2

informació

2 3

editorialEL BRENY COMPLEIX 10 ANYS DE PRESÈNCIA A INTERNET

L’any 1999, quan tot just Internet feia els seus primers passos al nos-tre país, El Breny va decidir obrir-se al món fent-se present en un àmbit encara incipient i desconegut per a la gran majoria dels lectors de la pu-blicació. En aquell moment només el 12% de la població es connectava a Internet (ara és el 60%), no existia ni el Messenger, ni el Youtube, ni el Fa-cebook, ni tan sols Sant Vicenç com a municipi tenia presència a la xar-xa. Aquella aposta innovadora va fer d’El Breny una entitat pionera en l’ús i en la promoció d’Internet a Sant Vi-cenç. Va col•laborar amb el Consorci del Bages Sud en activitats de for-mació i va empènyer l’Ajuntament a la creació l’any 2002 de la seva web oficial, amb qui va mantenir durant una bona colla d’anys un conveni de col•laboració.

Durant aquests 10 anys El Breny ha

ofert a través de la seva web l’edició íntegra de la revista, a més a més d’altres continguts, i ha acostat així l’actualitat del poble a tots els sant-vicentins, encara que visquin a l’altra punta del món. Fins a dia d’avui la web d’El Breny ha rebut 24.000 visi-tes i agrupa gairebé tots els números íntegres dels darrers 10 anys.

David

arts gràfiques

info@print-fol.comtelf. 93 837 28 48

4

el poble

El dia 21 de juny, en el teatre Solé Mas de Navarcles es va presentar un gran festival de música i dansa que el públic va poder gaudir d’una vetllada màgica amb les diferents actuacions des dels mes petits de tres anys, fins els mes grans de la nostre escola, aquest any va escenificar un ball meitat tango meitat contemporani de la música Chambao, molt espectacular, també es va repre-sentar unes fades amb un vestuari molt

adequat i una música d’un despertar molt bonic, i els petits i mitjans, ens van delectar amb uns musicals i balls molt especials, com sempre ens presenten les coreografies de la Margarita, per úl-tim el va finalitzar amb el musical Fama, també el dissabte dia 20 al vespre la Montserrat Camps va presentar el pri-mer festival de Hip Hop, Jazz i Funky

José Carlos López, Ivan Ortiz i el seu fill Miguel Angel, van patir un gran ensurt quan en voler passar una estona emocionant pujant a una atracció de fira “El pop”, els va anar pels pèls que no ho expliquen. Tot just havien donat dues voltes, es va trencar la cabina i els va capgirar cap

per avall, i sort en tingueren d’anar lligats, cosa que els va evitar caure. L’atracció es va aturar gràcies a l’avís d’un familiar. Però quan van resul-tar lesionats va ser durant el rescat, ja que per adreçar la cabina, la van haver de forçar i llavors es va acabar de trencar, amb una forta sotragada,

rebent tots tres a les cervicals. José Carlos, que a més es va ferir la cama, va declarar a Regió7:”Gairebé tornes a néixer. Mentre anàvem fent voltes estant de cap per avall, sense parar de pujar i de baixar, ens pensàvem que la cistella sortiria disparada en qualsevol moment”

ESCOLA DE BALLET MARGARITA

ACCIDENTAT FINAL DE FESTA MAJOR

FI DE CURS A L’ESCOLA MARE DE DÉU DEL ROSER

Finalitza un altre curs i com sempre l’escola s’omple d’activitats per aco-miadar el curs.

Entre aquestes activitats en des-taca una de molt volguda per tots els alumnes: una jornada esportiva nocturna de dotze hores. El dia 5 de juny l’escola va omplir-se de tot tipus d’esports des de les 6 de la tar-da fins a les 6 del matí de l’endemà. Va ser una gran festa on hi partici-paren des d’alumnes de cinquè i sisè de primària, inclosos els de l’escola germana de Monistrol, i alumnes de tots els cursos d’ESO fins a profes-sors, pares i mares ,i ex-alumnes de

l’escola. Per acabar la nit d’esports, un bon esmorzar de coca i xocolata per a tots els participants.

El punt culminant de l’acomiadament del curs va ser el dia 13 de juny on tota l’escola va celebrar la festa de fi-nal de curs, especialment emotiva va ser per aquells alumnes de 4t d’ESO que deixaven l’escola per continuar els seus estudis en altres centres de la comarca. Ja des de bon inici de la tarda el pati de l’escola es va omplir d’inflables i d’altres activitats des-tinades als alumnes més petits de l’escola. Més tard, cap a les vuit del vespre, la Sala Pare Coll de l’escola es

va omplir a vessar per acomiadar els alumnes de 4t d’ESO amb l’entrega de les orles i altres premis, entre el que destaca el de primer de la pro-moció. Va ser una cerimònia molt lluïda i amb més d’un plor. Acabat l’acte un sopar de germanor de tota la comunitat educativa al pati de l’escola va arrodonir la festa. Per si no n’hi havia prou, ben sopat, i no-més per als alumnes de secundària ,es va organitzar un ball discoteca que s’allargà fins més de mitja nit.

Les darreres setmanes de curs d’aquest juny s‘han destinat com en altres cursos a realitzar els treballs de síntesi a secundària. Aquest any s’ha triat realitzar els treballs fora de l’escola i passar entre dos i tres dies fent la feina a prop d’ Empúries, al pantà de la Baells o al Delta de l’Ebre respectivament si el curs que treba-llava era primer, segon o tercer. Els alumnes de quart d’ESO amb el canvi de llei educativa ja no realitzen tre-ball de síntesi i per això des d’inici de curs realitzaren diferents activitats per a finançar-se un viatge d’estudis a Londres. El dia 16 de juny partiren cap a la capital britànica i hi estaren cinc dies on visitaren des del famós Big Ben fins a la Universitat de Cam-bridge.

Ferran

5

el poble

Quan llegiu aquest article, si teniu fills o filles (o potser néts o nétes) re-cordareu, segurament l’Escola.

El curs escolar s’ha acabat i aquest espai que en diem escola s’ha que-dat buit dels sorolls que l’animen (que trista és una escola sense els seus nens i nenes; sense els colors i les formes dels treballs dels alumnes que pengen de totes les parets). Hi resten, encara i per un temps, les mestres, que recolliran les classes, triaran els llibres i el material per al proper curs i prepararan, amb il•lusió, el nou curs escolar, que si ara no ho fan, a principi de setembre el temps es tira a sobre i es comença amb massa tràfec.

Aquest tros de juny, encara escolar, ens ha deixat un munt de coses que formen part de la petita, encara, his-

tòria de l’Escola Cal Soler.

El passat dia 7 de juny, celebràvem la festa de l’Escola. Va ser un diu-menge assolellat que ens va perme-tre gaudir dels actes que l’Associació de Mares i Pares havia preparat amb tanta il•lusió. Vam poder redesco-brir agradablement un renovat i re-forçat grup d’animació de la nostra comarca, el grup Xerric (el xerrac em sembla que l’han deixat) que va fer bellugar a petits i grans durant una bona part del matí, entre danses i jocs d’animació.

És clar que alguns compaginaven aquesta activitat amb els tallers que-sempre són ben acollits i que aquest any s’ampliaven amb un taller de decoració de samarretes (que es va realitzar gràcies a l’aportació del Pla Educatiu d’Entorn del Bages Sud).

Aquest matí de diumenge es com-pletava, amb un bon àpat (allò que no pot faltar, ni falta a cap celebració de l’Escola): una arrossada de la què es va poder gaudir sota el porxo del pati de l’Escola.

Per tancar el diumenge de celebra-ció, els nois i noies de la classe de 5è i 6è nivell ens van fer gaudir de va-lent amb la representació teatral de l’obra “Espases, espases, espases”; una obra que, a través de la comè-dia, ens explicava com les guerres han estat, al llarg de la història, un negoci dels poderosos... Els mateixos que, d’altra banda, les declaren.

El curs encara ens va portar una nova festa, tot i que aquesta es va fer un xic més en la intimitat dels alumnes més grans de l’escola i les seves famílies. El dissabte, dia 13 i per sorpresa, els alumnes de 6è nivell es van veure sorpresos amb una festa de comiat de l’escola.

La primera festa de celebració per a la “primera generació” d’alumnes que acaben la Educació Primària, a Cal Soler.

La majoria d’aquestes i aquests alumnes han estat només dos anys amb nosaltres, però han estat dos cursos plens de coneixences i d’experiències molt diferents. Els do-tze nois i noies de 6è nivell han con-viscut amb les 6 noies i nois de 5è nivell. Ha estat un grup que ha anat creixent, des de la seva creació (el curs passat) amb dues noies de Sant

6

el pobleACABANT EL CURS A L’ESCOLA CAL SOLER

El passat dia 25 de juny de juny el Col•legi Montse-rrat de Sant Vicenç de Castellet, escola especialitzada en la formació professional específica, va cele-brar l’acte de cloenda del curs 2008-2009. L’acte va ser inaugurat pel director del cen-tre, Sr. Daniel Mauriz Vidal, el qual va donar la paraula a l’alcalde de la població, Sr. Joan Manel García, que va presidir l’acte, conjuntament amb la Regidora d’Educació, Montserrat Bach. Se-guidament es va procedir al lliura-ment de diplomes i orles als alum-nes, que aquest any han estudiat al centre: Gestió Administrativa i Co-merç de grau mitjà, la prova d’accés a CFGS, i Administració i Finances,

Secretariat i Educació Infantil de grau superior, molts dels quals van assistir-hi acompanyats de familiars i amics. L’acte es va acomiadar amb un refrigeri al qual hi eren convidats tots els assistents.A més a més, aquest any, el col•legi

celebra el seu 60è aniversari amb un sopar el proper dia 24 d’octubre a dos quarts de deu del vespre, al qual tothom hi és convidat. Per a més in-formació podeu trucar al telèfon 938 331 2 59 on rebreu la informació que sol•liciteu.

CLOENDA DE CURS AL COL·LEGI MONTSERRAT

el poble

7

Vicenç i un grapat de noies i nois que han arribat d’altres poblacions de la Comarca, de Catalunya i de diversos indrets de la resta del món.

Va ser un preciós sopar de comiat, amb alguns moments que tocaven la fibra. La festa es va cloure amb una nova sorpresa per als alumnes. Les famílies van muntar, de cop i

volta, una tenda de campanya al so-rral de l’Escola... Van aparèixer sacs de dormir i, acompanyats d’un pa-rell de mestres, van passar una nit d’acampada a l’Escola, que es va acabar el matí del diumenge amb una bona xocolatada.

Com sempre el curs es va acabar al voltant de la revetlla, entre petons i

alguna llàgrima (que sempre cau) i amb la promesa de tornar el setem-bre amb noves il•lusions i amb noves esperances.

Amb tot, les vacances no han co-mençat com ens hauria agradat...

Escola Cal Soler

El diumenge dia 28 de juny, com l’any passat, Mossèn David, celebrar una missa a l’ermita de Vallhonesta, en honor al seu St. Patró St. Pere. Des de la Parròquia es va organitzar un autocar per a tots els feligresos que i volguessin pujar. La meteorologia no va acompanyar gaire dons va fer un matí molt calorós.

Alfons Plans

SANT PERE DE VALLHONESTA

entitats

8

Coincidint amb els 150 anys de l’arribada del tren a Sant Vicenç, l’associació local ASVICAF Associa-ció Sant Vicenç de Castellet d’Amics del Ferrocarril, va organitzar con-juntament amb la Federació Catala-na d’Amics del Ferrocarril la tercera trobada de mòduls ferroviaris a Sant Vicenç, els dies 4 i 5 de juliol.

Pels que no hi van assistir, els mò-duls ferroviaris son unes maquetes de tren en miniatura que es cons-trueixen a partir de bocins que cada participant aporta i que un cop ajuntades formen unes maquetes de trens d’extraordinàries dimensions.

Els participants a la trobada de Sant Vicenç, venien de diferents punts de Catalunya, cada un amb el seu bocí, tots construïts d’acord amb una nor-mativa preestablerta, i que van fer les

delícies dels assistents. Es van mun-tar tres maquetes de tres escales di-ferents: la d’escala H0, la d’escala N i finalment la d’escala G (LGB), cada escala es d’una mida diferent. A mes al carrer davant del pavelló s’hi va

instal•lar un circuit de trens tripulats, on hi pujaven viatgers, de galga 5 polzades.

Van venir partici-pants de Barcelo-na (AFB), Caldes de Malavella, Cerdanyo-la del Vallès, Esplu-gues de Llobregat, Girona, La Garriga, La Granada del Pene-

dès, L’Hospitalet, Martorell, Molins de Rei, Navarcles, Pallejà, Sant Vicenç de Castellet i Valls.

El dissabte dia 4, al migdia, en presència de l’alcalde de Sant Vicenç, Sr. Joan Manel Garcia Campillo, del president de la Federació Catalana d’Amics del Ferrocarril, Ildefons Ar-gemí, del president d’ASVICAF, Joan Romero i d’altres autoritats, es va descobrir una placa commemorati-va de l’efemèride dels 150 anys del tren i que en breu serà col•locada a l’edifici de l’estació del Nord.

COMMEMORACIÓ DELS 150 ANYS DE L’ARRIBADA DEL TREN A SANT VICENÇ DE CASTELLET

visita el nostre web:

www.elbreny.com

8

LA FLAMA DEL CANIGÓ A MONTSERRATEl diumenge dia 5 de juliol de

2009 la gent del Centre Excursio-nista, amb representació, de tots els santvicentins; de bon matí afileraven muntanya amunt per trobar-se amb els amics de la Flama del Canigó d’Esparreguera, per donar-li, després del llarg recorregut des del Cim del Canigó, Manresa, Sant Vicenç de Castellet, Montserrat, Collbató, Espa-rreguera, Olesa, Abrera (ca n’ Amat) i Martorell; un merescut descans, al Monestir de Montserrat, els peus de la Moreneta.

Ens retrobàvem a Montserrat amb els Amics d’Esparreguera portadors de la Flama del Canigó des del ma-teix cim al pati al cim del monestir, i guiats sempre per un dels monjos del monestir pujàvem amb tota la pre-ferència cap al Cambril de la Verga,

per llegir-hi el Manifest i recordances, de les festes i tradicions, dels Focs de Sant Joan i tot seguit es prenia la Flama del Canigó el Ciri fet especial-ment, amb els colors de la senyera de Catalunya, i adornat amb dibuixos i rètols commemoratius.

Concedien l’honor del traspàs de la Flama, al president del Centre Sr. Ra-mon, Amorós i un cop encès el testi-monial Ciri, transportat a mans de la Sr Sílvia Garcia, fins al lloc preparat especialment al costat dels “CIRIS ES-PECIALS” a tocar els altres, que com posat pels feligresos.

A continuació es celebrava la Santa Missa de primer diumenge de mes, retransmesa per TV3 i era plena de “gom a gom”; fent molt especial l’hora de les ofrenes i el traspàs de

l Flama del Canigó. El ciri preparat especialment a l’altar per rebre tan significativa Flama i guardar-la fins al seu repòs.

Acta tan emocionant i signifi-catiu acabava amb una menjada d’agermanament de la tradicional coca de Sant Joan brinden amb cava per les moltes tradicionals un Visca Catalunya… i recorden una estrofa de “Jo vinc d’un silenci” de Raimon, qui perd els orígens perd la identitat“Jo vinc d’un silenciantic i molt llarg,jo vinc d’un silencique no és resignat,jo vinc d’un silencique la gent rompràjo vinc d’una lluitaque és sorda i constant”

9

entitatsL’ESBART DINS EL 4rt CICLE D’ACTIVITATS D’ESTIU

El passat divendres dia 3 de juliol, l’esbart dansaire santvicentí va por-tar a terme, un any més, la seva actuació dins els Cicle d’activitats d’estiu. L’escola de dansa formada per 3 grups, les sabatilles grogues, les blaves i les vermelles ens van mos-trar com aprenen noves danses i com milloren cada any que passa.

Un recull de danses tradicionals, des del ball del tio fresco, el ball de bastons, el ball de Cascabells, L’indiot o el Patatuf, intercalats amb danses interpretades pel cos de dan-

sa de l’esbart com ara El Ball fran-cès, la Sardana (És la Moreneta) o un fragment de les danses Araneses. A la mitja part es va sortejar una mag-nífica Mountan Bike, la qual, va tenir la sort de ser premiada la Srta. Anna Carrera.

Abans de començar la segona part, l’entitat va voler commemorar al Sr. Toni Serràn i Sarrá per haver estat el President de l’entitat durant 15 anys. Al qual se li va fer entrega d’una placa commemorativa i es va llegir un petit escrit en agraïment per la seva tasca

durant aquest temps a l’entitat.

La segona part va constar de les mítiques gitanes de Sant Vicenç de Castellet, aquest any amb un canvi. Una colla d’exdansaires de dife-rents generacions han dut a terme aquestes gitanes, així es vol instaurar aquest fet i fer que cada any puguin ser interpretades les gitanes amb ex-dansaires. S’ha de felicitar a tota la gent que ha col·laborat a poder dur a terme aquesta actuació i agrair al públic assistent la seva presència i el seu caliu.

A tothom, moltes gràcies.

Per celebrar el vintè aniversari de l’escola de música, es va fer una petita actuació juntament amb el grup de teatre, a la sala polivalent de Can Soler i aquí en teniu una mostra.

Des del 30 de juny fins al 3 de ju-liol, tingué lloc un campus de bàs-quet realitzat al pavelló municipal de Sant Vicenç.

en poques paraules20è ANIVERSARI DE L’ESCOLA DE MÚSICA

10

GUANYADOR DEL PASTÍS

DE CAN POSTRES

El guanyador d’aquest mes, del pastís que Can Postres sorteja men-sualment, és el J. Simelio amb el número de soci 137. El guanyador agraciat, haurà de passar per la Bi-blioteca de Sant Vicenç a retirar el val que l’acrediti. Després es posarà en contacte amb Can Postres per recollir el premi.

CAMPUS DE BÀSQUET

Aquesta és la foto del grup que va anar a l’excursió de la penya, els dies 27 i 28 de juny a tres països, Andorra, Puigcerdà i França.

11

en poques paraulesPENYA

Aquest any i en pocs dies de di-ferència, Sant Vicenç ha patit una onada de focs, que sent de relativa poca importància, ens han fet estar amb alerta. Dotacions de bombers per terra i per aire, com es pot veure a les fotos, ha hagut de venir al po-ble per apagar uns focs que encara algú afirma que han estat provo-cats, si més no algun d’ells. Aquests fets ha derivat en la precaució de l’ajuntament a suspendre els focs ar-tificials de la Festa Major, fet al que ens hem anat acostumant durant la majoria dels darrers anys.

Montse Solà

FOCS A SANT VICENÇ

12

àlbum de la Festa Major

ÚLTIMS DIES PER MATRICULAR-SE AL NOCTURN DE L’INSTITUTLLUÍS DE PEGUERA DE MANRESA

13

àlbum de la Festa Major

14

Soci nou de l’Esplai, però no deixa de ser un company més a Coses de l’Esplai que, gustosament ens expli-carà algunes coses de la seva vida, algunes curioses. Per a nosaltres és l’Àngel Blanco Blanco.

—Lloc i data del teu naixement?

Vaig néixer el dia 12 d’octubre de l’any 1942, el dia de la mare de Déu del Pilar a Oviedo, fill de pares agri-cultors, ramaders o pagesos, com es vulgui dir, amb no gaires possibilitats de viure massa bé. Ells es deien Eladi i Maria. Tinc dos germans, l’Eladi i la Remei. No te’n dono gaires detalls d’ells perquè no tenim massa relació entre nosaltres. Sé que estan bé per-què procuro saber per algun medi com es troben. La vida a vegades ens planteja problemes inesperats.

—La vida de les persones en molt dispar i pintoresca i, a vegades, ens porta a situacions inesperades però es tenen de passar. De l’escola i la feina que tens d’explicar?

De l’escola no gran cosa, tot el que se ho he après amb força de voluntat i

estudiant de la manera que puges i com fos. Del treball ja tinc més coses per explicar. No recordo des de quina edat els pares em penjaven unes mo-rralles a l’espatlla i cap a la muntanya a vigilar unes vaques que tenien, dic a vigilar perquè elles feien el que més els convenia. I a la tarda ens venien a recollir a mi i a les vaques. No és que ho passes malament. Quant feia bon temps s’hi estava molt bé a la muntanya, no massa lluny de casa, el problema era el dia que feia mal temps. També tenia d’aguantar el què es presentava.

No recordo el perquè ni quan els pa-res van decidir deixar la pagesia i ens vam traslladar a Pontevedra (Galícia). Allí vaig entrar a treballar d’aprenent de forner, a la nit fent pa, i de dia a repartir-lo per les cases. Això durant uns anys. Mentre tant estudiava de la manera que fos electrònica, elec-tricitat i televisió. Com que també m’agradava el tema de l’automòbil, em vaig treure al carnet de conduir cotxes i autocars.

—Tal com t’expliques, em dóna la impressió que has estat una persona activa i treballadora.

La vida si la comences amb penúries tens d’espavilar-te si vols tirar enda-

vant, no es pot tenir mandra. Vaig treballar a l’empresa d’autocars Tafi-sa durant uns 17 anys.

Vaig portar camions carregats de peix des de Vigo al port de Barcelo-na. Al venir a Barcelona vaig conèixer Catalunya i em vaig fer el pensament de venir-hi a viure. El meu destí va ser Monistrol de Montserrat, al carrer de l’Estació durant 35 anys.

—Al vidre a Catalunya la teva activi-tat laboral va ser la mateixa?

Es podria dir que si, més o menys. Vaig treballar a la SEAT, amb pales excavadores i trastejant amb televi-sors, aparellis de ràdio, i una mica d’electricista. He hagut d’espavilar-me mentre he pogut. Actualment estic molt delicat de les cames.

—Vares fer la mili?

Em va tocar fer-la a Tenerife a la ma-rina, però d’aigua poca, ja que des-prés dels primers mesos d’instrucció, vaig passar a fer de xofer d’un Co-ronel, i com és de suposar vaig passar-ho molt bé. Menys mal que ja m’havia afanyat a estudiar abans d’anar a la mili.

—Solter, casat o vidu?

És un tema que preferiria no tocar-lo perquè ha estat molt nefast per a mi, però ja que ho preguntes t’explicaré alguna cosa. Estic separat de la meva dona que es diu Glòria. Quant por-tàvem sis mesos de casats, em vaig adonar que m’era infidel, i a més em posava amb la situació, amb un fa-miliar molt proper. Vaig tenir tanta desil•lusió de la vida que vaig decidir

coses de l’esplai

POLLASTRES A L’ASTObert tota la setmana

DIFUNTS JUNY 2009

Carmen Díaz Asenjo04-06-09 - 85 anys.

Almudena Checa Garrido13-06-09 - 82 anys.

Juan Gajete Pineda13-06-09 - 80 anys.

Juan Moncayo Macias19-06-09 - 84 anys.

15

coses de l’esplai

viure sol, per tant no podem parlar de descendència per la meva part.

—Viure sol té dificultats?

La vida sempre ens crea problemes tan si estàs sòl com si estàs en com-panyia, només que té dues facetes: si estàs sòl fas el què vols, a vegades tampoc és bona massa llibertat; si es-tàs en companyia, si és bona, dispo-ses de menys llibertat. De fet, quan em vaig casar, tenia una altra idea del que seria la vida matrimonial.

—Resumint, que la vida és difícil de tota manera, però és costum de dir “val més viure sòl que mal acom-panyat”. Pensaments de refer la vida amb parella?

No he pesat res al respecte, de to-tes maneres m’agrada tenir amistats per poder fer alguna xerrada i tenir una mica de companyia, ja que tal com passa es temps me n’adono que quant ens fem grans és necessari te-nir algú, però jo em penso que cada vegada es posa més difícil la cosa, els anys no passen perquè si.

—Àngel sento molt la situació que has hagut de viure, referent a la vida

familiar, no és agradable. Actualment s’està posant de moda entre les pa-relles ”ara vinc, ara marxo” però en realitat no és favorable en cap sentit. A la llarga et passa factura, això con-tant que no hi hagi fills entre mig. De l’Esplai que tens d’explicar?

—Molta cosa no et puc explicar, per-què no fa massa temps que hi vaig. He estudiat a l’aula d’informàtica i sóc assidu, es pot dir que cada dia, si m’ho permet la situació. En fi, m’hi sento bastant integrat. Començo a tenir alguna amistat. Total, el tema esplai el tinc bé. Si em poso millor dels problemes de les cames, ja ani-rem veient el que passa. Estic inten-tant evitar els problemes que he tin-gut.

—Amic Àngel, segons has explicat la teva vida no ha estat un camí de roses, ni un passeig. Espero que tin-guis més sort d’ara en endavant, amb tots els sentits a mi només em que-da que donar-te les gràcies en nom de l’Esplai, del Breny i d’un servidor per la teva col•laboració a coses de l’Esplai.

ESTEVE LAFONT

humor

Els acudits no expressen l’opinió de cap persona o entitat; simplement són acudits.

Parlem amb Maria Neus i Maria Trinitat Montoliu Aguilera, germanes bes-sones, que treballen com a instructores de fitness, entrenament personal i activitats dirigides al PA-VELLÓ MUNICIPAL DE SANT VICENÇ DE CASTE-LLET

Sempre les recordo molt jovenetes amb un somriu-re als llavis i un entusias-me abrumador corrents d’un lloc a l’altra amb la seva bossa d’esports. Agafaven el tren de roda-lies direcció Barcelona a les 7.00h del matí per entrenar aeròbic de compe-tició, i no tornaven fins a les 4 h de la tarda. Tot i que el seu entrenament era de 6 hores diàries, sempre arriba-ven al seu poble sense mostrar sig-nes de cansament i amb il•lusió per arribar a ser, algun dia, unes atletes importants.

L’entrevista transcorre molt amena, totes dues prenen part animadament i responent conjuntament i focalit-zant determinats aspectes, recordant anècdotes i dates concretes. Ens adonem que la seva vida l’han viscut quasi paral•lelament, tant personal com professional.

—Sempre us ha interessat el tema esportiu?

Des de ben petites ja ens interessava el terme esportiu. Doncs, des dels 9 anys, ja realitzàvem gimnàstica rítmi-ca al Pavelló del nostre pobre, amb Na Montse Rubio. Suposo que sem-pre ha estat una costant a la nostra vida.

—Com va ser la vostra vida de for-ma més concreta?

L’any 1992 vam acabar els estudis d’FP-I i FP-II d’Administratiu però no era fàcil trobar feina. Fins que un dia, mirant un anunci vam trobar feina a Cervera com recepcionistes d’un ho-tel. Aquí vam treballar durant només

3 mesos, per la poca seriositat en la gestió de l’empresa.

Arrel d’aquest esdeveniment l’any següent ens vam engreixar 15 qui-los i no satisfetes pel nostre físic vam deixar la feina i ens vam apuntar al gimnàs Via sport de Manresa per perdre el pes que havíem guanyat.

De ben petites ja se’ns donava bé ballar i la sorpresa més gran va succeir el primer dia que vam realit-zar una sessió d’aeròbic amb la Mery Coromines veïna de Sant Vicenç de Castellet. Doncs, el nostre desig im-mediat va ser de formar-nos com a monitores d’aquesta disciplina. En resum ens vam adonar que era una forma d’orientar el nostre futur.

— I després?

Vam anar més enllà, doncs, des-prés de 3 dies d’estar apuntades al gimnàs vam participar en un marató d’aeròbic on vàrem conèixer els nos-tres futurs entrenadors.

Sense cap tipus de preparació física van decidir estudiar a Barcelona un curs a la Federació Catalana de Gim-nàstica per ser monitores d’aeròbic i, a la vegada ens vam informar so-bre les competicions d’aquesta dis-ciplina. És a dir, ens vam inscriure al Club Bonasport de Barcelona per entrenar amb Jordi Bertrán i Marosa Garcia Planas, els campions mundials d’aeròbic de l’any 1994.

Totes dues vam co-mençar amb moltes ga-nes però érem conscients de les nostres mancan-ces a nivell de capacitats condicionals, tals com la força, la resistència i la velocitat, tot i que des-tacàvem amb la flexibili-tat.

Van anar al CAR (Centre d’Alt Rendiment) de Sant Cugat. La nostra perseve-rança per millorar el nos-tre entrenament esportiu ens va portar a realitzar un Curs al CAR ( Centre

d’Alt Rendiment) de Sant Cugat sobre l’aeròbic esportiu. On vam conèixer Alfredo Hueto que es convertiria en el nostre referent i entrenador per-sonal. Aquest es va comprometre a entrenar-nos un dia a la setmana al CAR de Sant Cugat. Gràcies a ell vam continuar practicant aeròbic de com-petició.

I van arribar els èxits...

L’any 1995 ens vam presentar al I Campionat d’aeròbic de Catalunya on vam quedar terceres classificades dins la modalitat de Trios. Aquest ma-teix any vàrem participar al Campio-nat d’Espanya i també vam quedar terceres. Tots aquests primers èxits no haguessin estat possibles sense la inestimable ajuda d’Alfredo Hueto.

L’any 1996 ens va fitxar, com a sponsor, l’equip brasileny de Miguel Jorge Junior de Badalona. Aquest mateix any vam ser Campiones Ab-solutes d’Espanya IAFF de la moda-litat de Trios. Això ens va donar dret a participar al Campionat del món celebrat a Suzuki al Japó, obtenint el 8è lloc. Després vam estar a Hongria a un Open Internacional del Món on vam quedar 4es classificades dins la mateixa modalitat de Trios.

Aquell va ser el millor any de la nos-tra vida el qual mai podrem oblidar.

Per últim l’any 1997, 1998 i 1999

esports

16

ENTREVISTA A NEUS I TRINITAT MONTOLIU

17

esports

17

vam quedar sempre segones classifi-cades al Campionat d’Espanya.

Durant tots aquests anys 1996 i fins l’any 2001 vam viure i treballar a Badalona. Vam treballar a gimnasos importants com el DIR i l’Europolis entre d’altres.

—I després...

Posteriorment la Neus volia es-tudiar i va fer el CFGS d’activitats físiques i esportives. L’any 2001 totes dues es van matricular a la diplomatura de Magisteri d’educació física. L’any 2004 la Neus va començar a treballar al gimnàs municipal de Sant Vi-cenç de Castellet mentre la Trini treballava al gimnàs Via Sport de Manresa.

—Com van ser els inicis al Pa-velló?

Quan l’Ajuntament va decidir de programar activitats dirigi-des, en els inicis va ser molt dur do-nat que només hi havia uns 40 socis, de vegades a classe, només hi havia una sola persona per tant, els inicis van ser molt durs. Posteriorment tre-ballant dur i amb l’ajuda de la Trini (des de casa) vam aconseguir poten-ciar el gimnàs municipal i vam passar a tenir 80 socis. I això va fer que s’hi incorporés una nova monitora.

—I després van començar els can-vis...

Al 2005 el Toni Coll i l’Ajuntament volien promoure el gimnàs municipal i un programa d’activitats dirigides.

Van remodelar el pavelló per adap-tar-lo, van fer una sala de musculació i dues sales polivalents. Això va fer que superéssim els 200 socis i vaig haver de preparar un programa es-tàndard de fitness.

Al 2007 s’hi incorpora la Trini

A mesura que augmentaven els so-cis el gimnàs necessitava més perso-

nal qualificat i vaig decidir tornar.

Ara tenim uns 325 socis i es preveu que aquesta xifra vagi en augment.

—Quants programes hi ha ara al Pavelló?

Els programes que actualment hi ha al Pavelló són:

1-Un programa per gent gran que inclou gimnàstica correctiva, pilates i estiraments i tractaments contra la fibromiàlgia.

2-Un programa per gent jove. Ini-ciació a l’aeròbic, aeròbic de compe-tició...

3-Un programa per adults que in-clou activitats dirigides com TBC, tonificació, tono-Bossu, Fitball-GAC, Step, afrobatuka...)

4-Programa d’entrenaments perso-nalitzats a la Sala de musculació.

—Continueu estudiant?

Som unes apassionades de la nostra feina i ens agrada estar al dia per això estudiem i treballem.

La Neus enguany acaba la carrera d’INEF a Vic i la Trini el Magisteri d’Educació Físi-ca i vol començar l’any vinent INEF.

—Esteu contentes amb el vostre treball?

Estem molt satisfetes i pen-sem que el nostre esforç està ben valorat. La Neus treballa al gimnàs 37,5 hores setmanals i coordina les monitores i la Tri-ni en treballa 19.

—Què espereu del futur?

1-Fer tasques de gestió esportiva al Pavelló i millorar la qualitat del servei que presta.

2-Col•laborar amb l’Ajuntament i les Entitats i donar-los suport i asses-sorament en aquells temes que ens requereixin.

3-Potser també fer formació interna per formar futures monitores.

—Esperem poder fer això i molt més en el nostre futur més immediat.

Juana de Mateo

18

esports

1a Copa Catalana Femenina d’Hoquei Patins:Dissabte i diumenge 20 i 21 de juny, s’han celebrat a

Terrassa les finals de la Copa catalana femenina base. No ha pogut estar però el C.H. Castellet femení ha quedat subcampiona del campionat Català.

REUS DEPORTIU - C.H. CASTELLET: 0 - 8

Aquest resultat li donava a les fèmines del Castellet el passi a la final contra el Mataró CH. Però compromisos particulars de tres jugadores titulars del Castellet deixa-ven a l’equip en inferioritat de condicions per enfrontar-se a la final... i així ha estat el Mataró ha superat a les nostres jugadores per un contundent 1 a 6. S’ha de dir que les jugadores que han quedat ho han donat tot i s’ha perdut amb la cara ben alta...

C.H. MATARÓ - C.H. CASTELLET: 6 - 1.

Copa Generalitat “A” d’Hoquei Patins: (equip juvenil)L’equip juvenil del Club Hoquei Castellet ha quedat sub-

campió de la Copa Generalitat “A” després de disputar la final amb el St. Cugat “A” i perdre per 2 a 5; resultat que no indicava la igualtat del partit. El Castellet arribava a la final després de guanyar a l’HC Ripoll per un contundent

0 a 7; també el St Cugat hi arribava amb un resultat tam-bé contundent contra el Ripoll per 1 a 9.

Balanç temporada Club Hoquei Castellet:

Temporada 2008-2009:-Tres equips (alevins, juvenil, i júniors) del Club han arri-

bat a les eliminatòries pel Campionat de Catalunya, des-prés de quedar entre els tres primers en les dues lligues prèvies. L’aleví i juvenil van ser eliminats a la primera fase eliminatòria, l’equip júnior a la segona eliminatòria.

-L’equip femení queda primera en el 1r campionat fe-mení de base.

-L’equip femení queda segona en el 2n campionat fe-mení base.

-Aquest mateix equip femení guanya el Trofeu de les 3 Copes femení a Voltregà.

-L’equip femení juga a Alcobendas el Trofeo Ciudad d’Alcobendas i es classifica en segons lloc després de les amfitriones.

- Aquest equip femení queda SUBCAMPIONA DE CATA-LUNYA d’hoquei femení base.

- L’equip juvenil arriba a les finals de la Copa Generalitat “A” després de quedar primer de grup en la lliga prèvia. La final la perden per 2-5 contra el Sant Cugat. Subcam-pions de la Copa Generalitat “A” 2008-2009. (La Copa Generalitat “A” hi entren tots els equips que han quedat eliminats a les eliminatòries pel Campionat absolut de Catalunya. La resta d’equips que ja no van entrar a les eliminatòries van entrar a la Copa Generalitat “B” com per exemple l’Igualada que la va guanyar”.

-Bernat Tobias jugador de l’equip juvenil del Club, és seleccionat per la Selecció Catalana Sub-16

-L’equip de Primera Catalana, queda 11è a la lliga i es manté matemàticament a Primera Catalana a tres jorna-des del final.

CLUB HOQUEI CASTELLET

19

racó gastronòmic

Preparació:

Rentar les pomes, tallar-les a quarts i treure’ls el cor.

Esprémer la taronja per extraure’n

el suc i reservar-lo.

Salpebrar les cuixetes de pollas-tre, posar-les en una cassola amb oli i coure-les fins que quedin ben daurades.

Afegir les pomes trossejades a la cassola juntament amb la canyella i el romaní.

Tirar-hi pel damunt el vi i coure-ho fins que s’evapori. Incorporar-hi el suc de taronja, tapar, i deixar coure a foc mig durant uns 20 mi-

nuts. Rectificar de sal i servir-ho ben calent.

JOSEP

cinemaMILLENIUM 1: LOS HOMBRES QUE NO AMABAN A LAS MUJERES

El director danès Niels Arden Oplev, no és un director gaire conegut però ha estat escollit per dirigir la primera part d’aquesta trilogia que es presen-ta molt atractiva de cara al públic, y que enganxa al espectador de mane-ra colpidora.

Tot comença amb la desaparició d’una dona gairebé quaranta anys enrera. Stieg Larsson el seu autor no ha pogut gaudir de l’èxit del seu Best-Seller, la seva mort ha estat la causa de la fatal decisió.

“Millenium 1: Los hombres que no amaban a las mujeres” és la primera part de les obres que ens presenta-ran més endavant; dues parts més que la seguiran i que sembla ser que seran tan o millors que aquesta obra, que gairebé, se la pot conside-rar una obra d’art.

L’acció es desenvolupa en uns am-bientes llòbrecs i els seus protago-nistes són una parella completament atípica en el cinema, es tracta d’un periodista i una “haker”; ells són els encarregats d’intentar desvetllar una sèrie d’incògnites que es presentaran en el transcurs de les seves investiga-cions. Els dos personatges es veuen abocats dins d’una teranyina difícil de sortir-ne.

El llibre ha tingut una gran acolli-da; juntament amb les parts que la seguiran, suposem que en el cinema tindrà la mateixa acollida, de mo-ment la primera part ha tingut molt d’èxit. Pel•lícula molt recomanable als afeccionats al cinema de suspens amb tocs escabrosos y una intriga selectiva.

JOSEP CHERTÓ

Director: Niels Arden OprevIntérprets: Mihael Nyqvist, Noomi Rapace, Sven-Beril Taube, Lena EndreGénere: Thriller

Receptes d’estiu

4 cuixetes de pollastre3 pomes Golden1 taronja2 cullerades de vi dolç1 branca de canyella1 branqueta de romaní2 cullerades d’oli d’oliva

Pebre i sal

Ingredients (4 pers).

NOTA DE CATAEMENDIS BRUT ROSÉ

100% Trepat

CUIXETES POLLASTRE GUISADES AMB POMA

Aquest mes us presento un cava rosat elaborat amb la varie-tat de raïm negre Trepat, d’unes vinyes velles què, després d’una lleugera maceració, ha repo-sat 12 mesos en una cava a 10 metres de profunditat. Desta-quem el color salmó intens, els aromes nobles, a fruites verme-lles de bosc, a pètals de rosa i a maduixa, les fines bombolles i una lleugera acidesa, amb no-tes especiades que ens donen un toc refrescant i diferent per passar l’estiu.

MONTSE COLOMER

La selecció catalana masculina sub-16 d’hoquei patins va debutar en el campionat d’Espanya de seleccions autonòmiques que es va disputar aquest cap de setmana passat a Al-cobendas amb una bona victòria al vèncer a la selecció de Madrid per 13 a 1.

Cal destacar que tots els jugadors van aconseguit marcar a la porteria contrària: David Carles 1, Adrià Mar-tos 2, Gerard Pujol 1, Pol Galbas 3, Joan Marsal 1, Pol Macià 1, Bernard Tobias 2 (Club Hoquei Castellet) i Pol Pàmies 2.

Posteriorment el dia 28 de juny va disputar-se el partit entre Catalunya i Galícia on van mostrar el gran po-

tencial que tenien les dues seleccions al campionat Estatal, però guanyant la nostra selecció amb el resultat de

2-1, gols de Pol Galbas i Bernat To-bias

Els altres resultats de la jornada van ser:

Astúries 9 - País Valencià 4

Castella-Lleó 0 - C. de Madrid 10

La final de la lliga de seleccions en-frontava a la CCAA d’Asturies i Ca-talunya, que arribaven amb igualtat de punts (tots els partits guanyats). El partit va començar amb dificultats per l’equip català, que perdia per 3-1 a la primera part. A la segona part, es va imposar la tècnica dels catalans, sobre el joc ràpid i els contraatacs del l’equip asturià.

El campionat es va decantar cap la selecció catalana, que amb el resul-tat final de 4-4, va fer valer un millor balanç de gols a favor.

esportsLA SELECCIÓ SUB 16 D’HOQUEI PATINS, CAMPIONA D’ESPANYA

DE SELECCIONS AUTONÒMIQUES

20

20

col.laboracions

21

L’ANDREUET

L’Andreuet està molt content, perquè aquesta Festa Major ha estat un èxit aclaparant, tot ha estat perfecte,... o no? De totes maneres la gent sembla que no esta molt convençuda amb els actes rea-litzats, per començar diré que enguany el Correfoc ha estat fenomenal, feia temps que no en veia cap d’igual i a la Plaça Onze de Setembre l’espectacle pirotèc-nic va ser de luxe..... però, em pensava que no es podien fer focs d’artifici? En fi... només és un raonament per el que havia llegit. Un altre fet a destacar ha

estat l’incident ocasionat amb el famós “pop” (atracció de fira), que el seu destí és el de donar voltes i girar i saltar dins d’una cistella, però a ser possible, sen-se que l’aparell adherit al “Pop” no es desprengui del seu lloc d’origen.... val-guem Déu!, per una mica més..... Com pot ser possible que ens portin aquest tipus d’atraccions? Ja em penso que els accidents o incidents, no estan prepa-rats perquè passin, però el que s’hauria de mirar és la seguretat existent dins d’aquestes atraccions, ja que la vida de

les persones s’haurien de valorar més. Un altre fet de la Festa Major que és gairebé imperdonable és fet que el diumenge de la Festa Major no es fes Ball..... On es vist?.... que per la Festa Major no es faci BALL.... i el diumenge...!

No sé, tot plegat m’ha semblat una mica penosa aquesta Festa Major, però bé atribuirem las causes a la crisi, perquè això és el que es diu, i evidentment no anem tan ratxosos com altres anys.

l’Andreuet

...Bona Festa Major?

El meu agraïment i la felicitació a tots els membres de la Colla Gegan-tera per la festa dels 25 anys.

Crec que va ser tot molt bonic i jo recordava el dia de la inauguració, i la veritat em vaig emocionar en veure ballar a la Paula i el Marià, al mateix lloc de fa 25 anys.

Pensant en les estones que varem passar per donar-li el nom als ge-gants, i recordant als amics Suades, Vila, Subirana i Daniel Pous.

Gràcies a tots els que durant

aquest temps heu treballat, amb tanta il•lusió, a la Colla Gegantera.

Per molts anys.

Josep Gomàriz

El dia 23 de de maig La Coral Nou Ho-ritzó va participar en l’edició d’aquest any de la trobada de corals infantils or-ganitzada pel SCIC (Secretariat de Corals Infantils de Catalunya).

El concert es va fer a l’Auditòri de Bar-celona. La Sala Pau Casals era plena a ve-sar de pares, germans, avís i avíes, oncles i tietes i demés acompanyants. Feia pa-txoca veure el teatre ple de gom a gom.

El concert estava estructurat en 3 parts, la primera a càrreg de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, la segona part els nens van interpretar algunes cançons del repertòri i la tercera part orquestra i nens van interpretar l’obra “Un Concert Desconcertant”.

La primera part, l’orquestra acompan-yada de 3 solistes, va interpretar “Nueva

York en un poeta”.A la segona part, els nens van interpre-

tar 3 cançons, amb una sorpresa afegi-da, el públic també va cantar.

La tercera part, es va interpretar l’obra “Un concert desconcertant” Obra com-posada pel mestre Antoni Ros Marbà, amb text de Miquel Desclot, ambdos presents a la sala.

Tot el públic estava bocavadat amb el concert, a l’acabament, hi van haver dos bis.

Donat el gran nombre de corals infan-tils que hi ha a Catalunya, el país Valen-cià i les Illes, les corals es reparteixen en 3 grups i es fan tres concerts al llarg de 3 dissabtes durant el mes de maig. Segons el programa han participat en aquesta edició 68 corals, 64 de catalunya 2 del

país Valencià i 2 Mallorca. Cada setmana varen actuat una vintena de corals.

Per un poble com St. Vicenç hauria de ser un honor tenir una coral infantil que funciona ininterrudament des de fa 35 anys. Els nens i nenes que varen iniciar la coral s’han fet grans i porten els seus fills a la coral. No oblidem que la coral funciona gràcies al treball voluntari d’un grup de monitors que dediquen part del seu temps a la coral i el seu treball no sempre es veu recolzat pel suport de l’ajuntament. Recordem que St. Vicenç només disposa de la sala polivalent de Cal Soler, d’un espai cultural força des-tartalat.

Ramon Bonvehí

El grup municipal del Partit dels Socia-listes de Catalunya de Sant Vicenç de Castellet vol fer referència a l’escrit pu-blicat en el Breny del passat mes de juny i que algú va titular “comptes clars”.

En primer lloc voldríem destacar que quan es fan afirmacions tan a la lleugera es pot caure en errors de càlcul. Ja que aquest butlletí al que es fa referència en l’escrit no deixa de ser l’opinió d’un par-tit polític. D’altres grups municipals ja han publicat en els seus butlletins com i perquè les empreses municipals s’havien de fusionar per evitar situacions com la

que estem patint en aquests moments. D’altra banda també volem destacar

que el Breny no és responsable de les opinions de les persones que hi escriuen i que evidentment tenen tot el dret de fer-ho.

Quan es fan servir paraules com “mal-versacions” o “irregularitats” no ens hauríem d’amagar alhora de signar allò que hem escrit. Això si, tenim la llibertat de creure’ns segons quins butlletins.

Partit dels Socialistes de Sant Vicenç de Castellet.

22

cartes a el Breny

CONCERT DE LA CORAL NOU HORITZÓ A L’AUDITORI

GRUP SOCIALISTA DE SANT VICENÇ DE CASTELLET

c/ Prim, 3 - Tel. 93 833 03 62SANT VICENÇ DE CASTELLET

Les opinions reflectides a les pàgines de El Breny, ex-pressen únicament les opi-nions dels seus autors.

El Breny es reserva el dret de publicar els escrits que ens arribin, i de determinar la prioritat de publicació.

NOTA INFORMATIVA

A LA COLLA GEGANTERA

22

SERVEI DE REPARACIÓ DE TOT TIPUS DE CALÇAT

S’han de programar amb temps els aspectes mèdics dels viatges.

Si es pateix alguna malaltia concre-ta, passar la revisió oportuna i asse-gurar-se d’endur-se tota la medicació necessària pel viatge. Si es viatja en avió, portar els informes mèdics per-tinents i informar-se per no tenir pro-blemes a l’hora de passar els medica-ments pels controls dels aeroports.

Informar-se del sistema sanitari del país que es visita i sobre els acords que existeixen amb el nostre país (a les oficines de l’INSS).

Segons el país que es visiti, seran necessàries unes vacunacions obliga-tòries, que s’han de fer amb temps. La informació al respecte la donarà el metge de capçalera o els Centres de vacunació internacional.

Si s’ha de fer profilaxi de la malària, cal començar-la una setmana abans del viatge i continuar-la fins 4 setma-nes desprès de la tornada.

Si es viatja amb nens o gent gran, s’ha de tenir especial precaució amb la protecció contra el sol i la calor, pel risc d’insolacions i deshidratació. Els nens s’adapten be als canvis d’horari i de clima, però tenen menys resis-tència a la malaltia i una deshidrata-ció aguda pot ser greu.

Per protegir-nos del sol, es conve-nient portar barret, ulleres de sol, i crema amb filtre solar. Beure aigua sovint (sempre embotellada).

En viatges llargs, en cotxe, autocar o avio, sobre tot en gent gran, s’han

de fer exercissis i mobilitzacions so-vint.

La roba es millor que sigui ampla, de fibres naturals i de colors clars (els colors foscos, atrauen els mosquits).

El calçat ha de ser còmode, ampli i ventilat per evitar les infeccions per fongs.

Es convenient portat una farmaciola amb desinfectant i material de cura de fàcil aplicació, analgèsics, sals de rehidratació oral.

Per evitar la malària o paludisme, cal tenir en compte els repel•lents contra insectes, mosquiteres i roba adequada (pantalons llargs i màni-ga llarga), per evitar les picades de mosquit.

Persones amb problemes al•lèrgics han de pensar en la possibilitat d’una crisi durant el viatge i portar la medi-cació adequada.

Si es produeix una diarrea (malaltia molt freqüent en els viatgers), s’ha d’iniciar una dieta astringent amb abundants líquids, sucre i sals de re-hidratació. Si, a més a més hi ha fe-bre alta (38º), s’hauria de consultar a personal sanitari per veure si hi ha in-dicació de tractament amb antibiòtic i antidiarreics.

Normes d’higiene bàsiques: Rentar-se les mans abans dels àpats.

NO menjar fruita sense pelar o que ja estigui pelada prèviament, verdura crua, amanides, carn o peixos crus, gelats comprats al carrer.

Beure aigua SEMPRE embotellada i evitar els glaçons de gel.

Per tractar l’aigua que pugui ser po-tencialment perillosa:

-Bullir-la durant 10 minuts.

-Fer la cloració amb 2 gotes de llegiu per litre i esperar 30 minuts abans de consumir- la. (El llegiu ha de ser pur, sense detergent ni perfums).

-Anar sempre calçat i evitar caminar per zones fosques.

-Els banys en llacs i rius d’aigua do-lça poden afavorir infeccions parasi-tàries (sobre tot als tròpics). En tot cas s’haurien d’usar botes d’aigua o calçat impermeabilitzat.

-S’aconsella airejar els llençols i les mantes abans de ficar-se al llit, i tam-bé la roba i el calçat abans de vestir-se per si hi hagués algun insecte.

Per evitar malalties de transmissió sexual (hepatitis, sida…), el preserva-tiu es el mitjà mes eficaç. També evi-tar l’ús de xeringues, fulles d’afaitar… que puguin estar contaminats. No fer-se piercings ni tatuatges.

A tenir en compte a la tornada:

Algunes malalties tropicals no es manifesten immediatament, poden presentar-se un temps desprès de la tornada. Si apareix febre, diarrea, suor, calfreds, cal consultar al metge i explicar-li on heu viatjat en els úl-tims 12 mesos.

Dra. Matilde Català.

el metge ens diu...

23

CONSELLS MÈDICS PER AL VIATGER

C/Poeta Maragall 12 bxs. 08295St. Vicenç de Castellet.

INSTAL•LACIONS ELÈCTRIQUES EN GENERAL DOMÈSTIQUES I INDUSTRIALS

INSTAL•LACIONS DE PLAQUES FOTOVOLTAIQUES.

INSTAL•LACIONS DE XARXES INFORMÀTIQUES

INSTAL•LACIONS ALARMES

INSTAL•LACIONS TELECOMUNICACIONS

MANTENIMENT INDUSTRIAL I AVARIES EN GENERAL.

INSTAL•LACIONS D’ENLLUMENAT PÚBLIC.

INSTAL•LACIONS D’AIRE CONDICIONAT I REFRIGERACIÓ INDUSTRIAL.

Telf: 93.833.29.29