7gener 2008 L’IMAS

Dibuixant el futurLínies estratègiques de la Direcció Mèdica de l’IMAS

Nadal als HospitalsObrim per festes, més a prop que mai dels malalts

com

part

ir

2Ib

QuèEditorial

Les infeccions hospitalàries sónun tema d’importància creixent.Actualment, tot i que no són mésfreqüents que en anys anteriors,estan adquirint un perfil nou idiferent que mereix una dedicacióespecialitzada i proporcionada.Al mateix temps les infeccionsnosocomials augmenten la mortalitati la morbilitat, així com l’estadahospitalària i la despesa sanitària.

Un dels motius d’aquests canvis és quela medicina avançada aconsegueix lasupervivència de fins i tot casos moltcomplicats tot aplicant teràpies agressivesque fan que aquests malalts siguinmolt més susceptibles a les infeccions.En aquest sentit, la creença de què elshospitals són els focus d’infecció no ésacurada, ja que sovint és el propi pacient,portador de microorganismes innocus ensituacions normals, qui en aquestesdeterminades circumstàncies els “allibera”i desenvolupa una infecció.

Davant les notícies que parlen d’infeccionshospitalàries, no ens podem deixar portarpel pànic ni tampoc exigir una taxa“zero”, doncs és totalment irreal. Cal serconscients de què la pràctica sanitària,les intervencions i aquestes cures cadacop més complexes tenen el risc d’aquestacomplicació, un mal que per suposat elshospitals intentem minimitzar. En el casdels hospitals de l’IMAS, hem apostat peruna política de control de la infecció molt

Juan Pablo HorcajadaCoordinador del Programa de Control de laInfecció Nosocomial de l’IMAS.Cap de Secció Medicina Interna-Infeccioses.Hospital del Mar

Ha arribat l’hora de l’adéu. Un altre adéu i creieu-meque em dol. Però potser aquest cop tot és més definitiu,perquè el maleït temps no passa en va. La vida ja hoté, això. I no saps com, les casualitats se t’amunteguen,i de sobte et porten per indrets que fins fa poc formavenpart de constel·lacions foranes.

Va ser en una llunyana tardor de 1974 que vaig anara petar a un llunyà hospital que tenia un Somorrostro,encara efervescent, enganxat a tramuntana. La joventutm’enaltia, mentre el brogit de la revolta penetrava pertotes les esquerdes d’aquella vetusta instal·lació. I enhaver acabat els estudis em van dir: demà no cal quetornis, vés a secretaria de Bellaterra que allà et segellaranaquest resguard. Ja ets metge! Vaig pensar, mentrem’esforçava per injectar un pèl d’emoció a tantaburocràcia.

Però l’atzar -o el destí- ha estat tossut i no sé comsempre hi he tornat, a aquest hospital tan barceloní:que si les admissions en temps d’en Marull, que sidesprés l’IMPU i el Geriàtric en temps d’en Ricard, finsque en Pepe Cuervo em va confiar el comandament dela nau. I creieu-me que per a mi ha estat un honorcompartir amb tots vosaltres aquesta singladura, queper sort ha estat llarga, menys del que m’hauria agradat,però suficient per haver trenat una manera de veureles coses, un estil.

Admeto que a hores d’ara us deixo un munt de projectesembastats. Sóc conscient que el projecte d’ampliacióha arribat tard i que s’albira complicat (em refereixoa la convivència amb obres llargues), i em sap greu queen massa de les àrees de l’hospital es treballa encondicions físiques difícils. Però malgrat això ningú enspot treure el bon regust que ens ha deixat el fet d’havertreballat amb tenacitat per millorar els nostres serveisi per haver-ho fet amb tanta sinceritat que, com diu elpoeta grec, el trajecte, per ell mateix, ja s’ho ha merescut.

N’estic convençut que amb l’esforç col·lectiu hem posatels nostres hospitals en el mapa dels centres universitarisde la ciutat. Ningú ens pot negar que el nivell de laqualitat i la quantitat dels serveis que oferim avui hafet un bot en aquest darrer període. Les xifres així hodiuen i, el que encara és més important, hem creat unestil de fer les coses. Potser ha estat per això que elgrup d’entusiastes del projecte és avui més nombrósque no pas ho era fa només una dècada.

Us desitjo molta sort i us dono les gràcies pel tempscompartit

Jordi Varela. Conseller Delegat de l’IMAS

PodemCompartir

(a manera d’adéu)

3Ib

en pensen?evitar les infeccions?

La infecció és un risc real de lapràctica quirúrgica. Crec que hemde fer un esforç especial perinformar adequadament elsmalalts, abans de què decideixinsotmetre’s a una intervenció, sobreel risc de patir una infecció i elque suposa, ja que operar-se noés un procés amb “risc zero”.Això és especialment importanten Cirurgia Ortopèdica perquèmolts pacients es sotmeten aintervencions per a millorar laseva qualitat de vida i unainfecció òssia -que requereixsovint tractaments múltiples iperllongats-pot ocasionar unimportant empitjorament nodesitjat, amb el conseqüentimpacte sobre les seves vides

Lluís PuigServei de C.O.T.

encertada. Estem fent accions preventives, vigilànciaactiva de les infeccions i estem preparats per a què,quan succeeixen, les podem controlar. Per a realitzaraquestes tasques s’ha generat un grup multidisciplinarque és el qui porta el control en el dia a dia i finalmentreporta al Comitè d’infeccions, l’òrgan consultiu dela institució en què participen diferents estaments imarca les directrius sobre aquest tema.

Aquestes estratègies es complementen tanmateixamb una política d’ús racional dels antibiòtics que és,ara per ara, un dels nostres punts forts i que constitueixen sí mateix un dels Projectes Estrella de Qualitat del’IMAS. Donat que el tipus d’infeccions que ens trobemsón cada cop més degudes a microorganismes

multiresistents, de difícil tractament amb els fàrmacsexistents actualment, és un fet especialment rellevantque s’esmercin tots els esforços per combinaraquestes grans línies de treball. Invertir en laprevenció de les infeccions nosocomials i de lesresistències als antibiòtics tal como ho estem fentés invertir en seguretat.

Finalment, cal incidir en la responsabilitat que totsels professionals en contacte amb els pacientsinterioritzem amb el màxim de rigor els protocolsi hàbits higiènics establerts per tal de fer, entretots, que els ja poc freqüents casos de transmissióde microorganismes, siguin encara el mínimpossible

El problema de la infeccióhospitalària no és només unapreocupació dels professionalssanitaris que ens hi dediquem aprevenir i vigilar, sinó de totsplegats. Evitar les infeccionshospitalàries és multifactorialperò la principal font d' infeccióés la transmissió creuadamitjantçant les nostres mans.Crec que els professionalssanitaris hauríem d'ésser encaramés conscients de la importànciade la higiene de les nostresmans

Cristina GonzálezInfermera del Programa d’Infeccions

Dolores FernándezAuxiliar de clínica. H. de l’Esperança

Adquirir i assimilar uns bons hàbitsde treball és la clau. Disposem detots els mitjans per a fer-ho –tot hotenim a mà i a propòsit- i no hi haexcusa per a no utilitzar-losadientment. Rentar-se les mans,treure’s els guants i canviar-los percada pacient, evitar manipularaltres coses quan portes guants...són gestos senzills però que marquenla diferència. I està bé que ens horecordem els uns als altres si aixíens mentalitzem de què és tanimportant com qualsevol altrepràctica o tècnica

Campanya mans netesL’Hospital del Mar i de l’Esperança s’han adherit a la Campanya de promocióde la Higiene de Mans de la OMS i el Departament de Salut de la Generalitatde Catalunya i integrada dins l’Aliança Mundial per a la seguretat del pacient.Aquesta campanya la coordina la fundació Avedis Donabedian i, als nostrescentres, és el seu referent el Servei d’Avaluació i Epidemiologia Clínica (SAEC)amb la col·laboració del Programa de Control de la Infecció Nosocomial.

SOTA

Vestits de NadalCom a qualsevol llar, la decoració dels centresanuncia el Nadal: arbres o pessebres als vestíbuls,guarniments a les plantes, sales o menjadorscol·lectius... Tradicionalment el personal de lesunitats de tots els centres s’implica molt activamenten els preparatius, de vegades molt elaborats ioriginals, i que fins i tot se’ls fa participar en unconcurs, com es fa a l’Esperança. Allà, la PepaCampos ens explica que la implicació delsprofessionals forma part del tarannà dels equipsi del centre, on fins i tot compten amb una Comissióde festes. A més del treball amb els guarniments,en què s’implica fins al taller de teràpia ocupacional,tenen lloc cantades de nadales del grup creat pelsprofessionals i la visita de l’Orfeó de Sants. Per aella tots els detalls i el clima de festa uneixenprofessionals i usuaris, que senten que no és un

dia més a l’hospital i que també es preocupen perell aquest dia, fent que les dates siguin molt méspassables. La Montse Soro, al Centre Fòrum,coincideix amb ella en què celebrar el Nadal és unreconeixement als usuaris, pacients i familiars, i a larelació humana que hi establim. El personal al quili toca treballar sol estar en bona predisposició perquèl’activitat no és l’habitual i perquè qualsevol cosaque fas en aquests dies s’agraeix especialment perl’especial sensibilitat que revesteixen aquestes datesper als qui es troben malalts, pels records, pels quiestan sols, pels qui recorden els qui no hi són...

Detalls hotelersUna bona part dels detalls arriba des de les cuinesdels centres, ja que aquests dies els àpats són especialsper a malalts i treballadors i fins i tot poden anaracompanyats de menús impresos, com es fa al’Esperança. Com explica la Pepa, aquests àpatss’elaboren juntament amb la dietista i es procuracombinar els plats més tradicionals d’aquests dies.Per a les persones que no poden menjar de tot se’lsmira de tenir detalls, com ara guarnir les safates,treballar la presentació i fer-ho una mica més divertiti nadalenc. Normalment, aquests menús especialses fan la nit de Nadal, el dia de Nadal, la nit de Capd’Any i el dia d’Any Nou i al Centre Fòrum tambésón especials el dinar de Sant Esteve i el del dia deReis. En aquest centre, els àpats fins i tot es podenfer en família, ja que els familiars de les personesingressades poden venir els dies de festa al centrei reservar una taula per a dinar plegats amb el malaltal restaurant-cafeteria del centre, on es paren unesautèntiques taules de Nadal.

4Ib

Nadal a l’Hospital

EL

Ens ho expliquen...

Juan Zampaloplanta 3ª llarga estada

Montse SoroCap d’Atenció a l’UsuariCentre Fòrum

Nuria PujolarCap d’Àrea de NefrologiaHospital del Mar

Alfons AguirreMetge del Serveid’UrgènciesHospital del Mar

Visitación Calvoplanta 3ª llarga estada

Pepa CamposCap d’Hoteleria H.Esperança

Des dels obsequis de Reis per als malaltsaguts ingressats a l’Hospital fins alsprogrames d’activitats més complerts perals malalts de convalescència o llargaestada de l’Hospital de l’Esperança o delCentre Fòrum, els dies de festa també esdeixen sentir als nostres centres sanitaris.

5Ib

Un esforç d’organitzacióFer vacances per Nadal és, per conveni, un dret delstreballadors dels centres. Això suposa organitzar lesplantilles i els serveis de forma que pugui continuarl’activitat i garantir-se la qualitat del servei. Però, peruns dies, cal tancar dispensaris, distribuir les guàrdiesdels festius a Urgències i als serveis amb pacientsingressats i, sobre tot, coordinar tots els torns depersonal a les unitats d’hospitalització per a que noquedin desatesos en cap moment. Com diu la NúriaPujolar, has de recórrer a les suplències habituals icomptar amb la bona col·laboració dels professionals,encara que sempre queda la sensació que un dia oaltre t’ha de tocar, tot i que normalment tothom faprou el que vol fer. Però cal quadrar els plannings,moure els torns regulars de diàlisi per a que els malaltsprogramats puguin lliurar per festes i que no et faltipersonal és ben bé un malson, i et costa més d’unmaldecap i alguna que altra til·la.

Oberts per festesEl fet que l’hospital segueix en marxa es fa palès alsServeis d’Urgències, on els professionals també estornen per triar amb conformitat els festius, eleccióque depèn molt de la situació familiar i personal: elssolters no volen treballar la nit de Cap d’Any i els quitenen fills prefereixen lliurar la Nit de Reis. Peròl’atenció urgent no decau mai. Com ens explical’Alfons Aguirre, “No tens temps de pensar que sóndies de festa, ni de cantar nadales o degustarl’escudella o el massapà a la cafeteria, ni d’adornar-te’n de si han passat els Reis o arribar a cap piscolabisa temps. A Urgències les guàrdies de Nadal són comqualsevol altra guàrdia d’hivern, o potser més dolentaencara. El Dia de Nadal, que és un dels que prefereixo,és força tranquil al matí, però havent dinat es complica.Els excessos fan que molts hagin de córrer cap al’hospital.” Aquesta és una opinió que comparteix laNúria, ja que “els malalts de nefrologia han d’anaramb compte amb la ingesta de líquids, i aquests dieses nota que no es controlen tant i es descompensen

C R O S C O P IMI

Ib

Nadal SolidariEnguany hem volgutfelicitar les festes a tots elstreballadors amb unestarges especials, ja que hanestat realitzades pel Casaldel Raval i per la FundacióTallers, de persones quepateixen disminucionspsíquiques. Tanmateix, elsguarniments emprats perla decoració de l’arbre del’Hospital del Mar els hanfet entitats de caire social

molt més”. D’altra banda, i degut a que els dies deNadal l’hospital funciona a mig gas, això tambérepercuteix en una acumulació de malalts i pre-ingressos a l’àrea d’Urgències.

Emocions a flor de pellEls pacients viuen de manera molt personal aquestesdates. Cadascú, depenent del seu estat de salut i elseu context personal, les rep de forma diferent. Peral Juan Zampalo, malalt de llarga estada a l’Hospitalde l’Esperança, és el primer Nadal fora de casa itambé el primer que haurà de passar acompanyaten molt de temps. Però és un sentiment difícild’expressar, perquè no es troba en les millorscondicions físiques ni hi és per lliure elecció, sensepoder gaudir de la llibertat de moviments que voldria.Però, encara que està una mica trist, com ell diu,no té més remei que fer-se a la idea. A més, diu,em sento ben cuidat i tot el que fan per a nosaltresés benvingut, és clar. La Visitación Calvo, ingressadaa la mateixa unitat, en canvi, ha vist ja un altre Nadalal centre, i ho espera amb il·lusió, recordant elsàpats, els obsequis o les visites intensives dels seuscinc fills i disset nets. Jo sóc una persona optimista,alegre, bromista... i m’encanta quan arriben lesfestes. Sóc la primera a posar-me a ajudar pel concursde guarniments, perquè m’agrada molt dibuixar ipintar. Què bé que ho passem aquests dies!

Al Centre Fòrum, com a la resta dels centres,l’emotivitat de les festes culmina i es tanca amb laCavalcada de Reis, un dels moments estel·lars, enquè les “carrosses” recorren el centre per a què elsReis, patges i el seu seguici –personal del centre-reparteixi a tothom els obsequis que s’han preparatamb tant de temps. És un dels moments més emotiusde l’any –diu la Montse- perquè a moltes plantess’esperen a les sales, a d’altres hem d’entrar a leshabitacions. Moltes persones riuen, s’emocionen,els fan petons... Per a tothom és una festa

6Ib ael Servei de Pneumologia de l’Hospital del Marguardonat en els TOP20

llocs del rànquing dels millors hospitals ambespecialitats de referència, una categoria queinclou els hospitals generals i/o universitarisde menys de 600 llits. En aquesta vuitenaedició es presentaven de forma voluntària 145centres de tota Espanya (26 privats i 119 delSistema Nacional de Salut). Els hospitals delTOP20 obtenen un 20% menys de mortalitat,un 12% menys de complicacions i una estadamitjana un 11% menor que la resta de centresparticipants. En la mateixa categoria que elsnostres centres també van ser premiatsl’Hospital Parc Taulí de Sabadell i l’HospitalMútua de Terrassa Ib

Ib

El ��������������en la vida diària

La presentació de la campanya “Hospitalssostenibles”, iniciada per tots els centres del’IMAS amb l’objectiu de fomentar unespautes de consum energètic mésrespectuoses amb el medi ambient, varealitzar-se el passat dia 13 de desembre ala sala d’actes Josep Marull de l’Hospital del

Mar. El meteoròleg Tomàs Molina va realitzaramb aquest motiu la conferència “El canviclimàtic: com afectarà l’atenció sanitària”,sobre l’ús indiscriminat dels recursos naturalsen aquest àmbit i la manera de contribuir afer un ús més responsable de l’energia enl’entorn sanitari

El Servei de Pneumologia va serguardonat en el lliurament anual depremis TOP20 a la qualitat sanitària ambel Benchmarks de l’àrea de Respiratori.

El Benchmarks és un patró que reconeix lamillor pràctica i tasca dels centres amb elsmillors resultats en els indicadors utilitzats.Enguany s’avaluaven tres processos moltfreqüents: la pneumònia, la MalaltiaPulmonar Obstructiva Crònica (MPOC) i laneoplàsia de tràquia, bronquis i pulmó.

També l’Hospital del Mar i de l’Esperançavan ser guardonats per segon any consecutiuen els premis Hospitals TOP20, en els primers

El passat 21 de novembre va tenir lloc a l’Auditori del PRBB la taularodona que duia per títol “Personalitat i context social del terrorismeislamista: la trama de Lavapiés com a exemple”, organitzada perla Càtedra “El cervell social” i la Unitat de Recerca en Psiquiatria de l’IMIM-Hospital del Mar.

La taula rodona va analitzar, des del punt de vista de la ciència, les bases biològiques isocioculturals que envolten els protagonistes d’aquest nou model de conflicte, tan distanciatal d’enfrontaments passats i que es caracteritza per l’absència d’empatia dels actors, la immolaciópersonal, l’alt grau de sacrifici i l’”altruisme letal” que defineixen el nou perfil de terrorista. Vanparticipar en aquesta posta en comú l’antropòleg americà Scott Atran, expert mundial enterrorisme islamista i professor de la Michigan University, i el psiquiatra Adolf Tobeña, catedràticen Psiquiatria i director del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la UAB.

L’acte va finalitzar amb la projecció del documental “The Madrid Connection”, una coproduccióentre JWP/Easy Film i la BBC, Cuatro, TV3 i el Danish Film Institute, que tracta de reconstruirels passos dels terroristes implicats en l’11M, que va poder ser comentada pel seu director iperiodista, Justin Webster

���������� les bases biològiquesi socioculturals del terrorisme

7Ib

l’avantguarda

Consumir més d’una vegada per setmana fastfood augmenta el risc d’obesitat, segonsdemostra un estudi realitzat per investigadorsde la Unitat de Recerca en Lípids i EpidemiologiaCardiovascular de l’IMIM-Hospital del Mar. Lesconclusions han confirmat la relació directaentre freqüència en el consum de menjar ràpidi l’augment del risc de patir obesitat, ja ques’incrementava en un 129% en els grups depersones que consumien fast food més d’uncop per setmana sense compensar-ho ambuna dieta equilibrada en la resta dels àpats.Aquest treball, que analitza les dades de 3.054persones, és el primer estudi poblacionalexistent a Europa i els seus resultats espubliquen al British Journal of Nutrition

Fast food i

obesitatEn el marc del Congrés-Curs Team 2007de Teràpia Endovascular i Miocàrdica,l’Hospital del Mar va acollir i retransmetrela intervenció de dues complexesintervencions en malaltia coronària. El Dr.Shigeru Saito, màxima autoritat mundial enel tractament de les oclusions coronàriescròniques, va ser l’encarregat de dur a termeaquestes intervencions des del Laboratorid’Hemodinàmica Cardíaca del centre, ambla col·laboració del Dr. Faustino Miranda del’Hospital del Mar i de la Dra. Fina Mauri del’Hospital Germans Trias i Pujol

Retransmissió en directede dues complexesintervencions coronàries

Estratègies de la nova Direcció Mèdica de l’IMAS

Entrevista amb en Xavier Castells. Director Mèdic de l’IMAS

8Ib

En

Quins avantatges té per a l’IMAS un òrgancom la Direcció Mèdica?En primer lloc voldria agrair des d’aquí elimmens treball fet per les anteriors direccionsmèdiques del Dr Jordi Carbonell i del Dr. JordiBruguera, i com no podria ser d’altra manerala imprescindible col·laboració de tots elsfacultatius dels nostres centres. També agrairla complicitat en aquest projecte de DireccióMèdica de la direcció de l’IMAS, a tots elsnivells. El paper de la Direcció Mèdica ha estatcapdal per refermar la posició de l’Hospitaldel Mar, que es troba en plena fase decreixement, com un dels quatre centresreferents de la Ciutat i de Catalunya.

El lideratge clínic s’ha plasmat en una propostaassistencial que dona resposta a les necessitatsd’incorporació de noves evidències científiquesi sistemes organitzatius que han permès alsnostres centres una posició de lideratge en elnostre entorn. Avui ningú qüestiona la nostracapacitat terciària i d’alta especialització. LaDirecció Mèdica ha de facilitar i impulsar aquestprocés a partir de la incorporació de nousprofessionals i donar eines per una constantadaptació del cos facultatiu als reptes que estroba un hospital d’aquestes característiques. La Direcció Mèdica ha d’ajudar ha definir lesnecessitats i reptes assistencials de futur i pertant les necessitats de perfils professionals.Tanmateix, si volem seguir treballant en

aquesta línia caldrà aprofundir en el processosestructurats de treball, canalitzar les sinèrgiesque es detecten entre els serveis, adequar-lesal compliment de les estratègies pactades iprioritzar les línies més competitives.

Què pot aportar personalment al càrrec?Un cop consolidada a funció de la DireccióMèdica, ara hem d’entrar en una nova etapade treball. Aquesta Direcció Mèdica ha detreballar per la definició dels Plans estratègicsassistencials clínics i ajudar a dibuixarconstantment què volem ser d’aquí a cinc anysi treballar per a materialitzar-ho.

Com s’arriben a definir aquests plans?És un procés de pacte i consens constant, internen primer lloc i també amb els diferents actorsque hi intervenen, com ara el CatSalut i elsaltres hospitals. Crec que tenim un excel·lentexemple amb el pla estratègic oncològic quees va començar ara fa gairebé vuit anys i va serconsensuat entre els disset Caps de Servei. Vaintroduir el concepte de les unitats funcionals,va perfilar els canvis en el lideratge d’algunsserveis i el lligam amb la recerca. Va ser ladefinició d’un full de ruta consensuat que ensorientat les línies de treball del dia a dia i ensha facilitat arribar a on som ara. Però la feinano s’acaba aquí, encara queda molt per fer.

I quin serà el seu paper un cop dibuixataquest camí?Doncs serà el de vetllar per a què aquest treballestratègic es compleixi. Tots els hospitals volenser terciaris i referents, però la qüestió està endefinir clarament en quin terciarisme ensfocalitzem, consensuar-ho, planificar-ho itreballar-hi durament per a assolir-ho.

S’ha començat ja aquest treball?Sí. Actualment ja he demanat a tots els Capsde Servei que exposin les seves estratègiesd’equip, que es plantegin i presentin on volenestar d’aquí a cinc anys, incloent-hi les líniesestratègiques, assistencials, de noves tecnologiesi sense oblidar les línies de recerca que volendesenvolupar. Això ens permetrà planificar iprioritzar les línies confluents i que ens permetinaprofitar totes les oportunitats possibles, internes

9Ib

c o n s r u c c i ó

i externes. I quan haguem valorat i triat leslínies en què podem ser més competitius,apostar fort, amb ambició, posant els esforços–no només recursos- amb tot el que aixòimplica: nous professionals que incorporin allòque volem, formació continuada per a què elsqui ja hi treballin no quedin mai enrera i totaixò sempre amb un alt nivell d’autoexigència,tal com marca l’actual context sanitari.

Com continuarà la política de recerca clínica?El lligam entre assistència i recerca està en pledesenvolupament. Més que mai, la relacióentre els centres i l’IMIM com a nostraestructura de recerca dels hospitals posa enlínies convergents i en el mateix projecte eltreball assistencial diari i el treball investigador.Però hem de consolidar aquesta relació i laintegració dels clínics en la recerca professional.Tanmateix, la situació actual de més atencióa la recerca per part de l’Administració suposacom a contrapartida una major competitivitati per tant la necessitat de professionalitzar almàxim els nostres projectes. Això caldrà traduir-ho amb una priorització de línies de recercai una major dedicació d’alguns clínics i pertant apostar perquè existeixin les circumstànciesnecessàries. No poden ser en cap cas projectesindividuals sinó de grup, de servei i per suposati en primer lloc de la institució.

Quins altres reptes queden per endavant?El gran repte de futur, ara més que mai, és ladocència. Hem de ser capaços d’aprofitar laoportunitat que se’ns presenta de ser l’hospitaldel projecte conjunt de facultat de UAB/UPF.La Direcció Mèdica ha de garantir que l’hospitalsigui considerat molt més que no simplesinstal·lacions. Aquesta alineació que hemaconseguit del treball diari amb la recerca,l’hem d’aconseguir també amb la docència.I hem de poder intervenir molt més directamenten aquest projecte: integrant els estudiantsen els processos assistencials i, sobretot,facilitant molt més la implicació dels nostresprofessionals. Que es sentin tan protagonistesde la tasca docent com ara se senten en la dela recerca és una reivindicacióde la DireccióMèdica.

Un model atípic

La Direcció Mèdica de l’IMAS porta ja deuanys de singladura i és un model de gestióclínica atípic en el sector sanitari català, jaque només la té l’IMAS i l’Hospital Clínic.Aquest òrgan, que representa el pacte entrela direcció -representada pel ConsellerDelegat- i el cos facultatiu/mèdic -representatper la Junta Clínica- garanteix la participaciódirecta d’aquests professionals en les líniesestratègies de la institució, en el disseny delsprocessos de canvi.

La Direcció Mèdica de l’IMAS és un càrreccorporatiu. La Junta Clínica de l’IMAS,formada pels Caps de Servei, presidents decomissions de qualitat i director de recercai docència és qui proposa la persona queconsidera més adequada pel càrrec i lapresenta al Conseller Delegat, que en darrerainstància té la capacitat de validar o no laselecció. Aquest càrrec és té una durada dedos anys, prorrogables a uns altres dos. Desde la seva creació han ocupat aquest càrrecanteriorment altres dos Directors Mèdics:Jordi Carbonell i Jordi Bruguera.

En Xavier Castells, Director Mèdic de l’IMASdes del mes de desembre, és Cap del Serveid’Epidemiologia Clínica de l’Hospital delMar des de l’any 1989. És especialista enmedicina preventiva i salut pública, doctori professor de la UAB. Les seves àreesd’especialitat són l’avaluació dels serveissanitaris i el cribatge del càncer. És vice-president de la societat catalana de salutpública, membre d’equips editorials derevistes d’aquesta especialitat, autor denombrosos articles i investigador principalde diferents projectes de recerca.

Com s’han d’integrar aquestes les vessantsassistencial, docent i de recerca?No és exigible que cada facultatiu sigui unlíder en les tres àrees, perquè això només potcrear ineficiència i frustració. No tots els metgesfan el mateix en assistència, o en recerca o endocència i les dedicacions en cada àrea nopoden ser les mateixes per a tothom. Però síhem de demanar que cada servei sigui capaçde traçar línies que incloguin aquestes tresbranques i les distribueixin entre elsprofessionals amb projectes més interessantsi competitius, en la línia del que s’ha definita nivell de la institució. I hem de fer que elreconeixement professional i social es rebisigui quina sigui la dedicació de cadascun delsprofessionals, sempre que, per suposat,assoleixin els nivells d’exigència, formació idedicació corresponents a les seves àrees

10Ib

G e n tCom estem?

Adolf PouCap de Servei emèrit de Neurologia

Perquè va voler estudiar medicina?A casa hi havia la tradició d’estudiar una carrera, però tots –el meupare i germans- eren “de lletres”. Per allà els anys cinquanta nosemblava haver-hi gaire més opcions i allò de què “el tercer germàestudïi medicina” es va fer realitat. I he de dir que de molt bona ganaper part meva, ja que vaig estudiar molt.

Si no hagués estat metge, què li hagués agradat ser?No se m’ha passat mai pel cap ser altra cosa. Només vaig dubtar enl’especialitat que triar: si dedicar-me a la cirurgia ortopèdica o a laneurologia. On crec que també me’n sortiria seria en professionsartístiques on es requerís un estudi reiteratiu: actor, cantant, músic...

Com valora el seu pas per l’Hospital del Mar?Aquí he pogut aprendre en tots els sentits possibles. Primer, per la sortd’haver estat professor de trenta-tres promocions de metges a la UnitatDocent. Després, en haver tingut la satisfacció d’atendre a milers depacients, que són l’única forma d’aprendre i millorar. I per suposat,per haver pogut investigar, entrant en contacte amb companys elsconeixements dels quals m’han pogut ajudar a resoldre tants diagnòstics.

Troba alguna cosa a faltar d’aquells temps?Potser hi havia més reunions conjuntes entre serveis i subespecialitatsde la neurologia o la neurocirurgia. Ara no hi ha gaire temps i cadaservei funciona de forma molt més independent. I potser també quees valori, no només el fet d’estar a l’última en les publicacions mèdiques,sinó aquella experiència dels professionals més veterans.

Quins són els moments més entranyables que recorda?N’hi ha molts: quan vaig ser nomenat professor titular, el dia que vaigser padrí de la promoció mèdica l’any 1997 o el dia en què, en unacte cultural a l’hospital, en homenatge a Martí Pol vaig cantar davantde tots els companys “Com un gran ram de roses blanques”.

Quines són les seves més grans aficions personals?M’agrada molt anar a Calonge, banyar-me al mar, anar en bicicleta igaudir de la família. Sóc feliç veient créixer tots els meus nets –en tincdeu i ben aviat en tindré onze- i com els fills se’n van sortint. De bensegur que tinc molt més a aprendre jo de tots ells que ells de mi.

Com es definiria vostè mateix i com voldria que el recordessin?Sóc fruit d’un condicionament genètic que diríem tocat per latramontana, en forta lluita per a encarrilar l’energia d’aquest ventpoderós. Amb el temps i l’ajut del treball a l’Hospital, ho he anataconseguint i n’estic prou orgullós. Voldria ser recordat com untreballador nat, sempre disposat a veure pacients i donar respostes,amb potencial -el que hagués estat de ser més ordenat i constant- ique no hi pensessin en els defectes que indiscutiblement he tingut.

Quins són els seus plans de futur?De moment, l’Hospital i la UAB em donen opció a seguir fins a la fidel curs acadèmic. Després continuaré atenent les consultesneurològiques que puguin sorgir des del meu despatx. I com queprevisiblement em sobrarà temps per moltes coses potser ara sí quepodré, per fi, llegir un llibre no mèdic, un llibre dels “de debò”

L’Adolf Pou Serradell va començar al’Hospital del Mar l’any 1973, quanera encara l’Institut NeurològicMunicipal i va ser anomenat Cap deServei de Neurologia de l’Hospitaldel Mar quan la institució es vaassimilar al centre. L’any 2006 l’Il·lustreCol·legi de Metges li va atorgar elpremi a l’excel·lència professional enla categoria d’assistència hospitalària.Ha estat nomenat Membre d’Honorde la Sociedad Española i la SocietatCatalana de Neurología. El mes denovembre va rebre un Homenatgeal mestre i company dels residentsque han format part del Servei deNeurologia amb ell.

11Ib

El dia 15 de febrer de 2007 i tot seguintl’acord de la Comissió Paritària de controli seguiment de la interpretació del Convenies va iniciar el procés de convocatòriesgenerals relatiu a 201 places de les categoriesde tècnic mitjà en Sanitat (ATS/DI), auxiliaradministratiu/va, auxiliar de clínica i pràcticsanitari, procés que es va tancar abans definalitzar l’any 2007 i que va suposar unanotable ampliació del nombre de places (37places més de les categories tècnic mitjà enSanitat, auxiliar de clínica i pràctic sanitari),i un considerable augment del nombred’hores contractades (2.500 hores) sobre laconvocatòria prevista inicialment.La finalitat de la institució, doncs, ha estatmantenir els professionals en el seu lloc detreball i estabilitzar la plantilla laboral ambuna major oferta de contractes laboralsindefinits.

Per a la majoria dels testimonis entrevistats,aquesta era la primera vegada que espresentaven. En algun cas fins i tot van comentarque havien deixat passar alguna convocatòriaper esperar a tenir més punts d’antiguitat o pera completar el currículum, ja que és bàsic per apresentar-se a les oposicions amb més possibilitatsd’èxit. Molts d’ells feia anys que treballaven ambun contracte d’interinitat, i el fet de guanyar laplaça els fa sentir molt més refermats en la sevavida professional. També el fet de què esconvoquessin un alt nombre de places els vaanimar a fer-ho.

Jo ja porto treballant deuanys a la institució, com ainfermera de quiròfan. Era elsegon cop per a mi i l’altravegada, tot i aprovar, no vaigaconseguir la plaça. Tot i quela situació familiar m’ho feiadifícil, vaig intentar estudiar ipreparar-me. Quan t’examines

238 nous contractesindefinits

compta tot: coneixements, arriscar-te, una micade sort... Recomano preparar-se bé per aaconseguir-ho, especialment en els temes generalsd’infermeria, perquè quan t’especialitzes hi hacoses que no fas servir tant. Però estic moltcontenta. S’ha acabat allò de pensar si quanacabis el contracte tornaràs a signar, si tindràsvacances i quan... És una gran tranquil·litat.

Vaig estudiar i potser peraixò no ho vaig trobarexcessivament difícil. Per a miaprovar era una necessitatperquè la plaça que ocupavasortia a convocatòria i podriatornar a fer suplències. Jo jaem sentia molt part d’aquestaempresa i sobretot d’aquest

centre i dels seus malalts, perquè des que vaigacabar els estudis que estic aquí treballant im’encanta la meva feina i la relació amb la gentgran. Per a mi és una consolidació.

Una mica era també unaqüestió d’amor propi: si empresentava, ho havia de ferper aprovar, no per provar iprou. En el meu cas, la situaciófinal no ha canviat gaire i vala dir que no sentia perillar elmeu lloc de treball, però laveritat és que la sensació és

un molt bon “ara ja està”. Estic contenta perquèaixí puc continuar amb la meva feina, amb lagent que treballo i en el lloc on treballo, i tot això m’agrada molt. El punt estarà en trobar què icom ho puc fer ara per millorar.

“La veritat és que no m’hoesperava i va ser una gratasorpresa. El fet que s’ampliésfins a 19 les 6 places inicialmentconvocades em va fer teniresperances, que finalments’han complert. Si és veritatque a nivell funcional no canviagaire –perquè segueixo fent lamateixa feina, horari i demés-

la tranquil·litat personal de saber que aquest llocde treball és meu doncs és molt gran. Ara japodré pensar a mirar un pis...”

Què se sent en guanyarla plaça?

José ManuelFernándezPràctic sanitariHospital del Mar

Imma EspejoInfermeraH. de l’Esperança

Yolanda FerrerAuxiliar administrativaIMIM

Montse CasadoAuxiliar de clínicaCentre Fòrum

Llibres de Sant Jordi per a tothom

Llibres de Sant Jordi per a tothom

12Ib

Dir

ecci

ó: S

erve

i de

Co

mu

nic

ació

de

l’IM

AS

C

om

itè

Edit

ori

al: V

anes

a B

alse

lls, M

arta

Cal

sin

a, J

ose

p C

om

ín, V

erò

nic

a D

om

íng

uez

, Ju

lian

a Es

qu

erra

, Mer

cè F

ern

ánd

ez, I

mm

a G

arcí

a, R

osa

Man

aut,

An

a G

emm

a M

artí

n,

Mo

nts

erra

t M

olin

os,

Jo

rdi P

ascu

al, M

arib

el P

érez

, Fra

nce

sc R

ub

io, M

on

tser

rat

Soro

C

on

tin

gu

ts i

coo

rdin

ació

: id

eact

iva

P

roje

cte

grà

fic:

idea

ctiv

a I

mp

ress

ió: G

ráfi

cas

Lati

nas

D

.L.:

B-0

3098

-200

8

Tu també potscol·laborar a fer

l’IMAS a la butxaca.Clica al bànner quetrobaràs a la intranet

i informa’t.

Què vol dir això de l’acreditació dels centres?L’acreditació és un mètode d’avaluació externapel qual es verifica que un centre assoleix unconjunt d’estàndards prèviament establerts i quees materialitza a través d’un certificat.

Perquè és important aquest procés?Perquè l’acreditació salvaguarda la garantia del’assistència prestada en els centres sanitaris,que és una responsabilitat de l’AdministracióSanitària Pública, i també per anar d’acord ambles línies d’actuació del Departament de Salut.Serveix per a establir un nivell de qualitat essencialper a una organització competent i és un veritableimpuls per a la millora de la qualitat.

És el primer cop que els centres de l’IMASs’acrediten? Què es feia fins ara?El model d’acreditació es va presentar per primercop el 2005, encara que abans ja existiennormatives que regulaven la qualitat assistencialdels centres. El 1981 va ser el primer procésd’acreditació dels centres.

En què es basa aquest nou sistema?Quins criteris s’utilitzen?En aquest procés creem un manual d’estàndards,seguint els criteris del model EFQM, que parla,en essència, d’uns criteris de lideratge, altresd’organització de les persones, d’aliances irecursos, el més extens d’anàlisi de tots elsprocessos assistencials i un darrer grup de criterisque fan referència als resultats obtinguts.

Quins són aquests estàndards que es fanservir?N’hi ha d’estàndards essencials, necessaris pera l’acreditació, i d’altres estàndards de millora,que incideixen en el procés de millora.

De quines fases consta el procésd’acreditació?El procés d’acreditació consta de vàries fases.Comença amb l’autoavaluació, que fan elsdirectius i els professionals dels centres delscriteris que estableix el Model, en la segonafase passem per una auditoria externa i per lavaloració d’un comitè d’experts. En el cas del’Hospital del Mar i de l’Esperança, l’empresaauditora és ADDIENT i els auditors són la Dra.Adela Gallart i la Sra. Pilar Real

S’inicia la Fase I del Pla

d’Ampliació de l’Hospital del Mar

Aquesta fase s’inicia el març del 2008 aI solar del Gas i

comprèn els vestuaris, urgències, radioteràpia i els hospitals

de dia de cardiologia, respiratori, digestiu i medicina

interna-infeccioses. El concurs de licitació de la fase I es

va fer el mes de novembre.

Neix la Societat Espanyolade Fractura Osteoporòtica (SEFRAOS)

Dedicada a estudiar i lluitar contra l’elevada prevalènciade fractures osteoporòtiques en persones d’edat

avançada. Composta per metges de diferents camps.El vicepresident és n’Adolf Díez, cap del Servei de

Medicina Interna-Infeccioses de l’H. del Mar.

Beca per dos metges de radioteràpia

La prestigiosa beca In Memorial del Dr. Manuel de

Caralt per ampliació de formació a l’estranger en

Oncologia Radioteràpica s’ha atorgat

a les metgesses Palmira Foro i

Núria Rodríguez, de l’IOR.

Procés d’Acreditació de l’Hospital del Mar i de l’EsperançaMª Jesús Villares. Cap de Formació i Qualitat d’Infermeria de l’Hospital de l’Esperança

En línies10