indicadors del sistema educatiuiaqse.caib.es/documentos/indicadors/2010/indicadors_2010.pdfcurs...

INDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS

2010

2

Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE) Indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears 2010 Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears

Coordinació de l’informe

Bartomeu Cañellas Roca. Director de l’IAQSE Elaboració de l’informe Antoni Bauzà Sampol. Assessor tècnic docent de l’IAQSE Mateu F. Ambrós Toledo. Assessor docent de l’IAQSE Suport estadístic Joan Borràs Seguí. Assessor tècnic docent de l’IAQSE Assessorament lingüístic Feliça Vidal

Edita:

Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) Primera edició: febrer de 2011 Nombre d’exemplars: 100 ISBN: 978-84-15029-14-4 Dipòsit legal: PM-238-2011

3

ÍNDEX

GLOSSARI DE SIGLES ............................................................................................. 4 FONTS .................................................................................................................... 5 INTRODUCCIÓ ....................................................................................................... 7 INDICADORS D’ESCOLARITZACIÓ

E.1. Escolarització i població E1.1. Escolarització i població escolaritzable .............................................................10 E1.2. Escolarització de l’ensenyament (segons titularitat del centre) ............................13 E1.3. Esperança de permanència en el sistema escolar als 6 anys .................................18 E.2. Taxes d’escolarització en les edats teòriques dels nivells no obligatoris E2.1. Taxes netes d’escolarització a l’educació infantil ................................................20 E2.2. Taxes netes d’escolarització a l’educació secundària postobligatòria ...................24 E2.3. Taxes netes d’escolarització a l'educació superior ..............................................28 E3. Alumnat estranger .............................................................................................33 E4. Alumnat per grup i per professor E4.1. Alumnat per grup ............................................................................................36 E4.2. Alumnat per professor .....................................................................................39 INDICADORS DE DESPESA EN EDUCACIÓ

F1. Despesa total en educació F1.1. Despesa total en educació, en relació al PIB ......................................................42 F1.2. Despesa pública total en educació ....................................................................43 F1.3. Despesa pública destinada a concerts ...............................................................45 F1.4. Despesa en educació per alumne ......................................................................47 INDICADORS DE RESULTATS

R.1. Competències bàsiques (CB) a 4t curs de educació primària R1.1. CB en comunicació lingüística. 4t EP ................................................................50 R1.2. CB en matemàtiques. 4t EP .............................................................................58 R1.3. CB en el coneixement i interacció amb el món físic. 4t EP ...................................62 R1.4. CB social i ciutadana. 4t EP .............................................................................65 R.2. Competències bàsiques (CB) a 2n d’ESO R2.1. CB en comunicació lingüística. 2n d’ESO .........................................................68 R2.2. CB en matemàtiques. 2n ESO ..........................................................................75 R2.3. CB en el coneixement i la interacció amb el món físic. 2n d’ESO .........................77 R3. Competències clau als 15 anys R3.1. Competències clau als 15 anys en lectura ..........................................................79 R3.2. Competències clau als 15 anys en matemàtiques ...............................................82 R3.3. Competències clau en ciències .........................................................................85 R4. Idoneïtat en l’edat de l’alumnat R4.1. Idoneïtat en l'edat de l'alumnat d'educació obligatòria ....................................89 R4.2. Alumnat repetidor ..........................................................................................92 R5. Abandonament escolar prematur .......................................................................94 R6. Taxes de graduació R6.1. Taxa bruta de graduació a l’educació secundària obligatòria .............................96 R6.2. Taxes brutes de graduació als estudis postobligatoris ........................................99 R6.3. Taxes brutes de graduació als estudis superiors ............................................... 102 R6.4. Taxes brutes de graduació en ciències, matemàtiques i tecnologia .................... 105

4

GLOSSARI DE SIGLES CINE (ISCED): Classificació Internacional Normalitzada d’Educació (UNESCO)

CINE 0: educació infantil CINE 1: educació primària CINE 2: educació secundària, primera etapa (ESO) CINE 3: educació secundària, segona etapa (ed. secundària postobligatòria) CINE 4: educació postsecundària, no superior CINE 5B: ensenyament superior no universitari CINE 5A: ensenyament superior universitari de primer i segon cicle CINE 6: doctorat

CFGM: cicles formatius de grau mitjà CFGS: cicles formatius de grau superior EE: educació especial EI: educació infantil EPA: enquesta de població activa EP: educació primària ESO: educació secundària obligatòria ESPA: educació secundària per a persones adultes FP: formació professional IES: institut d’educació secundària GS: programes de garantia social PQPI: programes de qualificació professional inicial INE: Institut Nacional d’Estadística ME: Ministeri d’Educació PIB: producte interior brut UE: Unió Europea

Nota 1: en aquest informe, quan ens referim a centres de titularitat privada consideram els concertats i els privats no concertats.

Nota 2: excepte aquells casos en què es digui expressament el contrari, la paraula ciutadans al llarg d’aquest informe fa referència tant a ciutadans com a ciutadanes. Així mateix, la paraula nins es refereix tant a nins com a nines; alumnes, tant a alumne com a alumna; professors, tant a professors com a professores; pares, tant a pares com a mares, i directors, tant a directors com a directores.

5

FONTS

Ensenyaments no universitaris

Curs 2009-2010: Direcció General de Planificació i Centres. Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears.

Curs 2008-2009: Las cifras de la educación en España. Estadísticas e indicadores.

Edición 2011

http://www.educacion.es/mecd/jsp/plantilla.jsp?id=3131&area=estadisticas&contenido=/estadisticas/educativas/cee/Edicion2011/cee-2011.html

Sèries per Comunitat Autònoma. Estadística de las Enseñanzas no universitarias. Oficina de Estadística del Ministerio de Educación.

http://www.educacion.es/mecd/jsp/plantilla.jsp?id=310&area=estadisticas&contenido=/estadisticas/educativas/eenu/seriesCA/series.html

Ensenyaments universitaris

Cursos 2008-2009 i 2009-2010: Avance de la Estadística de Estudiantes

Universitarios. http://www.educacion.es/educacion/universidades/estadisticas-informes/estadisticas/alumnado.html

Despesa pública en educació:

Estadísticas de los recursos económicos destinados a la educación. Estadística del Gasto

Público en Educación. Oficina de Estadística del Ministerio de Educación.

http://www.educacion.es/mecd/jsp/plantilla.jsp?id=311&area=estadisticas&contenido=/estadisticas/educativas/gasto/2008/gastos2008.html

Estimacions de població: INE. Instituto Nacional de Estadística.

http://www.ine.es

Producte interior brut (PIB): INE. Instituto Nacional de Estadística.

http://www.ine.es

Enquesta de població activa (EPA): INE. Instituto Nacional de Estadística.

http://www.ine.es

Pressuposts liquidats del Govern de les Illes Balears: IBESTAT. Institut d’Estadística de les Illes Balears.

http://ibestat.caib.es



http://www.educacion.es/educacion/universidades/estadisticas-informes/estadisticas/alumnado.html

http://www.educacion.es/educacion/universidades/estadisticas-informes/estadisticas/alumnado.html

http://www.educacion.es/mecd/jsp/plantilla.jsp?id=311&area=estadisticas




http://www.ine.es/

http://www.ine.es/

http://www.ine.es/

http://ibestat.caib.es/

6

Resultats proves de diagnòstic (competències bàsiques)

Avaluació de diagnòstic 2008-2009. Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears. IAQSE.

Evaluación general de diagnóstico 2009. Educación Primaria. 4ºcurso. Informe de resultados. Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación.

Competències clau als 15 anys

PISA 2009 Programa para la Evaluación Internacional de los Alumnos OCDE INFORME ESPAÑOL . Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación.

Sistema estatal de indicadores de la educación. Edición 2010. Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación

http://www.institutodeevaluacion.mec.es/

7

INTRODUCCIÓ

Els Indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears (ISEIB), elaborats per l’Institut

d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) de la Conselleria d’Educació i

Cultura, mostren els aspectes més significatius de l’educació a la nostra comunitat

autònoma, a través de la informació estadística provinent de diferents fonts, i

presentada de forma sintètica mitjançant taules i gràfics.

Aquesta línia de treball de caràcter estable i permanent de l’IAQSE cerca

proporcionar una visió sintètica i clara sobre l’estat de l’educació a les Illes Balears,

de forma que en faciliti la comprensió i utilització, tant als responsables de

l’Administració educativa com a totes les persones interessades.

La necessitat d’actualització ens ha fet considerar la simplificació del sistema

d’indicadors i la reducció del nombre respecte a la primera edició de l’any 2006, tal

com ho ha fet l’Institut d’Avaluació del Ministeri d’Educació.

Aquests canvis apareixen reflectits en aquesta edició, en la qual es presenten vint-i-set

indicadors agrupats en tres grans blocs o categories: indicadors d’escolarització,

indicadors de despesa en educació i indicadors de resultats educatius.

L’àmbit d’aquesta publicació abasta des de l’educació infantil fins a l’educació

superior, tal com es defineix a la Classificació Internacional Normalitzada de

l’Educació (CINE).

Per tal de facilitar l’anàlisi comparativa, la informació es presenta en diferents nivells

de desagregació: la titularitat dels centres, la variable sexe i les comunitats

autònomes. Quan s’ha disposat de dades, també s’ha desagregat la informació per

illes.

El curs 2009-2010 és l’any de referència dels indicadors d’escolarització; el curs 2008-

2009, el dels indicadors de despesa en educació; pel que fa als indicadors de resultats

de les avaluacions de diagnòstic, es refereixen a les dels cursos 2008-2009 (4t d’EP,

2n d’ESO i PISA) i 2009-2010 (4t d’EP). Finalment, en el cas de les taxes de

graduació, al curs 2008-2009.

La Direcció General de Planificació i Centres de la Conselleria d’Educació i Cultura ha

facilitat la informació estadística referida al curs escolar 2009-2010 i s’ha de

considerar que té caràcter provisional.

8

Per poder comparar i identificar les diverses situacions en què es troben les

comunitats autònomes de l’Estat espanyol, es proporcionen les dades elaborades per

l’Oficina d’Estadística del Ministeri d’Educació que, per norma general, corresponen

a un curs anterior.

En aquest informe també es presenten sèries referides a l’evolució dels indicadors a les

Illes Balears en els darrers anys o cursos escolars.

La presentació de cada indicador s’organitza segons un esquema similar, que inclou

la definició de l’indicador i les fonts utilitzades per al seu càlcul, la desagregació de les

dades segons diferents categories, l’evolució de l’indicador o sèries temporals i la

comparació entre diferents comunitats autònomes. La informació sobre cada

indicador es presenta mitjançant taules i gràfics que en representen les dades més

significatives.

Esperam que tota aquesta informació ajudi a entendre millor la complexitat

polièdrica de la nostra realitat educativa i a mostrar els camins possibles per anar

avançant en el seu millorament.

Bartomeu Cañellas Roca Director de l’IAQSE

9

INDICADORS D’ESCOLARITZACIÓ

10

E1. ESCOLARITZACIÓ I POBLACIÓ

E1.1. ESCOLARITZACIÓ I POBLACIÓ ESCOLARITZABLE

Definició: percentatge de població de 0 a 29 anys escolaritzada.

Desagregacions: nivells educatius i sexe.

Informació complementària: taxa neta d'escolarització per edat i taxes brutes d'escolarització en els estudis d’EP, ESO, PQPI, batxillerat i cicles formatius.

Especificacions tècniques:

La taxa neta d’escolarització en una edat i en un ensenyament és la relació entre l’alumnat d’aquesta edat que cursa l’ensenyament considerat, respecte al total de la població de la mateixa edat. D’altra banda, la taxa bruta d’escolarització en un ensenyament és la relació entre el total de l’alumnat de qualsevol edat matriculat en aquest ensenyament, respecte al total de la població de l’edat teòrica a qui correspon cursar-lo.

Taxa neta d’escolarització en el primer cicle i en el segon cicle d’educació infantil: relació percentual entre l’alumnat de 0 a 2 anys (primer cicle) i de 3 a 5 anys, (2n cicle) escolaritzat en aquesta etapa i la població de 0 a 2 anys i de 3 a 5 anys, respectivament.

Taxa bruta d’escolarització en educació primària, educació secundària obligatòria i postobligatòria: relació percentual entre l’alumnat que cursa aquests ensenyaments i la població amb l’edat teòrica de cursar-los (6-11 anys a EP; 12-15 anys a ESO; 16-17 anys a batxillerat, CFGM i PQPI, i 18-19 anys a CFGS).

11

Gràfic E1.1.1. Taxes netes d'escolarització per edat i etapa educativa. Illes Balears. Curs 2009-2010

5,4

19,0

27,5

89,586,4 88,1

92,0 90,7 92,8 92,1 94,1 92,7 93,9 91,6 91,4 90,3

81,6

70,4

33,1

25,420,5

16,412,6

10,37,7 8,9

3,6 3,6 2,4 1,8

0%

20%

40%

60%

80%

100%

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29

* Les dades de l’ensenyament universitari corresponen al curs 2008-2009

Gràfic E1.1.2. Població i escolarització per sexe i etapa ed. Illes Balears. Curs 2009-2010

29

28

27

26

25

24

23

22

21

20

19

18

17

16

15

14

13

12

11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

0

Població no escolaritzada Ed. Superior Universitària Ed. Superior no universitària Ed. Secundària Post-obligatòria

Ed. Secundària Obligatòria Ed. Primària Ed. Infantil

Dones Homes

332

432

615

584

1365

1109

1410

1649

2027

2413

2903

3655

7597

8628

9387

9414

9482

9732

9775

9990

10349

10305

10532

10709

10910

10810

11232

3302

2327

673

Població escolaritzada Edat

12

Gràfic E1.1.3. Taxes brutes d’escolarització per etapes educatives.

Ensenyament no universitari. Illes Balears. Curs 2009-2010

17,1

88,295,8 96,4

88,2

14,5

0%

20%

40%

60%

80%

100%

1r. cicle EI (0-2) 2n. cicle EI (3-5) EP ESO Estudis secundaris

postobligatoris (*)

CFGS

88,2

55,5

25,1

7,6

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Estudis secundaris

postobligatoris

Batxillerat CF grau mitjà PQPI

13

E1.2. ESCOLARITZACIÓ SEGONS LA TITULARITAT DEL CENTRE

Definició: percentatge d'alumnes escolaritzats a l'ensenyament públic, a l’ensenyament privat concertat i a l’ensenyament privat no concertat. Desagregacions: comunitat autònoma. Titularitat del centre. Nivells educatius. Evolució de l'indicador: cursos de 2000-2001 a 2009-2010. Comparació entre comunitats autònomes.

Gràfic E1.2.1. Escolarització segons titularitat per estudis. Illes Balears. Curs 2009-2010

64,4 62,6

33,5

61,0

74,0

86,893,2

88,1

100,0

31,1 33,9

66,5

35,6

21,4

10,84,1 11,9

4,5 3,5 3,4 4,6 2,4 2,6

0%

20%

40%

60%

80%

100%

EI EP EE ESO Batx CFGM CFGS PQPI Ed. universitària

privats no concertats privats concertats públics

Gràfic E1.2.2. Escolarització segons titularitat per estudis universitaris. Illes Balears. Curs 2009-2010

100,0

86,8

13,2

0%

20%

40%

60%

80%

100%

total públics centres propis centres adscrits

14

Taula E1.2.1. Evolució del percentatge de l’alumnat matriculat en centres públics no universitaris Illes Balears. Cursos 2000-2001/2009-2010

2000-

2001

2001-

2002

2002-

2003

2003-

2004

2004-

2005

2005-

2006

2006-

2007

2007-

2008

2008-

2009

2009-

2010

EI 57,2 58,0 58,6 59,4 60,2 60,1 60,3 60,9 62,2 64,4

EP 59,7 60,5 61,3 61,4 61,7 62,1 62,8 63,2 63,3 62,6

ESO 57,5 57,5 58,2 58,8 59,2 59,7 60,4 60,8 61,1 61,0

Batxillerat 82,4 75,1 73,2 73,6 74,6 74,6 73,5 72,5 71,7 74,0

CF/ FP 85,3 83,0 82,8 83,8 84,3 85,5 84,6 83,8 83,8 89,3

GS/PQPI 68,4 68,9 90,4 69,1 90,0 88,7 86,5 88,5 90,6 88,1

Ed. especial 11,2 16,2 20,2 25,0 21,3 20,6 24,1 24,9 35,0 33,5

15

Taula E1.2.2. Percentatge d’alumnat matriculat, per ensenyament.

Centres públics, per comunitats autònomes. Curs 2008-2009

Total EI EP EE ESO BATX CFGM CFGS PQPI GS

UNIV 1/2 c.

UNIV Master

ESTAT 67,3 63,9 67,2 55,3 65,9 72,4 74,6 77,9 74,7 59,3 85,5 84,6

Andalusia 75,0 70,9 75,8 53,7 75,4 80,2 72,8 82,2 77,9 96,1 100,0

Aragó 65,8 62,9 66,9 50,1 63,7 69,9 70,5 70,3 69,6 49,3 88,6 94,2

Astúries 69,3 68,7 68,5 56,8 65,0 74,0 75,0 82,5 66,5 52,0 91,6 100,0

Illes Balears 64,5 62,2 63,3 35,0 61,1 71,7 83,8 90,8 90,6 85,6 100,0

Canàries 77,3 73,1 75,0 71,9 75,5 84,2 93,8 95,4 99,4 98,6 100,0

Cantàbria 66,7 68,5 63,4 43,9 62,2 81,9 66,5 74,9 57,8 95,0 100,0

Castella i Lleó 66,9 65,1 66,8 58,1 63,3 74,8 68,5 73,2 56,0 18,9 88,0 72,2

Castella-la Manxa 82,5 80,8 82,2 59,7 80,5 89,0 86,9 91,8 80,9 51,4 100,0 100,0

Catalunya 63,0 63,0 63,7 45,1 59,6 62,3 72,0 70,6 62,1 79,5 83,0

C. Valenciana 67,4 63,3 67,1 75,1 66,2 74,2 72,7 83,4 90,0 89,9 95,7

Extremadura 78,9 75,6 78,6 48,6 76,9 85,1 86,8 93,5 83,1 98,0 100,0

Galícia 72,1 69,8 68,6 58,6 69,4 84,1 81,1 85,4 84,2 95,6 100,0

C. de Madrid 53,7 49,8 53,2 52,2 52,0 56,5 73,1 74,1 70,9 71,7 76,3 83,7

R. de Múrcia 72,7 67,9 71,7 71,1 71,7 87,0 73,9 87,4 77,7 18,8 84,1 76,6

Navarra 66,1 71,6 63,9 59,5 60,7 65,4 76,0 75,5 75,0 65,4 47,0 42,7

País Basc 49,6 51,2 49,5 47,4 44,6 50,4 57,6 50,5 55,4 59,0 81,9 57,4

La Rioja 66,5 61,1 65,9 71,2 64,3 75,4 70,4 90,8 67,0 100,0 92,6

Ceuta 74,8 70,5 71,9 100,0 72,1 89,0 100,0 100,0 64,3

Melilla 83,1 72,6 79,2 100,0 89,2 96,9 100,0 100,0 100,0

UNED 100,0 100,0

UNIA 100,0

16


Ensenyaments concertats en centres privats, per comunitats autònomes. Curs 2008-2009

Total EI EP EE ESO BATX CFGM CFGS PQPI GS

UNIV 1/2 c.

ESTAT 26,2 25,0 28,9 44,1 30,5 10,9 22,6 16,5 20,6 40,7 3,9

Andalusia 20,5 23,4 21,0 46,3 21,7 6,7 25,7 12,8 22,1 3,9

Aragó 26,7 20,7 30,1 49,9 33,9 8,0 26,8 24,0 30,4 50,7 9,2

Astúries 25,4 26,2 29,1 43,2 32,7 2,6 19,7 8,1 33,5 48,0 8,4

Illes Balears 31,5 30,9 33,7 65,0 35,8 23,7 13,3 5,6 9,4 14,4

Canàries 16,7 19,7 19,7 25,1 20,3 2,2 5,1 1,4 0,6 1,4

Cantàbria 30,0 25,0 36,3 51,1 35,9 4,9 32,9 23,8 42,2 5,0

Castella i Lleó 29,7 29,1 32,7 41,9 36,0 6,7 30,5 24,2 44,0 81,1 2,4

Castella-la Manxa 15,5 16,4 17,2 40,3 18,2 2,4 10,2 3,3 19,1 48,6

Catalunya 30,1 24,8 33,9 54,9 38,2 14,3 22,0 21,4 7,5

C. Valenciana 26,0 22,2 28,5 24,6 30,1 20,7 24,5 12,8 0,8

Extremadura 19,0 20,8 20,9 51,4 22,6 3,2 10,8 6,0 16,9 100,0 2,0

Galícia 24,1 28,1 29,4 38,0 28,1 14,9 6,9 13,5 4,4

C. de Madrid 28,5 23,1 34,1 47,6 36,2 8,0 25,9 15,9 29,1 28,3 6,9

R. de Múrcia 23,5 23,3 26,7 28,9 26,9 2,5 23,7 8,5 22,3 81,2 2,8

Navarra 33,8 28,1 36,1 33,4 39,3 34,6 23,9 22,7 25,0 34,6

País Basc 49,5 48,0 49,6 51,1 54,5 48,7 39,8 48,3 44,6 41,0

La Rioja 30,6 32,1 34,1 28,8 35,7 4,5 29,6 9,2 33,0 7,4

Ceuta 23,4 24,2 28,1 27,9 35,7

Melilla 14,4 18,6 20,1 10,8

17


Ensenyaments NO concertats en centres privats, per comunitats autònomes. Curs 2008-2009

Total EI EP EE ESO BATX CFGM CFGS PQPI

UNIV 1/2 c.

UNIV Master

ESTAT 6,6 11,1 3,9 0,5 3,6 16,8 2,7 5,6 4,8 10,6 15,4

Andalusia 4,4 5,7 3,2 2,9 13,1 1,6 5,0

Aragó 7,5 16,4 2,9 2,4 22,2 2,7 5,7 2,3 5,8

Astúries 5,3 5,1 2,4 2,4 23,5 5,3 9,4

Illes Balears 4,0 7,0 3,0 3,0 4,6 2,8 3,6

Canàries 6,0 7,2 5,3 3,0 4,2 13,6 1,1 3,2

Cantàbria 3,3 6,5 0,4 5,0 1,9 13,2 0,5 1,3

Castella i Lleó 3,4 5,8 0,4 0,6 18,6 1,0 2,6 9,5 27,8

Castella-la Manxa 2,0 2,8 0,6 1,3 8,6 2,9 4,9

Catalunya 6,9 12,2 2,4 2,2 23,4 5,9 8,0 37,9 13,0 17,0

C. Valenciana 6,6 14,6 4,4 0,3 3,7 5,1 2,8 3,8 10,0 9,3 4,3

Extremadura 2,1 3,6 0,5 0,5 11,7 2,4 0,5

Galícia 3,8 2,1 2,0 3,4 2,5 15,9 4,0 7,7 2,4

C. de Madrid 17,8 27,1 12,7 0,2 11,7 35,5 1,0 10,0 16,9 16,3

R. de Múrcia 3,9 8,7 1,5 1,4 10,5 2,5 4,1 13,1 23,4

Navarra 0,2 0,3 7,1 0,1 1,8 53,0 57,3

País Basc 0,9 0,8 0,9 1,5 0,9 0,9 2,6 1,2 18,1 42,6

La Rioja 2,9 6,8 20,1

Ceuta 1,8 5,3 11,0

Melilla 2,5 8,8 0,8 3,1

UDIMA 100,0

UOC 100,0 100,0

18

E1.3. ESPERANÇA DE PERMANÈNCIA EN EL SISTEMA ESCOLAR (VIDA ESCOLAR) ALS 6 ANYS

Definició: nombre mitjà d’anys de permanència previsible en el sistema educatiu d’un infant de sis anys, inclosos els estudis universitaris. Desagregacions: ensenyaments no universitaris i ensenyaments universitaris. Evolució de l'indicador: cursos de 2000-2001 a 2009-2010. Comparació entre comunitats autònomes.

Especificacions tècniques: l’esperança de vida escolar es calcula dividint per 100 la suma de les taxes netes d’escolarització de l’alumnat d’entre 6 i 29 anys d’edat en els ensenyaments de règim general (universitari i no universitari) i de règim especial.

Gràfic E1.3.1. Esperança de vida escolar als 6 anys. Illes Balears. Curs 2009-2010

13,0 12,3

0,7

0

5

10

15

20

Total Ed. no universitària Ed. universitària

Gràfic E1.3.2. Evolució de l’esperança de vida escolar als 6 anys. Illes Balears. 2000-2001/2009-2010

12,2 12,2 12,0 12,0 11,7 11,6 11,5 11,4 11,512,3

0,8 0,7 0,8 0,8 0,8 0,8 0,7 0,7 0,70,7

13,0 12,9 12,8 12,7 12,5 12,3 12,3 12,1 12,213,0

0

5

10

15

20

2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010

Ed. universitària Ed. no universitària Total

19

Gràfic E1.3.3. Esperança de vida escolar als 6 anys per comunitats autònomes. Curs 2008-2009

11,512,8 12,4 12,8 12,6 12,9 12,7 12,8 12,4 12,6 12,7 13,1 12,8 12,9 13,1 13,1 12,4 12,9 13,3 13,4

0,7

1,81,1 0,6 0,9 0,7 1,0

1,2 1,7 1,5 1,5 1,3 1,8 1,7 1,7 1,8 2,6 2,1 2,2 2,112,2

14,6

13,5 13,5 13,5 13,6 13,7 14,0 14,1 14,1 14,2 14,4 14,5 14,5 14,8 14,9 15,0 15,0 15,5 15,5

0

5

10

15

20

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Ca

nà

rie

s

Me

lilla

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

Ce

uta

La

Rio

ja

Extr

em

ad

ura

C. V

ale

ncia

na

R. d

e M

úrc

ia

An

da

lusia

Ca

ntà

bria

Ca

talu

nya

Ara

gó

Ga

lícia

Astú

rie

s

C. d

e M

ad

rid

Na

va

rra

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Pa

ís B

asc

Ed. universitària Ed. no universitària Total

20

E2. TAXES NETES D’ESCOLARITZACIÓ EN LES EDATS TEÒRIQUES DELS

NIVELLS NO OBLIGATORIS

E2.1. TAXES NETES D’ESCOLARITZACIÓ A L’EDUCACIÓ INFANTIL

Definició: evolució de les taxes netes d'escolarització dels 0 als 5 anys d'edat i del

nombre mitjà d'anys d'escolarització a l'educació infantil.

Desagregacions: edat. Evolució de l'indicador: cursos de 2000-2001 a 2009-2010. Comparació entre comunitats autònomes. Especificacions tècniques:

Taxa neta d’escolarització en el primer cicle i en el segon cicle d’educació infantil: relació percentual entre l’alumnat de 0 a 2 anys (primer cicle) i de 3 a 5 anys (2n cicle) escolaritzat en aquesta etapa i la població de 0 a 2 anys i de 3 a 5 anys, respectivament.

El nombre mitjà anys d’escolarització es calcula dividint per 100 la suma de les taxes netes d’escolarització de l’alumnat d’entre 0 i 5 anys.

Gràfic E2.1.1. Taxes netes d’escolarització d’educació infantil. Illes Balears. Curs 2009-2010.

5,4

19,0

27,5

89,5 86,4 88,8

0%

20%

40%

60%

80%

100%

0 anys 1 any 2 anys 3 anys 4 anys 5 anys

Taula E2.1.1. Evolució del nombre mitjà d'anys a educació infantil. Illes Balears. 2000-2001/2009-2010

2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010

3,1 3,2 3,1 3,1 3,1 3,1 3,1 3,1 3,0 3,2

21

Gràfic E2.1.2. Percentatge d’escolarització a educació infantil 0-2 anys per comunitats autònomes.

Curs 2008-2009

11,8

24,6

2,4 2,9 5,9 7,2 11,4 12,5

16,7 16,8 17,4 19,7 21,4

24,3

31,9 33,7 34,1 39,0

51,4

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

Extr

em

ad

ura

Ce

uta

La

Rio

ja

Astú

rie

s

Ca

ste

lla i

Lle

ó

R. d

e M

úrc

ia

Me

lilla

C. V

ale

ncia

na

Ga

lícia

Ca

ntà

bria

An

da

lusia

Ara

gó

Ca

talu

nya

Na

va

rra

C. d

e M

ad

rid

Pa

ís B

asc

Ca

nà

rie

s (*)

(*) no aporta dades

Gràfic E2.1.3. Percentatge d’escolarització a educació infantil als 3 anys per comunitats autònomes.

Curs 2008-2009

85,0

98,0

85,088,1 90,0

94,8 96,3 96,8 97,299,9 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Me

lilla

Ca

nà

rie

s

C. d

e M

ad

rid

R. d

e M

úrc

ia

C. V

ale

ncia

na

Na

va

rra

Extr

em

ad

ura

Ga

lícia

An

da

lusia

Ara

gó

Astú

rie

s

Ca

ntà

bria

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

Ca

talu

nya

Pa

ís B

asc

La

Rio

ja

Ce

uta

22

Gràfic E2.1.4. Percentatge d’escolarització a educació infantil als 4 anys per comunitats autònomes.

Curs 2008-2009

88,1

99,4

89,391,8 93,8 95,7

98,4 98,6 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Me

lilla

Ca

nà

rie

s

C. d

e M

ad

rid

R. d

e M

úrc

ia

C. V

ale

ncia

na

Extr

em

ad

ura

An

da

lusia

Ara

gó

Astú

rie

s

Ca

ntà

bria

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

Ca

talu

nya

Ga

lícia

Na

va

rra

Pa

ís B

asc

La

Rio

ja

Ce

uta

Gràfic E2.1.5. Percentatge d’escolarització a educació infantil als 5 anys per comunitats autònomes. Curs 2008-2009

93,4

99,4

92,994,9 96,5 98,5 98,7 99,3 99,8 99,9 100,3 100,8

100,8 101,0 101,1 101,5 102,1 103,6 104,8

109,6

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Me

lilla

C. d

e M

ad

rid

C. V

ale

ncia

na

R. d

e M

úrc

ia

Ca

talu

nya

Ca

ntà

bria

Astú

rie

s

La

Rio

ja

Ga

lícia

Ca

nà

rie

s

An

da

lusia

Pa

ís B

asc

Ce

uta

Ara

gó

Na

va

rra

Extr

em

ad

ura

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

23

Gràfic E2.1.6. Evolució de les taxes netes d’escolarització d’educació infantil.

Illes Balears. 2000-2001/ 2009-2010

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010

0 anys 1 any 2 anys 3 anys 4 anys 5 anys

24

E2.2. TAXES NETES D’ESCOLARITZACIÓ EN LES EDATS TEÒRIQUES DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA POSTOBLIGATÒRIA

Definició: taxes netes d’escolarització en les edats de 16, 17, 18 i 19 en els

ensenyaments corresponents.

Desagregacions: edat. Evolució de l'indicador: cursos de 2000-2001 a 2009-2010. Comparació entre comunitats autònomes. Especificacions tècniques: la taxa neta d’escolarització en una edat i en un ensenyament és la relació entre l’alumnat d’aquesta edat que cursa l’ensenyament considerat, respecte al total de la població de la mateixa edat.

Gràfic E2.2.1. Taxes netes d’escolarització dels 16 als 18 anys a les Illes Balears. Curs 2009-2010

81,7

70,4

42,6

0%

20%

40%

60%

80%

100%

16 anys 17 anys 18 anys

Gràfic E2.2.2. Evolució de les taxes netes d’escolarització dels 16 als 18 anys. Illes Balears

82,878,6

81,8 81,7

64,661,2 63,2

70,4

42,238,3

41,4 42,6

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2000-2001 2007-2008 2008-2009 2009-2010

16 anys 17 anys 18 anys

25

Gràfic E2.2.3. Taxes netes d'escolarització als 16 anys per comunitats autònomes. Curs 2008-2009

34,5 35,0 34,1 31,0 36,8 40,4

33,2 36,2 39,2 38,6 30,3 27,6

34,1 34,9 31,5 36,1 37,3 38,8

25,1

40,3

47,3 57,4

51,7 57,5 51,9

51,4 59,1 56,7 53,9 54,5

63,3 66,6 60,3 60,2 64,1

61,0 61,0 60,3

74,8

59,7

81,7

92,4

85,8 88,5 88,7

91,8 92,3 92,9 93,1 93,1 93,6 94,2 94,4 95,1 95,6 97,1 98,3 99,1 99,9 100

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

C. V

ale

ncia

na

La R

ioja

R. d

e M

úrc

ia

An

dalu

sia

C. d

e M

ad

rid

Melilla

Can

àri

es

Extr

em

ad

ura

Cata

lun

ya

Navarr

a

Galícia

Caste

lla-la M

an

xa

Ara

gó

Astú

ries

Caste

lla i

Lle

ó

Can

tàbri

a

País

Basc

Ceuta

ES postobligatori ESO Total


11,9 12,2 8,9 14,7 10,9 9,2 13,6 15,2 14,2 13,5 16,2 14,4

7,0 9,8 12,4 17,1

8,3 16,5 16,8

9,0

51,3

65,5 62,7

59,8 63,7 65,6 62,0 60,6 61,7 62,6 61,0 63,1

70,9 71,2 69,0

69,1 78,2

70,6 70,6 86,5

63,2

77,7

71,6 74,5 74,6 74,8 75,6 75,8 75,9 76,1 77,2 77,5 77,9 81,0 81,4

86,2 86,5 87,1 87,4

95,5

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

C. V

ale

ncia

na

R. d

e M

úrc

ia

Melilla

La R

ioja

An

dalu

sia

Can

àri

es

Ceuta

Caste

lla-la M

an

xa

Extr

em

ad

ura

C. d

e M

ad

rid

Cata

lun

ya

Ara

gó

Galícia

Caste

lla i

Lle

ó

Navarr

a

Can

tàbri

a

Astú

ries

País

Basc

Ed. superior no universitària ES postobligatori ESO Total

26


1,2 1,1 1,4 1,0 0,5 0,5 1,3 1,1 0,4 0,8 1,1 1,5 1,1 0,7 0,9 1,3 1,3 0,6 1,3 0,9

28,3 32,5 30,4 30,8 32,637,7 33,5 35,8

29,4 30,2 31,0 33,1 31,6 32,8 34,839,0

33,9 32,940,4

34,9

2,0

3,62,0 2,6

4,33,9

2,23,0

3,1 2,5 2,93,2 4,5 4,2

5,05,1

5,6 5,6

4,08,1

9,9

25,8

10,5 12,914,6

10,315,9

16,325,0 25,2 23,8 22,2 26,8 27,0 25,2

20,9 29,9 34,430,9 33,5

41,4

63,0

44,347,3

52,0 52,4 52,956,2

57,9 58,7 58,8 60,064,0 64,7 65,9 66,3

70,773,5

76,6 77,4

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Ceuta

Caste

lla

-la M

an

xa

La R

ioja

Melilla

Extr

em

ad

ura

Can

àri

es

C. V

ale

ncia

na

C. d

e M

ad

rid

R. d

e M

úrc

ia

An

dalu

sia

Cata

lun

ya

Ara

gó

Galícia

Can

tàbri

a

Astú

ries

Navarr

a

Caste

lla i

Lle

ó

País

Basc

Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori ESO Total

Gràfic E2.2.6. Evolució de les taxes netes d'escolarització als 16 anys. Illes Balears. 2000-2001/2009-2010

38,1 37,8 37,7 37,5 34,2 33,5 33,2 33,7 34,5 34,2

44,7 44,8 43,2 45,1 44,4 44,6 45,3 44,9

47,3 47,3

82,8 82,6 80,9 82,7 78,6 78,1 78,5 78,6

81,8 81,7

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010

ES postobligatori ESO Total

27

Gràfic E2.2.7. Evolució de les taxes netes d'escolarització als 17 anys.

Illes Balears. 2000-2001/2009-2010

11,8 11,5 10,6 9,7 9,3 10,1 10,3 9,8 11,9 15,0

52,8 53,9 52,5 53,6 51,9 51,0 50,8 51,0 51,3

55,4

0,4 0,1

0,0 64,6 65,4

63,1 63,4 61,2 61,1 61,2 61,2

63,2

70,4

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010

Ed. superior no universitària ES postobligatori ESO Total

Gràfic E2.2.8. Evolució de les taxes netes d'escolarització als 18 anys. Illes Balears. 2000-2001/ 2009-2010

0,9 0,7 0,6 0,5 0,7 0,5 0,6 0,6 1,2 1,6

29,7 30,6 30,3 30,3 30,8 28,6 28,4 26,9 28,3 29,4

1,5 1,6 1,6 1,4 1,2 1,2 1,0 1,3

2,0 1,5

10,1 9,8 10,1 9,8 9,79,2 9,5 9,5

9,9 9,9

42,2 42,7 42,6 42,0 42,4 39,5 39,5 38,3

41,4 42,6

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010

Ed. superior universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori ESO Total

28

E2.3. TAXES NETES D’ESCOLARITZACIÓ A L’EDUCACIÓ SUPERIOR

Definició: evolució de les taxes netes d'escolarització a les edats teòriques de

l'educació superior universitària (dels 18 als 24 anys).

Desagregacions: edat. Evolució de l'indicador: cursos de 2004-2005 a 2009-2010. Comparació entre comunitats autònomes. Especificacions tècniques: la taxa neta d’escolarització en una edat i en un ensenyament és la relació entre l’alumnat d’aquesta edat que cursa l’ensenyament considerat, respecte al total de la població de la mateixa edat.

Gràfic E2.3.1. Taxes netes d’escolarització dels 18 als 24 anys a les Illes Balears. Illes Balears. Curs 2009-2010

1,6

29,4

14,8

7,54,3 3,0 2,0 1,4

1,5

3,9

4,6

3,52,2 1,8 1,2

9,9

12,1

13,0

11,2

10,38,3

6,8

42,6

30,8

25,1

19,0

15,5

12,19,4

0%

10%

20%

30%

40%

50%

18 19 20 21 22 23 24

Ed. universitària i equivalents (*) Ed. superior no universitària ES postobligatòria ESO Total

(*) dades del curs 2008-2009

29

Gràfic E2.3.2. Evolució de les taxes netes d’escolarització dels 18 als 24 anys. Illes Balears. Cursos 2004-2005/2009-2010

0,5 1,6

28,829,4

15,5 14,8

7,0 7,54,0 4,3

2,3 3,0 2,0 1,4

1,01,5

2,5 3,9

3,24,6

2,8 3,5

2,2 2,2 1,8 1,2

9,5

9,9

12,5 12,1

13,513,0

12,7 11,2

11,4 10,3

8,36,8

39,8

42,4

30,5 30,8

23,725,1

19,5 19,0

15,9 15,5

12,1

9,4

0%

10%

20%

30%

40%

50%

18 18 19 19 20 20 21 21 22 22 23 24

Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatòria ESO Total

20

04

-20

05

18 19 20 21 22

20

09

-20

10

20

04

-20

05

20

04

-20

05

20

04

-20

05

20

04

-20

05

20

09

-20

10

20

09

-20

10

20

09

-20

10

20

09

-20

10

20

09

-20

10

20

09

-20

10

Gràfic E2.3.3. Taxes netes d’escolarització als 18 anys per comunitats autònomes. Curs 2008-2009

1,2 1,1 1,5 0,7 1,3 1,1 1,3 1,3 1,0 1,1 0,4 1,3 0,9 0,8 1,1 0,6 0,9 0,5 1,4 0,5

28,532,7 33,2 33,2 34,4 35,9 39,0 40,6

30,8 31,8 29,733,5 35,0

30,3 31,2 33,0 35,1 33,2 30,437,7

1,7

3,5 3,1 3,85,1 2,8

5,1 3,8

2,64,3

2,82,1

4,8

2,3 2,75,4

7,93,8

2,0

3,99,9

25,8 22,227,0

29,9

16,3

20,9

30,9

12,9

26,8

25,0 15,9

25,2 40,1

23,8

34,433,5

14,6

10,5

10,341,3

63,160,0

64,7

70,7

56,1

66,3

76,6

47,3

64,0

57,9

52,8

65,9

73,5

58,8

73,4

77,4

52,1

44,3

52,4

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

An

dalu

sia

Ara

gó

Astú

ries

Can

àri

es

Can

tàbri

a

Caste

lla i

Lle

ó

Caste

lla

-la M

an

xa

Cata

lun

ya

C. V

ale

ncia

na

Extr

em

ad

ura

Galícia

C. d

e M

ad

rid

R. d

e M

úrc

ia

Navarr

a

País

Basc

La R

ioja

Ceuta

Melilla

Ed. universitària i equivalent Ed. superior no universitària Ed. secundària 2a etapa ESO Total

30


13,717,4 17,6 17,1 18,5 20,2 23,0 25,1

16,6 14,1 14,219,0 21,5

17,5 17,7 15,719,8 17,9 14,7

19,0

3,3

8,2 7,3 9,8 10,3 6,59,4 8,6

6,2 10,2 7,36,2

10,4

7,4 5,8 12,5

14,9

8,98,0

8,212,1

29,025,1

28,631,4

18,1

21,4

36,0

15,4

30,728,2 18,9

29,0 43,7

26,7

39,1

36,1

16,9

12,710,4

29,1

54,6

50,0

55,5

60,2

44,8

53,8

69,7

38,2

55,049,7

44,1

60,9

68,6

50,2

67,370,8

43,7

35,4 37,6

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

An

dalu

sia

Ara

gó

Astú

ries

Can

àri

es

Can

tàbri

a

Caste

lla i

Lle

ó

Caste

lla-la M

an

xa

Cata

lun

ya

C. V

ale

ncia

na

Extr

em

ad

ura

Galícia

C. d

e M

ad

rid

R. d

e M

úrc

ia

Navarr

a

País

Basc

La R

ioja

Ceuta

Melilla

Ed. universitària i equivalents Ed. secundària 2a etapa ESO Total


6,8 9,3 8,9 7,4 10,8 11,2 12,2 14,78,0 8,2 7,0 9,0 12,1 9,1 10,2

6,011,3 8,8 10,5 11,6

3,5

8,6 7,6 9,410,7 7,1

9,99,3

6,611,3

8,07,6

10,47,7 6,0 12,2

14,3

8,5 8,4 6,813,0

30,025,9

29,7

30,0

18,9

22,1

37,8

16,4

32,7

28,720,3

29,6 43,3

26,7

39,5

37,3

17,7 13,5 12,0

23,3

47,9

42,446,5

51,5

37,2

44,2

61,8

31,0

52,2

43,7

36,9

52,1

60,1

42,9

57,7

62,9

35,032,4

30,4

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

An

dalu

sia

Ara

gó

Astú

ries

Can

àri

es

Can

tàbri

a

Caste

lla i

Lle

ó

Caste

lla-la M

an

xa

Cata

lun

ya

C. V

ale

ncia

na

Extr

em

ad

ura

Galícia

C. d

e M

ad

rid

R. d

e M

úrc

ia

Navarr

a

País

Basc

La R

ioja

Ceuta

Melilla

Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària Ed. secundària 2a etapa Total

31


3,8 5,1 4,9 3,9 6,3 6,9 6,6 8,84,4 3,3 3,4 6,4 7,3 5,1 7,0 2,3 5,4 5,8 8,4 7,72,9

6,7 5,8 6,47,9 5,4 7,8

7,5

5,2 8,6 6,25,8

8,46,5 4,7

7,410,4 7,4

6,3 5,211,2

27,624,3 26,1

28,5

16,520,1

34,7

13,6

29,127,0 19,4

27,640,0

23,534,7

33,7

15,6 12,910,6

17,9

39,4

35,0 36,4

42,7

28,8

34,5

51,0

23,2

41,036,6

31,6

43,3

51,6

35,2

44,4

49,5

28,8 27,6

23,5

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

An

dalu

sia

Ara

gó

Astú

ries

Can

àri

es

Can

tàbri

a

Caste

lla i

Lle

ó

Caste

lla-la M

an

xa

Cata

lun

ya

C. V

ale

ncia

na

Extr

em

ad

ura

Galícia

C. d

e M

ad

rid

R. d

e M

úrc

ia

Navarr

a

País

Basc

La R

ioja

Ceuta

Melilla

Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària Ed. secundària 2a etapa Total


2,4 3,0 2,9 2,3 3,2 4,9 3,6 4,52,5 1,7 2,8 3,1 4,4 3,3 3,9 1,6 3,1 2,5 3,6 3,2

2,34,5 3,7 4,7

5,04,0

4,45,0

3,4 5,65,3 3,8

5,64,0 2,9 4,0

7,14,2

4,4 3,5

10,3

25,0

22,224,1

25,9

15,4 18,2

33,9

11,7

22,824,9

18,3

24,3

37,3

21,0

28,3

30,8

12,8 9,68,9

15,0

32,5

28,8

31,1

34,1

24,326,2

43,4

17,6

30,1

33,0

25,2

34,3

44,6

27,8

33,9

41,0

19,517,6

15,6

0%

10%

20%

30%

40%

50%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

An

dalu

sia

Ara

gó

Astú

ries

Can

àri

es

Can

tàbri

a

Caste

lla i

Lle

ó

Caste

lla-la M

an

xa

Cata

lun

ya

C. V

ale

ncia

na

Extr

em

ad

ura

Galícia

C. d

e M

ad

rid

R. d

e M

úrc

ia

Navarr

a

País

Basc

La R

ioja

Ceuta

Melilla

Ed. univiversitària i equivalents Ed. secundària 2a etapa ESO Total

32


1,7 2,1 2,1 1,8 2,3 3,5 2,2 3,0 1,6 1,1 1,8 1,9 3,1 2,3 2,7 1,0 1,9 2,1 3,6 2,61,4

3,1 2,6 3,2 3,4 2,83,0

3,31,9

3,8 4,12,5

3,82,7 2,0 2,3

5,5 3,26,2

2,4

8,3

21,118,5

19,921,4

13,1 15,5

27,2

9,4

19,321,4

15,4

20,1

31,0

17,622,9

23,8

13,17,8

7,7

11,4

26,3

23,224,9

27,1

19,420,7

33,5

12,9

24,2

27,3

19,8

27,0

36,0

22,3

26,2

31,2

18,4 17,6

12,7

0%

10%

20%

30%

40%

50%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

An

dalu

sia

Ara

gó

Astú

ries

Can

àri

es

Can

tàbri

a

Caste

lla i

Lle

ó

Caste

lla-la M

an

xa

Cata

lun

ya

C. V

ale

ncia

na

Extr

em

ad

ura

Galícia

C. d

e M

ad

rid

R. d

e M

úrc

ia

Navarr

a

País

Basc

La R

ioja

Ceuta

Melilla



1,0 1,4 1,4 1,1 1,4 3,0 1,5 2,2 1,2 0,8 1,1 1,2 2,1 1,6 1,6 0,5 1,3 1,0 2,1 2,31,2 2,0 1,7 1,9 2,3

2,11,9 2,1 1,5 2,4 2,3 1,3

2,61,9 1,3 1,3 3,1 2,0 2,3 2,0

6,8

16,714,6 14,5

16,911,1

12,0

20,7

7,0

15,117,3

12,3

16,5

22,9

13,313,8

16,7

9,95,2

3,6

9,0

20,1

17,7 17,5

20,6

16,215,4

25,0

9,7

18,3

20,7

14,8

21,2

26,4

16,2 15,6

21,1

12,9

9,6

7,9

0%

10%

20%

30%

40%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

An

dalu

sia

Ara

gó

Astú

ries

Can

àri

es

Can

tàbri

a

Caste

lla i

Lle

ó

Caste

lla-la M

an

xa

Cata

lun

ya

C. V

ale

ncia

na

Extr

em

ad

ura

Galícia

C. d

e M

ad

rid

R. d

e M

úrc

ia

Navarr

a

País

Basc

La R

ioja

Ceuta

Melilla


33

E3. ALUMNAT ESTRANGER

Definició: nombre d'alumnes que no tenen nacionalitat espanyola per cada mil

alumnes en ensenyaments no universitaris.

Desagregacions: etapa educativa, titularitat del centre i país de procedència. Evolució de l'indicador: cursos de 2000-2001 a 2009-2010. Comparació entre comunitats autònomes.

Gràfic E3.1. Percentatge d'alumnat estranger en cada etapa educativa a les Illes Balears.

Illes Balears. Curs 2009-2010

11,4

16,7

19,7

11,3

17,9

10,9

0%

5%

10%

15%

20%

EI EP+ EE ESO Batxillerat FP Règim especial

Gràfic E3.2. Percentatge d'alumnat estranger en cada etapa educativa desagregat per titularitat.


14,3

21,4

25,3

12,5

18,5

11,0

5,7

8,8

11,0

8,0

13,5

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

EI EP+ EE ESO Batxillerat FP Règim especial

públics privats

34

Gràfic E3.3. Percentatge d’alumnat estranger escolaritzat als centres públics en els ensenyaments de

règim general. Illes Balears. Curs 2009-2010

18,9%

81,1%

Alumnat estranger

Alumnat no estranger

Gràfic E3.4. Evolució del percentatge d’alumnat estranger escolaritzat als centres públics en els

ensenyaments de règim general. Illes Balears. 2000-2001/2009-2010

4,1

5,8

8,2

10,1 11,1

12,3

13,5

14,4 15,5 15,9

0%

5%

10%

15%

20%

2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 (a)

Gràfic E3.5. Percentatge d'alumnat estranger per procedència en els ensenyaments no universitaris a les


27.699 (50%)

7.885 (14%)747 (2%)

5.589 (10%)

187 (0%)

780 (2%) 11.246 (20%)

1.230 (2%)11 (0%)

24 (0%)

Total

U.E.(27)

Resta d'Europa

Àfrica

Amèrica del Nord

Amèrica Central

Amèrica del Sud

Àsia

Oceania

No consta

35

Gràfic E3.6. Percentatge d’alumnat estranger escolaritzat als centres públics en els ensenyaments de

règim general per comunitats autònomes. Curs 2008-2009

15,5

9,1

2,53,2 3,6

4,85,4

6,06,7 7,3

8,2 8,5 8,69,0

11,111,6 11,8 12,0

12,8

14,1

0%

5%

10%

15%

20%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Ce

uta

Extr

em

ad

ura

Ga

lícia

Astú

rie

s

An

da

lusia

Pa

ís B

asc

Ca

ntà

bria

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Me

lilla

Ca

nà

rie

s

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

Na

va

rra

C. V

ale

ncia

na

Ara

gó

R. d

e M

úrc

ia

Ca

talu

nya

C. d

e M

ad

rid

La

Rio

ja

Taula E3.1. Percentatge d’alumnat estranger escolaritzat als centres públics en els ensenyaments de

règim general per comunitats autònomes. Curs 2008-2009

EI EP+ EE ESO Batx. FP (*) Règim especial

ESTAT 6,9 11,0 12,1 5,8 8,7 3,6

Andalusia 4,2 6,4 7,0 3,7 4,2 2,4

Aragó 10,6 15,0 14,0 6,3 12,1 3,1

Astúries 2,4 5,8 7,1 2,6 4,6 3,1

Illes Balears 11,4 16,7 19,7 11,3 17,9 10,9

Canàries 4,9 8,7 11,4 8,0 8,2 8,1

Cantàbria 3,5 7,8 10,4 5,0 7,1 2,3

Castella i Lleó 6,5 9,2 8,7 3,2 7,7 4,2

Castella-la Manxa 7,1 11,1 10,5 4,4 6,8 2,7

Catalunya 8,9 14,4 17,8 8,3 12,9 0,3

C. Valenciana 7,1 12,8 15,9 8,2 10,1 5,9

Extremadura 3,1 4,0 3,5 1,5 2,1 2,5

Galícia 1,9 4,5 4,7 2,0 2,8 3,4

C. de Madrid 9,9 15,7 16,7 8,5 13,2 5,3

R. de Múrcia 9,3 14,9 14,4 5,7 8,6 4,9

Navarra 4,6 13,5 13,7 5,4 9,7 2,9

País Basc 4,4 7,1 8,0 3,7 10,0 2,6

La Rioja 14,8 18,1 17,7 6,8 13,0 2,1

Ceuta 1,5 2,3 2,8 1,0 5,3 2,8

Melilla 13,0 8,8 5,9 4,4 4,2 7,1 (*) FP inclou alumnat estranger de cicles formatius i PQPI

36

E4. ALUMNES PER GRUP I PER PROFESSOR

E4.1. ALUMNES PER GRUP

Definició: nombre mitjà d’alumnes per grup educatiu en l’ensenyament no

universitari.

Desagregacions: nivells educatius i titularitat del centre.

Evolució de l'indicador: cursos de 2000-2001 a 2009-2010.

Comparació Illes Balears amb el conjunt de l’Estat.

Gràfic E4.1.1. Nombre mitjà d'alumnes per grup i per ensenyament.


12,9

23,622,8

3,5

24,323,7

18,316,2

12,7

0%

10%

20%

30%

EI 1r cicle EI 2n cicle EP EE ESO Batx CFGM CFGS PQPI

Gràfic E4.1.2. Nombre mitjà d'alumnes per grup, per ensenyament i per titularitat. Illes Balears. Curs 2009-2010

12,8

23,021,7

2,4

23,2 23,1

18,3

15,9

12,613,1

24,8 25,1

4,3

26,1 25,5

18,420,3

12,9

0%

10%

20%

30%


centres públics centres privats

37

Gràfic E4.1.3. Evolució del nombre mitjà d'alumnes per grup i titularitat a l’educació infantil.

Illes Balears. 2000-2001/2009-2010

19,920,420,320,420,520,520,7

17,5

19,819,7

23,0

22,3

23,523,423,323,6

23,423,123,2

23,0

20,821,121,421,521,521,6

21,7

19,5

21,121,0

0

5

10

15

20

25

30

2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 (a)

centres públics centres privats tots els centres

Gràfic E4.1.4. Evolució del nombre mitjà d'alumnes per grup i titularitat a l’educació primària.

Illes Balears. 2000-2001/2009-2010

22,1 22,1 22,021,8 21,4 21,4

18,5

21,7 22,0 21,727,2 27,0 26,7

26,7 26,4 26,2 26,1

26,025,9 25,1

23,9 23,823,6 23,4 23,1 23,0

20,7

23,1

23,3 22,8

0

5

10

15

20

25

30

2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 (a)


Gràfic E4.1.5. Evolució del nombre mitjà d'alumnes per grup i titularitat a l’ESO.

Illes Balears. 2000-2001/2009-2010

24,424,1 23,9

23,5 23,3 22,9 22,421,6 21,9

23,2

28,929,1

28,728,3 27,7 27,6 27,0 26,3

25,526,1

26,2 26,0 25,7 25,324,9 24,6 24,0 23,2 23,2 24,3

0

5

10

15

20

25

30

2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 (a)


38

Gràfic E4.1.6. Comparació del nombre mitjà d'alumnes per grup i per ensenyament.

Illes Balears / Estat. Curs 2008-2009

12,9

23,622,8

3,5

24,3 23,7

18,3

16,2

12,713,6

21,5 21,1

5,2

24,225,3

20,0 19,4

13,8

0

5

10

15

20

25

30


Illes Balears Estat

39

E4.2. ALUMNES PER PROFESSOR

Definició: nombre mitjà d'alumnes per professor en l'ensenyament no universitari.

Desagregacions: nivell educatiu i titularitat del centre. Evolució de l'indicador: cursos de 2000-2001 a 2009-2010. Comparació entre comunitats autònomes.

Gràfic E4.2.1. Nombre mitjà d'alumnes per professor i per ensenyament.


10,6 9,6

12,4 13,1

7,6

15,1

3,1

0

5

10

15

20

25

Global Centres

ed. infantil

Centres

ed. primària

Centres

ed. primària

i ESO

Centres ESO i/o

batxillerats i/o

CF

Centres ed.

primària, ESO i

batxillerats/ CF

Centres

específics ed.

especial

Gràfic E4.2.2. Nombre mitjà d'alumnes per professor, per ensenyament i per titularitat.


9,6

8,0

12,3

7,5

4,1

13,2

11,5

16,0

13,1

11,2

15,1

3,0

0

5

10

15

20

25

Global Centres

ed. infantil

Centres

ed. primària

Centres

ed. primària

i ESO

Centres ESO i/o

batxillerats i/o CF

Centres ed.

primària, ESO i

batxillerats/ CF

Centres específics

ed. especial

públics privats

40

Gràfic E4.2.3. Nombre mitjà d’alumnes per professor i per ensenyament.

Illes Balears / Estat. Curs 2009-2010

10,6 9,6

12,4 13,1

7,6

15,1

3,1

11,3

9,5

12,1 13,0

9,1

15,0

3,7

0

5

10

15

20

25

Global Centres

ed. infantil

Centres

ed. primària

Centres

ed. primària

i ESO

Centres ESO i/o

batxillerats i/o CF

Centres ed.

primària, ESO i

batxillerats/ CF

Centres específics

ed. especial

Balears Estat

Gràfic E4.2.4. Evolució del nombre mitjà d'alumnes per professor, per ensenyament i per titularitat.

Illes Balears. 2000-2001/2009-1010

11,4 11,0 10,9 10,5 10,3 10,1 10,0 9,7

9,7 9,6

16,2

15,0 14,6 14,3 14,2 13,8 13,6 13,4 13,1 13,2

12,8 12,3 12,1

11,7 11,5 11,2 11,0 10,8 10,7 10,6

0

5

10

15

20

2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 (a)


Gràfic E4.2.5. Nombre mitjà d'alumnes per professor en ensenyaments no universitaris per

comunitats autònomes. Curs 2009-2010

10,6 11,3

9,2 9,5 9,5 9,9 9,9 10,2 10,3 10,6 10,7 11,3 11,3 11,5 11,5 11,6

12,1 12,3 12,4 12,4

0

5

10

15

20

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Ca

ntà

bria

Astú

rie

s

Ga

lícia

Na

va

rra

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

Pa

ís B

asc

Extr

em

ad

ura

Ara

gó

R. d

e M

úrc

ia

La

Rio

ja

C. V

ale

ncia

na

Ca

talu

nya

Ce

uta

C. d

e M

ad

rid

An

da

lusia

Ca

nà

rie

s

Me

lilla

41

INDICADORS DE DESPESA EN EDUCACIÓ

42

F1. DESPESA TOTAL EN EDUCACIÓ

F1.1. DESPESA TOTAL EN EDUCACIÓ EN RELACIÓ AL PIB

Definició: percentatge del producte interior brut (PIB) destinat a educació. Evolució de l'indicador: anys de 2000 a 2008. Comparació entre comunitats autònomes.

Gràfic F1.1. Evolució del percentatge de despesa de la Conselleria d'Educació i Cultura respecte del PIB. Illes Balears. 2000-2008

2,52,6

2,7 2,8 2,8 2,82,9 2,9

3,1

0%

1%

2%

3%

4%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 (p)

Gràfic F1.2. Percentatge de despesa de les Conselleries d'Educació respecte del PIB per comunitats

autònomes. Any 2008

3,1

0,2

2,7

3,2 3,33,5 3,5

3,8 3,9 4,0 4,0 4,0

4,5 4,5

5,0 5,05,4

5,8

0%

2%

4%

6%

8%

Ille

s B

ale

ars

ME

C

C. d

e M

ad

rid

Ca

talu

nya

La

Rio

ja

Ara

gó

Na

va

rra

Pa

ís B

asc

Ca

ntà

bria

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Ca

nà

rie

s

Astú

rie

s

C. V

ale

ncia

na

Ga

lícia

R. d

e M

úrc

ia

An

da

lusia

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

Extr

em

ad

ura

43

F1.2. DESPESA PÚBLICA TOTAL EN EDUCACIÓ

Definició: percentatge de la despesa pública destinada a educació. Evolució de l'indicador: anys de 2002 a 2008. Desagregacions: ensenyament universitari i no universitari, formació ocupacional i beques i ajudes. Comparació entre comunitats autònomes.

Gràfic F1.2.1. Distribució de la despesa pública en educació de la Conselleria d’Educació i Cultura

respecte dels pressuposts liquidats de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Any 2008

22,4

19,8

2,5

0,0 0,1

0%

5%

10%

15%

20%

25%

Total Ed. no universitàira Ed. universitària Form. ocupacional Beques i ajudes totals

Gràfic F1.2.3. Evolució de la distribució de la despesa pública en educació de la Conselleria d’Educació i

Cultura respecte dels pressuposts liquidats de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. 2002-2008

30,2

24,8 24,9

20,9

23,522,1 22,4

0%

10%

20%

30%

40%

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 (1)

(1)Estimació sobre pressuposts inicials

44

Gràfic F1.2.4. Distribució de la despesa pública en educació per activitat educativa. Illes Balears. 2008

88,5

11,1

0,0 0,4

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ed. no universitària Ed. universitària Formació ocupacional Beques i ajudes

Taula F1.2.1. Distribució de la despesa pública en educació per comunitats autònomes. Any 2008

ED. NO

UNIVERSITÀRIA

ED.

UNIVERSITÀRIA

FORMACIÓ

OCUPACIONAL

BEQUES I

AJUDES

TOTAL MEC i administracions educatives

73,1 23,3 0,2 3,4

MEC 26,0 23,5 0,0 50,5

Andalusia 75,4 23,8 0,0 0,9

Aragó 73,5 25,1 0,2 1,2

Astúries 69,7 22,5 7,0 0,7

Illes Balears 88,5 11,1 0,0 0,4

Canàries 80,6 18,0 0,3 1,1

Cantàbria 77,9 21,9 0,0 0,1

Castella i Lleó 74,9 24,4 0,0 0,8

Castella-la Manxa 87,6 12,3 0,0 0,1

Catalunya 76,1 23,0 0,0 0,9

C. Valenciana 73,5 26,4 0,0 0,1

Extremadura 83,6 15,4 0,0 1,0

Galícia 74,8 23,8 0,0 1,4

C. de Madrid 64,4 33,8 0,0 1,8

R. de Múrcia 79,2 20,0 0,0 0,8

Navarra 84,7 14,3 0,0 0,9

País Basc 79,9 18,1 0,0 2,1

La Rioja 82,2 17,4 0,0 0,5

45

F1.3. DESPESA PÚBLICA DESTINADA A CONCERTS

Definició: proporció de la despesa pública en educació destinada a concerts. Desagregacions: etapes educatives d’ensenyament no universitari.

Evolució de l'indicador: anys de 2000 a 2008. Comparació entre comunitats autònomes.

Gràfic F1.3.1. Despesa en concerts i subvencions respecte de la despesa de la

Conselleria d’Educació i Cultura. Illes Balears. Any 2008

18,1

3,0

5,8 5,6

1,00,4

2,2

0%

5%

10%

15%

20%

Total EI EP ESO Batxillerat CF i GS EE

Gràfic F1.3.2. Evolució de la despesa en concerts i subvencions respecte de la despesa de la Conselleria d’Educació i Cultura. Illes Balears. 2000-2008

20,619,8 20,1

19,619,1 19,2

18,0

19,2

18,1

0%

5%

10%

15%

20%

25%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008(p)

46

Gràfic F1.3.3. Despesa en concerts i subvencions respecte de la despesa en educació de les Conselleries

d’Educació per comunitats autònomes. Any 2008

18,1

6,9 7,07,8

8,69,2

9,8

11,312,2 12,5

13,1 13,3

14,5 14,815,5

18,3

23,3

0%

5%

10%

15%

20%

25%

Ille

s B

ale

ars

Ca

nà

rie

s

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

Extr

em

ad

ura

Astú

rie

s

Ga

lícia

An

da

lusia

R. d

e M

úrc

ia

Ara

gó

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Ca

ntà

bria

C. V

ale

ncia

na

La

Rio

ja

C. d

e M

ad

rid

Ca

talu

nya

Na

va

rra

Pa

ís B

asc

47

F1.4. DESPESA EN EDUCACIÓ PER ALUMNE

Definició: despesa mitjana per alumnes en euros. Desagregacions: titularitat del centre. Evolució de l'indicador: anys de 2006 a 2007. Comparació entre comunitats autònomes.

Gràfic F1.4.1. Despesa pública per alumne.

Illes Balears. Anys 2006, 2007 i 2008

5.1035.306

5.721

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

2006 2007 2008

Gràfic F1.4.2. Despesa pública per alumne escolaritzat en centres públics.

Illes Balears. Anys 2006, 2007 i 2008

6.3396.463

7.027

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

2006 2007 2008

48

Gràfic F1.4.3. Despesa pública per alumne per comunitats autònomes. Any 2008

5.721 5.539

4.797 4.8675.334 5.337

5.414 5.504 5.520 5.653 5.6735.983

6.104 6.2366.514 6.537

6.8077.151

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

An

da

lusia

C. d

e M

ad

rid

R. d

e M

úrc

ia

Ca

nà

rie

s

Ca

talu

nya

Ara

gó

C. V

ale

ncia

na

La

Rio

ja

Extr

em

ad

ura

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

Ca

ntà

bria

Ga

lícia

Astú

rie

s

Na

va

rra

Pa

ís B

asc

Gràfic F1.4.4. Despesa pública per alumne escolaritzat en centres públics

per comunitats autònomes. Any 2008

7.0276.567

5.352

6.003 6.081 6.1986.446 6.466 6.623 6.652 6.749

6.969

7.3327.752 7.758

7.985

8.481

10.388

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

An

da

lusia

C. d

e M

ad

rid

Ca

nà

rie

s

R. d

e M

úrc

ia

Extr

em

ad

ura

C. V

ale

ncia

na

Ara

gó

Ca

talu

nya

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

La

Rio

ja

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Ga

lícia

Ca

ntà

bria

Astú

rie

s

Na

va

rra

Pa

ís B

asc

49

INDICADORS DE RESULTATS

50

R1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES (CB) A 4t CURS D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOE), estableix en l’article 2, que en finalitzar el segon cicle de l’educació primària, tots els centres han de fer una avaluació de diagnòstic de les competències bàsiques assolides pels seus alumnes.

En termes semblants s’ordena la realització d’aquestes avaluacions al Decret 67/2008, de 6 de juny de 2008, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears, en la disposició addicional tercera.

Aquesta avaluació, competència de les administracions educatives, té caràcter formatiu i orientador per als centres i informatiu per a les famílies i per al conjunt de la comunitat educativa, i té com a marc de referència les avaluacions generals de diagnòstic que estableix l’article 144.1 de la LOE i que s’apliquen a una mostra representativa de centres de tot l’estat.

Es poden consultar els informes d’aquestes avaluacions als informes de resultats de les avaluacions de diagnòstic realitzades a l’alumnat de les Illes Balears a la web de l’Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears -IAQSE- (http://iaqse.caib.es) i a l’informe de resultats de l’Evaluación general de diagnóstico

Educación Primaria 4º curso 2009, a la web de l’Institut d’Avaluació del ME (http://www.institutodeevaluacion.mec.es ).

R1.1. COMPETÈNCIA BÀSICA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA. 4T EP

Definició: resultats globals assolits en la competència en comunicació lingüística per l’alumnat de 4t d’educació primària en l’Avaluació de diagnòstic 2008-2009 (àmbit autonòmic) i en l’Avaluació general de diagnòstic 2009 (àmbit estatal).

Desagregacions: llengua anglesa, llengua castellana i llengua catalana, titularitat i illa. (Avaluació de diagnòstic 2008-2009. Illes Balears).

Comparació entre comunitats autònomes: resultats de l’Avaluació general de diagnòstic 2009 (àmbit estatal).

Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100).

En les dades referides a les Illes Balears, la mitjana del conjunt de les illes es fixà

en 500 punts per a totes les competències. Aquests resultats permeteren conèixer la posició del centre –curs avaluat– respecte del conjunt de centres de les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat.

En les comparacions entre comunitats autònomes, l’escala es refereix al conjunt de l’Estat.

http://iaqse.caib.es/

http://www.institutodeevaluacion.mec.es/

51

COMPETÈNCIA BÀSICA EN LLENGUA ANGLESA. 4t EP

RESULTATS DE L’AVALUACIÓ DE DIAGNÒSTIC D’ÀMBIT AUTONÒMIC

Gràfic R1.1.1. Puntuacions TRI en LLENGUA ANGLESA, per titularitat i per illes. 4t EP.

Avaluació de diagnòstic 2008-2009

500 497

508513

476

543

400

450

500

550

600

glo

bal

Ma

llorc

a

Me

no

rca

Eiv

issa

-F

orm

en

tera

pú

blic

s

priv

ats

|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes

Gràfic R1.1.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència en

LLENGUA ANGLESA, segons la titularitat i per illes. 4t EP.


7

8

4

8

10

2

18

19

10

16

22

10

30

30

37

28

35

22

27

27

35

20

22

35

13

13

10

16

9

22

5

4

4

10

3

9

global

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

públics

privats

% de grau d'assoliment de la competència: molt deficient deficient insuficient suficient notable excel·lent

52

Gràfic R1.1.3. Percentatge d'alumnat amb la competència consolidada en

LLENGUA ANGLESA, segons la titularitat i per illes. 4t EP.


45,0

44,3

48,9

46,9

33,0

65,9

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

públics

privats


COMPETÈNCIA BÀSICA EN LLENGUA CASTELLANA. 4t EP

Gràfic R1.1.4. Puntuacions TRI en LLENGUA CASTELLANA, per titularitat i per illes. 4t EP.


500505

501

461478

538

400

450

500

550

600

glo

ba

l

Ma

llorc

a

Menorc

a

Eiv

iss

a-

Form

ente

ra

púb

lics

privats


53


LLENGUA CASTELLANA, segons la titularitat i per illes. 4t EP.


2

2

1

3

3

1

16

15

13

24

21

6

27

26

29

32

30

21

36

35

42

34

31

45

18

20

14

7

14

24

2

2

1

0

1

3

global

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

públics

privats


Gràfic R1.1.6. Percentatge d’alumnat amb la competència consolidada en

LLENGUA CASTELLANA, segons la titularitat i per illes. 4t EP.


55,6

57,4

56,9

41,3

45,8

72,6

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

públics

privats


54

COMPETÈNCIA BÀSICA EN LLENGUA CATALANA. 4t EP

Gràfic R1.1.7. Puntuacions TRI en LLENGUA CATALANA, per titularitat i per illes. 4t EP.


500 501

529

469 492

514

400

450

500

550

600

glo

ba

l

Ma

llorc

a

Menorc

a

Eiv

issa

-F

orm

en

tera

pú

blic

s

privats



LLENGUA CATALANA, segons la titularitat i per illes. 4t EP.


4

5

7

6

2

11

11

6

16

12

9

26

26

18

32

28

23

35

34

45

29

31

40

17

17

20

13

16

18

7

8

10

4

7

8

global

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

públics

privats


55


LLENGUA CATALANA, segons la titularitat i per illes. 4t EP.


59,0

59,0

75,1

45,4

54,8

66,2

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

públics

privats


56

Astúries

Castella i Lleó

La Rioja

C. de Madrid

Aragó

Navarra

Cantàbria

Castella- la Manxa

Catalunya

Andalusia

C. de Múrcia

País Basc

Exrtemadura

C. Valenciana

Galícia

Canàries

Illes Balears

Ceuta

Melilla

Mitjana Espanya

Total Espanya

RESULTATS DE L’AVALUACIÓ GENERAL DE DIAGNÒSTIC D’ÀMBIT ESTATAL

Taula R1.1.1. Resultats en la competència en COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA. 4t EP.

Avaluació general de diagnòstic 2009

Puntuacions TRI

Mitjana Espanya

Mitjana Balears

% alumnat nivells baixos

% alumnat nivells mitjans

% alumnat nivells alts

C. lingüística 500 470 25% 70% 5%

Gràfic R1.1.10. Resultats en la competència en COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA, per comunitats autònomes. 4t EP.

Avaluació general de diagnòstic 2009 *

* Escala referida al global de l’Estat (mitjana 500 i desviació típica 100)

57


COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA, per comunitats autònomes. 4t EP.


6

3

1

1

1

1

2

2

2

2

3

3

3

4

3

4

4

6

9

17

19

12

7

7

7

7

8

9

9

11

13

13

13

13

14

14

14

18

22

28

31

28

24

23

22

23

22

23

22

26

29

28

30

29

32

30

30

33

31

30

26

30

33

32

31

32

31

34

30

31

31

29

31

29

30

29

28

26

23

17

13

19

24

25

26

25

24

23

24

22

17

18

17

18

16

17

17

13

12

6

5

8

11

12

13

12

13

9

13

8

7

9

6

7

5

6

7

4

3

2

Illes Balears

Estat

Navarra

Castella i Lleó

Astúries

La Rioja

C. de Madrid

Cantàbria

Aragó

Castella-la Manxa

R. de Múrcia

Catalunya

País Basc

Andalusia

Galícia

C. Valenciana

Extremadura

Canàries

Ceuta

Melilla

% de grau d'assoliment de la competència: nivell <1 nivell 1 nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5

58

R1.2. COMPETÈNCIA BÀSICA EN MATEMÀTIQUES. 4t EP

Definició: resultats globals assolits en la competència matemàtica per l’alumnat de 4t d’educació primària en l’Avaluació de diagnòstic 2008-2009 (àmbit autonòmic) i en l’Avaluació general de diagnòstic 2009 (àmbit estatal). Desagregacions: titularitat i illa. (Avaluació de diagnòstic 2008-2009. Illes Balears). Comparació entre comunitats autònomes: resultats de l’Avaluació general de diagnòstic 2009 (àmbit estatal). Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100).

En les dades referides a les Illes Balears, la mitjana del conjunt de les illes es fixà en 500 punts per a totes les competències. Aquests resultats permeteren conèixer la posició del centre –curs avaluat– respecte del conjunt de centres de les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat.

En les comparacions entre comunitats autònomes, l’escala es refereix al conjunt de l’estat.

RESULTATS DE L’AVALUACIÓ DE DIAGNÒSTIC D’ÀMBIT AUTONÒMIC

Gràfic R1.2.1. Puntuacions TRI en la competència MATEMÀTICA, per titularitat i per illes. 4t EP.


500502 494 493

481

533

400

450

500

550

600

glo

bal

Ma

llorc

a

Me

no

rca

Eiv

issa

-F

orm

en

tera

pú

blic

s

priv

ats


59

Gràfic R1.2.2. Percentatge d'alumnat per graus d 'assoliment de la competència MATEMÀTICA,

segons la titularitat i per illes. 4t EP. Avaluació de diagnòstic 2008-2009

12

12

9

15

16

6

21

21

21

23

25

14

23

22

28

23

22

25

24

25

26

22

23

26

17

18

15

10

13

24

3

2

1

7

1

5

global

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

públics

privats


Gràfic R1.2.3. Percentatge d'alumnat amb la competència MATEMÀTICA consolidada,

per titularitat i per illes. 4t EP. Avaluació de diagnòstic 2008-2009

43,8

44,8

41,1

39,1

37,2

55,4

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

públics

privats


60

La Rioja

Navarra

Castella i Lleó

Cantàbria

Astúries

Aragó

C. de Madrid

Castella– la Manxa

País Basc

Catalunya

Galícia

Extremadura

C. de Múrcia

Illes Balears

Andalusia

C. Valenciana

Canàries

Ceuta

Melilla

Mitjana Espanya

Total Espanya


Gràfic R1.2.1. Resultats en competència MATEMÀTICA.


Puntuacions TRI

Mitjana Espanya

Mitjana Balears




C. matemàtica 500 490 19% 75% 6%

Gràfic R1.2.4. Comparació per comunitats autònomes de la competència matemàtica. Avaluació general de diagnòstic 2009 *


61

Gràfic R1.2.5. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència MATEMÀTICA,

per comunitats autònomes. Avaluació general de diagnòstic 2009

3

3

1

1

2

1

2

2

2

2

2

2

3

3

3

4

3

5

6

12

16

13

7

8

9

10

9

9

10

13

13

13

13

14

14

15

16

21

22

28

33

31

24

21

26

27

26

26

26

32

30

31

31

32

33

34

35

38

38

36

27

29

31

30

30

30

31

30

30

29

32

31

30

29

27

27

28

23

23

16

15

17

23

25

21

20

21

21

20

17

17

16

16

15

16

15

13

10

8

6

6

7

14

15

12

12

11

12

12

7

6

7

7

7

7

5

5

3

3

2

Illes Balears

Estat

Navarra

La Rioja

Castella i Lleó

Cantàbria

Astúries

Aragó

C. de Madrid

Castella-la Manxa

País Basc

Catalunya

Galícia

Extremadura

R. de Múrcia

Andalusia

C. Valenciana

Canàries

Ceuta

Melilla


62

R1.3. COMPETÈNCIA BÀSICA EN EL CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC. 4t EP

Definició: resultats globals assolits en la competència en el coneixement i interacció amb el món físic per l’alumnat de 4t d’educació primària en l’Avaluació general de diagnòstic 2009 (àmbit estatal).

Comparació entre comunitats autònomes: resultats de l’Avaluació general de diagnòstic 2009 (àmbit estatal). Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100).


Taula R1.3.1. Resultats en puntuacions TRI en la competència en CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB

EL MÓN FÍSIC. 4t EP. Avaluació general de diagnòstic 2009

Puntuacions TRI

Mitjana Espanya

Mitjana Balears




C. món físic 500 459 27% 71% 2%

63

La Rioja

Astúries

Castella i Lleó

Aragó

C. de Madrid

Cantàbria

Navarra

Galícia

Castella- la Manxa

C. de Múrcia

Exrtemadura

Andalusia

Catalunya

Canàries

Ceuta

Illes Balears

C. Valenciana

Melilla

Mitjana Espanya

Total Espanya

Gràfic R.1.3.1. Resultats en la competència en CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per

comunitats autònomes. 4t EP. Avaluació general de diagnòstic 2009


País Basc

64

Gràfic R1.3.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència en CONEIXEMENT I

INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per comunitats autònomes. 4t EP.


6

4

1

1

2

2

2

2

2

2

3

3

3

4

4

5

9

9

16

20

12

5

5

6

7

7

8

9

8

10

10

11

11

15

16

21

20

27

36

28

18

20

18

21

21

21

23

25

26

26

26

28

32

31

32

34

28

26

30

33

32

30

31

34

30

33

32

31

32

30

32

31

29

24

25

18

9

19

30

28

29

28

25

26

23

23

23

21

22

18

15

15

12

10

9

2

7

13

14

15

11

11

13

10

10

7

8

8

7

3

4

3

1

2

Illes Balears

Estat

La Rioja

Castella i Lleó

Astúries

Aragó

Cantàbria

C. de Madrid

Navarra

Galícia

Castella-la Manxa

R. de Múrcia

Extremadura

Andalusia

Catalunya

Canàries

Ceuta

C. Valenciana

Melilla


65

R1.4. COMPETÈNCIA BÀSICA SOCIAL I CIUTADANA. 4t EP

Definició: resultats globals assolits en la competència social i ciutadana per l’alumnat de 4t d’educació primària en l’Avaluació general de diagnòstic 2009 (àmbit estatal). Comparació entre comunitats autònomes: resultats de l’Avaluació general de diagnòstic 2009 (àmbit estatal). Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100).


Taula R1.4.1. Resultats en competència SOCIAL I CIUTADANA. 4t EP.


Puntuacions TRI Mitjana Espanya

Mitjana Balears




C. social i ciutadana 500 479 23% 71% 6%

66

La Rioja

Castella i Lleó

Astúries

C. de Madrid

Aragó

Navarra

Cantàbria

Castella- la Manxa

Extremadura

Galícia

C. de Múrcia

Catalunya

Andalusia

Canàries

Illes Balears

C. Valenciana

Ceuta

Melilla

Mitjana Espanya

Total Espanya

Gràfic R1.4.1. Resultats en competència SOCIAL I CIUTADANA, per comunitats autònomes. 4t EP. Avaluació general de diagnòstic 2009


País Basc

67

Gràfic R1.4.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment en la competència

SOCIAL I CIUTADANA, per comunitats autònomes. 4t EP.


6

4

1

2

2

1

2

2

3

3

4

4

4

4

5

5

9

9

17

17

12

7

6

7

8

8

8

10

10

11

10

11

12

13

13

18

19

26

29

24

19

19

18

20

18

23

22

22

23

25

24

25

27

27

29

31

29

27

31

31

34

33

32

30

33

30

32

34

32

31

30

30

32

26

26

18

15

21

28

27

28

27

28

24

24

25

21

21

22

21

29

28

14

12

8

6

8

14

12

12

12

14

10

11

8

7

8

8

8

6

5

4

3

2

Illes Balears

Estat

La Rioja

C. de Madrid

Castella i Lleó

Aragó

Astúries

Navarra

Cantàbria

Castella-la Manxa

R. de Múrcia

Galícia

Extremadura

Catalunya

Andalusia

Canàries

C. Valenciana

Ceuta

Melilla


68

R2. COMPETÈNCIES BÀSIQUES (CB) A 2n D’ESO

La llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOE), estableix en l’article 2 que, en finalitzar segon curs de l’educació secundària obligatòria, tots els centres han de fer una avaluació de diagnòstic de les competències bàsiques assolides pels seus alumnes.

En termes semblants s’ordena la realització d’aquestes avaluacions al Decret 67/2008, de 6 de juny de 2008, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears, en la disposició addicional tercera.

Aquesta avaluació, competència de les administracions educatives, té caràcter formatiu i orientador per als centres i informatiu per a les famílies i per al conjunt de la comunitat educativa, i té com a marc de referència les avaluacions generals de diagnòstic que estableix l’article 144.1 de la LOE i que s’apliquen a una mostra representativa de centres de tot l’estat.

Es poden consultar els informes d’aquestes avaluacions als informes de resultats de les avaluacions de diagnòstic realitzades a l’alumnat de les Illes Balears a la web de l’Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears -IAQSE- (http://iaqse.caib.es ).

R2.1. COMPETÈNCIA BÀSICA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA. 2n ESO

Definició: resultats globals assolits en la competència en comunicació lingüística per l’alumnat de 2n d’educació secundària obligatòria en l’Avaluació de diagnòstic 2008-2009 (àmbit autonòmic).

Desagregacions: llengua anglesa, llengua castellana i llengua catalana, titularitat i illa. Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100).

La mitjana del conjunt de les Illes Balears es fixà en 500 punts per a totes les competències. Aquests resultats permeten conèixer la posició del centre –curs avaluat– respecte del conjunt de centres de les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat.

http://iaqse.caib.es/

69

COMPETÈNCIA BÀSICA EN LLENGUA ANGLESA. 2n ESO

Gràfic R2.1.1. Puntuacions TRI en LLENGUA ANGLESA, per titularitat i per illes. 2n ESO.


500 499

528

484

482

528

350

400

450

500

550

600

650

glo

ba

l

Ma

llorc

a

Menorc

a

Eiv

iss

a-

Fo

rme

nte

ra

pú

blic

s

pri

va

ts



LLENGUA ANGLESA, segons la titularitat i per illes. 2n d'ESO.


4

4

2

7

5

2

21

21

17

24

28

11

30

30

26

34

31

30

28

28

33

22

23

37

11

11

14

9

9

14

5

5

10

4

5

6

global

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

públics

privats


70


LLENGUA ANGLESA , segons la titularitat i per illes. 2n d'ESO.

Avaluació de diagnòstic 2008-2009 / Avaluació de diagnòstic 2009-2010

50,9

44,2

50,1

44,2

58,4

56,4

51,0

35,0

47,2

36,2

57,0

57,2

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global

global

Mallorca

Mallorca

Menorca

Menorca

Eivissa-Formentera

Eivissa-Formentera

públics

públics

privats

privats


Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

públic

privat

2008-2009 2009-2010

71

COMPETÈNCIA BÀSICA EN LLENGUA CASTELLANA. 2n ESO

Gràfic R2.1.4. Puntuacions TRI en LLENGUA CASTELLANA, per titularitat i per illes. 2n ESO.


500 503501

477 483

528

350

400

450

500

550

600

650

glo

ba

l

Mallo

rca

Menorc

a

Eiv

iss

a-

Form

ente

ra

púb

lics

pri

va

ts



LLENGUA CASTELLANA, segons la titularitat i per illes. 2n ESO.


3

2

2

3

4

1

6

6

4

7

8

2

23

22

27

28

27

17

36

35

34

42

35

38

27

29

26

19

23

35

5

6

7

1

4

7

global

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

públics

privats


72


LLENGUA CASTELLANA, segons la titularitat i per illes. 2n ESO.


70,9

68,2

73,5

69,4

57,1

66,6

77,0

61,9

70,0

61,0

72,5

79,9

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global

global

Mallorca

Mallorca

Menorca

Menorca

Eivissa-Formentera

Eivissa-Formentera

públics

públics

privats

privats


Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

públic

privat

2008-2009 2009-2010

global

73

COMPETÈNCIA BÀSICA EN LLENGUA CATALANA. 2n ESO

Gràfic R2.1.7. Puntuacions TRI en LLENGUA CATALANA per titularitat i per illes. 2n ESO.


500505 494

473 485

524

350

400

450

500

550

600

650

glo

ba

l

Mallo

rca

Menorc

a

Eiv

iss

a-

Form

ente

ra

púb

lics

pri

va

ts



LLENGUA CATALANA, segons la titularitat i per illes. 2n d’ESO.


4

4

3

7

6

0

9

9

7

12

12

5

19

17

25

25

20

17

37

37

39

35

34

42

28

30

24

21

25

33

3

3

2

2

3

global

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

públics

privats


74


LLENGUA CATALANA, segons la titularitat i per illes. 2n ESO.


73,6

67,9

74,6

70,0

76,8

65,2

64,5

55,7

71,1

61,6

77,8

78,1

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global

global

Mallorca

Mallorca

Menorca

Menorca

Eivissa-Formentera

Eivissa-Formentera

públics

públics

privats

privats


Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

públic

privat

2008-2009 2009-2010

global

75

R2.2. COMPETÈNCIA BÀSICA EN MATEMÀTIQUES. 2n ESO

Definició: resultats globals assolits en la competència matemàtica per l’alumnat de 2n d’educació secundària obligatòria en l’Avaluació de diagnòstic 2008-2009 (àmbit autonòmic). Desagregacions: titularitat i illa.

Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100).


Gràfic R2.2.1. Puntuacions TRI en competència MATEMÀTICA, per titularitat i per illes. 2n ESO.


500500

520

488

482

529

350

400

450

500

550

600

650

glo

ba

l

Ma

llorc

a

Menorc

a

Eiv

iss

a-

Fo

rme

nte

ra

pú

blic

s

pri

va

ts


76

Gràfic R2.2.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència

MATEMÀTICA, segons la titularitat i per illes. 2n ESO.


7

7

4

7

10

2

14

14

10

16

18

8

38

37

39

42

38

38

30

30

33

28

25

39

9

9

13

7

8

12

2

2

2

1

2

2

global

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

públics

privats


Gràfic R2.2.3. Percentatge d’alumnat amb la competència MATEMÀTICA

consolidada, segons la titularitat i per illes. 2n ESO.


41,1

41,5

40,7

41,7

53,6

47,3

34,4

35,7

36,1

34,7

49,3

52,4

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global

global

Mallorca

Mallorca

Menorca

Menorca

Eivissa-Formentera

Eivissa-Formentera

públics

públics

privats

privats


Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

públic

privat

2008-2009 2009-2010

global

77

R2.3. COMPETÈNCIA BÀSICA EN EL CONEIXEMENT I LA

INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC. 2n ESO

Definició: resultats globals assolits en la competència en el coneixement i interacció amb el món físic per l’alumnat de 2n d’educació secundària obligatòria en l’Avaluació de diagnòstic 2008-2009 (àmbit autonòmic). Desagregacions: titularitat i illa. Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100).


Gràfic R2.3.1. Puntuacions TRI en competència en el CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ

AMB EL MÓN FÍSIC , per titularitat i per illes. 2n ESO.


500504

503

471 480

532

350

400

450

500

550

600

650

glo

ba

l

Ma

llorc

a

Menorc

a

Eiv

iss

a-

Fo

rme

nte

ra

pú

blic

s

pri

va

ts


78

Gràfic R2.3.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència en el CONEIXEMENT I

LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC , segons la titularitat i per illes. 2n ESO.


6

6

3

11

8

2

18

18

17

22

23

11

36

35

45

35

36

36

27

28

23

27

24

32

11

12

12

4

8

16

2

2

1

1

3

global

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

públics

privats


Gràfic R2.3.3. Percentatge d’alumnat amb la competència consolidada, en el CONEIXEMENT I LA

INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC segons la titularitat i per illes. 2n ESO.


39,8

41,5

35,3

31,9

41,9

37,6

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

públics

privats

|--| interval de confiança del 95% per als percentatges

79

R3. COMPETÈNCIES CLAU ALS 15 ANYS

Aquestes competències s’avaluen a través del Programa per a l’Avaluació Internacional dels Alumnes (PISA), de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).

PISA és un estudi comparatiu que cada tres anys estudia el rendiment educatiu dels alumnes de 15 anys, a partir de l’avaluació de tres competències clau: comprensió lectora, competència matemàtica i competència científica.

En la darrera edició, realitzada l’any 2009, hi han participat seixanta-cinc països i devuit comunitats autònomes de l’Estat espanyol. En aquest estudi, les Illes Balears han participat en mostra ampliada per primera vegada.

D’altra banda, en els gràfics que es presenten a continuació, sols es comparen els resultats amb els de països representatius de zones socials, econòmiques i culturals i models educatius més rellevants des de la perspectiva espanyola. Aquests països corresponen a la zona mediterrània (França, Grècia, Itàlia i Portugal), centreeuropeus (Alemanya i Països Baixos), nòrdics (Finlàndia i Suècia), d’Europa de l’Est (Federació Russa), anglosaxons (Estats Units i Regne Unit), asiàtics (Corea del Sud i Japó) i llatinoamericans (Argentina, Brasil, Xile, Colòmbia, Mèxic, Panamà, Perú i Uruguai).

R3.1. COMPRENSIÓ LECTORA PISA 2009

Definició: nivell mitjà en lectura assolit pels joves de 15 anys en l’estudi PISA i

percentatge d’alumnes que se situen en cada nivell de competència.

Desagregacions: illa, titularitat i sexe.

Comparació entre països i comunitats autònomes de l’Estat espanyol participants.


En el Marc de PISA 2009, la competència lectora és comprendre, utilitzar,

reflexionar i interessar-se pels textos escrits per assolir els propis objectius,

desenvolupar el coneixement i potencials personals i participar en la societat.

Els resultats es presenten en una escala de rendiment que té per mitjana 500 i

desviació típica 100.

80

Corea del Sud

Finlàndia

Canadà

Japó

Països Baixos

C. de Madrid

Castella i Lleó

EEUU

Catalunya

La Rioja

Suècia

Alemanya

Navarra

França

Aragó

País Basc

Regne Unit

Astúries

Portugal

Cantàbria

Itàlia

Galícia

Grècia

Espanya

C. de Múrcia

Àustria

Andalusia

Federació Russa

Illes Balears

Xile

Canàries

Uruguay

Mèxic

Ceuta

Colòmbia

Brasil

Melilla

Argentina

Panamà

Perú

Total OCDE

Mitjana OCDE

Taula R3.1.1. Resultats comprensió lectora Illes Balears/Espanya/OCDE

Mitjana OCDE Espanya Balears

493 481 457

Balears Mallorca Menorca Eivissa-Formentera públics privats

457 463 441 436 442 480

Gràfic R3.1.1. Resultats en comprensió lectora per països i comunitats autònomes

350 375 400 425 450 475 500 525 550

81

Corea del Sud

Finlàndia

Canadà

C. de Madrid

Castella i Lleó

Catalunya

Japó

Països Baixos

Navarra

País Basc

Aragó

La Rioja

Suècia

EEUU

Portugal

Cantàbria

Astúries

Galícia

Regne Unit

Alemanya

C. de Múrcia

Espanya

França

Italia

Grècia

Andalusia

Federació Russa

Àustria

Illes Balears

Xile

Canàries

Mèxic

Uruguay

Ceuta

Colòmbia

Brasil

Argentina

Melilla

Perú

Panamà

Total OCDE

Mitjana OCDE

Gràfic R3.1.2. Percentatge d’alumnat per nivells de comprensió lectora per països i comunitats autònomes

Nivell<1 Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 Nivell 4 Nivell 5 Nivell 6

82

Gràfic R3.1.3. Percentatge d’alumnat per nivells de comprensió lectora per sexe, titularitat i illes.

Illes Balears. Any 2009

3

3

2

3

5

1

1

1

7

9

4

7

10

9

5

5

18

22

12

16

16

31

14

14

30

31

28

29

32

31

24

27

28

24

33

29

27

20

28

33

13

9

18

15

9

7

20

18

2

1

2

2

1

1

7

3

0

0

0

0

0

0

1

0

global Illes Balears

públics

privats

Mallorca

Menorca

Eivissa i Formentera

total OCDE

mitjana Espanya

nivell <1b nivell 1b nivell 1a nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5 nivell 6

R3.2. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA PISA 2009

Definició: nivell mitjà en matemàtiques assolit pels joves de 15 anys en l’estudi PISA i percentatge d’alumnes que se situen en cada nivell de competència. Desagregacions: illa, titularitat i sexe. Comparació entre països i comunitats autònomes de l’estat espanyol participants. Especificacions tècniques: els resultats es presenten en una escala de rendiment que té per mitjana 500 i desviació típica 100.

83

Corea del Sud

Finlàndia

Japó

Canadà

Països Baixos

Castella i Lleó

Alemanya

Navarra

País Basc

Aragó

La Rioja

França

C.de Madrid

Àustria

Catalunya

Cantàbria

Suècia

Astúries

Regne Unit

Galícia

EEUU

Portugal

Espanya

Itàlia

C. de Múrcia

Federació Russa

Grècia

Illes Balears

Andalusia

Canàries

Uruguay

Ceuta

Xile

Mèxic

Melilla

Argentina

Brasil

Colòmbia

Perú

Panamà

Total OCDE

Mitjana OCDE

Taula R3.2.1. Resultats en competència matemàtica


496 483 464


464 466 467 451 451 484

Gràfic R3.2.1. Resultats en competència matemàtica per països i comunitats autònomes

325 350 375 400 425 450 475 500 525 550 575

84

Finlàndia

Corea del Sud

Canadà

Japó

Països Baixos

País Basc

Navarra

Castella i Lleó

Aragó

Alemanya

Catalunya

C. de Madrid

La Rioja

Regne Unit

Galícia

Astúries

Suècia

Cantàbria

França

Àustria

EEUU

Portugal

Espanya

C. de Múrcia

Itàlia

Federació Russa

Illes Balears

Grècia

Andalusia

Canàries

Urugay

Ceuta

Mèxic

Xile

Melilla

Argentina

Brasil

Colòmbia

Perú

Panamà

Total OCDE

Mitjana OCDE

Gràfic R3.2.2. Percentatge d’alumnat per nivells de competència matemàtica per països i comunitats autònomes


85

Gràfic R3.2.3. Percentatge d’alumnat per nivells de competència matemàtica per sexe, titularitat i illes.

Illes Balears. Any 2009

13

16

9

13

15

11

9

9

17

20

14

17

14

25

16

15

25

26

24

25

23

30

23

24

25

22

28

25

28

20

24

27

15

13

18

16

16

12

17

18

4

3

6

5

4

2

9

7

0

0

1

1

0

0

3

1


públics

privats

Mallorca

Menorca


total OCDE

mitjana Espanya

nivell <1 nivell 1 nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5 nivell 6

R3.3. COMPETÈNCIA CIENTÍFICA PISA 2009

Definició: nivell mitjà en ciències assolit pels joves de 15 anys en l’estudi PISA i percentatge d’alumnes que se situen en cada nivell de competència. Desagregacions: illa, titularitat i sexe. Comparació entre països i comunitats autònomes de l’Estat espanyol participants. Especificacions tècniques: els resultats es presenten en una escala de rendiment que té per mitjana 500 i desviació típica 100.

Taula R3.3.1. Resultats competència científica


501 488 461


461 466 448 443 448 480

86

Finlàndia

Japó Corea del Sud

Canadà Països Baixos

Alemanya

Castella i Lleó Regne Unit

La Rioja Navarra

C. de Madrid Galícia

Aragó EEUU

Astúries Cantàbria

França

Catalunya Suècia

País Basc Àustria

Portugal Itàlia

Espanya Múrcia

Federació Russa

Grècia Andalusia

Illes Balears Canàries

Xile Uruguay

Ceuta Mèxic

Brasil Melilla

Colòmbia

Argentina Panamà

Perú Total OCDE

Mitjana OCDE

Gràfic R3.3.1. Resultats en competència científica per països i comunitats autònomes

325 350 375 400 425 450 475 500 525 550 575

87

Finlàndia

Corea del Sud

Canadà

Japó

Castella i Lleó

Navarra

C. de Madrid

Països Baixos

Galícia

Aragó

País Basc

La Rioja

Alemanya

Regne Unit

Cantàbria

Catalunya

Astúries

Portugal

EEUU

Espanya

Suècia

França

C. de Múrcia

Itàlia

Àustria

Federació Russa

Andalusia

Grècia

Illes Balears

Canàries

Xile

Uruguay

Ceuta

Mèxic

Melilla

Argentina

Colòmbia

Brasil

Panamà

Perú

Total OCDE

Mitjana OCDE

Gràfic R3.3.2. Percentatge d’alumnat per nivells de competència científica per països i comunitats autònomes


88

Gràfic R3.3.3. Percentatge d’alumnat per nivells de competència científica per sexe, illes i titularitat. Illes Balears. Any 2009

8

11

4

8

10

9

5

5

19

21

15

17

21

28

15

14

32

32

31

32

32

31

25

28

27

24

32

28

29

21

27

32

12

10

16

13

7

9

20

18

2

1

2

2

1

1

7

4

0

0

0

0

0

0

1

0


públics

privats

Mallorca

Menorca


total OCDE

mitjana Espanya

nivell <1 nivell 1 nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5 nivell 6

89

R4. IDONEÏTAT EN L’EDAT DE L’ALUMNAT

R4.1. IDONEÏTAT EN L'EDAT DE L'ALUMNAT D'EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA

Definició: percentatge d’alumnat que es troba matriculat en el curs o cursos teòrics corresponents a la seva edat.

Desagregacions: edat i sexe.

Comparació Illes Balears amb el conjunt de l’Estat.

Especificacions tècniques: s’han elegit les edats de 8 i 10 anys a l’educació primària i les de 12, 14 i 15 anys a l’educació secundària obligatòria.

Gràfic R4.1.1. Taxes d’idoneïtat a les Illes Balears. Curs 2009-2010

90,4

82,6

73,5

66,761,4

53,2

0%

20%

40%

60%

80%

100%

8 anys 10 anys 12 anys 13 anys 14 anys 15 anys

Gràfic R4.1.2. Taxes d’idoneïtat a les Illes Balears desagregades per sexe. Curs 2009-2010

89,2

80,9

70,3

61,155,8

47,8

91,8

84,3

77,072,5

67,3

59,3

0%

20%

40%

60%

80%

100%

8 anys 10 anys 12 anys 13 anys 14 anys 15 anys

al·lots al·lotes

90

Gràfic R4.1.3. Evolució de les taxes d’idoneïtat a l’edat de 8 anys. 2000-2001/2009-2010

92,2 90,8 90,289,4

90,2 90,0 90,2 89,4 89,4 89,293,9 93,8 93,1 92,5 92,292,4 93,6 91,8 92,6 91,8

93,0 92,3 91,690,9 91,2 91,2 91,8 90,6 90,9 90,4

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010

nins nines ambdós sexes


85,5 83,883,1

82,9 82,5 81,782,4

81,5 81,4 80,9

90,0 90,0 87,1 87,9 86,2 87,3 87,284,8 84,8 84,3

87,7 86,8 85,1 85,4 84,384,4

84,783,1 83,1 82,6

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010

nins nines ambdós sexes


77,775,5

73,072,4

72,1

72,974,7

71,7 71,970,3

85,381,9 81,7 81,4 80,8 79,5 78,1 80,0 78,4 77,0

81,478,6 77,2 76,7 76,4

76,176,2

75,7 75,073,5

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010

al·lots al·lotes ambdós sexes

91


58,0 58,4 59,5 57,1 57,453,8 56,0 54,2 56,5 55,8

72,8 71,8 70,9 69,4 68,5 67,0 68,3 67,1 65,667,3

65,2 64,9 65,063,2 62,8

60,2

62,1

60,4 60,7

61,4

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010



45,8 45,8 46,6 45,7 45,9 44,7 44,9 48,0 44,3 47,861,0 60,4 59,3 58,3 57,9 58,3 59,9

60,3 59,7 59,3

53,2 53,0 52,8 51,8 51,751,3

52,2 54,0 51,8

53,2

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010


Gràfic R4.1.8. Comparació de les taxes d’idoneïtat Illes Balears – Estat. Curs 2008-2009

90,9

83,1

75,0

60,7

51,8

93,689,0

83,3

67,0

58,6

0%

20%

40%

60%

80%

100%

8 anys 10 anys 12 anys 14 anys 15 anys

Illes Balears Estat

92

R4.2. ALUMNAT REPETIDOR

Definició: percentatge d’alumnat que repeteix curs en educació obligatòria.

Desagregacions: curs, titularitat i sexe.

Evolució de l’indicador: cursos de 2005-2006 i 2006-2007.

Comparació Illes Balears amb l’Estat.

Especificacions tècniques: el percentatge de repetidors es calcula dividint el nombre de repetidors d’un curs concret entre la matrícula del curs acadèmic anterior i multiplicant el resultat per 100.

Gràfic R4.2.1. Percentatge d’alumnat repetidor a EP i ESO a les Illes Balears. Curs 2009-2010

6,6 6,4 6,9

16,0

12,413,4

11,6

0%

5%

10%

15%

20%

25%

2n EP 4t EP 6è EP 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO

Gràfic R4.2.2. Percentatge d’alumnat repetidor a EP i ESO, per titularitat. Curs 2009-2010

8,06,9 7,0

18,5

14,415,8

13,5

4,15,6

6,7

11,9

9,0 9,78,9

0%

5%

10%

15%

20%

25%


centres públics centres privats

93

Gràfic R4.2.3. Percentatge d’alumnat repetidor a EP i ESO, per sexe. Curs 2009-2010

7,36,7

7,5

19,4

14,1 14,5 14,1

5,8 6,1 6,2

12,110,4

12,2

9,4

0%

5%

10%

15%

20%

25%


nins nines

Gràfic R4.2.4. Evolució del percentatge d’alumnat repetidor a EP i ESO a les Illes Balears.

Cursos 2005-2006/2009-2010

6,5 6,6

8,5

16,1

11,0

16,9

12,0

6,8 7,27,9

17,015,7

15,1

12,6

7,1 7,28,2

16,8

14,2 14,0

11,4

6,7 6,9

9,1

16,3

12,4

13,9

11,5

6,6 6,4 6,9

16,0

12,413,4

11,6

0%

5%

10%

15%

20%

25%


2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010

Gràfic R4.2.5. Comparació del percentatge d’alumnat repetidor a EP i ESO Estat–Illes Balears.

Curs 2008-2009

6,7 6,9

9,1

16,3

12,4 13,9

11,5

4,6 4,5

5,9

15,3 14,1 13,9

10,9

0%

5%

10%

15%

20%

25%


Illes Balears Estat

94

R5. ABANDONAMENT ESCOLAR PREMATUR

Definició: percentatge de persones de 18 a 24 anys que no estan escolaritzades i que tenen com a estudis màxims educació secundària obligatòria o nivells educatius inferiors*.


Comparació entre comunitats autònomes.

Evolució de l’indicador: cursos 2000, 2004 i 2009.


Es considera el percentatge de persones de 18 a 24 anys que tenen com estudis màxims l’ESO o anteriors nivells educatius d’acord amb els nivells CINE següents: educació infantil, CINE 0; educació primària, CINE 1 i educació secundària 1a etapa, CINE 2.

Càlculs proporcionats per l’Oficina d’Estadística del Ministeri d’Educació amb dades de l’Enquesta de Població Activa. INE (elaborada amb la metodologia establerta per EUROSTAT, a partir de les mitjanes anuals de dades trimestrals).

Gràfic R5.1. Abandonament escolar a les Illes Balears. Any 2009

40,846,0

35,1

0%

20%

40%

60%

80%

100%

global homes dones

95

Gràfic R5.2. Evolució de l’abandonament escolar a les Illes Balears. Anys 2000/2004/2009

51,7 49,8 46,0

32,3 34,6 35,1

42,0 42,5 40,8

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2000 2004 2009

homes dones ambdós sexes

Gràfic R5.3. Abandonament escolar per comunitats autònomes. Any 2009

40,8

31,2

16,0

19,8 21,1 23,9 25,1 26,0 26,3 27,0

31,3 31,9 32,7 32,8 34,4 34,5

36,0 37,3 37,5

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Pa

ís B

asc

Na

va

rra

Astú

rie

s

Ca

ntà

bria

Ara

gó

Ga

licia

C. d

e M

ad

rid

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Ca

nà

rie

s

Ca

talu

nya

La

Rio

ja

C. V

ale

ncia

na

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

Extr

em

ad

ura

Ce

uta

i M

elil

la

R. d

e M

úrc

ia

An

da

lusia

96

R6. TAXES DE GRADUACIÓ

R6.1. TAXA BRUTA DE GRADUACIÓ A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

Definició: relació entre el nombre de graduats en educació secundaria obligatòria*, independentment de la seva edat, respecte del total de la població a l’edat teòrica de començament del darrer curs d’aquest ensenyament (15 anys).

Percentatge d’alumnat que promociona a ESO a les Illes Balears. Curs 2008-2009.

Desagregacions: titularitat i sexe.

Evolució de l’indicador: cursos 1999-2000 a 2008-2009.

Comparació entre comunitats autònomes. Curs 2007-2008.


No es consideren els titulats a través de l’Educació Secundària per a Persones Adultes (ESPA) ni a través de proves lliures.

Percentatges de promoció: relació entre els alumnes avaluats en cada un dels cursos d’educació secundària obligatòria i el nombre d’alumnes que promocionen en cada curs.

Gràfic R6.1.1. Taxa bruta de població de les Illes Balears que finalitza ESO, per sexe. Curs 2008-2009

61,0

53,4

68,9

0%

20%

40%

60%

80%

100%

global nins nines

97

Gràfic R6.1.2. Evolució de la taxa bruta de població de les Illes Balears que finalitza ESO.

1999-2000/2008-2009

57,3 57,9 59,256,6 55,7

56,1 55,251,7

54,253,4

73,0 71,474,3

70,2 70,268,3

69,367,8 65,6

68,9

64,9 64,566,5

63,2 62,8 62,0 62,059,5 59,7 61,0

0%

20%

40%

60%

80%

100%

1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009


Gràfic R6.1.3. Taxa bruta de població que finalitza ESO per comunitats autònomes.

Curs 2007-2008

59,7

71,5

52,3

61,7 63,366,0 66,9 67,0 69,1 69,6

72,2 74,1 74,5 75,8 76,3 77,5 79,8 81,686,9 87,1

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

To

tal

Ce

uta

C. V

ale

ncia

na

Me

lilla

La

Rio

ja

An

da

lusia

R. d

e M

úrc

ia

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

Ca

nà

rie

s

Extr

em

ad

ura

Ara

gó

C. d

e M

ad

rid

Ga

lícia

Ca

talu

nya

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Na

va

rra

Ca

ntà

bria

Pa

ís B

asc

Astú

rie

s

98

Gràfic R6.1.4. Alumnat que promociona a cada curs de l’ ESO a les Illes Balears. Curs 2008-2009

80,176,8 77,8 77,1

0%

20%

40%

60%

80%

100%

1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO

Gràfic R6.1.5. Alumnat que promociona a l’ESO a les Illes Balears per sexe. Curs 2008-2009

76,0 72,9 73,3 72,4

84,881,0 82,8 81,4

0%

20%

40%

60%

80%

100%


Nins Nines

Gràfic R6.1.6. Alumnat que promociona a l’ESO a les Illes Balears per titularitat. Curs 2008-2009

78,573,3 74,6 73,4

82,7 82,6 82,7 82,3

0%

20%

40%

60%

80%

100%


Públic Privat

99

R6.2. TAXES BRUTES DE GRADUACIÓ ALS ESTUDIS SECUNDARIS

POSTOBLIGATORIS

Definició: relació entre el nombre de graduats en cada un dels ensenyaments secundaris postobligatoris considerat respecte del total de la població de “l’edat teòrica” de començament d’aquests ensenyaments.


Evolució de l’indicador: cursos de 1999-2000 a 2008-2009.



Estudis secundaris postobligatoris: batxillerat i cicles formatius de grau mitjà de FP (GFGM).

En la categoria de tècnic (abans tècnic auxiliar) es considera l’alumnat graduat en CFGM de FP, d’arts plàstiques i disseny i ensenyaments esportius de grau mitjà.

Edat teòrica de començament del darrer curs de batxillerat i CFGM: 17 anys.

Gràfic R6.2.1. Taxa bruta de població que finalitza batxillerat a les Illes Balears. Curs 2008-2009

31,4 27,7

34,9

0%

10%

20%

30%

40%

50%

global al·lots al·lotes

100

Gràfic R6.2.2. Evolució de la taxa bruta de població que finalitza batxillerat a les Illes Balears.

1999-2000/2008-2009

28,7 28,7 27,6

25,2 25,3 25,2 26,4 24,7

26,4 27,7

42,1 42,0 43,0

39,8 39,1

35,2

39,0

37,9 35,6 34,9

35,2 35,2 35,1

32,3 32,0

30,1

32,5 31,1

30,9 31,4

0%

10%

20%

30%

40%

50%

1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009


Gràfic R6.2.3. Taxa bruta de població que finalitza batxillerat per comunitats autònomes.

Curs 2007-2008

30,9

44,7

30,1

38,6 39,1 40,2 40,4 40,5 41,9 43,0 43,8 44,2 44,447,0 48,5 50,2

52,9 53,957,6

63,8

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Ce

uta

Ca

nà

rie

s

Me

lilla

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

An

da

lusia

C. V

ale

ncia

na

R. d

e M

úrc

ia

Ca

talu

nya

Extr

em

ad

ura

Ara

gó

Na

va

rra

La

Rio

ja

Ca

ntà

bria

C. d

e M

ad

rid

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Ga

lícia

Astú

rie

s

Pa

ís B

asc

Gràfic R6.2.4. Taxa bruta de població que finalitza CFGM a les Illes Balears.

Curs 2008-2009

14,0 13,2 14,8

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

global al·lots al·lotes

101

Gràfic R6.2.3. Evolució de la taxa bruta de població que finalitza CFGM a les Illes Balears.

1999-2000/2008-2009

8,0 8,1

10,7 10,6 11,4 11,1

12,2

9,6

11,7 13,2

8,3 8,7

11,1 11,4

12,8 13,9

14,6

12,3 13,4

14,8 8,2 8,4

10,9 11,0 12,1 12,5

13,4

10,9

12,5

14,0

0%

5%

10%

15%

20%

25%

1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009


Gràfic R6.2.4. Taxa bruta de població que finalitza CFGM per comunitats autònomes. Curs 2007-2008

12,5

16,8

9,0

10,8 11,312,6

13,514,4

15,2

17,2 17,718,7 18,8 19,1 19,4 19,9 20,0 20,1 20,3

21,1

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

Ille

s B

ale

ars

To

tal

Ce

uta

C. d

e M

ad

rid

Me

lilla

R. d

e M

úrc

ia

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

Ca

nà

rie

s

Extr

em

ad

ura

C. V

ale

ncia

na

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Ga

lícia

Ca

talu

nya

Na

va

rra

An

da

lusia

Ara

gó

La

Rio

ja

Pa

ís B

asc

Astú

rie

s

Ca

ntà

bria

102

R6.3. TAXA BRUTA DE GRADUACIÓ ALS ESTUDIS SUPERIORS

Definició: relació entre el nombre de graduats en cada un dels ensenyaments de règim superior (no universitaris i universitaris) considerats respecte del total de la població de l’edat teòrica de començament del darrer curs d’aquests ensenyaments.

Desagregacions: sexe.


Evolució de l’indicador: cursos 1999-2000/2008-2009


Estudis superiors: cicles formatius de grau superior de FP (GFGS) i estudis universitaris.

Edats teòriques de començament del darrer curs d’aquests ensenyaments:

Tècnic superior: 19 anys.

Diplomatures universitàries, arquitectura i enginyeria tècnica: 20 anys.

Llicenciatura universitària, arquitectura i enginyeria: 22 anys.

En la categoria de tècnic superior (abans tècnic especialista) es considera l’alumnat graduat en CFGM de FP, d’arts plàstiques i disseny i ensenyaments esportius de grau superior.

Gràfic R6.3.1. Taxa bruta de població que finalitza CFGS a les Illes Balears.

Curs 2008-2009

8,5 7,99,1

0%

5%

10%

15%

20%

global homes dones

103

Gràfic R6.3.2. Evolució de la taxa bruta de població que finalitza CFGS a les Illes Balears.

1999-2000/2008-2009

5,4 5,4 6,97,0 7,1

6,0 6,1 5,7 6,0

7,9

8,3

7,4 8,5 7,88,8

7,9 7,9 7,5

9,0 9,1

6,8 6,4

7,77,4

7,9

6,9 7,0 6,67,5

8,5

0%

5%

10%

15%

20%

1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009

homes dones ambdós sexes

Gràfic R6.3.3. Taxa bruta de població que finalitza CFGS per comunitats autònomes.

Curs 2007-2008

7,5

16,4

6,4

11,3 11,9 12,6 13,5 14,7 15,2 15,5 16,0 17,4

18,7 18,9 19,2 19,5 20,7 21,1 24,1

31,2

0%

10%

20%

30%

40%

Ille

s B

ale

ars

To

tal

Me

lilla

Extr

em

ad

ura

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

R. d

e M

úrc

ia

An

da

lusia

Ca

nà

rie

s

Ce

uta

C. V

ale

ncia

na

C. d

e M

ad

rid

La

Rio

ja

Ca

talu

nya

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Ara

gó

Ca

ntà

bria

Ga

lícia

Na

va

rra

Astú

rie

s

Pa

ís B

asc

104

Gràfic R6.3.4. Taxa bruta de població que es gradua en estudis universitaris a les Illes Balears.

Curs 2008-2009

9,7

4,0

0%

5%

10%

15%

20%

Diplomat universitari i arquitecte i

enginer tècnic

Llicenciat universitari i arquitecte i

enginer

Gràfic R6.3.5. Evolució de la taxa bruta de població que es gradua en estudis universitaris a les Illes Balears.

Cursos 2002-2003/2008-2009

6,8

10,0 9,7

6,8

3,8 4,0

0%

5%

10%

15%

20%

25%

2002-2003 2007-2008 2008-2009

Diplomat universitari i arquitecte i enginer tècnic

Llicenciat universitari i arquitecte i enginer

Gràfic R6.3.6. Taxa bruta de població que es gradua en estudis universitaris per comunitats autònomes.

Curs 2008-2009

9,7

18,4

12,211,2

18,3

16,2 16,4 16,7 17,318,8

16,318,0

17,2

22,5

19,5

25,0

20,1

29,0

4,0

18,5

5,6

9,0 8,9

11,212,4

14,4 14,813,6

17,017,2

19,3

15,9

27,4

24,2

30,9

22,1

0%

10%

20%

30%

40%

50%

Ille

s B

ale

ars

To

tal

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

Ca

nà

rie

s

Extr

em

ad

ura

Ca

ntà

bria

R. d

e M

úrc

ia

An

da

lusia

La

Rio

ja

Ara

gó

Ga

lícia

C. V

ale

ncia

na

Ca

talu

nya

Astú

rie

s

Na

va

rra

Pa

ís B

asc

C. d

e M

ad

rid

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Diplomat universitari i arquitecte i enginer tècnic Llicenciat universitari i arquitecte i enginer

105

R6.4. TAXES BRUTES DE GRADUACIÓ EN CIÈNCIES, MATEMÀTIQUES I TECNOLOGIA

Definició: nombre de graduats de qualsevol edat (CINE 5B, 5A i 6) en ciències, matemàtiques i tecnologia per a cada 1000 habitants amb edats compreses entre 20 i 29 anys.


Evolució de l’indicador: cursos 2002-2003/2007-2008.



La taxa bruta de graduats en ciències, matemàtiques i tecnologia s’obté dividint el nombre d’alumnat que acaba aquests ensenyaments en l’àmbit de formació professional superior i d’ensenyaments universitaris (CINE 5B, 5A i 6) entre la població total de 20 a 29 anys, i el resultat es multiplica per mil.

Càlculs proporcionats per l’Oficina d’Estadística del ME.

Gràfic R6.4.1. Taxa bruta de graduació en ciències, matemàtiques i tecnologia de les Illes Balears. Curs 2007-2008

2,6

1,1

1,5

4,0

2,0 2,0

1,2

0,1

1,1

0%

1%

2%

3%

4%

5%

Ed. superior CFGS Ed. universitària

global homes dones

106

Gràfic R6.4.2. Evolució de la taxa bruta de graduació en ciències, matemàtiques i tecnologia

a les Illes Balears. 2002-2003/ 2007-2008

1,4 1,51,2 1,2 1,3 1,1

2,62,0

1,7

2,51,9

1,5

3,9

3,5

2,9

3,7

3,2

2,6

0%

1%

2%

3%

4%

5%

2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008

Ed. universitària CFGS Ed. superior

Gràfic R6.4.3. Taxa bruta de graduació en ciències, matemàtiques i tecnologia per

comunitats autònomes. Curs 2007-2008

1,13,7

0,92,3 3,2 2,4 2,4 2,7 3,2

4,33,2 3,9 4,8 4,8

3,04,5

5,7 5,94,7

10,2

1,5

8,0

0,9

2,9 3,95,1 5,3 5,0

5,2 7,17,2

7,1 7,89,6

9,1

9,6 10,011,2

13,8

2,6

11,6

0,9

3,3

6,2 6,37,5

7,9 8,29,5 10,2

11,112,0

12,6 12,613,6

15,315,9 15,9

24,0

0%

5%

10%

15%

20%

25%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Me

lilla

Ce

uta

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

Ca

nà

rie

s

R. d

e M

úrc

ia

An

da

lusia

Extr

em

ad

ura

La

Rio

ja

C. V

ale

ncia

na

Ca

talu

nya

Ga

lícia

Ca

ntà

bria

C. d

e M

ad

rid

Ara

gó

Na

va

rra

Astú

rie

s

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Pa

ís B

asc

Ed. universitària CFGS Ed. superior

indicadors del sistema educatiuiaqse.caib.es/documentos/indicadors/2010/indicadors_2010.pdfcurs...

Documents