Tarragona1r semestre de 2015, núm 5. IIa èpocal’Info

1r semestre 2015 núm. 5

L’INFOCUP

2

1. Institut de BonavistaEdifici que va acollir l’institut de secundària fins que es va traslladar a l’IES Coll Blanc. Després s’hi ubicà l’escola d’adults fins que es traslladà al barri de Riuclar. Des d’aleshores està abandonat, hi han robat diverses vegades i s’hi ha calat foc. Hi hauria d’anar una residència.

2. Projecte del camí de la ComaProjecte de regeneració paisatgística del camí de la Coma, situat entre Campclar i Bonavis-ta, anunciat per l’Ajuntament el 2010. Només s’hi ha habilitat una petita zona de pícnic, s’ha enjardinat i s’hi ha instal·lat mobiliari urbà i in-fantil just a sota d’unes torres d’alta tensió.

3. Escola PonentEscola que s’ubicà de manera provisional en barracons en uns terrenys de l’Ajuntament a l’avinguda Tarradellas. Anys després els infants encara estan en barracons i no hi ha data per a la construcció de la nova escola. Per al voltant dels barracons s’ha de construir el complex esportiu per acollir els Jocs del Mediterrani.

4. Antiga comissaria de les GavarresSituada al polígon de les Gavarres, va ser l’an-tiga comissaria dels mossos fins el 2011. Es va plantejar ubicar-hi provisionalment l’Escola Oficial d’Idiomes, malgrat haver-hi els calabos-sos al soterrani. L’edifici, de tres plantes, és de la Generalitat, i el solar és de l’Ajuntament. Es troba abandonat.

5. Església dels MongonsAntic poble dels Mongons situat a la riba dreta del Francolí, a tocar amb el polígon Riuclar. En-tre les restes hi ha un castell del s. xii, l’església romànica de Sant Julià de Mongons i diversos murs d’antics habitatges. Ha patit diverses espo-liacions i presenta un estat totalment d’abandó.

6. Mas de l’ÀngelFinca que havia estat la residència d’estiu dels germans Puig i Valls. Es coneix amb aquest nom perquè té un monòlit d’un àngel en record als morts de la Guerra del Francès. Les edifica-cions estan totalment ensorrades i en un estat lamentable. No hi ha prevista cap actuació ni cap projecte.

7. El projecte esportiu de Sant Pere i Sant PauLa nova construcció esportiva s’havia d’afegir a la ja existent zona esportiva de Sant Pere i Sant Pau. El nou espai, de 1.573 m2, havia d’acollir diversos gimnasos, una sala de rehabilitació i una sala de benestar integral. Des de l’exposició de fotos virtuals feta al maig del 2011 no se n’ha sabut res més.

8. Mas MallolSituat al camí de la muntanya de l’Oliva. Ara és municipal, però antigament era la casa d’estiueig d’una família tarragonina fins que es convertí en l’escola Pax. Després va acollir l’escola Olga Xirinacs durant 3 anys, fins que la Generalitat decidí tancar-la. Des del 2011 el mas és buit.

9. Escola de les DominiquesUbicada al carrer d’Antoni Rovira i Virgili. L’Ajuntament l’adquireix a canvi de tres solars a la zona de llevant. Dos dels terrenys havien de ser zona verda per al barri, però seran urba-nitzables perquè l’escola catòlica pugui treure’n un benefici per a la construcció del nou centre. Hi haurien d’anar les oficines de serveis socials.

10. Antiga Facultat de LletresHavia acollit l’antic col·legi de la Salle i després va ser la seu de la Facultat de Lletres de la URV fins que va passar a mans de l’Ajuntament. A les dues primeres plantes hi ha dependències de la subdelegació del Govern espanyol, tot i que l’Ajuntament ja li va cedir a la subdelegació un terreny per a aquest ús a la zona de Joan XXIII.

11. Complex Sant JordiSituat a l’avinguda d’Andorra, eren les instal-lacions esportives de la Residència Universitària Sant Jordi. Es va tancar el 2004, i el 2009 s’en-derroquen el pavelló poliesportiu i les piscines. Hi estava projectat un poliesportiu, un hotel balneari, un solàrium… Al solar hi aparquen cotxes d’alguns treballadors de la Generalitat.

12. La casa dels MestresBloc de pisos municipals construït el 1945 per acollir funcionaris que exercien de mestres a la ciutat. L’Ajuntament obliga els llogaters —la majoria, gent gran— a marxar per poder fer una permuta amb el Corte Inglés, en la qual hi perd metres, i amb un canvi de normativa urbanística permet la instal·lació del centre comercial.

13. Quinta de Sant RafaelAntiga casa de Rafael Puig i Valls, enginyer fo-restal que va impulsar el 1898 la Festa de l’Ar-bre. L’Ajuntament hi volia fer un centre d’in-terpretació de la natura. No s’hi ha fet mai cap actuació. Segueix tancat.

14. La TabacaleraAntiga fàbrica tabaquera situada al passeig de la Independència. L’adquirí l’Ajuntament el 2008 a canvi d’una permuta amb l’Estat. Dels 60.000 m2 només se n’utilitzen uns 6.000. Ha d’acollir la Ciutat Judicial, el Museu Nacional d’Arqueologia, un Centre d’Art, la Biblioteca Pública… De moment, la major part de l’edifici segueix abandonat.

15. Antiga seu del Club NàuticSeu del Club Nàutic de Tarragona situat a la cruïlla del moll de costa amb el de Pescadors. El 1930, la riuada de Sant Lluc el va destruir i se’n va construir un de nou que també patí greus desperfectes a causa de l’aviació feixista durant la guerra. El 1999, l’especulació marítima de l’Autoritat Portuària per la construcció del Port Tàrraco el fan desaparèixer.

16. ChartreuseAntiga fàbrica tèxtil situada a la plaça dels In-fants. El 1902 l’adquireixen els cartoixans, on comencen a elaborar Chartreuse. El 1991 l’espai passa a mans de la Generalitat. Dels 9.000 m2, 6.000 els ocupa des del 2013 l’Escola Oficial d’Idiomes, però a la resta d’espai (3.000 m2) no hi ha prevista cap utilitat ni cap intervenció.

1r semestre 2015 núm. 5

L’INFOCUP

3

17. Teatre Romà de TarragonaConstruït en època de l’emperador August i re-descobert al segle xix. Situat al carrer dels Ca-putxins. És Patrimoni de la Humanitat i no és visitable.

18. Antiga seu Autoritat PortuàriaSituada al moll de Costa. Edifici construït en-tre els anys 1978 i 1980 per acollir la seu de l’Autoritat Portuària. El 2008 es tanca per pro-blemes estructurals. S’ha de reconvertir en un edifici d’oficines. Mentrestant, roman tancat.

19. Mercat CentralObra de l’arquitecte Josep M. Pujol, situat a la plaça de Corsini i inaugurat el 1915. El 2007 es trasllada a una carpa provisional per poder ser rehabilitat, la qual cosa suposa una despesa important per als paradistes. Les obres havien de durar quatre anys, però després de set anys el projecte s’ha reduït i el finançament de 8 mili-ons d’euros promès pel Partit Popular no arriba.

20. OMACOficina Municipal d’Atenció Ciutadana situada a la Rambla Nova, 59. L’edifici de vuit plantes es va llogar el 2002 per ubicar les dependències municipals sense contemplar possibles edificis propis. Actualment s’estan pagant 35.000 € de lloguer al mes. Les obres d’adequació van costar uns 4M€

21. Banc d’EspanyaEdifici del 1928 situat a la Rambla Nova. El banc tanca el 2003, i el 2010 l’adquireix l’Ajun-tament mitjançant una permuta per uns terrenys a la zona de Joan XXIII. Es preveia que fos un centre d’interpretació de la Tàrraco romana i la seu del Patronat Municipal de Turisme. Hauria de ser un museu de la química.

22. Antiga comandància de la Guàrdia CivilEdifici de 1.184 m2 situat al carrer de López Peláez. El 2012 l’Ajuntament l’adquireix a canvi d’un solar a la zona de Joan XXIII i el pagament de 780.000 €. Està previst que s’hi facin pisos de protecció oficial. De moment han tapiat totes les portes i les finestres per evitar robatoris de ferralla i coure.

23. Ca la GarsaForma part del call jueu (plaça dels Àngels). Entre el s. xiii i xiv havia estat un edifici pú-blic; podria tractar-se d’una sinagoga. A prin-cipis del s. xxi s’enderroca per construir-hi un bloc de pisos, però es paralitza per la interven-ció dels veïns. Només se’n salven alguns arcs. S’hi volia fer un centre d’interpretació del món jueu. Està tancat.

24. Pàrquing Jaume ISituat a la plaça de l’Escorxador, on hi havia l’Es-cola Jaume I construïda damunt de l’antic quarter del Carro i del convent dels carmelites descalços. El 2003 s’enderroca l’escola per donar pas a un pàr-quing intel·ligent. De moment l’Ajuntament porta gastats més de 30 milions d’euros amb aquest pàr-quing que continua tancat. I es pagarà aproxima-dament 1 milió d’euros al banc fins el 2043.

25. Residència CasablancaSituada al passeig de Torroja, damunt del balu-ard de Sant Jeroni. Acull un centre sociosani-tari fins que les competències de sanitat passen a la Generalitat. Es tanca el 2009 i s’adjudica l’elaboració d’un projecte de rehabilitació per un valor de 283.000 €. Des d’aleshores no se n’ha sabut res més.

26. Hostal del SolConstruït als anys cinquanta del segle xx al passeig de Sant Antoni damunt del baluard de Sant Climent. Després de trenta anys d’abandó, excepte l’any que fou un centre social ocupat, l’Ajuntament el compra per 1,7 milions d’euros i l’enderroca el 2008 per fer-hi un parc. Des del 2011 és una zona blava d’aparcament. Actual-ment el solar està en venda.

27. Fortí de la ReinaFortí construït com a defensa de les tropes bor-bòniques durant la Guerra de Successió i situat al passeig Rafael de Casanova. El 1990 s’hi va deixar construir un restaurant. Després de dinou anys de litigis, l’edifici recupera l’estat origina-ri amb una despesa de 643.000 € que avança l’Ajuntament. En desús des de 2011.

28. Plataforma de la platja del MiracleGran runa de formigó construïda el 2001 da-vant de la platja del Miracle amb un cost de 7,7 milions d’euros. El juliol del 2013 es tanca al públic pel seu deteriorament: la reparació costa 100.000 €, i l’Ajuntament i el Govern d’Espanya no es posen d’acord sobre qui els ha d’assumir. El ple municipal del gener del 2015 va decidir per unanimitat demanar el seu enderrocament.

29. El preventori de la SavinosaCentre construït el 1928 situat entre la Savino-sa i l’Arrabassada. Obra de l’arquitecte Fran-cesc Monravà per acollir malalts de tuberculo-si. Va tancar a la dècada dels setanta del segle xx. L’Ajuntament i la Diputació no es posen d’acord per donar-li una utilitat: Parador Na-cional, Centre d’Estudis del Mar… Està tancat des de fa quaranta anys.

30. Ciutat de Repòs i VacancesSituada a l’antiga carretera N-340. Era un com-plex de vacances construït el 1957 per a famílies membres del Sindicato Vertical, a l’estil de les residències de vacances que Hitler construí per als membres del partit nazi al mar del Nord. El 1980 l’adquireix la Generalitat i el 2011 la tanca. Es parla de convertir-la en una residència.

2043 És l ’any on s’acabarà de pagar

el préstec bancari pel pàrquing Jaume I

7.700.000 € Va costar la plataforma de ciment del Miracle

40 Són els anys que fa que el preventori

de la Savinosa està tancat i en estat ruïnós.

35.000 € És el lloguer mensual que es paga

per l’edifici de l’OMAC.

LA xIFRA

4

12

3

7

5 6

4

35

39

51

1r semestre 2015 núm. 5

5

31

32

33

47

8

9 21

27

10

22

11

12

13

19

25

14

26

20

15

16

28

17

29

23

18

30

24

34

36

38

40

41

42

43

45

48

49

50

52

53

54

46

56

58

59

60

57

55

Tarragona Centre

1r semestre 2015 núm. 5

L’INFOCUP

6

31. Centre cultural del Camp de Mart De titularitat municipal i situat al passeig Tor-roja. Es volia rehabilitar i ampliar l’edifici que es troba just darrere de la Carpa del Camp de Mart per convertir-lo en un centre cultural po-livalent que donés servei a les entitats culturals de la ciutat i que també s’integrés a la Xarxa de Cultura. No se’n sap res des de la presentació del projecte el 2009. L’edifici roman quasi buit i sense activitat.

32. Antiga comissaria Santiyan Va ser fins a la meitat del segle xx una escola de les Germanes Religioses de la Presentació. Anys més tard hi hagueren dependències de la policia nacional espanyola. De titularitat mu-nicipal, porta anys abandonat, amb les portes tapiades i amb un estat de deixadesa. No hi ha prevista cap utilitat malgrat que els veïns se n’hagin queixat força.

33. Escola ArrabassadaSituada temporalment des del 2006 en bar-racons al carrer Carles Babot i Boixeda. Ha de ser l’escola pública de la Vall de l’Arrabas-sada, però l’Ajuntament va cedir els terrenys on s’havia d’ubicar inicialment a l’escola con-certada de les Dominiques. Ja amb els nous terrenys municipals, esperen la redacció del projecte que no arriba.

34. Pisos del MetropolPisos que es troben damunt del Teatre Metro-pol a la Rambla Nova. Construïts a principis del segle xx i amb ornaments modernistes que segueixen la línia del teatre obra de Josep Maria Jujol. Les tres plantes buides i de titularitat mu-nicipal estan en venda per fer front a l’endeuta-ment municipal.

35. Mas de MascaróAntic mas de grans dimensions, amb un jardí, font, escultures, gàrgoles i porxos, que va ser construït inicialment per l’orde dels jesuïtes en una zona que actualment ocupa el Polígon de Riu Clar, a tocar de l’autopista. Durant un temps serví de centre educatiu, però en tancar-lo quedà abandonat i víctima d’’un espoli generalitzat. És propietat de l’’ens que gestiona el polígon, el qual no n’’ha evitat la ruïna, i està declarat BCIL.

36. Bodega de Puig i VallsA l’antic camí que va a la Masia d’en Granell i dins de la finca del Mas dels Arcs del parc ecohistòric del Pont del Diable. Es tracta d’una construcció de maçoneria arrebossada. Aquest espai s’utilitzava de graner i bodega. Actual-ment la teulada està completament enfonsada i l’interior es troba molt malmès degut a la runa i la vegetació. No hi ha prevista cap actuació ni se’n preveu cap utilitat.

37. Dipòsit municipal de vehiclesSituat al passeig Torroja, és un gran esplanada tancada que serveix de dipòsit dels vehicles que es retiren de la via pública. Aquest espai pertanyia a l’arquebisbat i des del 2012 a la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla. Malgrat que és un espai sense excessiva infraestructura, l’Ajuntament ja fa anys que l’utilitza com a dipòsit, possiblement pagant lloguer. Es desconeix el preu que es paga.

38. Cotxeres de l’EMTNaus situades al polígon Francolí i que antiga-ment s’utilitzaven com a cotxeres de l’Empre-sa Municipal de Transports. En l’actualitat, en dues s’hi guarden les carrosses de la cavalcada de reis. I la tercera, de 2.500 m2 i que es troba buida, està en venda. Mentrestant els busos mu-nicipals es guarden a la zona d’estacionament de camions que hi ha al mateix polígon Francolí pagant per aquest espai.

39. Espai de TrobadaEquipament situat a Campclar i finançat a tra-vés del Pla Integral de Campclar amb un cost de 2.383.815 € i que fou inaugurat el gener del 2013. L’espai de més de 2.000 m2 i que comp-ta amb aules polivalents, una aula de cuina, un jardí… Havia de servir per dinamitzar el bar-ri, però s’ha cedit l’equipament a una fundació privada.

40. Fortí de Sant JordiConstrucció defensiva ubicada a la punta del Mi-racle construïda per les tropes angleses al segle xviii per fer front a l’atac de les tropes borbòniques en el marc de la guerra de Successió. El 2005 es va presentar el projecte el Centre d’Estudis del Mar, que havia de comptar amb un aquari en forma de tub, una biblioteca, un centre d’interpretació de la vida marítima amb quatre plantes soterrades. No se n’ha sabut res més. Actualment es troba tancat al públic i sense cap rètol informatiu.

41. Casa de la FestaA la Via Augusta, al costat d’una gasolinera i on hi havia hagut un concessionari de cotxes, el 2008 es va inaugurar la Casa de la Festa amb un espai de 825 m2. L’espai acull els elements del seguici popular. El 2012 va tancar les portes per falta de finançament i des de llavors obre els festius sempre que hi ha hagut subvenció priva-da. Hi ha un problema estructural que provoca fongs i humitats que estan deteriorant els ele-ments més antics del bestiari.

42. Mas de Martí MasMas característic de la zona del regadiu del Francolí a prop del Rec Major. És un edifici de maçoneria arrebossada de dos cossos amb uns corrals annexos i una gran bassa molt propera. De propietat municipal havia albergat els Vivers Municipals de la Brigada, però amb la privatit-zació del servei de jardineria la finca ha quedat en desús.

43. Antic solar Escola TarragonaTerreny situat al costat del col·legi Cèsar Au-gust i que havia acollit els barracons del col·legi Tarragona abans del seu trasllat definitiu el 2010. Des d’aleshores, el solar de titularitat mu-nicipal fins a principis d’any, i cedit després a la Generalitat, ha sigut un cau de rates i de males herbes i no té cap utilitat malgrat poder ser uti-litzat com a pati del col·legi Cèsar August, amb espai limitat, i que compta amb 700 alumnes.

44. El gran parc d’energia solarUbicat a l’altura de Bonavista davant del Mur Verd que taparia l’impacte visual. Havia d’acollir una gran central d’energia solar. Comptava amb 33 plantes que generarien 100 kW cadascuna. Això l’havia de convertir, en aquell moment, en la més potent de l’Estat i permetria abastir més de 1.600 famí-lies tarragonines. Amb una inversió privada de 18 milions, la cessió del terreny (7 hectàrees) per part de l’Ajuntament i el projecte d’evacuació de l’energia per part de la Generalitat havia de ser una realitat abans d’acabar el 2005. No se n’ha sabut res més.

45. Bowling de la Ciutat de Repòs i VacancesFormava part del complex de vacances constru-ït el 1957 per al gaudiment dels membres del Sindicato Vertical en temps de Franco. Es tro-ba a l’avinguda de Boscos, a l’altra banda de la residència de vacances. Dibuixat i projectat per Antoni Pujol i Josep M. Monravà. És una cons-trucció amb utilitat lúdica per jugar a les bitlles. Actualment està coberta per la malesa i no té cap utilitat.

46. Dependències de Benestar Social El març del 2011 s’inauguraven les noves de-pendències de benestar social del Consell Co-marcal al carrer Dr. Zamenhof. Amb la compra d’aquest immoble es desquadraven els pres-supostos, fet que va comportar un ERO amb l’acomiadament d’11 treballadors l’any següent. Les dependències de benestar social situades al carrer de les Coques mai es van arribar a traslla-dar. L’edifici continua buit.

1r semestre 2015 núm. 5

L’INFOCUP

7

1.144.117 €Pagarà de lloguer la Generalitat aquest 2015 per les instal·lacions

judicials a la ciutat.

23 Són els anys que porta

el Museu Paleocristià tancat a l ’espera de reformes.

2.383.815 € És el que va costar l ’Espai de Trobada

i que després fou cedit a una fundació privada.

8.000 m2 Té el parc de de St Pere i St Pau que

l ’Ajuntament pensa vendre a la Iglesia de Jesucristo de los Santos de los Últi-

mos Días per construir-hi una església.

LA xIFRA

47. Vil·la del Mas dels Canonges El conjunt edificat es composa de tres cossos. El cos de llevant conté la capella. El de la cara nord encara s’aguanta i possiblement sigui del s. xviii. El cos de migdia consta d’unes ruïnes que devien ser la residència antiga i la torre. Mentre el mas és un Bé Cultural d’Interès Lo-cal (BCIL), la torre és un Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Està totalment abandonat i no hi ha cap projecte previst.

48. Port TarracoAl Moll de Costa, zona d’amarratge per a iots de luxe amb 15.000 m2 d’edificis comercials construïts. Es va construir sense llicència, fet que podria haver estalviat uns 4 milions a Internatio-nal Marina Tarragona, societat constructora. Ha patit diversos processos judicials que l’haurien d’haver fet enderrocar. Actualment és propietat d’un fons d’inversió de la família reial catarí. La majoria d’edificis es troben buits i només s’utilit-za un 20% dels amarratges.

49. Façana MarítimaProjecte faraònic que havia d’endreçar la façana de la ciutat amb el soterrament de la via del tren, 1.200 ha-bitatges, una zona verda, una illa artificial, un auditori, un ascensor que connectés amb el balcó del Mediter-rani… Malgrat que fa més de 20 anys que se’n parla només hi hagut una exposició de les maquetes fetes per Ricard Bofill l’any 2004. I de costos: la partida de l’Ajuntament del 2004 -de 500.000 €- destinada per fer el projecte, i el projecte que va encarregar el 2009 el Ministeri de Foment Espanyol per un valor d’1,1 milions i del qual no se n’ha sabut res més.

50. Plaça dels Carros Punt neuràlgic de la Part Baixa, el juliol 2009 l’Ajuntament presentava el projecte que remo-delaria la plaça amb més zona verda i més jocs infantils. Després de més de 5 anys la remode-lació està aturada. L’Ajuntament en culpa Adif per no fer el pas soterrat, i Adif diu que el pas aniria per darrere de la plaça sense afectar la re-modelació.

51. Parc de la Muntanya de Sant Pere i Sant PauDurant molts anys fou un abocador i gràcies a una subvenció es va reconvertir en una zona verda. L’Ajuntament tenia la intenció de vendre aquest parc de 8.000 m2 a la Iglesia de Jesucris-to de los Santos de los Últimos Días per cons-truir-hi una església. Hi ha abocaments de runa i està ple de brutícia.

52. Solar núm. 3 del Passeig de les palmeresSolar de 1.252 m2 que es troba al passeig de les Palmeres i que pot ser utilitzat com a habitatge. Al segle xx va acollir el Bar Restaurant El Mirador fins als anys 80 quan va tancar. Des d’aleshores, es troba abandonat i només s’utilitza per guardar algunes eines de la brigada municipal. El solar està en venda per un preu de 4,5 milions d’euros per fer front als problemes de liquiditat de l’Ajuntament.

53. Fortí de l’OlivaFortificació situada a la muntanya de l’Oliva, turó proper al nucli urbà i al cementiri municipal. Es va començar a construir el 1810 i va ser assetjat el 27 de maig de 1811 i destruït el 29 de maig durant la guerra del Francès. Al tractar-se d’una fortifi-cació militar està considerada com a BCIN. Està descuidada i abandonada, i això que l’any 1985 l’Ajuntament va decidir protegir-la per la seva si-tuació, morfologia, tradició i fets històrics.

54. Mercat del FòrumAntigues carnisseries que foren construïdes el pri-mer terç del segle xix. Ja al segle xx, a la planta baixa i al soterrani (de més de 100 m2) hi hagué el Mercat del Fòrum fins que el 2008 va tancar per la pèrdua de paradistes. S’havia de reconvertir en un supermercat, un centre cívic, un centre de cre-ació contemporània, un espai per les denominaci-ons d’origen… Actualment es troba abandonat i la rehabilitació té un cost de 100.000 €.

55. CRAE VoramarAntic magatzem aixecat cap al 1920 per l’arquitecte modernista J. M. Pla de Barberà, situat al carrer Gra-vina del Serrallo, i que havia estat inclòs al catàleg de béns a protegir en el POUM del 2007. L’edifici és propietat de Wanplais SL i el seu Conseller delegat és Josep Prat imputat pel Cas Innova. El 2010 sense cap autorització s’enderroca l’edifici per construir-hi un CRAE, reben 105.000 € de Benestar Social per l’adequació de l’espai i signen un contracte de llo-guer de 5.000 € mensuals durant 10 anys.

56. Ca l’AgapitoEspai situat a la volta del Pallol i que formava part de l’edifici de l’antic fòrum romà. L’any 1462, els predicadors dominics van instal·lar-hi un convent i una església. El 1950 es traslladaren i un anti-quari de la ciutat va adquirir l’edifici donant-hi el nom de Ca l’Agapito. Posteriorment va passar a ser de l’Ajuntament. Només s’hi ha fet alguna actuació de consolidació. Havia de convertir-se en un complex cultural de cinc plantes amb un jardí i bar al terrat. No se n’ha sabut res més.

57. La Ciutat JudicialEl 2005 ajuntament i Generalitat van arribar a un acord perquè el 2009 s’inaugurés un edifici a la zona de Joan xxiii perquè aglutinés totes les dependències judicials, en total 43 òrgans. No va tirar endavant per falta de pressupost. L’any 2015 en lloguer d’instal·lacions judicials hi hau-rà una despesa d’1.144.117 €.

58. Museu PaleocristiàCentre d’interpretació dedicat a presentar el món de la mort en època romana. El conjunt fou descobert amb la construcció de la Tabaca-lera. El museu monogràfic, a més de l’adequació de la necròpolis, fou inaugurat el 1929. El 1992 va tancar el Museu Paleocristià i la Necròpolis per unes obres de millora. 23 anys més tard es va reobrir la Necròpolis, però el Museu Paleocristià continua sense data d’obertura.

59. Segona línia de fortificacions del segle XVIIIA principis del segle xviii es portà a terme una remodelació del sistema general de fortificacions de la ciutat per defensar que consistí amb la creació d’un circuit exterior continu de fortificacions que protegís tot l’arc nord-oriental de la ciutat (Balu-ard de Sant Pere, de Staremberg, i de Sant Jeroni). Aquests baluards estan protegits per la disposició addicional primera de la Llei 9/93, de Patrimoni Cultural Català, amb una categoria de BCIN. No hi ha cap actuació prevista i no estan senyalitzats.

60. Centre de Negocis Port TarragonaEl 2001 s’aprovava, amb l’aprovació del consell d’administració de l’Autoritat Portuària, que el Centre de Negocis de Tarragona SA (Propietat d’Ángel Fernández 33%, Juan Fernández 33% i José Luís García 33%) construís i explotés un edifici d’oficines per un període de 30 anys, prorrogables a 20 més. L’edifici fou llogat fins al 2008 a la Tresore-ria de la Seguretat Social per un import de 780.000 € anuals. Posteriorment hi trobem les dependències de l’Autoritat Portuària que espera que es reformi la seva seu. Es desconeix el preu que es paga de lloguer.

1r semestre 2015 núm. 5

L’INFOCUP

8

Aquest Infocup monogràfic sobre les Grans Runes de Tarragona és l’aplec dels indrets que reflecteixen algunes de les de-bilitats d’un model de ciutat que no ens agrada. Els partits polítics que han gover-nat el consistori tarragoní, així com les ins-titucions supramunicipals durant mes de trenta anys (PSC, CiU, PP, ICV i ERC), s’han omplert la boca amb grans projectes: que si un centre d’interpretació del mon jueu a Ca la Garsa o un centre d’educació ambiental i d’interpretació del patrimoni natural de Tarragona a la Quinta de Sant Rafael... Però fins al moment amb què ens trobem? Doncs que la ciutat és plena d’edificis abandonats, enrunats o tancats. Aquest diari aplega seixanta runes: indrets del patrimoni històric i monumental que estan en un procés de degradació abando-nament, com el poblat medieval dels Mon-gons, els masos o els fortins; indrets que són el resultat del malbaratament dels re-cursos, com l’aparcament Jaume I, i d’una més que discutible gestió política, com en

els casos del Mercat Central o de les ofici-nes de l’OMAC de la Rambla Nova. Al-gunes construccions són pura ruïna en elles mateixes, com la plataforma de la platja del Miracle, o llocs que reflecteixen les polí-tiques de retallada en els serveis públics: escoles i centres sanitaris tancats i barrats o en situació d’evident precarietat.

Per acabar, alguns projectes fallits per la precipitació, els rèdits electorals o les grans promeses incompletes, com les instal-lacions esportives de Sant Pere i Sant Pau o l’eterna façana marítima.

Estem a favor de la democràcia directa, d’una democràcia més

participativa perquè sigui la gent qui pugui decidir en major

mesura com vol que sigui la ciutat de Tarragona. És la gent

qui ha de decidir sobre els equipaments i les instal·lacions

que vol tenir.

Això passa per apoderar les persones i no com ara que només se’ls demana la partici-pació mitjançant un concurs d’idees quan els polítics ja no saben què vendre’ns. El cas més evident, el Pàrquing Jaume I.

Volem que aquest diari us ajudi a reflexio-nar de manera crítica sobre l’estat de la ciu-tat, sobre les promeses dels representants dels partits polítics i les realitzacions de les administracions publiques i, en particular, de l’Ajuntament de Tarragona, que destina quantitats de diners a grans projectes fa-raònics i oblida la vida diària de cadascun de nosaltres. El control sobre la gestió pú-blica, sobre els usos als quals es destinen les partides pressupostàries, compet a totes les persones i és per això que s’ha de fer de forma transparent i participativa. S’han d’acabar les trames obscures, partidistes i que només responen a interessos privats.

Si volem que Tarragona sigui una ciutat acollidora caldrà una planificació urbana que tingui en compte l’espai físic urbà i que atengui les necessitats d’accessibilitat, trobada, relació, joc i esbarjo i un major apropament a la natura. Això significa que a l’hora d’ordenar el patrimoni públic ha d’haver-hi una planificació que prevegui un entorn amable. El govern municipal ha

de dotar la ciutat dels espais, equipaments i serveis públics adients al desenvolupament personal, social i cultural de tots els seus habitants i això passa inevitablement per una ruptura amb totes les velles formes de fer política.

Si hem estat capaços d’obrir aquest debat en relació al model territorial de la

nostra ciutat ja ens donem per satisfets. Us animem a treballar propositivament

perquè Tarragona deixi de ser la ciutat grisa de militars i

capellans, com tantes vegades se l’ha definit, i esdevingui una

ciutat sostenible i pròxima a les persones.

C. de la Nau, 11 - Tarragona

Fes-te’n sòci/a

GRGrans Runes

Joan Miquel Nadal

Alcalde de Tarragona entre els anys 1989 i el 2007. Dins el seu mandat hi ha la inau-guració de la Plataforma del Miracle, s’en-geguen les obres del Pàrquing Jaume I i el Mercat Central, s’impulsa la Façana Marí-tima i el Centre d’Estudis del Mar, cedeix el Fortí de la Reina, inaugura l’OMAC amb un cost de 4 milions d’euros, deixa ensorrar Cala Garsa…

Luis Batalla

President de l’empresa constructora Luba-sa. Condemnat al 2006 a 2 anys de presó per frau fiscal continuat en les declara-cions de l’IVA i de l’impost de societats (2,2 milions). Va finançar amb 110.000 € la campanya del PP a les eleccions del País Valencià del 2007. A Tarragona, la seva empresa és al darrere de l’ UTE amb Espimsa, el sobrecost del Palau de Con-gressos, les deficients piscines del Serrallo, el Pàrquing Jaume I...

Josep Félix Ballesteros

Alcalde de Tarragona entre el 2007 i el 2015. Dins el seu govern hi ha l’adquisi-ció de la Tabacalera, el Banc d’Espanya, les Dominiques, impulsa el centre cultural al Camp de Mart, les instal·lacions esporti-ves de Sant Pere i Sant Pau, continua amb les obres del Mercat Central, abandona les obres de l’Smart Pàrquing Jaume I...

Personatges il·lustres El llibre de les Grans Runes.

Si vols ampliar la informació sobre les Grans Runes de Tarragona, pots aconse-guir el llibre de l’editorial Lo Diable Gros a les llibreries de la ciutat.