idescat. llars i famílies a catalunya 1996 · 2016. 2. 24. · seves normes reguladores. igualment...

Estadística SocialCensos i enquestes

Llars i famíliesa Catalunya1996

Generalitat de CatalunyaInstitut d’Estadísticade Catalunya

© Generalitat de CatalunyaInstitut d’Estadística de Catalunya1a. edició: Barcelona, setembre 2000Tiratge: 400 exemplarsISBN: 84-393-5207-7Dipòsit legal: B-40.958-2000

PAPER ECOLÒGIC

Pròleg

La publicació per part de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) de Llars i Famílies a Catalunya 1996permet disposar d’un document que analitza en profunditat les característiques bàsiques de les llars ifamílies catalanes i també l’evolució recent. Aquesta informació constitueix un element imprescindible dereferència a l’hora d’estudiar quines han de ser les polítiques públiques de suport a la família a Catalunya.

S’ha de destacar l’important paper de la família com a nucli de vertebració personal i social, de solidaritati confiança, d’afecte i d’acolliment, d’educació i de participació. La família és un element bàsic de solidaritatamb els membres més vulnerables de la societat: els infants, les persones grans o les que tenen malaltieso deficiències, així com en el cas de les situacions d’atur i altres. A més cal assenyalar la presència aCatalunya i en general als països de l’Europa mediterrània d’unes actituds individuals més favorables a lafamília que els diferencien dels de l’Europa del nord.

Les transformacions que han afectat en el decurs de les últimes dècades la dinàmica demogràfica i lesestructures familiars de tots els països de l’Europa occidental, també s’han manifestat a Catalunya encaraque amb calendari, ritme i intensitat diferents. Per aquesta raó s’han de considerar els trets específics deles llars i famílies catalanes a l’hora d’articular les polítiques socials a l’entorn de les famílies.

Les mesures de protecció a la família són una part substancial del conjunt de les mesures de protecciósocial que inspiren els principis bàsics del modern Estat de benestar. Aquestes polítiques familiars són unconjunt de mesures i d’instruments de polítiques públiques articulades per tal de reconèixer les funcionsque compleixen les famílies en la societat.

Vull agrair a l’Institut d’Estadística de Catalunya l’elaboració d’aquesta informació rigorosa i extensa sobreles llars i famílies que han de permetre, al Govern de Catalunya, adoptar les mesures polítiques coherentsamb les característiques pròpies de les estructures familiars del nostre país.

Joan Vallvé i Ribera

Secretari General de la Família

Departament de Benestar Social

Presentació

La publicació Llars i famílies a Catalunya 1996 conté un treball d’anàlisi sobre quines són les característiquesbàsiques de les llars i famílies catalanes. Recopila informació estadística i gràfica, i també una breudescripció sobre quins són els seus trets més destacats, així com la seva evolució en el quinquenni 1991-1996. La dinàmica demogràfica dels últims anys ha experimentat canvis molt importants amb la reduccióde la fecunditat, l’envelliment de la població, la dissolució de matrimonis i recomposició de noves llars,l’augment de les famílies monoparentals. Tot això ha implicat unes modificacions notables en la dimensió,composició i estructura de les llars.

L’Estadística de població de Catalunya de l’any 1996 assenyala l’existència de 2.097.955 llars amb unincrement del 8,5% entre 1991 i 1996, tanmateix la dimensió mitjana d’aquestes llars s’ha reduït a 2,9persones enfront de les 3,1 persones de l’any 1991. D’aquestes llars 1.725.448 corresponen a llars familiarsque són el 82,2% i les restants 372.507 són llars no familiars que suposen el 17,8% restant.

Dins de les llars familiars destaquen els matrimonis que són 1.364.876, (reducció del 3,6% entre 1991 i1996) mentre que el 1996 es van registrar 128.309 parelles de fet (increment del 137,2%), les llars formadesper matrimonis o parelles amb fills no aparellats són 989.136 (reducció de l’1,8%) i les llars de matrimoniso parelles sense fills són 442.963 (augment del 9,7%). Quant a les llars monoparentals que experimentenuna important evolució a l’alça, n’hi ha 156.175 corresponents a mares soles amb fills (creixement del19,0%) i 40.880 de pares sols amb fills (52,4% d’increment).

D’altra banda, es pot destacar que hi ha 363.115 llars de persones que viuen soles (increment del 38,2%entre 1991 i 1996). Cal assenyalar també l’existència de 356.521 llars formades exclusivament per personesde 65 anys i més (29,2% d’increment). Les llars on resideixen persones de nacionalitat estrangera són55.636 (increment del 50,6%) de les quals 20.935 estan formades exclusivament per persones estrangeres(increment del 40,7%).

L’obtenció de tots aquests resultats ha estat possible en virtut de la col·laboració institucional entre elsajuntaments i les entitats territorials de Catalunya, i l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), així comper la coordinació amb l’Instituto Nacional de Estadística (INE), que han permès dur a terme simultàniamentla renovació del Padró municipal d’habitants i l’elaboració de l’Estadística de població de 1996. Vull agrairla seva col·laboració, així com la dels ciutadans de Catalunya que, amb la resposta al full padronal i alqüestionari de l’Estadística de població, han permès disposar d’aquesta informació de gran importànciaper al coneixement del nostre país i per a la presa de decisions en interès dels seus habitants.

Jordi Oliveres i Prats

Director de l’Institut d’Estadística de Catalunya

6 Institut d’Estadística de Catalunya-LF/96

Institut d’Estadística de Catalunya-LF/96 7

Índex

Pròleg _____________________________________________________________________________________ 3

Presentació _________________________________________________________________________________ 5

Introducció _________________________________________________________________________________ 9

Aspectes metodològics _____________________________________________________________________ 11

1. La composició de les llars i famílies catalanes l’any 1996 _________________________________ 15

1.1 Tipologia i dimensió de les llars _______________________________________________________ 16

1.2 Evolució de les llars: Catalunya 1981-1996 _____________________________________________ 20

1.3 Anàlisi territorial _____________________________________________________________________ 24

1.4 Les llars a la Unió Europea ___________________________________________________________ 45

2. Les llars catalanes segons la seva tipologia ______________________________________________ 49

2.1 Llars unipersonals ___________________________________________________________________ 50

2.2 Nuclis de matrimonis ________________________________________________________________ 66

2.3 Nuclis de parelles de fet ______________________________________________________________ 83

2.4 Nuclis monoparentals ______________________________________________________________ 102

3. Llars de característiques específiques _________________________________________________ 121

3.1 Llars de gent gran _________________________________________________________________ 122

3.2 Llars d’estrangers _________________________________________________________________ 134

4. Mesures de la composició familiar ____________________________________________________ 145

4.1 Taxes de persones principals de les famílies __________________________________________ 146

4.2 Complexitat familiar: índex de Burch _________________________________________________ 150

4.3 Complexitat familiar: unitats maritals per llar __________________________________________ 152

5. Bibliografia __________________________________________________________________________ 155


Introducció

L’Estadística de població, que tècnicament és un cens, es pot definir com el conjunt d’operacions derecollida exhaustiva, d’elaboració, de valoració i d’anàlisi de les dades de caràcter demogràfic, cultural,econòmic i social, de tots els habitants de Catalunya amb referència a un moment o període determinat.L’Estadística de població s’ha dut a terme conjuntament i simultàniament amb el Padró municipald’habitants, amb referència a les zero hores del dia 1 de maig de 1996 i comprèn totes les persones quetenien fixat el seu veïnatge a Catalunya en la data de referència.

La legislació vigent protegeix les dades de l’Estadística de població i garanteix la confidencialitat de lesdades individuals sotmeses a secret estadístic que no poden ser divulgades, ni tan sols a altresadministracions o organismes públics no sotmesos al compliment del secret estadístic. D’aquesta manerala legislació salvaguarda totes aquelles preguntes de tipus personal i íntim incloses en els qüestionaris del’Estadística de població. La protecció legal s’assegura i es reforça pel que fa al tractament de la informació,així les dades de l’Estadística de població s’informatitzen de manera anònima i en cap cas s’enregistra laidentificació personal, noms i cognoms, ni tampoc l’adreça del domicili de residència.

Els organismes internacionals recomanen dur a terme recomptes de població cada deu anys aproximadament.Tanmateix a Catalunya el Govern de la Generalitat li calia disposar d’informació més extensa sobre lapoblació que la que podia obtenir de la renovació del Padró municipal d’habitants de 1996, ja que la legislaciórelativa als continguts del padró endarreririen, fins més enllà de l’any 2000, la disponibilitat d’informacióbàsica per a la presa de decisions. La informació que es va incloure en l’Estadística de població de 1996,per continuar les sèries estadístiques municipals i comarcals iniciades l’any 1981 corresponia a les àreessegüents:

· Dades d’estructura demogràfica: sexe, edat, estat civil, lloc de naixement i nivell d’instrucció.· Dades socioeconòmiques: relació amb l’activitat, branca d’activitat, professió o ocupació i situació

professional.· Fluxos de mobilitat espacial entre el lloc de residència i el de treball o d’estudi. Mitjà de transport utilitzat.

Localització territorial del lloc de treball.· Dades d’estructura de les llars i famílies.· Coneixement del català. Informació sobre la comprensió, la parla, la lectura i l’escriptura de la llengua

catalana. En el cas de la Val d’Aran, idèntics continguts referits a l’aranès.

Per dur a terme l’Estadística de població es va procedir a l’oportú desplegament normatiu. S’ha d’assenyalarque en el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) del dia 13 de desembre es va publicar el Decret 329/1995,de 7 de novembre, pel qual es disposava l’elaboració de l’Estadística de població de 1996 i s’aprovaven lesseves normes reguladores. Igualment es va publicar en el DOGC, de 12 de febrer, l’Ordre per la quals’establien les normes d’aplicació de l’esmentat Decret relatives a l’Estadística de població de Catalunya.El mateix DOGC publicava una altra ordre per la qual s’establien normes complementàries per a la renovaciódel Padró municipal d’habitants. La normativa reguladora es va completar amb la publicació en el DOGC,de 20 de març, de la Resolució del Director de l’Institut d’Estadística de Catalunya, sobre l’organització del’operació de camp de l’Estadística de població.

S’han de destacar dos factors que van contribuir al desenvolupament eficient de l’Estadística de poblacióde 1996, per aconseguir la recollida puntual dels qüestionaris en els 944 municipis de Catalunya. Aquestsfactors van ser la col·laboració institucional i la campanya informativa a la població.

La normativa de l’Estadística de població es va presentar i va ser informada favorablement per la Comissióde Govern Local de Catalunya. També es van establir acords amb l’Instituto Nacional de Estadística (INE),per tal de coordinar tècnicament les actuacions amb l’Idescat, en virtut de les respectives competències enla renovació del Padró municipal d’habitants, que d’acord amb la normativa vigent ha d’inspeccionar l’INE,i en la de l’Estadística de població, competència de l’Institut. Amb aquesta finalitat es va crear una Comissió


Introducció

de seguiment que es va reunir periòdicament fins al mes de setembre de 1996.

D’altra banda es va portar a terme una campanya informativa per motivar la col·laboració ciutadana i laresposta tant en el Padró, com a l’Estadística de població, que es consideraven sota una òptica conjunta.Aquestes campanyes es van fer a través de la televisió i la ràdio, així com de la premsa diària i de lespublicacions periòdiques. S’ha d’assenyalar el paper destacat que van tenir els mitjans de comunicaciócomarcals i locals. A més a més, s’ha de destacar que l’Institut d’Estadística de Catalunya va mantenir unapresència regular i continuada en la premsa escrita i en els mitjans audiovisuals en el decurs de l’operacióde renovació del Padró.

A la primera part d’aquest document es descriuen els diferents tipus d’estructures de llars i famílies, la sevadimensió i distribució territorial, així com la seva evolució. A continuació, a la segona part, s’han seleccionatdiferents tipus de llars, que mereixen un tractament especial tant per l’evolució que han experimentat alsúltims anys, com per la seva importància numèrica. Per una banda, les llars unipersonals i els diferents tipusde nuclis (els nuclis de matrimonis, de parelles de fet i de monoparentals), estudiats des d’una òptica global,que inclou tots els nuclis amb independència que siguin famílies simples, extenses o múltiples. A la tercerapart s’analitzen llars específiques com és el cas de les llars de gent gran i les llars compostes per estrangers.Finalment, la quarta part, fa referència a diferents mesures de la composició familiar, en especial alsindicadors que reflecteixen el grau de complexitat de les llars.


Aspectes metodològics

Les dades de llars i famílies requereixen, abans de ser analitzades, una ordenació, agrupació i classificaciód’acord a una tipologia determinada. En aquesta publicació s’han tingut en compte les recomanacions deles Nacions Unides i s’ha aplicat la seva tipologia estàndard segons el nombre de famílies i també una altratipologia adaptada a la classificació de Laslett i Hammel utilitzada en estudis de demografia i d’àmplia difusióacadèmica.

Les dues classificacions no són excloents, si no que corresponen a maneres diferents d’estudiar lainformació. Segons l’objectiu de la investigació pot tenir significació una o altra òptica. Per això, s’exposena continuació algunes definicions utilitzades en aquesta publicació a fi de facilitar la comprensió de lesdades.

1. Conceptes bàsics

Llar: es defineix com el conjunt de persones que tot i residir en el mateix habitatge, comparteixen despesescomunes ocasionades per l’ús de l’habitatge i/o despeses d’alimentació. Es poden distingir dos tipus dellars: les unipersonals, formades per una sola persona, i les multipersonals, formades per dues persones omés.

Les diferències entre llar i família són bàsicament dues:

- La llar pot ser unipersonal, mentre que la família ha de constar, almenys, de dos membres.

- Els membres d’una llar multipersonal no han d’estar necessàriament emparentats, en canvi els membresd’una família sí.

El terme "llar" substitueix el concepte tradicional de "família censal". En particular, la llar recull tant personesemparentades entre si, com altres que no ho estan (persones del servei domèstic que pernocten enl’habitatge i els hostes fixos). Excepcionalment en un mateix habitatge n’hi poden haver més d’una llar.

Família: es defineix com el grup de persones (dues o més) que resideixen en el mateix habitatge,comparteixen algunes despeses en comú i estan vinculades per llaços de parentiu, siguin de sang o polítics,amb independència del seu grau.

Nucli familiar: unitat jeràrquica intermèdia entre l’habitant i la família. Aquest terme correspon a unaconcepció restringida de la família, limitada als vincles de parentiu més estrets. Hi ha quatre tipus de nuclisfamiliars:

- matrimoni o parella sense fills

- matrimoni o parella amb un o més fills no aparellats

- pare amb un o més fills no aparellats

- mare amb un o més fills no aparellats

En l’Estadística de població de 1996 el terme "fills" queda restringit als fills de qualsevol edat que convisquinamb els seus pares, que no tinguin una vinculació marital i que a la vegada no tinguin fills.

La relació pare-fill té sempre preferència sobre la relació fill-pare, és a dir, si un fill no aparellat, és a la vegada,pare o mare d’un fill no aparellat, ambdós formen un nucli independent de tipus monoparental, i per tant,aquell fill no aparellat, deixa de formar part del nucli dels seus pares (avis del seu fill).

La relació de parella sempre té preferència sobre la relació fill-pare, és a dir, si un fill té parella i conviu ambella i els seus pares, ambdós formen un nucli independent de tipus matrimoni o parella sense fills, i per tant,el fill deixarà de formar part del nucli dels seus pares.



2. Tipologies de llars

2.1. Tipologia de llars segons el nombre de famílies

Llars no familiars: les persones que formen part d’aquest tipus de llar no estan vinculades per llaços deparentiu. Es classifiquen en:

- unipersonals

- amb dues persones o més

Llars familiars: les persones que formen part d’aquest tipus de llar estan vinculades per llaços de parentiu.Es classifiquen en:

unifamiliars: formades per una sola família. Segons el nombre de nuclis es poden classificar en:

- sense nucli

- amb un nucli

_ matrimoni o parella sense fills

_ matrimoni o parella amb un fill no aparellat o més

_ pare amb un fill no aparellat o més

_ mare amb un fill no aparellat o més

- amb dos nuclis o més

plurifamiliars: formades per dues o més famílies

2.2. Tipologia de llars segons Laslett i Hammel

La tipologia que té com a referència la proposta de Laslett i Hammel classifica a les llars d’acord amb laidentificació i quantificació dels nuclis familiars i de la presència o l’absència d’altres persones. Els nuclispoden estar compostos per un matrimoni o parella sense fills, un matrimoni o parella amb fills, i nuclis formatsper un sol progenitor, denominats també monoparentals. Així, es distingeixen cinc tipus de llars:

unipersonals, també denominades de solitaris, formades per persones que viuen soles.

sense nucli formades per dues persones o més que poden estar emparentades o no, però que no formenun nucli familiar.

nuclears simples o uninuclears formades per nuclis en absència d’altres persones.

nuclears extenses o ampliades compostes per nuclis amb la presència d’altres persones.

múltiples constituïdes per dos nuclis o més.

3. Abast de les dades

Les dades de llars i famílies correspon a la població registrada en habitatges familiars principals, per tant,per pròpia definició no inclou les persones residents en establiments col·lectius.



Tipologia de llars segons el nombre de famílies

Llars no familiars

Llars familiars

Llars unifamiliars

Llars plurifamiliars

Unipersonals

Amb duespersones o més

Sense nucli

Amb un nucli

Amb dos nucliso més

Matrimonis oparelles sense fills

Matrimonis oparelles amb fills

no aparellats

Mares amb fillsno aparellats

Pares amb fillsno aparellats


Tipologia de llars segons Laslett i Hammel

Llars

Unipersonals

Sense nucli

Nuclears simples

Extenses

Múltiples

Matrimonis o parellessense fills

sense altres persones

Matrimonis o parellesamb fills no aparellatssense altres persones





Matrimonis o parellessense fills

amb altres persones

Matrimonis o parellesamb fills no aparellats amb altres persones


amb altres persones


amb altres persones



1. La composició de les llars i famílies catalanes l’any 1996



La disponibilitat de l’Estadística de població de 1996 duta a terme per l’Institut d’Estadística de Catalunya(Idescat) amb referència a l’1 de maig, constata un creixement del nombre de llars, així com canvisimportants tant pel que fa a la composició, com a la dimensió de les llars.

A Catalunya hi havia l’any 1996 un total de 2.097.955 llars, que d’acord amb la classificació segons el nombrede famílies, el 82,2% correspon a llars familiars i el restant 17,8% a llars no familiars. Aquest darrer grup escompon majoritàriament per persones que viuen soles, les quals són un total de 363.115 llars unipersonalsi una representació del 17,3% del total de llars. En canvi, les llars formades per dues persones o més senserelació de parentiu tenen una reduïda presència, solament es registren 9.392 llars, que en termes relatiusrepresenten un 0,5%.

D’altra banda, les llars familiars, que són les més freqüents amb un total d’1.725.448 llars, es classifiquenen dues classes, les formades per una família i les que reuneixen dues famílies o més. Les primeres són lesmés representatives, el 82,2% de les llars són d’aquest tipus, mentre que les plurifamiliars són formes deconvivència d’escassa presència en la composició familiar actual, tot just assoleixen el 0,04% del total dellars de Catalunya. Dins del conjunt de llars d’una família, hi ha un clar predomini de les d’un nucli, querepresenten el 77,7% del total d’aquestes llars (taula 1).

Des del punt de vista de la classificació de llars segons la presència de nuclis familiars, i que es considerauna adaptació de la proposada per Laslett i Hammel, els trets més rellevants són els següents: altpercentatge de llars unipersonals (17,3%), elevada presència de llars nuclears simples (70,5%) i reduïdaproporció d’estructures familiars complexes, tal com queda demostrat en els baixos percentatges de llarsnuclears extenses i múltiples, que representen el 7,2% i el 2,4%, respectivament.

L’elevada proporció de llars nuclears simples és conseqüència de l’alt predomini de matrimonis o parellesamb fills (42,7%) o sense fills (19,4%), mentre que els nuclis formats per un sol progenitor tenen encara unarepresentació menys significativa, en el cas de les llars monoparentals encapçalades per dones són el 6,7%i en el cas de les formades per homes l’1,8% (taula 2).

1.1 Tipologia i dimensió de les llars

L’anàlisi de la grandària de les llars en relació amb la seva tipologia demostra que com menys complexa ésl’estructura familiar, menor és la seva dimensió. Per definició tant les llars complexes com les múltiples estanformades per un nombre superior de persones que la resta de llars. Així a les llars múltiples les compostesper cinc persones i més representen el 76,9%, mentre que a l’altre extrem, llars sense nucli el 83,9% de lesseves llars estan formades per dues persones (taula 3, gràfic1).

La dimensió mitjana de les llars de Catalunya és de 2,9 persones per llar. Les llars múltiples són les quepresenten una dimensió superior a la mitjana de Catalunya, de 5,5 persones per llar, és a dir, quasi el dobledel valor mitjà. Les llars extenses per estar compostes per un nucli amb la presència d’altres persones,registren també una dimensió mitjana elevada de 4,3 persones per llar i les parelles amb fills de 3,8. Els nuclismonoparentals mostren una dimensió més baixa que la mitjana de Catalunya, de 2,5 persones per llar enel cas de les formades per dones i 2,6 en el cas dels homes. Les llars sense nucli són les que tenen la dimensiómés reduïda, superant escassament les 2 persones per llar. No es dóna la informació referent a les llarsunipersonals i als matrimonis sense fills sense altres persones, perquè els correspon una dimensió d’1 i 2persones, respectivament (taula 4).


1. La composició de les llars i famílies catalanes l’any 1996 1.1 Tipologia i dimensió de les llars

Taula 2. Tipus de llars segons Laslett. Catalunya. 1996.

Nombre %

Unipersonals 363 115 17,31Sense nucli 54 856 2,61

Nuclears simples 1 478 115 70,46matrimonis o parelles sense fills sense altres persones 405 886 19,35matrimonis o parelles amb fills no aparellats sense altres persones 895 892 42,70mares amb fills no aparellats sense altres persones 139 447 6,65pares amb fills no aparellats sense altres persones 36 890 1,76

Nuclears extenses 151 071 7,20matrimonis o parelles sense fills amb altres persones 37 084 1,77matrimonis o parelles amb fills no aparellats amb altres persones 93 252 4,44mares amb fills no aparellats amb altres persones 16 738 0,80pares amb fills no aparellats amb altres persones 3 997 0,19

Múltiples 50 798 2,42

Total 2 097 955 100,00

Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Estadística de població 1996.

Taula1. Tipus de llars segons el nombre de famílies. Catalunya. 1996.

Nombre %

Llars no familiars 372 507 17,76unipersonals 363 115 17,31amb dues persones i més 9 392 0,45

Llars familiars 1 725 448 82,24llars d’una família 1 724 696 82,21

sense nucli 45 464 2,17amb un nucli 1 629 154 77,65matrimonis o parelles sense fills 442 963 21,11matrimonis o parelles amb fills no aparellats 989 136 47,15mares amb fills no aparellats 156 175 7,44pares amb fills no aparellats 40 880 1,95amb dos nuclis i més 50 078 2,39

llars plurifamiliars 752 0,04

Total 2 097 955 100,00



Taula 3. Tipus de llars segons la seva dimensió. Catalunya. 1996.

Llars segons el nombre de persones

1 2 3 4 5 6 i més Total

Unipersonals 363 115 0 0 0 0 0 363 115Sense nucli 0 46 035 6 618 1 391 519 293 54 856Nuclears simples 0 511 955 421 161 403 525 111 530 29 944 1 478 115Nuclears extenses 0 0 43 384 47 507 42 458 17 722 151 071Múltiples 0 0 0 11 751 15 983 23 064 50 798

Total 363 115 557 990 471 163 464 174 170 490 71 023 2 097 955

Distribució percentual

Llars segons el nombre de persones

1 2 3 4 5 6 i més Total

Unipersonals 100,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 100,00Sense nucli 0,00 83,92 12,06 2,54 0,95 0,53 100,00Nuclears simples 0,00 34,64 28,49 27,30 7,55 2,03 100,00Nuclears extenses 0,00 0,00 28,72 31,45 28,10 11,73 100,00Múltiples 0,00 0,00 0,00 23,13 31,46 45,40 100,00

Total 17,31 26,60 22,46 22,13 8,13 3,39 100,00

Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Estadística de pobla



Taula 4. Dimensió mitjana de les llars segons el tipus. Catalunya. 1996.

Nombre de persones

Sense nucli 2,23

Nuclears simples

parelles amb fills 3,78mares soles amb fills 2,53pares sols amb fills 2,61

Nuclears extenses 4,28

Múltiples 5,54

Total 2,89


0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

%

Gràfic 1. Llars segons la seva dimensió. Catalunya. 1996.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

%

1 persona

2 persones

3 persones

4 persones

5 persones

6 persones i més

Sense nucli Nuclears simples Nuclears extenses Múltiples Total

Parella amb fills Mares soles amb fills Pares sols amb fillsParella sense fills

Nuclears simples



1.2 Evolució de les llars: Catalunya 1981-1996

1.2.1 Tipologia de les llars

Els canvis socials i econòmics han incidit en l’evolució dels indicadors demogràfics de la composició de lesllars, tal com queda demostrat per les dades dels darrers quinze anys. Amb les excepcions de les llars sensenucli, les llars nuclears simples compostes per parelles amb fills i les llars múltiples, els restants tipus de llarsmantenen la mateixa tendència durant tot el període, malgrat que els ritmes siguin diferents.

Si se centra l’anàlisi en l’últim quinquenni, els principals canvis registrats entre 1991 i 1996, es detallen acontinuació:

- Les llars unipersonals han tingut el major increment en valors absoluts, així 100.396 noves llars s’hanincorporat a aquesta categoria durant els últims cinc anys i el seu pes relatiu ha passat del 13,5% (1991)al 17,3% (1996).

- El nombre de llars sense nucli que havien experimentat un decreixement entre 1981 i 1991, hanaugmentat en 3.980 entre 1991 i 1996, això suposa un increment del 7,8% l’últim quinquenni. En canvi,la seva proporció en el conjunt de llars s’ha mantingut constant.

- Les llars nuclears simples que constitueixen el tipus de llar més freqüent en la societat catalana hanexperimentat un creixement de 77.414 llars, amb un percentatge de variació del 5,5%. Malgrat això, elseu pes relatiu dins del conjunt de llars de Catalunya s’ha reduït al 70,5%, que és el mateix percentatgeque registrava l’any 1981. D’altra banda, els distints tipus de llars que formen les llars nuclears simpleshan tingut una diferent evolució.

- Les llars de parelles sense fills han augmentat en un 11,1%, que equival a 40.507 noves llars d’aquesttipus i una variació moderada en el seu pes relatiu, que ha passat de 18,9% a 19,4%.

- Al mateix període, les llars formades per parelles amb fills (sense altres persones), han registrat un lleugerdecreixement (-0,4%) que ha comportat la pèrdua de 3.563 llars d’aquest tipus i la reducció del seupercentatge dins del conjunt de llars. No obstant això, les llars de parelles amb fills són el tipus mésfreqüent a Catalunya, ja que representen el 42,7% de les llars.

- Respecte a les llars monoparentals, les encapçalades per pares sols sense altres persones, són les quemés destaquen pel seu ritme de creixement del 62,3%, mentre que les formades per mares ho han feta un ritme del 23,3%.

- Les llars nuclears extenses, continuen la seva tendència decreixent en totes les seves categories.Conjuntament, l’any 1996 hi havia un 10,2% menys d’aquest tipus de llars que el 1991 i es va registraruna reducció de 17.241 llars en el quinquenni.

- Finalment, les llars múltiples o formades per dos nuclis o més mantenen la seva xifra al llarg del quinquennii proporcionalment continuen perdent pes (taula 5, gràfic 2).



Taula 5. Llars segons el tipus. Catalunya. 1981-1996.

Nombre %

Tipus de llars 1981 1991 1996 1981 1991 1996

Unipersonals 174 713 262 719 363 115 9,88 13,59 17,31Sense nucli 58 481 50 876 54 856 3,31 2,63 2,61

Nuclears simples 1 246 498 1 400 701 1 478 115 70,47 72,46 70,46parelles sense fills sense altres persones 304 898 365 379 405 886 17,24 18,90 19,35parelles amb fills sense altres persones 853 178 899 455 895 892 48,23 46,53 42,70mares soles amb fills sense altres persones 73 949 113 139 139 447 4,18 5,85 6,65pares sols amb fills sense altres persones 14 473 22 728 36 890 0,82 1,18 1,76

Nuclears extenses 229 077 168 312 151 071 12,95 8,71 7,20parelles sense fills amb altres persones 48 924 38 310 37 084 2,77 1,98 1,77parelles amb fills amb altres persones 155 407 107 811 93 252 8,79 5,58 4,44mares soles amb fills amb altres persones 18 662 18 088 16 738 1,05 0,94 0,80pares sols amb fills amb altres persones 6 084 4 103 3 997 0,34 0,21 0,19

Múltiples 60 189 50 436 50 798 3,40 2,61 2,42

Total 1 768 958 1 933 044 2 097 955 100,00 100,00 100,00

Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Cens de població 1991 i Estadística de població 1996.


0

Gràfic 2. Distribució percentual segons el tipus de llars. Catalunya. 1981-1996.

Parelles amb fills Mares solesamb fills

Pares solsamb fills

Parella amb fillsamb altres persones

Mares soles amb fillsamb altres persones

Pares sols amb fillsamb altres persones

Parella sense fillsamb altres persones

Nuclears extenses

Parelles sense fills

Sense nucli Nuclears simples Nuclears extenses MúltiplesUnipersonals

1981

1

2

3

4

5

6

7

8

9

%

0

5

10

15

20

25

30

35

40

50

%

45

1991 1996

1. La composició de les llars i famílies catalanes l’any 1996 1.2 Evolució de les llars: Catalunya 1981-1996


1.2.2 Nombre de persones residents en els diferents tipus de llars

La població que viu a les llars ha experimentat un lleuger creixement entre 1991 i 1996 de l’ordre de l’1,4%.Aquest increment ha comportat una continuació de les tendències observades en el decenni 1981-1991amb dues excepcions que han significat un canvi de signe en el seu creixement: la primera correspon a lesllars sense nucli que van augmentar el nombre de persones enfront de la disminució de la dècada anterior;i la segona, a les parelles amb fills (sense altres persones) que han registrat una pèrdua de poblacióequivalent a un 3,2%, mentre que s’havien incrementat entre 1981 i 1991.

La principal variació ha estat l’augment de la població que compon les llars monoparentals formades perpares, amb un creixement del 66,4%. En segon lloc, l’increment més destacat correspon a les llarsunipersonals amb un augment del 38,2%, seguit per les llars monoparentals encapçalades per mares ambun 22,2% i les parelles sense fills (sense altres persones) amb un 11,1% de variació. D’altra banda, enconcordança als canvis registrats en les estructures familiars, el nombre de persones que viuen en llarsextenses i múltiples decreix un 14%.

Des del punt de vista de la seva distribució relativa, les llars nuclears simples concentren més de les tresquartes parts de la població que viu a les llars (76,7%). Dins d’aquest grup, el 55,9% formen parelles ambfills i un 13,4% parelles sense fills, mentre que els residents en llars monoparentals registren un percentatgemenys significatiu (7,4%). Finalment, les llars extenses i múltiples agrupen el 10,7% i el 4,7%, respectivament,de la població de les llars (taula 6, gràfic 3).

Taula 6. Nombre de persones segons el tipus de llars. Catalunya. 1981-1996.

Nombre %

Tipus de llars 1981 1991 1996 1981 1991 1996

Unipersonals 174 713 262 719 363 115 2,95 4,39 5,99Sense nucli 129 357 119 687 122 323 2,18 2,00 2,02

Nuclears simples 4 238 072 4 576 832 4 649 288 71,55 76,50 76,68parelles sense fills sense altres persones 600 575 730 758 811 772 10,14 12,21 13,39parelles amb fills sense altres persones 3 408 040 3 499 374 3 388 461 57,54 58,49 55,88mares soles amb fills sense altres persones 190 962 288 940 352 946 3,22 4,83 5,82pares sols amb fills sense altres persones 38 495 57 760 96 109 0,65 0,97 1,59

Nuclears extenses 1 034 886 740 990 647 027 17,47 12,39 10,67parelles sense fills amb altres persones 151 485 120 111 117 190 2,56 2,01 1,93parelles amb fills amb altres persones 788 982 538 003 452 002 13,32 8,99 7,45mares soles amb fills amb altres persones 70 855 67 387 62 381 1,20 1,13 1,03pares sols amb fills amb altres persones 23 564 15 489 15 454 0,40 0,26 0,25

Múltiples 345 825 282 446 281 648 5,84 4,72 4,65

Total 5 922 853 5 982 674 6 063 401 100,00 100,00 100,00



Gràfic 3. Distribució percentual del nombre de persones segons el tipus de llars. Catalunya. 1981-1996.

0

%

Parelles amb fills Pares sols amb fillsParelles sense fills

Sense nucli Nuclears simples Nuclears extenses MúltiplesUnipersonalsMares soles amb fills

1996

5

10

15

20

25

3019911981



1.2.3 Dimensió de les llars

En aquests últims cinc anys ha augmentat de manera molt important el nombre de llars fins a quatremembres. El conjunt d’aquestes llars era d’1.631.439 a l’any 1991 i han arribat a 1.856.442 llars l’any 1996.Això suposa que les llars que tenen entre un i quatre membres s’han incrementat un 13,8% en cinc anys.Així, la proporció que representen aquestes llars en el conjunt de llars de Catalunya ha passat del 84,4% l’any1991 al 88,5% el 1996.

Però, l’augment més important és el que ha tingut lloc entre les llars d’una sola persona amb un incrementdel 38,2%. D’aquesta manera la seva proporció en el total de llars de Catalunya que era del 13,6% el 1991,arriba ja al 17,3% el 1996.

Per contra les llars de cinc persones i més han disminuït notablement. El conjunt d’aquestes llars eren301.605 a l’any 1991 i han davallat fins a 241.513 l’any 1996, això suposa una reducció del 20%. Així la sevaproporció en el total de llars de Catalunya ha disminuït des del 15,6% (1991) a l’11,5% (1996). Cal assenyalarque aquesta reducció ha estat proporcionalment més intensa com més gran era el nombre de persones dela llar (taula 7, gràfic 4).

Taula 7. Llars segons el nombre de persones. Catalunya. 1981-1996.

Nombre de persones Nombre %

(dimensió de la llar) 1981 1991 1996 1981 1991 1996

1 persona 174 713 262 719 363 115 9,88 13,59 17,312 persones 404 483 488 970 557 990 22,86 25,33 26,603 persones 383 704 428 596 471 163 21,69 22,17 22,464 persones 412 486 451 154 464 174 23,31 23,33 22,135 persones 226 609 201 742 170 490 12,81 10,43 8,136 persones i més 166 963 99 863 71 023 9,44 5,16 3,39

Total 1 768 958 1 933 044 2 097 955 100,00 100,00 100,00


Gràfic 4. Distribució percentual de les llars segons el nombre de persones. Catalunya. 1981-1996.

0

5

10

15

20

25

30

%

6 persones i més54321

199119911991




1.3 Anàlisi territorial

La distribució territorial de les llars i famílies de Catalunya s’analitza des de tres vessants, la distribuciósegons els àmbits del Pla territorial general de Catalunya, la distribució comarcal i la distribució municipal.

1.3.1Àmbits del Pla territorial

La dimensió mitjana de les llars de Catalunya l’any 1996 no presenta diferències destacables entre àmbitsterritorials. Tanmateix es pot indicar que les Comarques Centrals tenen la dimensió més gran (2,96 personesper llar), xifra pràcticament coincident amb la de les Terres de l’Ebre, Camp de Tarragona i l’Àmbit de Ponent(2,95), mentre que les Comarques Gironines (2,89) i l’Àmbit Metropolità (2,87) presenten la dimensió mésreduïda (taula 8).

La proporció de llars unipersonals, és a dir, les constituïdes per persones que viuen soles és del 17,3% deles llars de Catalunya, les Comarques Gironines tenen la proporció més alta (18,3%), seguides de l’Àmbitde Ponent (18,1%). El Camp de Tarragona (17,4%) i l’Àmbit Metropolità (17,3%) tenen proporcionssemblants a la mitjana de Catalunya. Contràriament les Terres de l’Ebre (16,3%) i les Comarques Centrals(16,1%) registren les proporcions més baixes de llars de persones que viuen soles (taules 9 i 10).

Les llars sense nucli, formades per dues persones o més que poden estar vinculades o no per llaços deparentiu, tenen una reduïda presència en el conjunt de Catalunya (2,6%). El percentatge més alt és localitzaa l’Àmbit Metropolità (3,0%), seguit per l’Àmbit de Ponent (2,1%). Mentre que a l’altre extrem, les més baixesrepresentacions es registren a les Terres de l’Ebre i al Camp de Tarragona amb un 1,6%. Les ComarquesCentrals i les Comarques Gironines registren valors molt semblants al voltant de l’1,8%.

Les Terres de l’Ebre tenen la proporció més elevada de llars formades per parelles sense fills (21,4%), lesComarques Gironines (20,2%) i les Comarques Centrals (20,1%) se situen en nivells intermedis, mentre queles proporcions més reduïdes de parelles sense fills es localitzen al Camp de Tarragona (19,5%), l’ÀmbitMetropolità (19,1%) i l’Àmbit de Ponent (18,8%).

Les parelles amb fills són les més freqüents a Catalunya i a tots els àmbits territorials, tenen la màximarepresentació al Camp de Tarragona (44,9%) i les Comarques Centrals (43,1%). L’Àmbit Metropolità (42,9%)se situa en valors semblants a la mitjana catalana. Contràriament les Comarques Gironines (41,8%), lesTerres de l’Ebre (40,2%), i especialment l’Àmbit de Ponent (39,7%) tenen valors sensiblement inferiors a lamitjana de Catalunya.

La màxima freqüència de llars monoparentals es localitza a l’Àmbit Metropolità (8,7%, de les quals el 6,9%són llars de mares soles amb fills i l’1,8% de pares sols amb fills), l’Àmbit de Ponent també registra unaproporció elevada d’aquest tipus de llars (8,2%) amb la xifra més alta de llars de pares sols amb fills.Contràriament la proporció més reduïda de llars monoparentals es localitza a les Terres de l’Ebre (6,4%, deles quals el 4,9% són llars de mares i l’1,5% són llars de pares). La resta d’àmbits tenen uns valors intermedisde llars monoparentals, en aquests valors se situen el Camp de Tarragona (8,0%) les Comarques Gironines(7,7%) i les Comarques Centrals (7,6%) com a proporcions globals de llars monoparentals.

Les llars extenses, és a dir, les constituïdes per un nucli amb presència d’altres persones, registren els valorsmés alts a les Terres del Ebre amb un 9,7%. També destaquen per tenir una representació superior a lamitjana catalana l’Àmbit de Ponent (8,8%), les Comarques Centrals (7,9%) i les Comarques Gironines(7,3%). D’altra banda, les proporcions més reduïdes es localitzen a l’Àmbit Metropolità (7,0%) i el Camp deTarragona (6,4%).

Les llars múltiples, que responen a la concepció més tradicional de la família tenen la màxima representacióa les Terres de l’Ebre i a l’Àmbit de Ponent (4,3%). Contràriament la proporció més baixa es localitza a l’ÀmbitMetropolità (2,1%), així com al Camp de Tarragona (2,2%). Les Comarques Centrals (3,4%) i les comarquesGironines (2,9%) presenten valors intermedis d’aquest tipus de llars (taules 11 i 12).



1.3.2 Distribució comarcal

Les dades de l’any 1996 ens indiquen que la dimensió mitjana de les llars de Catalunya era de 2,89 personesper llar, amb una disminució respecte a la mitjana de l’any 1991 que era de 3,09 persones. Les comarquesamb dimensió més elevada són el Solsonès i el Pla de l’Estany (3,14), així com comarques de l’entorn deBarcelona que havien registrat alts nivells de fecunditat fins a 1980 aproximadament i també algunescomarques de la Catalunya central. En canvi la dimensió de la llar era sensiblement més baixa que la mitjanacatalana a les comarques de muntanya, al Priorat (2,73) i al Barcelonès (2,71), totes elles afectades perprocessos d’envelliment de la població i amb altes proporcions de llars unipersonals i de monoparentals(taula 8, mapa 1).

Els nivells més elevats de llars unipersonals es registren a les comarques pirinenques (Pallars Sobirà 27,6%,Pallars Jussà 27,3%, Alta Ribagorça 24,6%) i de Ponent que comprenen una elevada proporció de personesque viuen soles, així com el Priorat (25,3%), i també a les àrees urbanes del Barcelonès (20,7%) i el BaixPenedès (20,2%). Per contra la proporció de persones que viuen soles és sensiblement més baixa, engeneral, a la resta de la demarcació de Barcelona entre les quals destaquen el Baix Llobregat (12,2%), elVallès Occidental i el Vallès Oriental amb el 12,8% cadascuna (taules 9 i 10, mapa 2 i gràfic 5).

El nombre de llars sense nucli, formades per dues persones o més que poden estar vinculades o no per unarelació de parentiu, ha passat de 50.876 a 54.856 entre 1991 i 1996. Aquestes llars tenen una reduïdaparticipació percentual i es localitzen generalment en regions amb estructures de població envellides, tanten les molt urbanitzades (el Barcelonès 4,3%), com en les més rurals afectades en el passat per intensosprocessos emigratoris (el Pallars Sobirà 4,6%) (mapa 3).

Si s’analitzen les llars nuclears simples, s’observa que les comarques agràries situades en la meitat sud(Montsià 21,9% i Baix Ebre 21,7%) i també les localitzades al centre i nord-est de Catalunya (Berguedà21,5% i Bages 21,5%) són les que tenen nivells més alts de llars de parelles sense fills. Tanmateix, lescomarques d’alta muntanya, així com algunes del litoral central són les que registren les proporcions mésbaixes d’aquests tipus de llars que responen bàsicament a llars formades per persones grans amb fills jaemancipats (el Pallars Sobirà 14,2%, el Solsonès 14,5%, l’Alta Ribagorça 14,8%, la Val d’Aran 15,9% i l’AltUrgell 15,9%).

Les llars formades per parelles amb fills són les majoritàries a Catalunya, tanmateix el pes que suposen dinsdel conjunt de llars s’ha reduït des del 46,5% al 42,7% en el curs de l’últim quinquenni. En general, lesproporcions més elevades de llars de parelles amb fills es localitzen a les comarques litorals i prelitorals del’àrea central de Catalunya que són les que van registrar els més alts nivells de fecunditat durant els anysseixanta i setanta. (el Baix Llobregat 51,3%, el Vallès Occidental 49,7% i el Vallès Oriental 49,1%). D’altrabanda, les comarques de muntanya, les més agràries de la part occidental de Catalunya i el Barcelonès sónles que comprenen proporcions més baixes d’aquest tipus de llars (el Pallars Sobirà 30,0%, el Pallars Jussà30,2%, el Priorat 32,1%, la Terra Alta 32,8%, l’Alt Urgell 34,5%, les Garrigues 35,8%, l’Alta Ribagorça 35,9%i el Barcelonès 37,4%).

Les llars monoparentals, han tingut un creixement molt important en el decurs del període 1991-1996, ja quehan passat de ser 135.867, l’any 1991, a una xifra de 176.337 el 1996. En conjunt les llars monoparentalshan evolucionat des del 7,0%, l’any 1991, al 8,4%, el 1996. En general les proporcions més elevadesd’aquest tipus de llars es localitzen a les comarques d’alta muntanya, així com a les comarques més urbanesdel litoral català, fet que sembla indicar que responen a tipologies diferents en ambdós casos (l’AltaRibagorça 10,2%, l’Alt Urgell 9,9%, el Pallars Sobirà 9,9%, la Val d’Aran 9,7% i el Barcelonès 9,5%).Contràriament algunes comarques centrals i del sud de Catalunya tenen les proporcions més reduïdes dellars monoparentals (la Ribera d’Ebre 6,2%, el Montsià 6,3%, el Baix Ebre 6,5% i el Pla d’Urgell i la Terra Alta6,7%) (mapa 4).

Les llars extenses que han experimentat un retrocés durant l’últim quinquenni han reduït la seva representaciód’un 8,7% a un 7,2%. Les comarques amb més alts percentatges són la Terra Alta (14,5%), les Garrigues(11,2%), la Noguera (10,3%), el Solsonès (10,3%) i la Ribera d’Ebre (10,1%). En la zona litoral es localitzenels nivells més baixos d’aquest tipus de llar i destaquen el Garraf (5,6%), el Tarragonès (5,8%), el BaixPenedès (6,3%) i el Baix Camp (6,3%) (mapa 5).

Finalment, les llars constituïdes per dos o més nuclis s’han mantingut estables en l’últim quinquenni. En

1. La composició de les llars i famílies catalanes l’any 1996 1.3 Anàlisi territorial


paral·lel el pes que aquestes llars tenen en el conjunt de llars de Catalunya ha disminuït des del 2,6% al 2,4%en els cinc anys analitzats. Les comarques rurals i de base agrària de l’interior de Catalunya són les que tenenencara unes proporcions més altes d’aquestes famílies extenses, destaquen la Terra Alta (8,4%), el Solsonès(7,5%) i la Segarra (6,0%), mentre que les comarques de les àrees urbanes tenen uns nivells sensiblementmés baixos amb un mínim al Barcelonès i al Tarragonès (1,8%), així com al Garraf, el Gironès i el BaixLlobregat (2,1%) (mapa 6).

Es pot acabar indicant que les tendències que afecten les estructures de llars i famílies: disminució de ladimensió mitjana de la llar, reducció relativa de les llars familiars formades per pares i fills, increment moltimportant de les llars familiars monoparentals, així com de les llars sense nucli familiar, tenen una distribuciói evolució força diferenciades dins de Catalunya. D’aquesta manera resulta que moltes vegades i per factorsdiversos, comarques tant diferents en la seva estructura econòmica i social com són les comarques agràriesi d’alta muntanya o les urbanes com el Barcelonès, presenten situacions força semblants pel que fa a lacomposició i les estructures familiars (taules 11 i 12, gràfic 6).

d’UrgellPla

Val d’Aran

Pallars Sobirà

Alt Urgell

Pallars Jussà

Cerdanya

Alt Empordà

Solsonès

Noguera

Berguedà

Ripollès

Garrotxa

GironèsOsona

Selva

Barcelonès

Maresme

Bages

Vallès Oriental

Anoia

Segarra

UrgellSegrià

Garrigues

Tarragonès

Priorat

Terra Alta

Baix Ebre

Montsià

Garraf

Conca deBarberà

Riberad’Ebre

BaixCamp

AltCamp

BaixPenedès

AltPenedès Baix

Llobregat

BaixEmpordà

VallèsOccidental

Pla del’Estany

AltaRibagorça

Nombre de persones

fins a 2,80de 2,81 a 2,90de 2,91 a 3,00de 3,01 a 3,10més de 3,10

Mapa 1. Dimensió mitjana de les llars. Catalunya. 1996.




Taula 8. Nombre mitjà de persones segons els tipus de llars. Comarques i àmbits territorials. 1996.

Nuclears simples Dimensióparelles mares soles pares sols Nuclears mitjana

Sense nucli amb fills amb fills amb fills extenses Múltiples de llars

Alt Camp 2,27 3,81 2,49 2,48 4,29 5,69 2,95Alt Empordà 2,32 3,78 2,53 2,52 4,23 5,65 2,80Alt Penedès 2,42 3,81 2,53 2,57 4,38 5,71 3,03Alt Urgell 2,30 3,72 2,52 2,46 4,38 5,76 2,83Alta Ribagorça 2,38 3,81 2,67 2,52 4,39 5,85 2,78

Anoia 2,21 3,88 2,56 2,60 4,35 5,67 3,01Bages 2,19 3,73 2,49 2,51 4,24 5,58 2,91Baix Camp 2,24 3,87 2,59 2,63 4,43 5,77 2,97Baix Ebre 2,31 3,74 2,48 2,49 4,28 5,64 2,96Baix Empordà 2,42 3,80 2,53 2,57 4,30 5,59 2,89

Baix Llobregat 2,28 3,83 2,61 2,65 4,37 5,64 3,10Baix Penedès 2,26 3,82 2,55 2,45 4,44 5,67 2,84Barcelonès 2,20 3,71 2,49 2,63 4,18 5,23 2,71Berguedà 2,25 3,67 2,40 2,41 4,17 5,67 2,79Cerdanya 2,22 3,80 2,50 2,68 4,34 5,50 2,78

Conca de Barberà 2,21 3,80 2,43 2,54 4,37 5,62 2,87Garraf 2,21 3,78 2,53 2,49 4,25 5,60 2,83Garrigues 2,11 3,77 2,45 2,43 4,31 5,55 2,93Garrotxa 2,19 3,67 2,43 2,54 4,28 5,56 2,82Gironès 2,35 3,86 2,60 2,63 4,34 5,63 2,93

Maresme 2,39 3,84 2,58 2,59 4,37 5,64 3,00Montsià 2,21 3,75 2,47 2,43 4,32 5,56 2,94Noguera 2,26 3,77 2,48 2,43 4,41 5,77 2,99Osona 2,33 3,80 2,52 2,58 4,41 5,72 3,04Pallars Jussà 2,21 3,72 2,38 2,51 4,28 5,78 2,63

Pallars Sobirà 2,17 3,75 2,53 2,42 4,37 6,13 2,72Pla d’Urgell 2,21 3,81 2,41 2,50 4,40 5,87 3,06Pla de l’Estany 2,32 3,81 2,57 2,52 4,52 5,97 3,14Priorat 2,19 3,79 2,42 2,57 4,46 5,58 2,73Ribera d’Ebre 2,19 3,77 2,44 2,43 4,35 5,66 2,91

Ripollès 2,25 3,65 2,43 2,38 4,16 5,52 2,73Segarra 2,26 3,76 2,48 2,46 4,33 5,85 2,98Segrià 2,29 3,81 2,53 2,61 4,39 5,70 2,98Selva 2,24 3,78 2,50 2,59 4,31 5,58 2,93Solsonès 2,22 3,81 2,61 2,60 4,57 6,15 3,14

Tarragonès 2,27 3,88 2,63 2,67 4,37 5,68 2,98Terra Alta 2,12 3,66 2,30 2,35 4,33 5,78 3,06Urgell 2,24 3,78 2,45 2,57 4,40 5,69 2,94Val d’Aran 2,32 3,80 2,47 2,66 4,53 6,13 2,94Vallès Occidental 2,24 3,83 2,60 2,63 4,34 5,68 3,07Vallès Oriental 2,32 3,82 2,61 2,63 4,35 5,61 3,07

Catalunya 2,23 3,78 2,53 2,61 4,28 5,54 2,89

Àmbit Metropolità 2,22 3,77 2,53 2,62 4,26 5,45 2,87Comarques Gironines 2,31 3,79 2,53 2,56 4,30 5,63 2,89Camp de Tarragona 2,25 3,86 2,59 2,61 4,39 5,70 2,95Terres de l’Ebre 2,24 3,74 2,46 2,45 4,31 5,64 2,95Àmbit de Ponent 2,26 3,79 2,50 2,54 4,38 5,75 2,95Comarques Centrals 2,25 3,78 2,51 2,55 4,32 5,68 2,96




Taula 9. Llars segons el nombre de persones. Comarques i àmbits territorials. 1996.

6 persones1 2 3 4 5 i més Total

Alt Camp 1 945 3 049 2 477 2 600 1 030 490 11 591Alt Empordà 6 713 9 195 7 004 6 606 2 486 1 248 33 252Alt Penedès 3 651 6 213 5 309 5 463 2 266 1 211 24 113Alt Urgell 1 486 1 667 1 442 1 210 559 341 6 705Alta Ribagorça 312 306 251 245 98 60 1 272

Anoia 4 510 7 283 6 145 6 712 2 733 1 300 28 683Bages 8 211 14 402 12 270 11 044 4 134 1 963 52 024Baix Camp 7 845 11 697 9 912 10 900 4 219 1 962 46 535Baix Ebre 3 532 5 984 4 849 4 629 2 059 1 020 22 073Baix Empordà 6 104 8 688 7 270 7 002 2 712 1 395 33 171

Baix Llobregat 25 131 50 266 49 501 54 384 19 405 7 767 206 454Baix Penedès 3 365 4 490 3 371 3 426 1 381 661 16 694Barcelonès 162 179 222 183 174 114 154 258 53 470 17 053 783 257Berguedà 2 600 3 929 3 084 2 629 926 502 13 670Cerdanya 1 081 1 124 957 885 353 196 4 596

Conca de Barberà 1 238 1 645 1 296 1 227 551 297 6 254Garraf 5 880 8 633 6 970 6 876 2 426 963 31 748Garrigues 1 257 1 720 1 371 1 265 602 373 6 588Garrotxa 3 147 4 551 3 850 3 135 1 238 648 16 569Gironès 7 864 11 117 9 414 9 904 3 852 1 729 43 880

Maresme 16 024 26 451 23 664 25 498 9 415 4 096 105 148Montsià 2 919 5 108 4 196 3 978 1 655 739 18 595Noguera 2 105 2 892 2 444 2 209 1 102 739 11 491Osona 5 900 10 069 9 152 9 368 3 678 1 999 40 166Pallars Jussà 1 328 1 317 925 780 328 198 4 876

Pallars Sobirà 589 528 395 347 162 117 2 138Pla d’Urgell 1 497 2 461 2 001 2 007 924 622 9 512Pla de l’Estany 1 084 1 865 1 656 1 679 766 535 7 585Priorat 847 890 615 577 247 173 3 349Ribera d’Ebre 1 433 2 028 1 611 1 607 630 383 7 692

Ripollès 1 982 2 713 2 223 1 803 642 293 9 656Segarra 1 042 1 529 1 233 1 127 544 369 5 844Segrià 9 100 14 042 12 301 11 939 4 861 2 679 54 922Selva 5 988 9 245 8 157 8 100 2 970 1 343 35 803Solsonès 660 771 752 717 344 318 3 562

Tarragonès 9 254 14 110 12 220 13 607 5 098 2 201 56 490Terra Alta 682 1 064 868 798 360 342 4 114Urgell 1 821 2 791 2 210 1 960 923 571 10 276Val d’Aran 476 591 505 520 221 114 2 427Vallès Occidental 28 447 56 041 51 800 57 492 20 484 8 401 222 665Vallès Oriental 11 886 23 342 21 378 23 661 8 636 3 612 92 515

Catalunya 363 115 557 990 471 163 464 174 170 490 71 023 2 097 955

Àmbit Metropolità 253 198 393 129 332 736 327 632 116 102 43 103 1 465 900Comarques Gironines 32 882 47 374 39 574 38 229 14 666 7 191 179 916Camp de Tarragona 24 494 35 881 29 891 32 337 12 526 5 784 140 913Terres de l’Ebre 8 566 14 184 11 524 11 012 4 704 2 484 52 474Àmbit de Ponent 21 013 29 844 25 078 23 609 10 324 6 183 116 051Comarques Centrals 22 962 37 578 32 360 31 355 12 168 6 278 142 701




Taula 10. Llars segons el nombre de persones. Comarques i àmbits territorials. 1996.


6 persones1 2 3 4 5 i més

Alt Camp 16,78 26,30 21,37 22,43 8,89 4,23Alt Empordà 20,19 27,65 21,06 19,87 7,48 3,75Alt Penedès 15,14 25,77 22,02 22,66 9,40 5,02Alt Urgell 22,16 24,86 21,51 18,05 8,34 5,09Alta Ribagorça 24,53 24,06 19,73 19,26 7,70 4,72

Anoia 15,72 25,39 21,42 23,40 9,53 4,53Bages 15,78 27,68 23,59 21,23 7,95 3,77Baix Camp 16,86 25,14 21,30 23,42 9,07 4,22Baix Ebre 16,00 27,11 21,97 20,97 9,33 4,62Baix Empordà 18,40 26,19 21,92 21,11 8,18 4,21

Baix Llobregat 12,17 24,35 23,98 26,34 9,40 3,76Baix Penedès 20,16 26,90 20,19 20,52 8,27 3,96Barcelonès 20,71 28,37 22,23 19,69 6,83 2,18Berguedà 19,02 28,74 22,56 19,23 6,77 3,67Cerdanya 23,52 24,46 20,82 19,26 7,68 4,26

Conca de Barberà 19,80 26,30 20,72 19,62 8,81 4,75Garraf 18,52 27,19 21,95 21,66 7,64 3,03Garrigues 19,08 26,11 20,81 19,20 9,14 5,66Garrotxa 18,99 27,47 23,24 18,92 7,47 3,91Gironès 17,92 25,34 21,45 22,57 8,78 3,94

Maresme 15,24 25,16 22,51 24,25 8,95 3,90Montsià 15,70 27,47 22,57 21,39 8,90 3,97Noguera 18,32 25,17 21,27 19,22 9,59 6,43Osona 14,69 25,07 22,79 23,32 9,16 4,98Pallars Jussà 27,24 27,01 18,97 16,00 6,73 4,06

Pallars Sobirà 27,55 24,70 18,48 16,23 7,58 5,47Pla d’Urgell 15,74 25,87 21,04 21,10 9,71 6,54Pla de l’Estany 14,29 24,59 21,83 22,14 10,10 7,05Priorat 25,29 26,58 18,36 17,23 7,38 5,17Ribera d’Ebre 18,63 26,37 20,94 20,89 8,19 4,98

Ripollès 20,53 28,10 23,02 18,67 6,65 3,03Segarra 17,83 26,16 21,10 19,28 9,31 6,31Segrià 16,57 25,57 22,40 21,74 8,85 4,88Selva 16,72 25,82 22,78 22,62 8,30 3,75Solsonès 18,53 21,65 21,11 20,13 9,66 8,93

Tarragonès 16,38 24,98 21,63 24,09 9,02 3,90Terra Alta 16,58 25,86 21,10 19,40 8,75 8,31Urgell 17,72 27,16 21,51 19,07 8,98 5,56Val d’Aran 19,61 24,35 20,81 21,43 9,11 4,70Vallès Occidental 12,78 25,17 23,26 25,82 9,20 3,77Vallès Oriental 12,85 25,23 23,11 25,58 9,33 3,90

Catalunya 17,31 26,60 22,46 22,13 8,13 3,39

Àmbit Metropolità 17,27 26,82 22,70 22,35 7,92 2,94Comarques Gironines 18,28 26,33 22,00 21,25 8,15 4,00Camp de Tarragona 17,38 25,46 21,21 22,95 8,89 4,10Terres de l’Ebre 16,32 27,03 21,96 20,99 8,96 4,73Àmbit de Ponent 18,11 25,72 21,61 20,34 8,90 5,33Comarques Centrals 16,09 26,33 22,68 21,97 8,53 4,40





Gràfic 5. Llars segons el nombre de persones. Catalunya. 1996.

1 persona 2 persones 3 persones 4 persones 5 persones 6 persones i més

Alt Camp

Vallès Oriental

Conca de Barberà

Vallès Occidental

Alt Empordà

Alt Penedès

Alt Urgell

Alta Ribagorça

Anoia

Bages

Baix Camp

Baix Ebre

Baix Empordà

Baix Llobregat

Baix Penedès

Barcelonès

Berguedà

Cerdanya

Garraf

Garrigues

Garrotxa

Gironès

Maresme

Montsià

Noguera

Osona

Pallars Jussà

Pallars Sobirà

Pla d'Urgell

Pla de l'Estany

Priorat

Ribera d'Ebre

Ripollès

Segarra

Segrià

Selva

Solsonès

Tarragonès

Terra Alta

Urgell

Val d'Aran

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

%




Distribució percentualrespecte al total de llars

fins al 14,0%del 14,1 al 16,0%del 16,1 al 18,0%del 18,1 al 20,0%més del 20,0%

Mapa 2. Llars unipersonals. Catalunya. 1996.

Val d’Aran

Pallars Sobirà

Alt Urgell

Pallars Jussà

Cerdanya

Alt Empordà

Solsonès

Noguera

Berguedà

Ripollès

Garrotxa

GironèsOsona

Selva

Barcelonès

Maresme

Bages

Vallès Oriental

Anoia

Segarra

UrgellSegrià

Garrigues

Tarragonès

Priorat

Terra Alta

Baix Ebre

Montsià

Garraf

Conca deBarberà

Plad’Urgell

Riberad’Ebre

BaixCamp

AltCamp

BaixPenedès

AltPenedès Baix

Llobregat

BaixEmpordà

VallèsOccidental

Pla del’Estany

AltaRibagorça





fins a l’1,60%de l’1,61 al 1,80%del 1,81 al 2,00%del 2,01 al 3,00%més del 3,00%

Mapa 3. Llars sense nucli. Catalunya. 1996.

Val d’Aran

Pallars Sobirà

Alt Urgell

Pallars Jussà

Cerdanya

Alt Empordà

Solsonès

Noguera

Berguedà

Ripollès

Garrotxa

GironèsOsona

Selva

Barcelonès

Maresme

Bages

Vallès Oriental

Anoia

Segarra

UrgellSegrià

Garrigues

Tarragonès

Priorat

Terra Alta

Baix Ebre

Montsià

Garraf

Conca deBarberà

Plad’Urgell

Riberad’Ebre

BaixCamp

AltCamp

BaixPenedès

AltPenedès Baix

Llobregat

BaixEmpordà

VallèsOccidental

Pla del’Estany

AltaRibagorça






Mapa 4. Llars nuclears simples. Catalunya. 1996.

Val d’Aran

Pallars Sobirà

Alt Urgell

Pallars Jussà

Cerdanya

Alt Empordà

Solsonès

Noguera

Berguedà

Ripollès

Garrotxa

GironèsOsona

Selva

Barcelonès

Maresme

Bages

Vallès Oriental

Anoia

Segarra

UrgellSegrià

Garrigues

Tarragonès

Priorat

Terra Alta

Baix Ebre

Montsià

Garraf

Conca deBarberà

Plad’Urgell

Riberad’Ebre

BaixCamp

AltCamp

BaixPenedès

AltPenedès Baix

Llobregat

BaixEmpordà

VallèsOccidental

Pla del’Estany

AltaRibagorça




Pla del’Estany



Val d’Aran

Pallars Sobirà

Alt Urgell

Pallars Jussà

Cerdanya

Alt Empordà

Solsonès

Noguera

Berguedà

Ripollès

Garrotxa

GironèsOsona

Selva

Barcelonès

Maresme

Bages

Vallès Oriental

Anoia

Segarra

UrgellSegrià

Garrigues

Tarragonès

Priorat

Terra Alta

Baix Ebre

Montsià

Garraf

Mapa 5. Llars extenses. Catalunya. 1996.

AltaRibagorça

BaixEmpordà

VallèsOccidental

Plad’Urgell

Riberad’Ebre

Baix Camp

BaixPenedès

BaixLlobregat

Conca deBarberà

Alt Camp

AltPenedès




Val d’Aran

Pallars Sobirà

Alt Urgell

Pallars Jussà

Cerdanya

Alt Empordà

Solsonès

Noguera

Berguedà

Ripollès

Garrotxa

GironèsOsona

Selva

Barcelonès

Maresme

Bages

Vallès Oriental

Anoia

Segarra

UrgellSegrià

Garrigues

Tarragonès

Priorat

Terra Alta

Baix Ebre

Montsià

Garraf



Mapa 6. Llars múltiples. Catalunya. 1996.

AltaRibagorça

Pla del’Estany

BaixEmpordà

VallèsOccidental

Plad’Urgell

Riberad’Ebre

Baix Camp

BaixPenedès

BaixLlobregat

Conca deBarberà

Alt Camp

AltPenedès



Taula 11. Llars segons el nombre i el tipus de nucli. Comarques i àmbits territorials. 1996.

Nuclears simplesparelles mares pares

Sense soles sols NuclearsUnipersonals nucli sense fills amb fills amb fills amb fills total extenses Múltiples Total

Alt Camp 1 945 200 2 362 5 012 647 181 9 080 878 366 11 591Alt Empordà 6 713 617 7 005 12 864 2 094 615 24 964 2 386 958 33 252Alt Penedès 3 651 392 4 836 10 406 1 368 411 19 124 2 103 946 24 113Alt Urgell 1 486 230 1 066 2 313 521 145 4 666 621 323 6 705Alta Ribagorça 312 48 188 457 97 33 873 98 39 1 272

Anoia 4 510 456 5 573 13 183 1 712 515 22 960 1 977 757 28 683Bages 8 211 893 11 188 22 090 3 131 794 41 234 4 031 1 686 52 024Baix Camp 7 845 704 8 928 21 276 2 874 949 36 960 2 933 1 026 46 535Baix Ebre 3 532 334 4 786 8 868 1 106 329 17 162 2 073 1 045 22 073Baix Empordà 6 104 610 6 679 13 806 1 998 508 25 419 2 428 1 038 33 171

Baix Llobregat 25 131 2 856 38 914 105 886 12 890 3 197 174 003 13 116 4 464 206 454Baix Penedès 3 365 253 3 546 6 854 906 285 12 638 1 047 438 16 694Barcelonès 162 179 33 410 147 919 293 125 59 097 15 326 573 240 57 773 14 428 783 257Berguedà 2 600 318 2 937 5 061 839 224 10 265 1 204 487 13 670Cerdanya 1 081 108 807 1 711 303 87 3 266 358 141 4 596

Conca de Barberà 1 238 107 1 255 2 397 353 107 4 697 585 212 6 254Garraf 5 880 528 6 669 13 781 1 957 496 24 675 1 772 665 31 748Garrigues 1 257 122 1 296 2 361 356 110 4 858 735 351 6 588Garrotxa 3 147 303 3 496 6 286 942 282 12 492 1 486 627 16 569Gironès 7 864 793 8 444 19 374 2 842 736 34 296 2 900 927 43 880

Maresme 16 024 1 728 20 219 49 548 6 633 1 772 85 056 6 884 2 340 105 148Montsià 2 919 307 4 080 7 862 901 265 14 770 1 662 599 18 595Noguera 2 105 226 2 119 4 273 698 203 8 481 1 188 679 11 491Osona 5 900 781 7 710 18 066 2 308 566 31 996 3 346 1 489 40 166Pallars Jussà 1 328 143 930 1 474 300 98 3 217 415 188 4 876

Pallars Sobirà 589 98 304 642 137 74 1 343 186 108 2 138Pla d’Urgell 1 497 177 1 878 3 851 488 146 7 312 949 526 9 512Pla de l’Estany 1 084 142 1 441 3 254 401 126 5 909 687 450 7 585Priorat 847 72 673 1 076 175 67 2 300 309 130 3 349Ribera d’Ebre 1 433 146 1 574 3 014 361 112 5 835 774 278 7 692

Ripollès 1 982 193 2 043 3 592 563 203 7 187 786 294 9 656Segarra 1 042 149 1 106 2 155 336 126 4 301 578 352 5 844Segrià 9 100 987 10 359 23 739 3 702 945 42 992 4 247 1 843 54 922Selva 5 988 609 7 145 15 962 1 994 611 28 247 2 535 959 35 803Solsonès 660 105 517 1 361 222 65 2 531 366 266 3 562

Tarragonès 9 254 898 10 677 26 616 3 891 897 45 336 3 255 1 002 56 490Terra Alta 682 66 799 1 348 215 62 3 022 598 344 4 114Urgell 1 821 187 2 137 3 915 605 157 7 804 990 464 10 276Val d’Aran 476 87 385 943 174 61 1 772 209 92 2 427Vallès Occidental 28 447 3 132 43 351 110 647 14 176 3 539 186 017 14 304 5 069 222 665Vallès Oriental 11 886 1 341 18 545 45 443 5 134 1 465 76 886 6 299 2 402 92 515

Catalunya 363 115 54 856 405 886 895 892 139 447 36 890 1 629 186 151 071 50 798 2 097 955

Àmbit Metropolità 253 198 43 387 280 453 628 836 101 255 26 206 1 139 001 102 251 30 314 1 465 900Comarques Gironines 32 882 3 267 36 253 75 138 10 834 3 081 138 514 13 208 5 253 179 916Camp de Tarragona 24 494 2 234 27 441 63 231 8 846 2 486 111 011 9 007 3 174 140 913Terres de l’Ebre 8 566 853 11 239 21 092 2 583 768 40 789 5 107 2 266 52 474Àmbit de Ponent 21 013 2 454 21 768 46 123 7 414 2 098 87 619 10 216 4 965 116 051Comarques Centrals 22 962 2 661 28 732 61 472 8 515 2 251 112 252 11 282 4 826 142 701




Taula 12. Llars segons el nombre i el tipus de nucli. Comarques i àmbits territorials. 1996.


Nuclears simples

parelles mares paresSense soles sols Nuclears

Unipersonals nucli sense fills amb fills amb fills amb fills total extenses Múltiples

Alt Camp 16,78 1,73 20,38 43,24 5,58 1,56 78,34 7,57 3,16Alt Empordà 20,19 1,86 21,07 38,69 6,30 1,85 75,08 7,18 2,88Alt Penedès 15,14 1,63 20,06 43,16 5,67 1,70 79,31 8,72 3,92Alt Urgell 22,16 3,43 15,90 34,50 7,77 2,16 69,59 9,26 4,82Alta Ribagorça 24,53 3,77 14,78 35,93 7,63 2,59 68,63 7,70 3,07

Anoia 15,72 1,59 19,43 45,96 5,97 1,80 80,05 6,89 2,64Bages 15,78 1,72 21,51 42,46 6,02 1,53 79,26 7,75 3,24Baix Camp 16,86 1,51 19,19 45,72 6,18 2,04 79,42 6,30 2,20Baix Ebre 16,00 1,51 21,68 40,18 5,01 1,49 77,75 9,39 4,73Baix Empordà 18,40 1,84 20,14 41,62 6,02 1,53 76,63 7,32 3,13

Baix Llobregat 12,17 1,38 18,85 51,29 6,24 1,55 84,28 6,35 2,16Baix Penedès 20,16 1,52 21,24 41,06 5,43 1,71 75,70 6,27 2,62Barcelonès 20,71 4,27 18,89 37,42 7,55 1,96 73,19 7,38 1,84Berguedà 19,02 2,33 21,49 37,02 6,14 1,64 75,09 8,81 3,56Cerdanya 23,52 2,35 17,56 37,23 6,59 1,89 71,06 7,79 3,07

Conca de Barberà 19,80 1,71 20,07 38,33 5,64 1,71 75,10 9,35 3,39Garraf 18,52 1,66 21,01 43,41 6,16 1,56 77,72 5,58 2,09Garrigues 19,08 1,85 19,67 35,84 5,40 1,67 73,74 11,16 5,33Garrotxa 18,99 1,83 21,10 37,94 5,69 1,70 75,39 8,97 3,78Gironès 17,92 1,81 19,24 44,15 6,48 1,68 78,16 6,61 2,11

Maresme 15,24 1,64 19,23 47,12 6,31 1,69 80,89 6,55 2,23Montsià 15,70 1,65 21,94 42,28 4,85 1,43 79,43 8,94 3,22Noguera 18,32 1,97 18,44 37,19 6,07 1,77 73,81 10,34 5,91Osona 14,69 1,94 19,20 44,98 5,75 1,41 79,66 8,33 3,71Pallars Jussà 27,24 2,93 19,07 30,23 6,15 2,01 65,98 8,51 3,86

Pallars Sobirà 27,55 4,58 14,22 30,03 6,41 3,46 62,82 8,70 5,05Pla d’Urgell 15,74 1,86 19,74 40,49 5,13 1,53 76,87 9,98 5,53Pla de l’Estany 14,29 1,87 19,00 42,90 5,29 1,66 77,90 9,06 5,93Priorat 25,29 2,15 20,10 32,13 5,23 2,00 68,68 9,23 3,88Ribera d’Ebre 18,63 1,90 20,46 39,18 4,69 1,46 75,86 10,06 3,61

Ripollès 20,53 2,00 21,16 37,20 5,83 2,10 74,43 8,14 3,04Segarra 17,83 2,55 18,93 36,88 5,75 2,16 73,60 9,89 6,02Segrià 16,57 1,80 18,86 43,22 6,74 1,72 78,28 7,73 3,36Selva 16,72 1,70 19,96 44,58 5,57 1,71 78,90 7,08 2,68Solsonès 18,53 2,95 14,51 38,21 6,23 1,82 71,06 10,28 7,47

Tarragonès 16,38 1,59 18,90 47,12 6,89 1,59 80,25 5,76 1,77Terra Alta 16,58 1,60 19,42 32,77 5,23 1,51 73,46 14,54 8,36Urgell 17,72 1,82 20,80 38,10 5,89 1,53 75,94 9,63 4,52Val d’Aran 19,61 3,58 15,86 38,85 7,17 2,51 73,01 8,61 3,79Vallès Occidental 12,78 1,41 19,47 49,69 6,37 1,59 83,54 6,42 2,28Vallès Oriental 12,85 1,45 20,05 49,12 5,55 1,58 83,11 6,81 2,60

Catalunya 17,31 2,61 19,35 42,70 6,65 1,76 77,66 7,20 2,42

Àmbit Metropolità 17,27 2,96 19,13 42,90 6,91 1,79 77,70 6,98 2,07Comarques Gironines 18,28 1,82 20,15 41,76 6,02 1,71 76,99 7,34 2,92Camp de Tarragona 17,38 1,59 19,47 44,87 6,28 1,76 78,78 6,39 2,25Terres de l’Ebre 16,32 1,63 21,42 40,20 4,92 1,46 77,73 9,73 4,32Àmbit de Ponent 18,11 2,11 18,76 39,74 6,39 1,81 75,50 8,80 4,28Comarques Centrals 16,09 1,86 20,13 43,08 5,97 1,58 78,66 7,91 3,38




Gràfic 3. Tipus de llars. Catalunya. 1996.

Múltiples Nuclears extenses Nuclears simples Sense nucli Unipersonals

Alt Camp

Vallès Oriental

Conca de Barberà

Vallès Occidental

Alt Empordà

Alt Penedès

Alt Urgell

Alta Ribagorça

Anoia

Bages

Baix Camp

Baix Ebre

Baix Empordà

Baix Llobregat

Baix Penedès

Barcelonès

Berguedà

Cerdanya

Garraf

Garrigues

Garrotxa

Gironès

Maresme

Montsià

Noguera

Osona

Pallars Jussà

Pallars Sobirà

Pla d'Urgell

Pla de l'Estany

Priorat

Ribera d'Ebre

Ripollès

Segarra

Segrià

Selva

Solsonès

Tarragonès

Terra Alta

Urgell

Val d'Aran

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

%




1.3.3 Distribució municipal

Territorialment l’estructura de les llars presenta grans diferències, tal com queda demostrat en les dadesrelatives a la morfologia familiar dels municipis classificats segons la seva grandària. Molts tipus de llarsestan fortament associats al grau d’urbanització de les poblacions, canvis en els comportaments familiarses manifesten amb més intensitat en uns determinats àmbits territorials que en altres, la velocitat de la difusióde les noves pautes de comportament incideix en les diferències o també de vegades mantenen un nivellhomogeni al territori sense diferenciació.

Les llars unipersonals presenten una alta representació tant en municipis rurals, com en altres de molturbanitzats, malgrat que les causes de la seva formació siguin diferents. Als municipis més rurals, fins a 2.000habitants, el percentatge de solitaris arriba al 19,3%, mentre que als de més de 50.000 tenen un pes del18,5%. Als municipis de dimensió intermèdia la proporció és menor, al voltant del 15%.

Les llars sense nucli presenten un percentatge aproximadament del 2% als municipis més petits, laproporció disminueix, segons que augmenta la dimensió del municipi, amb l’excepció dels municipis de mésde 50.000 habitants en què la proporció s’incrementa fins al 3,3%.

Respecte a les llars nuclears simples, les parelles sense fills no mostren un comportament molt diferentsegon la grandària del municipi, el pes d’aquest tipus de llars oscil·la al voltant del 20%. En canvi, lesproporcions de parelles amb fills augmenten a mesura que s’incrementa la grandària del municipi fins assolirun màxim del 47,3% en els compresos entre 10.001 i 50.000 habitants. D’altra banda, als municipis mésurbanitzats el pes d’aquest tipus de llar és sensiblement inferior (41,2%). El comportament observat a lesllars monoparentals compostes per mares és que s’incrementen, segons que augmenta la grandària delmunicipi, mentre que les monoparentals formades per pares tenen un pes molt reduït i molt semblant en totesles agrupacions de municipis.

Les llars nuclears extenses i múltiples, són tipus de llars que es manifesten amb més intensitat als municipisrurals, així per exemple la proporció de llars múltiples als municipis de menys de 2.000 habitants és del 5,8%,tres vegades més gran que als municipis de més de 50.000 habitants que és de l’1,9% (taula 13, gràfics 7i 8).

En relació amb la dimensió mitjana de les llars, aquesta també és diferent segons la grandària dels municipis.Les majors grandàries corresponen als municipis rurals i semiurbans en què la dimensió és aproximadamentde 3 persones per llar, mentre que als més urbans presenta una dimensió més reduïda, de 2,8 persones perllar (taula 14, gràfic 9).



Taula 13. Tipus de llars segons la grandària del municipi. Catalunya. 1996.

Dimensió del municipi (habitants)

Tipus de llars fins a 2 000 2 001-5 000 5 001-10 000 10 001- 50 000 més de 50 000 Total

Unipersonals 25 453 20 485 22 239 69 980 224 958 363 115Sense nucli 3 107 2 168 2 271 7 201 40 109 54 856Nuclears simples 81 758 93 159 109 923 351 415 841 860 1 478 115parelles sense fills 25 796 26 614 29 800 91 993 231 683 405 886parelles amb fills 46 909 57 612 69 323 222 249 499 799 895 892mares soles amb fills 6 592 6 652 8 329 29 605 88 269 139 447pares sols amb fills 2 461 2 281 2 471 7 568 22 109 36 890Nuclears extenses 13 837 11 012 11 189 30 649 84 384 151 071Múltiples 7 580 4 658 4 545 10 806 23 209 50 798

Total 131 735 131 482 150 167 470 051 1 214 520 2 097 955



Tipus de llars fins a 2 000 2 001-5 000 5 001-10 000 10 001- 50 000 més de 50 000 Total

Unipersonals 19,32 15,58 14,81 14,89 18,52 17,31Sense nucli 2,36 1,65 1,51 1,53 3,30 2,61Nuclears simples 62,06 70,85 73,20 74,76 69,32 70,46parelles sense fills 19,58 20,24 19,84 19,57 19,08 19,35parelles amb fills 35,61 43,82 46,16 47,28 41,15 42,70mares soles amb fills 5,00 5,06 5,55 6,30 7,27 6,65pares sols amb fills 1,87 1,73 1,65 1,61 1,82 1,76Nuclears extenses 10,50 8,38 7,45 6,52 6,95 7,20Múltiples 5,75 3,54 3,03 2,30 1,91 2,42

Total 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00

Municipis de més de 50.000 habitants

Nuclears simplesSense parelles parelles mares soles pares sols Nuclears

Unipersonals nucli sense fills amb fills amb fills amb fills extenses Múltiples

Badalona 12,45 1,52 18,31 50,68 6,83 1,53 6,43 2,25Barcelona 23,20 5,19 18,98 33,39 7,71 2,07 7,71 1,76Cornellà de Llobregat 14,01 1,67 19,31 48,34 7,08 1,40 6,31 1,87Granollers 13,80 1,55 19,51 47,99 6,66 1,42 6,49 2,58Hospitalet de Llobregat, l’ 15,56 1,83 19,36 46,11 7,32 1,65 6,33 1,83Manresa 18,01 1,90 22,43 40,54 6,73 1,58 6,62 2,19Mataró 14,53 1,64 19,52 47,98 6,40 1,70 6,15 2,10Prat de Llobregat, el 12,15 1,55 17,16 52,42 6,65 1,59 6,07 2,39Rubí 11,90 1,12 18,89 52,03 6,14 1,46 6,03 2,43Sabadell 14,05 1,65 19,86 46,86 6,98 1,48 6,77 2,34Sant Boi de Llobregat 10,74 1,23 17,92 53,61 6,47 1,51 6,30 2,23Santa Coloma de Gramenet 11,77 1,43 17,98 52,02 6,68 1,71 6,59 1,82Cerdanyola del Vallès 11,17 1,22 17,56 54,57 5,90 1,75 6,04 1,78Terrassa 14,20 1,47 20,86 47,05 6,71 1,37 6,29 2,05Viladecans 9,62 1,14 19,70 54,08 5,68 1,70 5,68 2,40Girona 19,96 2,07 18,95 43,42 7,17 1,63 5,41 1,38Lleida 17,06 1,74 18,71 44,53 7,62 1,78 6,37 2,19Reus 16,16 1,48 18,59 47,11 6,75 2,13 5,87 1,90Tarragona 15,47 1,56 18,75 48,25 7,31 1,55 5,56 1,54

Catalunya 17,31 2,61 19,35 42,70 6,65 1,76 7,20 2,42




Gràfic 7. Distribució percentual del tipus de llars segons la grandària del municipi. Catalunya. 1996.

Llars unipersonals

Fins a2.000

0

4

8

12

16

20%

2.001 -5.000

5.001 -10.000

10.001 -50.000

més de 50.000habitants

Llars sense nucli

Fins a2.000

0

1

1,5

2

2,5

3

3,5%

2.001 -5.000

5.001 -10.000

10.001 -50.000


Llars nuclears simples. Parelles sense fills

Fins a2.000

0

4

8

12

24%

2.001 -5.000

5.001 -10.000

10.001 -50.000


Llars nuclears simples. Parelles amb fills

Fins a2.000

0

10

20

30

40

50%

2.001 -5.000

5.001 -10.000

10.001 -50.000


Llars nuclears simples. Mares soles amb fills

Fins a2.000

0

2

4

6

8%

2.001 -5.000

5.001 -10.000

10.001 -50.000


Llars nuclears simples. Pares sols amb fills

Fins a2.000

%

2.001 -5.000

5.001 -10.000

10.001 -50.000


Llars nuclears extenses

Fins a2.000

%

2.001 -5.000

5.001 -10.000

10.001 -50.000


Llars múltiples

Fins a2.000

%

2.001 -5.000

5.001 -10.000

10.001 -50.000


0,5

20

16

0

0,4

0,8

1,2

1,6

2

0

2

3

4

5

6

7

1

0

4

6

8

10

12

2





Gràfic 8. Distribució dels municipis segons els tipus de llars. Catalunya. 1996.

Fins a 2.000 habitants%

Mares solesamb fills Pares sols

amb fills

Parellesamb fills

Parellessense fills

Unipersonals Sense nucli Nuclears simples Nuclears extenses Múltiples

De 2.001 a 5.000 habitants

Més de 50.000 habitants%

Mares solesamb fills

Pares solsamb fills

Parellesamb fills

Parellessense fills


De 5.001 a 10.000 habitants%


amb fills

Parellesamb fills

Parellessense fills


De 10.001 a 50.000 habitants%

Mares solesamb fills

Pares solsamb fills

Parellesamb fills

Parellessense fills


%


amb fills

Parellesamb fills

Parellessense fills


0

10

30

40

50

20

0

10

30

40

50

20

0

10

30

40

50

20

0

10

30

40

50

20

0

10

30

40

50

20



Taula 14. Dimensió de les llars segons la grandària del municipi. Catalunya. 1996.


Nombre de persones fins a 2 000 2 001-5 000 5 001-10 000 10 001- 50 000 més de 50 000 Total

1 persona 25 453 20 485 22 239 69 980 224 958 363 1152 persones 34 458 33 927 38 043 119 383 332 179 557 9903 persones 26 511 29 261 33 879 108 179 273 333 471 1634 persones 25 047 29 946 35 564 113 360 260 257 464 1745 persones 12 009 11 882 13 960 41 515 91 124 170 4906 persones i més 8 257 5 981 6 482 17 634 32 669 71 023

Total llars 131 735 131 482 150 167 470 051 1 214 520 2 097 955

Total població 388 762 396 554 456 304 1 416 036 3 432 384 6 090 040



Nombre de persones fins a 2 000 2 001-5 000 5 001-10 000 10 001- 50 000 més de 50 000 Total

1 persona 19,32 15,58 14,81 14,89 18,52 17,312 persones 26,16 25,80 25,33 25,40 27,35 26,603 persones 20,12 22,25 22,56 23,01 22,51 22,464 persones 19,01 22,78 23,68 24,12 21,43 22,135 persones 9,12 9,04 9,30 8,83 7,50 8,136 persones i més 6,27 4,55 4,32 3,75 2,69 3,39

Dimensió mitjana 2,95 3,02 3,04 3,01 2,83 2,90




Gràfic 9. Distribució percentual de les llars segons la grandària del municipi. Catalunya. 1996.

Més de 50.000 habitants

Fins a 2.000 habitants De 2.001 a 5.000 habitants

De 5.001 a 10.000 habitants De 10.001 a 50.000 habitants

10

5

10

15

20

25

30

%

6 personesi més

2 3 4 5 10

5

10

15

20

25

30

%

6 personesi més

2 3 4 5

10

5

10

15

20

25

30

%

6 personesi més

2 3 4 5 10

5

10

15

20

25

30

%

6 personesi més

2 3 4 5

10

5

10

15

20

25

30

%

6 personesi més

2 3 4 5




1.4 Les llars a la Unió Europea

La manca de la mateixa informació comparable de l’any 1996 per a la Unió Europea impedeix fer una anàlisiexhaustiva de la situació catalana en el context europeu. Solament és possible disposar d’informació parcialque provenen d’enquestes per a diferents anys i estats. Dos indicadors es poden utilitzar de maneraorientativa per tal d’analitzar aspectes relatius a les llars catalanes. El primer, és la dimensió mitjana de lallar de la Unió Europea per a l’any 1997 i

idescat. llars i famílies a catalunya 1996 · 2016. 2. 24. · seves normes reguladores. igualment...

Documents