inauguració oficial del nou local social dels veterinaris ... · parcial de qualsevol informació...

Inauguració oficial del nou local socialdels veterinaris de les Illes Balears

Palma acull una jornada del COLVET de resistències a antibiòtics

El COVIB reuneix unes 200 persones a la celebració de Sant Francesc

Presentat el llibre del primer centenari del COVIB, obra clau per conèixer la professió

Avepa # seguretat alimentària # perfil col·legial # les nostres clíniques # cas clínic # art al COVIB # assessoria

Veterinaria 74_ok_Maquetación 1 16/10/2017 12:31 Página 1

editorial

3

Edita: Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears (COVIB). Direcció veterinària: Jesús Martínez. Direcció periodística: Joan Sans (Dirkom). Consell editorial: Lluís Riera, Jorge Cañellas, Manuel Ruiz, Tomeu Martí i Iván Plasencia. Fotografia: Jaime Reina. Maquetació: G. Domenici.Publicitat: COVIB (Av. Comte de Sallent, 2, Principal A i B - Tel: 971 71 30 44/49). Impressió: iDP. Dipòsit legal: PM-495-2013

El Comité de Redacció recorda als col·laboradors de la revista que poden utilitzar tant el català com el castellà en l’elaboració dels seus articles. Veterinària no es faresponsable ni s’identifica amb les opinions que els seus col·laboradors expressen a través dels treballs publicats. Reservats tots els drets. Prohibida la reproducció total oparcial de qualsevol informació gràfica o escrita per qualsevol mitjà sense el permís escrit del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears.

El progrés de la cooperació

sumari

“No existeix una millor prova del progrés de la civilització que ladel progrés de la cooperació”, va escriure un conegut dramaturgirlandès de finals de segle XIX. El progrés de la cooperació queell no tingué, precisament, i que acabà amb els seus ossos a lapresó, provocant-li la mort uns anys més tard, és allò necessarien aquesta societat egoista i descarnada que en moltes ocasionsse’ns presenta davant. Per aquest motiu, quan se’ns tendeix unamà, una mà que, a més a més és de confiança, és bo al mancoaferrar-s’hi i fer bona aquesta cooperació. És el que ens ha passatara amb el sistema informàtic d’identificació que el Consejo An-daluz de Colegios Veterinarios ens ha cedit. Se tracta d’un sistemaque duu gairebé vint anys de rodatge, temps al llarg del qual haanat incorporant millores i ajustaments propis de l’ús diari, i queha estat exportat a altres comunitats autònomes on funciona co-rrectament. Estam convençuts de que serà una eina molt valuosaque millorarà sobradament la nostra feina, del tant la del Col·legicom la dels veterinaris clínics, i que ens farà progressar molt en lagestió del RIACIB.

Els artífexs d’aquesta cessió, els presidents dels Col·legis de

Huelva i Sevilla, juntament amb els seus companys de junta, hanestat per Mallorca amb motiu de la jornada de resistències alsantibiòtics que organitzà a Palma el Consejo General deCol·legis Veterinaris d’Espanya. El seu president, Juan José Ba-diola, i altres presidents de diferents col·legis provincials tambéhi foren, participant en un grapat d’actes institucionals i socialsconcentrats en tres dies a finals de setembre. En les diferentsconverses que han anat sorgint hem pogut comprovar com lesproblemàtiques del col·lectiu són comuns, per la qual cosa es-devé necessari fomentar el diàleg i la cooperació entre elscol·lectius professionals que tenim els mateixos interessos perevitar ensopegar amb les pedres que ens apareixen pel camí.

PD: No deixeu de llegir el llibre del primer centenari delCOVIB. Vos espera a la nova seu. Segur que després de cap-bussar-vos entre fotos i històries de la professió al llarg de dè-cades, veureu en perspectiva allò que som i valorareu un pocmés allò que fem. Mai podrem estar suficientment agraïts a lespersones que han fet possible l’edició de l’obra.

- Avepa: Formació continuada · Curs dermatologia Eivissa 4

- Seguretat Alimentària: Contaminació d’ous amb fipronil 5

- Perfil Col·legial: Maria Perelló Garcias 7

- Actualitat: Celebrat el patró de la Veterinària 8

- Actualitat: Nou programa informàtic per a la gestió 10del RIACIB

- Actualitat: Jornada sobre la resistència als antibiòtics 11

- Portada Inauguració oficial de la nova seu social del COVIB 12

- Actualitat: Presentació del llibre del primer centenari 14

- Actualitat: Projecte Dogspital · Campanya moixos Calvià 15

- Actualitat: Dia Mundial Contra la Ràbia · Cessió de 16Microxips al Consell de Mallorca

- Cas clínic: Presentació · Col·legi 17

- Els nostres centres: Veterinaris Alaró 18

- Breus ramaderia · Art COVIB 20

- Assessoria Jurídica: Bufet Antonio Font 21

- Cas clínic: Resolució 22

- Semilla: Gestió saludable del sòl per a la sostenibilitat 23del sector agropecuari. Part II


4

avepa

Seminari de formació continuadade medicina interna a Mallorca

Curs de dermatologia comparada a EivissaAnna Arrizabalaga impartí el passat 7 d’octubre a Eivissa uncurs de dermatologia comparada entre cans i moixos a partirde casos clínics. S’abordaren casos de pododermatitis, demo-dicosi, pèmfig fol·liaci i els tumors cutanis més freqüents. La po-nent és llicenciada en Veterinària per l’Autònoma de Barcelonai actualment és responsable del servei de dermatologia a la clí-nica Animalia de la Ciutat Comtal. Ha participat en congressosnacionals i internacionals i ha estat ponent per al grup de treballde Dermatologia al congrés GTA de AVEPA, així com en elscursos de Diagnòstic Dermatològic impartits per Univet-Leti.El curs va ser organitzat per la IX Vocalia d’AVEPA amb la col·la-boració del COVIB.

La doctora Isabel RodríguezPiñeiro, diplomada en Medi-cina Interna per l’EuropeanCollege of Veterinary Inter-nal Medicine-CompanionAnimals, i veterinària de laclínica Micen Vet, a França, vaser l’encarregada d’impartirel passat 23 de setembre elseminari de formació conti-nuada d’AVEPA a Mallorca.En la jornada, celebrada a laPlatja de Palma, se tractarend’aportar les claus per a uncorrecte maneig de situa-cions tan comuns com la se-creció nasal, la retencióurinària, els moixos ictèricso les alteracions dels enzimshepàtics, que apareixen comtroballes casuals.

Es donaren les pautes per al seu diagnòstic i el seu correctetractament, per a una aplicació pràctica en el dia a dia de la clí-nica veterinària.

Formació continuada a EivissaPer altra banda, el 17 de juny tingué lloc a Eivissa una jornadad’oftalmologia pràctica a càrrec de Daniel Costa, llicenciat enVeterinària per la Facultat de Veterinària de la UAB, Doctor enVeterinària per la UAB i resident en oftalmologia veterinàriadel Col·legi Europeu d’Oftalmòlegs Veterinaris (ECVO), entred’altres. Es féu un repàs a l’exploració ocular en la clínica diària,les opcions terapèutiques de col·liri, la ceguesa sobtada en cansi moixos i s’exposaren diversos casos clínics per il·lustrar-ho.

Foto

ced

ida

per

Joan

Rie

ra.


5

seguretat alimentària

La Unión Europea, afectada por unacontaminación de huevos con fipronil

El fipronil es un insecticida y acaricida deamplio espectro autorizado en la UE parauso en medicina veterinaria para combatirpulgas, piojos, garrapatas, y otros ácaros enmascotas tales como perros y gatos. Encambio su uso en animales de producciónde alimentos no está permitido.

Otro de sus usos permitidos es comosustancia activa de productos fitosanita-rios (plaguicidas) para controlar insectosdel suelo, pero de manera restringida altratamiento de semillas destinadas asembrarse en invernaderos. También seencuentra aprobado como biocidafrente a cucarachas, hormigas y termitas,pero su uso sobre superficies donde semanipulan alimentos y sobre animales deproducción tampoco está permitido.

El problema que ha surgido este ve-rano en la UE se ha debido a que se hanencontrado residuos de fipronil en hue-vos y en carne de gallinas ponedoras sa-

crificadas al final de su vida útil con des-tino a consumo humano, debido a suuso ilegal en explotaciones avícolas paratratar el ácaro rojo (Dermanyssus galli-nae) de Holanda y Bélgica principal-mente, aunque también en algunaexplotación de Alemania y Francia. Par-tidas de huevos contaminados han sidolocalizadas hasta en 16 países europeos,incluidas alguna en España.

En cuanto a los posibles riesgos para lasalud la OMS clasifica a la sustancia como“moderadamente tóxica” para las personas,aunque en grandes cantidades debido a lar-gas exposiciones causaría daños en el hí-gado, riñones y glándula tiroides. No escarcinógeno ni tiene efectos perjudiciales enla reproducción y en los recién nacidos.

El límite máximo de residuos (LMR)admitido para el fipronil en huevos es de0,005 mg/kg, que coincide con el límitede detección analítico ya que no pueden

encontrarse residuos al estar su uso pro-hibido en animales de producción.

Su presencia en cantidades superiores a0,06 mg/kg puede presentar efectos negati-vos para la salud de los niños en caso deconsumo prolongado de huevos contami-nados, y por encima de 0,72 mg/kg se con-sidera que ya existe riesgo serio para la salud.

Afortunadamente el número de huevosafectados, aunque ha sido elevado, repre-senta sólo una pequeña fracción de los quese consumen anualmente por lo que la ex-posición no ha sido alta. Ello unido a las me-didas cautelares aplicadas a lasexplotaciones afectadas, que conllevan laprohibición de la comercialización de hue-vos hasta obtener resultados negativos, y lalocalización por trazabilidad en el mercadode las partidas afectadas, ha hecho que elconsumo de huevos siga siendo seguro ylos consumidores no tengan ninguna nece-sidad de cambiar sus hábitos alimenticios.


7

perfil col·legial

Maria Perelló Garcias,

a la recerca de dies de 25 hores

Li falten hores al dia, dies al mes i mesosa l’any perquè Maria Perelló (Felanitx,1965) pugui viure la vida tal com pareixque li agradaria. Empresària, veterinària,mare i aficionada a un llistat de coses queno hi cabrien en aquest text, aquesta ma-llorquina criada a Madrid des de ben pe-tita a causa de la professió de son pare,pilot, repassa la seva vida en una xerradaagradable des de la cafeteria del col·legiLa Salle, on ha acudit a cercar a la seva fillamenor, Claudia, de 13 anys, després de lafeina. En té altres dues (Ana, de 22 anys,que viu i treballa a Barcelona, i Elena, de18, que estudia Protocol a Madrid), peròja han volat del niu. “Ara hem quedat ambella –diu mirant a la seva filla, que s’entretéamb una tablet, intentant atreure la sevaatenció– i tendrem més temps per a no-saltres”. José Luis, el seu home, és metgea un buc hospital de l’Institut Social de laMarina i alterna un mes de feina en altamar amb un mes a Mallorca, per la qualcosa la vida domèstica de la família canviacada 30 dies.

Enamorada dels animals des de benmenuda per ‘culpa’ de Félix Rodríguez dela Fuente, Maria recollia i jugava amb els“bitxos” que topava pel carrer, fos a Ma-drid o a Portocolom, on passava els estius,i no dubtà ni un moment a l’hora d’enca-minar la seva vida acadèmica, matriculant-

se en Veterinària a la Complutense. Diuque la carrera complí amb les expectati-ves que s’havia creat però admet que laseva presa de contacte amb la professióno se donà fins que l’acabà ja que preferígaudir completament dels estius sensetocar per res les pràctiques veterinàries.Treballà com a dependenta a Alcúdia oCalvià i exprimí el temps d’esbarjo a l’Illa,que per a ella era com estar de vacacions.S’hi posà en serio en llicenciar-se, quantornà a l’Illa i féu durant uns anys campan-yes de sanejament de tuberculosi i bru-cel·losi per a Ibabsa. Els horabaixescomençà a fer pràctiques a Canis. “PerePujol era un referent i vaig tenir moltasort de poder treballar-hi i donar amb ellles primeres passes en el món de la clínicade petits”, explica avui Maria. A més a més,a Canis conegué na Cristina Pardo, ambla qual travà una forta amistat que lesdugué, uns anys més tard, l’any 1994, aagafar la Clínica Veterinària TuCan, que haestat l’epicentre de la seva trajectòria pro-fessional. Pagaren traspàs per fer-se ambel negoci i el convertiren en un dels con-sultoris de referència a la seva zona, alsvoltants del Passeig Mallorca de Palma i albarri de Santa Catalina, on gaudeix (el ne-goci i les seves titulars) de molt bonafama. Però Maria no es llançà únicamenta la feina de petits, sinó que s’encarregà

de l’ADS caprí de Mallorca, diversificantla seva feina. Compaginà les dues vessantsfins 2004, quan finalment abandonà la ru-ralia per centrar-se en el seu negoci i, so-bretot, en la seva vida privada i aficions.“Anava un tant saturada i me vaig obligara deixar-ho”, diu.

I és que Maria, a banda de mare detres nines, havia de distribuir el seu tempsentre les feines pròpies de dues cases (aPalma i Portocolom), més les obligacionsque duen implícites els animals que tenia(cabres i un cavall) i que encara té (sis llo-ros, cinc moixos, i tres cans) i, especial-ment, les seves aficions, que no sónpoques. Sempre que pot, surt a pescaramb son pare en llaüt per aigües felanit-xeres, o treu temps per nedar o sortir acórrer, o tracta de conèixer altres indrets,i ho fa viatjant en moto amb el seu marit.Però aquest fet, que li permet desconnec-tar, no li impedeix seguir acudint a cursosi jornades perquè considera que la clínicaveterinària de petits és una disciplina encontinu moviment, el coneixement de laqual no es pot abandonar. Confessa queté una especial predilecció per la medicinafelina i d’exòtics i manté ben viu el seucompromís amb la formació perquè té elprivilegi de dedicar-se a allò que més liagrada. Malgrat la manca d’hores, de dieso de mesos...


8

actualitat

L’hotel Valparaíso acull un any més l’acte institucional i festa de Sant Francesc d’Assís,amb l’assistència d’unes 200 persones que gaudiren del sopar, el sorteig i la música

Lluïda celebració del patró

El passat 22 de setembre, al voltant de doscentenars de persones es reuniren, comés habitual en els darrers anys, a l’hotel Val-paraíso de Palma per celebrar la festivitatdel patró de la veterinària: Sant Francescd’Assís. La vetllada constà de l’acte institu-cional, primer, en què se lliuraren les insíg-nies als col·legiats honorífics, als que duen25 anys col·legiats i als col·legiats en el da-rrer any, i es pronunciaren els discursosinstitucionals a càrrec de la consellera de

Salut, Patricia Gómez, el president delCOLVET, Juan José Badiola, i el presidentdel COVIB, Ramon Garcia, i continuà ambun sopar-bufet que acabà amb el sorteigde regals dels patrocinadors i col·labora-dors i un servei de bar i sessió musical finspassada la mitjanit. Va ser una trobadaagradable i amena en la que regnà el bonambient perquè tothom deixà les preocu-pacions a casa.

Abans, Ramon Garcia passà revista del

darrer any del col·lectiu, fent una defensade la tasca que diàriament duu a terme elCol·legi en defensa de la professió ambhonestedat i fermesa i per a la qual de-manà la col·laboració de col·legiats i col·le-giades. Juan José Badiola, per la seva banda,agraí la feina del personal del COVIB enl’organització de la jornada de resistènciesorganitzada pel Consell de Col·legis Vete-rinaris d’Espanya, donà l’enhorabona perla nova seu i aprofità per lloar les merave-


9

actualitat

lles arquitectòniques, gastronòmiques i cli-màtiques de Ciutat. Finalment, la conse-llera de Salut agraí la convidada a la festa

que, bromejà, aprofitaria per agafar un pa-rell de consells per als seus cans. PatriciaGómez agraí al president del COVIB que

la porta del col·lectiu veterinari sempreestigui oberta per consultar i abordar lesqüestions del seu departament, i hoexemplificà amb el projecte Dogspitald’Eivissa. Gómez féu referència a la impor-tància de la feina veterinària en els àmbitsde la salut pública i la seguretat alimentàriai animà els assistents a continuar amb l’e-levat grau d’especialització i professionali-tat que demostren.

Insígnies lliurades als col·legiats del da-rrer any: Germán Miró Cabot (1082),Héctor Rosales Carreira (1094), Fran-cisca Salinas Ronda (1095), Yohania Mén-dez Rivero (1103), Jordi López Álvarez(1105), Guillermo Beltri Alonso (1106),Mª Antonia Matas Riera (1111) i ChiaraBosu (1112). Als de 25 anys de col·legia-ció: Sulys Gutiérrez Guadalupe (430), InésOtero de la Rosa (433), Rosa ValloriArrom (439) i Mª José Suasi Amengual(452). Col·legiats honorífics: José Mª Gar-cía Ruiz (201), Bernardo Sastre Sastre(236) i Antonio Fluxà Cladera (502).

MENORCA. Ramon Garcia i Amanda Figuerola se desplaçaren fins a Menorca el primer cap de setmana d’octubre ambmotiu de la celebració de Sant Francesc d’Assís, festa celebrada a Sant Climent en la qual se reconegueren les trajectòriesde Maria Jesús Garmón Franco i Joan Simó Seguí de Vidal, nous col·legiats honorífics (fotos), i també es lliurà la insígnia de25 anys de col·legiat a Sergi Cruz. Hores abans s’explicà el nou programa del RIACIB als clínics menorquins.

Foto

s ce

dide

s pe

r Am

anda

Fig

uero

la.


10

actualitat

El COVIB aconsegueix la cessió del programa informàtic d’identificació del ConsejoAndaluz de Colegios Oficiales Veterinarios (CACV), que millorarà ostensiblement lagestió del RIACIB i facilitarà la feina al veterinari i al propi Col·legi

Vint anys de millores en un moment

Fidel Astudillo, president del CACV i delCol·legi de Huelva, i Ignacio Oroquieta,vicepresident del CACV i president delCol·legi de Sevilla, acompanyarenAmanda Figuerola, tècnica del COVIB, iRamon Garcia, president, el passat 20 desetembre horabaixa en el saló d’actes deBMN, a Palma, durant la presentació delnou sistema informàtic amb el qual pas-sarà a gestionar-se el RIACIB. El sistemaha estat cedit pel CACV al COVIB i jas’empra a altres autonomies com Astú-ries i Extremadura. Una cinquantena decol·legiats hi assistiren i exposaren elsseus dubtes i observacions, podent sercontestats en aquell mateix instant pelsdos veterinaris convidats, els quals desta-caren que el sistema és el resultat de “vintanys de millores continuades en base ales necessitats detectades pels professio-nals en el transcurs de la seva feina dià-ria”. El COVIB realitzarà altres sessionsinformatives i ja treballa en l’organitzacióde sengles xerrades explicatives per aMenorca i les Pitiüses.

Astudillo avançà que es tracta d’unaplataforma pròpia de provada utilitat quees cedeix al COVIB perquè en faci úsamb l’únic cost econòmic del servidor alqual el Col·legi connectarà el programa.Amanda Figuerola navegà pel programaexplicant cada una de les funcions dequè disposa i detenint-se davant qualse-vol qüestió que demanàs l’auditori. Estracta d’una pantalla molt intuïtiva ambtres canals d’activitat o apartats: un peral veterinari, un altre per a la clínica i untercer per al Col·legi. Cada col·legiat ten-drà la seva pròpia clau d’usuari i contra-senya, independentment de si treballa ono a una clínica. Accedint-hi podrà fer re-cerca de microxip i tindrà accés a l’his-torial de l’animal, fotos i fitxa clínica. Elprograma també permet comunicar pèr-dua o troballa d’un animal i informa delveterinari que ho notifica, així com asso-ciar un passaport a un animal i comuni-car incidències o errors de registre. Laplataforma està connectada al REIAC i al’Europetnet. S’explicà també que a l’a-

partat de la clínica es poden fer coma-nes, consultar el material que la clínica téen ‘stock’, les comanes pendents i servi-des, les factures rebudes i la gestió delsusuaris. Tot el sistema està connectat idota les operacions d’una gran immedia-tesa i fiabilitat, reduint per tant el marged’error que pot provocar la feina hu-mana. Es parlà també de la targeta digitalque funciona a Andalusia per als propie-taris, els quals poden accedir al sistema acanviar les dades bàsiques del seu ca.Amanda Figuerola avançà que el Col·legiredactarà un protocol per a usuaris, demanera que s’exposaran i explicaran lesfuncions del sistema per a col·legiats i au-xiliars que hagin d’emprar-lo.

Finalment, s’explicà que actualments’està produint el bolcat de dades i queel Col·legi informarà oportunament delmoment en què es posi en marxa elnou programa. Es preveu una fase d’a-justament temporal, però es confia enquè la transició no sigui excepcional-ment complicada.


11

actualitat

11

Considerada pels experts la principal causa de mort en el planeta en l'any 2050

El COLVET organitza a Palma unajornada sobre la resistència als antibiòtics

La UE i l’Associació Americana de Micro-biologia han assenyalat que les principalscauses de mort en 2050 estaran relacio-nades amb la resistència dels microorga-nismes als antibiòtics, xifrant el nombrede morts per aquestes causes en 10 mi-lions a l’any. Es calcula que a partir del2050 morirà una persona per aquestamalaltia cada tres segons, i es convertirà,per tant, en la principal causa de mort,superant així al càncer. El món animal noroman aliè a aquesta tendència i és co-negut que avui s’utilitzen més antibiòticsen producció de carn, especialment deporc i pollastre, que en salut humana. Enaquest sentit, la UE qualifica el seu ús“d’indiscriminat”, sobretot a Llatinoamè-rica i Àsia, i ha posat en relleu les dificul-tats de control per part dels organismesgovernamentals.

Amb l’objectiu d’informar i conscien-ciar el professional veterinari de l’ús res-ponsable dels antibiòtics, el ConsellGeneral de Col·legis Veterinaris d’Es-panya organitzà el passat 22 de setem-bre al Gran Hotel de Palma, amb lacol·laboració del COVIB, una jornadad'alt nivell sobre resistències als antibiò-tics. S’hi citaren les principals veus espe-cialitzades en la matèria i hi assistirenveterinaris i altres professionals d’àrees

sanitàries i del sector primari, a més delpresident del COLVET, Juan José Badiola,i un bon grapat de presidents deCol·legis veterinaris d'Espanya, que apro-

fitaren la jornada per assistir a alguns delsdiversos actes que el COVIB organitzava.

En una de les xerrades, la subdirec-tora general de Sanitat i Higiene Animali Traçabilitat del Ministeri d’Agricultura iPesca, Alimentació i Medi Ambient, Bea-triz Muñoz, referí que la resistència delsbacteris als antibiòtics és una problemà-tica tan important i creixent en la pro-ducció primària que ocupa puntsimportants en les agendes de les últimesreunions tècniques a nivell internacionalde la FAO, OIE i OMS. “Es tracta –diguéMuñoz- de la segona qüestió sanitàriaque s'aborda en la història en l'assem-blea general de l'ONU, després de l’VIH.Es va fer el passat any 2016. A la jornadatambé hi intervingueren Arturo Anadón,catedràtic de la Facultat de Veterinària dela Universitat Complutense de Madrid iCristina Muñoz en representació de l’A-gència espanyola de Medicaments i Pro-ductes Sanitaris.

Els presidents dels 12 col·legis autonòmics que es desplaçaren fins a Palma ambmotiu de la jornada sobre la resistència als antibiòtics, a finals de setembre, aprofitarenl’avinentesa per assistir a Sant Francesc, convidats pel COVIB, així com a la inauguracióde la nova seu social. El dia previ al Congrés el Consell General organitzà una visitaal Castell de Bellver i una passejada pels carrers més emblemàtics del centre deCiutat a les quals hi assistiren amb les seves parelles o acompanyants.

Benvinguda al Castell de Bellver


portada

12

La presidenta del Govern balear, Francina Armengol, inaugura la nova casa dels veterinaris

Sus a la nova seu socialPer sabut, repetit i conegut no deixà de sermés emotiu i especial. La inauguració de lanova seu social del Col·legi, el passat 21 de se-tembre, per part de la presidenta del Governde les Illes Balears, Francina Armengol, va ser

un acte sobri i natural que donà el sus de ma-nera oficial a la nova casa del Col·legi i, pertant, de tots els col·legiats i col·legiades a lesIlles, si bé ja es trobava operatiu des de feiauns mesos. El local, situat a la planta principal

de l’emblemàtic edifici Can Segura a l’Avin-guda Comte de Sallent, acollí la visita de la prò-pia presidenta, de la consellera de Salut, PatriciaGómez, d’una representació de tots els grupspolítics presents al Parlament de les Illes, de


13

portada

col·legis professionals de l’àmbit sanitari i com-panys. Armengol i Gómez visitaren les instal·la-cions de la seu en companyia de RamonGarcia i Juan José Badiola i s’interessaren per

la feina de la tècnica i l’equip administratiu. Amés, la cap de l’Executiu Autonòmic descobríuna placa commemorativa de la inauguració.

El COVIB adquirí l’immoble per maig de

2015 en virtut de l’acord majoritari de l’as-semblea general extraordinària, hi executàles reformes adients i es troba operatiu desde fa uns mesos.

Recepció oficial alConsolat de MarLa presidenta del Govern Balear, FrancinaArmengol, va rebre per agost a la junta degovern del COVIB al Consolat de Mar i s’in-teressà per les qüestions que més preocu-pen al sector veterinari balear. Al llarg de 45minuts es xerrà, entre altres coses, de l'ex-traordinari nivell tècnic dels professionals depetits animals que treballen a les Illes i deles pressions que de vegades pateixen perpart de determinats col·lectius animalistes,els quals es guien per criteris puramentemocionals, dificultant en ocasions la feinaveterinària. Es reivindicà també el reconei-xement per part de l'Administració del re-gistre col·legial i del reglament de clíniques,i es sol·licità una delegació i habilitació defuncions de control a l'entitat col·legial.


14

actualitat

Presentat el llibre del primer centenari del COVIB (1907-2007) després d’unamonumental tasca documental de Tomeu Anguera a la que li ha donat formaTomàs Vibot amb valuoses imatges d’arxiu i fotografia de Jaime Reina

Ja el tenim aquí!!!

La seu del COVIB va acollir el passat 13de setembre la presentació del llibre delprimer centenari del COVIB (1907-2007), editat per El Gall Editors, que re-corre el primer segle de vida de l'activitatveterinària col·legial a les Balears des deles fites més importants i els personatgesmés destacats. Sobre un impressionanttreball d'investigació i documentació deTomeu Anguera, la prosa senzilla i efec-tiva de Tomàs Vibot i un valuós i notablearxiu fotogràfic tractat amb cura perJaime Reina, que també ha aportat fotosde la seva pròpia collita, el COVIB ha edi-tat una completa obra en castellà i català,

que serà distribuïda per totes les facul-tats de Veterinària i Col·legis veterinarisd'Espanya, institucions públiques, mitjansde comunicació i, per descomptat, quees troba a l'abast dels col·legiats i col·le-giades que així ho desitgin de maneracompletament gratuïta.

La presentació del llibre va ser un sen-zill i emotiu acte per a familiars, amics icompanys, al qual varen voler ser-hi pre-sents el vicepresident del Consell de Ma-llorca, Xesc Miralles, i el director generald’Agricultura i Ramaderia del Govern deles Illes Balears, Mateu Ginard, fill de ma-nescal. Ramon Garcia explicà el laboriós

procés de creació i els contratemps pelsquals hagué de passar el llibre des deque es decidí dur-lo a terme, fet que pro-vocà un considerable retard en la sevaescriptura i edició. Tomeu Anguera, el cordel projecte, qualificà d’honor haverpogut contribuir a l’obra, mentre que elfilòleg Tomàs Vibot ressenyà que el llibretracta de descriure la gran rellevància so-cial que des de fa anys tenen els veteri-naris en la societat moderna en general,i a Balears en particular. Després de lapresentació, els autors signaren exem-plars a demanda i el COVIB oferí un re-frigeri als assistents.


15

actualitat

Aquesta iniciativa pionera, que compta amb la col·laboració del COVIB i les clíniqueseivissenques entre d’altres, permet als pacients de Can Misses la visita dels seus cans

Dogspital comença a caminar amb èxit a Eivissa

Les clíniques de Calvià sesumen a la campanya demoixos del municipiCalvià ha impulsat una campanya d'identificació i esterilització demoixos domèstics a través d'un conveni de col·laboració que hasignat l’Ajuntament amb totes les clíniques veterinàries del muni-cipi, que a més compta amb el suport del COVIB. Es tracta d'unainiciativa destinada a conscienciar la ciutadania sobre la importàn-cia d'identificar i esterilitzar els animals de companyia per tal dereduir els abandonaments i evitar així possibles problemes desalut i de comportament. La campanya, que tindrà una durada detres mesos, començà el 15 de setembre.

Els propietaris dels moixos podran dirigir-se a qualsevol de lesclíniques veterinàries adherides a la campanya, on hauran de pre-sentar un certificat d’empadronament que acrediti ser veí del mu-nicipi per acollir-se als descomptes oferts. De la mateixa manera,

El projecte pioner a Espanya Dogspital, quepreveu la visita dels cans als pacients ingres-sats, s'ha posat en marxa aquest passat mesde juny a l'hospital de Can Misses, a Eivissa.Dogspital, promogut per l'Àrea de Salutd'Eivissa i Formentera, compta amb lacol·laboració del Col·legi Oficial de Veteri-naris de les Illes Balears, personalitzada en

els delegats de l'entitat a Eivissa i Formen-tera, José Méndez i Jordi Massip, els qualshan ajudat a protocol·litzar el sistema.També s'ha comptat amb l'ajuda d'un edu-cador i monitor caní. El projecte contemplala visita dels cans als pacients ingressats des-prés d'una valoració mèdica de l'estat ipossibilitats de visita del pacient, la valoració

dels veterinaris sobre la salut i higiene del'animal i la valoració dels educadors caninssobre el seu comportament. Les clíniqueseivissenques col·laboren amb el projecteno cobrant la revisió dels animals més enllàdel material que s’hagi d’emprar en cadacas. Dogspital ja ha cridat l’atenció d’altrescomunitats autònomes.

tots els moixos han de quedar degudament identificats i censatsi els propietaris tenen l’obligació de mantenir-los en bones con-dicions higienicosanitàries, així com realitzar qualsevol tractamentdeclarat obligatori.

Foto

ced

ida

per

Jord

i Mas

sip.

Foto

ced

ida

per A

junt

amen

t de

Cal

vià.


16

actualitat

Tres lectors de microxips per als agents de caça El president del COVIB, Ramon Garcia, cedí acomençaments d’agost tres lectors de micro-xips a Joan Manera, director insular de Coo-peració Local i Caça del Consell de Mallorca,per facilitar el treball diari dels vuit agents decaça de la institució insular. Gràcies a aquestslectors, els agents podran saber durant una ac-tuació si els cans porten el microxip obligatorii, per tant, si estan identificats i, en segona ins-tància, qui és el seu propietari. Així mateix, elCOVIB facilità al personal tècnic de la DireccióGeneral les claus de consulta del RIACIB. Perllei, tots els cans han d’estar identificats ambmicroxip, han de tenir el passaport vigent ihauran d’estar vacunats de ràbia anualment.

Les principals races de caça a Mallorca sónel ‘ca rater’, de la qual estan comptabilitzats12.294 exemplars en el RIACIB; el ca eivissenc, amb 4.087 re-gistrats a l'illa; i el ca me mallorquí, amb 682 animals.

Altres races utilitzades per a la pràctica cinegètica són el‘pointer’, el bretó, el setter o el braco. Les dues institucions

acordaren fixar una línia de col·laboració per als pròxims mesosamb la celebració de xerrades o jornades tècniques per al per-sonal del Consell de Mallorca o per societats de caçadors, entrealtres iniciatives.

El dia 28 de setembre se celebra el DiaMundial Contra la Ràbia, una malaltiaproduïda per un virus, que afecta els ma-mífers domèstics i salvatges, i també a lespersones, provocant una encefalopatiaaguda de curs mortal. L’OMS estima peraquesta causa unes 55.000 defuncionsanuals, de les que més del 40% són d’in-fants, especialment a Àfrica i sud-est asià-tic. La ràbia es pot curar sempre que esprenguin mesures ràpides que consistei-xen en una neteja acurada de la ferida ila administració d’un tractament post-exposició específic. Es transmet a partird’animals portadors a través de secre-cions corporals, particularment saliva, so-bretot per mossegada o pel contacteamb ferides o mucoses.

El COVIB recorda que les Illes Balears(així com la resta d’Espanya) és zonalliure de ràbia terrestre, el que no vol dir

que no es puguin donar casos com l’o-corregut a Madrid l’any 2014 amb lamort d’una dona que havia estat mosse-gada per un ca o l’any anterior, amb l’atacd’un ca rabiós que mossegà a Toledo aquatre nins i un adult. En els dos casos,els infectats havien estat al Marroc.

Així, el Col·legi, amb motiu del DiaMundial Contra la Ràbia, explicà que elDecret 21/2015, de 17 d’abril, que regulales accions de control, prevenció i vigi-lància epidemiològica de la ràbia animali d’altres zoonosis en animals de compa-nyia a les Illes Balears, estableix les ac-cions obligatòries que es realitzen a laCAIB per poder prevenir l’aparició decasos de ràbia, Aquestes són la vacunaobligatòria en cans de més de tresmesos i el control de les agressions d’a-nimals, que són un indicador vàlid de vi-gilància de la ràbia. També és important

la vacunació antiràbica preventiva a lespersones que viatgen a zones endèmi-ques o fan feina amb espècies de risc, enparticular ratapinyades, i amb el tracta-ment post exposició a tots aquells pa-cients que hagin estat mossegats peranimals sospitosos, en especial, quans’han produït a zones endèmiques.

La Direcció General de Salut Pública iParticipació és la responsable de la vigilànciaepidemiològica de la ràbia i de prevenir laseva aparició: durant 2016 se va fer el se-guiment de 1.889 notificacions d’agressionsd’animals realitzades pels centres sanitaris iadministracions locals i se va instaurar trac-tament profilàctic post exposició a 19 per-sones, la majoria per mossegades produïdesper mamífers terrestres a viatgers a diferentsindrets del món amb ràbia endèmica i 5 permossegades al territori de les Illes Balearsproduïdes per rates-pinyades.

El COVIB se suma al Dia Mundial Contra la Ràbia,28 de setembre, recordant l’obligatorietat de vacunari la necessitat de controlar els cans vagabundsEl Decret de zoonosis de 2015 estableix les accions obligatòries per a la CAIB per prevenirl’aparició de casos d’aquesta malaltia que és la causant d’unes 55.000 morts a tot el món


Altes1109 - Anna-Lisa EndnerDes de l’1 de juliol de 20171110 - Cristina Sunyé GuiraoDes de l’1 de juliol de 20171111 - Mª Antonia Matas RieraDes de l’1 de juliol de 20171112 - Chiara BosuDes de l’1 de juliol de 20171113 - Beatriz Mariño FuentesDes de l’1 de juliol de 20171114 - Adriana Ardila MateuDes de l’1 d’agost de 20171115 - Maria Teresa Arbona MoreyDes de l’1 de juliol de 20171116 - David Riu GraciaDes de l’1 d’agost de 20171117 - Francesc Xavier Salord TorresDes de l’1 d’agost de 20171118 - Silvia Puigcercós GomilaDes de l’1 de setembre de 20171119 - Marta GentiliDes de l’1 de setembre de 20171120 - Maria Cerdà FusterDes de l’1 de setembre de 20171121 - Jose E. Torrandell SchmidDes de l’1 de setembre de 20171040 - Marina Ibáñez RomeroDes de l’1 de setembre de 2017

Recol·legiació1122 - Isabel Martorell AlbaladejoDes de l’1 de setembre de 20171123 - Lorena Criado ManzanequeDes de l’1 de setembre de 20171124 - Teresa Oliver RocaDes de l’1 de setembre de 2017

Baixes1054 - Francesco RogatoDes del 23 de maig de 20171016 - Fabio NisticoDes del 30 de juny de 20171031 - Jara Cano VitoresDes del 19 de juliol de 2017502 - Antonio Fluxà CladeraDes del 6 de juny de 2017

Centres Veterinaris

AltesMascotas Consulta VeterinàriaC/ Juan Gris, 16 Local 10. PalmaTitular: Antonio Marí Enseñat

Mascotas Clínica VeterinàriaC/ Poima, 22 Local B. Palma. Titular: Antonio Marí Enseñat

Clínica Veterinària FonersC/ Foners, 27. PalmaTitular: Mª del Mar Salom Cañellas

Clínica Veterinària San MiguelC/ Ramón Berenguer III, 4 Baixos. PalmaTitular: Mª Antonia Castañer Abad

Clínica Veterinària ManacorVia Portugal, 56. ManacorTitular: Francisca Comas Noguera

Mascotas Consulta Vet. BunyolaC/ Costa de s’Estació, 25. BunyolaTitular: Antonio Marí Enseñat

Mascotas Consulta Vet. SencellesC/ Rafal, 4. SencellesTitular: Antonio Marí Enseñat

Clínica Veterinària MascotasC/ Berga, 48 Local 2 y 3. Arenal, LlucmajorTitular: Lucas Corró Molas

Clínica Veterinària PeludetsC/ Jesús, 36. PalmaTitular: Diómeres Sánchez Armijos

BaixesClínica Veterinària Gossos i MoixosC/ Reina Esclaramunda, 6 Bajos. PalmaTitular: Clara Rubio Ordinas

Serba Illes Balears SL / + CotasC/ Joan Gris, 4 Local 8. PalmaTitular: Antonio Marí Enseñat

Serba Illes Balears SLConsultori Vet. BunyolaC/ Sant Pere, 17 B. BunyolaTitular: Antonio Marí Enseñat

Clínica Veterinària Arturo LopeC/ Patronat Obrer, 31 baixos. PalmaTitular: Antonio Marí Enseñat

Clínica Veterinària San MiguelC/ Reina Esclaramunda, 2 baixos. PalmaTitular: Mª Antònia Castañer Abad

Clínica Veterinaria MascotasC/ Berga, 48 Local 1. Arenal de LlucmajorTitular: Lucas Corró Molas

17

cas clínic

col·legi

Cas clínic presentat per La Ribera Veterinaris:Manuel Ruiz · Esther Riera · Ana Monserrat

Hembra esterilizada de 12 años de edad con vacunas y desparasitaciones enregla. Historia de cirugía mamaria previa subtotal cadena mamaria derecha, afec-tando a las mamas 1,2 y 3, sin biopsia. Se presenta en consulta por dos masasmamarias, tras realizar un estudio radiológico de tórax y analítica prequirúrgica,se procede a la mastectomía sub total de las mamas 4 y 5 y a mastectomía detumor mamario único de la mama 4 izquierda. La cirugía se desarrolla sin com-plicaciones pero a las 6 horas este es el aspecto que presenta:

Resolució a la pàgina 22

• ¿Cuál es tu diagnóstico?• ¿Qué tratamiento(s) aplicarías?


18

coneguem millor les clíniques veterinàries de Balears

Veterinaris Alaró

Voleu que els vostres col·legues coneguin com i onfeis feina? Si estau interessats en que la vostra clínicasurti a la revista , no heu de fer resmés que posar-vos en contacte amb el Col·legimitjançant la pàgina web www.covib.org

Fitxa

Nom: Veterinaris Alaró.

Titulars: Genís Imar Queralt i PatriciaÁlvarez Mansur.

Adreça: Plaça del Rosari, 5. Alaró.

Telèfon: 871 508 462.

E-Mail: [email protected]

Teniu obert des de: Febrer de 2017.

Equip humà que conforma la clínica: 3 veterinaris i1 auxiliar.

Especialitats: Diagnòstic per imatge, medicina interna,medicina felina, oftalmologia i cirurgia. Per a la restacompten amb els serveis d’especialistes externs:José Honorato (fisioteràpia), Francesco Aprea(anestèsia), Etovets (comportament) i Ana Delgado(oftalmologia), i remeten alguns casos concrets i elsque requereixen hospitalització a Serveis VeterinarisCiutat d’Inca o a l’Hospital Veterinari Canis.

Nº de clients al mes: Uns 200.

Una llarga carretera deixant darrere revoltsi costes, per amunt i per avall, amb quilòme-tres de vida que se fan eterns, de dia i de nit,al llarg d’anys, ha portat en Genís Imar Que-ralt i na Patricia Álvarez, un mallorquí i unacanària, fins a Alaró, on han obert conjunta-ment la seva pròpia clínica, Veterinaris Alaró,que funciona des de febrer d’enguany i queés l’única del municipi. Amb la motxilla ca-rregada de bones experiències i d’altres notant, aquests dos veterinaris es coneguerencasualment l’any 2009 a Montuïri Veterinaris,on en Genís treballava i na Patri féu una vi-sita. Ell acabava de tornar a Mallorca (és na-tural d’Alaró) després d’anys de feina aCatalunya mentre que na Patri, que haviaaterrat a l’Illa un any abans per un cap desetmana i trobà feina, havia agafat experièn-cia a Canis i San Fernando. Des d’aquellatrobada a Montuïri mantingueren el con-

tacte malgrat tirar cada un d’ells professio-nalment pel seu propi camí. Poc despréstornaren a ajuntar-se per treballar una tem-porada plegats a l’Hospital Aragó, per iniciardesprés, novament, cada un una nova singla-dura pel seu compte... sense perdre mai elcontacte. Un dia, quan Patrícia acompanyàGenís fins a l’aeroport de Palma per anar ferun curs, aquest li proposà ajuntar experièn-cies i bagatges i obrir una clínica conjunta-ment. Ella, sorpresa, digué que de capmanera, però aquella idea que li pareguéuna animalada en un principi anà madurantfins canviar totalment el seu parer. Així naixiaVeterinaris Alaró.

Uns anys abans, el 2012, Genís inicià unprojecte de servei clínic a domicili. Compràuna furgoneta i començà a moure’s pel Rai-guer a la recerca de clients. El tracte properi el servei impecable li serviren per començar

a acumular feina. Complementava allò quepodia fer a domicili (consulta, vacunacions...)amb altres intervencions clíniques que rea-litzava a Inca (signà una col·laboració ambServeis Veterinaris). Vists els resultats, al poctemps incorporà una segona veterinària


19

Balears

(Anabel González) i una segona furgoneta.En paral·lel, Patricia es féu autònoma i realitzàuna important inversió adquirint un ecògrafportàtil, començant a oferir aquest servei pertota la geografia illenca. Compaginà aquestaactivitat amb hores de feina a Alcúdia o SantaPonça, entre altres, i no donava abast. Ales-hores li arribà la proposta de Genís.

Abans de comptar amb l’aval de finan-çament per engegar el projecte, que final-ment els hi concedí ISBA, Genís i Patrícia esveren obligats a llogar el local en el que ha-vien projectat la clínica. Situat en una cèntricaplaceta d’Alaró (plaça del Rosari), ell haviasomiat amb obrir el negoci a aquell amplelocal buit per davant el qual solia passar, unlocal que en el darrer moment despertà l’in-terès d’un anònim, forçant-los a actuar. “Peragost de l’any passat llogàrem, per desem-bre, en tenir l’aval, començàrem les obres iper febrer inauguràrem”, explica Patricia, re-cordant aquells frenètics dies. En tractar-sed’un espai rectangular diàfan, els veterinarisferen un dibuix de la distribució, que tenienmolt clara, feren un poc d’obra, posant lesparets, adquiriren el mobiliari necessari, pin-taren i obriren. Dit i fet. A més, tant Geníscom Patrícia aportaren els seus clients, perla qual cosa, malgrat tractar-se d’una clínicanova, disposaven d’actius de feina des delprimer dia. Els dos traslladaren a Alaró laseva feina, els quilòmetres, les hores inter-

minables, els pacients... i es posaren un horari.Sis mesos després d’obrir, Veterinaris Alarófunciona a ple rendiment, habitualment ambcita prèvia, malgrat que encara no tenen en-llestides totes les instal·lacions. “La nostraprioritat ara mateix és acabar l’hospitalitzaciói fer una banyera a la sala polivalent perpoder rentar els animals”, explica Genís. Laclínica compta amb recepció, una sala poli-valent, dues consultes (de cans i moixos), l’o-

ficina, sala d’ecografies (preparada per arajos), laboratori, prequiròfan, quiròfan i hos-pitalització amb sortida a una terrassa. Entotal, 151 m2. Com un bon equip que són,s’han distribuït les especialitzacions i mentrePatri es centra en ecografia, medicina felinai medicina interna (està preparant l’acredi-tació d’AVEPA en Medicina Interna), Genís,que en breu començarà un postgrau de ci-rurgia a València, s’encarrega de les cirurgiesi la medicina en general. Compten amb elsuport a temps parcial d’Anabel (és respon-sable del servei a domicili i de dermatologia)i la feina d’Elodie Peyrat, l’auxiliar veterinàriaamb una ampla experiència en general, i enquiròfan en particular, després de treballardurant cinc anys a un hospital de referènciaa la seva França natal. Veterinaris Alaró obrede dilluns a divendres (de 10 a 14 hores ide 16.30 a 20 hores) i els dissabtes de 10 a13.30 hores i no fa urgències perquè el seuprincipal objectiu, com emfatitza Patri, és“elevar el nivell de la feina de dia i així oferirel que pensam que és el millor per al pro-pietari i la seva mascota”. Ho tenen ben clari, segurament, per això penjaren la motxillaen arribar al final del llarg camí.


20

breus ramaderia actualitat

‘Medòusas’

art al COVIB

L’artista canària establerta a Eivissa, Dora-lice Souza (1978), ha cedit una de les seves‘medousas’ per exposar-la a la seu col·legial,on ha romàs durant el tercer trimestred’enguany. L’obra pertany a la seva col·lec-ció ‘Medòusa’, realitzada enguany, que haexposat al Casal de Cultura Can Gelabert,a Binissalem, o al Centre d'Art Tallers d'I-vars, a Alacant. La gran canària és una ar-tista plàstica destacada en l'àmbit culturalpitiús, no de bades va ser la guanyadora delPrimer Premi Nacional de Pintura Jove Sant Miquel de Balansat,Eivissa, l’any 2000, convocat pel Consell Insular d'Eivissa i For-mentera, amb l’obra Metamorfosi I, i del Primer Premi Nacionalde Tardor de Pintura Jove, convocat pel Consell Insular d'Eivissa

i Formentera, amb l’obra L’ombra, el desembre de 2003. Harealitzat nombroses exposicions individuals i ha pres part endiferents exposicions col·lectives des de l’any 2000 . També haestat jurat de diversos premis de pintura a Eivissa.

La Pesta Porcina Africana continuaactiva al nord-est d’Europa

El degoteig de casos de PPA en senglars dins les zones res-tringides en les darreres setmanes ha confirmat que la ma-laltia continua ben activa en el nord-est d'Europa. A finalsd’agost se produí un repunt en la declaració de casos en ex-plotacions de porc domèstic localitzades a Letònia i Polònia,la qual cosa suposa un empitjorament de la situació respecteals mesos previs, el que fa augmentar el risc de difusió per ala resta de països de la UE fent-se molt important estaralerta davant de qualsevol indici de malaltia.

Jornades tècniques per a la valoraciódel comportament agressiu delscans potencialment perillosos

L’Ajuntament de Palma organitzà a començaments de juliol, encol·laboració amb el COVIB, unes jornades tècniques per a la valo-ració del comportament agressiu dels cans potencialment perillosos,que foren impartides per Tomàs Camps Morey a l’aula de MediAmbient del Centre de Protecció Animal de Son Reus.

En la primer jornada s’exposaren alguns aspectes com el com-ponent multifactorial del comportament caní, la importància de lagenètica en el comportament agressiu, la revisió de la legislació sobrecans considerats potencialment perillosos i el perquè del seu nofuncionament i el diagnòstic i definició de l’agressivitat. A la segonasessió es parlà de la millora del maneig en els centres d’acollida.

Alerta per l’alt risc de lapropagació de la llengua blava enimportacions francesesSalamanca acollí els passats 20 i 21 de setembre les jorna-des científico-tècniques del XLII Congrés Nacional i XVIIIInternacional de la Societat Espanyola d’Ovinotecnia i Ca-prinotecnia (SEOC), un esdeveniment al qual hi assistirenmés de 400 experts procedents d’Europa i Amèrica Llatina.La seva presidenta, Maria Jesús Alcalde, alertà sobre “l’altrisc” de que aquestes importacions puguin servir per tor-nar a propagar la malaltia de la llengua blava, no només aaquest bestiar sinó també al boví. La també catedràtica deProducció Animal anuncià que en breu es traslladaràaquesta preocupació al Ministeri d'Agricultura perquè con-sidera que, en les actuals condicions, “no s’està defensantprou l’estatus sanitari” d’Espanya.

Doble jornada organitzada per l’Ajuntament de Palmai el COVIB a Son Reus, impartida per Tomàs Camps


2121

La Rambla, 17. 07003 Palma de MallorcaTel. 971 229 160. Fax 971 713 806

www.bufeteantoniofont.com

AbogadosEconomistas

Graduados SocialesAsesoría Laboral y Tributaria

Según hemos podido confirmar con el COVIB, en el próximo sis-tema de registro del RIACIB se hará constar la condición de un PPP,en consecuencia, haciéndose constar correctamente tal circunstancia,entendemos que el veterinario quedará más cubierto si cabe ante taleventualidad.

El asunto sí viene mejor resuelto en la Comunidad Autónoma an-daluza, por cuanto en su Decreto 42/2008, de 12 de febrero, por elque se regula la tenencia de animales potencialmente peligrosos enesa Comunidad, concretamente en su artículo 4 (regula la Licenciapara la tenencia de animales potencialmente peligrosos), punto 7, or-dena que “la exhibición de la licencia para la tenencia de animales po-tencialmente peligrosos será exigible por el personal veterinario concarácter previo a la asistencia sanitaria del animal. En caso de que el te-nedor del animal carezca de la preceptiva licencia, dicho personal deberáponer el hecho en conocimiento del Ayuntamiento que corresponda”, conlo que aquí sí queda perfectamente definido el papel del veterinarioy la actuación que le corresponde y es fácil deducir la responsabilidadque tiene y cuando le alcanzaría.

Evidentemente esta norma no es de aplicación a nuestro colectivo,pero ¿no resulta lógico que pueda exigirse a nuestros veterinarios uncomportamiento semejante al que sí se exige a los veterinarios an-daluces? Esto levanta nuevas dudas en cuanto a la respuesta que senos pide.

Se nos ocurre exponer una serie de actitudes o comportamientosque pueden minorar el riesgo de la responsabilidad a la que noshemos referido, que nos permitimos desgranar a continuación:

1ª.- El veterinario puede negarse a registrar en el RIACIB la trans-misión a una persona que no tiene la licencia. Esa opción entendemosque le libera de toda responsabilidad en tanto en cuanto se niega aparticipar en una situación irregular. El inconveniente es que con ellorompe la línea de control de titularidades del perro que es lo que sebusca con el RIACIB y probablemente pierde un cliente.

2ª.- El veterinario puede proceder al registro de la transmisiónsegún se le solicita pero advirtiendo al cliente (y dejando constanciafehaciente de ello -escrito firmado por el cliente, etc.-), del deber in-eludible que tiene de obtener esa licencia (que en realidad deberíahaberse obtenido con carácter previo a la transmisión según exige laLey). De esta manera se está dejando constancia de que el veterinarioha actuado de forma diligente.

3ª.- Advertir al cliente de dicho deber, proceder a su inscripción ydenunciar ante la autoridad competente esta circunstancia, incluso através del propio COVIB (en este caso podemos chocar con cues-tiones de vulneración de protección de datos). Este sería el caminoseguido por la Comunidad andaluza.

4ª.- Remitir al cliente al Ayuntamiento de turno para que procedaa tramitar el cambio en el RIACIB. Desplazando así la hipotética res-ponsabilidad a un tercero.

Como vemos la planteada es una situación compleja que el orde-namiento actual no contempla (ya no entremos a discutir si el titularde la licencia debe ser el propietario o el poseedor o ambos) nihemos encontrado respuesta, tampoco, en la casuística de los tribu-nales por lo que hay que acudir a interpretaciones no exentas de in-fluencias subjetivas. La única respuesta nos la da el derechocomparado (Decreto de la Comunidad Autónoma de Andalucía) sinque pueda exigirse su cumplimiento aquí, pero que nos puede orien-tar sobre el procedimiento correcto a seguir.

Una persona con licencia para tener un perro potencialmente peli-groso acude a Son Reus y adopta a un perro con la calificación de tal.Acto seguido acude a una Clínica Veterinaria y hace un cambio de ti-tularidad a favor de una tercera persona que no tiene dicha licencia.¿Cuál es la responsabilidad que tiene esta Clínica Veterinaria y másconcretamente el veterinario que ha firmado este cambio de titulari-dad del perro? (Se contempla como falta muy grave dar/ceder/venderun PPP a una persona sin licencia).

Esta es quizás una de las cuestiones más complejas que se nos hanplanteado en esta revista. Como casi siempre, el Derecho no nos darespuestas absolutas y en este caso nos asaltan ciertas dudas por exis-tir un vacío que nos deja sin respuesta.

Por una parte entendemos que la actuación del veterinario docu-mentando en el RIACIB el cambio de titular de un PPP a un “no au-torizado” no debería generar responsabilidad alguna.

El veterinario tiene el deber administrativo de identificar al perro(sea cual sea su raza) porque así se lo manda la Orden de 21 de mayode 1999 de la Consellería de Agricultura, Comercio e Industria, aaquellos veterinarios que libremente participan de dicha identificaciónoficial (y siempre que hayan cumplido los requisitos contenidos en elartículo 3.2 de la citada Orden), pero nada dice sobre que en esemomento deba realizar labor o función de vigilancia o control, perolo que es más importante es que tampoco lo hacen las normas regu-ladoras de los PPP. En sentido estricto, existiría el deber de identificaral perro pero no el de controlar si el titular tiene o no licencia paratener un PPP, o incluso si el perro es potencialmente peligroso o no.

Ni la Ley 50/1999, de 23 de diciembre, de tenencia de animalespotencialmente peligrosos ni su Reglamento de desarrollo, aprobadopor Real Decreto 287/2002, de 22 de marzo (ya concretamente sólorespecto de la raza canina), citan a los veterinarios en este orden deobligaciones. Esas normas hacen referencia expresa a las obligacionesde los propietarios, a las de los criadores o a las de los tenedores delperro; regula en especial la obligación de los titulares de licencias decomunicar al registro municipal correspondiente (que no RIACIB) laventa, traspaso, donación, robo, muerte o pérdida del animal. Ningunamención hacen estas normas sobre los deberes de los veterinariosen esta materia: ni el veterinario es el responsable del registro de estetipo de animales, ni es el responsable de expedir el certificado de ca-pacidad física del titular ni mucho menos del certificado de aptitudpsíquica del titular.

Además, la Ley, cuando regula las infracciones y sanciones en ma-teria de PPP, señala como responsables de las infracciones al propie-tario o tenedor de los animales o al titular del establecimiento, localo medio de transporte en que se produzcan los hechos.

La duda que hemos mencionado nos surge cuando la Ley hace res-ponsables a “quienes por acción u omisión hubieran participado en la comi-sión de las mismas” (artículo 13.8). Esa mención nos crea una ciertapreocupación en el sentido de que abre la interpretación (ciertamenteamplia) de que el veterinario que interviene en el registro (RIACIB) deuna transmisión de un PPP a quien carece de licencia, estaría participandoen la comisión (por acción u omisión) de una infracción (en este casomuy grave) cual es la transmisión de un PPP a una persona sin licenciapara tenerlo. Se trata de una eventual responsabilidad que queremosexponer en tanto en cuanto no podemos despejar nuestra duda deforma plena y absoluta. Creemos que el veterinario no encajaría en elsupuesto previsto por la Ley, pero no podemos asegurar que así es.


22

cas clínic. resolució

En la imagen se observan dos problemas,por un lado la presencia de hematomas,además de una intensa hemorragia ensubcutáneo en la zona intervenida; y ade-más una zona de necrosis tisular en el cen-tro de la herida quirúrgica. La exploracióndel animal revela hipotensión y mucosaspálidas. Se realiza un hemograma que nosmuestra trombocitopenia y pruebas decoagulación que están alteradas. El diag-nóstico es por tanto Coagulación Intravas-cular Diseminada (CID) o Caogulopatíade consumo + necrosis tisular.El tratamiento aplicado fue fluidoterapia concristaloides y coloides (a razón de1ml/kg/hora) para restablecer la perfusiónsanguínea y por su papel antitrombótico. Sebarajó la idea de hacer una transfusión desangre pero fue descartada por el propie-tario. El sangrado se controló. A la heridaquirúrgica se le practicó un vendaje hú-medo con agentes desbridantes y 10 díasdespués este era el aspecto.

La técnica escogida fue un colgajo de plie-gue inguinal.

La CID es una coagulopatía de consumoadquirida. Es un síndrome que puede com-plicar muchos procesos, se considera siem-pre un proceso secundario (2010 DunnM.E.). Se trata de una activación patológicade los factores de coagulación ligado a unproceso inflamatorio o infeccioso sistémicoprevio (2012 Ralph A.G., Brainard B.M.) El tratamiento debe estar enfocado a tratarla causa subyacente. En nuestro caso pen-samos que previo a la coagulopatía de con-sumo se produjo un síndrome de respuestainmune inflamatoria (SRIS), probablementeporque los tumores mamarios eran carci-nomas de grado alto (lo confirmo la biopsia)y según el estudio de Marconato L. (2009)un 21% de las perras tendrán coagulopatías,o bien simplemente por una respuesta exa-gerada al daño tisular causado en la cirugía(2014 Mora Alvarado M.). Iniciamos trata-miento con metil prednisolona a 1 mg/kgcada 24 durante 3 días.En el caso de los tumores de mama unamedida previa de prolactina nos ayudaríaa saber si el carcinoma tendrá un compor-tamiento inflamatorio o no, ya que según

Queiroga et al. (2014) los carcinomas in-flamatorios tienen niveles de prolactinamucho más altos que otros tumores ma-lignos no inflamatorios.Los tumores de mama son el tipo detumor más frecuente en perras. La etiolo-gía es desconocida aunque muchos sonhormonodependientes y la mayoría pue-den prevenirse si se realiza OVH antes delaño de edad. Las complicaciones más fre-

cuentes son dolor, inflamación, necrosis is-quémica, autotraumatismo, dehiscencia yedema. La recurrencia tumoral varia entreun 24-73% (Hedlund C.S. 2009).En el caso de necrosis, ya sea autotraumá-tica, por dehiscencia o por necrosis isqué-mica un buen sistema de reparación es eluso de colgajos de avance, o bien de losflancos, o bien del pliegue axilar o inguinal(Hunt G.B.1995).

En este punto se decide reintervenir pararealizar una plastia reparadora del defecto.

Bibliografía

1. DUNN M.E. (2010) Acquired coagulopaties

en Ettinger S.J.; Feldman E.C. Text book of Vet-

erinary Internal Medecine 7th Ed. St Louis

(Misouri) Saunders-Elsevier.

2. HEDLUND C.S. (2009) Cirugía del aparato

reproductor de la hembra en Cirugía en ani-

males pequeños (pp. 729-734). Barcelona. El-

sevier España.

3. HUNT G.B. (1995) Skin Fold Advancement

Flaps for Closing Large Sternal and Inguinal

Wounds in Cats and Dogs. Veterinary surgery

24, Issue 2, 172–175.

4. MARCONATO L., ROMANELLI G., STEFANELLO

D., GIACOBONI C., BONFANTI U., BETTINI G.,

FINOTELLO R., VERGANTI S., VALENTI P., CIA-

RAMELLA L., ZINI E. (2009) Factores de pronós-

tico en perros con carcinoma inflamatorio

mamario: 43 casos. J Am Vet Med Assoc.

2009 Oct 15;235(8):967-72.

5. MORA ALVARADO M. 2014 Síndrome de

respuesta inmune inflamatoria, aproximación

al diagnóstico tratamiento oportuno. Revista

medica de Costa Rica y Centro América LXXI

(612) 355-661.

6. Queiroga F.L., Pérez-Alenza M.D.,

González Gil A., Silvan G., Peña L., Illera J.C.

(2014) Clinical and prognostic implications

of serum and tissue prolactin levels in canine

mammary tumours. Vet Rec. Oct

25;175(16):403.

7. RALPHA.G.; BRAINARD B.M. (2012) Update

on disseminated intravascular coagulation:

when to consider it, when to expect it, when to

treat it. Top Companion Anim Med.

May;27(2):65-72.

Foto

s ce

dide

s pe

r La

Rib

era V

eter

inar

is.


23

El uso de un agua escasa, un compromiso entre laseguridad alimentaria animal y el medioambiente

El agua tiene una situación complicadaen cuanto a la seguridad alimentaria conun triste futuro de no tomar medidaspara mejorar la seguridad alimentaria ya su vez la del medioambiente. Esto re-sulta porque la escasez de agua provo-cada por los cambios climáticos ha dadolugar a una necesidad de regar los culti-vos, que va en aumento, así como a unareutilización de agua para dicho fin.

La producción de pasto para la alimen-tación animal con aguas residuales estácontemplada en el anexo I del Real De-creto 1620/2007, de 7 de diciembre, porel que se establece el régimen jurídico dela reutilización de las aguas depuradas. Lalegislación limita las características quedebe tener las aguas residuales para riego.Sin embargo, hasta qué punto esos límiteso valores máximos son muy estrictos oéstos se alteran a lo largo del período deconcesión, ésta es una pregunta que sola-mente tiene una respuesta en un trabajode evaluación en campo. También se plan-tea otras preguntas como si los límites nodeberían aplicarse de la misma manerapara todos los tipos de suelos, o pastos.Son muchas las cuestiones que precisanunas respuestas a contemplar para adqui-rir unas decisiones oportunas más globalese integrales del agua residual donde elmedio ambiente que rodea al cultivo y elpropio cultivo en sí tenga un papel.

El futuro de la seguridad de los ali-mentos, del mismo modo aquellas pro-teínas de origen vegetal o cárnica, pasa

por una protección del medioambiente,lo contrario es un gasto energético en laproducción de esas calorías proteicas denuestra dieta. Gasto energético y econó-mico al mismo tiempo, porque supon-dría una recuperación y tratamiento delos recursos llave para la producción ani-mal y la salud humana. Esos recursosclave son el suelo y el agua. Entre otros,uno de los problemas más frecuentesque afecta tanto al agua como el sueloson los de salinidad, provocados por elriego con aguas caracterizadas por altosniveles de conductividad eléctrica, cloru-ros, sales de sodio, etc. Este impacto ne-gativo que afecta al suelo y al agua comorecurso influye en los cultivos, en lospeces, y en el ganado va en incremento,resultando especialmente importantesen áreas donde existe peligro de intru-sión salina.

La legislación vigente del uso de aguasresiduales en la agricultura engloba tantolos cultivos como los pastos, sin embargo,desde el punto de vista sanitario del aguaresulta más permisible para los pastos. Encuanto a las características químicas de lasaguas residuales, son las mismas para todotipo de uso agrícola. La legislación tiene encuenta el uso agrícola sin cuestionarse lamanera de gestionar esa agua. No resultaigual la carga de contaminantes biótica, asícomo posibles contaminantes inorgánicosen el ambiente por un tipo de riego u otro(aspersión, goteo, inundación, etc.,). Esascargas de contaminantes no se compor-tan igual tampoco en función del tipo desuelo, incluso de cultivo. Pero, a pesar deesas diferencias no contempladas quizá noresulta tan alarmante la carga biótica por-que se contempla su evaluación en elAnexo IB del Real Decreto 1620/2007. Laduda existe ante otros parámetros, comoson esas características químicas que pue-den inducir salinidad de los suelos y aguassubterráneas, a las que resulta vulnerableslos cultivos, el ganado, etc.

Estas cuestiones se plantean a partir deresultados encontrados en campos hec-hos en un proyecto paralelo de fertilidad

de suelos de regadíos de diferentes áreasde Mallorca. En dichos muestreos se en-contraron valores de aguas residuales convalores de conductividad eléctrica de un25% por encima de los valores máximoslegislados. Así, mientras que los suelos noparecen verse afectados en su conducti-vidad, sí presentaban altos contenido desodio intercambiable. Por otro lado, se en-contraron que los análisis de aguas depozo sobrepasaban los valores de un aguade calidad en relación a parámetros rela-cionados con la salinidad y también altosvalores de nitratos. También se descubrie-ron que los valores de los parámetrosmencionados en suelos (conductividad,sodio, etc.) eran estadísticamente superio-res en los cultivos hortícolas que en lospastos dentro de una misma finca, los cua-les se regaban con distintas aguas.

Las cuestiones en duda, como los re-sultados en campo que deberían am-pliarse a un área más extensa, hacenreflexionar en que la producción agrícolade alimento para ganado precisa de untrabajo conjunto de técnicos y adminis-traciones para mitigar posibles riesgostanto para la alimentación animal comopara el medio ambiente.

Isabel Sastre Conde, Llorenç Tortella,Joan Anbo, Antonia Llompart,

Pepe Rovira, de Fertilidad de Suelosy Bromatologia de SEMILLA.

Carme Garau del IRFAP.

En muestreos hechosen Mallorca seencontraron valores deaguas residuales convalores de conductividadeléctrica de un 25% porencima de los valoresmáximos legislados


inauguració oficial del nou local social dels veterinaris ... · parcial de qualsevol informació...

Documents