cinc aventures autèntiques d’atletes, nedadors, alpinistes,...
TRANSCRIPT
9 788498 255812
Proj
ecte
de
La P
laga
: Im
apla
i M
ontse
Gan
ges
HISTÒRIES protagonitzades per homes i dones valents quevan perseguir un somni, una idea que a la majoria els semblavainabastable i fins i tot absurda. Relats que demostren de quèsom capaços o, almenys, de què en són alguns.
1. MARATÓ.Filípides. Córrer sense parar.
5. KARISOKE.Dian Fossey. Estrenyent llaços familiars.
4. A LA LLUNA.Armstrong, Aldrin & Collins.
Més enllà del cel.
3. EVEREST.Edmund Hillary & Tenzing Norgay. La muntanya més alta del món: 8 848 m.
2. NEDAR I NEDAR.Gertrude Ederle.
La Reina de les Onades.
HISTÒRIES
HIS
TÒR
IES
INC
REÏ
BLE
S
Cinc aventures autèntiquesd’atletes, nedadors,alpinistes, exploradorsi astronautes intrèpids.
HISTÒRIES2
22
04 16
ÍNDEX
MARATÓCórrer sense parar.Filípides.
Filípides era un hemeròdrom, un missatger militar de l’an-tiga Grècia. Era capaç de córrer llargues distàncies pertransmetre de viva veu missatges urgents i de vital impor-tància. L’any 490 aC va tenir lloc una importantíssima ba-talla a Marató; Filípides és l’heroi més recordat d’aquestabatalla.
Gertrude Ederle, Trudy per a la família, va ser una nenamig sorda i tímida de Manhattan. La seva vida va canviarquan va aprendre a nedar i, sobretot, quan va descobrir lafelicitat de nedar a mar obert. Ederle va ser la primeradona que va creuar nedant el Canal de la Mànega i es vaconvertir en Trudy per a tothom.
Edmund Hillary i Tenzing Norgay eren dos joves molt di-ferents. L’un era de Nova Zelanda, llargarut i desmanegat;l’altre era del Nepal, més baix i dotat d’una elegància na-tural. Però els va unir el mateix somni: arribar al cim del’Everest, la muntanya més alta del món. 8 848 m d’esforçi d’amistat.
NEDAR I NEDARLa Reina de les Onades.Gertrude Ederle.
28 40 52EVERESTLa muntanya més alta del món: 8 848 m.Edmund Hillary i Tenzing Norgay.
A LA LLUNAMés enllà del cel.Armstrong, Aldrin i Collins.
KARISOKEEstrenyent llaços familiars.Dian Fossey.
Neil Amstrong, Buzz Aldrin i Michael Collins volien volar.Els tres van ser pilots de guerra i de proves. Però el seu destíes trobava més enllà del cel. Tots tres es van entrenar perser astronautes i sortir a l’espai. El seu destí va ser portar aterme un somni de tota la humanitat: arribar a la Llunaper primera vegada.
Dian Fossey va arribar a les muntanyes Virunga amb unamissió: estudiar els goril·les de muntanya. Però de seguidava comprendre que allò que els goril·les necessitaven eraprotecció, perquè si no desapareixerien. Des del seu cam-pament de Karisoke, Dian es va convertir en la defensorad’aquests parents de la humanitat.
Històries que demostren de què som capaços o, almenys,de què en són alguns.
CÓRRER SENSE PARAR
LA GRAN CURSALa cursa olímpica més llarga és la marató. Els atletes han
de córrer una distància de 42,195 km. És una prova de re-sistència física i mental, perquè és la ment la que empeny iobliga el cos a superar l’esgotament i el dolor per tal de se-guir corrent.
La marató s’ha convertit en la prova reina dels corredors defons. A banda de les maratons olímpiques, se celebren mara-tons populars en ciutats de tot el món, on atletes professio-nals i aficionats posen a prova junts la voluntat de córrer senseparar fins a creuar la línia de meta.
DESPRÉS D’UNA BATALLALa primera marató es va córrer fa 2500 anys. Ho va fer un
atleta i soldat grec anomenat Filípides. Va sortir de Marató,una plana sota el sol del Mediterrani on s’acabava de lliuraruna cruenta batalla, i no es va aturar fins a arribar a Atenes. Noformava part d’uns jocs, no corria per esport. Filípides por-tava un missatge important i va córrer sense parar. Va córrerfins a la mort.
MARATÓ 5
Mar Mediterrani
Oceà Índic
IMPERI PERSA
Persèpolis
GRÈCIA
FA 2 500 ANYS
PERSES
L’any 490 aC, fa 2500 anys, es va lliurar la batalla de Ma-rató. Va ser el principi de les anomenades guerres mèdiques,que van enfrontar perses i grecs. Dos contendents molt dife-rents que representaven dues maneres de ser i d’estar en elmón.
L’imperi persa va ser el més extens de l’antiguitat. Quan esvan enfrontar als grecs es trobava en el seu màxim esplendor iel seu emperador era Darios I. Aquest monarca va organitzarel vast territori que havia heretat dels seus predecessors: va or-denar la construcció d’una gran capital, Persèpolis, i d’unaxarxa de camins per tal que els missatges, els tributs i les mer-caderies arribessin a la ciutat amb rapidesa.
El govern s’organitzava per jerarquies, de dalt a baix. Al cap-davant hi havia l’emperador, la màxima autoritat, envoltat delsseus familiars, l’exèrcit i uns quants escollits entre els quals podiarecaure el govern de les terres conquerides. Aquests territorisgaudien de certa autonomia; podien conservar els seus costumssempre que paguessin els tributs i no s’atrevissin a discutir l’au-toritat imperial. Així, doncs, en un imperi tan gran hi haviamoltes religions diferents, però l’emperador i la seva cort ren-dien culte a Ahura Mazda, un déu únic que regia el bé i el mal.Per descomptat, aquest déu havia atorgat el poder màxim al’emperador i la seva estirp.
UN SOL DÉULa religió oficial de l’imperi persa era el mazdeisme, nom derivat del seu únicdéu: Ahura Mazda. També rep el nom dezoroastrisme, perquè el profeta fundadorde la religió s’anomenava Zoroastre o Zaratustra. Va ser una de les primeres religions monoteistes, o d’un sol déu.Ahura Mazda s’identifica amb el foc o elsol perquè és la llum, la veritat i la bon-dat, per això els creients resen davantd’una flama. Ahura Mazda es contra-posa a la foscor i el mal.
6 MARATÓ
GRECSL’antiga Grècia estava dividida políticament en polis o ciutats
estat. La geografia grega, tan abrupta, va afavorir aquesta frag-mentació. Les polis d’Atenes, Esparta, Corint, Tebes, Argos,Efes, Cnossos, per citar-ne tan sols algunes, eren estats sobiransi sovint s’enfrontaven entre ells. De tota manera, aquest pro-fund sentiment d’independència que les separava convivia ambl’orgull general pel fet que tots ells eren i se sentien grecs.
No totes les polis es governaven de la mateixa manera; enaquest sentit, Atenes va ser la més avançada, amb un mode degovern al qual van anomenar democràcia (‘govern del poble’),un sistema organitzat de baix a dalt. Els ciutadans d’Atenes ele-gien periòdicament els seus governants; entenent per ciutadanstan sols els homes lliures i excloent les dones i els esclaus.
El que sí que compartien tots els grecs eren els seus déus, se-midéus i herois, que protagonitzaven nombrosos mites i his-tòries. Els déus grecs eren un reflex de les passions humanes:bones, dolentes i regulars. La llar dels déus grecs era al montOlimp, el més alt de tot Grècia i el nom del qual significa «ellluminós». Els grecs creien que els déus hi vivien en mansionsde cristall. En el seu honor, cada quatre anys se celebraven lesolimpíades.
Les olimpíades, o Jocs Olímpics, són un exemple de laconsciència que tenien els grecs de ser un sol poble. Cada qua-tre anys es dictava la pau olímpica per tal que els atletes detotes les polis poguessin arribar fins a la ciutat d’Olímpia, oncompetirien per honorar els déus de tota Grècia.
LA LLAR DELS DÉUSAquest és el mont Olimp, de 2 917 m d’altura. Els déus principals que segonsels grecs antics habitaven en aquestamuntanya sagrada són:ZEUS: Pare dels déus i déu del tro i elcel.HERA: Esposa de Zeus i deessa del matrimoni i els naixements.POSIDÓ: Déu del mar i els oceans.ARES: Déu de la guerra.HERMES: Déu dels viatgers, els merca-ders i els atletes. Ell mateix era el mis-satger dels déus.AFRODITA: Deessa de l’amor.ATENA: Deessa de la saviesa.APOL·LO: Déu de les arts.DEMÈTER: Deessa de la terra, de la fertilitat.HADES: Déu dels morts i de l’inframón.
MARATÓ 7
LA FORMACIÓ D’UN HOPLITAMoltes ceràmiques de l’antiga Grècia, com la d’aquesta foto, estan adornadesamb escenes de la vida quotidiana, itambé inclouen escenes de lluita.En l’educació que rebien els nens atenencs, i ens referim tan sols als noisfills de ciutadans lliures, era tan impor-tant la cura de la ment com la del cos.A l’edat de set anys començaven l’es-cola, on els ensenyaven lectura, escrip-tura, matemàtiques i música.A dotze anys començaven a assistir al gimnàs, on s’entrenaven intensament ipracticaven sobretot la lluita, les cur-ses, el salt, el llançament de disc i el de javelina, totes elles disciplines olímpi-ques i que permetien adquirir habilitatsútils per a la batalla.A l’edat de divuit anys ja es podien convertir en ciutadans i soldats, és adir, en hoplites. Cada hoplita adquiria imantenia el seu equip (proteccions iarmes),
490 aCMARATÓ
Marató és una extensa plana situada a la riba del mar, a 42 qui-lòmetres de la ciutat d’Atenes. Un camp on creix el fonoll sota elsol intens del Mediterrani; en efecte, en grec, marató vol dir «fo-noll». Allà va atracar la flota persa el mes de setembre de l’any490 aC. Es creu que aquest exèrcit invasor, al comandament delsgenerals Datis i Artafernes, estava format per uns 50000 homes,incloses la cavalleria, els arquers i la infanteria.
Els atenencs, que van saber que l’enemic desembarcava aprop de la ciutat, van enviar immediatament un exèrcit de10 000 hoplites sota el comandament del general Milcíades.Els hoplites eren soldats d’infanteria que anaven armats ambuna llança, un casc i l’escut (hoplon, en grec). Tots els ciuta-dans d’Atenes rebien preparació i entrenament per ser hoplites.
La superioritat de l’exèrcit persa era aclaparadora. Però elsatenencs lluitaven a casa, coneixien el territori i hi estaven mésben adaptats. El general grec Milcíades va saber aprofitar aquestafortalesa i va elaborar una ràpida estratègia per anul·lar l’avan-tatge numèric.
El 12 de setembre es va lliurar a Marató una cruenta i heroicabatalla amb aroma de fonoll.
8 MARATÓ
GRÈCIA 1 PÈRSIA 0
L’HERÈNCIA GREGADesprés de la batalla de Marató Atenes va viure un llarg període d’esplendor. Es va urbanitzar l’Acròpoli, la part altade la ciutat, amb nombroses construc-cions i temples. A la ciutat hi van treballargrans artistes, com els escultors Fídiesi Miró; hi van ensenyar grans filòsofs, com Sòcrates, Plató i Aristòtil; els drama-turgs Sòfocles, Aristòfanes i Eurípideshi van escriure les seves obres de teatre... I tot això ha arribat fins a nosaltres. Hem heretat un saber que encara avui meravella el món.En aquesta foto podem veure l’Acròpolid’Atenes tal com és avui en dia; el tem-ple que hi destaca en primer terme és el Partenó, dedicat a la deessa Atena.
VICTÒRIA ATENENCA
LA BATALLA MÉS IMPORTANT
Els atenencs, gràcies a l’estratègia del seu general i la rapi-desa de les seves tropes, van aconseguir encerclar l’enemic rereuna muralla d’hoplites furiosos que, a més de brandar les llan-ces, repetien a l’uníson el seu crit de guerra: Eleleu! Eleleu!
Entre les tropes perses es va desfermar el pànic i van fugiren desbandada cap al mar, l’únic camí lliure. Els hoplites elsvan fustigar fins que van salpar en les seves naus.
Després de la batalla hi havia més de 6000 víctimes persesentre els matolls de fonoll de Marató. Al bàndol atenenc, encanvi, amb prou feines van caure 200 hoplites. La primera ba-talla de les guerres mèdiques l’havien guanyada els grecs.
La victòria de Marató va significar moltes coses. En primerlloc, va demostrar que els perses, que fins aleshores havien sor-tit victoriosos de tots els enfrontaments, no eren invencibles.Però sobretot va significar que els grecs no van ser conqueritsni sotmesos; no es van convertir en una regió més de l’imperipersa, sinó que van poder continuar desenvolupant la seva par-ticular forma de govern: la «democràcia».
Atenes va viure, en democràcia i després de Marató, unsegle brillant durant el qual arquitectes, escultors, dramaturgsi filòsofs, van assentar les bases del pensament occidental queavui encara perduren i són admirades.
Encara que els perses van aconseguir vèncer en altres bata-lles, al final els vencedors de les guerres mèdiques van ser elsgrecs.
MARATÓ 9
GRÈCIA
Espartans!
Nenikékamen!
Eleleu!
Eleleu!
Batalla de Marató:12 de setembre del 490 aC
Desfermaré el pànic
Déu Pan
GRÈCIA
MAR EGEU
MAR MEDITERRANI
Olímpia
Esparta
Corint
Marató
Atenes
Primer recorregut de Filípides:d’Atenes a Esparta
240 km
Segon recorregut de Filípides: d’Esparta a Marató
280 km
Tercer recorregut de Filípides:la cursa de Marató a Atenes
42 km
EL MAPA D’AQUESTA AVENTURA
10 MARATÓ
FILíPIDESENTRE HERMES I ARES
Han passat 2500 anys des de la batalla de Marató. No obs-tant això, la història encara recorda els noms dels generalsperses i grecs que hi van lluitar. Però, en canvi, no sabem elsnoms dels soldats, dels precisos arquers perses o dels veloçoshoplites grecs.
Tan sols un nom entre tota la tropa no ha caigut en l’oblit,el d’un dels 10 000 hoplites atenencs: Filípides. Però, per quèel nom d’un simple hoplita ha passat a la posteritat?
Filípides no tan sols era un soldat, també era un hemerò-drom. Així anomenaven a l’antiga Grècia els heralds o missat-gers militars. Els hemeròdroms recorrien llargues distànciescorrent per portar missatges; fins i tot podien fer-ho portantel seu equip hoplita. I això és el que feia Filípides, a més delluitar, i sens dubte ho feia molt bé perquè li van confiar mis-sions importants.
Els antics grecs consideraven que si algú tenia talent per feruna cosa era perquè els déus se l’estimaven. Així, doncs, Filí-pides era estimat per Ares, el déu de la guerra, però sobretotera estimat per Hermes, el déu dels atletes, dels viatgers i delsmissatgers.
Potser perquè es va encomanar als déus, Filípides va acom-plir amb èxit les missions que li van encarregar abans i des-prés de la batalla de Marató. Encara que el seu triomf va sermolt especial, com correspon als grans herois.
COSES DE DÉUSEl déu Hermes (imatge superior), missatger dels déus i protector de tots els viatgers, atletes i hemeròdroms, se sol representar amb ales als peus o al cap i portant una vara amb la qualobria i tancava els ulls dels mortals.El déu Ares (imatge inferior), personifi-cació de la guerra, se solia representar com un hoplita: nu o amb túnica, casc,escut, llança i espasa.
MARATÓ 11
BUSCANT AJUDA
ESPARTANS!
ABANS DE LA BATALLAQuan els atenencs van saber que els perses estaven desem-
barcant a Marató, a més de preparar-se per a la lluita, van voleravisar les altres polis gregues per aconseguir ajuda contra l’in-vasor estranger. Esparta va ser l’escollida perquè era la més po-derosa i la més temible.
Els espartans havien fet de la vida militar el seu mode devida. Els nens i nenes espartans eren seleccionats des del nai-xement: els sans i forts eren acceptats, els dèbils i malaltissoseren sacrificats. Els nens eren sotmesos a un entrenament du-ríssim per arribar a ser els millors hoplites. Els espartans noes rendien mai, el seu lema era «Vèncer o morir». Sens dubte,uns bons aliats. Per això els atenencs els van enviar el seu mi-llor hemeròdrom: Filípides, que va trigar dos dies a recórrerels 240 quilòmetres que separen Atenes d’Esparta, amb unmissatge de petició de socors.
El missatge que Filípides va recitar davant dels ciutadansd’Esparta va ser aquest: «Espartans!, els atenencs us demanenque els ajudeu, que no permeteu que una de les ciutats més an-tigues de Grècia es converteixi en esclava dels bàrbars».
Els espartans de seguida van accedir a socórrer els atenencs.Però en aquell moment estaven celebrant unes festes en honordel déu Apol·lo i les lleis espartanes els prohibien lluitar durantles cerimònies als déus. Els atenencs haurien de resistir sols unparell de dies.
LA HISTÒRIA EXPLICADA PER HERÒDOTHeròdot d’Halicarnàs (484-425 aC) va escriure Els nou llibres de la història, on narra les guerres mèdiques. En elsisè llibre relata la batalla de Marató,parla de Filípides, de la seva missió a Esparta i de la seva trobada amb el déu Pan.Heròdot és reconegut com el primer historiador o el «pare de la història».
«Perquè no caiguin en l’oblitles accions dels homes.»
12 MARATÓ
EL DÉU PANFILL D’HERMES
PÀNIC ENTRE ELS ENEMICS
Filípides va emprendre el viatge de tornada. Aquesta vegadava recórrer uns 280 quilòmetres, d’Esparta a Marató, on el ge-neral Milcíades ja devia estar situant els seus hoplites al campde batalla.
Probablement, Filípides sentia al seu cor la urgència i l’an-goixa de saber que no era portador de bones notícies: potser elsespartans arribarien massa tard, potser fins i tot ell mateix arri-baria massa tard!
A mig camí, se li va aparèixer el déu Pan. I, encara que el déues va queixar que els atenencs no li feien gaire cas, de seguidava animar el missatger tot dient-li que lluitaria a favor seu.
De ben segur, les paraules de Pan van animar Filípides, per-què Pan era fill d’Hermes, el déu dels missatgers. Quan va arri-bar a Marató, Filípides va comunicar a Milcíades el missatge delsespartans i el de Pan. Després, va lluitar com un hoplita més.
Pan era el déu de la naturalesa salvatge i entre els seus múlti-ples poders hi havia el de desfermar una por que feia embogir,similar a la que senten els animals quan es desfermen les forcesde la naturalesa. I aquesta por incontrolable s’anomena pànic.
A Marató, quan els hoplites es van llançar corrents damuntl’enemic, invalidant així els seus arquers i imposant el combatcos a cos, els perses van sentir molta por, van sentir pànic i vanfugir. I els atenencs van comprendre que realment Pan havialluitat al seu costat.
EL DÉU DE LA NATURALESAEl déu Pan era meitat humà i meitat animal: tenia potes i banyes de cabra. Li agradava passar estones a la clarianad’un bosc o al costat d’una font, tocant la flauta, fent la migdiada o perseguint les nimfes (els esperits femenins de la naturalesa).Després de la batalla de Maratóels atenencs no van tornar a oblidar-se del déu Pan. Per desig exprés de Milcíades, li van dedicar un santuari en una gruta de l’Acròpoli, i cada any li oferien sacrificis i feien una processó de torxes en honor seu.
MARATÓ 13
Νενικήκαμεν
A aB bG gD dE eZ zE eTH thI iK kL lM mN nX xO oP pR rS sT tU uF fCH chPS psO o
π Ω
Un cop acabada la lluita al camp de Marató, la preocupa-ció principal de Milcíades era que Atenes sabés com mésaviat millor que havien guanyat. Però, per què tanta pressa?Els historiadors i els poetes que han narrat la batalla i la gestade Filípides, han apuntat diverses raons.
Uns diuen que la notícia havia d’arribar a Atenes peralleujar la terrible preocupació de la polis i que aquesta po-gués preparar-se per rebre els herois. Uns altres diuen que ala polis tan sols hi quedaven les dones i els nens, i que havienacordat que si no rebien bones notícies aviat, les dones sa-crificarien els nens i després es matarien, per evitar caure enmans dels perses.
Milcíades va confiar novament en el seu millor missatger.Filípides havia de córrer els 42 quilòmetres que separen Ma-rató d’Atenes i donar un missatge tan curt com vital: «Ne-nikékamen!» o «Νενικήκαμεν», tal com s’escriu en alfabetgrec i que significa: «Hem guanyat!»
I, novament, Filípides va córrer tan de pressa com va poderper complir la seva missió. En pocs dies, doncs, va cobrir unadistància de 562 quilòmetres: 240 km d’Atenes a Esparta+ 280 km d’Esparta a Mataró + 42 km de Marató a Atenes.I cal no oblidar que a més va lluitar en la batalla.
Després de córrer els 42 quilòmetres, Filípides va arribar aAtenes i va pronunciar el missatge amb un darrer alè: «Νενι-κήκαμεν». I el valent hemeròdrom va morir.
El soldat de Marató anunciant la victòria.
DESPRÉS DE LA BATALLAUN MISSATGE VITAL
NENIKÉKAMEN!
AIXÍ ESCRIUEN ELS GRECSEl grec té un alfabet propi: Filípides s’escriu π i Marató s’escriu ῶ.Aquesta és la correspondència entre lesnostres lletres i les de l’alfabet grecque ha perviscut fins al grec modern,totes dues en majúscula i en minúscula:
14 MARATÓ
42,195
LA PRIMERA MARATÓ OLÍMPICAEls Jocs Olímpics de l’antiguitat es van celebrar durant més
de sis-cents anys, entre el 776 aC i el 393 dC. Després, la Grè-cia clàssica va arribar a la seva fi i les proves olímpiques vancaure en l’oblit.
Al segle xIx va renéixer la idea de portar a terme uns Jocs In-ternacionals, a l’estil dels que se celebraven a Olímpia en l’an-tiguitat. L’impulsor principal d’aquesta idea va ser un noblefrancès: Pierre de Frédy, baró de Coubertin.
La primera edició dels Jocs Olímpics de l’era moderna es vacelebrar l’any 1896 i va ser, precisament, a Atenes. Entre lesproves que es van idear s’instaurà una cursa de fons que ho-menatjava un corredor de l’antiguitat: Filípides i la seva darreracursa de 42 km. I la van anomenar marató. El primer guanya-dor va ser un pastor grec anomenat Spiridou Louis, que va vèn-cer els atletes més famosos; va ser l’única cursa en què vaparticipar en tota la seva vida.
LA TRIBUNA DE LA REINALes olimpíades de 1908 es van celebrar a Londres. Per có-
rrer la marató es van escollir els 42 quilòmetres que separenWindsor de l’estadi de White City. I per arribar fins a la tri-buna des de la qual la Reina Alexandra assistia a l’esdeveni-ment hi van afegir 195 metres. Des d’aleshores totes lesmaratons tenen 42 quilòmetres i 195 metres.
La marató de Londres també va ser cèlebre per l’agònica arri-bada a la meta de l’italià Dorando Pietri. L’atleta va entrar al’estadi en primer lloc, però tan esgotat que va haver de ser aju-dat en diverses ocasions i va ser desqualificat. Però la Reina Ale-xandra va considerar la seva persistència digna d’un filípides iel va premiar amb una copa d’or.
DESPRÉS DE MARATÓ
Després de la batalla de Marató les guerres mèdiques van conti-nuar. Hi va haver altres batalles ialgunes van suposar pèrdues terri-bles per als grecs, com la batallade les Termòpiles, en la qual van morir300 espar tans sota el comanda-ment del rei Leònides. Però alfinal es van imposar els grecs il’imperi persa es va disgregar finsa desaparèixer.Hi va haver un altre imperi, aquesta vegada grec, sota el reg-nat d’Alexandre el Gran. Peròtambé aquest imperi va tenir elseu final. I va passar el temps, i hi va haveraltres guerres, altres imperis... I semblava que aquells homes caurien en l’oblit, però no va seraixí.Quan l’any 1896 es van restaurarels Jocs Olímpics i es va córrer laprimera marató, el guanyador ho va fer en gairebé tres hores. Actualment es corre en poc més de dues hores, i cada competició,
9 788498 255812
Proj
ecte
de
La P
laga
: Im
apla
i M
ontse
Gan
ges
HISTÒRIES protagonitzades per homes i dones valents quevan perseguir un somni, una idea que a la majoria els semblavainabastable i fins i tot absurda. Relats que demostren de quèsom capaços o, almenys, de què en són alguns.
1. MARATÓ.Filípides. Córrer sense parar.
5. KARISOKE.Dian Fossey. Estrenyent llaços familiars.
4. A LA LLUNA.Armstrong, Aldrin & Collins.
Més enllà del cel.
3. EVEREST.Edmund Hillary & Tenzing Norgay. La muntanya més alta del món: 8 848 m.
2. NEDAR I NEDAR.Gertrude Ederle.
La Reina de les Onades.
HISTÒRIES
HIS
TÒR
IES
INC
REÏ
BLE
S
Cinc aventures autèntiquesd’atletes, nedadors,alpinistes, exploradorsi astronautes intrèpids.
HISTÒRIES2
22