informació comarcal - xtec€¦ · de tros» i la «coca de recapte». a la comarca, els cargols...
TRANSCRIPT
Comarca del SegriàRecursos educatius de les Terres de Lleida 3
Informació comarcalInformació comarcal
El SegriàEl Segrià
Comarca del SegriàRecursos educatius de les Terres de Lleida 4
EL SEGRIÀ
Extensió 1.733 Km2
Població (2002) 176.618 habitantsDensitat 121,7 h/Km2
Capital comarcal Lleida38 municipis
����� ��� ������ �����
SITUACIÓLa comarca del Segrià està situada al’oest de Catalunya, a les «Terres dePonent». Dins de la depressió central.Els seus límits són:
· Al nord la Noguera.· A l’est el Pla d’Urgell i les Garrigues.· Al sud la Ribera d’Ebre.· A l’oest la Comunitat Autònoma
d’Aragó amb la Llitera i el BaixCinca.
El Segrià reuneix en el seu art gastronòmictradicions que denolta l’arrelament de lagent a la terra. Els plats típics mésimportants són: l’«escudella», la «cassolade tros» i la «coca de recapte». A lacomarca, els cargols són quelcom més queun plat típic de la zona, i actualmentdesperta autèntiques passions, com hodemostra l’aplec que se celebra anualment.
El Segrià, a ponent de Catalunya,constitueix un conjunt de terres baixes iplaneres drenades pel Segre, del qual prenel nom.El clima té característiques continentals,amb temperatures baixes a l’hivern, altes al’estiu i pluja molt escassa. En aquestescondicions, juntament amb la boira del’hivern i les gelades, fa que la vegetaciónatural sigui, en conjunt, de tipus estepari.La comarca és drenada per rius que tenenun cabal relativament abundant, fet que hapermès la revalorització de les terres ambla creació d’extensos regadius. És unacomarca agrària per excel·lènciacomplementada per la ramaderia. Laindústria es concentra a l’àrea de Lleida.L’ocupació musulmana, que va durar 4segles ha deixat un rastre important en latoponímia de la zona. Al Segrià sónabundantíssims els castells o torres del’època musulmana, la majoria enrunats, alvoltant dels quals van néixer els actualsnuclis de població. La confluència de lescultures musulmana i cristiana i lanecessitat d’aixecar noves esglésies alsindrets que s’anaven repoblant, juntamentamb la presència dels ordes religiosos, vandonar lloc a l’aparició d’una modalitatestilística, de transició entre el romànic i elgòtic, anomenada «escola romànica deLleida».Actualment predomina el paisatge depoblament concentrat.
Comarca del SegriàRecursos educatius de les Terres de Lleida 5
El Baix Segre, a banda i banda del cursbaix del riu fins la seva desembocadura al’Ebre. Són representatius d’aquesta àreamunicipis com Soses, Torres de Segre,Aitona, Seròs, Massalcoreig, La Granjad’Escarp.
En el confins meridionals de la comarca,el Segrià Garriguenc, de paisatge àrid i dur,es caracteritza per terrasses i planes d’uns400 metres d’altitud que constitueixen jauna transició amb la comarca de lesGarrigues. De sud a Nord, acull elsmunicipis d’Almatret, Maials, Llardecans,Torrebesses, Sarroca de Lleida, Alcanó,Aspa i Alfés i Sunyer.
DIVISIÓ COMARCAL
La comarca del Segrià té 38 municipisdistribuïts en una territori de 1.394 Km2. ElSegrià és la tercera comarca en extensiómés gran de Catalunya desprès de laNoguera i l’Alt Urgell.
A grans trets es podria dividir la comarcaen 4 grans zones força homogènies:
El Segrià o Segrià Superior, sector que hadonat nom a la comarca. Actualment inclouels municipis de la plana situada al nord dela ciutat de Lleida fins al terme d’Alguaire,emmarcada per la Noguera Ribagorçana alNord, el Segre a l’Est i el Pla de Lleida alSud. Inclou, entre altres municipis: Alfarràs,Almenar, Alguaire, Vilanova de Segrià, LaPortella, Benavent de Segrià, Rosselló,Torrefarrera, Torre-serona, Corbins, entrealtres.
El Pla de Lleida, a banda i banda del Segre,limitada d’Oest a Nord per SerraPedregosa, els altiplans d’Almacelles id’Alguaire fins al Sas d’Almenar, límit ambla Llitera i la conca del Cinca. Inclou entrealtres els termes de Lleida (cap decomarca), Alpicat, Almacelles, Gimenells,Alcarràs, Sudanell, Albatàrrec, Montoliu deLleida i Artesa de Lleida.
Comarca del SegriàRecursos educatius de les Terres de Lleida 6
MEDI FÍSICLa major part del territori del Segrià es trobaen el centre de la conca de la DepressióCentral, on predominen els terrenysargilosos i gairebé horitzontals, recobertsper mantells de graves al·luvials de lesterrasses del riu Segre.
El tret físic més característic del Segrià ésl’ampla conca del riu Segre que travessa lacomarca des del nord-est al sud-estdibuixant les terrasses quaternàriesformades pels al·luvions del riu i els tossals.Des d’aquestes altures, algunes coronadesper castells famosos (Aitona, Gardeny, laSuda de Lleida, Alguaire, Almenar,Alcoletge, etc.) s’albiren meravellosospaisatges
A banda i banda el riu, com formant un eixde simetria del relleu, les terrasses i planesmés baixes són vorejades al nord i al sudper planells más alts i accidentats.
A la part septentrional hi ha una gransuperfície plana inclinada de nord (380 m.en el límit de la comarca) al sud (280 m),formada pels altiplans d’Almenar-Alguaire-Almacelles que separen les conques delSegre i del Cinca i on s’hi destaquenalguns tossals: la serra Pedregosa i elCoscollar. A l’altura d’Alpicat aquest relleu(serra de la Cerdera) davalla fins la clamor
Amarga, que marca el límit amb la Llitera.El seu front oriental domina la plana delSegrià estricte amb un escarpament d’uncentenar de metres de desnivell (serrad’Almenar, la penya d’Alguaire, el vessantde Tabac).
Els confins meridionals del Segrià sónformats per un planell d’uns 400 metresd’altura amb lleus ondulacions quedavallen de serra la Llena per la Granadellai segueixen cap a Llardecans i Maials fins aPuigverd i Artesa de Lleida. El tossal deMontmeneu (494 m.) s’erigeix com el puntmés alt de la comarca.
Comarca del SegriàRecursos educatius de les Terres de Lleida 7
CLIMA I VEGETACIÓ
Clima del Segrià
El clima és continental i àrid, amb un règimpluviomètric molt inferior a la resta deCatalunya i pròxim al dels Monegres, ambanys que les precipitacions no arriben als200 mm; la mitjana anual dels darrers 30anys, però, superà els 350 mm. Sense elregadiu la comarca seria un extens desert.Cal destacar també els contrasts tèrmics.La possibilitat de neu i glaçades espresenta sobretot els mesos de gener ifebrer. A l’hivern tenim temperaturesmitjanes entre 5ºC i no superiors als 10ºentre novembre i febrer, i els bruscsdescensos de temperatura de la primaveraafecten greument l’agricultura. En canvi, latardor és generalment plàcida. Els fortscontrasts es manifesten també a l’estiu(amb temperatures que arriben a superarels 40°C). Les característiques boiresd’hivern, s’inicien a mitjan novembre iperduren fins a la fi de gener.La boira es característica i persistent a laplana de novembre a primers de febrer. Lahumitat de la boira compensa en part la faltade pluja en el mesos d`hivern.El màxim de pluges és a la primavera, peròamb quantitas minses si les comparem ambles de les altres comarques.
La vegetació del Segrià
La vegetació natural ve determinada per lescaracterístiques de la duresa del seu climai per la composició del sòl.La part oriental de la comarca correspon aldomini de l’alzinar de carrasca, del qualresten encara alguns petits testimonis,inclosos en un paisatge d’erms, brolles igarrigues.A les terres occidentals, situades fora del’àrea d’alzinar, la vegetació natural deviacomprendre en primer terme màquies degarric i arçot . En estat primitiu els sòls mésdolents devien ésser ocupats pertimonedes, poblacions de mates halòfiles,etc., fent un paisatge que als llocs extremspot arribar a tenir aspecte de semidesert.
A les terres meridionals, de Maials id’Almatret, sota un clima més clement, s’hiafegeixen el pi blanc i diverses espèciestermòfiles. Els sòls amb aigua freàtica de lesriberes dels rius devien tenir boscosfrondosos d’arbres de fulla caduca. L’homeha fet gairebé desaparèixer totalmentboscos i màquies, amb l’excepció de lespinedes. D’altra banda, l’extensió delsregadius ha afavorit la difusió de vegetalsque necessiten humitat, com el vern, elfreixe de fulla petita, l’om, etc., enmig delscamps de conreu.
Comarca del SegriàRecursos educatius de les Terres de Lleida 8
HIDROGRAFIA
Rius
El riu Segre és la gran artèria que solca elSegrià de nord-est a sud-est. Al nord de lacomarca rep les aigües de la NogueraRibagorçana per l’esquerra i les del riu Corbper la dreta; més avall se li uneix el riu Set,que baixa sec gran part de l’any. Prop de laGranja d’Escarp s’aiguabarreja amb elCinca, riu aragonès compartit amb el Segriàdurant uns 8 km.Entre les clamors, reguers i torrents quedavallen dels altiplans val la pena esmentarla clamor Amarga, que marca el límitoccidental de la comarca amb l’Aragó, eltorrent de la Femosa en el marge esquerrade riu i el popular rierol o clamor deNoguerola que s’endinsa en el subsòllleidatà per trobar-se amb el Segre en plecor de la ciutat i, en el marge esquerra delriu.El Segre afluent del riu Ebre, és el riu mésllarg de Catalunya amb 265 Km.
Canals
El canal d’Aragó i Catalunya i el canal dePinyana (sèquies del Cap, del Mig i Major)reguen la part nord-occidental i central de
la comarca, que compren les terres entreel Cinca i el Segre, des d’Alfarràs a Alcarràs.El canal de Seròs abasteix d’aigua lacentral hidroelèctrica de Seròs i és regulatpel pantà d’Utxesa. Aquest canal ha ampliatla superfície de reg que va de Lleida aAitona i ha possibilitat el bosc de ribera dela Mitjana.La Sèquia de Fontanet rega l’horta deLleida de l’esquerra del Segre fins Montoliui Sudanell.El canal d’Urgell (auxiliar i principal)completen el reg de la zona oriental, desde Puigverd fins a Montoliu, on es rendeixal Segre.Les artèries del Baix Segrià són el canal deSerós, construït per alimentar la centralhidroelèctrica de Serós (Aitona) amb el seuembassament de regulació (pantàd’Utxesa), juntament amb la sèquia deTorres per l’esquerra del Segre i la sèquiade Remolins o Soses per la dreta.
Comarca del SegriàRecursos educatius de les Terres de Lleida 9
POBLACIÓ
La població del Segrià l’any 2002 era de169.593 habitants dels quals 115.000habitants eren residents a Lleida. Per tant,podem dir que prop del 68 % de la poblacióresideix a la capital.La resta de la població viu en les 37poblacions restants. Només Almacelles(5753 h) supera els 5000 habitants. Altres 7poblacions tenen entre 2000 i 5000habitants: Aitona, Alcarràs, Alfarràs,Alguaire, Almenar, Alpicat i Torrefarrera.
Estructura de la població per grans grups d’edat (1981-2001)
Font: Censos i padrons i WEB Institutd’Estadística de Catalunya
Moviment natural (1975-2001)Font: WEB Institut d’Estadística de Catalunya
Distribució de la població comarcal per origen de naixement
Catalunya
RestaEstatEstranger
Comarca del SegriàRecursos educatius de les Terres de Lleida 10
L’economia del Segrià té un pes significatiuen el conjunt de Catalunya ja que durant elperíode 1995-2000 ha aportat una mitjanadel 2,85% del Producte Interior Brut (PIB)català.
L’índex del PIB per càpita de la comarcaper al període 1995-2000 és de 109 sobre labase 100 de la mitjana de Catalunya.
El pes de cada sector econòmic en el totaldel PIB comarcal l’any 2000 era el següent:
Distribució sectorial del PIB (2000)
Sectors Segrià CatalunyaAgricultura 10,3% 1,8%Indústria 17,1% 32,0%Construcció 8,2% 7,3%Serveis 64,5% 58,9%
Font: Caixa Catalunya. Anuari econòmiccomarcal (2001)
ECONOMIA Població ocupada per sectors(1996)
La població ocupada (60.425 persones)per sector econòmics durant l’any 1996era el següent:
Sectors Segrià Catalunya % %
Agricultura 12,852 3,12Indústria 19,515 32,0%Construcció 7,672 7,3%Serveis 59,960 58,9%
Font: Web de l’Institut d’Estadística deCatalunya
Els trets diferencials de l’economia delSegrià són el potent sector agrícola iramader i les activitats industrialsagroalimentàries, i una important ofertacomercial sobretot a Lleida, que és el grancentre de serveis de les terres de Ponent.
SECTOR AGRARI
L’agricultura té una importànciasignificativa per la seva participació enl’economia de la comarca, molt per sobrede la mitjana catalana, tant pel que fa al PIB(10% enfront del 2%) com en poblacióocupada (13% enfront del 3%).El sector primari del Segrià aporta al voltantdel 12% del total del PIB del sector Primaride Catalunya. Això la converteix en lacomarca amb una aportació més gran.Entre els tipus de conreus predominen elsarbres de fruita dolça (pomes, peres,prèssecs) amb 29% de la superfícieconreada, els cereals (26%), els farratgesde regadiu (16%) i les olives (12%).La qualitat de la fruita del Segrià ésreconeguda arreu; el prèssec de Pinyanaté otorgada la Denominació de Qualitat.
Comarca del SegriàRecursos educatius de les Terres de Lleida 11
També cal fer menció especial de l’oli de lesterres de secà de la comarca, especialmentdels municipis de transició cap a lesGarrigues. No podem oblidar tampoc laproducció vinícola del Segrià, que té coma estendard les vinyes de Raimat.De les 107.010 ha. conreades que té lacomarca, el 63% són de regadiu (66.690 ha),mentre que la resta (40.320 ha) són conreusde secà. (Anuari Estadístic de Catalunya2002)La dimensió de les explotacions agràriesés reduïda: com a mitjana tenen unaextensió de 10,7 ha.
La formació de tècnics agrónoms té forçatradició a Lleida on té la seu l’EscolaTècnica Superior d’Enginyeria Agrària,integrada a la Universitat de Lleida.
SECTOR RAMADER
Com a complement del sector agrícola,l’activitat ramadera està forçadesenvolupada. Al 2.000 tenia 2.165explotacions ramaderes. Això representa el8,5% de les explotacions ramaderes deCatalunya i fa que el Segrià sigui la segonacomarca ramadera després d’Osona. Elsector porcí és el més important amb916.000 porcs d’engreix i 78.000 truges,això representa més d’un 17% del totalcatalà. El sector boví (689 explotacions) ioví i cabrú (218 explotacions) també tenenuna presència important. (Font: AnuariEstadístic de Catalunya 2002).
LA INDÚSTRIA
Distribució subsectorial del PIBindustrial (1998)
Subsector percentatgeAlimentari 27 %Metall 21 %Energia i aigua 19 %Paper i arts gràfiques 7 %Tèxtil 6 %Químic 6 %Prod. minerals no metàl·lics 5 %Material de transport 3 %Altres 6 %(Font: Caixa de Catalunya. AnuariEconòmic Comarcal 1999)
La indústria del Segrià es concentrasobretot a Lleida, amb un 70% de lapoblació ocupada del sector i més de lameitat del sol disponible, si bé té unapresència significativa a d’altres municipiscom Rosselló, Alcoletge, Alfarràs,Torrefarrera.
La indústria agroalimentària
La indústria de l’alimentació i begudes ésla més important, tant en termesd’aportació al PIB sectorial (27% al 1998)com de població ocupada. En aquestsubsector predominen les activitats deprimera transformació, més properes al’activitat pròpiament agrícola i ramadera
Comarca del SegriàRecursos educatius de les Terres de Lleida 12
sobre les de segona tranformació, amb unvalor afegit més gran.Cal destacar la importància delcooperativisme. Quasi la totalitat delsmunicipis tenen la seva cooperativa agrària.ACTEL és una cooperativa de segon grausupracomarcal que aplega l’esforç de mésde 130 cooperatives.Relacionades amb la producció ramaderahi ha la Cooperativa Provincial Agrícola yGanadera (COPAGA) i l’empresa VallCompanys, ubicades al polígon industrialel Segre de Lleida.La fábrica de cervesa San Miguel és unade les indústries més representatives deLleida des de fa més de cinquanta anys.INDULLEIDA, S.A. és una societat dedicadaa la fabricació de sucs i derivats de fruites,emplaçada a Alguaire (Lleida). A Raimat esconcentra una prestigiosa produccióvinícola inclosa a la denominació d’origenCosters del Segre.
El sector del metall
Té una un pes important en el PIB del sectorindustrial de la comarca (21%). Destaquenles activitats relacionades amb la fabricacióde maquinària agrícola.
El sector energètic
El Baix Segrià compta amb petits jacimentsde lignit. Al 1996 es van produir unes
160.000 tones, un 40% del total català. Hiha diferents aprofitaments hidràulics,principalment als canals de Seròs iPinyana, amb una potència global d’uns 60MW. La comarca disposa de gas naturaldes de l’any 1994.
Els sectors paperer, tèxtil i altres
Per acabar aquest breu repàs a l’estructurasectorial de la indústria al Segrià,esmentarem la paperera Alier a Rosselló.Pel que fa al sector tèxtil, ha sofert unaregressió que queda reflexada en l’evoluciódel nombre d’ocupats, que ha passat de2000 persones al 1975, a les 700 de 1995.
LA CONSTRUCCIÓ
L’activitat constructora ha participat delcicle expansiu del sector i es concentrasobretot a Lleida i als municipis quel’envolten.
Els habitatges iniciats a la comarca al 2002han estat 1977, mentre que en el trieni 1999-2001 han superat els 2000 en cadascund’aquest anys. (Font: Anuari Estadístic deCatalunya 2003).
EL SECTOR TERCIARI
És el sector amb un pés més important enl’economia de la comarca. Aquesta posiciódominant és un reflex de les funcions decapitalitat de Lleida. Un 86% dels llocs detreball del sector a la comarca estanlocalitzats a la ciutat.
Comarca del SegriàRecursos educatius de les Terres de Lleida 13
Si atenem a la distribució subsectorial delPIB del sector dels serveis, podem observarque la participació dels serveis públics, elcomerç i els serveis financers és moltsimilar. Com la resta dels serveis, el comerçes concentra sobre tot a la ciutat de Lleida,on en 1997 hi havia 2451 estabimentsdetallistes, la qual cosa representa un 75%dels 3264 amb què contava la comarca.
Lleida disposa d’un espai firal al CampsElisis (Fira de Lleida) on se celebrendiversos certàments firals. La manifestaciómés important és la Fira Agrària de SantMiquel i EUROFRUIT, saló internacional delsector de fruita dolça, que es realitzen deforma paral·lel·la cada any a la tardor.
Distribució subsectorial del PIBdels serveis (1998)
Subsector percentatge
Serveis públics 27 %Comerç i reparacions 24 %Serveis financers i asseguradores 22 %Transports i comunicacions 11 %Altres serveis adreçats a la venda 11 %Hosteleria i restauració 5 %
(Font: Caixa de Catalunya. AnuariEconòmic Comarcal 1999)
També se celebren altres certàmens comMinusval, saló de serveis per aminusvàlids; Municipàlia, d’equipamentsmunicipals; Expolleida, d’activitatcomercial; Lleidaventur, del turismed’aventura.
A la resta de la comarca tenen lloc altrescertàmens, la major part dels quals estanrelacionats amb el sector agrícola iramader: Fira del comerç i serveis aAlfarràs; Fira del prèssec de Pinyana aAlfarràs; Fira de la figa a Alguaire; Fidal aAlmacelles; Ecojardí a Alpicat; Mostrafruitera comercial i industrial a Torrefarrera;Fira de Sant Isidre a Torres de Segre.
Comarca del SegriàRecursos educatius de les Terres de Lleida 14
LA XARXA VIÀRIACOMARCAL
El Segrià és una comarca que comunica laresta de Catalunya amb l’estat espanyoltant per carretera com per ferrocarril.Aquesta funció ja la tenia en temps de ladominació romana, ja que un ramal de la ViaAugusta que sortia de Tàrraco i passavaper Ilerda arribava a Caesaraugusta(Saragossa) mitjançant una calçada empe-drada que tenia a la vegada ramals interiorsque anaven fins al Pirineu i a Empúries.
Sobre aquestes calçades romanes es vanconstruir els camins medievals i les actualscarreteres, impulsades durant els seglesXVIII i XIX. El ferrocarril va arribar a Lleida el1860.
Lleida amb els temps s’ha convertit en unnus de comunicacions.
Per carretera tenim:
· AP-2/E-90 Saragossa-Lleida-Barcelona que enllaça ambl’autopista de la Mediterrània.
· A-2 Madrid-Saragossa-Lleida-Barcelona.
· N-240 Osca- Lleida-Tarragona.· N-230 Lleida-Vall d’Aran-França.· C-13 Lleida-Balaguer-Tremp.
La xarxa ferroviària consta de tres eixos diferents:
· Madrid-Saragossa-Lleida-Barcelona.· Lleida-Reus-Tarragona.· Lleida-la Pobla de Segur.· La connexió Madrid-Barcelona del traçat de l’Alta Velocitat Espanyola (AVE), juntament
amb altres trajectes radials que s’estan executant, redissenyarà el mapa econòmic igeogràfic estatal. Aquest nou passadís ferroviari unirà Catalunya amb la resta d’Europa.Lleida, mentre no es finalitzi el tram fins a Barcelona, serà estació final i estarà a una horai mitjà de Madrid.
Comarca del SegriàRecursos educatius de les Terres de Lleida 15
HISTÒRIA
BREU HISTÒRIA DEL SEGRIÀ
La comarca pren el nom d’un reguer oclamor, el Segrià, format per barrancs depluja i per escorrialles i cabals naturals,que s’origina en un vessant de l’altiplà deRatera, entre Alguaire i la Portella. Aquestreguer arriba al Segre uns dos quilòmetresabans d’arribar a Lleida.La ciutat de Lleida, capital de les terres deponent catalanes des de temps remots,aporta part de la personalitat a la comarca.El territori ha estat sempre, sota lainfluència de Lleida, ciutat ibèrica, municipiromà i centre d’una important taifamusulmana, que la reconquesta cristiana(1149) dividí entre els comtats de Barcelonai Urgell i altres senyories eclesiàstiques.Lleida, protegida pels sobirans catalans,esdevingué seu d’un extens bisbat i de laprimera universitat de Catalunya. Jaume Iel Just otorgà, l’1 de setembre de 1300, elprivilegi de fundació de l’Estudi Generalde Lleida.L’Any 1707 la ciutat va caure sota lestropes de Felip V, clausurant la sevauniversitat i convertint la seva catedral encaserna militar.Lleida és una ciutat que creix sòlidament.Durant els últims anys rep ciutadansd’arreu que la fan sens dubte més plural i
cosmopolita. Avui Lleida gaudeix d’unaimportant universitat. És una ciutat queconstantment s’està modernitzant i ofereixuna variada oferta cultural.
Història de la ciutat de Lleida
Inicialment capital d’un important pobleibèric, el dels ilergets, que s’estenia fins alMontsec i la Segarra. Les últimes troballesprehistòriques proven que el puig delcastell de Lleida ja estava poblat un milerd’anys abans de Crist. Cap al segle V aCels ilergets de nissaga ibèrica van ocuparel Pla de Lleida i li donaren el nom d’Iltirdao Ilirda, la Ilerda dels romans que acabarendominant el país després d’haver vençutels seus cabdills sublevats (206 aC) Indíbili Mandoni. La Ilerda romana va ser clau enles lluites entre Juli Cèsar i Pompeu. Lescròniques romanes parlen d’una ciutatfortificada, amb un pont de pedra queconstituïa un «municipium» (creat en tempsde l’emperador August) que posseïa fèrtilshortes i a la que bandes de bàrbarsgermànics, a la fi del segle III, van destruir.Amb la cristianització va ser seu d’unaimportant diòcesi (Concili de Lleida, 549).Després de la conquesta musulmana,Lleida va ser el centre d’una poderosa taifaislàmica i la llarga dominació durant 4segles va marcar especialment lescomarques del sud-oest. Ocupada cap al719 pels àrabs, la islamització fou ràpida.La llarga dominació de quatre segles marcàintensament el caràcter de la pròpia ciutat,de la població i de les seues institucions.La ciutat fou alliberada dels sarraïns el 24
Comarca del SegriàRecursos educatius de les Terres de Lleida 16
d’octubre de 1149 per les tropes de RamonBerenguer IV de Barcelona i d’Ermengol VId’Urgell. En canvi, a la zona pirinenca esvan organitzar comtats que van tindre unimportant paper en la conquesta cristiana ies van fusionar amb el comtat deBarcelona.
El comte Ramon Berenguer IV va conquerirel 1149 la ciutat de Lleida, que des dellavors va formar part de Catalunya dintrela confederació catalanoaragonesa.El 1150, Ramon Berenguer IV de Barcelonai Ermengol VI d’Urgell van signar la cartade població. Són anys importants per a laciutat, que veu créixer la població i elcomerç. Lleida recupera la diòcesi, albergala primera Universitat de Catalunya (EstudiGeneral, 1300) i adopta un paper decisiu entots els esdeveniments bèl·lics.
Al segle XV, la revolta catalana contra JoanII, que durarà 10 anys, significarà un granretrocés per a la ciutat, la qual, al 1464,sofreix un dur setge, que va comportarl’enderrocament de més de 400 edificis i ladevastació de les hortes. Aquesta crisipersistirà fins a la Guerra de Successiócontra Felip V.
La pèrdua de la Guerra de Successiócontra Felip V va significar una greuderrota per a la ciutat. Pel decret de NovaPlanta a l’any 1714, Lleida, com la resta deCatalunya, perd les llibertats i els règimsforals de la Paeria i la Universitat. La SeuAntiga, tancada al culte des de 1707, es vaconvertir en caserna militar.
A finals del segle XVIII la ciutat es refà, latasca d’alguns corregidors il·lustrats, comel baró de Maials i el marquès de Blondel,el primer amb la seua política d’expansióagrícola i el segon com a urbanitzador dela ciutat, són importants sobretot per aldesenvolupament de l’agricultura i elcomerç.
A principis del segle XIX té lloc l’ocupaciónapoleònica. La població de Lleida erad’unes 11.000 persones. La reestructuracióde la Lleida del segle XIX va fer-se en elmarc d’una ciutat devastada per la passadaguerra napoleònica, que pugnava perreconstruir-se urbanísticament i per dotar-se d’una infraestructura urbana moderna.
Les transformacions més importants novan tindre lloc fins a la dècada dels 60.Algunes d’aquestes van ser l’arribada delferrocarril l’any 1860. Al 1865, l’arquitecteJosep Fontseré va mostrar el primer plaurbanístic modern de la ciutat.Amb l’arribada del segle XX apareixen elsnous ravals entorn del turó que albergavael nucli antic amb les avingudes Blondel,Catalunya, Aragó, Prat de la Riba i Ferran.
Després de la Guerra Civil en què la ciutatsofreix grans destrosses, va començar unfort desenvolupament urbanístic amb lacreació de nous barris perifèrics.