l’accés obert a la ciència: un nou model de comunicació científica

Seminari UOC. Estudis d’Informació i Comunicació (Barcelona, 30/01/2013)

L’accés obert a la ciència: un nou model de comunicació científica

Ernest AbadalUniversitat de Barcelona

[email protected]

E. Abadal. L’accés obert a la ciència a la ciència 2

Sumari

1. La comunicació científica2. L’accés obert a la ciència3. Repositoris4. Revistes en accés obert5. Polítiques de suport6. Conclusions7. Bibliografia


1 La comunicació científica

Orígens: • Journal des sçavans i Philosophical transactions of the

Royal Society of London (1665). Funció:

• Contribuir a l’avenç social de la ciència.• Preservar i donar a conèixer l’autoria dels avenços.• “registre social d’invencions i innovacions” (Guédon,

2001) Control de qualitat:

• Revisió per experts (peer review).


1.1 Continguts

Objecte: informació científica• Continguts procedents dels resultats de la recerca o de

l’actividad acadèmica, en general.

Tipus de document• Articles de revista • Informes de recerca, congressos, etc.• Tesis doctorals• Patents• ../..


1.2 Estructura del sistema

Agent Funció Producte

Autor

Revisor

Editor

Distribuïdor

Indexador (sistema de cerca)

Biblioteca

Investigació

Revisió

Publicació

Agregació

Indexació (referència i/o text complet)

Selecció, subscripció, accés

Text original

Informe revisió

Article

Portal de revistes

Base dades, motor de cerca acadèmic, etc.

Catàleg de revistes

E. Abadal. L’accés obert a la ciència a la ciència

2 L’accés obert a la ciència

“Open-access (OA) literature is digital, online, free of charge, and free of most copyright and licensing restrictions” (Suber, 2006).


2.1 Què és?

“An old tradition and a new technology have converged to make possible an unprecedented public good. The old tradition is the willingness of scientists and scholars to publish the fruits of their research in scholarly journals without payment, for the sake of inquiry and knowledge. The new technology is the internet. The public good they make possible is the world-wide electronic distribution of the peer-reviewed journal literature and completely free and unrestricted access to it by all scientists, scholars, teachers, students, and other curious minds. Removing access barriers to this literature will accelerate research, enrich education, share the learning of the rich with the poor and the poor with the rich, make this literature as useful as it can be, and lay the foundation for uniting humanity in a common intellectual conversation and quest for knowledge.

For various reasons, this kind of free and unrestricted online availability, which we will call open access, …” (BOAI, 2002)


2.1 Comentaris

Publicació científica (“old tradition”).

Plataforma: internet (“new technology”).

Accés gratuït i/o lliure als continguts científics (“public good”).


2.2 Antecedents

El malestar• Els científics asseguren (gratuïtamente) el funcionament

del procés de comunicació científica (originals, revisió, etc.).

• Increment constant dels preus de les revistes (que paguen els científics).

Experiències pioneres• Arxiv.org (1991)


El acceso abierto a la ciencia 10

2.2 Antecedents (ii)

La “xispa”• Augment del cost de les subscripcions a revistes

acadèmiques. (Entre 1986-2002 va pujar un 227%, mentre que la inflació va ser només del 64%).

Les reaccions• Carta Public Library of Science (PLOS)• Declaracions Budapest, Bethesda i Berlín.


2.3 Beneficis

Millora en el funcionament de la comunicació científica.

• Augmenta la difusió.• Augmenta l’impacte.• S’agilita la transferència de coneixement (disminueix el

període de recepció).• Es redueixen els costos (Houghton et al, 2010).

Milloren els resultats de la recerca i de la innovació.

• Conseqüència de l’anterior.


2.3 Beneficis (ii)

Repercussió directa a la societat.• Transferència directa de coneixement a la societat.• Trenca les barreres entre països rics i pobres.• Permet visibilitzar la inversió pública en investigació.

Permet la reutilització de la informació i de les dades.


2.4 Vies d’accés (Com aconseguir-ho?)

Publicació en revistes de lliure accés (via “daurada”)

• Tipologia: gratuïtes per a autors i lectors, paga l’autor, híbrides (article obert en revista de subscripció).

Arxivatge en repositoris (via “verda”)• Els científics dipositen els preprints o postprints de les

seves publicacions.


2.5 Nous productes en el circuit

Agent Funció Producte

AutorRevisor

Editor

Distribuïdor

Indexador

Autor

Biblioteca

InvestigacióRevisió

Publicació

Agregació

Indexació (referència i/o text complet)Autoarxivatge

Selecció, subscripción, accés

Text originalInforme revisió

Article

Portal de revistes (OA o comercial)Base dades, motor de cerca acadèmic, etc. Repositori

Catàleg de revistes


A.1 Recerca en accés obert

Projectes Plan Nacional I+D+I

El acceso abierto a la ciencia en España: análisis del grado de implantación y de la sostenibilidad de un nuevo modelo de comunicación científica (CSO2011-29503-C02-01)

“El acceso abierto a la producción científica (open access) en España: análisis de la situación actual y presentación de políticas y estrategias para promover su desarrollo” (CSO2008-05525-C02-01/SOCI).


A.2 L’equip

IATA (CSIC) Universitat de Barcelona Universitat Oberta de Catalunya Universitat de València

16


A.3 El portal


3 Repositoris

Un repositori és una seu web que recull, preserva i difón la producció acadèmica d’una institució (o d’una disciplina científica). Permet l’accés a les metadades i el text complet dels documents que conté.

“A permanent, institution-wide repository of diverse, locally produced digital works that is available for public use and supports metadata harvesting”. (Association of Research Libraries, 2006)

En general, impulsats per bibliotecaris.


Fig. 1 O2, l’Oberta en obert (repositori UOC)


3.1 Característiques

Contingut• Informació acadèmica. • ("Biblioteca digital" és un terme més ampli, que inclou tot

tipus de document). En lliure accés Interoperable

• Es refereix a la possibilitat que les metadades puguin ser recollides per altres serveis. (Protocol OAI-PMH).


3.2 Objectius

Afavorir la difusió dels continguts acadèmics. • Tot i que a vegades hi ha continguts d’accés restringit (a

la pròpia institució, per exemple). Donar visibilitat a la recerca realitzada per la

institució i els seus membres.• S’assegura presència a GScholar i Scirus.

Facilitar la conservació i preservació dels documents generats per una institució.

En general, s’acompleix la missió tradicional de les biblioteques: conservar, organitzar i donar accés al patrimoni documental.


3.3 Tipologia

Institucionals • Inclouen els contiguts acadèmics d’una institució

(universitat, centre d’investigació, etc.).• O2 (repositori UOC), Dipòsit digital de la UB, etc.

Temàtics • Inclouen continguts especialitzats en una determinada

matèria o disciplina científica. • E-LIS (biblioteconomia i documentació), ArXiv (física),

Cogprints (psicologia), o RePEc (economia).


3.3 Tipologia (ii)

Acadèmics

Recursos docents

Dades


3.4 Directoris

Directory of Open Access Repositories• 2.253 repositoris.• Consultes: països, software, matèria, idioma, tipus de

contingut, etc. Registry of Open Access Repositories

• 3.343 repositoris. Buscarepositorios

• Àmbit espanyol.• 96 repositoris.


Fig. 2. Directori BuscaRepositorios


3.5 Situació a Espanya

96 repositoris• Univ. i centres d’investigació: 62%• Consorciats: 6%• Altres institucions: 32%

Any de creació• 2001-2007: 39%• 2008-12: 61%

Tecnologia• Dspace (més del 70%)

Recolectors• Hispana (http://hispana.mcu.es/es/inicio/inicio.cmd) • Recolecta (http://www.recolecta.net)


3.6 Valoració

Cal incrementar continguts.• Simplificar els processos d’incorporació de continguts.• Vinculació amb mandats.

Coordinar models de metadades. Assegurar finançament.


B. Recerca en repositoris

Estudi situació a Espanya

Repositoris docents

Metodologia• Anàlisi seus web• Enquestes• Entrevistes• Creació bases de dades


4 Revistes en accés obert

Psycoloquy, Surfaces (1991). Stevan Harnard, Jean Claude Guédon, Charles

Bailey, primers impulsors. Beneficis de l’OA:

• Scientia marina (CSIC). Periodo 2002-05- Impacte: 0,64 1,03- Immediatesa: 0,06 0,55- Cites: 626 1.247


4.1 Situació internacional

Creixement important a partir 2ª GM. Sector específic dins del món editorial (STM –

Scientific Technical and Medical publishers). Presència també de societats científiques i

sector públic. Fonts de dades:

• Ulrich’s periodicals directory• DOAJ directory


4.2 Algunes xifres

Revistes científiques actives: 92.000 títols. Èlit

• Indexades a Web of Science o Scopus.• 10.000 – 19.000 títols.

Revisió externa (peer review)• 34.000 títols.

Sense revisió• 39.000 títols.


Revistas de acceso abierto 32

4.3 Revistes en accés obert

Total: • 8.600 (DOAJ), 12.000 (Ulrich’s)• Un 20% del total de revistes peer review.

Principals països: EUA, Brasil, Gran Bretanya, India, Espanya.

Estan aconseguint nivells de qualitat i reconeixement similars a les comercials.

Estan consolidant models de negoci i sostenibilitat econòmica.


4.4 Tipologia

Revistes gratuïtes per a autors i lectors.• Editors: universitats, organismes públics, etc.• Exemple: BiD, REDC, etc.

Pagament per publicació (paga l’autor).• Cost: 700-3000 euros• Freqüent en ciències de la salut.

Amb pagament per subscripció i opció d’accés obert (sistema híbrid).

• P.e. Springer Open Choice Accés amb període d’embargament.


4.5 Drets d’explotació

Necessitat de partida• ¿Cóm saben els autors si poden dipositar, o no, els

articles que publiquen? Directoris

• ROMEo (http://www.sherpa.ac.uk/romeo/)• Dulcinea (http://www.accesoabierto.net/dulcinea)


Fig. 3. Directori Dulcinea


4.5 Drets d’explotació (ii)

Tipologia (color Sherpa/ROMEO)• Verd: arxivar pre-print i post-print (ja sigui la versió

corregida de l’autor o el pdf editorial)• Blau: arxivar post-print• Groc: arxivar pre-print• Blanc: no es pot arxivar


Fig. 4. Drets d’Hipertext.net


C. Recerca en revistes

Estudi models de negoci

Estudi sobre drets d’explotació• Dulcinea

Estudi revistes científiques Espanya

Metodologia• Anàlisi seus web• Enquesta• Creació bases de dades


5 Polítiques de suport

Les polítiques són un conjunt de mecanismes d’intervenció i accions encaminades a aconseguir un determinat objectiu.

Quin és l’objectiu d’una política OA?• Que els investigadors dipositin les seves publicacions

en repositoris o que publiquin en revistes OA.

Qui té la responsabilitat d’impulsar-les?• Gestors en política universitària (rectorats de les

universitats, directors de centres de recerca, autoritats polítiques, etc.).


5.1 Mecanismes d’intervenció

Es poden establir diferents àmbits:• Establiment d’infraestructures i serveis• Informació i difusió• Incentivació econòmica• Coordinació institucional• Reglamentació (mandat, obligació)

Directoris sobre polítiques• Melibea (http://www.accesoabierto.net/politicas/)

• Juliet (http://www.sherpa.ac.uk/juliet/)

• ROARMAP (http://www.eprints.org/openaccess/policysignup/)


Fig. 5. Directori Melibea


Fig. 6. Política UOC


5.2 Situació a Espanya

RD Doctorat (2011)• Obligació de dipositar les tesis en repositoris.• “14.5. Una vez aprobada la tesis doctoral, la universidad se ocupará de su

archivo en formato electrónico abierto en un repositorio institucional y remitirá, en formato electrónico, un ejemplar de la misma así como toda lainformación complementaria que fuera necesaria al Ministerio de Educación a los efectos oportunos.”

Ley Ciencia, Tecnología e Innovación (Espanya, 2011)

• Article dedicat a accés obert. • Obligació de dipòsit de les publicacions derivades de

projectes de recerca amb finançament públic. Mandats a universitats


D. Recerca en polítiques

Estudi de polítiques internacionals• Anàlisi contingut• Producte: Melibea

Estudi polítiques de les universitats• Enquesta

Assessoraments• FECYT• CBUC-CIC• Medoanet


6 Conclusions

L’accés obert• Moviment imparable.• No canvia el sistema de control de qualitat (revisió per

experts).• Combinar via verda (repositoris) i via daurada (revistes).

Repositoris• Tipologies diverses.• Avenços en interoperabilitat i coordinació.

Revistes científiques en accés obert• Mateixos criteris de qualitat.• Respecte als drets d’explotació.

45


6 Conclusions (ii)

Polítiques• Reconeixement oficial del model (mandats, etc.).• No hi ha encara seguiment.

Recerca sobre accés obert• Aspectes diversos (repositoris, revistes, polítiques,

autors, etc.).• Orientada a l’acció.

46


7 Bibliografia

Abadal, E. (2012). Acceso abierto a la ciencia. Barcelona: Editorial UOC. (http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/24542)

Alonso, Julio; Subirats, Imma; Martínez Conde, Mª Luisa. Informe APEI sobre acceso abierto. Gijón: Asociación Profesional de Especialistas en Información, 2008. http://eprints.rclis.org/15107/1/informeapeiaccesoabierto.pdf

Berlin Declaration on Open Access to Knowledge in the Sciences and Humanities. Berlin, 2003. (http://www.zim.mpg.de/openaccess-berlin/berlindeclaration.htm).

Budapest Open Access Initiative. Budapest, 2002. (http://www.soros.org/openaccess/read.shtml).

Melero, Remedios; Abad García, María Francisca. “Revistas open access: características, modelos económicos y tendencias”. BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 20 (juny 2008). (http://www2.ub.edu/bid/consulta_articulos.php?fichero=20meler2.htm).

Houghton, John et al. Economic implications of alternative scholarly publishing models: exploring the costs and benefits. London: Joint Information Systems Committee. January 2009. http://www.jisc.ac.uk/publications/publications/economicpublishingmodelsfinalreport

SOAP. Report from the SOAP Symposium, 2011: Berlín. SOAP (Study of Open Access Publishing), 2011. http://project-soap.eu/report-from-the-soap-symposium/

Suber, Peter. What you can do to promote open access. Last revised April 16, 2007. (http://www.earlham.edu/~peters/fos/do.htm#administrators).

Suber, Peter. Gratis and libre open access. February 2008. (http://www.earlham.edu/~peters/fos/newsletter/08-02-08.htm).

Suber, Peter. Open access policy options for funding agencies and universities. «SPARC Open Acess Newsletter», 130, February 2009.


Moltes gràcies.

l’accés obert a la ciència: un nou model de comunicació científica

Education