implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient

1es Jornades sobre Documentació ambiental a Catalunya (Barcelona, 29/10/2014)

Implicacions de l’accés obert en centres de

documentació de medi ambient

Ernest AbadalFacultat de Biblioteconomia i Documentació

Universitat de [email protected]

E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 2

Sumari

1. Introducció2. Sobre l’accés obert3. Qualitat i credibilitat de les publicacions4. Repositoris5. Dades de recerca6. Polítiques de suport7. Conclusions

E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient

1 Introducció Antecedents al moviment “open”

•Programari lliure (codi obert), anys 1980.•Compartir, adaptar, redistribuir, reutilitzar, etc.

Context: la comunicació científica.•Àmbit molt específic: difusió de la recerca, de la ciència.

•Basat en el finançament públic (en la gran majoria de països).

•Control de qualitat: peer review (revisió per experts).

Relacionats: open data, cultura lliure, etc.

3


1 Introducció Accés obert és una “visió”. [Futur]

•Convenciment de que el sistema de comunicació científica funcionaria millor amb aquest model.

Valors actuals:•Difondre, compartir, accés, transparència, etc.

Suport institucional•Universitats, agències finançadores de la recerca, Unió Europea, Espanya (Llei de la Ciència), etc.

Moviment ja “madur”.•Notable coneixement entre els científics, editors, bibliotecaris, etc.

4


1.1 Centres documentació medi ambient L’accés obert és el marc actual per a

investigadors i professionals de centres especialitzats en informació científica (p.e. medi ambient).

Objecte: documentació científica (revistes, tesis, congressos, informes, etc.).•Cal seleccionar-la i adquirir-la.•Cal difondre-la (repositoris és una opció).

Usuaris: estudiosos, investigadors.• Cal assessorar-los.

5


2.1 Què és l’accés obert?

Accés lliure i gratuït a la producció científica per mitjà d’internet.

Vessant econòmic•Accés gratuït

Vessant legal•Lliure de drets•Reutilització

6


2.2 Per què neix?

Els científics asseguren (gratuïtament) el funcionament del procés de comunicació científica (originals, revisió, etc.).

Els fons per a la recerca són públics. Al final de la cadena, els científics han de

pagar per accedir als continguts creats i revisats per ells mateixos.

7


2.2 Per què neix? (ii)

Augment del cost de les subscripcions a revistes acadèmiques.

Entre 1986-2006 va pujar un 321%, mentre que la inflació va ser del 80%.

8


2.3 Beneficis (comunicació científica)

Incrementa la difusió, l’ús (audiència).•Bon posicionament en GoogleScholar.

Incrementa la citació (impacte).•OACA (Open Access Citation Advantage)

S’agilita la transferència de coneixement (disminueix el període de recepció).

Es redueixen els costos • Estudis Houghton (2010).

9


2.3 Beneficis (ii)

Repercussió directa sobre la societat.•Transferència directa de coneixement a la societat.

•Trenca barreres entre països rics i pobres.•Permet visibilitzar la inversió pública en investigació.

Permet la reutilització de la informació i de les dades.•Els continguts no són només per a la consulta sinó que amb ells es poden crear nous productes i serveis derivats

10


2.4 Com arribar-hi?

Publicació en revistes de lliure accés (via “daurada”)•Tipologia: gratuïtes per a autors i lectors, paga l’autor, híbrides (article obert en revista de subscripció).

Arxivatge en repositoris (via “verda”)•Els científics dipositen els preprints o postprints de les seves publicacions.

Complementarietat.


2.5 Situació actual: quant OA hi ha? 20,4% del total (Bjork, 2010)

•8,5%, en portals d’editors de revistes•11,9% en repositoris

48% del total (Archambault, 2013)•Àrees: biomedicina (>60%)•Països: Brasil (>65%)•Estimació bastant optimista

37,8% (Chen, 2014)(Es basen en estimacions a partir de mostres)

Majoria absoluta en països emergents (Brasil, model a seguir).


2.5 Elements a considerar

Qualitat i credibilitat de les publicacions. Extensió del model a les dades de recerca. Utilització de repositoris. Polítiques.

13


3 Qualitat i credibilitat

Qualitat• Les revistes OA tenen

els mateixos nivels de qualitat que les revistes comercials.

Credibilitat• S’han detectat males

pràctiques en alguns editors.

14


3.1 Sobre la qualitat

15

Bona presència de revistes d’accés obert a l’elit.•WoS i Scopus (superen el 10%).

Bons factors d’impacte:•PLoS, BioMedCentral, The New Journal of Physics, etc.

L’accés obert NO canvia:•El sistema de control de qualitat (revisió per experts, peer review).

•Les funcions dels editors científics (selecció, revisió, correcció editorial, maquetació, publicació, distribució, etc.).


3.2 Sobre la credibilitat

“Predatory journals”: Revistes que no disposen dels mínims nivells de qualitat (científica, editorial, etc.).

Únic objectiu: publicar a canvi de taxes. Jeffrey Beall (bibliotecari Univ. Colorado)

•Bloc (http://scholarlyoa.com/)•Denuncia les males pràctiques i els infractors.

Llista 2014•Més de 450 revistes i 650 editorials (“potencials, possibles o probables”).

16


Fig. 1. Missatges enviats

17


Fig. 2. Pàgina web de la revista

18


Fig. 3. Portal web de l’editor

19


4 Repositoris

Un repositori és una seu web que recull, preserva i difon la producció acadèmica d’una institució (o d’una disciplina científica). Permet l’accés a les metadades i el text complet dels documents que conté.

En general, impulsats per bibliotecaris.


Fig. 4 Repositori CSIC


4.1 Característiques

Contingut• Informació acadèmica.

De lliure accés

Interoperable•Es refereix a la possibilitat que les metadades puguin ser recollides per altres serveis. (Protocol OAI-PMH).


4.2 Objectius

Afavorir la difusió dels continguts acadèmics. • Tot i que a vegades hi ha continguts d’accés restringit (a

la pròpia institució, per exemple). Donar visibilitat a la recerca realitzada per la

institució i els seus membres.• S’assegura presència a GScholar i Scirus.

Facilitar la conservació i preservació dels documents generats per una institució.

En general, s’acompleix la missió tradicional de les biblioteques: conservar, organitzar i donar accés al patrimoni documental.

E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient24

4.3 Tipologia

Institucionals • Inclouen els contiguts acadèmics d’una institució (universitat, centre d’investigació, etc.).

•Dipòsit digital de la UB, Digital.CSIC, etc.

Temàtics • Inclouen continguts especialitzats en una determinada matèria o disciplina científica.

•E-LIS (biblioteconomia i documentació), ArXiv (física), Cogprints (psicologia), o RePEc (economia).


4.4 Drets d’explotació

Necessitat de partida•¿Com saben els autors si poden dipositar, o no, els articles que publiquen?

Directoris•ROMEo (http://www.sherpa.ac.uk/romeo/)•Dulcinea (http://www.accesoabierto.net/dulcinea)


Fig. 5. Directori Dulcinea


4.5 Drets d’explotació (ii)

Tipologia (color Sherpa/ROMEO)•Verd: arxivar pre-print i post-print (ja sigui la versió corregida de l’autor o el pdf editorial)

•Blau: arxivar post-print•Groc: arxivar pre-print•Blanc: no es pot arxivar


Fig. 6. Drets de la revista Ecología


5 Extensió del model a altres àmbits

Dades obertes de recerca Dades obertes de l’administració

Relació amb llei 27/2006 d’accés a la informació de medi ambient.

Èmfasi en la reutilització.

29


5.1 Dades obertes de recerca Open Science Data. Objecte: registres d’aire, aigua, atmosfera,

etc., mides de laboratori, seqüències ADN, dades observacionals, etc. que acompanyen qualsevol recerca.

P.e. GenBank La seva reutilització pot suposar un estalvi

per a la recerca. Proposta d’una infrastructura global per a

dades. REBIUN disposa d’un grup específic.

30


Fig. 7. Environmental Information Data Centre

31


Fig. 8. EIDC (directoris de dades)

32


Fig. 9. EIDC (fitxers de dades)

33


5.2 Dades obertes de l’administració Open Government Data (Open Data)

Objecte: informació generada pel sector públic (administracions públiques).

Objectiu:•Afavorir la transparència de l’administració.•Possibilitar la creació de nous productes (reutilització).

34


Fig. 10. Portal Dades obertes Generalitat Catalunya

35


6 Política ¿Quin és l’objectiu d’una política OA?

•Que els investigadors dipositin les seves publicacions en repositoris (via verda) o que publiquin en revistes OA (via daurada).

¿Qui les impulsa?•Comissió Europea•Administració pública (ministeris)•Universitats

L’investigador ha de conèixer les seves obligacions.

36


6.1 Europa (Horizon 2020)

Obligació de difondre en accés obert totes les publicacions.•En FP7 només era obligatori en algunes àrees.

Es pot utilitzar tant la via daurada (revistes accés obert) com la verda (repositoris).

L’embargament màxim serà de sis mesos o d’un any (humanitats i ciències socials).

Es posa en marxa un programa pilot per a l’accés obert a les dades de recerca.

37


6.2 Situació a Espanya RD Doctorat (2011)

• Obligació de dipositar les tesis en repositoris. Ley Ciencia, Tecnología e Innovación (Espanya,

2011)• Article dedicat a l’accés obert. • Obligació de dipòsit de les publicacions derivades de

projectes de recerca amb finançament públic.• Limitació en cas que no es tinguin els drets.

Universitats• Mandats (especialment, catalanes) per arxivar en

repositoris.• Ajuts a publicació en revistes OA.

Valoració: promouen fonamentalment la via verda.


7 Conclusions L’accés obert ofereix importants beneficis al

funcionament de la comunicació científica. Canvis:

• No canvia el sistema de control de qualitat (revisió per experts).

• No canvien les funcions dels editors. • Canvia el model econòmic.

Situació• Bons percentatges en general (entre 20% i 50%

del total, segons estimacions).• Majoria absoluta a països emergents (Brasil, un

bon model).39


7 Conclusions (ii)

Sobre la qualitat i credibilitat•El sistema de control de qualitat (peer review) es manté.

•S’han de denunciar els editors “depredadors”. Polítiques

•Cal que els investigadors coneguin les reglamentacions.

Extensió del model a les dades de recerca. •La reutilització és un element clau.

40


8 Bibliografia Abadal, E. (2012). Acceso abierto a la ciencia. Barcelona: UOC.

(http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/24542) Abadal, E. (2012). "Retos de las revistas en acceso abierto: cantidad,

calidad y sostenibilidad económica". Hipertext.net. (http://www.upf.edu/hipertextnet/numero-10/retos-revistas-en-acceso-abierto.html)

Archambault, Eric; Amyot, D.; Deschamps, P.; Nicol, A.; Rebout, L.; Roberge, G. (2013). Proportion of open access peer-reviewed papers at the European and world levels—2004-2011. Brussels: European Comission. (http://www.science-metrix.com/pdf/SM_EC_OA_Availability_2004-2011.pdf)

Björk, B-C et al. (2010). “Open access to the scientific journal literature: situation 2009”. PLoS ONE, 5, 6. (doi:10.1371/journal.pone.0011273)

41


8 Bibliografia (ii)

Budapest Open Access Initiative: Ten years on from the Budapest Open Access Initiative: setting the default to open (2012). (http://www.opensocietyfoundations.org/openaccess/boai-10-recommendations)

Finch, Janet (2012). Accessibility, sustainability, excellence: how to expand access to research publications. (http://apo.org.au/sites/default/files/Finch-Group-report-FINAL-VERSION.pdf)

Houghton, John et al (2009). Economic implications of alternative scholarly publishing models: exploring the costs and benefits. London: Joint Information Systems Committee. January 2009. http://www.jisc.ac.uk/publications/publications/economicpublishingmodelsfinalreport

42


8 Bibliografia (iii)

Laakso, M.;Björk, B-C. (2012). “Anatomy of open access publishing - a study of longitudinal development and internal structure, BMC Medicine, 10:124 (doi:10.1186/1741-7015-10-124).

REBIUN (2013). La conservación y reutilización de los datos científicos en España. Grupo de trabajo de REBIUN. Madrid: Fecyt.

Riding the wave: how Europe can gain from the rising tide of scientific data. October 2010. (http://ec.europa.eu/information_society/newsroom/cf/itemlongdetail.cfm?item_id=6204).

Rodrigues, R.; Abadal, E. (2014). "Scientific journals in Brazil and Spain: alternative publishing models". Journal of the Association for Information Science and Technology, Volume 65, Issue 10, pages 2145–2151, October 2014. (http://dx.doi.org/10.1002/asi.23115)

43


Moltes gràcies per la vostra atenció