Agressió a la gent treballadora - Les reformes d’en Rajoy són una agressió més a les classes popu-lars, sense precedents en la història recent. La nova pujada d’un impost antisocial com l’IVA (el PSOE ja ho havia fet el 2010) que afecta a tothom per igual

(rics i gent treballadora). Si això no fos prou, Rajoy ha anunciat que retallarà, just ara, la prestació d’atur, culpabilitzant les persones aturades de la seva situació i retallant-los, encara més, el poc que perceben per a la seva subsistència.

També ha anunciat l’enèsima estocada als drets dels treballadors del sector públic. En resum, es tracta de carregar els neulers de la seva crisi sobre la gent treba-lladora. Cap intent de posar pressió fiscal als rics, de re-gular els fluxos especulatius, de fer una banca pública de veritat. Res. I tot plegat no fa més que evidenciar que aquestes són les reformes d’una dreta neoliberal des-bocada que està decidida a aprofitar la crisi per reduir drets i llibertats tot imposant un nou model antisocial.

Cop d’estat polític - El paquet de mesures té una segona part, també molt preocupant: l’inici d’un pro-cés de recentralització en clau espanyola i de lamina-ció dels drets polítics de representació més bàsics. I ho volen fer de dues maneres: 1) reforçant les Diputacions,

l’estructura de poder a través de la qual s’ha gestionat sempre el control de l’Estat sobre les seves “províncies”. 2) debilitant la sobirania dels ajuntaments.

Cal una resposta contundent i treballarem amb movi-ments socials i populars, sindicats de classe i entitats dels Països Catalans per trobar el camí que cal seguir a partir d’ara.

La CUP fa una crida a la mobilització per plan- tar cara a aquesta nova agressió i fugir del model de societat que ens volen imposar. Hem d’iniciar un procés constituent que ens condueixi a uns Països Catalans lliures, on l’economia estigui al servei de les persones i no dels interessos d’uns pocs.

LA CUP REBUTJA LEs novEs imPosiCions nEoLiBERALs dEL govERn EsPAnyoL i imPULsARÀ LA ConsTRUCCió d’Un noU modEL soCiAL i PoLíTiC

Sortint d’Espanyai del capitalisme sortirem de la crisi

per què #infoCUP?El nom del butlletí es va escollir amb una enquesta popular a les xarxes socials. Un participant va proposar CUPgròs i va ser el més votat. Un setmanari local té registrat legal-ment el nom Capgròs i es mostra recelós que ningú utilitzi una mar-ca similar. Ens han demanat que canviem el nom de la capçalera del nostre butlletí. L’assemblea de la CUP, després de valorar que no val la pena tenir litigis per aquest mo-tiu, hem acordat canviar el nom del nostre butlletí CUPgròs, que pas-sarà a dir-se #infoCUP.

Les retallades i reformes que ha anunciat el president espanyol suposen una estocada més al minso estat del benestar, als drets dels treballadors i al simu-lacre de democràcia que tenim. Ens trobem en ple procés d’involució social, de pèrdua de drets i deriva política cap a l’autoritarisme que cal aturar.

EXPLIQUEML’ORIGEN DE LABANDERA ESTELADAD’on ve l’estelada? Per què n’hi ha amb l’estel blanc i amb l’estel roig?

FORA LA BANDERA ESPANYOLA DE L’AJUNTAMENTRecollida de signatures a favor de la retirada de la bandera espanyola.

DEMANEM RESPONSABILITATSA PUMSALa CUP es queda sola de-nunciant la mala gestió que ha dut PUMSA a la ruïna.

Grup MunicipalCUP MataróLa Riera, 48, 2n pis08301 Mataró93 758 22 92cup@ajmataro.cat

CUP MataróAmàlia, 16 baix08301 Matarómataro@cup.cat

www.mataro.cup.cat

BUTLLETÍ

INFORMATIU

Grup Municipal

Candidatura

d’Unitat Popular

MATARÓ

2JULIOL

2012

BUTLLETÍ INFORMATIUCandidatura d’Unitat PopularMataró

#1ABRIL2012

BUTLLETÍ INFORMATIUGrup MunicipalCandidatura d’Unitat PopularMATARÓ

2JULIOL2012

facebook.com/cupmataro

twitter.com/cupmataro

youtube.com/crasti

EN PORTADA

SUMARI

Mataró necessita diners, però no a qualsevol preuEl darrers anys la CUP s’ha posicionat contrària a tot un seguit d’inversions ur-banístiques inviables impulsades des de PUMSA . Vam votar en contra d’uns avals bancaris que ara el grup PUMSA no pot pagar. Són 39,5 milions d’euros que ja s’haurien d’haver pagat i no s’ha fet. L’ajuntament ha tancat l’exercici 2011 amb un resultat negatiu de -11.5 milions d’euros, queda palès doncs, la lamentable situació econòmica de l’ajuntament. Ara paguem les conseqüències d’una mala gestió politico-econòmica que depe-nia de l’especulació immobiliària. Fins a dia d’avui encara no s’ha depurat cap responsabilitat.

L’ajuntament de mataró funcionava com un regne de Taifes sense el control economico-finacer necessari. El cas de l’edifici del Rengle n’és un exemple: una obra inicialment pressupostada per 15 milions d’euros, n’hem pagat 22 milions per mala gestió.

Ara ens proposen un Pla de Sanejament perquè l’ajuntament adquireixi tot el deute de PUMSA i nous préstecs bancaris. La CUP novament ens hem quedat sols votant en contra d’una mesura que repercutirà negativament sobre la cituadania i que posa en perill la prestació de serveis públics de qualitat atès que es continuarà retallant.

La CUP reconeix que l’Ajuntament necessita líquid. Però, entén que estem davant d’un problema estructural, derivat d’un model de finançament dependent i insufici-ent que perjudica a les administracions públiques catalanes. Considerem excessiu que es torni a demanar un esforç a la ciutadania, perquè els diners que ara es demanen no aniran destinats a fer inversions o a oferir serveis públics de primera necessitat.

Necessitem diners, però no així:• Perquè no beneficiaran a la ciutadania. • Perquè estarem més endeutats i més deute vol dir més retallades.• Perquè pel préstec de l’Estat estarem pagant uns interessos del • 6% quan els bancs compren el diner a l’1%.• Perquè suposen una intervenció de facto de l’Estat en les • finances municipals (cada 3 mesos haurem de retre comptes).

Necesitem un millor finançament que passa per acabar amb l’espoli fiscal d’Espanya i una nova política fiscal que faci pagar més a les grans fortunes.

BUTLLETÍ CUP MATARÓNÚM 2 :: JULIOL 2012 :: P2

Operació Bikini? Ens la passem pel forro!Per fi arriba l’estiu i la calor ens empeny a desprendre’ns de les capes de roba. Per fi més lleugeres, més despullades. Per fi… o no! Per a moltes persones comença un gran mal de cap.

Els mitjans de comunicació i les indústries de la imatge ens recorden que arriba l’estiu i hem de començar a preparar els nostres cossos per a les exigències de la nostra societat, regida per uns cànons estètics molt rígids, estereotipats i cada vegada més allunyats de la realitat de les nostres corbes i de la nostra naturalesa.

En aquest cas parlaré en femení ja què el col·lectiu que rep la pressió social més forta és, amb molta diferència, el de les dones.

Estem disposades a fer el que calgui per què el nostre cos llueixi com ens han dit que ha de ser, forçant-nos a acos-tar-nos a un prototip de dona 10 que ens força a allunyar-nos de com som realment . Què ens espera? operacions bikinis, dietes esclavitzadores, algunes molt qüestionables pel que fa a salut, consum d’una varietat de produc-tes que ens han dit que són molt necessaris, ...

Tot això per a ser acceptades a la nostra societat capitalista i patriar-cal. Capitalista perquè el nostre cos s’ha convertit en una mercade-ria sobre la qual s’ha d’invertir i mantenir, consumint un munt de productes inútils consolidant així la creació de noves necessitat i el consum compulsiu.

Aquesta forma de control és una més de totes les que utilitza el sistema patriarcal, subtil, però igual de perversa que qualsevol altra. Aconse-guint així perpetuar rols de gènere, amb dones submises dedicades al seu cos i amb una insatisfacció constant, amb l’autoestima baixa i que viu amb la frustració de no poder aconseguir mai l’ideal que ens han venut.

El que em pregunto és si ens hem parat prou a pensar en totes aquestes exigències que ens llancen dia a dia, en la “dona perfecte” que ens venen, en si tots els sacrificis que fem són tan necessaris i si ho fem perquè volem o perquè ens deixem endur per les exigències de societat que ens oprimeix. Em qüestiono si realment ens aportarà satisfacció tots aquests esforços o estem condemnades a no arribar mai a aquest ideal,...

Trenquem amb els estereotips i amb els rols de gènere que ens opri-meixen. Dediquem el temps a acceptar-nos i estimar-nos a nosaltres mateixes tal com som! Siguem conscients de la pressió que rebem, analitzem l’arrel del problema i combatem-lo.

LLUITA ANTIPATRIARCALClara Sanchez

militant de la CUP

PRESSUPOST

El deute de PUMSAés de 150 milions d’eurosi enfonsa l’Ajuntament

carte

ll: Ju

sta

Revo

lta

Xavier Safont-Triaregidor de la CUP a l’Ajuntament de Mataró

foto

: Joa

n Ju

bany

BUTLLETÍ CUP MATARÓNÚM 2 :: JULIOL 2012 :: P3

PER LEs sAnTEs i ToT L’Any, FoRA LA BAndERA EsPAnyoLA

Recollida de signatures per retirar la bandera espanyola de l’AjuntamentLes banderes determinen qui mana. La bandera espa-nyola representa la negació de la sobirania política de la nació catalana. Per la força de les armes ens han impo-sat la seva unitat, el seu centralisme, la seva monarquia corrupta i la simbologia de l’Estat opressor espanyol. Som un poble sotmès a les retallades antisocials d’en Rajoy i a l’espoli fiscal. Aquesta bandera no ens repre-senta ni ens identifica com a poble.

Més enllà de les op-cions individuals de cadascú, que sem-pre respectarem, la CUP defensa que a l’Ajuntament no-més hi onegin la bandera catalana i la de Mataró, que cohesionen la ciu-tadania i ens re-presenten a tots i a totes.

Enguany el go-vern de CiU ha rebutjat el prec de la CUP per retirar la bandera espanyola per-què diuen que “no volen ofendre a ningú”. A diferència del que passa a molts altres municipis catalans, la postura de CiU és nacio-nalment covarda, amb un discurs ambigu i falsament sobiranista.

Diem no als símbols que trepitgen la llibertat dels Pa-ïsos Catalans i reclamem unes institucions que sense complexos adoptin únicament la bandera catalana que ens representarà a nivell internacional com a nou Estat independent.

Per tant, la CUP ha iniciat una campanya de recolli-da de signaures per fer extensiu i socialitzar el rebuig a aquest símbol opressor on els singants demanen la retirada de la bandera espanyola de l’Ajuntament de Mataró.

Durant Les Santes ens trobareu recollint signatures en parades a La Riera i en altres indrets de la ciutat.

SÍMBOLS

per Les Santes i tot l’any

la bandera espanyolade l’Ajuntament

FORA

www.mataro.cup.cat

L’origen de labandera esteladaLa bandera tradicional catalana és la de quatre barres vermelles (en heràldi-ca, pals de gules) sobre fons groc (camp d’or). Històricament era l’ensenya dels comtes de Barcelona, la dinastia nacio-nal, que amb el devenir del temps ha es-devingut el símbol de la nació catalana.

Totes les banderes d’arreu són ense-nyes convencionals, inventades en un moment històric determinat. La bandera independentista va néixer l’any 1918, en el si del semiclandestí Comitè Pro-Catalunya, adherit a la Unió Catalanista, per donar suport al Comitè Nacional Català de París, que pre-

tenia obtenir la representació catalana a la Societat de Nacions. En aquell context històric de final de la Primera Guerra Mundial, de triomf dels països aliats, democràtics, de desaparició dels antics imperis i de naixement de nous estats (Irlanda, Estònia, Letònia, Lituània, Finlàndia, Txecoslovàquia, Iugoslàvia, Po-lònia, etc.) i de la creació de la Societat de Nacions,

la necessitat d’una nova ensenya resultava evident: calia crear una bandera de combat, tant per als catalans com sobretot per a les potències estrangeres, que fos el símbol de les aspiracions independentistes de Catalunya en un moment històric favorable.

La bandera independentista va ser dissenyada pel president del Comitè Pro-Ca-talunya, Vicenç Albert Ballester. Com a model s’inspirà en la bandera cubana, que alhora s’havia inspirat en la dels Estats Units d’Amèrica on cada estel blanc

sobre fons blau representa un Estat. A les banderes de les repúbliques americanes hi solen aparèixer estels de cinc puntes, que signifiquen la llibertat, la independèn-cia. Ja hi ha precedents de

relacionar l’estrella amb la bandera quatribarrada des de 1903, però el disseny definitiu amb el triangle és, com hem dit de Vicenç A. Ballester.

El triangle equilàter, de connotacions religioses i maçòniques, representa l’equitat i la igualtat. El color blau del cel representa la Humanitat, i l’estel solitari la independència.

El canvi de color de l’estel blanc al vermell es donà a finals del anys sei-xanta del segle vint, durant els moviments descolonitzador i revolucionari del Tercer Món, per representar l’ideal polític del socialisme. El canvi de color del triangle de blau a groc, fou per motius pràctics de disseny. Des de llavors, el seu ús per les organitzacions independentistes han consagrat aquesta bandera com la bandera independentista per antonomàsia.

És una bandera provisional fins que s’assoleixi la independència. Segons el seu fundador: Deixeu que Catalunya [els Països Catalans] sigui indepen-dent, i serà aleshores quan posarem de bell nou la bandera de les quatre barres, la Bandera Catalana sense estels, sense blaus, però amb totes les honors. Ben alta, ben dreta i ben sola !

HISTÒRIAJosep Xaubet

historiador i militant de la CUP

Va néixer l’any 1918 i s’inspirà en la bandera cubana

foto

: Joa

n Ju

bany

BUTLLETÍ CUP MATARÓNÚM 2 :: JULIOL 2012 :: P4

L’enderroc del Club Nàutic allibera el front de marJuliol 2012 El front de mar ja està una mica més alliberat de barreres visuals. L’edifici de l’antic Club Nàutic ja ha estat ender-rocat, tal com havia proposat la CUP. Aquest nyap urbanístic que privatitzava un tros de platja ja és història. Ara caldrà recuperar-lo com a espai públic per a la ciutat integrat en el front de mar.

No a la privatització del servei d’aigua Abril 2012 La CUP va presentar al ple una moció per reclamar a la Generalitat que eviti la privatització del servei d’abasta-ment d’aigua que dóna l’empresa públi-ca Aigües del Ter-Llobregat. La proposta va ser rebutjada amb els vots de CiU i PP malgrat els 13 vots a favor de la resta.

Aliments ecològics a les escoles bressol Maig 2012 El Ple ha aprovat la proposta de la CUP per tal que el servei de cuina de les escoles bressol municipal ofereixi aliments ecològics, de temporada i de proximitat. Farem un seguiment per ga-rantir que es complexi l’acord.

URBANISME

SERVEIS PÚBLICS

ALIMENTACIÓ

El Club Nàutic ja no impedeix veure el mar

Aigües Ter Llobregat porta l’aigua a Mataró

Aliments ecològics i de proximitat

Juny 2012 El govern local ha gastat 8.000€ en encarregar al Conservatori del Liceu un estudi sobre l’Escola Municipal de Mú-sica. Aquest estudi l’hauria pogut fer de forma gratuïta la Diputació de Barcelona. L’estudi conclou amb una oferta del ma-teix Conservatori del Liceu per gestionar ell mateix, com a empresa privada, l’es-cola de música pública. La CUP conside-ra que l’estudi és innecessari i interessat.No considerem ètic que l’empresa que ha fet l’estudi pagat amb diners públics, aprofiti per a fer propaganda de la seva oferta. Un cop llegides les conclusions, podem dir que l’informe és un escàndol i una falta de respecte envers la gent hi tre-balla, que fins ara tothom ha valorat molt positivament la seva feina.Després de setmanes de bloqueig, s’ha acabat aprovant el plec de clàusules que

marcaran el funcionament de l’EMMM per al curs que ve. Tal com volia la CUP, es puntuarà de forma determinant el fet que les empreses subroguin l’equip.Val a dir que la CUP sempre hem defen-sat la continuïtat de l’equip docent i del model educatiu de l’Escola, i rebugem el nou procés de privatització del que hauria de ser un servei públic amb treballadors públics.

22 juny Prop de 400 persones van omplir el Teatre Monumental en l’estrena del documental L’Ope-ració Garzón contra l’independentisme cata-là. Un acte carregat de sorpreses i molt emotiu que va comptar amb diverses actuacions i par-laments. Tractant-se d’un film que parla de drets humans, la repressió que pateixen actualment els sectors més mobilitzats es va fer patent.L’acte va acabar amb un clam de celebració per la llibertat d’Andreu Curto, militant de Maulets empresonat durant tres setmanes per mobilit-zar-se per la vaga general i que havia sortit el mateix dia en llibertat sota fiança. Els encausats del 1992 van exhibir una pancarta on es llegia “Llibertat Andreu. Ni retallades ni repressió!”. En-tre aplaudiments i crits, militants de Maulets hi van enganxar uns rètols per convertir la pancarta en un “Benvingut Andreu”.Xavier Safont-Tria va expressar la seva felicitat pels centenars de persones que s’havien aple-gat al teatre. “Heu vingut a escoltar una història fins ara amagada a les catacumbes”, va advertir.

L’EsTUdi dEL LiCEU ConCLoU AmB UnA oFERTA d’AUToPRoPAgAndA

El govern malgasta 8.000€ en unestudi inútil sobre l’Escola de Música

EL doCUmEnTAL mosTRA L’ALTRA CARA dE BARCELonA’92 AmB ToRTUREs inCLosEs

El Teatre Monumental s’ompleamb l’estrena de Operació Garzón

ESOLA DE MÚSICA

MEMÒRIA HISTÒRICA

L’informe del Liceu ha costat 8.000€

El públic entona Els Segadors

Encausats del 1992, protagonistes del documental

Feliu Ventura

Safont-Tria

Clara-Simó

foto

s: J

oan

Juba

ny

foto

: iSt

ockP

hoto

foto

: Joa

n Ju

bany

foto

: Joa

n Ju

bany

foto

: Joa

n Ju

bany

BUTLLETÍ CUP MATARÓNÚM 2 :: JULIOL 2012 :: P5

Ni retallades ni repressió, llibertat Andreu i Rubén1/6/12 Vora 150 persones es van con-centrar per exigir la llibertat de l’Andreu i en Rubén, joves detinguts i empresonats per haver participat a la vaga general del 29M. Ja són en llibertat. L’Andreu va sortir el dia de l’estrena d’Operació Garzón.

SOLIDARITAT

Concentració davant l’Ajuntament

El president de l’ICS dimiteix esquitxat per irregularitatsJuny 2012 El president de l’ICS Josep Prat ha presentat la dimissió després que la CUP Reus denunciés la seva pressump-ta implicació en pagaments i cobraments irregulars en la sanitat pública. Per ga-rantir que no s’hagi malbaratat ni un sol cèntim, la CUP Mataró ha preguntat al govern si a la nostra ciutat hi ha factures com les investigades a Reus.

SANITAT

Hospital de Mataró

La CUP vol que religions i partits polítics paguin IBI Juny 2012 La proposta de CUP i ICV per reclamar el pagament de l’IBI a les reli-gions, ONGs, partits polítics i les seves fundacions va ser rebutjada per CiU, PP i PxC. En van aprovar una altra on només es reclama que paguin els partits.

IMPOSTOS

Edifici religiós que hauria de pagar IBI

CiU, PSC i PP voten mantenir els peatges i les multes Juny 2012 CiU, PSC i PP van rebutjar la proposta de la CUP per tal que l’ajunta-ment s’adhereixi a la campanya #novu-llpagar i reclami a la Generalitat que no tramiti les denúncies contra els conduc-tors que es neguen a pagar el peatge.

#NOVULLPAGAR

La CUP dóna suport a #novullpagar

“Facin la foto, que tal dia farà un any i tot serà igual”Juliol 2012 Safont-Tria diu als regidors que es “facin la foto i posin-se guapos, perquè tal dia farà un any i tot continuarà igual, o pit-jor” després d’aprovar un Pacte econòmic i social inútil i condemnat al fracàs perquè no qüestiona el model socioeconòmic.

CRISI CAPITALISTA

Xavier Safont-Tria, regidor de la CUP

Juliol 2012 El Ple de l’Ajuntament ha apro-vat una moció on es compromet a fer costat a les afectades per l’estafa de les Emissions de Plans Preferents per part d’entitats bancàries. La proposta l’ha presentat la CUP a petició del col·lectiu d’afectats EstafaBanca Mataró i ha estat consensuada amb la resta de grups mu-nicipals i aprovada per unanimitat. La sala de plens s’ha omplert de gent afectada i ha pogut intervenir un portaveu de la pla-taforma, que ha reclamat als polítics que la institució faci costat als afectats.La moció es compromet a comunicar “a les entitats bancàries la revisió, per part

de l’Ajuntament, de les seves necessitats creditícies a les Caixes i Bancs que no contemplin una solució que respongui als interessos dels seus clients, ciutadans de Mataró, que se senten estafats”.

EL PLE Es ComPRomET A PREssionAR BAnCs i CAiXEs QUE HAn vEnUT PREFREREnTs

L’Ajuntament fa costat als afectats per l’estafa de les “preferents”

ESTAFA BANCÀRIA

Afectats per les “preferents” al Ple

foto

: Joa

n Ju

bany

foto

: Joa

n Ju

bany

foto

: Joa

n Ju

bany

foto

: Joa

n Ju

bany

foto

: Joa

n Ju

bany

Volem que la biblioteca de Caixa Laietana sigui pública Juny 2012 La CUP, atès el “rescat” de Bankia, vol que la biblioteca de Caixa Laietana sigui pública i que no es perdi el seu fons bibliogràfic que és fruit d’una obra social pensada per servir la ciutada-nia de Mataró. Hem aconseguit el suport de la resta de grups de l’Ajuntament.

CULTURA

Fem pública la bibloteca del banc intervingut

foto

: Joa

n Ju

bany

foto

: Joa

n Ju

bany

L’Ajuntament defensa el model d’immersió a l’escolaAbril i juliol 2012 El Ple del mes d’abril va aprovar l’adhesió de l’Ajuntament a “Defensem l’Escola en Català” i a “Som Escola”. El Ple de juliol ha aprovat una moció en suport al model d’immersió lingüística. Cara Juvinyà ha intervingut al Ple per defensar el català a l’escola.

ENSENYAMENT

Carla Juvinyà defensa el català a l’escola

foto

: Joa

n Ju

bany

BUTLLETÍ CUP MATARÓNÚM 2 :: JULIOL 2012 :: P6 MOVIMENTS SOCIALS

ENTREVISTAManolo Andújar conversa amb Manel Molina

portaveu de la Coordinadora en Defensa de la Sanitat Pública de Mataró

Per què, es forma la Coordinadora?L’actual govern de la Generalitat, de CiU, està retallant prestacions sanitàries amb l’objectiu de desmantellar el nostre Sistema Sanitari Públic i servir-lo en safata a les asseguradores privades per fer negoci a costa de la nostra salut. No és casualitat el nomenament de Boi Ruiz com a conseller i responsable màxim de la Sa-nitat Pública, quan havia estat el responsable màxim de la patronal hospitalària de Catalunya. Després de les reduccions ja aplicades (reducció del sou dels tre-balladors públics en un 5%, reducció de plantilles al màxim de l’Hospital de Mataró i dels CAP, increment de les càrregues de treball dels professionals, saturació de serveis amb llistes d’espera superior a sis mesos i un llarg etcètera), anuncien la reducció del pressupost de Sanitat en un 10%, quan era necessari invertir més recursos en el sistema sanitari per a la seva millora. Des de la Federació d’Associacions Veïnals de Mataró (FAVM) van creure necessari crear un front cívic ampli per frenar aquestes retallades. Així va néi-xer la Coordinadora amb participació del moviment veïnal, de les organitzacions sindicals i cíviques, de la plataforma del 15M a Mataró, representants dels tre-balladors i treballadores de la sanitat i particulars de la nostra ciutat.

Què és el que preteneu?El Sistema Sanitari Públic a Catalunya, abans de les retallades del govern de CiU, era reconegut com un dels millors del món en temes d’eficiència i de qualitat. Aquest dret a la salut no és gratuït. L’estem pagant amb els nostres impostos i l’hem aconseguit després de molts

anys de lluita. Ara, en pocs mesos, el govern està destru-int un dels pilars fonamentals en la qualitat de vida. La salut no és un negoci ni una mercaderia. Si volen aconseguir recursos per a la Sanitat Pública, que con-trolin els paradisos fiscals o el frau fiscal, i que gravin les transaccions financeres internacionals i augmentin els impostos als més rics. És realment vergonyós com estan realitzant agressions contra els més desfavorits i primant, al mateix temps, els interessos dels poderosos.Per tant, el nostre objectiu fonamental és la defensa del Sistema Sanitari Públic, d’accés universal, de qualitat,

integral, solidari i d’equitat garantida. Per aconseguir aquest objectiu, volem aconseguir sumar a totes les forces socials, polítiques i sindicals per frenar les po-lítiques neoliberals del govern de CiU i fer accions al carrer, a les places, als barris i a tota la ciutat per cons-cienciar a tota la ciutadania. Hem d’aconseguir aturar aquesta ofensiva, perquè tots nosaltres, en un escenari de corresponsabilitat, estem consentint i propiciant que això sigui possible. Nosaltres som majoria i podem canviar les coses.

Com decidiu les vostres accions?En una plataforma d’aquestes característiques és im-portant dur a terme les accions i, per tant, prendre les decisions amb un ampli consens. Els objectius comuns

són força clars i no tenim discrepàncies importants. Les agressions que estem patint per part de poderosos grups són tan greus que cal aparcar diferències i po-sar-nos d’acord en la defensa dels interessos comuns. A més de les accions que hem fet davant les adminis-tracions sanitàries (Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme, Consell del Sector Territorial del Servei Català de la Salut, Ajuntament de Mataró…) hem rea-litzat accions al carrer amb una important participació (concentracions davant l’Ajuntament i a la plaça Santa Anna, cadena humana a l’hospital de St. Jaume, la con-centració al Ple amb motiu de la moció en contra de les retallades sanitàries, acte al Foment Mataroní amb par-ticipació de representants del Servei Català de la Salut, la presentació de la Iniciativa Penal Popular, ...

Quina resposta us han donat des de les ad-ministracions?Les competències en temes de Salut són de la Gene-ralitat i el govern municipal té competències de salut pública i forma part del Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme (l’alcalde de Mataró n’és el vice-president), que gestiona l’Hospital de Mataró i una part important de serveis sanitaris de la ciutat i comarca. Els governs de la Generalitat i de la ciutat estan en mans de CiU i a l’Estat governa el PP. Les polítiques sanitàries de CiU i PP són similars i els objectius són comuns: fer negoci a costa de la salut de les persones. Tant les reta-llades a Catalunya (tancada de llits i serveis sanitaris, l’aplicació de la taxa de l’euro per recepta, les agres-sions als drets laborals dels professionals sanitaris...) com a l’Estat espanyol (les mesures del Real Decreto Ley 16/2012 de 20 d’abril) busquen acabar amb el dret a la salut, eliminar la universalitat de l’atenció sanità-ria, suprimir la igualtat d’accés i anul·lar el caràcter solidari i redistributiu de la Sanitat Pública. Però, a més, fan les retallades argumentant mentides i propa-ganda neoliberal que pretenen imposar una acceptació social inevitable. Intenten fer creure que no hi ha alter-nativa, que les retallades són necessàries per la situació d’una crisi que han provocat ells. El professor Vicenç Navarro, catedràtic d’economia aplicada amb prestigi internacional, manifesta que “Si els governs (de Cata-lunya i d’Espanya) tinguessin les mateixes polítiques

La Coordinadora en Defensa de la Sanitat Pública de Mataró - Maresme es va constituir fa més d’un any com a respos-ta a les retallades anunciades pel govern de la Generalitat. Formada per sindicats, associacions de veïns, la federació d’associacions de veïns de Mataró, personal sanitari i persones a títol individual, ha protagonitzat diverses accions de protesta a la nostre comarca.

PARLEm AmB En mAnEL moLinA, PERsonA vinCULAdA AL movimEnT vEïnAL dE LA CiUTAT i PoRTAvEU dE LA PLATAFoRmA

Si falten recursos per a la sanitat pública, que augmentin els impostos als més rics

Manel Molina, membre de la Coordinadora en Defensa de la Sanitat Pública

La salut no és un negoci ni una mercaderia

Nosaltres som majoria i podem canviar les coses

foto

: Joa

n Ju

bany

BUTLLETÍ CUP MATARÓNÚM 2 :: JULIOL 2012 :: P7

Contra els desnonaments i per la dació en pagamentMaig i juliol 2012 El Ple de maig va aprovar una moció en suport a la iniciativa legis-lativa popular per la dació en pagament, per la paralització dels desnonaments i pel lloguer social. Al Ple de juliol una pre-gunta de la CUP ha permès que el porta-veu del moviment veïnal Sebastià Tenes intervingués per exigir als regidors més implicacio de l’Ajuntament.

Fent costat a “quatre cordes”Juny 2012 El ple municipal va aprovar una moció de suport al projecte “4 cordes” de l’escola Germanes Bertomeu i per adoptar mesures per compensar el risc de fracàs escolar a les escoles en situa-ció de desavantatge.

DRET A L’HABITATGE

IGUALTAT D’OPORTUNITATS

Sara Moreno, de l’escola Germanes Bertomeu

Sebasià Tenes, del moviment veïnal i la PAH

fiscals que, per exemple, Suècia, l’estat espanyol in-gressaria més de 200.000 milions d’euros més dels que ingressa ara, quantitat més que suficient per evitar les retallades socials. Que no es faci així és per l’enorme domini que les forces conservadores i neoliberals tenen al nostre país”.

Pensàveu que el present de la sanitat publica seria tant dolent?Contràriament al que ens volen fer creure, la des-pesa pressupostària en salut a Catalunya està molt per sota de la despesa espanyola i de la mitjana europea. Segons dades de 2009, Catalunya té una despesa de només el 4.5% del PIB en sanitat, da-vant el 6.7% d’Espanya i el 7.5% a la UE-15, que s’agreuja si es compara amb alguns països concrets de la UE-15 (França (8,3%), Bèlgica (8%) i Regne Unit (8,5%). I això, abans de les retallades. El go-vern de CiU està rebaixant aquesta despesa total-

ment insuficient, provocant, amb total impunitat, la degradació d’un sistema sanitari públic que tenia, malgrat les seves in su f i c i ènc i e s , un alt grau de qualitat amb una

menor despesa pública. Ara, el present de la sanitat pública passa per la necessària resposta social. Si no hi ha una rebel·lió social contra les retallades, caminem cap a un sistema de sanitat per a rics (semi-privada i amb pagaments) i sanitat per a pobres (pública).

La Coordinadora es relaciona amb al-tres organitzacions per salvaguarda la sanitat publica?La Coordinadora forma part de la plataforma pel Dret a la Salut que s’ha creat a nivell de Catalunya i hi participa en les reunions i accions que es progra-men per altres organitzacions. Estem en contacte amb la majoria d’organitzacions sindicals, cívi-ques i socials, amb les quals duem a terme accions en defensa d’objectius comuns. Hem realitzat actes per presentar la IPP que s’ha dissenyat per diferents grups de Catalunya i que pretén portar als tribu-nals als responsables de les negligències i manca

de qualitat de la sanitat pública derivades de les re-tallades. A nivell local i comarcal estem en contacte amb organitzacions de professionals sanitaris, amb sindicats i amb altres organitzacions per sumar es-forços en defensa de la sanitat pública.

Què penseu que pot succeir en els pro-pers mesos?Pensem que les agressions sanitàries contra les per-sones continuaran per part dels governs de CiU i del PP. Se senten forts i ens volen matxacar. Volen con-tinuar el desmantellament de tots els serveis que conformen l’Estat del Benestar per convertir-lo en l’Estat del Malestar. No obstant, creiem que si som capaços de construir un veritable moviment social ampli, amb la comunió de forces socials, polítiques i sindicals, que tinguin clar que l’objectiu comú és sumar, deixant els interessos de grups per acon-seguir interessos comuns de tota la ciutadania, si som capaços d’omplir carrers i places, d’arribar a convocatòries plurals i potents en contra dels interessos dels poderosos, aquesta ofensiva es pot aturar. Està en les nostres mans. Els drets que hem tingut fins ara, van ser conseqüència de moltes lluites i de molts esforços d’una ciutadania que va posar per endavant els interessos de la majoria, els interessos generals, per davant dels interessos par-ticulars. Les retallades no són més que l’exponent màxim d’una lluita de classes entre els interessos populars i els interessos dels poderosos.

Què pot fer la gent de la nostra ciutat?Els poderosos estan ben organitzats. Tenen orga-nitzacions ben formades i fortes a nivell nacional, europeu i mundial. El que anomenen “els mer-cats” no són més que l’exponent màxim de la seva organització i estan dictant les orientacions (podrí-em dir ordres) econòmiques que han d’aplicar els governs dels estats. El Fons Monetari Internacional (FMI) els diferents Bancs Centrals (espanyol, eu-ropeu, ...) són mecanismes d’intervenció en mans dels “mercats”. La població ha de ser conscient que som objecte d’un atac sistemàtic i ben planificat d’organitzacions que pretenen fer negoci amb la nostra salut i amb la majoria dels serveis públics que són de tots. Nosaltres som majoria i podem canviar les coses. Si ens organitzem i ens impli-quem en accions fortes i contundents, podrem atu-rar aquesta ofensiva.

El Ple municipal de juliol aprova una moció a favor de la sintat píublica

Les retallades són l’exponent d’una lluita entre els interessos populars i els interessos dels poderosos

foto

: Joa

n Ju

bany

foto

: Joa

n Ju

bany

foto

: Joa

n Ju

bany

El govern no vol que entitats de joves gestionin els casalsJuliol 2012 La nova fórmula per adjudicar la gestió dels Espais Joves perjudica les entitats de la ciutat sense ànim de lucre que fins ara han dinamitzat aquest ser-vei. El Casal Xerinola s’ha acomiadat la-mentant la decisió del govern.

PRIVATITZACIONS

Comiat del Casal Xerinola al Ple

foto

: Joa

n Ju

bany

18 juliol 2012 Davant l’amenaça que el dirigent espanyolista i xenòfob Josep Anglada as-sisteixi a l’Anada a Ofici de Les Santes, la CUP ha sol-licitat a l’alcalde que convo-qui un ple extraordinari per declarar-lo persona “non gra-ta” a la ciutat de Mataró.

La CUP considera inaccep-table la presència d’aquest individu a l’Anada a Ofici, i la pretensió de PxC de con-taminar la Festa Major, amb

la clara voluntat de trencar la convivència ciutadana.

Rebutgem la presència d’ele-ments feixistes provocadors durant Les Santes i no volem que es repeteixin els lamenta-bles incidents de l’any passat provocats pel desplegament policial. En aquest sentit, de-fensarem Les Santes com a un espai de festa i participa-ció en llibertat.

Candidatura d’Unitat PopularCasal Fèlix CucurullCarrer d’Amàlia, 16, baix - 08302 Matarómataro@cup.catGrup Municipal de la CUPLa Riera, 48, 2n pis - 08301 Mataró93 758 22 92 (de 9 a 13h)cup@ajmataro.cat

www.mataro.cup.catÚLTIMA HORA DIADA NACIONAL

LA VINYETA :: SP

Si han de retallar, que retallin bé!!

“A nosaltres, els treballadors,

com sigui que amb una Catalunya independent

no hi perdríem res, ans al contrari,

hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra

no ens fa por.”

LA CITA

Salvador SeguíEl noi del sucre.

Sindicalista assassinat el 1923per pistolers de la patronal

Mataró

POSA’T AL DIA

http://mataro.cat/butlletiper rebre el informació de la CUPper correu electrònic cada 10 dies

o escriu a mataro@cup.catper rebre el butlletí #infoCUPen paper a casa 3 cops l’any

subscriu-te

facebook.com/cupmatarotwitter.com/cupmataroyoutube.com/crasti

edita

: CUP

Mat

aró

:: di

ssen

y gr

àfic.

Joan

Jub

any

i Lor

ente

LEs sAnTEs, FEsTA mAJoR dE mATRó

El xenòfob i espanyolista Anglada, persona “non grata” a Mataró

Vine a la manifestació de l’Onze de Setembre al Maresme

dimarts, 11 de setembre13:15h davant l’estació de trens

(plaça Miquel Biada) MataróDesprés dinar popular a la plaça de l’Ajuntament (+info mataro@cup.cat)

Espanya ens escanya

i socialismevin

yeta

: SP

(dist

ribuï

t per

Fac

eboo

k)