500

1.500

500

Líbia: 118,0

2.612

2006

Altres: 10,4

3.500

2.500

1.500

500

A l'Argentina, la companyia va firmar unacord estratègic amb ENARSA per al'exploració, el desenvolupament i laproducció d'hidrocarburs a la plataformacontinental argentina, així com acordsespecífics d'exploració off shore per adiverses àrees de les conques VermellMarina Marina i Austral.

A Bolívia, Repsol YPF va firmar amb elgovern els nous contractes d'operació queregularan la seva activitat en aquell país,dins del nou marc jurídic establert en la novaLlei d'Hidrocarburs i en el Decret deNacionalització. La companyia considera queels nous contractes garanteixen de maneraraonable la rendibilitat de les inversionsrealitzades fins ara a Bolívia, així com les quees desenvoluparan en el futur. L'entrada envigència dels esmentats contractes estàpendent que la notaria del govern bolivià elsprotocol·litzi.

En altres àrees en les quals la companyia téactivitat, destaca a Rússia l'acord estratègicfirmat el febrer de 2006 amb West SiberianResources (WSR) per a l'adquisició d'un

10% d'aquesta. Aquest acord permet aRepsol YPF participar activament en eldesenvolupament de projectes d'exploraciói producció d'hidrocarburs a Rússia, onWest Siberian té actius exploratoris d'altinterès.

D'altra banda, a l'octubre, Repsol YPF iGazprom van firmar un principi d'acord perestudiar el possible desenvolupament deprojectes conjunts en el negoci del gas ipetroli a Europa, Llatinoamèrica i l'Àfrica,així com projectes de gas natural liquat a laFederació Russa.

A Veneçuela, Repsol YPF i PDVSA vanacordar, amb data efectiva 1 d'abril de2006, les condicions definitives del procésde migració dels Convenis Operatius aEmpreses Mixtes. En aquest acord esreflecteixen les noves participacions, 60%PDVSA/40% Repsol YPF per als camps decru Mene Grande i Quiriquire i 40%PDVSA/60% Repsol YPF per al jacimentde gas Quiriquire Profundo.Addicionalment, l'acord estableix l'extensió


Els nous

contractes

d'operació

firmats a

Bolívia

garanteixen la

rendibilitat de

les inversions

a 20 anys de les concessions de QuiriquireSomero i Mene Grande, fixa un incrementen els preus de venda i obre la possibilitatd'accés a nous negocis al país.

Descobriments

Durant el 2006, Repsol YPF va realitzar 12descobriments d'hidrocarburs a Líbia,Algèria, l'Argentina, el Perú i Colòmbia.

A Líbia, es van produir cinc descobrimentsexploratoris, dels quals tres van tenir lloc albloc NC210, en el qual Repsol YPFparticipa amb un 35%. Els altres dos esvan realitzar al bloc NC186, amb elsondeig I5, i al bloc NC200 amb el sondeig E1, que suposa el primerdescobriment comercial en aquest bloc.

El febrer del 2007 es va produir un altredescobriment exploratori a Líbia amb elsondeig G1 al bloc NC200.

A Algèria, es van realitzar el 2006 tresdescobriments exploratoris. Dos al bloc351c-352c a la conca de Reggane, onRepsol YPF és l'operador amb un 45% departicipació. El tercer descobrimentexploratori es va produir al bloc 401d(conca de Berkine) amb el sondeigdescobridor de petroli KEN-1. També enaquest bloc, el sondeig RERW-1, que estrobava en avaluació, va resultar positiu elfebrer del 2007.

A l'Argentina es van produir dosdescobriments a la conca Neuquina ambels sondeigs Loma Amarilla x-1 al bloc LaBanda, on Repsol YPF té el 100%, i PuestoPinto x-2 al bloc CNQ-7/A amb unaparticipació d'un 50%.

Al Perú, l'agost de 2006, es va fer unimportant descobriment exploratori al bloc39, amb el sondeig Raya, operat perRepsol YPF amb un 55% de participació.

A Colòmbia es va realitzar un descobrimental bloc Cosecha amb el pou Cosecha-Y, en el qual Repsol YPF participaamb un 25%.


El 2006 es van realitzar 12 descobriments

exploratoris a Líbia, Algèria, l'Argentina, el Perú

i Colòmbia

Producció i reserves

La producció mitjana d'hidrocarburs deRepsol YPF el 2006 va assolir 1.128.300 debarrils equivalents de petroli/dia, un 1,0%inferior a la del mateix període de l'anyanterior. Aquesta disminució es va deure,fonamentalment, a la menor producció deVeneçuela com a conseqüència de la jaesmentada migració de contractes aEmpreses Mixtes, així com a la menorproducció a l'Argentina. Aquests factors esvan veure parcialment compensats perl'increment de producció a Trinitat i Tobago,el Perú i el Brasil.

Respecte al registre de reserves de lacompanyia, al tancament de l'exercici 2006es pot destacar la revisió de 467 milions debep efectuada a Bolívia, en previsió d'unapossible desconsolidació de la filial andina ide l'entrada en vigor dels nous contractessignats amb el govern que impliquen uncanvi en la metodologia d'anotació dereserves. L'ajust realitzat obeeix al criterid'anticipació, prudència i transparència queguia l'actuació de la companyia, ja que elsnous contractes encara no han entrat envigor.

Resulta important destacar que, malgratl'efecte en reserves dels nous contractesesmentats, la seva aplicació millorarà lescondicions econòmiques de l'activitatexploratòria de Repsol YPF al país.

Amb l'excepció de Bolívia, les reserves deRepsol YPF a la resta de països vanexperimentar una evolució positiva, i vanincorporar 162 milions de bep. Destacal'increment de reserves associat al projectePerú LNG i a l'adquisició del camp Shenzi enaigües profundes dels Estats Units (Golf deMèxic).

Després d'aquests ajusts, les reservesprovades de Repsol YPF el 31 de desembrede 2006, estimades d'acord amb lanormativa de l'US Securities & ExchangeCommission (SEC), ascendien a 2.612milions de barrils equivalents de petroli, deles quals 1.059 milions de bep (41%)corresponen a cru condensat i GNL, i laresta, 1.553 milions de bep (59%), a gas.

Les reserves es localitzen principalment al'Argentina (54%) i Trinitat i Tobago (23%);un 15% està localitzat a la resta dels païsosde Llatinoamèrica (Veneçuela, el Perú,Bolívia, el Brasil, l'Equador i Colòmbia); un6% al nord de l'Àfrica (Algèria i Líbia) i el2% restant al golf de Mèxic després de lesnoves adquisicions.

Al llarg de l'exercici va finalitzar la revisiófeta per enginyers independents (DeGolyer& MacNaughton (D&M), Ryder Scott (RSC)i Gaffney, Cline & Associates (GCA)) del100% dels actius sense ajustamentsrellevants, i va acabar el cicle bianual iniciatel 2005 d'acord amb el compromís detransparència assumit per la companyia.

El juny de 2006, la Comissió d'Auditoria iControl va informar del resultat de la revisióindependent, realitzada amb la col·laboracióde la firma King & Spalding LLP, sobre lareducció de reserves comunicada el 26 degener de 2006. L'informe conclou que larevisió de reserves va ser conforme a lesrecomanacions dels auditors externs dereserves de la companyia i va estar motivada,entre altres extrems, per la posada en pràcticad'un procés formal per valorar els aspectestècnics i de comercialització. Els canvislegislatius a Bolívia també van influir en la


Les reserves van tenir una evolució positiva

en la major part dels països i es

van incorporar 162 milions de bep

reducció esmentada. King & Spalding vaindicar no haver trobat cap raó per dubtar del'adequació del procés de revisió dut a termeel 2005 i de la corresponent reducció de les reserves.

Inversions

Les inversions realitzades a l'àread'Exploració i Producció el 2006 vanascendir a 4.062 milions d'euros, un 108,5%superiors a les de 2005. Aquest fortincrement va estar motivat, en bona mesura,per l'adquisició del camp Shenzi per 1.727milions d'euros, per l'inici dels projectesCanaport (el Canadà) i Gassi Touil (Algèria),la compra del 10% de West SiberianResources, així com per la major activitatd'exploració i desenvolupament.

A l'Argentina, Repsol YPF va presentar unpla d'inversions de 4.600 milions de dòlars(3.658 milions d'euros) per al trienni 2007-2009. Aquest pla preveu, entre altresprogrames específics, accentuar l'activitatd'exploració off shore en aigües profundesen associació amb ENARSA.

Estratègia

Les línies estratègiques que guien l'activitat al'àrea d'Upstream per als pròxims anysinclouen continuar avançant en l'enfortimenti la consolidació de la favorable posició en elnegoci integrat del gas natural liquat,aprofitant i desenvolupant les oportunitatsrendibles que puguin presentar-se tant enprojectes integrats de GNL com deregasificació. Les activitats continuaranorientades al creixement orgànic a través del'increment dels nivells generals de l'activitat,especialment de l'activitat exploratòria, ambsondeigs d'exploració selectius i ambl'entrada de nou domini miner d'altpotencial.

Així mateix, l'estratègia s'enfoca alcreixement en recursos tradicionals a travésdel màxim aprofitament del potencialexploratori d'actius madurs ja en cartera i del'optimització de la cartera de projectes. Unobjectiu addicional per a l'àrea d'Upstream ésel desenvolupament de projectes de cruspesants que se seleccionaran segons el seupotencial de rendibilitat per a la companyia.



2004 2005 2006 2006-2005

%

Producció neta de líquids (Milers de bep)

Espanya 1.373 880 729 (17,2)L'Argentina, el Brasil i Bolívia (ABB) 156.728 145.535 139.167 (4,4)Resta del món 49.540 47.453 51.802 9,2Total cru 207.641 193.868 191.698 (1,1)

Producció neta de gas natural (Milions de peus cúbics)

Espanya – 2.125 1.656 (22,1)L'Argentina, el Brasil i Bolívia (ABB) 891.562 889.139 881.645 (0,8)Resta del món 338.288 355.368 352.841 (0,7)Total gas natural 1.229.850 1.246.632 1.236.142 (0,8)

Producció total (Milers de bep) 426.671 415.886 411.848 (1,0)

Factor de conversió del gas en petroli equivalent: 5.615 peus cúbics estàndard de gas per barril equivalent de petroli.

L'augment

d'un 108,5% de

les inversions

garanteix el

creixement del

negoci de

l'upstream

Resultats

El resultat de les operacions de l'activitatde refinació i màrqueting va ascendir l'any2006 a 1.855 milions d'euros, davant els2.683 milions d'euros obtinguts el 2005,que va ser un rècord històric per a lacompanyia. L'Ebitda va assolir els 2.640milions d'euros davant els 3.332 milionsd'euros del 2005.

El descens en el resultat de les operacionses va deure, principalment, als menorsmarges de refinament i al menor efectepatrimonial sobre els estocs per un importde 250 milions d'euros. L'indicador delmarge de refinació de Repsol YPF va ser de6,36 $/barril davant els 8,46 $/barril del2005.

Respecte als marges comercials, a Espanyavan ser superiors als de l'any anterior,mentre que els de l'Argentina van ser mésbaixos en no traslladar-se l'encariment delspreus internacionals al preu de venda final.

Els marges comercials de l'activitat de GLP vanser superiors als de l'any anterior, tant aEspanya, per l'evolució de les cotitzacionsinternacionals i el seu reflex en el preu devenda, com a Llatinoamèrica, per la milloraregistrada en la major part dels països.

Refinament

El desembre del 2006, la capacitat totalinstal·lada de les nou refineries operades perRepsol YPF era de 1.162 milers de barrils perdia. Repsol YPF opera en l'actualitat cincrefineries a Espanya, tres a l'Argentina i una alPerú; addicionalment, té participacions enuna altra refineria de l'Argentina i dues alBrasil. Incloent-hi totes aquestesparticipacions, la capacitat total de refinamentascendeix a 1.233 milers de barrils per dia.

El 2006, el conjunt de les refineries deRepsol YPF van processar 56,1 milions detones de cru, un 1,3% més que el 2005.

En el segon trimestre de l'any es va posar enmarxa una nova unitat de dessulfuració dedestil·lats mitjans a la refineria de Bilbao,que permet la formulació de tots els seuscarburants amb 10 ppm (parts per milió) desofre, i s'avança dos anys i mig a l'entradaen vigor de les noves especificacions decarburants.

Repsol YPF té en marxa un ambiciós plad'inversions per a les seves refineries aEspanya que ascendeix a 3.870 milionsd'euros fins al 2010, gràcies al qualincrementarà la seva capacitat derefinament a Espanya un 20%, assolint unnivell de destil·lació de 890.000 barrils/dia;també augmentarà el seu nivell deconversió mitjà en un 50% i milloraràsensiblement la seguretat, el medi ambienti l'eficiència energètica de les instal·lacions.Les inversions previstes per a les refineriesde Cartagena i Bilbao suposen el 70% deltotal de la inversió.

Refinament i màrqueting


Repsol YPF és un

referent mundial

en refinament

i la seva

estratègia

està orientada

a consolidar la

seva posició

de lideratge




A més, aquest pla permetrà la producció decombustibles de 10 ppm de sofre en tots elscomplexos abans de l'1 de gener del 2009 icontribuirà al compliment dels objectius dela Unió Europea i el Pla Nacional d'EnergiesRenovables per al desenvolupament debiocombustibles.

En aquest àmbit, la companyia està immersaen el desenvolupament de plantes debiodièsel en l'entorn de les seves refineriesque, utilitzant com a matèries primeres olisvegetals de primer ús, produiran prop d'unmilió de tones anuals.

Màrqueting

Repsol YPF comercialitza els seusproductes petrolífers mitjançant unaestratègia plurimarca: Repsol, Campsa iPetronor a Espanya; YPF a l'Argentina iXile i Repsol a la resta de països. La xarxad'estacions de servei Repsol YPF esconcentra a Europa (Espanya, Portugal iItàlia) i Llatinoamèrica (l'Argentina, elBrasil, el Perú, l'Equador i Xile). A més,l'activitat de màrqueting inclou altrescanals de venda, així com lacomercialització de productes com aralubricants, asfalts, coc i productes derivats.

39

El pla d'inversions per a les

refineries espanyoles augmentarà un 20%

la seva capacitat de refinament i un 50% el seu

nivell de conversió mitjà

0

50.000

2002

31.289

2003 2004 2005 2006

32.480 32.815

41.298

0

3.500

2002

1.485

2003 2004 2005 2006

1.785

2.269

3.332

0

500

1.000

2.000

3.000

2002

854

2003 2004 2005 2006

1.196

1.585

2.683

1.500

2.50043.646

2.640

1.855

40.000

30.000

20.000

10.000

3.000

2.500

2.000

1.500

1.000

500


Les estacions de servei de la xarxaRepsol, Campsa i Petronor disposen delscarburants més avançats, les gasolinesEfitec 95 i 98 i els gasoils dièsel e+ idièsel e+10, que optimitzen el rendimentdels motors d'última generació iincorporen les més altes exigències dequalitat i medi ambient.

Més enllà dels carburants, Repsol YPF hainiciat la implantació d'un nou modeld'estació de servei que posa a l'abastdels seus clients una àmplia gamma deproductes i serveis innovadors, moltsd'ells nous a escala mundial.

La botiga de conveniència és la principalprotagonista del canvi experimentat a lesestacions de servei, amb una ofertaàmplia i variada, ajustada a les novesnecessitats del consumidor, tant a laciutat com en els seus desplaçaments. Elcanvi ha afectat la mida i el disseny deles noves botigues, que disposen d'unequipament modern i funcional.

S'han introduït nous serveis amb unmarcat component tecnològic. Enaquesta línia innovadora, la plataformaSprint Point, amb amplis horaris, unaoperativa ràpida i senzilla i la garantia depagament segur, facilita l'accés a un grannombre de serveis de compra freqüent(venda i recollida d'entrades per acinema, teatre, concerts, loteria, bitlletsd'autobús, tramesa de flors, crèditsinstantanis, revelatge de fotos). El CanalRepsol Radio, amb 300 punts d'escolta iel Canal TV mitjançant 400 pantalles deplasma, ofereixen als clients de lesestacions de servei entreteniment iinformació d'utilitat com ara el trànsit, eltemps, notícies, publicitat i promocions.També, a través de Sprint WiFi, es facilital'accés a Internet, mitjançant dispositiusmòbils en un radi determinat, a més de500 estacions de servei de Repsol,Campsa i Petronor.

Estacions de servei ambalta tecnologia

Les vendes totals de productes petrolífersel 2006 van augmentar un 1,4% fins aassolir els 58,7 milions de tones; vancréixer tant a Espanya com aLlatinoamèrica. A Espanya el nivell devendes de productes clars al màrquetingpropi va créixer un 1,1%, mentre que al'Argentina l'increment va ser del 10%.

A finals del 2006, Repsol YPF disposavad'una xarxa total de 6.806 estacions deservei, de les quals un 20% estavengestionades per la mateixa companyia. AEspanya, la xarxa d'estacions de serveiestava constituïda per 3.606 punts devenda, dels quals el 78% tenien un vinclefort i 951 (26%) eren de gestió pròpia.

A la resta d'Europa, el nombre d'estacionsera de 433 a Portugal i 95 a Itàlia.

A Llatinoamèrica, a finals del 2006, RepsolYPF disposava de 2.672 estacions deservei: 1.769 a l'Argentina, 352 al Brasil,121 a l'Equador, 222 al Perú i 208 a Xile.

El 2006, Repsol YPF va continuar amb laseva política de millora de qualitat deservei als seus clients amb nous productes iserveis. La companyia va començar aimplantar un model renovat d'estació deservei que, a més de satisfer novesnecessitats, permet consolidar el lideratgede la companyia en innovació tecnològicade productes i serveis.


Les vendes

de productes

petrolífers

van créixer

a Espanya

i Llatinoamèrica

fins a arribar

a 58,7 milions

de tones



Vendes per àrees geogràfiquesMilers de tones

Argentina, Brasil iBolívia (ABB): 12

0

500

1.000

2.000

2006

Espanya: 1.714

1.855

Restadel món: 129 Argentina, Brasil i

Bolívia (ABB): 263

0

200

400

600

1.000

2006

800

Espanya: 614

966

Restadel món: 89

0

10.000

20.000

30.000

70.000

40.000

1.500



50.000

60.00062.457

2006

de targetes de pagament o de fidelització(inclosos els titulars d'Autoclub Repsol), queofereixen importants avantatges als seususuaris.

El desembre de 2006 Repsol YPF va arribar aun acord per a la venda a Mutua Madrileñade la seva participació d'un 50,1% en elcapital d'Autoclub Repsol, club líderd'Espanya en prestació de serveis alsautomobilistes. En virtut d'aquest acord,Repsol YPF va consolidar la fidelització demés de dos milions de clients per a lesestacions de servei Repsol, Campsa iPetronor, i va aconseguir també el 100% del'empresa Euro 24, que formarà part del seunucli estratègic de prestació de serveis aclients en l'àmbit del transport professional.

Gasos liquats del petroli (GLP)

Repsol YPF és la tercera companyia privadaen distribució minorista de GLP en l'àmbitmundial per volum de negoci, amb presènciaa deu països, i és la primera a Espanya iLlatinoamèrica.

41

En aquest sentit, es pot destacar que durantel 2006 es va implantar en 130 punts devenda la plataforma Sprint Point, que ofereixun gran nombre de serveis de comprafreqüent. Així mateix, es va posar en marxael servei Sprint WiFi, que permet l'accés aInternet sense cables en més de 500estacions de servei. També es va continuaramb la instal·lació, iniciada l'any 2005, delCanal Repsol Multimedia, que ofereixnotícies, entreteniment, publicitat ipromocions, amb 393 punts de venda quedisposen d'aquest canal.

Fidel al seu compromís amb el mediambienti el desenvolupament de les últimestecnologies, Repsol YPF disposa d'unagamma de carburants d'última generació,Dièsel e+10, Dièsel e+, gasolines sense plomEfitec i lubricants Elit Evolution a Espanya,que incorporen les més altes exigències dequalitat i mediambientals.

Repsol YPF desenvolupa diferents programesde fidelització de clients, líders en el seusector, a través de targetes específiques pera diferents col·lectius, i té més de 10 milions

Les plantes

de biodièsel

produiran

un milió

de tones

anuals


subministrament i la cobertura actual, s'haposat en marxa un Pla d'Eficiència defactories a Espanya per als pròxims tresanys.

A Portugal, Repsol YPF distribueix GLPenvasat i a granel, i va assolir el 2006 unesvendes de 172.318 tones, la qual cosa elconverteix en el tercer operador, amb unaquota de mercat d'un 21%.

Pel que fa a Llatinoamèrica, Repsol YPF éslíder de la distribució de GLP a l'Argentina,l'Equador, el Perú i Xile. En el mercatminorista de l'Argentina, comercialitza GLPenvasat i a granel en els mercats domèstic,comercial i industrial, amb unes vendes de316.758 tones.

Inversions

Les inversions en l'àrea de refinació imàrqueting el 2006 van ascendir a 966milions d'euros, la qual cosa suposa undescens d'un 2,9% respecte a les que esvan fer el 2005. Les principals inversions esvan destinar a la millora de l'esquemaproductiu i a la seva adaptació a les novesespecificacions de qualitat de combustiblesestablertes per la Unió Europea per a l'any2009. En els últims anys s'han invertit enaquesta matèria 830 milions d'euros.

Les vendes totals de GLP el 2006 vanassolir els 3.725 milers de tones, amb unaugment d'un 11,4% respecte a les del'any 2005. A l'exercici 2006 es reportenen GLP les vendes a l'engròs del'Argentina, fins ara incloses en productespetrolífers. Comparant en termeshomogenis respecte al 2005, les vendestotals van disminuir un 1,5%.

El 2006 va destacar el fort augment de lesvendes a Llatinoamèrica pels importantscreixements registrats al Perú i l'Equador. AEspanya, les vendes van disminuir un12,6% per les suaus temperaturesregistrades en l'últim trimestre de l'any i lacompetència d'altres energies.

A Espanya, Repsol YPF distribueix GLPenvasat, a granel i canalitzat per xarxes dedistribució col·lectiva, i té prop de 10milions de clients d'envasament, cosa quela converteix en la major empresa europeaen distribució de GLP envasat tant entermes d'ingressos com en volum. Del totalde les vendes minoristes de GLP el 2006,les vendes a granel van representar un36%.

Amb l'objectiu de mantenir i reforçar ellideratge en el mercat espanyol, millorar lacapacitat de servei i garantir el


Líder en

distribució

de GLP a

Espanya,

l'Argentina,

l'Equador,

el Perú i Xile

Altres inversions es van destinar a la millorade l'eficiència energètica de les instal·lacions,a reforçar la qualitat, la seguretat i elrespecte al medi ambient en totes les àrees,a ampliar el vincle amb la xarxa d'estacionsde servei i al desenvolupament de productescomercials de GLP tant a Espanya com aLlatinoamèrica.

Estratègia

Repsol YPF és un referent mundial enrefinació. La seva estratègia està orientada aconsolidar la seva posició de lideratge i els

43Refinament i màrqueting


2004 2005 2006 2006-2005

%

Matèries processades (Milions de tones)

Cru 54,9 55,3 56,1 1,3Altres càrregues i matèries primes 5,2 5,4 5,8 7,2Total 60,1 60,7 61,8 1,8

Producció (Milers de tones)

Destil·lats mitjans 26.178 26.752 27.529 2,9Gasolines 11.796 11.915 11.783 (1,1)Fuels 8.224 8.419 8.280 (1,6)GLP 1.691 1.646 1.596 (3,1)Asfalts 1.650 1.619 1.825 12,7Lubricants 476 441 444 0,7Altres (sense petroquímica) 3.220 3.132 3.493 11,5Total 53.235 53.924 54.949 1,9

Vendes de productes (Milers de tones)

Gasoils/Querosè 29.465 31.366 32.224 2,7Gasolines 10.148 10.831 10.662 (1,6)Fuels 8.118 8.208 8.530 3,9GLP(1) 3.217 3.343 3.725 11,4Resta 7.237 7.535 7.317 (2,9)Total 58.185 61.283 62.457 1,9

Vendes per zones (Milers de tones)

Espanya 34.983 35.552 35.977 1,2L'Argentina, el Brasil i Bolívia (ABB) 15.533 16.284 16.886 3,7Resta del món 7.668 9.446 9.594 1,6Total 58.185 61.283 62.457 1,9

Les magnituds inclouen un 30% de la refineria de REFAP i un 50% de la refineria de Refinor.(1) El 2006 es reporten en GLP les vendes a l'engròs de l'Argentina, fins ara incloses en productes petrolífers.

seus avantatges competitius (elevat nivelld'integració, capacitat de conversió superiora la mitjana de la Unió Europea, excel·lentposició geogràfica de les seves refineries,localització en mercats en creixement), i adonar resposta a la creixent demanda dedestil·lats mitjans.

En màrqueting, la companyia fixarà la sevaprioritat en la millora contínua dels seusproductes i serveis, en el desenvolupamentde productes exclusius, en la innovaciótecnològica i en la rendibilitat addicional delsnegocis non oil.

Resultats

El resultat de les operacions de l'activitatquímica durant l'any 2006 va ascendir a 353milions d'euros, un 14,6% superior al del'any anterior. L'Ebitda va ser de 490 milionsd'euros, davant els 455 milions de l'exercicianterior.

Aquest major resultat es va deure,fonamentalment, als majors margesinternacionals de la cartera de productes dela companyia i al major volum de vendes,malgrat el major cost de les energies.

L'any 2006 va ser un exercici en el qual elmarge mitjà de la petroquímica bàsica es vasituar per sobre del registrat el 2005. D'altrabanda, els marges de la petroquímicaderivada a Europa van ser lleugeramentinferiors als de l'any anterior. El 2006, elsalts preus de les olefines van marcar latendència dels marges internacionals, tant enquímica bàsica com en derivada. Respecte ala petroquímica derivada a Llatinoamèrica,va destacar el fort increment dels marges delmetanol.

Més volum de vendes

Les vendes totals de productes petroquímicsdurant el 2006 van ser de 4.778 milers detones davant els 4.644 milers de tones del2005, la qual cosa va suposar un creixementd'un 2,9%. Del total de vendes, les deproductes petroquímics bàsics van ser de 936milers de tones, inferiors un 4,4% respecte al'any anterior.

Per mercats, 286 milers de tones deproductes petroquímics bàsics es vandestinar al mercat espanyol, 183 milers detones es van vendre en l'àrea d'ABB(l'Argentina, el Brasil i Bolívia) i la resta, 467milers de tones, a altres mercats.

Quant a la petroquímica derivada, les vendeses van incrementar un 4,8%, i es van situaren 3.842 milers de tones. Del total, 1.275milers de tones es van destinar al mercatespanyol, 884 milers de tones es van vendrea l'àrea d'ABB i 1.684 milers de tones es vanvendre en altres mercats.

Respecte a aquest major volum de vendes, espot assenyalar, per una part, la paradaprogramada del cracker de Puertollano id'algunes plantes de derivats el 2005 i delcomplex de Sines el 2006 i, d'altra banda,l'ampliació de capacitat que ha suposatl'adquisició de la TdP (Transformadora dePropilè) el setembre de 2005.

Inversions

Les inversions fetes en l'àrea química durantel 2006 van ascendir a 222 milions d'euros,superiors un 30,6% respecte als 170 milionsd'euros de l'any 2005. Entre aquestes,destaquen les destinades a l'ampliació en un33% de la capacitat de la planta d'òxid depropilè i estirè del complex de Tarragona,així com l'ampliació de capacitat del crackeri de la planta d'alta densitat (PEAD) delcomplex de Sines a Portugal.

Al mes de juliol, Repsol YPF va presentar elprojecte de creixement per al complexpetroquímic de Sines en el període

Química

Química

El resultat de

les operacions

de l'activitat

química va

augmentar

un 14,6% fins

als 353 milions

d'euros




2006-2010, que suposa una inversió de mésde 600 milions d'euros. Amb aquestainversió el complex augmentarà la sevaeficiència fins a convertir-se en un dels mésavançats tecnològicament de la indústriapetroquímica europea.

Aquest projecte preveu la construcció de tresnoves plantes, una d'energia elèctrica i duesde nous productes plàstics (polietilè lineal ipolipropilè), així com l'ampliació en mésd'un 40% del cracker actual enfuncionament, que assolirà les 570.000tones/any. Amb això, el complex duplicaràla seva producció actual i assolirà unacapacitat de producció d'olefines de gairebéun milió de tones, i una xifra similar depoliolefines.

El Complex de Sines serà la principalplataforma de creixement de l'àreaquímica durant els pròxims anys icontribuirà eficaçment a ampliar les líniesbàsiques de l'estratègia de la companyiaen aquest negoci.

Creixement en negocis estratègics

Les línies fonamentals de l'estratègia del'àrea química per als pròxims anys són: elcreixement dels negocis estratègics, amb

45

0

1.000

2.000

3.000

5.000

2002

2.109

2003 2004 2005 2006

2.240

3.025

4.186

0

100

300

400

500

2002

270

2003 2004 2005 2006

328

422455

0

350

400

2002

97

2003 2004 2005 2006

155

262

308

200

4.670

4.000

490353

300

250

200

150

100

50


2004 2005 2006 2006-2005%

Capacitat (Milers de tones)Petroquímica básica 2.717 2.717 2.819 3,7Petroquímica derivada 4.654 4.655 4.677 0,5Total 7.371 7.372 7.496 1,7

Vendes per mercats (Milers de tones)Espanya 1.342 1.481 1.560 5,4L'Argentina, el Brasil i Bolívia (ABB) 909 1.102 1.067 (3,2)Resta del món 1.853 1.853 2.151 16,1Total 4.104 4.644 4.778 2,9

Vendes per productes (Milers de tones)Petroquímica bàsica 420 979 936 (4,4)Petroquímica derivada 3.684 3.665 3.842 4,8Total 4.104 4.644 4.778 2,9

una gamma de productes de major valorafegit, potenciar la presència en elsmercats naturals de la península Ibèrica isud d'Europa i completar la cartera deRepsol YPF.

Aquesta estratègia es basarà en l'eficiènciaoperativa i la tecnologia, així com en laintegració, la seguretat i el medi ambient. Totaixò dins d'un marc de desenvolupamentsostenible i rendible de l'activitat.

Química

Resultats

El 2006 el resultat de les operacions del'activitat de Gas i electricitat va ascendir a469 milions d'euros, un 20,6% superior als389 milions de l'any anterior. Aquestincrement es va deure a la positiva evoluciódels resultats de Gas Natural SDG, que es vanveure impulsats per la millora de lacomercialització de gas a Espanya, elcreixement de l'activitat a Llatinoamèrica il'important augment de l'activitat degeneració elèctrica a Espanya.

L' Ebitda d'aquesta activitat va ser de 592milions d'euros, un 27,0% superior al del'any 2005.

A Espanya, Repsol YPF participa en tota lacadena de valor del gas, des del'aprovisionament fins a la distribució icomercialització, a través de GasNatural SDG, en la qual manté unaparticipació d'un 30,847%.

Gas i electricitat

Major nombre de clients

Les vendes totals de gas natural vanascendir el 2006 a 36,20 bcm (milers demilions de m3), molt similars a les de 2005.A Espanya, les vendes totals de gas naturalvan ser 23,11 bcm, en línia amb les de l'anyanterior, a causa de la meteorologia benignai de la moderació en els creixements delsector industrial.

La xifra de clients a Espanya va créixer enmés de 300.000, i va assolir un total de5,4 milions.

L'activitat elèctrica a Espanya va evolucionarmolt favorablement. En generació, el totaldels cicles combinats de Sant Roc, SantAdrià de Besòs, Arrúbal i Cartagena,juntament amb la potència instal·lada encogeneració i eòlica, van produir el 2006 untotal de 17.831 GWh, duplicant les xifres del2005.

A finals del 2005 va entrar en funcionamentla central de cicle combinat de Cartagena, lamés gran d'Espanya, amb una capacitat de1.200 MW repartits en tres mòduls de 400MW. Amb això, la potència instal·lada delgrup per generar electricitat amb aquesttipus de tecnologia és de 2.800 MW, alsquals se n'afegiran a curt termini 1.200 MWmés en construcció (Plana del Vent iMàlaga), i 800 MW més en tràmit depermisos avançat.

A Llatinoamèrica, l'àrea de gas i electricitatva continuar amb el creixement d'exercicisanteriors motivat pels increments d'activitata tots els països i per l'apreciació de lesmonedes locals, i en destaca l'excel·lentcomportament de l'activitat al Brasil, quetenia 753.000 clients a finals del 2006.

L'Argentina va consolidar el seu creixementamb increments en les vendes i en elnombre de clients, que va assolir la xifra de

El resultat

de l'àrea de

Gas i electricitat

va augmentar un

20,6% i es

van superar els

10 milions de

clients

Gas i electricitat

1.322.000. A Colòmbia es va mantenir unintens ritme de creixement amb 1.712.000clients. A Mèxic també van augmentar lesvendes, malgrat l'impacte negatiu quesuposa l'encariment del preu del gas que esreferència a preus del sud dels Estats Units,i es va assolir la xifra de clientsd'1.120.000.

Les vendes a Llatinoamèrica van augmentarun 7% fins a assolir els 9,19 bcm. En altrespaïsos, destaca l'activitat a Itàlia, on el2006, es van assolir els 320.000 punts desubministrament de gas natural, amb unesvendes de 0,83 bcm, inclòs el negoci decomercialització.


2004 2005 2006 2006-2005

%

Vendes de gas natural (bcm)

Espanya 20,99 23,36 23,11 (1,1)Amèrica 7,92 8,59 9,19 7,0Resta del món 3,94 4,16 3,90 (6,3)Total 32,85 36,11 36,20 0,2

Vendes al 100% de Gas Natural SDG

Inversions

Les inversions fetes durant el 2006 a l'àreade gas i electricitat van ascendir a 328milions d'euros, una xifra inferior a lesinversions que es van dur a terme l'anyanterior, a causa fonamentalment del fetque les xifres del 2005 incloïen la compra deDersa, societat de generació eòlica.




0

1.000

1.500

2.500

3.500

2002

3.110

2003 2004 2005 2006

1.486

1.991

2.765

0

200

600

800

1.000

2002

872

2003 2004 2005 2006

293388

466

0

600

700

2002 2003 2004 2005 2006

400

3.308

3.000

592

500

400

300

200

100

2.000

500

633

212

310

389

469

47Gas i electricitat

En ple segle XXI, les tendències en matèriade gestió de persones estan evolucionant demanera paral·lela a les demandes inecessitats de la societat. Per a Repsol YPFés una prioritat brindar a les persones queintegren la companyia un entorn laboral enel qual se sentin satisfetes de treballar i queels permeti desenvolupar-seprofessionalment i personalment.

En el primer àmbit, durant el 2006 es va dura terme la segona edició de l'Estudi deClima, amb la finalitat de conèixer lespercepcions dels empleats amb relació ambel seu entorn de treball o la seva visió delprojecte empresarial, per esmentar algunsdels aspectes inclosos en el qüestionari.

En aquesta edició del 2006, l'índex departicipació va ser d'un 81,5%, cosa quesuposa disposar d'una informacióconsolidada sobre l'opinió de milersd'empleats. Quant als aspectes generals desatisfacció, un 70% dels empleats varespondre afirmativament a l'ítem "Emsento orgullós de ser part de Repsol YPF", iun 72% "Recomanaria Repsol YPF com unbon lloc de treball".

Els resultats d'aquest estudi permeten, aixímateix, identificar oportunitats per continuaravançant en la millora contínua i assegurarque Repsol YPF constitueix un entorn en elqual resulti positiu treballar.

El desenvolupament professional de lespersones és una responsabilitat assumida pertots els nivells de la companyia, des de laDirecció General de Recursos Humans, quebrinda el marc estratègic, fins als mateixosequips de treball, passant pels caps directes iels responsables d'unitat. Cada un du aterme la gestió de les persones, des decompartir coneixement fins a reconèixer elsmèrits i potenciar la capacitació il'aprenentatge.

El 2006 Repsol YPF va incorporar duesnoves eines en el model de gestió derecursos humans: la Gestió perCompromisos (GxC) i les sessions de PeopleReview.

La GxC permet valorar el compliment anualde la persona, tenint en compte la sevacontribució quant a les funcions iresponsabilitats assignades, en consonànciaa més amb els comportaments clau per a lacompanyia. El sistema va arribar el 2006 a11.000 empleats a tot el món.

Quant a les sessions de People Review,suposen un dels exemples en els quals lalínia del negoci exerceix el seu rol com agestor de persones. Es tracta de sessions detreball dels Comitès de Direcció/Negoci enles quals es treballa sobre tres líniesfonamentals: identificar talent buscant lespersones amb més potencial de

Àrees corporatives

Recursos humans

L'Estudi de

Clima Laboral

del 2006

va tenir una

participació

d'un 81,5%

de la plantilla

Una de les característiquesde l'equip humà queintegra Repsol YPF és ladiversitat. Aquestadiversitat es presenta desdels perfils professionalsfins a les nacionalitats, i pera la companyia és moltimportant tenir-la present al'hora de gestionarpersones per assegurar laigualtat d'oportunitats.

El 2006, dins del marc delPrograma Òptima del'Institut de la Donaespanyol, Repsol YPF vaser reconeguda pelMinisteri espanyol deTreball i Assumptes Socialscom a entitatcol·laboradora en igualtatd'oportunitats entre donesi homes.

En el IV Acord Marc s'haintegrat el Protocold'Igualtat d'Oportunitats,amb la consegüentformació de la TaulaTècnica d'acció positivad'igualtat d'oportunitats,en la qual participen elsdiferents agents socials dela companyia. Això suposala inclusió en el IV AcordMarc de noves polítiquesde conciliació, ambmesures relatives apermisos de paternitat oreducció de jornada, entrealtres coses.

Per la igualtatd'oportunitats

Formació

Una de les fortaleses clau de Repsol YPF ésla qualificació professional dels seus equips.El sentit estratègic de la formació a RepsolYPF és el d'acompanyar els empleats en elprocés d'adequació de les seves capacitats ihabilitats a les necessitats de l'organització.

Per facilitar la implantació del nou sistemade Gestió per Compromisos i donar-lo aconèixer a les persones involucrades, s'hadissenyat un Pla de Formació articulat entres mòduls de formació presencial, delsquals durant el 2006 se'n van dur a termedos amb abast mundial, amb un total de51.324 hores de formació, 6.619 persones i9.362 assistències.

Paral·lelament, i per acompanyar laimplantació de la nova cultura de la GxCfonamentada en els comportaments, durantel segon semestre de 2006 es van posar enmarxa programes formatius focalitzats encada un dels cinc comportaments que elComitè de Direcció va definir com a

desenvolupament; desenvolupar talent,establint plans de desenvolupament per aalgunes d'aquestes persones; i gestionar eltalent, per assegurar que els llocs clautinguin successors a curt i mitjà termini.

El 2006 es van fer 20 sessions de PeopleReview, en les quals es van revisar 194posicions crítiques i es va reflexionar sobre1.486 persones, un 82,6% d'elles nodirectives.

prioritaris per a l'any 2006:responsabilització i orientació a resultats;esperit emprenedor i excel·lència;col·laboració; desenvolupament de personesi reconeixement en funció de mèrits. Durantel 2006 es van realitzar més de 35 edicions a6 països: Espanya, Argentina, Brasil, Bolívia,Perú i Portugal, fet que cobria una poblacióde més de 1.300 persones.

A més, es va continuar amb la realitzaciód'altres Programes de Formació Genèrica(gestió, idiomes) i formació tècnica específicade cada unitat o negoci. Durant el 2006, deltotal de plantilla pròpia, a Espanya va rebreformació un 56,40%, un 81,67% en ABB, un79,34% a la resta de Llatinoamèrica i a laresta del món un 89,55%. A escala mundial,va ser un 67,13%. Quant a les horesdedicades a formació sobre la mitjana d'horesanuals treballades, a nivell mundial, va ser degairebé el 2%.

Ocupació

A finals de desembre del 2006, la plantillatotal de Repsol YPF ascendia a 36.931persones, i consolidava l'augment de més demil empleats en relació amb l'any anterior.Repsol YPF té treballadors a més de 30països, i es concentra principalment aEspanya i a l'Argentina, que representen un80% de la plantilla. El 20% restant esreparteix entre altres països d'Amèrica(12,5%), Europa (4,7%) i la resta del món.

Per àrees de negoci, un 62% dels empleatses concentren a l'àrea de refinament imàrqueting, un 10% a exploració iproducció, un 9%, a química i un 6% a gas ielectricitat.

Per categoria professional, el col·lectiu mésnombrós, un 46,9%, correspon a operaris,un 39,6% a tècnics, un 6,8% aadministratius, un 5,9% a caps tècnics i un0,8% a personal directiu.

49Recursos humans

El 2006, més de

21.660 empleats

van participar en

programes

de formació

Quant a l'evolució per tipus de contracte,el 2006 l'ocupació fixa va augmentar un3,8% respecte al 2005. Del total de laplantilla, la proporció de dones sobrehomes va augmentar un 1%, i es va situaren un 25%.

L'any 2006 Repsol YPF va mantenir el seuatractiu com a ocupador de referència, comho mostren els més de 120.000 currículumsvitae rebuts, a través de diversos mitjans, alsdiferents països on opera. Durant l'any, lacompanyia va mantenir la seva presència enel mercat de treball, mitjançant lapresentació dels seus negocis i les sevesactivitats a universitats, centres de formacióespecialitzada i fòrums d'ocupació mésrellevants. A més, va continuar ambl'estratègia de difusió d'oportunitatsd'incorporació a través de la pàgina webrepsolypf.com, d'altres webs d'ocupació ide premsa.

Relacions laborals

Des de 1997, Repsol YPF té establert unmarc de relació laboral a Espanya amb elssindicats més representatius, i recull els seuscompromisos en un Acord Marc. Elsetembre de 2006 va firmar, amb les

Federacions d'UGT i CCOO, el IV AcordMarc amb vigència fins al 31 de desembrede 2008, que afecta més de 15.000persones a Espanya.

Aquest acord marc inclou pactes i protocolsespecífics sobre conciliació de la vida laborali familiar, contractació de persones ambdiscapacitat, igualtat d'oportunitats entrehomes i dones i protecció a les víctimes dela violència exercida en l'entorn familiar.D'altra banda, permetrà a Repsol YPF seguirmantenint una posició competitiva enmatèries com ara salaris i jornada, ipossibilitarà així mateix mantenir fórmulesde rejoveniment de plantilles, afavorint lajubilació parcial dels treballadors de mésedat en condicions satisfactòries.

En el camp de la prevenció de riscs, laquarta edició d'aquest acord marc ampliales regulacions d'anys anteriors i estableix,per sobre de les disposicions legals,mesures encaminades a la coordinaciód'empreses externes que treballen dins delscentres de Repsol YPF. Finalment, atorga ala representació dels treballadorscompetències sobre medi ambient, en lalínia de responsabilització social plena enaquesta matèria.

El IV Acord

Marc

preveu

protocols sobre

conciliació

de vida laboral

i familiar

Distribució geogràfica de la plantilla Plantilla per línies de negoci

A l'Argentina hi ha tres convenis queregulen les condicions laboralsd'aproximadament 3.900 empleats en lesactivitats de refineries, jaciments, estacionsde servei i gas liquat. En el cas de les tresprimeres activitats, els convenis sónd'aplicació exclusiva a la companyia i van sersignats l'any 2004, amb un període devigència fins al desembre de 2006. Aquestsacords han estat renovats a partir de l'1 degener del 2007, amb vigència fins al 2010.Els empleats regulats per aquests convenisestan representats per la Federació deSindicats Units Petroliers i Hidrocarburífers(SUPeH).

Comunicació amb els empleats

Per a Repsol YPF la comunicació interna ésuna eina de gestió que té com a primerobjectiu aportar valor al negoci, i que té unpaper clau a l'hora de compartir amb elsempleats informació rellevant sobre la sevafeina, la companyia, la seva cultura i els seusvalors. Facilita la integració de les personesen la seva àrea i en l'empresa i ajuda aimplantar projectes i iniciatives consideratsestratègics per a l'organització (Estudi deClima 2006, Gestió del Canvi).

51

Repsol YPF manté un alt atractiu

com a ocupador de referència:

el 2006 més de 120.000 persones van mostrar

el seu interès per incorporar-se a la companyia

La comunicació interna a Repsol YPF esfonamenta en diversos canals i suports. Unexemple és la revista interna Conecta,dirigida a tots els empleats i editada en 3idiomes (espanyol, portuguès i anglès).També s'editen nombrosos butlletins digitalsamb caràcter corporatiu o específicament denegoci i es disposa alhora d'un portal interncorporatiu, repsolnet, que ofereix àmpliainformació sobre tots els aspectes rellevantsde l'organització i que és un importantinstrument per donar a conèixer missatges,anuncis de campanyes, notícies i recordatorissobre diferents projectes.

10.000

20.000

40.000

30.000

Argentina: 11.696

0

10.000

20.000

40.000

2006

30.000

Espanya: 18.522

36.931

Altres països (Europa): 1.742

0

Altres països(Amèrica): 4.625

Resta del món: 346

36.931

Refinació i màrqueting: 23.001

Exploració i producció: 3.661 Gas i electricitat: 2.153

Química: 3.213

D'altres: 4.903

2006

Recursos humans

davant dels reptes que es presentin. El2006 estaven actives 43 ComunitatsPràctiques i va créixer significativament elnombre d'usuaris, que va assolir la xifra de14.741 en comparació amb els 12.300 del'any 2005.

Una primera iniciativa cap a la integracióva tenir lloc l'octubre del 2006 amb lacelebració del primer Simposi de Gestió delConeixement de Repsol YPF, a fi d'afavorirl'intercanvi d'experiències entre totes lesunitats i l'obertura a nous camins demillora.

Els programes de Gestió del Coneixementde Repsol YPF han estat reconeguts ambl'obtenció del prestigiós guardó MAKE(Most Admired Knowledge Enterprises),que la situa entre les deu millors empreseseuropees en Gestió del Coneixement el2006. Aquest guardó avalua la capacitatde les organitzacions per crear valor per alsseus accionistes i incrementar el capitalsocial transformant el coneixement existenten productes, serveis i solucions millors oinnovadores.

Gestió del coneixement

Repsol YPF va començar la seva etapa enaquesta activitat l'any 2000 mitjançant lacreació de les primeres Comunitats dePràctica en el negoci d'upstream. La sevaconsolidació i l'extensió a altres negocisvan fer necessària la creació, el 2002,d'una estructura organitzativa corporativa,a fi de promoure la gestió del coneixementen totes les àrees. La publicació de laPolítica de Gestió del Coneixement el 2005va suposar una ratificació de la importànciaque per a Repsol YPF ha anat adquirint lagestió del coneixement i la creació d'unmarc per a la seva adopció generalitzada ala companyia.

El 2006, Repsol YPF, dins dels seusprogrames de millora contínua i innovació,va avançar cap a una major integraciómitjançant la creació d'una XarxaIntegrada de Coneixement. L'objectiuprincipal d'aquest nou model és aconseguirque qualsevol empleat o membre del'organització accedeixi al coneixement útildisponible en el moment oportú pergenerar una resposta adequada i a temps

Recursos humans

Repsol YPF,

reconeguda

entre les deu

millors empreses

europees en

Gestió del

Coneixement

53Innovació i tecnologia

Repsol YPF manté 240 acords

de col·laboració tecnològica amb empreses,

universitats i altres institucions

Repsol YPF disposa de les millors tecnologiesper obtenir productes competitius que,fabricats mitjançant els processos méseficients i amb el mínim impactemediambiental, satisfacin les expectativesdels seus clients. Amb això es contribueix aincrementar el valor de la companyia per al'accionista i la societat.

Aquesta aposta es concreta en programes derecerca i desenvolupament (R+D), quebrinden el suport tecnològic a les diferentslínies de negoci de la companyia i que estanorientats a la millora permanent delsproductes i processos. Per a això s'utilitza lamillor tecnologia comercial disponible, alhoraque es desenvolupa tecnologia pròpia quepermet a la companyia assolir una posiciócompetitiva més sòlida i una majorsatisfacció dels clients. Tot això comportaestudis de prospecció tecnològica quepermeten conèixer quines tecnologies, avuiencara incipients, poden canviar elpanorama futur del negoci.

Per dur a terme programes d’R+D d'interèscomú, col·laborant amb el seu entorn social,Repsol YPF manté diferents acords decol·laboració amb universitats, empreses ialtres centres tecnològics, tant públics comprivats. El valor monetari dels contractes s'haincrementat de manera molt significativadurant els últims anys, i va superar la xifra de8 milions d'euros el 2006, amb gairebé 240contractes en execució. Els camps decol·laboració van incloure tota l'activitat dedesenvolupament tecnològic de la companyia(exploració i producció d'hidrocarburs,processos de refinament i petroquímica idesenvolupament de productes), i es vancentrar, principalment, en les fases mésprimerenques dels projectes i en l'execuciód'activitats en què la seva competència ésmés experta.

Innovació itecnologia

A més, Repsol YPF participa de forma activaen els programes d’R+D promoguts per lesdiferents administracions (autonòmica,nacional i europea). Durant l'any 2006 vaformar part de divuit projectes de diversescaracterístiques promoguts perl'Administració Espanyola i en sis projectesde la Unió Europea.

En les àrees tecnològiques identificades coma crítiques per a la companyia, es du a termeuna vigilància tecnològica constant quepermet seguir-ne l'evolució i anticiparoportunitats i amenaces; es disposa, per aaixò, d'eines i metodologies pròpies perdetectar i valorar la informació, i es gestionaamb criteri de rellevància i oportunitat tot elflux d'informació generada internament idetectada a l'exterior.

Els projectes i activitats d’R+D s'apliquen atota la cadena de valor del negoci: des del'exploració de nous jaciments de cru o gas,l'extracció i el condicionament per altransport, passant per la transformació ifabricació de productes en els complexosindustrials, fins a la distribució al client final.Per emprendre els seus programes iactivitats d’R+D, Repsol YPF disposa de doscentres de tecnologia, un a Espanya(Móstoles) i un altre a l'Argentina (LaPlata), en els quals treballen unes 450persones.

El 2006, la Unitat de Tecnologia de RepsolYPF va destinar a l'activitat 65 milionsd'euros, als quals es van sumar 7 milionsd'euros més en projectes executats des deles unitats de negoci.

• En l'àrea d'Exploració i producciód'hidrocarburs, els projectes s'orienten aincrementar la producció de cru i gas i amillorar el factor de recuperació depetroli, tant de crus pesants i extrapesantscom dels convencionals; a explotar lesreserves de gas natural a través de lacadena del gas natural liquat i d'altres viescom ara la transformació de gas naturalen gasoil; a reduir l'impacte ambiental deles operacions i a optimitzar la producció idisminuir els costos operatius. És rellevantdestacar la col·laboració amb la

Universitat d'Stanford i el Centre Nacionalde Computació per millorar la detecciód'hidrocarburs en aigües profundes,utilitzant la capacitat de càlcul de lacomputadora Mare Nostrum, la de méscapacitat d'Europa. Els resultats d'aqueststreballs contribuiran a reduir el risc delocalització de bosses de petroli.

• En Refinament i màrqueting de productespetrolífers, la Unitat de Tecnologia deixasuport tecnològic especialitzat a lesrefineries per a l'obtenció de gasolines igasoils de la millor qualitat, anticipant lesexigències de la normativa internacional.A més, també es desenvolupen nousproductes, com ara els biocarburantsd'origen vegetal o lubrificants i asfaltsamb prestacions millorades. Destaca lasolució tecnològica aportada per reduir lesemissions de gasos contaminants en elsvehicles pesants: l'Adblue, un producteque allarga significativament la vida delscatalitzadors que redueixen la presènciade contaminants en els gasos d'escapada.

• En Petroquímica, la companyia vacontinuar amb el seu esforç de recursosdirigits a la consolidació de la tecnologiapròpia desenvolupada en els últims anys,que han permès emprendre l'ampliacióde la planta d'òxid de propilè deTarragona des de les 150.000 a les200.000 tones/any. D'altra banda, esvan desenvolupar noves aplicacions decautxús hidrogenats que faran possiblela materialització d'una importantampliació de la capacitat de la planta deproducció, que podrà duplicar la sevacapacitat inicial. Per a això s'utilitzen lesúltimes tecnologies en catalitzadors, laqual cosa permet optimitzar elsprocessos i una millor adaptació a lesdemandes dels clients.

• En l'àrea de GLP, la Unitat de Tecnologiaactua com a laboratori de referènciaper a l'homologació d'aparells domèsticsi materials, i dóna suport tècnic aldesenvolupament de la normativa delsector.

450 professionals

treballen en

els Centres

de Tecnologia

d'Espanya

i l'Argentina

Un nou asfalt ambtecnologia avançadaper millorar el mediambient i la qualitatde vida

Repsol YPF, compromesaamb la tecnologia, elrespecte al medi ambient ila qualitat de vida, hafinalitzat al seu Centre deTecnologia de Móstoles undels processos mésinnovadors dels últims anysen el món de l'asfalt: laformulació i producció debetums per a carreteresamb pols de pneumàticsusats. A més de contribuir areduir l'impacte ambientalque suposen les 300.000tones/any que a Espanyas'acumulen de pneumàticsusats, el nou asfalt tépropietats que el fanespecialment atractiu i queincideixen en aspectes comsón el menor impacteacústic, la seguretat viària il'estalvi econòmic.

Aquest nou ferm milloral'adherència dels vehicles encondicions d'humitat,redueix el soroll delrodolament, té una majorresistència al pas continu devehicles, amb una vida útilsuperior a les mesclestradicionals. Aquest nouproducte ja s'ha aplicat aAndalusia, Castella i Lleó, elPaís Basc i Madrid(Espanya), demostrantexcel·lents prestacions.

R+D i desenvolupament sostenible

Repsol YPF, fidel als seus principis deresponsabilitat social, desenvolupa i millora deforma contínua els seus processos deproducció i els seus productes acabats,conservant els recursos naturals i respectant elmedi ambient, i contribueix així a unsubministrament d'energia sostenible. Elsprogrames de recerca i desenvolupament sónun pilar fonamental d'aquesta estratègia i el2006 es poden destacar resultats significatius:

• Desenvolupament d'una tecnologiad'avantguarda que permet la utilització debetum millorat amb pols de pneumàticsreciclats per a la fabricació d'asfalts.

55Innovació i tecnologia

• En la línia d'investigació sobrebiocombustibles que s'està desenvolupantdes de fa més d'una dècada, Repsol YPFlidera el projecte PIIBE (Projected'Investigació per a l'Impuls del Biodièsel aEspanya), dins del Programa ZENIT iiniciativa ENGINY 2010 de l'Administracióespanyola. En aquest projecte, de quatreanys de durada i amb un pressupost de 22milions d'euros (finançat gairebé al 50%amb fons públics), hi participen 15empreses i més de 20 Centresd'Investigació públics i privats. Té com aobjectiu incrementar la disponibilitat dematèries primeres locals per a la produccióde biodièsel i reduir els seus costos deproducció, per facilitar així la sevaintroducció al mercat. D'aquesta maneras'ajuda a complir els objectius d'Espanya iEuropa en l'ús de combustibles procedentsde fonts renovables que disminueixinl'efecte sobre el canvi climàtic.

D'altra banda, i com a reconeixement a laseva tasca i lideratge en biocombustibles,Repsol YPF presideix des del juny del 2006la Plataforma Tecnològica Europea deBiocombustibles, l'objectiu de la qual éscontribuir que aquesta tecnologia produeixide manera accelerada productescompetitius, socialment i econòmicament, icontribueixi d'aquesta manera a lasostenibilitat dels recursos. Aquestaplataforma definirà l'estratègia i els objectiusque s'han d'assolir a la Unió Europea enmatèria d’R+D en aquest camp.

Altres iniciatives, com ara projectes dedemostració per a captura iemmagatzemament de CO2, les milloresper a una major eficiència energètica de lesrefineries de petroli, les tècniquesbiològiques per a la recuperació de terrescontaminats, el desenvolupament d'olislubrificants d'origen vegetal, o d'un additiude combustible dièsel per a vehicles pesantsde menors emissions contaminants, sónuna clara demostració del compromís deRepsol YPF amb el desenvolupamentsostenible i l'entorn en el qual du a termela seva activitat.

• Repsol YPF és líder mundial en eldesenvolupament de plàstics per aagricultura i les seves línies actualsd'investigació són molt innovadores:obtenir plàstics que disminueixin laincidència de malalties i plagues delscultius, invertir la temperatura delshivernacles i intensificar les longitudsd'ona de la llum que incrementen lafotosíntesi a les plantes. D'altra banda,recents desenvolupaments tecnològicspermeten allargar la vida dels plàstics, id'aquesta manera es disminueix laquantitat de matèries primeres necessàriesper a la seva producció i es generen un50% menys de residus.

• Aplicació de noves tècniques per a ladetecció de possibles impactes ambientalsen les operacions d'exploració i produccióde petroli i gas. Aquestes tècniques estanbasades en l'ús de satèl·lits queproporcionen imatges d'alta resolució is'ha aplicat amb bons resultats.

El desenvolupament de

tecnologia pròpia permet a la

companyia assolir

una posició competitiva

L'atenció al medi ambient i la seguretatconstitueix per a Repsol YPF un aspectecentral de la gestió de les seves activitats.Aquest principi està assumit en la Visióestratègica de la companyia, amb elcompromís de "contribuir aldesenvolupament sostenible i a la millora del'entorn social i a respectar els dretshumans, el medi ambient i la seguretat". Amés, un dels quatre valors ètics de RepsolYPF és que "exigim un alt nivell deseguretat en processos, instal·lacions iserveis, amb una especial atenció a laprotecció dels empleats, contractistes,clients i entorn local, i transmetem aquestprincipi d'actuació a tota l'organització".

El juliol de 2006, Repsol YPF va aprovar lanova Política de Seguretat, Salut i MediAmbient per tal de reforçar el seucompromís en aquests àmbits, ja que elsconsidera valors essencials en totes les sevesactivitats. D'aquesta manera, cada Direccióassumeix com a propi el compromís deseguretat i medi ambient i impulsa aquestapolítica per a tots els empleats, així com acontractistes i proveïdors amb el seuconeixement i compliment.

Aquesta Política s'implementa en totes lesactivitats de la companyia mitjançant elSistema de Gestió de Seguretat i MediAmbient, que estableix els principisorganitzatius, els sistemes de planificació,seguiment i auditories, així com elsestàndards comuns a tota l'empresa enaquests àmbits.

El Sistema Gestió de Seguretat i MediAmbient de Repsol YPF està constituït per laPolítica, el Manual de Medi Ambient iSeguretat i per un extens cos de normes,procediments i guies tècniques.

Medi ambient

L'Informe de Responsabilitat Corporativa2006 de Repsol YPF recull informaciódetallada sobre els aspectes principals i lesmillores més rellevants introduïdes durantl'exercici en els diferents àmbits de laprotecció ambiental.

D'altra banda, a la Nota 38 de la MemòriaConsolidada es detalla la informació relativaa actius, despeses i inversions, contingències,provisions i actuacions futures de naturalesaambiental.

Entre les principals inversions ambientalsfetes el 2006 destaquen, en l'àmbit derefinament, com en anys anteriors, lesrequerides per assolir la qualitat ambientaldels productes petrolífers exigida en la novanormativa espanyola i argentina. També sónsignificatives les inversions destinades acontrolar, reduir i/o evitar emissionscontaminants, i destaquen, entre altrescoses, les realitzades en la proteccióatmosfèrica i del medi hídric.

Medi ambient i seguretat


La seguretat, la salut de les persones

i la protecció del medi ambient són valors

essencials en les activitats de la companyia

Canvi climàtic

Repsol YPF va continuar amb eldesplegament del seu Pla de Gestió deCarboni, i es va centrar principalment en lessegüents línies clau: la participació en elmercat europeu de drets d'emissió, laconsolidació del Catàleg d'Oportunitats deReducció d'Emissions (CORE) de gasosd'efecte hivernacle de la companyia, ambun èmfasi especial en la identificació i eldesenvolupament de projectes deMecanisme de Desenvolupament Net(MDL) interns.

Respecte al mercat europeu de dretsd'emissió, el 2006 es va consolidar l'activitatde la companyia a aquest mercat mitjançantl'ampliació del nombre de contraparts i laparticipació a la borsa europea de dretsd'emissió ECX (European Climate Exchange).Durant aquest any, l'Administracióespanyola va revisar l'àmbit d'aplicació de lallei que regula el comerç de drets d'emissióde gasos d'efecte hivernacle, i va estendreaixí el concepte "d'instal·lació de

combustió". Aquesta modificació ha donatlloc a la inclusió de noves instal·lacions deRepsol YPF a l'esquema europeu de comerçd'emissions, encara que això no ha suposatuna modificació significativa de la posició demercat de Repsol YPF.

Durant el 2006, Repsol YPF va continuarconcentrant els seus esforços en laverificació i el seguiment de les emissions deCO2 a les instal·lacions industrials de lacompanyia afectades per aquesta normativa.Aquesta verificació es fa mitjançantauditories internes prèvies a la verificacióoficial anual que estableix la quantitatd'emissions de CO2 a la qual han de ferfront cada una d'elles, i per a això lacompanyia disposa d'un cos d'auditorsinterns especialitzats. A més, Repsol YPF vaparticipar en la consulta realitzada per laComissió Europea sobre la revisió de laDecisió 156/2004, que defineix lametodologia de seguiment i notificació deles emissions de gasos d'efecte hivernacle.

57Medi ambient i seguretat

Per la seva

política

respecte al canvi

climàtic,

Repsol YPF

ha estat inclosa

en el Climate

Leadership Index

D'altra banda, el 2006 es va continuartreballant en la identificació de novesoportunitats de reducció d'emissions en elsdiferents negocis que s'han anat incorporantal CORE, que és una de les eines clau quecontribueix a potenciar la millora tecnològicai l'eficiència energètica en les activitats de lacompanyia. De les oportunitats incloses enl'esmentat catàleg, s'han detectat projectesinterns amb possibilitat de ser reconegutscom a projectes de Mecanisme deDesenvolupament Net.

Una de les accions establertes en el Pla deGestió de Carboni esmentat és laparticipació en Fons. El 2005 Repsol YPF esva incorporar al Fons de Carboni deNatsource "Greenhouse Gas CreditAggregation Pool, (GG-cap.)", i el 2006 hova fer en el Fons Espanyol de Carboni.

Aquests Fons desenvolupen projectes deMDL a tot el món invertint en projectesd'eficiència energètica, energies renovables,gestió de residus, canvi de combustibles ialtres, a països en desenvolupament, demanera consistent amb la política de lacompanyia de promoure un esforç global enla lluita contra el canvi climàtic.

La gestió duta a terme per Repsol YPF enmatèria de canvi climàtic és avaluadaanualment per nombrosos grups inversors iempreses de qualificació. Això l'ha portat aser inclosa el 2006 en el Climate LeadershipIndex, índex on figuren les millorscompanyies per la seva política respecte alcanvi climàtic.

Biodiversitat

Un dels principals reptes que planteja eldesenvolupament sostenible és la proteccióde la biodiversitat, com a clau perassegurar el benestar humà i eldesenvolupament econòmic. Repsol YPFcomparteix aquesta inquietud i assumeix elrespecte per la biodiversitat en laplanificació i el desenvolupament dels seusprojectes i les seves operacions, prevenintels possibles impactes negatius sobre elsecosistemes.

Prova d'això és la incorporació de laprotecció de la biodiversitat a la novaPolítica de Seguretat, Salut i MediAmbient. Durant l'any 2006 es va avançaren la gestió de biodiversitat i, entre altresaccions, es va elaborar un pla de treballper als pròxims anys. El propòsit del plaesmentat és assegurar la implantació delsprincipis assumits en la posició de lacompanyia sobre la biodiversitat, aprovadael juliol de 2005.

En l'Informe de ResponsabilitatCorporativa 2006 de Repsol YPF esdetallen les principals accions dutes aterme per a la protecció i conservació del'entorn i de la biodiversitat.


La nova Política de Seguretat, Salut

i Medi Ambient, aprovada el 2006,

incorpora la protecció de la biodiversitat

59

Repsol YPF assumeix el compromísde desenvolupar les seves activitatsconsiderant com a valors essencialsla seguretat, la salut de lespersones i la protecció del mediambient.

Per aconseguir-ho Repsol YPF esguiarà pels principis següents:

Lideratge i gestió integrada

La Direcció liderarà els programesde seguretat, salut i medi ambienti proporcionarà els recursosnecessaris assegurant-se que totel personal coneix i treballad'acord amb els principisestablerts. La línia decomandament integrarà laseguretat, la salut i el mediambient a la gestió del negoci iserà responsable de l'aplicació delsistema de gestió i de l'obtenciódels seus resultats.

Incorporació de criteris deseguretat, salut i medi ambienten tot el cicle de les activitats

Repsol YPF tindrà present criterisde seguretat, salut i medi ambienten la seva estratègia, en totes lesseves activitats i durant tot el ciclede vida d'aquestes per tal deprevenir danys en les persones ien els béns i minimitzar l'impactesobre l'entorn i els efectes en elcanvi climàtic, respectant labiodiversitat i les comunitatslocals.

Compliment de les normes

Repsol YPF complirà els requisitslegals vigents en cada lloc, idefinirà la normativa internanecessària establint estàndardscomuns de comportament enmatèria de seguretat, salut i demedi ambient, amb

independència de l'àreageogràfica on dugui a terme laseva activitat.

De la mateixa manera, planificaràconsiderant les tendèncieslegislatives i els estàndardsinternacionals.

Millora contínua

Repsol YPF establirà objectius demillora i metes en seguretat, saluti medi ambient de manerasistemàtica, avaluarà elcompliment i aplicarà lescorreccions necessàries per assolirels èxits proposats.

Així mateix, treballarà en larecerca de noves solucionstècniques, sobre qüestions deseguretat, salut i proteccióambiental.

Comunicació i relacions amb lasocietat

Repsol YPF mantindrà canals decomunicació amb els grupsd'interès, treballarà conjuntamentamb la societat aportant el seuconeixement i informant demanera fiable i transparent sobreel seu compliment i l'efecte queles seves activitats i els seusproductes causen sobre lespersones i l'entorn.

Sigui quin sigui el lloc o la situaciógeogràfica, tots els empleats sónresponsables de la seva pròpiaseguretat, així com de contribuir ala seguretat, salut i el complimentambiental individual i col·lectiu.

Repsol YPF considera que compliri fer complir aquesta política ésresponsabilitat de totes lespersones que participen en lesseves activitats.

Política de Seguretat, Salut i Medi Ambient

Seguretat

Repsol YPF té com a objectiu prioritari notenir cap accident en les seves operacions. Peraixò, avalua contínuament el seu sistema degestió per a la millora de la seguretat (laborali industrial) i disminució de l'accidentalitat.Anualment s'estableixen tant actuacions demillores en la gestió com inversions permantenir les instal·lacions d'acord amb elsmillors estàndards del sector.

El 2006 va continuar la reducció en lafreqüència dels accidents. L'índex defreqüència d'accidents amb baixa per apersonal propi va descendir un 28% l'últimany. Tanmateix, malgrat les accions demillora empreses i dels avenços aconseguits,va caldre lamentar un total de set accidentsmortals, amb nou morts, un de personalpropi i vuit de personal d'empresescontractistes.

En l'Informe de responsabilitat corporativa2006 de Repsol YPF, s'hi detallen lesactuacions principals i les inversions enmillora de la seguretat.

Índex de freqüència d'accidents ambbaixa per a personal propi

0

2

4

6

8

12

2004

5,9

2005

3,5

2006

2,5

10

Nombre d'accidents computables amb pèrdua de dies i morts acumuladesde l'any per cada milió d'hores treballades.

2002

11,2

2003

8,7

Repsol YPF entén la qualitat total com lagestió adequada de tots els recursos dequè disposa la companyia per a laconsecució dels més alts nivells de qualitaten termes de generació de valor per a totsels seus grups d'interès al llarg del temps.El 2006, Repsol YPF va revisar la sevapolítica de qualitat emfasitzant els aspectesde nivell de qualitat, generació de valor iinnovació.

Repsol YPF és membre de les fundacionsinternacionals EFQM (European Foundationfor Quality Management) i Fundibeq(Fundación Iberoamericana para la Calidad),i a més participa activament en les principalsassociacions de qualitat de les regionsgeogràfiques en les quals opera.

Pla estratègic de qualitat

Anualment el Comitè de Qualitat, constituïtper representants de l'Alta Direcció de lesÀrees Estratègiques de Negoci i els DirectorsCorporatius, aprova el Pla Estratègic deQualitat de la companyia, en el quals'estableixen els objectius estratègics i lesactuacions previstes per desenvolupar lapolítica de qualitat. El Pla preveu setprogrames i tots reconeixen i promouenl'orientació al client com un dels valorsprofessionals de Repsol YPF, a través delconeixement i la satisfacció de totes lesseves necessitats amb rapidesa i agilitat il'anticipació a les seves expectatives.

Consolidació i millora del procésd'autoavaluació

El 2001 es va aprovar la Guia per al'autoavaluació. Metodologia de Repsol YPF,que es va revisar el 2004. A partir d'aquestprograma d'autoavaluacions sistemàtiquesperiòdiques, basat en els modelsd'excel·lència d'EFQM i Fundibeq, lesUnitats de Repsol YPF defineixen i posen enmarxa els seus plans i programes de millora.

Des del llançament d'aquest programa s'hanfet més de 85 autoavaluacions, cosa quesuposa que el desembre del 2006 el 100%de l'organització (ponderat en termes deplantilla) va fer, almenys, la seva primeraautoavaluació, més del 50% la segona i el25% tres autoavaluacions o més.

Com a novetat, el 2006 es va incorporar perprimera vegada de forma pilot l'estàndardInvestors in People, i es va desenvoluparuna metodologia pròpia per integrarl'estàndard esmentat amb el modeld'autoavaluació corporatiu.

Desplegament de la gestió orientada aprocessos

Qualitat: excel·lència en la gestió

Qualitat: excel·lència en la gestió

Els programes de qualitat de Repsol YPF

promouen l'orientació al client com un

dels valors professionals de la companyia

A Repsol YPF s'orienta tota la companyia enla gestió per processos mitjançant un sistemad'indicadors que faciliti la presa de decisionsbasada en dades fiables i l'assignacióequilibrada de recursos a les activitats.

Des que l'octubre del 2004 el Comitè deQualitat de Repsol YPF va aprovar la "Guiaper a l'orientació a processos clau.Metodologia Repsol YPF", s'ha continuattreballant en el seu desenvolupament idesplegament. Actualment, el 75% del'organització (mesurat en termes ponderatsde plantilla) està desenvolupant el seuprograma de gestió orientada a processos.

Programa de millora de processos basat enSeis Sigma

Des del 2004 Repsol YPF està aplicant lametodologia Seis Sigma de formaexperimental tant en unitats de negoci comcorporatives, amb estalvis de costos estimatsper projecte que van des de 80.000 a130.000 euros.

Desplegament de formació en qualitat

Durant el 2006 Repsol YPF va dissenyar unaoferta corporativa de formació en qualitatper cobrir les diferents necessitats decapacitació: des de cursos de sensibilitzacióper a l'organització en general, fins aformació més especialitzada per donarsuport als professionals en la implementaciódels programes de qualitat: modelsd'excel·lència i autoavaluació, orientació aprocessos, eines de millora, Seis Sigma, etc.

Més de 55 certificacions en qualitat

Durant el 2006, Repsol YPF va certificar enla norma ISO 17025 el laboratori delubricants del centre tecnològic, de formaequiparable als laboratoris de gas icombustibles certificats prèviament.

Amb això, Repsol YPF explica ja amb més de55 certificacions en qualitat basades enestàndars com ara ISO 9001:2000, TS16949 o ISO 17025, que es poden consultara www.repsolypf.com.

Gestió de la innovació

Repsol YPF impulsa la innovació com unvalor fonamental de la gestió. Per a això,durant el 2006 va participar en un grup detreball amb el Club Excel·lència en la Gestióper al desenvolupament del marcd'innovació que ens permetrà mesurar ipotenciar la capacitat innovadora del'organització.

Impuls de la utilització del benchmarking

A Repsol YPF es fomenta i es dóna suport ala utilització del benchmarking com a baseper establir objectius de millora d'acord ambl'entorn i per detectar i difondre elconeixement de bones pràctiques enl'organització. El 2006, un grup de treball deRepsol YPF va col·laborar amb l'AssociacióEspanyola per a la Qualitat i altres empresesdel sector energètic espanyol en eldesenvolupament d'una metodologia debenchmarking, que posteriorment es vaadaptar a l'especificitat empresarial de RepsolYPF.

61

Repsol YPF té

més de 55 certificacions

internacionals en

matèria de qualitat

Els setprogrames delPla Estratègic deQualitat

• Consolidació imillora del procésd'autoavaluació deles Unitats.

• Desplegament dela gestió orientadaa processos en totala companyia.

• Programa demillora deprocessos basat enSeis Sigma.

• Impuls de lautilització del"benchmarking".

• Desplegament dela formació enqualitat en total'organització.

• Sistemes de gestiónormalitzats.

• Gestió de lainnovació.

Compromís social

Per a Repsol YPF, el compromís social ésinherent a la seva activitat empresarial. Lacura de l'entorn; la bona relació amb lescomunitats amfitriones; la seguretat depersones, productes i instal·lacions; elcompromís ambiental o el respecte als dretshumans constitueixen atributs indispensablesi ineludibles del model de gestió de lacompanyia.

Aquest compromís es fonamenta en lacapacitat de la companyia per generar idistribuir riquesa desenvolupant eficaçmentles seves activitats com a empresaenergètica. Però aquesta capacitat degenerar riquesa depèn, en gran manera, delfet que les comunitats on Repsol YPFdesenvolupa les seves activitats l'acceptin i laconsiderin com un ciutadà responsable, lapresència del qual repercutirà en el seu propibenestar. Repsol YPF ha de treballar,necessàriament, pensant a llarg termini jaque, en la major part dels casos, el períodede vida dels seus projectes es mesura endècades. Aquesta perspectiva permetentendre millor la lògica deldesenvolupament sostenible i la importànciade mantenir relacions de cooperació, de llargtermini i mútuament beneficioses, amb lasocietat de la qual la companyia forma part.

Com a conseqüència d'aquest plantejament,Repsol YPF ha assumit com a principid'actuació empresarial l'assoliment d'unagestió que sigui eficient, moderna, rendible ieficaç, i que estigui emmarcada en elsprincipis del desenvolupament sostenible ien el compromís amb el benestar, eldesenvolupament i la prosperitat de lessocietats on és present.

Repsol YPF s'inclina per una comunicaciótransparent, rigorosa i fluida amb tots elsseus grups d'interès: accionistes i inversors,empleats, clients, socis, proveïdors i l'entornon opera. La companyia considera que

Comunicació i compromís amb la societat


La major part dels projectes de Repsol YPF

es desenvolupen en dècades,

assumint com a principi d'actuació

bàsic el desenvolupament sostenible i les relacions

duradores amb les comunitats

El Pla Director de ResponsabilitatCorporativa es desenvolupa en nouprogrames corporatius i tres de suport, que responen a les sis línies estratègiques,amb especial èmfasi en l'aspectemediambiental. A més, el pla preveu tresprogrames transversals de suport relatius aformació, seguiment del desenvolupamenti comunicació. Cada un dels programesdesplegarà un total de 65 accions que esdesenvoluparan en el període 2007-2009.

aquest és l'únic camí per garantir lageneració de valor econòmic i social a llargtermini, ja que li permet conèixer de proples inquietuds i les expectatives de l'entorni poder treballar per donar-los resposta enla mesura de les seves possibilitats.

En l'Informe de ResponsabilitatCorporativa 2006 es detallen els criteris d'actuació i el compliment de Repsol YPFen aquest àmbit.

Pla director de responsabilitat corporativa:un enfocament nou i integrador

Les relacions que Repsol YPF estableix amb la societat en la seva àrea d'influènciapren com a punt de partida dos premissesfonamentals: consolidar la seva posició,establint relacions duradores amb elsprincipals grups d'interès, i emprendreaccions que afavoreixin el seu compromís amb la societat i que fomentin, al seu torn, l'aportació recíproca de valor.

El 2006, i donada la importànciaestratègica associada a la responsabilitatcorporativa i el compromís social, Repsol YPF vaemprendre un rigorós procés de reflexióinterna, destinat a analitzar, ordenar iorientar l'enfocament de la companyia enles esmentades matèries i que, alhora,respongués a la necessitat de trobar unmarc comú a totes les iniciativesdesenvolupades als diferents països en elsquals la companyia és present. Aquestprocés va culminar en el Pla Director deResponsabilitat Corporativa 2007-2009.

La interacció amb els seus grups d'interèsva permetre definir les sis líniesestratègiques a seguir: bon govern icomportament ètic; salut i seguretat;gestió dels impactes ambientals; influènciadels productes; atracció i retenció deltalent, i diàleg i cooperació amb lacomunitat.

El Programa de Compromís amb laComunitat 2007-2009 té com a metaanalitzar, ordenar i orientar les accions decompromís social de la companyia. Ambl'aprovació d'aquest Programa, Repsol YPFs'ha dotat d'una eina per desenvoluparlocalment plans d'acció en la comunitatalineats amb els objectius corporatius i delnegoci, alhora que amb les necessitats reals de les comunitats on s'executen. La prioritatés donar un enfocament global a l'actuacióde Repsol YPF en la comunitat per a totesles àrees de negoci.

63

El 2006 es

van destinar

25,4 milions

d'euros a

promoure

programes socials

i culturals

Els nouprogrames delPla Director deResponsabilitatCorporativa

• Comportamentètic en lesrelacions.

• Atracció i retenciódel talent;satisfacció delsempleats i el seudesenvolupamentprofessional.

• Salut i seguretat de les persones.

• Gestió ambiental i eficiència en l'úsdels recursos.

• Contribució a lalluita contra elcanvi climàtic.

• Respecte a labiodiversitat.

• Productessosteniblesrespectuosos amb l'ambient.

• Creació de valor a través del'excel·lència en elsserveis.

• Compromís amb la comunitat.

Amb la posada en marxa del ProgramaCompromís amb la Comunitat, Repsol YPFvol assolir diversos objectius:

• Disposar d'un sistema que permeticonèixer i anticipar els riscs reputacionalso d'operació que puguin derivar-se de larelació amb les comunitats locals.

• Desenvolupar un model funcional quepermeti actuar coordinadament ieficaçment en les activitats en lacomunitat.

• Disposar d'un model que defineixi elssignes d'identitat de la companyia a laseva acció en la comunitat al llarg delcicle de vida de les operacions.

• Comptar amb plans d'actuaciócorporatius i de país a fi d'aconseguir elsobjectius del Programa Compromís ambla Comunitat.

• Dissenyar una estratègia de comunicaciócapaç d'obtenir el reconeixement externdel compromís amb la comunitat de lacompanyia.

Durant l'any 2007 començarà laimplementació de les línies d'accióprevistes en el Pla de Compromís amb laComunitat.

Més de 700 programes d'acció social icultural

Les línies d'actuació de Repsol YPF enmatèria de compromís social responen a lesnecessitats identificades en les comunitats, ies busca amb cada programa generar lacapacitat de desenvolupament propi. Elsprogrames empresos el 2006 van incloureuna gran varietat de temàtiques i es vanexecutar en tots els països on la companyiaté presència.

L'esmentat any Repsol YPF i les sevesfundacions van destinar 25,4 milionsd'euros, un 12% més que el 2005, apromoure programes socials i culturals,principalment en educació i formació, salut,integració social, art i cultura, medi ambienti desenvolupament comunitari. Repsol YPFcreu en la formació i en la capacitació de lespersones com a motor del canvi i deldesenvolupament de les societats i assigna lamajor part del seu pressupost a aquesteslínies d'actuació. Així, el 2006 més del 50%de la inversió feta es va destinar a educació iformació.

Durant el 2006, més de 700 programesd'acció social i cultural estaven endesenvolupament, un 24% més que l'anyanterior. Les accions dutes a terme es podenagrupar en les línies d'actuació següents:

• Educació i formació. Els programes van desde l'educació primària i en valors fins a launiversitària i la capacitació professional.Destaca a l'Argentina l'aliança de laFundación Cruzada Patagónica que, des del2001, es dirigeix a oferir igualtatd'oportunitats educatives i dedesenvolupament a centenars de famíliesde comunitats rurals, majoritàriamentd'origen maputxe, de l'oest de laPatagònia, que viuen en condicionsd'extrema pobresa. El 60% del pressupostd'aquest programa va al Centre EducatiuIntegral San Ignacio, i la resta s'assigna al'assistència a projectes de petitsemprenedors productius familiars icomunitaris.


El 2006, més

del 50% de

la inversió

social es va

destinar

a educació i

formació

65

Una mostra del compromís de Repsol YPFamb la societat és la seva adhesió ainiciatives, tant nacionals cominternacionals, els objectius de les qualspretenen difondre i promoure les millorspràctiques en aquest àmbit.

• Des del 2003, Repsol YPF forma part delPacte Mundial (Global Compact) del'ONU, una iniciativa de compromís èticamb l'objectiu que les empreses acullin,com a part integrant de la sevaestratègia i operacions, deu principisrelacionats amb els drets humans, lescondicions laborals, el medi ambient i lalluita contra la corrupció. El PacteMundial va ser llançat pel secretarigeneral de Nacions Unides, Kofi Annanel 1999 i va començar la fase operatival'any 2000.

Repsol YPF du a terme una tasca activaen la difusió d'aquests principis, i ésreconegut el seu Informe de Progrés coma "Notable COP", (Comunication OnProgress) distinció que, segons l'opinióde l'Oficina de Global Compact,mereixen aquells informes que millorreflecteixen el compliment d'aquestsprincipis. A més, Repsol YPF participa enla promoció dels principis del pactemundial a través dels grups locals quefomenten aquests pactes a Espanya(2003), l'Argentina (2004) i Bolívia(2006).

- www.unglobalcompact.org

- www.pactomundial.org

(Associació Espanyola del Pacte Mundial)

- www.undp.org.ar/Actividades/25/

(Pacte Global)

• El 2006, la companyia es va incorporar alConsell Mundial Empresarial per alDesenvolupament Sostenible (WBCSD, laseva sigla en anglès), un consellinternacional que promou la implicaciódels seus membres en eldesenvolupament sostenible. A través dela Fundació Entorn, organitzaciópertanyent a la xarxa regional delWBCSD, Repsol YPF treballa en diferentsprogrames com el que es dedica al canviclimàtic o al paper dels negocis.

- www.wbcsd.org

- www.fundacionentorno.org

• La Iniciativa per la Transparència de lesIndústries Extractives (EITI, la seva siglaen anglès) va ser llançada durant laCimera Mundial de DesenvolupamentSostenible el 2002. El seu objectiu ésfomentar la transparència en elspagaments que fan les companyies de laindústria extractiva als governs i,d'aquesta forma, contribuir que aquestsfons reverteixin en el benestar de lapoblació.

- www.eitranparency.org

• Repsol YPF forma part del Fòrum deReputació Corporativa (FRC), constituïtel 2002 i integrat per 11 empreses més.El seu objectiu és col·laborar enprojectes conjunts que permetin crearvalor a través de la gestió delsintangibles i desenvolupar-los. Entre lesaccions destacades el 2006 hi ha "2015,un mundo mejor para Joana", unprojecte l'objectiu del qual és promoure idifondre els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni entreels grups interès de les empreses delFRC i mostrar el paper que aquestespoden exercir en la seva consecució.

- www.reputacioncorporativa.org

- www.2015unmundomejorparajoana.com

Presència en iniciatives en l'àmbitde la responsabilitat corporativa

Al Perú, destaca el programa"Matemáticas para todos" dirigit aestudiants i professors de pocs recursosper millorar el nivell d'aprenentatged'aquesta matèria. La contribució esmaterialitza en donació de llibres icapacitació de professors per a cinccol·legis de Ventanilla.

• Salut. Projectes i programes quecontribueixen a millorar les condicionssanitàries i la qualitat de vida de lespoblacions locals. Des del 2003, RepsolYPF col·labora amb la Creu Roja a travésdel projecte "Prevenció del VIH/SIDA ireforç del servei d'ambulàncies de la CreuRoja de Trinitat i Tobago". El seu primerobjectiu és la prevenció en la transmissiódel VIH entre mares i fills i informar lesembarassades per minimitzar els riscos decontagi. El segon objectiu és capacitarvoluntaris de Creu Roja Trinitat i Tobagoperquè ells, en un futur, assessorin iatenguin les dones.

• Integració social. Projectes queafavoreixen la integració en la societat degrups en risc d'exclusió. Es pot destacar lacol·laboració continuada amb la FundacióBobath, que, el 2006, es va centrar aaconseguir la inserció sociolaboral depersones greument afectades de paràlisi idany cerebral, mitjançant la sevacapacitació en habilitats personals i enconeixements teoricopràctics en l'àrea dela gestió administrativa.

• Desenvolupament comunitari. Projectesque puguin convertir-se en autosuficientsper al desenvolupament i la generació decapacitats de la comunitat on es duen aterme. A Veneçuela, s'afavoreix el projecte"Fomento de Economía Local", dirigit apromoure la creació de microempreses,donar suport als emprenedors en eldesenvolupament de les seves capacitatsproductives i organitzadores, establirxarxes que facilitin els processosproductius i de comercialització i promoureorganitzacions creditícies de basecomunitària.

A Bolívia "Endulzar la vida" és un projectede petits emprenedors productiu quebeneficia grups familiars a les comunitatsveïnes de les operacions de Repsol YPF aSanta Cruz, Cochabamba i Tarija. Elscomunitaris han trobat en la producció demel una alternativa per obtenir ingressos iinserir-se en el mercat. Amb aquestprograma de capacitació s'ha aconseguitaugmentar en un 800 per cent laproductivitat i els nous apicultorsprodueixen, a més, sabó, remeis casolans ialtres derivats, i es converteixen així enproveïdors dels seus veïns.


A través del

Voluntariat

Corporatiu els

empleats de

Repsol YPF

participen

activament en

projectes socials

• Medi ambient. Programes destinats a laconservació de la biodiversitat als païsoson Repsol YPF té presència. Destaca lacol·laboració amb la Fundació SOS MataAtlántica al Brasil, en particular en elprograma Florestas do Futuro, on ésl'única companyia del sector, i que té coma finalitat conservar els recursos hídricspreservant la vegetació.

• Voluntariat corporatiu Programesempresos pels empleats de Repsol YPF queofereixen temps i esforç per aldesenvolupament de projectes socials. AlPerú, a través del programa denominat"Manos Amigas", els treballadors fanvoluntàriament jornades de feina encol·legis, menjadors i establiments humansde Lima i Ventanilla. El 2006 es va treballaren tasques de construcció de casesmodulars per a pobladors de Ventanilla depocs recursos, on van participar prop de100 voluntaris de Repsol YPF. Aquestainiciativa es va dur a terme conjuntamentamb l'ONG "Un techo para mi país".

• Art i cultura. El 2006, Repsol YPF vacontinuar donant suport a projectesrelacionats amb la difusió de l'art i lacultura. Col·labora amb museus,exposicions i iniciatives que inclouen lamúsica, la fotografia, la pintura il'escultura. També destina recursos a larecuperació i conservació del patrimonicultural històric tant a Espanya com aLlatinoamèrica. Juntament ambl'Academia Argentina de las Letras es va

presentar l'Inédito Diccionario deArgentinismos del siglo XIX, de Pedro LuisBarcia, president de l'acadèmia. Aquestllibre és un rescat d'un manuscrit de mésde 130 anys, i amb això s'ha fet unaimportant aportació a la llenguaespanyola, a la seva consolidació i al seufloriment.

67Comunicació i compromís amb la societat

Inversions en programes socials i culturals Milers d'euros

2004 2005 2006

Espanya(1) 9.714 10.856 12.806L'Argentina, el Brasil i Bolívia (ABB) 2.847 7.931 8.278Resta Amèrica Llatina 2.904 3.590 3.569Resta del món 868 295 801Total 16.333 22.671 25.455

(1) La participació de l'ISE els anys 2006, 2005 i 2004 va ser de 6.383, 5.580 i 5.080 milers d'euros, respectivament, i se'nvan beneficiar estudiants procedents de les regions on és present la companyia.

Desenvolupamentcomunitari: 25%

Integració social: 3%

Salut: 7%

Art i cultura: 13%

Medi ambient: 1%

Educació i formació: 51%

Espanya: 50%

Argentina, Brasil iBolívia (ABB): 33%

RestaLlatinoamèrica: 14%

Resta món: 3%

Inversions en programes socials i culturalsel 2006

Inversions en programes socials i culturals peràrees geogràfiques el 2006

Les fundacions

La Fundació Repsol YPF, la Fundació YPF i la Fundació Repsol YPF Equador treballen de manera complementària en línia amb lesaccions socials orientades per la companyia.Durant el 2006, les fundacions de RepsolYPF van desenvolupar un total de 43 projectes, incidint cada una en les líniesd'actuació prioritàries en la seva àrea d'influència.

Un objectiu prioritari de la Fundació RepsolYPF és impulsar la promoció d'estudis en elcamp de la ciència i de la tecnologia en lesàrees relacionades amb petroli, gas,electricitat i petroquímica. En aquest sentit es poden destacar, un anymés, les activitats dutes a terme per l'InstitutSuperior de l'Energia (ISE), amb seu aMóstoles (Madrid, Espanya), una institucióeducativa de postgrau, de caràcterinternacional, que va néixer amb el suportde la fundació.

L'ISE s'especialitza en programes depostgrau i la seva finalitat principal ésdissenyar i impartir cursos dirigits a jovesllicenciats universitaris que vulguinincorporar-se com a professionals en el mónde l'energia o de la química. Les activitats del'ISE van formar el 2006 1.500 persones.

Per la seva part, la Fundació YPF hacol·laborat en el Concurs de Projectes "Feriadel Desarrollo", una iniciativa del BancMundial que té com a objectiu ajudar aidentificar i generar idees innovadores percontribuir a l'enfortiment de valors cívicsentre els joves en situació de pobresa i vulnerabilitat.

Les actuacions de la Fundació Repsol YPF del'Equador es dirigeixen a l'educació, a lasalut i al suport de projectes integrals ambmicrofinances.


Les activitats

de l'Institut

Superior de

l'Energia

van formar

1.500 persones

• Repsol YPF es va incorporar el 2006 alsprestigiosos índexs de sostenibilitat delDow Jones, i va entrar a formar part del'índex Dow Jones Sustainability IndexWorld i del Dow Jones Sustainability IndexSTOXX

www.sustainability-indexes.com

• Des del 2003, Repsol YPF forma part del'índex FTSE4Good, que junt amb els índexsde sostenibilitat del Dow Jones, sónconsiderats els més prestigiosos i exigents delmón en aquesta matèria.

www.ftse.com/Indices/FTSE4Good_Index_Series/

• Carbon Disclosure Project. El 2006, RepsolYPF va ser inclosa en el Climate LeadershipIndex i declarada com una de les millors delseu sector (Best in Class) per la sevaestratègia i política de transparència respecteal canvi climàtic.

www.cdproject.net

• També ha rebut bones avaluacionsd'analistes d'inversió socialmentresponsable, i ha arribat a ser consideradacom una de les millors en el seu sector(Best in Class) per Storebrand.

www.storebrand.com

• Repsol YPF va ser reconeguda per l'Institutde la Dona, del Ministeri de Treball iAssumptes Socials d'Espanya com a entitatcol·laboradora en igualtat d'oportunitatsentre dones i homes.

www.ttmtas.es/optima

69Comunicació i compromís amb la societat

Reconeixements

Els esforços fets per Repsol YPF per incorporar la responsabilitat corporativa en la sevaestratègia i gestió han estat reconeguts pel mercat.

El valor de la comunicació

Relacions amb accionistes i inversors

Repsol YPF presta la major atenció i mantéuna relació constant amb els seusaccionistes, amb inversors i amb analistes.Per a això disposa de l'Oficina d'Informacióa l'Accionista (OIA) i la Direcció de Relacióamb Inversors.

L'OIA atén els accionistes mitjançant unalínia de comunicació directa a través d'untelèfon gratuït (900 100 100). Durant el2006 l'oficina va atendre 78.292 trucadesamb consultes relatives a la cotització del'acció, Junta General i fets rellevants de lacompanyia que afecten el valor.

A més, a través de la pàgina web es potaccedir a continguts específics sota l'epígraf"Informació per a accionistes i inversors".En aquesta pàgina, a més de disposar detota la informació rellevant de lacompanyia, es poden fer consultes a travésdel correu electrò[email protected].

Una altra via de comunicació amb elsaccionistes és la revista "Extracción", que,amb periodicitat semestral, recullinformació d'interès com ara resultats,notícies, entrevistes, etc.

La Direcció de Relació amb Inversorsmanté una relació fluida amb els inversorsinstitucionals i analistes borsaris. El 2006es pot destacar, entre les activitats dutesa terme per aquesta direcció, la realitzacióde 6 roadshows globals (trobades ambinversors institucionals internacionalsdutes a terme amb directius de lacompanyia); més de 500 one-on-one(entrevistes personals amb inversors ianalistes financers).


La transparència, la veracitat i el rigor

informatiu són les bases de

la política de comunicació de Repsol YPF

Relacions amb mitjans de comunicació

Per a Repsol YPF mantenir una relaciófluida i constant amb els mitjans decomunicació és fonamental per transmetrel'evolució, activitat i gestió de lacompanyia. La seva política decomunicació en aquest àmbit està basadaen la màxima transparència informativa, elrigor i la veracitat de la informació que estransmet. A més, la disponibilitat i laimmediatesa davant les demandesd'informació són essencials en la relaciódiària amb els periodistes.

A través de la Direcció de RelacionsExternes, integrada en la Direcció General deComunicació, Repsol YPF manté contactediari amb mitjans nacionals i internacionalsdels països en els quals desenvolupa la sevaactivitat. A més, hi ha una estreta relacióamb els mitjans locals en aquelles zones ons'emplacen els complexos industrials de lacompanyia.

El 2006 Repsol YPF va distribuir més de 200notes de premsa a través de la Direcció deRelacions Externes d'Espanya i l'Argentina, idels departaments de premsa de lesdiferents localitats i països en què opera lacompanyia.

El portal repsolypf.com va obtenirel 2006 nombrososreconeixements i guardons a latransparència i als continguts dela seva web corporativa.

• Petroliera europea més benvalorada per la sevatransparència a Internet. Segonsel rànquing elaborat per laconsultoraHallvarsson&Halvarsson, queanalitza més de 500 empresescotitzades d'Europa, Repsol YPFés la primera companyiapetroliera d'Europa per la sevatransparència en la gestió decontinguts de la seva webcorporativa, i ocupa el vuitè llocde la classificació global de lesempreses amb més capitalitzacióborsària d'Europa. Per tercer anyconsecutiu, Repsol YPF lidera elrànquing de webs corporativesde l'íbex-35 per oferir la millorinformació a la seva web.

• Best Investor Relations InternetSite in Europe 2006, en latercera edició de l'estudirealitzat per la companyiafrancesa de comunicaciófinancera, Company News.

Transparència a la web

L'anàlisi es va fer a 261empreses que cotitzen alsprincipals índexs borsariseuropeus.

• Premi AECA (AssociacióEspanyola de Comptabilitat iAdministració d'Empreses) al'empresa espanyola amb millorinformació financera a internet.Transparència i fiabilitat de lainformació corporativa.

• IV Edició Premis Interactiva.Primer lloc en la modalitat"web corporativa".

• Tercera millor web corporativad'empreses energètiques segonsel Best IR Websites in the EnergySector. L'estudi realitzat per lacompanyia canadenca IR WebSites valora la qualitat delscontinguts corporatius a internetde les 525 empreses amb majorcapitalització borsària d'Europa,Àsia i Amèrica del Nord, teninten compte criteris com ara lainformació financera i de govern corporatiu, elsrecursos i serveis a accionistes,notícies i esdeveniments i lafacilitat d'ús de la web.

Més de 200 notes

de premsa emeses

i 3.000 consultes

respostes a

través de la

bústia de premsa

71

La relació amb els periodistes es refermaamb reunions informatives específiquesamb els responsables de comunicació de lacompanyia i amb la celebració de rodes depremsa. El 2006 van tenir lloc dues rodesde premsa de caràcter general amb motiude l'anunci de la revisió de reserves i lacelebració de la Junta Generald'Accionistes.

La sala de premsa de la pàgina web deRepsol YPF s'ha convertit en un dels canalshabituals en el qual els periodistes, o totesaquelles persones que ho vulguin, podentrobar tota la informació d'interès de lacompanyia, des de notes de premsa apublicacions, així com galeria d'imatges ialtres utilitats, com glossari de termes ihemeroteca.

Per facilitar la comunicació amb elsperiodistes, Repsol YPF posa a disposició labústia de premsa, oberta les 24 hores deldia i en la qual el 2006 es van rebre mésde 3.000 consultes i peticionsd'informació.

Gestió de la marca

A Repsol YPF es té la certesa de l'enormeimportància i el creixent valor de la sevamarca com a element clau en la diferenciaciódels productes i serveis, en la confirmació ivisibilitat del seu lideratge, per als clients, i lasocietat en general, i en la capacitatd'atreure i retenir capital humà.

Una identitat comuna, òptimamentgestionada, permet a la companyiapresentar un missatge unívoc i diferenciadordavant de les seves audiències, així comconstruir vincles de pertinença amb elles.

Amb el convenciment que el que no esmesura no es pot gestionar, la companyiatreballa per unir els elements i les einesclàssiques del màrqueting amb unenfocament economicofinancer, de maneraque es pugui quantificar i monitoritzarl'impacte directe de les accions demàrqueting i comunicació en el valoreconòmic de la marca i, per tant, en el valortotal del negoci.

Per garantir la posició de lideratge alsprincipals països en els quals la companyiaopera, durant el 2006 es va treballar en ladefinició d'una política enfocada a lesmarques comercials de referència en aquestsmercats, YPF a l'Argentina i Repsol aEspanya i altres mercats de referència. Totesdues marques formen l'eix central decreixement i aportació de valor, atesa la sevagran capacitat de diferenciació, la sevaelevada notorietat i el prestigi i la solidesadels atributs d'imatge, per a tots els públicsd'interès per a la companyia. L'estratègia demarca de Repsol YPF s'estableix en quatrepilars fonamentals:

• Consistència en els missatges

• Simplificar cartera i arquitectura demarques

• Concentració d'esforços i recursos

• Sistematitzar aplicacions gràfiques

L'objectiu últim d'aquesta política ésaugmentar el valor de la marca com aactiu. Per a això s'han posat en marxadiverses actuacions, que parteixen de ladefinició d'una estratègia que identifiquiles fortaleses, els riscos i les oportunitatsde les nostres marques, i persegueixengenerar una imatge diferencial i rellevant,capaç de fidelitzar el client final i sustentarels resultats econòmics marcats en el plaestratègic.


La marca Repsol té una gran notorietat que,

òptimament gestionada, transmet un missatge

unívoc i diferenciador

73

Durant el 2006 la vinculació entre Repsol il'alta competició es va traduir un any més enèxits esportius de màxima transcendència. Lavictòria de Nicky Hayden en el Mundial deMotoGP, el triomf de Stephane Peterhansel,en cotxes, del ral·li Lisboa-Dakar, laconsecució del segon Mundial de Raids demotos per Marc Coma i el setè Mundial deLaia Sanz en trial són èxits que apuntalenl'aposta de Repsol pel patrocini esportiu.

Un altre dels factors que va marcar demanera extraordinària el patrocini esportiu el2006 va ser la irrupció de Dani Pedrosa coma pilot oficial Repsol Honda. El seu debut enMotoGP va ser excel·lent i això el converteixen el pilot de referència en la categoria reinadel motociclisme els propers anys. Latemporada passada Pedrosa va obtenir eltítol de millor debutant de l'any i va lluitarpel mundial fins a les últimes curses. Mésenllà dels èxits esportius, Dani Pedrosarepresenta valors propis de la companyiacom són l'esforç, la serietat i laprofessionalitat.

Patrocini esportiu

Al costat dels grans pilots ja consagrats enles diferents disciplines del motor en quèparticipa Repsol, dóna suport als jovesvalors, i intenta impulsar la cursa de pilotscom ara Javier Villa en la GP-2 i BradleySmith i Shuhei Aoyama en el Mundial demotociclisme.

La relació de Repsol YPF amb l'altacompetició s'apropa ja als quaranta anys isempre ha estat una aposta perl'excel·lència; pels escenaris tecnològicamentmés avançats, com és el Mundial demotociclisme, i pels bancs de proves mésdurs i selectius, com és el Dakar, on elsnostres carburants i lubrificants han desuperar desafiaments cada any mésexigents. Aquestes proves en escenaris tanrigorosos permeten a Repsol ser líder eninvestigació i desenvolupament de nouscarburants i lubrificants, i oferir d'aquestamanera productes de més qualitat a tots elsnostres clients.

Palmarès 2006

Nicky HaydenCampió del món MotoGP.

Dani PedrosaMillor debutant de l'anyMotoGP.

Marc ComaVencedor del Dakar.Campió del món de raids.

Luc AlphandVencedor del Dakar.

Nani Roma3r classificat en el Dakar.

Laila SanzCampiona del món de trial i Premi Nacional de l'Esport.

75

Informe d'auditoria independent 76

Comptes anuals consolidats 78

Annexos 150

Informe d'auditoriaindependent iComptes anualsconsolidats

Informe d'auditoria

77Informe d'auditoria

Repsol YPF, SA i societats participades que configuren el Grupo Repsol YPF

Balanços de situació consolidats

El 31 de desembre de 2006 i 31 de desembre de 2005

Comptes anuals consolidats. Balanços de situació consolidats

Milions d'euros

Actiu Nota 2006 2005

Milions d'euros

Patrimoni net i passiu Nota 2006 2005

Patrimoni netPatrimoni net atribuïble als accionistes de la societat dominant 15 17.433 16.262Accionistes minoritaris 15 609 528

18.042 16.790Passiu no corrent

Accions preferents 17 3.445 3.485Préstecs i deutes financers no corrents 18 7.038 6.236Passius per impostos diferits 24 2.707 3.380Provisions per a riscs i despeses no corrents 19–20 2.660 2.878Altres passius no corrents 21 1.234 1.704

17.084 17.683Passiu corrent

Préstecs i deutes financers corrents 18 1.556 2.701Creditors comercials i altres comptes pendents de pagar 23 7.590 7.783Hisenda pública creditora per impost de societats 24 632 635Provisions per a riscs i despeses corrents 19–20 297 190

10.075 11.309

Total patrimoni net i passiu 45.201 45.782

Les notes d'1 a 40 formen part integrant d'aquests balanços de situació consolidats

Actiu no correntPropietats, planta i equip 6 23.475 23.304Propietats d'inversió 7 34 54Fons de comerç 8 3.422 3.773Altres actius intangibles 9 1.156 1.003Actius disponibles per a la venda 10 249 1Inversions registrades per la posada en equivalència 11 521 399Actius financers 12 1.518 1.746Actius per impostos diferits 24 913 1.197

31.288 31.477Actiu corrent

Existències 14 3.874 3.730 Clients i altres comptes per cobrar 12 6.813 6.841 Hisenda pública deutora per impost de societats 24 382 586 Actius financers líquids 12 – –

Inversions financeres temporals 287 501Efectiu i equivalents a l'efectiu 2.557 2.647

13.913 14.305

Total actiu 45.201 45.782

79Comptes anuals consolidats. Comptes de resultats consolidats


Comptes de resultats consolidats

Corresponen als exercicis anuals acabats el 31 de desembre de 2006 i 2005

Milions d'euros

Nota 2006 2005

IngressosVendes 51.355 48.024Altres ingressos 3.725 3.021

55.080 51.045Despeses

Consums (35.117) (32.512)Despeses de personal (1.674) (1.542)Dotacions per a amortització d'immobilitzat (3.094) (2.450)Altres despeses (9.284) (8.380)

(49.169) (44.884)

Resultats d'operacions continuades abans de càrregues financeres 26 5.911 6.161

Càrregues financeres 27 (482) (722)

Resultat abans d'impostos i participades 5.429 5.439Impost sobre beneficis 24 (2.220) (2.332)Participació en resultat ddi de societats posades en equivalència 11 139 117

Resultat del període 3.348 3.224Resultat atribuïble a accionistes minoritaris (224) (104)

Resultat atribuïble a la societat dominant 3.124 3.120

Mitjana ponderada del nombre d'accions emeses (en milions) 1.220,9 1.220,9

Benefici per acció atribuïble als accionistes de la societat dominant (en euros) 2,56 2,56Benefici per acció diluït (en euros) 2,56 2,56

Les notes de d'1 a 40 formen part integrant d'aquests comptes de resultats consolidats

Comptes anuals consolidats. Estats de fluxos d'efectiu consolidats


Estats de fluxos d'efectiu consolidats


Milions d'euros

2006 2005

I. Fluxos d'efectiu de les activitats d'explotacióResultat abans d'impostos 5.344 5.452Ajustos al resultat:

Socis externs 224 104Resultat de societats consolidades per posada en equivalència (139) (117)Amortitzacions 3.094 2.450Provisions operatives netes dotades 1.000 682Resultats en alienació d'actius no comercials (253) (175)Càrregues financeres meritades 482 722Altres ajusts (699) 21

Subtotal 9.053 9.139

Variació real del fons de maniobra comercial (460) (800)Dividends cobrats de societats consolidades per posada en equivalència 136 85Impostos pagats (2.236) (2.188)Provisions aplicades a la seva finalitat (455) (180)

6.038 6.056

II. Fluxos d'efectiu de les activitats d'inversióInversions en immobilitzat i societats:

Actius intangibles (156) (134)Propietats, planta i equip (5.417) (3.173)Adquisició de participacions en societats consolidades (19) (252)Altres actius no corrents (145) (154)

Total inversions (5.737) (3.713)Desinversions 515 581

(5.222) (3.132)

III. Fluxos d'efectiu de les activitats de finançamentDeute financer net rebut (cancel·lat) 179 (2.215)Càrregues financeres pagades (596) (556)Subvencions i altres passius no corrents cancel·lats i altres 285 (213)Dividends distribuïts (825) (681)

(957) (3.665)

Efectiu i equivalents a l'efectiu a l'inici del període 2.647 3.328

Saldo net de fluxos d'efectiu (I, II i III) (141) (741)

Altres variacions en efectiu i equivalentsPer incorporació de societats 2 45Per tipus de canvi 49 15

Efectiu i equivalents a l'efectiu al final del període 2.557 2.647

Les notes d'1 a 40 formen part integrant d'aquests estats de fluxos d'efectiu consolidats.

81Comptes anuals consolidats. Estats de canvis en el patrimoni net consolidat


Estats de canvis en el patrimoni net consolidat


Milions d'euros

Patrimoni net atribuït als accionistes de la societat dominant

A la societat dominant

Capitalsocial

prima d'emis-

sió

Reserva legal

Reserva revalo-rització

Diferènciesconversió

Reservesvaloració a mercat

Beneficisretinguts

Dividend a compte

Total Patrimoninet

atribuïble aaccionistesminoritaris

Patrimoninet total

Saldo el 31 de desembre de 2004 1.221 6.428 244 3 (405) 24 5.596 (305) 12.806 424 13.230

Resultat de l'exercici 3.120 3.120 104 3.224Diferències de conversió 1.012 1.012 47 1.059Reserves per reavaluació d'actius i passius 50 50 50Distribució de resultats de l'exercici anterior (610) 305 (305) (69) (374)Dividend a compte (366) (366) (366)Variacions del perímetre de consolidació 2 2Altres efectes (55) (55) 20 (35)

Saldo el 31 de desembre de 2005 1.221 6.428 244 3 607 74 8.051 (366) 16.262 528 16.790

Resultat de l'exercici 3.124 3.124 224 3.348Diferències de conversió (977) (977) (39) (1.016)Reserves per reavaluació d'actius i passius (73) (73) (73)Distribució de resultats de l'exercici anterior (732) 366 (366) (93) (459)Dividend a compte (440) (440) (440)Variacions del perímetre de consolidació (2) (2)Altres efectes (97) (97) (9) (106)

Saldo el 31 de desembre de 2006 1.221 6.428 244 3 (370) 1 10.346 (440) 17.433 609 18.042

Les notes 1 a 40 formen part integrant d'aquests estats de canvis en el patrimoni net consolidat.

Índex

Bases de presentació i marc regulatori 84

Principis de consolidació 87

Polítiques contables 89

3.1. Classificació dels actius i passius entre corrents i no corrents 893.2 Compensació de saldos i transaccions 893.3 Moneda funcional i transaccions en moneda estrangera 893.4 Propietats, planta i equip 893.5 Propietats d'inversió 913.6 Fons de comerç 913.7 Altres actius intangibles 923.8 Actius disponibles per a la venda 933.9 Deteriorament del valor dels actius tangibles, intangibles i fons de comerç 933.10 Actius financers corrents i no corrents 933.11 Existències 943.12 Efectiu i equivalents a l'efectiu 943.13 Benefici per acció 943.14 Passius financers 953.15 Previsions 953.16 Pensions i obligacions similars 953.17 Subvencions i ingressos diferits 963.18 Arrendaments 963.19 Impost sobre beneficis 973.20 Reconeixement d'ingressos i despeses 973.21 Operacions amb derivats financers 983.22 Metodologia per a l'estimació del valor raonable 993.23 Nous estàndards emesos 99

Repsol YPF, SA i societats participades que componen el Grupo Repsol YPF memòriaconsolidada corresponent a l'exercici 2006

4 Gestió de riscs financers i definició de cobertures 101

5 Estimacions i judicis comptables 101

6 Propietats, planta i equip 102

7 Propietats d'inversió 103

8 Fons de comerç 104

9 Altres actius intangibles 106

10 Actius disponibles per a la venda 107

11 Inversions registrades per posada en equivalència 107

12 Actius financers corrents i no corrents 109

13 Pèrdua de valor dels actius 111

14 Existències 111

15 Patrimoni net 112

16 Dividends 114

17 Accions preferents 114

18 Finançament rebut 115

19 Provisions per a riscs i despeses 117

20 Provisió per a pensions i obligacions similars 117

21 Altres passius no corrents 118

22 Deutes per arrendament financer 119

23 Creditors comercials i altres comptes pendents de pagar 120

24 Situació fiscal 120

25 Negocis conjunts 123

26 Ingressos i despeses de les operacions continuades abans de càrregues financeres 124

27 Ingressos i despeses financeres 124

28 Informació per segments 125

29 Venda de filials 127

30 Combinacions de negocis 127

31 Incentius a mitjà i llarg termini 128

32. Informació sobre operacions amb parts vinculades 129

33 Informació sobre membres del Consell d'Administració i personal directiu 131

34 Plantilla 134

35 Contractes d'arrendament operatiu 134

36 Passius contingents i compromisos 135

37 Operacions amb derivats 139

38 Informació sobre medi ambient 146

39 Remuneració dels auditors 149

40 Fets posteriors 149

83

1 Bases de presentació i marc regulatori

1.1 Bases de presentació

Repsol YPF, i les societats que componen el Grupo Repsol YPF (d'ara endavant "Repsol YPF" "Grupo Repsol YPF" o "Grup") configuren unGrup integrat d'empreses del sector d'hidrocarburs que va iniciar les seves operacions el 1987 i que realitza totes les activitats del sectord'hidrocarburs, incloent l'exploració, desenvolupament i producció de cru i gas natural, el transport de productes petrolífers, gasos liquats delpetroli (GLP) i gas natural, la refinació, la producció d'una àmplia gamma de productes petrolífers i la comercialització de productes petrolífers,derivats del petroli, productes petroquímics, GLP i gas natural.

La denominació social de l'entitat matriu del Grup d'empreses que elabora i registra els presents comptes anuals és Repsol YPF, SA.

Repsol YPF, SA figura inscrita en el Registre Mercantil de Madrid en el volum 3893, foli 175, full número M–65289, inscripció 63a. Està proveïdade CIF núm. A–78/374725 i CNAE número 742.

El domicili social es troba a Madrid al Paseo de la Castellana, 278, on hi ha l'Oficina d'Atenció a l'Accionista, el número de telèfon de la qual és el900.100.100.

Repsol YPF és una entitat de dret privat, constituïda d'acord amb la legislació espanyola, subjecta a la normativa de la Llei de societats anònimes,de 22 de desembre de 1989, en especial, a la relativa a les societats anònimes cotitzades, les activitats de les quals, dins i fora d'Espanya, estroben subjectes a una àmplia regulació.

Aquests comptes anuals consolidats adjunts es presenten en milions d'euros i s'han preparat a partir dels registres comptables de RepsolYPF, SA i de les seves societats participades i es presenten d'acord amb les Normes internacionals d'informació financera (NIIF) aprovadesper la Unió Europea el 31 de desembre de 2006, de manera que mostren la imatge fidel del patrimoni i de la situació financera a dia 31 dedesembre de 2006, així com dels resultats de les operacions, dels canvis en el patrimoni i dels fluxos d'efectiu, consolidats que s'han produïtal Grup en l'exercici acabat en l'esmentada data.

Aquests comptes anuals consolidats corresponents a l'exercici 2006, que han estat formulades pel Consell d'Administració de Repsol YPF, SAen la seva reunió en data 28 de març de 2007, se sotmetran, igual com les de les societats participades, a l'aprovació de les respectives JuntesGenerals Ordinàries d'Accionistes, i s'estima que seran aprovades sense cap modificació.

La preparació dels comptes anuals consolidats d'acord amb NIIF, la responsabilitat de la qual és dels administradors del Grup, requereix efectuarcertes estimacions comptables i que els administradors realitzin judicis en aplicar les normes comptables. Les àrees amb més grau de complexitati que necessiten més judicis, o aquelles en què les assumpcions o estimacions són significatives es detallen a la nota 5 sobre estimacions i judiciscomptables.

Els comptes anuals consolidats corresponents a l'exercici 2005 van ser aprovats per la Junta General d'Accionistes de Repsol YPF, SA celebradael 16 de juny de 2006.

1.2 Marc regulatori

Repsol YPF du a terme les seves operacions a diversos països i està subjecta, per tant, a les regulacions relatives a la indústria del petroliestablertes en cada país. L'Argentina i Espanya són els països on Repsol té una presència més significativa.

Espanya

El sector d'hidrocarburs a Espanya està principalment regulat per la Llei 34/1998, de 7 d'octubre de 1998, i la seva normativa de desenvolupament.

Pel que fa a l'àmbit temporal al qual se circumscriu aquest informe, es podrien destacar els aspectes següents:

La Llei 62/2003, de 30 de desembre, va introduir modificacions significatives en el règim jurídic de la coneguda com a golden share (Llei5/1995) i la golden share energètica (Llei 55/1999). Pel que fa al règim de la golden share, es va mantenir per a Repsol YPF fins al 6 de febrerde 2006.

En relació a la golden share energètica, recollida en la Llei 55/1999 (modificada per la Llei 62/2003), la participació d'entitats públiques o entitatsde qualsevol naturalesa participades majoritàriament o controlades per entitats públiques de com a mínim un 3% del capital social de societatsenergètiques, cal que siguin notificades a l'Administració perquè el Consell de Ministres, en el termini de dos mesos, autoritzi, denegui o condicionil'exercici dels drets polítics.

Comptes anuals consolidats. Memòria

– D'altra banda, el 28 de febrer de 2006 ha entrat en vigor el Reial decret llei 4/2006, de 24 de febrer, pel qual es modifiquen les funcions de laComissió Nacional d'Energia i se sotmeten a autorització administrativa determinades participacions quan es tracti de societats que desenvolupinactivitats regulades o activitats que estiguin subjectes a una intervenció administrativa que impliqui una relació de subjecció especial.

– Reial decret 919/2006, de 28 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament tècnic de distribució i utilització de combustibles gasosos i les sevesinstruccions tècniques complementàries ICG 01 a 11.

– El 27 d'agost de 2004 va entrar en vigor el Reial decret 1716/2004, pel qual es desplega la Llei d'hidrocarburs en relació amb l'obligacióde manteniment d'existències mínimes de seguretat als sectors del petroli i de gas natural i amb l'obligació de diversificació desubministrament de gas natural. Es defineixen els subjectes sobre els quals recauen aquestes obligacions, el contingut d'aquestes, la quantitat,la forma i la localització d'aquestes existències, les obligacions d'informació i les competències administratives relatives a la inspecció i elcontrol d'aquestes obligacions.

La meitat de les existències mínimes de seguretat en el sector del petroli, exclòs el GLP, tindran la consideració de reserves estratègiques.Aquest increment de les reserves estratègiques és aplicable a partir de l'1 de gener del 2007.

Els subjectes obligats a mantenir existències mínimes de seguretat de GLP o gas natural o a diversificar el subministrament de gas naturales van haver d'ajustar a les disposicions d'aquest reial decret abans del 27 de febrer de 2005. No obstant això, els contractesd'aprovisionament de gas natural subscrits abans del 27 d'agost de 2004 i que suposaven una dependència d'un país superior al 60%, espodrien mantenir fins al venciment, si bé no poden prorrogar–se o subscriure nous contractes amb el mateix país, mentre no es compleixil'obligació de diversificació del subministrament.

Queden exempts de l'obligació de diversificació dels seus aprovisionaments els transportistes que incorporin gas natural al sistema mentresigui vigent l'aplicació preferent al subministrament a tarifa del gas natural procedent del contracte d'Algèria.

El Reial decret 1716/2004 també regula el funcionament de la Corporació de Reserves Estratègiques de Productes Petrolífers (CORES) i lessituacions d'escassetat de subministrament d'hidrocarburs.

CORES assumeix, entre altres funcions, la constitució, el manteniment i la gestió de les reserves estratègiques, el control de les existènciesmínimes de seguretat en el sector del petroli i, pel que fa al sector del gas natural, el control del compliment de l'obligació de mantenirexistències mínimes de seguretat i de l'obligació de diversificació dels proveïments.

Així mateix, d'acord amb les disposicions legals en vigor establertes al Reial decret 1716/2004, Repsol Butano, SA, ha de manteniremmagatzemades les existències necessàries de gasos liquats del petroli per a un període de 20 dies de les vendes o que garanteixin elsubministrament de la demanda de gas.

– La quota màxima d'abastament de gas natural al mercat espanyol per una mateixa societat o grup de societats es limita al 70%.

Argentina

La indústria del petroli i el gas a l'Argentina està regulada per la llei núm. 17.319 (d'ara endavant Llei d'hidrocarburs). El poder executiu argentí,a través de la Secretaria d'Energia, dicta les normes complementàries de l'esmentada llei. El marc regulador d'aquesta llei va ser establert sotala premissa que les reserves d'hidrocarburs eren propietat de la nació, i que Yacimientos Petrolíferos Fiscales Sociedad del Estado, l'antecessord'YPF, era el responsable de l'explotació d'aquests, operant en un marc diferent al de les companyies privades.

El 1992 la llei núm. 24.145 (d'ara endavant Llei de privatització d'YPF) va regular la privatització d'YPF i va tenir com a objectiu iniciar el procésde transferència del domini públic dels jaciments d'hidrocarburs de l'Estat nacional als territoris de les províncies on es trobin. La Llei deprivatització d'YPF va establir que els permisos d'exploració i les concessions d'explotació vigents en el moment del dictat de l'esmentada lleies transferirien al venciment dels terminis legals i/o contractuals corresponents.

La Llei de privatització d'YPF va atorgar a YPF 24 permisos d'exploració i 50 concessions d'explotació. La Llei d'hidrocarburs limita el nombrei la superfície total dels permisos d'exploració o concessions d'explotació que pot tenir una entitat.

L'octubre de 2004, el Congrés argentí va sancionar la Llei núm. 25.943 a través de la qual es va disposar la creació de l'empresa EnergíaArgentina Sociedad Anónima (ENARSA). L'objecte social d'ENARSA és dur a terme l'estudi, exploració i explotació dels jaciments d'hidrocarburs,el transport, emmagatzematge, distribució i comercialització d'aquests productes i els seus derivats, així com el transport i distribució de gasnatural i la generació, transport i distribució d'energia elèctrica. Així mateix, aquesta llei va atorgar a ENARSA la titularitat dels permisosd'exploració i de les concessions d'explotació sobre la totalitat de les àrees marítimes nacionals que no s'hagin atorgat a altres empresesanteriorment a l'entrada en vigència de la llei.D'acord amb l'actual sistema legal (nou article 124 de la Constitució nacional, decret núm. 546/2003, llei núm. 26.197) la regulació de fons enmatèria hidrocarburant (tant legislativa com reglamentària) constitueix una competència del Govern nacional, mentre que l'aplicació de la Lleid'hidrocarburs i la seva normativa complementària correspondrà a les províncies o a la nació depenent del lloc d'ubicació dels jaciments.

85Comptes anuals consolidats. Memòria

L'octubre de 2006, mitjançant la llei núm. 26.154, es va crear un règim promocional per a l'exploració i explotació d'hidrocarburs aplicablea totes les províncies que conformen la República Argentina que s'hi adhereixin, i a la Plataforma Continental Argentina. Per accedir alsnombrosos beneficis atorgats per aquest règim, els subjectes interessats s'han d'associar obligatòriament amb ENARSA.

Gas natural

El juny de 1992 es va promulgar la Llei 24.076, que estableix el marc regulador de l'activitat de transport i distribució de gas natural.Així mateix es va establir que les activitats de transport i distribució de gas natural constitueixen un servei públic nacional.

El marc regulador aplicable al transport i distribució de gas estableix un sistema d'accés obert (open access), sota el qual productors comYPF tenen accés obert a la capacitat de transport disponible en els sistemes de transport i distribució sobre bases de no–discriminació.

Posteriorment a l'establiment del nou marc legal per al transport i distribució de gas natural s'han construït nous gasoductes d'exporta-ció a Xile, el Brasil i l'Uruguai. L'exportació de gas natural requereix la prèvia aprovació de la Secretaria d'Energia.

Refinació

Les activitats de refinació de petroli cru estan subjectes a autoritzacions per part del Govern argentí i també al compliment de regulacionsde seguretat i medi ambient nacionals, provincials i municipals. Així mateix, resulta necessària la inscripció en el Registre d'EmpresesPetrolíferes, mantingut per la Secretaria d'Energia, i l'esmentat registre és atorgat sobre la base d'estàndards tècnics i financers. YPF estroba registrada i habilitada per realitzar operacions de refinació a Argentina.

Regulació del mercat

La Llei d'hidrocarburs autoritza el poder executiu nacional a regular els mercats argentins de petroli i gas i prohibeix l'exportació de crudurant un període en què el poder executiu consideri que la producció interna és insuficient per satisfer la demanda interna.

El gener de 2004 es va dictar el Decret núm. 181/04 mitjançant el qual es va autoritzar la Secretaria d'Energia a realitzar acords amb elsproductors de gas natural a fi d'establir un ajustament del preu del mercat local.

El 24 de març de 2004 la Secretaria d'Energia va dictar la Resolució núm. 265/04, mitjançant la qual s'adopten mesures de prevenció aefectes d'evitar una crisi d'abastament intern de gas natural i les conseqüències sobre l'abastament al majorista elèctric.

D'acord amb la Resolució núm. 659/04 (modificada per la Resolució núm. 1.681/04), les exportacions de gas natural poden ser afectadesa causa de la falta de gas natural al mercat local, ja que és possible requerir als productors exportadors la tramesa de volums addicionalsde gas natural al mercat intern que no es troben contractualment compromesos pels esmentats productors a efectes de satisfer la demandainterna de gas natural (requeriments addicionals d'injecció). L'exportació de gas natural sota permisos d'exportació atorgats prèviamenta productors està condicionada al compliment dels requeriments d'injecció addicional imposats als productors exportadors per les autoritatsgovernamentals.

El maig de 2005, l'esmentat programa va ser modificat i complementat per la resolució núm. 752/05 de la Secretaria d'Energia. Sobrela base de la Disposició núm. 27/04, Resolució núm. 659/04 i Resolució núm. 752/05, la Secretaria d'Energia i/o la Sotsecretaria deCombustibles ha instruït YPF a redireccionar volums d'exportació de gas natural al mercat intern, i d'aquesta forma ha afectat les expor-tacions de gas natural.

El dia 11 d'octubre de 2006, la Secretaria de Comerç Interior va emetre la resolució núm. 25/2006, mitjançant la qual es requereix lesempreses refinadors i/o els expenedors majoristes i/o minoristes a cobrir la demanda de gasoil a tot el territori de la República Argentina.

Veneçuela

La Llei orgànica d'hidrocarburs (LOH) regula el procés de migració dels antics convenis operatius a empreses mixtes. El 20 de juny de2006 el Ministeri d'Energia i Petroli va aprovar la constitució de l'empresa mixta de petroli Petroquiriquire, SA, amb una participació deRepsol del 40% i de PDVSA del 60%. El mateix dia es va aprovar la constitució de l'empresa mixta Quiriquire Gas, SA, amb una parti-cipació del 60% de Repsol i del 40% de PDVSA. El 31 de desembre de 2006 hi havia pendents determinades actuacions formals rela-cionades amb l'atorgament de la llicència de gas natural a aquesta última empresa. El març de 2007 es va atorgar la llicència de gas.

Bolívia

El dia 1 de maig de 2006 s'ha publicat el Decret suprem 28701, que nacionalitza els hidrocarburs del país i traspassa la propietat i elcontrol d'aquests a la societat boliviana YPFB. Addicionalment, es nacionalitzen les accions necessàries perquè YPFB controli almenys el50% més un vot en diverses empreses, entre les quals hi ha Empresa Petrolera Andina, SA, actuació que en aquest moment no s'harealitzat. Amb la publicació de l'esmentat decret es va obrir un període de 180 dies per a la negociació d'acords que reflectissin aquestnou marc legal. El 28 d'octubre de 2006, Repsol YPF i la seva filial Empresa Petrolera Andina SA, van firmar amb YPFB els nous contractesd'operació que estableixen les condicions per a l'exploració i producció d'hidrocarburs a Bolívia. Aquests contractes, que ja han estataprovats pel Congrés de Bolívia, seran efectius quan siguin oportunament protocolitzats. El Decret suprem 28900–A regula les actuacionsque s'han de dur a terme fins que els nous contractes siguin efectius.


Altres països

A la resta de països on Repsol YPF du a terme les seves activitats, aquestes estan subjectes a una àmplia varietat de legislacions i marcs regu-ladors que cobreixen tots els aspectes de les activitats dutes a terme, inclosos, entre altres, temes com l'ocupació de terrenys, ritmes de pro-ducció, regalies, fixació de preus, protecció mediambiental, taxes d'exportació, tipus de canvi, etc. Els termes de les concessions, llicències,permisos i contractes que regeixen els interessos del Grup varien d'un país a l'altre. Aquestes concessions, llicències, permisos i contractesgeneralment són concedits o realitzats conjuntament amb entitats governamentals o companyies estatals, i en algunes ocasions són realitzatsconjuntament amb ens del sector privat.

Segons l'opinió dels administradors, els comptes anuals adjunts recullen, a la data de la seva formulació, tots els fets i efectes significatius dela situació econòmica i regulatòria vigent als països on el Grup desenvolupa les seves activitats. Així mateix, i d'acord amb l'evolució queraonablement s'espera que tingui lloc en els aspectes assenyalats anteriorment, els administradors manifesten que, pel que n'han pogutextreure, no és probable que es puguin adoptar mesures o que ocorrin fets que poguessin tenir un impacte advers significatiu sobre lesoperacions del Grup.

2 Principis de consolidació

2.1 Repsol YPF elabora els seus estats financers consolidats incloent les seves inversions en totes les seves societats dependents, associades inegocis conjunts

La consolidació s'ha realitzat aplicant el mètode d'integració global a totes les societats dependents, que són aquelles sobre les qualsRepsol YPF exerceix, directament o indirectament, el seu control, entès com la capacitat de poder dirigir les polítiques operatives i financeresd'una empresa per obtenir beneficis de les seves activitats. Aquesta capacitat es manifesta, en general, tot i que no únicament, per lapropietat, directa o indirecta, del 50% o més dels drets polítics de la societat. Així mateix, es consoliden per aquest mètode aquellesentitats en les quals, malgrat no tenir aquest percentatge de participació, s'entén que les seves activitats es realitzen en benefici de lasocietat, i que està exposada a tots els riscs i recompenses de l'entitat dependent.

La participació dels accionistes minoritaris en el patrimoni i en els resultats de les societats dependents consolidades del Grupo RepsolYPF es presenta de forma detallada sota la denominació d'"accionistes minoritaris", dins de l'epígraf de "patrimoni net" dels balançosde situació consolidats, i a "resultat atribuïble a accionistes minoritaris", dels comptes de resultats consolidats, respectivament.

Els negocis conjunts es consoliden pel mètode d'integració proporcional, que suposa la inclusió en els estats financers consolidats de lapart proporcional dels actius, passius, despeses i ingressos d'aquestes societats en funció de la participació del Grupo Repsol YPF sobreaquestes. S'entén per negocis conjunts aquells en què hi ha un control conjunt, que es produeix únicament quan les decisions estratègiques,tant financeres com operatives de les activitats requereixen el consentiment unànime de les parts que estan compartint el control.

Els actius, passius, ingressos i despeses corresponents als negocis conjunts es presenten en el balanç de situació consolidat i en el comp-te de Resultats consolidat d'acord amb la seva naturalesa específica.

Les societats associades es consoliden pel mètode de posada en equivalència. Aquestes societats són aquelles en què es té una influènciasignificativa, però sobre les quals no s'exerceix cap control o domini efectiu, ni tampoc cap control conjunt. La influència significativa enuna societat es presumeix en aquelles societats en què la participació és igual o superior al 20%. El mètode de posada en equivalènciasuposa la consolidació partint del valor teòric i comptable de la participació que té la societat. El resultat net obtingut a cada exercici peraquestes societats es reflecteix en els comptes de resultats consolidats com a "Participació en resultats després d'impostos de societatsposades en equivalència".

Les pèrdues de les societats associades atribuïdes a l'inversor que superin l'interès d'aquest en aquestes associades no es reconeixen, lle-vat que per part del Grup hi hagi l'obligació de cobrir–les.

A l'annex I es detallen les societats dependents, associades i els negocis conjunts, participades directament i indirectament per RepsolYPF, SA, que han estat incloses en el perímetre de consolidació.

En el procés de consolidació s'han eliminat els saldos, transaccions i resultats entre societats consolidades per integració global. En el casde societats consolidades per integració proporcional s'han eliminat els saldos, transaccions i els resultats per operacions amb altrescompanyies del Grup en la proporció que representa la participació de Repsol YPF en el capital d'aquelles. Els resultats per operacions entreempreses del Grup i empreses associades s'han eliminat en el percentatge de participació que el Grup té en aquestes últimes.


Els principis i procediments de comptabilitat utilitzats per les societats del Grup s'han homogeneïtzat amb els de la matriu a fi de pre-sentar els estats financers consolidats partint de normes de valoració homogènies.

Els estats financers de les entitats participades la moneda funcional de les quals sigui diferent a la moneda de presentació (vegeu l'apartat 3.3de la nota 3), es converteixen utilitzant els procediments següents:

a) Els actius i passius de cada un dels balanços presentats es convertiran al tipus de canvi de tancament en la data del corresponent balanç.b) Els ingressos i despeses de cada una de les partides de resultats es convertiran al tipus de canvi mig del període en què es van produir.c) Totes les diferències de canvi que es produeixin com a resultat de l'anterior, es reconeixeran com un component separat del patrimo-

ni net, que s'ha denominat "diferències de conversió".

Quan s'aliena una societat amb moneda funcional diferent de l'euro, les diferències de canvi diferides com un component de patrimoni net,relacionades amb aquesta societat, es reconeixen en el compte de resultats en el mateix moment en què es reconeix el resultat derivat del'esmentada alienació.

Els tipus de canvi respecte de l'euro de les principals divises de les societats del Grup el 31 de desembre del 2006 i 2005 han estat:

Dòlar 1,317 1,255 1,184 1,243Pes argentí 4,006 3,833 3,567 3,609Real brasiler 2,816 2,729 2,772 3,037Peso xilè 701,160 665,759 606,903 696,415

2.2 Variacions del perímetre de consolidació

A l'annex I s'inclouen les principals variacions produïdes el 2006 i 2005.

El 31 de desembre de 2006 El 31 de desembre de 2005

Tipus de tancament Tipus mitjà acumulat Tipus de tancament Tipus mitjà acumulat


3 Polítiques comptables

Les principals polítiques comptables seguides per Repsol YPF en l'elaboració dels comptes anuals consolidats, d'acord amb el que s'estableix ales Normes internacionals d'informació financera adoptades per la Unió Europea (NIIF–UE), són les següents:

3.1 Classificació dels actius i passius entre corrents i no corrents

En el balanç de situació adjunt, els actius i passius es classifiquen en funció dels venciments entre corrents, aquells amb venciment igual oinferior a dotze mesos, i no corrents, aquells que el venciment dels quals és superior a dotze mesos.

3.2 Compensació de saldos i transaccions

Com a norma general, en els estats financers no es compensen ni els actius i passius, ni els ingressos i les despeses, llevat en aquells casos enquè la compensació sigui requerida o estigui permesa per alguna norma i aquesta presentació sigui un reflex del fons de la transacció.

Els ingressos o despeses amb origen en transaccions que, contractualment o per imperatiu d'una norma legal, preveuen la possibilitat de com-pensació i que el Grup té la intenció de liquidar pel seu import net o de realitzar l'actiu i procedir al pagament del passiu de forma simultàniaes presenten nets en el compte de resultats.

3.3 Moneda funcional i transaccions en moneda estrangera

Moneda funcional

Les partides incloses en aquests comptes anuals consolidats de cada una de les societats del Grup es valoren utilitzant la seva moneda funcional,és a dir, la moneda de l'entorn econòmic principal en el qual l'entitat opera. Els comptes anuals consolidats es presenten en euros, que és lamoneda funcional i de presentació del Grupo Repsol YPF.

Moneda estrangera

Les transaccions en una divisa diferent de la moneda funcional d'una societat es consideren transaccions en "moneda estrangera" i es comp-tabilitzen en la seva moneda funcional al tipus de canvi vigent en la data de l'operació. Al tancament de cada exercici els saldos de balanç deles partides monetàries en moneda estrangera es valoren al tipus de canvi vigent a l'esmentada data i les diferències de canvi que sorgeixende tal valoració es registren en el compte de resultats del període en què es produeixen.

Les diferències de canvi resultants de les operacions de finançament a llarg termini que formin part de la inversió neta en una societat estran-gera, es comptabilitzen en la línia "diferències de conversió" en el patrimoni dels balanços de situació consolidats adjunts.

3.4 Propietats, planta i equip

El Grupo Repsol YPF segueix el model de cost pel qual els elements de propietats, planta i equip es valoren inicialment pel seu cost d'adqui-sició.

a) Cost

El cost dels elements de propietats, planta i equip comprèn el seu preu d'adquisició, tots els costos directament relacionats amb la localitza-ció de l'actiu i la seva posada en condicions de funcionament i qualsevol cost de desmantellar i enretirar l'element o de rehabilitar l'emplaça-ment físic on s'estableixi, quan constitueixin obligacions produïdes sota determinades condicions.

Els costos per interessos del finançament directament atribuïbles a l'adquisició o construcció d'actius que requereixen un període superior a un anyper estar llestos per fer–los servir es capitalitzen i formen part del cost dels esmentats actius.

També es consideren com a major valor de l'actiu les despeses de personal i altres de naturalesa operativa suportats efectivament en la cons-trucció del mateix immobilitzat.

Els costos d'ampliació, modernització o millores que representin un augment de la productivitat, capacitat o eficiència o un allargament de lavida útil dels béns, es capitalitzen com a major valor dels mateixos.

Les despeses de reparacions, conservació i manteniment s'imputen a resultats de l'exercici en el qual es produeixen. Addicionalment, algunesinstal·lacions del Grupo Repsol YPF necessiten revisions periòdiques. En aquest sentit, part dels elements objecte de substitució són reconegutsde manera específica i amortitzats en el període fins a la següent reparació.

Aquest epígraf inclou així mateix les inversions fetes en activitats d'exploració i producció d'hidrocarburs (vegeu nota 3.4.c), així com el costdels actius adquirits en règim d'arrendament financer (vegeu nota 3.18).


b) Amortització

Els elements de propietats, planta i equip, excepte el que afecta les activitats d'exploració i producció d'hidrocarburs (vegeu nota 3.4.c) s'a-mortitzen seguint el mètode lineal, mitjançant la distribució del cost d'adquisició dels actius corregit pel valor residual estimat entre els anysde vida útil estimada dels elements, tal com es detalla tot seguit:

Edificis i d'altres construccions 30–50

Maquinària i instal·lacions:Maquinària, instal·lacions i utillatge 8–15Mobiliari i béns 9–15Instal·lacions complexes especialitzades:

Unitats 8–15Tancs d'emmagatzematge 20–30Línies i xarxes 12–18

Infraestructura i distribució de gas 20–30

Elements de transport 5–20

El valor residual i la vida útil d'aquests actius es revisen amb caràcter anual i es comencen a amortitzar quan els actius estan en condicions d'ús.

Els terrenys es registren de manera independent dels edificis o les instal·lacions que hi pugui haver i s'entén que tenen una vida útil indefini-da i, per tant, no són objecte d'amortització.

c) Registre de les operacions d'exploració i producció d'hidrocarburs

Repsol YPF registra les operacions d'exploració i producció d'hidrocarburs d'acord amb el mètode d'exploració amb èxit(successful–efforts). D'acord amb aquest mètode, el tractament comptable dels diferents costos incorreguts és el següent:

i. Els costos originats en l'adquisició de nous interessos en zones amb reserves provades i no provades (incloent–hi bons, costos legals, etc.)es capitalitzen en l'epígraf "Inversions en zones amb reserves", associats a reserves provades o a reserves no provades, segons correspon-gui, quan s'hi incorre.

ii. Els costos d'adquisició de participacions en permisos d'exploració per un període de temps es capitalitzen al seu preu de compra i s'amortitzenamb càrrec a resultats (com a màxim en el període de durada del contracte que regula els esmentats permisos) d'acord amb el criteriassenyalat en l'apartat "Costos d'exploració" següent. En cas que no es trobin reserves, els imports prèviament capitalitzats, són registratscom a despesa en el compte de resultats. En cas de resultats positius en l'exploració, que donaria lloc a un descobriment comercialmentexplotable, els costos es reclassifiquen a l'epígraf "Inversió en zones amb reserves" pel seu valor net comptable en el moment que així esdetermini. Els pous es qualifiquen de "comercialment explotables" només si s'espera que generin un volum de reserves que en justifiqui eldesenvolupament comercial considerant les condicions que hi ha en el moment del reconeixement (per exemple, preus, costos, tècniquesde producció, marc regulador, etc.).

iii. Els costos d'exploració (despeses de geologia i geofísica, costos associats al manteniment de les reserves no provades i altres costos rela-cionats amb l'activitat d'exploració) excloent–ne els costos de perforació dels sondeigs d'exploració, es carreguen a resultats en el momentque es produeixen.

Els costos de perforació de sondeigs d'exploració, incloent–hi pous exploratoris estratigràfics, es capitalitzen en l'epígraf "Altres costosd'exploració" pendents de determinació de si s'han trobat reserves provades que justifiquin el seu desenvolupament comercial. Si no s'hantrobat reserves provades, els costos de perforació inicialment capitalitzats són carregats en resultats. Tanmateix, si com a conseqüència delssondeigs d'exploració, incloent–hi els pous exploratoris estratigràfics, es troben reserves però no es poden classificar com a provades, elseu registre comptable depèn de les següents circumstàncies:

– En aquells casos en què l'àrea requereixi inversions addicionals abans que pugui iniciar–se la producció, els costos de perforació per-maneixen capitalitzats només durant el temps que es compleixin les següents condicions: (i) la quantitat de reserves provades troba-des en justifica l'acabament com a pou productiu si la inversió requerida és efectuada, i (ii) la perforació de sondeigs o pous explora-toris estratigràfics addicionals funciona o es troba planificada per a un futur pròxim. Si alguna de les dues condicions anteriors no escomplís, els sondeigs o pous estratigràfics corresponents es carregarien en resultats.

– En totes les altres circumstàncies, la determinació de si les reserves poden ser classificades com a provades ha de produir–se en el períoded'un any des de l'acabament de la prospecció. Si la determinació no s'ha produït en aquell període, els corresponents costos de sondeigssón carregats a resultats.

Anys de vida útil estimada


Els costos de perforació de sondeigs que hagin donat lloc a un descobriment positiu de reserves comercialment explotables són reclassifi-cats a l'epígraf "Inversió en zones amb reserves".

iv. Els costos de desenvolupament incorreguts per extreure les reserves provades i per a tractament i emmagatzematge de petroli i gas(incloent–hi costos de perforació de pous productius i de pous en desenvolupament secs, plataformes, sistemes de millora de recuperació,etc. es capitalitzen en l'epígraf "Inversió en zones amb reserves".

v. Els costos pels futurs abandonaments i desmantellaments de camps (mediambientals, de seguretat, etc.) s'han calculat camp per camp ies capitalitzen pel seu valor actual quan es registra inicialment l'actiu en el balanç. Aquesta capitalització es fa amb abonament en l'epí-graf "Provisions per a riscs i despeses no corrents".

Les inversions capitalitzades segons els criteris anteriors s'amortitzen d'acord amb el mètode següent:

Les inversions corresponents a adquisició de reserves provades s'amortitzen al llarg de la vida comercial estimada del jaciment en funció de larelació existent entre la producció de l'any i les reserves provades del camp a l'inici del període d'amortització.

ii. Les inversions relacionades amb reserves no provades o de camps en avaluació no s'amortitzen. Aquestes inversions s'analitzen, almenysanualment, o abans si hi hagués un indici que podrien haver–se devaluat i, si es produís un deteriorament, es reconeix amb càrrec a resul-tats de l'exercici dotant una provisió per depreciació.

iii. Els costos originats en sondeigs i les inversions efectuades posteriorment per al desenvolupament i extracció de les reserves d'hidrocarburss'amortitzen al llarg de la vida comercial estimada del jaciment en funció de la relació existent entre la producció de l'any i les reservesprovades desenvolupades del camp a l'inici del període d'amortització.

Els canvis en les estimacions de reserves es tenen en compte en el càlcul de les amortitzacions amb caràcter prospectiu.

A la data de tancament o sempre que hi hagi un indici que hi pugui haver un deteriorament en el valor dels actius, se'n compara el valor recu-perable (vegeu nota 3.9) amb el valor net comptable. Qualsevol registre o reversió d'una pèrdua de valor, que sorgeixi com a conseqüènciad'aquesta comparació, es registrarà en els epígrafs "Altres despeses" o "Altres ingressos" del compte de resultats (vegeu notes 3.9, 6, 13 i 26).

d) Propietats, planta i equip de naturalesa mediambiental

La identificació del material immobilitzat de naturalesa mediambiental, entenent com a tal aquell que la finalitat del qual és la de minimitzarl'impacte mediambiental i la protecció i millora del medi ambient, es realitza tenint en compte la naturalesa de les activitats desenvolupadespel Grup, d'acord amb criteris tècnics basats en les directrius relatives a aquesta matèria emeses per l'American Petroleum Institute (API).

L'immobilitzat de naturalesa mediambiental i la seva corresponent amortització acumulada, figuren en el balanç de situació, junt amb la restad'elements que formen part de l'immobilitzat material, classificats d'acord amb la seva naturalesa.

La determinació del seu cost, així com dels criteris d'amortització i correccions valoratives que s'han de fer, es du a terme d'acord amb l'establertper a aquestes partides d'immobilitzat, segons s'explica en els apartats 3.4.a a 3.4.c.

3.5 Propietats d'inversió

Són aquells actius (edificis i terrenys) destinats a l'obtenció de rendes mitjançant la seva explotació en règim de lloguer, o bé a l'obtenció deplusvàlues per la seva venda. Aquests actius no estan afectats a les activitats del Grup i no estan destinats per a ús propi. Repsol YPF registracomptablement les propietats d'inversió segons el model de cost aplicant els mateixos criteris assenyalats per als elements de propietats, plantai equip (vegeu nota 3.4.a–b).

3.6 Fons de comerç

Correspon a la diferència positiva que hi ha entre el preu pagat en l'adquisició de societats i el valor raonable dels actius, passius i passiuscontingents identificables de les societats adquirides a la data d'adquisició (vegeu nota 8).

Si la diferència fos negativa, caldria fer una reavaluació de la valoració dels actius, passius i passius contingents adquirits. Si després de la reava-luació la diferència negativa continués existint, aquesta es registraria com un benefici en la línia "altres ingressos" del compte de resultats.

Els fons de comerç no s'amortitzen i, d'acord amb el que estableix la NIIF 3, es valoren posteriorment pel seu cost menys les pèrdues de valoracumulades (vegeu nota 3.9).

3.7 Altres actius intangibles

El Grupo Repsol YPF valora inicialment aquests actius pel seu cost d'adquisició o producció, excepte els drets d'emissió descrits en l'apartat f)d'aquest epígraf. L'esmentat cost s'amortitza de manera sistemàtica durant la seva vida útil. En la data de tancament, aquests actius es regis-tren pel seu cost menys l'amortització acumulada corresponent i les pèrdues per deteriorament de valor que hagin experimentat.


A continuació, es descriuen els principals actius intangibles del Grupo Repsol YPF:

a) Marques i altres actius intangibles de naturalesa similar

Les marques o altres actius intangibles de naturalesa similar desenvolupats internament pel Grup no es registren com a actiu i les despesesincorreguts s'imputen al compte de resultats en el període que s'incorren.

b) Despeses d'investigació i desenvolupament

La política de Repsol YPF és registrar–los com a despesa de l'exercici.

c) Drets de traspàs, superfície i usdefruit

Dins d'aquest epígraf s'hi inclouen:

i. Els costos corresponents als contractes de compra del dret a la gestió d'estacions de servei i els de drets d'usdefruit i de superfície relacio-nats amb aquest mateix tipus d'actius. Els esmentats costos s'amortitzen en el període a què es refereix cada contracte, que pot ser d'en-tre 9 i 50 anys.

ii. Els drets exclusius d'ús de gasoductes de transport. Aquests drets s'amortitzen durant el període de vigència del dret, que actualment ésde 25 anys.

d) Costos d'encapçalament i imatge

Recull el cost corresponent als contractes d'abanderament d'estacions de servei propietat de tercers, que s'amortitza linealment en el períodecorresponent al termini de vinculació de cada contracte.

e) Contractes de subministrament en exclusiva

Recull els costos derivats dels contractes de subministrament en exclusiva a estacions de servei, distribuïdors i consumidors directes, que s'a-mortitzen linealment en el període de vinculació de cada contracte (actualment amb una vida mitjana de 5 anys).

f) Drets d'emissió

Els drets d'emissió es registren com un actiu intangible i es valoren segons el seu preu d'adquisició.

Els drets rebuts a títol gratuït, d'acord amb el Pla nacional d'assignació de drets d'emissió, es registren inicialment al valor de mercat vigent al'inici de l'exercici al qual correspongui la seva expedició, i es registra com a contrapartida i pel mateix import un ingrés diferit en conceptede subvenció.

A mesura que es van realitzant emissions a l'atmosfera, el Grup registra una provisió en funció de les tones de CO2 emeses valorades de lasegüent manera: (i) les tones corresponents als drets d'emissió assignats de manera gratuïta, als preus originals o al preu de cotització altancament, el menor dels dos; (ii) les tones corresponents als drets d'emissió comprats al mercat, als preus mitjans de compra o al preu decotització al tancament, el menor dels dos, i (iii) les tones emeses en el període i per a les quals no es disposa de drets d'emissió, al preu decotització al tancament.

L'ingrés diferit registrat pels drets d'emissió rebuts a títol gratuït es va imputant a resultats a mesura que es consumin les tones de CO2 corres-ponents.

L'efecte net en el compte de resultats del Grup per les operacions relacionades amb els drets d'emissió dels exercicis 2006 i 2005 va ascen-dir a una despesa neta de 4 i 2 milions d'euros, respectivament.

Els drets d'emissió es donen de baixa en el moment en què es lliuren, es transmeten a tercers o es compleixen les condicions marcades per ala caducitat.


g) Altres actius intangibles

En aquest epígraf es recullen concessions administratives i altres costos, com ara els relatius a aplicacions informàtiques i propietat industrial.Els esmentats conceptes s'amortitzen linealment durant la seva vida útil. En el cas de les concessions administratives, l'amortització es du a termeen el període de la concessió i en la resta d'actius en un període d'entre 3 i 10 anys.

3.8 Actius disponibles per a la venda

Els actius no corrents es classifiquen com a disponibles per a la venda si el seu import en llibres es recupera a través d'una operació de vendai no a través d'un ús continuat d'aquests. Aquesta condició es considera complerta només quan la venda és altament probable i l'actiu estàdisponible per a la venda immediata en l'estat actual. La venda es completarà previsiblement en el termini d'un any des de la data de classi-ficació.

Aquests actius es presenten valorats pel menor import entre el valor en llibres i el valor raonable menys el cost de venda.

3.9 Deteriorament del valor dels actius tangibles, intangibles i fons de comerç

Per revisar si els actius han tingut una pèrdua per deteriorament de valor, el Grup compara el valor en llibres d'aquests amb el seu valorrecuperable en la data de tancament del balanç o, més freqüentment, si hi ha indicis que algun actiu pugui haver–la tingut. A aquest efecte,els actius s'agrupen en unitats generadores d'efectiu en la mesura que generin fluxos d'efectiu que siguin independents d'altres unitats.

Per fer aquesta anàlisi, el fons de comerç adquirit en una combinació de negocis es distribueix entre cada una de les unitats generadoresd'efectiu o grups d'unitats generadores d'efectiu que es beneficien de les sinergies de la combinació de negocis i es fa una estimació delvalor recuperable que tenen a través del descompte dels fluxos de caixa estimats de cada una d'elles.

L'import recuperable és el valor superior entre el valor raonable menys el cost de venda i el valor d'ús. En avaluar el valor d'ús, els futursfluxos d'efectiu nets estimats es descompten del seu valor actual utilitzant una taxa que reflecteix el cost mitjà ponderat del capital fetservir, diferent per a cada país i per a cada negoci.

Si l'import recuperable d'un actiu (o d'una unitat generadora d'efectiu) és inferior al seu import en llibres, l'import en llibres d'aquest (ode la unitat generadora d'efectiu) es redueix al seu import recuperable, reconeixent una pèrdua per deteriorament de valor com a des-pesa en la línia "altres despeses" del compte de resultats.

La base d'amortització futura tindrà en compte la reducció del valor de l'actiu per qualsevol pèrdua de valor acumulada.

Quan una pèrdua per deteriorament de valor reverteix posteriorment, l'import en llibres de l'actiu (o de la unitat generadora d'efectiu)s'incrementa fins a l'estimació revisada del seu import recuperable, de manera que l'import en llibres incrementat no superi l'import enllibres que s'hauria determinat si no s'ha reconegut cap pèrdua per deteriorament del valor per a l'actiu (o la unitat generadora d'efectiu)en exercicis anteriors. Aquesta reversió es registra en la línia "altres ingressos" del compte de resultats. Una pèrdua de valor del fons decomerç no es pot revertir en exercicis posteriors.

3.10 Actius financers corrents i no corrents

El Grup determina la classificació de les seves inversions en el moment del reconeixement inicial i la revisa a cada data de tancament. Aquestaclassificació depèn del propòsit per al qual les inversions han estat adquirides.

Dins d'aquest epígraf podem distingir les següents categories:

a) Actius financers a valor raonable amb canvis en resultats

Dins d'aquesta categoria s'hi inclouen aquells actius financers adquirits principalment per vendre'ls a curt termini i aquells altres adquirits pera la seva negociació i els derivats, excepte aquells derivats designats com a instruments de cobertura i que compleixin les condicions per sereficaços.

b) Préstecs i comptes per cobrar

Són actius financers, diferents dels instruments derivats, amb pagaments fixos o determinables que no cotitzen en un mercat actiu. Sorgeixenquan el Grup proporciona diners, béns o serveis directament a un deutor sense intenció de negociar el compte per cobrar.


c) Actius financers mantinguts a venciment

Són actius financers, diferents dels instruments derivats, amb cobraments fixos o determinables i venciments fixos sobre els quals el Grup téla intenció i capacitat de mantenir–los fins al seu venciment.

d) Actius financers disponibles per a la venda

Són actius financers, diferents dels instruments derivats, classificats per a la venda, o que no han estat classificats dins de cap altra categoriad'actius financers.

El reconeixement inicial d'un actiu financer es fa pel seu valor raonable (vegeu nota 3.22) més, en el cas d'un actiu financer que no escomptabilitzi al valor raonable amb canvis en resultats, els costos de transacció que siguin directament atribuïbles a l'adquisició o l'emis-sió de l'actiu.

Posteriorment al seu reconeixement inicial, tots els actius financers, excepte els "préstecs i comptes per cobrar", els "mantinguts al venci-ment" i certes inversions en accions de societats, seran valorats als seus valors raonables. Els préstecs i comptes a cobrar i els "actius finan-cers mantinguts fins al venciment", seran valorats a cost amortitzat, reconeixent en el compte de resultats els interessos meritats en funcióde la taxa d'interès efectiva. Les inversions en accions de societats que no tinguin un preu de mercat cotitzat en un mercat actiu i el valor rao-nable de les quals no pugui ser mesurat amb fiabilitat, seran valorades a cost.

En el cas dels actius financers classificats com a valorats a "valor raonable amb canvis en resultats", els beneficis i les pèrdues procedents deles variacions en el valor raonable s'inclouen en els resultats de l'exercici. Quant a les inversions "disponibles per a la venda", els beneficis i lespèrdues procedents de les variacions en el valor raonable es reconeixen directament en el patrimoni net fins que l'actiu s'aliena o es determinique ha sofert un deteriorament de valor, moment en el qual els beneficis o les pèrdues acumulades reconeguts prèviament en el patrimoni nets'inclouen en els resultats nets del període.

Una pèrdua de valor per als actius financers valorats a cost amortitzat, préstecs i comptes per cobrar i les inversions mantingudes fins alvenciment, es produeix quan hi ha una evidència objectiva que el Grup no serà capaç de cobrar tots els imports d'acord amb els termes originalsdels comptes per cobrar. L'import de la pèrdua de valor és la diferència entre el valor comptable i el valor present dels fluxos de caixa futursdescomptats a la taxa d'interès efectiva i es reconeix en la línia "altres despeses" del compte de resultats.

3.11 Existències

Les existències adquirides per a ús propi es valoren pel menor valor entre el cost i el valor net realitzable. El preu de cost (bàsicament cost mitjàanual acumulat) inclou els costos d'adquisició (deduïts els descomptes comercials, les rebaixes obtingudes i altres partides similars) itransformació, així com altres costos que s'hagin produït per donar a les existències la ubicació i condicions actuals.

En el cas dels productes refinats, l'assignació de costos s'efectua en proporció al preu de venda dels productes corresponents (mètode de l'i-somarge).

Les existències de commodities adquirides per a trading es valoren a valor raonable menys els costos per a la venda i els canvis de valor es regis-tren en el compte de resultats. Aquestes existències no representen un volum significatiu de les operacions del Grup (vegeu nota 14).

El Grup fa una avaluació del valor net realitzable de les existències al final de l'exercici, i registra amb càrrec a resultats l'oportuna correcció devalor quan les existències estan sobrevalorades. Quan les circumstàncies que prèviament van causar la rebaixa ja no hi siguin, o quan hi hagiuna clara evidència d'increment en el valor net realitzable a causa d'un canvi en les circumstàncies econòmiques, es procedeix a revertir–nel'import.

El valor net realitzable representa l'estimació del preu de venda al tancament de l'exercici menys tots els costos estimats d'acabament i elscostos que es produiran en els processos de comercialització, venda i distribució.

3.12 Efectiu i equivalents a l'efectiu

Repsol YPF considera equivalents a l'efectiu aquells actius financers líquids, dipòsits o inversions financeres líquides, que es poden transformar enuna quantitat coneguda d'efectiu en un termini inferior a tres mesos i el risc de canvis dels quals en el seu valor és poc significatiu.

3.13 Benefici per acció

El benefici bàsic per acció es calcula com el quocient entre el benefici net del període atribuïble a la societat dominant i la xifra mitja ponde-rada d'accions ordinàries en circulació durant l'esmentat període (veure nota 15.1).


3.14 Passius financers

Els passius financers es reconeixen inicialment al seu valor raonable, net dels costos de transacció que s'han produït. Atès que el Grup noté passius financers mantinguts per negociar, llevat dels instruments financers derivats, posteriorment al reconeixement inicial, els passiusfinancers es valoren a cost amortitzat. Qualsevol diferència entre l'import rebut com a finançament (net de costos de transacció) i el valorde reembors, és reconeguda en el compte de resultats al llarg de la vida de l'instrument financer de deute, utilitzant el mètode de la taxad'interès efectiva.

Les accions preferents les condicions de les quals es detallen en la nota 17 corresponen a aquesta categoria de passiu i estan classificades enuna partida independent del balanç. Es registren pel seu valor raonable net dels costos d'emissió produïts i posteriorment seguint el mètodedel cost amortitzat, llevat que formin part d'alguna operació de cobertura.

Els creditors comercials i altres comptes per pagar corrents són passius financers que no meriten explícitament interessos i es registren pel seuvalor nominal.

3.15 Provisions

D'acord amb el que es disposa en la normativa, el Grup distingeix entre:

a) Provisions. Es tracta d'obligacions presents, legals o assumides per l'empresa, sorgides com a conseqüència d'un esdeveniment passat pera la cancel·lació del qual s'espera una sortida de recursos i l'import del qual i el moment poden ser incerts; i

b) passius contingents. Són aquelles obligacions possibles sorgides d'esdeveniments passats la confirmació de les quals està subjecta a l'ocu-rrència o no d'esdeveniments fora del control de l'empresa, o obligacions presents sorgides d'un esdeveniment passat l'import del qual nopot ser estimat de manera fiable o per a la liquidació de les quals no és probable que tingui lloc una sortida de recursos.

La dotació d'una provisió s'efectua al naixement de la responsabilitat o de l'obligació que determini la indemnització o el pagament quan laquantitat es pugui estimar de manera fiable i l'obligació de liquidar el compromís sigui probable.

Els passius contingents no es reconeixen en els estats financers, sinó que se n'informa, d'acord amb els requeriments de la NIC 37 (vegeunota 36).

3.16 Pensions i obligacions similars

a) Plans d'aportació definida

Per a alguns col·lectius de treballadors a Espanya, Repsol YPF té reconeguts plans d'aportació definida adaptats a la legislació vigent, les prin-cipals característiques dels quals són les següents:

i. Són plans de modalitat mixta destinats a cobrir tant les prestacions de jubilació com els riscs per invalidesa i mort dels partícips.

ii. El promotor (Repsol YPF) es compromet, per als partícips en actiu, a una aportació mensual a fons de pensions externs de determinatspercentatges del salari.

En YPF hi ha també un pla de pensions d'aportació definida per als empleats de les seves principals societats en què l'empresa aporta bàsi-cament la mateixa quantitat que el partícip amb un màxim establert.

Així mateix, el Grup Gas Natural també té reconeguts per a alguns col·lectius de treballadors plans de pensions d'aportació definida.

El cost anual d'aquests plans es registra en la línia "despeses de personal" del compte de resultats.

b) Pla de previsió de directius. Pla mixt d'aportació definida amb rendibilitat determinada garantida

Des de 1992 i fins al 31 de desembre de 2005, els directius del Grupo Repsol YPF disposaven d'un concepte retributiu de caràcter diferit deno-minat "Premi de Permanència".

Com a part de l'estratègia de transformació del sistema de compensació dels directius del Grupo Repsol YPF, amb efectes 1 de gener de 2006s'ha implantat un nou sistema de previsió social denominat "Pla de Previsió" que, en el cas dels directius que s'hi han adherit, extingeix,substitueix i absorbeix a l'anterior "Premi de Permanència". Consisteix en un pla mixt amb aportacions definides d'estalvi a la jubilació,


complementari del pla de pensions d'ocupació, que inclou una rendibilitat determinada i garantida, igual al 125% de l'índex generalnacional de preus al consum de l'any anterior, i està instrumentat a través d'assegurances col·lectives de compromisos per pensions.

Aquest sistema té com a objectiu recompensar la permanència i disponibilitat dels directius de Repsol YPF, així com la no–concurrència ambles seves activitats en els dos anys següents a la seva jubilació.

El directiu (o els seus beneficiaris) tindran dret a rebre la prestació del pla en els següents casos: (i) jubilació ordinària (65 anys), (ii) jubilacióanticipada (des dels 60 anys), (iii) mort, (iv) incapacitat permanent total, absoluta o gran invalidesa, i (v) malaltia greu o desocupació de llar-ga durada una vegada que hagi cessat la relació laboral i mantingui els seus drets en el pla.

Igualment el partícip tindrà dret sobre el saldo del pla, a la data de la seva cessació, en els casos d'extinció de la relació laboral per qualsevoldels supòsits indemnitzables. Per tenir dret sobre el Pla, el partícip ha de complir amb el pacte de no competència amb les seves activitats enels dos anys posteriors a l'extinció de la relació laboral.

El cost anual d'aquests plans es registra en la línia de "despeses de personal" del compte de resultats.

c) Plans de prestació definida

La companyia segueix el criteri establert a la NIC "Beneficis als empleats", per a la comptabilització dels plans de prestació definida.

Les prestacions a les quals els treballadors tenen dret a la data de jubilació es reconeixen en el compte de resultats de la forma següent:

i. El cost dels serveis del període corrent (entenent com a tal l'increment en el valor actual de les obligacions que s'origina com a conseqüèn-cia dels serveis prestats a l'exercici pels empleats), al capítol "despeses de personal".

ii. El cost per interessos (entenent com a tal l'increment produït a l'exercici en el valor actual de les obligacions com a conseqüència del pasdel temps), es recull en l'epígraf de "Resultats financers".

iii. El rendiment dels actius assignats a la cobertura dels compromisos i als canvis en el seu valor, menys qualsevol cost originat per la sevaadministració i els impostos que els afectin, es recull en l'epígraf de "Resultats financers".

3.17 Subvencions i ingressos diferits

a) Subvencions de capital

Són aquelles relacionades amb actius, bàsicament no reintegrables, que es valoren per l'import concedit o valor nominal o pel valor raonabledels actius lliurats, en el cas que aquests s'hagin transmès gratuïtament. Es registren com a ingressos diferits en el moment en què hi ha lacertesa que seran rebudes.

Aquestes subvencions s'imputen linealment a resultats depenent de la vida útil de l'actiu el cost del qual financen. En els estats financers deRepsol YPF es presenten els imports de l'actiu i de la subvenció obtinguda de manera independent en l'actiu i passiu del balanç.

b) Subvencions d'explotació

Són aquelles subvencions que l'empresa pot exigir en virtut de despeses o pèrdues passades i es registren com a ingressos de l'exercici en elqual puguin ser exigides.

c) Ingressos diferits

Els ingressos diferits corresponen principalment als ingressos per cessió de drets de transport per gasoducte, als ingressos per desplaçamentde la xarxa de distribució de gas natural a càrrec de tercers, així com als imports nets percebuts cada any en contraprestació de novesescomeses i ramals. Aquests conceptes s'imputen linealment a resultats en el període d'amortització de l'immobilitzat relacionat, que variaentre 20 i 50 anys.

3.18 Arrendaments

En aquesta categoria podem distingir:

a) Arrendaments financers

Els arrendaments es classifiquen com a financers quan el llogater transfereix substancialment tots els riscs i avantatges inherents a la pro-pietat de l'actiu a l'arrendatari. La propietat de l'actiu, si s'escau, pot ser transferida o no.Quan les societats del Grup actuen com a arrendatàries d'un bé en arrendament financer, el cost dels actius arrendats es presenta en el


balanç de situació consolidat segons la naturalesa del bé objecte del contracte i, simultàniament, es registra un passiu en el balanç pel mateiximport. Aquest import serà el menor entre el valor raonable del bé arrendat o la suma dels valors actuals de les quantitats que ha de pagarel llogater més, si s'escau, el preu d'exercici de l'opció de compra. Aquests actius s'amortitzen amb criteris similars als aplicats al conjuntde les propietats, planta i equip d'ús propi o en el termini de l'arrendament, quan aquest sigui més curt.

Les despeses financeres derivades de l'actualització financera del passiu registrat es carreguen en la línia "càrregues financeres" delcompte de resultats consolidat.

b) Arrendaments operatius

Els arrendaments en els quals la propietat del bé arrendat i substancialment tots els riscs i avantatges que recauen sobre l'actiu romanenen el llogater, són classificats com a operatius.

Els ingressos o despeses procedents dels contractes d'arrendament es reconeixen en la línia "altres ingressos" o "altres despeses "delcompte de resultats segons s'incorren.

3.19 Impost sobre beneficis

Repsol YPF registra, en el compte de resultats de l'exercici, l'import meritat de l'impost que grava la renda de les societats, per al càlculdel qual es prenen en consideració les diferències existents entre la meritació comptable i la meritació fiscal de les transaccions i altresesdeveniments de l'exercici corrent, que hagin estat objecte de reconeixement en els estats financers, i així han donat origen a lesdiferències temporànies al corresponent reconeixement de determinats actius i passius per impostos diferits que apareixen en el balançde situació. Aquests imports es registren aplicant a la diferència temporània el tipus de gravamen al qual s'espera que siguin recuperadeso liquidades.

Es reconeixen passius per impostos diferits per a totes les diferències temporànies imposables, menys si la diferència temporània es deri-va del reconeixement inicial del fons de comerç, l'amortització dels quals no és deduïble a efectes fiscals.

Per la seva part, els actius per impostos diferits, identificats com a diferències temporània només es reconeixen en el cas que la reversióes produeixi en un termini proper i es consideri probable que les entitats consolidades tinguin en el futur suficients guanys fiscals contraels quals poder fer–los efectius. La resta d'actius per impostos diferits (bases imposables negatives i deduccions pendents de compensar)només es reconeixen en el cas que es consideri probable que les entitats consolidades tindran en el futur suficients guanys fiscals contraels quals podran fer–los efectius.

La despesa meritada de l'impost sobre benefici inclou tant la despesa per l'impost diferit com la despesa per l'impost corrent entès aquestcom la quantitat per pagar (o recuperar) relativa al resultat fiscal de l'exercici (vegeu nota 24).

Addicionalment, en la línia "impost sobre beneficis" del compte de resultats adjunt s'hi inclouen, tant la despesa meritada de l'Impost sobrebenefici, com les dotacions netes de l'exercici de les provisions per a contingències en la mesura que aquestes es refereixin a l'impost sobrebenefici.

3.20 Reconeixement d'ingressos i despeses

Els ingressos es calculen al valor raonable de la contraprestació cobrada o per cobrar i representen els imports per cobrar pels béns lliuratsi els serveis prestats en el marc ordinari de l'activitat, menys descomptes, IVA i altres impostos relacionats amb les vendes.

Amb l'objectiu de minimitzar els costos de transport i optimitzar la cadena logística del Grup, Repsol YPF entra en operacions d'intercanvide productes petrolífers amb altres companyies en localitzacions geogràfiques diferents. Aquests acords inclouen clàusules per adequar através d'una contraprestació econòmica el valor dels productes intercanviats en funció de les seves especificacions tècniques i els llocs delliurament i recepció de la mercaderia. Aquestes transaccions no es registren en el compte de resultats de l'exercici com a compres i vendesindividuals. Així mateix, el Grup tampoc registra com a vendes de l'exercici les transaccions en les quals les clàusules dels contractessignats impliquen que no es transfereix al comprador els riscos inherents de la propietat.

Els ingressos procedents de les vendes de béns es registren en el moment en què els riscs i beneficis inherents a la propietat han estattransferits. Els ingressos associats a la prestació de serveis es reconeixen considerant el grau de realització de la prestació a la data de balanç,sempre que el resultat de la transacció es pugui estimar amb fiabilitat. Els ingressos per interessos es meriten seguint un criteri financertemporal, en funció del principal pendent de pagament i el tipus d'interès efectiu aplicable. Els ingressos per dividends procedentsd'inversions es reconeixen quan els drets dels accionistes a rebre el pagament han estat establerts.

Les despeses es reconeixen quan es produeix la disminució d'un actiu o l'increment d'un passiu que es pot mesurar de forma fiable.

Com a conseqüència del marc jurídic per a la comercialització d'hidrocarburs en tots els països en els quals el Grup desenvolupa la sevaactivitat, Repsol YPF reflecteix com a despesa i com a ingrés els impostos especials i altres de naturalesa anàloga en relació amb la producció


i/o venda d'hidrocarburs. Aquest fet ha suposat en els comptes de resultats consolidats dels exercicis anuals 2006 i 2005 una majordespesa per import de 6.524 i 5.636 milions d'euros respectivament, registrada en l'epígraf "consums", i un major ingrés de similar importregistrat en l'epígraf "vendes" del compte de resultats adjunt.

Les transaccions entre empreses del Grupo Repsol YPF es realitzen d'acord amb les condicions de mercat. Aquestes transaccions genereningressos, despeses i resultats que són eliminats en el procés de consolidació.

Els treballs destinats a la gestió de l'aigua, a la protecció de l'atmosfera, a la gestió de residus, a la remediació de terres i aigües subterrànies i aldesenvolupament de sistemes de gestió mediambiental tenen la consideració de despesa mediambiental i el seu tractament comptable es realitzad'acord amb els criteris abans indicats.

3.21 Operacions amb derivats financers

El Grup contracta derivats per cobrir–se dels riscs financers i comercials per la variació dels tipus d'interès, els tipus de canvi o la varia-ció dels preus de determinades commodities. Aquests derivats són inicialment reconeguts a valor raonable a la data d'inici de contractei posteriorment són valorats al seu valor raonable. Els derivats es registren com a actiu quan el seu valor raonable és positiu i com a pas-siu quan és negatiu. Les diferències en el valor raonable es reconeixen en el compte de resultats, llevat de tractament específic sotacomptabilitat de cobertures quan correspongui.

Els valors raonables dels diversos instruments derivats utilitzats com a instruments de cobertura s'inclouen a la nota 37.

El Grup designa certs derivats com a instrument de cobertura:

a) Cobertura de valor raonable

Són cobertures de l'exposició a canvis en el valor raonable sia d'un actiu o passiu reconegut comptablement, sia d'un compromís en ferm noreconegut o sia d'una porció identificada d'aquest actiu, passiu o compromís en ferm, que es pugui atribuir a un risc en particular i afectar elresultat del període.

Els canvis en el valor raonable de l'instrument de cobertura es registren en el compte de resultats, juntament amb qualsevol canvi en el valorraonable de les partides cobertes.

b) Cobertura de fluxos de caixa

Són cobertures de l'exposició a la variació dels fluxos d'efectiu que: (i) s'atribueix a un risc particular associat amb un actiu o passiu reconegut(com la totalitat o algun dels pagaments futurs d'interès d'un deute a interès variable), o a una transacció prevista altament probable i que (ii)pugui afectar el resultat del període.

La part efectiva dels canvis en el valor raonable de l'instrument de cobertura es recullen en el patrimoni net i el guany o pèrdua relativa a lapart inefectiva és reconeguda en el compte de resultats. Els imports acumulats en patrimoni net són portats al compte de resultats en elsperíodes en què les partides cobertes afectin el compte de resultats.

c) Cobertura d'inversió neta

Són cobertures de l'exposició a les variacions en el tipus de canvi relativa a la participació en els actius nets d'operacions a l'estranger.

Les cobertures d'inversions netes en operacions a l'estranger són comptabilitzades de forma similar a les cobertures de fluxos de caixa, si béles diferències de canvi resultants d'aquestes operacions es comptabilitzen en la línia "diferències de conversió" en el patrimoni dels balan-ços de situació consolidats adjunts. Quan l'operació a l'estranger és venuda o es disposa de la mateixa de qualsevol altra forma, els guanys ipèrdues acumulades en patrimoni net són incloses en el compte de resultats.

Els derivats implícits en altres instruments financers o en altres contractes principals es consideren derivats separats quan els seus riscs icaracterístiques no estan estretament relacionats amb els dels contractes principals i quan aquests contractes principals no es registren al seuvalor raonable amb beneficis o pèrdues no realitzats presentats en el compte de resultats.

El Grup documenta en el naixement de cada transacció la relació entre l'instrument de cobertura i les partides cobertes, així com l'objectiude gestió del risc i l'estratègia de cobertura per a les diverses transaccions cobertes. El Grup també documenta les seves valoracions, tant al'inici de la cobertura com en el seu comportament posterior, pel que fa a si els derivats que s'utilitzen a operacions de cobertura sónaltament efectius.

La comptabilització de cobertures és interrompuda quan l'instrument de cobertura venç, o és venut, finalitzat o exercit, o deixa de complir els criteris


per a la comptabilització de cobertures. En aquest moment, qualsevol benefici o pèrdua acumulat corresponent a l'instrument de coberturaque hagi estat registrat en el patrimoni net es manté dins del patrimoni net fins que es produeixi l'operació prevista. Quan no s'espera quees produeixi l'operació que està sent objecte de cobertura, els beneficis o pèrdues acumulats nets reconeguts en el patrimoni net estransfereixen als resultats nets del període.

La informació detallada sobre aquestes operacions per als exercicis tancats a 31 de desembre del 2006 i 2005 es recullen a la nota 37.

3.22 Metodologia per a l'estimació del valor raonable

La metodologia utilitzada per a l'estimació de l'import recuperable dels actius és en general el valor d'ús, calculat a partir dels fluxos defons esperats futurs derivats de l'explotació d'aquets actius, descomptats amb una taxa que reflecteix el cost mig ponderat del capitalemprat. L'estimació del cost de capital és específica per a cada actiu, en funció de la moneda dels seus fluxos de caixa i dels riscos associatsa aquests, inclòs el risc país.

La valoració dels actius d'Exploració i Producció utilitza projeccions de fluxos de caixa que inclouen la vida econòmicament productiva dels campsde petroli i gas, i estan limitats, per a les reserves provades, per l'acabament contractual dels permisos o contractes d'explotació. Els fluxos defons estimats es basen en nivells de producció, preus de commodities i estimacions de costos futurs necessaris relacionats a les reserves de petrolii gas no desenvolupades, costos de producció, taxes de declivi dels camps, demanda i oferta dels mercats, condicions contractuals i altresfactors. Les reserves no provades es ponderen amb factors de risc que impliquen ponderacions del 70% i el 30% per a les reserves probablesi possibles, respectivament.

Els preus de referència considerats es basen en una combinació de cotitzacions a futur dels mercats per als tres primers anys i posteriorment, enprojeccions estàndards de llarg termini, suportades per la mitjana dels preus històrics obtinguts a partir d'un nombre considerable d'anys.

Els fluxos de caixa dels negocis de Refinament i Màrqueting es calculen a partir de l'evolució prevista de vendes, marges de contribució unitaris,costos fixos i fluxos d'inversió o desinversió, d'acord amb les expectatives considerades en els Plans estratègics, específics de cada negoci. Elperíode de projecció de fluxos de caixa que preveu l'avaluació és de cinc anys. Durant el sisè any s'inclou una entrada de fons igual a la rendaperpètua del resultat de les operacions obtingut en el cinquè any. Quan apareixen inversions en els anys finals del període d'avaluació, escorregeix la renda perpètua per tenir en compte els efectes de generació de caixa en anys ulteriors com a conseqüència d'aquestes inversions.

El valor raonable dels derivats financers s'ha estimat descomptant els fluxos de caixa futurs associats als mateixos d'acord amb els tipusd'interès i tipus de canvi vigents en les dates de tancament del balanç de situació i incloent acords diferencials amb les condicions de risccreditici de cada instrument. Per a alguns instruments derivats, s'utilitza com a referència complementària el valor de mercat facilitat perles entitats financeres.

3.23 Nous estàndards emesos

A continuació es detallen les Normes (NIIF i NIC) i interpretacions (CINIIF) i les modificacions d'aquestes que, havent estat emeses, enca-ra no han entrat en vigor a la data de formulació dels actuals comptes anuals:

– Modificacions a la NIC 1 "Presentació d'estats financers – Informació a revelar sobre el capital", adoptades pel Reglament (CE) núm.108/2006 d'11 de gener de 2006. Afegeix noves obligacions d'informació a revelar sobre el capital. Aquesta modificació a la NIC 1és aplicable als exercicis anuals que comencin a partir d'1 de gener de 2007.

– NIIF 7 "Instruments financers": Informació a revelar", adoptada pel Reglament (CE) núm. 108/2006 d'11 de gener de 2006. AquestaNIIF compleix tots els requeriments sobre la informació a revelar d'instruments financers en una única norma. La norma també reque-reix informació sobre l'abast de l'exposició de l'entitat als riscs dels instruments financers i una descripció dels objectius, polítiques iprocediments de l'entitat per gestionar–los. La NIIF 7 és aplicable als exercicis anuals que comencin a partir de l'1 de gener de 2007.

– CINIIF 7 "Aplicació del procediment de reexpressió segons la NIC 29 Informació financera en economies hiperinflacionàries", adoptadapel Reglament (CE) núm. 708/2006 de la Comissió de 8 de maig de 2006. Aquesta Interpretació relativa a la NIC 29 aclareix com s'hande corregir les xifres comparatives dels estats financers quan l'entitat identifica que l'economia de la seva moneda funcional éshiperinflacionària i com es reexpressaran els impostos diferits en el balanç d'obertura. Aquesta CINIIF és aplicable als exercicis anualsque comencin a partir de l'1 de març de 2006.

– CINIIF 8 "Abast de la NIIF 2", adoptada pel Reglament (CE) núm. 1329/2006 de la Comissió de 8 de setembre de 2006. Aquesta interpretació aclareix que la NIIF 2 també s'aplica als acords de pagaments basats en accions on l'entitat aparentment no repres o rep productes i/o serveis insuficients a canvi. Aquesta interpretació és aplicable als exercicis anuals que comencin a partir de l'1de maig de 2006.

– CINIIF 9 "Nova avaluació dels derivats implícits", adoptada pel Reglament (CE) núm. 1329/2006 de la Comissió de 8 de setembre de2006. L'objectiu fonamental d'aquesta interpretació és aclarir que només s'ha d'avaluar si un derivat implícit ha de ser separat delcontracte amfitrió i comptabilitzat com un derivat quan l'entitat es converteix en part del contracte per primera vegada, a no ser que


hi hagi un canvi en els termes del contracte que modifiqui significativament els fluxos de caixa. La CINIIF 9 és aplicable als exercicisanuals que comencin a partir de l'1 de juny de 2006.

– CINIIF 10 "Informació financera intermèdia i deteriorament de valor". Aquesta interpretació estableix que qualsevol pèrdua perdeteriorament de valor reconeguda en el fons de comerç o en una inversió en un instrument de capital o en un actiu financer portat a costen un període intermedi no ha de ser revertida en posteriors períodes intermedis o en els estats financers anuals. La CINIIF 10 és aplicableals exercicis anuals que comencin a partir de l'1 de novembre de 2006.

– CINIIF 11 "NIIF 2 "Transaccions amb accions pròpies i del Grup". Aquesta interpretació s'ocupa de l'aplicació de NIIF 2 a acords depagaments basats en accions que inclouen instruments de capital de l'entitat mateixa o instruments de capital d'una altra entitat del mateixGrup. Aquesta interpretació serà d'aplicació per als exercicis anuals que comencin a partir de l'1 de març de 2007.

– CINIIF 12 "Acords de concessió de serveis". Aquesta interpretació serà d'aplicació a la comptabilització per l'operador de les concessionsatorgades per una entitat pública a un concessionari privat. Aquesta interpretació serà d'aplicació per als exercicis anuals que comencin apartir de l'1 de gener de 2008.

– NIIF 8 "Segments operatius". Aquesta norma derogarà des de la seva data d'aplicació a la NIC 14 "Informació financera per segments".La principal novetat d'aquesta norma és que la informació que es facilita es basa en els components de l'entitat que la Direcció utilitza perprendre les seves decisions operatives. Els imports de cada partida dels segments operatius seran els comunicats a la Direcció per a ladistribució dels recursos als segments i per a l'avaluació del seu acompliment. Aquesta interpretació serà d'aplicació per als exercicis anualsque comencin a partir de l'1 de gener de 2009.

Per a aquelles normes i interpretacions adoptades per la Unió Europea, el Grup ha decidit no aplicar–les anticipadament. S'està avaluantl'impacte que aquestes normes tindran en els comptes anuals consolidats del Grup.


4 Gestió de riscs financers i definició de cobertures

Les activitats del Grup l'exposen a diversos tipus de risc financer:

– risc de mercat, conseqüència de la volatilitat dels preus del petroli, gas natural i els seus productes derivats i tipus d'interès;– risc de crèdit, associat a contractes financers i a l'activitat comercial;– risc de liquiditat (o de solvència), en la mesura que el Grup podria arribar a trobar dificultats per disposar dels recursos financers necessaris

per fer front als seus compromisos i;– risc de tipus de canvi, ja que una part de les transaccions es realitzen en moneda diferent de l'euro.

Repsol YPF disposa d'una organització i d'uns sistemes que li permeten identificar, mesurar i controlar els riscs financers als quals està el Grups'exposa, i utilitza diversos instruments financers per realitzar cobertures, d'acord amb directrius corporatives comunes per a tot el Grup. Lacontractació d'aquests instruments financers està centralitzada i subjecta a controls específics.

La nota 37 "Operacions amb derivats" descriu els instruments derivats utilitzats pel Grup per gestionar el risc de mercat i de tipus de canvi idiscuteix el propòsit de cada un d'ells així com la relació de cobertura que ha estat definida.

5 Estimacions i judicis comptables

La preparació dels estats financers d'acord amb principis comptables generalment acceptats requereix que es realitzin suposicions i estimacions queafecten els imports dels actius i passius registrats, la presentació d'actius i passius contingents al final de l'exercici, així com els ingressos i despesesreconeguts al llarg de l'exercici. Els resultats actuals podrien diferir depenent de les estimacions realitzades.

Els principis comptables i les àrees que requereixen més quantitat de judicis i estimacions en la preparació dels estats financers són: (i) les reser-ves de cru i de gas natural; (ii) provisions per litigis i altres contingències, (iii) el còmput de l'impost de beneficis i actius per impostos diferits i (iv)test de recuperació d'actius (veure nota 3.9).

Reserves de cru i gas

L'estimació de les reserves de cru i gas són una part integral del procés de presa de decisions de la companyia. El volum de les reserves de crui gas s'utilitza per al càlcul de la depreciació utilitzant les ràtios d'unitat de producció, així com per a l'avaluació de la recuperabilitat de les inver-sions en actius d'Exploració i producció (vegeu notes 6 i 13).

Repsol YPF prepara les seves estimacions i suposicions relatives a les reserves de cru i gas, tenint en compte les regles i regulacions establertesper a la indústria del cru i el gas per la SEC (U.S. Securities and Exchange Comission) i els principis comptables establerts pel FASB (U.S. FinancialAccounting Standards Board).

Provisions per a litigis i altres contingències

El cost final de la liquidació de denúncies i litigis pot variar a causa d'estimacions que es basen en diferents interpretacions de les normes, opinionsi avaluacions finals de la quantia d'anys. Per tant, qualsevol variació en circumstàncies relacionades amb aquest tipus de contingències podria tenirun efecte significatiu en l'import de la provisió per contingències registrada.

Repsol YPF realitza judicis i estimacions al registrar costos i establir provisions per a sanejaments i remediacions mediambientals que estanbasats en la informació actual relativa a costos i plans esperats de remediació. En el cas de les provisions mediambientals, els costos podendiferir de les estimacions a causa de canvis en lleis i regulacions, descobriment i anàlisi de les condicions del lloc, així com a causa de varia-cions en les tecnologies de sanejament. Per tant, qualsevol modificació en els factors o circumstàncies relacionats amb aquest tipus de provi-sions, així com en les normes i regulacions, podria tenir, com a conseqüència, un efecte significatiu en les provisions registrades per a aquestscostos (vegeu nota 36).

Còmput de l'impost sobre beneficis i actius per impostos diferits

La correcta valoració de la despesa en concepte d'impost sobre beneficis depèn de diversos factors, incloent hi estimacions en el ritme i larealització dels actius per impostos diferits i la periodificació dels pagaments de l'impost sobre beneficis. Els cobraments i pagaments actualspoden diferir materialment d'aquestes estimacions com a resultat de canvis en les normes impositives, així com de transaccions futuresimprevistes que impactin els balanços d'impostos de la companyia.


6 Propietats, planta i equip

La composició i el moviment de l'epígraf "Propietats, planta i equip" i de la seva corresponent amortització i provisió acumulada al 31 de de-sembre de 2006 i 2005 és la següent:

Cost

Saldo l’1 de gener de 2005 2.189 15.630 23.814 570 1.292 1.312 1.163 45.970Inversions (1) 119 465 1. 554 131 12 305 587 3 .173Jubilacions o baixes (12) (195) (416) (45) (5) (79) (6) (758)Diferències de conversió 142 663 3.399 25 87 74 75 4.465Variació del perímetre de consolidació 38 153 – – 4 70 39 304Reclassificacions i altres moviments (2) (50) 660 368 (15) 15 (91) (567) 320

Saldo el 31 de desembre de 2005 2.426 17.376 28.719 666 1.405 1.591 1.291 53.474Inversions (1) 27 530 3. 080 276 8 384 1. 112 5 .417Jubilacions o baixes (18) (89) (553) (66) (4) (112) (40) (882)Diferències de conversió (74) (517) (2.843) (57) (70) (75) (31) (3.667)Variació del perímetre de consolidació 1 3 25 – 3 10 – 42Reclassificacions i altres moviments (2) (103) 754 (2.085) 140 (3) (192) (790) (2.279)

Saldo a 31 de desembre de 2006 2.259 18.057 26.343 959 1.339 1.606 1.542 52.105

Amortització i pèrdues de valor acumulades

Saldo 1 de gener de 2005 (738) (9.265) (13.879) (472) (451) (862) – (25.667)Amortitzacions (54) (780) (1.322) (52) (46) (74) – (2.328)Jubilacions o baixes 3 124 335 49 5 22 – 538Dotació/reversió pèrdues de valor (3) (20) – (74) – – – – (94)Diferències de conversió (43) (358) (1.961) (14) (58) (31) – (2.465)Variació del perímetre de consolidació (25) (83) – – (3) (62) – (173)Reclassificacions i altres moviments (2) 2 87 (41) – (8) (21) – 19

Saldo 31 de desembre de 2005 (875) (10.275) (16.942) (489) (561) (1.028) – (30.170)Amortitzacions (57) (857) (1.744) (185) (47) (74) – (2.964)Jubilacions o baixes 6 73 545 64 4 15 13 720(Dotació)/reversió pèrdues de valor (3) (4) (31) (212) – – (3) (1) (251)Diferències de conversió 31 289 1.671 33 49 24 – 2.097Variació del perímetre de consolidació – – (11) – (1) (4) – (16)Reclassificacions i altres moviments (2) 221 109 1.523 (12) 7 132 (26) 1.954

Saldo el 31 de desembre de 2006 (678) (10.692) (15.170) (589) (549) (938) (14) (28.630)

Saldo net el 31 de desembre de 2006 (4) 1.581 7.365 11.173 370 790 668 1.528 23.475

(1) El 2006 les principals inversions s'han realitzat a l'Argentina (1.222 milions d'euros), als Estats Units (1.838 milions d'euros), a la resta de Llatinoamèrica (689 milions d'euros) i a Espanya (954milions d'euros). De les inversions en els Estats Units, 663 milions d'euros corresponen a la compra de reserves provades i 1.064 milions d'euros a reserves no provades del camp Shenzi en elgolf de Mèxic. Les principals inversions en el 2005 en aquest epígraf es van realitzar a Argentina (1.060 milions d'euros), a la resta de Llatinoamèrica (955 milions d'euros), al Nord de l'Àfrica iOrient Mitjà (64 milions d'euros) i a Espanya (959 milions d'euros).

(2) El 2006 inclou 310 milions d'euros nets d'amortització corresponents a la reclassificació a actius disponibles per a la venda, 253 milions d'euros per alta de provisió per desmantellament de camps(veure nota 19) i 132 milions d'euros de traspàs a actius intangibles.El 2005 s'incloïa, fonamentalment, 274 milions d'euros corresponents a l'alta de provisió per desmantellament de camps.

(3) (Vegeu nota 13).(4) A dia 31 de desembre de 2006 i 2005 l'import de les provisions acumulades ascendia a 758 i 724 milions d'euros, respectivament.

Milions d'euros

Terrenys, edificis i altresconstruccions

Maquinària iinstal·lacions

Inversió zones amb

reserves

Altres costos

d'exploració

Elements de transport

Un altreimmobilitzat

material

Immobilitzat en curs

Total


Els imports corresponents als actius no amortitzables, és a dir, terrenys i immobilitzat en curs, ascendeixen, respectivament, a 841 i 1.527milions d'euros el 31 de desembre de 2006 i 831 i 1.291 milions d'euros el 31 de desembre de 2005, respectivament. Els imports corresponentsa terrenys estan inclosos dins de l'epígraf "Terrenys, edificis i altres construccions" del quadre anterior.

L'epígraf propietats, planta i equip inclou elements totalment amortitzats per un import de 8.452 i 8.647 milions d'euros el 31 de desembredel 2006 i 2005, respectivament.

Repsol YPF capitalitza despeses financeres com a part del cost dels actius segons descriu la nota 3. El 2006 i el 2005, el cost mig del finançamentaliè ha estat 6,14% i 5,75% l'import activat per aquest concepte ha ascendit a 35 i 19 milions d'euros, respectivament. Els esmentats importsfiguren registrats minorant l'epígraf de "Càrregues financeres" del compte de resultats adjunt.

Dins de l'epígraf propietats, planta i equip s'inclouen inversions efectuades pel Grupo Repsol YPF sobre concessions administratives, per unimport el 31 de desembre del 2006 i 2005 de 89 i 26 milions d'euros, respectivament; aquestes concessions revertiran a l'Estat en un terminicomprès entre els anys 2007 i 2054.

En els exercicis 2006 i 2005 s'inclouen 640 i 645 milions d'euros, respectivament, corresponents a actius adquirits en règim d'arrendamentfinancer. Entre els actius adquirits en arrendament financer al tancament d'aquests exercicis destaquen els vaixells metaners adquirits pertransportar GNL per un import de 593 i 617 milions d'euros el 2006 i 2005, respectivament.

D'acord amb la pràctica de la indústria, Repsol YPF assegura els seus actius i les seves operacions a nivell global. Entre els riscos asseguratss'inclouen els danys en elements de propietats, planta i equip, amb les interrupcions consegüents en el negoci que aquestes comporten. El Grupconsidera que el nivell actual de cobertura, en general, és adequat per als riscos inherents a la seva activitat.

7 Propietats d'inversió

El moviment de les propietats d'inversió en els exercicis 2006 i 2005 ha estat el següent:

Saldo l’1 de gener de 2005 65 (13) 52

Jubilacions o baixes (3) – (3)Dotació d'amortització i altres moviments 6 (1) 5

Saldo el 31 de desembre de 2005 68 (14) 54

Jubilacions o baixes (27) 10 (17)Dotació d'amortització i altres moviments (3) – (3)

Saldo el 31 de desembre de 2006 38 (4) 34

El valor de mercat el 31 de desembre de 2006 i 2005 dels actius inclosos en aquest epígraf ascendeix a 57 i 122 milions d'euros, respec-tivament.

Els ingressos registrats a l'exercici 2006 relacionats amb les propietats d'inversió ascendeixen a 136 milions d'euros, 130 dels quals es correspo-nen als beneficis per la venda de dos edificis.

Milions d'euros

Cost brut Amortització i pèrduesde valor acumulades

Total


Fons de comerç

El detall per societats del fons de comerç el 31 de desembre del 2006 i 2005 ha estat:

YPF, SA 2.152 2.395Gas Natural SDG, SA 321 321Refap, SA 236 239Repsol Portuguesa, SA 154 180Repsol Butano Portugal RB, SA 118 118Empresas Lipigas, SA 86 100EESS de Repsol Comercial PP 93 92Buenergía Gas & Power, Ltd. 40 44Limagás 40 44Grupo Dersa 29 29Repsol Italia 28 28Grupo Nettis 24 24Altres companyies 101 159

Saldo al tancament de l’exercici 3.422 3.773

El moviment hagut en aquest epígraf dels Balanços de situació consolidats adjunts durant 2006 i 2005 ha estat el següent:

Saldo a l'inici de l'exercici 3.773 3.204Adquisicions 1 214Ajusts per impostos diferits (13) 40Variacions del perímetre de consolidació 3 29Desinversions (1) (1)Diferències de conversió (277) 397Sanejament (2) (6)Reclassificacions i altres moviments (62) (104)

Saldo al tancament de l’exercici 3.422 3.773

Milions d'euros

2006 2005

Milions d'euros

2006 2005


L'any 2006 no hi ha hagut adquisicions significatives. L'any 2005 les adquisicions recollien, fonamentalment, imports corresponents a RepsolButano Portugal RB, SA –abans Shell Gas LPG, SA (118 milions d'euros), el subgrup Desenvolupament d'Energies Renovables, SA (29 milionsd'euros) i els pagaments addicionals realitzats per l'adquisició de Repsol Portuguesa, SA (25 milions d'euros) i Repsol Italia (6 milions d'euros).

A continuació es detallen el fons de comerç brut i l'import acumulat de les pèrdues de valor registrades el 31 de desembre de 2006 i 2005,respectivament:

Fons de comerç brut 3.434 3.783Pèrdues de valor acumulades (12) (10)

Fons de comerç net 3.422 3.773

Durant l'exercici 2006 s'ha procedit al sanejament del fons de comerç corresponent al negoci de GLP a l'Índia per import de 2 milions d'euros.

Proves de deteriorament per al fons de comerç

El fons de comerç, pel que fa a la realització de la prova per deteriorament, s'assigna a les unitats generadores d'efectiu del Grup identificadessegons el negoci a què pertanyen. A continuació es detalla l'assignació del fons de comerç el 31 de desembre del 2006 i 2005:

Exploració i producció 1.421 7 1.428 1.635 57 1.692Refinació i màrqueting 637 810 1.447 654 864 1.518Química 94 – 94 106 – 106Gas i electricitat – 453 453 – 457 457

Total 2.152 1.270 3.422 2.395 1.378 3.773

Repsol YPF considera que, basant–se en els coneixements actuals, els canvis raonablement possibles en els supòsits clau per a la determina-ció del valor raonable, sobre els quals es basa la determinació de les quantitats recuperables, no comportaran que els valors en llibres de lesunitats generadores d'efectiu superin els imports recuperables el 31 de desembre del 2006.

En el cas d'Argentina, per determinar els valors raonables en el negoci de downstream s'ha tingut en compte un escenari que comportarecuperar progressivament durant els pròxims anys un situació econòmica similar a l'existent anteriorment al canvi en la convertibilitat del pesrespecte al dòlar. En tot cas, el negoci de refinació i màrqueting de YPF a l'Argentina té un alt grau d'integració amb el negoci d'upstream del'esmentada companyia.

Milions d'euros

El 31 de desembre de 2006 El 31 de desembre de 2005

YPF Resta Total YPF Resta Total

Milions d'euros

2006 2005


9 Altres actius intangibles

La composició i el moviment dels actius intangibles i de la seva amortització corresponent acumulada el 31 de desembre del 2006 i 2005 són:

Cost

Saldo l'1 de gener de 2005 466 190 10 – 188 138 457 1.449Inversions (1) 13 1 10 4 7 10 90 135Jubilacions o baixes (9) – – – (4) (2) (5) (20)Diferències de conversió 8 27 1 – 4 – 43 83Variació del perímetre de consolidació 1 – – – – – 58 59Reclassificacions i altres moviments (2) 21 18 – 76 1 (1) 135 250

Saldo el 31 de desembre de 2005 500 236 21 80 196 145 778 1.956Inversions (1) 20 1 2 3 7 19 107 159Jubilacions i baixes (31) – – (7) 6 (37) (69)Diferències de conversió (7) (24) (2) – (5) (1) (14) (53)Variació del perímetre de consolidació – – – – – –1 1Reclassificacions i altres moviments (2) (48) – 22 177 25 (4) 86 258

Saldo el 31 de desembre de 2006 434 213 43 260 216 165 921 2.252

Amortització i pèrdues de valor acumulades

Saldo el 1 de gener de 2005 (185) (62) (4) – (136) (118) (251) (756)Amortitzacions (28) (11) (2) – (12) (7) (61) (121)Jubilacions o baixes 4 – – – 3 2 3 12(Dotació)/reversió pèrdues de valor (1) – – – – – (1) (2)Diferències de conversió (3) (9) – – (2) – (15) (29)Variació del perímetre de consolidació – – – – – – (3) (3)Reclassificacions i altres moviments (2) (59) – 1 – – (1) 5 (54)

Saldo el 31 de desembre de 2005 (272) (82) (5) – (147) (124) (323) (953)Amortitzacions (21) (10) (1) – (13) (8) (68) (121)Jubilacions o baixes 28 – – – 7 (3) 30 62(Dotació)/Reversió pèrdues de valor 59 – – (181) – – (8) (130)Diferències de conversió 3 8 – – 3 – 10 24Variació del perímetre de consolidació – – – – – – (1) (1)Reclassificacions i altres moviments (2) 42 – (3) – (15) 1 (3) 22

Saldo el 31 de desembre de 2006 (161) (84) (9) (181) (165) (134) (363) (1.096)

Saldo net el 31 de desembre de 2006 273 129 34 79 51 31 558 1.156

(1) Les inversions el 2006 i 2005 procedeixen de l'adquisició directa d'actius per import de 151 i 132 milions d'euros, respectivament.(2) El 2006 la columna "drets d'emissió" inclou 257 milions d'euros corresponents als drets d'emissió de CO2 assignats de manera gratuïta per al 2006 d'acord amb el pla d'assignació

nacional i la baixa dels drets corresponents a l'exercici 2005 per import de 80 milions d'euros. A l'exercici 2005 a la columna "altre immobilitzat" s'inclouen 74 milions d'euroscorresponents al reconeixement d'actius intangibles de Repsol Combustiveis i 72 milions d'euros corresponents a l'assignació de part del preu de compra de CEG i CEG Río.

Repsol YPF no té actius intangibles amb vida útil indefinida el 31 de desembre del 2006 i 2005.

Durant l'exercici 2006 el Grup ha rebut gratuïtament drets d'emissió equivalents a 11 milions de tones de CO2 de conformitat amb el Planacional d'assignació, valorats en 257 milions d'euros. En aquest pla també s'estipulen les assignacions gratuïtes de drets d'emissió l'any 2007per 12 milions de tones de CO2.


Milions d'euros

Drets de traspàs, superfície i suministro

Estacionsde servei

Gasoductes En altreimmobilitzat

Dretsemissió

Abande–rament

Subministramenten exclusiva

Altreimmobilitzat

Total

Els consums de drets d'emissió de CO2 del Grup el 2006 han pujat a 12 milions de tones. Durant l'exercici 2006 s'ha produït una depreciaciódel valor dels drets d'emissió, la qual cosa ha donat lloc a la dotació d'una provisió per depreciació de 181 milions d'euros que s'ha vistcompensada, en un import equivalent, pels ingressos procedents de la imputació a resultats dels ingressos diferits pels drets rebuts a títolgratuït.

L'efecte net en el compte de resultats dels exercicis 2006 i 2005 per l'emissió de CO2 ha ascendit a una despesa neta de 4 i 2 milions d'euros,respectivament.

La despesa reconeguda en el compte de resultats corresponent a les activitats d'investigació i desenvolupament ha ascendit en l'exercici 2006i 2005 a 72 i 63 milions d'euros, respectivament.

Els drets de traspàs, superfície i usdefruit, els costos d'abanderament i imatge, els contractes de subministrament en exclusiva i les concessionsadministratives són drets legals la titularitat dels quals està condicionada per la vida dels contractes que els originen tal com descriu l'apartat3.7 de la nota 3.

10 Actius disponibles per a la venda

El 31 de desembre de 2006 i 2005, Repsol YPF té actius disponibles per a la venda per import de 249 i 1 milions d'euros, respectivament, quecorresponen, fonamentalment, a actius d'exploració i producció a l'Argentina.

Les principals línies del balanç dels actius classificats com a disponibles per a la venda el 31 de desembre del 2006 i 2005, són els següents:

Propietats, planta i equip 310 1

Total d'actius disponibles per a la venda 310 1Passius relacionats amb els actius classificats

com a disponibles per a la venda (61) –

Total d'actius nets disponibles per a la venda 249 1

11 Inversions registrades per posada en equivalència

El detall de la inversió en societats associades més significatives, que han estat consolidades per posada en equivalència el 31 de desembredel 2006 i 2005 és:

Companyia Logística d'Hidrocarburs CLH, SA 121 74West Siberian Resources 70 –Atlantic LNG Company of Trinidad & Tobago 60 86Peru LNG Company Llc 44 6Transportadora de Gas del Perú, SA 39 18Transierra, SA 34 36Dynasol Elastómeros, SA de CV 29 30Atlantic LNG 4 24 44Oleoductos del Valle, SA 22 28Oleoducto de Crudos Pesados (OCP), Ltd 20 25Terminales Marítimos Patagónicos, SA (Termap) 11 12Altres societats posades en equivalència 47 40

521 399

Milions d'euros

2006 2005

Milions d'euros

2006 2005


A l'annex I s'adjunta la relació de les societats consolidades del Grup.

El moviment hagut en aquest epígraf dels Balanços de situació consolidats adjunts durant 2006 i 2005 ha estat el següent:

Saldo a l'inici de l'exercici 399 449Adquisicions (1) 123 39Desinversions (2) – (42)Variacions del perímetre de consolidació (3) (3) (78)Resultat en societats consolidades

per posada en equivalència (4) 139 117Dividends repartits (136) (85)Diferències de conversió (38) 35Reclassificacions i d'altres moviments 37 (36)

Saldo al tancament de l'exercici 521 399

(1) El 2006 correspon, entre d'altres, a les aportacions o a adquisicions a West Siberian Resources, PerúLNG i ENIREPSA. El 2005 incloïa, entre altres, les aportacions a Enirepsa, Atlantic 4, Perú LNG i TGP.

(2) El 2005 incloïa 37 milions d'euros corresponents en venda de percentatges d'Enagas realitzada per GasNatural.

(3) El 2006 correspon fonamentalment al canvi de mètode de consolidació de productes i serveis petrolí-fers (PSP), R. Chemie, i Red Electrónica de Distribución (RED). El 2005 corresponia fonamentalment alcanvi de mètode de consolidació de TSB, a Termogaucha, a Gespevesa, a Repsol Bronderslev i aTerminales Canarios.

(4) El 2006 els resultats més significatius corresponen a Atlantic LNG (71 milions d'euros) i CLH (83 milionsd'euros). El 2005 els resultats més significatius corresponien a Atlantic LNG (61 milions d'euros), CLH(35 milions d'euros) i Enagas (9 milions d'euros).

Les següents societats, en les quals el Grup té influència significativa en la seva gestió, basada en el fet que el Grup té suficient representacióen el Consell d'Administració, malgrat que participa en un percentatge menor al 20%, han estat consolidades per posada en equivalència:

Sistemes Energètics Mar Garullo, SA (1) 18,00%A&C Pipeline Holding 18,00%Gasoducto Oriental, SA 16,66%West Siberian Resources 10,00%Transportadora de Gas del Perú, SA 10,00%Gasoducto del Pacífico (Argentina), SA 10,00%

(1) Sociedad integrada al Grup Gas Natural que consolida per integració proporcional en els estats finan-cers del Grupo Repso YPF.

El quadre següent mostra les principals magnituds de les societats associades del Grupo Repsol YPF el 31 de desembre de 2006 i 2005 (vegeuAnnex I):

Total actius 1.933 1.733Total patrimoni 439 356Ingressos 916 721Resultat del període 139 117

Milions d'euros

2006 2005

Societat % participació

Milions d'euros

2006 2005


12 Actius financers corrents i no corrents

El detall dels actius financers del Grup el 31 de desembre del 2006 i 2005, classificats per tipus i per venciment és:

Valorats a valor raonable amb canvis en resultats – 72 – – 66 –Comptes per cobrar 152 6.725 – 250 6.752 –Actius mantinguts a venciment 607 225 2.557 613 258 2.647Disponibles per a la venda 160 – – 224 – –Derivats de cobertura 599 78 – 659 266 –

1.518 7.100 2.557 1.746 7.342 2.647

Els imports que descriu la columna “corrents” inclouen les partides del balanç que es detallen a continuació:

Clients i altres comptes pendents de cobrar 6.813 6.841Inversions financeres temporals 287 501

7.100 7.342

A continuació es descriuen els actius financers corrents i no corrents d'acord amb la seva classificació per naturalesa:

12.1 Actius financers valorats a valor raonable amb canvis en resultats

La composició en els exercicis 2006 i 2005 dels actius financers registrats pel seu valor raonable amb canvis en resultats ha estat la següent:

Actius per valoració a mercat de derivatsCorrents 14 66

Altres actius financersCorrents 58 –

72 66

12.2 Préstecs i comptes per cobrar corrents

Inclou els conceptes següents:

Clientes 5.552 5.333Altres deutors 1.554 1.794(Menys: provisió per depreciació) (1) (381) (375)

Total (2) 6. 725 6 .752

(1) El 2006 i 2005 s'han provisionat 46 i 51 milions d'euros, respectivament, per aquest concepte, que figurenen la línia "altres despeses" del compte de resultats.

(2) L'epígraf "clients i altres comptes a cobrar" del balanç de situació inclou, a més dels conceptes "clients","altres deutors" i "provisió per a insolvències" descrites en el detall adjunt, 88 i 89 milions d'euros el 2006i 2005 respectivament corresponents a la valoració a mercat de determinats derivats sobre operacionscomercials inclosos en els apartats 12.1 i 12.5.

Milions d'euros

2006 2005

Milions d'euros

2006 2005

Milions d'euros

2006 2005

Milions d'euros

2006 2005

Actius financersno

corrents

Corrents Efectiu iequivalents

a l'efectiu

Actiusfinancers no

corrents

Corrents Efectiu iequivalents

a l'efectiu


12.3 Actius financers mantinguts a venciment

A continuació es detallen les inversions financeres mantingudes a venciment el 31 de desembre del 2006 i 2005:

Inversions financeres no corrents 607 613 612 690Inversions financeres temporals 225 258 225 258Equivalents d'efectiu 2.197 2.296 2.197 2.296Caixa i bancs 359 351 359 351

3.388 3.518 3.393 3.595

Entre les inversions financeres corrents i no corrents hi ha préstecs a societats no consolidades i préstecs a societats consolidades per la part noeliminada en el procés de consolidació per un import de 432 i 417 milions d'euros el 2006 i 2005 respectivament. Aquests préstecs han reportatun interès mig del 10,15% i 10,01% el 2006 i el 2005.

La resta de les inversions financeres, que ascendeixen a 2.956 i 3.101 milions d'euros el 31 de desembre de 2006 i 2005, respectivament, icorresponen principalment a col·locacions a bancs i a dipòsits col·laterals. Aquestes operacions financeres han reportat un interès mitjà del3,27% i 2,35% el 2006 i 2005, respectivament.

El venciment de les inversions financeres mantingudes a venciment no corrents, és el següent:

2007 – 22008 – 22009 11 12010 47 1Anys posterirors 549 607

607 613

12.4 Actius financers disponibles per a la venda

Corresponen fonamentalment a participacions financeres minoritàries en algunes societats en les quals no s'exerceix influència en la gestió.

L'import més significatiu del 2006 i el 2005 correspon a la participació que Gas Natural té a Enagas.

12.5 Derivats de cobertura

En aquest epígraf s'inclou el valor de mercat dels derivats designats com a instruments de cobertura el 31 de desembre de 2006 i 2005:

Cobertures de valor raonable 62 78 223 80Cobertures de fluxos d'efectiu 6 – 2 –Cobertures d'inversió neta 531 – 434 186

599 78 659 266

Milions d'euros

2006 2005

No corrents Corrents No corrents Corrents

Milions d'euros

Venciment el 2006 2005

Milions d'euros

Valor comptable Valor raonable

2006 2005 2006 2005


13 Pèrdua de valor dels actius

Repsol YPF fa, com a mínim anualment, o sempre que hi hagi indicis que s'hagi produït una pèrdua de valor, una valoració dels seusactius intangibles, elements de propietats, planta i equip o altres actius fixos, així com del fons de comerç, a fi de determinar si s'ha produïtun deteriorament en el valor d'aquests. Aquestes valoracions es fan d'acord amb els principis generals que estableix la nota 3.

Durant l'exercici 2006, les pèrdues de valor netes registrades corresponents a actius no corrents han pujat a 383 milions d'euros. Aquestescorreccions valoratives es refereixen, fonamentalment, a actius d'exploració i producció (223 milions d'euros) i a la depreciació dels drets d'e-missió rebuts del pla d'assignació nacional per un import de 181 milions d'euros (vegeu nota 9). Pel que fa als actius d'exploració i produc-ció, les dotacions netes corresponen, fonamentalment, a:

– A Trinitat, com conseqüència de la reavaluació de la comercialitat de determinats camps en què es participa, s'ha registrat una provisió de 50milions d'euros.

– A l'Argentina, s'ha registrat una provisió de 66 milions d'euros distribuïda en diversos camps en què es participa, fonamentalment, perl'evolució dels paràmetres de negoci.

– A Dubai, com a conseqüència de la rescissió anticipada del contracte, s'ha registrat una provisió de 50 milions d'euros que, una vegadadeduït l'efecte fiscal, han suposat una pèrdua neta d'11 milions d'euros.

– A l'Equador, Veneçuela i Algèria, s'han registrat 49 milions d'euros de provisió derivats, igualment, de la mateixa evolució dels paràmetresdel negoci.

En l'exercici 2005 les pèrdues de valor registrades corresponents a actius no corrents van ascendir a 119 milions d'euros, dels quals 74milions d'euros corresponien a actius d'exploració i producció i 25 milions d'euros a la participació en dues companyies brasileres decontrol conjunt, Refinería de Petróleos Manguinhos, SA i Termogaucha, SA. Pel que fa als actius d'exploració i producció, la provisiócorrespon a:

– Una provisió de 85 milions d'euros a Veneçuela a causa d'un canvi en el règim fiscal.

– Una provisió de 37 milions d'euros corresponent a la revisió negativa de reserves a l'Argentina i Bolívia.

– Les dotacions anteriors es van compensar amb la reversió de la provisió dotada a l'Equador de 35 milions d'euros a causa, fonamentalment,de l'increment futur dels preus estimats.

14 Existències

La composició de l'epígraf d'existències el 31 de desembre del 2006 i 2005 és:

El 31 de desembre de 2006 Cru i gas natural 1.343 (55) 1.288Productes acabats i semiacabats 1.891 (58) 1.833Materials i altres existències 782 (29) 753

4.016 (142) 3.874

El 31 de desembre de 2005Cru i gas natural 1.257 (0) 1.257Productes acabats i semiacabats 1.779 (12) 1.767Materials i altres existències 732 (26) 706

3.768 (38) 3.730

Milions d'euros

Cost Provisions per depreciació Net


El 31 de desembre de 2006 l'import de les existències inventariades a valor raonable menys costos de vendes va ascendir a 165 milions d'euros il'efecte en el compte de resultats per la valoració a mercat de les mateixes és una pèrdua de 4 milions d'euros. El 31 de desembre de 2005 no hiha inventaris d'aquesta naturalesa i en el compte de resultats d'aquest exercici no es va registrar cap import per valoració d'existències a valorraonable menys cost de vendes.

El Grupo Repsol YPF compleix, tant el 31 de desembre de 2006 com el 31 de desembre de 2005, amb els requisits sobre existències mínimesde seguretat que estableix la normativa aplicable (vegeu nota 1.2), a través de les societats espanyoles que integren el Grup.

15 Patrimoni net

15.1 Capital social

El capital social subscrit el 31 de desembre de 2006 i 2005 està representat per 1.220.863.463 accions d'1 euro de valor nominal cada unatotalment subscrites i desemborsades, i admeses en la seva totalitat a cotització oficial en el mercat continu de les borses de valors espanyo-les, de Nova York i de Buenos Aires.

Els Estatuts de Repsol YPF, SA limiten al 10% del capital social amb dret a vot el nombre màxim de vots que pot emetre a la Junta Generald'Accionistes un mateix accionista o les societats pertanyents al mateix Grup.

El Grup no manté el 31 de desembre de 2006 accions de la societat dominant ni directament ni a través de societats participades.

El 31 de desembre de 2006 les societats següents del Grup tenen accions admeses a cotització oficial:

Repsol YPF, SA 1.220.863.463 100% Borses de valors espanyoles 26,20 26,60 euros(Madrid, Barcelona, Bilbao, València)Buenos Aires 104,00 104,24 pesosNova York 34,50 34,27 dòlars

Gas Natural SDG, SA 447.776.028 100% Borses de valors espanyoles 29,99 31,00 euros(Madrid, Barcelona, Bilbao, València)

YPF 393.312.793 100% Nova York 47,95 46,94 dòlarsBuenos Aires 145,00 142,58 pesos

Refineria La Pampilla, SA 36.063.999 100% Borsa de Valors de Lima 30,08 29,82 sols

Empresa Petrolera Andina, SA 13.439.520 100% Bolsa Boliviana de Valores (*) (*) Bolivianos

Compañía Logística de Hidrocarburos, CLH

Sèrie A 90.000 Borses de valors espanyoles 37,03 38,72 eurosSèrie D 1.689.049 (Madrid, Barcelona, Bilbao, València)

(*) No ha tingut moviment durant l'exercici 2006

Milions d'euros

Companyia Nombred'accions

cotitzades

% del capitalsocial

que cotitza

Borses Valor de tancament

Mitjana últim

trimestre

Moneda


15.2 Prima d'emissió

La prima d'emissió el 31 de desembre de 2006 i 2005 ascendeix a 6.428 milions d'euros. El text refós de la Llei de societats anònimes per-met expressament la utilització del saldo de la prima d'emissió per ampliar el capital i no estableix cap restricció específica quant a la dispo-nibilitat de l'esmentat saldo.

15.3 Reserva legal

D'acord amb el text refós de la Llei de societats anònimes s'ha de destinar una xifra igual al 10% del benefici de l'exercici a la reserva legalfins que aquesta assoleixi almenys el 20% del capital social. La reserva legal podrà utilitzar–se per augmentar el capital en la part del seusaldo que superi el 10% del capital ja augmentat. Llevat de la finalitat esmentada anteriorment, i mentre no superi el 20% del capital social,aquesta reserva només podrà destinar–se a la compensació de pèrdues i sempre que no existeixin altres reserves disponibles suficients pera aquesta finalitat.

15.4 Reserva de revalorització

El saldo del compte "reserva de revalorització" Reial Decret–Llei 7/1996, de 7 de juny pot destinar–se, sense meritació d'impostos, a eliminarels resultats comptables negatius d'exercicis anteriors o de l'exercici actual o futurs i a l'ampliació de capital social. A partir de l'1 de gener del'any 2007 podrà destinar–se a reserves de lliure disposició, sempre que la plusvàlua monetària hagi estat realitzada. S'entendrà realitzada laplusvàlua en la part corresponent a l'amortització comptablement practicada o quan els elements patrimonials actualitzats hagin estat transmesoso donats de baixa en els llibres de comptabilitat. Si es disposés del saldo d'aquest compte en forma diferent a la prevista al Reial Decret– Llei7/1996, l'esmentat saldo passaria a estar subjecte a tributació. El repartiment de les esmentades reserves originaria el dret a la deducció perdoble imposició de dividends.

15.5 Diferències de conversió

Recullen les diferències de canvi reconegudes en el patrimoni com a resultat del procés de consolidació descrit en la nota 2.

15.6 Reserves per valoració a mercat

El saldo el 31 de desembre de 2006 reflecteix, net de l'efecte fiscal, els següents conceptes: (i) la part efectiva dels canvis en el valorraonable d'instruments derivats definits com a instruments de cobertura de fluxos de caixa, i (ii) els beneficis i les pèrdues corresponentsa canvis en el valor raonable d'actius financers no monetaris que es classifiquen dins de la categoria d'actius financers disponibles per ala venda.

15.7 Beneficis retinguts

Aquest epígraf inclou, entre altres conceptes, la reserva de transició a NIIF, que recull els ajusts derivats de les diferències entre els criteriscomptables anteriors i la normativa internacional, que hagin sorgit de successos i transaccions anteriors a la data de transició a NIIF (1 degener del 2004).

15.8 Patrimoni net atribuït als accionistes minoritaris

El patrimoni net atribuït als accionistes minoritaris el 31 de desembre del 2006 i 2005 correspon a les societats que es detallen a continuació:

Refineria La Pampilla, SA 88 108Empresa Petrolera Andina 208 103Petronor, SA 95 92YPF, SA 58 61CEG i CEG Río 41 41Repsol Comercial de PP, SA 37 37Gas Natural ESP 26 27Gas Natural México, SA de CV 14 15EMPL 10 12Altres companyies 32 32

Total 609 528

Milions d'euros

2006 2005


16. Dividends

El dividend a compte dels beneficis dels exercicis 2006 i 2005 recull el dividend brut per acció distribuït per Repsol YPF, SA a compte delsbeneficis de cada exercici. Durant el 2006 aquest import ha pujat a 440 milions d'euros (0,36 euros bruts per acció) i el 2005, a 366 milionsd'euros (0,30 euros bruts per acció).

El dividend complementari aprovat per la Junta General d'accionistes de Repsol YPF, SA corresponent a l'exercici 2005 va pujar a 366 milionsd'euros (0,30 euros bruts per acció).

En la proposta de distribució de resultats corresponent a l'exercici 2006 de Repsol YPF, SA, que es presentarà per a la seva aprovació en lapròxima Junta General d'accionistes, se sol·licitarà la distribució d'un dividend complementari de l'exercici 2006, pagable a partir del 5 de juliolde 2007 de 440 milions d'euros (0,36 euros bruts per acció).

En vista de l'estat comptable que s'ha formulat i de les línies de crèdit no disposades, Repsol YPF, SA comptava, a la data d'aprovació del divi-dend a compte, amb la liquiditat necessària per procedir al seu pagament d'acord amb els requisits dels articles 194.3 i 216 del text refós dela Llei de societats anònimes.

17. Accions preferents

El Grupo Repsol YPF a través de la seva filial Repsol International Capital va dur a terme, l'octubre del 1997, una emissió d'accions preferentsd'aquesta societat per un import de 725 milions de dòlars amb les característiques següents:

Dividend: 7,45% anual, pagable trimestralment.

Plac: perpètues, amb l'opció per a l'emissor d'amortitzar anticipadament a partir del cinquè any al valor nominal.

Garantia: subordinada de Repsol YPF, SA

Retribució: el pagament de dividends preferents està condicionat a l'obtenció de beneficis consolidats o al pagament de divi-dend a les accions ordinàries. Si no es merita el dividend, no hi ha obligació posterior de pagar–lo.

El maig i desembre del 2001, Repsol International Capital va fer dues noves emissions d'accions preferents per un import de 1.000 i 2.000milions d'euros, respectivament, les característiques de les quals són:

Dividend: variable a un tipus, per als 10 primers anys, Euribor a 3 mesos amb un mínim del 4% TAE i un màxim del 7% TAE,i a partir del desè any Euribor més 3,5%. El dividend s'haurà de pagar trimestralment.

Plac: perpètues, amb l'opció per a l'emissor d'amortitzar anticipadament a partir del desè any al valor nominal.

Garantia: subordinada de Repsol YPF, SA

Retribució: el pagament de dividends és preferent i no acumulatiu i està condicionat a l'obtenció de beneficis consolidats o alpagament de dividend a les accions ordinàries.

El valor comptable d'aquests instruments el 31 de desembre del 2006 i 2005 ha pujat a 3.445 i 3.485 milions d'euros, respectivament. Per a mésdetalls, vegeu la nota 18 sobre finançament rebut.


18 Financiació rebuda

El detall del finançament aliè rebut, la major part amb garantia personal, el 31 de desembre de 2006 i 2005, és el següent:

Finançament no correntAccions preferents 3.445 3.485 3.594 3.669Obligacions i bons 3.561 3.689 3.770 4.160Préstecs 3.209 2.124 3.204 2.151Passius per valoració a mercat de derivats financers no corrents 268 423 268 423

Finançament correntObligacions i bons 526 1.529 532 1.603Préstecs 1.020 1.138 1.021 1.140Passius per valoració a mercat de derivats financers corrients 10 34 10 34

Total 12.039 12.422 12.399 13.180

La distribució del finançament per divises i venciments el 31 de desembre de 2006 i 2005 és la que es detalla a continuació:

Finançament en eurosAccions preferents – – – – – 2.895 2.895Obligacions, bons i préstecs 302 772 493 1.690 226 2.124 5.607Interessos meritats 45 – – – – – 45

Finançament en divisesAccions preferents – – – – – 550 550Obligacions, bons i préstecs en dòlars 893 281 631 63 5 176 2.049Obligacions, bons i préstecs en altres divises 226 95 76 4 – 134 535Interessos meritats 80 – – – – – 80

1.546 1.148 1.200 1.757 231 5.879 11.761

Finançament en eurosAccions preferents – – – – – 2.873 2.873Obligacions, bons i préstecs 1.551 114 20 67 1.500 2.410 5.662Interessos meritats 43 – – – – – 43

Finançament en divisesAccions preferents – – – – – 612 612Obligacions, bons i préstecs en dòlars 751 268 225 745 102 126 2.217Obligacions, bons i préstecs en altres divises 230 78 94 23 4 36 465Interessos meritats 93 – – – – – 93

2.668 460 339 835 1.606 6.057 11.965

Milions d'euros equivalents

Data de venciment

El 31 de desembre de 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Anysposteriors

Total

Milions d'euros equivalents

Data de venciment

El 31 de desembre de 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Anysposteriors

Total

Milions d'euros

Valor comptable Valor raonable

2006 2005 2006 2005


Repsol YPF obté finançament predominantment en dòlars, ja sigui directament o mitjançant l'ús de derivats de tipus de canvi (vegeu nota37, Cobertures d'inversió neta, a) i b)).

El desglossament del finançament mitjà i el seu cost per instruments són els següents:

Accions preferents 3.462 5,38% 3.446 5,12%Obligacions 4.853 5,57% 6.031 5,60%Préstecs 3.694 5,60% 3.262 4,89%

12.009 5,52% 12.739 5,29%

La distribució dels passius per valoració a mercat de derivats financers es detalla a continuació:

31 de desembre del 2006

Cobertures de valor raonable – – 26 26Cobertures de flux d'efectiu 2 5 237 244Cobertura d'inversió neta – – 8Altres operacions no cobertura 8 – – –

10 5 263 278

31 de desembre del 2005

Cobertures de valor raonable – – 100 100Cobertures de flux d'efectiu – 10 313 323Cobertura d'inversió neta 32 – – 32Altres operacions no cobertura 2 – – 2

34 10 413 457

En general, el deute financer incorpora les clàusules de venciment anticipat d'ús general en contractes d'aquesta naturalesa.

Les emissions de bons, representatives de deute ordinari, fetes per Repsol International Finance, BV, amb la garantia de Repsol YPF, SA, per unimport total de 3.166 milions d'euros (corresponents a un nominal de 3.175 milions d'euros), contenen certes clàusules denominades de "crossdefault", que determinen que, en cas d'incompliment, el banc dipositari fiduciari a la seva sola discreció o a instàncies dels tenidors d'almenysuna cinquena part de les obligacions pot declarar exigibles i pagables la totalitat de les emissions de bons citades.

Així mateix, amb relació a les emissions de certes obligacions negociables per un import global de 257 milions d'euros (corresponents a unnominal de 258 milions d'euros), YPF, SA ha acordat certes clàusules denominades de cross–default que determinen que, en cas d'incompliment,el fiduciari o els tenidors titulars d'almenys un 25% de l'import total del capital de les esmentades obligacions podran declarar exigible i pagableel capital i els interessos produïts de totes les obligacions de manera immediata.

Milions d'euros

Menys d'1 any 1–5 anys Més de 5 anys Total

2006 2005

Volum mitjà Cost mitjà Volum mitjà Cost mitjà


19 Provisions per a riscs i despeses

El saldo el 31 de desembre del 2006 i 2005 i els moviments que s'han produït en aquest epígraf durant els exercicis 2006 i 2005 han estat:

Saldo el 1 de gener de 2005 84 343 1.569 1.996 – 33 33Dotacions amb càrrec a resultats (1) 5 26 747 778 1 4 5Aplicacions amb abonament a resultats (3) (1) (88) (92) (1) (4) (5)Cancel·lació per pagament (1) (6) (157) (164) – (16) (16)Variacions del perímetre de consolidació – – 1 1 1 – 1Diferències de conversió 13 42 116 171 – 7 7Reclassificacions i altres moviments (2) (3) 279 (88) 188 4 161 165

Saldo el 31 de desembre de 2005 95 683 2.100 2.878 5 185 190Dotacions amb càrrec a resultats (1) 8 54 564 626 2 83 85Aplicacions amb abonament a resultats (4) – – (142) (142) – (3) (3)Cancel·lació per pagament (17) (11) (295) (323) – (132) (132)Variacions del perímetre de consolidació – 3 – 3 – – 0Diferències de conversió (10) (67) (114) (191) (1) (16) (17)Reclassificacions i altres moviments (2) (1) 193 (383) (191) 5 169 174

Saldo el 31 de desembre de 2006 75 855 1.730 2.660 11 286 297

(1) Dins de l'epígraf "altres provisions", a l'exercici 2006, les dotacions corresponen fonamentalment a (i) una dotació de 20 milions d'euros per plans de reestructuració de plantilles;(ii) la dotació d'una provisió de 80 milions d'euros per les emissions de CO2 a l'atmosfera realitzades en l'exercici (vegeu nota 38) ; (iii) una dotació de 82 milions d'euros per a pro-visions per contingències mediambientals, i (iv) una dotació de provisions per a litigis de 244 milions d'euros. També inclou 45 milions d'euros d'actualització financera de les pro-visions.En l'exercici 2005, en el mateix epígraf corresponen fonamentalment a (i) una dotació de 155 milions d'euros per l'actualització de la valoració del compromís de transport en unoleoducte a l'Equador; revisió que es fa periòdicament en cada tancament comptable; (ii) la dotació d'una provisió de 79 milions d'euros per les emissions de CO2 a l'atmosfera rea-litzades en l'exercici; (iii) una dotació de 66 milions d'euros per a provisions per contingències mediambientals, i (iv) una dotació de provisions per a litigis de 52 milions d'euros.També inclou 109 milions d'euros d'actualització financera de les provisions.

(2) L'epígraf "desmantellament de camps" inclou 253 i 274 milions d'euros el 2006 i 2005, respectivament, corresponents a l'alta durant els esmentats exercicis de provisió per desman-tellament de camps (vegeu nota 6).

(3) Vegeu nota 20.(4) Inclou la cancel·lació de provisions per diversos conceptes registrades en societats del Grup a diversos països, com a conseqüència de canvis en les circumstàncies a partir de les quals

s'havia dotat la provisió.

20 Provisió per a pensions i obligacions similars

a) Plans d'aportació definida

Per a alguns col·lectius de treballadors, Repsol YPF té reconeguts plans d'aportació definida, les característiques principals dels quals es des-criuen en l'apartat 16 de la nota 3.

El cost anual carregat en el compte de "despeses de personal" del compte de resultats en relació amb aquests plans de pensions ha ascendit32 i 30 milions d'euros el 2006 i 2005, respectivament.

b) Plans de previsió de directius. Pla mixt d'aportació definida amb rendibilitat determinada garantida

El cost carregat l'any 2006 en el compte de "despeses de personal" del compte de resultats, com a conseqüència de la transformació dels sis-temes de compensació citats a l'apartat 16 de la nota 3 i de les aportacions al pla corresponents a 2006, ha ascendit a la quantitat de 6 milionsd'euros.

Milions d'euros

Provisions no corrents Provisions corrents

Provisió per apensions

(3)

Desmantellament de camps

Altresprovisions

Total Provisió per a

pensions (3)

Altresprovisions

Total


c) Plans de prestació definida

El Grupo Repsol el 31 de desembre de 2006 tenia dos plans d'aquestes característiques:

c.1 Plans de pensions, plans mèdics, assegurances de vida i altres beneficis socials i prestacions per sanitat i riscs de mort de Maxus EnergyCorporation (filial d'YPF).

Els treballadors a temps complet de Maxus tenen reconeguts plans de pensions no contributius gestionats per tercers. Les prestacions d'a-quests es basen en els anys de servei i en les compensacions generades durant els anys en actiu. A més, aquesta companyia té altres plansde pensions no contributius per a directius, persones amb alta responsabilitat a l'empresa i també per a personal antic que treballava enempreses del Grup Maxus.

El passiu registrat en concepte de plans de pensions el 31 de desembre de 2006 i 2005 ascendeix a 18 i 32 milions d'euros, respectivament.L'esmentat import s'obté, fonamentalment, de les obligacions per prestacions amb els empleats (83 i 96 milions d'euros en l'exercici 2006i 2005, respectivament) menys el valor raonable dels actius afectes al pla, net de les pèrdues actuarials no reconegudes, per un import de65 i 64 milions d'euros, respectivament.

Les principals hipòtesis actuarials emprades el 2006 i 2005 han estat:

Taxa de descompte 6 5,75Rendiment esperat dels actius del Pla 7 8,5Taxa d'increment salarial 5,5 4,5 – 5,5

Així mateix, Maxus atorga prestacions per plans mèdics, assegurances de vida i altres beneficis socials a alguns dels seus empleats que esjubilen anticipadament, així com prestacions per sanitat i risc de mort a empleats discapacitats i prestacions de risc de mort per a executiusretirats. L'import registrat en el compte de resultats respecte a aquests plans a l'exercici 2006 i 2005 ha ascendit a 3 i 2 milions d'euros,respectivament.

c.2 El Grup Gas Natural també disposa de plans de pensions per a empleats a Espanya, el Brasil i Itàlia. Les quantitats reconegudes en el balançper fer front a aquestes obligacions en l'epígraf “Provisions per a riscos i despeses” pujaven a 18 i 18 milions d'euros el 31 de desembre del2006 i 2005, respectivament.

21 Altres passius no corrents

Aquest capítol inclou les partides que es detallen a continuació:

Deutes per arrendaments financers (veure nota 22) 561 590Passius per valoració a mercat d'elements

coberts i derivats sobre operacions comercials (1) 37 432Fiances i dipòsits (2) 220 220Subvencions i altres ingressos diferits 224 200Altres 192 262

Total 1.234 1.704

(1) En l'exercici 2006, el moviment és causa, fonamentalment, de la cancel·lació d'operacions de derivatsrelacionades amb el preu del gas per import de 312 milions d'euros.

(2) L'epígraf de fiances i dipòsits rebuts recull bàsicament els dipòsits rebuts per Repsol Butano, SA delsusuaris d'envasos metàl·lics d'acord amb el que la normativa legal autoritza. Aquests imports es reinte-gren quan es cancel·len els contractes corresponents.

Milions d'euros

2006 2005

2006%

2005%


El detall del saldo el 31 de desembre de 2006 i 2005 corresponent a subvencions i altres ingressos diferits és:

Subvencions relacionades amb actius

Construcció d'infraestructura gasista 63 57D'altres subvencions 38 39

Subtotal 101 96

Ingressos diferits

Ingressos diferits per actius de l'immobilitzat material rebuts sense contraprestació 10 9

Contraprestació de noves escomeses i ramals 49 45Indemnitzacions per desplaçaments forçosos de la xarxa 30 27Altres ingressos diferits 34 23

Subtotal 123 104

Total 224 200

En el compte de resultats el 2006 i el 2005, s'ha registrat un ingrés de 9 i 10 milions d'euros, respectivament, corresponent a les subvencionsi altres ingressos diferits aplicats a resultats. Addicionalment, l'import de les subvencions d'explotació registrades com a ingressos de l'exerci-ci ha ascendit a 7 milions d'euros el 2006 i 7 milions d'euros el 2005.

22. Deutes per arrendament financer

El detall dels imports per pagar per arrendaments financers el 31 de desembre de 2006 i 2005, és el següent:

Durant el següent l'exercici 59 57 58 56Del 2n al 5è exercici següent, inclòs 221 230 180 190A partir del 6è exercici 804 874 381 400

1.084 1.161 619 646Menys

Futures despeses financeres (465) (515)

619 646

Registrat com aDeute per arrendament financer no corrent 561 590Deute per arrendament financer corrent 58 56

619 646

Els arrendaments financers corresponen, fonamentalment, a vaixells metaners per al transport de GNL, amb venciment entre el 2022 i el 2024.

Milions d'euros

Pagaments perarrendament

Valor pagaments mínims per arrendament

2006 2005 2006 2005

Milions d'euros

2006 2005


23 Creditors comercials i altres comptes pendents de pagar

En els exercicis 2006 i 2005, Repsol YPF té els següents comptes per pagar registrats a l'epígraf del balanç "creditors comercials i altres comptesper pagar:

Proveïdors 3.553 4.027Deute per arrendaments financers (nota 22) 58 56Administracions públiques creditores 963 840Passius per valoració a mercat d'elements

coberts i derivats sobre operacions comercials 94 91Altres creditors 2.922 2.769

7.590 7.783

El valor raonable d'aquestes partides corrents no difereix significativament del seu valor comptable.

24 Situació fiscal

Gravamen sobre el benefici

Donada la dispersió geogràfica i el marcat caràcter internacional de les activitats realitzades per les societats que conformen el Grup RepsolYPF, aquest està sotmès, en matèria impositiva i de gravamen del benefici, a diferents jurisdiccions fiscals.

a) A Espanya

La majoria de les entitats residents en territori espanyol tributen a l'impost sobre societats pel règim especial de consolidació. En aquest règim,les societats integrades al Grup Fiscal determinen conjuntament el resultat fiscal i l'impost del Grup, repartint–se aquest entre les esmentadessocietats segons el criteri establert per l'Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes espanyol quant a registre i determinació de la càrregaimpositiva individual.

Repsol YPF, SA és la societat dominant del Grup Fiscal Consolidat 6/80, en què s'integren totes aquelles societats residents a Espanya,participades, directament o indirectament, en almenys un 75% per la societat dominant i que compleixin determinats requisits. El nombre desocietats que componen l'esmentat Grup Fiscal en l'exercici 2006 és de 69; les més significatives per volum de negoci són: la mateixa RepsolYPF, SA, Repsol Petróleo, SA, Repsol YPF Trading y Transporte, SA, Repsol Química, SA, Repsol Butano, SA, Repsol Exploración, SA, i RepsolComercial de Productos Petrolíferos SA.

Per part seva, Petróleos del Norte, SA, és la societat dominant del Grup Fiscal Consolidat 02/01/B, on s'integra una altra societat que aplica lanormativa foral de Biscaia en l'impost sobre societats.

A més, en els estats financers consolidats s'inclou, per consolidació proporcional, tot el que és relatiu a la tributació per l'impost sobre societats delGrup Gas Natural. L'esmentat Grup tributa també pel règim especial de consolidació fiscal, per tant, Gas Natural SDG, S. A. ÉS la societat dominantdel grup fiscal 59/93. Les societats més significatives que s'integren en l'esmentat grup fiscal són les següents: La mateixa Gas Natural SDG, SA,Gas Natural Castella i Lleó, SA, Cegas, SA i Gas Natural Aprovisionaments, SA.

Finalment, les altres societats residents a Espanya que no estan integrades a algun dels anteriors grups fiscals tributen en l'impost sobre societatsde forma individualitzada.

Les societats espanyoles ja tributin de manera individualitzada o consolidada, apliquen el tipus general de gravamen d'un 35%. Com a excepció,Repsol Investigaciones Petrolíferas, SA, que tributa individualment pel Règim especial d'hidrocarburs, aplica un tipus de gravamen d'un 40%,i Petróleos del Norte, SA, que aplica la normativa foral de Biscaia, tributa un tipus de gravamen d'un 32,6%.

Milions d'euros

2006 2005


b) A l'Argentina

Les societats del Grup residents a la República Argentina tributen de manera individualitzada aplicant un tipus d'un 35% sobre el resultat del'exercici.

Addicionalment, calculen l'impost al guany mínim presumpte aplicant la taxa vigent de l'1% sobre els actius computables al tancament del'exercici, aquest impost és complementari de l'impost sobre societats. L'obligació fiscal de cada exercici coincidirà amb l'impost més gran delsdos. No obstant això, si l'impost al guany mínim presumpte és superior a l'impost sobre societats, l'esmentat excés podrà computar–se com apagament a compte de qualsevol excedent de l'impost sobre societats sobre l'impost al guany mínim presumpte que pogués produir–se als deuexercicis següents.

c) A la resta de països

La resta de societats del Grup tributen, a cada un dels països en els quals actuen, aplicant el tipus de gravamen vigent en l'impost sobre benefi-cis al resultat de l'exercici. Addicionalment, en alguns països es registren impostos al guany mínim presumpte amb caràcter complementari a l'im-post sobre societats.

D'altra banda, cal tenir en compte que les societats del Grup residents en Espanya o a l'Argentina, però que realitzen part de les seves activitatsen altres països, estan sotmeses a l'impost sobre societats vigent en els mateixos, per la part dels beneficis que allà s'obtenen. És el cas de lessucursals de les societats espanyoles que duen a terme activitats d'exploració i producció d'hidrocarburs en altres països (per exemple, Líbia,Algèria i Dubai).

A continuació s'indiquen els tipus de gravamen (nominals) de l'impost sobre societats aplicables en les principals jurisdiccions en les quals elGrup opera:

Líbia: 65%Algèria: 38% més l'impost sobre beneficis excepcionals (TPE)Dubai: 85%Trinitat i Tobago: 55%Equador: 36,25%Perú: 30% i 37%Bolívia: 25%Veneçuela: 50% i 34%Països Baixos: 29,6%Portugal: 27,5%

Despesa meritada comptablement per l'impost sobre beneficis

El càlcul de la despesa meritada comptablement per l'impost sobre beneficis per als exercicis 2006 i 2005 d'acord amb el criteri indicat en lanota 3 de polítiques comptables, és el següent:

Resultat comptable abans d'impostos 3.168 1.395 866 5.429

Ajust al resultat comptablePer diferències no temporànies (973) 42 (5) (936)Per diferències temporànies 140 797 (186) 751

Base Imposable (resultat fiscal) 2.335 2.234 675 5.244Quota de l'impost 820 782 376 1.978Deduccions aplicables (350) – – (350)Impost corrent pendent de pagar 470 782 376 1.628Ajustos a l'impost corrent i impostos estrangers 986 (24) 46 1.008

Total despesa per impost corrent 1.456 758 422 2.636

Impost diferit de l'exercici (37) (278) 44 (271)Altres ajusts a la despesa per impost (8) 3 (140) (145)

Total despesa per impost diferit (45) (275) (96) (416)

Total despesa per impost sobre societats 1.411 483 326 2.220

Milions d'euros

Exercici 2006

Societatsespanyoles

Societatsargentines

Resta desocietats

Total


Resultat comptable abans d'impostos 2.810 2.150 479 5.439

Ajust al resultat comptablePer diferències no temporànies (1.457) 15 234 (1.208)Per diferències temporànies 792 586 (9) 1.369

Base Imposable (Resultat fiscal) 2.145 2.751 704 5.600Quota de l'impost 740 963 329 2.032Deduccions aplicables (102) 0 (14) (116)Impost corrent pendent de pagar 638 963 315 1.916Ajusts a l'impost corrent i impostos estrangers 679 (4) 5 680

Total despesa per impost corrent 1.317 959 320 2.596

Impost diferit de l'exercici (275) (205) 6 (474)Altres ajusts a la despesa per impost 92 – 118 210

Total despesa per impost diferit (183) (205) 124 (264)

Total despesa per impost sobre societats 1.134 754 444 2.332

La composició, per conceptes, dels actius i passius per impost diferit reconeguts al balanç és:

Actiu per impost diferitProvisions insolvències de crèdits 32 158 (126)Provisions per al personal 62 63 (1)Provisió per a contingències 150 196 (46)D'altres provisions 203 34 169Crèdits fiscals 121 219 (98)Altres actius per impostos diferits 345 527 (182)

913 1.197 (284)

Passiu per impost diferitIncentius fiscals (5) (5) –Plusvàlues diferides (134) (87) (47)Diferències d'amortizacions (515) (277) (238)Moneda funcional (769) (997) 228Plusvàlues adquirides en combinacions de negocis assignades al valor dels actius (1.112) (1.330) 218Altres passius per impostos diferits (172) (684) 512

(2.707) (3.380) 673

Com a conseqüència de les reformes fiscals aprovades a Espanya el 2006, entre les quals hi figura la rebaixa del tipus impositiu general del'impost sobre societats, fixant–lo en el 32,5% per a 2007 i en el 30% per a 2008 i següents, les societats espanyoles han procedit aregularitzar els seus actius i passius per impostos diferits ajustant–los segons la taxa previsible de recuperació. Els efectes d'aquestaregularització han suposat, el 2006: (i) una major despesa per import de 19 milions d'euros inclosos en l'epígraf d'"impost sobre beneficis",(ii) 5 milions d'euros inclosos directament com a menor "patrimoni net atribuïble als accionistes de la societat dominant", (iii) un menor actiuper import de 39 milions d'euros, inclosos en l'epígraf de "actius per impostos diferits", i (iv) un menor passiu per import de 15 milionsd'euros, inclosos en l'epígraf de "passius per impostos diferits" del balanç de situació consolidat a 31 de desembre de 2006.

El Grup no ha registrat actius per impostos diferits per un import de 401 i 297 milions d'euros el 2006 i 2005, respectivament, ja que no com-pleixen els criteris per al seu registre d'acord amb NIIF.

Milions d'euros

2006 2005 Variació

Milions d'euros

Exercici 2006

Societatsespanyoles

Societatsargentines

Resta desocietats

Total


Una altra informació amb transcendència fiscal

Tant en exercicis anteriors com en aquest, s'han produït actuacions judicials i administratives amb transcendència fiscal i contràries a les pre-tensions del Grup.

Repsol YPF considera que la seva actuació en els assumptes indicats ha estat ajustada a dret i se sustenta en interpretacions raonables de lanormativa aplicable, per la qual cosa ha interposat els oportuns recursos en defensa dels interessos del Grup i dels seus accionistes.

No obstant això, a causa de la incertesa generada per la materialització dels riscs fiscals existents, el Grup té al tancament de l'exercici dota-des provisions, registrades al capítol "altres previsions" (veure nota 19), que es consideren adequades per cobrir els riscs esmentats fiscals.

25 Negocis conjunts

El Grup participa en les societats controlades conjuntament que es detallen en l'annex I. Les principals societats són les següents:

Repsol Gas Natural LNG 65,42%Quiriquire Gas, SA 60,00%El Andalus 57,87%Refinería del Norte, SA (Refinor) 49,52%Profertil 49,52%Empreses Lipigas, SA 45,00%Pluspetrol,SA 44,57%Petroquiriquire, SA 40,00%Companyia Mega 37,64%Grup Gas Natural 30,85%Alberto Pasqualini REFAP, SA 30,00%BP Amoco Trinidad & Tobago, LLG 30,00%Repsol Occidental Corporation 25,00%Atlantic LNG 2/3 Company of Trinidad & Tobago 25,00%

Tot seguit es desglossen els imports inclosos en les principals partides dels estats financers com a conseqüència de l'aplicació del mètode d'in-tegració proporcional en la consolidació de les entitats de control conjunt el 31 de desembre del 2006 i 2005:

Actius corrents 1.800 1.664Actius no corrents 5.234 4.853Passius corrents 2.056 1.661Passius no corrents 2.534 2.679Ingressos 6.870 5.091Despeses (6.204) (4.363)

Addicionalment, el Grup participa el 31 de desembre de 2006 i 2005 en els actius i les operacions controlades conjuntament que es detallenen l'annex II, pels quals obté ingressos i produeix despeses d'acord amb el seu percentatge de participació en aquests.

Milions d'euros

2006 2005

Societat % participació patrimonial


26 Ingressos i despeses de les operacions continuades abans de càrregues financeres

L'anàlisi dels ingressos i les despeses de les operacions continuades abans de càrregues financeres obtinguts durant l'exercici 2006 i 2005 haestat el següent:

Vendes 51.355 48.024Variació d'existències de productes acabats i en curso 236 323Ingressos per reversió de pèrdues de valor (1) 64 104Beneficis per venda d'actius no corrents (2) 287 205Prestació de serveis i altres ingressos 3.138 2.389

55.080 51.045

Despeses

Compres (35.190) (33.174)Variació d'existències 73 662Despeses de personal (1.674) (1.542)Tributs (2.470) (1.813)Serveis exteriors (4.508) (4.149)Transports i nolis (1.187) (1.124)Amortitzacions (3.094) (2.450)Dotació de provisions per pèrdues de valor (1) (447) (223)Pèrdues per venda d'actius no corrients (33) (22)Altres despeses (639) (1.049)

(49.169) (44.884)

(1) Vegeu nota 13.(2) Correspon a l'exercici 2006, fonamentalment, a la venda dels edificis d'oficines per import de 130

milions d'euros i a la venda de participacions a Enagas per import de 69 milions d'euros.

27 Ingressos i despeses financeres

El detall dels ingressos i les despeses financers registrats en els exercicis 2006 i 2005 ha estat:

Ingressos per interessos 138 115Despeses per interessos (497) (509)Despeses per les accions preferents (189) (179)Interessos intercalaris (veure nota 7) 35 19Actualització de provisions (127) (133)Diferències de canvi nets 175 (6)Ingressos per dividends 4 5Altres ingressos/(despeses) (21) (34)

(482) (722)

Milions d'euros

2006 2005

Milions d'euros

Ingressos 2006 2005


28 Informació per segments

28.1 Informació per línies de negoci

Les operacions de Repsol YPF es divideixen en quatre negocis fonamentals:

– Exploració i producció, que inclou tant les operacions d'exploració i desenvolupament de les reserves de cru i gas natural, com el negocidel Gas Natural Liquat (GNL);

– Refinació i màrqueting, s'hi engloben les activitats de refinació, comercialització de productes petrolífers i GLP;– Química; i – Gas i Electricitat, que inclou la comercialització de gas natural i la generació d'electricitat.

A continuació es mostren les principals magnituds del compte de resultats de Repsol YPF atenent aquesta classificació.

2006

Vendes externes netes 4.034 39.968 3.961 2.821 571 51.355Vendes entre segments 5.030 2.166 501 73 (7.770) –Altres ingressos 1.390 1.512 208 414 201 3.725

Total ingressos 10.454 43.646 4.670 3.308 (6.998) 55.080

Despeses per operacions continuades (7.168) (41.791) (4.317) (2.839) 6.946 (49.169)

Resultat per operacions continuades 3.286 1.855 353 469 (52) 5.911Total càrregues financeres (482)

Resultat abans d'impostos i participades 5.429Impostos sobre beneficis (2.220)Resultat de societats posades en equivalència 53 84 2 – - 139

Resultat del període 3.348

2005

Vendes externes netes 3.566 38.131 3.560 2.218 549 48.024Vendes entre segments 4.365 1.860 365 134 (6.724) –Altres ingressos 1.272 1.307 261 413 (232) 3.021

Total ingressos 9.203 41.298 4.186 2.765 (6.407) 51.045

Despeses per operacions continuades (5.957) (38.615) (3.878) (2.376) 5.942 (44.884)

Resultat per operacions continuades 3.246 2.683 – 308 389 (465) 6.161Total càrregues financeres (722)

Resultat abans d'impostos i participades 5.439Impostos sobre beneficis (2.332)Resultat de societats posada en equivalència 61 43 3 10 – 117

Resultat del període 3.224

(1) Inclou el registre com a ingrés i com a despesa dels impostos especials d'hidrocarburs (veure apartat 3.20 de la nota 3).

Milions d'euros

Exploraciói Producció

Refinació imárqueting (1)

Química Gas iElectricitat

Corporació i ajusts

Total


A continuació es detallen altres magnituds rellevants aplicables a cada activitat el 31 de desembre del 2006 i 2005:

2006

Total actius 17.038 14.864 2.678 4.344 6.277 45.201Inversions registrades per posada en equivalència 307 50 31 11 122 521

Passius operatius (1) 5.126 6.375 714 1.277 1.628 15.120

Dotació amortització (1.998) (645) (194) (189) (68) (3.094)Dotació neta de provisions per depreciació (223) (160) – – – (383)Altres ingressos/ (despeses) no monetaris (2) (97) (213) 1 (15) 249 (75)

Inversions 4.062 966 222 328 159 5.737

2005

Total actius 16.583 14.982 2.597 4.424 7.196 45.782Inversions registrades per posada en equivalència 220 61 33 10 75 399

Passius operatius (1) 5.557 6.986 601 1.274 2.152 16.570

Dotació amortització (1.448) (595) (193) (159) (55) (2.450)Dotació neta de provisions per depreciació (84) (35) – – – (119)Altres ingressos/ (despeses) no monetaris (2) (475) (92) 13 (8) (150) (712)

Inversions 1.948 995 170 457 143 3.713

(1) Inclou les línies "passius per impostos diferits", "provisió per a riscs i despeses corrents i no corrents", "altres passius no corrents" "creditors comercials i altres comptes pendents depagar" i "hisenda pública creditora per impost de societats" del passiu del balanç de situació consolidat.

(2) Inclou aquells ingressos/despeses que no impliquen sortides de caixa diferents dels moviments de l'amortització o de les dotacions netes de les provisions per depreciació.

28.2 Informació per àrees geogràfiques

Les àrees geogràfiques en les quals Repsol YPF distribueix les seves operacions són:

– Espanya.– Argentina, Brasil i Bolívia (ABB).– Resta del món.

Les principals magnituds distribuïdes pels mercats de destinació d'aquestes són les següents:

2006

Vendes externes per mercats de destí 25.329 7.339 18.687 51.355Actius totals 16.134 17.512 11.555 45.201Inversions 1.119 1.453 3.165 5.737

2005

Vendes externes per mercats de destí 21.278 7.567 19.179 48.024Actius totals 18.701 17.436 9.645 45.782Inversions 1.155 1.295 1.263 3.713

Milions d'euros

Espanya ABBResta

del mónTotal

Milions d'euros

Exploraciói Producció

Refinació imárqueting

Química Gas iElectricitat

Corporació i ajusts

Total


29 Venda de filials

Durant els exercicis finalitzats el 31 de desembre del 2006 i 2005 no es van dur a terme vendes de filials significatives.

30 Combinacions de negocis

En l'exercici 2006, les combinacions de negocis més significatives que s'han realitzat han estat les següents:

– El març del 2006, el Grup ha incorporat, a través de Gas Natural, el 30,8% del capital social de la societat Petroleum Oil & Gas España, SA,societat dedicada a l'explotació d'hidrocarburs. El cost d'aquesta adquisició ha ascendit a 13 milions d'euros.

– El març de 2006 es va adquirir el 49% de Termobarrancas que no pertanyia al Grupo Repsol YPF, societat veneçolana dedicada a la generacióelèctrica per import de 5 milions d'euros.

– El juny de 2006 es va adquirir el 10% de West Siberian Resources LTD, societat russa dedicada a l'aprovisionament i logística de gas perimport de 73 milions d'euros. Aquesta societat es consolida pel mètode de posada en equivalència.

En l'exercici 2005, les combinacions de negocis més significatives que s'han realitzat han estat les següents:

– El 31 de març de 2005 Repsol YPF va adquirir el 100% de la societat Shell Gas (LPG), SA, societat dedicada a la comercialització de GLPa Portugal, per import de 148 milions d'euros, que des de març de 2005 consolidava pel mètode d'integració global en els estats finan-cers del Grup. Aquesta compra va donar lloc al registre de 118 milions d'euros de fons de comerç. L'abril del 2005, la societat va canviarla seva denominació social per la de Repsol Butano Portugal RB, SA.

L'aportació d'aquesta societat als ingressos i al benefici net enregistrats en l'exercici va ascendir a 71 i 7 milions d'euros, respectivament. Si lasocietat s'hagués consolidat en els estats financers del Grupo Repsol YPF des de l'1 de gener del 2005, la seva contribució als ingressos i al beneficinet hauria ascendit a 109 i 15 milions d'euros, respectivament.

A continuació es detallen els actius, els passius i els passius contingents adquirits, classificats d'acord amb les principals línies del balanç en ladata d'adquisició, i també el fons de comerç generat en aquesta combinació de negocis:

Propietats, planta i equip 6 19Actius per impostos diferits 1 1Altres actius no corrents 2 2Actiu corrent comercial 16 16Efectiu i equivalents d'efectiu 22 22

Total actius 47 60

Provisions no corrients 2 2Altres passius no corrents 6 6Passius per impostos diferits – 4Passius contingents – –Deutes comercials corrents 18 18

Total passius 26 30

Total actius nets 21 30

Fons de comerç 118

Inversió total 148

Efectiu i equivalents d'efectiu en la societat adquirida 22

Efectiu utilitzat en l'adquisició 126

(1) Valor en llibres en els estats financers de la societat adquirida.

Milions d'euros

Valor en llibres (1) Valor raonable


– A l'abril de 2005 el Grup va adquirir, a través de Gas Natural, el 30,8% del capital social de la societat desenvolupament d'energies renova-bles, SA (DERSA), societat tenidora d'un Grup dedicat al desenvolupament i a l'explotació de parcs eòlics.

El cost d'aquesta adquisició va ascendir a 84 milions d'euros i va donar lloc al registre d'un fons de comerç de 29 milions d'euros.

La contribució d'aquestes societats als ingressos i al benefici net de l'exercici va ascendir a 9 i 5 milions d'euros, respectivament. Si aques-tes societats s'haguessin consolidat en els estats financers del Grupo Repsol YPF des de l'1 de gener del 2005, la seva contribució als ingres-sos i al benefici net hagués pujat a 12 i 6 milions d'euros, respectivament.

A continuació es detallen els actius, els passius i els passius contingents adquirits, classificats d'acord amb les principals línies del balanç enla data d'adquisició, i també el fons de comerç generat en aquesta combinació de negocis:

Actius intangibles – 55Propietats, planta i equip 52 52Actius per impostos diferits 3 3Altres actius no corrents 2 2Efectiu i equivalents d'efectiu 6 6Un altre actiu financer corrent 5 5

Total actius 68 123

Passius per impostos diferits – 19Deute financer no corrent 39 39Altres passius no corrents 2 2Passius contingents – –Deutes comercials corrents 6 6Deute financer corrent 2 2

Total passius 49 68

Total actius nets 19 55

Fons de comerç 29

Inversió total 84

Efectiu i equivalents d'efectiu de la societat adquirida 6

Efectiu utilitzat en l'adquisició 78

(1) Valor en llibres en els estats financers de la societat adquirida.

– El 17 de febrer de 2005 es va adquirir un 51% de Termobarrancas, una societat veneçolana dedicada a la generació elèctrica per importde 5 milions d'euros. Aquesta societat es va consolidar pel mètode d'integració global i el fons de comerç generat en l'adquisició va ascen-dir a 2 milions d'euros.

– Al mes de juliol de 2005 Petrobras va exercir l'opció de compra sobre el 12,41% de la societat Ceg Río, SA Després d'aquesta venda laparticipació del Grup Gas Natural en aquesta societat va disminuir fins al 59,59%. La comptabilització definitiva de la combinació de negocisderivada de l'adquisició de participacions addicionals a la Companhia Distribuidora de Gás do Rio de Janeiro, SA i Ceg Rio, SA va representarun augment d'actius intangibles per 21 milions d'euros.

31 Incentius a mig i llarg termini

Des de l'any 2000, la Comissió de nomenaments i retribucions (abans denominada Comitè de selecció i retribucions) del Consell d'Administracióde Repsol YPF, SA ha implantat un programa de fidelització adreçat inicialment a directius (vegeu nota 33) i ampliable a altres persones ambresponsabilitat al Grup. Aquest programa consisteix en la fixació d'un incentiu a mig/llarg termini, com a part del sistema retributiu. Amb això espretén enfortir els vincles dels directius i comandaments amb els interessos dels accionistes, al propi temps que s'afavoreix la continuïtat en el Grupdel personal més destacat en un context de mercat laboral cada vegada més competitiu.

Al tancament d'exercici s'hi troben vigents els plans d'incentius 2003–2006, 2004–2007, 2005–2008 i 2006–2009, encara que es pot assenyalarque el primer dels programes indicats (el 2003–2006) s'ha tancat, d'acord a les seves bases, a 31 de desembre de 2006 i els seus beneficiarispercebran la retribució variable corresponent al primer trimestre de 2007.

Milions d'euros

Valor en llibres (1) Valor raonable


Els quatre programes d'aquest tipus vigents (2003–2006, 2004–2007, 2005–2008 i 2006–2009), són independents entre ells, però les sevesprincipals característiques són les mateixes. En tots els casos es tracta de plans específics de retribució plurianual pels exercicis contemplatsen cada un d'aquests. Cada pla està lligat al compliment d'una sèrie d'objectius estratègics del Grup. El compliment dels objectius respectiusdóna als beneficiaris de cada pla el dret a percebre la retribució variable a mitjà termini en el primer trimestre de l'exercici següent al dela seva finalització. No obstant això, en cada cas, la percepció de l'incentiu està lligada a la permanència del beneficiari al servei del Grupfins al 31 de desembre de l'últim dels exercicis del programa, a excepció dels supòsits especials previstos a les seves bases.

En els dos primers casos (incentius 2003–2006 i 2004–2007), l'incentiu plurianual, en cas d'obtenir–lo, consistiria en una quantitatreferenciada a la retribució fixa de l'any de concessió, a la qual s'aplicarà un coeficient variable en funció del grau de consecució delsobjectius establerts.

En els altres dos casos (incentius 2005–2008 i 2006–2009), en cas de percebre's, a més d'aplicar–li a la quantitat determinada en elmoment de la seva concessió un primer coeficient variable, en funció del grau de consecució dels objectius establerts, també es multiplicariaper un segon coeficient variable, vinculat a l'acompliment del beneficiari al llarg del període contemplat en el programa.

Cap dels quatre plans no implica per cap dels seus beneficiaris ni lliurament d'accions, ni d'opcions, ni està referenciat al valor de l'accióde Repsol YPF. Per assumir els compromisos derivats d'aquests programes s'ha registrat una despesa en el compte de resultats dels exercicis2006 i 2005 corresponent a la dotació de provisions per import de 4 i 13 milions d'euros, respectivament (aquestes quantitats inclouenels imports relatius als membres del Consell d'Administració i al personal directiu descrits en la nota 33). El 31 de desembre del 2006 i 2005,el Grup té enregistrada una provisió per un import de 28 i 24 milions d'euros, respectivament, per acomplir tots els plans anteriormentesmentats.

32 Informació sobre operacions amb parts vinculades

32.1 Accionistes significatius de la societat

Els accionistes significatius de la societat, d'acord amb l'última informació disponible per a Repsol YPF, són els següents:

– Sacyr Vallehermoso, SA té una participació directa del 20,01% (244.294.779 accions).– La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona ("la Caixa") té un 9,10% del capital social de Repsol YPF, SA (111.106.507 accions) correspo-

nent a la seva participació a través de Caixa Holdings.– Repinves, que manté una participació del 5,02% (61.315.415 accions). Són socis de Repinves"la Caixa" (3,39% dels drets econòmics i

100% dels drets polítics) i Caixa d'Estalvis de Catalunya (1,63% dels drets econòmics).– Petróleos de México té una participació del 4,83% (58.955.269 accions) a través de les seves filials Repcon Lux, SA i Pemex International

España, SA

Repsol YPF realitza transaccions amb parts vinculades dins de les condicions generals de mercat, incloses les transaccions amb els seus accio-nistes significatius efectuades durant l'exercici 2006 que es detallen a continuació:

a) Sacyr Vallehermoso

– Les vendes de productes a les companyies del Grup Sacyr han ascendit a 2 milions d'euros.– Les operacions de contractes d'arrendaments operatius han ascendit a 1 milió d'euros.– Per altres conceptes 0,1 milions d'euros.

b) La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona

– Operacions de cobertura de tipus d'interès per import de 1.340 milions d'euros.– Operacions de compravenda de divises per import de 840 milions d'euros.– Els comptes bancaris i inversions financeres mitjanes en el període han ascendit a 223 milions d'euros, que han generat ingressos finan-

cers de 8 milions d'euros.– Té contractats préstecs per import de 44 milions d'euros i pòlisses de crèdit per 484 milions d'euros. Per aquests conceptes, Repsol YPF

ha incorregut en despeses financeres per import de 4 milions d'euros. – Durant el període, la pòlissa d'avals ha representat un cost d'1 milió d'euros. El límit d'aquesta pòlissa ascendeix a 160 milions d'euros.– Les despeses registrades per comissions bancàries han ascendit a 8 milions d'euros, que inclouen els costos de col·locació de les operacions

de renda fixa.– El cost anual de les operacions de rènting ha ascendit 1 milió d'euros.


– A dia 31 de desembre de 2006, "la Caixa" tenia emeses 244.749 targetes Visa Repsol, de les quals 726 són utilitzades com a targetescorporatives per empleats del Grup Repsol YPF.

– Els dividends pagats a l'exercici han ascendit a 130 milions d'euros, incloent els rebuts a través de Repinves.– Les aportacions a plans de pensions i assegurances de vida han ascendit 54 milions d'euros.– Per altres serveis amb el Grup la Caixa els imports han ascendit a 2 milions d'euros.

c) Petróleos Mexicanos

– El Grup ha registrat operacions de compres de productes de les companyies del Grup Pemex per import de 1.683 milions d'euros.– Les vendes de productes a les companyies del Grup Pemex han ascendit a 316 milions d'euros.– Els ingressos registrats per prestació de serveis han ascendit a 83 milions d'euros.– Té unes cobertures contractades per 2 milions d'euros.– Interessos abonats d'inversions financeres temporals de 2 milions d'euros.– Els dividends pagats a l'exercici han ascendit a 30 milions d'euros.– Altres ingressos d'explotació ascendeixen a 1 milió d'euros.

d) Repinves

– Els dividends pagats a l'exercici han ascendit a 12 milions d'euros, excloent els corresponents a la Caixa

Addicionalment, es detallen les operacions dutes a terme amb el Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA) fins al 30 de juny de 2006, ja quedurant el primer semestre del 2006 va ser accionista significatiu de la societat Repsol YPF, SA:

– Operacions de cobertura de tipus d'interès per import de 1.539 milions d'euros.– Operacions de cobertura de tipus de canvi per import de 64 milions d'euros.– Operacions de compravenda de divises per import de 4.259 milions d'euros.– Els comptes bancaris i inversions financeres mitges en el període han ascendit 627 milions d'euros, que han generat ingressos financers de

6 milions d'euros.– Té contractats préstecs per import de 163 milions d'euros i pòlisses de crèdit per 639 milions d'euros. Per aquests conceptes, Repsol YPF

ha incorregut en despeses financeres per import de 4 milions d'euros. – Durant el període, la pòlissa d'avals ha representat un cost de 0,4 milions d'euros per a Repsol YPF. El límit de l'esmentada pòlissa ascendeix

a 480 milions d'euros. – Les despeses registrades per comissions bancàries han ascendit a 5 milions d'euros, que inclouen els costos de col·locació de les operacions

de renda fixa.– Els dividends pagats a l'exercici han ascendit a 20 milions d'euros.– Les aportacions a plans de pensions i assegurances de vida han ascendit 4 milions d'euros.– Serveis de gestió de cobrament 3 milions d'euros.– A 31 de desembre de 2005, BBVA tenia emeses 425.685 targetes Visa Repsol, de les quals 4.509 són utilitzades com a targetes corpora-

tives per empleats del Grup Repsol YPF.– Per altres serveis amb el BBVA els imports han ascendit a 4 milions d'euros.

32.2 Operacions amb societats del Grupo Repso YPF

Les operacions realitzades per Repsol YPF, SA amb les empreses del seu Grup, i aquestes entre elles, formen part del tràfic habitual de la societatpel que fa a l'objecte i les condicions. Les vendes realitzades a parts vinculades es fan d'acord amb els criteris que descriu la nota 3.20 depolítiques comptables.

En el procés de consolidació s'han eliminat tots els saldos, transaccions i resultats significatius entre societats consolidades per integració global. Lesoperacions no eliminades en el procés de consolidació corresponen als crèdits, dèbits, ingressos, despeses i resultats per transaccions amb companyiesconsolidades per integració proporcional en la proporció que no té el Grup en el capital d'aquestes i per transaccions amb societats integrades perposada en equivalència. En aquest sentit, l'import dels saldos i les transaccions no eliminats en el procés de consolidació no és significatiu.

Addicionalment, societats del Grupo Repsol YPF han atorgat garanties per les operacions de societats del seu Grup els riscos de les quals nos'han reflectit en el balanç a través del procés de consolidació, pels imports i conceptes que detalla la nota 36.

32.3 Operacions amb administradors i directius del Grupo Repsol YPF

Les operacions realitzades per Repsol YPF, SA amb els administradors i directius del Grup durant l'exercici 2006 es detallen a la nota 33 Informaciósobre membres del Consell d'Administració i personal directiu.


33 Informació sobre membres del Consell d'Administració i personal directiu

33.1 Retribucions als membres del Consell d'Administració

a) Per la seva pertinença al Consell d'Administració

D'acord amb el que es disposa a l'Art. 45 dels estatuts socials, la societat podrà destinar en cada exercici a retribuir els membres del Conselld'Administració una quantitat equivalent a l'1,5% del benefici líquid, que només es podrà detractar després que les atencions de la reserva legalestiguin cobertes i aquelles altres que fossin obligatòries i, en cas de reconèixer els accionistes, almenys, un dividend del 4%.

D'acord amb el sistema establert i aprovat per la Comissió de Nomenaments i Retribucions, l'import de les retribucions reportades anualmentper la pertinença a cada un dels òrgans de govern corporatiu del Grup ascendeix, en els exercicis 2006 i 2005, als següents imports:

Consell d'Administració 159.289 154.650Comissió Delegada 159.289 154.650Comissió d'Auditoria i Control 49.778 38.662Comissió d'Estratègia, Inversions i Competència 39.822 38.662Comissió de Nomenaments i Retribucions 39.822 38.662

L'import de les retribucions meritades a l'exercici 2006 pels membres del Consell d'Administració per la seva pertinença amb càrrec a l'assig-nació esmentada estatutària ha ascendit a 4 milions d'euros d'acord amb el següent detall:

Antonio Brufau 159.289 159.289 318.578Luis Suárez de Lezo 159.289 159.289 318.578Juan Molins (2) 79.645 79.645 19.911 179.200Antonio Hernández–Gil 159.289 159.289 39.822 358.400Enrique de Aldama (2) 79.645 79.645 19.911 179.200Gonzalo Anes (3) 132.741 33.185 165.926Ricardo Fornesa 159.289 159.289 318.578Marcelino Oreja (3) 132.741 36.504 169.245Ignacio Bayón 159.289 49.778 209.067Carmelo de las Morenas 159.289 49.778 209.067Jorge Mercader (5) 159.289 79.645 19.911 19.911 278.756Henri Philippe Reichstul 159.289 159.289 318.578Paulina Beat 159.289 49.778 209.067Javier Echenique (1) 79.645 79.645 19.911 179.200Artur Carulla (1) 79.645 19.911 99.556Luis del Rivero (4) 26.548 26.548Juan Abelló (4) 26.548 26.548Pemex International España 159.289 159.289 39.822 358.400

1) Nomenament a la Junta General d'Accionistes celebrada el 16 de juny de 2006.2) Baixa en el càrrec des del 16 de juny de 2006.3) Renúncia all Consell d'Administració del 25 d'octubre de 2006.4) Nomenament al Consell d'Administració celebrat el 29 de novembre de 2006.5) Baixa a la Comissió de Nomenaments i Retribucions i alta a la Comissió Delegada i a la Comissió d'Estratègia, Inversions i Competència el 16 de juny de 2006.

Euros

Retribucions per pertinença als òrgans d'Administració

Conselld'Administració

ComissióDelegada

Comissiód'Auditoria i

Control

Comissió deNomenaments

i retribucions

Comissiód'Estratègia,Inversions i

Competències

Total

Euros

Òrgans de Govern 2006 2005


D'altra banda, cal indicar que:

– Els membres del Consell d'Administració de la societat dominant no tenen crèdits concedits ni bestretes per part de cap societat del Grup,multigrup o associada.

– Cap societat del Grup, multigrup o associada, té obligacions contretes en matèria de pensions o d'assegurances de vida amb cap dels mem-bres antics o actuals del Consell d'Administració de la societat dominant, excepte en el cas del President Executiu, amb qui regeixen elscompromisos previstos al seu contracte mercantil de prestació de serveis, que preveu un sistema d'aportació definida, i del secretari gene-ral amb qui es tenen contretes les obligacions del col·lectiu de personal directiu.

b) Per l'acompliment de llocs i funcions directives

La remuneració monetària i en espècie percebuda l'any 2006 pels membres del Consell d'Administració que durant l'esmentat exercicihan tingut relacions de tipus laboral o exercint responsabilitats executives en el Grup han ascendit a un total de 2,989 milions d'euros,corresponent 2,127 al Sr. Antonio Brufau i 0,862 al Sr. Luis Suárez de Lezo. Aquestes quantitats no inclouen les detallades a l'apartat e)següent.

c) Per la seva pertinença a consells d'administració de filials

L'import de les retribucions meritades en l'exercici 2006 pels membres del Consell d'Administració de la societat dominant, per la sevapertinença als òrgans d'administració d'altres societats del Grup, multigrup o associades, ascendeix a 0,37 milions d'euros, d'acord ambel següent detall:

Antonio Brufau 96.269 241.500 – 337.769Luis Suárez de Lezo – – 32. 303 32 .303

d) Per primes d'assegurança de responsabilitat civil

Els membres del Consell d'Administració es troben coberts per la mateixa pòlissa de responsabilitat civil que assegura a tots els administra-dors i a personal directiu del Grupo Repsol YPF.

e) Per pòlisses d'assegurança de vida i jubilació i aportacions a plans de pensions i premi de permanència

El cost de les pòlisses d'assegurança per jubilació, invalidesa i mort i de les aportacions a plans de pensions i al premi de permanència, incloent,en el seu cas, els corresponents ingressos a compte, on ha incorregut la companyia pels membres del Consell d'Administració amb responsabilitatsexecutives en el Grup ha ascendit el 2006 un total de 2,488 milions d'euros.

33.2 Indemnitzacions als membres del Consell d'Administració

Durant l'exercici 2006, cap conseller no ha percebut cap indemnització de Repsol YPF.

33.3 Operacions amb els administradors

A continuació s'informa de les operacions realitzades amb els administradors, de conformitat amb el que s'estableix a la Llei 26/2003de 17 de juliol, per la qual es modifiquen la Llei 24/1988 de 28 de juliol, del mercat de valors, i el text refós de la Llei de societats anò-nimes, a fi de reforçar la transparència de les societats anònimes cotitzades.

Amb independència de la remuneració percebuda, dels dividends distribuïts per les accions de la societat de les quals són titulars i, en elcas dels Consellers externs dominicals, de les operacions descrites en l'apartat 1 de la nota 32 (informació sobre operacions amb partsvinculades – Accionistes significatius de la societat), els administradors de Repsol YPF no han realitzat amb la societat o amb les socie-tats del grup Repsol YPF cap operació vinculada rellevant fora del gir o trànsit ordinari i en condicions diferents de les de mercat.

Excepte pel que es desglossa a l'Annex III cap dels administradors posseeix cap participació, ni exerceixen càrrecs en societats amb elgènere d'activitat mateix, anàleg o complementari que constitueix l'objecte social de Repsol YPF, ni han realitzat, per compte propi oaliè, activitats del gènere mateix, anàleg o complementari del que constitueix l'objecte social de Repsol YPF.

Euros

YPF Gas natural CLH Total


33.4 Retribució del personal directiu

a) Abast

La informació inclosa en aquesta nota correspon a les nou persones que formen o han format informe del Comitè de Direcció del Grup durantl'exercici 2006, exclosos, llevat de quan s'indiqui el contrari, aquells en els quals es presenta la condició de consellers de la societat dominant,ja que la informació corresponent a aquests ja ha estat inclosa en l'apartat 1).

b) Sous i salaris

El personal directiu percep una retribució fixa i una retribució variable. Aquesta darrera consta d'un bo anual, calculat com un percentatgedeterminat sobre la retribució fixa, que es percep en funció del grau de compliment de determinats objectius i, si escau, del pagamentcorresponent al pla d'incentius plurianual.

En l''exercici 2006, la retribució total percebuda pel personal directiu que forma o ha format part de l'actual Comitè de Direcció, durant el seuperíode de pertinença, ascendeix a un total de 7 milions d'euros d'acord amb el següent detall:

Sou 4,612Dietes 0,377Remuneració variable 2,141Remuneració en espècie 0,399

c) Incentius

D'acord amb el que indica la nota 31 d'“Incentius a mitjà i llarg termini”, hi ha diversos programes de fidelització adreçats als directius del Grup,que consisteixen en la fixació d'un incentiu a mitjà i llarg termini, com a part del sistema retributiu. Amb això, es pretén enfortir els vincles delsdirectius amb els interessos dels accionistes, alhora que s'afavoreix la continuïtat al Grup del personal més destacat en un context de mercatlaboral cada vegada més competitiu.

En l'exercici 2006 i, en relació amb el personal directiu, inclosos els que són membres del Consell d'Administració amb responsabilitats executives,s'han dotat provisions que ascendeixen a un total de 0,6 milions d'euros en relació amb els quatre plans d'incentius vigents (2003–2006,2004–2007, 2005–2008 i 2006–2009).

d) Pla de previsió de directius i premi de permanència

L'import de les aportacions, corresponents a 2006, realitzades pel Grup per al seu personal directiu en ambdós instruments, inclosos els mem-bres del Consell d'Administració amb responsabilitats executives, ha ascendit a 1 milió d'euros.

e) Fons de pensions i primes d'assegurança

L'import de les aportacions realitzades pel Grup el 2006 en relació amb els plans d'aportació definida de modalitat mixta adaptats a la Lleide plans i fons de pensions que manté amb el personal directiu (vegeu apartat 16 de la nota 3), juntament amb l'import de les primessatisfetes per assegurances de vida i accidents, ha pujat a 0,3 milions d'euros. (Aquesta quantitat s'inclou en la informació que apareix al'apartat b) anterior.)

El personal directiu es troba cobert per la mateixa pòlissa de responsabilitat civil que assegura a tots els administradors i a directius delGrup Repsol YPF.

f) Anticipacions i crèdits concedits

A 31 de desembre de 2006, la societat té concedits crèdits als membres del seu personal directiu per import de 0,3 milions d'euros, des-prés d'haver meritat un tipus d'interès mig del 2,80% durant el present exercici. Tots aquests crèdits van ser concedits anteriorment al'exercici 2003.

Milions d'euros

Concepte


33.5 Indemnitzacions al personal directiu

El 2006, la indemnització percebuda, per a tots els conceptes, pel personal directiu que ha causat baixa a la companyia, ha ascendit a 4 milionsd'euros.

33.6 Operacions amb el personal directiu

A part de la informació referida als apartats 4 i 5 anteriors d'aquesta nota i dels dividends distribuïts per les accions de la societat de les quesón titulars, els membres del personal directiu de Repsol YPF no han realitzat amb la societat o amb les societats del Grupo Repsol YPF capoperació vinculada rellevant fora del gir o trànsit ordinari i en condicions diferents de les de mercat.

34 Plantilla

La plantilla total consolidada del Grupo Repsol YPF a 31 de desembre 2006 va ser de 36.931 persones, mentre que la plantilla mitja durantl'any ha estat de 36.994 treballadors. La taula següent mostra la distribució de la plantilla total per categories professionals al tancament delsexercicis 2006 i 2005:

Directius 308 302Caps tècnics 2.171 1.872Tècnics 14.625 13.557Administratius 2.509 2.568Operaris i subalterns 17.318 17.610

36.931 35.909

35. Contractes d'arrendament operatiu

35.1 En els que el Grup figura com a arrendatari

Les despeses enregistrades en l'exercici per arrendaments operatius el 31 de desembre de 2006 i 2005, ascendeixen a 343 i 277 milions d'eu-ros, respectivament.

El 31 de desembre de 2006, el Grup té els compromisos següents de pagament a llarg termini en relació amb els arrendaments operatius nocancel·lables en els quals el Grup apareix com a arrendatari:

Transport marítim – Time charter (1) 106 78 69 57 43 275 628Arrendaments (2) 142 147 127 121 121 708 1.366

248 225 196 178 164 983 1.994

(1) El Grupo Repsol YPF disposa en règim de time charter de 22 vaixells tanc (8 a través de la societat filial Gas Natural SDG, SA) per al transport de cru, productes petrolífers i gas naturalliquat. Els noliejaments finalitzen al llarg del període 2007– 2024.Addicionalment, Repsol YPF ha contractat tres vaixells tanc, també en règim de time charter , amb lliurament previst la segona meitat del 2008 i venciment a cinc anys

(2) Correspon, principalment, a arrendaments d'estacions de servei per import de 550 milions d'euros.

Milions d'euros

2007 2008 2009 2010 2011 Següents Total

Nombre de persones

2006 2005


35.2 En els que el Grup figura com a llogater

El 31 de desembre de 2006, el Grup té dret a rebre els imports compromesos a llarg termini, que es relacionen a continuació, en relació ambels contractes d'arrendament en els quals figura com a arrendador:

Arrendaments (1) 67 38 38 39 40 353 575

67 38 38 39 40 353 575

(1) Correspon fonamentalment a l'arrendament d'instal·lacions d'emmagatzematge de gas natural per import de 314 milions d'euros i d'actius de fibra òptica, per import de 200 milionsd'euros.

36 Passius contingents i compromisos

Garanties

A 31 de desembre de 2006 les companyies del Grupo Repsol YPF han deixat les següents garanties a tercers o a companyies del Grup elsactius del qual, passius i resultats no s'incorporen en els estats financers consolidats (companyies integrades proporcionalment en la propor-ció que el Grup i societats posades en equivalència no posseeixen):

– YPF ha atorgat garanties en relació amb les activitats de finançament de Pluspetrol Energy, SA per un import aproximat de 24 milions d'euros.– Repsol YPF ha atorgat garanties en relació amb les activitats de finançament de Central Dock Sud, SA per un import de 20 milions

d'euros.– Repsol YPF ha atorgat garanties per les activitats de finançament de EniRepSa Gas Limited, en la qual el Grup participa en un 30%, per import

de 18 milions d'euros.– Repsol YPF, SA ha atorgat garanties per la seva participació en Oleoducto de Crudos Pesados de Equador, SA (OCP) que inclouen la construcció,

l'abandonament de la construcció i els riscs mediambientals relacionats amb aquesta operació, fins i tot aproximadament, 11 milions d'eurosaixí com els riscs operatius de la mateixa per import de, aproximadament, 11 milions d'euros. Repsol YPF ha ignorat totes les seves accions d'OCP.

Compromisos contractuals

El 31 de desembre de 2006 els principals compromisos ferms a llarg termini de compres, vendes o inversions del Grupo Repsol YPF són elssegüents:

Compromisos de compra 2.127 2.032 1.860 2.169 2.435 27.535 38.158Cru i altres 416 482 428 360 248 650 2.584Gas natural 1.711 1.550 1.432 1.809 2.187 26.885 35.574(1)

Compromisos d'inversió 301 143 83 42 – – 569Compromisos de transport 367 246 480 464 443 7.606 9.606(2)

Prestació de serveis 587 407 231 162 147 1.190 2.724

3.382 2.828 2.654 2.837 3.025 36.331 51.057

Milions d'euros

Compra 2007 2008 2009 2010 2011 Exercicisposteriors

Total

Milions d'euros

2007 2008 2009 2010 2011 Següents Total


Compromisos de venda 3.586 3.206 2.863 2.413 2.266 13.289 27.623Cru i altres 1.511 1.227 1.021 726 595 2.685 7.765Gas natural 2.075 1.979 1.842 1.687 1.671 10.604 19.858(3)

Compromisos de transport 23 17 14 14 14 72 154Prestació de serveis 51 42 40 20 20 145 318

3.660 3.265 2.917 2.447 2.300 13.506 28.095

Nota: Els compromisos detallats en aquesta taula consisteixen en acords comercials en què no s'estableixen imports totals fixos. Aquests compromisoshan estat quantificats utilitzant les millors estimacions de Repsol YPF.

(1) Inclou fonamentalment la part corresponent al Grupo Repsol YPF dels compromisos de compra de gas natural a llarg termini del Grup Gas Natural per import de 19.357 milions d'euros, icompromisos del Grupo Repsol YPF de compra de gas a Trinitat i Tobago per import de 3.124 milions d'euros i al Perú per import de 12.881 milions d'euros. Aquesta última operació estàgarantida per un import de 600 milions de dòlars.

(2) Aquest import recull compromisos de transport a llarg termini adquirits pel Grupo Repsol YPF fonamentalment als EE.UU per import de 4.960 milions d'euros i a Canadà per importde 2.199.

(3) Inclou fonamentalment els compromisos de venda de gas natural a l'Argentina per import de 7.903 milions d'euros, a Espanya per import de 4.137 milions d'euros i a Bolívia perimport de 3.383 milions d'euros, i la part corresponent al Grupo Repsol YPF dels compromisos de venda de gas natural a llarg termini del Grupo Gas Natural per import de 1.817milions d'euros.

Altres compromisos i contingències

La direcció de la societat considera que en l'actualitat no existeixen plets, litigis o procediments penals, civils o administratius en els que es trobiincursa en la societat, les empreses del seu Grup o qui ostenti càrrecs d'administració o direcció, aquests últims, en la mesura que pugui veure'safectada la societat o el seu Grup, que per la seva quantitat puguin afectar de forma significativa els comptes anuals consolidats i/o a la posicióo rendibilitat financera del Grup.

No obstant això, les situacions de litigi més rellevants que afecten el Grupo Repsol YPF són les següents:

Estats Units d'Amèrica

En relació amb la venda que va fer Maxus de la societat Diamond Shamrock Chemical Company ("Chemicals") a Occidental PetroleumCorporation ("Occidental") el 1986, Maxus (societat filial de YPF) va acordar indemnitzar Chemicals i Occidental per certes responsabilitatsrelacionades amb el negoci o les activitats de Chemicals. La societat Tierra Solutions Inc. (Tierra), també filial de YPF, ha assumit gairebé la totalitatde les anteriors obligacions de Maxus davant Occidental en relació amb Chemicals.

Les principals situacions litigioses són les següents:

– Newark, New Jersey. El 1990 va ser emès un acord homologat pel Tribunal de Districte de Nova Jersey dels Estats Units d'Amèrica, el qualrequereix la implementació d'un pla de remediació en l'antiga planta d'agroquímics de Chemicals a Newark, Nova Jersey. El pla de remediacióha estat completat i va ser pagat per Tierra. Aquest projecte es troba en la fase d'operació i manteniment.

– Riu Passaic, New Jersey. Alguns estudis indiquen que els sediments dels baixos de la badia de Newark, inclòs el riu Passaic adjacent a la plantade Newark, estan contaminats amb substàncies químiques perilloses provinents de diverses fonts. Maxus, en nom d'Occidental, va negociarun acord amb l'Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units d'Amèrica (EPA) conforme al qual Tierra està realitzant proves i estudis sobrel'emplaçament de la planta. Tot i que encara hi ha algunes tasques pendents, aquests estudis van ser substancialment finalitzats el 2005.Com a conseqüència de l'acabament definitiu d'aquests estudis, així com de possibles treballs o estudis addicionals que puguin ser requeritsen el futur, podria ser necessari incórrer en costos addicionals que YPF Holding no es troba en condicions d'estimar.

– Comtat de Hudson, Nova Jersey. Fins a 1972, Chemicals va operar una planta de processament de cromat ferrós a Kearny, Nova Jersey.Segons el Departament de Protecció Ambiental i Energia de Nova Jersey (DEP), els residus provinents de les operacions de processamentd'aquest mineral van ser utilitzats com a material de farcit en diversos emplaçaments. Com a resultat de les negociacions amb el DEP enl'actualitat s'estan duent a terme diversos estudis sobre el nivell de crom al sòl i feines de reparació que no han finalitzat. El DEP continuarevisant les accions proposades. El cost final de reparació és encara incert, i pot incrementar–se en funció de l'acabament dels estudis, laresposta del DEP als informes de Tierra i nous descobriments.

Milions d'euros

Venda 2007 2008 2009 2010 2011 Exercicisposteriors

Total


– Acció Legal. El 1998, una subsidiària d'Occidental va entaular un judici en un tribunal de l'estat d'Ohio per obtenir una declaració dels dretsde les parts respecte a obligacions per certs costos relacionats amb la planta Chemicals situada a Ashtabula, Ohio, i també per altres costos.Les parts han iniciat converses amb la intenció d'obtenir un possible acord. Addicionalment, el 2002, Occidental va demandar Maxus iTierra, a la cort del districte de Dallas de l'estat de Texas, per obtenir una declaració de la cort que obligués Maxus i Tierra a participar en ladefensa i la indemnització que correspongués a Occidental. El desembre de 2006, la cort ha definit l'obligació corresponent a Maxus en unimport aproximat de 45 milions de pesos.

El 31 de desembre de 2006 el Grup Repsol YPF, a través de YPF Holdings Inc., havia establert provisions per un import aproximat de 70milions d'euros per cobrir totes les contingències rellevants relacionades amb les responsabilitats mediambientals esmentades en els paràgrafsanteriors. No obstant això, canvis en les circumstàncies actuals, inclosa la determinació de danys al medi ambient, podrien incrementar enel futur aquestes responsabilitats.

– Accions de Class Action. Revisió de reserves. Com a conseqüència de la reducció del 25% de les reserves provades comunicades per RepsolYPF el dia 26 de gener de 2006, es van interposar dues class actions per les quals se sol·licita indemnització pels danys i perjudicis que espoguessin haver causat. Actualment, s'ha iniciat la tramitació d'un possible acabament del plet mitjançant "Settlement" o transacció judicial.

Argentina

– Passius i contingències assumides per l'Estat nacional argentí. En virtut de la Llei de privatització d'YPF, l'Estat nacional argentí es va fer càrrecde certes obligacions de la societat predecessora el 31 de desembre de 1990. En alguns judicis relacionats amb esdeveniments o actes que vanocórrer abans de l'esmentada data, s'ha requerit a YPF anticipar el pagament establert en certes decisions judicials. YPF té el dret a reclamar elreintegrament de les sumes abonades en funció de la indemnització esmentada. Fins al 31 de desembre de 2006, totes les reclamacionsrelacionades amb la societat predecessora rebuts per YPF han estat o estan en procés de ser notificades al Govern nacional argentí.

– Mercat del gas liquat de petroli. La Comissió nacional de Defensa de la Competència (CNDC) ha iniciat diversos processos d'investigació percomprovar, entre d'altres, si la conducta d'abús de posició dominant sancionada pel període comprès entre 1993 i 1997 que ja va ser liquidat,es va repetir en el període comprès entre octubre de 1997 i març de 1999. Amb data 19 de desembre de 2003, la CNDC va imputar a YPF laconducta d'abús de posició dominant durant el període esmentat prèviament. Amb data 20 de gener de 2004, YPF va presentar el descàrreccorresponent. El març de 2006 la CNDC va notificar a YPF l'obertura a prova del sumari.

– Mercat de gas natural. A través de la Resolució núm. 265/2004 de la Secretaria d'Energia, el Govern argentí va disposar la creació d'unprograma de talls útils sobre les exportacions de gas natural i el seu transport associat. El Govern argentí requereix als productors exportadorsde gas natural el lliurament de volums addicionals de l'esmentat producte al mercat intern. Com a conseqüència del Programa i d'altresresolucions, reiterades sovint, YPF s'ha vist forçada a suspendre, de manera parcial o total, els seus lliuraments a clients d'exportació, ambels quals té assumits compromisos ferms de llarg termini per al lliurament de volums de gas natural.

La societat ha impugnat el Programa, la injecció addicional permanent i els requeriments d'injecció addicional per arbitraris i il·legítims, i haal·legat davant els respectius clients que dites mesures del Govern argentí constitueixen un esdeveniment de cas fortuït o força major quealliberen a la societat de qualsevol responsabilitat i/o penalitat derivada de la falta de subministrament dels volums contractualment estipulats.Un nombre significatiu dels clients esmentats han rebutjat l'argument de força major esgrimit per la societat, reclamant el pagament decompensacions i/o penalitats per incompliment de compromisos ferms de lliurament, i/o fent reserva de futurs reclams per tal concepte.D'altres han notificat a YPF l'inici d'una demanda arbitral.

Els costos per penalitats contractuals derivades de falta de lliurament de gas natural el 31 de desembre de 2006, tant en el mercat local comd'exportació, han estat proveïts en la mesura que siguin probables i puguin ser raonablement estimats. Els costos per penalitats contractualsassociats amb talls de subministraments en el futur seran avaluats, si cal, si es produeixen.

– Reclams ambientals a La Plata. , En relació amb l'operació de la refineria que la societat té a La Plata, existeixen certs reclams que requereixenla compensació de danys i perjudicis individuals originats en la presumpta contaminació ambiental produïda per l'operació de la refineria i,així mateix, requereixen la reparació ambiental del canal oest adjacent a l'esmentada refineria. Durant el 2006, la societat ha efectuat unapresentació davant de la Secretaria de Política Ambiental de la província de Buenos Aires mitjançant la qual proposa efectuar un estudi decaracterització dels riscs associats a la contaminació esmentada. Tal com s'ha esmentat anteriorment, YPF té dret a ser mantinguda indemneper l'Estat nacional, pels fets i contingències que siguin de causa anterior a l'1 de gener de 1991.

– Arbitratges internacionals per qüestions contractuals. Es pot destacar: l'arbitratge internacional iniciat per EDF Internacional SA contra YPF.EDF Internacional SA va iniciar un procediment arbitral internacional, que es regeix pel Reglament d'Arbitratge de la Cambra de ComerçInternacional (CCI), en el qual reclama contra YPF SA en relació amb el contracte de compravenda d'accions d'EASA i d'EDENOR el 31 demarç de 2001, i sosté que, segons la seva opinió, el contracte permet que el preu pagat per EDF Internacional sigui sotmès a revisió, enproduir–se la desvinculació del tipus de canvi oficial del pes argentí amb el dòlar dels EUA fins al 31 de desembre de 2001; arbitratge iniciatper ENDESA XILE contra YPF, que se segueix sota el Reglament de la Cambra Internacional de Comerç, en el qual ENDESA reclama perconsiderar YPF responsable de la falta de provisió de gas per a la segona turbina de la seva central Taltal; arbitratge iniciat per Innergy


Soluciones Energéticas SA YPF. Aquest arbitratge es tramita d'acord amb el procediment per a la resolució de disputes internacionalsde l'American Arbitration Association. Innergy considera YPF responsable per deficiències en el subministrament sota el contracte decompravenda de gas natural subscrit per ambdues parts.

– Disponibilitat de divises per exportacions. El Decret núm. 1.589/1989 del poder executiu nacional estableix que els productors amblliure disponibilitat de petroli cru, gas natural i/o gasos liquats en els termes de la Llei núm. 17.319 i decrets complementaris, i elsproductors que així ho convinguin en el futur, tindran la lliure disponibilitat del percentatge de divises provinent de les exportacionsde petroli cru, derivats del petroli cru, gas natural i/o gasos liquats de lliure disponibilitat, establert en els concursos i/o renegocia-cions, o acordats en els contractes respectius. En tots els casos, el percentatge màxim de lliure disponibilitat de divises no podrà supe-rar el 70% de cada operació.

Durant l'any 2002, diferents organismes d'assessorament de l'Estat nacional van emetre interpretacions en les quals consideravenderogat implícitament el decret anterior respecte a la lliure disponibilitat de les divises com a conseqüència de l'emissió del Decretnúm. 1.606/2001.

– El Decret núm. 2.703/2002, que va entrar en vigència el 31 de desembre de 2002, estipula que els productors de petroli cru, gasnatural i gasos liquats hauran d'ingressar com a mínim el 30% de les divises provinents de l'exportació de petroli cru de lliuredisponibilitat o dels seus derivats, i gaudir de la lliure disponibilitat del percentatge restant. L'esmentada norma deixa subsistent elproblema en relació amb les divises provinents de les exportacions realitzades durant l'any 2002, posteriorment a l'entrada en vigènciadel Decret núm. 1.606/2001.

– En el supòsit d'una eventual comanda de liquidació de divises per part del Banc Central, per exportacions d'hidrocarburs realitzadesdes de la vigència del Decret núm. 1.606/2001 fins que entrés en vigència el Decret núm. 2.703/2002, YPF podrà qüestionaradministrativament aquesta decisió, així com plantejar mesures cautelars.

– Associació Superficiaris de la Patagònia (ASSUPA). L'agost de 2003, ASSUPA va demandar divuit empreses concessionàries d'explotaciói permissionàries d'exploració de la conca Neuquina, entre les quals es troba YPF, a les quals demanava recompondre el dany ambientalcol·lectiu suposadament produït i a adoptar les mesures necessàries per evitar danys ambientals en el futur. YPF està en procés decontestar la demanda i requerirà la citació de l'Estat Nacional, a raó de la seva obligació de mantenir indemne YPF pels fets o causesanteriors a l'1 de gener de 1991.

– Reclams ambientals a Dock Sud. Es disposa d'informació on consta que veïns de la localitat de Dock Sud van iniciar un judici en el qualreclamen la reparació i indemnització del dany ambiental col·lectiu dels rius Matanza i Riachuelo i a la zona de Dock Sud. S'aclareix queYPF té dret a ser mantinguda indemne per l'Estat nacional, pels fets i contingències que siguin de causa anterior a l'1 de gener de 1991.

– En relació amb certs contractes d'exportació de gas natural des de la conca nord–oest argentina, la societat ha presentat davant de laSecretaria d'Energia de la nació l'acreditació de reserves de gas natural a l'esmentada conca en compliment del previst en les respectivesautoritzacions d'exportació. En el cas que la Secretaria d'Energia consideri que les reserves són insuficients, podria decretar la caducitato suspensió total o parcial d'un i/o alguns dels permisos d'exportació.

Equador

La Contraloria General de l'Estat va realitzar un examen especial a Petroecuador pels ajustaments al diferencial de qualitat i transport de petro-li en el Sistema de Oleoducto Transecuatoriano (SOTE), durant una sèrie d'exercicis. Com a conseqüència d'això, es va establir una reclama-ció en contra de Repsol YPF per 2,5 milions de barrils. La societat va recórrer la mateixa davant del Tribunal Distrital Contenciós Administratiu,el qual va dictar sentència desestimant la demanda de Repsol YPF. Aquesta sentència ha estada recorreguda en casació davant de la CortSuprema de Justícia. La participació de Repsol YPF en el consorci (SOTE) a l'Equador és el 35%.

Repsol YPF Equador SA, el 30 de gener de 2001, va firmar un acord amb Oleoducto de Crudos Pesados (OCP) Ecuador SA, propietària d'unoleoducte de crus pesants a l'Equador, en virtut del qual es va comprometre a transportar la quantitat de 100.000 barrils/dia de cru (36,5milions de barrils/any) durant un període de 15 anys, comptats des de la data de la seva posada en funcionament, el setembre del 2003, auna tarifa variable determinada segons el contracte.

Trinitat i Tobago

La companyia Atlantic LNG 2/3 Company of Trinidad and Tobago Unlimited ha notificat a Repsol YPF, SA, la iniciació d'un procedimentd'arbitratge en el qual es reclama la resolució dels contractes de compra de GNL per als trens 2 i 3. Subsidiàriament, es reclama la reoberturadel preu de compra.

El Grupo Repsol YPF té altres passius contingents relacionats amb les obligacions mediambientals lligades a la seva activitat habitual (vegeunota 38).

En relació amb les contingències assenyalades, els administradors de la societat consideren que les provisions registrades cobreixenadequadament els riscos que se'n deriven.


37 Operaciones amb derivats

Durant l'exercici 2006 el Grupo Repsol YPF porta a terme operacions de cobertura amb derivats per cobrir les situacions següents:

1. Cobertures de valor raonable d'actius o passius.2. Cobertures de fluxos d'efectiu.3. Cobertura d'inversions netes d'actius a l'estranger.

Addicionalment, el Grupo Repsol YPF va realitzar el 2006 altres operacions amb instruments derivats que no qualifiquen com a cobertu-ra comptable.

Cobertures de valor raonable d'actius o passius

Són cobertures de l'exposició a canvis en el valor raonable, bé d'un actiu o passiu reconegut comptablement, bé d'un compromís en ferm noreconegut, o bé d'una porció identificada de l'esmentat actiu, passiu o compromís en ferm, que pugui atribuir–se a un risc en particular i afectarel resultat del període. Les operacions més significatives es detallen a continuació:

Permutes sobre el preu del cru

Repsol YPF, a través de la seva participació a YPF, SA, té contractat un swap o permuta sobre el preu del cru per tal de cobrir el canvi en elvalor corrent dels lliuraments sota un contracte de venda anticipada. En virtut d'aquesta permuta de preu, es rebran preus variables de mer-cat i es pagaran preus fixos. A 31 de desembre de 2006 i 2005, aproximadament 3 milions de barrils de cru es troben protegits sota l'esmen-tat contracte.

Aquesta permuta està definida com a cobertura de valor raonable relativa al preu del barril de cru. El valor raonable d'aquests instruments decobertura a 31 de desembre de 2006 i 2005 va ser de 114 i 203 milions d'euros respectivament (registrats com un actiu), i el seu vencimentes produirà en el període 2007–2008.

Opcions sobre tipus d'interès

El maig de 2001 Repsol YPF va dur a terme una operació de compravenda d'opcions de tipus d'interès a cost zero, sobre un nocional de1.000 milions d'euros lligats a l'emissió d'accions preferents realitzada en l'esmentada data (vegeu nota 17).

Seguidament es detallen les característiques d'aquestes opcions:

– Repsol YPF ha venut un dret en virtut del qual, si la contrapart exerceix l'esmentat dret, Repsol YPF pagaria EURIBOR a 3 mesos i rebriaun 7% TAE, sobre el nocional abans indicat, amb períodes de liquidació trimestral a partir del 30 de juny de 2001, sent la data del primervenciment l'1 d'octubre de 2001 i de l'últim el 30 de juny de 2011.

– Repsol YPF ha comprat un dret en virtut del qual si exerceix el mateix, Repsol YPF pagaria EURIBOR a 3 mesos i rebria un 4% TAE, sobre elnocional abans indicat, amb períodes de liquidació trimestral i idèntiques dates de venciment a les indicades en el paràgraf anterior.


Mitjançant aquestes operacions de compravenda d'opcions sobre tipus d'interès, el cost final per a Repsol YPF d'aquesta emissió d'accionspreferents durant els deu primers anys ha quedat establert en un tipus d'interès variable d'EURIBOR a 3 mesos.

Així mateix, l'abril del 2002, amb data efectiva 30 de juny de 2002, Repsol YPF va dur a terme una operació de compravenda d'opcions de tipusd'interès a cost zero sobre un nocional de 1.000 milions d'euros lligats a l'emissió d'accions preferents per import de 2.000 milions d'euros realitzadael desembre de 2001 (vegeu nota 17).

Seguidament es detallen les característiques d'aquestes opcions:

– Repsol YPF ha venut un dret en virtut del qual si la contrapart exerceix el dret, Repsol YPF pagaria EURIBOR a 3 mesos i rebria un 7% TAE,sobre el nocional abans indicat, amb períodes de liquidació trimestral a partir del 30 de juny de 2002, sent la data del primer venciment el30 de setembre de 2002 i de l'últim el 31 de desembre de 2011.

– Repsol YPF ha comprat un dret en virtut del qual si exerceix el mateix, Repsol YPF pagaria EURIBOR a 3 mesos i rebria un 4% TAE, sobre elnocional abans indicat, amb períodes de liquidació trimestral i idèntiques dates de venciment a les indicades en el paràgraf anterior.

Mitjançant aquestes operacions de compravenda d'opcions sobre tipus d'interès, del total dels 2.000 milions corresponents a l'emissió d'ac-cions preferents de desembre de 2001, 1.000 milions d'euros han quedat a un tipus d'interès variable d'EURIBOR a 3 mesos, per al períodecomprès entre el 30 de setembre de 2002 i el 31 de desembre de 2011.

A 31 de desembre de 2006 i 2005, el valor raonable d'aquestes operacions de compravenda d'opcions de tipus d'interès va ser de 26 i 100 milionsd'euros, respectivament, registrats en l'actiu dels balanços de situació adjunts.

Permutes financeres mixtes de divises i tipus d'interès (cross currency IRS)

El 31 de desembre de 2006 i 2005 Repsol YPF a través de la seva participació a Gas Natural, té contractades operacions de permuta financeramixta de divises i tipus d'interès per cobrir el valor raonable de les operacions financeres contractades. El detall de les esmentades operacionsa 31 de desembre de 2006 i 2005, és el següent:

99 milions de reals brasilers 33 48 18 – – – USD/BRL (21)

104 milions de reals brasilers 19 25 43 17 – – USD/BRL (17)48 milions de dòlars USA 48 – – – – – EUR/ USD 1

2005 Venciment

Nocional

2006 2007 2008 2009 2010 Posteriors Permutadivises

Valorraonable

Milions d'euros

2006 Venciment

Nocional

2007 2008 2009 2010 2011 Posteriors Permutadivises

Valorraonable

Milions d'euros


Cobertures de flux d'efectiu

Són cobertures de l'exposició a la variació dels fluxos d'efectiu que: (i) s'atribueix a un risc particular associat amb un actiu o passiu reconegut (com la totalitat o algun dels pagaments futurs d'interès d'un deute a interès variable), o a una transacció prevista altamentprobable i que (ii) pugui afectar el resultat del període. Les operacions més significatives es detallen a continuació:

Operacions de cobertura de preus de la matèria primera

A 31 de desembre de 2006 Repsol YPF, a través de la seva participació a Gas Natural, té operacions de cobertura contractades sobre el preudel gas natural: (i) permutes financeres denominades en dòlars EUA per import nominal de 12 milions de dòlars EUA, i un valor raonablenegatiu de 5 milions d'euros, i (ii) permutes financeres denominades en EUR per import de 20 milions d'euros i amb un valor raonable negatiud'1 milió d'euros.

El 31 de desembre de 2005 Repsol YPF, a través de la seva participació a Gas Natural, tenia operacions de cobertura contractades sobre el preudel gas natural: (i) permutes financeres denominades en dòlars EUA per import nominal de 72 milions de dòlars EUA i un valor raonable negatiude 5 milions d'euros, i (ii) permutes financeres denominades en EUR per import de 2 milions d'euros.

Addicionalment, el 31 de desembre de 2005 Repsol YPF, a través de la seva participació a Gas Natural, tenia contractades operacions decobertura sobre el preu de l'electricitat per import d'11 milions d'euros, amb venciment esglaonat al llarg del 2006, i un valor raonable negatiude 0,4 milions d'euros. L'any 2006 no hi ha hagut operacions d'aquesta naturalesa.

Operacions sobre tipus d'interès

i. Permutes financeres de tipus d'interès

El 31 de desembre de 2006 i 2005 el Grupo Repsol YPF manté com a cobertura les següents operacions de permuta financera de tipusd'interès:

milions d'euros 39 – 62 – 185 674 (233)925 milions de pesos mexicans 617 308 – – – – (1)35 milions de pesos argentins – 35 – – – – –58 milions de dòlars USA 3 4 4 16 4 27 (3)

860 milions d'euros 1 41 – – – 817 (317)617 milions de pesos mexicans 308 – 308 – – – (1)61 milions de dòlars USA 3 3 4 4 16 31 (4)

2005 Venciment

Nocional

2006 2007 2008 2009 2010 Posteriors Valorraonable

Milions d'euros

2006 Venciment

Nocional


Milions d'euros


ii. Opcions sobre tipus d'interès

El 31 de desembre de 2006 i 2005 Repsol YPF a través de la seva participació a Gas Natural, té opcions contractades sobre tipus d'interès. Eldetall de les esmentades operacions de cobertura és el següent:

Permuta 14 2 2 5 2 1 4 –Permuta entre límits 1 – – – – – 1 –

Permuta 15 2 1 2 5 2 5 –Permuta entre límits 1 – – – – – 1 –

Operacions sobre tipus de canvi

Contractes a termini

EL 31 de desembre de 2006 i 2005 Repsol YPF a través de la seva participació a Bahía de Bizkaia Electricidad, SL i Gas Natural, té operacionscontractades a termini com a cobertura de flux de caixa per l'exposició al risc de tipus de canvi. El detall de les esmentades operacions és elsegüent:

321 milions de dòlars USA 321 – – – – – EUR/USD (5)23 milions de dòlars USA 2 3 2 3 2 11 EUR/USD –

2006 Venciment

Nocional

2007 2008 2009 2010 2011 Posteriors Tipus decanvi

Valorraonable

Milions d'euros

2005 Venciment

Instrument

Nocional

Milionsd'euros


Milions d'euros

2006 Venciment

Instrument

Nocional

Milionsd'euros


Milions d'euros


370 milions de dòlars USA 370 – – – – – EUR/USD 325 milions de dòlars USA 2 3 3 3 3 11 EUR/USD –

Permutes financeres mixtes de divises i tipus d'interès (cross currency IRS)

El 31 de desembre de 2006 i 2005 Repsol YPF a través de la seva participació en Gas Natural, té contractades operacions de permuta financeramixta de divises i tipus d'interès. El detall de les esmentades operacions de cobertura és el següent:

18 milions de dòlars USA – – 18 – – ARS/USD 0

Cobertures d'inversió neta

Són cobertures de l'exposició a les variacions en el tipus de canvi relativa a la participació en els actius nets d'operacions a l'estranger.

Repsol YPF subscriu contractes de compra o venda de divises a termini com a part de la seva estratègia global per gestionar la seva exposicióal risc de tipus de canvi en la inversió.

A continuació es detalla l'inventari de les operacions més significatives de derivats financers existents el 31 de desembre de 2006 i 2005:

Contractes a termini

El valor nominal, venciment i valor raonable d'aquests instruments financers, registrat en el passiu dels balanços de situació a 31 de desembre de 2006 i 2005 és el següent:

1.034 milions d'euros 1.376 milions de dòlars USA 2007 (8)

2.228 milions d'euros 2.686 milions de dòlars USA 2006 (32)

2005

Compra Venda Venciment Valor raonable Milions d'euros

2006


Venciment

Nocional

2007 2008 2009 2010 2011 Posteriors Permutade divises

Valorraonable

Milions d'euros

2005 Venciment

Nocional

2006 2007 2008 2009 2010 Posteriors Tipus decanvi

Valorraonable

Milions d'euros


b)Permutes financeres mixtes de divises i tipus d'interès (cross currency IRS)

El valor nominal, venciment i valor raonable d'aquests instruments financers registrat com a actiu en els balanços de situació a31 de desembre de 2006 i 2005 és el següent:

1.175 milions d'euros 2010 dòlars USA 4441.000 milions d'euros 2014 dòlars USA 96

750 milions d'euros 2006 dòlars USA 199 1.175 milions d'euros 2010 dòlars USA 393 1.000 milions d'euros 2014 dòlars USA 33

Altres operacions amb instruments derivats

Repsol YPF té contractats addicionalment una sèrie d'instruments derivats per a la gestió de la seva exposició al risc de tipus d'interès, tipus decanvi i preu, que no qualifiquen com a cobertura comptable. Les operacions més significatives es detallen a continuació:

– Operacions sobre el preu del gas natural

El 31 de desembre de 2005, Empresa Petrolera Andina, SA i Petróleo Brasileiro, SA (Petrobras) tenien subscrit un contracte que establia unmecanisme de protecció contra les variacions del preu del gas lligat a un contracte de venda de gas a llarg termini. Aquest contracte va sercancel·lat en l'exercici 2006, i es va registrar un resultat positiu per la seva liquidació de 298 milions d'euros.

– Altres contractes a termini

Repsol YPF té subscrits altres contractes a termini com a part de la seva estratègia global per gestionar la seva exposició al risc de canvi. El valornominal, venciment i valor raonable d'aquests instruments financers registrat en l'actiu dels balanços de situació a 31 de desembre de 2006 i2005 és el següent:

1.765 milions d'euros 2.326 milions de dòlars USA 2007 3 222 milions de dòlars USA 167 milions d'euros 2007 1

1 milió de lliures esterlines 2 milions de dòlars USA 2007 –

741 milions d'euros 880 milions de dòlars USA 2006 – 1.257 milions de dòlars USA 1.055 milions d'euros 2006 6

1 milió de lliures esterlines 2 milions d'euros 2006 –

2005


2006


2005

Nocional Venciment Deute en divises Valor raonable Milions d'euros

2006

Nocional Venciment Deute en divises Valor raonable Milions d'euros


– Contractes a futur sobre productes

La cobertura del risc associat a les transaccions físiques futures de venda i/o compra de cru i altres productes petrolífers es porta a terme mit-jançant la contractació d'instruments derivats, bàsicament futurs i permutes.

El 31 de desembre de 2006 i 2005, les posicions contractades obertes eren les següents:

Contractes de compraCurt termini

WTI 653 653 – – – – – (1)IPE GO(*) 17 17 – – – – – –RBOB 375 375 – – – – – –

Contractes de vendaCurt termini

WTI 2.927 2.927 – – – – – 2Brent 234 234 – – – – – –NYMEX HHO 189 189 – – – – – 1IPE GO (*) 73 73 – – – – – 1RBOB 253 253 – – – – – –

Permutes Curt termini

WTI 2.735 2.735 – – – – – 2Brent 6.756 6.756 – – – – – 2HHO (*) 41 41 – – – – – 1GO (*) 36 36 – – – – – –Jet (*) 10 10 – – – – – 1Fuel oil (*) 4 4 –– – – – – –Nafta (*) 144 144 – – – – – (4)

Contractes de compraCurt termini

WTI 460 460 – – – – – –Brent 1.772 1.772 – – – – – (63)NYMEX HHO 18 18 – – – – – (1)IPE GO 35 35 – – – – – –

Contractes de vendaCurt termini

WTI 183 183 – – – – – –Bren 1.321 1.321 – – – – – 65NYMEX HHO 235 235 – – – – – –IPE GO 7 7 – – – – – –

Permutes Curt termini

WTI 6.410 6.410 – – – – – 3Brent 16.060 13.060 3.000 – – – – 4HHO (*) 64 64 – – – – – –Dubai 2.790 2.790 – – – – – (3)GO (*) 72 72 – – – – – (1)Propà (*) 58 58 – – – – – 1Jet (*) 30 30 – – – – – 150 ppm (*) 2 2 – – – – – –

(*) A milers de tones

Venciment

31 de desembre de 2006

Milers debarrils

excepte(*)

2006 2007 2008 2009 2010 Exercicisposteriors

Valorraonable

Milions d'euros

Venciment

31 de desembre de 2006

Milers debarrils

excepte(*)

2007 2008 2009 2010 2011 Exercicisposteriors

Valorraonable

Milions d'euros


Addicionalment, a través de Repsol YPF Trading y Transporte, Repsol YPF té contractades el 31 de desembre de 2006 i 2005 opcions sobre23 i 112 milers de tones de gasoil per un valor raonable de 0 milions d'euros.

– Operacions lligades a l'evolució de la cotització de l'acció de Repsol YPF

El Grupo Repsol YPF tenia un pla d'incentius lligat a l'evolució de la cotització de l'acció de Repsol YPF, que s'ha cancel·lat en l'exercici 2006.En relació amb aquest pla, per fer front als possibles desemborsaments que es poguessin ocasionar, la societat va contractar opcions de comprasobre accions de Repsol YPF, SA, les quals podien ser liquidades amb idèntiques dates i condicions que les establertes en l'esmentat programad'incentius. Les esmentades opcions es van liquidar a l'exercici 2006, registrant–se un ingrés financer de 14 milions d'euros.

La societat mantenia operacions lligades a la cotització de les accions de Repsol YPF, equity linked swaps, liquidables exclusivament perdiferències sobre un total de 3.000.000 de títols. Aquestes operacions s'han liquidat en l'exercici 2006, i s'ha registrat un resultat net positiude 6 milions d'euros.

38 Informació sobre medi ambient

El sistema de gestió ambiental de Repsol YPF inclou una metodologia d'identificació dels aspectes rellevants que permet elaborar anualmentels pressupostos i plans estratègics ambientals que, amb un abast anual i de cinc anys respectivament, formen part de la planificació estratègicageneral del Grup. En ells s'inclouen les accions necessàries per donar resposta a les noves iniciatives legislatives, les orientacions estratègiquesde Repsol YPF, els plans d'accions correctores derivats de les auditories ambientals realitzades, etc., així com les inversions i les despesesnecessàries per a la realització de totes aquestes accions, que es contemplaran en els pressupostos generals de la companyia.

Els criteris per a la valoració dels costos ambientals s'estableixen a la Guía de costes de medio ambiente de Repsol YPF, una adaptació de lesdirectrius de l'American Petroleum Institute a les característiques de les operacions i al criteri tècnic del Grup. En aquest sentit, és importantesmentar que les solucions tradicionals de fi de línia per reduir l'impacte mediambiental deixen pas progressivament a mesures preventivesintegrades als processos des del disseny de les instal·lacions. Això comporta, en ocasions, la identificació dels actius ambientals a través d'unsistema de coeficients aplicats sobre els projectes d'inversió i el corresponent immobilitzat material, segons les directrius de la guia esmentada.

38.1 Actius ambientals

El 31 de desembre de 2006, el cost dels actius ambientals identificats i la seva corresponent amortització acumulada és el següent d'acordamb la seva naturalesa:

Atmosfera 335 165 170Aigua 535 315 220Qualitat de productes 1.267 474 793Sòls 95 20 75Estalvi i eficiència energètica 170 106 64Residus 13 7 6Altres (*) 521 263 258

2.936 1.350 1.586

(*) La naturalesa d'"Altres" inclou, d'acord amb el percentatge de participació de Repsol YPF, SA, els actius mediambientals del Grup Gas Natural i la seva corresponent amortitzacióacumulada, per import de 104 i 25 milions d'euros, respectivament.

Milions d'euros

CostAmortització

acumuladaNet


El cost inclou 263 milions d'euros d'actius en curs.

Entre les principals inversions mediambientals realitzades el 2006 destaquen, en l'àmbit de refinació, com en anys anteriors, les requerides perassolir la qualitat mediambiental dels productes petrolífers exigida en la nova normativa espanyola i argentina que sumeixin un total de 68 milionsd'euros en 2006. Com a projectes singulars en aquest àmbit s'ha d'esmentar la continuació del projecte de millora de qualitat de gasolines igasoils a la refineria de Bilbao (Espanya), amb una inversió ambiental el 2006 de 18 milions d'euros. Així mateix, es pot destacar el projecte pera la millora de la qualitat de combustibles a la refineria de la Plata (L'Argentina), amb una inversió ambiental en 2006 de 18 milions d'euros.

En l'àmbit de refinació també cal esmentar les accions d'estalvi i eficiència energètica a Espanya, que sumen un total d'1,5 milions d'euros. Aixímateix, també en refinació, dins de l'àmbit de gestió de l'aigua, es pot assenyalar la continuació del projecte la construcció d'una planta detractament de soses gastades a la refineria de Tarragona (Espanya), amb una inversió en 2006 de 3,5 milions d'euros.

En el negoci de Química l'actuació més rellevant ha estat el desenvolupament d'una nova planta d'OHP (oxidació per hidroperòxid) per atractament d'efluents en el complex de Tarragona (Espanya), amb una inversió de 6 milions d'euros el 2006.

38.2 Provisions ambientals

Repsol YPF provisiona els imports necessaris per atendre les actuacions destinades a prevenir i reparar els efectes causats sobre el mediambient, l'estimació del qual es realitza partint de criteris tècnics i econòmics, i que figuren registrades en l'epígraf "Altres provisions".

El moviment de les provisions per actuacions ambientals en l'exercici 2006 és el següent:

Saldo el 31 de desembre de 2005 244

Dotacions amb càrrec a resultats 169Aplicacions amb abonament| a resultats (13)Cancel·lació per pagament (58)Reversions i altres (85)

Saldo el 31 de desembre de 2006 257

Addicionalment, la Guía de costes de medio ambiente de Repsol YPF estableix que també tenen caràcter ambiental el 75% dels importsrecollits en l'epígraf "Provisió per desmantellament de camps" el saldo del qual a 31 de desembre de 2006 puja a 641 milions d'euros (vegeunota 19).

En relació amb el saldo a 31 de desembre de 2006 de les provisions ambientals s'han que destacar 70 milions d'euros, aproximadament,corresponents als riscs ambientals relacionats amb les operacions realitzades al seu dia per l'antiga filial de productes químics de Maxus EnergyCorporation, Diamond Shamrock Chemicals Company, abans de vendre's l'any 1986, a Occidental Petroleum Corporation (vegeu nota 36).Així mateix, inclou 64 milions d'euros corresponents a provisions, principalment per a reparació i sanejament de sòls i aigües subterrànies, deYPF, SA

A 31 de desembre de 2006, la provisió corresponent a les emissions de CO 2 puja a 80 milions d'euros (vegeu nota 19).

Les pòlisses d'assegurances corporatives cobreixen les responsabilitats civils per contaminació que deriven de fets accidentals i sobtats, segonsles pràctiques habituals de la indústria.

38.3 Despeses ambientals

Les despeses de naturalesa ambiental registrades en l'exercici 2006 han augmentat a 181 milions d'euros i figuren registrats sota l'epígraf"Consums" i "Altres despeses".

Aquestes despeses inclouen 80 milions d'euros de despesa pels drets necessaris per a cobrir les emissions de CO2 realitzades el 2006 (vegeunota 19), així com les actuacions dutes a terme per a la protecció de l'atmosfera, la gestió dels residus, reparació de terres i aigües subterrà-nies i la gestió de l'aigua per imports de 27, 26, 19 i 17 milions d'euros, respectivament.

Milions d'euros


38.4 Actuacions futures

Entre els aspectes més rellevants que podrien afectar les operacions i inversions de Repsol YPF en el futur s'han d'esmentar el canvi climàticla normativa sobre qualitat mediambiental de combustibles, la Llei 26093 a l'Argentina, la Resolució SE 785/2005 a l'Argentina, la DirectivaEuropea 96/61/CE sobre Prevenció i Control Integrat de la Contaminació (IPPC), el Reial decret 9/2005 sobre activitats potencialment con-taminants del sòl, l'avantprojecte de Llei de responsabilitat mediambiental i l'Estratègia Temàtica sobre qualitat de l'aire que s'està debatenta la Unió Europea (UE) i noves directives sobre substàncies abocades en efluents líquids, també en l'àmbit de la UE.

En l'àmbit del canvi climàtic, durant 2006 destaca la publicació dels plans nacionals d'assignació (PNA) per al període 2008–2012 pendentsencara d'aprovació per part de la Comissió Europea. En el cas del PNA espanyol, les instal·lacions de Repsol YPF afectades van sol·licitar la sevaassignació individual per a l'esmentat període abans de final de 2006. Les assignacions definitives per al període 2008–2012 per a les instal·lacionsde Repsol YPF incloses en el sistema europeu de comerç d'emissions a través de la Directiva 87/2003 estan pendents de l'aprovació de laComissió Europea als PNA espanyol i portuguès.

Respecte a la normativa sobre qualitat mediambiental de combustibles a Espanya, el Reial decret 61/2006, que ha derogat el Reial decret1700/2003; actualitza les especificacions dels combustibles quant al contingut en sofre i regula l'ús de biocarburants per mitjà de la transposicióde les Directives 2003/17/CE i 2003/30/CE.

Com a novetat important, el 2006 es va aprovar a l'Argentina la Llei 26093 que preveurà la incorporació de biocombustibles a les gasolines ial gasoil. Aquesta normativa serà obligatòria a partir del quart any d'entrada en vigor i suposa inversions dirigides fonamentalment a l'obtenciódels biocombustibles, la seva incorporació als derivats del petroli i la seva distribució logística.

A més, a l'Argentina, a finals de 2006, va començar a tenir principi d'execució la Resolució SE 785/2005, referida al control de tancsd'emmagatzemament aeri d'hidrocarburs. Aquesta norma estableix l'obligació de contractar diverses auditories per verificar, en essència,l'hermeticitat dels esmentats tancs i la possible contaminació derivada dels mateixos, establint també obligacions quant a la reparació d'aquellsi la reparació dels llocs que es poguessin haver contaminat.

Quant a la Directiva IPPC, a Espanya i Portugal s'ha avançat amb les Autoritzacions Ambientals Integrades a totes les instal·lacions afectadesper la mateixa, havent–se presentat tota la informació sol·licitada per l'Administració i havent–se obtingut ja l'esmentada autorització en algunscasos (Refineria La Corunya, Refineria i planta de desllasts del Complex Industrial de Tarragona, quedant pendent l'àrea de tancs platja d'aquestaúltima, Petroquímica Polidux, Petroquímica Sines). A la resta d'instal·lacions s'espera la concessió definitiva de l'autorització. A més, cal assenyalarque de de cara al futur a la UE s'està debatent l'ampliació de la Directiva a petites instal·lacions de combustió.

A Espanya, en relació amb el Reial decret 9/2005 sobre activitats potencialment contaminants del sòl amb data 7 de febrer 2007 s'han enviata l'Administració els informes de situació preliminar d'acord amb els requeriments de l'esmentada disposició.

L'avantprojecte de llei sobre responsabilitat ambiental es troba en fase molt avançada a Espanya i s'espera que s'aprovi abans de maig de 2007tal com indica la Directiva 2004/35. En aquesta disposició, els titulars de les instal·lacions esmentades estan obligats a disposar de garantiesfinanceres per poder exercir les seves activitats. L'autoritat competent haurà d'indicar en cada cas la quantia de l'esmentada garantia financeraen funció de la gravetat del possible dany generat per l'activitat.

Actualment a la UE s'està debatent l'estratègia temàtica sobre qualitat de l'aire que afectarà principalment les emissions de NOx i introdueixel control sobre les partícules menors de 2,5 micres. Això suposa la revisió de l'actual directiva de sostres 2001/81/CE així com una propostade directiva sobre qualitat de l'aire. Paral·lelament, a Espanya s'està desenvolupant també un avantprojecte de llei sobre qualitat ambiental.

Quant a qualitat de les aigües, s'ha aprovat recentment la Directiva sobre aigües subterrànies 2006/118/CE i hi ha una proposta de directivasobre qualitat d'aigües superficials. L'efecte d'ambdues disposicions va lligat a la qualitat dels abocaments d'efluents líquids sobre la limitacióde determinades substàncies en el futur per a la qual cosa s'hauran de prendre les mesures adequades que garanteixin la desaparició d'aquestes.

El Grup Repsol YPF contribueix al FIDAC, Fons Internacional d'Indemnització de Danys deguts a la Contaminació per Hidrocarburs, com acompanyia petroliera receptora d'hidrocarburs persistents per via marítima. Repsol YPF registra aquestes aportacions en el moment en què sónfacturades per FIDAC.


39–Remuneració dels auditors

A l'exercici 2006, l'import dels honoraris produïts per l'auditor i la seva organització per treballs d'auditoria a Repsol YPF, SA i en les societatsdel seu Grup ha ascendit 6,9 milions d'euros. Addicionalment, els honoraris produïts per l'auditor i la seva organització per serveis professionalsrelacionats amb l'auditoria i altres serveis van ascendir a 0,9 milions d'euros i 0,6 milions d'euros, respectivament.

Es pot afirmar que la suma de les dues quantitats no representa més del 10% de la xifra total de negoci de l'auditor i la seva organització.

40 Fets posteriors

– El 9 de febrer del 2007 Repsol International Finance, BV, amb la garantia de Repsol YPF, SA, va tancar dues emissions de bons a 5 i 10 anysde 750 i 500 milions d'euros, respectivament.

El bo amb venciment a cinc anys s'emet per un volum de 750 milions d'euros, a tipus variable amb un cupó de l'euríbor més 25 punts bàsicsi un preu d'emissió del 99,9088%.

El bo amb venciment a deu anys s'emet per un volum de 500 milions d'euros, amb un cupó del 4,75% i un preu d'emissió del 99,602%.

Aquestes emissions es realitzen a l'empara de l'euro 10.000.000.000 Guaranteed Euro Medium Term Note Programme de RepsolInternational Finance, BV registrat en la Commission de Surveillance du Secteur Financier de Luxemburg el passat 2 de febrer del 2007.

– El febrer del 2007 el consorci format per Repsol YPF (28%), BHP Billiton (44%) i Hess Corporation (28%) va tancar la compra a AnadarkoPetroleum Corporation del camp de petroli Genghis Khan, situat en el Golf de Mèxic nord–americà, una de les zones d'aigües profundesde més rendibilitat de la indústria petroliera mundial. El cost total de l'operació ha ascendit a 1.350 milions de dòlars, amb una inversió netade Repsol YPF de 378 milions de dòlars.

El camp Genghis Khan té en l'actualitat dos pous ja perforats i té una important estimació de reserves d'hidrocarburs. La importància del'adquisició de Genghis Khan rau en el fet que és una extensió del Camp Shenzi, en el qual Repsol YPF ja participa en un 28% i que és undels camps de petroli més extensos en les aigües profundes del Golf de Mèxic nord–americà. El desenvolupament d'ambdós projectes,situats a la mateixa zona, generarà importants sinergies per a Repsol YPF.


Comptes anuals consolidats. ANNEX I

Annex I. Principals societats participades del Grupo Repsol YPF el 31 de desembre de 2006

Nom País Societat matriu Altres societats participants (1)

Repsol Petróleo, SA Espanya Repsol YPF, SA – RRepsol YPF Lubricantes y Especialidades, SA Espanya Repsol Petróleo, SA Repsol Comercial de Productos Petrolíferos, SA Producció i comercialització de derivats I.G. 100,00 100,00 5,4 26,8 (53,0) – (20,8)

Euroboxes, SA Espanya Repsol YPF Lubricantes y Especialidades, SA Repsol Comercial de Productos Petrolíferos, SA Explotació de tallers i altres activitats P. E 100,00 100,00 0,1 – 0,08 – 0,1Repsol YPF Productos y Servicios Petrolíferos, SA Espanya Repsol YPF Lubricantes y Especialidades, SA Repsol Comercial de Productos Petrolíferos, SA Serveis aeroportuaris I.G. 100,00 100,00 0,1 0,3 0,8 – 1,2

Repsol Eléctrica de Distribución, SL Espanya Repsol Petróleo, SA Repsol YPF, SA Distribució i subministrament d'energia elèctrica I.G. 100,00 100,00 0,1 1,1 0,8 – 2,0Asfaltos Españoles, SA Espanya Repsol Petróleo, SA – AProyectos Integrados Energéticos, SA Espanya Repsol Petróleo, SA – EServicios de seguridad Mancomunados (SESEMA) Espanya Repsol Petróleo, SA Repsol Butano, SA i Repsol Química, SA Seguretat I.G. 100,00 100,00 0,4 (0,1) (0,1) – 0,2Compañía Auxiliar de Remolcadores y Buques Especiales, SA (CARSA) Espanya Repsol Petróleo, SA Repsol Comercial de Productos Petrolíferos, SA/Petronor Remolcadores I.G. 100,00 100,00 0,1 (2,5) 4,9 – 2,5

Repsol YPF Trading i Transportes, SA (RYTTSA) Espanya Repsol YPF, SA Repsol Petróleo, SA Trading de productos petrolíferos I.G. 100,00 100,00 0,1 24,5 32,5 – 57,1RYTTSA Singapur Illes Cayman Repsol YPF Trading y Transportes, SA Trading de productos petrolíferos I.G. 100,00 100,00 0,1 (0,7) (0,7) – (1,3)

Repsol Overzee Finance, B.V. Holanda Repsol YPF, SA – SAtlantic 2/3 Holdings, Llc. Trinitat i Tobago Repsol Overzee Finance, B.V. –

Atlantic LNG 2/3 Company of Trinidad & Tobago (2) Trinitat i Tobago Atlantic 2/3 Holdings, Llc. – AAtlantic 4 Holdings, Llc. Trinitat i Tobago Repsol Overzee Finance, B.V. – S

Atlantic 4 LNG Company of Trinidad & Tobago (3) Trinitat i Tobago Atlantic 4 Holdings, Llc. – CRepsol LNG T & T, Ltd. Trinitat i Tobago Repsol Overzee Finance, B.V. – CRepsol E&P. T&T Limited Trinitat i Tobago Repsol Overzee Finance, B.V. – E

Repsol LNG, SL Espanya Repsol YPF, SA Repsol comercializadora de gas, SA Comercialització de gas I.G. 100,00 100,00 0,1 0,3 2,6 – 3,0Gastream México SA de C.V. Mèxic Repsol YPF, SA Repsol LNG, S.L. APacific LNG Bolivia S.R.L. Bolívia Repsol YPF, SA – ERepsol Comercializadora de Gas, SA Espanya Repsol YPF, SA Repsol Petróleo, SA Comercialització de gas natural I.G. 100,00 100,00 0,4 0,4 2,3 – 3,1Repsol Butano, SA Espanya Repsol YPF, SA Repsol Petróleo, SA Comercialització de GLP I.G. 100,00 100,00 58,7 321,5 30,4 – 410,6Repsol Maroc, SA Marroc Repsol Butano, SA –National Gaz Marruecos Repsol Butano, SA – CRepsol YPF Gas, SA Argentina Repsol Butano, SA – C

Comsergas, Compañía Servicios Industriales de Gas Licuado, SA Argentina Repsol YPF Gas, SA – IGas Austral, SA Argentina Repsol YPF Gas, SA –Mejorgas, SA Argentina Repsol YPF Gas, SA Poligas Luján, SA Comercialització de GLP P.E. 75,73 100,00 0,2 (0,6) (0,0) – (0,3

Duragas, SA Ecuador Repsol Butano, SA – CServicio de Mantenimiento y Personal–SEMAPESA Ecuador Repsol Butano, SA –Repsol Gas Portugal, SA Portugal Repsol Butano, SA – C

Spelta Soc. Unipessoal Lda. Portugal Repsol Gas Portugal, SA – CSaaga, SA Portugal Repsol Gas Portugal, SA – C

Repsol Butano Chile, SA Chile Repsol Butano, SA Repsol YPF Chile, Limitada Societat de cartera I.G. 100,00 100,00 104,9 19,4 14,3 – 138,7Empresas Lipigas, SA Chile Repsol Butano Chile, SA – C

Repsol YPF Comercial del Perú, SA Perú Repsol Butano, SA –Limagás, SA Perú Repsol YPF Comercial Perú, SA – DRepsol YPF Comercial de la Amazonia, SAC Perú Repsol YPF Comercial Perú, SA Grup Repsol YPF del Perú Distribuidora de GLP I.G. 99,61 100,00 0,9 (0,5) (0,2) – 0,2

Repsol YPF GLP de Bolivia, SA Bolivia Repsol Butano, SA R. YPF E&P de Bolivia, SA/R. YPF Bolivia, SA Comercialització de GLP I.G. 100,00 100,00 1,9 6,9 0,8 – 9,7Repsol YPF Gas de Bolivia, SA Bolívia Repsol YPF GLP de Bolivia SA Repsol YPF E&P SA C

Repsol France Francia Repsol Butano, SA Repsol Química, SA/Repsol YPF, SA/Repsol Petróleo,SA Distribuc. y comercialització de pdtes. petrolífers I.G. 100,00 100,00 11,9 (0,9) (1,6) – 9,4Repsol Gas Brasil, SA Brasil Repsol Butano, SA Repsol YPF Brasil, SA Comercialització de GLP I.G. 100,00 100,00 7,3 (2,1) (2,1) – 3,2Solgas Distribuidora de Gas, SL Espanya Repsol Butano, SA Repsol Comercial de Productos Petrolíferos, SA Comercialització de GLP I.G. 100,00 100,00 1,1 (0,2) 0,3 – 1,2Vía Red Servicios Logísticos, SA Espanya Repsol Butano, SA – A

Repsol Comercial de Productos Petrolíferos, SA Espanya Repsol Petróleo, SA Repsol YPF, SA/Petronor Comercialització de productes petrolífers I.G. 96,65 99,76 334,8 532,2 179,5 (51,3) 961,8Repsol Directo, SA Espanya Repsol Comercial de Productos Petrolíferos, SA Campsa Estaciones de Servicio, S.A–Campsared Distribuc. i comercialització de pdtes. petrolífers I.G. 96,65 100,00 0,1 (0,2) 1,3 – 1,2Campsa Estaciones de Servicio, SA–CAMPSARED Espanya Repsol Comercial de Productos Petrolíferos, SA Repsol Petróleo, SA Explotació i gestió d'EE.SS. I.G. 96,65 100,00 8,4 18,6 37,8 (26,0) 37,5Societat Catalana de Petrolis, SA (PETROCAT) Espanya Repsol Comercial de Productos Petrolíferos, SA Repsol Petróleo, SA Distribuc. i comercialització de pdtes. petrolífers P.E. 43,68 45,00 15,1 (5,6) (1,0) – 3,7Air Miles España, SA Espanya Repsol Comercial de Productos Petrolíferos, SA – SCarburants i Derivats, SA (CADESA) Andorra Repsol Comercial de Productos Petrolíferos, SA – D

Euro 24, SL Espanya Autoclub Repsol, SL – SNoroil, SA Espanya Repsol Comercial de Productos Petrolíferos, SA Petronor DSolred, SA Espanya Repsol Comercial de Productos Petrolíferos, SA Repsol YPF, SA Gestió de mitjans de pagament en EE.SS. I.G. 96,65 100,00 7,3 6,5 15,4 – 28,2Gestión de Puntos de Venta, Gespevesa, SA Espanya Repsol Comercial de Productos Petrolíferos, SA – GTerminales Canarios, SL Espanya Repsol Comercial de Productos Petrolíferos, SA – E

Servicios Logísticos de Combustibles de Aviación, SLU Espanya Terminales Canarios, SL – ECompañía Logística de Hidrocarburos CLH, SA Espanya Repsol YPF, SA Petronor T

CLH Aviación SA (3) Espanya CLH, SA – TCarbon Black Española, SA (CARBESA) Espanya Repsol YPF, SA Repsol Química, SA Sense activitat I.G. 100,00 100,00 0,2 2,7 10,5 – 13,4 The Repsol Company of Portugal Ltd. Portugal Repsol YPF, SA Carbon Black Española, SA (CARBESA) Comercialització de pdtes. petrolífers I.G. 100,00 100,00 0,2 2,9 0,1 – 3,2 Repsol Portuguesa, SA Portugal Repsol YPF, SA Carbon Black Española, SA (CARBESA) Distribuc. i comercialització de pdtes. petrolífers I.G. 100,00 100,00 59,0 277,1 14,9 – 351,0Concha I–Combustiveis e Lubrificantes, Lda Portugal Repsol Portuguesa, SA – DGespost Portugal Repsol Portuguesa, SA –

Caiageste–Gestao de Areas de Servicios Ltda. Portugal Gespost – ETecnicontrol y Gestión Integral, SL Espanya Repsol YPF, SA Repsol Exploración, SA Promoció Immobiliaria I.G. 100,00 100,00 3,5 28,0 0,4 – 31,9Bahía Bizkaia Electricidad, SL Espanya Repsol YPF, SA – G

151Comptes anuals consolidats. ANNEX I

% participació total Xifra en milions d'euros

Activitat Mètode deconsolidació

(4)

% departicipaciópatrimonial

% departicipació

control

Capital Reserves Resultats 2006 Dividend a compte

Patrimoniposseït

Refinació I.G. 99,97 99,97 217,6 583,1 746,6 (520,0) 1.027,0Producció i comercialització de derivats I.G. 100,00 100,00 5,4 26,8 (53,0) – (20,8)Explotació de tallers i altres activitats P. E 100,00 100,00 0,1 – 0,08 – 0,1Serveis aeroportuaris I.G. 100,00 100,00 0,1 0,3 0,8 – 1,2Distribució i subministrament d'energia elèctrica I.G. 100,00 100,00 0,1 1,1 0,8 – 2,0Asfalts I.P. 50,00 50,00 8,5 9,0 0,3 – 8,9Electricitat i gas natural I.G. 100,00 100,00 6,0 9,0 2,0 – 17,0Seguretat I.G. 100,00 100,00 0,4 (0,1) (0,1) – 0,2Remolcadores I.G. 100,00 100,00 0,1 (2,5) 4,9 – 2,5Trading de productos petrolíferos I.G. 100,00 100,00 0,1 24,5 32,5 – 57,1Trading de productos petrolíferos I.G. 100,00 100,00 0,1 (0,7) (0,7) – (1,3)Sociedad de cartera I.G. 100,00 100,00 119,1 (20,9) 22,0 – 120,1Sociedad de cartera I.P. 25,00 25,00 105,7 – 139,3 (139,3) 26,4Aprovisionament i/o logística de gas I.P. 25,00 100,00 105,7 110,6 49,7 (124,1) 35,5Societat de cartera P.E 22,22 22,22 191,3 – – – 42,5Construcció de planta de liqüefacció p.E 22,22 100,00 191,3 (2,7) (78,6) – 24,5Comercialització de gas natural I.G. 100,00 100,00 4,1 (3,8) 2,7 – 3,0Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 57,6 0,7 (14,9) – 43,4Comercialització de gas I.G. 100,00 100,00 0,1 0,3 2,6 – 3,0Altres activitats I.G. 100,00 100,00 9,9 (3,0) (3,2) – 3,7Exploració i producció d'hidrocarburs P.E 37,50 37,50 1,2 (1,2) – – –Comercialització de gas natural I.G. 100,00 100,00 0,4 0,4 2,3 – 3,1Comercialització de GLP I.G. 100,00 100,00 58,7 321,5 30,4 – 410,6Comercialització de gas P.E. 100,00 100,00 1,3 (1,9) – – (0,6)Comercialització de GLP P.E. 100,00 100,00 0,5 1,5 (0,2) – 1,8Comercialització de GLP I.G. 85,00 85,00 20,0 3,8 7,0 – 26,2Instalacions de gas I.G. 52,70 62,00 0,5 (0,1) 0,0 – 0,2Comercialització de GLP P.E. 42,50 50,00 – 0,6 0,1 (0,1) 0,3Comercialització de GLP P.E. 75,73 100,00 0,2 (0,6) (0,0) – (0,3Comercialització de GLP I.G. 100,00 100,00 5,6 9,0 3,6 – 18,1Serveis de manteniment i de personal I.G. 100,00 100,00 – 0,2 (0,1) – 0,1Comercialització de GLP I.G. 100,00 100,00 0,9 40,3 15,7 – 56,9Comercialització de GLP P.E. 100,00 100,00 – 0,8 0,6 – 1,4Comercialització de GLP P.E. 25,07 25,07 1,0 4,5 0,3 – 1,5Societat de cartera I.G. 100,00 100,00 104,9 19,4 14,3 – 138,7Comercialització de GLP I.P. 45,00 45,00 76,1 0,1 29,6 (15,7) 40,5Comercialització de GLP I.G. 99,61 99,61 43,3 (7,7) 10,2 – 45,6Distribuidora de GLP P.E. 29,85 29,97 3,9 4,7 0,7 – 2,8Distribuidora de GLP I.G. 99,61 100,00 0,9 (0,5) (0,2) – 0,2Comercialització de GLP I.G. 100,00 100,00 1,9 6,9 0,8 – 9,7Comercialització de GLP I.G. 51,00 51,00 1,4 2,9 0,9 – 2,7Distribuc. y comercialització de pdtes. petrolífers I.G. 100,00 100,00 11,9 (0,9) (1,6) – 9,4Comercialització de GLP I.G. 100,00 100,00 7,3 (2,1) (2,1) – 3,2Comercialització de GLP I.G. 100,00 100,00 1,1 (0,2) 0,3 – 1,2Aprovisionament i/o logística de gas natural P.E. 51,00 51,00 2,5 (1,4) (1,8) – (0,4)Comercialització de productes petrolífers I.G. 96,65 99,76 334,8 532,2 179,5 (51,3) 961,8Distribuc. i comercialització de pdtes. petrolífers I.G. 96,65 100,00 0,1 (0,2) 1,3 – 1,2Explotació i gestió d'EE.SS. I.G. 96,65 100,00 8,4 18,6 37,8 (26,0) 37,5Distribuc. i comercialització de pdtes. petrolífers P.E. 43,68 45,00 15,1 (5,6) (1,0) – 3,7Serveis de fidelització P.E. 21,75 22,50 0,1 1,5 0,5 – 0,4Distribució de productes derivats del petroli P.E. 32,14 33,25 0,1 0,9 0,4 – 0,5Serveis relacionats amb l'automoció I.G. 48,33 100,00 – 0,2 1,0 – 0,6Distribuc. i comercialització de pdtes. petrolífers I.G. 67,66 70,00 1,5 0,4 0,2 – 1,4Gestió de mitjans de pagament en EE.SS. I.G. 96,65 100,00 7,3 6,5 15,4 – 28,2Gestió EE.SS. I.P. 48,33 50,00 15,4 3,6 0,6 – 9,5Emmagatzematge i distribució de pdtes. petrolífers I.P. 48,33 50,00 20,8 1,8 1,8 – 11,8Emmagatzemament i distribució de pdtes. Aviació I.P. 48,33 100,00 1,0 (0,8) 0,6 – 0,4Transport y emmagatzematge de pdtes. petrolífers P.E. 24,25 25,00 84,1 164,8 332,8 (100,2) 116,8Transport y emmagatzematge de pdtes. petrolífers P.E. 24,25 100,00 31,7 26,1 6,0 – 15,5 Sense activitat I.G. 100,00 100,00 0,2 2,7 10,5 – 13,4 Comercialització de pdtes. petrolífers I.G. 100,00 100,00 0,2 2,9 0,1 – 3,2 Distribuc. i comercialització de pdtes. petrolífers I.G. 100,00 100,00 59,0 277,1 14,9 – 351,0Distribuc. y comercialització de pdtes. petrolífers I.G. 51,00 51,00 0,0 0,1 (0,1) – 0,0Comercialització productes petrolífers I.G. 100,00 100,00 0,0 0,3 0,2 – 0,5Explotació i gestió d'EESS P.E. 50,00 50,00 0,0 0,2 (0,1) – 0,1Promoció Immobiliaria I.G. 100,00 100,00 3,5 28,0 0,4 – 31,9Generació d'energía I.P. 25,00 25,00 3,6 104,9 79,1 (32,0) 38,9


Bahía Bizkaia Gas, S.L. Espanya Repsol YPF, SA – MPetróleos del Norte, SA (PETRONOR) Espanya Repsol YPF, SA – RAsfalnor, SA Espanya Petronor – D

Repsol Exploración, SA Espanya Repsol YPF, SA Repsol Petróleo, SA Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 24,6 867,3 270,8 (200,0) 962,7 Repsol Exploración Trinidad, SA Espanya Repsol Exploración, SA Repsol YPF, SA Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 1,8 12,4 0,2 – 14,4 Repsol YPF Cuba, SA Espanya Repsol Exploración, SA Repsol YPF, SA Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 1,9 (0,7) 7,5 – 8,8 Repsol Exploración Colombia, SA Espanya Repsol Exploración, SA Repsol YPF, SA Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 1,9 (0,7) (1,3) – 0,0 Repsol Exploración Argelia, SA Espanya Repsol Exploración, SA Repsol YPF, SA Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 4,0 262,2 (27,0) – 239,1

El Andalus LNG Spa. Espanya Repsol Exploración Argelia, SA Gas Natural Exploración, S.L. Exploració i producció d'hidrocarburs I.P. 57,87 80,00 79,4 (2,3) (41,5) – 20,6 Repsol Exploración Murzuq, SA Espanya Repsol Exploración, SA Repsol YPF, SA Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 7,8 453,0 448,2 – 909,0

Repsol Oil Operations AG Líbia Repsol Exploración Murzuq, SA – ERepsol Inco AG Suiza Repsol Exploración Murzuq, SA – E

Repsol YPF Ecuador, SA Espanya Repsol Exploración, SA Repsol Petróleo, SA Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 4,7 (1,6) (24,2) – (21,0) Repsol YPF OCP del Ecuador, SA Espanya Repsol YPF Equador, SA Repsol Exploración Tobago, SA Societat de cartera I.G. 100,00 100,00 0,1 16,8 2,5 – 19,4

Oleoducto de Crudos Pesados, Ltd. Illes Caiman Repsol YPF OCP de Ecuador, SA – ARepsol Exploración Securé, SA Espanya Repsol Exploración, SA Repsol YPF, SA Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 1,9 (0,5) – – 1,4 Repsol Exploración Perú, SA Espanya Repsol Exploración, SA Repsol YPF, SA Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 15,8 111,6 10,6 – 138,0

Perú LNG Company, Llc. Perú Repsol Exploración Perú, SA – ATGP, SA Perú Perú Pipeline Holding CO. LLC – A

Repsol YPF Oriente Medio, SA Espanya Repsol Exploración, SA Repsol YPF, SA Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 0,2 (0,1) (13,7) – (13,6) Repsol Exploración México SA de C.V. Mèxic Repsol Exploración, SA – EServicios Administrativos Cuenca de Burgos SA de C.V. Mèxic Repsol Exploración, SA – ERepsol Exploración Kazakhstán, SA Espanya Repsol Exploración, SA Repsol YPF, SA Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 0,2 (0,1) (1,3) – (1,1) Repsol Exploración Tobago, SA Espanya Repsol Exploración, SA Repsol YPF, SA Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 0,2 (0,1) (0,3) – (0,2) Repsol Exploración Sierra Leone, S.L. Espanya Repsol Exploración, SA Repsol Exploración Tobago, SA ERepsol Exploración Suriname, S.L. Espanya Repsol Exploración, SA Repsol Exploración Tobago, SA Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 – – 4,3 – 4,3 Termobarrancas, CA Venezuela Repsol Exploración, SA – ERepsol Exploración Venezuela, B.V. Holanda Repsol Exploración, SA – S

Calio LLC Veneçuela Repsol Exploración Venezuela, B.V. – ERepsol YPF Venezuela, SA Veneçuela Repsol Exploración Venezuela, B.V. – E

Repsol YPF Venezuela Gas Veneçuela Repsol YPF Venezuela, SA – ECardón IV Veneçuela Repsol YPF Venezuela Gas SA – E

Petroquiriquire, SA Veneçuela Repsol YPF Venezuela, SA – EQuiriquire Gas, SA Veneçuela Repsol YPF Venezuela, SA – E

Repsol Exploración Guinea, SA Espanya Repsol Exploración, SA Repsol YPF, SA Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 0,1 1,9 (1,7) – 0,2 BPRY Caribbean Ventures LLC Trinidad i Tobago Repsol Exploración, SA – S

BP Amoco Trinidad & Tobago, LLG Trinitat i Tobago BPRY Caribbean Ventures LLC – EDubai Marine Areas, Ltd. (DUMA) Regne Unit Repsol Exploración, SA – ERepsol Investigaciones Petrolíferas, SA Espanya Repsol Exploración, SA – EEniRepsa Gas Limited Aràbia Saudita Repsol Exploración, SA – ARepsol USA Holdings Corp EUA Repsol Exploración, SA – E

Repsol Services Company EUA Repsol USA Holdings Corp – ERepsol E&P USA, Inc EUA Repsol USA Holdings Corp – ERepsol Energy North America Corp. EUA Repsol USA Holdings Corp – CRepsol Offshore E&P Inc. EUA Repsol USA Holdings Corp – E

West Siberian Resources LTD Rússia Repsol Exploración, SA – ARepsol YPF Perú, B.V. Holanda Repsol YPF, SA – SGrup Repsol YPF del Perú, SAC. Perú Repsol YPF Perú, B.V. – SRefineria La Pampilla, SA Perú Repsol YPF Perú, B.V. – R

Repsol Comercial, SAC. Perú Refineria La Pampilla, SA – CRepsol YPF Marketing SAC. Perú Repsol YPF Perú, B.V. – C

Repsol YPF Comercial del Ecuador, SA Equador Repsol YPF, SA Duragas, SA Comercialització d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 53,1 (9,0) 1,64 – 45,7 Combustibles Industriales Oil Trader, SA Equador Repsol YPF Comercial Ecuador, SA – C

Repsol International Finance B.V. Holanda Repsol YPF, SA –Repsol LNG Port of Spain, B.V. Holanda Repsol International Finance, B.V. – S

Atlantic 1 Holdings, LLC Trinidad i Tobago Repsol LNG Port of Spain, BV – SAtlantic LNG coof Trinidad & Tobago (3) Trinitat i Tobago Atlantic 1 Holdings, LLC – A

Repsol International Capital, Ltd Illes Caiman Repsol International Finance, B.V. – FRepsol Investeringen, B.V. Holanda Repsol International Finance, B.V. – SRepsol Netherlands Finance, B.V. Holanda Repsol International Finance, B.V. Repsol Investeringen, B.V. Financera I.G. 100,00 100,00 – (9,0) (21,8) – (30,8) Repsol YPF Capital, S.L. Espanya Repsol International Finance, B.V. Repsol YPF, SA Societat de cartera I.G. 100,00 100,00 463,8 26,0 49,8 – 539,6

Caveant, SA Argentina Repsol YPF Capital, S.L. Repsol YPF, SA SGavina RE Luxemburg Repsol International Finance, B.V. Repsol Investeringen, B.V. Reassegurances I.G. 100,00 100,00 13,6 – – – 13,6

Greenstone Assurance, Ltd. Illes Bermudes Gavina RE – RRepsol (UK) Ltd. Regne Unit Repsol International Finance, B.V. – ERepsol Canada Ltd. Canadà Repsol International Finance, B.V. – RRepsol Canada LNG, Ltd. Canadà Repsol International Finance, B.V. – R



Manteniment de plantes de gasificació I.P. 25,00 25,00 6,0 78,6 15,1 (12,0) 21,9Refinació I.G. 85,98 85,98 120,5 360,7 260,3 (80,0) 568,8Distribuc. i comercialització de pdtes. asfàltics I.G. 85,98 100,00 0,1 – 0,1 – 0,2Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 24,6 867,3 270,8 (200,0) 962,7 Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 1,8 12,4 0,2 – 14,4 Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 1,9 (0,7) 7,5 – 8,8 Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 1,9 (0,7) (1,3) – 0,0 Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 4,0 262,2 (27,0) – 239,1 Exploració i producció d'hidrocarburs I.P. 57,87 80,00 79,4 (2,3) (41,5) – 20,6 Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 7,8 453,0 448,2 – 909,0 Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 0,1 0,9 0,4 – 1,4 Exploració i producció d'hidrocarburs P.E. 40,00 40,00 0,1 0,3 – – 0,1 Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 4,7 (1,6) (24,2) – (21,0) Societat de cartera I.G. 100,00 100,00 0,1 16,8 2,5 – 19,4 Altres activitats P.E. 29,66 29,66 76,3 (12,2) 2,8 – 19,8 Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 1,9 (0,5) – – 1,4 Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 15,8 111,6 10,6 – 138,0 Aprovisionament i/o logística de gas P.E. 20,00 20,00 182,6 (15,1) (11,2) – 31,3 Aprovisionament i/o logística de gas P.E. 10,00 10,00 158,2 5,7 4,2 – 16,8 Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 0,2 (0,1) (13,7) – (13,6) Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 16,9 14,3 (8,5) – 22,7 Exploració y producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 – 0,1 0,0 – 0,1 Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 0,2 (0,1) (1,3) – (1,1) Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 0,2 (0,1) (0,3) – (0,2) Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 2,8 (1,4) (0,9) – 0,5 Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 – – 4,3 – 4,3 Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 5,9 (1,9) (4,2) – (0,1) Societat de cartera I.G. 100,00 100,00 208,4 (151,4) 47,5 – 104,5 Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 15,8 1,6 4,7 – 22,1Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 12,5 28,0 126,1 – 166,6 Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 – 0,4 (2,7) – (2,3) Exploració i producció d'hidrocarburs I.P. 50,00 50,00 – – (9,8) – (4,9) Exploració i producció d'hidrocarburs I.P. 40,00 40,00 0,4 – 114,5 – 45,9 Exploració i producció d'hidrocarburs I.P. 60,00 60,00 0,4 – – – 0,2 Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 0,1 1,9 (1,7) – 0,2 Societat de cartera I.P. 30,00 30,00 929,3 (1.408,4) 607,4 – 38,5 Exploració i producció d'hidrocarburs I.P. 30,00 100,00 128,3 (947,4) 723,1 (607,4) (211,0) Exploració i producció d'hidrocarburs I.P. 50,00 50,00 – 125,2 (107,6) – 8,8 Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 225,9 353,2 19,9 – 599,0 Aprovisionament i/o logística de gas P.E. 30,00 30,00 69,1 (29,6) (4,8) – 10,4 Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 1.750,4 (57,5) 1.692,9 Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 – – (0,1) – (0,1) Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 1.750,4 (7,2) (49,1) – 1.694,2 Comercialització de GNL I.G. 100,00 100,00 – – (1,2) – (1,2) Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 – – – – –Aprovisionament i/o logística de gas P.E. 10,00 10,00 329,0 28,4 18,5 – 38,0 Societat de cartera I.G. 100,00 100,00 95,2 47,6 24,42 – 167,2 Societat de cartera I.G. 100,00 100,00 0,4 0,5 –0,42 – 0,4 Refinació I.G. 51,03 51,03 111,6 55,8 13,56 – 92,4 Comercialització de combustibles I.G. 51,03 100,00 21,2 (19,5) 10,54 – 6,2 Comercialització de combustibles i especialitats I.G. 100,00 100,00 2,5 (0,2) 3,24 – 5,6 Comercialització d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 53,1 (9,0) 1,64 – 45,7 Comercialització d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 3,9 (2,0) 0,78 – 2,6 Financera i tinença de participacions I.G. 100,00 100,00 279,6 744,0 293,1 – 1.316,7 Societat de cartera I.G. 100,00 100,00 – – 90,4 – 90,4 Societat de cartera P.E. 20,00 20,00 185,2 – 421,4 (421,4) 37,0 Aprovisionament i/o logística de gas P. E. 20,00 100,00 185,2 197,8 340,8 (421,4) 60,5 Financera I.G. 100,00 100,00 0,7 (284,3) (12,9) – (296,5) Sociedad de cartera I.G. 100,00 100,00 – – – – –Financera I.G. 100,00 100,00 – (9,0) (21,8) – (30,8) Societat de cartera I.G. 100,00 100,00 463,8 26,0 49,8 – 539,6 Societat Inversora I.G. 100,00 100,00 8,5 63,5 16,4 – 88,4 Reassegurances I.G. 100,00 100,00 13,6 – – – 13,6 Reasseguradora I.G. 100,00 100,00 5,4 – – – 5,4 En liquidació P.E. 100,00 100,00 20,3 (19,0) 0,1 – 1,4 Regasificació de GNL I.G. 100,00 100,00 – 1,3 (2,0) – (0,7) Regasificació de GNL I.G. 100,00 100,00 – 37,0 (6,2) – 30,8



(4)


% departicipació

control


Patrimoniposseït


Repsol Energy Canada, Ltd. Canadà Repsol International Finance, B.V. – CRepsol Occidental Corporation Estats Units Repsol International Finance, B.V. – E

Repsol Química, SA Espanya Repsol YPF, SA Repsol Petróleo, SA Fabricació i venda de productes petroquímics I.G. 100,00 100,00 60,5 (20,5) (2,5) – 37,5 Polidux, SA Espanya Repsol Química, SA Repsol YPF, SA Fabricació i venda de productes petroquímics I.G. 100,00 100,00 17,4 (5,8) (1,2) – 10,4 Repsol Bronderslev A/S Dinamarca Repsol Química, SA – F

Repsol Polívar, S.p.A. Itàlia Repsol Bronderslev, A/S – FGeneral Química, SA Espanya Repsol Química, SA Repsol Investigaciones Petrolíferas SA Fabricació i venda de productes petroquímics I.G. 100,00 100,00 3,0 36,1 (7,5) – 31,6

Cogeneración Gequisa, SA Espanya General Química, SA – PDynasol Elastómeros, SA Espanya Repsol Química, SA – PDynasol Elastómeros, SA de C.V. Mèxic Repsol Química, SA – PDynasol Gestión, SA Espanya Repsol Química, SA – FDynasol LLC Estats Units Repsol Química, SA – CRepsol Polimeros LDA Portugal Repsol Química, SA Repsol Lusitania, SL Fabricació i venda de productes petroquímics I.G. 100,00 100,00 268,4 22,6 44,6 – 335,6

Repsol Electricidade e Calor, PUNT DIRECTE Portugal Repsol Polimeros LDA – PPolymer Technology Inc. Estats Units Repsol Química, SA – LPolymed Argelia Repsol Química, SA – PRepsol Chemie Deutchland GmbH Alemanya Repsol Química, SA – C

Repsol Lusitania, S.L. Espanya Repsol YPF, SA Repsol Química, SA Societat de cartera I.G. 100,00 100,00 – – (1,2) – (1,2) Repsol Italia, SpA Itàlia Repsol YPF, SA – CGas Natural SDG, SA Espanya Repsol YPF, SA Repsol Petróleo, SA/Repsol Exploracion, SA Distribució de gas I.P. 30,85 30,85 447,8 3.909,4 745,4 (165,7) 1.522,8 Sagane SA (2) Espanya Gas Natural sdg, SA La Propagadora del Gas, SA Aprovisionament de gas I.P. 30,85 100,00 94,8 14,2 137,8 – 76,1

Europe Maghreb Pipeline Ltd (EMPL) (2) Regne Unit Sagane, SA – TMetragaz SA (2) Marroc Sagane, SA – T

Gas Natural Transport sdg, s.l. (2) Espanya Gas Natural sdg, SA La Propagadora del Gas, SA Distribució de gas I.P. 30,85 100,00 15,0 42,2 9,0 (6,6) 18,4 Gas Natural Exploració S.L. (2) Espanya Gas Natural sdg, SA L'Energia, SA IRepsol–Gas Natural LNG Espanya Repsol YPF, SA Gas Natural sdg, SA Transport de gas I.P. 65,42 100,00 2,0 – 0,5 – 1,6 Gas Natural Soluciones S.L. (2) Espanya Gas Natural sdg, SA La Propagadora del Gas, SA Serveis I.P. 30,85 100,00 6,2 3,3 0,1 – 3,0

Iradia Climatización AIE (2) Espanya Gas Natural Solucions, SL Gas Natural Serveis sdg, SA Gestió Energètica I.P. 30,85 100,00 0,3 0,1 – 0,1 Kromschroeder SA (3) Espanya Gas Natural sdg, SA – FGas Natural Castilla y León SA (2) Espanya Gas Natural sdg, SA La Propagadora del Gas, SA Distribució de gas I.P. 27,79 90,10 6,3 78,5 15,9 – 28,0 Gas Natural Castilla La Mancha SA (2) Espanya Gas Natural sdg, SA – DGas Natural Distribució sdg, SA (2) Espanya Gas Natural sdg, SA La Propagadora del Gas, SA Distribució de gas I.P. 30,85 100,00 101,0 1.005,1 269,1 (192,1) 364,9 Gas Natural Distribució Elèctrica SA (2) Espanya Gas Natural sdg, SA La Propagadora del Gas, SA Distribució d'energia elèctrica I.P. 30,85 100,00 1,2 (0,4) (0,3) – 0,2

Electra de Abusejo S.L. (2) Espanya Gas Natural Distribució Elèctrica, SA La Propagadora del Gas, SA Distribució d'energia elèctrica I.P. 30,85 100,00 0,1 – – – 0,0 Distribuidora eléctrica Navasfrías S.L. (2) Espanya Gas Natural Distribución Eléctrica, SA La Propagadora del Gas, SA Distribució d'energia elèctrica I.P. 30,85 100,00 0,2 – – – 0,1

Gas Natural Rioja SA(2) Espanya Gas Natural sdg, SA – DGas Navarra SA (2) Espanya Gas Natural sdg, SA – DGas Galicia sdg, SA (2) Espanya Gas Natural sdg, SA – D

Gas Natural La Corunya SA (2) Espanya Gas Galicia sdg, SA – DGas AragónSA (3) Espanya Gas Natural sdg, SA – DLa Propagadora del Gas SA (2) Espanya Gas Natural sdg, SA Holding Gas Natural, SA Societat de Cartera I.P. 30,85 100,00 0,2 1,2 0,1 – 0,5 Gas Natural Informática SA (2) Espanya Gas Natural sdg, SA El Propagador del Gas, SA Informàtica I.P. 30,85 100,00 19,9 4,9 0,8 – 7,9 Gas Natural Andalusia SA (2) Espanya Gas Natural sdg, SA La Propagadora del Gas, SA Distribució de gas I.P. 30,85 100,00 12,4 41,3 3,5 – 17,6 Compañía Auxiliar de Industrias Varias SA (2) Espanya Gas Natural sdg, SA La Propagadora del Gas, SA Serveis I.P. 30,85 100,00 0,3 1,4 – – 0,5 La Energia SA (2) Espanya Gas Natural sdg, SA La Propagadora del Gas, SA Cogeneració I.P. 30,85 100,00 10,7 0,9 (0,2) – 3,5

A.I.E Ciudad Sanitaria Vall d'Hebrón (2) Espanya La Energía, SA – CSociedad de Tratamiento Hornillos S.L. (2) Espanya La Energía, SA – CUTE La Energía–GNE (2) Espanya La Energía, SA Gas Natural Electricidadt sdg, SA Cogeneració I.P. 30,85 100,00 1,4 – 0,3 – 0,5 AECS Hospital Trias i Pujol AIE Espanya La Energía, SA – CSociedad de Tratamiento La Andaya, S.L. Espanya La Energía, SA – CAECS Hospital Bellvitge AIE Espanya La Energía, SA – CTratamiento Almazán S.L. (2) Espanya La Energía, SA – C

Gas Natural Comercializadora SA (2) Espanya Gas Natural SDG, SA La Propagadora del Gas, SA CInvergas Puerto Rico SA (2) Espanya Gas Natural SDG, SA La Propagadora del Gas, SA S

Buenergía Gas & Power Ltd (2) I. Caiman Invergas Puerto Rico,SA – SEcoeléctrica Holdings Ltd. Puerto Rico Buenergía Gas & Power Ltd – SEcoeléctrica Ltd. Puerto Rico Ecoeléctrica Holdings Ltd. – SEcoeléctrica LP Ltd. Puerto Rico Ecoeléctrica Holdings Ltd. Ecoeléctrica Ltd. Generació d'electricitat I.P. 14,65 100,00 63,2 (7,0) 51,4 (12,1) 14,0

Gas Natural Servicios sdg, SA(2) Espanya Gas Natural SDG, SA La Propagadora del Gas, SA Comercialització de gas i electricitat domèstic I.P. 30,85 100,00 2,9 2,8 2,3 – 2,5UTE GNS–Dalkia Energia Espanya Gas Natural Servicios sdg, SA – G

Gas Natural Electricitat SDG, SA (2) Espanya Gas Natural SDG, SA La Propagadora del Gas, SA Generació i comercialització d'electricitat I.P. 30,85 100,00 32,8 (0,6) (6,0) – 8,1Gas Natural Corporación Eólica S.L. (2) Espanya Gas Natural Electricitat SDG, SA La Energia, SA G

Gas Natural Eólica SA (2) Espanya Gas Natural Corporación Eólica, S.L. La Propagadora del Gas, SA Generació eòlica I.P. 30,85 100,00 6,0 0,2 2,3 (1,6) 2,1Corporación Eólica Zaragoza S.L. (2) Espanya Gas Natural Eólica, SA – GMontouto 2000, SA Espanya Gas Natural Eólica, SA – GExplotaciones Eólicas Sierra de Utrera Espanya Gas Natural Eólica, SA – GEnervent SA (3) Espanya Gas Natural Eòlica, SA – G



Comercialització de GNL I.G. 100,00 100,00 – (0,8) (1,2) – (2,0) Exploració i producció d'hidrocarburs I.P. 25,00 25,00 0,4 35,2 152,0 (154,0) 8,4 Fabricació i venda de productes petroquímics I.G. 100,00 100,00 60,5 (20,5) (2,5) – 37,5 Fabricació i venda de productes petroquímics I.G. 100,00 100,00 17,4 (5,8) (1,2) – 10,4 Fabricació i venda de productes petroquímics I.G. 100,00 100,00 3,1 5,4 0,9 – 9,4 Fabricació i venda de productes petroquímics I.G. 100,00 100,00 0,5 0,8 (0,9) – 0,4 Fabricació i venda de productes petroquímics I.G. 100,00 100,00 3,0 36,1 (7,5) – 31,6 Producció d'energia elèctrica i vapor P. E. 39,00 39,00 1,8 2,5 (0,5) – 1,5 Producció, comercialització pdtes. químics I.P. 50,01 50,01 16,8 34,4 (2,2) – 24,5 Producció, comercialització pdtes. químics P.E. 49,99 49,99 58,7 2,2 3,8 – 32,3 Fabricació de productes químics P. E. 50,00 50,00 0,1 0,4 0,2 – 0,4 Comercialització de Productes Petroquímics P. E. 50,00 50,00 – – – – –Fabricació i venda de productes petroquímics I.G. 100,00 100,00 268,4 22,6 44,6 – 335,6 Producció d'electricitat P. E. 66,67 66,67 0,0 0,0 – – 0,0 Llicència de Tecnologia P. E. 70,00 70,00 – – – – –Producció polietilè P. E. 26,95 26,95 46,0 25,7 – – 19,3 Comercialització de productes químics I.G. 100,00 100,00 0,1 0,6 0,6 – 1,3 Societat de cartera I.G. 100,00 100,00 – – (1,2) – (1,2) Comercialització productes petrolífers I.G. 100,00 100,00 2,4 13,5 5,7 – 21,6 Distribució de gas I.P. 30,85 30,85 447,8 3.909,4 745,4 (165,7) 1.522,8 Aprovisionament de gas I.P. 30,85 100,00 94,8 14,2 137,8 – 76,1 Transport de gas I.P. 22,39 72,60 0,1 57,6 115,1 (50,8) 27,3 Transport de gas I.P. 22,31 72,33 3,4 0,9 0,5 – 1,1 Distribució de gas I.P. 30,85 100,00 15,0 42,2 9,0 (6,6) 18,4 Investigació i exploració hidrocarburs I.P. 30,85 100,00 15,4 (0,1) (4,9) – 3,2 Transport de gas I.P. 65,42 100,00 2,0 – 0,5 – 1,6 Serveis I.P. 30,85 100,00 6,2 3,3 0,1 – 3,0 Gestió Energètica I.P. 30,85 100,00 0,3 0,1 – 0,1 Financeres i altres activitats P. E. 13,12 42,52 0,7 10,4 0,5 – 1,5 Distribució de gas I.P. 27,79 90,10 6,3 78,5 15,9 – 28,0 Distribució de gas I.P. 29,30 95,00 26,8 16,7 1,8 – 13,3 Distribució de gas I.P. 30,85 100,00 101,0 1.005,1 269,1 (192,1) 364,9 Distribució d'energia elèctrica I.P. 30,85 100,00 1,2 (0,4) (0,3) – 0,2 Distribució d'energia elèctrica I.P. 30,85 100,00 0,1 – – – 0,0 Distribució d'energia elèctrica I.P. 30,85 100,00 0,2 – – – 0,1 Distribució de gas I.P. 26,99 87,50 2,7 8,9 2,3 – 3,8 Distribució de gas I.P. 27,76 89,99 3,6 27,1 5,9 – 10,2 Distribució de gas I.P. 19,12 62,00 32,6 5,4 0,2 – 7,3 Distribució de gas I.P. 17,40 91,00 2,3 (0,4) (0,5) – 0,2 Distribució de gas P E. 10,80 35,00 5,9 16,8 9,4 – 3,5 Societat de Cartera I.P. 30,85 100,00 0,2 1,2 0,1 – 0,5 Informàtica I.P. 30,85 100,00 19,9 4,9 0,8 – 7,9 Distribució de gas I.P. 30,85 100,00 12,4 41,3 3,5 – 17,6 Serveis I.P. 30,85 100,00 0,3 1,4 – – 0,5 Cogeneració I.P. 30,85 100,00 10,7 0,9 (0,2) – 3,5 Cogeneració I.P. 25,06 81,25 1,7 0,1 (0,9) – 0,2 Cogeneració I.P. 24,68 80,00 1,2 1,1 0,2 – 0,6 Cogeneració I.P. 30,85 100,00 1,4 – 0,3 – 0,5 Cogeneración I.P. 15,42 50,00 0,9 0,1 (0,2) – 0,1 Cogeneració I.P. 13,88 45,00 1,1 1,2 0,6 – 0,4 Cogeneració I.P. 15,42 50,00 0,9 (0,5) (0,3) – 0,0 Cogeneració I.P. 27,76 89,99 2,8 – (0,0) – 0,8 Comercialització de gas i electricitat industrial I.P. 30,85 100,00 2,4 29,7 33,8 – 20,3 Societat de cartera I.P. 30,85 100,00 5,1 (1,6) (0,8) – 0,8 Societat de cartera I.P. 29,30 95,00 0,1 (76,8) 10,5 – (19,4) Societat de cartera I.P. 14,65 50,00 63,2 4,0 15,8 (20,4) 9,2 Societat de cartera I.P. 14,65 100,00 0,6 – 0,2 (0,2) 0,1 Generació d'electricitat I.P. 14,65 100,00 63,2 (7,0) 51,4 (12,1) 14,0Comercialització de gas i electricitat domèstic I.P. 30,85 100,00 2,9 2,8 2,3 – 2,5Gestió energètica I.P. 15,42 50,00 – (0,3) – – (0,0) Generació i comercialització d'electricitat I.P. 30,85 100,00 32,8 (0,6) (6,0) – 8,1Generació Eeòlica I.P. 30,85 100,00 5,5 (2,6) 1,2 – 1,3Generació eòlica I.P. 30,85 100,00 6,0 0,2 2,3 (1,6) 2,1Generació eòlica I.P. 20,98 68,00 2,5 0,2 1,0 – 0,8Generació eòlica I.P. 15,12 49,00 6,0 0,6 2,4 – 1,4Generació eòlica I.P. 15,42 50,00 2,7 2,8 4,0 – 1,5Generació i trading elèctric P. E. 8,02 26,00 2,4 (0,8) 1,8 – 0,3



(4)


% departicipació

control


Patrimoniposseït


Burgalesa de Generación Eólica SA (3) Espanya Gas Natural Eòlica, SA – GDesarrollo de Energías Renovables SA (2) Espanya Gas Natural Corporación Eólica, SL – G

Aplicaciones y Proyectos energéticos SA(2) Espanya Desarrollo de Energías Renovables, SA – GBoreas Eólica SA (2) Espanya Desarrollo de Energías Renovables, SA – G

Los Castrios, SA Espanya Boreas Eólica, SA – GMolinos de Valdebezana SA (2) Espanya Boreas Eólica, SA – G

Desarrollo de Energias Renovables Castilla La Mancha SA (2) Espanya Desarrollo de Energías Renovables, SA – GSistemas Energéticos La Muela SA (3) Espanya Desarrollo de Energías Renovables, SA – GSistemas Energéticos Mas Garullo SA (3) Espanya Desarrollo de Energías Renovables, SA – GBoreas Eólica 2 SA (2) Espanya Desarrollo de Energías Renovables, SA – GDesarrollo de Energías Renovables de Navarra, SA Espanya Desarrollo de Energías Renovables, SA – GDesarrollo de Energías Renovables de La Rioja, SA Espanya Desarrollo de Energías Renovables, SA – GMolinos del Cidacos, SA Espanya Desarrollo de Energías Renovables, SA – GMolinos de La Rioja, SA Espanya Desarrollo de Energías Renovables, SA – G

Molinos de Linares, SA Espanya Molinos de La Rioja, SA – GEnergy way Produçao de energía LDA (2) Portugal Gas Natural Electricitat sdg, SA – GLantarón Energía S.L. (2) Espanya Gas Natural Electricidad sdg, SA La Propagadora del Gas, SA Generació d'electricitat I.P. 30,85 100,00 – – – – –

Desarrollo del Cable SA (2) Espanya Gas Natural sdg, SA La Propagadora del Gas, SA Telecomunicacions I.P. 30,85 100,00 21,1 20,5 8,1 – 15,3 Gas Natural Cantabria sdg, SA (2) Espanya Gas Natural sdg, SA La Propagadora del Gas, SA Distribució de gas I.P. 27,89 90,41 3,2 27,9 1,0 – 9,0 Gas Natural Múrcia sdg, SA (2) Espanya Gas Natural sdg, SA La Propagadora del Gas, SA Distribució de gas I.P. 30,83 99,94 19,4 (2,4) (3,1) – 4,3 Gas Natural Cegas SA (2) Espanya Gas Natural sdg, SA La Propagadora del Gas, SA Distribució de gas I.P. 30,84 99,99 25,5 67,9 5,9 – 30,6 Gas Natural Aprovisionamientos sdg, SA (2) Espanya Gas Natural sdg, SA Sagane, SA Aprovisionament de gas I.P. 30,85 100,00 0,6 (14,2) 17,9 – 1,3 Gas Natural Finance BV (2) Holanda Gas Natural sdg, SA – FHolding Gas Natural SA (2) Espanya Gas Natural sdg, SA La Propagadora del Gas, SA Societat de cartera I.P. 30,85 100,00 0,3 0,2 – – 0,2 Gas Natural Sao Paulo Sul SA (2) Brasil Gas Natural, sdg, SA Gas Natural Serveis sdg, SA DGas Natural International Ltd (2) Irlanda Gas Natural sdg, SA La Propagadora del Gas, SA Financer I.P. 30,85 100,00 25,4 11,9 0,7 – 11,7

Natural reSA (2) Luxemburg Gas Natural International, Ltd. Holding Gas Natural, SA Assegurances I.P. 30,85 100,00 3,1 (0,5) 3,4 – 1,9 Gas Natural Internacional sdg, SA (2) Espanya Gas Natural sdg, SA La Propagadora del Gas, SA Societat de cartera I.P. 30,85 100,00 349,5 4,4 15,3 – 113,9

Natural Energy SA (2) Argentina Gas Natural Internacional sdg, SA La Propagadora del Gas, SA Comercialització de gas I.P. 22,21 72,00 – 1,3 1,7 – 0,7 CEG Rio SA (2) Brasil Gas Natural Internacional sdg, SA Gas Natural sdg, SA Comercialització de gas I.P. 18,39 59,61 22,8 28,6 4,6 (2,2) 9,9 Companhia Distribuidora de Gás do Rio de Janeiro SA (2) Brasil Gas Natural Internacional sdg, SA Gas Natural sdg, SA Distribució de gas I.P. 16,71 54,17 147,7 97,2 16,6 (21,2) 40,1 Gas Natural Commercialisation France SAS (2) França Gas Natural Internacional SDG – CGas Natural Puerto Rico INC (2) Puerto Rico Gas Natural Internacional sdg, SA – SInvergas SA (2) Argentina Gas Natural Internacional, sdg, SA – S

Gas Natural BAN SA (2) Argentina Invergas, SA Gas Natural Argentina sdg, SA Transport i Distribució de gas I.P. 15,55 70,00 214,7 (151,1) 4,2 (13,4) 8,5 Gas Natural Argentina sdg, SA (2) Argentina Gas Natural Internacional, sdg, SA – SGas Natural do Brasil SA (2) Brasil Gas Natural Internacional, sdg, SA Gas Natural Serveis sdg, SA Generació i comercialització electricitat I.P. 30,84 99,99 0,6 (1,8) 0,1 – (0,3) Gas Natural Serviços SA (2) Brasil Gas Natural Internacional, sdg, SA Gas Natural do Brasil SA Serveis I.P. 30,85 100,00 1,7 0,4 0,5 (0,2) 0,7 Gas Natural Mèxic SA de C.V. (2) Mèxic Gas Natural Internacional, sdg, SA Gas Natural sdg, SA Transport i Distribució de gas I.P. 26,76 86,75 470,7 (167,2) 2,6 – 81,9

Comercialitzadora Metrogas SA de C.V. (2) Mèxic Gas Natural Mèxic, SA de C.V. Sistemes d'Administració i Serveis, SA de C.V. Distribució de gas I.P. 26,76 100,00 128,1 (61,8) 2,2 – 18,3 Adm Servicios Energía México SA de C.V. (2) Mèxic Comercializadora Metrogas SA de C.V. – S

Energia i Confort Admón de Personal SA de C.V. (2) Mèxic Gas Natural Mèxic, SA de C.V. Gas Natural Internacional sdg, SA Serveis I.P. 26,84 100,00 – 0,2 (0,4) – (0,0) Gas Natural Serveis SA de C.V. (2) Mèxic Gas Natural Mèxic, SA de C.V. Gas Natural Internacional sdg, SA Serveis I.P. 26,76 100,00 6,1 (3,1) 1,8 – 1,3 Transnatural, SRL de C.V. Mèxic Gas Natural Mèxic, SA de C.V. – CCH 4 Energia, S.A de C.V. Mèxic Gas Natural Mèxic, SA de C.V. – C

Gas Natural Vendita Italia S.p.A (2) Itàlia Gas Natural Internacional sdg, SA – CGas Natural Distribuzione S.p.A (2) Itàlia Gas Natural Internacional sdg, SA – S

Gasdotti Azienda Siciliana S.p.A (2) Itàlia Gas Natural Distribuzione S.p.A. Autocartera Distribució de gas I.P. 27,76 90,00 0,5 23,0 (3,1) – 5,7 Agragas S.p.A (2) Itàlia Gas Natural Distribuzione S.p.A. Autocartera Distribució de gas I.P. 27,76 90,00 0,1 35,2 (0,6) – 9,6 Normanna Gas S.p.A (2) Itàlia Gas Natural Distribuzione S.p.A. Autocartera Distribució de gas I.P. 27,76 90,00 0,1 28,7 (0,3) – 7,9

Congas Servizi Consorzio Gas Acqua Servizi S.p.A (2) Itàlia Normanna Gas, S.p.A. Agragas, S.P.A./Gasdotti Azienda Siciliana, S.p.A. Comercialització de gas I.P. 27,77 100,00 0,1 1,1 (0,0) – 0,3 Gas Natural Itàlia S.p.A (2) Itàlia Gas Natural Distribuzione S.p.A. – SNettis Gestioni S.r.L (2) Itàlia Gas Natural Distribuzione S.p.A. –SCM a.r.l Societa Consortile di Metannizzazione A.R.L (2) Itàlia Gas Natural Distribuzione S.p.A. Nettis Gestioni, S.R.L. D

Smedigas S.P.A (2) Itàlia Gas Natural Internacional sdg, SA – DGas Natural Rigassificazione Italia S.p.A (2) Itàlia Gas Natural Internacional sdg, SA – DSistemas Administración i Servicios SA de C.V. (2) Mèxic Gas Natural Internacional, sdg, SA Gas Natural sdg, SA Serveis I.P. 26,84 87,00 – 0,2 0,0 – 0,1 Natural Servicios SA (2) Argentina Gas Natural Internacional, sdg, SA – IServiconfort Colombia SA (2) Colòmbia Gas Natural Internacional, sdg, SA La Propagadora del Gas, SA Serveis I.P. 30,85 99,99 0,2 0,1 0,5 – 0,2 Gas Natural SA ESP (2) Colòmbia Gas Natural Internacional, sdg, SA – D

Gas Natural Cundiboyacense SA ESP (2) Colòmbia Gas Natural, SA ESP – DGas Natural del Oriente SA ESP (2) Colòmbia Gas Natural, SA ESP –

Gasos de Barrancabermeja SA ESP (2) Colòmbia Gas Natural del Oriente, SA ESP – DPortal Gas Natural SA (2) Espanya Gas Natural sdg, SA La Propagadora del Gas, SA E–Business I.P. 30,85 100,00 8,0 0,5 0,2 – 2,7

Portal del Instalador SA (2) Espanya Portal Gas Natural,SA Repsol YPF, SA Serveis I.P. 33,14 85,00 1,3 (0,2) 0,2 – 0,4 Torre Marenostrum SA (3) Espanya Gas Natural sdg, SA – FCentral Térmica la Torrecilla, SA Espanya Gas Natural sdg, SA – C



Generació i trading elèctric PE. 7,48 24,24 1,5 0,3 0,2 – 0,1Generació Eòlica I.P. 30,85 100,00 42,2 121,3 12,8 (2,7) 53,6Generació eòlica I.P. 30,85 100,00 0,1 0,1 – – 0,0Generació eòlica I.P. 30,70 99,52 5,2 5,1 2,0 – 3,8Generació eòlica I.P. 10,23 33,33 2,2 – 1,0 – 0,3Generació eòlica I.P. 18,42 60,00 0,1 – – – 0,0Generació eòlica I.P. 30,85 100,00 0,1 – 0,3 – 0,1Generació i trading elèctric P.E. 6,17 20,00 3,1 1,7 2,4 – 0,4Generació i trading elèctric P.E. 5,55 18,00 1,5 0,7 1,8 – 0,2Generació eòlica I.P. 27,76 90,00 2,6 4,5 2,0 – 2,5Generació eòlica I.P. 15,42 50,00 9,9 25,8 12,2 – 7,4Generació eòlica I.P. 11,18 36,25 16,5 1,2 7,2 (1,5) 2,6 Generació eòlica I.P. 15,42 50,00 10,3 8,3 9,1 – 4,3 Generació eòlica I.P. 10,28 33,33 3,0 2,7 1,5 – 0,7 Generació eòlica I.P. 7,71 75,00 0,1 – – – 0,0 Generació eòlica I.P. 30,85 100,00 – – – – – –Generació d'electricitat I.P. 30,85 100,00 – – – – –Telecomunicacions I.P. 30,85 100,00 21,1 20,5 8,1 – 15,3 Distribució de gas I.P. 27,89 90,41 3,2 27,9 1,0 – 9,0 Distribució de gas I.P. 30,83 99,94 19,4 (2,4) (3,1) – 4,3 Distribució de gas I.P. 30,84 99,99 25,5 67,9 5,9 – 30,6 Aprovisionament de gas I.P. 30,85 100,00 0,6 (14,2) 17,9 – 1,3 Financer I.P. 30,85 100,00 – 2,3 0,4 – 0,8 Societat de cartera I.P. 30,85 100,00 0,3 0,2 – – 0,2 Distribució de gas I.P. 30,85 100,00 346,4 (183,7) 2,1 (1,3) 50,4 Financer I.P. 30,85 100,00 25,4 11,9 0,7 – 11,7 Assegurances I.P. 30,85 100,00 3,1 (0,5) 3,4 – 1,9 Societat de cartera I.P. 30,85 100,00 349,5 4,4 15,3 – 113,9 Comercialització de gas I.P. 22,21 72,00 – 1,3 1,7 – 0,7 Comercialització de gas I.P. 18,39 59,61 22,8 28,6 4,6 (2,2) 9,9 Distribució de gas I.P. 16,71 54,17 147,7 97,2 16,6 (21,2) 40,1 Comercialització de gas I.P. 30,85 100,00 – (4,0) 2,0 – (0,6) Societat de Cartera I.P. 30,85 100,00 1,5 (0,4) (0,3) – 0,2 Societat de cartera I.P. 22,21 72,00 48,9 60,6 0,0 – 24,3 Transport i Distribució de gas I.P. 15,55 70,00 214,7 (151,1) 4,2 (13,4) 8,5 Societat de cartera I.P. 22,21 72,00 105,0 (23,4) 0,0 – 18,1 Generació i comercialització electricitat I.P. 30,84 99,99 0,6 (1,8) 0,1 – (0,3) Serveis I.P. 30,85 100,00 1,7 0,4 0,5 (0,2) 0,7 Transport i Distribució de gas I.P. 26,76 86,75 470,7 (167,2) 2,6 – 81,9 Distribució de gas I.P. 26,76 100,00 128,1 (61,8) 2,2 – 18,3 Serveis I.P. 26,76 100,00 – (0,3) – – (0,1) Serveis I.P. 26,84 100,00 – 0,2 (0,4) – (0,0) Serveis I.P. 26,76 100,00 6,1 (3,1) 1,8 – 1,3 Comercialització de gas i transport I.P. 13,38 50,00 10,3 (10,2) (3,4) – (0,4) Comercialització de gas i transport I.P. 13,38 50,00 0,6 0,7 0,6 – 0,3 Comercialització de gas I.P. 30,85 100,00 2,1 5,9 (4,5) – 1,1 Societat de Cartera i Distribució de Gas I.P. 30,85 100,00 4,7 119,1 (4,2) – 36,9 Distribució de gas I.P. 27,76 90,00 0,5 23,0 (3,1) – 5,7 Distribució de gas I.P. 27,76 90,00 0,1 35,2 (0,6) – 9,6 Distribució de gas I.P. 27,76 90,00 0,1 28,7 (0,3) – 7,9 Comercialització de gas I.P. 27,77 100,00 0,1 1,1 (0,0) – 0,3 Societat de cartera I.P. 30,85 100,00 0,1 0,1 0,2 – 0,1 Distribució de gas I.P. 30,85 100,00 0,1 1,9 1,0 – 0,9 Distribució de gas I.P. 30,85 100,00 0,8 (0,0) 0,3 – 0,3 Distribució de gas I.P. 30,85 100,00 0,6 20,8 (0,6) – 6,4 Distribució de gas I.P. 30,85 100,00 0,1 – – – 0,0 Serveis I.P. 26,84 87,00 – 0,2 0,0 – 0,1 Instal·lacions de gas I.P. 22,21 72,00 2,1 (1,2) 0,3 – 0,3 Serveis I.P. 30,85 99,99 0,2 0,1 0,5 – 0,2 Distribució de gas I.P. 18,22 59,06 10,9 146,4 52,0 – 38,1 Distribució de gas I.P. 14,11 77,45 1,1 6,9 2,6 – 1,5 Distribució de gas I.P. 9,93 54,50 9,2 20,3 7,4 (9,5) 2,7 Distribució de gas I.P. 9,93 99,99 1,3 1,4 0,3 – 0,3 E–Business I.P. 30,85 100,00 8,0 0,5 0,2 – 2,7 Serveis I.P. 33,14 85,00 1,3 (0,2) 0,2 – 0,4 Financeres i altres activitats PE. 13,88 45,00 5,3 15,7 (0,4) – 2,9 Cogeneració I.P. 15,42 50,00 1,2 – – – 0,2



(4)


% departicipació

control


Patrimoniposseït


Gas Natural Capital Markets SA (2) Espanya Gas Natural SDG, SA La Propagadora del Gas, SA Financer I.P. 30,85 100,00 0,1 0,9 – – 0,3 Gas Natural Comercial LNG S.L. (2) Espanya Gas Natural SDG, SA La Propagadora del Gas, SA Comercialització de gas domèstic I.P. 30,85 100,00 – – 0,2 – 0,1 Petroleum Oil & Gas Espanya SA (2) Espanya Gas Natural SDG, SA La Propagadora del Gas, SA Exploració hidrocarburs I.P. 30,85 100,00 1,3 13,7 (1,8) – 4,1

YPF, SA Argentina Repsol YPF, SA Repsol YPF Capital/ CAVEANT/R.Exploración Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 99,04 99,04 4.131,5 791,3 1.101,5 – 5.966,4YPF International, SA Bolívia YPF, SA Repsol YPF Bolivia/Repsol YPF I & PÀG. Bolívia Societat de cartera I.G. 99,04 100,00 181,7 (99,0) 10,1 – 91,8

YPF Jambi Merang, B.V. Holanda YPF International, SA – EYPF Equador Inc. Illes Caiman YPF International, SA – EYPF Malaysia, Ltd. Illes Caiman YPF International, SA – EMaxus Guyana, Ltd. Illes Caiman YPF International, SA – E

Oil Enterprise, Ltd. (SPE) Illes Caiman YPF, SA – SOil International, Ltd. (SPE) Illes Caiman YPF, SA – SYPF Holdings Inc. EUA YPF, SA – S

CLH Holdings EUA YPF Holdings Inc. – FTerra Solutions Inc. EUA CLH Holdings – – A

Maxus Energy Corporation EUA YPF Holdings Inc. – EMaxus US Exploration CO. EUA Maxus Energy Corporation – EMaxus International Energy CO. EUA Maxus Energy Corporation – AGateway Coal Company EUA Maxus Energy Corporation – A

Compañía Mega Argentina YPF, SA – FOperadora d'Estacions de Servei, SA OPESSA Argentina YPF, SA Repsol YPF Gas, SA Comercialització d'hidrocarburs I.G. 98,90 99,85 90,8 (53,4) 11,5 – 48,4 YPF Inversora Energètica, SA Argentina YPF, SA Astra Evangelista, SA Societat de cartera I.G. 99,04 100,00 – – – – –

Gas Argentino, SA (GASA) Argentina YPF Inversora Energética, SA – SMetrogas, SA Argentina Gas Argentino, SA (GASA) – D

Oiltanking Ebytem, SA Argentina YPF, SA – TA & C Pipeline Holding Illes Caiman YPF, SA –

Oleoducto Transandino Argentino SA (3) Argentina A & C Pipeline Holding YPF,SA COleoducto Trasandino Chile SA (3) Xile A & C Pipeline Holding – C

Gasoducto del Pacífico Argentina, SA Argentina Gasoducto del Pacífico (Cayman) SA YPF,SA CProfertil, SA Argentina YPF, SA – FRefinerías del Norte, SA (REFINOR) Argentina YPF, SA – RTerminales Marítimos Patagónicas, SA Argentina YPF, SA – LOleoductos de la Vall, SA (OLDELVAL) Argentina YPF, SA – LPoligas Luján, SA Argentina YPF, SA – EArgentine Private Development Company (APDC) Illes Caiman YPF, SA – EAstra Evangelista, SA Argentina YPF, SA OPESSA E

AESA Construcciones i Servicios Brasil Astra Evangelista, SA YPF, SA EAdicor, SA Uruguai Astra Evangelista, SA – AGasoducto Oriental, SA Argentina Astra Evangelista, SA – D

Inversora Dock Sud, SA Argentina YPF, SA – SCentral Dock Sud, SA Argentina Inversora Dock Sud, SA YPF, SA G

Pluspetrol Energy, SA Argentina YPF, SA – ERepsol YPF Xile, Limitada Xile Repsol YPF, SA OPESSA A

Operaciones i Servicios YPF, Ltda. Xile Repsol YPF Xile, Limitada Petróleos Transandinos, SA Explotació d'estacions de servei I.G. 100,00 100,00 1,2 (0,4) 0,3 – 1,2 Petrolis Transandins YPF, SA Xile Repsol YPF Xile, Limitada YPF, SA / OPESSA Comercialització i Distrib. Combustibles i Lubri. I.G. 99,99 100,00 44,2 29,3 8,1 – 81,6

Repsol YPF Bolivia, SA Bolívia Repsol YPF, SA R. Ex.plorac./Rex. Perú/Rex. Colombia/ R.YPF E&P. Bolívia Societat de cartera I.G. 100,00 100,00 812,3 (407,4) 133,4 – 538,3 Empresa Petrolera Andina, SA Bolívia Repsol YPF Bolivia, SA – E

Transierra SA Bolívia Empresa Petrolera Andina, SA – TMaxus Bolivia Inc. Bolívia Repsol YPF Bolívia, SA – E

Repsol YPF E&P. de Bolívia, SA Bolívia Maxus Bolivia Inc. R. YPF Bolívia, SA / Rex. Perú, SA / Rex. Colòmbia, SA Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 115,3 61,3 5,6 – 182,3 AESA Construcciones y Servicios Bolívia Bolívia Repsol YPF Bolívia, SA R. YPF E&P. de Bolivia, SA / Astra Evangelista Transport d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 0,0 1,1 0,3 – 1,4

Repsol YPF Brasil, SA Brasil Repsol YPF, SA OPESSA ERepsol YPF Distribuidora, SA Brasil Repsol YPF Brasil, SA Repsol YPF Importadora de Productes, Ltda. Logística de productes derivats del petroli I.G. 100,00 100,00 120,0 (76,1) (30,2) – 13,7 Transportadora Sul Brasileira do Gas, SA Brasil Repsol YPF Brasil, SA –Termogaucha–Usina Termeléctrica, SA Brasil Repsol YPF Brasil, SA –Refineria de Petróleos Manguinhos, SA Brasil Repsol YPF Brasil, SA – R

Manguinhos Distribuidora, SA Brasil Refinaria Petróleos Manguinhos, SA – CManguinhos Química, SA Brasil Refinaria Petróleos Manguinhos, SA Manguinhos Distribuidora, SA Comercialització de productes petroquímics I.P. 31,13 100,00 2,0 0,0 (0,3) – 0,5

Alberto Pasqualini REFAP, SA Brasil Repsol YPF Brasil, SA – ROperadora de Postos de Servicos Ltda. Brasil Repsol YPF Brasil, SA Repsol YPF Importadora de Productos, Ltda. Explotació estacions de servei I.G. 100,00 100,00 31,2 (28,7) (6,2) – (3,7) Repsol YPF Importadora de Productos, Ltda. Brasil Repsol YPF Brasil, SA Repsol Gas Brasil, SA Comercialització de productes petrolífers I.G. 100,00 100,00 0,4 0,1 (0,0) – 0,4



Financer I.P. 30,85 100,00 0,1 0,9 – – 0,3 Comercialització de gas domèstic I.P. 30,85 100,00 – – 0,2 – 0,1 Exploració hidrocarburs I.P. 30,85 100,00 1,3 13,7 (1,8) – 4,1 Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 99,04 99,04 4.131,5 791,3 1.101,5 – 5.966,4Societat de cartera I.G. 99,04 100,00 181,7 (99,0) 10,1 – 91,8 Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 99,04 100,00 0,1 (0,1) – – 0,0 Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 99,04 100,00 0,8 (0,8) – – –Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 99,04 100,00 0,0 (15,1) (0,1) – (15,0) Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 99,04 100,00 0,0 (3,0) (0,2) – (3,1) Societats de propòsit especial I.G. 99,04 100,00 – (21,3) 10,8 – (10,4) Societats de propòsit especial I.G. 99,04 100,00 – – – – –Societat de cartera I.G. 99,04 100,00 412,7 (525,7) (62,3) – (173,7) Financer I.G. 99,04 100,00 103,8 (182,6) (32,3) – (110,1) Altres activitats I.G. 99,04 100,00 103,8 (182,6) (32,3) – (110,1) Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 99,04 100,00 213,4 (337,2) (47,7) – (169,8) Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 99,04 100,00 1,4 (106,1) (8,9) – (112,5) Altres activitats I.G. 99,04 100,00 24,6 (29,9) 0,0 – (5,2) Altres activitats I.G. 99,04 100,00 (8,6) 0,6 (0,4) – (8,3) Fraccionadora de gas I.P. 37,64 38,00 154,1 25,4 156,7 – 126,5 Comercialització d'hidrocarburs I.G. 98,90 99,85 90,8 (53,4) 11,5 – 48,4 Societat de cartera I.G. 99,04 100,00 – – – – –Societat de cartera P.E. 44,89 45,33 235,2 (336,3) 55,6 – (20,4) Distribució de gas P.E. 31,43 70,00 432,2 (485,0) 87,1 – 10,8 Transport i emmagatzematge d'hidrocarburs P.E. 29,71 30,00 8,9 5,5 (1,7) – 3,8 Financer P.E. 17,83 18,00 – – – – –Construcció i explotació d'oleoducte PE. 17,83 100,00 34,5 (20,9) – – 2,4 Construcció i explotació d'oleoducte P.E. 17,83 100,00 11,1 (5,2) 0,0 – 1,1 Construcció i explotació de gasoducte P.E. 8,67 10,00 94,1 (55,4) 6,6 – 3,9 Fabricació i venda de productes de gas I.P. 49,52 50,00 270,3 (99,8) 102,1 – 135,0 Refinació i comercial. de pdtes. petrolífers I.P. 49,52 50,00 76,6 45,4 21,7 (24,0) 59,3 Logística de productes derivats del petroli P.E. 32,83 33,15 10,9 16,7 5,4 – 10,8 Logística de productes derivats del petroli P.E. 36,64 37,00 83,6 (25,4) 0,3 – 21,4 Envasament, transport i comercialització de GLP I.G. 50,01 50,49 – – – – –Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 99,04 100,00 22,9 (12,5) – – 10,2 Enginyeria i construcció I.G. 99,04 100,00 6,6 6,7 7,0 – 20,1 Enginyeria i construcció I.G. 99,04 100,00 2,1 (1,9) (0,1) – 0,1 Altres activitats I.G. 99,04 100,00 0,1 6,2 – – 6,2 Distribució de gas natural P.E. 16,50 16,66 0,0 – – – 0,0 Societat de cartera P.E. 42,45 42,86 71,4 (111,3) (4,9) – (19,0) Generació i comercialització d'energia elèctrica P.E. 39,53 79,83 119,4 (185,4) (8,2) – (29,3) Exploració i producció d'hidrocarburs I.P. 44,57 45,00 184,8 (130,8) 33,3 (12,5) 33,3 Administració d'inversions de YPF a Xile I.G. 100,00 100,00 98,3 41,0 9,5 – 148,8 Explotació d'estacions de servei I.G. 100,00 100,00 1,2 (0,4) 0,3 – 1,2 Comercialització i Distrib. Combustibles i Lubri. I.G. 99,99 100,00 44,2 29,3 8,1 – 81,6 Societat de cartera I.G. 100,00 100,00 812,3 (407,4) 133,4 – 538,3 Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 50,00 50,00 205,8 (53,8) 278,1 – 215,0 Transport d'hidrocarburs P.E. 22,25 44,50 60,7 12,7 3,5 – 17,1 Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 100,9 75,4 5,8 – 182,1 Exploració i producció d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 115,3 61,3 5,6 – 182,3 Astra Evangelista Transport d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 0,0 1,1 0,3 – 1,4 Explotació i comercial. d'hidrocarburs I.G. 100,00 100,00 868,4 (411,5) (97,9) – 358,9 Logística de productes derivats del petroli I.G. 100,00 100,00 120,0 (76,1) (30,2) – 13,7 Construcció i explotació d'un gasoducte I.P. 15,00 15,00 28,6 (15,3) (0,4) – 1,9 Construcció i explotació d'una central elèctrica I.P. 26,00 26,00 80,6 (6,5) (65,0) – 2,4 Refinació i comercialització Ptes. petrolíferos I.P. 31,13 31,13 11,7 41,0 (32,2) – 6,4 Comercialització de productes petrolífers I.P. 31,13 100,00 10,8 0,7 (4,8) – 2,1 Comercialització de productes petroquímics I.P. 31,13 100,00 2,0 0,0 (0,3) – 0,5 Refinament i comercialització Ptes. petrolífers I.P. 30,00 30,00 319,6 204,0 35,8 – 167,8 Explotació estacions de servei I.G. 100,00 100,00 31,2 (28,7) (6,2) – (3,7) Comercialització de productes petrolífers I.G. 100,00 100,00 0,4 0,1 (0,0) – 0,4

(1) Altres societats del Grup amb participació, inferior a la de la societat matriu, en el capital social de la societat.(2) Les dades corresponents a aquesta societat s'incorporen per integració global en la seva matriu. La matriu s'integra proporcionalment en el Grup Repsol YPF.(3) Les dades corresponents a aquesta societat s'incorporen per integració global en la seva matriu. La matriu s'integra per posada en equivalència en el Grup Repsol YPF.(4) Mètode de consolidació:

IG: Integració global. IP: Integració proporcional. PE: Posada en equivalència.



(4)


% departicipació

control


Patrimoniposseït


Annex I. Principals societats participades del Grupo Repsol YPF a 31 de desembre de 2006


Petroleum Oil & Gas España, SA(1) Espanya Gas Natural SDG, SA La Propagadora del Gas, SA Alta en el perímetre de consolidació Març 06 I.P. 30,85 100,0 0 – –

West Siberian Resources LTD Rússia Repsol Exploración, SA – A

Termobarrancas, CA Venezuela Repsol Exploración, SA – V

Servicios de seguridad Mancomunados (SESEMA) Espanya Repsol Petróleo, SA Repsol Butano, SA i Repsol Química, SA Alta en el perímetre de consolidació Gener 06 I.G 100,00 100,00 – –

Compañía Auxiliar de Remolcadores y Buques Especiales, SA (CARSA) Espanya Repsol Petróleo, SA Repsol Comercial de Productos Petrolíferos, SA/Petronor

Repsol USA Holdings Corp EUA Repsol Exploración, SA – A

Repsol Services Company EUA Repsol USA Holdings Corp – A

Repsol Offshore E&P. Inc. EUA Repsol USA Holdings Corp – A

Repsol YPF Marketing SAC. Perú Repsol YPF Perú, B.V. – A

Quiriquire Gas, SA Veneçuela Repsol YPF Venezuela, SA – A

Petroquiriquire, SA Veneçuela Repsol YPF Venezuela, SA – A

Cardón IV Veneçuela Repsol YPF Venezuela Gas SA – A

Servicios Logísticos de Combustibles de Aviación, SL Espanya Terminales Canarios, S.L. – A

El Andalus LNG (2) Espanya Repsol Exploración Algeria, SA Gas Natural Exploración, SL Alta en el perímetre de consolidació Desembre 06 I.P. 57,87 80,00 – – –

Repsol Electricidade e Calor, ACE Portugal Repsol Polimeros LDA –

UTE La Energía–GNE (1) Espanya La Energía, SA Gas Natural Electricitat SDG, SA Alta en el perímetre de consolidació Juliol 06 I.P. 30,85 100,00 – – –

Lantarón Energía S.L. (1) Espanya Gas Natural Electricidadsdg, SA La Propagadora del Gas, SA Alta en el perímetre de consolidació Juliol 06 I.P. 30,85 100,00 – – –

Gas Natural Comercial LNG, S.L. (1) Espanya Gas Natural SDG, SA La Propagadora del Gas, SA Alta en el perímetre de consolidació Maig 06 I.P. 30,85 100,00 – – –

Repsol– Gas Natural LNG (3) Espanya Repsol YPF, SA Gas Natural SDG, SA Variació en el percentatge de participació Juny 06 I.P. 65,42 100,00 I.P. 15,42 100,00

Refinería de Petróleos Manguinhos, SA Brasil Repsol YPF Brasil, SA –

Manguinhos Distribuidora, SA Brasil Refinaria Petróleos Manguinhos, SA – V

Manguinhos Química, SA Brasil Refinaria Petróleos Manguinhos, SA – V

Gas Natural Álava, SA Espanya Gas Natural] SDG, SA – B

YPF Energy Holdings N.V. Antilles Neerlandeses YPF International, SA –

Autoclub Repsol S.L. Espanya Repsol Comercial de Productos Petrolíferos, SA – B

Energy Infraestructure Asia, B.V. Holanda Repsol Butano, SA – B

Energy Infraestructure India, Ltd. Índia Energy Infraestructure Asia, B.V. – B

Natural Servicios, SA (1) Argentina Gas Natural Internacional, SDG, SA – V


31 de desembre de 2006 1 de gener de 2006

% participació total % participació total

Concepte Data Mètode deconsolidació

(4)


% departicipació

control

Mètode deconsolidació

(4)


% departicipació

control

Alta en el perímetre de consolidació Març 06 I.P. 30,85 100,0 0 – –

Alta en el perímetre de consolidació Juny 06 P.E. 10,00 10,00] – – –

Variació en el percentatge de participació Març 06 I.G. 100,00 100,00 I.G 51,00 100,00

Alta en el perímetre de consolidació Gener 06 I.G 100,00 100,00 – –

Alta en el perímetre de consolidació Gener 06 I.G. 100,00 100,00 – –

Alta en el perímetre de consolidació Juny 06 I.G. 100,00 100,00 – – –

Alta en el perímetre de consolidació Juny 06 I.G. 100,00 100,00 – – –

Alta en el perímetre de consolidació Desembre 06 I.G. 100,00 100,00 – – –

Alta en el perímetre de consolidació Setembre 06 I.G. 100,00 100,00 – – –

Alta en el perímetre de consolidació Juliol 06 I.P. 60,00 60,00 – –

Alta en el perímetre de consolidació Juliol 06 I.P. 40,00 40,00 – – –

Alta en el perímetre de consolidació Novembre 06 I.P. 50,00 50,00 – – –

Alta en el perímetre de consolidació Gener 06 I.P. 50,00 50,00 – – –

Alta en el perímetre de consolidació Desembre 06 I.P. 57,87 80,00 – – –

Alta en el perímetre de consolidació Desembre 06 P.E. 66,70 66,70 – – –



Alta en el perímetre de consolidació Maig 06 I.P. 30,85 100,00 – – –

Variació en el percentatge de participació Juny 06 I.P. 65,42 100,00 I.P. 15,42 100,00

Variació en el percentatge de participació Març 06 I.P. 31,13 31,13 I.P. 30,71 30,71

Variació en el percentatge de participació Abril 06 I.P. 31,13 100,00 I.P. 30,71 100,00

Variació en el percentatge de participació Maig 06 I.P. 31,13 100,00 I.P. 30,71 100,00

Baixa en el perímetre de consolidació Setembre 06 – – – P.E. 3,08 10,00

Baixa en el perímetre de consolidació Novembre 06 – – – I.G. 99,04 100,00

Baixa en el perímetre de consolidació Desembre 06 – – – I.G. 50,10 50,00

Baixa en el perímetre de consolidació Desembre 06 – – – I.P. 51,00 51,00

Baixa en el perímetre de consolidació Desembre 06 – – – I.P. 51,00 100,00

Variació en el percentatge de participació Desembre 06 I.P. 22,21 72,00 I.P. 24,46 79,31

(1) Les dades corresponents a aquesta societat s'incorporen per integració global en la seva matriu. La matriu s'integra proporcionalment en el Grupo Repsol YPF.(2) Empresa participada en un 48% per Repsol Exploración Argelia, SA i en un 32% per Gas Natural Exploració, SA, s'integra proporcionalment el 48% de la mateixa i el 30,85% del 32% parti-

cipat pel Grup Gas Natural.(3) Empresa participada en un 50% per Repsol YPF, SA i en un 50% per Gas Natural SDG, SA Durant el 2006 Repsol YPF, SA ha integrat proporcionalment el 50% de la seva participació.(4) Mètode de consolidació:

IG: Integració global.IP: Integració proporcional.PE: Posada en equivalència.


Annex I. Principals societats participades del Grupo Repsol YPF el 31 de desembre de 2005

Termobarrancas, CA Veneçuela Repsol Exploración, SA – A

Repsol Butano Portugal R.B., SA Portugal Repsol Butano, SA – A

Desarrollo de Energías Renovables, SA (1) Espanya Gas Natural Corporación Eólica, S.L. – A

Aplicaciones y Proyectos energéticos, SA (1) Espanya Desarrollo de Energías Renovables, SA – A

Boreas Eólica, SA (1) Espanya Desarrollo de Energías Renovables, SA – A

Molinos de Valdebezana, SA (1) Espanya Boreas Eólica, SA – A

Boreas Eólica 2, SA (1) Espanya Desarrollo de Energías Renovables, SA – A

Desarrollo de Energías Renovables Castella–La Manxa, SA (1) Espanya Desarrollo de Energías Renovables, SA – A

Los Castrios, SA Espanya Boreas Eólica, SA – A

Desarrollo de Energías Renovables de Navarra, SA Espanya Desarrollo de Energías Renovables, SA – A

Desarrollo de Energías Renovables de La Rioja, SA Espanya Desarrollo de Energías Renovables, SA – A

Molinos del Cidacos, SA Espanya Desarrollo de Energías Renovables, SA – A

Molinos de La Rioja, SA Espanya Desarrollo de Energías Renovables, SA – A

Molinos de Linares, SA Espanya Molinos de La Rioja, SA – A

Sistemas Energéticos La Muela, SA Espanya Desarrollo de Energías Renovables, SA – A

Sistemas Energéticos Mas Garullo, SA. Espanya Desarrollo de Energías Renovables, SA – A

Perú LNG Company, Llc. Perú Repsol Exploración Perú, SA – A

TGP, SA Perú Repsol Exploración Perú, SA – A

Autoclub Repsol S.L. Espanya Repsol Comercial de Productos Petrolíferos, SA – V

Repsol Polívar, S.p.A. Itàlia Repsol Bronderslev, A/S – A

Repsol Bronderslev A/S Dinamarca Repsol Química, SA – A

Falk SpA Itàlia Repsol YPF, SA – A

Asfaltos Españoles, SA Espanya Repsol Petróleo, SA – A

Gestión de Puntos de Venta, Gespevesa, SA Espanya Repsol Comercial de Productos Petrolíferos, SA – A

Terminales Canarios, S.L. Espanya Repsol Comercial de Productos Petrolíferos, SA – A

Transportadora Sul Brasileira do Gas, SA Brasil Repsol YPF Brasil, SA – A

Portal Gas Natural SA (1) Espanya Gas NATURal SDG, SA – V

Corporació Eólica Zaragoza, S.L. (1) Espanya Sinia XXI, SA – V

Burgalesa de Generación Eólica, SA Espanya Sinia XXI, SA – V

Solgas Distribuidora de Gas, S.L. Espanya Repsol Butano, SA Repsol Comercial de Productos Petrolíferos, SA Alta en el perímetre de consolidació 2005 I.G. 100,00 100,00 – – –

Astra Evangelista, SA Argentina YPF, SA OPESSA A

Termogaucha – Usina Termeléctrica, SA Brasil Repsol YPF Brasil, SA – A

Gas Natural Exploració, S.L. (1) Espanya Gas Natural SDG, SA La Energía, SA Alta en el perímetre de consolidació 2005 I.P. 30,85 100,00 – – –

Natural RE, SA (1) Luxemburg Gas Natural International, Ltd. Holding Gas Natural, SA Alta en el perímetre de consolidació 2005 I.P. 30,85 100,00 – – –

Gas Natural Capital Markets, SA (1) Espanya Gas Natural SDG, SA La Propagadora del Gas, SA Alta en el perímetre de consolidació 2005 I.P. 30,85 100,00 – – –

Tratamiento Almazán, S.L. (1) Espanya La Energía, SA – A

Repsol– Gas Natural LNG Espanya Repsol YPF, SA Gas Natural SDG, SA Alta en el perímetre de consolidació 2005 I.P. 15,42 50,00 – – –

CEG Rio, SA (1) Brasil Gas Natural Internacional SDG, SA Gas Natural SDG, SA Variació en el percentatge de participació Juliol 05 I.P. 18,39 59,61 I.P. 22,21 72,00

Enagas, SA Espanya Gas Natural SDG, SA – B



Alta en el perímetre de consolidació Febrer 05 I.G. 51,00 51,00 – – –

Alta en el perímetre de consolidació Març 05 I.G. 100,00 100,00 – – –

Alta en el perímetre de consolidació Abril 05 I.P. 30,85 100,00 – – –












Alta en el perímetre de consolidació Abril 05 P.E. 6,17 20,00 – – –

Alta en el perímetre de consolidació Abril 05 P.E. 5,55 18,00 – – –

Alta en el perímetre de consolidació Octubre 05 P.E. 20,00 20,00 – – –

Alta en el perímetre de consolidació Desembre 05 P.E. 10,00 10,00 – – –

Variació en el mètode d'integració 2005 I.G. 50,10 100,00 P.E. 50,10 100,00

Alta en el perímetre de consolidació 2005 I.G. 100,00 100,00 P.E. 100 100,00



Alta en el perímetre de consolidació 2005 I.P. 49,99 50,00 P.E. 49,99 50,00



Alta en el perímetre de consolidació 2005 I.P. 15,00 15,00 P.E. 15 15,00



Variació en el percentatge de participació Juliol 05 P.E. 7,48 24,24 P.E. 6,17 20,00

Alta en el perímetre de consolidació 2005 I.G. 100,00 100,00 – – –

Alta en el perímetre de consolidació 2005 I.G. 100,00 100,00 – – –

Alta en el perímetre de consolidació 2005 I.P. 26,00 26,00 – – –






Variació en el percentatge de participació Juliol 05 I.P. 18,39 59,61 I.P. 22,21 72,00

Baixa en el perímetre de consolidació Octubre 05 – – – P.E. 8,06 26,13

(1) Les dades corresponents a aquesta societat s'incorporen per integració global en la seva matriu. La matriu s'integra proporcionalment en el Grupo Repsol YPF.(2) Empresa participada en un 48% per Repsol Exploración Argelia, SA i en un 32% per Gas Natural Exploració, SA, s'integra proporcionalment el 48% de la mateixa i el 30,85% del 32% parti-

cipat pel Grup Gas Natural.(3) Empresa participada en un 50% per Repsol YPF, SA i en un 50% per Gas Natural SDG, SA Durant el 2006 Repsol YPF, SA ha integrat proporcionalment el 50% de la seva participació.(4) Mètode de consolidació:

IG: Integració global.IP: Integració proporcional.PE: Posada en equivalència.

31 de desembre del 2005 1 de gener de 2005

% participació total % participació total

Concepte Data Mètode deconsolidació

(4)


% departicipació

control

Mètode deconsolidació

(4)


% departicipació

control

Algèria

TFT30% GTF T Exploració i Producció

TFR60% Repsol Exploración Argelia Exploració i Producció

Argentina

Acambuco 22,50% Pan American Energy LLC Exploració i Producció

Aigua Pichana 27,27% Total Austral, SA Producció

Aguaragüe 30,00% Tecpetrol, SA Exploració i Producció

Bandurria 27,27% YPF, SA Exploració

CAM–1 50,00% Sipetrol SA Exploració i Producció

CAM– 2/ASUR 50,00% Sipetrol SA Exploració i Producció

CAM–3 50,00% Sipetrol SA Exploració i Producció

Campament Central / Cañadón Perdido 50,00% YPF, SA Producció

CCA– 1 GAN GAN 50,00% Wintershall Energía, SA Exploració

CGSJ – V/A 50,00% Wintershall Energía, SA Exploració

El Tordillo 12,20% Tecpetrol, SA Producció

Tall Morado 50,00% YPF, SA Generació d'energia elèctrica

La Tapera y Puesto Quiroga 12,20% Tecpetrol, SA Exploració

Llancanelo 51,00% YPF, SA Exploració i Producció

Magallanes 50,00% Sipetrol SA Producció

Palmar Largo 30,00% Pluspetrol, SA Producció

Puesto Hernández 61,55% Petrobas Energía, SA Producció

Ramos 15,00% Pluspetrol Energy, SA Producció

San Roque 34,11% Total Austral, SA Exploració i Producció

Tirra del Fuego 30,00% Pan American Fueguina S.R.L. Producció

Zampal Oeste 70,00% YPF, SA Exploració i Producció

Brasil

BM–C–33 50% Repsol YPF Brasil Exploració

BM–ES–29 100% Repsol YPF Brasil Exploració

BM–ES–30 40% Amerada Hess Exploració

BM–S–55 75% Repsol YPF Brasil Exploració

BM–S–47 50% BG E&P. Brasil Exploració

BM–S–48 75% Repsol YPF Brasil Exploració

BM–S–51 40% Petrobras SA Exploració


BM–S–43 25% Shell Exploració


BM–S–13 40% BG E&P. Brasil Exploració



BM–C–3 20% Petrobras SA Exploració

BM–C–4 30% Petrobras SA Exploració

BM–ES–21 20% Petrobras SA Exploració

ALBACORA LESTE 10% Petrobras SA Desenvolupament

Comptes anuals consolidats. Annex II

Annex II. Actius i operacions controlades conjuntament

Nom Participació (%) Operador Activitat

165Comptes anuals consolidats. Annex II

Bolívia

Bloque Monteagudo 50% Repsol E&P. Bolívia SA Exploració

Bloque Caipipendi 38% Repsol E&P. Bolívia SA Exploració

Bloque Charagua 30% Repsol E&P. Bolívia SA Exploració

Bloque San Alberto 50% Petrobras SA Exploració

Bloque San Antonio 50% Petrobras SA Exploració

Planta de Servicios de Compresión de Gas Río Grande 50% Andina SA Compressió de gas

Canadà

Canaport Ltd. Partnership 75% Canaport Ltd. Regasificació de GNL

Colòmbia

Capachos 35% Repsol Exploración Colombia Exploració i Producció

E.A.U.

Dubai 25% Dubai Marine Areas Exploració i Producció

Equador

Bloque 14 25% Vintage Exploració i Producció

Bloque 16 35% Repsol YPF Equador Exploració i Producció

Espanya

Albatros 82% Repsol Investigaciones Petrolíferas, SA Exploració i Producció

Boqueron 62% Repsol Investigaciones Petrolíferas, SA Exploració i Producció

Angula 54% Repsol Investigaciones Petrolíferas, SA. Exploració i Producció

Casablanca 69% Repsol Investigaciones Petrolíferas, SA Exploració i Producció

Gaviota 82% Repsol Investigaciones Petrolíferas, SA Exploració i Producció

Barracuda 60% Repsol Investigaciones Petrolíferas, SA. Exploració i Producció

Rodaballo 69% Repsol Investigaciones Petrolíferas, SA Exploració i Producció

Chipiron 98% Repsol Investigaciones Petrolíferas, SA Exploració i Producció

Líbia

Bloque NC 115 10% Repsol Oil Operations Exploració i Producció

Bloque NC 186 8% Repsol Oil Operations Exploració i Producció

Paquetes 1– 2– 3 1– 60% 3–35% Repsol Oil Operations Exploració i Producció

El Perú

Lotes 56 & 88 20% Hunt Oil Exploració i Producció

Trinitat & Tobago

BPTT Offshores Trinidad 30% BP Exploració i Producció

Veneçuela

Yucal Placer 15% Repsol YPF Venezuela Exploració i Producció

Menegrande 40% Repsol YPF Venezuela Exploració i Producció

Nom Participació (%) Operador Activitat

Sr. Antonio Brufau Niubó

Càrrecs Vicepresident del Consell d'Administració de Gas Natural SDG, SA

Conseller de Suez

Participacions Gas Natural SDG, SA 30.602 accions

Suez 2.222 accions

Sr. Henri Philippe Reichstul

Càrrecs Conseller d'Ashmore Energy International

Sr. Luis Suárez de Lezo Mantilla

Càrrecs Conseller de Compañía Logística de Hidrocarburos, SA (CLH)

Conseller de Repsol YPF – Gas Natural LNG, S.L.

Participacions Gas Natural SDG, SA 8.765 accions

Endesa, SA 1.956 accions

Comptes anuals consolidats. Annex III

Annex III. Detall de les participacions i/o càrrecs dels administradors en societats amb el gènere d'activitat mateix,anàleg o complementari a què constitueix l'objecte social de Repsol YPF, SA

167

Costos capitalitzats 168

Costos suportats 169

Resultats de les activitats de

producció d'hidrocarburs 169

Reserves netes provades estimades,

desenvolupades i no

desenvolupades, d'hidrocarburs 170

Mesurament normalitzat dels fluxos

de caixa nets futurs descomptats

relatius a reserves provades

d'hidrocarburs 174

Canvis en el mesurament normalitzat

dels fluxos de caixa nets futurs

descomptats relatius a reserves

provades d'hidrocarburs 175

Informació sobre lesactivitatsd'exploració iproducciód'hidrocarburs

Informació no auditada

Costos capitalitzats

Representen els imports dels costos històrics capitalitzats en àrees amb reserves d'hidrocarburs provades i no provades, incloent–hi els equipsi instal·lacions auxiliars, així com la seva corresponent amortització i provisió acumulades.

El 31 de desembre de 2004

Costos capitalitzats en àrees amb reserves provades 22.099 672 1.007 16.985 3.414 21Costos capitalitzats en àrees amb reserves no provades 728 – 21 265 431 11

22.827 672 1.028 17.250 3.845 32

Equips i instal·lacions auxiliars 1.149 48 277 266 558 –

Total costos capitalitzats 23.976 720 1.305 17.516 4.403 32

Amortització acumulada (13.943) (628) (833) (11.031) (1.448) (3)

Imports nets 10.033 92 472 6.485 2.955 29


Costos capitalitzats en àrees amb reserves provades 26.006 300 1.188 20.309 4.174 35Costos capitalitzats en àrees amb reserves no provades 1.218 – 46 382 771 19

27.224 300 1.234 20.691 4.945 54

Equips i instal·lacions auxiliars 1.755 428 336 350 641 –

Total costos capitalitzats 28.979 728 1.570 21.041 5.586 54

Amortització acumulada (17.025) (636) (1.028) (13.621) (1.735) (5)

Imports nets 11.954 92 542 7.420 3.851 49


Costos capitalitzats en àrees amb reserves provades 25.002 303 1.152 19.291 3.514 742Costos capitalitzats en àrees amb reserves no provades 2.043 – 109 290 617 1.027

27.045 303 1.261 19.581 4.132 1.769

Equips i instal·lacions auxiliars 1.9344 28 322 358 801 26

Total costos capitalitzats 28.979 730 1.583 19.939 4.933 1.795

Amortització acumulada (16.880) (649) (1.049) (13.580) (1.597) (5)

Imports nets 18.099 82 533 6.359 3.336 1.789

A 31 de desembre de 2006, el Grup té registrats 80 milions d'euros com a inversions consolidades pel mètode de posada en equivalènciacorresponents a activitats d'explotació i producció d'hidrocarburs.

Milions d'euros

Total Espanya Àfrica i Orientmitjà

Argentina Centre iAmèrica del

Sud

Resta del món

Informació sobre les activitats d'exploració i producció d'hidrocarburs

Costos suportats

Els costos suportats representen imports, capitalitzats o carregats a despeses durant l'any, per adquisicions d'àrees amb reserves d'hidrocar-burs i d'activitats d'exploració i desenvolupament.

El 31 de desembre de 2004Adquisicions d'àrees amb reserves provades 19 – – – 19 –Adquisicions d'àrees amb reserves no provades 2 – – – – 2Costos d'exploració 317 13 77 75 120 32Costos de desenvolupament 1.013 7 51 658 294 3

Total 1.351 20 128 733 433 37

El 31 de desembre de 2005Adquisicions d'àrees amb reserves provades 37 – – – 37 –Adquisicions d'àrees amb reserves no provades 262 – – – 258 4Costos d'exploració 413 21 125 94 143 30Costos de desenvolupament 1.447 8 60 904 465 10

Total 2.159 29 185 998 903 44

El 31 de desembre de 2006Adquisicions d'àrees amb reserves provades 663 – – – – 663Adquisicions d'àrees amb reserves no provades 1.064 – – – – 1.064Costos d'exploració 519 3 192 100 132 91Costos de desenvolupament 1.712 6 106 1.139 396 66

Total 3.959 9 298 1.239 528 1.885

A l'exercici 2006 el Grup ha invertit 87 milions d'euros en inversions consolidades pel mètode de posada en equivalència corresponents a acti-vitats d'exploració i producció d'hidrocarburs.

Resultats de les activitats de producció d'hidrocarburs

El quadre següent inclou els ingressos i despeses directament relacionades amb les activitats de producció d'hidrocarburs del Grup. No s'incloucap imputació dels costos financers o de les despeses generals, fet que no és necessàriament indicatiu de la contribució d'aquestes activitatsals resultats nets consolidats.

Any 2004IngressosVendes a societats fora del Grup 1.861 – 169 700 987 5Venda a societats del Grup 3.9614 3 468 3.061 389 –Altres ingressos 399 5 359 – 35 –

Total ingressos 6.221 48 996 3.761 1.411 5

Costos de producció (1) (1.895) (10) (217) (1.092) (573) (3)Despeses d'exploració (309) (3) (79) (71) (114) (42)Altres despeses (286) (11) (2) (89) (184) _Amortitzacions (1.238) (9) (67) (896) (266) –

Benefici abans d'impostos 2.493 15 631 1.613 274 (40)Impostos sobre beneficis (1.378) (9) (436) (775) (157) (1)

Resultat de les activitats (2) 1.115 6 195 838 117 (41)

Milions d'euros



Sud

Resta del món

Milions d'euros



Sud

Resta del món

169Informació sobre les activitats d'exploració i producció d'hidrocarburs

Any 2005

IngressosVendes a societats fora del Grup 2.359 – 264 800 1.291 4Venda a societats del Grup 4.398 48 668 3.227 455 –Altres ingressos 731 – 708 – 23 –

Total ingressos 7.488 48 1.640 4.027 1.769 4

Costos de producció (1) (2.356) (12) (316) (1.287) (739) (2)Despeses d'exploració (275) (21) (100) (64) (78) (12)Altres despeses (404) (19) (4) (135) (245) (1)Amortitzacions (1.280) (2) (75) (890) (311) (2)

Benefici abans d'impostos 3.173 (6) 1.145 1.651 396 (13)

Impostos sobre beneficis (1.960) (2) (812) (774) (375) 3

Resultat de les activitats (2) 1.213 (8) 333 877 21 (10)

Any 2006

IngressosVendes a societats fora del Grup 3.127 – 364 876 1.883 3Venda a societats del Grup 5.034 51 689 3.656 639 –Altres ingressos 1.004 30 879 – 95 –

Total ingressos 9.165 85 1.932 4.532 2.616 3

Costos de producció (1) (3.130) (19) (352) (1.534) (1.224) (1)Despeses d'exploració (436) (4) (125) (102) (121) (84)Altres despeses (375) (26) – (305) (43) –Amortitzacions (1.758) (8) (82) (1.260) (406) (1)

Benefici abans d'impostos 3.467 25 1.373 1.330 822 (83)

Impostos sobre beneficis (1.639) (9) (903) (451) (277) –

Resultat de les activitats (2) 1.827 16 471 879 544 (83)

(1) Els costos de producció inclouen regalies, impostos locals i retencions a les exportacions de cru a l'Argentina el 2004, 2005 i el 2006 per imports de 972, 1.309 i 1.919 milions d'euros, res-pectivament, i costos de transport i altres el 2004, 2005 i 2006 per imports de 253, 227 i 242 milions d'euros, respectivament.

(2) El resultat no inclou l'any 2004 un ingrés net de 120 milions d'euros i en els anys 2005 i 2006 una despesa neta de 74 i 223 milions d'euros, respectivament, corresponent a les pro-visions com a conseqüència de la comparació entre el valor de mercat (fluxos de caixa actualitzats), provinents de les reserves provades i no provades (afectades aquestes últimes perun factor de risc) d'hidrocarburs de cada camp propietat de la companyia al tancament de l'exercici i el valor net comptable dels actius associats a les mateixes.

Reserves netes provades estimades, desenvolupades i no desenvolupades, d'hidrocarburs

Els següents quadres reflecteixen les reserves provades netes, desenvolupades i no desenvolupades, de petroli, condensat, GLP i gas naturalque inclouen l'equivalent en volum del benefici econòmic que es percep a determinats contractes de repartiment de producció al 31 de des-embre de 2004, 2005 i 2006, així com les variacions hagudes en les reserves esmentades.

Les reserves de la totalitat de les àrees productives van ser certificades externament per experts independents de les firmes Gaffney, Cline &Associates (GCA), DeGolyer and MacNaughton (D & M) i Ryder Scott (RSC) al llarg d'un cicle de dos anys (2005–2006).

Milions d'euros



Sud

Resta del món


Les reserves provades dels jaciments han estat estimades per la pròpia companyia i per firmes d'enginyeria independents en conformitat ambles normes i regulacions establertes per a la indústria de petroli i gas per la Regla 4– 10 (a) (1) (13) de les Regulacions S–X de la Securities andExchange Commission –SEC– americana i els principis comptables del Financial Accounting Standards Board que regeixen les pràctiques de lainformació econòmica a EUA D'acord a aquestes normes, les reserves provades de petroli i gas són les quantitats estimades de petroli, condensat,GLP i gas natural dels quals existeix informació de dades geològiques i d'enginyeria que demostra amb raonable certesa que podran recuperar–seen els anys futurs dels jaciments coneguts sota les condicions econòmiques i operatives existents, tals com a preus i costos de la data en la qualles estimacions són realitzades.

Reserves el 31 desembre de 2003 (1) 1.768.036 4.974 177.371 1.207.799 372.488 5.404

Revisió d'estimacions anteriors (29.857) 147 (9.825) (23.974) 3.790 5Increment de millores en tècniques de recuperació 19.239 – – 17.761 1.478 –Extensions i descobriments 26.089 – 4.219 10.041 5.534 6.296Compres de reserves 11.201 – – – 11.201 –Vendes de reserves (5.371) – – – – (5.371)Producció (207.641) (1.373) (20.318) (146.096) (39.848) (7)

Reserves al 31 desembre de 2004 (1) 1.581.696 3.749 151.447 1.065.531 354.643 6.328

Revisió d'estimacions anteriors (268.885) 355 (13.821) (178.671) (76.747) 1Increment de millores en tècniques de recuperació 7.042 – – 7.042 – –Extensions i descobriments 16.735 – 31 14.694 2.010 –Compres de reserves 38.360 – – – 38.360 –Vendes de reserves (14.421) – – – (14.421) –Producció (193.868) (880) (20.491) (134.313) (38.179) (5)

Reserves a 31 desembre de 2005 (1) (2) 1.166.660 3.223 117.166 774.282 265.666 6.323

Revisió d'estimacions anteriors 52.42 262 370.137 8.696 (27.033) –Increment de millores en tècniques de recuperació 9.002 – – 8.708 294 –Extensions i descobriments 13.128 – 899 11.610 620 –Compres de reserves 40.155 – – – – 40.155Vendes de reserves (30.313) – (26.722) – (3.590) –Producció (191.698) (729) (27.834) (126.940) (36.189) (5)

Reserves a 31 desembre de 2006 (1) 1.059.356 3.117 133.644 676.356 199.767 46.473

El 31 de desembre de 2003 1.351.220 4.974 136.361 987.086 222.744 55El 31 de desembre de 2004 1.227.855 3.749 119.038 866.504 238.533 32El 31 de desembre de 2005 875.237 3.223 96.644 606.596 168.747 27El 31 de desembre de 2006 777.746 3.117 105.067 522.899 146.642 22

Nota: Els moviments de reserves agregats i els totals de reserves a 31 de desembre, poden diferir dels valors individuals mostrats a causa que en elscàlculs s'utilitzen les xifres amb una precisió major a la mostrada a la taula.

(1) Inclou 45.381, 50.231 i 28.266 milers de barrils corresponents als accionistes minoritaris d'Empresa Petrolera Andina, SA el 31 de desembre de 2003, 2004 i 2005, respectivament.L'any 2006 les dades referides a Empresa Petrolera Andina, SA es presenten nets de la participació dels accionistes minoritaris (8.998 milions barrils).

(2) Las reserves de Veneçuela estan calculades tenint en compte la millor estimació realitzada pel Grup considerant la transformació dels antics Convenios Operativos a Empresas Mixtas

Milers de barrils

Reserves provades desenvolupades de petroli cru,condensat i GLP



Sud

Resta del món

Milers de barrils

Reserves provades desenvolupades i no desenvolupades depetroli cru, condensat i GLP



Sud

Resta del món


Reserves el 31 desembre de 2003 (1) 15.446.696 – 310.584 6.695.495 8.391.355 49.262

Revisió d'estimacions anteriors (384.019) – (44.585) (208.593) (131.104)2 63Increment de millores en tècniques de recuperació 2.042 – – 2.042 – –Extensions i descobriments 523.103 – – 108.625 410.309 4.169Compres de reserves 29.073 – – – 29.073 –Vendes de reserves (44.875) – – – – (44.875)Producció (1.229.851) – (25.963) (730.493) (472.808) (587)


Revisió d'estimacions anteriors (1.095.047) 3.099 (65.684) (433.183) (599.484) 204Increment de millores en tècniques de recuperació 488 – – 488 – –Extensions i descobriments 128.521 – – 29.6599 8.862 –Compres de reserves 34.411 – – – 34.411 –Vendes de reserves (27.266) – – – (27.266) –Producció (1.246.632) (2.125) (20.683) (692.343) (530.848) (633)

Reserves el 31 desembre de 2005 (1) (2) 12.136.644 974 153.699 4.771.697 7.202.500 7.803

Revisió d'estimacions anteriors (2.253.553) 682 30.864 (62.965) (2.222.134) –Increment de millores en tècniques de recuperació 2 – – 2 – –Extensions i descobriments 55.467 – 7.135 46.285 2.047 –Compres de reserves 16.850 – – – – 16.850Vendes de reserves (939) – – – (939) –Producció (1.236.143) (1.656) (24.707) (673.817) (535.402) (561)


El 31 de desembre de 2003 8.685.395 – 192.043 4.309.490 4.176.851 7.011El 31 de desembre de 2004 91.063.166 – 192.043 4.127.982 4.739.078 4.063El 31 de desembre de 2005 7.159.849 974 99.203 3.273.111 3.782.928 3.633El 31 de desembre de 2006 4.463.159 _ 94.672 2.620.643 1.744.772 3.073


(1) Inclou 1.578.627, 1.701.751 i 1.349.622 milions de peus cúbics corresponents als accionistes minoritaris d'Empresa Petrolera Andina, SA el 31 de desembre de 2003, 2004 i 2005, res-pectivament. L'any 2006 les dades referides a Empresa Petrolera Andina, SA es presenten nets de la participació dels accionistes minoritaris (331.136 milions peus cúbics).

(2) Las reserves de Veneçuela estan calculades tenint en compte la millor estimació realitzada pel Grup considerant la transformació dels antics Convenios Operativos a Empresas Mixtas.

Milions de peus cúbics

Reserves provades desenvolupades de gas natural



Sud

Resta del món

Milions de peus cúbics

Reserves provades desenvolupades i no desenvolupades degas natural



Sud

Resta del món


Reserves el 31 desembre de 2003 (1) 4.519.006 4.974 232.684 2.400.229 1.866.941 14.178

Revisió d'estimacions anteriors (98.248) 147 (17.765) (61.123) (19.559) 51Increment de millores en tècniques de recuperació 19.603 – – 18.124 1.478 –Extensions i descobriments 119.251 – 4.219 29.386 78.608 7.038Compres de reserves 16.378 – – – 16.378 –Vendes de reserves (13.363) – – – – (13.363)Producció (426.673) (1.373) (24.942) (276.193) (124.052) (111)

Reserves el 31 desembre de 2004 (1) 4.135.956 3.749 194.195 2.110.424 1.819.795 7.794

Revisió d'estimacions anteriors (463.907) 907 (25.519) (255.819) (183.513) 37Increment de millores en tècniques de recuperació 7.129 – – 7.129 – –Extensions i descobriments 39.624 – 31 19.976 19.617 –Compres de reserves 44.489 – – – 44.489 –Vendes de reserves (19.277) – – – (19.277) –Producció (415.886) (1.259) (24.175) (257.615) (132.720) (118)

Reserves el 31 desembre de 2005 (1) (2) 3.328.128 3.397 144.533 1.624.095 1.548.391 7.712

Revisió d'estimacions anteriors (348.923) 744 75.633 (2.518) (422.783) –Increment de millores en tècniques de recuperació 9.002 – – 8.709 294 –Extensions i descobriments 23.007 – 2.169 19.853 984 –Compres de reserves 43.156 – – – – 43.156Vendes de reserves (30.480) – (26.722) – (3.758) –Producció (411.848) (1.024) (32.235) (246.943) (131.541) (105)

Reserves el 31 desembre de 2006 (1) 2.612.042 3.117 163.378 1.403.195 991.588 50.764

El 31 de desembre de 2003 2.898.041 4.974 170.562 1.754.582 966.618 1.304El 31 de desembre de 2004 2.841.954 3.749 144.088 1.601.674 1.091.688 755El 31 de desembre de 2005 2.150.366 3.397 114.311 1.189.519 842.465 674El 31 de desembre de 2006 1.572.610 3.117 121.928 989.620 457.376 569


(1) Inclou 326.525, 353.303 i 268.626 milers de barrils equivalents de petroli cru corresponents als accionistes minoritaris d'Empresa Petrolera Andina, SA al 31 de desembre de 2003,2004 i 2005, respectivament. L'any 2006 les dades referides a Empresa Petrolera Andina, SA es presenten nets de la participació dels accionistes minoritaris (67.971 milers de barrilsequivalents).

(2) Las reserves de Veneçuela estan calculades tenint en compte la millor estimació realitzada pel Grup considerant la transformació dels antics Convenios Operativos a Empresas Mixtas.

Milers de barrils equivalents de petroli cru

Reserves provades desenvolupades de petroli cru,condensat i GLP i gas natural



Sud

Resta del món

Milers de barrils equivalents de petroli cru

Reserves provades estimades desenvolupades i nodesenvolupades de petroli cru, condensat i GLP i gas natural



Sud

Resta del món


Mesurament normalitzat dels fluxos de caixa nets futurs descomptats relatius a reserves provades d'hidrocarburs

L'estimació dels ingressos nets futurs s'ha realitzat d'acord amb les normes i regulacions establertes per a la indústria de petroli i gas per la Securitiesand Exchange Commission americana i els principis comptables del Financial Accounting Standards Board que regeixen les pràctiques de la informacióeconòmica als EUA. El mètode que cal aplicar és d'equitat o imparcialitat i és el resultat d'aplicar els preus actuals dels hidrocarburs (ambconsideracions de canvis de preus únicament per acords contractuals) a la producció futura estimada de les reserves provades de petroli i gas el dial'últim balanç presentat, menys els costos futurs estimats (basats en els costos actuals) per al desenvolupament i la producció de les reservesprovades, i s'ha d'assumir la continuïtat de les condicions econòmiques existents.

Els costos de producció futurs s'han estimat a partir dels costos reals suportats el 2004, 2005 i 2006. Els costos de desenvolupament futurs s'hancalculat en funció d'estudis tècnics realitzats per Repsol YPF i pels operadors amb qui comparteix la titularitat Repsol YPF. Els impostos estimatsper a cada un dels exercicis futurs han estat determinats mitjançant l'aplicació del tipus impositiu nominal aplicable, minorat pels beneficisfiscals disponibles per a la societat a cada un dels exercicis. El tipus d'interès utilitzat per actualitzar els ingressos nets futurs ha estat el 10%.

El valor actual dels ingressos nets futurs estimat amb les hipòtesis anteriors, del principi d'imparcialitat, no té la intenció ni s'hauria d'interpretarcom el valor raonable de les reserves d'hidrocarburs del Grup. Una estimació del valor raonable de mercat d'aquestes reserves hauria d'inclourela futura explotació de reserves no classificades encara com a reserves provades, possibles canvis en els preus i costos futurs i una taxad'actualització representativa del valor en el temps del diner al moment de la realització del càlcul i de les incerteses inherents a les estimacionsde les reserves.

El quadre següent presenta el valor actual dels fluxos de caixa nets futurs, relatius a reserves provades d'hidrocarburs, calculats sobre la basede les hipòtesis anteriorment esmentades.


Fluxos de caixa futurs 54.143 451 5.450 30.978 17.247 17Costos futurs de desenvolupament, producció i abandonament(18.862) (262) (1.803) (9.967) (6.828) (2) Despeses futures per Impostos sobre beneficis (11.587) (29) (669) (6.600) (4.283) (6)

Fluxos nets de caixa futurs D.D.I. 23.694 160 2.978 14.411 6.136 9 Efecte d'actualitzar el 10% (9.318) (53) (1.088) (5.795) (2.378) (4)

Valor actual (1) 14.376 107 1.890 8.616 3.758 5


Fluxos de caixa futurs 69.362 489 6.752 35.291 26.799 31 Costos futurs de desenvolupament, producció i abandonament(24.794) (315) (2.036) (11.165) (11.274) (4) Despeses futures per Impostos sobre beneficis (15.177) (8) (958) (7.609) (6.592) (10)

Fluxos nets de caixa futurs D.D.I. 29.391 166 3.758 16.517 8.933 17Efecte d'actualitzar el 10% (10.335) (43) (1.222) (5.493) (3.570) (7)

Valor actual (1) 19.056 123 2.536 11.024 5.363 10


Fluxos de caixa futurs 54.861 418 9.147 26.370 16.797 2.129Costos futurs de producció i abandonament (17.796) (295) (1.740) (8.256) (7.203) (300)Costos futurs de desenvolupament (4.027) – (144) (2.450) (1.079) (355)Despeses futures per Impostos sobre beneficis (11.868) 6 (4.203) (4.340) (3.292) (38)

Fluxos nets de caixa futurs D.D.I. 21.171 128 3.060 11.324 5.222 1.437Efecte d'actualitzar al 10% (7.630) (28) (964) (3.853) (2.160) (625)

Valor actual 13.541 101 2.096 7.471 3.062 812

(1) Inclou 442 i 253 milions d'euros corresponents als accionistes minoritaris d'Empresa Petrolera Andina, SA el 31 de desembre de 2004 i 2005, respectivament.

Milions d'euros



Sud

Resta del món


Canvis en el mesurament normalitzat dels fluxos de caixa nets futurs descomptats relatius a reserves provadesd'hidrocarburs

El següent quadre mostra els canvis en el valor actual dels fluxos de caixa nets futurs per a 2004, 2005 i 2006:

Saldo inicial a l'1 de gener de 2004 13.377 93 1.596 8.204 3.437 47

Canvis per preus de venda o transferència i per costos de producció futurs 3.710 41 580 3.024 66 (1)

Canvis en els costos de desenvolupament futurs (1.085) (3) (61) (612) (409) –Vendes i transferències de petroli i gas produïts

durant el període (3.355) (22) (355) (2.230) (747) (1)Canvis nets per extensions, descobriments i

millora de la recuperació en les reserves 781 – 70 443 268 –Canvis nets per compra/venda d'actius 56 – – – 93 (37)Canvis nets per revisions a les reserves (201) – (23) (414) 236 –Costos de desenvolupament prèviament estimats incorreguts

durant l'exercici 404 – 45 215 144 –Efecte de l'actualització a una data diferent 122 2 18 66 39 (3)Altres no específics 353 – – – 353 –Canvis en impostos sobre beneficis 215 (4) 20 (79) 278 –Variació neta 1.000 14 294 413 321 (42)

Saldo final a 31 de desembre del 2004 (1) 14.377 107 1.890 8.617 3.758 5

Canvis per preus de venda o transferència i per costos de producció futurs 9.053 2 1.155 5.539 2.349 8

Canvis en els costos de desenvolupament futurs (1.055) 8 (57) (589) (416) (1)Vendes i transferències de petroli i gas produïts

durant el període (4.477) (33) (533) (3.019) (891) (1)Canvis nets per extensions, descobriments

i millora de la recuperació en les reserves 654 – 1 495 158 –Canvis nets per compra/venda d'actius 340 – – – 340 –Canvis nets per revisions en les reserves (2.860) (4) (305) (2.531) (20) –Costos de desenvolupament prèviament estimats incorreguts

durant l'exercici 778 – 53 432 293 –Efecte de l'actualització a una data diferent 3.481 26 453 2.076 925 1 Altres de no específics – – – – – –Canvis en impostos sobre beneficis (1.235) 17 (121) 4 (1.133) (2)Variació neta 4.679 16 646 2.407 1.605 5

Saldo final a 31 de desembre del 2005 (1) 19.056 123 2.536 11.024 5.363 10

Canvis per preus de venda o transferència i per costos de producció futurs (2.297) (10) 669 (3.398) 449 (7)

Canvis en els costos de desenvolupament futurs (795) 14 (3) (385) (422) 1Vendes i transferències de petroli i gas produïts

durant el període (4.985) (35) (687) (2.795) (1.466) (2)Canvis nets per extensions, descobriments

i millora de la recuperació en les reserves 142 – 23 117 2 –Canvis nets per compra/venda d'actius 636 – (31) – (49) 716Canvis nets per revisions en les reserves 97 5 2.323 539 (2.879) 110Costos de desenvolupament prèviament estimats incorreguts

durant l'exercici 862 1 55 480 326 –Efecte de l'actualització a una data diferent (472) (4) (75) (270) (123) – Altres de no específics – – – – – –Canvis en impostos sobre beneficis 1.294 6 (2.715) 2.160 1.859 (16)Variació neta (5.516) (23) (441) (3.553) (2.301) 802

Saldo final a 31 de desembre del 2006 13.541 101 2.096 7.471 3.063 811

(1) Inclou 442 i 253 milions d'euros corresponents als accionistes minoritaris d'Empresa Petrolera Andina, SA el 31 de desembre de 2004 i 2005, respectivament.

Milions d'euros



Sud

Resta del món


Repsol YPF, S.A.

Passeig de la Castellana, 278-28028046 Madrid. Espanya

Av. Roque Sáenz Peña, 777C.P. 1364 Buenos Aires. Argentina

www.repsolypf.com

informe anual 2006 - repsol anual 2006_tcm8...vendes de gas natural (milers de milions de m3) 32,85...

Documents