immanuel kant (1724 1804) 2013-2014

Immanuel Kant (1724-1804)Immanuel Kant (1724-1804)

“Dues coses omplen sempre l’ànim d’una admiració i una veneració creixents i sempre noves com més sovint i més seguit hi reflexionem: el cel estrellat al damunt meu i la llei moral a dintre meu.”

Biografia 1Biografia 1► Filòsof alemany. Va Filòsof alemany. Va

passar tota la vida a la passar tota la vida a la seva ciutat natal seva ciutat natal Königsberg (Prússia), Königsberg (Prússia), actualment Kaliningrad actualment Kaliningrad (Rússia). Allí estudià (Rússia). Allí estudià Filosofia i treballà a la Filosofia i treballà a la Universitat com a Universitat com a professor, entre d’altres, professor, entre d’altres, de Filosofia. Primer de Filosofia. Primer estava influït per la estava influït per la metafísica de Wolff que metafísica de Wolff que provenia de Leibniz, però provenia de Leibniz, però les lectures d'altres les lectures d'altres filòsofs el feren filòsofs el feren evolucionar i sortir de la evolucionar i sortir de la metafísica wolffiana. metafísica wolffiana. Concretament conta que Concretament conta que va ser Hume que amb va ser Hume que amb les seves crítiques el les seves crítiques el despertà del seu «somni despertà del seu «somni dogmàtic». dogmàtic».

Biografia 2Biografia 2

► Una llegenda explica com era Una llegenda explica com era un home d'una extraordinària un home d'una extraordinària puntualitat, els seus veïnats puntualitat, els seus veïnats posaven el rellotge en hora posaven el rellotge en hora quan ell passava per davant ca quan ell passava per davant ca seva per anar a la Universitat; seva per anar a la Universitat; només una vegada es retardà: només una vegada es retardà: s'havia quedat llegint a s'havia quedat llegint a Rousseau. Admirava moltíssim Rousseau. Admirava moltíssim a Newton, al qual el a Newton, al qual el considerava el paradigma de considerava el paradigma de científic. Kant era un home científic. Kant era un home d'una cultura extraordinària, d'una cultura extraordinària, sense sortir de la seva ciutat sense sortir de la seva ciutat coneixia altres indrets per les coneixia altres indrets per les seves lectures i per les seves lectures i per les explicacions dels convidats a la explicacions dels convidats a la seva taula. No només donava seva taula. No només donava classes de filosofia sinó que classes de filosofia sinó que també ho feia de també ho feia de matemàtiques, lògica, física, matemàtiques, lògica, física, etc.etc.

ObresObresComençà a publicar les seves Començà a publicar les seves obres més importants a una obres més importants a una edat avançada, els 57 anys, la edat avançada, els 57 anys, la qual cosa podria explicar la qual cosa podria explicar la solidesa que aquestes tenien i solidesa que aquestes tenien i la importància històrica que la importància històrica que han adquirit. Destacarem:han adquirit. Destacarem:►Crítica de la raó puraCrítica de la raó pura (1781/1787)(1781/1787)►Prolegòmens a tota Prolegòmens a tota metafísica futura que vulgui metafísica futura que vulgui presentar-se com a ciència presentar-se com a ciència (1783)(1783)►Què és la il·lustració? Què és la il·lustració? (1784)(1784)►Crítica de la raó pràctica Crítica de la raó pràctica (1788)(1788)►Crítica del judici (de la Crítica del judici (de la facultat de jutjar) facultat de jutjar) (1790)(1790)►La pau perpètua La pau perpètua (1795)(1795)

Kant i la Il·lustracióKant i la Il·lustració

►Lema de la Il·lustració que segueix Lema de la Il·lustració que segueix Kant: Kant: Sapere aude: Sapere aude: "atreveix-te a "atreveix-te a pensar"pensar"

►L'època de Kant és la Il·lustració: L'època de Kant és la Il·lustració: l'optimisme en la raó sense haver l'optimisme en la raó sense haver investigat quin origen té ni quines investigat quin origen té ni quines limitacions. La Il·lustració prenia la limitacions. La Il·lustració prenia la facultat humana de la raó sense facultat humana de la raó sense haver-ne fet una crítica.haver-ne fet una crítica.

►Kant elaborarà la crítica de la raó: què Kant elaborarà la crítica de la raó: què es pot conèixer i quins límits té la raó es pot conèixer i quins límits té la raó humana.humana.

RESPOSTA A LA PREGUNTA:RESPOSTA A LA PREGUNTA:Qué és la Il·lustració?Qué és la Il·lustració?

««La Il·lustració és la sortida de l’ésser humà La Il·lustració és la sortida de l’ésser humà de la seva minoria d’edat, de la qual ell de la seva minoria d’edat, de la qual ell mateix és culpable. Minoria d’edatmateix és culpable. Minoria d’edat és la és la incapacitat de servir-se del propi enteniment incapacitat de servir-se del propi enteniment sense la direcció d’un altre. sense la direcció d’un altre. Ell mateix n’és Ell mateix n’és culpableculpable, d’aquesta minoria d’edat, perquè la , d’aquesta minoria d’edat, perquè la seva causa no consisteix en un defecte de seva causa no consisteix en un defecte de l’enteniment, sinó en la mancança de la l’enteniment, sinó en la mancança de la decisió i del coratge de servir-se del seu propi decisió i del coratge de servir-se del seu propi enteniment, sense la direcció de cap altre. enteniment, sense la direcció de cap altre. Sapere aude! Sapere aude! Tingues coratge de servir-te del Tingues coratge de servir-te del teu teu propipropi enteniment! Aquesta és, doncs, la enteniment! Aquesta és, doncs, la divisa de la Il·lustraciódivisa de la Il·lustració»»(Text 22)(Text 22)

La filosofia de KantLa filosofia de Kant

►Kant supera les dificultat del Racionalisme i Kant supera les dificultat del Racionalisme i de l'Empirisme filosòfics. Agafa allò positiu de l'Empirisme filosòfics. Agafa allò positiu de cada moviment i en fa una teoria de cada moviment i en fa una teoria completament nova i original. El completament nova i original. El criticismecriticisme és la postura de Kant entre el és la postura de Kant entre el dogmatismedogmatisme de Wolff i l’de Wolff i l’escepticismeescepticisme de Hume. (B884) de Hume. (B884)

►Descartes accepta la metafísica i Hume la Descartes accepta la metafísica i Hume la destrueix. Kant es pregunta: ¿és possible la destrueix. Kant es pregunta: ¿és possible la metafísica com a ciència? És a dir, com a metafísica com a ciència? És a dir, com a coneixement segur i universal?coneixement segur i universal?

►També va ser partidari de la Revolució També va ser partidari de la Revolució Francesa, vista com el moment històric en Francesa, vista com el moment històric en què la raó entra en política de la mà del què la raó entra en política de la mà del poble amb els ideals de llibertat i igualtat.poble amb els ideals de llibertat i igualtat.

Crítica de la raó pura 1Crítica de la raó pura 1

““Tots les interessos de la meva raó (tant els Tots les interessos de la meva raó (tant els especulatius com els pràctics) es resumeixen especulatius com els pràctics) es resumeixen en les tres qüestions següents: en les tres qüestions següents:

►Què puc saber? Què puc saber? ►Què he de fer? Què he de fer? ►Què puc esperar? Què puc esperar?

La primera qüestió és merament especulativa. La primera qüestió és merament especulativa. [...] La segona qüestió és merament pràctica. [...] La segona qüestió és merament pràctica. Encara que pot, com a tal, pertànyer a la raó Encara que pot, com a tal, pertànyer a la raó pura, no per això és transcendental, sinó pura, no per això és transcendental, sinó moral [...] La tercera qüestió [...] és pràctica i moral [...] La tercera qüestió [...] és pràctica i teòrica alhora.” (B833)teòrica alhora.” (B833)

Crítica de la raó pura 2Crítica de la raó pura 2EstructuraEstructura

SeccionsSeccions FacultatsFacultats DisciplinesDisciplines

ESTÈTICA ESTÈTICA TRANSCENDETATRANSCENDETALL

SENSIBILITASENSIBILITATT MATEMÀTICAMATEMÀTICA

ANALÍTICA ANALÍTICA TRANSCENDENTTRANSCENDENTALAL

ENTENIMENTENTENIMENT FÍSICAFÍSICA

DIALÈCTICA DIALÈCTICA TRANSCENDENTTRANSCENDENTALAL

RAÓRAÓ METAFÍSICAMETAFÍSICA

Crítica de la raó pura 3Crítica de la raó pura 3

►«Raó pura és aquella que conté els principis «Raó pura és aquella que conté els principis mitjançant els qual coneixem quelcom mitjançant els qual coneixem quelcom absolutament absolutament a prioria priori.» .» A priori A priori significa significa «independent de tota experiència». «independent de tota experiència». (Text 5)(Text 5)

►La CRP és una investigació de la facultat La CRP és una investigació de la facultat que no conté cap contingut empíric.que no conté cap contingut empíric.

►Kant parteix d'un fet, d'un Kant parteix d'un fet, d'un faktumfaktum: la física i : la física i la matemàtica són ciències. Què fa possible la matemàtica són ciències. Què fa possible que ho siguin? Que contenen judicis que ho siguin? Que contenen judicis sintètics a priori. Es basen en els a prioris de sintètics a priori. Es basen en els a prioris de la raó pura.la raó pura.

Crítica de la raó pura 4Crítica de la raó pura 4 Revolució copernicana de KantRevolució copernicana de Kant

►Fins ara sempre s’havia intentat Fins ara sempre s’havia intentat adaptar el coneixement als objectes; adaptar el coneixement als objectes; ara provarem d’adaptar els objectes al ara provarem d’adaptar els objectes al coneixement, al subjecte, així podrem coneixement, al subjecte, així podrem fer judicis a priori. fer judicis a priori. (Text 1)(Text 1)

►Els objectes vendran determinats per Els objectes vendran determinats per les lleis del coneixement humà: per les les lleis del coneixement humà: per les intuïcions pures a la sensibilitat i per intuïcions pures a la sensibilitat i per les categories a l’enteniment.les categories a l’enteniment.

Crítica de la raó pura 5Crítica de la raó pura 5La filosofia transcendentalLa filosofia transcendental

►El concepte “El concepte “transcendentaltranscendental”: «Anomemo”: «Anomemo transcendentaltranscendental tot coneixement que s tot coneixement que s’’ocupa, no ocupa, no tant dels objectes, quant del nostro modo de tant dels objectes, quant del nostro modo de coneixer-los, quant que tal modo ha de ser possible coneixer-los, quant que tal modo ha de ser possible a priori.a priori. Un sistema de tals conceptes s Un sistema de tals conceptes s’’anomenaria anomenaria filosofia transcendentalfilosofia transcendental» » (Text 21)(Text 21)

►La qüestió és: la matemàtica i la física són ciències; La qüestió és: la matemàtica i la física són ciències; ¿és la metafísica una ciència a la manera d’aquelles ¿és la metafísica una ciència a la manera d’aquelles dues? ¿Quines són les condicions de possibilitat de dues? ¿Quines són les condicions de possibilitat de les ciències? les ciències? (Text 18 i 19)(Text 18 i 19)

►La diferència entre pensar i conèixer. Pensar, el que La diferència entre pensar i conèixer. Pensar, el que es diu pensar, podem pensar qualsevol cosa: es diu pensar, podem pensar qualsevol cosa: imaginàries, fantàstiques, reals o irreals. Però, imaginàries, fantàstiques, reals o irreals. Però, conèixer-les, ja no és el mateix: conèixer-les, ja no és el mateix: conèixerconèixer significa significa que estam legitimats a pensar-ho, que és veritat, que estam legitimats a pensar-ho, que és veritat, no simplement inventat per la ment. no simplement inventat per la ment. (Text 2)(Text 2)

Crítica de la raó pura 6Crítica de la raó pura 6 Distinció entre el coneixement a priori i a Distinció entre el coneixement a priori i a

posterioriposteriori► Coneixement a prioriConeixement a priori::

►És absolutament És absolutament independent de tota experiènciaindependent de tota experiència..►És És universal i necessariuniversal i necessari (la negació és una contradicció) (la negació és una contradicció)►És explicatiuÉs explicatiu

EXEMPLES:EXEMPLES:► ““2+2=4”2+2=4”► ““cada pare és necessàriament mascle”cada pare és necessàriament mascle”► ““un triangle és una figura de tres anglesun triangle és una figura de tres angles► ““tot canvi té una causa” (a priori però no pur)tot canvi té una causa” (a priori però no pur)

► Coneixement a posterioriConeixement a posteriori::►depèn de l’experiènciadepèn de l’experiència►no és universal sinó particularno és universal sinó particular►no és necessari (la seva contradicció és possible)no és necessari (la seva contradicció és possible)►és ampliatiu o extensiués ampliatiu o extensiu

EXEMPLES:EXEMPLES:► ““aquest llibre és feixuc”aquest llibre és feixuc”► ““l’aigua de l’oceà és freda”l’aigua de l’oceà és freda”► ““tot cos desproveït de suport cau”tot cos desproveït de suport cau”

(Text 6 i 7)

Crítica de la raó pura 7Crítica de la raó pura 7Distinció entre judicis analítics i sintèticsDistinció entre judicis analítics i sintètics

► Judicis analíticsJudicis analítics:: el predicat està contingut en el subjecteel predicat està contingut en el subjecte no amplien el coneixementno amplien el coneixement

EXEMPLES:EXEMPLES:► ““un dia de pluja és un dia humit”un dia de pluja és un dia humit”► ““l’aigua és un líquid”l’aigua és un líquid”► ““l’or és un metall”l’or és un metall”► ““el verd és un color”el verd és un color”

► Judicis sintèticsJudicis sintètics:: el predicat no està contingut en el subjecteel predicat no està contingut en el subjecte amplia el camp del coneixementamplia el camp del coneixement

EXEMPLES:EXEMPLES:► ““un dia de pluja és un dia fred”un dia de pluja és un dia fred”► ““l’aigua és un bé escàs”l’aigua és un bé escàs”► ““l’or és un metall valuós”l’or és un metall valuós”

(Text 9)

Crítica de la raó pura 8Crítica de la raó pura 8Els judicis sintètics a prioriEls judicis sintètics a priori

► Els judicis analítics a priori i els judicis sintètics a posteriori Els judicis analítics a priori i els judicis sintètics a posteriori són possibles. Els judicis analítics a posteriori no són són possibles. Els judicis analítics a posteriori no són possibles.possibles.

► La ciència vol ser universal, necessària i ampliar el nostre La ciència vol ser universal, necessària i ampliar el nostre coneixement. Per tant, s’expressa en coneixement. Per tant, s’expressa en judicis sintètics a priorijudicis sintètics a priori. . Aquests són els importants. Aquests són els importants. (Text 11)(Text 11)

► Exemples de judicis sintètics a priori de Kant: “Exemples de judicis sintètics a priori de Kant: “7+5=127+5=12”, “”, “la la línia recta és la distància més curta entre dos puntslínia recta és la distància més curta entre dos punts”, “”, “la la quantitat de matèria resta invariable en totes les quantitat de matèria resta invariable en totes les modificacions del món corporimodificacions del món corpori”, “”, “a tota transmissió de a tota transmissió de moviment, acció i reacció seran sempre igualsmoviment, acció i reacció seran sempre iguals”. ¿Com són ”. ¿Com són possibles els judicis sintètics a priori? possibles els judicis sintètics a priori? (Text 17)(Text 17)

► La matemàtica i la física empren aquests judicis La matemàtica i la física empren aquests judicis (Textos 12, (Textos 12, 13, 14 i 15)13, 14 i 15). Però, són possibles els judicis sintètics a priori a . Però, són possibles els judicis sintètics a priori a la metafísica? la metafísica? (Text 16)(Text 16)

► En el nostre coneixement no tot procedeix de l’experiència, En el nostre coneixement no tot procedeix de l’experiència, tenim “continguts” tenim “continguts” a prioria priori a la ment. “Tot el nostre a la ment. “Tot el nostre coneixement comença coneixement comença ambamb l’experiència, però no tot ell l’experiència, però no tot ell procedeix procedeix dede l’experiència” l’experiència” (Text 4)(Text 4)

Crítica de la raó pura 9Crítica de la raó pura 9ESTÈTICA TRANSCENDETAL: la ESTÈTICA TRANSCENDETAL: la

sensibilitatsensibilitat

Sensibilitat(facultat d’intuir,Capacitat de rebreRepresentacionsen ser afectatsper l’objecte)

Matèria bruta •prové dels sentits•a posteriori

Formes pures a priori•Condicions del subjecte

EspaiTemps

► «Com són possibles els judicis sintètics en la matemàtica?»«Com són possibles els judicis sintètics en la matemàtica?»► L'espai correspon al sentit extern, la Geometria es basa en ell. El L'espai correspon al sentit extern, la Geometria es basa en ell. El

temps correspon al sentit intern. L'Aritmètica es basa en ell. Per tant, temps correspon al sentit intern. L'Aritmètica es basa en ell. Per tant, la Matemàtica és una ciència perquè es fonamenta en la Sensibilitatla Matemàtica és una ciència perquè es fonamenta en la Sensibilitat

► Fenòmens i noümensFenòmens i noümens. No podem conèixer les . No podem conèixer les coses en sícoses en sí, sempre hi , sempre hi ha la intervenció del subjecte, per tant només coneixem ha la intervenció del subjecte, per tant només coneixem fenòmensfenòmens, , no no noümensnoümens..

+

sensació



EspaiTemps

+

sensacióMatèria bruta •prové dels sentits•a posteriori



EspaiTemps

Intuïciódelfenomen

+

sensació

Crítica de la raó pura 10Crítica de la raó pura 10ANALÍTICA TRANSCENDENTAL: ANALÍTICA TRANSCENDENTAL:

ll’’entenimententenimentMatèria bruta: intuïcions de la sensabilitat• A posteriori Enteniment

(facultat d’entendre,Jutjar. Capacitat dePensar objectes.Facultat de les regles

Conceptes purs: categories• A priori

Judici,Coneixe-ment

síntesi

«Com són possibles els judicis sintètics a priori en la física?»«Com són possibles els judicis sintètics a priori en la física?» La Física és una ciència perquè es fonamenta en les categories de La Física és una ciència perquè es fonamenta en les categories de

l’enteniment, sobretot, en les de l’enteniment, sobretot, en les de causalitatcausalitat i i substànciasubstància.. Interdependència d’ambdues facultats: “Els pensaments sense Interdependència d’ambdues facultats: “Els pensaments sense

continguts són buits; les intuïcions sense conceptes són cegues”.continguts són buits; les intuïcions sense conceptes són cegues”.

Unitat, Pluralitat, Totalitat, Realitat, Negació, Limitació, Substància, Causalitat,Comunitat, Possibilitat, Existència, Necessitat

Epistemologiakantianaamb humor

Mapa conceptual CRP (Santillana)

Crítica de la raó pura 11Crítica de la raó pura 11DIALÈCTICA TRANSCENDENTAL: la raóDIALÈCTICA TRANSCENDENTAL: la raó

► Dialèctica és una lògica de l'aparença, de la il·lusió, la Il·lusió Dialèctica és una lògica de l'aparença, de la il·lusió, la Il·lusió transcendental.transcendental.

► «Tot el nostre coneixement comença pels sentits, passa «Tot el nostre coneixement comença pels sentits, passa d'aquests a l'enteniment i acaba en la raó» (B355)d'aquests a l'enteniment i acaba en la raó» (B355)

► La raóLa raó s’ocuparà de “reduir la gran varietat dels coneixements s’ocuparà de “reduir la gran varietat dels coneixements de l’enteniment al menor nombre de principis (condicions de l’enteniment al menor nombre de principis (condicions universals) a fi de produir-ne la suprema unitat”. És la universals) a fi de produir-ne la suprema unitat”. És la facultat facultat dels principisdels principis, unifica els fenòmens de l’enteniment sota tres , unifica els fenòmens de l’enteniment sota tres idees o conceptes purs de la raóidees o conceptes purs de la raó: ànima, món i Déu.: ànima, món i Déu. El conjunt dels fenòmens de l'experiència interna s'unifica El conjunt dels fenòmens de l'experiència interna s'unifica

mitjançant la idea de mitjançant la idea de ÀnimaÀnima.. El conjunt de fenòmens de l'experiència externa s'unifica El conjunt de fenòmens de l'experiència externa s'unifica

mitjançant la idea de mitjançant la idea de MónMón.. Ambdues esferes es redueixen a una de sola mitjançant la idea Ambdues esferes es redueixen a una de sola mitjançant la idea

de de DéuDéu..► «Són possibles els judicis sintètics a priori en la metafísica?» «Són possibles els judicis sintètics a priori en la metafísica?»

NO.NO.► Els objectes de la Metafísica no són formats a partir de Els objectes de la Metafísica no són formats a partir de

l’experiència, no provenen d’intuïcions, no tenen matèria l’experiència, no provenen d’intuïcions, no tenen matèria empírica; per tant, la Metafísica no ens dóna empírica; per tant, la Metafísica no ens dóna coneixementconeixement, , és és impossible com a ciènciaimpossible com a ciència perquè no parteix de perquè no parteix de l’experiència. Ho podem pensar, però no ho podem conèixer.l’experiència. Ho podem pensar, però no ho podem conèixer.

Crítica de la raó pura 12Crítica de la raó pura 12L’antinòmia de la raó puraL’antinòmia de la raó pura

►La raó no pot resoldre els conflictes de les idees La raó no pot resoldre els conflictes de les idees transcendentals: tant es pot provar una tesi com la transcendentals: tant es pot provar una tesi com la seva contrària.seva contrària.

TESI: El món té un principi en el temps, i

respecte a l’espai, està igualment tancat entre

límits.

ANTÍTESI: El món no té principi, així com tampoc límits a l’espai. És infinit tant respecte del temps com de l’espai

MÓN

DÉUTESI: Al món li pertany

quelcom que [...] constitueix un ésser

absolutament necessari

ANTÍTESI: No existeix en el món cap ésser absolutament necessari

LLIBERTATTESI: La causalitat segons

lleis de la natura no és l’única de la que poden

derivar els fenòmens del món. Per explicar aquests

ens fa falta una altre causalitat per llibertat.

ANTÍTESI: No hi ha llibertat. Tot el que succeeix en el món es desenvolupa exclusivament segons lleis de la natura.

Crítica de la raó pura 13Crítica de la raó pura 13La Metafísica, base de la moralLa Metafísica, base de la moral►Però la metafísica és una tendència, una Però la metafísica és una tendència, una

disposició natural de l’homedisposició natural de l’home. . (Text 19)(Text 19) Les Les idees tenen, doncs, unidees tenen, doncs, un ús regulatiuús regulatiu serveixen per saber els límits del serveixen per saber els límits del coneixement i impulsar la investigació: són coneixement i impulsar la investigació: són idealsideals. A més és necessari creure en ells per . A més és necessari creure en ells per poder fonamentar una moral: la Crítica de la poder fonamentar una moral: la Crítica de la Raó Pràctica.Raó Pràctica.

►Al final de la CRP diu que l'objectiu final de Al final de la CRP diu que l'objectiu final de la raó pura apunta cap a tres objectes: la raó pura apunta cap a tres objectes: la la llibertat de la voluntat, la immortalitat de llibertat de la voluntat, la immortalitat de l'ànima i l'existència de Déul'ànima i l'existència de Déu. . (Text 8)(Text 8)

L'ètica formal de Kant

• Kant realitza la seva proposta ètica als llibres Fonamentació de la metafísica dels costums, la Crítica de la raó pràctica i la Metafísica dels costums.

• Critica les ètiques materials perquè diuen què s'ha de fer per aconseguir un fi. Utilitzen imperatius hipotètics. Són a posteriori.

• Kant proposa una ètica formal: dirà com s'ha d'actuar a través d'un imperatiu categòric, sense estar condicionats per cap fi. És a priori.

Crítica de la raó pràctica 1Crítica de la raó pràctica 1Què he de fer?Què he de fer?

► Ja al Pròleg a la 2ª Edició de la Crítica de la Raó Pura diu Kant Ja al Pròleg a la 2ª Edició de la Crítica de la Raó Pura diu Kant que per superar el fet que el coneixement teòric no permetia que per superar el fet que el coneixement teòric no permetia «l'extensió pràctica de la raó pura» va haver de «suprimir el «l'extensió pràctica de la raó pura» va haver de «suprimir el sabersaber per deixar pas a la per deixar pas a la fefe» » (Text 3)(Text 3)

► Respon a la pregunta “Què he de fer?” Què ha de voler la Respon a la pregunta “Què he de fer?” Què ha de voler la nostra voluntat moral? Quina guia hem de seguir per actuar nostra voluntat moral? Quina guia hem de seguir per actuar correctament, seguint el bé?correctament, seguint el bé?

► La raó pràctica, la voluntat, s'ha de donar una regla pràctica La raó pràctica, la voluntat, s'ha de donar una regla pràctica (d'acció moral, per actuar moralment). Aquesta regla ha de (d'acció moral, per actuar moralment). Aquesta regla ha de ser ser a prioria priori, és a dir, universal i necessària. La regla ha , és a dir, universal i necessària. La regla ha d'adoptar la forma d'un d'adoptar la forma d'un imperatiu categòricimperatiu categòric, imperatiu , imperatiu perquè la nostra voluntat és pura però no santa i pot obrar no perquè la nostra voluntat és pura però no santa i pot obrar no conforme a la llei, i categòric perquè és incondicionat, no conforme a la llei, i categòric perquè és incondicionat, no depèn de res més. depèn de res més.

► Es busca fonamentar la possibilitat d’una Es busca fonamentar la possibilitat d’una proposició a prioriproposició a priori de caràcter pràctic: la llei moral, l’imperatiu categòric.de caràcter pràctic: la llei moral, l’imperatiu categòric.

► Kant distingeix entre màxima i llei. Kant distingeix entre màxima i llei. MàximaMàxima és un principi és un principi vàlid per a un mateix; vàlid per a un mateix; lleillei és vàlida en general. és vàlida en general.

Crítica de la raó pràctica 2Crítica de la raó pràctica 2 L’imperatiu categòricL’imperatiu categòric

Llei fonamental de la raó pura Llei fonamental de la raó pura pràcticapràctica

““Obra de tal manera que la Obra de tal manera que la màxima de màxima de la teva voluntatla teva voluntat pugui valer sempre, pugui valer sempre, simultàniament, com a principi de simultàniament, com a principi de

legislació universal”legislació universal”..

O també: O també: “Obra de tal manera que “Obra de tal manera que sempre usis la humanitat, tant en la sempre usis la humanitat, tant en la teva persona com en qualsevol altra, teva persona com en qualsevol altra,

com un fi i mai com un mitjà.”com un fi i mai com un mitjà.”

(Text 23)(Text 23)

Crítica de la raó pràctica 3Crítica de la raó pràctica 3Postulats de la raó pràcticaPostulats de la raó pràctica

Autonomia de la raóAutonomia de la raó► Postulats de la raó pràcticaPostulats de la raó pràctica («una proposició teòrica, però («una proposició teòrica, però

no demostrable com a tal, quant que depèn inseparablement no demostrable com a tal, quant que depèn inseparablement d'una llei d'una llei pràcticapràctica incondicionadament vàlida incondicionadament vàlida a prioria priori.»), s’ha .»), s’ha de creure en ells per poder garantir la moral, encara que no de creure en ells per poder garantir la moral, encara que no es puguin conèixer:es puguin conèixer: la llibertat de la voluntat (com a garantia de la independència del la llibertat de la voluntat (com a garantia de la independència del

món sensible i de la autosuficiència de la voluntat)món sensible i de la autosuficiència de la voluntat) La immortalitat de l’ànima (com a garantia d’un progrés indefinit La immortalitat de l’ànima (com a garantia d’un progrés indefinit

en la virtut)en la virtut) l’existència de Déu (com a garantia que finalment virtut i felicitat l’existència de Déu (com a garantia que finalment virtut i felicitat

han de coincidir)han de coincidir)► La La voluntatvoluntat ha de ser ha de ser autònomaautònoma, independent, no ha de ser , independent, no ha de ser

heterònoma; ningú ens pot dir què hem de fer sinó només heterònoma; ningú ens pot dir què hem de fer sinó només se’ns pot dir com hem d’actuar.se’ns pot dir com hem d’actuar.

► S’ha de triar fer el S’ha de triar fer el deuredeure per mor del deure mateix, no per per mor del deure mateix, no per cap interès o recompensa.cap interès o recompensa.

Què puc esperar?Què puc esperar?

►Podem esperar la Podem esperar la felicitatfelicitat si obram segons si obram segons la raó pura pràctica.la raó pura pràctica.

►Definició de «felicitat»: CRP «satisfacció de Definició de «felicitat»: CRP «satisfacció de totes les nostres inclinacions» (B834). CRPr totes les nostres inclinacions» (B834). CRPr «l'estat d'un ésser racional en el món, al «l'estat d'un ésser racional en el món, al qual, en el conjunt de la seva existència, qual, en el conjunt de la seva existència, tot tot li va segons el seu desig i voluntatli va segons el seu desig i voluntat».».

►««Fes allò mitjançant el qual et fas digne de Fes allò mitjançant el qual et fas digne de ser feliçser feliç» (B837)» (B837)

►«Cadascú té motius per esperar la felicitat «Cadascú té motius per esperar la felicitat exactament en la mesura que s'hagi fet exactament en la mesura que s'hagi fet digne d'ella» (B837)digne d'ella» (B837) (Text 24)(Text 24)

La pau perpètuaLa pau perpètua

►Es tracta de superar la guerra, que és el Es tracta de superar la guerra, que és el gran mal polític.gran mal polític.

►La pau és el sentit últim del progrés i de la La pau és el sentit últim del progrés i de la història.història.

►Els Estats han de tenir constitucions Els Estats han de tenir constitucions republicanes, és a dir, el poder executiu i el republicanes, és a dir, el poder executiu i el legislatiu han d'estar separats.legislatiu han d'estar separats.

►La guerra és una lluita entre Estats. Per La guerra és una lluita entre Estats. Per evitar la guerra s'ha de crear una «unió de evitar la guerra s'ha de crear una «unió de Estats», un Estat mundial que regirà un dret Estats», un Estat mundial que regirà un dret mundial, un «dret cosmopolític», que mundial, un «dret cosmopolític», que mediarà per evitar que es produeixi una mediarà per evitar que es produeixi una guerra entre estats.guerra entre estats. (Textos 25, 26 i 27)(Textos 25, 26 i 27)

immanuel kant (1724 1804) 2013-2014

Education