imaculareport 11 - institut de la màcula...avance de la enfermedad de stargardt. una vez finalizada...

11iMACULAreport

de la maculainstitutInnovating Eye Care

En col·laboració ambEn colaboración con

Viure amb DMAE i fàrmacs d’última generacióVivir con DMAE y fármacos de última generación

L’Institut participa en un nou assaig clínic per la DMAE exsudativa amb un fàrmac d’última generacióEl Institut participa en un nuevo ensayo clínico parala DMAE exudativa con un fármaco de última generación

Viure amb DMAE / Vivir con DMAE:dues històries a la recerca de la llumdos historias en busca de la luz

REPORT

REPORT

4

AWARENESS

10

Què estudia la metabolòmica en el context de la degeneraciómacular associada a l’edat?¿Qué estudia la metabolómica en el contexto de ladegeneración macular asociada a la edad?

RESEARCH

20

6

12Paula Verdaguer, oftalmòloga especialista en còrnia, cirurgia refractiva i cataractaPaula Verdaguer, oftalmóloga especialista en córnea, cirugía refractiva y catarata

ENTREVISTA

16

Actualitat sobre projectes de recerca, presència en els mitjans de comunicació i activitats de l’equip

Actualidad sobre proyectos de investigación, presencia en medios de comunicación y actividades del equipo

NEWS

22

18RESEARCH

DIABETIS / DIABETESEl 35% de les persones que té diabetis poden desenvolupar problemes de visió en el termini de 5 anysEl 35% de las personas que tiene diabetes pueden desarrollar problemas de visión en el plazo de 5 años

DIABETIS / DIABETES

Entrevista a persones que pateixen la malaltia Entrevista a personas que sufren la enfermedad

Guia per seguir els avenços en recerca de retina 2018Guía para seguir los avances en investigación de retina 2018

AWARENESS

Benvolguts, benvolgudes,

El nostre compromís amb la recerca ens permet continuar avançant per millorar tractaments i trobar solucions per a malalties que encara no en tenen. Per això, estem molt contents de comunicar-vos que iniciem un nou assaig clínic en Fase III pel tractament de la DMAE exsudativa amb un fàrmac d’última generació i llarga durabilitat.

Aquest assaig està ara en procés de selecció de candidats seguint uns rigorosos criteris d’inclusió. Participar en aquest assaig clínic permet tenir l’oportunitat d’accedir sense costos a un tractament innovador no disponible encara per la població en general, amb una atenció personalitzada i de vanguardia per part d’experts oftalmòlegs.

En aquest sentit, destacar també que seguim participant en un assaig clínic pioner internacional per frenar l’avanç de la malaltia de Stargardt. Una vegada finalitzada la fase de selecció (ja tancada), hem aconseguit ser l’entitat participant a nivell europeu que major número de persones ha inclòs, el que és, sens dubte, una bona notícia.

En altres àmbits de la recerca també seguim avançant. En l’actualitat, participem en diversos projectes entre els que destaquen les teràpies de cèl·lules mare o l’estudi de la relació entre el microbioma i la DMAE.

Una altra qüestió important per a nosaltres és la conscienciació social sobre la importància de realitzar-se revisions periòdiques per detectar precoçment la malaltia i per això portem a terme diverses iniciatives. Per exemple, en l’àmbit de la retinopatia diabètica hem realitzat algunes accions informatives conjuntament amb l’Associació Catalana de Diabetis i amb el Col·legi Oficial d’Òptics-Optometristes de Catalunya. I en l’àmbit de la DMAE, amb entitats vinculades a l’esport, com el Golf de Sant Cugat i el Real Club de Golf del Prat.

També hem dirigit els nostres esforços en l’àmbit dels mitjans de comunicació, havent subscrit un acord de col·laboració amb l’Associació de Periodistes Especialitzats en Salut (ANIS) amb l’objectiu de promoure que la informació sobre la visió que publiquin els mitjans sigui rigorosa.

I, en l’àmbit assistencial, seguim treballant en base a una atenció personalitzada i d’excel·lència mèdica. Volem recordar també l’esforç que es realitza des de totes les nostres especialitats (còrnia, cirurgia refractiva, cataracta, glaucoma i cirurgia plàstica ocular) a les que el nostre excel·lent equip mèdic segueix sent pioner en els seus àmbits d’actuació.

Apreciados, apreciadas,

Nuestro compromiso con la investigación nos permite seguir avanzando para mejorar tratamientos y hallar soluciones para enfermedades que aún no tienen. Por ello, estamos muy contentos de comunicaros que iniciamos un nuevo ensayo clínico en Fase III para el tratamiento de la DMAE exudativa con un fármaco de última generación y larga durabilidad.

Este ensayo está ahora en proceso de selección de candidatos siguiéndose unos rigurosos criterios de inclusión. Participar en este ensayo clínico permite tener la oportunidad de acceder sin coste a un tratamiento innovador no disponible aún para la población en general, con una atención personalizada y de vanguardia por parte de expertos oftalmólogos.

En este sentido, destacar también que seguimos participando en un ensayo clínico pionero internacional para frenar el avance de la enfermedad de Stargardt. Una vez finalizada la fase de selección (ya cerrada), hemos logrado ser la entidad participante a nivel europeo que mayor número de personas ha incluido, lo que es, sin duda, una buena noticia.

En otros ámbitos de la investigación también seguimos avanzando. En la actualidad, participamos en diversos proyectos entre los que destacan las terapias de células madre o el estudio de la relación entre el microbioma y la DMAE.

Otra cuestión importante para nosotros es la concienciación social sobre la importancia de realizarse revisiones periódicas para detectar precozmente la enfermedad y por ello llevamos a cabo diversas iniciativas. Por ejemplo, en el ámbito de la retinopatía diabética hemos realizado algunas acciones informativas junto a la Asociación Catalana de Diabetes y con el Colegio Oficial de Ópticos-Optometristas de Catalunya. Y en el ámbito de la DMAE, con entidades vinculadas al deporte, como el Golf de Sant Cugat y el Real Club de Golf del Prat.

También hemos dirigido nuestros esfuerzos al ámbito de los medios de comunicación, habiendo suscrito un acuerdo de colaboración con la Asociación de Periodistas Especializados en Salud (ANIS) con el objetivo de promover que la información sobre la visión que publican los medios sea rigurosa.

Y, en el ámbito asistencial, seguimos trabajando en base a una atención personalizada y de excelencia médica. Queremos recordar también el esfuerzo que se realiza desde todas nuestras especialidades (córnea, cirugía refractiva, catarata, glaucoma y cirugía plástica ocular) en las que nuestro excelente equipo médico sigue siendo pionero en sus ámbitos de actuación.

03


En col·laboració ambEn colaboración con

iMACULAreportEDITORIAL I

04

iMACULAreport I REPORT

La DMAE és una de les principals malalties en recerca dins l’oftalmologia. A nivell mundial, les principals corporacions internacionals i els centres oftalmològics de referència estan implicats en la missió de millorar els actuals tractaments per a la DMAE exsudativa, avançar en la prevenció i en les tècniques d’abordatge i trobar tractament per a la DMAE atròfica. L’Institut de la Màcula, des de la perspectiva de la recerca clínica, i la Barcelona Macula Foundation, des de la recerca bàsica, formen part d’aquest col·lectiu que aspira a revertir aquestes patologies de la visió que fins fa poc tenien un desenvolupament inexorable.

Aquest mes d’abril, l’Institut de la Màcula ha iniciat un nou assaig clínic amb un fàrmac de nova generació i llarga duració indicat per la degeneració macular associada a l’edat (DMAE) en la seva variant exsudativa. És un assaig en fase III que implica un tractament amb acció terapèutica molecular dual, és a dir, que bloqueja les dues proteïnes que actuen com a motors del desenvolupament d’aquesta malaltia, a la vegada que comporta més eficàcia i major duració. L’objectiu principal és aconseguir augmentar els intervals entre els tractaments.

La DMAE es una de las principales enfermedades en investigación dentro de la oftalmología. A nivel mundial, las principales corporaciones internacionales y los centros oftalmológicos de referencia están implicados en la misión de mejorar los actuales tratamientos para la DMAE exudativa, avanzar en la prevención y en las técnicas de abordaje y hallar tratamiento para la DMAE atrófica. El Institut de la Màcula, desde la perspectiva de la investigación clínica, y la Barcelona Macula Foundation, desde la investigación básica, forman parte de este colectivo que aspira a revertir estas patologías de la visión que hasta hace poco tenían un desarrollo inexorable.

Este mes de abril, el Institut de la Màcula ha iniciado un nuevo ensayo clínico con un fármaco de nueva generación y larga duración indicado para la degeneración macular asociada a la edad (DMAE) en su variante exudativa. Es un ensayo en fase III que implica un tratamiento con acción terapéutica molecular dual, es decir, que bloquea las dos proteínas que actúan como motores del desarrollo de esta enfermedad, a la vez que comporta más eficacia y mayor duración. El objetivo principal es conseguir aumentar los intervalos entre los tratamientos.

L’Institut participa en un nou assaig clínic per la DMAE exsudativa amb un fàrmac d’última generacióEl Institut participa en un nuevo ensayo clínico para la DMAE exudativa con un fármaco de última generación

“En la lluita contra una malaltia com la DMAE exsudativa hem de ser capaços no només d’actuar precoçment sinó de poder seguir tractant la malaltia durant molt de temps. Disposar d’un nou fàrmac que mantingui o millori els beneficis però amb efecte més durador, incidirà positivament en la qualitat de vida dels pacients a llarg termini”, afirma Jordi Monés, director de l’Institut de la Màcula.

L’assaig, que tindrà una duració de dos anys, es troba ara en procés de selecció de candidats. Els assajos només admeten un número limitat de pacients i estan subjectes a uns rigorosos criteris d’inclusió. Es tractaria de persones majors de 50 anys amb DMAE exsudativa que no hagin rebut tractament per aquesta malaltia i la seva agudesa visual estigui compresa entre 20/32 i 20/320.

Participar en aquest assaig clínic permet a les persones que pateixen DMAE tenir l’oportunitat d’accedir sense cost a un tractament innovador, amb una atenció personalitzada i de vanguardia per part d’experts oftalmòlegs. També és l’única via d’accés a un nou fàrmac encara no disponible per a la població general però que ja ha mostrat molt bons resultats en pacients a un assaig clínic previ en Fase II.

“En la lucha contra una enfermedad como la DMAE exudativa tenemos que ser capaces no solo de actuar precozmente sino de poder seguir tratando la enfermedad durante mucho tiempo. Disponer de un nuevo fármaco que mantenga o mejore los beneficios pero con efecto más duradero, incidirá positivamente en la calidad de vida de los pacientes a largo plazo”, afirma Jordi Monés, director del Institut de la Màcula.

El ensayo, que tendrá una duración de dos años, se encuentra ahora en proceso de selección de candidatos. Los ensayos solo admiten un número limitado de pacientes y están sujetos a unos rigurosos criterios de inclusión. Se trataría de personas mayores de 50 años con DMAE exudativa que no hayan recibido tratamiento para esta enfermedad y cuya agudeza visual esté comprendida entre 20/32 y 20/320.

Participar en este ensayo clínico permite a las personas que sufren DMAE tener la oportunidad de acceder sin coste a un tratamiento innovador, con una atención personalizada y de vanguardia por parte de expertos oftalmólogos. También es la única vía de acceso a un nuevo fármaco aún no disponible para la población general pero que ya ha mostrado muy buenos resultados en pacientes en un ensayo clínico previo en Fase II.

05

iMACULAreportREPORT I

ASSAIG CLÍNIC FASE IIIL’Institut de la Màcula selecciona candidats per tractar la DMAE en la seva variant exsudativa amb un fàrmac d’última generaciói llarga duració.

ENSAYO CLÍNICO FASE IIIEl Institut de la Màcula selecciona candidatos para tratar la DMAEen su variante exudativa con un fármaco de última generacióny larga duración.

Més infomació / Más información:

93 595 01 55www.institutmacula.com


En col·laboració amb / En colaboración con:

06


La DMAE és una malaltia cada vegada més prevalent i molt discapacitant. Encara que no afecti a cap òrgan vital, té importants conseqüències en l’autonomia de les persones i en les seves relacions ja que afecta a la visió central el que els impedeix conduir, llegir i inclús veure la cara dels seus éssers estimats. Al món occidental és la principal causa de ceguera en persones de més de 70 anys.

Milagros García Bonafe té degeneració macular associada a l’edat (DMAE), en la seva variant atròfica, una malaltia que actualment no té cura. Per fer una vida normal depèn, en part, de la seva família i de la seva capacitat per adaptar-se a aquesta situació. “Arriba un moment que perds la vergonya de preguntar quan no veus i que t’acostumes a que hi ha coses que ja no pots fer”, afirma amb seguretat. “Com la meva visió perifèrica encara és bastant bona, intento portar una vida el més normal possible, tot i les limitacions”.

La DMAE es una enfermedad cada vez más prevalente y muy discapacitante. Aunque no afecta a ningún órgano vital, tiene importantes consecuencias en la autonomía de las personas y en sus relaciones ya que afecta a la visión central lo que les impide conducir, leer e incluso ver la cara de sus seres queridos. En el mundo occidental es la principal causa de ceguera en personas de más de 70 años.

Milagros García Bonafe tiene degeneración macular asociada a la edad (DMAE), en su variante atrófica, una enfermedad que en la actualidad no tiene curación. Para hacer una vida normal depende, en parte, de su familia y de su capacidad para adaptarse a esta situación. “Llega un momento que pierdes la vergüenza de preguntar cuando no ves y que te acostumbras a que hay cosas que ya no puedes hacer”, afirma con seguridad. “Aunque como mi visión periférica aún es bastante buena, intento llevar una vida lo más normal posible, pese a las limitaciones”.

Viure amb DMAE / Vivir con DMAE:dues històries a la recerca de la llumdos historias en busca de la luz

A Milagros li va ser diagnosticada la malaltia per primera vegada als 53 anys i des de llavors acudeix a revisió mèdica cada sis mesos. “Em faig tots els controls que són necessaris per monitoritzar la progressió i sempre vinc amb l’esperança que un dia el doctor em digui: Hem trobat la cura i ho podrem solucionar” diu esperançada. Milagros García ha participat ja en dos assajos clínics i té confiança en el treball dels investigadors.

“La recerca és una carrera contrarellotge”, afirma el doctor Jordi Monés, MD, PhD i director de l’Institut de la Màcula. “Estem en un moment il·lusionant, amb importants avanços, però encara queda molt per fer”.

Deu anys enrere, la DMAE era una malaltia devastadora. En l’actualitat, la recerca ha aconseguit, amb l’aparició de noves tècniques i fàrmacs, donar un tomb a la situació. S’han trobat fàrmacs i tècniques que contribueixen a retenir l’avanç de la malaltia. I més recentment la teràpia cel·lular es posiciona com una realitat terapèutica. “Amb els recursos necessaris, pensem que a mig termini podrem aconseguir un tractament eficaç per a la DMAE atròfica. Quan a nivell mundial, tots els agents implicats investiguen i comparteixen els seus

A Milagros le fue diagnosticada la enfermedad por primera vez a los 53 años y desde entonces acude a revisión médica cada seis meses. “Me hago todos los controles que son necesarios para monitorizar la progresión y siempre vengo con la esperanza de que un día el doctor me diga: Hemos encontrado la cura y lo vamos a poder solucionar” dice esperanzada. Milagros García ha participado ya en dos ensayos clínicos y tiene confianza en el trabajo de los investigadores.

“La investigación es una carrera contrarreloj”, afirma el doctor Jordi Monés, MD, PhD y director del Institut de la Màcula. “Estamos en un momento ilusionante, con importantes avances, pero aún queda mucho por hacer”.

Diez años atrás, la DMAE era una enfermedad devastadora. En la actualidad, la investigación ha logrado, con la aparición de nuevas técnicas y fármacos, dar un vuelco a la situación. Se han hallado fármacos y técnicas que contribuyen a detener el avance de la enfermedad. Y más recientemente la terapia celular se posiciona como una realidad terapéutica. “Con los recursos necesarios, pensamos que a medio plazo podremos conseguir un tratamiento eficaz para la DMAE atrófica. Cuando a nivel mundial, todos los agentes implicados investigan y comparten

07


Milagros pateix DMAE atròfica:“Tinc l’esperança que un dia el doctor em digui: Hem trobat la solució”

Milagros padece DMAE atrófica: “Tengo la esperanza de que un día el doctor me diga: Hemos encontrado la solución”

“La investigació és una carrera contrarellotge” Jordi Monés, MD, PhD

“La investigación es una carrera contrarreloj” Jordi Monés, MD, PhD

08


coneixements, més a prop estem com a societat d’aconseguir avanços significatius”, explica Jordi Monés, fundador també de la Barcelona Macula Foundation, entitat sense ànim de lucre que té com a focus principal investigar les degeneracions maculars i retinianes.

El cas d’una altra persona afectada per la malaltia, Pilar Padró, és molt diferent al de Milagros, ja que tot i també patir DMAE es tracta de la variant exsudativa que sí té tractament. “Quan em van dir que tenia una malaltia degenerativa em vaig sentir molt malament i em va costar acceptar-ho. Després, una vegada acceptada la malaltia, em vaig sentir alleujada al saber que es podria controlar”, explica recordant aquell moment. El tractament al que es refereix es realitza a partir de fàrmacs antiangiogènics que s’apliquen mitjançant injeccions intraoculars directament a la cavitat vítria. “La injecció no és dolorosa perquè són uns segons, però al ser una punxada a l’ull t’arribes a posar molt nerviosa”.

Pel doctor Jordi Monés, aquests nervis són normals, encara que s’apliqui anestèsia tòpica i sigui un procés ràpid i indolor. “Parlo molt amb els pacients perquè em sembla un factor important i sempre intento infondre’ls tranquil·litat. Els hi dic: Confia en mi i tracta de no imaginar-te l’escena. També els explico que el nostre equip té molta experiència i que estan en bones mans”.

Per a Pilar aquesta confiança és fonamental, així com ho és també ser rigorosa amb les visites i no oblidar mai que la DMAE és una malaltia crònica. “A mi no em costa venir perquè sé que, gràcies al tractament, he mantingut la mateixa visió que tenia quan vaig arribar. Això em motiva per continuar endavant”.

Aquest tractament aconsegueix aturar la malaltia en tres de cada quatre casos i millorar-la en un de cada tres.

sus conocimientos, más cerca estamos como sociedad de alcanzar avances significativos”, explica Jordi Monés, fundador también de la Barcelona Macula Foundation, entidad sin ánimo de lucro que tiene como foco principal investigar las degeneraciones maculares y retinianas.

El caso de otra persona afectada por la enfermedad, Pilar Padró, es muy diferente al de Milagros, ya que pese a que también padece DMAE se trata de la variante exudativa que sí tiene tratamiento. “Cuando me dijeron que tenía una enfermedad degenerativa me sentí muy mal y me costó aceptarlo. Después, una vez aceptada la enfermedad, me sentí aliviada al saber que se podría controlar“, explica recordando aquel momento. El tratamiento al que se refiere se realiza a partir de fármacos antiangiogénicos que se aplican mediante inyecciones intraoculares directamente en la cavidad vítrea. “La inyección no es dolorosa porque son unos segundos, pero al ser un pinchazo en el ojo te llegas a poner muy nerviosa”.

Para el doctor Jordi Monés, estos nervios son normales, aunque se aplique anestesia tópica y sea un proceso rápido e indoloro. “Hablo mucho con los pacientes porque me parece un factor importante y siempre intento infundirles tranquilidad. Les digo: Confía en mí y trata de no imaginarte la escena. También les explico que nuestro equipo tiene mucha experiencia y que están en buenas manos”.

Para Pilar esa confianza es fundamental, así como lo es también ser rigurosa con las visitas y no olvidar nunca que la DMAE es una enfermedad crónica. “A mí no me cuesta venir porque sé que, gracias al tratamiento, he mantenido la misma visión que tenía cuando llegué. Esto me motiva para seguir adelante”.

Este tratamiento consigue detener la enfermedad en tres de cada cuatro casos y mejorarla en uno de cada tres.

Pilar pateix DMAE exsudativa: “Em trobo molt motivada a seguir amb el tractament per mantenir la meva actual visió”

Pilar sufre DMAE exudativa: “Me siento muy motivada a seguir con el tratamiento para mantener mi actual visión”

Pilar va anar a l’Institut de la Màcula per primera vegada l’any 2012 al presentar els primers símptomes de la malaltia. “La tractem cada dos mesos per mantenir a ratlla la DMAE que pateix. Sabem que un tractament eficaç aconsegueix aturar el procés en tres de cada quatre casos”, afirma el doctor Marc Biarnés.

Aquesta pro activitat és especialment important ja que el número recomanat d’injeccions intraoculars és un mínim de 7 el primer any, mentre que a molts països la mitjana és de 6 injeccions en 2 anys, amb el gran risc que comporta aquesta inframedicació en quan a pèrdua de visió.

A partir dels 12 primers mesos, si el tractament funciona, les injeccions es poden anar espaiant. L’Institut de la Màcula practica sempre un tractament personalitzat, precoç, proactiu i extens en el temps. No ens serveix proporcionar visió als nostres pacients per un termini curt de temps. La nostra ambició és a llarg termini, d’aquí la importància de no aturar el tractament.

Pilar acudió al Institut de la Màcula por primera vez en el año 2012 al presentar los primeros síntomas de la enfermedad. “La tratamos cada dos meses para mantener a raya la DMAE que padece. Sabemos que un tratamiento eficaz consigue detener el proceso en tres de cada cuatro casos”, afirma el doctor Marc Biarnés.

Esta proactividad es especialmente importante ya que el número recomendado de inyecciones intraoculares es un mínimo de 7 el primer año, mientras que en muchos países la media es de 6 inyecciones en 2 años, con el enorme riesgo que ello comporta esta inframedicación en cuanto a pérdida de visión.

A partir de los 12 primeros meses, si el tratamiento funciona, las inyecciones se pueden ir espaciando. El Institut de la Màcula practica siempre un tratamiento personalizado, precoz, proactivo y extendido en el tiempo. No nos sirve proporcionar visión a nuestros pacientes por plazo corto de tiempo. Nuestra ambición es a largo plazo, de ahí la importancia de no detener el tratamiento.

09


Avanços en les teràpies amb cèl·lules mareAvances en las terapias con células madre

Les teràpies a base de les cèl·lules mare, en les que actualment està treballant el doctor Jordi Monés i l’equip d’investigadors de la BMF, són considerades com la ‘propera generació’ de tractaments en visió.

Les cèl·lules de l’epiteli pigmentari de la retina (EPR) són necessàries per nodrir i donar suport a la retina. En la DMAE atròfica, la pèrdua progressiva de les cèl·lules EPR provoca la pèrdua de les cèl·lules fotoreceptores. Això dona lloc a la pèrdua de la visió central.

L’assaig clínic desenvolupat per la companyia de biotecnologia israeliana Cell Cure Neurosciences, al qual el Dr. Monés participa com assessor científic, fa servir una formulació patentada de cèl·lules mare embrionàries humanes (hESC) i cèl·lules de l’epiteli pigmentari (EPR) derivades de cèl·lules mare. Aquesta nova teràpia proporciona cèl·lules RPE en forma suspesa per reemplaçar les cèl·lules perdudes degut a la malaltia. “És un camí complex encara, però emocionant ja que recentment s’ha aconseguit implantar cèl·lules mare amb la forma i marcadors adequats, és a dir, sense haver-se produït rebuig i registrant un bon índex de supervivència de les mateixes”, afirma Jordi Monés.

Las terapias a base de las células madre, en las que actualmente está trabajando el doctor Jordi Monés y el equipo de investigadores de la BMF, son consideradas como la `próxima generación´ de tratamientos en visión.

Las células del epitelio pigmentario de la retina (EPR) son necesarias para nutrir y apoyar la retina. En la DMAE atrófica, la pérdida progresiva de las células EPR provoca la pérdida de las células fotorreceptoras. Esto da lugar a la pérdida de la visión central.

El ensayo clínico desarrollado por la compañía de biotecnología israelí Cell Cure Neurosciences, en el que el Dr. Monés participa como asesor científico, utiliza una formulación patentada de células madre embrionarias humanas (hESC) y células del epitelio pigmentario (EPR) derivadas de células madre. Esta nueva terapia proporciona células RPE en forma suspendida para reemplazar las células perdidas debido a la enfermedad. “Es un camino complejo aún, pero emocionante ya que recientemente se ha logrado implantar células madre con la forma y marcadores adecuados, es decir, sin haberse producido rechazo y registrando un buen índice de supervivencia de las mismas”, afirma Jordi Monés.

10

iMACULAreport I AWARENESS

La diabetes no solo puede provocar una retinopatía y edema macular, sino que aumenta el riesgo de padecer glaucoma y cataratas.

La diabetes mellitus es una enfermedad crónica que en Catalunya padecen más de medio millón de personas. El control de los factores de riesgo y de los niveles de hemoglobina glicosilada, presión arterial e hiperlipidemia es fundamental para cualquier persona diabética. Por ello, es necesario concienciar a los enfermos de la importancia de acudir a los controles periódicos tanto con el endocrinólogo como con otros especialistas, entre ellos el oftalmólogo, ya que el enfermo puede desarrollar enfermedades oculares que pueden conducir a la ceguera.

“Esa detección precoz nos permitirá actuar rápidamente ya que, en la actualidad, disponemos de muchos tratamientos que han cambiado completamente las opciones que antes

La diabetis no només pot provocar una retinopatia i edema macular, sinó que augmenta el risc de patir glaucoma i cataractes.

La diabetis mellitus és una malaltia crònica que a Catalunya pateixen més de mig milió de persones. El control dels factors de risc i dels nivells d’hemoglobina glicosilada, pressió arterial i hiperlipidèmia és fonamental per a qualsevol persona diabètica. Per això, és necessari conscienciar als malalts de la importància de realitzar controls periòdics tant amb l’endocrinòleg com també amb altres especialistes, entre aquests oftalmòlegs, ja que el malalt pot desenvolupar malalties oculars que poden desencadenar ceguera.

“Aquesta detecció precoç ens permetrà actuar ràpidament ja que, en l’actualitat, disposem de molts tractaments que han canviat completament les opcions que abans existien”

El 35% de les persones que té diabetis poden desenvolupar problemes de visió en el termini de 5 anysEl 35% de las personas que tiene diabetes pueden desarrollar problemas de visión en el plazo de 5 años

Nivell alt de glucosa en sang

FumarPressió arterial elevada

FACTORS DE RISC per al desenvolupament de la RETINOPATIA DIABÈTICAFACTORES DE RIESGO para el desarrollo de la RETINOPATÍA DIABÉTICA

Sobrepès i greix en sang (colesterol)

Predisposició genética

Durada de la diabetis

Nivel alto de glucosa en sangre

FumarPresión arterial elevada

Sobrepeso y grasa en sangre (colesterol)

Predisposición genética

Duración de la diabetes

11

iMACULAreportAWARENESS I

afirma el Doctor Jordi Monés MD, PhD, director de l’Institut de la Màcula, centre de referència internacional ubicat a Barcelona i especialista d’aquest tipus de patologies.

Una de les complicacions retinals més comunes que amenacen la visió és l’edema macular diabètic, en el qual es produeix una acumulació de fluid a la màcula. A l’Estat espanyol, 1 de cada 10 diabètics el pateix. L’altra complicació greu és la retinopatia diabètica proliferativa, a la que neovasos retinals creixen a l’interfase entre la retina i el vitri, podent provocar hemorràgies vítries i despreniments de retina.

La possibilitat de desenvolupar una retinopatia diabètica augmenta amb la durada de la malaltia sistèmica. Segons les estadístiques, el 25% de les persones que pateix diabetis tipus I la desenvoluparan en els primers 5 anys, augmentant aquest percentatge al 35% en el cas de la diabetis tipus II. En el transcurs del temps, el risc augmenta a un 75% en el primer cas i en un 55% en el segon.

Per a l’òptic-optometrista i Doctor en Biomedicina Marc Biarnés, investigador de l’Institut de la Màcula, el primer pas és intentar prevenir la malaltia retinal i, si ocorre, abordar-la ràpidament per tenir un major marge d’actuació. “És aconsellable que els diabètics que no tinguin retinopatia es realitzin revisions oftalmològiques una vegada a l’any. Si la desenvolupen, les revisions es regularien segons el seu grau de severitat pel seu control”.

L’Institut de la Màcula està portant a terme

dos assajos clínics per a pacients diabètics,

actualment en reclutament

existían” afirma el Doctor Jordi Monés MD, PhD, director del Institut de la Màcula, centro de referencia internacional radicado en Barcelona y especialista de este tipo de patologías.

Una de las complicaciones retinianas más comunes que amenazan la visión es el edema macular diabético, en el que se produce una acumulación de fluido en la mácula. En el Estado español, 1 de cada 10 diabéticos lo sufre. La otra complicación grave es la retinopatía diabética proliferativa, en la que neovasos retinianos crecen en la interfase entre la retina y el vítreo, pudiendo provocar hemorragias vítreas y desprendimientos de retina.

La posibilidad de desarrollar una retinopatía diabética aumenta con la duración de la enfermedad sistémica. Según las estadísticas, el 25% de las personas que sufre diabetes tipo I la desarrollarán en los primeros 5 años, ascendiendo este porcentaje al 35% en el caso de la diabetes tipo II. En el transcurso del tiempo, el riesgo aumenta a un 75% en el primer caso y en un 55% en el segundo.

Para el óptico-optometrista y Doctor en Biomedicina Marc Biarnés, investigador del Institut de la Màcula, el primer paso es intentar prevenir la enfermedad retiniana y, si ocurre, abordarla rápidamente para tener un mayor margen de actuación. “Es aconsejable que los diabéticos que no tengan retinopatía se realicen revisiones oftalmológicas una vez al año. Si la desarrollaran, las revisiones se pautarían según su grado de severidad para su control”.

El Institut de la Màcula está llevando a cabo

dos ensayos clínicos para pacientes diabeticos,

actualmente en reclutamiento

* Klein, R., Klein, B. E., Moss, S. E., Davis, M. D., & DeMets, D. L. (1984). The Wisconsin Epidemiologic Study of Diabetic Retinopathy: III. Prevalence and risk of diabetic retinopathy when age at diagnosis is 30 or more years. Archives of ophthalmology, 102(4), 527-532. / Klein, R., Klein, B. E., Moss, S. E., Davis, M. D., & DeMets, D. L. (1984). The Wisconsin Epidemiologic Study of Diabetic Retinopathy: II. Prevalence and risk of diabetic retinopathy when age at diagnosis is less than 30 years. Archives of ophthalmology, 102(4), 520-526.

RISC DE PATIR RETINOPATIA DIABÈTICA EN PERSONES AMB DIABETIS*

Amb diabetis i retinopatia diabètica / Con diabetes y retinopatía diabética Amb diabetis / Con diabetes

5anys / años

10anys / años

Diabetis TIPUS 1 / Diabetes TIPO 1 Diabetis TIPUS 2 / Diabetes TIPO 2

25%

75%

35%

55%

RIESGO DE SUFRIR RETINOPATÍA DIABÉTICA EN PERSONAS CON DIABETES*

Fonts infografies: Informació de la Organización Mundial de la Salud (OMS) — 2016 —, de la Fundación Internacional para la Diabetes (FID) — 2015 — i de la Fundación para la Diabetes de España — 2016 —. / Fuentes infografías: Información de la Organización Mundial de la Salud (OMS) — 2016 —, de la Fundación Internacional para la Diabetes (FID) — 2015 — y de la Fundación para la Diabetes de España — 2016 —.

12


ENTREVISTA A MIQUEL GONZALEZ, ÒPTIC-OPTOMETRISTA I MALALT DE DIABETISENTREVISTA A MIQUEL GONZALEZ, ÓPTICO-OPTOMETRISTA Y ENFERMO DE DIABETES

Miquel González és diabètic des dels 12 anys i a més òptic-optometrista de professió. Aquestes dues circumstàncies fan que sigui una veu autoritzada per parlar de la relació entre la visió i la malaltia des d’un prisma tan professional com personal. Quan va ser diagnosticat, ara fa 30 anys, la diabetis no era tan coneguda com ara i es coneixia menys la malaltia. La situació en l’actualitat ha canviat considerablement.

En què va canviar el teu dia a dia al conèixer que paties la malaltia?Va ser un canvi sobtat a la família, perquè es tracta d’una malaltia incurable, crònica, i em va arribar sent molt jove. Havia de punxar-me insulina, fer exercici i controlar bé l’alimentació, pesant el que menjava. El més traumàtic, durant la meva adolescència, va ser haver de punxar-me amb xeringuilles ‘de drogoaddictes’, les que veia en reportatges sobre aquest tema, ja que hi havia molta menys conscienciació que ara.

Miquel González es diabético desde los 12 años y además óptico-optometrista de profesión. Esas dos circunstancias hacen que sea una voz autorizada para hablar de la relación entre la visión y la enfermedad desde un prisma tanto profesional como personal. Cuando fue diagnosticado, hace ahora 30 años, la diabetes no era tan conocida como ahora y se sabia menos de la enfermedad. La situación en la actualidad ha cambiado considerablemente.

¿En qué cambió tu día a día al conocer que padecías la enfermedad?Fue un cambio súbito en la familia, porque se trata de una enfermedad incurable, crónica, y me llegó siendo muy joven. Tenía que pincharme insulina, hacer ejercicio y controlar bien la alimentación, pesando lo que comía. Lo más traumático, durante mi adolescencia, fue tener que pincharme con jeringuillas ‘de drogadictos’, las que veía en reportajes sobre este tema, ya que había mucha menos concienciación que ahora.

“Ser òptic i alhora diabètic m’ajuda a connectar amb altres persones que pateixen la malaltia” “Ser óptico y a la vez diabético me ayuda a conectar con otras personas que padecen la enfermedad”

13


Com vius la malaltia? És compatible amb una vida ‘normal’?Inicialment va ser difícil, perquè m’havia de limitar molt i em va arribar a alterar en els estudis. Poc a poc vaig ser conscient que es pot arribar a un nivell de vida el més normal possible tot i ser diabètic. El que sí és important és seguir un control horari d’alimentació.

Va influir o va tenir alguna relació la diabetis en el teu desenvolupament professional?No, perquè a la meva família ja hi havia gent que es dedicava a l’optometria, encara que sí és cert que, al ser diabètic, i coneixent els riscos que té per a la visió, considerava interessant poder conèixer de primera mà les anomalies a la visió que podria arribar a patir.

Com cuides la teva visió?Al treballar en un centre d’optometria, intento fer-me controls habitualment. Relacionat amb la diabetis, una vegada a l’any em faig una retinografia i després consulto a l’especialista si és necessari.

L’òptic-optometrista és una figura clau en el procés de detecció i control d’aquests problemes. Com l’abordes en el teu treball?Una de les preguntes bàsiques que realitzo cada dia és saber si la persona és diabètica o té hipertensió arterial. Quan es tracta d’una persona diabètica, intento empatitzar amb ella reconeixent que jo també soc diabètic. Això m’ajuda a transmetre la importància de portar un bon control diabètic per no tenir cap anomalia, ni a la visió com tampoc en qualsevol altra que pugui derivar de la diabetis.

Les persones diabètiques a vegades no es fan un correcte seguiment oftalmològic. Per què creus que succeeix?Jo crec que passa per deixadesa: la gent acostuma a anar al metge quan li fa mal alguna cosa. Hem de treballar molt aquest aspecte i subratllar la importància que tenen les revisions periòdiques per evitar una detecció tardana d’un problema ocular.

¿Cómo vives la enfermedad? ¿Es compatible con una vida ‘normal’?Inicialmente fue difícil, porque me tenía que limitar mucho y llegó a alterar en los estudios. Poco a poco fui consciente que se puede llevar un nivel de vida lo más normal posible a pesar de ser diabético. Lo que sí es importante es seguir un control horario de alimentación.

¿Influyó o tuvo alguna relación la diabetes en tu desarrollo profesional?No, porque en mi familia ya había gente que se dedicaba a la optometría, aunque sí que es cierto que, al ser diabético, y conociendo los riesgos que tiene para la visión, consideraba interesante poder conocer de primera mano las anomalías en la vista que podría llegar a sufrir.

¿Cómo cuidas tu visión?Al trabajar en un centro de optometría, intento hacerme controles habitualmente. Relacionado con la diabetes, una vez al año me hago una retinografía y luego consulto al especialista si es necesario.

El óptico-optometrista es una figura clave en el proceso de detección y control de estos problemas. ¿Cómo lo abordas en tu trabajo?Una de las preguntas básicas que realizo cada día es saber si la persona es diabética o tiene hipertensión arterial. Cuando se trata de una persona diabética, intento empatizar con ella reconociendo que yo también soy diabético. Esto me ayuda a transmitir la importancia de llevar un buen control diabético para no tener ninguna anomalía, ni en la vista como tampoco en cualquier otra que pueda derivar de la diabetes.

Las personas diabéticas a veces no hacen un correcto seguimiento oftalmológico. ¿Por qué crees que sucede?Yo creo que pasa por dejadez: la gente acostumbra a ir sólo al médico cuando le duele algo. Hemos de trabajar mucho este aspecto y subrayar la importancia que tienen las revisiones periódicas para evitar una detección tardía de una problema ocular.

Durant la meva adolescència hi havia molta menys conscienciació de la que hi ha ara

Durante mi adolescencia había mucha menos concienciaciónde la que hay ahora

14


ENTREVISTA A FRANCESC FERNÁNDEZ BARQUÉ, PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ DE DIABETIS DE CATALUNYA (ADC)ENTREVISTA A FRANCESC FERNÁNDEZ BARQUÉ, PRESIDENTE DE LA ASOCIACIÓN DE DIABETES DE CATALUNYA (ADC)

Des de l’abril de 2017, Francesc Fernández Barqué és el President de l’Associació de Diabetis de Catalunya (ADC), entitat que atén a una comunitat formada per més de mig milió de persones que pateixen aquesta malaltia a Catalunya. A l’Estat espanyol, les persones afectades per diabetis són més de 5 milions.

Com va saber que patia diabetis?Em va ser diagnosticada quan tenia 7 anys, amb una simptomatologia clara: polidípsia, poliúria, polifàgia i pèrdua de pes. Per sort vaig tenir una mare d’aquestes que et fan veure el got mig ple i em va ajudar a veure les coses d’una forma positiva. Pel que fa a afeccions oculars, afortunadament, i toco fusta, no he patit cap problema, encara que soc plenament conscient dels riscos de patir una retinopatia diabètica.

Quantes persones amb diabetis desenvolupen problemes a la visió?Hi ha una relació entre les hipoglucèmies del pacient i la posterior afectació a la retina. No podem parlar d’un

Desde abril de 2017, Francesc Fernández Barqué es el Presidente de la Asociación de Diabetes de Catalunya (ADC), entidad que atiende a una comunidad formada por más de medio millón de personas que sufren esta enfermedad en Catalunya. En el Estado español, las personas afectadas por diabetes son algo más de 5 millones.

¿Cómo supo que padecía diabetes?Me fue diagnosticada cuando tenía 7 años, con una sintomatología clara: polidipsia, poliuria, polifagia y pérdida de peso. Por suerte tuve una madre de esas que te hacen ver el vaso medio lleno y me ayudó a ver las cosas de una forma positiva. En cuanto a afecciones oculares, afortunadamente, y toco madera, no he sufrido ningún problema, aunque soy plenamente consciente de los riesgos de padecer una retinopatía diabética.

¿Cuántas personas con diabetes desarrollan problemas en la vista?Hay una relación entre las hipoglucemias del paciente y la posterior afectación en la retina. No podemos hablar de

“Amb un bon control, molts dels problemes de visió podrien prevenir-se” “Con un buen control, muchos de los problemas de visión podrían prevenirse”

percentatge determinat de persones amb diabetis que presenten una retinopatia, però sí afirmar que, tots els que la presenten, tenen un mal autocontrol des de fa molt de temps. Amb un bon control, molts dels problemes de visió podrien prevenir-se.

Quin missatge, de prevenció i control, donaria a les persones que tenen diabetis en referència a la visió?Aconsellaria a tots els pacients amb diabetis mellitus tipus I que, sobretot, intentin tenir al màxim d’estabilitzats possible els seus valors glucèmics, ja que això contribuirà, en gran part, en el retard de l’aparició de possibles complicacions.

Quines són les principals preguntes que reben a l’ADC referents a la visió?Habitualment ens pregunten sobre els tractaments relacionats amb la retinopatia diabètica i com prevenir-la.

Quin grau de coneixement hi ha respecte els problemes de la diabetis associats a la visió?La retinopatia diabètica, juntament amb la nefropatia diabètica i el peu diabètic, són les complicacions més conegudes de la nostra malaltia. No obstant, creiem que encara fa falta més informació i conscienciació per prevenir-la.

Què hauria de conèixer una persona diabètica?La diabetis és una de les epidèmies d’aquest segle. Per qualsevol persona que pateixi la malaltia és necessari que se sàpiga reconèixer els símptomes i que estigui sensibilitzat sobre la necessitat de controlar la seva salut. Des de l’ADC treballem intensament en campanyes divulgatives, com la que realitzem amb l’Institut de la Màcula, que contribueixin a que les persones gestionin millor la seva malaltia.

Com realitzen aquest treball de conscienciació?Organitzem conferències, tallers, i cursos tant per a particulars com per a empreses, centres educatius i institucions. També potenciem grups de treball. En aquest sentit, col·laborem amb els principals experts a les diferents matèries, com és el cas de l’Institut de la Màcula.

un porcentaje determinado de personas con diabetes que presentan una retinopatía, pero sí afirmar que, todos los que la presentan, tienen un mal autocontrol desde hace mucho tiempo. Con un buen control, muchos de los problemas de visión podrían prevenirse.

¿Qué mensaje, de prevención y control, daría a las personas que tienen diabetes en referencia a la visión?Aconsejaría a todos los pacientes con diabetes mellitus tipo 1 que, sobre todo, intenten tener el máximo de estabilizados posible sus valores glucémicos, ya que esto contribuirá, en gran parte, en el retraso de la aparición de posibles complicaciones.

¿Cuáles son las principales preguntas que reciben en la ADC referentes a la vista?Habitualmente nos preguntan sobre los tratamientos relacionados con la retinopatía diabética y cómo prevenirla.

¿Qué grado de conocimiento hay respecto los problemas de la diabetes asociados a la visión?La retinopatía diabética, junto a la nefropatía diabética y el pie diabético, son las complicaciones más conocidas de nuestra enfermedad. Sin embargo, creemos que todavía hace falta más información y concienciación para prevenirla.

¿Qué debería saber una persona con diabetes?La diabetes es una de las epidemias de este siglo. Para cualquier persona que padezca la enfermedad es necesario que sepa reconocer los síntomas y que esté sensibilizado acerca de la necesidad de controlar su salud. Desde la ADC trabajamos intensamente en campañas divulgativas, como la que realizamos con el Institut de la Màcula, que contribuyan a que las personas gestionen mejor su enfermedad.

¿Cómo realizan ese trabajo de concienciación?Organizamos conferencias, talleres y cursos tanto para particulares como para empresas, centros educativos e instituciones. También potenciamos grupos de trabajo. En este sentido, colaboramos con los principales expertos en las diferentes materias, como es el caso del Institut de la Màcula.

15


El doctor Jordi Monés, a una conferència a la seu de l’ADC a Barcelona en el marc de la col·laboració entre ambdues entitats

El doctor Jordi Monés, en una conferencia en la sede de la ADC en Barcelona en el marco de la colaboración entre ambas entidades

16

iMACULAreport I ENTREVISTA

ENTREVISTA A PAULA VERDAGUER, OFTALMÒLOGA ESPECIALISTA EN CÒRNIA, CIRURGIA REFRACTIVA I CATARACTA DE L’INSTITUT DE LA MÀCULA

ENTREVISTA A PAULA VERDAGUER, OFTALMÓLOGA ESPECIALISTA EN CÓRNEA, CIRUGÍA REFRACTIVA Y CATARATA DEL INSTITUT DE LA MÀCULA

La Dra. Verdaguer s’ha especialitzat en la patologia còrnia, superfície ocular i conjuntiva. Realitza cirurgia refractiva mediant làser Excimer, implant de lents fàquiques, lents tòriques i lents per a la correcció de la presbícia així com cirurgia de la cataracta amb tecnologia de darrera generació. La seva especialitzat és una de les més conegudes en oftalmologia. A l’última dècada s’han aconseguit importants avanços en tecnologia i teràpies.

La Dra. Verdaguer se ha especializado en la patología de la córnea, superficie ocular y conjuntiva. Realiza cirugía refractiva mediante láser Excimer, implante de lentes fáquicas, lentes tóricas y lentes para la corrección de la presbicia así como cirugía de la catarata con tecnología de última generación. Su especialidad es una de las más conocidas en oftalmología. En la última década se han logrado importantes avances en tecnología y terapias.

La cataracta és una de les alteracions oculars vinculada a l’edat amb major prevalença. On està el valor diferencial en la seva intervenció?Clarament en la personalització del tractament. L’operació de cataractes és la intervenció més habitual en cirurgia oftàlmica, però això no ens ha de portar a cap mena de mecanització rutinària: cada pacient és únic, i l’operació també. El tractament individualitzar redunda en la qualitat de la intervenció, en els resultats refractius i en la satisfacció del pacient. El fet que la intervenció sigui un procés ràpid, indolor i efectiu no ha de fer-nos abaixar la guàrdia.

La cirurgia refractiva ha viscut un augment notable en 20 anys, amb molts centres que ofereixen corregir la miopia, la hipermetropia i l’astigmatisme. Què hauríem de tenir en compte en el moment d’escollir el metge?Hi ha molts centres, la tècnica ha avançat molt i hi ha metges molt experimentats, encara que no tothom treballa de la mateixa manera. Per a nosaltres un factor fonamental és el temps. Estudiem els condicionants, fem un diagnòstic personalitzat per a cada pacient i prioritzem la seguretat.

La catarata es una de las alteraciones oculares vinculada a la edad con mayor prevalencia, ¿Dónde está el valor diferencial en su intervención?Claramente en la personalización del tratamiento. La operación de cataratas es la intervención más habitual en cirugía oftálmica, pero esto no nos debe llevar a ningún tipo de mecanización rutinaria: cada paciente es único, y la operación también. El tratamiento individualizado redunda en la calidad de la intervención, en los resultados refractivos y en la satisfacción del paciente. El hecho de que la intervención sea un proceso rápido, indoloro y efectivo no debe hacernos bajar la guardia.

La cirugía refractiva ha vivido un aumento notable en 20 años, con muchos centros que ofrecen corregir la miopía, la hipermetropía y el astigmatismo. ¿Qué debemos tener en cuenta al elegir el médico?Hay muchos centros, la técnica ha avanzado mucho y hay médicos muy experimentados, aunque no todo el mundo trabaja del mismo modo. Para nosotros un factor fundamental es el tiempo. Estudiamos los condicionantes, hacemos un diagnóstico personalizado para cada paciente y priorizamos la seguridad.

“En oftalmologia és fonamental dedicar temps a cada pacient i aplicar un tractament individualitzat” “En oftalmología es fundamental dedicar tiempo a cada paciente y aplicar un tratamiento individualizado”

17

iMACULAreportENTREVISTA I

A partir dels 50 anys, la major part de la població pateix visió cansada. Té solució?La presbícia es deu a una pèrdua d’elasticitat del cristal·lí, la lent natural de l’ull. La cirurgia inclou diferents tècniques en funció de l’edat, la graduació necessària i les característiques de l’ull. Cada cas s’avalua a partir d’una sèrie de proves que ens permeten decidir quina és la tècnica més adequada per a cada pacient. Encara que existeixen molts projectes en desenvolupament, actualment l’únic tractament definitiu per la seva correcció és l’extracció del cristal·lí. Aquest es pot substituir per una lent monofocal (monovisió) o per lents multifocals (bifocals/trifocals).

A la primavera, la conjuntivitis és un dels processos al·lèrgics més freqüents...Efectivament, els al·lèrgens com el pol·len dels arbres o de gramínies, que a la primavera estan més presents, provoquen picor als ulls. Hi pot haver també ull vermell, llagrimeig, inflamació palpebral, secreció, dolor ocular i, en cas severs, fotofòbia i visió borrosa. Per això, és important identificar l’agent que ha provocat la conjuntivitis i evitar el seu contacte. En quant al tractament, és necessari acudir a l’oftalmòleg quan apareixen els símptomes per poder fer una correcta valoració del problema i el grau de gravetat de la patologia.

Quina és la síndrome de l’ull sec? És una patologia multifactorial crònica molt freqüent que es caracteritza per molèsties oculars produïdes per un dèficit de llàgrima o per una mala qualitat de la mateixa per disfunció de les glàndules de Meibomio entre altres factors. Afecta aproximadament al 30% de la població adulta i la seva incidència augmenta per l’edat, la menopausa, l’ús prolongat de lents de contacte, tractament amb determinats fàrmacs o malalties autoimmunes. Com es tracta?El tractament varia en funció de la causa, el grau d’ull sec i les característiques del pacient. Quan és una síndrome lleu o moderada, una correcta neteja palpebral, les llàgrimes artificials i les pomades lubrificants acostumen a ajudar a controlar la sequedat i la irritació. En els casos severs són necessaris tractaments addicionals més específics com antiinflamatoris, antibiòtics tòpics (o per via oral) o col·liris regeneratius de la superfície ocular. Pel tractament de la disfunció de les glàndules de Meibomio fem servir l’expressió glandular, la microexfoliació palpebral o la llum polsada intensa. En moltes ocasions els tractaments són complementaris.

Recentment es disposa d’un nou tractament...Així és, es tracta d’una teràpia regenerativa que restaura la superfície ocular. Aquesta teràpia consisteix en un col·liri biocompatible elaborat a partir de la sang del propi pacient amb la tecnologia ENDORET®. Es tracta d’un complex conjunt de mesuradors biològics, entre els que s’inclouen factors de creixement i citocines que reparen els teixits danyats. Els resultats són altament satisfactoris amb l’estimulació de la proliferació cel·lular.

A partir de los 50 años, la mayor parte de la población padece vista cansada. ¿Tiene solución? La presbicia se debe a una pérdida de elasticidad del cristalino, la lente natural del ojo. La cirugía incluye diferentes técnicas en función de la edad, la graduación necesaria y las características del ojo. Cada caso se evalúa a partir de una serie de pruebas que nos permiten decidir cuál es la técnica más adecuada para cada paciente. Aunque existen muchos proyectos en desarrollo, actualmente el único tratamiento definitivo para su corrección es la extracción del cristalino. Éste se puede substituir por una lente monofocal (monovisión) o por lentes multifocales (bifocales/trifocales).

En la primavera, la conjuntivitis es uno de los procesos alérgicos más frecuentes... Efectivamente, los alérgenos como el polen de los árboles o de gramíneas, que en primavera están más presentes, provocan picor en los ojos. Puede haber también ojo rojo, lagrimeo, inflamación palpebral, secreción, dolor ocular y, en casos severos, fotofobia y visión borrosa. Por ello, es importante identificar el agente que ha provocado la conjuntivitis y evitar su contacto. En cuanto al tratamiento, es necesario acudir al oftalmólogo cuando aparecen los síntomas para poder hacer una correcta valoración del problema y el grado de gravedad de la patología.

¿Qué es el síndrome del ojo seco? Es una patología multifactorial crónica muy frecuente que se caracteriza por molestias oculares producidas por un déficit de lágrima o por mala calidad de la misma por disfunción de las glándulas de Meibomio entre otros factores. Afecta aproximadamente al 30% de la población adulta y su incidencia aumenta por la edad, la menopausia, el uso prolongado de lentes de contacto, tratamiento con determinados fármacos o enfermedades autoinmunes. ¿Cómo se trata?El tratamiento varía en función de la causa, el grado de ojo seco y las características del paciente. Cuando es un síndrome leve o moderado, una correcta limpieza palpebral, las lágrimas artificiales y las pomadas lubrificantes suelen ayudar a controlar la sequedad y la irritación. En los casos severos son necesarios tratamientos adicionales más específicos como antiinflamatorios, antibióticos tópicos (o por vía oral) o colirios regenerativos de la superficie ocular. Para el tratamiento de la disfunción de las glándulas de Meibomio utilizamos la expresión glandular, la microexfoliación palpebral o la luz pulsada intensa. En muchas ocasiones los tratamientos son complementarios.

Recientemente se dispone de un nuevo tratamiento...Así es, se trata de una terapia regenerativa que restaura la superficie ocular. Esta terapia consiste en un colirio biocompatible elaborado a partir de la sangre del propio paciente con la tecnología ENDORET®. Se trata de un complejo conjunto de mediadores biológicos, entre los que se incluyen factores de crecimiento y citoquinas que reparan los tejidos dañados. Los resultados son altamente satisfactorios al estimular la proliferación celular.

La síndrome de l’ull sec, en la seva fase severa, disposa d’un innovador tractament a base d’un col·liri biocompatible elaborat a partir de la sang del propi pacient

El síndrome del ojo seco, en su fase severa, dispone de un innovador tratamiento a base de un colirio biocompatible elaborado a partir de la sangre del propio paciente

18

iMACULAreport I RESEARCH

MARC BIARNÉS OD MPH PhD, MEMBRE DE L’EQUIP D’INVESTIGACIÓ DE LA BMFMARC BIARNÉS OD MPH PhD, MIEMBRO DEL EQUIPO DE INVESTIGACIÓN DE LA BMF

La recerca en malalties de la retina és un camp molt actiu arreu del món. L’any passat es van fer molts avenços que han de permetre millorar la visió de les persones que pateixen malalties amb risc de ceguesa. A continuació, presentem una guia d’aquests avenços.

Novetats sobre assaigs clínics

•Genentech va anunciar resultats positius de l’assaig Fase II LADDER, en el que s’estudia un dispositiu que allibera de manera continuada ranibizumab (Lucentis®) en pacients amb degeneració macular associada a l’edat (DMAE). Al voltant del 80% dels pacients que van rebre la concentració amb la dosi més elevada (100 mg/mL) van passar sis mesos sense haver de recarregar el dispositiu, i la millora de l’agudesa visual va ser semblant a la de les persones que van rebre injeccions mensuals de ranibizumab. Aquests resultats obren el camí perquè en el futur s’implantin dispositius que facin innecessari posar injeccions de manera constant.

• Investigadors del Moorfields Eye Hospital, a un assaig clínic Fase I d’un empelt d’epiteli pigmentari de la retina derivat de cèl·lules mare embrionàries en DMAE, van trasplantar cèl·lules mare de l’epiteli pigmentari de la retina obtingudes a partir de cèl·lules mare embrionàries humanes en dos pacients amb DMAE neovascular, que van experimentar una millora notable de visió. Es continua investigant sobre la seguretat i l’eficàcia de fer servir cèl·lules mare en pacients amb una pèrdua visual severa.

La investigación en enfermedades de la retina es un campo muy activo en todo el mundo. El año pasado se hicieron muchos avances que han de permitir mejorar la visión de las personas que sufren enfermedades con riesgo de ceguera. A continuación, presentamos una guía de estos avances.

Novedades sobre ensayos clínicos

•Genentech anunció resultados positivos del ensayo Fase II LADDER, en el que se estudia un dispositivo que libera de manera continuada ranibizumab (Lucentis®) en pacientes con degeneración macular asociada a la edad (DMAE). Alrededor del 80% de los pacientes que recibieron la concentración con la dosis más elevada (100 mg/mL) pasaron seis meses sin tener que recargar el dispositivo, y la mejora de la agudez visual fue parecido a la de las personas que recibieron inyecciones mensuales de ranibizumab. Estos resultados abren el camino para que en el futuro se implanten dispositivos que haga innecesario poner inyecciones de manera constante.

• Investigadores del Moorfields Eye Hospital, en un ensayo clínico Fase I de un injerto de epitelio pigmentario de la retina derivado de células madre embrionarias en DMAE, trasplantaron células madre del epitelio pigmentario de la retina obtenidas a partir de células madre embrionarias humanas en dos pacientes con DMAE neovascular, que experimentaron una mejora notable de visión. Se continúa investigando sobre la seguridad y la eficacia de hacer servir células madre en pacientes con una pérdida visual severa.

Guia per seguir els avenços en recerca de retina 2018Guía para seguir los avances en investigación de retina 2018

19

iMACULAreportRESEARCH I

Novetats sobre medicaments

•A l’abril, l’FDA (Food and Drug Administration, l’agència americana encarregada de regular i aprovar nous medicaments i nous aparells mèdics) va atorgar la designació de fast track (preferent) una teràpia gènica de MeiraGTx per a la retinosi pigmentària lligada al cromosoma X, una forma severa de degeneració retinal. El tractament actualment és a la Fase I/II dels assajos clínics.

•Al juliol, la mateixa agència va comunicar que facilitaria el desenvolupament de biosimilars, tractaments amb efectes similars als d’altres productes que ja s’han aprovat per a l’ús mèdic, però amb una composició molecular diferent. L’Institut de la Màcula ha participat fa poc en l’assaig clínic COLUMBUS, que compara l’eficàcia i la seguretat del ranibizumab (Lucentis®) amb les del medicament biosimilar FYB201 en pacients amb DMAE. Els resultats es publicaran el 2019.

Novetats sobre aparells

• L’FDA va anunciar que és l’aprovació de l’IDx-DR (IDx Technologies), el primer aparell mèdic que fa servir la intel·ligència artificial per a diferenciar entre pacients que tenen una retinopatia diabètica que passa el llindar de lleu (i que s’haurien de derivar) i els que no. L’aparell reconeix unes característiques especials a la retinografía del fons de l’ull obtinguda amb una càmera Topcon. En un altre estudi, els investigadors han desenvolupat un algoritme basat en el deep learning que donava almenys tan bons resultats com els dels especialistes en retina a l’hora de diferenciar malalties retinals severes només a partir d’informació obtinguda amb les proves de tomografia de coherència òptica i, també, a l’hora de prendre decisions adequades pel que fa a derivar el pacient. Les perspectives d’aplicar la intel·ligència artificial en les malalties oculars semblen molt prometedores.

• L’FDA ha autoritzat el programari AngioAnalytics de l’aparell d’OCT angiogràfica d’Optovue. Aquest instrument, que està disponible a l’Institut de la Màcula, serveix per explorar la vasculatura coroidal i retinal d’una manera no invasiva, amb menys artefactes en les imatges que en versions anteriors i que ara permet fer anàlisi de tendències.

• L’assaig clínic LEAD intenta esbrinar si aplicar làser de nanosegons per sota del llindar (subthreshold) del en pacients amb DMAE intermitja permetria endarrerir l’evolució als darrers estadis de la malaltia al cap de tres anys de tractament. Tot i que l’estudi mostra que el risc de progressió de la malaltia baixa un 40% en els pacients que han rebut el tractament, els resultats no proporcionen una significació estadística destacable (és a dir, no permeten descartar que els resultats es deguin a l’atzar). Un subgrup d’anàlisis mostra uns resultats encoratjadors en pacients amb druses toves i sense pseudodruses reticulars.

Novedades sobre medicamentos

• En abril, la FDA (Food and Drug Administration, la agencia americana encargada de regular y aprobar nuevos medicamentos y nuevos aparatos médicos) otorgó la designación de fast track (preferente) una terapia génica de MeiraGTx para la retinosis pigmentaria ligada al cromosoma X, una forma severa de degeneración retinal. El tratamiento actualmente está en la Fase I/II de los ensayos clínicos.

• En julio, la misma agencia comunicó que facilitaría el desarrollo de biosimilares, tratamientos con efectos similares a los de otros productos que ya se han aprobado para el uso médico, pero con una composición molecular diferente. El Institut de la Màcula ha participado hace poco en el ensayo clínico COLUMBUS, que compara la eficacia y la seguridad del ranibizumab (Lucentis®) con las del medicamento biosimilar FYB201 en pacientes con DMAE. Los resultados se publicarán el 2019.

Novedades sobre aparatos

• La FDA anunció que es la aprobación del IDx-DR (IDx Technologies), el primer aparato médico que hace uso de la inteligencia artificial para diferenciar entre pacientes que tienen una retinopatía diabética que pasa el umbral de leve (y que se deberían derivar) y los que no. El aparato reconoce unas características especiales a la retinografía del fondo del ojo obtenida con una cámara Topcon. En otro estudio, los investigadores han desarrollado un algoritmo basado en el deep learning que daba al menos tan buenos resultados como los de los especialistas en retina al diferenciar enfermedades retinales severas solo a partir de información obtenida con las pruebas de tomografía de coherencia óptima, y también, al tomar decisiones adecuadas por lo que respecta a derivar el paciente. Las perspectivas de aplicar la inteligencia artificial en las enfermedades oculares parecen muy prometedoras.

• La FDA ha autorizado el programario AngioAnalytics del aparato de OCT angiográfica de Optovue. Este instrumento, que está disponible en el Institut de la Màcula, sirve para explorar la vasculatura coroidea y retinal de una manera no invasiva, con menos artefactos en las imágenes que en versiones anteriores y que ahora permite hacer análisis de tendencias.

• El ensayo clínico LEAD intenta averiguar si aplicar láser de nanosegundos por debajo del umbral (subthreshold) en pacientes con DMAE intermedia permitía retrasar la evolución en los últimos estadios de la enfermedad a los tres años de tratamiento. Aunque el estudio muestra que el riesgo de progresión de la enfermedad baja un 40% en los pacientes que han recibido el tratamiento, los resultados no proporcionan una significación estadística destacable (es decir, no permiten descartar que los resultados se deban al azar). Un subgrupo de análisis muestra unos resultados alentadores en pacientes con drusas blandas y sin pseudodrusas reticulares.

Es treballa perquè, en un futur, s’implantin dispositius que facin innecessari posar injeccionsde manera constant

Se trabaja para que, en un futuro, se implanten dispositivos que hagan innecesario poner inyecciones de manera constante

20

iMACULAreport I RESEARCH

MARC BIARNÉS OD MPH PhD, MEMBRE DE L’EQUIP D’INVESTIGACIÓ DE LA BMFMARC BIARNÉS OD MPH PhD, MIEMBRO DEL EQUIPO DE INVESTIGACIÓN DE LA BMF

El projecte EYE-RISK, finançat per la Unió Europea i en el qual participa la Barcelona Macula Foundation, cerca trobar en el metabolisme pistes que permetin detectar la degeneració macular associada a l´edat (DMAE) de manera precoç.

Els darrers anys, l’estudi de les òmiques ha estat possible gràcies a un millor accés a les noves plataformes tecnològiques per estudiar les mostres i a la capacitat més gran per analitzar l’enorme quantitat d’informació que s’obté (el que coneixem com a dades massives, de l’anglès big data). El sufix -òmica (de l’anglès `omics´) significa ‘estudi de tots els processos que intervenen en un camp d’estudi determinat de la biologia’. Per exemple, la metabolòmica estudia tots els processos químics relacionats amb els metabòlits, els elements que resulten del metabolisme.

Els quatre grans camps de les òmiques (veure la figura) són la genòmica (estudi de tot el DNA), la transcriptòmica (estudi de tot l’mRNA), la proteòmica (estudi de totes les proteïnes) i la metabolòmica. Altres camps de les òmiques se centren en el microbioma i en el lipidoma, per exemple.

El proyecto EYE-RISK, financiado por la Unión Europea y en el cual participa la Barcelona Macula Foundation, busca encontrar en el metabolismo pistas que permitan detectar la degeneración macular asociada a la edad (DMAE) de manera precoz.

Los últimos años, el estudio de las ómicas ha sido posible gracias a un mejor acceso a las nuevas plataformas tecnológicas para estudiar las muestras y a la capacidad más grande para analizar la enorme cantidad de información que se obtiene (lo que conocemos como datos masivos, del inglés big data). El sufijo -òmica (del inglés ‘omics’) significa ‘estudio de todos los procesos que intervienen en un campo de estudio determinado de la biología’. Por ejemplo, la metabolómica estudia todos los procesos químicos relacionados con los metabolitos, los elementos que resultan del metabolismo.

Los cuatro grandes campos de las ómicas (ver la figura) son la genómica (estudio de todo el DNA), la transcriptómica (estudio de todo el mRNA), la proteómica (estudio de todas las proteínas) y la metabolómica. Otros campos de las ómicas se centran en el microbioma y en el lipidoma, por ejemplo.

Què estudia la metabolòmica en el context de la degeneració macular associada a l’edat?¿Qué estudia la metabolómica en el contexto de la degeneración macular asociada a la edad?

Figura. Els camps de les òmiques més importants (adaptació d’E. E. Balashova, et al., Journal of Personalized Medicine, 2018). / Figura. Los campos de las òmiques más importantes (adaptación de E. E. Balashova, et al., Journal of Personalized Medicine, 2018).

GENS (DNA) / GENES (DNA)Genòmica, l’estudi del que pot passarGenómica, el estudio de lo que puede pasar

PROTEÏNES / PROTEÍNASProteòmica, l’estudi del que fa que les coses passinProteómica, el estudio de lo que hace que las cosas pasen

mRNATranscriptòmica, l’estudi del que sembla que està passant Transcriptómica, el estudio de lo que parece que está pasando

METABÒLITS / METABÓLITOSMetabolòmica, l’estudi del que realment passaMetabolómica, el estudio de lo que realmente pasa

>

>

>

>

21

iMACULAreportRESEARCH I

A diferència de les altres òmiques, la metabolòmica mostra l’activitat biològica que té lloc realment a les cèl·lules i,per tant, és la que està més relacionada amb el fenotip (el que es veu realment a la retina del pacient)

Les mostres que estudia la metabolòmica es poden extreure de la sang perifèrica, de l’orina o dels ulls (llàgrimes, humor vitri, humor aquós), però, en general, com més a prop s’extreguin del teixit que ens interessa, millor. Les mostres, normalment, s’analitzen amb diverses tècniques que fan servir un espectròmetre de masses (un aparell que mesura les masses d’una mostra per determinar-ne la composició), tot i que es poden fer servir altres procediments. Els mètodes d’imatge no invasius que s’apliquen darrerament (per exemple, l’oftalmoscòpia per imatge del temps de vida de la fluorescència, amb les sigles de l’anglès FLIO) permeten recollir informació a més gran escala.

La retina és un dels teixits del cos més actius des d’un punt vista metabòlic: requereix un subministrament continu d’energia generada per l’ATP, la molècula de l’energia, mitjançant la glucòlisi. L’estrès oxidatiu i la disfunció mitocondrial, dos elements estretament relacionats amb la producció d’ATP, poden desembocar en degeneració retinal. A més, l’acumulació de lipofuscina, lípids o productes finals de la glicosilació avançada, un fet relacionat amb l’edat, sembla que s’accelera en la DMAE, i s’ha demostrat que les alteracions en l’homeòstasi de metalls (sobretot, del zinc i el ferro) tenen efectes perjudicials per a la retina.

Tots aquests fenòmens estan relacionats amb el desenvolupament de la DMAE i, per tant, aquestes molècules o compostos són candidats potencials per a un estudi seguint el mètode conegut com a ‘metabolòmica dirigida‘, en el qual la persona investigadora intenta detectar molècules prèviament determinades en el teixit d’interès i les compara amb les d’un teixit de referència (en general, d’un pacient que no té DMAE). D’altra banda, un estudi ‘no dirigit’ és un altre sistema d’enfocament en el qual tot el perfil metabòlic s’analitza per determinar les diferències que hi ha entre els pacients que tenen DMAE i els que no. Per tant, amb aquest darrer mètode, no cal fer hipòtesis a priori.

Es preveu que aquest ventall d’instruments i estratègies per avaluar la composició molecular dels teixits permetrà, finalment, disposar de biomarcadors per a identificar els pacients que desenvoluparan la DMAE fins i tot abans que tinguin lloc els primers problemes de visió i els primers canvis en el fons de l’ull. En aquest escenari, les estratègies preventives poden evitar el desenvolupament d’aquesta malaltia.

Per més informació: C. L. Brown, et al., «Metabolomics in age-related macular degeneration», Metabolits, 2018, 9 (1).

A diferencia de las otras ómicas, la metabolómica muestra la actividad biológica que tiene lugar realmente en las células y, por lo tanto, es la que está más relacionada con el fenotipo (lo que se ve realmente en la retina del paciente)

Las muestras que estudia la metabolómica se pueden extraer de la sangre periférica, de la orina o de los ojos (lágrimas, humor vítreo, humor acuoso), pero, en general, cuanto más cerca se extraigan del tejido que nos interesa, mejor. Las muestras, normalmente, se analizan con diversas técnicas que usan un espectrómetro de masas (un aparato que mide las masas de una muestra para determinar la composición), a pesar de que se pueden usar otros procedimientos. Los métodos de imaginería no invasivos que se aplican últimamente (por ejemplo, la oftalmoscopia por imagen del tiempo de vida de la fluorescencia, con las siglas del inglés FLIO) permiten recoger información a más gran escala.

La retina es uno de los tejidos del cuerpo más activos desde un punto de vista metabólico: requiere un suministro continuo de energía, mediante la glucólisis. El estrés oxidativo y la disfunción mitocondrial, dos elementos estrechamente relacionados con la producción de ATP, pueden desembocar en degeneración retinal. Además, la acumulación de lipofuscina, lípidos o productos finales de la glicosilación avanzada, un hecho relacionado con la edad, parece que se acelera con la DMAE, y se ha demostrado que las alteraciones en la homeostasis de metales (sobre todo, del zinc y el hierro) tienen efectos perjudiciales para la retina.

Todos estos fenómenos están relacionados con el desarrollo de la DMAE y, por lo tanto, estas moléculas o compuestos son candidatos potenciales para un estudio siguiendo el método conocido como ‘metabolómica dirigida‘, en el que la persona investigadora intenta detectar moléculas previamente determinadas en el tejido de interés y las compara con las de un tejido de referencia (en general, de un paciente que no tiene DMAE). Por otro lado, un estudio ‘no dirigido‘ es otro sistema de enfoque en que todo el perfil metabólico se analiza para determinar las diferencias que hay entre los pacientes que tienen DMAE y los que no. Por lo tanto, con este último método, no hay que hacer hipótesis a priori.

Se prevé que este abanico de instrumentos y estrategias para evaluar la composición molecular de los tejidos permitirá, finalmente, disponer de biomarcadores para identificar los pacientes que desarrollarán la DMAE incluso antes de que tengan lugar los primeros problemas de visión y los primeros cambios en el fondo del ojo. En este escenario, las estrategias preventivas pueden evitar el desarrollo de esta enfermedad.

Para más información: C. L. Brown, et al., «Metabolomics in age-related macular degeneration», Metabolits, 2018, 9 (1).

22

Una web de predicció de risc de patir DMAE s’ultima en la 8a reunió de l’EYE-RISK

EYE-RISK és un projecte de recerca que utilitza un enfocament basat en la biologia de sistemes (systems medicine). Col·laboren investigadors de múltiples disciplines com genetistes, epidemiòlegs, científics bàsics, científics informàtics i mèdics oftalmòlegs, entre d´altres professionals. La Barcelona Macula Foundation en forma part.

Fins avui, els investigadors s’han centrat en els principals factors de risc relacionats amb l’edat, els gens i l’estil de vida. Actualment també explora la manera com aquests interactuen per causar la degeneració macular associada a la edat (DMAE) i els motius pels quals afecta una persona i no a una altra. S´investiga com la genètica, la nutrició i l’edat interactuen i afecten la salut ocular.

Durant la reunió celebrada a Rotterdam es van presentar els resultats de les anàlisis realitzades sobre dades de 60.000 participants de grans cohorts i biobancs europeus. L’EYE-RISK és el primer projecte en combinar, unificar i interpretar totes aquestes dades.

En aquest sentit, destaca la presentació d’una nova eina de predicció de riscos per provar la predisposició genètica mitjançant l’anàlisi de tots els gens coneguts de la DMAE. La informació genètica es combina amb exàmens clínics de la visió i informació sobre l’estil de vida. Sobre aquesta base, una eina computacional de predicció de risc pot calcular el risc de patir DMAE d’una persona i ajudar-la a millorar el seu estil de vida per a disminuir-lo.

Una web de predicción de riesgo de sufrir DMAE se ultima en la 8ª reunión del EYE-RISK

EYE-RISK es un proyecto de investigación en el que se utiliza un enfoque basado en la biología de sistemas (systems medicine). Colaboran investigadores de múltiples disciplinas como genetistas, epidemiólogos, científicos básicos, científicos informáticos y médicos oftalmólogos, entre otros profesionales. La Barcelona Macula Foundation forma parte.

Hasta la fecha, los investigadores se han centrado en los principales factores de riesgo relacionados con la edad, los genes y el estilo de vida. Actualmente también explora la forma en que éstos interactúan para causar la degeneración macular asociada a la edad (DMAE) y los motivos por los que afecta a una persona y no a otra. Se investiga cómo la genética, la nutrición y la edad interactúan y afectan la salud ocular.

En el encuentro mantenido en Rotterdam se presentaron los resultados de los análisis realizados sobre datos de 60.000 participantes de grandes cohortes y biobancos europeos. El EYE-RISK es el primer proyecto en combinar, unificar e interpretar todos estos datos.

En este sentido, destaca la presentación de una nueva herramienta de predicción de riesgos para probar la predisposición genética. La información genética se combina con exámenes clínicos de la visión e información sobre el estilo de vida. Sobre esta base, una herramienta computacional de predicción de riesgo puede calcular el riesgo de sufrir DMAE de una persona y ayudarla a mejorar su estilo de vida para disminuirlo.

iMACULAreport I NEWS RESEARCH

23

iMACULAreportNEWS RESEARCH I

La BMF i el CMRB presenten en la sessió de clausura del projecte ADVANCE(CAT) resultats amb teràpies avançades per frenar la progressió de la DMAE

La Barcelona Macula Foundation va presentar, en la sessió de clausura del projecte ADVANCE(CAT), els principals resultats de la seva investigació per prevenir l’atròfia geogràfica. Un projecte realitzat amb el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB) i amb la col·laboració del Banc de Sang i Teixits (BST) i la Universitat Miguel Hernández (UMH).

La Dra. Anna Veiga (CMRB) va explicar els procediments i tècniques utilitzades per obtenir cèl·lules de l’epiteli pigmentari (EPR) de la retina a partir de cèl·lules mare pluripotents induïdes

humanes (iPSC), mentre que el Dr. Jordi Monés va exposar que s’ha demostrat que les cèl·lules iPSC-EPR implantades en un model animal són capaces d’integrar-se en la retina sana i de formar una monocapa epitelial. “La capacitat de l’epiteli pigmentari de la retina a l’hora d’integrar-se en el teixit hoste permetria prevenir la progressió de l’atròfia geogràfica reduint el seu avanç. A més, la integració anatòmica no només contribuiria al fet que se segregui el factor tròfic, sinó que també ajudaria a l’epiteli pigmentari de la retina al fet que dugui a terme algunes de les funcions cel·lulars que li són pròpies”, va argumentar.

La BMF y el CMRB presentan en la sesión de clausura del proyecto ADVANCE(CAT) resultados con terapias avanzadas para frenar la progresión de la DMAE

La Barcelona Macula Foundation presentó, en la sesión de clausura del proyecto ADVANCE(CAT), los principales resultados de su investigación para prevenir la progresión de la atrofia geográfica. Un proyecto realizado con el Centro de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB) y con la colaboración del Banco de Sangre y Tejidos (BST) y la Universidad Miguel Hernández (UMH).

La Dra. Anna Veiga (CMRB) explicó los procedimientos y técnicas utilizadas para obtener células del epitelio pigmentario (EPR) de la retina a partir de células madre pluripotentes inducidas

humanas (iPSC), mientras que el Dr. Jordi Monés expuso que se ha demostrado que las células iPSC-EPR implantadas en un modelo animal son capaces de integrarse en la retina sana y de formar una monocapa epitelial. “La capacidad del epitelio pigmentario de la retina a la hora de integrarse en el tejido huésped permitiría prevenir la progresión de la atrofia geográfica reduciendo su avance. Además, la integración anatómica no solo contribuiría a que se segregue el factor trófico, sino que también ayudaría al epitelio pigmentario de la retina a que lleve a cabo algunas de las funciones celulares que le son propias”, argumentó.

This work has been developed in the context of AdvanceCat with the support of ACCIÓ (Catalonia Trade & Investment; Generalitat de Catalunya) under the Catalonian ERDF operational program (European Regional Development Fund) 2014-2020.

Unió EuropeaFons Europeu de desenvolupament regional

24

iMACULAreport I NEWS

El COMB renova el segell que acredita la qualitat del contingut de les nostres websEl Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), a través del seu programa de certificació, ha renovat la qualificació de Web Mèdica Acreditada (WMA) als sites de l’Institut de la Màcula i de la Barcelona Macula Foundation.

Totes dues webs compleixen amb tots els criteris recollits en el document de Principis de Bones Pràctiques definit per l’entitat col·legial i que determinen si una web conté contingut de confiança i de qualitat. Per això s’analitzen les dades, la seva font i actualització; l’estructura i presentació dels continguts, així com que la informació que s’inclou sigui adequada i acceptada per la comunitat científica.

El COMB renueva el sello que acredita la calidad del contenido de nuestras websEl Colegio de Médicos de Barcelona (COMB), a través de su programa de certificación, ha renovado la calificación de Web Médica Acreditada (WMA) a los sites del Institut de la Màcula y de la Barcelona Macula Foundation.

Ambas webs cumplen con todos los criterios recogidos en el documento de Principios de Buenas Prácticas definido por la entidad colegial y que determinan si una web contiene contenido de confianza y de calidad. Para ello se analizan los datos, su fuente y actualización; la estructura y presentación de los contenidos, así como que la información que se incluye sea adecuada y aceptada por la comunidad científica.

Millorem pensant en l’atenció als nostres pacientsEn el nostre procés de millora continua, durant els darrers mesos hem implementat diferents iniciatives pensant en la comoditat i el benestar dels nostres pacients. En primer lloc, hem revisat els circuits interns per a un millor i més còmode accés de les persones que han de realitzar-se diverses proves i, al mateix temps, hem incrementat el número de consultes mèdiques a la segona planta.

Per altra part, hem dissenyat un sistema de senyalització intern de les consultes que permet al metge saber en qualsevol moment quines proves s’estan realitzant de manera que pugui fer un millor seguiment de cada pacient.

Finalment, com a novetat, el nostre equip ha estrenat un nou uniforme. De disseny modern i molt pràctic, segueix dominant el color blanc, símbol de força, optimisme i tranquil·litat. Els nostres professionals estan a disposició dels pacients i les seves famílies tant per acompanyar-los com per a resoldre qualsevol consulta que necessitin realitzar.

Mejoramos pensando en la atención a nuestros pacientes En nuestro proceso de mejora continua, durante los últimos meses hemos implementado diferentes iniciativas pensado en la comodidad y el bienestar de nuestros pacientes. En primer lugar, hemos revisado los circuitos internos para un mejor y más cómodo acceso de las personas que deben realizarse diversas pruebas y, al mismo tiempo, hemos incrementado el número de consultas médicas en la segunda planta.

Por otra parte, hemos diseñado un sistema de señalización interno de las consultas que permite al médico saber en cada momento qué pruebas se están realizando de forma que pueda hacer un mejor seguimiento de cada paciente.

Finalmente, como novedad, nuestro equipo ha estrenado nuevo uniforme. De diseño moderno y muy práctico, sigue dominando el color blanco, símbolo de fuerza, optimismo y tranquilidad. Nuestros profesionales están a disposición de los pacientes y sus familias tanto para acompañarlos como para resolver cualquier consulta que necesiten realizar.

25

iMACULAreportNEWS I

Col·laboració entre l’Institut de la Màcula i l’Associació d’Informadors de la SalutL’Institut de la Màcula ha signat un conveni amb l’Associació Nacional d’Informadors de la Salut (ANIS), entitat sense ànim de lucre que compta amb 700 associats entre els que es troben representats dels principals mitjans de comunicació d’Espanya. L’acord té com objectiu treballar conjuntament per donar a conèixer les patologies relacionades amb la visió i els darrers avanços científics a la matèria. El primer taller ha abordat la situació actual de la degeneració macular associada a l’edat (DMAE), una malaltia que cada vegada afecta a un major nombre de persones grans i sobre la que s’estan realitzant importants projectes de recerca. Després d’aquest taller, més de 25 mitjans de comunicació es van fer ressò de les dades facilitades pel doctor Jordi Monés.

Per a l’Institut de la Màcula, la feina que realitzen els mitjans de comunicació és fonamental per conscienciar a la societat de la necessitat de preocupar-se per la seva salut ocular ja que moltes malalties no tenen pràcticament símptomes fins que els seus efectes són ja greus i, en ocasions, irreversibles.

Colaboración entre el Institut de la Màculay la Asociacion de Informadores de la SaludEl Institut de la Màcula ha firmado un convenio con la Asociación Nacional de Informadores de la Salud (ANIS), entidad sin ánimo de lucro que cuenta con 700 asociados entre los que se encuentran representados los principales medios de comunicación de España. El acuerdo tiene como objetivo trabajar conjuntamente para dar a conocer las patologías relacionadas con la visión y los últimos avances científicos en la materia. El primer taller ha abordado la situación actual de la degeneración macular asociada a la edad (DMAE), una enfermedad que cada vez afecta a mayor número de personas mayores y sobre la que se están realizando importantes proyectos de investigación. Tras este taller, más de 25 medios de comunicación se han hecho eco de los datos facilitados por el doctor Jordi Monés.

Para el Institut de la Màcula, la labor que realizan los medios de comunicación es fundamental para concienciar a la sociedad de la necesidad de preocuparse por su salud ocular ya que muchas enfermedades no tienen prácticamente síntomas hasta que sus efectos son ya graves y, en ocasiones, irreversibles.

Els mitjans de comunicació es fan ressò de la malaltia de StargardtEl passat 28 de febrer va ser el Dia Mundial de les Malalties Rares, que se celebra amb l’objectiu de conscienciar a la població sobre les malalties poc freqüents i situar-les com una prioritat a l’agenda social i sanitària.

Es calcula que actualment hi ha més de 7.000 malalties rares, moltes sense tractament. Una d’aquesta és la malaltia de Stargardt, una degeneració precoç de la retina de causa genètica que habitualment es diagnostica en joves.

En commemoració de la data, diversos mitjans de comunicació, com Ràdio 5 o el diari ARA, entre altres, es van fer ressò d’aquesta malaltia gràcies a la participació i col·laboració de diversos especialistes de l’Institut de la Màcula i dels testimonis de persones afectades per aquesta malaltia.

Los medios de comunicación se hacen eco de la enfermedad de StargardtEl pasado 28 de febrero fue el Día Mundial de las Enfermedades Raras, que se celebra con el objetivo de concienciar a la población sobre las enfermedades poco frecuentes y situarlas como una prioridad en la agenda social y sanitaria.

Se calcula que actualmente hay más de 7.000 enfermedades raras, muchas de ellas sin tratamiento. Una de éstas es la enfermedad de Stargardt, una degeneración precoz de la retina de causa genética que habitualmente se diagnostica en jóvenes.

En conmemoración de dicha fecha, diversos medios de comunicación, como Radio 5 o el diario ARA, entre otros, se hicieron eco de esta enfermedad gracias a la participación y colaboración de diversos especialistas del Institut de la Màcula y de los testimonios de personas afectadas por esta enfermedad.

ÀREES D’ESPECIALITAT I ÁREAS DE ESPECIALIDAD

CIRURGIA PLÀSTICA OCULAR I CIRUGÍA PLÁSTICA OCULAR

Unitat Especialitzada en Blefaroplàstia I Unidad Especializada de BlefaroplastiaCirurgia lacrimal I Cirugía lagrimalLimfoangiomes orbitaris I Limfoangiomas orbitalesReconstrucció palpebral i orbitària I Reconstrucción palpebral y orbitáriaMedicina estètica facial I Medicina estética facial

BAIXA VISIÓ I BAJA VISIÓN

Rehabilitació Visual I Rehabilitación VisualAjudes visuals I Ayudas visuales

GLAUCOMA I GLAUCOMA

Glaucoma d’angle obert I Glaucoma de ángulo abiertoGlaucoma d’angle tancat I Glaucoma de ángulo cerradoGlaucomes secundaris I Glaucomas secundarios

RETINA MÈDICA I QUIRÚRGICA I RETINA MÉDICA Y QUIRÚRGICA

DMAE exsudativa o humida I DMAE exudativa o húmedaDMAE seca o atròfica I DMAE seca o atróficaRetinosi pigmentària I Retinosis pigmentariaMalaltia de Stargardt I Enfermedad de StargardtMiopia patològica I Miopía patológicaOclusions venoses i malalties vasculars I Oclusiones venosas y patologías vascularesPatologia quirúrgica macular (Forat macular i Membrana epiretinal macular) Patología quirúrgica macular (Agujero macular y Membrana epirretiniana macular)Patologia quirúrgica retinal (Desprendiment de retina, Hemovitri)Patología quirúrgica retinal (Desprendimiento de retina, Hemovítreo)Retinopatia diabètica I Retinopatía diabéticaEdema macular I Edema macularCoroidopatia serosa central I Coroidopatía serosa central

CÒRNIA, CIRURGIA REFRACTIVA I CATARACTA

Cataracta I CataratasCirurgia refractiva I Cirugía refractivaUnitat Especialitzada d’Ull sec I Unidad Especializada de Ojo seco

CÓRNEA, CIRUGÍA REFRACTIVA Y CATARATA

Barcelona Macula FoundationTel.: (+34) 93 595 05 38 I [email protected]


Institut de la MàculaCentro Médico Teknon - Grupo QuirónSaludTel.: (+34) 93 595 01 55 I [email protected]

Segueix-nos a I Síguenos en

Si tens dubtes, consulta’ns al 93 595 01 55 o envia’ns un missatge a [email protected] tienes dudas, consúltanos en el 93 595 01 55 o envíanos un mensaje a [email protected]

La Unitat Especialitzada d’ull sec de l’Institut de la Màcula compta amb els últims avenços amb un dels tractaments més eficients per a la sequedat ocular severa.

Incorpora el plasma ric en factors de creixement, ENDORET®, un col·liri elaborat a partir de la sang del pacient mateix, de manera que s’assegura una completa tolerància i una efectivitat òptima.

Aquest tractament de medicina regenerativa és una revolucionària opció terapèutica que es prescriu sobre tot en casos de sequedat ocular moderada o severa. Propicia la reparació de la superfície ocular en concentrar les proteïnes de la sang i els factors de creixement implicats en la regeneració dels teixits.

La Unidad Especializada de ojo seco del Institut de la Màcula cuenta con los últimos adelantos con uno de los tratamientos más eficientes para la sequedad ocular severa.

Incorpora el plasma rico en factores de crecimiento, ENDORET®, un colirio elaborado a partir de la sangre del mismo paciente, de manera que se asegura una completa tolerancia y una efectividad óptima.

Este tratamiento de medicina regenerativa es una revolucionaria opción terapéutica que ser prescribe sobre todo en casos de sequedad ocular moderada o severa. Propicia la reparación de la superficie ocular al concentrar las proteínas de la sangre y los factores de crecimiento implicados en la regeneración de los tejidos.

MEDICINA REGENERATIVA PER A L’ULL SEC I MEDICINA REGENERATIVA PARA EL OJO SECO

STOPull sec

ojo seco

de la maculainstitutInnovating Eye Carewww.institutmacula.com

(+34) 93 595 01 55

Més informació a la nostra web o trucant alMás información en nuestra web o llamando al

A l’Institut de la Màcula creiem en un concepte de medicina global. Aquest model diferencial es basa en quatre pilars: excel·lència mèdica, medicina personalitzada, recerca i serveis exclusius addicionals de suport al pacient.

En el Institut de la Màcula creemos en un concepto de medicina global. Este modelo diferencial se basa en cuatro pilares: excelencia médica, medicina personalizada, investigación y servicios exclusivos adicionales de apoyo al paciente.

Posem al vostre servei un model de medicina diferencial

Ponemos a su servicio un modelo médico diferencial

RecercaInvestigación

Medicina personalitzadaMedicina personalizada

Serveis exclusiusServicios exclusivos

Excel·lència mèdicaExcelencia médica

imaculareport 11 - institut de la màcula...avance de la enfermedad de stargardt. una vez finalizada...

Documents