Revista del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears JUNY

VETERINÀRIA45

AVEPA # seguretat alimentària # VSF # cas clínic # els nostres centres # perfil # actualitat # art al COVIB

Bolkestein o el nou panoramaper als col·legis professionals

Llei de Protecció de Dades: Quines obligacions tenim?

La Conselleria d’Agricultura s’integra en Presidència Trimestre intens per al Col·lectiu de Jubilats: Excursions i homenatge

3

editorial

sumari¿Nuevos colegiosprofesionales?La transposición de la conocida directiva Bolkenstein alderecho español ha tenido una incidencia directa en la regu-lación de los colegios profesionales. La Ley 25/2009, apro-bada el pasado 22 de diciembre (conocida como ley Ómni-bus), modifica diferentes leyes para adaptarlas a la Ley delibre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio (leyparaguas).

La ley de colegios profesionales es una de las afectadas conla introducción de numerosas novedades que se desarrollanampliamente en el reportaje principal de este número de larevista veterinaria, y que en resumidas cuentas inciden en:incrementar la eficacia, eficiencia y transparencia en la ges-tión colegial; la orientación del servicio al usuario y consu-midor de servicios profesionales; y la eliminación de supues-tas trabas al libre ejercicio profesional, aunque también seestá planteando cuál es el papel que estas institucionesdeben jugar en el futuro.

Desde nuestra institución no podemos estar más de acuer-do en los objetivos generales planteados en la citada direc-tiva; de hecho, buena parte de las exigencias planteadas yahan sido abordadas en los procesos de mejora implementa-dos por el COVIB estos últimos años. Ahora bien, tambiénsomos conscientes que determinados aspectos, como elcuestionamiento de la obligatoriedad de la colegiación o delvisado colegial para los proyectos profesionales, puedenprovocar nefastas consecuencias en la defensa y derechosde los profesionales y, de forma absolutamente paradójica,de los consumidores, constituidos en piedra angular de lanueva norma.

En consecuencia, deberemos esperar a que el sentidocomún de los políticos y la valoración del trabajo realizadopor nuestras instituciones sean referentes en la aprobaciónde las normas complementarias para obtener un marco jurí-dico adecuado, que no permita que en el futuro tengamosque arrepentirnos de decisiones mal adoptadas.

Edita: Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears (COVIB). Direcció veterinària: Francesc Solà. Direcció periodística: Dirkom.

Consell editorial: Jesús Martínez, Lluís Riera, Mireia Mayol, Jorge Cañellas, José Manuel Alanzor i Marc Sánchez. Fotografia: Jaime Reina. Publicitat: COVIB

(Cecilio Metelo, 14 2ºD - Tel: 971 71 30 49). Impressió: Gràfiques Planisi. Dipòsit legal: LE-920-1998

El Comité de Redacció recorda als col·laboradors de la revista que poden utilitzar tant el català com el castellà en l’elaboració dels seus articles.Veterinària no es fa responsable ni s’identifica amb les opinions que els seus col·laboradors expressen a través dels treballs publicats. Reservats tots els drets. Prohibida la reproducció total o parcial de qualsevol informació gràfica o escrita per qualsevol mitjà sense el permís escrit del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears.

# AVEPA:

Cursos • Coneguem els nostres socis 4

# Seguretat alimentària • Pintura al COVIB 6

# Veterinaris Sense Fronteres 7

# Portada: La Directiva de Serveis, la Llei Paraigües

i la Llei Òmnibus: De què estam parlant? 8

# Perfil col·legial: Mª Isabel Mayol 11

# Actualitat: Remodelació del Govern Balear

La dieta Mediterrània, a debat • Convenis 12

# Actualitat: Curs APPCC • Col·legi • Breus 14

# Actualitat: Cursos clínics • Hª de la Veterinària 15

# Ibabsa: Centre Territorial de Menorca 16

# Actualitat • Cas clínic: Presentació 17

# Els nostres centres veterinaris:

Aragó Hospital Veterinari 18

# Col·lectiu de Veterinaris Jubilats 20

# Assessoria Jurídica 21

# Cas clínic: Resolució 22

El passat 15 de maig, els veterinarisclínics de Menorca tingueren l’opor-tunitat de poder assistir a un tallerde radiologia abdominal a càrrecd’Amàlia Agut. La jornada formativa,organitzada per la vocalia d’AVEPAen col·laboració amb el Col·legiOficial de Veterinaris de les IllesBalears, tingué lloc a la seu delCol·legi Oficial de Metges deMenorca. El taller començà amb unabreu introducció a la interpretacióde radiografies d’abdomen i es com-pletà amb detallades explicacionssobre nombrosos casos clínics.

La Vocalia d’AVEPA a les Illes Balears iel Grup de Treball d’AVEPAd’Especialistes Veterinaris en MedicinaFelina (GEMFE) organitzaren a finals d’a-bril a Palma un curs de medicina felina.Més d’una seixantena de veterinaris esreuniren en sengles jornades a l’HotelValparaíso, on s’interressaren pelsaspectes més actuals d’aquesta discipli-na de la mà de dos dels especialistesmés reconeguts dins l’àmbit estatal, la

mallorquina Llibertat Real i el catalàAlbert Lloret. La primera abordà qües-tions tan interessants com l’estrés a laclínica felina, les regles bàsiques del’UCI felina o el maneig de la malaltiarenal crònica felina, mentre que AlbertLloret es referí a nous casos d’herpevi-rus i calicivirus felins, retrovirus o cominterpretar les proves diagnòstiques itractament en base a l’evidència o l’on-cologia felina, entre altres.

4

avepa

Els ‘felins’ se citen al’Hotel Valparaíso

Taller de Radiologiaabdominal a Maó

Foto cedida per AVEPA.

La veterinària mallorquina LlibertatReal repetí a Eivissa la bona expe-riència viscuda a Mallorca per abrili traslladà a la Pitiüsa major el cursde medicina felina organitzat per lavocalia balear d’AVEPA i elGEMFE, que ella mateixa presideixdes de 2009. Una desena demanescals pitiüsos prenguerenpart en aquesta jornada, celebradael 5 de juny a la seu eivissenca delCol·legi de Metges.

Eivissa acull el cursde medicina felina

Foto cedida per AVEPA.

El dia 13 de març es va celebrar a l’ho-tel Valparaíso Palace de Palma el Tallerde Neurologia emmarcat dins la forma-ció continuada d’AVEPA. La jornada vacórrer a càrrec de’n Tomàs Fernàndez,doctor en medicina veterinària per laUniversitat Complutense, especialitzaten traumatologia i neurologia animal,especialment en malalties de la colum-na. Va ser un teller interactiu de reso-lució de casos clínics reals i que escentrà principalment en la realització ila interpretació de mielografies. El graude satisfacció dels participants fou ele-vat, tant pel nivell del curs com per lametodologia emprada en el mateix.

Nom: Joan Riera Planells.

Edat: 37.

Estat civil: Fadrí.

Fills: No.

Aficions: Anar a sopar.

Quin és el teu menjar preferit? Cervellets arrebossats.I el que més avorreixes? Els ‘callos’.

Quin llibre tornaries a rellegir? ‘Océano Mar’,d’Alessandro Baricco.

A quin lloc del món t’agradaria perdre’t uns dies? A una gran ciutat. Amb qui hi aniries? Amb una trentenad’amics.

D’aquells ideals juvenils, què en queda? Anar millorant.

Quin animal t’agradaria ser? Una sargantana.

De no ser veterinari, a què t’hauries dedicat? Potserdentista.

Fa anys que ens veiem a cada curs i moltes vegades no sabem ni el nom d’aquella persona que se’ns seu sempre al davant.AVEPA Balears us proposa un breu qüestionari que ens ajudarà a conèixer-nos una mica més a tots plegats.

CONEGUEM ELS NOSTRES SOCIS

5

avepa

Tomàs Fernàndezimparteix a Palma eltaller de neurologia

Nom: Llibertat Real Sampietro.

Edat: 37.

Estat civil: Fadrina.

Fills: Un.

Aficions: Cinema, caminar, llegir, música.

Quin és el teu menjar preferit? La pasta. I el que mésavorreixes? Les vísceres.

Quin llibre tornaries a rellegir? Qualsevol de’n GeraldDurrell.

A quin lloc del món t’agradaria perdre’t uns dies? Alsmars del Sud. Amb qui hi aniries? Amb un amic.

D’aquells ideals juvenils, què en queda? El mateix, peròamb l’experiència afegida que te dóna l’edat.

Quin animal t’agradaria ser? Un lleopard.

De no ser veterinari, a què t’hauries dedicat? Alguna pro-fessió relacionada amb la natura.

Dins el cicle de formació continuada d’AVEPA

seguretat alimentària

6

Debido al incremento de los casoshumanos de Fiebre Q de Holanda, quehan llevado a considerar esta enferme-dad provocada por la Coxiella burnetticomo una fuente de preocupación paralas autoridades sanitarias del país, laComisión Europea encargó a laAutoridad Europea de SeguridadAlimentaria (EFSA) la elaboración deun dictamen científico que recogiera elresultado de la evaluación del riesgo enlo que se refiere a la Fiebre Q en ani-males de producción de alimentos.

El mandato contemplaba 3 aspectos:

1- Asesorar sobre la prevalencia y signifi-cado de la enfermedad en los animales deproducción en los diferentes Estados

miembros, para una mejor comprensiónde su importancia y distribución en la UE.

2- Asesorar sobre los factores de ries-go que contribuyen a la aparición de laenfermedad en animales y a su persis-tencia, así como la relación con loscasos humanos.

3- Asesorar sobre la eficacia y eficienciade las medidas de control de la enfer-medad que existen disponibles en laactualidad.

El dictamen científico, en el que ha par-ticipado también el Centro Europeo deprevención y control de enfermedades(ECDC), y que fue adoptado el 27 deabril, se encuentra disponible en la pági-

na web de la EFSA desde el 12 de mayo(www.efsa.europa.eu).

El dictamen se refiere a la importanciade la fiebre Q en animales, especialmen-te en pequeños rumiantes y en huma-nos, los factores de riesgo que partici-pan en la aparición y propagación de laenfermedad y la eficacia de las posiblesmedidas de control a nivel de la UE.

La información disponible indica que lafiebre Q tiene poco impacto en la saludpública, aunque puede ser importantepara algunos grupos de riesgo como lasmujeres embarazadas, personas conproblemas cardíacos ya existentes, y enpacientes inmunodeprimidos o coninsuficiencia renal. Los humanos gene-ralmente se contagian por vía respirato-ria por la transmisión aérea de la bacte-ria. No existe evidencia de que las per-sonas puedan enfermar por consumirleche o carne contaminadas.

La EFSA hace público su dictamen sobre la fiebre Q

Carles Valverde pren el Col·legi

Se refiere a la importancia de esta zoonosis en animales yhumanos y señala los factores de riesgo que participan en su propagación y las posibles medidas de control a tomar

“Crear emprant la geometria com apretext per sentir els materials, emprarla llibertat com a concepte estètic perevitar la retòrica i donar a l’obra tota laforça i poesia del inexplicable: aquestafunció de catalitzador és el que m’inte-ressa en el meu ofici”. En aquests ter-

mes s’expressa Carles Valverde quan hade definir la seva obra, que durantaquest trimestre roman exposada a laseu col·legial. L’artista català ha prespart en infinitat d’exposicions i amb lesobres que ha cedit al Col·legi, tant pelque fa referència a pintura com pel que

respecta a escultura, mostra el seu gustper les formes geomètriques i la sevapredilecció per l’ús de materials desti-nats a usos industrials. Destacar tambéque algunes de les seves feines són pre-sents en algunes autopistes de l’Illa coma instal·lacions públiques.

art al COVIB

El programa http://HANCPtool.org, pre-sentat per la Conselleria de Salut iConsum ha estat reconegut amb el PremiEstratègia NAOS a la iniciativa empresa-rial, concedits pel Ministeri de Sanitat iPolítica Social. El projecte, liderat perveterinaris illencs com Margalida Buades,Toni Colom o Marta Autonell, entrealtres, és una eina d’ajuda a les pimes dela cadena alimentària per a reformular elsaliments, reduint el nivell d’àcids grassossaturats, sucres lliures i sodi.

Varios miles de campesinos y campesi-nas de todo el país, que llevaban camisasrojas y sombreros de paja, mostraronpancartas y cantaron consignas denun-ciando al presidente René Preval yreclamando la salida de Monsanto delpaís. La manifestación se realizó enHinche, el viernes 4 de junio, despuésde la convocatoria del Movimiento dePapay (MPP), de las organizaciones cam-pesinas y de los movimientos sociales.

Kettly Alexandre, del MPP, consideraque el número de participantes en lamarcha del viernes osciló entre las8.000 y las 12.000 personas, quienessalieron del centro de formación delMPP “centro Lakay” hasta Hinche(caminando alrededor de 7 Km.). Lapolicía no confirmó las cifras de asis-tencia. Reunidos en Hinche, en el cen-tro del país, Jean-Baptiste Chavannes,coordinador de MPP y miembro de laVía Campesina, dijo a los manifestan-tes que “el Gobierno haitiano utiliza el

terremoto para vender el país a lasmultinacionales”. Además, se escucha-ron las consignas “debemos defendernuestras semillas locales” y “debemosdefender nuestra soberanía alimenta-ria”.

Al iniciar la marcha, los y las manifes-tantes sembraron simbólicamentemaíz criollo en una granja experimen-tal de MPP, que simboliza la determi-nación de consumir maíz criollo a par-tir de semillas locales orgánicas, y tam-bién plantaron árboles por el DíaInternacional de Medio Ambiente.Después, al ritmo del tambor e instru-mentos de viento como el bambú, lamúsica y los gritos, los manifestantescaminaron hasta Hinche con sombre-ros artesanales en los que se podíaleer “abajo Monsanto” y “abajoPreval” y con camisetas rojas donde sedenunciaba, entre otras cosas, el fin dela soberanía alimentaria. Jean BaptisteChavannes leyó la declaración final

escrita por las organizaciones y movi-mientos sociales campesinos paraluego quemar parte del maíz comogesto de rechazo del regalo mortal deMonsanto al gobierno haitiano.Después se distribuyeron semillascriollas como maíz y varios tipos defrijoles a los y las participantes. Éstos,no solamente se solidarizaron con elsector campesino, sino que tambiénaprovecharon el momento para mos-trar su oposición a la política delgobierno de Rene García Preval(Presidente desde el 14 de mayo del2006) y Joseph Jean Max Bellerive(Primer ministro desde el 11 denoviembre del 2009), acusándoles deser cómplices del imperialismo al ven-der el patrimonio nacional del país.

El 3 de junio se emitió un documentalen la sala cultural de la iglesia Católicaen Hinche, explicando las consecuen-cias negativas de los productos deMonsanto en lugares como AméricaLatina y el apoyo que recibe dichaempresa multinacional por parte de laAdministración para el Control deAlimentos y Medicinas de EE.UU.(FDA) para distribuir sus productos enel territorio americano.

Fuente: La Vía Campesina y RebeliónVeterinaris Sense Fronteres

7

veterinaris sense fronteres

Haitianos y haitianas marchan contra Monsanto

http://HANCPtool.org, el programa desenvolupat per laDG de Salut Pública, premiatpel Ministeri de Sanitat

Denuncian “donación” de laboratorio que sólo busca abrir nuevos mercados para sus semillas transgénicas

Veterinaris illencs, reconeguts en els III Premis NAOS

última hora

Foto cedida per AESAN.

8

Directiva de Serveis, Llei Òmnibus,Llei Paraigües i algunes coses més

portada

Fa ja uns quants anys que un tal FrederikBolkestein, comissari europeu encarre-gat del mercat intern i de la UnióAduanera en temps de Romano Prodi,proposà al Consell de la Unió Europeauna reforma del mercat intern.Bolkestein considerava necessària lasupressió dels obstacles que s’oposen ala lliure circulació dels serveis i a laprestació d’aquests serveis entre elsEstats membres. Després de no poquespolèmiques i d’algunes multitudinàriesmanifestacions, la Directiva

2006/123/CE del Parlament Europeu idel Consell de 12 de desembre de 2006,o Directiva de Serveis o DirectivaBolkestein, com es prefereixi, entravaen vigor el 28 de desembre de 2006 idonava als Estats membres un terminide transposició de tres anys, fins el 28de desembre de 2009. A Espanya,aquesta transposició és la Llei sobre lliu-re accés a les activitats de servei i el seuexercici (o Llei Paraigües), que se publi-cava en el BOE el 24 de novembre pas-sat, mentre que la seva cosina, la Llei

Òmnibus o Llei de modificació de diver-ses lleis per a la seva adaptació a l’ante-rior, ho feia gairebé un mes després, el23 de desembre. La Llei Paraigües trans-posava a l’ordenament intern espanyolels principis generals de la Directiva imodificava 50 lleis i 118 Reials Decrets.La Llei Òmnibus, per la seva banda, can-viava 47 lleis estatals i proposava unareforma en el funcionament delscol·legis professionals, que no es torba-ren a començar a mirar amb lupa la jafamosa Llei Òmnibus.

El Govern espanyol tancava l’exercici 2009 amb l’aprovació de la Llei sobre lliure accés a les activitats de servei i el seu exercici (o Llei Paraigües) i la Llei de modificació de diverseslleis per a la seva adaptació a l’anterior (o Llei Òmnibus); Es tractava de la transposició a la Llei Espanyola de la Directiva 2006/123/CE o Directiva Bolkestein o de Serveis

La Directiva de Serveis, aprovada el 2006, té per objecte assolir un autèntic mercat únic de serveis en la Unió Europea a través de l’eliminació de les barreres legals i administrativesque actualment limiten el desenvolupament d’activitats de serveis entre estats membres

La Llei Òmnibus modifica la normativa dels col·legis professionals, els quals veuran alteratel seu marc institucional, tot i que és prest per conèixer l’autèntic abast d’aquesta reforma

9

portada

Però, què diu la Llei sobre els col·legisprofessionals i què implica per a aquests?Segons el Govern espanyol, l’aprovaciód’aquesta Llei té per objectiu impulsar lacreació d’empreses, la competència i lainternacionalització de les petites i mitja-nes empreses en el sector serveis, querepresenta el 66% del PIB i de l’ocupacióa Espanya. Es preveu amb això la creaciód’entre 150.000 i 200.000 llocs de treballi un increment addicional del PIB al vol-tant del 1,2%. Al marge dels canvis diri-gits a millorar la regulació perquè siguimés eficaç i menys costosa per a ciuta-dans i empreses o l’eliminació de requi-sits que restringeixen de manera inne-cessària la posada en marxa d’activitats,en el Projecte destaca la reforma de laLlei que regula els col·legis professionals.Aquest col·lectiu, que agrupa al voltantd’un milió de professionals els qualssuposen un 6,1% de l’ocupació total, jaha sabut que la reforma normativa afec-tarà a aspectes com, per citar-ne nomésalguns, la col·legiació, els visats, les quo-tes d’inscripció, els barems d’honorarisorientatius, la publicitat o les incompati-bilitats entre professions.

Sigui com sigui, no es coneix encara aral’autèntic abast d’aquesta reforma endeterminats aspectes puntuals, però síse poden avançar altres canvis:

• Col·legiació obligatòria. S’estableix untermini màxim de 12 mesos des de l’en-trada en vigor de la Llei perquè elGovern remeti a les Corts, prèvia con-sulta a les CCAA, un projecte de lleique determini les professions per a l’e-xercici de les quals és obligatòria lacol·legiació. Així, fins a l’entrada envigor d’aquesta norma es mantenen lesobligacions vigents.

• Millora de serveis. Es modifica l’article1.3 de la Llei de Col·legis Professionalssobre la descripció de les finalitatsessencials de les corporacions col·legialsper incloure la protecció dels interessosdels consumidors i usuaris dels serveisdels seus col·legiats. Amb això es preténrespondre a l’objectiu de fomentar lamillora de la qualitat dels serveis i de laprotecció dels consumidors que inspirala Directiva.

• Exercici de la professió. També esmodifica l’article 2.1 de la LCP, relatiu a

l’exercici de les professions col·legiades,per establir que els requisits que obli-guin a exercir en exclusiva una profes-sió, que limitin l’exercici conjunt dedues o més professions, només seranles que estableixi la Llei. Amb això s’evi-ta que les normes internes dels col·legispuguin imposar restriccions d’aquesttipus, que són contràries a la Directiva.Això permetrà l’aprofitament de sinèr-gies que pot generar l’exercici simultanide vàries professions, diu la Norma.

• Quota de col·legiació i col·legiaciótelemàtica. Introdueix canvis en l’article3.2 de la LCP, com que la quota decol·legiació no pot superar en cap cas elscosts associats a la seva tramitació; queels col·legis estan obligats a disposar delsmitjans necessaris perquè els sol·licitantspuguin col·legiar-se per via telemàtica(en aquest sentit, el Consell General deCol·legis Veterinaris d’Espanya es trobaimmers en l’elaboració d’un projectedefinitiu sobre la col·legiació telemàticadel qual en tindrem notícies prest); ques’han d’aclarir les condicions dels lliureexercici en els casos de professions enquè l’obligació de col·legiar-se noméss’aplica en algunes CCAA, o que s’hande preveure els mecanismes d’actuació(corresponents a la normativa vigent enaplicació del Dret comunitari) per al casd’un desplaçament temporal dels profes-sionals comunitaris a Espanya.

• Llistat d’honoraris orientatius. Una deles mesures que afecta en major grau alsprofessionals lliures veterinaris és l’elimi-

nació de la lletra ‘ñ’ de l’article 5, relativaa la fixació de barems d’honoraris ambcaràcter orientatiu per part del col·legiprofessional, en considerar incompatibleaquest fet amb els principis bàsics de laDirectiva. Com se sap, el COVIB, seguintles directrius marcades pel seu serveijurídic, ja deixà d’assenyalar honorarisprofessionals, ni tan sols recomanacions,a l’objecte d’evitar possibles denúncies alTribunal de la Competència.

• Visats. S’anuncia la publicació d’undecret llei que determinarà quins visatscontinuaran sent obligatoris i quinsaltres dependran de la voluntat delclient. Aquest canvi respon a un objectiude simplificació, atès que és un tràmitadministratiu costós que dificulta inne-cessàriament l’exercici professional delscol·legis afectats. Es respecten els casosen què les lleis imposin el visat, però nos’admet que el col·legi decideixi fer-hoobligatori. Per altra banda, s’introdueixun nou article que regula els aspectesfonamentals de la funció del visat .

• Cooperació. Inclou l’obligació delscol·legis de cooperar amb altres autori-tats competents de la Unió per millorarla supervisió de l’activitat delscol·legiats.

• Garanties. S’introdueixen quatre nousarticles per dictar les normes bàsiquesde cara a garantir la llibertat d’exercicide les professions en forma societàriaamb la previsió d’un esquema bàsic deresponsabilitat i transparència.

• Finestreta Única. S’introdueix un nouarticle que insta les organitzacionscol·legials a disposar d’una pàgina web pera que, mitjançant la finestreta única pre-vista per Llei, els professionals puguin rea-litzar tots els tràmits necessaris per a lacol·legiació, el seu exercici i la seva baixaen el Col·legi, a través d’un únic punt pervia electrònica i a distància. Mitjançantaquesta finestreta s’han de poder obtenirtots els formularis per a l’accés a l’activi-tat professional, s’ha de poder presentartota la documentació i sol·licitudsnecessàries per als tràmits burocràticsque es desitgin, ha de permetre conèixerl’estat d’aquestes tramitacions o ha deservir per poder convocar els col·legiats ales Juntes i per donar a conèixer l’activi-tat del col·legi (la pàgina web del COVIBja s’empra des de fa mesos com a eina perrealitzar aquestes actuacions).

• Memòria anual. S’introdueix un nouarticle amb l’objectiu de reforçar latransparència en el funcionament delscol·legis amb la previsió que publiquinuna memòria anual sobre la seva gestióeconòmica i la seva actuació disciplinàriaen defensa dels interessos dels consu-midors. En aquest sentit, el COVIB pre-senta des de fa 2 anys la memòria anuald’actuacions davant l’Assemblea generalde colegiats.

• Atenció. S’introdueix un nou articleper establir l’obligació que els col·legistenguin un servei d’atenció als usuaris i

als col·legiats, i resolguin les queixes oles puguin trametre.

• Publicitat. S’eliminen restriccions injus-tificades a la publicitat dels serveis pro-fessionals, permetent que el consumi-dor estigui millor informat i s’incremen-ti la seva capacitat d’elecció.

Des de la seva tramitació, la polèmica haacompanyat la Llei Òmnibus (ja passàamb la Directiva Bolkestein) i tant laUnió Professional, com els col·legis d’ar-quitectes i d’enginyers de tota Espanyaaixí com altres col·lectius com taxistes oautoescoles no ha aturat d’enviar mis-satges contraris a aquesta Llei.

En qualsevol cas, amb la intenció d’anaradaptant-se als canvis que imposa aquestnou marc normatiu, el COVIB iniciàl’any passat un projecte de definició delseu mapa de processos amb els següentsobjectius:

• Disposar d’una primera formalitzaciódels elements que defineixen el COVIB:Missió, relacions amb altres entitats,agents i grups d’interès, i manera d’or-ganitzar-se i estructurar-se.

• Obtenir una relació dels processosque duu a terme, classificats segons elscriteris habituals del mapa de processos(estratègics, claus i d’ajuda).

• Establir un catàleg dels serveis delCol·legi que complementi el mapa deprocessos clau i definir els seus destina-taris, prestacions i vies d’accés.

Aquesta actuació permeté, entre altrescoses, definir la missió del Col·legi iestablir els valors que han de regir laseva actuació; elaborar el mapa de pro-cessos; elaborar la cartera de serveis; iproposar una sèrie d’accions correcto-res de l’actual gestió a portar a termeen els pròxims anys. El projecte es pottrobar íntegrament a la pàgina web delCOVIB; Enguany està previst continuaramb la segona fase, que consisteix endesenvolupar els procediments i assegu-rar-ne la seva eficàcia. Tot plegat, tenintcom referència les directrius disposadesa la Directiva que s’ha explicat en aquestreportatge.

10

portada

Al marge del registre i acreditació dela condició pròpia de professional, elscol·legis professionals manegen dosfocus importantís-sims d’atenció comsón el controldeontològic i laformació continua-da. Amb un i l’al-tre, el col·legi éscapaç de manteniruns estàndards dequalitat en la pres-tació de serveis per part del profes-sional, que donen una credibilitat i unrigor lluny de qualsevol dubte. Si nofos pel col·legi, en moltes professionsseria gairebé impossible que el profes-

sional mantingués actualitzats els seusconeixements, malgrat que en el casdel col·lectiu veterinari a Balears és

important l’aporta-ció de les associa-cions professionals,amb les que elCOVIB fa feina con-juntament, i a lesiniciatives indivi-duals delscol·legiats, (mencióa les beques per

estudis). Per altra banda cal destacarla importància que se li dóna des delcol·legi professional a la deontologiacom a la bandera del correcte funcio-nament de la professió.

La importància dels Col·legis Professionals

11

perfil col·legial

Si en complir els 12 anys el teu pare teregala una enciclopèdia en la que s’expli-quen, amb fitxes i centenars de fotos, elsprincipals trets de les diferents races decans que habiten en el món i les malal-ties que pateixen, tens moltes probabili-tats de convertir-te en manescal. Lipassà a Maria Isabel Mayol, que recordales hores i dies que es passà fullejantaquella Gran Enciclopèdia Canina: “Elsanimals m’han agradat des que vaig néi-xer; però mirant les fotos, coneixent lesraces i llegint paraules incomprensiblesper a mi, una nina de 12 anys, vaigcomençar a conèixer-los millor; Suposoque aquesta convivència amb animals,encara que fos sobre el paper, influí en ladecisió d’estudiar la carrera”. MariaIsabel és el 50% de la Clínica Veterinàriade Campos, que gestiona amb el seumarit Francesc Ferrer, també manescal.Està convençuda que la seva fou unadecisió vocacional... malgrat altres agra-dables ‘distraccions’ que li rondarendurant aquells primers anys de vida. I ésque la veterinària es passà part de la sevainfantesa coneixent països tan exòticscom Panamà, Mauritània o Iran (hi vis-qué en els temps del Sha de Pèrsia),entre altres, per mor de la feina de sonpare, i que la podrien haver portat a des-tins ben diferents: “Mon pare era engin-yer tèxtil i treballava per a les NacionsUnides. Passava èpoques molt llarguesdestinat a països que ni sabia que exis-tien i el visitàvem quan podíem”.Evidentment és una infantesa ben dife-rent de la que podia passar qualsevolaltra nina de la seva edat a Mallorca.

A l’Illa, Maria Isabel residia habitualmenta Palma, on estudiava, però passava elsestius a Sóller, d’on és originària i d’onconserva encara ara l’accent. Així li fansaber els seus veïns de Campos, localitatque l’adoptà fa 21 anys. “Me considerosullerica perquè allà va néixer casi tota lameva família i perquè sento alguna cosaespecial quan travesso el túnel o el coll iarribo a la vall... però també puc dir quesom campanera. Aquí he fet la meva vida

i han nascut els meus tres fills”, explica laveterinària fent la vista enrere.

Maria Isabel estudià a la Facultat deSaragossa, on arribà un poc de rebot.“Quan vaig acabar COU la meva prime-ra idea fou anar a Barcelona perquès’havia d’inaugurar la Facultat aquell anyi perquè era més a prop de Mallorcaque altres llocs. És curiós, crec que atots ens passa el mateix quan partim del’Illa, tots pensam en el moment de tor-nar. Però entre els designis del destí icoses tan inexplicablescom que la Facultat deBarcelona encara noexistia, segons medeien des d’aquí, medugueren cap a l’Ebre”,recorda Maria Isabel. Laseva singladura aSaragossa començà a unCol·legi Major, on varomandre els dos pri-mers anys. A tercer semudà a un pis en el qualvisqué amb MariaAntònia Lirola, de SonSardina, i amb MargaBergas, d’Alcúdia, i onera veïna del tambémanescal Pau Llabrés,que vivia al pis de baix.“Era molt comú que elsmallorquins ens juntàs-sim per passar el tempsd’estudi i d’esbarjo. Defet, cada any fèiem unsopar de mallorquins. A la facultat vaigconèixer el meu home, Francesc, i, elque són les coses, mira on som ara”,explica Maria Isabel des d’una de lesconsultes de la clínica, ben al costat del’estança en la que es troba el seu home.

Maria Isabel acabà la carrera en sis anys(“per mor de la Química, que se m’atra-gantava; Tothom me demanava sobreQuímica però no havia manera d’apro-var-la”, diu) i retornà a Mallorca, on donàcontinuïtat a la seva relació amb Francesc,

el qual feia dos anys que havia obert unaconsulta al poble. “Jo vaig entrar directa-ment a la clínica - explica Maria Isabel-perquè el meu home feia vaques amb sonpare i, com a molt, me podia ajudar ambles cirurgies perquè en aquell moment lesvaques eren la riquesa de Campos. Elnegoci lleter estava en auge i els manes-cals de camp tenien molta feina”. Des d’a-leshores la clínica ha patit tres reconver-sions que l’han convertida en un emplaça-ment modern i competitiu. També hanampliat serveis i, fins i tot, Maria Isabel ha

estudiat alemany per poder comunicar-semillor amb determinats clients (“Tot ique finalment acabam ‘xapurrejant’ encastellà”, confessa). També reconeix quedarrerament ella i el seu home han acon-seguit fugir cada any durant una setmanade les cadenes del negoci per escapar a lavall del Loira (França), Normandia o laCosta Blava, on ella i Francesc descon-necten uns dies del trull diari. I tot, segu-rament, a causa d’una enciclopèdia ambfitxes i centenars de fotos de cans queun dia, ja fa molt, li varen regalar.

Mª Isabel Mayol Seguí,

el legat d’una enciclopèdia especial

12

A finals de maig va tenir lloc a Palma unajornada destinada a donar a conèixer elpaper dels greixos dins la dieta medi-terrània, mostrar els seus efectes saluda-bles i la possibilitat d’incloure a les dietesquotidianes greixos saludables d’alimentsde les Illes Balears. La jornada es va dura terme al museu d’art modern i con-temporani Es Baluard, i en ella hi varenprendre part experts en Nutrició,Farmàcia, Veterinària i Bioquímica. Perpart del Col·legi de Veterinaris hi assistíel seu president, Ramon Garcia, que pre-sentà el segon bloc de la Jornada: “Elsàcids grassos saludables i els aliments de

les Illes Balears”. Les conselleries deSalut i Consum i Agricultura i Pescacoorganitzaren la jornada.

Els mites i les realitats de ladieta mediterrània, a debat

actualitat

SANITAS ESTÉN LA MÀ ALS VETERINARIS. Sanitas i el COVIB han subscrit un conveni de col·laboració mitjançant el qual la com-panyia realitza una àmplia oferta de productes i cobertures per a col·legiats, familiarsi empleats (tota la informació, a la pàgina següent). Alberto Anguera, delegat de Sanitasa Balears, signà el conveni amb Ramon Garcia.

La remodelació delGovern Balear acabaamb la Conselleriad’Agricultura i Pesca

El president de l’Executiu Autonòmic,Francesc Antich, ha portat a termerecentment una remodelació de l’orga-nigrama del Govern per tal de “racio-nalitzar el sector públic” i “millorar l’es-tructura de la Comunitat”, com ellmateix ha assegurat; I ho ha fet elimi-nant les conselleries d’Agricultura iPesca i de Treball i Formació, que hanestat integrades en les de Presidència iTurisme, respectivament. D’aquestamanera Mercè Amer ha deixat de ser laconsellera del ram, igual que li ha pas-sat a Pere Aguiló amb Treball. Amer (ala imatge amb Ramon Garcia rubricantel conveni per a la identificació de lacabanya equina de les Illes, fa unsmesos) s’ha caracteritzat pel manteni-ment d’una relació fluida amb elcol·lectiu veterinari durant el seu peri-ple al capdavant de la Conselleria.

El Col·legi aprova unaassignatura pendentLa firma del conveni que recentment hafirmat el COVIB amb PSN, la mutualitatque engloba les professions sanitàries,suposa “aprovar una de les assignaturespendents que teniem”, en paraules deRamon Garcia. Se pot demandar infor-mació al Col·legi sobre els aventatgesque implica formar part de PSN.

14

Més d’una trentena de veterinaris partici-paren a finals de maig, concretamententre els dies 24 i 28, en un curs impar-tit a Mallorca amb l’objectiu de revisar elSistema d’autocontrol basat en l’APPCC,de conèixer auditories en el sector pri-mari i la indústria agroalimentària.L’activitat formativa constà de quatre jor-nades teòriques i una visita a una indús-tria agroalimentària per comprovar ‘in

situ’ l’aplicació del’APPCC. L’explotaciótriada va ser PRILAC(Productors Illencs deLactis), a Porreres, i lessessions pràctiques, enhorari d’horabaixa, tin-gueren lloc a CanDomenge. El nivell delsdocents contribuí a queel curs complís amb lesexpectatives dels assis-tents. Micaela Garcia,subdirectora general

d’Higiene i Seguretat Alimentària ISP dela Comunitat de Madrid; Montse Alamos,cap de secció de Registre d’ExplotacionsRamaderes de la Generalitat deCatalunya; Eduardo Torres, cap de serveide Producció Ramadera, també de laGeneralitat; Alvaro Mateos, consultor imanescal; i José Àngel Viñuela, cap deservei d’Inspecció i Laboratoris de SalutPública de la Xunta, foren els professors.

El COVIB reforça la línia formativad’autocontrol i seguretat alimentària

col·legi actualitat

Altes:846 - Teresa Cardona Cabrera Des de l’1 de març de 2010

847 - Diomeres H. Sánchez ArmijosDes de l’1 de març de 2010

848 - José A. Honorato HuertasDes de l’1 d’abril de 2010

849 - Jesús Plaza SolaDes de l’1 d’abril de 2010

850 - Ana Peña QuetglasDes de l’1 d’abril de 2010

851 - Ana Isabel Ontoria GeaDes de l’1 de maig de 2010

852 - Clara Mayans TorresDes de l’1 de maig de 2010

829 - Alicia Angosto GuerreroDes de l’1 de juny de 2010 (recol.)

Baixes:828 - Heber Adrián Sena Fdez. Des del 17 de maig de 2010

696 - Marta Matillo AyatsDes del 7 d’abril de 2010

821 - Aina Serra MiretDes del 8 d’abril de 2010

694 - Inés Parcerisa ArmisenDes del 31 de maig de 2010

Altes de Centres:Aragó Hospital VeterinariC/ Son Morro, 4. 07007 PalmaTitular: Guillermo Riera Palou

Baixes de Centres:Clínica Veterinària MetropolitanC/ Adrià Ferran, 2.07007 PalmaTitular: Federico Sánchez Albertí

Consultori Veterinari Porto CristoPça. del Carmen, s/n. Portocristo07680 ManacorTitular: Rosa Mª Calderón Herruzo

Curs de restauracióEls professionals veterinaris que por-ten a terme la seva activitat en laindústria alimentària o l’hi volen enca-minar, tingueren l’ocasió d’assistir acomençaments d’abril a unes jornadessobre criteris sanitaris d’inspecció iconsultoria aplicats al sector de la res-tauració. Se celebraren a CanDomenge.

El COVIB firma un conveni decol·laboració amb Barclays

Anuladas las medidas contra A.M.A.El Tribunal Superior de Justicia deMadrid ha notificado la sentencia por laque anula la medida de control especialimpuesta desde el pasado 12 de juniopor el director general de Seguros,Ricardo Lozano, contra A.M.A. La sen-tencia contempla la posibilidad de queA.M.A. reclame el resarcimiento por losperjuicios ocasionados por la actuación.

breus

15

actualitat

Cicle formatiu Zylkène

Intervet Schering-Plough AnimalHealth organitzà el passat dia 15 d’a-bril a l’hotel Palace Atenea de Palmala xerrada ‘Avances en EtologíaClínica’, dins el cicle formatiuZylkène. La xerrada corregué acàrrec de Tomás Camps, especialistaen comportament i benestar animalde la Universitat Autònoma deBarcelona i el cicle es centrà en elsproblemes més freqüents en etolo-gia clínica, mostrant de manera dinà-mica i didàctica una sèrie de casosclínics. El Cicle Formatiu Zylkène

continua apropant l’etologia clínica atots els racons d’Espanya.

Seminari sobre GastroenterologiaEl 20 de maig tingué lloc a l’hotelAC de Ciutat un seminari sobreGastroenterologia patrocinat perHill’s. Una vintena de veterinarisprengueren part en la conferència,impartida pel professor JoséBallester, el qual abordà durant totala jornada diferents casos de pan-creatitis i realitzà diagnòstics depatologies hepàtiques.

Cateterització i cures intensivesL’Hospital Veterinari Aragó acollí elpassat dia 20 de maig un curs enprocediments útils en Urgències icures intensives (cateterització) que,patrocinat per la firma comercialB.Braun, dugué a Palma Félix Garciai el seu equip. Durant el matí i cap-vespre, els ponents abordaren dife-

rents tècniques de drenatge i parla-ren sobre anestèsia epidural, suportnutricional enteral i altres qüestionsrelacionades.

Jornada sobre malaltia renal

Hill’s i Bayer patrocinaren una jorna-da sobre malaltia renal que es rea-litzà el 26 de maig a Palma, a l’hotelPalace Atenea, i a la que hi assistiren34 veterinaris. Artur Font dissertàsobre protocols clínics d’insuficièn-cia renal, diestes en insuficiènciarenal, entre altres, i il·lustrà la jorna-da amb diferents casos clínics.

c u r s o s c l í n i c s

Comentaba en el capítulo 1,publicado en la RevistaVeterinaria, nº 44 (marzo),que el primer veterinario naci-do en Mallorca, Andrés Reyes

Perelló, que obtuvo el título por elReal Colegio – Escuela de Veterinariade Madrid, fue, de acuerdo con losarchivos hallados, un alumno aventaja-do de la primera promoción.

Los primeros exámenes(Osteología) se celebraron el 11 deenero de 1794, y ya en estos, figuróentre los alumnos mejor clasificados,con el número seis de la relación gene-ral y el primero de los presentadospor el Regimiento de Dragones (16).

En 1795, se celebraron 3 exámenes,el primero de ellos (enero) deMiología, en el que Andrés ReyesPerelló volvió a destacar entre los

alumnos por su “particular aplicación”,con el número ocho de la relacióngeneral, y en el segundo examen(julio), sobre Morfología exterior del

caballo, se clasificó en quinto lugar porlas notas conseguidas, “respondiendocon especial acierto” a las preguntasplanteadas.

El último examen realizado ese año(diciembre), versó sobre tres asignatu-ras, explicadas por el director delCentro, D. Segismundo Malats:Angeología o Tratado de los vasos, laNeurología y la Adenología, y laEsplacnología o Tratado de vísceras,destacando como uno de los mejoresalumnos, especialmente con elTratado de Angeología, por los cualesmereció un premio especial.

De su currículum académico, no sehan podido hallar más datos, con la sal-vedad, probablemente debida a amplia-ción del programa de estudios, que el30 de agosto de 1800 estaba convoca-do para examinarse de las materias acargo del Profesor Don CarlosGonzález (Enfermedades internas), enel Colegio – Escuela de Veterinaria deMadrid.

La història de la Veterinària a les Illes BalearsCapítol 2. Andrés Reyes Perelló, el primer veterinari de Baleares (II)

Per TOMEU ANGUERA

Bibliografía:(1) Primera sede del Real Colegio - Escuela de Veterinaria de Madrid primada de España. Nuevas investigaciones. Dr. D. José Manuel Pérez García, 2003. (2) Comunicación personal. Isabel Moll Blanes, 2009.

Real Colegio - Escuela de Veterinaria de Madrid. Imatge cedida per T. Anguera.

16

Centre territorial de Menorca

Mª Jesús Garmón FrancoVeterinàriaResponsable Centre Terr. de Menorca

En el centre d’IBABSA a Menorcadesenvolupem tasques molt diverses, enels camps de la producció i de la sanitatanimals. També col·laborem en progra-mes puntuals i assessorem el ramaderen diferents qüestions, sempre en basea les directrius de la Conselleria.Igualment, tenim una relació habitual decol·laboració amb el servei oficial delConsell Insular de Menorca i amb elsseus tècnics. A grans trets, podem fer lasegüent classificació dels treballsactuals:- Campanyes de Sanejament Ramader.- Programa de vigilància de la LlenguaBlava.- Programa de control d’EET.- Races autòctones.- Control lleter.- ILACME.- Banc de dosis seminals i mantenimentdels tancs.- Agronomia.- Remissió de mostres diverses cap allaboratori d’anàlisi de Mallorca (SonFerriol).

Campanyes de sanejament ramaderEs coordinen i controlen totes les tas-ques de sanejament pel que fa a lesespècies boví, oví, caprí i porquí, pergarantir l’estat sanitari de la nostraramaderia. A més, s’investiguen dife-rents malalties de màxima importància ala nostra Comunitat Autònoma:- En boví, la tuberculosis, la brucelosi, laleucosi i la peripneumònia.- En oví i en caprí, la brucelosi.- En porquí, la malaltia d’aujeszky.

Llengua blavaEn aquest apartat fem feina a dues ban-des. - Control dels remugants que entren al’Illa, procedents d’una altra comunitat.S’extreuen mostres de sang per contro-lar que la malaltia no hi sigui present. Estracta d’actuacions puntuals.- Programa de “granges sentinelles”, enel qual es treballa amb 10 explotacionsrepresentatives de tot el territori illencen base a dos tipus de control: serolò-

gic i entomològic. El control serològics’aplica a 9 explotacions en les que estreuen mostres amb una periodicitatdeterminada i diferent al llarg de l’any.El control entomològic s’exerceix a les10 explotacions adherides, amb unaperiodicitat setmanal al llarg de tot l’any.

Control d’EETEns encarreguem de fer la presa de lesmostres (troncs encefàlics) dels animalsmorts al camp, sempre en coordinacióamb TRAGSEGA (que fa el trasllat d’a-quests animals fins al forn crematori),així com de la recollida de les mostresdels escorxadors dels animals sacrificatscada setmana.

Races autòctones A Menorca podem rallar de diversesraces autòctones amb les quals s’ha fetfeina en els darrers anys, bé per partnostra, bé per part d’altres entitats oassociacions: l’ovella, la gallina, el cavall ila vaca, així com la raça asenca. N’hi had’altres, així com alguna agrupació racial,que de moment no són objecte del nos-tre treball diari. Signem convenis amb lesassociacions de cada raça, per dur aterme programes específics. Podem par-lar de programes establerts ambl’Associació de l’Ovella Autòctona deMenorca i amb l’Associació de GallinesMenorquines, amb les quals fem feina demanera habitual. Per desenvoluparaquestes activitats tenim la inestimablecol·laboració del Departament deGenètica de la Universitat de Còrdova,amb el suport de l’equip del Dr. JuanVicente Delgado en els programes rela-cionats amb l’ovella; i del Dr. AmadeuFrancesch de l’IRTA en els programesrelacionats amb la gallina. Amb altresraces fem feines puntuals.

Control lleterActualment, s’exerceix el control lletera 159 explotacions lleteres que sumen8.866 femelles reproductores, i si afe-gim les braves fan un total de 13.185femelles. Es realitza un control mensuala cada explotació, amb el que això impli-ca de tramitació de mostres i de docu-mentació. També ens encarreguem dela vigència del llibre genealògic de lavaca frisona.

ILACMEDes de principi de 2008 fem tota la ges-tió tècnica de l’AssociacióInterprofessional Làctia de Menorca(ILACME). A tal efecte, tenim 2 tècnicsregistrats dins de la “Lletra Q” delMARM. S’elaboren els calendaris, se sub-ministra el material necessari, se recep-cionen, classifiquen i processen els resul-tats per a la seva remissió, etc.

Banc de dosis seminalsDes de fa molt de temps disposem d’unbanc de dosis seminals a l’abast delsramaders i veterinaris que en sol·licitin.A més ens encarreguem del manteni-ment dels dipòsits que necessiten denitrogen per a la conservació delspallets. És també feina nostra subminis-trar el necessari.

AgronomiaEn aquest apartat, al llarg dels anys s’hanfet diversos programes d’experimenta-ció, tant propis com en conveni amb elCentre de Capacitació Agrària deMenorca del Consell Insular. També s’a-tenen les peticions dels ramaders.

Tramitació de mostresEs tramiten, es processen i s’envien allaboratori de referència de les IllesBalears (Son Ferriol), o a altres labora-toris. Ens referim a totes les mostresque generen els programes que desen-volupem, així com a aquelles que enspuguin arribar de particulars, a quitambé oferim el nostre servei.

Amb tot, això és el que fem en el dia adia d’aquest centre. Restem a la vostradisposició per a qualsevol qüestió enquè puguem servir-vos d’utilitat.

Fotos cedides per Ibabsa.

El 4 de maig s’impartí aS’Hort de Sa Gerrera deManacor, granja quecol·labora amb el Programade recuperació de les tresraces de gallines balears, unajornada dirigida als criadorsper tal de proporcionar-losconeixements teòrics ipràctics sobre les tècniquesde reproducció assistida enl’aviram. La jornada va ser organitzada perl’Associació d’Avicultors de GallinaMallorquina (AVIMA) i l’IBABSA, i fouimpartida pel Dr. Amadeu FranceschVidal, director del Subprograma deGenètica Avícola de l’Institut de Recerca iTecnologia Agroalimentàries (IRTA).Entre els convidats assistirem fonamental-ment tècnics i ramaders de Mallorca.

IBABSA, l’IRTA i l’Associació de Criadorsde Gallina Mallorquina col·laboren amb

els Programes de conserva-ció i millora de les tresraces de gallines de les Illes.En aquesta activitat s’inte-gra la gestió dels registresgenealògics, l’estudi i carac-terització de la raça i depoblacions, i la proposta deprogrames de selecció imillora que afavoreixin lacria de les races autòcto-

nes. La inseminació artificial de l’aviram escontempla com una eina bàsica per alconeixement i control genealògic:Mitjançant aquesta tècnica es pot saberquins són els progenitors de cada animal ila transmissió genètica dels caràctersmorfològics i productius que té cada indi-vidu. A partir d’aquest coneixement espodrà proposar l’obtenció de recria ambmillors caràcters, ja que augmenten lespossibilitats de ser seleccionada com araça de cria o d’interès per als criadors.

17

Se presenta en la clínica una perra mestiza no esterilizada de3 años de edad por un cuadro pruriginoso generalizado.Había sido tratada con clotrimazol tópico y antibióticos, sinrespuesta alguna. La exploración física no revela ningunaanormalidad. En la exploración dermatológica detectamoseritema y alopecia en la cara, eritema y alopecias en las extre-midades. El prurito es de grado 10 (escala 1-10).

Convive con una gata de raza común europea de unos 9meses de edad recogida en la calle 3 meses antes. Según lospropietarios la gata presenta intolerancia al ejercicio, proble-mas respiratorios y poco apetito desde que la recogieron dela calle. No la han observado rascarse ni lamerse. En la explo-ración física la gata se encuentra deprimida, evidenciamoscaquexia, mucosas cianóticas y taquipnea. En la auscultación

pulmonar el sonido cardíaco está atenuado. En la exploracióndel abdomen no se palpan asas intestinales. En la exploracióndermatológica evidenciamos pelo apelmazado, eritema y cos-tras por todo el cuerpo pero principalmente el dorso. Estabasiendo tratada sin éxito con clotrimazol tópico.

No se realiza control de pulgas en ambos animales. La pro-pietaria presenta unas pápulas eritematosas muy pruriginosasen los antebrazos y abdomen.

actualitat

Amparo Ortuñez (1,2) • Llibertat Real (1) • Joan Llull (1) • Verde MT (2)

¿Cuál es su diagnóstico diferencial?¿Qué pruebas se deberían realizar?¿Cuál sería el tratamiento?

(Resolució a la pàgina 22)

cas clínic

I Jornada d’inseminació artificial de la gallina mallorquina

Presentat per la CLíNICA MóN VETERINARI, MANACOR

(1) Clínica Món Veterinari. Manacor(2) Servicio de Dermatología de la Universidad de Zaragoza.

L’agressivitat caninaacapara protagonismea les tres IllesEl curs sobre com gestionar l’agressi-vitat canina que s’ha celebrat escalona-dament a Mallorca, Menorca i Eivissaen el transcurs dels darrer mes i mig,ha estat tot un èxit de participació. Elscursos han demostrat, sens dubte, queens trobam davant una de les especia-litats més demandades i que més pre-ocupació desperten en els pacients. Esparlà de diagnòstic, tractaments oaspectes legals de l’agressivitat, entrealtres qüestions.

Fotos cedides per Món Veterinari.

Foto cedida per Ibabsa.

18

coneguem millor les cliniques veterinàries de Balears

No ens equivocaríem massa si digués-sim que Aragó Hospital Veterinari noha passat desapercebut per a capmanescal que hi hagi passat a prop. Almanco per a cap veterinari clínic depetits animals. Perquè, la veritat siguidita, és que el resultat de la inversiófeta per Guillem Riera i la seva dona,Judith, en el nou polígon de Son Morro,a Palma, fa mirera. L’hospital és un grancub que s’aixeca, majestuós, en el CamíVell de Sineu, abans d’arribar a SonLlàtzer, i que desperta l’interès dels queper allà passen en cotxe. AragóHospital Veterinari són 1.300 m2 dedisseny, tecnologia i funcionalitat, queha agafat el relleu de la Clínica Aragó.Dividit en tres plantes i obert a l’exte-rior per infinitat de finestres, l’hospitalestà concebut bàsicament per al benes-tar dels professionals que allà hi fanfeina i per a la comoditat dels clients i,sobretot, dels pacients. No en va, és unvell somni de Guillem Riera, el qual noha reparat en despeses per convertir-loen realitat després de 12 anys rumianti, sobretot, fent molta feina.

La instal·lació compta amb aparcament al’exterior i amb un pàrquing al soterra-ni, amb capacitat per a 18 vehicles. A laplanta baixa es concentra el gruix de lesestances, amb una gran recepció quealberga un espai comercial amb prestat-ges plens de productes d’alimentació icomplements per a les mascotes. La salad’espera, integrada en aquest espai, tépas directe a cada una de les cinc con-sultes, les quals, a la seva vegada, estancomunicades amb el laboratori. A lapart de darrere hi trobam tres quirò-

fans, un exclusiu per trauma, un altreper a teixits blans i un darrer per aaltres cirurgies i neteges de boca. Alcostat s’ha ubicat la gran sala d’hospita-lització, amb 10 espais destinats als cansgrossos, 12 als petits, altres 12 a moixosi 4 per als infecciosos. Des d’hospitalit-zació se pot sortir de nou a la recepció,conformant-se així un circuit en el queprima la funcionalitat i la lògica. Així hoexplica Guillem: “El disseny interior del’hospital és concebut des de l’experièn-cia prèvia a la clínica, on arribàrem a ser14 persones dins 200 metres quadrats,amb el que ja havíem detectat vàriesqüestions a millorar; Però també des deles diferents idees que hem agafat alllarg dels dos darrers anys en un ‘tour’que hem realitzat per diversos hospitals

de la península i de conceptes que hemvist a revistes britàniques i nord-ameri-canes”. A la part de dalt, s’ha deixatespai per a la biblioteca, la sala de des-cans, la cuina, els despatxos i una sala deconferències que Guillem espera con-vertir en centre de cursos i reunions deveterinaris.

Demanat sobre les causes del canvi, elDr. Riera es mostra clar: “Tant la mevadona com jo teníem molt clar quin eraels nostre somni professional quanarribàrem a Mallorca l’any 98. Hem tre-ballat de valent i hem dedicat aquestsdotze anys a preparar el projecte.Volíem obrir un gran hospital dereferència a Mallorca per donar tots elsserveis de què fóssim capaços, a l’hora

Voleu que els vostres col·legues coneguin com i onfeis feina? Si estau interessats en que la vostra

clínica surti a la revista VETERINÀRIA, no heu de

fer res més que posar-vos en contacte amb elCol·legi mitjançant la pàgina web www.covib.org

Aragó Hospital Veterinari

19

que oferir totes les comoditats i facili-tats als clients. Hem estat dos anys pertrobar un lloc pròxim a Palma i hemestudiat molt els avantatges i inconve-nients d’aquest canvi. Vérem que el60% dels nostres clients anava a la clíni-ca en cotxe i que el 40% d’ells no vivienen el barri d’Es Rafal, pel que es tractade clients que s’han pogut conservar.Per a la resta, hem deixat oberta l’anti-ga clínica com a consultori i tenim unvehicle que ens duu els casos més com-plicats”. Guillem reconeix que desprésd’uns mesos encara li costa trobar-s’hi(“Comences a obrir calaixos perquè nosaps on tens les coses”, explica), peròun somriure permanent delata l’enor-me satisfacció que sent per poder haverportat a terme el seu vell (i gran) somni.

FITXA

Nom de la clínica: Aragó Hospital Veterinari.

Titular de la clínica: Guillem Riera Palou.

Adreça: C/ Son Morro, 4. 07013. Polígon de Son Morro. Palma.

Telèfon: 971 47 93 54.

Teniu obert des de: Març de 2010.

Equip humà que conforma la clínica: 8 veterinaris, 5 auxiliars, 3 recep-

cionistes, 1 gerent i 1 membre de seguretat.

Equip tècnic: 5 consultes amb accés a laboratori, RX, 3 quiròfans, ecografia,

bioquímica, sala d’hospitalitzacions, sala de conferències...

Especialitats: Traumatologia i cirurgia de columna.

Número aproximat de clients al mes: --

Un comentari:

“Convido a tots els companys apassar per l’hospital a visitar-lo i a

fer-nos els seus comentaris al respecte. Aragó Hospital Veterinari

és el reflex d’un somni de moltsd’anys i, sobretot, és el resultat

d’una gran tasca d’estalvi de mitjans i d’investigació” (Guillem).

20

El pasado 13 de abril se realizó una inte-resante y agradable visita a la finca deRaixa, calificada como ‘joya de Mallorca ydel Mediterráneo’ y abierta ahora alpúblico desde hace aproximadamente unaño con motivo de la Diada de nuestraIsla. Su ubicación, en un enclave geográfi-co privilegiado del municipio de Bunyola,al pie de las montañas de la Serra deTramuntana, y la atención que prestó algrupo el encargado de la finca, Don JuanMesquida, con sus explicaciones y anéc-dotas, motivaron y convirtieron lo queera una actividad más del colectivo deveterinarios jubilados en un día festivopara todos.

Al finalizar la visita el numeroso grupo sereunió en un restaurante cercano en elque disfrutó de una restauradora comidadespués de la larga caminata y tuvo lasatisfacción de poder brindar por el ani-versario de nuestro compañero JuanAlorda, que nos acompañó junto a suesposa durante toda la jornada.

jubilats

Visita a Raixa

SÓLLER HIPNOTIZA AL COLECTIVO. El pasado 18 de mayo, se realizó al fin la esperada excursión entren a Sóller. Tras un tranquilo paseo por la ciudad, se visitóel Museo de Can Prunera, que deleitó a todos por sus magní-ficas y variadas colecciones de cuadros, muebles antiguos yesculturas, así como una preciosa colección de muñecasantiguas, que hizo las delicias de las señoras. Una agradablecomida en un antiguo restaurante de Sóller, seguida de unpaseo de sobremesa ocupó el resto del día hasta el momentode viajar de nuevo en tren a Palma.

HOMENAJE A UNO DE LOS NUESTROS. Uno de los cuarteles generales del colectivo de jubilados, ‘Els4 Vents’ de Algaida, sirvió de marco para la celabración delhomenaje a Tomeu Anguera por su reciente nombramientocomo presidente de la Reial Acadèmia de Medicina. Los com-pañeros y amigos del homenajeado le regalaron una placa defelicitación en un espontáneo acto en el que, además, se rei-vindicó la necesidad de continuar luchando para el reconoci-miento de la profesión, algo que, insistieron los presentes, elhomenajeado ha hecho a lo largo de su trayectoria.

21

assessoria jurídica

Debemos partir de la siguiente premisa:LOS DATOS DE UN CLIENTE NO SONNUESTROS, SON DEL CLIENTE, quiennos los ha cedido (con consentimiento)para que podamos llevar a cabo la relaciónjurídica establecida entre ambos.Cualquier profesional o empresa quemaneje datos personales de terceros tieneel deber de cumplir con la normativa deprotección de datos y tiene una gran tras-cendencia a pesar de no haber adquiridoaún la debida conciencia al respecto, puespara la mayoría de la ciudadanía no se tratade un bien a proteger, ya que los ataquesal mismo no tienen la relevancia social queencontramos en otras esferas objeto deregulación por parte de la Administración.Pero las sanciones que impone la AgenciaEspañola de Protección de Datos, a travésde inspecciones o denuncias, no dejanmargen a una interpretación laxa de dichanormativa.• Leves: De 601,01 a 60.101,21 €.• Graves: De 60.101,21 a 300.506,05 €.• Muy graves: De 300.506,05 a 601.012,10 €.

Dada la importancia de esta materia, con-viene preguntarnos ¿cuáles son las OBLI-GACIONES MÍNIMAS de un veterinario oclínica veterinaria en la gestión diaria de sunegocio? La respuesta la hallamos en la LeyOrgánica 15/1999 de Protección de Datosde Carácter Personal.,1ª.- Inscripción de los ficheros en elRegistro General de Protección de Datos,dependiente de la Agencia Española deProtección de Datos: No se trata de “ins-cribir” el contenido de los ficheros que semanejan sino de comunicar su existencia ysu tipología a la Agencia Española deProtección de Datos, concretamente alRegistro General de Protección de Datos. Por ejemplo, en relación al fichero quecontenga datos personales de los emplea-dos de una clínica (normalmente se inclu-yen datos como nombre y apellidos, direc-ción, fecha de nacimiento, cuenta corrien-te para domiciliación de las nóminas, etc.)no tenemos que comunicar todos los datosde todos los trabajadores del centro, sinoúnicamente que existe un fichero denomi-nado LABORAL que los incorpora, junto

con las características de dicho fichero.2ª.- Elaboración del documento de seguri-dad: Existe la obligación en toda organiza-ción, empresa privada u organismo público,que almacene y trate datos personales deadoptar aquellas medidas técnicas y organi-zativas tendentes a garantizar la seguridadde los datos de carácter personal. Se deberedactar un documento denominado docu-mento de seguridad, en el que se delimitande forma concreta las medidas de índoletécnica y organizativa que deben reunirtodos lo ficheros que contengan datos decarácter personal, que será de obligadocumplimiento para el personal con accesoa los datos personales, con el fin de garan-tizar la confidencialidad de éstos, su inte-gridad para que no sufran alteraciones nodeseadas, y puedan estar disponibles entodo momento. Las medidas a adoptar dependerán delnivel de seguridad de los datos que posea-mos, según la sensibilidad de éstos, básico,medio o alto, y deberán ser aplicadas a lagestión diaria de la actividad comercial y/oprofesional.3ª.- Otras cuestiones: La implantación dela normativa de protección de datos en laempresa o actividad profesional conlleva laadaptación al documento de seguridad delos protocolos de actuación diarios talescomo la recogida de datos de un nuevocliente, la facturación de los servicios pres-tados, la adaptación de las campañas derecordatorios de vacunación, etc. En aplicación a la norma, y sobre todo enaplicación directa del Documento deSeguridad, deben adaptarse a la LOPDtodos los procesos de la clínica: - Proceso de recogida de datos de carácterpersonal de los clientes: Se suele utilizarpara ello la denominada comúnmenteFICHA CLIENTE, pues aprovechando larecogida de los datos personales necesa-rios para la prestación del servicio y poste-rior cobro (nombre y apellidos del propie-tario, dirección, teléfono, y datos del ani-mal) se aprovecha para informar al clientede forma previa y expresa de lo siguiente:

o La existencia de un fichero dedatos de carácter personal denominadonormalmente CLIENTES, comunicando la

identidad y dirección del responsable delfichero (suele ser el responsable de la clíni-ca) así como la finalidad de la recogida deestos datos y los destinatarios de la infor-mación.

o En el momento de recabar losdatos personales se debe advertir al clien-te de la obligación, o no, de contestar y delas consecuencias de no hacerlo.

o También se debe informar de laposibilidad de ejercitar sus derechos deacceso, rectificación, oposición y cancela-ción de sus datos personales respecto a losficheros gestionados por la clínica.

- Adaptación de las contrataciones con ter-ceros que manejen datos de carácter per-sonal entregados al veterinario mediantecontratos de gestión de datos personalesy/o de confidencialidad. - Adecuación de los documentos internosde la actividad veterinaria a la LOPD: con-sentimientos informados, presupuestos,autorizaciones de eutanasias, cesión dedatos a laboratorios, ...- Adopción de las medidas de seguridadfísicas en los establecimientos. Por ejem-plo, armarios cerrados con llave en laszonas compartidas por clientes y personal. - Solicitar a los clientes autorización previapara utilizar sus datos personales, una vezprestado el concreto servicio realizadocomo por ejemplo la revisión anual, paraenviarle recordatorios de las vacunaciones,actividades promocionales o compañasvarias ya que el uso de los datos persona-les del cliente excede el consentido inicial-mente para la realización de la revisión,pero no para compañas informativas, cuyofin último es la publicidad, marketing,comercial.- Formar a todos los empleados sobre susobligaciones en materia de protección dedatos, deber de secreto y confidencialidad,y especialmente para que, cuando se recibauna solicitud de un particular en ejerciciode sus derechos de acceso, rectificación,cancelación y oposición, sepan orientarla yse pueda proceder a su contestación. - Cancelación de los datos personales unavez se haya prestado el servicio o se hayacancelado la relación profesional, ya quelos datos personales deben ser tratadosSÓLO para la finalidad que justificó surecogida, ser exactos y actualizados y nomantenerse indefinidamente sin justifica-ción.

BUFETE ANTONIO FONT ABOGADOS

¿Qué obligaciones mínimas tengo en cuanto a la ley de protecciónde datos? ¿Debo obligatoriamente tener un archivo con todas lasfirmas de consentimiento de mis clientes, aceptando o no la uti-lización de sus datos personales, o sólo en el caso en que hagauso de ellos como para mailings, llamadas de teléfono, envío demuestras de su perro a otros laboratorios...?

22

resolució

DIAGNÓSTICO DIFERENCIAL

La perra es un animal de 3 años sin pro-blemas dermatológicos previos y con unadermatosis muy pruriginosa de rápidaaparición. Además al estar afectada la gatay la propietaria en el diagnóstico diferen-cial incluiremos principalmente dermato-sis contagiosas. Normalmente las alergiasmuestran síntomas clínicos antes de los 3años de edad pero cabría la posibilidad deque la nueva congénere hubiese facilitadoel contagio de pulgas desencadenándoseuna dapp:

Dermatosis parasitaria: - Sarna sarcóptica- Sarna notoédrica- Cheyletiellosis- Infestación ectópica de Otodectescynotis

Dermatosis infecciosas: - Dermatofitosis

Dermatosis alérgica: - Dermatitis alérgica a la picadura depulgas- Dermatitis atóptica - Alergia alimentaria

PRUEBAS DIAGNÓSTICAS

Realizamos las pruebas diagnósticas bási-cas en Dermatología con los siguientesresultados: prueba del cepillado de pulgasnegativo en la perra, positivo en la gata.Prueba del celo directo negativo enambos animales. Tricograma en la perra: puntas rotas,proporción adecuada anagen/telogen, nose observan esporas fúngicas. El reflejoortopodal de la perra era negativo, norealizamos esta prueba en la gata. Losraspados profundos y superficiales fueronpositivos a ácaros de la familia sarcopti-dae compatibles con Notoedres sp. En lagata se hallaron múltiples ácaros, en laperra se tuvo que realizar múltiples ras-pados para evidenciar un ácaro.Tomamos muestras de pelos de ambosanimales para la realización de un cultivofúngico el cual tras 7 días de incubaciónresulto ser negativo a dermatofitos.En cuanto al problema físico de la gata,

realizamos radiografías simples y concontraste baritado diagnosticándose unahernia diafragmática.

TRATAMIENTOPara el problema dermatológico instaura-mos un tratamiento con selamectina auna dosis de 6 mg/kg cada 3 semanas.Ante el pronóstico desfavorable de lagata los propietarios no quisieron realizarninguna cirugía ni ningún tratamientopaliativo.A las 2 semanas, la gata había fallecido. Laperra había mejorado, el prurito era degrado 3. Ya no presentaba eritema en lacara, aunque si presentaba eritema ylesiones secundarias por rascado en lostarsos. La propietaria ya no tenía picor. Alos 2 meses, la perra seguía sin prurito yel pelo había vuelto a crecer totalmente.

DISCUSIÓNLa sarna notoédrica es una dermatosisparasitaria poco frecuente y contagiosapropia del gato. Aunque descrito en loslibros de texto, es muy raro el contagio alos perros. Tan sólo hay dos casos des-critos de sarna notoédrica en la especiecanina: uno en Irán 1 y el segundo en Italia2. El tercero sería el presente caso.

Por lo contrario, el contagio deSarcoptes scabiei de perros a gatos y/ohumanos es más frecuente y descrito enla literatura. En los casos de sarna notoédrica felinanormalmente se encuentran numerososácaros en los raspados tal como sucedeen la gata, probablemente porque el ani-mal estaba inmunodeprimido por laenfermedad concomitante. A diferenciadel caso descrito en Italia, en nuestroperro hallamos un número muy bajo deácaros Notoedres spp, esto podríadeberse a que su estado inmunológicoera competente. Normalmente, en losperros con sarna por Sarcopes scabei, seencuentran los ácaros en bajo número enlos animales con un buen estado físico. El tratamiento tradicional de Notoedrescati en gatos ha sido la ivermectina y elsulfuro de cal al 2%. Recientemente, se hautilizado con éxito la selamectina encasos de sarna notoédrica en gatos. En nuestro caso, debido a la eficacia de laselamectina frente al Sarcoptes scabieien perros y al Notoedres cati en gatos,esta avermectina fue nuestro tratamientode elección. Este tratamiento fue 100%efectivo frente al ácaro Notoedres sppen este perro.

Fotos cedides per Món Veterinari.

1. Khoshnegah, J; Jamshidi, Sh; Rahbari, S and Ashrafihalan, J. A case reporto f notoedric mange infestations in a 3 month-old pointer. IJVR. University of Shiraz, Vol 8, Nº2,Ser.No.19 2007

2 Leone, F Canine Notoedric mange: a case report. Veterinary Dermatology,Vol 18, Issue 2, Pages 127-129