i l™espectacle als paˇsos catalans anuari arc.pdf08-12 articles de presentaciÓ eduard voltas ,...

ANUARI 2008 DE LA MÚSICA I L�ESPECTACLE ALS PAÏSOS CATALANS

4 anuari l’espectacle

l’espectacleSUMARI

NÚM. 45 · NÚMERO EXTRAORDINARI / ANUARI 2008· REVISTA DELS PROFESSIONALS DE LA CONTRACTACIÓ

06 EDITORIALAnuari 2008

08-12 ARTICLES DE PRESENTACIÓEduard Voltas, secretari de Cultura del Departament de Cultura i Mitjans de la Generalitat de CatalunyaAntoni Fogué, president de la Diputació de BarcelonaJoan Roselló, president de l’ARC i director general de The Project

14-17 BALANÇ 2007Més música que maiARTICLE Andreu Gomila, cap d’Espectacles de l’Avui ARTICLE Guillem Vidal, periodista musical d’El Punt i Enderrock

18-19 L�ESTAT DE LA QÜESTIÓQui aposta per la qualitat?QÜESTIONARI a Paloma Cordón, codirectora de Sinnamon; DavidCarabén, cantant de Mishima; Albert Juncosa, director artísticdel BAM; David Lafuente, programador CMP Salamandra, i MaxSunyer, músic, president de l’AMJM i vicepresident de la UMC

20 ARTICLEAntoni Lladó, director de l’ICIC

22-23 ENTREVISTAJosep Maria Dutrèn, director de l’Àrea de de Música de l’ICIC

26-29 BARÒMETRE DE LA MÚSICAMés de la meitat de la població,enganxada a la músicaARTICLE Joan Sabaté, director general de la FUNDACCOPINIÓ Jordi Oliveras, director de l’Observatori de la Música (BCN)OPINIÓ Dani Teixidó, cap de vendes de Discos CastellóOPINIÓ Josep M. Busquets, president Consell Català de la Música

30-33 LA MÚSICA ALS MITJANSLa música avança a la televisió i als canals transmediàticsOPINIÓ Albert Sáez, president del CCMAOPINIÓ Francesc Fàbregas, cap de Culturals i Especials de TV3OPINIÓ Mercè Marco, cap de programes d’Urbe TVMajor oferta de música en català a la radiofórmula musicalQÜESTIONARI a Joan Guilarte, coordinador musical de RAC 105;Carles Gilibets, coordinador de musicals Cadena SER a Catalunya,Marc Vicens, coordinador musical d’iCat fm, i Lluís Arté, coordinadorde les emissores Cadena 100 a Catalunya

36-41 FESTIVALS I MÚSICA EN DIRECTENova política d’ajuts per punts i cinc festivals estratègicsOPINIÓ Ricard Robles, codirector del festival SònarOPINIÓ Susanna Carmona, coordinadora del Jazz Terrassa FestivalOPINIÓ Oriol Pérez, codirector del Festival Torroella de Montgrí OPINIÓ Jordi Fàbregas, director del Tradicionàrius OPINIÓ Pere Camps, director del BarnaSantsRècord d’ingressos per drets d’autor per a la música en directeARTICLE Ramon Muntaner, director SGAE Zona MediterràniaOPINIÓ Tito Ramoneda, director de The ProjectOPINIÓ Eduardo Moller, responsable de promoció de GamercoOPINIÓ Salvador González, director de Buenritmo Producciones

42-43 BARCELONA I LA MÚSICA EN VIUEl so de Barcelona té problemes per fer-se escoltarARTICLE Carles Sala, director d’Acció Cultural de l’ICUB

44 CATALUNYA I LA MÚSICA EN VIUAssajar, missió impossible

46-50 INDÚSTRIA DISCOGRÀFICALes independents catalanes toquen fons amb la crisiARTICLE Salvador Cufí, director de Música GlobalOPINIÓ Pascual López, responsable del segell Fanàtic OPINIÓ Oriol i Jaume Saltor, coproductors de Gorvijac MusicOPINIÓ Carme Tasias, cap de màrqueting i comunic. de Music Bus

54-55 POP-ROCK 2007Bona salut dels clàssics i noves escenes emergentsOPINIÓ Joan Reig, bateria d’Els Pets i MesclatOPINIÓ Natxo Tarrés, guitarra i veu de Gossos

56-57 CANÇÓ D�AUTOR 2007Sense pena: canten nous ocellsOPINIÓ Òscar Briz, cantautorOPINIÓ Carles Sanjosé (Sanjosex), cantautor

58-58 FOLK I ÈTNICA 2007Resistim!OPINIÓ Lídia Pujol, cantantOPINIÓ Jordi Bertran, gestor cultural

60-61 JAZZ I BLUES 2007Vida al planeta jazzOPINIÓ Gorka Benitez, músicOPINIÓ Anna Voltas, cantant

62-63 CLÀSSICA 2007Excel·lència a ValènciaOPINIÓ Joan-Pere Gil Bonfill, periodistaOPINIÓ Joan Maria Gual, director del Festival de Música delCastell de Peralada

64 PÚBLIC FAMILIAR 2007Millora la valoració dels espectacles per a infantsOPINIÓ Lluís Juanet, director artístic d’Únics ProduccionsOPINIÓ Jordi Tonietti, animador i cantant

66-68 ORQUESTRES I CONJUNTS 2007Els professionals aposten per la regularització del sectorLes 25 orquestres i conjunts preferitsOPINIÓ Salvador Escribà, cantant de La Salseta del Poble SecOPINIÓ Josep Maria Surrell, director artístic de La GironinaOPINIÓ Ixent Sampietro, mànager d’Èxits Espectacles i DesconcertsOPINIÓ Iban Orobitg, representant d’Orobitg Espectacles

70-71 FESTES MAJORSEl castellà predomina en la majoria de concerts de Festa MajorOPINIÓ David Pérez (Erm), cantant OPINIÓ Fèlix Camprubí, director del MADMA Prod. MusicalsOPINIÓ Marco Rodríguez, mànager de MFT i SsetOPINIÓ Xavi Fortuny, director d’RGB Management

74-75 FIRES I MERCATSLes cites professionals aposten per reforçar el mercat interiorQÜESTIONARI als directors artístics Lluís Puig, Mercat de MúsicaViva de Vic; Jordi Montesó, Llotja de Música Urbana de Vila-real;Kike Bela, Fira de Música al Carrer de Vila-seca, i Tere Almar,Fira Mediterrània d’Espectacles d’Arrel Tradicional

78-79 CATALAN SOUNDS ‘Catalan! Music’ es converteix en marca internacionalQÜESTIONARI a Dani Castellano, coordinador de Propaganda pelFet!; Marçal Lladó, 1/4 part de Bankrobber, i Joan-Carles Doval,director de Picap

80 II CONGRÉS DE LA MÚSICAEs constata l’esfondrament dels murs classistes ARTICLE Cèsar Calmell, comissari del II Congrés de Música

84-85 MÚSICA DIGITAL Vida més enllà del suport físic

87-92 GUIA DE L�ESPECTACLELlista dels associats a l’ARCArtistes i exclusives ARC (pop-rock-fusió-electrònica,cançó d’autor, arrel - world music, jazz-blues, orquestres iconjunts, teatre, dansa, públic familiar, varietats...)Llista d’associats a ARTE

DIRECTOR EDITORIAL LLUÍS GENDRAU

COORDINACIÓ ANUARI LAIA ALTARRIBA I JORDI RIBA

CAP DE FOTOGRAFIA XAVIER MERCADÉ

REDACCIÓ ANTONI COLOMER, HELENA M. ALEGRET,ROGER PALÀ, PERE PONS, M. LLUÏSA PUJOL,FERRAN RIERA I EQUIP DE REDACCIÓ DELGRUP ENDERROCK

HAN COL·LABORAT A L’ANUARI 2008GORKA BENITEZ, JORDI BERTRAN, JOAN-PERE BONFILL, ÒSCAR BRIZ, JOSEPMARIA BUSQUETS, CÈSAR CALMELL, FÈLIX CAMPRUBÍ, PERE CAMPS, SUSANNACARMONA, SALVADOR CUFÍ, SALVADORESCRIBÀ, FRANCESC FÀBREGAS, JORDIFÀBREGAS, ANTONI FOGUÉ, XAVI FORTUNY,ANDREU GOMILA, SALVADOR GONZÁLEZ,JOAN MARIA GUAL, LLUÍS JUANET, PASCUALLÓPEZ, ANTONI LLADÓ, MERCÈ MARCO,EDUARDO MOLLER, RAMON MUNTANER,JORDI OLIVERAS, IBAN OROBITG, DAVID PÉREZ,ORIOL PÉREZ, LÍDIA PUJOL, TITO RAMONEDA,JOAN REIG, RICARDO ROBLES, MARCORODRÍGUEZ, JOAN ROSELLÓ,JOAN SABATÉ,ALBERT SÁEZ, CARLES SALA, ORIOL SALTOR,JAUME SALTOR, IXENT SAMPIETRO, CARLESSANJOSÉ, JOSEP MARIA SURRELL, NATXOTARRÉS, CARME TASIAS, DANI TEIXIDÓ,JORDI TONIETTI, MARC VICENS, GUILLEMVIDAL, ANNA VOLTAS I EDUARD VOLTAS

DISSENYPEDRO MOTAINFOGRAFIAJORDI NOVELL

PUBLICITAT JORDI RIBA, ROSA E. MASSAGUERI RAFAEL VILA (APPEC)

PRODUCCIÓ ROSA E. MASSAGUERASSESSORAMENT LINGÜÍSTICCOLOMA MORENOSECRETARIA DE REDACCIÓ RUTH SINGLA

EDITAGRUP ENDERROCKREDACCIÓ, ADMINISTRACIÓ I PUBLICITATENRIC GRANADOS 111, 1r08008 BARCELONA TEL. 93 237 08 05 · FAX 93 237 03 64 [email protected]Ó DISTRIBUIDORA DE EDICIONES, S.A.TIRATGE 10.000 EXEMPLARS IMPRESSIÓ GRUP 4DIPÒSIT LEGAL B-13768-99

L’ESPECTACLE és una revista portaveu de l’ASSOCIACIÓ PROFESSIONAL DEREPRESENTANTS, PROMOTORS IMÀNAGERS DE CATALUNYA (ARC)

ARC - CULTURA I ESPECTACLESAV. PORTAL DE L’ÀNGEL 40, 5è 11a08002 BARCELONATEL. 93 302 70 24 · FAX 93 318 19 37 [email protected]

i és membre del’ASSOCIACIÓ DE PUBLICACIONSPERIÒDIQUES EN CATALÀ (APPEC)

Associació Professionalde Representants, Promotors

i Mànagers de Catalunya


EDITORIAL

ANUARI 2008

L’ANUARI DE LA MÚSICA I L’ESPECTACLE DELS PAÏSOS CATALANS recull un any més el batec, iels neguits, de tothom que treballa en el sector de la música al país.

Si els esdeveniments evolucionen com és previst, el 2007 haurà estat un final d’etapa,ja que el nou equip al capdavant del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacióde la Generalitat de Catalunya ha anunciat nous criteris en les polítiques de suport a la música. Aquestes directrius, com explica L’ANUARI, s’han fixat l’objectiu d’afavorir elsgrups catalans i, especialment, els que s’expressen en llengua catalana.

Enguany aquesta revista incorpora una novetat rellevant: un apartat que recull els hàbitsi consums musicals de la població dels Països Catalans. Aquesta anàlisi ha estat possiblegràcies a les dades que ofereix el nou Baròmetre de la Cultura i la Comunicació, queimpulsa Fundacc i que analitza trimestralment els hàbits culturals dels territoris de parlacatalana, i també a l’estudi del consum cultural que ha fet la Fundació Autor de la SGAEsobre la població de l’Estat espanyol. Les dues enquestes mostren que la majoria decatalans escolten música de manera habitual. És a dir, que es constata la crisi de laindústria, però no de l’interès per la música.

Aquesta crisi que fa anys que protagonitza les reflexions de L’ANUARI continua sent una de les principals preocupacions dels sectors professionals que opinen a la revista.I és que les vendes de discos segueixen baixant, i la indústria discogràfica no ha trobatquin ha de ser el camí per trobar un model estable. Per bé que tothom ja és presentd’una manera o altra a Internet per promocionar els grups i vendre cançons i discos,els segells independents coincideixen a reconèixer que les vendes a través de la Xarxano compensen les pèrdues en la facturació global.

Hi ha un sector, però, que no pateix per la falta de públic o la venda d’entrades: elspromotors de concerts i de festivals. L’ANUARI constata la bona salut de la música endirecte, i recull dades i articles dels professionals que s’hi dediquen. Tot i això, esconstata la debilitat del català davant del castellà i l’anglès a dalt dels escenaris.

Una reivindicació constant i present al llarg de L’ANUARI és la necessitat que els mitjansde comunicació, i especialment els de titularitat pública, dediquin una major atenció alscreadors del país i a les noves escenes de la música en català.


BALANÇ 2005PRESENTACIÓ

Sembla una paradoxa però no ho és. La música és,com diu el tòpic amb raó, el llenguatge universal perexcel·lència. Però alhora és un dels senyals d’identitatnacional més potents que existeixen. Sents el so d’unagaita i penses: Escòcia! Sents el ritme suau de labossanova i exclames: Brasil! El Brasil és un bon exemple del que vull explicar. El Brasilés un espai sonor. Han construït un espai musical propi,amb uns ritmes genuïns, uns intèrprets nacionals ques’expressen en portuguès, una indústria discogràficapotent, una crítica especialitzada que hi juga a favor, iuns mitjans de comunicació que assumeixen i difonenamb naturalitat la música del país, que és consumidamassivament per la població, en directa i sanacompetència amb la música anglosaxona, també moltpresent al país. Tot molt normal.L’espai sonor català es troba en una fase incipient, moltlluny de la normalitat brasilera. Tinc la sensació que elque menys ens falla és la creació. Crec sincerament queel nivell mitjà de qualitat dels músics del país és alt, i enalguns casos molt alt. Intèrprets i compositors catalanses basen en una sòlida tradició musical, que inclouelements rítmics i sonors genuïns i característics (sisents, per exemple, un grup de rock que incorpora unagralla o una dolçaina, què penses? Països Catalans!). Així doncs, tenim tradició, tenim artistes, però somdèbils en la resta. És a dir quehi ha molta feina per fer. Quanescric aquestes ratlles, fa totjust un any i mig que l’actualequip hem assumit les nostresresponsabilitats a la novaConselleria de Cultura i Mitjansde Comunicació. És un tempsmolt insuficient per presentarresultats espectaculars, peròmés que suficient per mostrarles intencions i per traçar les autopistes per les qualshan de discórrer les polítiques públiques del governcatalà en matèria musical. L’objectiu es pot dir amb moltpoques paraules: construir, amb la complicitat i l’ajudadel sector, l’espai sonor català.La primera mesura que vam prendre va ser crear, dinsl’Institut Català de la Indústries Culturals (ICIC), una àeraespecífica de música, amb un equip de persones ques’hi dediquen en exclusiva. Immediatament vamemprendre la reforma del Mercat de Música Viva de Vic,un esdeveniment amb 19 anys d’història i amb un granpotencial que calia reorientar, aprofitant les sevesinnegables virtuts, per posar-lo clarament al servei de lainternacionalització de la nostra música i, alhora, del’eixamplament del mercat interior. Esperem que lavintena edició, el mes de setembre d’enguany, seràmodèlica en aquest sentit.També hem reorientat la manera de donar suport a laindústria discogràfica nacional, posant l’èmfasi en el suportno tant a la producció com a la difusió (comercialització,màrqueting) dels productes discogràfics catalans. Nocreiem que sigui bo treure pit per una xifra molt gran denovetats discogràfiques anuals, i menys encara simoltes d’aquestes novetats estan destinades a dormir

Construint l’espai sonor català

EDUARD VOLTASSecretari de Cultura del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya

el son dels justos en un magatzem. Hem de treure pitper les vendes, per la difusió, per la capacitat depenetrar en el mercat que tinguin aquestes novetatsdiscogràfiques. Per tant, tot el suport del món a lesdiscogràfiques que lluiten per fer-se un lloc en el mercat,competint en la trinxera del punt de venda amb lamúsica espanyola o anglosaxona.Però probablement la mesura més cridanera de les quehem posat en marxa és la reforma dels ajuts a laprogramació de música en viu, ja sigui en format defestival o d’altres. Ja se n’ha parlat prou, només vullaprofitar aquest article per expressar el nostre absolutdesacomplexament en aquest tema. Volem que enaquest país hi hagi com més música en viu millor, itambé volem que, a les programacions, els músics delpaís tinguin cada dia més pes. I els que cantin en català,siguin de Catalunya o d’algun altre territori del nostrepaís, encara més. Tot sistema de punts té el problemade la rigidesa, però alhora té la virtut de la claredat i latransparència. Un Govern no ha de dir què s’ha deprogramar. Només faltaria. Però un Govern sí que estàlegitimat per fer política. És a dir, per assignar elsrecursos en funció d’uns objectius i d’unes prioritats. Amés, el nou sistema d’ajuts contempla també altresformats de suport al sector, de caire reintegrable, per alsprojectes amb vocació industrial.

Immediatament, caldrà afrontarel repte de la relació entre elsmitjans de comunicació i lamúsica que es fa a Catalunya.I ho haurem de fer començantper casa, és a dir pelsmitjans públics. Així, laCorporació Catalana deMitjans Audiovisuals (CCMA)és l’instrument prescriptormés potent de què disposa

la cultura catalana. Ara que la Llei de la CCMA estàaprovada i la cúpula directiva renovada, toca reobrir elcontracte-programa entre el Govern i la Corporació, perreforçar, entre altres coses, aquest paper prescriptor.TV3 i Catalunya Ràdio han de ser la punta de llança delprocés de construcció de l’espai sonor català, i amb aquestobjectiu treballem i treballarem des de la Conselleria, através del nou contracte-programa.Tot just hem començat. Som conscients que aquestesnoves polítiques estan generant alguna controvèrsia,però sentim darrere nostre el suport (crític, com ha deser) de la immensa majoria del sector musical del país.Estem oberts al diàleg amb tothom, i absolutamentdisposats a millorar el que faci falta, però amb l’objectiupolític de construir l’espai sonor català. Un objectiu que, d’altra banda, estic convençut quecomparteixen les persones que duen a terme cada any,amb un notable esforç i encert, l’ANUARI DE LA MÚSICA,editat pel Grup Enderrock, una eina indispensable perpoder tenir un coneixement més detallat sobre l’estatde la qüestió del panorama musical català. Us animo,doncs, a fer-ne una lectura profunda i treballada.Perquè la nostra música i el seus professionals bé s’hovalen. Moltes gràcies.

“Tenim com a objectiu

construir, amb l’ajuda

i complicitat del sector,

l’espai sonor català”

El Secretari de Cultura, EduardVoltas, exposa les línies mestresque segueix el Departament deCultura per crear les condicionsnecessàries perquè la músicacatalana ocupi l’espai de centralitatque li correspon. A la creaciód’una àrea específica de música,la reforma del Mercat de MúsicaViva de Vic i el canvi en les ajudespúbliques a la indústria discogràficai als festivals, els segueix el repted’implicar els mitjans en la difusióde la música nacional.


PRESENTACIÓ

Des de la recuperació dels ajuntaments democràtics, lamúsica en viu ha format part del paisatge cultural delsnostres municipis. Primer, participant de la recuperaciócol·lectiva dels carrers i places de les nostres viles iciutats. Posteriorment, incorporant-se a les polítiquesculturals dels nostres municipis, a través del suport a laformació (escoles municipals de música), a la creació(locals d’assaig i producció musical) i a la difusió(creació d’auditoris i infraestructures culturals). Lasituació de la música en directe (dels autors i els grupsmusicals, dels públics, dels espais...) en aquests quasitrenta anys ha canviat molt i continuarà canviant, al ritmeque canvia la nostra societat i els nostres municipis.Des d’aquesta perspectiva, la Diputació de Barcelona,complint la seva missió d’institució de reforç delsgoverns locals de la província, ha contribuïtdecididament en suport de les polítiques culturals localsen favor de la cohesió, la creativitat i la convivència. I hoha fet a partir de dues grans línies de treball: lavertebració dels circuits de difusió musicals i lesestratègies de captació de nous públics.Aquests dos eixos han permès a la Diputació deBarcelona desenvolupar un suport efectiu als municipisen les seves polítiques públiques de formació, promociói difusió artística a través de la col·laboració en eldisseny, creació o millorad’auditoris i equipamentsteatrals; l’aplicació, a travésdel Circuit d’EspectaclesMunicipals, d’un sistema degestió que faciliti la prestaciódel servei i la promoció de lesactivitats musicals locals, i,finalment, el suport aldesenvolupament de festivalsi grans esdeveniments artístics singulars, amb lacol·laboració en més de 60 iniciatives municipals,entre les quals es fa necessari destacar el Festival deJazz de Terrassa, el Festival Internacional de MúsicaPopular i Tradicional de Vilanova i la Geltrú, el cicleBlues i Ritmes de Badalona, el Festival de MúsicaTradicional de Calaf, el Festival Internacional de Bluesde Cerdanyola del Vallès, la Fira d’Espectacles d’ArrelTradicional Mediterrània de Manresa, el festival Cruïllade Cultures de Mataró, el festival Solc –Música i Tradicióal Lluçanès–, el festival de música Altaveu de Sant Boide Llobregat i el Mercat de Música Viva de Vic, entremolts altres.Amb aquestes eines, la Diputació de Barcelona preténposar a disposició dels ajuntaments tot un seguitd’instruments per al desenvolupament actiu de lesseves línies d’actuació: des dels assessoramentsescenotècnics per als teatres i auditoris municipals, finsa la definició d’estratègies conjuntes amb els municipisper establir accions d’economies d’escala. Així mateix,

ANTONI P. FOGUÉPresident de la Diputació de Barcelona

l’acció de la Diputació de Barcelona facilita lacoordinació d’estratègies de programació i difusióartístiques comunes dels municipis, tot fomentant eltreball en xarxa i alhora respectant la seva autonomia.El Circuit d’espectacles municipals, instrument dedifusió d’artistes i grups musicals, el 2007 va arribar a97 municipis de la província de Barcelona que vanprogramar 569 concerts. Aquesta dada suposa un 40%de la programació total (davant un 53% de teatre i un7 % de dansa) dels seus equipaments escènics municipals.L’assistència als teatres i auditoris que participen alcircuit ha crescut un 12,2%, sobretot arrossegada perla bona resposta de la música, amb 136.876 espectadors.La mitjana d’assistents ha arribat a la xifra de 259espectadors per actuació en el cas de la música i unnivell d’ocupació del 61%. L’any 2007 l’Àrea de Cultura va destinar el 41% delpressupost total d’ajuda a les programacionsprofessionals a donar suport a la programació demúsica. El 2007 també va ser un any de consolidacióde l’oferta de les gires amb suport de la Diputació deBarcelona, amb un increment de la contractació del 33%respecte a l’any anterior i d’un 36,6% de l’assistència depúblic. Les gires són una aposta per propostes dequalitat i amb un format adient per als equipaments

teatrals i amb un atractiu per alpúblic, com per exemple elsconcerts de Jorge Drexler,Chano Domínguez Trío iFeliu Ventura; els espectaclesmusicals de Quim Lecina iPer Quatro Celli; Els músicsde Bremen al Gran Teatredel Liceu i Palau i Fabre 90anys a L’Auditori, i la producció

Immigrasons. En la selecció de les propostes s’hiimpliquen des de bon principi els programadorsmunicipals, que fan un seguiment de l’oferta artísticai treballen en comissions per legitimar l’oferta final.Des de fa dos anys, l’oferta de gires adreçada a tots elsmunicipis es coordina des de l’Àrea de Cultura de laDiputació de Barcelona juntament amb la DireccióGeneral de Cooperació Cultural del Departamentde Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat deCatalunya.De cara al futur, a més de continuar donant suport a lesiniciatives i estratègies municipals, la Diputació deBarcelona es proposa continuar millorant un suportterritorial efectiu als municipis en relació a les sevesestratègies de promoció i difusió de la música en viu,promovent un desplegament territorial equilibrat i dequalitat de les propostes concertades amb elsmunicipis que se celebrin a casa nostra. I tot plegatamb l’objectiu que, des dels municipis de la provínciade Barcelona, la música no pari.

“La Diputació promourà

un desplegament territorial

equilibrat i de qualitat de

les propostes musicals”

El territori de la música

Des del passat mes d’abril, AntoniFogué ocupa la presidència de la Diputació de Barcelona en substitució de l’ara ministre de Treball i Foment del Governespanyol, Celestino Corbacho.Fogué, regidor de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenetdes de l’any 1987, ha estat tambépresident-diputat de l’Àrea deCultura de la Diputació durant els anys 2003 i 2004. En el seuarticle repassa la feina que fa i ha estat fent aquesta administracióper difondre la música a totl’entramat de municipis de lescomarques barcelonines.


PRESENTACIÓ

Sembla paradoxal que, en el que possiblement és elmoment de més consum de música de la història, lanostra indústria estigui començant a patir de valent permantenir les seves posicions al mercat. L’evoluciótecnològica està transformant el món de la música, i l’haposada fàcilment a l’abast de tothom, fins a convertir-laen protagonista de la nostra vida quotidiana. Escoltemmúsica a casa, a la feina, al cotxe… I també als mòbils,als videojocs, a les pel·lícules. Fins i tot als anuncis lamúsica hi té un paper destacat.Les emocions i els sentiments que provoca han estatmolt ben aprofitats pels experts en màrqueting perengrandir un mercat que alhora ha convertit lesactuacions en directe en el màxim objecte de desig:l’autèntica joia de la corona.Malgrat això, observem amb inquietud com alsmànagers tradicionals els està sorgint una novacompetència, organitzada des de les despulles del queva ser la gran indústria discogràfica tradicional (arrasadaen poc temps per la indústria informàtica i detelecomunicacions). En un altre escenari, elspromotors s’estan trobantamb la irrupció al nostre paísd’empreses multinacionalsque vénen atretes com óssosa la mel pel nou format delnegoci. Ara tenim novesinstal·lacions i equipaments competitius, però sobretotun públic més ampli, més inquiet culturalment i ambmés poder adquisitiu. I els representants es troben amb uns clients cada copmés exigents, als quals Internet ha facilitat la possibilitatd’uns contactes més directes amb els artistes, fet queels fa posar en dubte la funció i el valor d’assessoramentdels mitjancers artístics.Tot això està passant, i està passant molt ràpid. Petitesi mitjanes empreses amb molts anys de dedicació(algunes amb dues i tres generacions d’antiguitat) i queconstitueixen el nostre teixit musical veuen amb sorpresacom aquesta explosió de mercat, més enllà d’ajudar-los,els pot arraconar sense pietat. Ens trobem davant unamena de reconversió industrial que haurem de combatreamb empenta, imaginació i professionalitat. Tenim mésgrups i més opcions per promocionar-los, perònecessitarem més dedicació que mai. Els mànagers hauran de ser molt audaços perquè lescançons dels seus grups siguin escoltades, com sigui. Iperquè els grups pugin sovint a l’escenari, com sigui,sobretot els més desconeguts. Els promotors hauran de ser capaços d’establirsinergies amb l’empresa privada, amb les institucions,

Si ets, hi has de ser

JOAN ROSELLÓPresident de l’Associació Professional deRepresentants, Promotors i Mànagers deCatalunya (ARC) i director general de The Project

els mitjans de comunicació o altres promotors, perpresentar propostes més competitives i dispersar elsgrans riscos econòmics als quals es veuen sotmesos. I els representants hauran de trobar tan aviat com siguipossible la manera d’oferir als seus clients un factordiferencial en les seves propostes. Ofertes mésimaginatives, actuals, i més personalitzades.L’Associació de Mànagers, Representants i Promotorsde Catalunya (ARC) va ser l’associació pionera a totl’Estat, fa més de trenta anys, a reunir professionals del’espectacle al voltant de les seves inquietuds perreivindicar la professionalització d’un sector que creixiade manera imparable. Avui podem dir que s’han assolitmoltes fites, perquè l’ARC ocupa un paper determinanten la nova situació musical de país, i els seus associatsrepresenten una garantia de serietat i confiança. Il’augment del 15% en nombre de socis l’any passatconfirma el seu alt grau de representativitat dins elsector de l’espectacle en general.

La representac ió de l nostre col·lectiu davantd’administracions i altresorganismes oficials és ara uneix fonamental per a l’ARC.Hem de fer entendre a tothomque cal tenir en comptel’opinió del teixit industrial al’hora de prendre decisionsque afectin el desenvolupament

del sector de l’espectacle al nostre país.El debat sobre la futura Llei de la Música per part delgovern central, la creació del Consell de Cultura i de lesArts de Catalunya, la problemàtica del tancament de lessales de música en viu, l’equiparació europea i els nousrequeriments del sector en matèria de riscos laborals,tots són assumptes respecte als quals els associats del’ARC tenen molt a dir, perquè els viuen cada dia.Un altre dels objectius prioritaris és ajudar aprofessionalitzar el sector, col·laborant amb cursos deformació i especialització. La sensibilització en el temadocent és màxima, com es va poder comprovarrecentment al II Congrés Internacional de la Música aCatalunya, on diversos dels associats van col·laborarcom a ponents.I en l’apartat dels serveis als associats (assegurances,serveis jurídics, sala de reunions, descomptes enviatges, hotels, etc.) cal esmentar la millora obtingudaen la difusió de les propostes artístiques a través de larevista portaveu, L’ESPECTACLE, i de la nova pàgina webde l’ARC. Ara, més que mai, és important estar units.Ara, més que mai, parafrasejant el lema de l’AssociacióProfessional de Representants, Promotors i Mànagersde Catalunya: ‘Si ets, hi has de ser’.

“Ens trobem davant d’una

reconversió industrial

que haurem d’afrontar

amb imaginació”

L’abril del 2008 l’Assemblea GeneralOrdinària de l’ARC va escollir JoanRoselló com a nou president. Roselló,que exercia de vicepresident i tresorer,substitueix Alberto García al capdavantde la Junta Directiva. El màximrepresentant de l’ARC apunta elsperills, reptes i oportunitats quecomporten les noves tecnologies a les diferents figures professionalsque integren l’associació.


BALANÇ 2007

Més de la meitat de la població dels Països Catalansescolta música cada dia, i prop del 80% ho fa com amínim un cop a la setmana. A Catalunya el nombre demelòmans enganxats a la música és de gairebé el 90%.El públic consumidor més fidel són els més joves, jaque pràcticament per a tots és una de les principalsactivitats d’oci. Però també més de la meitat dels quehan fet els 75 anys escolten música cada setmana. Alsconcerts els costa més d’anar-hi, tot i que una quartapart havia anat el 2007 a un concert de música en viu,una xifra que quan parlem només de Catalunya és degairebé el 30%. Quan han d’escollir estil, la immensamajoria es decanta pel pop-rock, seguit de la clàssica.Aquestes són les primeres dades extretes del Baròmetrede la Comunicació i la Cultura, de l’any 2007. Hi ha per tant més música i més consumidors que mai,un fet que repercuteix positivament en els creadors. Hoconstanta el nou rècord d’ingressos de la SGAE: la societatde gestió va recaptar fins a 114,39 milions d’euros alsPaïsos Catalans el 2007 en concepte de drets d’autor (unatercera part de l’Estat). Aquesta xifra augmenta un 12,5%la recaptació respecte al 2006, però sobretot mostracom la música en directe va deixar en un 28% més decalaix, mentre que la dels discos va caure un 8%. El problema per als que fan negoci i treballen al sectorés que la major part dels enganxats a la música no pagaper obtenir-la, ja que se la descarrega gratuïtamentd’Internet o se la grava d’altres persones. Tot i això,

Més música que mai

més d’un 25% de la població dels Països Catalans diuque el 2007 va comprar un o més discos.Amb tot, a l’eclosió musical en molts dels àmbits de lapoblació no l’acompanya un reforçament de la músicaen català. Només el 4,8% de la població dels PaïsosCatalans n’escolta habitualment, una xifra que a Catalunyaés del 7,8%. La xifra, tot i que també és baixa, millorapel que fa a la llengua dels concerts en directe: un 16%a la totalitat del territori, i el 21,6% al Principat.

Polítiques de suport a la músicaConscients de la feblesa de les propostes en català i de tots els artistes del país davant les procedentsd’altres punts de l’Estat i de la música anglosaxona,l’equip que va assumir a final del 2006 la direcció delDepartament de Cultura i Mitjans de Comunicació haintroduït canvis en les polítiques de suport a la música.L’objectiu, explica el secretari general de Cultura, EduardVoltas, és “construir l’espai sonor català”. Per fer-ho,s’han traçat unes línies d’actuació concretes: la creaciód’una àrea específica de música a l’Institut Català deles Indústries Culturals (ICIC); una nova política d’ajutsper punts als festivals per afavorir els artistes del país i els que canten en català; crèdits retornables per a lapromoció musical i l’impuls de reorientació de l’activitatempresarial cap al nou context digital; la signatura d’unnou contracte-programa amb el MMVV per potenciar elmercat interior, i la internacionalització del Catalan! Music.

En la nova política, l’ICIC és una peça imprescindible.Tot i que l’eliminació dels ajuts automàtics a l’edició i elsuport als festivals ha generat crítiques d’alguns sectors,la majoria han coincidit a celebrar la racionalització i latransparència que comporten. A més, la Conselleriatambé ha assumit el compromís d’implicar els gransmitjans de comunicació en la promoció de la músicacatalana i el de promoure un nou portal d’Internet quepermeti a empreses, institucions i ciutadans millorar ladifusió i el coneixement de l’espai musical català.

Explosió creativaLes noves polítiques anunciades arriben en un momentde gran eclosió creativa. Hi coincideixen la majoriad’artistes, promotors, manàgers i altres professionals delsector. El director de la SGAE - Zona Mediterrània,Ramon Muntaner, opina que l’esclat creatiu s’explica,en part, per l’augment de la col·laboració entre artistesde diferents orígens i tendències, cosa que enriqueix el panorama. El problema que apunten alguns, comDavid Lafuente, de la sala Salamandra, és que “cadacop hi ha més propostes musicals, però no hi ha espaini mercat per a tothom”. El president de l’Associacióde Músics de Jazz, Max Sunyer, també creu que “hiha massa creadors per a un públic massa escàs”.Una dada interessant és el nou rècord històric que hanassolit les produccions discogràfiques amb almenysuna cançó en catala: gràcies a un augment del 10%

El consum generalitzat de música fomenta la indústria dels directes, però no consolida un nou model de negociper a les companyies discogràfiques. Més del 80% dels catalans escolta música almenys un cop per setmana,creix una 10% la producció de discos en català i una quarta part de la població assisteix a concerts en directealmenys un cop l’any. Per contra, els segells independents catalans perden un 10% de la facturació a causade la pirateria, tot i que el mercat digital augmenta prop d’un 25%. Als Països Catalans més d’un milió de persones es descarrega música –legalment o no– a través d’Internet. Una temporada que s’ha salvat al quiosc.

Més de la meitat dels catalansescolta música cada dia, i el 80% ho fa de manera habitual

Tres quartes parts dels consumidors de música escolten pop-rock,seguit de flamenc i cançó espanyola

Un milió de catalans es descarregamúsica –pagant o de maneragratuïta– a través d’Internet

Mig milió de personesconsumeix habitualmentmúsica en català

Als concerts en directe,l’audiència de música en catalàarriba fins al 21,6%

La producció de discos augmenta un 10% i assoleix un nou rècord de 525 referències en català

El pop independent en català aporta una de les millors collitesmusicals de la dècada

Els treballs dels joves cantautors i l’explosió de reedicions de clàssicsdisparen la cançó d’autor

Es conslida el mercat català de jazzi un notable creixement de festivalsarreu dels Països Catalans

6 MILIONS DE CATALANSENGANXATS A LA MÚSICA

CONSUM RELATIU DE MÚSICA EN LLENGUA CATALANA

ECLOSIÓ CREATIVA GRÀCIES AL POP, LA CANçÓ I EL JAZZ

l’espectacle anuari 15

BALANÇ 2007

La SGAE recapta 10 milions d’euros als Països Catalans per concerts,gràcies a un increment del 28%

Una quarta part dels catalans va de concert almenys una vegada cada any

The Police, Serrat & Sabinai Heroes del Silencio van ser els concerts més populars

s’ha arribat a les 525 referències. L’àmbit més afavorités el pop-rock, que el 2007 va generar una de les millorscollites de la dècada gràcies als grups més popularsque van treure disc, però també a l’esclat de l’escenadel nou pop independent en català. En cançó d’autorla producció va augmentar gairebé un 40%, amb unagran efervescència de joves cantautors i amb moltesreedicions de clàssics, i tot això en un any en quèLluís Llach es va acomiadar del públic. El panoramajazzístic català també es consolida en la quantitat dereferències editades i amb una notable proliferació defestivals: més d’un centenar arreu dels Països Catalans.

La indústria del disc al quioscAmb tot, la indústria discogràfica no en té prou ambles vendes per sustentar el mateix model que li haviaservit als anys vuitanta i noranta. I és que la vendadigital, per mòbil i per Internet, tot i créixer un 24,3%,no compensa unes pèrdues que en el mercat estatalvan ser del 26% del mercat del CD, a causa de la caigudade les multinacionals, que són qui controla el digital.Als Països Catalans la crisi també és latent, i desprésdel manteniment el 2006, l’any passat les companyiesvan tocar fons amb una baixada d’almenys un 10% dela facturació, la qual cosa demostra que la davalladas’aprofundeix, sobretot a causa de la pirateria. A més,les vendes en digital són ara per ara encara simbòliques. La indústria discogràfica catalana calcula en un 38%

la caiguda en la xifra de vendes anual, segons admetel responsable de la principal distribuïdora, K. IndustriaCultural, Enric Pedascoll. “Amb una dada referencial comaquesta a l’hora de fer les previsions i pressupostos, iamb una caiguda tan accelerada de les vendes, es famolt difícil reinvertir en el negoci”, considera.El declivi, però, no es constata amb els discos de platíi d’or en català. El 2007 dues produccions catalanesvan superar les cent mil còpies: el CD+DVD de Serrat& Sabina Dos pájaros de un tiro (160.000 còpies) i la producció de Televisió de Catalunya El disc de laMarató (127.000), distribuït amb els principals diariscatalans. Precisament ha estat el quiosc un dels nouscanals de distribució que aquest 2007 van fer vendrefins a un milió de discos en català. A més del disc deLa Marató, Lluís Llach va col·locar 77.000 còpies deltriple disc de comiat en directe, Verges 2007, 65.000de les quals juntament amb La Vanguardia, el mateixdiari que setmanes després va distribuir vint CD-llibresamb la seva obra. El Periódico havia fet el mateix ambl’obra completa de Joan Manuel Serrat, i l’Avui vacontraatacar amb dues àmplies col·leccions: La NovaCançó 1965-1982, amb molt bons resultats, i El RockCatalà 1980-1994. A més, ENDERROCK va encartar elsnous discos de Mazoni (Si els dits fossin xilòfons) i deLax’n’Busto (Relax).En definitva, la temporada 2007 de vendes es va acabarsalvant als quioscos, tot i que hi va haver set àlbums

que van superar les 15.000 còpies del ‘disc d’or català’,amb un volum força superior a l’any anterior. Als jacitats cal afegir la producció Benvinguts al Club, delClub Súper 3, i els nous discos d’Els Pets, AntòniaFont i Lax’n’Busto. No van tenir la mateixa sort elsartistes catalans que competien al mercat estatal.També el sector del management està sacsejat. El noupresident de l’Associació Professional de Representants,Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC), Joan Roselló,creu que s’haurà d’afrontar una nova competència perla necessitat de la indústria discogràfica tradicional detrobar nous segments de negoci, i per tant dedicar-setambé a oferir el servei de management als músics.

Música en viu i en directeEl 2007 sembla que haurà estat un any clau sobre lapolèmica de la normativa que regula la música en viu enaltres espais que no siguin sales de concerts. El canvilegislatiu firmat aquest 2008 suavitza les restriccions i hauria de permetre que la música en directe tornés a bars on havia estat prohibida i que inundés nousespais. L’Ajuntament de Barcelona destinarà 600.000euros per ajudar aquests locals a adequar-se. Tot i això,un sector de músics de Barcelona denuncia que encaratopen amb obstacles per desenvolupar la seva feina,com la dificultat de trobar llocs d’assaig (especialmentdesprés del desallotjament dels locals del carrer Mèxicde Barcleona) i de gravació, i que estigui tan restringitpoder tocar al carrer. Paral·lelament, la Secretaria deJoventut de la Generalitat ha iniciat els plans per elaboraruna Xarxa de Bucs de Catalunya.Igualment, la Generalitat ha apostat per racionalitzar elsseus ajuts al sector, i és per això que ha impulsat unanova política per punts per als programadors de concertsamb la intenció d’afavorir els músics catalans i els quecanten en català, a més de la descentralització de lespropostes i els concerts de pagament. A més, Culturai Mitjans de Comunicació ha escollit cinc grans festivalsestratègics (BarnaSants, Tradicionàrius, Terrassa Jazz,Músiques de Torroella i Sònar) als quals donarà suportestable amb un conveni triennal.Dos dels principals espais de promoció de música endirecte, el Mercat de Música Viva de Vic (MMVV) i laFira Mediterrània, han canviat els directors artístics i jatreballen amb noves directrius. El MMVV ha firmat uncontracte-programa amb la Generalitat i l’Ajuntamentper tal de donar-li estabilitat a quatre anys vista en elplaorganitzatiu, econòmic i de continguts. Els més detres milions d’euros que aportaran les dues administracionshan de servir perquè contribueixi a dinamitzar el mercatinterior i l’exportació catalana. Al mateix temps, la restade fires musicals i d’arts dels Països Catalans estancomençant a gestar una coordinadora.

Mitjans de comunicació i músicaA l’hora de fer el balanç, la majoria de músics i de laindústria troben a faltar el suport dels mitjans, sobretotdels més massius. Per Max Sunyer: “Manca presènciadels músics; la figura del músic està desprestigiada, nohi ha espais on se’l vegi tocar en directe, no participa enprogrames d’opinió, ni reportatges. El músic no existeix”.L’APECAT ha firmat un acord amb TVC perquè hi hagimés programes musicals i perquè els músics componguinles melodies i sintonies de la televisió pública catalana.També l’ICIC i el CAC han establert convenis amb lesemissores privades per promocionar la música catalanai TVC prepara una plataforma multicanal i multiformat.

Els segells discogràfics catalans perden un 10% de la facturació a causa de la pirateria

L’augment del 24,3% de les vendes digitals a mòbil i Internet no compensa les pèrdues

Els editors estimen quela caiguda en la venda de discos és d’un 38% anual

La Generalitat de Catalunya escull cinc festivals estratègics i dóna punts pels artistes catalans

L’Ajuntament de Barcelona impulsa una nova normativa de suport a les sales de música en viu

La marca Catalan! Music és el noumodel de promoció i exportació de les músiques nacionals

Serrat & Sabina i El disc de la Marató són les dues gransproduccions catalanes més venudes

Set discos amb cançons en català superen les 15.000 còpies del considerat ‘disc d’or català’

Els diaris i revistes fan vendre als quioscos i llibreries un milió de discos en català

LES DISCOGRÀFIQUES CATALANES TOQUEN FONS AMB LA CRISI

SET PRODUCCIONS EN CATALÀ VENEN MÉS DE 15.000 CÒPIES

LA MÚSICA EN DIRECTEVIU ELS MILLORS MOMENTS

CULTURA IMPULSA POLÍTIQUES DE SUPORT A LA MÚSICA


BALANÇ 2005BALANÇ 2007

ANDREU GOMILAPeriodista musical, cap d’Espectaclesde l’Avui i poeta

Poques hores abans de l’espatarrant concert delsAntònia Font al Gran Teatre del Liceu el 30 de març del2008, Joan Miquel Oliver em deia que una dècadaenrere, tot just quan començaven, no s’havien imaginatmai que el primer peu que posarien al colisseu de laRambla de Barcelona seria com a grans estrelles de lamúsica d’aquest país. També em comentava que, fadeu anys, el seu primer mànager els havia recomanatque anessin directes al mainstream, que si acabavensent un grup de culte l’havien cagada, “perquè elsgrups de culte només toquen gratis als festivals”. Persort, potser, li varen fer cas. I és que els mallorquins hanaconseguit una cosa gairebé insòlita en aquest país: servalorats per la seva altíssima qualitat musical iarrossegar un públic cada cop més nombrós, dediferents generacions, procedència diversa i diferentsestrats socials.Encara que molts no ho haginvist, els Antònia Fontserveixen de metàfora detot el que està passantmusicalment al nostre país, imés si ens fixem en la collitadel 2007, que ha estatsegurament el millor any delpop-rock català de l’últimadècada i l’any en què ells esvan consolidar amb unrecopilatori amb orquestra (Coser i cantar). A la bandad’Oliver, hi hem d’afegir molts altres noms que tambévan editar disc, tot començant la llista pel Set tota la vidade Mishima, Si els dits fossin xilòfons de Mazoni,Oxigen de Gossos, Temps i rellotge de Sanjosex i Treubanya de Gerard Quintana. Erm, Papa No:es, LídiaPujol, El Fill del Mestre, Dept., Obrint Pas, Miquel Gil,Maria del Mar Bonet, Els Pets, Refree, Guillamino &Pedrals, Tarannà, La Troba Kung-Fú i Òscar Brizcompleten la llarga sèrie de solistes i bandes que vantreure el cap amb nota alta. El que havia de ser un anytrist i de mals auguris pel comiat de Lluís Llach vaacabar esdevenint una festa, perquè la música d’aquestpaís ha estat capaç de donar un do de pit que fariatremolar d’èxtasi els wagnerians més exigents. S’hademostrat que la cançó es renova amb artistes deprimer nivell, que puja una escena indie amb una potènciai un futur desconeguts, que els vells rockers mantenen elto i que fins i tot es pot fer hip-hop en català.

Però de l’excel·lent 2007, qui se n’ha adonat? Aquestaés la gran pregunta, perquè la gent, la majoria delsmitjans de comunicació d’aquest país, els programesde ràdio generalistes, els Telenotícies, no en parlen nin’han parlat. Només els diaris nacionals escrits encatalà ho han vist, per vocació i perquè estan atents altema, i a Catalunya Ràdio han acabat caient-hi dequatre grapes gràcies a la pressió interna d’algunaperiodista infiltrada. A TV3, l’excel·lència del darrer discde Mishima els va esclatar a la cara i van acabarparlant-ne una setmana després de l’edició, cosa queno farien mai, és clar, amb Portishead o Miguel Bosé.Si no hagués estat per la sèrie Porca Misèria, elteleespectador del canal públic català hauria pogutarribar a la conclusió fàcil que als Països Catalans noexisteix música popular. Que no li parlin, doncs, d’anyde glòria ni d’orgues semblants. Per a la majoria de la

gent d’aquí, la música encatalà continua sent només laNova Cançó i el Rock Català. Ifins i tot en temps de sequera,podem dir que ha plogut molt.N’hi ha, val a dir-ho, que nosurten mai al carrer.De tot plegat només se’nsalven els Antònia Font, elsúnics que reben l’atenció quees mereixen. Estan de moda i

fins i tot els entrevisten en directe a La nit al dia. JaumePla (Mazoni), Xavi Sarrià (Obrint Pas), Lídia Pujol,David Carabén (Mishima) o Carles Sanjosé (Sanjosex)no es mereixen aquest tracte? No s’hauria decontrarestar una mica la potència cultural forana ambcosa local ben feta, de qualitat, amb personalitat? Noés el que fan a tots les països del món llevat del nostre?Perquè tots els noms que he citat abans, tots, ofereixenpropostes d’alta volada; ni criden, ni rasquen la guitarra,ni menteixen. És més còmode, això sí, la indiferència, elbadall, els peus damunt la taula, i veure com creix lapanxa. I no obstant això, la cosa es mou i millora. Comexplicaríem, doncs, que davant l’estupefacció del’organització Pascal Comelade i Enric Casassesomplissin el Teatre Grec l’estiu passat? La gent té ganesde poesia, de bellesa, que li cantin la vida en la sevallengua, de coses noves. Esperem que d’aquí a deuanys, quan parlem dels joves d’ara, no ens hi haguemde referir com ‘la generació perduda’.

“La gent té ganes de

poesia, de bellesa, que li

cantin la vida en la seva

llengua, de coses noves”

Melodies en el buit

El 2007 ha ofert la millor collitamusical de l’última dècada, amb la consolidació i aparició de novespropostes de qualitat que augurenun gran futur a la música feta aquí.Una situació d’excel·lència que hapassat desapercebuda a la majoriade mitjans de comunicació, llevatd’alguna comptada excepció.


BALANÇ 2005BALANÇ 2007

No descobrirem l’ou de Colom si proclamem que, en elsector de la indústria musical que es dedica a vendrediscos, ja fa temps que les coses van mal dades. En eltal MySpace ja pot ser tothom amic de tothom que, al’hora de comprar discos, ningú és amic de ningú. Si esprefereix, aquest ANUARI ben segur que recull dadesque el converteixen en un fuet perfecte per tal defustigar-se, però una altra mena d’anuari, en aquestcas la castigada agenda que em va acompanyardurant tot el 2007, constata que no sempre que esparla de música s’ha de parlar de crisi. S’aguanta per un fil, però aquesta agenda, que com lesbones agendes articulen l’any per setmanes, emrecorda que pràcticament totes les setmanes de l’anypassat vaig haver de triar, dia sí i dia també, tot iesperant el dot definitiu per al desdoblament, quin era elconcert al qual anava i quin era el que sacrificava. L’11de març: ¿una nit d’energiaassegurada amb Marah al’Apolo o una vetllada deresultats imprevisibles ambDiamanda Galas, a quidifícilment tornarem a veureel pèl, al Digressions? El 21d’abril: ¿Roger Watersdesplegant a fons The DarkSide of the Moon al SantJordi o un concert desobretaula fet a mitges per Roger Mas i Sanjosex alLlantiol? El 20 de juliol: ¿Norah Jones cantant a duoamb M Ward al Palau, una mica de ballaruga ambOumou Sangare a Vilanova o, ja posats a fer, unasortida cap a Arbúcies a veure quina una n’organitza lagent del PopArb?Sé que hi ha sales de concerts a Barcelona a lesquals se’ls ha fet la vida impossible, i que a un pubanglès encara li deu ser legislativament més fàcilinstal·lar una gran pantalla i projectar un partitintranscendent de la Premiere League que no paspoder arribar a col·locar un tamboret i presentar-nosun prometedor cantant de folk de la ciutat deCambridge. Però insisteixo: hi ha dies que a la mevaagenda no és fàcil trobar-hi un foradet en blanc perapuntar-hi res. I si la meva agenda no està en crisi, lamúsica en directe tampoc.

GUILLEM VIDALPeriodista musical d’El Punt i Enderrock

La meva agenda no està en crisiSegona part de l’article. De la mateixa manera que a laque te’n vas un momentet al lavabo ja s’ha organitzatun nou festival a Catalunya, comença a ser un malsontrobar-se en els festivals que llueixen orgullososl’etiqueta d’‘internacionals’ músics als quals ja elsconeixem més el rostre que als actors de TV3. Si,plogui, nevi o faci sol, cada any els tenim per aquí, ésque lògicament responen als interessos del‘respectable’, però el context favorable que viu lamúsica en directe hauria de servir perquè els europeantours que continuen considerant que Europa acaba alspirineus fixessin el límit almenys uns quilòmetres més alsud. Ja que tenim, per fi, la quantitat i que s’estàarribant a un punt en què si no organitzes un festival noets ningú, aquest hauria de ser el moment ideal perbuscar una major diversitat i posar fi a l’endarrerimentque, per l’arribada tardana de músiques com el pop i el

rock, sempre ha patit Catalunyarespecte a les programacionsde moltes altres nacionsd’Europa. Sí, cada any podemveure molts concerts, peròencara en falten molts.Dues batalletes: un divendresde febrer me’n vaig anar fins aViena a veure un concert deNeil Young, que des de fa mésde vint anys no trepitja

Barcelona. Eren el Guillem Vidal i quatre mil austríacs?Doncs no. Estava minat de catalans, als quals nomésels faltava, com vaticinava Francesc Pujols, tenir-ho totpagat. Uns mesos abans, Lucinda Williams portavafins a Londres una d’aquelles gires que redueixenEuropa a França, Alemanya, Itàlia, Holanda, el RegneUnit i Escandinàvia. Doncs bé, de tants catalans que hidesfilaven, a la sortida del Shepherd’s Bush Empirenomés li mancava aquell cèlebre bar dels frankfurts pera confondre’s amb la sortida de la sala Apolo. Catalunya viu temps dòcils per a la música en directei no crec que aquestes situacions passin cada dos pertres. Si no ho aprofitem per fer un pas qualitatiu capendavant, ens estirarem els cabells. Bona lectura del’ANUARI DE LA MÚSICA i L’ESPECTACLE i, si no us heconvençut i us disposeu a emprar el fuet, vigileualmenys de no fer-vos mal.

“S’ha d’aprofitar el bon

moment que viu la

música en directe per

fer un pas qualitatiu”

Tot i la crisi de la indústriadiscogràfica, la música en directe al nostre país viu un gran moment,amb una oferta cada cop mésabundant i de qualitat, de concerts i festivals. Aprofitant aquesta situacióde bonança, Guillem Vidal reclamaque els programadors i promotorsapostin per una major diversitat enles programacions.

L�ESTAT DE LA QÜESTIÓ


1 Quin és l’estat creatiu de lamúsica en català? Creu que hi haqualitat, quantitat i diversitat?

2 Creu que els segellsdiscogràfics aposten per lesnoves propostes del país?

3 Si donem per fet que existeixprou qualitat musical, què mancaperquè els grups novells tinguinmés oportunitats per tocar i sonaramb regularitat?

4 Els mitjans de comunicaciónacionals donen prou suport als creadors del país?

Actualment crec que no ens podem pas queixar.L’espectador pot triar i remenar entre una bonacolla d’opcions. La novetat, penso, és que moltesd’aquestes propostes no desentonen amb el ques’està fent a escala internacional.

Com sempre, n’hi ha que sí i n’hi ha que no. Però laresponsabilitat sempre és de l’artista. Per molt quecosti, és ell qui ha de trobar el seu públic. Un cop el tingui, les discogràfiques, si és que les necessita, li faran costat.

Només cal públic amb curiositat per aquestes novespropostes i la paciència dels artistes per trobar-lo tottreballant el territori.

Un altre cop, penso que els mitjans de comunicacióobeiran al que el públic decideixi. Sí, d’acord, si enspunxessin més sovint a la ràdio hi hauria més gent que tindria l’oportunitat de descobrir-nos, però no he cregut mai en l’obligació del discjòquei depunxar músics o cançons simplement perquèsiguin d’aquí. Hem de confiar que el programadormusical, sigui qui sigui, també es guia per criterisde qualitat. I aquesta és l’única guerra que ha deguanyar el músic: la qualitat de les seves cançons.

1

2

3

4

Qui aposta per la qualitat?Des de la seva experiència en la indústria musical, cinc professionals del sectorcoincideixen, amb les seves matisacions d’estils i idiomàtiques particulars,a assenyalar el bon moment de salut creativa que viu actualment la música

catalana. Tots cinc també lamenten la poca repercussió que aquest estat degràcia artístic té a la majoria de mitjans de comunicació nacionals. La manca de públic interessat, de mànagers i de sales de música en viu són alguns delsprincipals problemes amb què topen aquests creadors emergents a l’hora depresentar i girar en directe la seva proposta musical.

DAVID CARABÉNMÚSIC. Cantant i lletrista de Mishima

En el camp del pop-rock indie, Catalunya viu una totalefervescència musical. Moltes bandes que canten en català i altres que ho fan en castellà, en anglès o que són només instrumentals formen una escenafrondosa i de molta qualitat, que es veu complementadaper importants formacions de mestissatge.

Sí, aquí hi ha molts segells, i alguns de totalment amateursi que fins i tot operen des de casa unipersonalment, quesón els que donen recer a moltes propostes. Els grups jano necessiten els segells com abans, i això és fantàsticdes del punt de vista creatiu.

Sobretot falta una valoració molt més adequada perpart de la premsa generalista, que segueix tractant elsgrups indies com figues d’un altre paner a les qualsno cal parar esment. Els festivals donen l’oportunitat amoltes bandes per poder tocar, i molts d’aquests esfinancen amb ajuda institucional, a més de les marques.

Hi ha autèntics exemples d’aquest suport amb revistescom Enderrock o Rockdelux, i Benzina i Go! Mag enun apartat més electrònic, però encara n’hi podriahaver moltíssims més. A Internet hi ha espais moltinteressants, com el de Scanner FM.

1

2

3

4

PALOMA CORDÓNPROMOTORA I EDITORA. Codirectora de Sinnamon


L�ESTAT DE LA QÜESTIÓ

L’estat creatiu de la música en català està en unmoment força interessant. Les noves generacionsque pugen aporten idees fresques que cobreixenun gran ventall estilístic; ja no es poden posar totsels grups dins un mateix sac, i això és molt bo. Per fi hi ha grups de mètal extrem en català, cantautorsque aporten sang nova, altres que fan una volta pelfolk, hip-hop en català, grups de pop que omplen elLiceu... I la qualitat augmenta amb el pas dels anys,així que en el futur encara hi hauria d’haver més bonamúsica en català. Pel que fa a la quantitat, penso queés la justa per a un país com el nostre; aquestes cosesno es poden forçar. Una altre tema és la proporció…

En termes generals, si ens referim als segells discogràfics‘artesanals’, crec que majoritàriament aposten, enprimera instància, per les propostes que tenen més a mà, les del país. Però depèn del segell. N’hi ha quedediquen tots els esforços exclusivament a apostar pergrups d’aquí, mentre que altres treballen les propostesmusicals que més els interessen, independentment de quin sigui el seu origen. Cadascú amb els seusrecursos fa el que vol, o el que pot... Les gransmultinacionals són un altre món.

De poc serviria omplir el país de mànagers i sales sidesprés aquestes estan buides, tret que hi hagi ungran suport econòmic institucional. Bàsicament, elsrecursos s’haurien de dedicar a crear una gran xarxade sales de capacitat reduïda per tot el territori català,en lloc de dedicar-se a posar traves perquè puguinexercir la seva inestimable tasca. Però, primerament,crec que és del tot necessari despertar l’interèsi la inquietud del públic per descobrir propostesmusicals noves. Si el gran públic s’habitués a anara concerts de grups novells com una activitatlúdica més, això seria l’espurna que engegaria laresta de l’engranatge. Després, una cosa portaria a l’altra...

Excepcions a part, crec que generalment els mitjansde comunicació continuen tenint aquell grau deprejudici que fa que relativitzin tot el que els resultamés proper i que es deixin enlluernar per les propostesque vénen de fora. Dubto que aquesta tendèncias’inverteixi d’un dia per l’altre, però tímidament s’estàcomençant a anivellar.

1

2

3

4

La música en català ha patit durant anys l’intervencionismede les administracions, que ha produït l’efecte contrarial desitjat i en lloc de potenciar-la l’ha desvirtuat. Laclassificació per una qüestió idiomàtica en lloc de perestil i qualitat, que seria el natural, l’ha polititzat. Darreramentaixò no passa tant i els grups es classifiquen i esprogramen per l’estil, amb formacions que canten enaltres llengües, que és el que hauria d’haver passatsempre i el que es fa a altres països. A la fi s’ha fugitd’aquest complex endèmic. Paral·lelament a això, hiha una tendència que els grups cada cop més cantinen la seva llengua, cosa que ha fet créixer el nombrede propostes, moltes de les quals d’artistes amb uncert recorregut i prestigi.

La crisi de la indústria discogràfica és universal i fa queels segells gairebé no apostin per les noves propostes.La situació ha canviat, i tothom s’ha de readaptar alscanvis. Els grups s’han de decantar per l’autogestió,l’associació, la creació de petits segells i de nousmodels per donar sortida als seus productes, i han deveure Internet com el seu aliat per donar-se a conèixer.

Es pot dir que falten més sales, més promoció...,però la realitat és que cada vegada hi ha méspropostes musicals i no hi ha espai ni mercat pera tothom. La situació actual, com deia abans, ésmés democràtica. Avui dia ni les discogràfiques ni els mitjans decideixen quins artistes s’han de donar a conèixer, això ja no és tant a les seves mans. Ells hiintervenen després, quan una proposta artística ja ésproducte. En contraprestació, la multitud de propostesfa que tot plegat vagi molt ràpid i que moltes obresinteressants es dilueixin o no tinguin prou temps perdigerir-se. Ara, més que mai, és el públic el quedecideix si un artista s’ha de consolidar o no.

Depèn dels mitjans. La majoria tendeixen a donar suporta les propostes consolidades, que és molt més fàcil iproductiu que arriscar-se amb nous projectes. La televisiópassa literalment de la música perquè no té audiència.La ràdio passa de les noves propostes pels mateixosmotius i perquè les discogràfiques ja no hi inverteixenper llançar nous productes que ja no treuen al mercat. La premsa és potser l’únic mitjà tradicional que es potpermetre seguir informant del que es cou. La majoriade mitjans han reaccionat d’una manera molt conservadoradavant els canvis. D’altra banda, hi ha els mitjansindependents, que continuen fent la seva, i sobretot hi ha un nou fenomen a Internet (MySpace, YouTube,webs musicals, etc.) que s’ha constituït com el veritableinformador del que passa.

1

2

3

4

La música en català –que no la música catalana–està en crisi. El model ha arribat a un límit en elqual els avenços i/o novetats són escassos, és adir: hi ha poca qualitat i molta quantitat. Sí queexisteix la creativitat –aquesta no pot desaparèixer–,però les tendències del mercat i els interessos de laindústria fonogràfica copsen els canals de difusió i els espais on tocar. Si hi afegim l’escàs interès quel’esmentada música provoca fora de Catalunya i lesdificultats a l’hora de penetrar en mercats estrangers–s’ofereixen pocs recursos des de l’administraciópública per facilitar-ho–, el resultat és que el músic que crea en català ho té difícil. Hi ha massa creadorsper a un públic tan escàs.

Sí, les noves propostes tindran suport per part de laindústria sempre que siguin comercialment originals.De fet, sempre ha estat així, de manera que no crecque actualment s’actuï de manera diferent de com esfeia a principi dels setanta o dels vuitanta. Només queabans eren menys grups per a una societat afamadade canvis, a diferència del moment actual, en què hiha moltes propostes per a una societat farta –que nosaciada–. El que cal no oblidar, però, és que el modelactual de negoci discogràfic està canviant, a causad’Internet –el nou i sorpresiu mitjà de distribució– i deles noves oportunitats i tecnologies de producció.

Manquen sales, mànagers i, sobretot, presènciadels músics als mitjans de comunicació. La figuradel músic està desprestigiada: no hi ha espais a latelevisió –ni pública ni privada– on se’l vegi tocaren directe, no participa a programes d’opinió o debat,ni reportatges... En definitiva, el músic no existeixcom a artista en el sentit més populista. Per tant, si la societat no té l’oportunitat de percebre el músiccom a element essencialment necessari per a laquotidianitat, poc serà l’interès que aquest provocarà.Cal que les institucions facin un esforç compensatorienvers els interessos dels mitjans privats.

Rotundament no, ni els privats ni els públics. Que noho facin els primers, encara es pot arribar a entendreper allò dels interessos comercials de les cadenes,però els mitjans públics –nodrits amb les aportacionsde la ciutadania– no tenen excusa possible: la nul·lapresència dels músics i del que fan als espais dedicatsa cultura o informació és prou evident i vergonyosa comper fer dimitir tota la cúpula de la política cultural delpaís... i per la porta de darrere!

1

2

3

4

DAVID LAFUENTEPROGRAMADOR. Casa de la Música Popular Salamandra(l’Hospitalet de Llobregat)

MAX SUNYERMÚSIC. President de l’Associació de Músics de Jazz iMúsica Moderna de Catalunya (AMJM) i vicepresidentde la Unió de Músics de Catalunya (UMC)

ALBERT JUNCOSAPROGRAMADOR. Director artístic del BAM (Barcelona)


OPINIÓ

A la meitat del 2008 el panorama de la indústriamusical segueix ple de clarobscurs, no només al nostrepaís, sinó a escala mundial. La música és més viva quemai, més omnipresent que mai, i arriba, en tots elsseus vessants, a segments de població molt diversos ia través de diversos mitjans. La revolució digital hafacilitat, sens dubte, cotes de difusió mai vistes abansgràcies a l’ús extensiu d’Internet, l’ampliació de lespossibilitats radiofòniques i la recurrència a aparellsreproductors o de telefonia de característiques moltdiverses, entre les quals destaca la portabilitat.En el món actual, doncs, l’accessibilitat a l’objectemusical, a les cançons, és pràcticament total, per béque poques són les exigències per part de les novesfornades de consumidors respecte a les qualitats, noja dels productes, sinó de la manera com esreprodueixen i com s’incorporen als aparellsreproductors. Lògicament, ésaquí on la indústriatradicional es ressent delcanvi digital i veu com lesplataformes tradicionals depagament perden pes com afont d’ingressos respecte aaltres canals de difusiómusical, siguin radiofònics,televisius o música endirecte. L’Institut Català deles Indústries Culturals vol ser al costat de lesindústries musicals en aquest moment de canvitranscendental, i així és com ha reorientat les seveslínies d’acció sectorial.En primer lloc, s’han engegat noves línies de suportper a la música en viu, conscients de la importànciaque per a creadors, músics, mànagers i editors téaquest segment d’activitat. Festivals i circuits tindrana partir del 2008 noves oportunitats de finançamenten termes d’equitat i transparència, i no només per lalínia de la subvenció, sinó per la de cooperaciófinancera a través de la nova línia d’aportacionsreintegrables que introdueix mesures interessants perals projectes amb més orientació comercial i queincorpora incentius específics per als projectes ambun risc cultural elevat. Al marge d’això, atenent a la

Indústria i política musical,balanç d’un any

tipologia musical, s’han escollit cinc festivals com ainstruments estratègics de política musical a partir dela signatura de convenis d’actuació. En segon lloc, s’han obert línies d’ajut en camps tanimportants com la promoció musical i la reorientació del’activitat empresarial cap al nou context digital. Aquí ésimportant destacar el dinamisme i capacitatd’innovació de moltes de les companyies del país, quedavant el canvi radical en l’entorn de negoci han deciditapostar per noves vies d’acció que, a mig termini,suposaran l’establiment de nous models de gestió idesenvolupament.En tercer lloc, l’ICIC està promovent un portald’Internet que haurà de ser un referent indispensableper a tots els actors del sistema musical del país, desd’autors fins a intèrprets, de discogràfiques aassociacions, en definitiva, per a tots els que teixeixen

diàriament l’entramat delsistema musical català. Elportal permetrà a empreses,institucions i ciutadansmillorar el patró de relació,difusió i coneixement delnostre prolífic món musical.D’altra banda, també s’estàduent a terme una políticadecidida d’ampliació de lesCases de la Música Popular,

nuclis d’activitat musical amb una importància cabdalno només per estendre la cultura musical en entramatsurbans de dimensió mitjana, sinó també per reforçar elpaper de la música com a eina de cohesió social.En darrer terme, també s’han iniciat accions per millorarla presència dels nostres músics i de la nostra música al’exterior, a la vegada que s’ha reforçat la tradicionalinstitució del Mercat de Música Viva de Vic perquè siguiun veritable aparador de la nostra realitat musical tantdavant del propi país com de la resta del món.En definitiva, des de la creació d’una àrea específicaper a la música el passat estiu, s’han intensificat lesaccions per donar suport a les iniciatives de lesempreses del sector i alhora s’han establert uns pontsde diàleg sostingut que, de ben segur, donaran elsfruits esperats en un futur no gaire llunyà.

ANTONI LLADÓDirector de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC)

Antoni Lladó és director de l’InstitutCatalà de les Indústries Culturals(ICIC) des de principi del 2007.Advocat i economista de formació,ha participat en diversos estudissobre l’economia del sector culturalcatalà i internacional. A l’articleenumera les accions de suport a la indústria musical que haengegat l’ICIC durant l’últim any.

“L’ICIC ha reorientat les

seves línies d’acció per

donar suport al sector en

aquest moment de canvi”


ENTREVISTA

Quin és el paper del cap de l’Àrea de Música?Impulsar la indústria i els serveis, i donar suport alsprojectes de la indústria, això sí, posant seny i ordre en la distribució de recursos. Les subvencions tenensentit si aporten alguna cosa al teixit musical del país.Per això les estem reconvertint cap a projectes méseficaços. No ens fa res entregar subvencions, però al que no estem disposats és a subvencionar propostesque neixen i moren sense cap mena de futur. El concepted’administració com a repartidora per tenir a tothomcontent no ens interessa gens ni mica.En termes generals, no es compleix la quota del25% de música en català a les ràdios. Què farà?El compliment de la normativa del català a la ràdio noés una competència del Departament de Cultura, ho ésdel CAC, per tant, ben poca cosa hi podem fer.Però Cultura està buscant un acord amb les ràdiosprivades perquè compleixin la norma i incrementinla presència de música en català?Al marge del que estableix la legislació, ens hem reunitamb Cadena SER, Ràdio Flaixbac, RAC 105 i Cadena100, i amb totes hem obert vies de col·laboració i hemplantejat propostes, buscant maneres positives perquès’incorporin en aquest procés. Em consta que el CAC,per la seva banda, està negociant amb les ràdios iavançant en el compliment de la llei. L’exportació també és un dels principals objectiusd’aquesta nova etapa.L’exportació és una de les obessions que tenim enmatèria de música feta a Catalunya. El que passa ésque en aquesta legislatura hem anat per ordre, no espot fer tot de cop. Primer, hem adequat el Mercat deMúsica Viva de Vic al que nosaltres pensem que ha deser l’oferta i la demanda de música catalana, i tambéhem abordat les reformes del camp discogràfic. El passegüent és l’aplicació del sistema de punts a lesprogramacions de música en viu per evitar que elsfestivals que prescindeixen de la música feta al paíscontinuïn rebent ajuda pública, i ara iniciem amb forçael tema de l’exportació. Aquest tema es treballarà ambrelació als intercanvis.I com funcionaran, aquests intercanvis?Els territoris que es vulguin comprometre a comprarmúsica feta a Catalunya tindran més facilitat per entrarles seves propostes musicals, amb uns estímuls enforma de subvenció en el comprador. Per tant, senseobligar ningú a fer res, és evident que per raonspressupostàries hi haurà propostes musicals que per part dels programadors de Catalunya serancomprades i tindran aquest acte financer favorable. Per on passen les estratègies promocionals de lamúsica del país en fires i mercats exteriors?L’ICIC és present a través de l’àrea d’exportació a lesprincipals fires i mercats, com el Babelmed, el Popkomm,el Womex, aquest 2008 a Austin (EUA), i el Jazzahead,de Bremen. És un tema a potenciar, perquè a cadascun

Josep Maria Dutrèn és el noudirector de l’Àrea de Música del’ICIC. Anteriorment a aquestcàrrec, havia estat director del Departament de MúsiquesModernes de L’Auditori, a mésde responsable de Ressons i deL’Espai de Música i Dansa de la Generalitat. L’aposta pelsmúsics del país i l’exportaciósón els seus principals cavallsde batalla de la nova etapa.

JOSEP MARIA DUTRÈNDirector de l’Àrea de Música de l’InstitutCatalà de les Indústries Culturals (ICIC),del Departament de Cultura i Mitjans de la Generalitat de Catalunya

d’aquests mercats, a part de donar suport a l’ofertacatalana, estem treballant aquest tema dels intercanvisamb els territoris. A més, també hem iniciat conversesamb Andalusia, Galícia, Euskadi, Aragó, les Canàries,Valònia, Israel i la regió Provença-Alps.Quina valoració fa de la recuperació d’un estandpropi per a Catalunya?No concebem l’exportació de cap altra forma. Aquestaés la manera que es visualitzi la marca i la manera queté un país per portar a fora la seva música. El modelno és anar amb un altre, sinó anar sol. Quin és el projecte del portal de música catalana? <www.catalanmusic.cat> serà un superportal que volcomplir funcions alhora interiors i de promoció exterior.La idea és que qualsevol cosa que un es puguiimaginar en matèria de música s’hi pugui fer i trobar.Des de comprar un disc fins a descarregar-se un temapagant, buscar una biografia o una partitura o trobaruna agenda de concerts. I quina és la política pel que fa al suport digital?Hem dit a les companyies que tot el rigor i la retiradade suport a les edicions de CDs convencionals, queestan en plena decadència, comporta també la creació d’una partida de 450.000 euros de suport a lesempreses discogràfiques que plantegin alternatives denegoci i que apostin per la digitalització.

Per què s’han eliminat els ajuts automàtics a lesedicions i campanyes promocionals de discos encatalà (i en altres llengües). Quin avantatge tindranara amb la via dels crèdits reintegrables?S’ha eliminat la subvenció discogràfica a tot el ques’edita perquè hi ha un excés de producció. Com queles subvencions eren automàtiques, s’estava ajudant editar discos prescindibles i que en alguns casos ni tansols es distribuïen. La concessió dels ajuts reintegrablessuposa que a part del valor social, lingüístic i culturalque pugui tenir un projecte discogràfic, hi ha un controlsobre la seva viabiltiat econòmica. Si un CD, desprésd’atorgar-li un valor cultural determinat, només ha devendre 150 còpies, potser ha arribat el moment depensar que aquest disc no cal que s’editi. Què ha passat amb l’Oficina de Promoció de laMúsica Independent que s’havia anunciat per aBarcelona, entre la Generalitat i la SGAE?Una oficina espanyola d’exportació de la músicaespanyola ens interessa més aviat poc, encara quetingui la seu a Barcelona. A nosaltres ens interessal’exportació de la música que es fa a Catalunya.

“Hem fet una aposta clara

per la música dels qui

resideixen a Catalunya”

“El concepte d’administració coma repartidora per tenir a tothomcontent no ens interessa”

TEXT: JORDI RIBA


ENTREVISTA

Canviar el pla d’ajudes als festivals no ha agradat a tothom. Alberto Gujarro (Primavera Sound) els haacusat de no haver consensuat la decisió amb elsector. Què en pensa, d’aquestes crítiques? Respecto el que pensa la gent. M’agradaria que emdiguessin què és el sector, perquè és molt fàcil parlardel sector quan no hi ha cap associació de festivals de pop-rock al país. Consensuar amb el sector vol dirparlar amb tots els festivals, i moltes vegades el quireclama el consens vol que l’administració faci el queell creu. Actuem amb rigor i transparència i amb lavoluntat clara de potenciar tot el que es fa a Catalunya.Si ens movem en aquest camí, el consens serà fàcil. Siens movem en la defensa de la importància que té la música estrangera per potenciar Barcelona com a ciutat turística, tindrem problemes d’encaix.La principal pega que hi troben no seria tant laprocedència dels grups com la llengua en què canten. Cadascú fa les crítiques en funció de com li val’assumpte. He llegit declaracions d’algú que afirmavaque amb la nova política no podrà contractar Astrudal seu festival. O no s’ha llegit la normativa, o simplementhi ha malícia. És veritat que el tema de la llengua té unplus, però també la música instrumental feta per músicsd’aquí. El que és evident és que hi ha una aposta claraper la música dels qui resideixen a Catalunya, tant sien són originaris com si han vingut de fora.S’han escollit cinc festivals estratègics. Com s’hafet? Se n’ampliarà el nombre? Els festivals s’han designat a partir de les conversesd’assessorament puntual amb gent del sector. És untema difícil, però tothom té clar quins són els festivalsmés importants de jazz, folk, clàssica i cançó d’autor.En un futur s’haurà d’ampliar amb un de pop-rock,però de moment no n’hem sabut trobar un de sol quereuneixi els requeriments que hem marcat. Catalunya és líder estatal en promotores de concerts.A quins festivals dóna suport el govern català?Dóna suport a tots els festivals que reuneixen els puntsque ha establert en la seva normativa de subvencions.Després, fins i tot els que no els reuneixen, se suposaque tenen una subvenció a fons perdut, tenen unaaltra alternaitva que estem aplicant, de suport en formad’uns crèdits reintegrables que es retornen en funcióde com els va després a la taquilla.Hi ha qui diu que aquesta política d’ajuts arraconaBarcelona com a capital cultural del país.Hi discrepo. Quan es fa un plantejament de punts esdonen punts a determinades coses, però això no voldir que no obtenir-ne per un tema concret sigui motiude penalització. Hi ha vuit o nou maneres d’aconseguirpunts, i només una d’aquestes és la de fer activitatsfora de la ciutat de Barcelona. Possiblement no hi hacap festival que obtingui punts en totes les modalitats.En el cas dels festivals i sales de Barcelona han detreballar en altres vies que no siguin aquesta.

Pel que fa a les sales de concerts, com potenciaràles Cases de la Música Popular?Les Cases de la Música són un projecte amb un altíssiminterès cultural, musical i social, i per això la Generalitat de Catalunya hi està treballant estretament amb unesprogramacions continuades, per impulsar una xarxa mésgran. Se n’hi sumarà dues abans del 2009, i dues mésabans de final de legislatura, però no puc dir noms...Tornarà el Circuit Català de Sales? El Circuit va ser creat l’any 2002 per la Generalitatd’acord amb l’ASACC, i era un projecte conjunt, peròamb la gestió del dia a dia a mans de l’administració.Tenia un funcionament permanent, regular i estable. El 2004, quan va entrar el primer Govern tripartit, vandecidir deixar de fer aquesta gestió i subvencionar lessales perquè ho fessin. El resultat va ser que es vaperdre el treball conjunt de coordinació com a serveique feia l’administració, i el Circuit va acabar morint perinanició. L’ICIC i l’ASACC hem parlat i hem acordat derecuperar-lo, però les cocses no s’han de fer corrents,i estem treballant per poder activar-lo de nou.

Continuen tancant sales a Barcelona. Què farà? Amb el tancament de les sales per raons legals desorolls o de seguretat poca cosa podem fer. Es tractade complir les normatives, que no són el nostre àmbitde competència. De tota manera, l’entrada en vigor dela Llei d’Espectacles intentarà donar algunes facilitats.També tanquen bucs d’assaig. En faran un mapa?El mapa de bucs encara no s’ha fet, perquè estemtreballant amb les Cases de la Música Popular en unprojecte que, paral·lelament a l’extensió de la xarxa,comporta la creació de bucs d’assaig descentralitzats.Per què s’ha optat per canviar la direcció del Mercatde Música Viva de Vic (MMVV)?Crec que a Catalunya tenim tants complexos que enspensem que fent un mercat perquè els grups del Brasilvenguin a Bèlgica a través de la Generaltiat serem mésmoderns, o que fent produccions artístiques amb elspaïsos sud-americans que després acaben tenint una difícil circulació serem més interessants, progres imulticulturals. Penso que hem de mirar per la músicaque es fa a Catalunya. No pot ser que propostesd’altíssima qualitat no puguin entrar en un mercat quepaga la Generalitat perquè per raons de modernitat hi ha aquesta preferència internacionalista. Jo no emsento hereu del 12 d’octubre del 1492, sinó del 25 de desembre del 800, el dia en què Carlemany va sercoronat emperador. Com a conseqüència, el mercat

“Si un CD ha de vendre

150 còpies, no té

cap sentit que s’editi”

s’ha d’adreçar a l’oferta i la demanda de Catalunya, i després a l’entorn més immediat: Europa. A Portugal,França, Espanya i Itàlia és on tenim oportunitats devendre. Les veleïtats sud-americanes estan fora de llocen la realitat musical del país. Volem vendre concerts a Mèxic i a Xile i no som capacos de vendre a Saragossa...Aquest canvi de xip impulsa una reforma del MMVV,però aquest Mercat no deixarà de ser internacional i obert al món, això sí, sense complexos i tenint encompte qui el paga. Com veu el concurs Sona 9 com a plataforma pera les bandes emergents?És un concurs que val molts diners, i penso que larelació entre la inversió i el resultat no és equilibrada.He pensat en l’entrada al projecte d’emissores privadesde ràdio i de més mitjans escrits, perquè la finalitatd’aquesta inversió justifiqui després els resultats i laprojecció del grup guanyador. No té sentit fer inversionscom les que es fan amb el Sona 9 si el resultat delguanyador no es diferencia gaire del guanyador dequalsevol dels altres concursos que hi ha per Calalunya i que costen una desena part. Tanquen botigues de discos. Què farà?Malauradament, els temps són els que són, i l’evoluciódel mercat va com va. Les botigues tanquen, però demesures per evitar-ho des del Departament no en podemprendre. De mesures per intentar vendre més discos, sí.Segons dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura 2008, un 65,6% dels catalans afirmahaver escoltat l’última música en castellà, un24,6% en una altra llengua, i només 7,8% encatalà. Què queda per fer perquè, tal com vaanunciar el secretari de Cultura, el català sigui la llengua de l’espai sonor nacional?Això no s’aconsegueix amb un decret, sinó amb unespolítiques de suport. De moment hem facilitat que elsgrups catalans puguin tenir més presència als festivalsde Catalunya, no dic a les sales, perquè tradicionalmentja hi són. Portarem els discos a sistemes de distribucióalternatius, treballem amb les ràdios privades perquès’impliquin en el procés, i farem un portal que esticconvençut que serà un punt de referència. La suma detotes aquestes mesures és la que ha de fer que aquest7,8% s’incrementi. No és cosa d’un dia ni de dos.Quin paper hi jugarà Televisió de Catalunya?D’aquí a uns mesos la Corporació Catalana de MitjansAudiovisuals tindrà un contracte-programa amb laGeneralitat que li marcarà les línies estratègiques en el seu contingut, on confio que s’incloguin certesobligacions a favor de la música pròpia.Cal crear un departament exclusiu dedicat a lamúsica a la televisió pública?Crec que sí, però això és una decisió de TVC. Si hi havoluntat, sense que existeixi cap departament de Músicahi haurà música, però si no n’hi ha, encara que hi hagiel departament no hi haurà música.

“Vic no podia continuar sent un mercat perquè grups delBrasil venguessin a Bèlgica a través de la Generalitat”


BARÒMETRE DE LA MÚSICA

És el primer cop que, gràcies a la iniciativa del Baròmetre(impulsat per FUNDACC amb el suport de la Generalitatde Catalunya), hi ha dades globals dels Països Catalanssobre els hàbits culturals i comunicatius de la població.La recent enquesta de la Fundació Autor de la SGAE,com que dóna dades fragmentades per comunitatsautònomes, també permet conèixer els hàbits de lapoblació de les terres de parla catalana.

8,8 milions escolten música cada setmanaMés de la meitat (el 56,1%) de la població més gran de14 anys dels Països Catalans escolta música cada dia,segons l’estudi del Baròmetre. I el 22,5% ho fa com a mínim un cop a la setmana. Això suma 8,8 milionsde persones sobre els 11,2 milions d’habitants, és adir, el 78,6% de la població de joves i adults. A l’extremoposat, hi ha 1,7 milions de persones que no escoltenmai música. Dels que n’escolten, hi ha una gran majoria que esdecanten pel pop-rock: 6,9 milions de persones, que suposa el 74,1%. Després hi ha els aficionats alflamenc i cançó espanyola (2,24 milions, el 24%), desalsa i músiques llatines (2,21 milions, el 23,7%), decançó d’autor (1,9 milions, el 20,4%), de clàssica (1,6milions, el 17,2%), de jazz i blues (1 milió, l’11,4%) i demúsica tradicional catalana (mig milió, el 5,2%).

De tots aquests melòmans, el Baròmetre detalla que3,2 milions escolten la música a través de la ràdio, iun milió se la baixen d’Internet (sense especificar siés de manera legal). Els que s’escolten CDs són mésde 2 milions, dels quals 1,1 se’ls compren en botiguesde discos, 600.000 en grans superfícies i gairebé migmilió els tenen perquè els hi han regalat.Als Països Catalans, segons dades de la SGAE són elsvalencians els que paguen més música (un 30,5% vancomprar com a mínim un disc el 2006), seguits delshabitants de Catalunya (un 28%) i dels illencs (un 25,9%).Les mateixes dades de la SGAE detallen que a l’Estatespanyol només l’1,16% dels compradors obtenenmúsica descarregant-la i pagant a través de la Xarxa.De la resta, la gran majoria (el 88%) la sol comprar

Més de la meitat de la poblacióestà enganxada a la músicaLa música genera interès i escoltar música és un dels hàbits més arrelats entre la població, ja sigui a través de nous aparellscom els reproductors d’MP3, dels ja clàssics CD o de la ràdio. I és que una immensa majoria de la població escolta músicacom a mínim un cop per setmana. Ho certifiquen tant el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura 2007 (de FUNDACC) coml’enquesta sobre hàbits i pràctiques culturals a l’Estat espanyol 2006-2007 de la Fundació Autor (de la SGAE). Als PaïsosCatalans, prop d’un 80% de la població afirma que escolta música habitualment, i més de la meitat (el 56,1%) que ho fa cadadia. Un milió de catalans es descarrega música a través d’Internet. La música en català té una audiència de mig milió de persones.

TEXT: LAIA ALTARRIBA

GRÀFICS: JORDI NOVELL

en botigues. Molt menor és el percentatge dels quiadquireixen música als quioscos, als mercats, per correuo que encarreguen un CD per Internet. Sobre l’accés a la Xarxa, a Catalunya un 10,4% de la població s’hadescarregat cançons de manera gratuïta. A més, un11,3% (mig milió) de catalans que donen nous usos almòbil el fan servir per escoltar música. L’estudi de la Fundació Autor de la SGAE, per respondrea la preocupació de la indústria pel gran descens devendes, també pregunta pel motiu de descarregar-se la música gratuïtament a través d’Internet. Dels 4,9 milionsde persones que reconeixen a l’Estat que fan aquestapràctica, el 55% dóna raons de comoditat, el 33% diuque ho fa per la immediatesa que li permet, el 71,1%per estalviar, un 12% assegura que només preteniadescarregar-se un tema, el 3,9% perquè volia escoltarel disc abans de comprar-se’l i el 3,8% assegura queno l’havia trobat en establiments comercials.Més enllà de les descàrregues gratuïtes a través de laXarxa, a les companyies discogràfiques igualment elspreocupen les vendes il·legals en mercats ambulants,el conegut top manta. L’estudi de la SGAE revela, però,que aquesta pràctica il·legal no està gaire estesa,ja que a les Illes Balears és pràcticament inexistent, i a Catalunya i al País Valencià només utilitza aquestmètode l’1% de la població.

La música s’escolta a casaL’enquesta realitzada per la Fundació Autor recullquins són els llocs on la població sol escoltar música, i resulta aclaparadorament majoritari fer-ho a casa (a Catalunya un 88,4%, al País Valencià un 89,9% i ales Illes un 87,1%). També són molts els que escoltenmúsica mentre condueixen (entre el 30% a Catalunya i el 47% a les Balears i al País Valencià). I molt mésenrere ja queda la feina (entre un 14 i un 20%) o altresindrets com al transport públic.

L’atracció del directeTot i que no són tants com els que escolten la músicaenllaunada, el nombre de públic que assisteix a concertstambé és prou significatiu com per considerar els directesun dels hàbits preferits de la població fora de casa. Iés que el Baròmetre recull que durant el 2007 gairebétres milions (el 25,9% de la població) als Països Catalansvan acudir a algun concert de música en directe. Percontra, les dades que publica l’enquesta que ha fet laFundació Autor rebaixen la xifra a un 20% de la poblacióde Catalunya que assisteix com a mínim a un concert

l’any. Aquest estudi considera les raons per les qualsels catalans no assisteixen a concerts, i detalla que elprincipal motiu és la manca d’interès (30%), després lamanca de temps (25,7%), seguit del preu massa elevatde les entrades (19,2%) i finalment argüeixen que hi hapoca oferta com a motiu per no anar-hi (12,3%).L’estil preferit sense discussió per als que van a escoltarmúsica en viu, segons s’assenyala al Baròmetre de laComunicació i la Cultura, és el pop-rock, amb un totaldel 58,3% dels espectadors. Força més enrere hi ha el públic de clàssica (19%) i de cançó d’autor (12,9%).Del total de concerts, la majoria d’espectadors vananar a espectacles de pagament (el 62,4%), lluny delsque ho van fer a espectacles gratuïts (37,6%).

Mala nota pel catalàPerò si bé és altíssim el percentatge dels qui escoltenmúsica amb assiduïtat, no ho és el dels que l’escoltenen català. L’enquesta del Baròmetre revela que només un 4,8% dels habitants dels Països Catalans (450.000persones) afirma haver escoltat música en català enels darrers tres mesos. Per contra, tres quartes partshan escoltat cançons en castellà. Els que ho han feten anglès i altres llengües són un 18,8%.Quan es tracta d’assistir a concerts, el català també hisurt perdent, però en menor mesura: un 16% davantdel 63,5% en castellà i del 19,8% en altres llengües.

Música per a totes les edatsTot i que com ja era previsible són els adolescents elgrup de població que més escolta música, les enquestesdel Baròmetre i de la Fundació Autor mostren que finsi tot la meitat dels catalans de més de 65 anys escoltenmúsica habitualment. El grup d’edat que va per davantde tot són els de 14 a 24 anys (97,6%), seguits de bena prop pels de 25 a 44 anys (93,1%) i pels de 45 a 64(81,5%). Després va baixant de manera progressiva, peròen tots els estrats es manté un interès prou elevat. Lesdiferències entre homes i dones són molt mínimes, toti que els homes (50,5%) escolten més música que lesdones (49,5%). El perfil dels melòmans són homes declasse mitjana i castellanoparlants.

Un milió de catalans

es baixen música des

de la xarxa d’Internet

Mig milió de persones

consumeix habitualment

música en català



FREQÜÈNCIA D’ESCOLTAR MÚSICA GÈNERES DE LA MÚSICA ESCOLTADAELS DARRERS 3 MESOS

PROCEDÈNCIA DE LA MÚSICA ESCOLTADA LLENGUA DE LA DARRERA MÚSICA ESCOLTADA

CONCERTS ASSISTITS ALS DARRERS 12 MESOS MOTIUS PER NO ANAR A CONCERTS (*)

cada dia56,1%

1 cop per setmana5,4%

2 o 3 cops al mes2,2%

1 cop al mes1,4%

menys d’1 cop al mes1,3%

mai15,5%

ns/nc1%

més d’un cop per setmana

17,1%

poc interès30%

manca detemps25,7%

poca oferta12,3%

altres12,8%

entradescares

19,2%

cap74,1%

dos6,4%

un9,9%

tres o més9,6%

castellà75,1%

català4,8%altres

18,8%

ns/nc1,3%

regal5,2%

biblioteca0,2%

deixada1,7%

comerços i grans

superfícies6,6%

botigues dediscos11,9%

Internet10,9%

ràdio34,4%

altres4,4%

ns/nc24,7%

clàssica17,2%

òpera /sarsuela

5,4%

tradicionalcatalana

5,2% infantil1,6%

cançód’autor20,4%

jazz /blues

11,4%

ètnica /músiquesdel món9,4%

altres9,1%

pop-rock /moderna74,1%

flamenc /cançó

espanyola24%

salsa /llatina23,7%



Des de final del 2007 disposem de noves dades sobremitjans de comunicació i consums culturals gràcies a lasortida a escenari del Baròmetre de la Comunicació i laCultura. I com sona la música al nostre país? Hi ha un87,6% de la població de Catalunya que afirma haverescoltat algun tipus de música en els últims tres mesosi un 27,4% que ha assistit a algun concert en els darrersdotze mesos. Respecte a les altres indústries culturals,la música es manté al capdavant de les preferències dela població.En termes generals podemafirmar que la música té unelevat índex de penetració enla població de Catalunya.Malgrat això, aquest consumdisminueix clarament amesura que augmenta l’edat(del 97,5% dels joves de 14 a24 anys que escolten músicapassem al 68,1% de persones de més de 65 anys queho fan) i també és menor a mesura que disminueix laclasse social (del 92,5% dels individus de classe alta imitjana alta que escolten música passem al 80,8% depoblació de la classe mitjana baixa i baixa). Pel que faals concerts cal fer dues consideracions específiques quetenen a veure amb els factors de gènere i lingüístic: elshomes assisteixen més a concerts que les dones, de la

La música que escoltael Baròmetre a Catalunya

mateixa manera que també hi assisteixen més els quetenen el català com a llengua habitual.El rànquing de gèneres musicals el lidera la categoria‘pop-rock moderna’ tant en música escoltada com enconcerts. En el primer cas, la llista segueix amb lescategories de ‘flamenc i cançó espanyola’, ‘salsa imúsica llatina’, ‘cançó d’autor’ i, finalment, ‘clàssica’. Enconcerts, la classificació continua amb ‘clàssica’, ‘cançód’autor’, ‘flamenc i cançó espanyola’ i ‘jazz blues i soul’.Pel que fa a la llengua de la música escoltada, un 65,6%

de la població de Catalunyaafirma haver escoltat l’últimamúsica en castellà, un 24,6%en una altra llengua i nomésun 7,8% en català. Tanmateix,la llengua de l’últim concert haestat el català per a un 21,6%de la població, el castellà pera un 49,8% i una altra llengua

per a un 27,5% de la població catalana.Malgrat el repte de la música en català que mostren lesdades del Baròmetre, també és possible fer-ne unalectura en forma d’oportunitat. El Baròmetre dibuixa elpotencial de la música com a indústria cultural dereferència per a una gran majoria de la població. Unmercat potencial on la música en català pot sonar ambforça. Escoltem-la!

“La música en català té

un 7,8% d’oïdors i un

21,6% d’espectadors”JOAN SABATÉDirector general de la Fundació Audiències de laComunicació i la Cultura (FUNDACC), promotora del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura

GÈNERES MUSICALS DELS CONCERTS ALS QUALS S’HA ASSISTIT LLENGUA DEL DARRER CONCERT AL QUAL S’HA ASSISTIT

altres7,3%

òpera /sarsuela

4,2%

ètnica /músiquesdel món3,7%

infantil0,6%

flamenc /cançó

espanyola8,2%

jazz /blues7,2%

tradicionalcatalana

6,5%salsa /llatina6,4%

pop-rock /moderna58.3%

clàssica19%

cançód’autor12,9%

castellà63,5%

català16%

altres19,8%

ns/nc0,7%

gratuït37,6%

de pagament62,4%

Fonts: Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. Dades de gener a desembre del 2007. excepte (*): Enquesta sobre consum cultural de la Fundació Autor i el Ministeri de Cultura



Els últims anys hem vist grans canvis a les botigues dediscos. El nombre de vendes s’ha reduït molt, i sobretotperquè el públic que més comprava, que era el mésjove, ara ja no compra discos. El que hem mantingut ésun públic molt especialitzat, a qui li agrada remenardiscos, tenir la còpia original, i que també compraproductes difícils de trobar a través d’Internet. Davant la davallada de les vendes, fa anys que estemen un procés de reestructuració. D’una banda, a lesbotigues més grans estem substituint una part del’espai que ocupaven els compactes per productes demarxandatge: samarretes, gorres i altres elementsrelacionats amb els grups, que ens permeten atreure denou el públic més jove, d’entre 15 i 20 anys. D’altrabanda, hem de dir que la nostra va ser de les primeresbotigues de discos del país que va començar a vendrediscos a través d’Internet, i a dia d’avui el volumd’aquestes vendes ja és important. La major part declients que tenim a través del web són de fora deCatalunya, de poblacions que es troben en zones que

La botiga haurà de continuar existint

Llegint les dades del Baròmetre de la Comunicació i laCultura sobre consum cultural, un es pregunta: Quinaés la relació entre l’elevada distribució de mercaderiacultural i la salut de la nostra cultura?L’economista Jeremy Rifkin advertia al seu llibre La eradel acceso (Paidós, 2002) dels riscos inherents alprocés de conversió de la cultura en producte deconsum. Riscos des del punt de vista de la civilització i també des del punt de vista econòmic (!). No hoexplicarem en quatre ratlles, però segons ell la culturasempre ha anat per davant de l’economia, fentevolucionar la societat i de retruc obrint nous camps a les relacions d’intercanvi. La diversitat cultural és tannecessària com l’ecològica. Si cada cop hi ha menysdistància entre les dues activitats, què passarà?

DANI TEIXIDÓCap de vendes de Discos Castelló

no tenen botigues de música amb una oferta com lanostra a prop. Un altre focus musical que vam emprendre fa un parelld’anys és l’explotació d’una sala de concerts de petitformat situada a ple centre de Barcelona, concretamental costat del Mercat de Santa Caterina, amb l’objectiude promocionar i donar a conèixer els artistes localspertanyents a l’escena musical catalana independent. Oferim showcases, presentacions i signatures de discosen un lloc íntim i ideal per a l’ocasió, on condicionem lavenda dels nous llançaments discogràfics ambl’accés lliure al concert. Hem de dir que aquestafórmula està sortint bé, perquè és una manera moltinteressant d’incentivar la venda, i ofereix l’oportunitatde veure en directe o parlar amb el teu artista preferitd’una manera exclusiva, propera i gratificant.I, finalment, pensem que de cara als propers anys moltesde les botigues de discos del país desapareixeran inomés quedaran els més bons i els més forts, i entreaquests hi volem ser nosaltres.

Em pregunto si aquesta preocupació és present en lagestió de la cultura dels Països Catalans. I em responcque no. Una paradoxa en una comunitat humana quees diu a si mateixa que és la cultura el que la identifica.En aquest cas, no és només l’economia el que es menjala cultura. També hi juga l’afany per fixar una identitat.La cultura és un procés, en aquest cas tant l’economiacom la política demanen una altra cosa més fixa.Cal una altra concepció de la cultura. No es pot deixarla cultura només a les mans de la indústria. Tampoc ales mans dels polítics. Tampoc a les mans dels artistes.Seria bo que la cultura tingués al darrere una sensibilitatsocial, com passa amb el medi ambient. Cal exercir desd’algun lloc la ciutadania cultural. Cal una altra menad’activisme des de la societat en relació a la cultura.

JORDI OLIVERASDirector d’Indigestió i de l’Observatori deMúsica de Barcelona, editor de la revistaNativa i promotor del festival Hipersons

Sensibilitat social per la cultura

El coneixement i la pràctica de la música ha de ser unadisciplina bàsica en el procés de formació dels individusdes de la primera edat, perquè obre les portes a un amplidiàleg intercultural entre tots els pobles, i descobreix ifacilita els coneixements bàsics dels ritmes, les harmoniesi les melodies. La música és una de les formes d’expressiómés a l’abast de tothom, i per aquest mitjà podemajudar a formar noves generacions de músics.La celebració de trobades o festivals a l’entorn de lamúsica fomenta la interrelació basada en la convivènciai el coneixement mutu, sense cap altre condicionamentque els pugui separar, i facilita una de les fórmulesmés reals i positives d’entesa entre les personesd’arreu del món. Som en un món canviant i que està en plena evolucióen molts aspectes, i aquesta situació es produeix en unmoment particularment delicat per al nostre país, enquè després de molts anys d’anar trobant tota menade dificultats per al cultiu i desenvolupament de la

nostra cultura i de la nostra identitat, quan hemaconseguit iniciar la recuperació cultural i lingüísticaamb plenitud i independència gràcies a la democràcia,ens arriba una allau de noves influències i de culturesprovinents d’arreu del planeta que conviuen icomparteixen amb nosaltres les seves músiques,cultures, llengües i tradicions.Aquests moviments migratoris aporten especialment unnou dinamisme a la vida cultural amb les seves formesde vida i la seva música com a vehicle d’expressiócultural. Catalunya és un país de trànsit i d’acollida i alllarg de la història ha rebut tota mena d’influències quel’han ajudat a enriquir la seva cultura.La música ha de ser un vehicle d’interrelació quepotenciï l’evolució cultural i l’entesa mútua, i que obriaixí un diàleg integrador, mitjançant aquestes expressionsmusicals, per intentar aconseguir que aquesta formacol·lectiva de promoció de la cultura es faci extensiva atots els que vénen d’altres cultures i països.

Llenguatge multicultural i universal

JOSEP MARIA BUSQUETSPresident del Consell Català de la Música


LA MÚSICA ALS MITJANS

La Fundació Autor de la SGAE ha fet públic un ampliestudi sobre els hàbits de consum musical a l’Estatespanyol l’any 2006 en el qual s’insisteix que la músicaa la televisió no té audiència. L’informe conclou que elpercentatge de gent que escolta música a la televisióés molt reduït en comparació als que la segueixen a laràdio, que arriba el 90%. L’audiència musical a la televisióés d’un 11,3% a Catalunya, un 17,9 al País València iun 38% a les Illes Balears. Tot i aquestes dades tòpiques,els mitjans televisius catalans públics i privats lluitenper trencar la barrera de les audiències.La nova legislació de la Corporació Catalana de MitjansAudiovisuals (CCMA) permetrà donar un nou impuls ala promopció i difusió de la música catalana a travésde la ràdio i les televisions públiques de Catalunya. Enaquest sentit, més enllà de projectes com el concurs demaquetes Sona 9 –on participen Televisió de Catalunya,iCat fm, ritmes.cat i Enderrock– o la celebració delsvint anys del programa referencial Sputnik, la CCMA treballa en un projecte anomenat 360º, amb l’epicentrea Internet i amb continguts musicals dirigits sobretot aun públic juvenil, que es podria començar a desenvolupara partir de la propera temporada. En aquest sentit, el ratificat cap de programes Culturals i Especials deTV3, Francesc Fàbregas, ha avançat que es treballa“amb propostes multiformat i multicanal que enspermetin atreure nous públics i ser un mitjà capdavanteren els continguts i la tecnologia, sense renunciar a la nostra vocació de servei públic, i on la músicacatalana hi tindrà una presència destacada”.

La música avança a les televisionsi busca canals transmediàticsLa Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, aprovada l’octubre del 2007, ha d’aportar un nou marc institucionalque, juntament amb el sanejament financer i el canvi tecnològic, ofereixi les condicions necessàries per refundar els mitjanspúblics com a referents en l’àmbit cultural i musical. En aquest sentit, ja es treballa en un projecte transmediàtic de contingutsd’àmbit musical. En aquest mateix sentit, els concerts, les sincronitzacions i els programes musicals cada cop són méshabituals a la graella quotidiana de les televisions nacionals i locals dels Països Catalans.

TEXT: L.A. / J.R.

FOTO: MARTÍ E. BERENGUER

D’altra banda, cada cop és més significativa l’oferta deprogrames musicals de les dues entitats que agrupen i abasten de continguts totes les televisions locals, laXarxa de Televisions Locals (XTVL) i el Consorci Local iComarcal de Comunicació (Comunicàlia). Cal destacarÒrbita Música, l’espai de difusió musical centrat en laproducció discogràfica nacional nascut fruit d’un acordentre l’APECAT i la XTVL, amb el suport de l’ICIC, amés de l’impuls s’ha donat a la música del país des de TeleTaxi TV i Urbe TV amb el programa Música.cat.També sobresurt La Rumba Tomba, sèrie documentalsobre la rumba catalana que Barcelona Televisió vaproduir el 2006 i que reemet amb freqüència a la sevaprogramació. Recentment, el Grup Godó també haobert un nou canal de televisió digital terrestre, centper cent musical, que porta el nom de la radiofómuladegana en català, RAC 105 TV.

La música per a infants no troba llocEls que fan música per a infants, però, lamenten queTVC i Catalunya Ràdio els ignoren totalment. Ho afirmael president fins aquest any de l’Associació de Músics i Animadors Professionals d’Espectacles Infantils (AMAPEI),Jaume Barri. El músic i animador explica que fa tempsque intenten establir un diàleg amb la televisió públicaper col·laborar amb la programació infantil: “Durant unaèpoca vam intentar aproximar-nos-hi, però no n’hemtret mai res”. Amb Catalunya Ràdio, diu, també és difícil,a excepció del programa Aparteu les criatures, ambqui col·laboren activament.

Acord històric APECAT-TVCA més d’aquesta planificació dirigida a l’audiència, unaaltra de les novetats és la signatura d’un acord marcentre l’Associació de Productors i Editors Fonogràfics iVideogràfics Catalans (APECAT) i Televisió de Catalunya(TVC). El president de l’APECAT, Fèlix Buget, ho celebra:“Per fi hi haurà un acord institucional que serà un nouimpuls perquè la música que es fa aquí tingui el llocque es mereix a la televisió pública catalana”.

L’acord inclou tant nous programes on els artistescatalans tinguin un protagonisme destacat, com l’ús demelodies dels artistes de les companyies de l’APECATper a la sincronització i les sintonies dels canals de TVC.Buget explica que s’ha treballat molt de temps perassolir el consens, que considerava una necessitathistòrica. De fet, l’acord no hauria de sorprendre sitenim en compte el Contracte-Programa de TVC perals anys 2006-2009. Respecte als programes de latelevisió pública catalana, el document estableix:“Consolidar i expandir la nostra llengua, la nostracultura, la nostra identitat i la projecció internacionalhan de fer el gruix dels nostres continguts”.

“La CCMA projecta una

plataforma musical juvenil

amb l’eix a Internet”

. SPUTNIK CELEBRA ELS 20 ANYS EN ANTENA


És innegable que en la societat en què vivim la músicaés una part fonamental del conjunt de la riquesa culturald’un país. En el cas de la música en català,possiblement aquest fet encara pren més rellevànciaperquè es converteix en una eina indispensable perpotenciar, a banda de la cultura, la pròpia llengua.Des de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisualsla nostra prioritat és, per sobre de tot, portar a termeuna funció de servei públic de primera qualitat, i ser unreferent per als ciutadans.En aquest sentit, és important que els mitjans públicsactuïn de prescriptors de la música en català i li donin elsuport necessari per aconseguir promocionar-la ipopularitzar-la.A més, cal destacar la qualitat d’aquesta música i lanecessitat de trobar espais on s’hi pugui veurerepresentada amb continuïtat. És per això, doncs, que

Els mitjans públics al serveide la música en català

TVC ha apostat des del primer dia per donar suport ipotenciar la música catalana en tots els seus estils, iaquest any, que en fem 25, volem fer una mica dememòria. Buscant a l’arxiu hem trobat una colla deprogrames que formen part de l’imaginari col·lectiumusical del públic, des de l’Àngel Casas Show fins al’Sputnik (que al setembre celebra els vint anysininterromputs en antena). En aquests 25 anys hemestat presents en els principals esdeveniments musicalsque s’han celebrat al país, des del Concert del SantJordi fins al proper PopArb, els concerts al Liceu, alPiromusical o el comiat de Lluís Llach.També hem impulsat la nova escena musical emergent,amb propostes com l’Èxit i actualment el Sona 9, i hemvolgut fer planter amb la creació de cançons adreçadesals més joves, com l’“Anys i anys” del Club Súper 3 o el“Shin Chan Dance”. Hem potenciat la música en viu en molts programes, i la

ALBERT SÀEZPresident del Consell de Govern de la CorporacióCatalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)

des dels mitjans públics treballem amb convicció perser una de les plataformes que ajudi a acostar la músicaen català al públic en general. Amb aquesta voluntat, la Corporació Catalana deMitjans Audiovisuals, a través de diferents programesde Televisió de Catalunya i del grup d’emissores deCatalunya Ràdio, dóna cabuda a la música feta encatalà i fomenta el descobriment de nous talents dinsaquest àmbit, així com el conjunt de creadors iintèrprets del país.Per tant, malgrat la complexitat del mercat musical i lesdificultats actuals per les quals està passant aquestsector, és important ser optimistes i treballar plegats peraconseguir noves fites. D’aquesta manera, la música encatalà, amb el suport dels mitjans públics, continuaràobrint-se camí i podrà mostrar la qualitat existent alnostre país.

presència dels artistes catalans en sèries de granconsum com Porca Misèria o Ventdelplà. Però malgrat que ens agrada mirar el passat amb orgull,la nostra voluntat és continuar sent ‘l’altaveu’ méspotent per a la música catalana i en català.Creiem que serà un futur incert, però pled’oportunitats... La música és més viva que mai arreu,és present en tota la societat i amb una oferta com non’hi havia hagut mai. I sembla que uns núvols negress’acosten per a tots els mitjans audiovisuals: es parla defragmentació d’audiències, multiplicitat de canals, etc.,però estem convençuts que ens hi sabrem adaptar.Per fer-ho treballem amb propostes multiformat imulticanal que ens permetin atreure nous públics i serun mitjà capdavanter en continguts i tecnologia, senserenunciar a la nostra vocació de servei públic. Enaquesta aventura, la música catalana hi tindrà unapresència destacada.

FRANCESC FÀBREGASCap de programes Culturals i Especials de TV3

Altaveu per a la música catalana

La música té un paper molt important a Urbe TV, ja quedediquem moltes hores de la nostra programaciósetmanal a promocionar-la. De fet, tenim un programadiari, Fan Factory, que es basa en una fórmula devideoclips amb un presentador i en les peticions del’audiència. A més, una de les apostes d’aquestatemporada és el programa Música.Cat, un espai centraten la música que es fa tant a Catalunya com al PaísValencià i les Balears. I per tant, la música en català hité un paper central.Però no limitem la música cantada en català a aquestespai, ja què està present a totes les nostres franges deprogramació musical. Penso que la música cantada encatalà ha de rebre el mateix tractament que la resta depeces musicals, tot i que a UrbeTV fem discriminaciópositiva a favor del català perquè pugui tenir més

oportunitats en un mercat tan competitiu. Ara mateixs’està fent molt bona música cantada en català queamb un criteri estrictament musical no té res a envejar ala cantada en altres llengües. Tot i que hi ha videoclips de molta qualitat fets per gentde casa nostra (com els darrers de Mishima, MaikaMakovski, Sanjosex i, per descomptat, Antònia Font),de vegades són un problema per als grups, ja queelaborar una peça digna de tres minuts és força car i noestà a l’abast de tothom. Per això al programaMúsica.Cat convidem les formacions catalanes a venira tocar en acústic. Per aquí ha passat gent com Rosa-Luxemburg, Meritxell Gené, Bikimel... i un llargetcètera. Pensem que aquesta feina és important,perquè amb la televisió podem arribar a un públic que apriori no està interessat per la música feta en català.

MERCÈ MARCOCap de programes d’Urbe TV

Promocionar el talent de casa




El CAC admet per tant que les emissores privades queoperen a Catalunya no programen un 25% de músicaen català tal com marca la Llei. Preguntat per l’ANUARI

DE LA MÚSICA sobre com actua aquest organisme encasos d’incompliment, Carbonell explica que el primerque acorden és “articular mecanismes de diàleg i derecordatori amb els prestadors responsables per tald’aconseguir el compliment de la Llei”. “En darrerainstància –continua– i només quan no queda altra via ni mecanisme per fer complir la normativa, el Consellfa ús de les seves potestats administratives, semprede forma ponderada i equilibrada, perquè cal tenir en compte que en determinats casos es podria estarlimitant un dret fonamental com és el dret a la llibertatd’expressió.”

El president de l’Associació Catalana de Ràdio (ACR),que agrupa les ràdios privades, Eugeni Sallent, justificaaquest menor compliment per “la dificultat d’aplicacióde la llei”. “És per aquest motiu –explica– que l’ACR i el CAC estem buscant fórmules perquè sense deixarque la ràdio pugui promocionar la música en català iels autors del país, s’apliqui un model de programacióeconòmicament viable i que interessi als nostres oients.

Major oferta de música en català a la radiofórmula musicalEl Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) assegura que les emissores catalanes de ràdio i televisió públiques compleixengairebé totes el mínim del 25% de música cantada en català que fixa la legislació. Amb tot, el president d’aquest organismede control, Josep Maria Carbonell, reconeix que el “nivell de compliment és inferior en les emissores privades, sobretot enles integrades en cadenes d’àmbit estatal”. L’Àrea de Música de l’ICIC ha endegat un pla per normalitzar l’espai radiofònic.


GRÀFIC: JORDI NOVELL

El que no pot passar és que l’aplicació de les quotesamenaci la nostra viabilitat, ja que no es pot oblidar la competència de les cadenes espanyoles, que quanemeten per tot l’Estat no estan subjectes a la normativadel 25%.” De fet, ja existeix un reglament especial sobrecom aplicar la quota a les radiofórmules que estableixque el percentatge es podrà adaptar segons a qui esdirigeix l’emissora i a l’oferta de música existent.El que celebra Sallent és que “els darrers dos o tresanys hi ha hagut un canvi de tendència, ja que s’estanpublicant més cançons en català, són d’estils diversosi una part important tenen un bon nivell d’acceptacióentre la nostra audiència”.

Top ten en catalàLa diversitat de repertori en català que programen lesradiofórmules catalanes es pot apreciar en el rànquingelaborat per la revista ENDERROCK sobre el top ten decançons en català durant el primer trimestre del 2008.La llista l’encapçala Manu Guix, amb la versió de LluísLlach “A cavall del vent”, i Gossos, amb “En un instant”,i entre els deu artistes més radiats hi ha clàssics comEls Pets, Lax’n’Busto, Whiskyn’s, Sau i Sopa deCabra, però també artistes que normalment canten encastellà (Sergio Dalma o Dani Flaco) que han gravatpeces bilingües ocasionalment, i nova fornada (MiquelAbras, La Puerta de los Sueños o Filippo Landini).Es constata una variació prou considerable, ja que apareixun total de cinquanta artistes diferents a les llistes de lesprincipals emissores, així com el fet que la majoria sónoldies del rock en català i que hi ha una gran proliferació

de versions. 40 Principals aposta per incorporar nousintèrprets en català, mentre que en els formats adultsno hi ha pràticament cap novetat. Una regla que trencaperò iCat fm, amb una programció de més risc i mobilitatque introdueix nous artistes i amb una selecció d’intèrpretsamb background que presenten cançons noves. D’altra banda, l’Àrea de Música de l’ICIC ha iniciat unacampanya de promoció entre les radiofórmules per tald’incentivar la música d’artistes catalans i en català. Enaquest sentit, es preveu una major aposta pel Sona 9,i 40 Principals ha iniciat un programa especial.

Icatitzar la ràdioMés enllà de les qüestions lingüístiques, el president del’ACR, Eugeni Sallent, apunta cap a les noves tecnologiesa partir de la irrupció de nous formats, ja que la ràdiocontinua sent el principal mitjà a través del qual la gentescolta música. Sallent considera que Internet serà elprincipal aliat: “Som generadors i subministradors decontinguts d’àudio, que la gent pot consumir a travésde la Xarxa”. Molts dels socis de l’ACR transmetentambé per Internet, ja sigui en directe o bé oferint lapossibilitat als oients de descarregar-se quan vulguinels programes. Un dels casos pioners i de referència ésiCat fm, que ofereix música especialitzada a través de laXarxa. El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura 2007mostrava l’interès que genera aquesta proposta entreel públic, ja que en el seu primer any de vida va assoliruna mitjana de 45.000 oients diaris i milers de visites.“Les noves tecnologies obren, sens dubte, un ventallde possibilitats”, conclou satisfet Eugeni Sallent.

El CAC reconeix que les

emissores privades no

compleixen la Llei del 25%

. XXXXXX

RÀNQUINGS D’AUDIÈNCIES DE LES RÀDIOS MUSICALS A CATALUNYABaròmetre (*) EGM (**)

40 Principals 1.213.000 984.000Cadena Dial 507.000 393.000Flaix FM / Ràdio Flaixbac 351.000 301.000Kiss FM 310.000 238.000M80 Radio 308.000 314.000Cadena 100 275.000 137.000Europa FM 252.000 222.000Ràdio Tele-Taxi 244.000 242.000RAC 105 178.000 156.000Màxima FM 165.000 105.000RNE Radio 3 89.000 72.000Ràdio RM 59.000Catalunya Música 57.000iCat FM 45.000RNE Radio Clásica 18.000 25.000Ràdio Estel 12.000Ràdio Marina 9.000

Font: Baròmetre de la Comunicació i la Cultura (de gener a desembre del 2007) (*)Estudio General de Medios de l’Asociación para la Investigación de Mediosde Comunicación (de febrer a desembre del 2007) (**)


BALANÇ 2005LA MÚSICA ALS MITJANS

CARLES GILIBETSCoordinador de musicals Cadena SER a Catalunya

MARC VICENSCoordinador musical d’iCat fm

LLUÍS ARTÉCoordinador de les emissores Cadena 100 a Catalunya

Ha de ser una cançó que encaixi ambel nostre estil musical, el nostre tempo.No importa si és un grup consolidat oun artista nou...

No ens agrada parlar de percentatges,pensem que la música no s’ha devalorar d’aquesta manera. Hi sonen lescançons que pensem que hi han desonar, les que creiem que agradaran a la nostra audiència.

Radiem novetats i també cançonsantigues.

Sopa de Cabra i Sau, i entre lesnovetats, Manu Guix.

No trobem a faltar res... Per sort tenimun país ric en música, només cal sabertriar quina vols per al teu mitjà decomunicació... No s’hi val tot.

Sí, no tanta demanada com ensagradaria, però existeix. Culturalment la ràdio sempre ha estat més anglopel que fa a música.

JOAN GUILARTECoordinador musical de RAC 105

Les cançons es trien segons l’estil i elformat de l’emissora. En el cas de lescadenes musicals de la SER, varia si és per a 40 Principals, M80 Ràdio,Cadena Dial o RadiOlé. Es mira que lacançó encaixi amb les característiquesprogramàtiques de cada emissora i quereuneixi una garantia de qualitat.

El que marca la llei actual de mitjans de comunicació en l’apartat depercentatge de música en català.

Depèn de cadascuna de les emissores.A 40 Principals punxem majoritàriamentnovetats, mentre que a Dial i M80alternem novetats i material antic.

Durant el primer semestre de l’any elsdeu grups que més han sonat han estatGossos, Filippo Landini, Lax’n’Busto,Dani Flaco, El Tercer Hombre, MiquelAbras, Whiskyn’s, La Puerta de losSueños, Pitjorestàstu i Recelo.

En aquest moment l’oferta és forçavariada, però continuen faltantpropostes d’estils concrets com el hip-hop, el dance, l’electrònica...

La demanda s’aconsegueix amb bones i noves propostes que tinguin un suport unànim de tots els mitjans decomunicació, i adequades a la realitatdel mercat català, per desgràcia reduït a les nostres fronteres.

Només hi ha un criteri que regula queuna cançó entri –o no– a la nostraprogramació, i és que cal que sigui un número 1. Perquè a Cadena 100programem “Els teus núm. 1 d’ahir id’avui”. I també que agradi als nostresoients.

Un percentatge molt notable. Punxemel millor de tots els grups clàssics i també dels actuals però que jadisposen d’èxits en el seu repertori. ACadena 100 donem suport a la músicaen directe, a molts concerts d’artistesde casa nostra, i també n’organitzemmolts sota la marca de ‘Club 100 enViu’. Són concerts tant de petit com degran format on convidem gratuïtamenttots els oients a gaudir de la música en directe a diferents sales de concertsde Catalunya.

Radiem números 1, ja siguin de grupsveterans o actuals.

Els preferits dels nostres oients, els quetenen hits.

Catalunya és una terra de grans artistes,i la música ens demostra que hi hamolt de talent.

Sí. Per exemple els lectors d’aquestANUARI, o els nostres oients que ensescolten o que vénen als concerts quefem, en són una bona mostra.

Al marge de les peces que puguin entraren les diferents graelles de programaciódels canals que té l’emissora a Internet,es fa un seguiment permanent del més destacat de la producció musicalcatalana mitjançant peces divulgativesque tenen diversos passis en antena i,esclar, el tractament concret que en fanels diferents espais especialitzats.

Estem treballant amb quotes del 30%al canal iCat fm, i amb el 100%,òbviament, al canal digital TotCat.

Per raons pròpies del format fem totesdues coses. En funció del canal lesproporcions varien. L’emissora queinclou una presència més important de l’actualitat és iCat fm.

També en funció del canal... Peròaquesta presència és proporcional alvolum de producció artística dels grupsi del target de l’emissora que estiguemanalitzant.

Probablement és un dels moments mésrics en varietat d’estils i de personalitatque ha tingut mai la música en català.

Esclar que sí! Existeix una demandareal, però està bastant per sota delsucós volum de l’oferta que hi ha aramateix.

1 Quins criteris seguiu a l’hora d’incloure una cançóa la vostra graella?

2 Quin percentatge de música en català punxeu a la vostra graella diària?

3 Radieu novetats o programeu sobretot oldies?

1

2

3

4

5

6

1

2

3

4

5

6

1

2

3

4

5

6

1

2

3

4

5

6

4 Quins són els grups en català que punxeu més?

5 Com veieu el panorama i l’oferta actual de lamúsica en català?

6 Creieu que existeix una demanda real de músicaen català?


BALANÇ 2005FESTIVALS I MÚSICA EN DIRECTE

Nova política d’ajuts per punts i cinc festivals estratègicsLa Generalitat de Catalunya ha anunciat la nova política de suport a la música en viu, que té l’objectiu de promocionar festivalsque contractin músics del país, especialment si canten en català, a més de fomentar la descentralització territorial, la programacióal llarg de tot l’any i els concerts de pagament. La nova directiva té tres potes bàsiques: apostar per la transparència, prioritzarel suport a cinc festivals estratègics i reforçar les aportacions de caràcter reintegrable. La resposta dels programadors alsnous criteris és diversa, tot i que la majoria coincideixen a celebrar la claredat dels criteris establerts. La controvèrsia la genera,sobretot, que programar música en català rebi més suport que no pas programar grups i intèrprets en altres llengües.

Els cinc festivals que el Departament de Cultura ha escollitcom a estratègics són els que considera més importantsde cadascun dels cinc gèneres musicals principals (aexcepció del pop-rock, que encara no s’ha plantejat):el Festival de Músiques de Torroella de Montgrí per ala clàssica, el Sònar per a les músiques avançades, elFestival de Jazz de Terrassa per al jazz, el BarnaSantsper a la cançó d’autor i el Tradicionàrius per a la músicad’arrel. El conveni que la Generalitat de Catalunya hasignat amb cadascun d’aquests festivals suposarà unainjecció global de 2,4 milions d’euros en tres anys. El requisit que se’ls ha demanat és que facin especialatenció als músics catalans, que estenguin la sevaactivitat més enllà de la ciutat amfitriona del festival,que es coordinin amb el Mercat de Música Viva de Vici que participin dels programes d’intercanvi de músicsamb els territoris que estableixi l’Institut Català de lesIndústries Culturals (ICIC).A més, l’ICIC dóna suport als festivals que tinguin claravocació empresarial. Aquest suport es tradueix en unesaportacions de caràcter reintegrable, que significa unsistema d’ajuts en forma de crèdit on la Generalitat potfinançar fins a un 33% en concepte de tram cultural (enfunció de l’interès cultural, social, estratègic i lingüísticdel festival) i fins a un 50% del tram empresarial. Elsfons aportats per l’administració s’hauran de retornarsegons els resultats econòmics del festival, i noméscaldrà retornar el tram cultural si s’obtenen beneficis.

Ajuts per puntsMés enllà dels festivals que es beneficiaran d’un suportespecial, Cultura ha dit que no vol desatendre la restade propostes musicals en directe, i ha dissenyat el nousistema d’ajut per punts: s’estableixen uns criteris apartir dels quals cada festival obté punts en funció dela programació i, per tant, un ajut econòmic en funciód’aquesta puntuació. Els diners reservats per aquestapartida s’eleven a 3 milions d’euros el 2008. Però, què permet guanyar punts amb aquest sistema?La contractació dels intèrprets nascuts o domiciliats aCatalunya, el foment dels intèrprets en llengua catalana,la descentralització territorial de les activitats musicals



i allargar la temporada més enllà dels mesos d’estiu. A partir d’aquest nou mecanisme, el Departament volgarantir la transparència en l’atorgament dels ajuts ieliminar la discrecionalitat en les concessions.

Les veus crítiques dels festivalsDes que es van fer públics aquests criteris de suport a la música en viu, al sector s’han alçat moltes veus,tant partidàries com reàcies a la nova política. Entre elsprimers hi ha el director del Senglar Rock, Xavier Fortuny.Tot i que el festival no ha estat considerat estratègic,Fortuny celebra que “per fi hi ha una forma transparentde fer les coses”. I continua: “És un sistema que potassumir qualsevol partit polític que estigui al govern,aplicant els coeficients que cregui convenients. Segurque el sistema pot millorar, però primer s’ha de posaren pràctica per poder fer valoracions. Que hi hagi unaestratègia constata un interès per la música de formaespecífica que fins ara no existia. S’ha de deixar espaiper canviar les coses sense exabruptes. La modificacióde l’status quo fa que hi hagi perjudicats i beneficiats.El que cal és que sigui el més just possible i, esclar,que estigui subjecte a criteris de programa”.No ho veu de manera positiva el director del PrimaveraSound, Alberto Guijarro: “Amb aquest nou sistema espoden crear dos bàndols: els músics que canten encatalà i que reben el suport de les institucions, i laresta de músics, inclosos els instrumentals. I això ésmolt perillós, perquè quan els artistes detecten aquestainfluència institucional deixen de sentir-se còmodes al’hora de crear amb la seva llengua”. Això no significa,però, que Guijarro no pensi que s’hagi de donar suportal català; considera que s’hauria de plantejar com a pluso des d’una altra institució, com ara l’Institut Ramon Llull.Una altra de les crítiques del programador barceloní ésque “amb les coordenades de la subvenció mai es podràplantejar una programació de caràcter internacionalamb prou interès”. A més, Alberto Guijarro alerta delfet que es desatenguin les programacions “de risc”, ésa dir, que fan una aportació cultural més enllà de pensaren la quantitat de públic que pot atreure l’artista.Un altre dels promotors catalans destacats és Joan Mas,que organitza el festival Mas i Mas, a l’agost i a la ciutatde Barcelona. Mas valora una bona intenció darrere lanova política d’ajuts, però considera que no s’ha fet dela millora manera: “En un sector tan delicat com el de la música, cal fer els canvis progressivament, ambuns quants anys. Un canvi tan ràpid és perillós, perquèno permet tenir temps d’adaptar-s’hi. Hi ha algun festivalque se n’ha ressentit molt”. Critica, també, que amb

cada nou partit al capdavant de la Conselleria hi hagiun canvi en la política, cosa que impedeix estabilitat alsector. Amb tot, quan valora els nous ajuts per punts,considera que és un sistema molt interessant: “Està bé perquè tant si tens bona com mala relació ambl’administració, si compleixes el requisit reps l’ajut. Aquestaspecte és molt interessant perquè esdevé un dret,tothom juga en igualtat de condicions”.

Igualment, el fundador del Taller de Músics, Lluís Cabrera,també valora positivament que la normativa està fetaamb bones intencions i voluntat de suport a l’escenalocal. Tot i això, és molt crític amb la major part delscriteris: lamenta que es penalitzin les programacions a Barcelona –“significa no entendre que un país ha dedisposar d’una capital cultural que faci de locomotora”–,no entén que comptin menys els mesos de juny, juliol i agost, i tem l’aparició d’empreses que es dediquin abuscar la subvenció a partir de la normativa sense capaltre criteri. A més, per Cabrera la qüestió lingüística ésespecialment delicada, i no hi està d’acord: “S’hauriad’acabar el conflicte lingüístic acceptant que una granpart del poble català no està disposat a renunciar acap de les seves dues llengües principals”. A partird’aquesta premissa, considera que “puntuar l’expressióen català en el camp de la música pot crear un virus a la contra, i fins i tot un rebuig que no ajudaria a lacohesió social del país”.Finalment, més enllà dels criteris que aplica Cultura,Joan Mas és especialment crític amb les subvencionsdirectes, perquè considera que “distorsionen el mercat”.Mas considera que els ajuts haurien d’anar en unaaltra direcció, com per exemple aplicar descomptes per la via fiscal.

ELS CINC FESTIVALS ESTRATÈGICS

SÒNAR — electrònica i músiques avançadesBARNASANTS — cançó d’autorJAZZ TERRASSA — jazzTRADICIONÀRIUS — folkFESTIVAL DE MÚSIQUES DE TORROELLA DEMONTGRÍ — clàssica

CRITERIS DE PUNTUACIÓ PER ALS FESTIVALS

PUNTUACIÓ ESSENCIAL:· 1,5 + 1,5 punts per cada 10% d’intèrpretscatalans + 10% de despesa de contractació · 1,5 + 1,5 punts per cada 10% d’intèrprets encatalà + 10% de despesa de contractació

PUNTUACIÓ COMPLEMENTÀRIA• 7 punts si l’activitat es fa fora de Barcelona• 5 punts si l’activitat es fa fora dels mesos d’estiu• 1 punt per cada municipi on es faci l’activitat • 1 punt per cada 5 edicions anuals anteriors • 6 punts si la meitat dels concerts són de pagament

MÍNIM: 12 punts i 3.000 euros de subvenció


BALANÇ 2005FESTIVALS I MÚSICA EN DIRECTE

ESPECTADORS ALS PRINCIPALS FESTIVALS DE POP-ROCK DELS PAÏSOS CATALANS

2007 2006 %

BAM Barcelona (del 19 al 30 de setembre) Festival de pop-rock català i internacional* 554.800 135.800 +308%

FIB Heineken Benicàssim (del 19 al 22 de juliol) Festival de pop independent 150.000 130.000 +15%

Sònar Barcelona (del 14 al 16 de juny) Festival de músiques avançades 83.230 81.467 +2%

Primavera Sound Barcelona (31 de maig al 2 de juny) Festival de pop i rock internacional 61.792 44.500 +39%

Viña Rock Benicàssim (27 i 29 d’abril) Festival de pop-rock internacional 60.000 70.000 -14%

Summercase Barcelona (13 i 14 de juliol) Festival de pop-rock internacional 54.500 22.250 +100%

Festival del Mil·lenni Barcelona (desembre 06 - març 07) Festival internacional 48.500 46.687 +4%

Monegros Desert Festival Fraga (7 de juliol) Festival de música electrònica 42.000 42.500 -1%

Acampada Jove Sant Celoni (12 al 14 de juliol) Festival de pop-rock català i internacional 38.000 38.000 +0%

Senglar Rock Lleida (28 al 30 de juny) Festival de pop-rock català i internacional 24.000 26.500 -9%

B-Estival Barcelona (4 al 26 de juliol) Festival de pop-rock internacional 24.000 20.000 +20%

Festival de Guitarra Barcelona (22 de març al 31 de maig) Festival de guitarristes internacional 15.500 11.853 +31%

LEM Barcelona (4 al 28 d’octubre) Festival de música experimental 14.170 15.721 -10%

Festinoval Lleida (22 i 23 de juny) Festival de nou pop-rock català* 10.000 3.000 +234%

Rock a la Mar Dénia (27 i 28 de juliol) Festival de pop-rock en català 8.000 11.000 -27%

Músics per la Llengua Porreres (12 d’octubre) Festival de pop-rock en català* 5.000 5.000 +0%

Rebrot Argentona (26 al 29 de juliol) Festival de pop-rock en català 3.000 4.000 -25%

FigaRock La Figuerosa (11 d’agost) Festival de rock laietà* 3.000 3.000 +0%

PopArb Arbúcies (20 i 21 de juliol) Festival de pop-rock 2.600 2.500 +4%

Reggus Reus (30 de juny) Festival de reggae 2.500 2.300 +9%

CulturaViva St. Feliu de Llobregat (del 15 al 17 de juny) Festival de música en català* 1.100 10.000 -89%

Faraday Vilanova i la Geltrú (29 i 30 de juny) Festival de pop català 1.000 800 +25%

(*) Aquests festivals ofereixen una programació majoritàriament gratuïta. Font: Organitzadors dels festivals

CONCERTS I ESDEVENIMENTSQUE VAN GENERAR MÉS DRETS D’AUTOR EL 2007

Catalunya Illes Balears País Valencià

The Police Serrat & Sabina Héroes del Silencio

The Rolling Stones Alejandro Sanz Viña Rock

Serrat & Sabina Fito y los Fitipaldis FIB Heineken

RBD Joe Cocker Il Divo

Font: SGAE


FESTIVALS I MÚSICA EN DIRECTE

D’un temps ençà, el format de festival s’ha convertit per amolts professionals del sector en el principi i la fi delmercat musical. Sembla que no hi hagi res més, fins alpunt que es distorsiona la funció que aquests han dedesenvolupar en el camp de la música en viu. Els festivalsno han de ser tan importants com es creu: han de ser unapeça més (important, d’acord) de l’engranatge en ladifusió de la música. Són l’aparador de propostes queenlloc més es poden trobar; en cap cas s’haurien d’atribuir

La raó de ser del Sònar

En un panorama farcit de propostes creativesinteressants, la professionalització és indispensable i larecerca d’un model singular, obligada. El Jazz Terrassaté clar quin és el seu repte: la divulgació del jazz a totamena de públic amb concerts populars, mantenint peròel format de club a la Nova Jazz Cava; la voluntat demostrar i impulsar la realitat jazzística del país ambpresentacions de projectes i produccions pròpies; lapresència de figures internacionals, i la creació de nous

RICARD ROBLESCodirector del festival Sònar

la funció de tirar del mercat o, pitjor, ser pràcticamentl’única peça destacada. Haurien de sorgir perquè l’escenaels necessita com a element dinamitzador, nodistorsionador. En aquest sentit al Sònar hem estatcoherents al llarg de quinze anys: hem estat indicadors del’emergència de talents i hem respost al desig d’un sectordel públic orfe d’una oferta especialitzada en músicaelectrònica i d’avantguarda, sense comptar que el Sònarha acabat sent un element distintiu de Barcelona.

públics, així com aconseguir el suport d’institucions,empreses, públic i mitjans de comunicació a qui semblaque interessa ben poc el gènere. Sovint els del jazz tenimcomplex de treballar en pro de la ‘música invisible’, i segurque cal, amb el soroll que avui fem, que se’ns comencia escoltar. Promocionar la música en viu a Catalunya, ferpinya entre els agents implicats, lluitar per una legislaciómés justa... i treballar per aconseguir-ho és la il·lusió delClub de Jazz d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals.

SUSANNA CARMONACoordinadora del Jazz Terrassa Festival

Un model singular

No crec que l’elecció del Festival de Músiques deTorroella de Montgrí com a festival estratègic hagisorprès a ningú, perquè és l’únic certamen dedicat a lamúsica clàssica de Catalunya, i s’ha posicionat dinsel mapa de festivals europeus. L’elecció de quatrefestivals estratègics és un primer pas concís cap al’ordenació d’una situació anòmala com ho és laproliferació de festivals en un país on la programaciómusical estable és minsa. Cal invertir la situació, ja que

s’ha creat un escenari on la música sembla que siguinomés per a l’estiu i s’ha tendit a una banalització onmoltes de les programacions s’expliquen per qüestionsmediàtiques. Seria bo que les programacions estivalsestablissin unes línies mestres en la creació d’una ofertamusical sòlida, variada, coherent i posada al servei de larecerca de noves audiències per a la música en viu, queés la que ajudarà a la creació d’un públic de veritat: aixòés tenir sentit crític i criteri.

ORIOL PÉREZCodirector del Festival de Músiquesde Torroella de Montgrí

A la recerca de noves audiències

L’edició del Tradifolk 2007 va indexar 81 referències deprogramacions als Països Catalans, repartides durantl’any, que oferien concerts i balls folk en el seu programa.També cal afegir a aquesta línia d’activitat les duesedicions del Circuit Folc que s’han programatconjuntament entre el C.A.T. i la revista SONS (GrupEnderrock) amb el suport de la Generalitat de Catalunya.Cal treballar en la consolidació d’aquests punts dereferència i, sobretot, potenciar aquesta proposta decircuit que és del tot indispensable. Cal avançar en la

legislació dels espais de programació de música en viuper tal de poder trobar mecanismes que en facilitinl’activitat. Seria més productiu ajudar les sales de petit imitjà format que tinguin una infraestructura adequadaque no pas l’ajuda directa a la contractació. Siexisteixen aquests espais, el desajust entre el costd’organització i les infraestructures necessàries i elscaxets artístics dels grups, que moltes vegades s’hand’adaptar a la baixa, s’anivellaran, i també es normalitzaràl’oferta de música folk.

JORDI FÀBREGASDirector del Tradicionàrius,Festival Folk Internacional

Festivals i Circuit Folc

Des del BarnaSants ens sembla fantàstic que ens haginescollit com a festival estratègic. Però més enllàd’aquesta satisfacció, per a la cultura catalana és moltimportant l’elecció d’uns festivals estratègics que noprogramen amb criteris comercials sinó culturals. Ésimportant que l’administració es mulli i faci públiques leslínies mestres de la seva política cultural, més enllà deles crítiques que pugui rebre. Amb l’elecció dels cincfestivals indica amb transparència quines són les ideesper les quals aposta.

També estic absolutament d’acord amb l’establimentd’un plantejament d’ajut per punts per tal d’obtenir elsuport econòmic de la Generalitat de Catalunya.Podrem debatre sobre els criteris concrets peraconseguir punts, i potser n’hi haurà que caldrà canviaro matisar, però el que em sembla del tot positiu és lavoluntat de racionalitzar i donar transparència alsarguments amb què es dóna el suport econòmic. Aixòté un gran valor, perquè es treuen les subvencions de lafoscor i les regles del joc queden clares.

PERE CAMPSDirector del festival BarnaSants

Transparència i racionalització



Rècord d’ingressos per drets d’autorgràcies a la música en directeEls ingressos per concepte de drets d’autor recaptats per la SGAE als Països Catalans assoleixen un altre rècordhistòric. Dels 101,7 milions d’euros generats en concepte de drets d’autor el 2006, s’ha passat als 114,39 milionsel 2007, amb un augment del 12,5%, molt superior al de l’exercici anterior. La música en directe és la font d’ingressosamb un creixement més significatiu, del 28%, mentre que cauen un 8% els procedents de la venda de discos.


GRÀFIC: J.N.

Catalunya continua sent de llarg el territori més rendibleper a la SGAE, gràcies als 68,7 milions d’euros d’ingressosper drets d’autor del 2007, amb un augment del 12,1%respecte la ’any 2006. Al País Valencià el creixement haestat superior, de fins al 14,8%, cosa que li ha permèsarribar als 36 milions. A les Illes Balears la pujada haestat menor, però també substancial: un augment del6,3% ha suposat recaptar 9,7 milions d’euros.

La música en viu ingressa un 28% mésL’àmbit de major creixement és la música en directe,que ha passat de facturar 7,5 milions d’euros el 2006 a 9,6 milions el 2007. Aquesta dada significa que larecaptació per aquest concepte als Països Catalans ha augmentat un 28%. Qui més ha facturat ha estatCatalunya, amb 5,2 milions d’euros. En el cas valencià,la música en viu ha aportat fins a 3 milions d’euros. En aquest territori, l’augment ha estat espectacular: un 45,37% respecte a l’any 2006. Pel que fa als concertscelebrats a les Balears durant el 2007, han suposat1,4 milions d’ingressos per a la SGAE.El director de la SGAE a la Zona Mediterrània, RamonMuntaner, celebra l’obertura durant els darrers mesosde nous espais de diferents aforaments (alguns encara

en procés d’adequació), ja que en els darrers anysnomés s’havien prioritzat equipaments destinats agrans concerts i festivals. Per Muntaner és una bonanotícia que augmentin els recintes que poden acollirconcerts de petit format. El director de la SGAE tambévalora l’esforç de l’Ajuntament de Barcelona per buscarnoves fórmules que permetin a les sales que volenprogramar música en viu fer-ho amb menys traves.Quant a la creativitat, Ramon Muntaner considera quecada cop és major i més diversa, en part gràcies a lescol·laboracions entre músics: “Gent que ve de culturesdiferents i d’altres estètiques musicals troba maneresd’expressar-se de manera conjunta. Aquí a la seu dela SGAE ho percebem molt”.

Baixa la recaptació per vendes de discosTot i que en la majoria de conceptes (radiodifusió icomunicació pública d’obres musicals i audiovisuals enestabliments) la SGAE augmenta les xifres de recaptació,en el cas de les vendes de discos els ingressos enconcepte de drets d’autor continuen baixant. A les Illesun 8,7% i al País Valencià un 7,5%. A Catalunya, tot ique la SGAE no n’ha facilitat dades concretes, tambéhi segueix havent les pèrdues.

Conscient de la ‘revolució’ de les edicions de discos a què considera que el sector està abocat, Muntanertroba molt interessant el moment d’ebullició que es viu:“Aquesta ebullició, més enllà de les tensions lògiquesque provoca, és molt estimulant, i espero que es podràencarrilar cap a l’objectiu de facilitar als creadors quepuguin continuar fent i vivint de la seva feina”.

RAMON MUNTANERDirector de la SGAE a la Zona Mediterrània

La Societat General d’Autors i Editors (SGAE) vapresentar fa uns mesos el seu balanç de gestió, del qualm’agradaria comentar algunes de les xifres queconsidero més significatives.En primer lloc, cal dir que en aquest moment la SGAErepresenta més de 91.000 associats, dels qualsgestiona els drets morals i econòmics. L’any 2007 hiCatalunya va incorporar 649 nous socis, una xifra quesuposa el 19,17% dels socis que s’han donat d’alta enel conjunt de la SGAE (3.385). Amb aquestes novesincorporacions, el nombre d’associats catalans haaugmentat fins a superar els 19.000 socis, xifra querepresenta el 21% del total. El nombre d’obresregistrades també és una dada que confirma lapotencialitat i la vitalitat de la creació. Concretament,durant l’any 2007 es van registrar a Catalunya 9.162

Balanç d’un 2007ple de realitats

obres, de les quals 7.945 pertanyien a l’àmbit musical.Juntament amb aquestes xifres, que fan ben evident eltalent creatiu present al país, la seu del Grup SGAE aCatalunya va mantenir durant l’any passat el seu altnivell d’activitat formativa, social i cultural, fet ques’evidencia en els 218 programes que van donar lloc a585 actes socials i culturals. La Fundació Autor, elprincipal instrument de la SGAE per a l’exercici de lesfuncions de responsabilitat social corporativa, queproveeix d’actuacions professionals, promocionals iassistencials, està especialment compromesa amb elscreadors, la cultura i la societat. Per això a Catalunya vadur a terme 61 programes formatius amb l’assistènciade 190 alumnes; 122 programes de difusió que vandonar lloc a 165 actes socials i culturals; 27 projectesdesenvolupats als estudis multimèdia d’àudio i vídeo, iun total de 164 dies d’ocupació dels estudis per atreballs d’edició i postproducció al llarg de l’any, aixícom 8 programes relacionats amb diverses trobadesprofessionals del sector. Sense voler renunciar a tot el que la tradició suposa debo per a una entitat centenària com la SGAE, l’any 2007va posar de manifest, igualment, el fort increment de lagestió en línia. Les eines tecnològiques van tenir un fortimpuls en la declaració d’obres, en les liquidacions i enles consultes de tot el repertori d’obres –dramàtiques,musicals i audiovisuals–. Un total de 2.291 socisresidents a Catalunya utilitzen de manera habitual els

Serveis a Socis a Internet (SSI), xifra que representa el19,7% del total dels socis de la SGAE que es van donard’alta en aquest servei (11.313 socis). En l’àmbit de lacomunicació, el 2007 va prendre significació lacomunicació digital: el web corporatiu, disponible en sisllengües –català, castellà, basc, gallec, anglès i xinès–va registrar més de 7 milions de pàgines visitades: ésel quart web més visitat al món pel que fa a les entitatsde gestió. En concret, al <www.sgae.cat> les pàginesmés visitades van ser les de gestions a socis (27%)i les d’informació relacionada amb la indústriafonogràfica (30%).La seu de la SGAE a Catalunya va continuar dialogant,durant l’any 2007, amb els diferents sectors, establintacords i convenis de col·laboració amb la finalitat demillorar les relacions sectorials i de donar a conèixerl’organització, el funcionament i la gestió de l’entitat.Actualment hi ha acords i col·laboracions amb un totalde 154 associacions, institucions i empreses. En aquestsentit, cal remarcar que es va dur a terme una importanttasca pedagògica d’informació i divulgació sobre lapropietat intel·lectual i els drets d’autor a les universitatscatalanes. Tot el que s’ha comentat a grans trets ens fa estarcontents de la feina realitzada, així com il·lusionats peranar acomplint els nous reptes que en el futur immediathem d’anar desenvolupant, sempre al servei dels nostresassociats, de la creació del país i de la seva cultura.

INGRESSOS PER DRETS D’AUTOR

Illes Balears País Valencià Catalunya Font: SGAE



Catalunya ha estat pionera en el desenvolupament delsector de la música en directe a l’Estat espanyol. Laproximitat geogràfica a la frontera francesa i unspromotors que actuaven amb més passió que recursosens va portar el naixement d’un sector, el de la música enviu, que ara és clau en el consum cultural al nostre país.Actualment Catalunya lidera diferents vectors de l’activitateconòmica del sector, entre els quals destaca el de larecaptació per venda d’entrades. Segurament tot aixòno seria així si les principals empreses promotoresespanyoles no estiguessin establertes a Barcelona. Ésevident que hem de felicitar-nos que això sigui així, peròés més important tenir cura que aquesta tendència no variïi reforçar l’activitat d’un sector que, a banda de motoreconòmic, és un dinamitzador cultural de primer ordre.És inqüestionable que la realitat del sector de la músicaen directe està vivint una transformació i una evolucióespectacular en els darrers anys. L’incrementd’assistència als concerts i la proliferació de festivals aixíens ho demostra. Cada any es fan més concerts iapareixen nous festivals a escena, organitzats tant desde la iniciativa pública com des de la privada, i ques’afegeixen a la llarga llista de festivals ja consolidats iamb una llarga trajectòria en el temps. Aquestcreixement exponencial posa damunt la taula lanecessitat de reordenar un sector que de per si ja eradesestructurat, posant l’accent en els següents punts:–Establir un diàleg entre els diferents agents queintervenim en el sector amb l’objectiu de millorar els

diversos aspectes que conflueixen en la nostra tasca defer possible el lliure accés, sense discriminacions, detotes les persones a la música en viu.–Professionalitzar el sector amb l’adopció de mesuresque assegurin la capacitació de les empreses que vulguindedicar-se a la promoció d’esdeveniments musicals.–Proposar als organismes competents l’harmonitzacióde la liquidació dels drets d’autor en el marc de la CEE,ja que l’actual fixació, en la qual l’Estat espanyol estàmolt per sobre de la mitjana europea, genera una claradiscriminació i impedeix la lliure competència.–Negociar amb les administracions una rebaixa en l’IVAque es recapta per la venda d’entrades: del 7% al tipussuperreduït del 4%, tal com es fa en el sector del llibre.–Establir plans conjunts amb les administracionspúbliques a fi de consensuar les polítiques desubvencions. És important la presència del diner públicen el nostre sector, però no ha de desvirtuar la realitatdel mercat, sinó ser complementari i ajudar a crear unsector cada cop més fort.Aquests són alguns punts que haurien d’estar en lament de tots. De ben segur que n’hi ha d’altres que sóntant o més importants. Hem de treballar perquè lamúsica en viu sigui reconeguda com un valor social icultural que precisa ser tutelat, i s’ha de reconèixer elpaper que fem els empresaris privats com a motors delsector. La música en directe ha d’arribar a tothomsense discriminacions i en les millors condicions, i peraconseguir-ho hem de treballar tots plegats.

TITO RAMONEDADirector de la promotora The Project

Propostes per estructurar el sector

Barcelona està molt més ben dotada que Madrid pelque fa a locals on tocar. Tant d’espais molt gransoberts, com l’Estadi Lluís Companys, com d’espaisgrans però tancats, com el Palau Sant Jordi. D’espaismitjans, per a 8.000 o 10.000 persones, en falten, peròaixò es pot resoldre partint el Sant Jordi, així que no hiha problema. A més, estan tots molt ben condicionats,tinguin la mida que tinguin.Per sort, la crisi que afecta la indústria discogràfica no

ens ha arribat, al contrari, la gent cada cop té mésinterès a veure en directe els artistes que li agraden, ialhora es torna més exigent: abans qualsevol artistaque cantés en anglès omplia sense problema, però aral’oferta és tan gran que has de seleccionar més. Diuen que ve una crisi econòmica, però jo penso queels que programem concerts no la patirem, perquè elpúblic potser renunciarà a comprar-se un disc, però noa veure l’artista que li agrada si ve fins a Barcelona.

EDUARDO MÖLLERResponsable de premsa i promoció de Gamerco

No hi ha crisi per als concerts

No descobrirem res si comentem que la premsa vaplena de nous festivals i esdeveniments musicals queno tenen un futur assegurat. Feta aquesta observació,perquè la nostra empresa ha decidit implicar-se en laproducció i promoció del Rude Cat Festival? Laresposta suposo que seria la paraula ‘singularitat’, és adir, apostar pel que és diferent, buscant un circuit i unesdates alternatives, buscant un públic que aposta tantper la qualitat de l’oferta com per la marca. I és ben certque la marca ‘Rude Cat’ ha aconseguit consolidar-se ennomés dues edicions, sense gaire suport ni privat niinstitucional, sinó gràcies a un públic que cercava unaproposta d’aquest tipus des de fa temps. Esclar que

tot festival comporta riscos i problemes, però el públiccatalà i europeu (italià, alemany, francès, anglès...)respon davant el reclam d’un cartell que aposta perartistes internacionals i bandes nacionals de projecció.Perquè el Rude Cat no oblida que el seu centre d’accióes troba a La Mirona de Salt (Girona), i que ha d’apostarno només pels noms de fora, sinó per tots els grups dela nostra terra que es dediquen –i en són molts– acultivar la música jamaicana i, en concret, l’ska. Gràciesa tots aquests ingredients, podem dir que el Rude Catés, ara per ara, una marca de referència a tot Europa (iels Estats Units) que situa Catalunya en el panoramadels circuits especialitzats.

SALVADOR GONZÁLEZDirector de Buenritmo Producciones

Fomentar una marca


BARCELONA I LA MÚSICA EN VIU

La modificació de la legislació, aprovada el febrer del2008, que permet que tornin els instruments i les veusen directe als bars barcelonins ha estat, de fet, moltpetita, només en dos articles de l’Ordenança Municipalde les Activitats i dels Establiments de ConcurrènciaPública. D’una banda, un dels nous articles estableixque “les activitats musicals han de disposar de lescondicions tècniques adequades per tal de garantir la seguretat i la comoditat del públic, així com perevitar la contaminació acústica i molèsties als veïns”.D’altra banda, i aquí hi ha la novetat més important,afegeix el concepte de “bar musical amb música en directe”, entenent-lo com un espai que “disposade serveide bar, amb ambientació musical en directeo reproduïda”, però que no pot disposar “de pista de ball o d’espai assimilable”.L’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC),que agrupa els principals locals de música de la ciutat,celebra el canvi perquè ho considera interessant “coma primer pas”, ja que “no tenia sentit que es poguésposar música amb un CD però no es pogués programarmúsica en directe”. L’ASACC també celebra que lamodificació en la legislació fos aprovada per unanimitatde tots els grups del ple municipal barceloní, perquèentén que això mostra la voluntat conjunta de resoldreuna situació que des de tots els sectors professionalsvinculats a la música reclamaven que es resolgués.

El cas del London Bar i altresLa normativa ja ha tingut les primeres conseqüències.Segons el president de l’ASACC, Roberto Tierz, s’haresolt el cas del London Bar, on l’Ajuntament haviaobligat a suspendre els concerts, que s’hi programavendes de feia molts anys. Ara ja pot tornar la música endirecte al mític local del carrer Nou de la Rambla. Tierztambé explica que té constància de sis bars més queabans no programaven concerts i que amb la novanormativa s’han animat a fer-ho. El que els cal ara ésadaptar els locals. Per fer el canvi podran demanar

El so de Barcelona té problemes per fer-se escoltarS’han alçat les restriccions tan estrictes que existien fins fa pocs mesos per poder interpretar música en viu als barsde la ciutat de Barcelona. La mesura arriba després d’anys de queixes per part del sector, que ha vist com s’anaventancant locals i que cada cop era més difícil trobar espais per tocar en directe en una ciutat que ha fet del mestissatgecultural lligat a la música una marca internacional. La modificació de la normativa ha estat celebrada per programadorsi artistes, tot i que alguns creuen que encara hi ha obstacles per fer música en viu a Barcelona.


FOTO: CARLES RODRÍGUEZ

suport al consistori barceloní, que ha anunciat unaprevisió de 600.000 euros per ajudar-los a adequar-se.El canvi en la normativa, diu el president d’ASACC,també comportarà a mig termini l’augment del nombred’associats, perquè confien que els propers mesos hi haurà bars musicals que se sumaran a l’oferta endirecte a la ciutat.Altres professionals del sector es mostren, però, moltmés escèptics amb el canvi de l’ordenança. És el casdel responsable de la promotora Músiques del Carib,Xavi Cánovas, que ho considera positiu “si l’oberturade la legislació és real”, però no confia que comportiun canvi real per a la música a la ciutat. Cánovas creuque l’Ajuntament ha utilitzat a molts músics com ell: “Quan hi va haver el boom del ‘so Barcelona’ ens vanutilitzar per exportar el nom de la ciutat per mig món.Però allà on es va produir l’eclosió del mestissatge, alcentre de Barcelona, es continuen tancant bars. L’últimha estat el Mariachi, per ordre de la Guàrdia Urbana,que era un espai de trobada d’artistes com La KinkyBeat o Manu Chao”. Els grups de Músiques del Carib han decidit, davantd’aquesta realitat, fer les maletes i marxar de la ciutat.Ell s’estima Barcelona i assegura que voldria quedar-se,però el desallotjament dels locals que hi havia al carrerde Mèxic el desembre del 2007, que allotjaven uns 250músics, 35 bandes i tres estudis de gravació, l’ha fetdesistir: “Després del carrer Mèxic, no vull que un altrepla urbanístic em faci fora d’un altre local. L’Ajuntamentde Barcelona ens ha obligat a retirar-nos estocada rereestocada. Després de disset anys invertint un total de120.000 euros en set locals diferents dels quals enshan fet fora de tots, hem decidit marxar a Tona, a lacomarca d’Osona”. Xavi Cánovas considera que el seucas no és individual: “Si no hi ha un canvi radical, moltsaltres faran com nosaltres”.El promotor i cantant de Discípulos de Otilia apuntaque el problema de fons no es resoldrà amb aquestanova normativa, sinó que és fruit de la concepció que

té l’Ajuntament de la música i de la ciutat. “Des delconsistori el que estan fent és una ciutat només perals turistes. Aparten els músics del carrer i se’ls tractacom delinqüents”, critica. “Bandes com Che Sudaka,que feien uns concerts impressionants al carrer, hanhagut de deixar-ho de fer a causa de les novesnormatives. El carrer ha estat del poble tota la vida,però ara se’l vol quedar l’Ajuntament”, es lamenta.

Estudis per millorarEn un altre àmbit de la música en viu i de les sales deconcerts, el president de l’ASACC, Robert Tierz, avançaque el sector té també altres reptes que cal superar.En aquest sentit, han arribat a un acord amb l’InstitutCatalà de les Indústries Culturals de la Generalitat deCatalunya (ICIC) i l’Ajuntament de Barcelona per tald’elaborar diversos estudis que han d’ajudar a millorarel sector. Un d’aquests informes que ja han encarregatés per analitzar el funcionament de les entitats de gestióde drets d’autor a Europa: “Pel que sabem –detalla Tierz–,a Catalunya hi sortim perdent, ja que la SGAE és moltexigent amb les sales pel que fa a la recaptació. A més,a la resta d’Europa es reverteix una part de la recaptacióen els mateixos locals, cosa que aquí no es fa”.Una altra preocupació de les sales són les estratègiesper promocionar els concerts: “Tots fem de tot, és adir, promoció a través d’Internet, flyers, cartells, etc.Això és insostenible ecològicament. Però no sabemquin d’aquests canals funciona millor, així que potserestem llençant de manera innecessària unes quantestones de paper”, reconeix Tierz. Així doncs, un altre delsprojectes que han impulsat amb l’administració és eld’estudiar l’efectivitat dels sistemes de promoció. Tot plegat es planteja amb l’objectiu de millorar lacomunicació amb els que tenen ganes d’escoltar elsmúsics en directe, que les dades indiquen que cadacop són més. I és que, al contrari del que passa ambla indústria discogràfica, l’escenari no pateix cap menade crisi quan Barcelona s’obre als artistes.

. LA KINKY BEAT


BARCELONA I LA MÚSICA EN VIU

Darrerament hem assistit a la notícia positiva del canvi al’ordenança municipal sobre espais de concurrènciapública que permet als bars musicals fer música en viu.Però aquest canvi ha estat un procés complicat, que hadurat quatre anys i ha comptat amb moltes complicitatsi que, s’ha de dir, ha estat apassionant i altament formatiu.En aquell moment, sent regidor de Cultura FerranMascarell i gerent Oriol Balaguer, vam crear l’Àrea deMúsica, i per iniciar-la vam voler asseure el sector musicalal voltant d’una taula i consensuar el camí a seguir.Un dels primers punts que van aparèixer sobre la taulava ser la necessitat dels músics de tenir llocs de treballi expressió, així com de facilitar el treball de difusió i suporta la creació que duien a terme les sales de música.En aquest punt he de destacar les aportacions serenesque van realitzar Joan Fradera, del Consell Català de laMúsica; Pau Manté, president de l’Associació de Sales,i Carme Zapata, la seva gerent; Antoni Mas i MaxSunyer, de la Unió de Músics, i Susanna Gamisel, delmeu equip. Entre tots vam poder fixar un full de rutasòlid i consistent que ens permetés avançar sensedistreure’ns del debat, que en aquell moment eraomnipresent a tots els mitjans de comunicació, sobre eltancament de locals i la suposada culpa del’Ajuntament en aquest afer.Una de les primeres accionsque vam emprendre va ser lapresentació de la mesura degovern ‘La Ciutat per laMúsica’, que va ser aprovadaper unanimitat de tots elspartits polítics i que ens vapermetre seguir treballant enla línia que ens proposàvem, dient al ciutadà, depassada: “Això de la música és un bé de tots i raramentuna molèstia”. El soroll és sovint incívic, però la músicapoques vegades és soroll. Aquí hi va jugar un paperclau Martí Perramon, que es va incorporar a l’ICUB amig procés. La següent acció va ser encarregar un estudi jurídic,realizat per Patrícia Vila, proposada per Lluïsa Pedrosa,que ens permetés entendre l’entramat de lleis,normatives i ordenances que impacten sobre la música.Xavier Marcé i Eulàlia Blanco, que des de l’ICIC d’aquellmoment es van sumar a l’encàrrec, van ser bàsics perarribar a la Conselleria d’Interior i fer possible que entretots impulséssim un canvi d’una Llei que permetés lamillora de tot l’entorn legal de la música.Aquest procés va quedar estroncat per les eleccionsanticipades, però afortunadament el nou equipd’Interior de la Generalitat de Catalunya ho va reprendreamb més energia i més participació encara.

Sales de música, una llargahistòria que acaba bé

Quan aquest procés es va encallar vam decidir intentarun canvi de l’Ordenança en solitari que permetés, al’espera del canvi de Llei, millorar, si més no, la definicióde ‘bar musical’ per tal de permetre-hi la música en viu.Vull destacar la contundent decisió dels llavors regidorde Cultura, Carles Martí, i del director de l’ICUB, JordiMartí, de portar a terme la modificació, i la impagablefeina de la gerent Marta Clari per assolir un consensdins els serveis tècnics municipals. La llista seria massallarga, però són la Guàrdia Urbana, Llicències, Inspecciói Comerç. També cal destacar la participació del Consellde Cultura de Barcelona, creat recentment, a través dela seva Comissió de Música, que s’ha revelat com unaeina útil per aconseguir els consens.Vam aconseguir pactar, gràcies a l’entregadacol·laboració un cop més de Pedrosa, una propostaamb els serveis jurídics municipals que de nou va seraprovada pel ple municipal amb el vot positiu de totesles forces polítiques.Finalment, i un cop aprovada la modificació, va serdefinitiu el suport del mateix alcalde, Jordi Hereu, queva mostrar, en una nit llarga i divertida per les sales dela ciutat, que el reconeixement de la tasca cultural de lessales de música era quelcom més que un brindis al sol.

Tots els gerents dels districtesde Barcelona, capitanejatsper Eduard Vicente i EnricTorrelles (als quals encara notinc el gust de conèixer),també han fet pinya per fer elcanvi fàcil de les sales. I aixòés d’agrair.Bé, aquí acaba la història,

gairebé amb un ‘continuarà...’.La modificació encara s’ha d’aprovar definitivament, isobretot s’ha de desplegar la nova Llei, que a partird’ara ja no es dirà ‘de Policia de l’Espectacle’. Encaras’han de sumar molts més espais a aquesta categoriade sales de musica en viu. Però vull deixar constànciaque tot aquest procés ha estat un gran treball enequip, i que a més a més aquest equip ha estatpúblic i privat, i al mateix temps multiinstitucional imultidepartamental. Que ha tingut en tot moment elsuport del sector i també de tot l’arc polític de lanostra ciutat.He anomenat molta gent, però pot ser que m’hagideixat algú. Que no s’ofengui, no ha estat intencionat,és la meva memòria que de vegades falla.Encara hi ha molta feina per fer, però crec que pucafirmar amb el cap ben alt que avui fer música a la ciutatde Barcelona és una miqueta més fàcil i, sobretot, témolt més bon reconeixement social i polític.

“El soroll és sovint incívic,

però la música poques

vegades és soroll”

Des del seu càrrec a l’Ajuntamentde Barcelona, l’exdirector delMercat de Música Viva de Vic ha estat clau per tal d’impulsar una reforma en la legislació querestringia les condicions perprogramar música en directe.Carles Sala resumeix el procésque ha possibilitat aquest canvi idóna les gràcies a totes les personesi entitats que hi han contribuït.

CARLES SALADirector d’Acció Cultural de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB)


CATALUNYA I LA MÚSICA EN VIU

Un bon exemple es va palesar el desembre del 2007amb el desallotjament d’una trentena de bandes queassajaven en uns locals del carrer de Mèxic de Barcelona.Entre els grups afectats per aquest cas hi havia Nour,Discípulos de Otilia, Fufü-Ai i Costo Rico. Tot i quetots aquests grups pagaven un lloguer puntualment ino generaven molèsties, l’Ajuntament els va clausurarl’espai amb l’argument que era insalubre. Ells mateixosho van admetre: “L’estat dels locals era lamentable,però era l’únic lloc que ens podíem permetre. En aquestsentit, el responsable de l’agència de managementHace Color, Joni, que té al seu catàleg artistes comNour o Rauxa, també considera que l’espai era del totdeficient: “El problema és que l’Ajuntament no ofereixcap alternativa vàlida per a la gent que treballem de lamúsica, i a l’hora de la veritat només hi ha traves perpart d’un consistori que diu que defensa la cultura i a la pràctica no fa res”.

50 bucs arreu del paísActualment, la Generalitat de Catalunya té constànciade l’existència d’una cinquantena de bucs d’assaigrepartits arreu del territori. La ciutat de Barcelona és

Assajar, missió impossible TEXT: ROGER PALÀ

FOTO: CARLES RODRÍGUEZ

Trobar un local en condicions per assajar és un dels problemes més freqüents amb què es troben elsgrups joves que comencen a obrir-se pas en el món de la música. La pressió immobiliària, els alts preusdels lloguers, el fet que aquesta activitat pot generar molèsties als veïns i la manca d’espais públics sónalgunes de les traves amb què es troben els que comencen a fer-se un nom en l’escena musical del país.Per aquest motiu, la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya, encapçalada per Eugeni Villalbí,ha iniciat la planificació d’una Xarxa Nacional de Bucs d’Assaig.

la que concentra la majoria d’oferta d’equipaments: hiha una trentena de locals d’assaig entre centres cívicsi empreses privades. A més, hi ha una quinzena de bucsen procés de construcció i diversos municipis estanestudiant adaptar equipaments juvenils ja existents perincloure-hi bucs d’assaig. El director de programes de la Secretaria de Joventut, Jordi Casals, argumenta:“La xifra de locals d’assaig, així com la demanda, s’haincrementat de manera important els darrers anys. Caldestacar que els bucs d’assaig són cada vegada de mésbona qualitat i que molts dels existents s’adapten a lesnoves necessitats i exigències de qualitat”.Les diferents modalitats de bucs d’assaig varien moltdepenent de si parlem d’equipaments públics o privats.Pel que fa als públics també hi ha diversificació segonsles necessitats i les capacitats de l’espai. Així, podemtrobar bucs d’assaig que són autogestionats pels mateixosusuaris, com són els casos de Guissona i Blanes; bucsoberts les 24 hores del dia, com el de Girona, o amb un ampli horari, com el d’Arenys de Munt; espais on espot trobar assessorament musical, com per exemple aLleida; espais amb préstec d’instruments, com a SantAndreu de la Barca; altres amb equips d’enregistrament,

com a Vic, o fins i tot amb sales de concerts, com elscasos del Masnou i el Prat de Llobregat.

Costos i inversionsDe la mateixa manera que hi ha diversos sistemes degestió, el preu pot anar des de l’ús gratuït, com és elcas de Sant Celoni i Ripoll, fins a bucs privats amb unatarifa de fins a 320 euros al mes. Per norma general, el preu està entre els 6 i els 8 euros per hora, tot i quela majoria presenten abonaments d’uns 60 o 70 eurosmensuals per a un ús limitat d’hores.L’aposta de la Secretaria de Joventut per la música iels bucs d’assaig també s’ha traduït, segons dadesde la Generalitat, en un 128% més d’inversions durantel 2007 que el conjunt dels anys 2004, 2005 i 2006.Concretament, l’any passat es van atorgar 183.454euros en subvencions a diferents ajuntaments catalansen aquesta matèria. La Secretaria ja està treballant enl’elaboració d’una Xarxa Nacional de Bucs d’Assaig,que està previst que es presenti en aquesta legislatura.Així mateix, l’Ajuntament de Barcelona s’ha compromèsen aquest mateix període a crear un Centre per a laMúsica, com preveu el Pla Municipal de Cultura.

Set Cases de la MúsicaLa Xarxa de Cases de la Música Popular, integradaactualment pels equipaments de Mataró (Clap), Salt(La Mirona) i l’Hospitaletd e Llobregat (Salmandra),és un dels projectes musicals més innovadors i potentscreats a Catalunya els darrers anys. Fruit d’unainiciativa de la sala Clap, dirigida per Pau Manté, la idea parteix d’un concepte global d’espai musicalque concebi una gestió privada amb una responsabilitati suport públics. La implantació i creixement de laXarxa preveu per abans del 2009 que s’ampliï ambinstal·lacions noves a Manresa i Terrassa, i n’hi hadues més en projecte a Tarragona i Lleida. La Xarxa s’articula per permetre l’intercanvi d’activitats,d’experiències com la creació de circuits per a lacreació estable, la complicitat amb els mitjans públicsde comunicació, la construcció de ponts de diàlegper contrarestar el desequilibri territorial respecte a Barcelona, i per potenciar un nou concepte defuncionament alternatiu. La iniciativa privada de les Casesde la Música Popular, que rep el suport estratègic del Departament de Cultura i dels ajuntamentsimplicats, basa les seves línies de treball en laformació dels músics (educació popular), la creaciód’un viver de músiques, la promoció i organització de concerts i els projectes de dinamització i promociómusicals i culturals de cadascuna de les poblacions.. SANPEDRO AL BUC D’ASSAIG


INDÚSTRIA DISCOGRÀFICA

Els segells independents catalans toquen fons amb la crisi de vendes



Les companyies independents catalanes continuen en plena davallada de vendes de discos i toquen fons. El 2006 vanexperimentar una caiguda del 10% en la facturació, una dada preocupant sobretot després del cert equilibri que havienassolit l’any passat. El mercat discogràfic català guanya pes específic (del 8,5 al 10,6%) respecte a l’estatal, que el 2007es va desplomar un 26%, mentre les vendes de discos cauen al ritme del 38% anual. Amb tot, el mercat digital avança.

Sense excepció, les principals companyies independentsi multinacionals catalanes van experimentar caigudesen la facturació del 2007, amb una baixada mitjana del10%, passant dels 30 als 27 milions d’euros. Aquestadada és especialment preocupant després que el 2006aquestes discogràfiques van poder créixer un 7%, que les situava en un punt zero. La indústria discogràficanacional estima en un 38% la davallada anual de vendes.Respecte al mercat estatal, Catalunya guanya dospunts (passant del 8,5 al 10,6%, si bé encara molt llunydel 20% que havia assolit abans de la venda de ValeMusic a capital internacional).Més greu és la situació del mercat discogràfic espanyol,que el 2007 es va desplomar un 25,7% en la facturació devenda de discos, sobretot a causa dels mals resultatsde les multinacionals (89% del total). Amb tot, la dadaesperançadora la dóna el creixement en la mateixamesura del mercat digital, un 24,3%, tot i que encaranomés representa un 10% de la facturació global.“La pèrdua de vendes continua en una involució constant,perquè hi ha una evolució constant de la pirateria. Desdel 2000 hi ha una baixada de vendes anual que no s’haaturat.” El diagnòstic és del president de l’Associacióde Productors i Editors Discogràfics i Videogràfics deCatalunya (APECAT), Fèlix Buget, i constata que, tot ique les vendes digitals han augmentat, “encara que lesmultipliquis per dos cada any no compensen les pèrduesdel mercat analògic”. El motiu que explica les pèrduesprogressives cada any és, segons Buget, la pirateria:“S’ha certificat que l’Estat espanyol és un dels païsosoccidentals on més es practica”.

Les dades de la SGAE mostren la magnitud del volum quehan adquirit les descàrregues gratuïtes, que comportende retruc una minva en la venda de CDs: “Cada segones descarreguen il·legalment trenta fitxers culturals al’Estat espanyol. Som el sisè país amb un índex mésalt de pirateria digital”, afirma el director de RelacionsInstitucionals i Comunicació de la SGAE, Pedro Farré.Per solucionar-ho, proposa fixar-se en França, “un paísque advoca per la defensa dels drets fonamentals”.Per afrontar la crisi, l’APECAT i altres entitats del sectordiscogràfic independent han constituït la PlataformaIndependent per la Música, que ja agrupa 80 segells.El seu portaveu, Andy Ramos, considera: “En plenareconversió de la indústria, és fonamental el suport ainiciatives que tinguin com a objectiu impulsar el sector

discogràfic independent, integrat per empreses quetopen amb grans obstacles a l’hora d’oferir contingutsals usuaris”. La plataforma ha recollit dades que mostrenaquest desequilibri: el 99% dels segells europeus i el50% de treballadors són de pimes; però els problemesde concentració i d’accés al mercat fan que el 95% delque la gent pot escoltar i veure estigui concentrat a lesmans de quatre multinacionals.El principal distribuïdor de discos catalans, K. IndustriaCultural, assegura que les vendes de discos cauen un38% anual, i que l’acceleració d’aquesta caiguda fa quesigui molt difícil prendre mesures. En el mateix sentit esmanifesten els segells independents. “Estem en plena crisi–diu Joan-Carles Doval, de Picap–, només cal veure elspercentatges de venda respecte a anys anteriors.” A més,considera que el sector es troba en plena transició perbé que “s’han obert molts camins” per encarar el futur.Hi coincideix Àlex Eslava, de DiscMedi, que certifica que“la recessió als punts de venda és cada cop més gran”.Des de Propaganda pel Fet! fan el mateix diagnòstic.Dani Castellano apunta: “No només continuem encrisi, sinó que cada cop s’accentua més la dificultatper vendre tant en CDs com en format digital. A horesd’ara tothom té clar que no som davant d’un canvide format o de la forma de venda, sinó que és unacrisi per la venda de música empaquetada”. Percontra, qui ho veu d’una altra manera és Marçal Lladó,de BankRobber, que es nega a parlar de crisi. Per ell,simplement hi ha un canvi en les regles del joc: “Si noes venen discos, els qui estimem la música i estemcontents de treballar amb aquesta matèria primerahem de buscar noves idees i trobar el nostre espai”.

Internet i els serveis integralsTot i que la indústria és conscient que la via d’Internetno compensa les pèrdues per les vendes físiques, totssense cap excepció han decidit ser presents a la Xarxa,encara que sigui per pal·liar el declivi de la facturació.Dani Castellano reconeix que “no hi ha vendes pervisualitzar Internet ni la telefonia com els nous formatsque salvaran la música empaquetada”. Reflexiona,però, que són passos que cal fer per seguir de proples noves tendències. En el cas de BankRobber, laprioritat ha estat col·locar les cançons a la plataformaThe Orchard, mentre que DiscMedi ha signat un acordde representació a l’Estat espanyol i Portugal amb IODA.També Picap té el catàleg disponible a les principalsbotigues de descàrrega electrònica. A més, anunciaque han obert un servei de discos a la carta a travésdel web de la mateixa discogràfica, amb unes vendesque experimenten un increment del 100% anual.Una altra de les vies ha estat obrir nous serveis als seusassociats. Propaganda pel Fet! fa una aposta transversalper participar en l’edició de discos, el management, els

drets editorials, la internacionalització i l’acord sectorialper treballar projectes de manera conjunta, cosa queels ha permès millorar la incidència dels seus artistes.BankRobber també ofereix un servei integral: publiquendiscos, editen cançons, fan la contractació artística iorganitzen cicles de concerts i un festival. És un segellque treballa de ple amb un petit nombre d’artistes.Des de Picap, Joan-Carles Doval considera imprescindibleobrir altres vies: “Sense noves apostes, tant artístiquescom tecnològiques i de màrqueting, l’empresa estariaestancada. Estem il·lusionats”. A DiscMedi, Àlex Eslavaopina que si aquestes companyies no troben la sintoniade la televisió i la ràdio no podran ser referents per a lapoblació en general. “Els mitjans públics catalans hande ser un dels motors de la indústria catalana”, declara.Tot i la baixada espectacular de vendes, la produccióde discos en català va augmentar el 2007 un 9,4%, finsa la xifra rècord de 525 edicions de CD i 28 DVD, ambun gran creixement de referències de cançó d’autor.

El rànquing de vendes el lideren dues produccions quevan assolir disc de platí i dues més amb disc d’or. Elsprimers van ser per unes vendes extraordinàries: 160.000còpies de la coproducció catalanoespanyola del CD+DVDde Serrat & Sabina, Dos pájaros de un tiro (Sony-BMG)–amb la interpretació en català de “Paraules d’amor”–, i127.000 unitats d’El disc de la Marató 2007 (TVC Disc),que es va distribuir amb els diaris catalans. El quioscva ser el canal alternatiu que va permetre vendre propd’un milió de discos en català: Lluís Llach amb LaVanguardia, Joan Manuel Serrat amb El Periódico, elscol·leccionables de l’Avui i els encartaments de Mazonii Lax’n’Busto amb Enderrock. Així, es va fer disc d’or per l’excel·lent resultat el tripleCD del concert de comiat de Llach, Verges 2007 (ClausMusic), que va arribar a 77.000 còpies, 65.000 de lesquals venudes amb la promoció de La Vanguardia, itambé es va atorgar disc d’or per als més de quarantamil discos del Club Súper 3, Benvinguts al Club, editatel desembre del 2006 per Blanco y Negro. En l’àmbitnacional, l’anomenat ‘disc d’or català’ per a lesreferències amb més de 15.000 unitats venudes va serper a tres artistes: Els Pets (Com anar al cel i tornar)Lax’n’Busto (Relax), venut també amb Enderrock, iAntònia Font (Coser i cantar). En total es van assolirset llançaments en català de xifres daurades, un mésque l’any anterior.

“El mercat discogràfic

català cau un 10%

a causa de la pirateria”

“Augmenta la producció

de música en català i es

donen quatre discos d’or”



COMPARATIVA PERCENTUAL DE LA FACTURACIÓ DE LES DISCOGRÀFIQUES AMB SEUSOCIAL ALS PAÏSOS CATALANS RESPECTE A LES DE LA RESTA DE L’ESTAT ESPANYOL

FACTURACIÓ DE LES COMPANYIES CATALANES

FACTURACIÓ DEL MERCAT DISCOGRÀFIC FÍSIC ESTATAL 2007

FACTURACIÓ DEL MERCAT DIGITAL FÍSIC ESTATAL 2007

UNIVERSAL23,19 %

BOA0,62%

AVISPA0,57%

DISCMEDI2,27%

DIVUCSA1,84%

DIAL0,48%

BLANCO Y NEGRO3,80%

OPEN0,06%

NAÏVE0,49%

HARMONIAMUNDI0,69%

WARNER/DRO16,44%

EMI17,95%

SONY-BMG31,60%

SONY-BMG35,21%

EMI18,87%

UNIVERSAL29,73%

MÚSICA GLOBAL7%

WARNER/DRO15,99%

DIVUCSA0,19%

MERCAT DISCOGRÀFIC FÍSIC 2007(DESGLOSSAT PER FORMATS)

2007 2006 variaciómilers d’unitats milers d’unitats

ÀUDIO

Senzills 558 785 -28,9%LP de vinil 99 19 +421,1%K7 5 8 -37,5%CD 28.669 36.813 -22,1%Altres 162 1.901 -91,5%

VÍDEO

DVD i VHS 1.920 2.335 -18,5%

MERCAT DISCOGRÀFIC DIGITAL 2007

2007 2006 variaciómilers d’euros milers d’euros

Baixadesd’Internet 4.907 3.503 +40,1%

Continguts per a mòbils 22.126 18.249 +21,2%

PES ESPECÍFIC DEL MERCATDISCOGRÀFIC FÍSIC vs DIGITAL

2007 2006 variació(%) (%)

Físic 90,5 94,1 -3,6%Digital 9,5 5,9 +3,6%

FACTURACIÓ PER VENDES

MERCAT FÍSIC CATALÀ (10,6% DEL TOTAL)

2007 2006 variaciómilions d’euros milions d’euros

27,05 30 -10%

MERCAT ESTATAL

2007 2006 variaciómilions d’euros milions d’euros

FÍSIC 257 346 -25,7%DIGITAL 27 22 +24,3%TOTAL 284 368 -22,7%

Font: Promusicae, segons informació facilitada per Avispa,Blanco y Negro, Dial, DiscMedi, Divucsa, EMI, HarmoniaMundi Ibérica, Naïve, Open, Universal, Sony-BMG i Warner.(Aquests segells representen el 93% del mercat estatal).

Indústria musical catalana

Indústria musical de la resta de l’Estat

89,4%

10’6%

K. INDUSTRIACULTURAL

10%

OPEN1%

resta APECAT4%

BLANCO Y NEGRO35%

PROPAGANDAPEL FET!

4%

DIVUCSA17%

DISCMEDI22%



Tinc la sensació que hem tocat fons. I també el desigque d’aquí a poc els que aguantem, els que ens agradai estimem la música, veurem com tot això remunta. Com?Bona pregunta! Si ho sabés no dubteu que us ho diria. És clar que la música no morirà mai. Cada vegadas’escolta i es consumeix més música, tot i quedesgraciadament de forma no legal, i això fa molt demal tant a les companyies que apostem com als autorsi als mateixos artistes. Només cal fer una ullada als veïnsde França –per no dir Anglaterra, Bèlgica o els EstatsUnits– i veure que tenen unes lleis que protegeixen lacultura. Aquí això no passa. Els que defensem lalegalitat som els dolents de la pel·lícula, i això nocanviarà mai fins que el govern hi posi remei.No vull debatre, ni és el moment, que els mitjans hagind’apostar i creure’s molt més la música en català. És boque hi hagi una nova fornada de grans valors, i tampochem d’oblidar els que segueixen al peu del canó i que enel fons són els més populars per al públic. Moltsd’aquests són els primers que amb les seves propostesinnoven dia a dia. Si volem normalització en la nostracultura i música no podem fer guetos. Ho dic tant pelsmitjans com per les programacions. Qualsevol artista encatalà hauria de ser al costat de qualsevol artistareconegut internacional. Aquí això no passa.El concepte tradicional de companyia discogràfica jaestà caducat. Caldrà adoptar una nova visió de futuri contemplar la indústria discogràfica com unacompanyia de música. Això comporta moltes mésfuncions: gestionar els drets dels artistes, vetllar pelsseus interessos, participar en el management i/oparticipar de la contractació, obrir-se cap a les noves

tecnologies (Internet, portals de venda digital, telefonia),publicitat, sincronitzacions, esponsoritzacions... Senseoblidar el que pensem que és més important: lapromoció. Si no donem a conèixer un bon disc, esquedarà al calaix. Fins i tot, es fa necessari més que maibuscar aliances i sinergies amb altres empreses delsector i unir interessos comuns. Crec també a fons enles distribucions alternatives, a part de les existents, ques’han de cuidar al màxim. Cal facilitar al consumidor lacompra compulsiva.Quin serà el format que guanyarà? No se sap. Encaratenim CD per estona. En telefonia (tons) cada vegada hiha menys baixades, per moltes raons, entre d’altresperquè les mateixes companyies han rebentat elmercat. S’ha de posar cara als artistes. I això noméspodem fer-ho amb el suport de TV3, a més de la ràdioi la premsa, sense oblidar Internet. La millor promoció iper la qual volem apostar seran els directes. Finalment, m’agradaria que la gent que ens pot ajudar–govern, institucions, mitjans, programadors...– cregui,defensi i doni suport a la nostra música. Que ens ajudina crear un panorama normalitzat de música del nostrepaís. Que s’escolti de la mateixa manera i es doni lamateixa importància a una cançó de Manolo Garcíaque a una de Gossos o Mazoni. Que la música –i tot elseu entorn– no sigui com sempre la més desfavorida detotes les arts.De la mateixa manera que s’ha promogut la Setmanadel Llibre en Català o el SupermerCat de Revistes, perquè no es fa la Setmana de la Música? Comencemper aquí, entre altres coses, perquè tenim música perestona i de la bona!

SALVADOR CUFÍDirector de Música Global Discogràfica.Secretari de l’Associació de Productors i Editors Discogràfics i Videogràfics deCatalunya (APECAT) i membre de la Junta de Productores de Música de España(Promusicae) i d’AGEDI

Una Setmana de la Música

! Si no hi hagués pirateria s’hauria hagut de vendre 150 milions de discos,

i només se n’ha venut 30 milions.

! Cada segon es baixen una mitjana de 30 fitxers de manera il·legal.

Font: SGAE. Dades per a l’Estat espanyol

! El 58% dels internautes té com a activitat principal descarregar-se música, i el

52%, baixar-se pel·lícules. La mitjana europea és el 30%.

! 12.562.000 de persones compren música, pel·lícules o videojocs.

! 12.629.000 de persones es descarregeuen gratuïtament obres culturals

de plataformes P2P o compren al top manta.

! 8.777.000 de persones (el 67% dels internautes) es baixen música

cinema o jocs en plataformes que violen els drets d’autor i la propietat intel·lectual.

Font: Coalició de Creadors i Indústries de Contigut, per a l’Estat espanyol

LA PIRATERIA A L’ESTAT ESPANYOL EL 2007


La història de Gorvijac Music comença el desembre del2004. Neix de la mà dels components de La Puerta delos Sueños, davant la dificultat de comunicació amb lescompanyies discogràfiques, quan el grup decideixbuscar una alternativa per tirar endavant el seu projecte.Obren una empresa musical molt petita que realitzaràles funcions que un grup necessita: discogràfica,editorial i management. Actualment, i després de moltes lluites i dificultats, hempogut tirar endavant amb tres discos de La Puerta i elprimer de Filippo Landini.Les principals virtuts d’aquest model són la llibertat totalde decisió en tots els camps, la total dedicació de lacompanyia amb el grup, la promoció continuada i el fetque no s’han de repartir beneficis econòmics (ni regaliesni drets editorials...).

Per contra, els principals inconvenients són la dedicacióen feines administratives, la dificultat de fer-se un lloc alcostat de companyies consolidades, la necessitat deserveis externs de promoció, distribució i contractació il’obligació econòmica per a fer tota la inversió i suportarunes despeses estructurals.Pensem que més enllà d’un model de companyiadiscogràfica o un altre, el més important és que totesles funcions vagin coordinades. Una gran promociódóna molt pocs resultats si no hi ha una distribució deldisc físic a les botigues i ningú busca actuacions endirecte, com tampoc en dóna una distribució correcta iuna bona feina de contractació sense un productepromocionat. Pensem que és indispensable que ungrup musical es rodegi d’un equip de gent que creguiincondicionalment en el projecte.

ORIOL SALTOR i JAUME SALTORCoproductors de Gorvijac Music

Avantatges i inconvenients de l’autoproducció

La paraula ‘crisi’ ha estat tan utilitzada en tots els sectorsmusicals que ha perdut el seu significat. La realitat és queavui la música viu un bon estat de salut. En l’aspectecreatiu està millor que mai, els directes funcionenfantàsticament bé, les noves eines tecnològiques ajudena difondre els estils, hi ha nova música que enriqueix elmercat, petits èxits sorgits de manera natural, ajustats elsgustos reals dels oients i sense passar per la subjectivitatdels crítics, ARs ni grans executius.Els últims anys el sector viu una renovació. Venim d’unmodel de negoci, no gaire saludable, on en moltesocasions es confonien tasques dels intermediaris. Latendència és que la gestió de les diverses branquesartístiques es desenvolupi des del lloc on es planificaabsolutament tot. Per tant, quan una empresa fitxa unartista, ho fa tot i es desviu perquè tot vagi bé. Aixíbusca l’equilibri empresarial. Per a l’artista és més senzill,ja que només té un interlocutor. Els sectors que handonat l’esquena a aquesta nova manera de fer són elsque amb més força criden la paraula ‘crisi’.

Però ¿què és el que fa que pensem que aquest és unmoment beneficiós per la música? Cada vegada elpúblic és una mica més lliure per decidir, i gràcies a lesnoves eines de difusió pot triar, remenar, escoltar i comprarel disc que més li agradi. S’ha d’aprofitar aquest momentper qüestionar-nos algunes situacions i sanejar-les. ¿Es fa bona feina des de tots els sectors implicats pertal que la música torni a ser respectada i estimada,després del maltractament de les últimes dècades?¿Les ràdios comercials fan d’altaveu de la nova realitatmusical? ¿Per què continuem sentint cançons delsanys vuitanta i noranta a la majoria d’emissores? ¿Perquè una cançó per ser programada en una ràdio ha depassar per un test psicològic? ¿Per què la SGAEpressiona i fa pagar més a les discogràfiquesindependents que a les multinacionals? ¿Per què lesmultinacionals són les que més guanyen i les quemenys inverteixen? ¿Per què les televisions ens fanarribar la cultura amb els formats més avorrits quetenen? Qui lo sa…

CARME TASIASCap de màrqueting i comunicació de Music Bus

Música vs crisi

El 2007 ha estat un altre any de la transició per al negocidiscogràfic, ja que tota la indústria està intentantadaptar-se a un nou sistema desconegut fins ara. Esbusquen nous espais de negoci com la venda digital oles descàrregues de melodies per als mòbils, però nohan assolit nivells de benefici que ofereixin una via desalvació. També es prova d’assumir algunes tasquesd’edició i management. Però no n’hi ha prou. Aleshores,què ens queda?Si estudiem el target de les persones que han marcatles vendes en la història del pop trobem gent joved’entre 12 i 30 anys. Són el gruix que ara mateix esdescarrega amb programes P2P els títols que vol sensepagar, o que amb el mòbil es baixa les cançons de moda,amb la diferència que en aquest darrer format sí quepaguen. Si analitzem aquests dos sistemes, veurem queels beneficiats de tot el procés són les plataformes de

telefonia, que van trobar un filó milionari a costa delsusuaris de telèfons i que deixen poc benefici a l’artista.Per altra banda, hi ha les empreses que ofereixenconnexió ADSL o banda ampla amb tarifes quecontinuen sent les més cares d’Europa.Una de les possibilitats per a la indústria passa, doncs,perquè les grans beneficiades hagin de ser tambéproductores de música o que el govern obligui lesempreses i plataformes de telefonia a invertir enproducció musical i audiovisual. Si s’aconseguís,tornaríem a tenir eines per treballar: noves companyiesque dependrien de Telefónica, ONO o Movilistodonarien suport a projectes musicals nous i tindrien lesplataformes de difusió i comercialització, canals detelevisió, pàgines web i espònsors i, a més, els usurarispagarien per gaudir de música gratis. Aquest futur éspossible, és una afirmació.

PASCUAL LÓPEZResponsable del segell Fanàtic(Blanco y Negro)

El canvi de negociOPINIÓ



Pirat’s Sound Sistema (CD)

Vol. II(3.502 exemplars)

Marc Parrot (CD)

Interferències(2.500 exemplars)

At Versaris (CD)

Va amb nosaltres(2.015 exemplars)

La Salseta del Poble Sec (CD+DVD)

30 anys en dansa(2.000 exemplars)

Mishima (CD)

Set tota la vida(2.000 exemplars)

Sanjosex (CD)

Temps i rellotge(1.700 exemplars)

Cesk Freixas (CD)

El camí cap a nosaltres(1.500 exemplars)

Sabor de Gràcia (CD)

La Cançó amb rumba(1.224 exemplars)

Revolta 21 (CD)

No oblidis mai(1.205 exemplars)

Pi de la Serra (CD)

Tot(1.162 exemplars)

La Trinca (4CD+DVD)

20 anys de cançons(10.000 exemplars)

Diversos artistes (CD)

Altres cançons de Nadal 4(6.000 exemplars)

Lídia Pujol (CD)

Els amants de Lilith(6.000 exemplars)

Grup de Folk (CD)

Què fas, polissó?(5.000 exemplars)

Mazoni (CD)

Si els dits fossin xilòfons(5.000 exemplars)

Quimi Portet (CD)

Matem els dimarts i els divendres(5.000 exemplars)

Mesclat (CD)

Cròniques colonials(4.500 exemplars)

Kop (CD)

Nostrat(4.140 exemplars)

Gertrudis (CD)

Política de verbena(4.000 exemplars)

Whiskyn’s (CD)

Reus - París - Londres(4.000 exemplars)

La Carrau (CD)

Dins la taifa(3.540 exemplars)

RÀNQUING DE VENDES DE DISCOS EN CATALÀ EDITATS L’ANY 2007

Font: Elaboració amb les dades dels editors

10.000 còpies 5.000 còpies

500

400

300

200

100

0

Font: ACIC (1994-1999) i GRUP ENDERROCK (2000-2007). En totes les referències es tracta d’edicions amb almenys una cançó en català.

187 206

(+10,2%)

103

(-50%)

120

(+16,5%)

112

(-6,7%)

128

(+14,3%)

152

(+18,8%)

308

(+102,6%)

389

(+26,3%)

(14 DVD)

396

(+1,8%)

(10 DVD)

448

(+5,4%)

(17 DVD)

425

(+7,3%)

(12 DVD)

480

(+7,1%)

(32 DVD)

525

(+9,4%)

(28 DVD)

EVOLUCIÓ DE LA PRODUCCIÓ FONOGRÀFICA EN LLENGUA CATALANA

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

pop-rock (200 unitats)

cançó d’autor (106 unitats)

folk / noves músiques (93 unitats)

jazz / blues (77 unitats)

infantil (44 unitats)

orquestres (5 unitats)

Serrat & Sabina (2CD+DVD)

Dos pájaros de un tiro (160.000 exemplars)


El disc de la Marató (127.000 exemplars)

Lluís Llach (3CD)

Verges 2007(77.000 exemplars)

Club Súper 3 (CD/DVD)

Benvinguts al Club (2006) (42.975 exemplars)

Els Pets (CD)

Com anar al cel i tornar(20.000 exemplars)

Antònia Font (CD+DVD)

Coser i cantar(15.000 exemplars)

Lax’n’Busto (CD+DVD)

Relax(15.000 exemplars)

Obrint Pas (CD+DVD)

Benvingut al paradís(14.450 exemplars)


Porca Misèria 2(10.000 exemplars)

Gossos (CD)

Oxigen(10.000 exemplars)

Gerard Quintana (CD)

Treu banya(10.000 exemplars)

x 16

x 12


BALANÇ 2005POP-ROCK 2007

Bona salut dels clàssicsi noves escenes emergentsLa collita del 2007 va ser una de les més profitoses del que portem de dècada. Això és degut, d’una banda, a factors conjunturals:tots els artistes més populars del pop-rock cantat en català (Els Pets, Obrint Pas, Antònia Font, Lax’n’Busto, Gossos...) vantriar aquest any per editar noves referències. Però també és conseqüència de l’esclat d’una sèrie de noves tendències que s’hanestat covant els últims anys i que ara han eclosionat: la consolidada escena de nou pop independent de Barcelona i l’incipientmoviment de hip-hop i electrònica en català. La producció de pop-rock es va mantenir al voltant de les 200 referències en català.

El 2007 va ser un any ben plagat de novetatsdiscogràfiques de les bandes més consolidadesdel país. Lax’n’Busto van presentar el seunou cantant, Salva R. Alberch, posant veu ales cançons de Relax (Música Global), un discenregistrat als Estats Units amb la produccióde Sylvia Massy (Red Hot Chili Peppers).Antònia Font no van aportar noves cançonsperò sí un recopilatori on reversionen elstemes més coneguts de la seva trajectòria enformat orquestral: Coser i cantar (DiscMedi). I cal destacar també el segon treball en catalàde Marc Parrot, Interfèrencies (Música Global). Un dels fenòmens curiosos del 2007 va serl’èxit d’El Belda i el Conjunt Badabadoc, unade les formacions que més directes va realitzardurant l’any i que basa el seu repertori a recuperarèxits del pop i el rock en català dels noranta aritme caribeny. La idea és de l’acordionista CarlesBelda, en col·laboració amb el contrabaixistaLo Pardal Roquer, el guitarrista Marc Serrats i el bateria Eric Herrera (Dijous Paella). Unaaltra banda nova que va fer molts concerts el2007 va ser Nour, la formació que encapçalal’excantant i líder de Cheb Balowski, YacineBelahcene. El grup va presentar arreu el seuprimer treball, Papier mullat (Kasba Music). Un dels fets destacats en l’àmbit de l’escenadel rock alternatiu va ser el retorn temporal de Kop. Coincidint amb l’alliberament del seucantant, Juanra, empresonat des de l’any2000, el grup, amb la marca Kop (r), va treureun disc, Nostrat (Propaganda pel Fet!), ambtemes inèdits i versions en clau d’homenatge, i varetornar als escenaris en tres concerts especialsamb la col·laboració del cantant Fernando Sapo,líder de la banda El Corazón del Sapo. Des del País Valencià van despuntar propostescom 121 dB. El grup de punk-pop de València,finalistes del concurs Sona 9 del 2007, vagravar el seu àlbum de debut, Equilàter, amb ladiscogràfica basca Gor. De les Illes Balears vaarribar el primer fenomen català via YouTube:Miquel Mariano, autor de l’èxit “Verigut”.L’excantant de S’Albaida va aconseguir enpocs mesos 100.000 visites amb la sevapeculiar cançó sobre el turisme a Menorca.

>> Rap en català, l’escena emergent

La publicació del disc de debut del trio AtVersaris, Va amb nosaltres (Propagandapel Fet!), va marcar una nova línia en unàmbit musical on el català encara té unapresència molt minoritària. Darrere seuvénen altres noms del rap i el hip-hop comRapsodes, Gato-el-Qiman, El Gremi,Projectils Lírics, Rapapolvo, Vazili, ElNota... Cal esmentar també l’experimententre el poeta Josep Pedrals i el músicGuillamino, amb el seu disc i espectacleEn/doll (BankRobber).

>> Els Pets, Gossos i Obrint Pas, la força dels clàssics

Els premis ENDERROCK per als millors discosdel 2007 van anar a recaure sobre dosclàssics: Com anar al cel i tornar (DiscMedi),d’Els Pets, va recollir el guardó de millordisc de l’any segons la crítica, i una altrabanda veterana, Gossos, que aquest 2008celebra 15 anys als escenaris, es va endurel premi per votació popular al millor discde pop-rock per Oxigen (Música Global).Obrint Pas va recollir el premi del públic al millor directe i DVD arran de la gira delseu darrer treball, Benvingut al paradís(Propaganda pel Fet!).

>> Deu anys de la promotora Hace Color

Deu anys al peu del canó defensant unaaltra manera d’entendre la música. HaceColor no respon als paràmetres habitualsd’una agència de management. Va començardonant cabuda a les inquietuds d’una sèried’activistes de la cultura entorn del grupColor Humano, i amb el temps s’ha convertiten un focus d’irradiació sonora amb bandesactuals com Nour, La Kinky Beat, Rauxa,Fufü-ai, Ràbia Positiva, Xazzar o FerminMuguruza. Un puntal sense el qual la músicaalternativa dels Països Catalans no es podriapas entendre.

>> L’electrònica aborigen pren força

Una altra nova escena que emergeix desde l’underground és la de l’electrònica encatalà. El millor aparador és el festival Fonai un dels noms propis és Orxata SoundSystem, amb el primer disc, 1.0 (autoeditat).En aquest àmbit cal esmentar també grupscom Elèctric Vailets, Ensaladilla SoInsistent, Ovidi Twins, Electrotoylets,Bogarde i La Màquina de Turing. Un punti a part mereix el segon treball de Pirat’sSound Sistema, Vol. II (Propaganda pel Fet!),disc fundacional del reggaeton en català.

>> La consolidació de l’escena indie: el boom del pop en català

L’èxit de les formacions històriques conviuamb l’eclosió d’una nova escena d’estèticai vocació independent. Cal subratllar com a mínim sis nous treballs: Si els dits fossinxilòfons (BankRobber), de Mazoni; L’atracciómonumental (Cydonia), de Sanpedro;Manifest líquid (DiscMedi), d’Erm; Elsinvertebrats (Acuarela), de Refree; Continents(BCore Disc), de Nisei, i Set tota la vida(Sinnamon), de Mishima. Bandes sorgidesde l’escena barcelonina que ja no noméstenen el favor de la crítica, sinó un públiccada cop més nombrós.

>> Gresca catalana, una festa sensecomplexos

Un altre moviment en alça és el dels PDs opunxadiscos, els selectors que punxen ambnormalitat música en català. És el que esconeix com a ‘gresca catalana’, inauguradapel mític PD Reig (Joan Reig, d’Els Pets).El col·lectiu ha crescut tant que avui dansaral ritme de Guillermina Motta no és noméscosa de freaks. Així, tenim noms com DJPhil Musical, PD Barrut, DJ Mussol, PDJimmy Jazz, PD El Capità, PD Patxap o DJ Lapelldeldiable i fins i tot grups demúsica en viu com Angelina i els Moderns.

TEXT: ROGER PALÀ

FOTOS: C.R. / J.M.M.


POP-ROCK 2007

JOAN REIGBateria d’Els Pets i Mesclat

OPINIÓ NATXO TARRÉSGuitarrista i veu de Gossos

OPINIÓ

Des de fa 15 anys em dedico pseudoprofessionalment a la música. Ho faigprimerament per plaer, però intento que sigui la meva professió. Vull formar part delproletariat d’aquest país, gent que té la vocació de viure amb dignitat de la seva feina.Quan reflexiono sobre l’estat del nostre ofici, penso que és sorprenent que el nivellcreatiu sigui més alt que mai quan les condicions laborals dels músics són patètiques:avui dia ser músic professional no té gaire futur.La majoria de músics no guanyem prou com per ser autònoms, sort en tenim delSindicat de Músics i sovint molts dels que ens contracten (administració inclosa) ho fanen negre. No tenim atur. Els catxets són els mateixos de sempre o més baixos i se’nsregateja constantment. Els nostres tècnics, treballadors que s’han estat formant durantanys, han d’abandonar moltes vegades cansats per aquesta mateixa inestabilitat. Elsdirectes se suposa que han de compensar la caiguda de la venda de discos, peròcada cop és més difícil trobar concerts en condicions. En català, oblida’t d’existir en el‘Reino de España’, i això que cantem en una de les seves llengües. Als músics se’nsdemana que fem bandera de la cultura catalana, però si intentem obrir mercat, laparaula traïdor apareix de seguida. Ara, si fabriques fuets o sofàs cap problema.En aquests quinze anys hem retrocedit en molts aspectes i això és trist, perquè elsmúsics ens mereixem, més enllà del reconeixement social, una forma digna deguanyar-nos la vida. Mentre això no arriba no us preocupeu, que si encara queda algunlocal obert de música en directe, anirem fent concerts, ni que sigui per passar-ho bé.I si no, sempre ens quedarà algun concurs televisiu per treure algun duret tocant al’orquestra. Ui no, ja no hi pensava... Que ara es porta el playback!

Jo vull treballarEl paper que juguen els mitjans de comunicació a l’hora de difondre la música té unaimportància cabdal. Per això costa d’entendre, a hores d’ara, que no existeixi unaradiofórmula que emeti per FM i de forma exclusiva música en la llengua del país, sensevoler restar importància al paper d’iCat fm i de l’emissora digital TotCat, que emet perInternet i exclusivament en català. Si hi ha ràdios especialitzades en música en castellào en francès, llengües que gaudeixen de molt bona salut, amb més motiu n’hi hauriad’haver una d’especialitzada en la llengua catalana, a la qual li convé molt més.A l’hora de definir aquesta radiofórmula catalana, no pensem només en una emissorapública. És l’administració que ha d’arribar allà on no arriba el capital, i més en aquestcas, en què es tracta de dotar d’eines a una cultura minoritzada. Però potser el pop-rock en català genera un nivell de negoci prou important perquè pugui funcionar unaràdio comercial d’iniciativa privada, i més encara quan hi ha un excel·lent bagatge enforma d’oldies. I un canal que combinés novetats amb peces clàssiques, com ho fantotes les emissores musicals, penso que podria tenir força sortida. Hi haurà algú quedirà que això fóra crear un gueto. Doncs creieu-me: Itàlia, Alemanya, França,Anglaterra i Espanya n’estan plens, de guetos. I funcionen prou bé. Malgrat tot, la realitat és que avui en dia la música cantada en català segueix rebentun tracte poc curós per part dels mitjans generalistes. Catalunya deu ser un país queestima poc la seva música, sobretot si tenim en compte l’atenció que se li dispensa ala televisió, on no la podem sentir integrada d’una forma general en la programació. Us imagineu que TV3 dediqués a la música els minuts diaris que dedica a la cuina?Salut i bon profit!

Una radiofórmula en català

. THE GRUIXUT’S . MAZONI

Sense pena: canten nous ocells


BALANÇ 2005CANÇÓ D�AUTOR 2007

‘Fugiu de l’enyorança/ d’una veu que ja s’apaga./Que a mi no m’ha de fer pena,/ que a mi noem farà cap pena/ i aniré de branca en branca/per sentir allò que canten/ nous ocells del meupaisatge.’ Aquests versos de la cançó “Vida”de Lluís Llach finalment es van complir. I és quequan hi ha desaparicions de tota mena solenarribar els homenatges, com els que es van editarel 2007: L’Ovidi se’n va a Palau (Propaganda pel Fet!) o Si véns amb mi. Homenatge a LluísLlach (Picap). També va ser l’any en què elcol·lectiu Els Setze Jutges va rebre la Medallad’Honor al Parlament de Catalunya, ja sense lapresència –per defunció– de Miquel Porter i deDelfí Abella, però sí amb Josep Maria Espinàs,Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elies,Maria del Carme Girau, Martí Llauradó, JoanRamon Bonet, Maria Aurèlia Pedrerol, JoanManuel Serrat, Maria del Mar Bonet, RafaelSubirachs i Lluís Llach, a més de l’inspiradordel grup, el poeta Lluís Serrahima, i les absènciesde Remei Margarit i Guillermina Motta.Es mereixen un capítol a part les alenades d’airefresc que van venir tant del nord –Sanjosex–com del sud –Òscar Briz–. Com també, ambun ressò considerable, Gerard Quintanaamb el seu quart àlbum en solitari, Treu banya(Música Global), i Cesk Freixas amb El camícap a nosaltres (autoeditat). A més de la revisióde Maria del Mar Bonet, Terra secreta (Picap),i el blues de Pi de la Serra, Tot (K. Industria).Bona ratxa de festivals, començant per la XIIedició del festival de cançó d’autor BarnaSants,que va oferir grans concerts, com l’inaugural icol·lectiu Acords amb Leonard Cohen (DiscMedi),amb la representació catalana de Quintana iToti Soler, i donant cabuda a Feliu Ventura,Xavier Baró, VerdCel, Canimas i Oriol Tramvia.Altres festivals a destacar són el Tastautors deCardedeu, el III Cicle de Recitals de Cançód’Autor de Girona i la II Sobretaula BankRobber. Finalment, en el repartiment de guardons vanser protagonistes els Túrnez & Sesé, PremiMediterrània per a una creació que s’estrenaràa la Fira 2008, i Roger Benet, premi Enganxa’t ala Música. Amb tot, la cançó d’autor necessitamés concerts i una Fundació, com va reclamarCanimas (en guanyar per segon cop el PremiCerverí): “Que fes que els cantautors, ja queno tenim feina, almenys poguéssim subsistir”.

TEXT: HELENA MORÉN ALEGRET

FOTOS: XAVIER MERCADÉ

En el terreny de la cançó d’autor, el 2007 serà recordat pel comiat de Lluís Llach a Verges, però també per la multiplicació dejoves propostes de cançó d’autor que tenen una qualitat tan digna de consideració com la de les patums de tota la vida. Si lacrítica musical va destacar els nous treballs de Sanjosex i Òscar Briz, en el seguiment popular es van endur la palma mésgran el jove Cesk Freixas i Gerard Quintana, que consolida la seva proposta de cançó d’autor amb l’últim disc. L’any 2007es van editar 106 referències en català de cançó d’autor (un espectacular augment del 38%), gràcies sobretot a les reedicions.

>> L’any Lluís Llach

Es van publicar el mateix any que es vanpresentar: Verges 2007 (Claus Records),triple disc, record del comiat, i els DVDs de l’espectacle presentat al TNC TranuitesCircus i el documental Llach: La revoltapermanent, de Lluís Danés, editats perMediapro. A més, la revista ENDERROCK

va regalar als lectors l’EP Abril 04 (EDRDiscos), amb la gravació de quatre cançonsen directe del recital De Verges a Ceret, deLluís Llach i Pascal Comelade. L’any esva cloure amb l’edició del doble àlbum detribut amb versions inèdites i d’altres de jaenregistrades: Si véns amb mi. Homenatgea Lluís Llach (Picap), coordinat pel periodistad’ENDERROCK Joaquim Vilarnau.

>> Sanjosex i Cesk Freixas

El disc Temps i rellotge (BankRobber), deSanjosex, va ser el guanyador del PremiENDERROCK al millor disc de cançó d’autorsegons la crítica. Pel que fa a la votaciópopular, Cesk Freixas va ser elegit com a millor artista de l’any, mentre que Treubanya (Música Global), de Gerard Quintana,va ser escollit millor disc. El 69% d’edicionsde cançó en català van procedir de Catalunya,mentre que el 13% va ser de les Illes Balearsi un 9% van ser discos d’autors valencians.

>> YouTube, versions i col·leccionables

Els cantautors es van sumar a donar-se aconèixer a través de les noves tecnologies i els nous canals de comunicació. Ara bé, al YouTube i al mitjans generalistes es va mostrar més interès per les versionscurioses que per l’obra nova, com és el casde “Ni una sola paraula”, que Roger Masva adaptar de la cantant mexicana PaulinaRubio. I la revisió també es va imposar alscol·leccionables dels diaris: l’Avui va repassarLa Nova Cançó 1965-1982, mentre que eldiari La Vanguardia recopilava la discografiade Lluís Llach.

>> La pervivència de La Trinca

La discogràfica multinacional Sony-BMG va llançar al mercat La Trinca. 20 anys decançons, una caixa amb quatre compactes,un DVD i un llibre sobre el trio de Canet,que va ser un bon resum de la seva carreramusical en format digital. El lot es va esgotaral cap de poques setmanes. El grup méspopular de la cançó en català de tots elstemps també va ser protagonista d’unespecial amb l’ENDERROCK de juliol: la revistaROCKCOL·LECCIÓ número 29 dedicada a LaTrinca, que va incloure l’única entrevistacompleta publicada vint anys després de ladissolució del grup. I, a més, va distribuir eldocumental La Trinca. 20 anys de cançons,del realitzador Tinet Rubira.

>> Més reconeixements a Òscar Briz

El cantautor valencià va rebre el Premi OvidiMontllor al millor disc en valencià per Quartcreixent (Ventilador Music, 2007). També esva emportar el Premi Altaveu 2007 com amillor disc de l’any i va ser finalista al PremiPuig-porret del periodisme musical deCatalunya atorgat en el marc del Mercat de Música Viva de Vic. Briz va actuar alfestival Grec de Barcelona i va ser un delsrepresentants de la música en català a laFira del Llibre de Frankfurt.

>> Reedicions i més reedicions

Es van editar de bell nou en CD els clàssicsDioptria (Concèntric, 1970-71), de Pau Riba,i Qualsevol nit pot sortir el sol (Edigsa, 1975),de Sisa, a més d’una discografia completad’aquest darrer a càrrec de K. IndustriaCultural. Entre les reedicions hi ha La Catedral,La màgia de l’estudiant, Sisa & Melodrama,Barcelona postal, Transcantautor. Últimanotícia i El viajante. També Dro-Atlantic vareeditar el fons de catàleg de Fonomusicdels sis grans discos de Llach: Ara i aquí,Viatge a Itaca, Campanades a morts, Comun arbre nu, I si canto trist... i A l’Olympia.


CANÇÓ D�AUTOR 2007

Em sembla que, en essència, hom no s’acaba de creure els nostres artistes amb lasuficient vehemència i quantitat com per permetre un entramat professional sòlid,variat i econòmicament viable. D’alguna manera ens cal seduir més públic i fer veureque amb la seva confiança la nostra escena pot créixer en tots els sentits, perquè ahores d’ara sense el suport de la subvenció pública hi ha pocs negocis viables.Més enllà de les institucions, però, pense que ens manca intercanvi d’informació: noens coneixem prou, i qualsevol professional sap que si hi ha res que marca lesdiferències és la gestió de la informació.Es curiós com quan surts de l’àmbit estatal –on és clar que els prejudicis són moltgrans– hi ha un interès sincer i no condicionat pels avatars polítics i culturals queresulta molt refrescant i estimulant. Això mateix ho hem pogut comprovar recentmentdurant l’estada a Cuba amb motiu de la clausura del BarnaSants 2008, on viatjàremper tocar Roger Mas, El Fill del Mestre i jo mateix. Tanmateix pense que ens calllevar-nos de sobre els nostres propis complexos i un cert caràcter perdedor, que totplegat condiciona l’actitud amb què ens presentem al món.

ÒSCAR BRIZCantautor

CARLES SANJOSÉ (SANJOSEX)Cantautor

Qüestió de fe?La música en català crec que està passant un bon moment. Aquest bon momentsegurament ve motivat per qüestions generacionals i socials molt difícils decomprendre. Tot i això m’atreveixo a dir que hi ha dos factors clau que han provocataquest gir quantitatiu i qualitatiu de la cançó en català: per una banda la gran crisidiscogràfica ha fet adonar als músics catalanoparlants que fins ara cantaven enanglès o en castellà que la paraula ‘triomfar’ és cada vegada més difícil, i el triomf jano és tan alt, de manera que davant aquest panorama el músic se sincera amb ellmateix, busca el que realment té ganes de fer i entén que el seu mercat real ésCatalunya, i per extensió totes les regions de parla catalana. A més a més, a resultes d’això descobreix la riquesa artística que significa cantar enel seu idioma. Per altra banda, i ara sóc més agosarat, crec que aquest gir també vemotivat per una reacció en contra de la globalització cultural, que és simplificadora iestà fent oblidar la rica varietat cultural del planeta. A Catalunya això es fa moltevident i ningú vol veure com es perd el que és seu.

OPINIÓ OPINIÓ

. LLUÍS LLACH

Petita culturavs globalització

ESPECTADORS DELS PRINCIPALS FESTIVALSDEDICATS A LA CANÇÓ D’AUTOR

2007 2006 %

Acústica 25.000 20.000 +25%(Figueres)

Altaveu 15.000 15.000 0%(Sant Boi de Llobregat)

BarnaSants 15.000 13.670 +10%(Barcelona)

(a)phònica 12.000 11.000 +9%(Banyoles)

Autúria 1.000 700 +43%(Reus)

Tastautors. Cicle de 748 600 +25%Cantautors dels PPCC (Cardedeu)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels organitzadors


FOLK I ÈTNICA 2007

Resistim! TEXT: FERRAN RIERA

FOTOS: JUAN MIGUEL MORALES

Ja fa temps que des d’aquestes pàgines palesem la manca de suport institucional, industrial i mediàtic que pateix l’àmbit de lamúsica d’arrel als Països Catalans. Però em sembla que ja ho hem dit, sempre hi ha alguna cosa que ens anima a tornar aafirmar: Eppur, si muove. Malgrat tots els inconvenients –polítics, econòmics i comunicacionals– el sector està més viu que mai,més fructífer que mai. El 2007 es van editar almenys 93 referències de folk als Països Catalans, un notable creixement del 15%respecte a la vuitantena d’edicions de l’any anterior, amb destacables aportacions de les Illes Balears i el País Valencià.

El 2007 va ser un any en què es va consolidarl’edifici d’un sector que treballa al marge delscorrents de la música comercial i dels circuitsdels grans promotors i mànagers, un sector quees basa en la societat civil, és a dir, en l’àmbitpopular, en les colles de veïns, amics, penyes oassociats a qualsevol entitat que a barris i poblesmantenen i renoven les festes majors o altresiniciatives més o menys vinculades a la tradició.Les xifres no enganyen. El sector del folk no hadeixat d’afermar-se i incrementar-se en un ampliventall d’idees i repertoris d’ençà que el 1988 esva celebrar el primer Tradicionàrius a Barcelona.Llavors, a Catalunya, els grups i solistes en actiues podien comptar amb els dits de les duesmans; els lutiers, amb les d’una, i els cicles ifestivals que funcionaven, també.Ara, vint anys després, segons les dades del’agenda TradiFolk del 2007, arreu dels PaïsosCatalans s’organitzen cada any 81 trobades,cicles o festivals vinculats a la música d’arrel; hiha en actiu 319 solistes i grups que la practiquen,als quals cal afegir mig centenar de formacionsde dolçainers, grallers i xeremiers i també 58 dededicades a l’animació infantil (en total, 426), i a més la xifra de lutiers s’aproxima al centenar.Quant als discos de folk editats al 2007, la xifraarriba a les 120 referències, que inclouen unadesena d’havaneres i 40 d’infantils. En definitva,hi ha moltíssima gent implicada d’una manerao altra en la conservació, recreació i difusió delpatrimoni musical que ens identifica, a escalalocal o nacional; gent que majoritàriamenttreballa de manera desinteressada.Però resistim, i eixamplem les barricades. El 2007,el Tradicionàrius va viure la vintena edició encaraa la diàspora, mantenint una forta personalitatindestructible, a l’espera de la reobertura delC.A.T. La cloenda del Festival, amb La Carrau iLa Coixinera + Escandall, va acollir una gentadaa la plaça de Rius i Taulet. Va passar el mateix alFestival de Calaf, als Acordionistes d’Arsèguel,al Tradicionàrius de Roquetes i a la Trobada deXeremiers de Sa Pobla, amb assistències superiorsa les dues mil persones. La Fira de Manresa,que celebrava deu anys, va aplegar multituds.Malauradament gairebé ningú no va parlar del’èxit d’aquestes convocatòries. Potser són mésimportants les notícies dels canvis de vestuari i dereligió de Madonna. Però, malgrat tot, resistim!

>> Toni Roig, In Memoriam

El 30 de setembre del 2007 ens va abandonarToni Roig. Dos dies abans, en acabar lapresentació del nou disc d’Al-Mayurqa,Temps de revolta, a Lloseta, va dir que estrobava malament, i poc després moria aPalma, a Mallorca. Fundador dels grupsMúsica Nostra i Al-Mayurqa, a més de ferd’escultor vinculat a la cultura popular, Roigva ser un dels personatges clau de la lluitaper la recuperació de la cultura i la músicatradicional als Països Catalans. Els membresdel seu grup li han retut diversos homenatges,com el que va tenir lloc al Petit Palau de laMúsica de Barcelona, el 30 de novembre.

>> Mallorca i València, de nou

La música d’arrel de les Balears –i del PaísValencià– va tornar a lluir, amb una vintenade produccions editades el 2007. Així, caldestacar els discos de Música Nostra, EsRevetlers, Nou Romancer, Herbes Dolces,Entreveus, Grollers de Sa Factoria, ToniGall, Al-Mayurqa i Joan Bibiloni, a mésde Miquel Gil o Màrius Asensi. A Menorca,l’antic cantant de S’Albaida, Miquel Mariano,ha iniciat la seva carrera en solitari amb eldisc A ritme d’illa (Les Tres Taronges). Un30% de la producció de música d’arrel encatalà prové de les Illes i del País Valencià.

>> Cal Macarró, en perill

Un dels pocs locals dels Països Catalansque paren una atenció primordial a lamúsica folk, la taverna catalana Cal Macarróde Calaf (l’Alta Segarra), va tornar a estar a punt de tancar. Inaugurat ara fa noméstres anys, i vinculat a les activitats de lacomissió que organitza el Festival deMúsica Tradicional de Calaf (COMTCASE),el centre pateix des de fa temps lesamenaces de l’amo del local, que preténfer-los fora. Amb tot, els responsables delprojecte tenen la intenció d’obrir-ne un denou, i ben a prop.

>> De FOLC a SONS DE LA MEDITERRÀNIA

Després de set anys i 36 números, el mesde novembre passat la revista FOLC, editadapel Grup Enderrock, es va transformar enSONS DE LA MEDITERRÀNIA, i va convertir aixíel que fins llavors era el seu subtítol encapçalera de la publicació. La nova revista,dirigida per Jordi Martí, té un format méspetit, un nou disseny i intenta parar mésatenció a les músiques d’arrel tradicional de tota la riba mediterrània. La periodicitatde la revista és bimestral, i amb cada edicióinclou un CD i/o un DVD de regal. La revista,a més, aposta per la internacionalització iinclou abstracts en diverses llengües.

>> Discos folk de l’any

Els amants de Lilith (Temps Record), deLídia Pujol, va ser escollit millor disc del2007 per la revista SONS DE LA MEDITERRÀNIA.A continuació, va ser elegit Fora lo dogal!(Temps Record), del reaparegut Ton Rullóal capdavant de la Pegebanda. En tercerlloc hi va quedar Miquel Gil, amb Eixos(Temps Record). Els Premis ENDERROCK pervotació popular en l’àmbit de la músicad’arrel se’ls van endur La Carrau –millorgrup i millor disc, Dins la taifa (Propagandapel Fet!)–, Xazzar –millor directe– i de nouMiquel Gil –millor cançó, “Tinc una pena”–.

>> Canvis als festivals, fires i mercats

Tres de les principals convocatòries de músicad’arrel van canviar de responsables. Al Mercatde Música Viva de Vic, el nou director artísticés Lluís Puig, primer coordinador de la Firade Manresa i responsable de la promotoraVesc; a la Fira Mediterrània, van nomenarTere Almar, tècnica de Cultura procedent de l’Ajuntament de Mataró, i al Festival deMúsica Popular i Tradicional de Vilanova i la Geltrú van posar al capdavant JordiBertran, que també va ser director de laFira de Manresa i exerceix com a tècnic de Cultura a l’Ajuntament de Tarragona.


FOLK I ÈTNICA 2007

Què és la cultura? Per què és una paraula que no ven? Fa mandra?Durant la meva trajectòria he vist mànagers i artistes jugant-s’ho tot a un il·lusori guany.Són gent compromesa amb els continguts, les idees, la societat, la solidaritat, peròtambé amb la bellesa, la interpretació, el talent, la sensibilitat. Crec que això és cultura.Però també crec que cultura és promoció del país. És l’orgull i l’amor per la terra. Sónles diferències, la veritable riquesa.Ha costat més d’una generació recuperar el fil de la nostra cultura, però ha arribatl’hora de l’ambició, de dirigir-nos realment cap a algun lloc.Caldria però professionalitzar la cultura. Donar suport els qui prenen les arrels, les fanseves i les projecten, els qui prenen la vida del carrer i la destil·len mitjançant processoscreatius en un producte artístic i cultural. I vet aquí la meravellosa paraula: producte. Com fer de la cultura un producte de consum? Crec que l’ordre dels factors és decisiuen aquest cas. Intentar-ho és una qüestió promocional, de crear l’oportunitat d’arribaral gran públic i que aquest, d’entre tot, també la pugui triar. Però s’ha d’intentar ambles eines de la realitat. Cal seleccionar propostes representatives i de qualitat, potenciar-les amb contactes,ajuts, patrocini, cobertura mediàtica. Crear també a l’exterior aquesta xarxa real.Promocionar el criteri mitjançant l’art, és a dir promocionar la cultura. Interessa?

LÍDIA PUJOLCantant

JORDI BERTRANGestor cultural

Interessa promocionarla cultura

OPINIÓ OPINIÓ

. TONI ROIG (AL-MAYURQA)

El 2007 ha seguit la línia constant d’anys anteriors. En directe i en enregistraments s’hamantingut l’estabilitat gràcies a artistes, organitzadors, discogràfiques, mitjans decomunicació i públics. En la pobresa com a país emissor, mereix un punt i a part l’espectacle de Maria delMar Bonet i Miguel Poveda a Nova York i a Frankfurt. Entre els retorns, el disc –censurat per una radiofórmula espanyola– i directes del reide la rumba, Peret, que emergia al Festival Mas i Mas, han estat referents. Ésnecessari reivindicar-lo abans que, un cop més, ens el furtin. Ambdós treballs denotenla influència de l’arrel en àmbits generalistes. En els mitjans, felicitem el nou format de la revista FOLC, ara SONS DE LA MEDITERRÀNIA,i el nou canal d’iCat fm, Mediterràdio, amb Mingus B. Formentor. En les organitzacions, benvinguts siguin els nous aires al Centre de Promoció de laCultura Popular Tradicional Catalana, amb Ramon Fontdevila, que enterra l’etapa dedesnacionalització. En els comiats, la partença del poeta Toni Roig, d’Al-Mayurqa, ha estat massamatinera, just el darrer any sense la seu del C.A.T. a Gràcia. L’aspecte més negatiu és la incapacitat per fer emergir noves propostes joves. La FiraMediterrània ha de reemprendre l’espai dels joves músics de la terra.

L’arrel influeix elsàmbits generalistes

ESPECTADORS DELS FESTIVALS DE MÚSICA D’ARREL

2007 2006 %

Cruïlla de Cultures 50.000 40.000 +25%(Mataró)FIMPT 25.000 14.000 +79%(Vilanova i la Geltrú)Tradicionàrius 16.000 16.000 +0%(Barcelona)Etnival (Girona) 14.000 8.000 +75%–amb entrada gratuïta–Les Méditerranéennes 12.000 13.000 -8%(Leucata del Rosselló)Festival de Flamenc 9.000 7.000 +29%de Ciutat Vella (BCN)Kesse 6.200 4.800 +29%(Tarragona)Trobada Acordionistes 3.000 4.500 -33%(Arsèguel) CaixaFòrum (Barcelona) 2.366 3.211 -26%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels organitzadors


JAZZ I BLUES 2007

TEXT: PERE PONS

FOTOS: JUAN MIGUEL MORALES

Una qualitat de primera que va arribar durantel primer trimestre del 2007, quan el dits de Javier Colina, Marc Miralta i PericoSambeat –Trio–, una producció del col·lectiuContrabaix, va superar en poc temps les tresmil còpies venudes. Com també va posar elllistó molt alt en el capítol de qualitat l’apariciódels discos de Giulia Valle (Danza imprevista) i Gorka Benitez (Bilbao i Al otro lado), totstres dins la col·lecció New Talent del segellFresh Sound. Per als lectors de la revista JAÇ,el millor disc de l’any va ser un treball de tallortodox: The Black Key (Swing Alley), de RamonFossati & Toni Solà i Ignasi Terraza Trio. L’interès i la novetat es pot projectar molt béen figures com la del saxofonista Llibert Fortuny,que, a més d’associar-se amb el pianistaManel Camp per oferir una relectura deMozart, va desfer el seu poderós quintetelèctric per elaborar un nou projecte propi queel va unir al baixista Gary Willis i al bateristaDavid Gómez i que van batejar amb el nomde Triphasic. També va ser especialmentinteressant constatar la bona resposta que vatenir el nou disc d’Asstrio, una cruïlla entre elpop i el jazz que reconcilia el gènere amb elpúblic jove i les pistes de ball. D’altra banda, va ser esperançador l’impulsque des de l’Institut Català de les IndústriesCulturals (ICIC) del Departament de Cultura esva començar a donar a aquesta escena ambactivitats com el desembarcament del jazzcatalà a París i la presència al Midem de Cannes.En relació a l’any Tete Montoliu, la produccióque va unir les big bands del Taller de Músics i de l’Esmuc sobre un repertori de versions il’acollida del festival Altaveu i del Festival deJazz de Barcelona del muntatge que unia perprimera vegada Pascal Comelade amb músicsde jazz –The Art Eixample of Canigó–, utilitzantcom a excusa el vincle del pianista amb lamúsica popular del país, van ser, juntamentamb el DVD documental de la revista JAÇ –Tete.Una mirada– i el disc que recull els concertsdel pianista a duo amb el contrabaixista JavierColina al Café Central de Madrid –1995(Contrabaix)–, les accions més significativesper recordar la figura d’un mestre. L’any es vasaldar amb una producció discogràfica d’unavuitantena de referències, semblant a la del 2006.

Vida en el planeta jazzUn any més, les dificultats, exclusions, impediments i entrebancs no han estat prou obstacle per frenar l’activitat al planeta jazzdels Països Catalans. La pertinaç persecució dels locals amb voluntat de programar música en viu –amb el London Bar, el Pastís,el Suite Royal, La Paloma i el Jazzman a la llista de baixes–, la tebiesa institucional a l’hora de recordar la memòria del pianistaTete Montoliu amb motiu del desè aniversari de la seva mort i l’encara més tímida atenció mediàtica, no han aturat pas el seucreixement, amb unes propostes de qualitat, interès i diversitat superiors als exercicis anteriors.

>> L’any Tete Montoliu

La prova que el jazz es considera una músicamenor a Catalunya es va constatar quan capinstitució ni pública ni privada va tenir encompte recordar Tete Montoliu l’any que escomplien deu anys de la seva mort. Ni tansols el magnànim i ‘humanitari’ F.C. Barcelona,del qual el pianista va ser soci d’honor, vamostrar sensibilitat a l’hora d’homenatjar-lo.El pianista Ignasi Terraza, que havia preparatuna versió jazzística de l’himne del club, vainterpretar la peça en el còrner, en playbacki amb la megafonia a mínima potència.

>> A la conquesta de París

L’exportació continua sent un dels principalsreptes per a la cultura musical catalana. Apoc a poc sembla que les institucions fanpetites passes per aconseguir que propostesmusicals del país tinguin l’oportunitat demostrar-se al nord dels Pirineus. En el casdel jazz, l’ICIC, juntament amb l’Institut RamonLlull i en col·laboració amb la Maison de laCatalogne de París, van organitzar a la capitalfrancesa un desembarcament del jazz català.Jon Robles, David Mengual, Ignasi Terraza,Santi Careta, Sergi Sirvent, Ismael Dueñasi Jordi Matas van ser alguns dels noms quevan actuar a la sala Duc des Lombards.

>> Els millors de l’any

Com cada any la revista JAÇ concedeix através de la votació dels seus lectors ladistinció a les millors produccions i aportacionsde la temporada. El millor disc del 2007 varecaure en el treball The Black Key, editatpel segell Swing Alley i amb la titularitat deltrombonista Ramon Fossati en companyiade Toni Solà i el trio d’Ignasi Terraza. Coma millor grup, els lectors del JAÇ van optarper la proposta electrònica i ballable d’Asstrioamb el repertori del seu darrer àlbum,Desplazamiento (K. Industria). I finalment, coma proposta revelació de la temporada, elsvotants van escollir l’enregistrament de LunarProject, Supernova (New Mood Jazz).

>> La música en viu demana permís

Han estat molts els locals, clubs i iniciatives(London Bar, La Paloma, Café Royal, Pastís,Jazzman, etc.) que han deixat de programarconcerts per decret administratiu. A molts altresestabliments se’ls han denegat les llicènciesrespectives per tal de poder desenvoluparaquesta activitat. Davant les protestes dediferents col·lectius del sector, les institucionses van compremetre a fer canvis a la legislacióa partir de l’octubre, però no ha estat fins al 2008 que aquesta realitat ha començat apercebre un lleuger canvi d’actitud.

>> La febre de les jams

Un punt de trobada natural i espontani entreels músics de jazz i l’aficionat el genera lapràctica de les jam sessions. A mesura queel nombre d’estudiants de música modernaha anat creixent en un país que diposa detres prestigiosos centres (l’Esmuc, l’Aula i elTaller de Músics), la revitalització d’aquestessessions s’ha convertit en un fet constatable.El circuit de Barcelona no hi ha dia de lasetmana que no disposi d’aquesta ofertaper a propostes de tota mena d’estètica igènere en locals com el Jamboree (dilluns),l’Heliogàbal (dimarts), El Foro (dimecres) il’Estudiantil i el Robadors (dijous).

>> Les novetats es mantenen

La secció de discos de jazz se sent menysafectada per les atzagaiades d’aquest sismeletal que afecta la indústria discogràfica. O aixíalmenys ho indica la xifra que registra les 77 novetats de solistes i grups jazzísticsd’arreu dels Països Catalans que enganyhan aparegut al mercat sota la tutela delsdiferents segells independents. Es tractad’una quantitat lleugerament inferior alsllançaments jazzístics de l’any anterior (80),però amb una diferència tan mínima que noes pot parlar de descens, sinó més aviat de manteniment de la producció jazzísiticatot i la davallada del negoci musical enlínies generals.


JAZZ I BLUES 2007

És una fortuna tenir feina. I jo el 2007 n’he tingut molta: concerts, gravacions,presentació del treball Al otro lado (Fresh Sound New Talent) i la gira amb Ressons.Però, tot i això, i que amb la discogràfica i el mànager ens hem mogut molt perpromocionar el disc, continua sent una feina molt difícil. Moltes vegades t’acabespreguntant si val la pena tant d’esforç. Però jo la veritat és que no em queixo. A altrescompanys no els ha anat tan bé. A Barcelona hi ha molts músics de gran qualitat, i nocrec que cap d’ells estigui botant d’alegria. El problema és que hi ha molts músics peròmolt pocs locals on tocar, i a més hi ha molt poc ressò de tota aquesta qualitat. Lamúsica creativa i el jazz no apareixen pràcticament mai a la televisió, la ràdio o lapremsa, tret que sigui per explicar que un nom internacional ha vingut a Barcelonaa tocar. El volum de feina que ha de fer un músic per poder tocar és enorme, i lagent no n’és prou conscient. Tot i això, al final em canso de queixar-me, d’haver dequeixar-me sempre del mateix. Per sort, sempre hi ha nous projectes que cada any etdonen trempera.

GORKA BENITEZMúsic

ANNA VOLTASCantant

Donar ressò a la qualitat

OPINIÓ

. TETE MONTOLIU

Totes les històries tenen tantes versions com testimonis. Qui és afortunat en el temaprofessional dirà que tot va fantàsticament bé, i qui està parat opinarà que tot vamolt malament. Tots tenen raó.El jazz està viu perquè els músics estan vius i segueixen creant amb entusiasme,però continuen faltant llocs on convertir totes les idees en realitats. Per què totsaquests locals que suposadament han rebut llicències per poder oferir música en viuno ho estan fent? No els resulta rendible. Els músics no poden anar a tocar per 20 o 30 euros, són professionals amb despeses com qualsevol altra persona, que hangastat molts diners en la seva formació i que segueixen gastant en coses com llocson assajar, per exemple. Els locals no poden pagar gaire més que això. Potser ésnecessari pagar una mica menys als músics ‘estrelles’ que vénen de fora per poderrepartir-ho amb els que són aquí. Potser els locals necessiten ajudes per pagar elscatxets dels grups. Potser...És necessari trobar un punt d’unió, de connexió entre les dues parts. És urgent!

Problemes de rendibilitat

OPINIÓ

ESPECTADORS DELS PRINCIPALS FESTIVALS DE JAZZ I BLUES

2007 2006 %

Festival de Jazz 42.500 46.064 -8%de BarcelonaFestival de Jazz 41.000 (**) 54.822 (**) -25%de Terrassa San Miguel Mas i Mas 34.000 20.700 +64%Festival (Barcelona)Festival de Dixieland 26.320 (**) 21.500 (**) +22%de TarragonaFestival de Jazz 22.500 (**) 22.000 (**) +2%de Ciutat Vella (BCN) Festival de Jazz 10.000 8.000 +25%de Sa PoblaEls Grans del Gòspel (BCN) 8.000 8.100 -1%Blues a Roses 7.450 3.000 +148%Xàbia Jazz 6.000 6.000 +0%Palau Jazz (Barcelona) 3.800 2.128 +79%Festival de Jazz de Reus 3.300 2.730 +21%Festival Jazz Tardor 2.600 2.300 +13%de Lleida Festival de Jazz de Girona 2.500Avui Jazz (Vila-real) 1.500 1.050 +43%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels organitzadors(**) Inclou espectacles d’accés lliure


CLÀSSICA 2007

Excel·lència a València

L’aposta pel tàndem format per Zubin Mehtai Lorin Maazel pot ser tant discutible com esvulgui, però en un tancar i obrir d’ulls no noméshan aconseguit col·locar el teatre valencià enel mapa internacional, sinó que a més l’hansituat en una posició preeminent. De la sevamà, l’orquestra del Palau ha esdevingut, enpocs mesos, una de les millors de l’Estat, ambla incorporació de membres de les orquestres de Madrid i de Barcelona a base de la vellatàctica mercantil de pagar millor que cap altrecompetidor. I a més, cal dir que la direccióartística i la línia programàtica orquestrada pelduet manté un més que interessant equilibrientre innovació i gran repertori equiparable alque s’estila en els teatres principals europeus.La culminació del primer any ha estat, sensdubte, l’extraordinària producció de La Furadels Baus per a L’anell del Nibelungs, delcompositor Richard Wagner. Carles Padrissai Àlex Ollé, que fa temps que s’han consolidatcom dos dels directors més sol·licitats de totl’àmbit operístic, van idear una producció que,sense trair cap dels principis ‘furers’, conteniauna important dosi tant de poesia com d’ideesfresques i innovadores.Un dubte, però, flota inquietant en l’ambient.Podrà el Palau de les Arts de València mantenirel pressupost necessari de cara a les properestemporades per continuar gaudint d’aquestmateix nivell d’excel·lència? La crisi que fuetejal’economia mundial no ens permet ser gaireoptimistes en aquest sentit. L’exemple delTeatro de la Maestranza de Sevilla i la sevadecadència els anys posteriors a l’ExposicióUniversal de l’any 1992 és una lliçó que elsadministradors i gestors culturals de l’àmbitpúblic haurien d’haver après. Mentrestant, la vida musical catalana ha mantingutel ritme de creuer dels darrers anys sense gransvariacions. L’Auditori segueix amb la filosofiad’introduir la màxima activitat a les sevesinstal·lacions, programant cicles, alguns delsquals es consoliden, mentre que altres tenenuna presència fugaç i una ràpida desaparició.Una programació poc vertebrada, però que va cobrint espais imprescindibles per a la salutmusical del país. El repte de futur és dotar demés coherència una programació de granabast però irregular en excés.

>> La Schubertíada a Vilabertran

Sens dubte aquest cicle que se celebradurant l’agost i el setembre a la petita vilade l’Alt Empordà s’ha consolidat com unoasi per a melòmans de paladar fi. Lespresències habituals de noms com els deGoerne, Banse, Kirchschlager, Leonskajao els quartets Ebène i Casals fan delfestival que dirigeix Jordi Roch un referent d’àmbit internacional.

>> Casals, Haydn i Beethoven

El Quartet Casals ha signat amb ‘Elsrussos i Razumovsky’ un dels cicles mésinteressants i de més alt nivell musical de la temporada barcelonina. Combinant elsquartets que Beethoven va dedicar alComte Razumovsky i els que Haydn vaescriure en la seva etapa a Rússia, elQuartet Casals s’ha consolidat de maneradefinitiva com el conjunt de cambra ambmés projecció internacional del nostre país.

>> Una felicitació

No és normal que un programa de ràdiodedicat a l’òpera estigui en antena durantquaranta anys. La Gran Gala que presentaMargarida Lluch a l’emissora catalana deRàdio Nacional d’Espanya, Ràdio 4, ho haaconseguit. L’espai operístic creat per JoanLluch i el Dr. Colomer Pujol s’ha convertiten un referent gràcies a uns col·laboradorsde luxe com Pau Nadal, Marcel Cervelló iJaume Tribó. Llarga vida a la Gran Gala!

>> Los Angeles i Salonen

Era molt esperada la presència a Barcelonadel director que ha convertit l’orquestra de Los Angeles en un referent tant en el pla artístic com pel que fa a la captació de nous públics, un dels grans reptes del’orquestra moderna. Esa Pekka Salonenno va decebre, descobrint el vessant mésmodern del sovint vituperat Jan Sibelius. El veritable homenatge musical al Palau.

>> Els pianistes

Si bé no ha estat precisament un any 2007espectacular en l’àmbit orquestral, sí queho ha estat per als amants dels teclats. No només han passat pels escenarisbarcelonins alguns dels més grans –o ésque no ho són Pollini, Brendel i Volodos?–,sinó que, a més, hem pogut descobririnnegables talents d’última generació. Dos noms a seguir: Piotr Anderszewskyi Eduard Kunz.

>> Eiji Oué i l’OCB

Amb seu a L’Auditori, l’Orquestra Simfònicade Barcelona i Nacional de Catalunya(OBC) és una formació que tenia el reptede fer un salt qualitatiu de la mà d’Eiji Oué.Malauradament, el temps ha anat deixantben clar que no té el perfil que necessitauna orquestra per poder créixer. La sensacióés que la direcció de l’OBC aportarà méscoses al director que no pas a l’inrevés.

>> La marxa de Weigle

La directora general del Liceu, Rosa Cullell,va deixar el càrrec per anar a la CorporacióCatalana de Mitjans Audiovisuals. No se latrobarà a faltar. Per contra, un director queha connectat magníficament amb l’orquestrai el teatre, Sebastian Weigle, se’n va cap aFrankfurt i fa un pas important en la sevameteòrica ascensió. Seran recordats elsseus Strauss, Wagner, Korngold i Henze.

>> SOS Cultura

El futur de la música i de la cultura en generalal nostre país és preocupant. Hi ha sectorsque creuen que el nou model de política desubvencions està creat per reduir de manerasubtil però evident la despesa de l’Estat enaquest camp. Caldria una revisió urgent, en un sentit o en un altre, del sistema definançament de la cultura. Si no es fa, elsnegres núvols de l’horitzó descarregaranamb força. I els perjudicats serem tots.

TEXT: ANTONI COLOMER

FOTOS: ARXIU ANUARI i LUIS MONTESDEOCA

El Palau de les Arts de València va concloure l’any 2007 la seva primera temporada completa, sacsejant amb molta força elpanorama musical de l’Estat espanyol. Si bé el projecte conté elements faraònics que posen en dubte la viabilitat, i malgratels greus entrebancs tècnics que la sala ha patit –que fins i tot van arribar a posar en perill dur a terme tota la programacióprevista–, és indubtable que València ha fet, en l’aspecte operístic, un pas endavant gairebé sense precedents. Mentrestant,la vida musical catalana commemora enguany el centenari de la inauguració del Palau de la Música.


CLÀSSICA 2007

Quan un treu el cap per intentar veure la magnitud de la profunditat d’un pou, s’adonaque només hi ha un infinit i molta, molta foscor. Fins i tot pot arribar a caure i tenir ladesgràcia de no morir, però quedar ferit per la resta de la seva vida. Amb aquesta méso menys afortunada comparació és com veiem la situació de la música.Encara avui van desfilant cap a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) elsmil milions de pessetes de subvenció pública dels quals ningú, fins a dia d’avui, s’hadignat a fer saber quin ús se n’està fent. Som a Catalunya, per tant analitzem lasituació d’aquí, però s’ha de dir i reconèixer que a la casa dels nostres veïns passa elmateix o potser pitjor. Dues dades d’actualitat: al II Congrés de la Música que es va celebrar a Barcelonasobre l’ensenyament musical a les universitats, conservatoris, escoles... alguns delsparticipants van trobar a faltar una ponència sobre el karaoke com a assignatura. LaUniversitat de Yale va concedir el títol de Doctor Honoris Causa a Paul McCartney:“Perquè no hi ha ningú comparable al compositor i perquè admirem el seu genimusical”. Després d’aquestes dues perles, que ja parlen soles, no tenim res més a dir,nosaltres en som els culpables.En una entrevista que vam fer al compositor Josep Soler per al portal digital La PortaClàssica, <www.laportaclassica.com>, li preguntàvem quin seria el seu pla d’estudisideal. Ell va respondre: “No hi ha plans ideals. Hi ha professors i persones que tenensentit comú i responsabilitats. Primer, cal tenir facultats, i després rebre ajuda per tirarendavant aquestes facultats. Res més”.

JOAN-PERE GIL BONFILLCap de la secció de contemporània del portal web <laportaclassica.com>

JOAN MARIA GUALDirector del Festival de Música del Castell de Peralada

El (de)probable estati situació de la música a Catalunya

OPINIÓ OPINIÓ

Podríem considerar dos models tipus de festival: un festival aparador i un festival decontinguts.El festival aparador estarà construït a partir de paràmetres exclusivament basats enl’exhibició dels espectacles, situats en el mercat de gires, que cobreixin lesexpectatives de notorietat o de venda suficients per assolir els objectius plantejatsd’inici. Per una banda, contractar el que asseguri un èxit de quantitat de públic, i perl’altra, que tingui una forta repercussió als mitjans. Una fórmula que no té cap méssecret que el de disposar dels contactes necessaris i la capacitat econòmica perdur-ho a terme. Per tant, la selecció dels elements de la proposta no requerirà unaunitat coherent, amb un discurs que presenti un programa vertebrat al voltant d’unscontinguts pretesament relacionats i amb vocació de conjunt unitari.Aquests elements de coherència, discurs, vertebració i vocació de conjunt unitari en elprograma són els que distingiran essencialment la segona opció de festival, quenecessàriament haurà de disposar d’accions que facilitin aquesta fórmula, i renunciaren la mesura del que sigui possible a les propostes que només estiguin situades en elterreny de l’oportunitat de mercat. Més enllà d’exhibir, haurà de provocar i ser motorde propostes que enriqueixin el panorama de l’oferta, i que situïn el festival com a nucli decreació, amb propostes que s’adrecin a la societat a la qual pertany, i a la qual ha deservir amb vocació d’element vertebrador, de progrés, i de convivència social, onl’expressió de les diverses manifestacions de la cultura signifiquin un compromísestètic i ètic, que s’adreci a un públic cada dia més preparat, i per tant més exigent,que forma part d’una societat cada dia més culta i per tant cada dia més lliure.Totes dues són opcions diverses i respectables, però que sovint no es distingeixen, seles situa en el mateix pla, i es tallen amb el mateix raser. Cal que ocupem el lloc quelliurement escollim, sense complexos i des de l’ètica i la professionalitat, deixant clarsels trets que volem que defineixin la nostra posició. Potser així ajudarem que la propostase situï amb claredat davant dels que es pensen que poden jutjar la nostra feina.

Continguts o aparador

. QUARTET CASALS

ESPECTADORS ALS PRINCIPALS ESPAISDEDICATS A LA MÚSICA CLÀSSICA

2007 2006 %

Palau de la Música 538.958 446.507 +21%de ValènciaL’Auditori 481.047 431.706 +11%(Barcelona)Palau de la Música 375.210 401.856 -7%Catalana (Barcelona) (*)Gran Teatre del Liceu 286.207 336.061 -15%(Barcelona) (*)Auditòrium 96.028 62.782 +53%(Palma)

Font: Elaboració pròpia amb les dades facilitades pels responsables dels espais(*) No inclouen funcions escolars ni actes externs d’altres promotors


PÚBLIC FAMILIAR 2007

Millora la valoració delsespectacles per a infants

L’augment de la qualitat, la quantitat i la diversitat deles contractacions públiques dóna més estabilitat alsprofessionals del sector, tot i que el salt tampoc ha estatespectacular. Jamue Barri considera que de feina entenen molta. De mitjana, els trenta associats a l’AMAPEIvan oferir un centenar de bolos cadascun el 2007.

1a Fira de Música InfantilUna de les demandes del sector ha estat la creació d’unafira especialitzada, que finalment es va concretar el maigamb la 1a Fira de Música Infantil a Vilobí del Penedès,amb el suport municipal i d’Eix de Serveis. L’AMAPEIconsidera molt important la creació de la fira i lamentaque la Generalitat de Catalunya no hagi volgut donar-hi


suport. Barri explica que la van impulsar esperant queel govern català hi col·laboraria, però els van respondreque ja hi havia moltes fires d’aquestes característiques.“És el primer festival de música per a infants als PaïsosCatalans, i per tant reclamem que les institucions esposin les piles i li donin suport”, assenyala.

Baixa la producció discogràficaPel que fa a la venda de discos, els músics de cançonsper a infants no han notat la crisi que pateix la indústria,tot i que ha baixat la producció al voltant d’un 12%, en passar de la cinquantena a unes 45 edicions encatalà. Amb tot, tal com reconeix Jaume Barri, és unsector que tenia uns índexs de vendes molt baixos,

i senzillament els ha mantingut: “Sempre hem distribuïtpoquíssim, som nosaltres mateixos els que venem elsCDs que editem. El nostre públic prefereix comprar-seels originals que no pas fer-se còpies, i menys encarabaixar-se les cançons d’Internet”. Pel que fa a les produccions discogràfiques dels artistesassociats a l’AMAPEI, cal destacar cinc novetats del2007: tres treballs de Noè Rivas, un de Roger Canals–Per sucar-hi pa! (Batiendo Records)– i un altre de SantiOrtiz –Canta i balla amb una rialla (Música Gobal). Decara al 2008 està previst que augmenti de nou l’ofertadiscogràfica, perquè ja hi ha una desena d’animadorsassociats que estan preparant àlbums per continuarfent ballar la canalla.

“A poc a poc els ajuntaments inverteixen més en espectacles per a públic familiar. Abans només contractaven propostesde format reduït, però darrerament han decidit fer-ho també amb format gran”, anuncia el fins ara president de l’Associacióde Músics i Animadors Professionals d’Espectacles Infantils (AMAPEI), Jaume Barri. Traduït en xifres, els espectacles petitsno superaven mai els 1.500 euros per sessió, i ara en canvi han aconseguit que cada cop més les institucions superin laxifra per contractar espectacles de major qualitat i envergadura. Quant a la producció discogràfica, el 2007 va baixar un 12%.

No fa pas gaire, un espectacle per a públic infantil de qualsevol festa major o festa debarri s’anunciava com a ‘festival infantil’, amb lletra petita, i ni tan sols es feia esmentdel nom del grup, companyia o artista.Gràcies a la professionalitat dels artistes del ram i a l’acceptació i participació d’unpúblic cada cop més nombrós i sobretot més participatiu, les coses van canviant, i als cartells del programa festiu dels pobles ja hi podem veure el nom de l’artista ogrup d’animació amb lletres més grans o, si més no, més llegibles.La música per a infants està en un bon moment de producció i creació, tot i queencara no es reflecteix en els mitjans de comunicació ni a les prestatgeries de lesbotigues de discos.Actualment hi ha grups i cantants per a infants que estan fent més de cent cinquantaactuacions cada any, i això fa pensar que la ‘música per a infants’ té molt bona salut.

LLUÍS JUANETDirector artístic d’Únics Produccions i de laprogramació familiar ‘Viu el Teatre’ al Poliorama

OPINIÓ JORDI TONIETTIAnimador i cantant

OPINIÓ

Ja era hora! És el que penso mentre escric aquestes línies. Ja era hora que per fi se’nscomencés a considerar un concepte d’oci prou interessant com per poder col·laboraren una publicació musical de referència. I no perquè no tinguem clar el valor del quefem, sinó perquè els que ens dediquem al teatre musical –especialment el familiar–encara ens trobem amb moltes dificultats per arribar al públic que, tot s’ha de dir, quanté l’oportunitat de veure un espectacle musical, repeteix i s’hi enganxa.Ens trobem en un moment molt interessant del teatre musical familiar, en moltsaspectes. Els últims anys han aparegut noves companyies que volen donar –i estandonant– nou impuls al sector. Companyies joves, amb moltes ganes i empenta, quefan produccions de gran qualitat artística, professional i creativa. A més, es produeixun fenomen curiós, i és que, tot i la poca implicació dels mitjans generalistes i de lesadministracions –que només ara sembla que es comencen a ‘mullar’ i a tenir-nos encompte–, les produccions musicals familiars tenen un suport creixent del públic. Unpúblic que sap triar l’oferta que més li agrada, amb criteri, i que entén el valor del quese li ofereix i està disposat a pagar-ne el preu just.Som en el bon camí i animo a tots els companys i companyes de la professió queseguim així, a les administracions i als mitjans que continuïn comptant amb nosaltres,i als espectadors, que ens segueixin donant suport i siguin sempre exigents. Que parlinde nosaltres, ni que sigui malament, perquè només així podrem seguir millorant.

Molt bona salutEl teatre musical familiar:un fenomen en evolució


ORQUESTRES I CONJUNTS 2007

Les orquestres s’han adaptat, amb penes i sacrificis,a la diversificació de l’oferta d’oci. La feliç dècada delsvuitanta, l’època daurada del sector, quan regnaven a envelats i festes, ja no tornarà, però no per això handeixat de lluitar per mantenir un espai amb la dignitat i el respecte del sector i de les administracions.

En general, les diverses associacions professionals del ram de l’espectacle van unir esforços per tal dereivindicar l’aprovació de l’Estatut de l’Artista, que esva presentar el primer trimestre del 2008. Amb l’objectiud’oferir un conjunt de millores laborals, fiscals i legals i regular, per tant, els drets i deures de l’artista, elDepartament de Cultura i Mitjans de Comunicacióproposarà l’aprovació de l’Estatut de l’Artista, desprésde les negociacions amb les administracions competentsen cadascun dels àmbits. El Consell de la Cultura i deles Arts haurà de vetllar per la defensa dels drets delsartistes i serà el canal de comunicació entre tots elsactors. La complexitat del procés, però, situa la sevaaprovació real a molt llarg termini. En aquest sentit, lamateixa administració proposa com a via alternativa un codi de bones pràctiques, convenis marc, cartesde drets aplicables als contractes concrets, decàlegs i contractes-model. El codi pot tenir diverses aplicacions,com a simple guia per als mediadors independents i les diverses administracions i centres públics.

Els professionals aposten per laregularització del sectorDesprés de la davallada de contractació d’orquestres a principi de segle, la situació s’ha estabilitzat amb certa tendència a labaixa i a la dispersió de la contractació, a més de la consolidació d’un circuit de sales de ball. El sector reclama major atencióper part de l’administració, un nou pas cap a la regularització i que els ajuntaments siguin més respectuosos amb els pagaments.Quant a la contractació d’orquestres i conjunts, el 2007 va marcar un notable descens del 9,6% de bolos entre les 25 principalsformacions, sobretot entre grups de versions. Les formacions catalanes més populars continuen sent un any més les orquestresSelvatana i La Principal de la Bisbal, juntament amb el lideratge del grup Hotel Cochambre.

El gerent de Musicat, Antoni Mas, destaca el fet quel’administració intervingui per regular el sector: “És moltbeneficiós, perquè ajuda a eliminar les males pràctiquesd’algunes agències que desprestigien el sector”. Desd’ARC i Musicat, a més d’altres entitats vinculades a lamúsica, s’impulsa també una reforma de la SeguretatSocial en el règim especial d’artistes. El Ministeri deCultura ha avançat que aquesta petició es recollirà enel nou Estatut de l’Artista. “El Department de Culturaha fet un gran esforç durant el 2007 per tirar endavantl’Estatut de l’Artista i un codi de bones maneres quebeneficiarà la contractació, ja que es farà seguint lesnormes d’una llei”, considera Mas.Un altre avenç va ser la resolució del Tribunal Català deDefensa de Competència, que posava fi a una batallaprofessional i legal impulsada per l’anterior Junta d’ARCel 2004 contra cinc empreses de representació artísticade Lleida, per les “actituds i/o polítiques que succeïenen aquesta demarcació de monopoli per obstruccióde mercat”. El Tribunal va donar la raó a ARC i les vamultar per “una conducta restrictiva de la competència”.

Pagaments endarreritsL’increment de l’endarreriment de molts ajuntamentsen el pagament de les actuacions de les orquestres hafet saltar totes les alarmes. Per a molts representants imànagers, aquest ha representat el principal problemadel 2007. Des de Musicat es considera: “L’Estatut del’Artista hauria d’incloure en un dels punts l’obligatorietatque als contractes s’especifiqui un termini de tempsmàxim per pagar els músics i conjunts. És una mancade respecte a tota la professió. Si això no canvia, lacrisi econòmica agreujarà encara més aquesta situació”.

Circuit de ball i grups de versionsUn dels fenòmens que es consolida temporada reretemporada és el dels grups de versions, tot i que la sevaproliferació fa que es reparteixin més els bolos i que nos’assoleixin les quotes d’altres anys. En general, però,acaparen una major quota de contractació respecte a les orquestres, i això ha provocat certa preocupacióentre les grans formacions, que cada any tenen mésdificultats per omplir les seves actuacions. Antoni Mas,però, no creu que sigui un canvi de cicle: “El públic de les orquestres es recicla. Encara que els joves no hi vagin, quan es facin grans molts d’ells passan a serconsumidors d’aquesta música”. D’altra banda, una altra dada a destacar per al sectorés la consolidació al llarg del 2007, en la temporadabaixa, d’un circuit de sales de ball arreu del país, queprogramen de manera permanent repertori per a gentgran, i que ocupa tant les orquestres com conjunts depetit format.

El responsable de Musicat ha constatat a més unapràctica recuperada que s’ha detectat als directes.Alguns ajuntaments comencen a cobrar de nou lesentrades per a les actuacions de les orquestres ambl’objectiu de cobrir despeses, tot i que fins ara havienestat actes populars i gratuïts. Mas creu que “va serun error que els ajuntaments deixessin de cobrar en el seu moment, i ara serà difícil que la gent ho accepti.Amb tot, si la gent paga per veure futbol o una obrade teatre, per què no ha de pagar per anar a ballar?”.

100 anys de Joaquim Serra i 30 de La SalsetaEl 2007 es va commemorar el centenari del naixementde Joaquim Serra, compositor clau de la música per acobla. Institucions, agrupacions musicals i entitats l’hanrecordat en homenatges, concerts i enregistraments del’obra original de l’autor empordanès, a més d’algunesrelectures com la del disc El misteri de Miles Serra i les músiques mutants (Picap, 2008), de la CompanyiaElèctrica Dharma. També cal destacar el 30è aniversaride La Salseta del Poble Sec, celebrat amb una giraantològica, l’edició d’un CD+DVD –30 anys en dansa(Salseta Discos)–, una exposició històrica i una salsaespecial elaborada pel cuiner Ferran Adrià.

“Es projecta l’aprovació

de l’Estatut de l’Artista i

un codi de bones maneres”

“Els ajuntaments cobren

entrada a les orquestres

per cobrir les despeses”

TEXT: MARIA LLUÏSA PUJOL

FOTO: ARXIU SALSETA DISCOS

LA SALSETA DEL POBLE SEC VA FER 30 ANYS

TREMENDOS · 51SE ATORMENTAUNA VECINA · 55

LA LOCA HISTERIA · 65



Cobla-orquestres i orquestres

SELVATANA · 161 LA MERAVELLA · 158LA PRINCIPAL DE LA BISBAL · 161

LA BLANES · 116

MONTGRINS · 135 COSTA BRAVA · 120

MUSICÀLIA · 114 VOLCÁN · 98LA GIRONINA · 105 LA CHATTA · 90 AMOGA · 86

Conjunts i grups de versions

HOTEL COCHAMBRE· 120 LA TRIBU · 90

LA MONTECARLO · 120

TRÀFIC · 90 LA METROPOL · 87 ORQUESTRA VENUS · 81

GIRA-SOL · 68GERUNDA · 70LA SALSETA DEL POBLE SEC · 75

MITJANIT ORQUESTRA · 76

LOS MEJORES · 50

LES 25PREFERIDES

1 2 3 41

5 6

1

7 8 9 10 11

1

1 2 3 4 5

1

7 8 9 10 11

1

13

12

6

Tot i una relativa baixada en el nombre d’actuacions, res ha canviat alpodi de les orquestres més contractes de la temporada. La Selvatana,La Principal de la Bisbal (totes dues amb 161 bolos) i La Meravella(158) mantenen les tres primeres posicions del rànquing, mentre que enels grups de versions Hotel Cochambre (120) manté un incontestablelideratge, seguit de les veteranes Tràfic i La Tribu (totes dues amb 90).

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per les formacions

12



El 2007, La Salseta del Poble Sec vam celebrar trentaanys d’existència, amb tot un seguit de fastus que vanincloure una exposició, l’edició del CD+DVD 30 anys endansa (Salseta Discos, 2007), la creació d’una salsaespecial, amb el nom del grup, a càrrec de Ferran Adrià, iuna gira antològica, amb plens per tot Catalunya i dosconcerts importantíssims: un al Poble Sec que va reunirmés de 3.000 persones, i un de segon a Vilabella (l’AltCamp) que significava el bolo número 3.000 de la formació.El 2007 ha estat, penso, un any només ‘correcte’ per a lesorquestres i grups de ball. Ens trobem però que a partir dela greu davallada del 2002 la contractació ha anat creixent

d’una manera molt lenta temporada rere temporada, iaquest petit progrés no permet encara que la majoria deformacions de ball puguin viure al cent per cent de la sevamúsica i necessitin una altra activitat professional per anartirant. Una dada per a l’esperança és la consolidació, entemporada baixa, del circuit de sales, que programenpermanentment música de ball per a gent de seixantaanys cap amunt, i que ocupa tant orquestres com grupsde format reduït. Tot i així, continuen sent els estius quanles grans formacions orquestrals es guanyen més bé lavida, competint amb el nom i la trajectòria, per entrar a lesfestes majors de més pressupost.

SALVADOR ESCRIBÀCantant i fundador de La Salseta del Poble Sec

Viure de la música

Els ajuntaments catalans estan descuidant les sevesfestes majors i d’un any a l’altre hi destinen menysrecursos i diners. Les grans formacions orquestrals sónles que més pateixen aquesta retallada paulatina en elpressupost municipal. Cada vegada són menys elstècnics encarregats de confeccionar el programa defestes que poden pagar amb els diners de quèdisposen el catxet d’una gran orquestra, per la qualcosa opten per conjunts més econòmics. Aquest estalviva en detriment de la vistositat i la diversió de la nit deball, una de les més importants, lluïdes i que més públicconcentra. De la desena d’instrumentistes i els tres o

quatre cantants animant al públic, s’ha passat a grupsmés reduïts i menys vistosos com quartets, trios i duets,quan no directament es prescindeix de la música i l’animacióen directe i es recorre a discomòbils i punxadiscos.Actualment, les grans orquestres, per desgràcia, nonomés han de fer front a aquesta reducció de la feina iper tant d’ingressos, sinó que els ajuntaments són malspagadors, no s’emercen a liquidar immediatament l’importdel bolo i estiren la data per fer-ho com a mínim a trentadies vista. La majoria de vegades, si tenim sort, cobremcent dies després d’haver actuat; una situació que afectai posa en perill la viabilitat econòmica dels projectes.

JOSEP MARIA SURRELLDirector artístic de l’orquestra La Gironina

Es perd la festa

En un mercat on, cada cop més, la gestió contractuales valora en termes econòmics en detriment de laqualitat del servei i dels espectacles, es desdibuixa elpaper de la nostra professió i es minimitza l’artista i laseva creació musical.És per això que broten les competències deslleials entreels professionals del sector i que els clients, en moltesocasions, se salten tots els estaments de la nostraprofessió per contactar directament amb l’artistapensant-se que estalvien despeses innecessàries.Actualitzar la festa major al nostre país és l’oportunitatper reivindicar-nos. Cal programar amb clau de present

i perspectiva de futur, potenciar una major riquesaartística, fer entendre als clients que el poder deconvocatòria i l’èxit de les festes no només l’ha dedonar el cartell, sinó el nom de la festa en si. La músicaés cultura i no tan sols un entreteniment.Guanyant llibertat per programar, podrem ampliarl’oferta i acontentarem més tipologies de públic fentmés fort el nostre mercat, els espectacles tindran mésesperança de vida i, de nou, amb la ‘novetat’ com aaliada, tornaran a prevaldre valors com l’originalitat i laqualitat per damunt del ‘2x1’. Cal una filosofia de risc enbenefici de tots, públic i clients inclosos.

IXENT SAMPIETROMànager d’Èxits Espectacles i Desconcerts

Loading...

Dins el món de l’espectacle, crec que el passat 2007 latònica va ser similar a la dels darrers dos o tres anys.Quan discuteixes amb representants, mànagers iartistes, es respira un aire una mica negatiu, es parla dela famosa crisi financera en la qual estem immersos totsels sectors de l’Estat espanyol, i s’hi fa referència coma l’efecte-causa de la disminució d’actuacions.És un fet real. En termes generals la feina ha baixat.Però personalment no crec que això sigui motivat per lacrisi que sembla que estem patint. El motiu és que hi haun augment de l’oferta en el sector. Hi ha una cosa queés molt clara, com es diria col·loquialment: com mésgent hi ha, a l’hora de repartir el pastís, la part que ettoca és més petita.

On sí que crec que es nota la crisi financera és a l’horadels cobraments i pagaments, i cada any que passasembla que la situació encara s’accentuï molt més.L’administració pública hauria d’entendre que unaformació musical no és res més que un conjunt detreballadors que com a tals han de cobrar la seva feinaun cop l’han realitzada. Dubto que hi hagi ni un solAjuntament a Catalunya que pagui la nòmina als seustreballadors a 30, 60 o 90 dies. Doncs, per què ho fanamb els artistes? Crec que és un tema prou delicat com perquèl’administració ho tingui en compte. Per això, des d’aquívull obrir el debat i la reflexió sobre un tema bàsic per albon desenvolupament del sector.

IBAN OROBITGRepresentant d’Orobitg Espectacles

Cobrar la feina al dia

OPINIÓ


FESTES MAJORS

Segons les dades extretes a partir de l’informe elaborat,els 946 ajuntaments catalans van contractar al llarg del’any passat un total de 5.006 formacions musicals dediferents estils i procedències perquè actuessin a lesfestes majors. Gairebé la meitat d’aquests bolos, 2.342(46,8%), van correspondre a orquestres i conjunts deversions, seguits per bandes de pop-rock amb 1.462concerts (29,2%). El 25% restant de les actuacionscontractades es va repartir entre grups i artistes defolk i músiques d’arrel, amb 285 (5,7%); jazz, amb 144(2,9%); cançó d’autor, 133 (2,7%); espectacles per apúblic familiar i infantils, 97 (1,9%); clàssica, 56 (1,1%),i altres estils, 487 (9,7% ), entre els quals s’inclouen elsespectacles de carrer i els DJs. L’estudi de l’ICIC que ara es fa públic, elaborat pel GrupEnderrock, es va realitzar a partir de dades recollidesde la totalitat dels ajuntaments de Catalunya per saberamb detall quina és la música que programen a lesfestes majors, amb una especial incidència en temesestilístics i lingüístics. Així, si ens fixem en la llenguad’aquests directes de Festa Major, la majoria, 2.299(45,9%), són de formacions que tenen un repertoripluringüe basat en sobretot en versions. La música encastellà, amb el 22,5% de les actuacions, se situa trespunts per sobre del català, que suposa el 18,6% delsbolos. Els artistes que canten en altres llengües sónels que acumulen el 10% restant de la programació.Tal com es deriva d’aquest estudi, més de la meitat deles formacions (51,9%) ofereixen un repertori en diversesllengües (on destaquen orquestres i grups de versions).En el cas del pop-rock, dels grups programats, 444cantaven en català (42%) i 607 en castellà (58%). Dels concerts en directe, entre les bandes que alternensempre les mateixes llengües, 175 (3,5%) combinavencatalà i castellà, 57 (1,1%) sumaven alguna llengua mésa aquestes dues, 51 (1%) usaven el castellà i altres, i19 (0,4%) el català i alguna altra. Els grups de músicainstrumental van suposar un total de 296 bolos (5,9%),a més de 207 propostes de discomòbils, discjòqueis i altres estils (que són el 4,1% restant).Les festes populars, repartides al llarg del calendari–festes majors, d’hivern, d’estiu, carnavals...– i arreudel territori, han constituït la matèria viva amb la qual els apoderats i representants de les orquestres de ballvan construir les primeres gires i circuits musicals.Després dels elements tradicionals, invariables any rereany, els tècnics i les Comissions de Festa saben que lamúsica en viu és un dels actius més importants perassegurar-se l’èxit. Una festa major no només reforçael sentiment de pertinença a la comunitat dels vilatans,sinó que projecta el municipi a l’exterior i pot atreuremilers de visitants de poblacions veïnes i de més enllà.

El castellà predomina en la majoriade concerts de Festa MajorDe les cinc mil formacions contractades durant les festes majors catalanes del 2007, la majoria són plurilingües i grups de versions,però globalment les actuacions en castellà superen els grups que canten en català. Els cartells de les festes majors són un delsmillors baròmetres per tal de conèixer la realitat musical catalana. Per aquest motiu, l’Institut Català de les Indústries Culturals(ICIC) va encarregar l’elaboració d’un estudi on s’analitzen aquestes programacions festives de tots els ajuntaments catalans.La meitat dels artistes contractats són orquestres i conjunts, seguits de bandes de rock, a més de conjunts de folk i jazz.

TEXT: JORDI RIBA


PROGRAMACIÓ DE LES FESTES MAJORS PER ESTILS MUSICALS

PROGRAMACIÓ DE LES FESTES MAJORS PER LLENGUA

pop-rock cançód’autor

folk / mús. d’arrel

jazz orquestresi conjunts

clàssica infantil altres estils(DJs, carrer…)

plurilingüe (45,9%)

català i castellà (3,5%)

castellà i altres llengües (1%)

català i altres llengües (0,4%)

català, castellà (1,1%)i altres llengües

instrumental (5,9%)

s/determinar (4,1%)

català (13,6%)

castellà (16,9%)

altres llengües (7,5%)


FESTES MAJORS

No sóc un artista mediàtic. Però en tres anys, tempsque fa que va sortir el meu primer CD, he tingut proupresència als mitjans com perquè molta gent em digui:t’he vist, t’he escoltat, t’he comprat, m’he copiat, m’hanpassat i, immediatament després, em preguntin pel properbolo: “Avisa’m quan toquis”. Gràcies. Ja t’avisaré, aramateix no... El futur de la música és el directe. D’acord.Estem en un dels millors moments de la música popularen català. D’acord. Ara, mireu el myspace de la majoriad’artistes que diuen que estem renovant la cosamusical en català. Concretament l’apartat ‘upcoming

shows’. Què? Res. Entre tots no fem ni una gira d’unmes. Agendes buides. Engrunes. Hi ha excepcions, sí(sí?). La majoria vivim aquest gran moment a base debolos de merda. Toques perquè et coneixen. Perquè hivas gratis. Perquè et fan un favor. Sou molts. M’agradaperò no encaixa. Et tinc present. Respostes de manualque reps quan truques pidolant bolo. I no ens enganyem,el català encara s’ha de normalitzar com a llengua, nod’ús però sí d’escolta, entre la gran majoria del públic.El català no ven. I si no vens no et posen a l’aparador. Alcapdavall som un producte. Us ho dic jo que sóc publicitari.DAVID PÉREZ (ERM)

Cantant

Avisa’m quan toquis

Si en les societats agrícoles i industrials la festa major va ser element determinant en el lleure local i en lesrelacions socials intermunicipals, la generalització del’ús del cotxe als anys setanta ho va començar acanviar, ja que hom ja podia seleccionar el que mésl’interessava, amb independència de la seva major omenor proximitat. El canvi es radicalitza amb els noushàbits de comunicació que generen les noves tecnologies.Ara, quan la grandiloqüència ‘major’ de la festa ja perdbona part del seu sentit, moltes poblacions mitjanes ipetites continuen ancorades en esquemes propis de

mitjan segle vint. Encara sort que conceptes com la‘revista’ o el ‘concert jove’ han estat matisats odiversificats. És a les poblacions innovadores on, a lapràctica, la festa canvia el qualificatiu axiomàtic, ‘major’,per un altre de més escaient a la nova realitat, ‘popular’.Musicalment les festes més reeixides són aquelles quecerquen satisfer la diversitat de gustos intergeneracionalsamb programacions que abasten des de l’arnat ball desempre fins als concerts de folk, pop-rock i músiques delmón, procurant sempre espais de jazz-blues, cant corali fins les tendències més innovadores.FÈLIX CAMPRUBÍ

Director de MADMA Produccions Musicals

En la diversitat hi ha la festa

Els ajuntaments demanen sobretot orquestres i grupsde moda dins una línia comercial. Aquests artistespoden omplir un 60% de les graelles. Grups que espresenten de gira com Estopa o Pastora són els mésdemanats, conjuntament amb el fenomen delmestissatge, que funciona molt bé.Normalment un ajuntament amb un pressupostimportant vol invertir els seus calés en grups que portinmolta gent, tot i que també és veritat que els últims anysgràcies als festivals de música alternativa i independentcreix una contractació de bandes amb nous aires queens obren un camí diferent del que podem veure cada

dia, com Krakovia, Standard, Delorean, Love ofLesbian, The Pinker Tones... I amb aquestes bandeses consoliden festivals com el CambriRock, L’ArboçSona o l’ElectroFaro al Camp de Tarragona.Des de Music From Tamarit intentem adequar el pressupostdels ajuntaments als grups. Tenim mancances de grupsde noves músiques, jazz i blues, i no es creen marcs perubicar aquests estils. Creiem que el sector es troba enun bon moment atès que cada cop hi ha una majorassistència de públic als directes i els nostres jovesprogramadors es troben més a prop del pensament dela gent del carrer que no d’un despatx.

MARCO RODRÍGUEZComunicació, producció i managementde Music Fom Tamarit, Sset i Desconcerts

Programar al Camp de Tarragona

OPINIÓ

Els programadors de festes majors volen contractar elgrup més famós, el de major projecció, i al millor preu.Però el pressupost que cada ajuntament destina a lesfestes, i el catxet de la banda, determinen el nivell alqual poden arribar a aspirar i sovint s’han d’acabarconformant amb unes propostes de qualitat però demenor perfil mediàtic. Tot i aquesta evident voluntat d’apostar pels que mésgent arrosseguen, la programació de Festa Major escaracteritza per un cert eclecticisme, amb la intenció deno excloure ningú i arribar a gent de totes les edats igustos. En general, la música en català té unapresència destacada a tot el país, excepte a Barcelona

ciutat i a l’àrea metropolitana, on els consistorisbusquen obtenir un major populisme entre els seusciutadans i opten per caps de cartell estatals. Es tractad’unes propostes molt més cares, però, a canvi,aconsegueixen un suport molt més important de partdels mitjans de comunicació que són els que apostenper fer-los famosos. Durant massa anys només s’ha valorat lesdiscogràfiques, mentre que la figura del mànager s’hadespreciat molt. Ara que no n’hi ha tants com caldria,tothom els troba a faltar, i per alguna cosa deu ser.S’hauria de reconèixer aquests professionals en la sevajusta mesura, si no els artistes seguiran fent de mànager.

XAVI FORTUNYDirector d’RGB Management i promotor del Senglar Rock

Reconèixer els mànagers


FIRES I MERCATS

Les cites professionals apostenper reforçar el mercat interiorLes cites professionals dels Països Catalans han tancat el 2007 amb dos nomenaments clau al Mercat de Música Viva i la FiraMediterrània de Manresa que pretenen reorientar la seva estratègia amb una aposta clara pel mercat interior i la internacionalitzaciódels artistes catalans. L’estabilitat en la xifra d’assistents mostra que la majoria s’ha estabilitzat i que han consolidat un públic fidel.La reordenació del mapa de fires i mercats servirà per determinar també la relació amb els professionals del sector i el paper decites imprescindibles on es combina la demanda professional i l’oferta popular.

L’any es tanca amb una nova perspectiva de futur peral Mercat de Música Viva de Vic (MMVV), just quan secelebra el seu vintè aniversari, amb la signatura d’uncontracte-programa entre la Generaltat i l’Ajuntamentde Vic. La signatura es va formalitzar el 10 de generdel 2008. El secretari de Cultura del Departament deCultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat deCatalunya, Eduard Voltas, explica que l’acord permetrà“donar estabilitat a quatre anys vista al Mercat a nivellorganitzatiu, econòmic i de continguts”. Així mateix, les línies noves mestres d’aquest contracte firmat sónla dinamització del mercat interior català i el suport al’exportació de música catalana. El responsable de dura terme aquests objectius serà el recent nomenat noudirector artístic del MMVV, Lluís Puig, en substiutucióde Manel Muntañés. Puig havia estat l’impulsor de laFira d’Espectacles d’Arrel Tradicional de Manresa, ésproductor i promotor musical, i fins ara era director del’empresa de management Vesc.

Les condicions del contracte-programaEl pressupost amb què es dota el MMVV amb el nouacord és de 2,2 milions d’euros que aporta el mateixDepartament de Cultura, sumats als 895.000 eurosque hi posa l’Ajuntament. Aquestes dues institucions,a més d’aquest suport econòmic, tindran participacióen els òrgans de govern del Mercat, amb un comitèparitari que es reunirà dos cops l’any i una comissiópermanent mensual.

Per tal d’acomplir la prioritat d’enfortir el mercat interior,el MMVV reforçarà la participació dels programadorsi els artistes de tots els territoris de parla catalana. Enaquest sentit, el Mercat tindrà cura que la programaciósigui d’interès per als programadors tant públics comprivats dels Països Catalans. A més, s’engegarà unanova línia de coproduccions d’espectacles adreçats almercat català. El contracte-programa del MMVV tambées fixa com a finalitat el suport a la internacionalitzaciódels artistes catalans. Per aconseguir-ho, el Mercatpotenciarà acords de col·laboració amb altres territorisde l’Estat espanyol, amb països mediterranis i amb totel continent europeu.Aquesta mateixa voluntat de treball comú també latenen altres certàmens, com la Fira de Música al Carrerde Vila-seca. Tal com avança el seu director artístic,Kike Bela, ja s’està gestant una coordinadora de firesdels Països Catalans on participarien les musicals (el Mercat de Música Viva de Vic, les fires de Vila-secai de Vila-real i la Fira Mediterrània d’Espectacles d’ArrelTradicional) així com les de teatre i altres arts escèniques(que agruparan les fires de Tàrrega, Manacor, Igualadai la de Titelles de Lleida).

Col·laboració amb els festivalsD’altra banda, el Mercat de Vic també serà reforçatamb la nova política que ha establert la Generalitat de suport als festivals del país. D’aquesta manera, ladesignació que ha fet l’Institut Català de les Indústries

Culturals (ICIC) de cinc festivals estratègics als qualsdonarà un suport especial inclou com a condició perrebre aquesta designació que s’han de comprometre a coordinar-se amb el MMVV.

Novetats a la Fira MediterràniaA la Fira Mediterrània de Manresa també hi ha hagutrelleu. La tècnica de Cultura de l’Ajuntament de Mataró,Tere Almar, n’ha assumit la direcció artística a partird’aquest 2008, prenent el relleu del músic i productorToni Xuclà. La nova responsable de la fira té una àmpliatrajectòria en la gestió cultural: ha estat més de vintanys al Patronat Municipal de Cultura de Mataró icol·laboradora de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega,del Sitges Teatre Internacional i d’altres iniciativesculturals al Maresme. Almar, que ha acceptat el càrrec només per dos anys,ha accedit a la direcció amb la voluntat de dinamitzar iestimular la presentació de propostes artístiques quepuguin reequilibrar tots els àmbits artístics representatsa la Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional (música,teatre, dinàmica de carrer, públic familiar i dansa).També ha expressat el seu interès per donar mésprotagonisme a la festa i al carrer. Mediterrània tambété previst reforçar el paper de les formacions catalanesemergents de folk, i d’aquesta manera des d’aquestmateix any s’establirà un nou escenari que acollirà unconcurs de maquetes destinat a promocionar grupsnovells de música d’arrel dels Països Catalans.

DADES DE LES PRINCIPALS FIRES I MERCATS MUSICALS ALS PAÏSOS CATALANS

Mercat de Música Viva de Vic 100.000 126 100.000 136 0% -7%

Fira Mediterrània (Manresa) 75.000 119 75.000 93 0% +28%

Fira de Música al Carrer (Vila-seca) 25.000 57 26.000 59 -4% -3%

Llotja de Música Urbana de Vila-real 12.000 22 13.000 20 -8% +10%

ESPECTADORS2007

ESPECTADORS2006

% VARIACIÓESPECTADORS

% VARIACIÓESPECTACLES

ESPECTACLES2007

ESPECTACLES2006

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades dels organitzadors


GRÀFIC: JORDI NOVELL

FIRES I MERCATS

Les noves prioritats del Mercat seran ladinamització del mercat interior català i el suport a l’exportació de la nostramúsica. El Mercat de Música Viva de Vicreforça la participació dels programadorsi els artistes dels territoris de parla catalana,amb l’objectiu d’enfortir el mercat interiora tots els nivells. El MMVV té cura quela programació sigui d’interès per alsprogramadors tant públics com privatsdels territoris de parla catalana, i vol sertambé una cita de referència per alsprofessionals estrangers potencialmentinteressats en les propostes musicals quesorgeixen de Catalunya. A la properaedició s’incrementarà la implicació de la població de la ciutat de Vic i comarcai fomentarà la seva vinculació com apúblic o com a part col·laboradora ambl’organització i, especialment, la delssectors relacionats amb el sector de la música.

En aquest moment a Catalunya estemcoexistint quatre fires on la música és laprincipal protagonista. A part del mateixMMVV, hi ha la de Vila-seca, la deManresa, i els dies 9, 10 i 11 de maiges va celebrar la 1a Fira de la MúsicaInfantil a Vilobí del Penedès. Com aefectes col·laterals de la regulació delpanorama dels mercats musicals, hem de fer esment als circuits generats perla Generalitat de Catalunya i algunaDiputació Provincial, ja que la dimensióeconòmica de diner públic amb què espotencien un bon grapat de propostes,que arriba a subvencionar fins a un 40%dels costos, repercuteix d’una maneraclara i decisiva en la programació i en la contractació musical del calendariconcertístic anual. Tampoc s’hand’oblidar alguns dels festivals amb granrepercussió mediàtica, o la programacióde música moderna de L’Auditori deBarcelona, que ajuda a millorar la ‘venda’d’algunes produccions.

LLUÍS PUIGDirector artístic del Mercat de Música Viva de Vic

Som l’única fira del País Valencià. A favortenim l’exotisme i l’oportunitat de servird’aparador d’excepció; en contra, la faltade costum, que sona nou i molta gentencara està expectant. Mirem depotenciar la part positiva, i ara com araens va molt bé. Per a la tercera edicióportem vora noranta propostes que s’haninteressat per participar a la Fira, de lesquals en farem una selecció. Parlem de35 més que l’any passat. I pel que fa aprogramadors, a la segona edició vamfregàr el centenar d’inscrits. Mentre, elpúblic sembla que segueix una mateixadinàmica: la Llotja es va coneixent i lagent respon.

Som conscients que la lluita a dia d’avuiés amb l’administració. La Llotja generaindústria, però cal reiterar-ho, ja diem queles fires de contractació són una novetatal País Valencià. Tenim el pressupostque tenim i amb això treballem. A curttermini s’ha de consolidar com l’aparadorvalencià per excel·lència de les novesmúsiques, i créixer en horitzontal,ampliar la xarxa d’influència i millorar la qualitat des de dins. Anem cap a latercera edició, i per tant temps hi hauràper al creixement vertical.

Pense que no desmilloren en res qualsevoltipus de proposta d’altres llocs del món.La qualitat, les ganes, són admirables, i gràcies a això i a la il·lusió per obrir-seun lloc ací estem tots. Ara bé, si espresenta molta homogeneïtat d’estils,potser la culpa és compartida amb elsprogramadors i les tendències. S’ha depotenciar, i és una lluita de la Llotja, lavarietat i amplitud dels estils musicalsque es facin al país. Som rics en idees,ara toca creure-se-les i arriscar-se ainventar i a experimentar. S’ha de fugirde les tendències anquilosades i fluiruna mica pel gran ventall d’estils quetenim a l’abast.

JORDI MONTESÓDirector artístic de la Llotja de Música Urbana de Vila-real

Hi ha hagut 150 programadors inscrits i 25.000 espectadors. Pel que fa a laqualitat de les propostes, consideremque ha estat alta. Hem apostat tant pergrups emergents com consolidats, ambl’objectiu d’ampliar el seu mercat i/oarribar a nous mercats musicals.

Generar una plataforma de televisió IPa través del nostre web. També serl’esdeveniment musical i professionalmés important del sud de Catalunya.Volem esdevenir una de les mostres mésimportants i rellevants de música a lescomarques de Tarragona i una plataformareal de projecció dels artistes catalansque hi participen, amb especial atenciótambé al pont amb València i als territorisde l’Euroregió Pirineus-Mediterrani. Unaltre repte és proveir de manera efectivales programacions dels programadors i professionals inscrits a la Fira ambpropostes interessants. I, finalment,aconseguir que el públic de Vila-secas’impliqui molt a la Fira i que el públicassistent general s’ho passi bé.

Sempre és molt positiu que es generinesdeveniments que vulguin potenciar el mercat de les arts escèniques, ja que encara som lluny d’una situació enquè els músics i els professionals de lacultura no es vegin abocats a la precarietatlaboral o econòmica endèmica, comsovint passa al sector cultural d’aquí. El nostre objectiu és potenciar el sectorde la música de/a Catalunya i, d’algunamanera, potenciar un consum culturalpopular més freqüent, a part de potenciarles propostes catalanes o possiblementinteressants pel públic català. Estemgestant una coordinadora de fires delsPaïsos Catalans. A més dels quatreenquestats, s’hi troben la Fira de Teatreal Carrer de Tàrrega, la Fira de Teatrede Titelles de Lleida, la Fira de Teatre de Manacor i la Mostra d’Igualada.

KIKE BELA Director artístic de la Fira de Música al Carrer de Vila-seca

És molt positiva i va lligada a les gransnovetats que es van incorporar a l’ofertade la Fira. Per una banda, la nova LlotjaProfessional va impulsar notablement elvessant de mercat i intercanvi de la Fira. Pel que fa al públic en general, Mediterràniaté una xifra d’espectadors consolidada,que l’any passat no es va veure gensafectada per l’augment del nombred’espectacles de pagament. Les propostesartístiques també van destacar per laseva qualitat, i la Fira ho vol impulsaramb els Premis Mediterrània, instaurats el 2007, que volen estimular la creacióartística d’arrel tradicional mediterrània.

Volem estimular noves propostes i nousllenguatges partint i sense perdre devista l’arrel tradicional, per acostar-nosi buscar complicitats amb els artistes i amb els creadors, ja que són elsveritables generadors de discurs. Volemconèixer de més a prop tots els seusgustos estètics, dialogar i reflexionaramb ells cap on va la creació prenentcom a partida els seus espectacles i llenguatges artístics. Des de la FiraMediterrània volem liderar i exercir deveritables intermediaris en la producciói difusió cultural del país.

Penso que totes i cadascuna de lesfires i mercats que hi ha actualment aCatalunya tenen una funció específica i diferenciada de l’altra, i per tant sónnecessàries. Les fires serveixen determòmetres de la salut cultural delpaís, han de reflectir la producció imostrar la collita de l’any, i al mateixtemps han de servir per detectarmancances i equilibrar l’oferta a travésd’encàrrecs concrets de productesartístics. Evidentment, no hi ha duesanyades iguals, però totes ens han de servir d’eines per fer-nos unacomposició global del producte acomprar o consumir.

TERE ALMARDirectora artística de Mediterrània,Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional

1 Quina valoració feu de l’edició del 2007?

2 Quins reptes de futur us heu marcat?

3 Quin balanç global feu de les propostes de les fires i mercats del país?

2

3

1

2

3

1

2

3

1

2

3

Els directors artístics de quatre de les plataformes decontractació de música en viu més importants dels PaïsosCatalans responen una enquesta que revela l’estat actualdel sector i els reptes de futur, com ara la creació d’unacoordinadora que aixoplugui les fires nacionals.


CATALAN SOUNDS

Catalan! Music també es va fer escoltar amb força aParís, pels volts de Sant Jordi. Amb la col·laboració del reputat club parisenc Duc des Lombards, es vaorganitzar una mostra de jazz català, que va néixerarran de la distribució a l’Estat francès de l’àlbumrecopilatori Jazz a Catalunya 2006 (editat per l’ICIC) a través de la revista Jazzman. El director de la sala,Jean-Michel Proust, va seleccionar els cinc conjuntscatalans: Sergi Sirvent & Santi Careta, Ignasi TerrazaTrio, Jon Robles & David Mengual, Mirage (IsmaelDueñas) i Jordi Matas Quintet. Així, aprofitant aquestesdeveniment, l’ICIC va dur a terme altres accionspromocionals per donar difusió i presència internacionalal jazz català. Entre altres, va facilitar contactes entreels grups de la mostra i alguns dels professionals mésrellevants del sector a l’Estat francès, i va organitzar unviatge de premsa amb diversos periodistes europeusdel sector amb l’objectiu de poder exportar i estendrela iniciativa a altres països en properes edicions. La denominació Catalan! Music s’ha unit a una altra de ja existent i encara més genèrica, Catalan! Arts, queinclou la resta de les disciplines artístiques. Gràcies aaquest canvi, el Departament de Cultura vol identificari difondre internacionalment la producció nacional deles indústries culturals: empreses i segells discogràfics,editorials, galeries d’art, companyies teatrals i empresesaudiovisuals i multimèdia. Catalan! Arts també recull lesaportacions de les associacions, els gremis i altres entitatsque treballen per tal de millorar la creació a Catalunya i per mostrar-la al món. A més de Catalan! Music, lamarca té altres versions: Catalan! Books, Catalan! Theatre,Catalan! Circus i Catalan! Dance.Pel camí també ha caigut un dels principals projectesde l’antic equip rector de l’ICIC, la creació a Barcelonad’una oficina dedicada a l’exportació i promoció de lamúsica espanyola; una iniciativa que no ha interessatals nous responsables del Departament, centrats en la

‘Catalan! Music’ es converteix enmarca de projecció internacionalLlibert Fortuny, La Troba Kung-Fú i 08001 van ser els músics seleccionats pel Departament de Cultura i MItjans de Comunicacióde la Generalitat de Catalunya per actuar a la fira musical Popkomm de Berlín en el marc de la presentació de la nova denominació‘Catalan! Music’. Aquesta marca de promoció significa un canvi substancial respecte a la forma i les directrius a través de lesquals s’exportava la música catalana a l’exterior quan Xavier Marcé era el director de l’Institut Català de les Indústries Culturals:dins la plataforma ‘Sounds From Spain’, en complicitat amb la SGAE i el Ministerio de Cultura.

promoció de la música que es fa des de Catalunya, jasigui per creadors nascuts aquí com vinguts de fora. Però la nova línia de promoció exterior no està del totdefinida a favor de la música en català, ja que l’InstitutRamon Llull acudia a la Fira del Llibre de Frankfurt –elgran aparador internacional de la cultura catalana del2007– amb una guia musical catalana que incloïa elsartistes sense tenir en compte la llengua de les seveslletres. Fins a la meitat dels músics que hi figuren nocanten en català. És destacable aquesta opció si es té en compte que l’IRL, a diferència de l’ICIC, té permissió difondre la llengua i la cultura catalanes al món.També va aixecar polèmica el 2007 la tria de grupsrealitzada per l’ICIC per configurar el repertori de latercera edició dels discos recopilatoris de pop-rock i de músiques del món que edita aquest organisme.La polèmica es va generar perquè per primera vegadahi havia més cançons en castellà i en anglès que nopas en català.

Presència a les principals firesL’ICIC aposta també per assumir estands propis a lesprincipals fires musicals, com el Babelmed, el Popkommi el Womex. En aquest cas, la presència institucionalserveix de paraigua a les empreses del sector i, a més,entra en contacte amb altres territoris per afavorir elsintercanvis i la penetració dels artistes catalans en altresEstats. Aquestes cites professionals internacionals són una esplèndida oportunitat perquè les empresesmusicals puguin arribar molt més enllà del seu àmbitd’actuació habitual, i perquè aconsegueixin així elscontactes necessaris per exportar els seus productesper tot el món. Des de l’ICIC, per projectar la indústriamusical catalana, durant el 2007 es va editar diversoscatàlegs amb l’objectiu que qualsevol professionalestranger pogués copsar el viver empresarial i artísticque opera a Catalunya. Són eines que serveixen per

promocionar els artistes del país i les companyies queels editen i representen a les diverses fires i trobadesinternacionals del sector de la música, i també altresde culturals més àmplies. Destaca el catàleg anualMusic in Catalonia, on apareixen ressenyades lesempreses de management, les discogràfiques, editoresmusicals, sales, fires, festivals i associacions professionals.També hi ha informació sobre el catàleg digitalitzat delssegells catalans.Altres materials específics elaborats per l’ICIC durant el 2007 van ser un tríptic sobre les fires i festivals aCatalunya, una guia sobre el panorama emergent del’electrònica i directoris sobre les companyies quetreballen al país per al MIDEM, el 36SM, el MusikmessFrankfurt, el Sònar, el Popkomm i el Womex. A més, pertal d’ajudar les empreses catalanes a internacionalitzarels seus artistes i la seva feina, l’ICIC també va editarl’estudi “Els mercats discogràfics americans”.

Oficines de l’ICIC a l’estrangerLes fires i els mercats tot i el seu caràcter anual, sóncites puntuals. Per garantir una feina constant en prode la visibilitat de la música nacional a l’exterior, l’ICICté representació en cinc importants capitals europees:Berlín, Brussel·les, Londres, Milà i París. Aquestesambaixades tenen com a objectiu promoure la producciócultural catalana mitjançant l’oferta de serveis a lesempreses. L’àmbit d’actuació de les oficines de l’ICICs’estén a diferents països: des de París es cobreix Françai la Suïssa francòfona; des de Brussel·les, tot el Benelux;des de Londres, el Regne Unit i Irlanda; des de Berlín,Alemanya, Àustria i la Suïssa germanoparlant, i des deMilà, Itàlia i la Suïssa italoparlant. La xarxa d’oficinesinternacionals de l’ICIC facilita i agilita la relació entreles empreses catalanes i els mercats-objectiu, i ofereixuna important experiència i un coneixement in situ delsmercats exteriors.

TEXT: J.R / L.A.

FOTO: ARXIU ICIC

. ESTAND DE L’ICIC AL POPKOMM


BALANÇ 2005CATALAN SOUNDS

Exportem dos artistes, al Japó, a Xile i a altres llocsarreu del món.

Third Ear, i properament una discogràfica de Xile.

A través de la xarxa, i també en festivals com elSònar, el Mercat de Música Viva de Vic i el South BySouthwest.

Internet hi juga un paper cabdal, fem la promoció ambel MySpace.

Festivals, clubs, petites sales...

“Si vols ser internacional, parla del teu poble”, o algunacosa semblant, deia en Josep Pla.

No és un avantatge ni un desavantatge, només és unaparticularitat més de l’artista

MARÇAL LLADÓ1/4 part de BankRobber

Amb gaire bé el 80% dels nostres artistes hem realitzataccions fora de l’Estat espanyol. Ara mateix exportema Alemanya, França, Suïssa, Portugal i el Japó ensuport físic, i pel que fa a suport digital tenim unesvendes força uniformes a tot Europa, Anglaterra i elsEstats Units.

Tayko Records, del Japó, i Fire and Flames, d’Alemanya.Aquestes són les dues principals empreses amb lesquals llicenciem producte amb major continuïtat.

A les fires, mercats i a través de les diferents gires quehem fet amb els nostres artistes.

Tant en el cas de la contractació com de l’edició, la nostrafilosofia és treballar amb una agència del territori, quesón les que coneixen el mercat, els mitjans... cosa quedes de Catalunya és molt difícil de saber. En aquestsentit, confiem del tot en la gent amb qui treballem al’estranger. Quant al paper que juga Internet, destacariasobretot l’accessibilitat que dóna a tota una sèried’informació. Avui, si t’interessa un grup, amb un parellde clics estàs escoltant la seva música, veient la sevaagenda, els seus videoclips, i pots mesurar el nombrede visites que té. Això com a professionals ens facilitamolt la feina i ens obre portes a una música a la quald’altra manera seria molt difícil arribar.

Hi ha de tot, com a tot arreu. Festivals, sales, festespopulars, teatres, cicles... Va en funció del grup i elpaís que visitis.

Perquè tenim bons artistes amb projectes musicalmentinteressants.

Per desgràcia hi ha més prejudicis en certs sectors decasa nostra que a Europa. La llengua a Europa és neutra,el que es valora és la qualitat de la teva proposta musical,independentment de la llengua en què t’expressis.

DANI CASTELLANOCoordinador de Propaganda pel Fet!

Exportem Maria del Mar Bonet, Raimon, la CompanyiaElèctrica Dharma, Quilapayún, Ginesa Ortega,Israel Paz... A països com el Japó, França, Alemanya,Bèlgica, Holanda, Grècia, els Estats Units, Mèxic, Xile,l’Argentina, Corea, Portugal...

No faré la llista, perquè són moltes i molt diverses, i en alguns països, especialment a la Unió Europea,són directament distribuïdors.

Bàsicament són el fruit d’una feina d’anys i els contactesnormals que, encara que siguin de pura relació humanai comercial, s’efectuen a les fires internacionals i enalguns viatges esporàdics.

La promoció la fa cada companyia al seu país, i nosaltresels donem un suport genèric via Internet.

Som una companyia discogràfica, no som una oficinade contractació ni organitzem concerts. Això pertany a l’oficina de cada artista.

Perquè interessen a un sector del seu mercat,bàsicament el sector que busca la música de qualitat.

Als països llatinoamericans és un obstacle, a la UnióEuropea també. Als països asiàtics menys, allà éstotalment indiferent.

JOAN-CARLES DOVALDirector de Picap

1 Quants artistes i a quins païsosexporteu?

2 Quins discogràfiques llicencienels vostres discos?

3 Com heu fet els contactesinternacionals?

4 Com feu la promoció internacionaldels discos i concerts dels vostresartistes? Quin paper hi juga laxarxa d’Internet?

5 En quins recintes i ambientsd’altres països toquen els vostresartistes?

6 Per què considereu que elspaïsos on projecteu els vostresartistes estan interessats en lesseves propostes musicals?

7 Quin paper juga la llengua catalanaen la internacionalització? És unobstacle o un valor afegit?

1

2

3

4

5

6

7

1

2

3

4

5

6

7

1

2

3

4

5

6

7

Les discogràfiques catalanes batallenper aconseguir que les seves referènciestinguin vida més enllà del mercat intern.Per això, des de fa anys, treballen perexportar la música que editen arreu delmón. Les fires, els mercats i cada copmés els festivals s’han convertit en elsmillors aparadors de cara a l’exteriorper vendre els discos i els concertsdels artistes dels Països Catalans. Lallengua no és cap impediment.

artística en general i musical en particular en laconsecució de valors ètics que una educaciósimplement científica i tecnològica per si sola mai podràarribar a abastar.El proper ingrés en l’espai europeu de les universitatsespanyoles i dels Centres Superiors d’Educació Musicalal nostre país obliga a un replantejament seriós del perfilde les noves titulacions i a una reformulació de lescompetències que els nous titulats –mestres i professorsde música a les escoles de règim general, però tambéprofessors a escoles de música i conservatoris– hand’assolir en una praxis que ja no solament té com a marcel recinte escolar, sinó igualment la incidència d’aquellaformació en el futur professional de l’alumnat que s’haestat preparant en els diversos centres educatius. El Congrés va servir per acollir aquestes novesexigències, per traçar necessàries vies d’entesa entrecentres d’iniciativa pública i privada i per formular elprojecte d’un Institut Superior d’Ensenyaments Artísticsque coordinés les diferents iniciatives de recerca, de

pedagogia i d’exerciciprofessional en els terrenysde la interpretació i de lacreació que es produeixenavui tant a Catalunya com a laresta de l’Estat espanyol. En l’àrea de la indústriamusical i els mitjans decomunicació potser el mésrellevant va ser l’anàlisi del’aplicació que les noves

tecnologies estan produint en el camp de lacomunicació i la difusió musical: les noves indústriesque el fet virtual ha fet possible i la personalització en elsusos musicals que la radiodifusió a través d’Internet hagenerat. En particular, les dues sessions que el Congrésva reservar a la televisió van servir per subratllar el paperrellevant que la música hauria d’atènyer –superant elssimples criteris quantitatius d’índexs d’audiència– en lanostra televisió, mitjançant la creació de nousprogrames musicals i la transmissió en directe deconcerts que desvetllessin gràcies a l’atractiu i qualitatde les propostes l’afició vers la música, en una tascaessencialment pedagògica que un mitjà audiovisual detitularitat pública no pot menystenir.La consolidació dels festivals de música amb unaprogramació continuada, la incentivació dels locals demúsica en viu amb un sistema articulat de l’oferta perpart de l’administració, així com els criteris d’ajuts i dedistribució de recursos estatals, autonòmics i locals enl’aplicació de polítiques que fomentin la cultura musicalvan ser altres temes que es va tractar en aquest segonCongrés, del qual el més urgent en aquests momentsés enllestir, com dèiem al principi, la publicació de les actes,que ben aviat es trobaran a disposició de les personesque hi estiguin interessades.

Els passats dies 8, 9 i 10 de maig es va celebrar al’edifici històric de la Universitat de Barcelona elII Congrés Internacional de Música, on més de cinc-cents congressistes van poder assistir a les 129ponències i les més de 40 comunicacions repartides enels tres àmbits en què s’estructuraven aquellesjornades: educació, indústria i mitjans de comunicació iusos socials de la música. En aquest moment, quan tot just hem començat aaplegar els materials –ponències, comunicacions itranscripció dels debats– que integraran el llibre d’actesd’aquest congrés, se’ns fa encara molt difícil fer unavaloració general de les jornades pel que fa a l’aportacióde noves propostes o de continguts susceptibles detenir alguna repercussió en branques específiques del’activitat musical al nostre país. Potser si alguna cosa ha quedat clara en general en totesles àrees i tots els sectors convocats és la complexitatdel fet musical als nostres dies i l’equiparació de totsels gèneres i dels estils amb el consegüentesfondrament dels mursclassistes i de prejudicis que jano té cap sentit de seguirmantenint en aquest moment.Músiques populars, jazz,clàssica, tradicional, rock...poden mantenir la sevaespecificitat i ser tractades demanera especialitzada, peròaquests criteris en capmoment impliquen valoracionsestètiques que portin a prioritzar globalmentdeterminades opcions per sobre de les altres. El sentit crític i el gaudi de l’experiència estètica tannecessaris de desvetllar en l’educació musical delsinfants i dels joves a les escoles generals i a les escolesde música són inherents a cadascuna de les formesexpressives que conviuen en perfecte pla d’igualtatamb altres manifestacions de tradició potser mésacadèmica. Precisament, en les ponències dedicades ala fonamentació teòrica de l’educació musical, es vainsistir molt en la importància de la música com aprocés compartit viu i arrelat en les pràctiquescomunitàries més que no pas com a resultat final tancati inamovible que ha estat privilegiant durant molts anysla posició del receptor passiu en relació a l’intèrpretcreador i protagonista de l’activitat musical. I pel fet de ser una pràctica comunitària, totes lesponències van subratllar el component social que elsusos musicals impliquen com a agents vertebradors decanvis i d’innovacions en les relacions interpersonals.Especialment significativa en aquest aspecte va ser laponència llegida per José Antonio Abreu –el fundadordel moviment de joves orquestres de Veneçuela, irecentment guardonat amb el Premi Príncep d’Astúries–,on s’emfatitzava la transcendència de la formació

“La música hauria

d’atènyer un paper

rellevant en la nostra

televisió pública”


II CONGRÉS DE LA MÚSICA

Es constata l’esfondramentdels murs classistes

Un cop celebrat el segon CongrésInternacional de Música a Catalunya,catorze anys després de la primeracita, abans de final del 2008s’elaborarà el llibre d’actes querecollirà totes les ponències.En aquest article, el comissari delCongrés, Cèsar Calmell, valora elsprimers resultats d’una trobada queva reunir representants dels diferentsàmbits musicals.

CÈSAR CALMELLComissari del II Congrés Internacional de Música a Catalunya


MÚSICA DIGITAL

Vida més enllà del suport físicEl CD està destinat a deixar de ser la via de subsistència de les discogràfiques. Internet ha amenaçat de mort el suport físic, però ha donat a la indústria l’oportunitat de reinventar-se i crear un nou model de negoci. El futurmés immediat passa per digitalitzar el catàleg. Les subscripcions electròniques, la publicitat, la telefonia mòbil iles sincronies són algunes de les fórmules que s’apunten per reflotar un sector que des del 2002 està en crisi.

TEXT: JORDI RIBA

AI: Abans d’InternetEl model de negoci: Amb el suport físic –vinil, K7 o CD–, les discogràfiques s’haviend’imposar unes barreres espaials, tant geogràfiques com físiques, per garantir així la rendibilitat del negoci. El seu model comercial consistia a utilitzar tots els recursoshumans i econòmics a l’abast per crear una demanda de les seves produccionsentre un grup ampli de consumidors, concentrats en una àrea geogràfica moltconcreta, que generalment coincidia amb el territori nacional i/o lingüístic on lacompanyia estava ubicada.

La distribució: Les despeses vinculades amb la fabricació del format, l’emmagatzematgei la distribució obligaven les empreses culturals a centrar la seva activitat en pocstítols, que s’exhaurissin ràpidament. Els escollits, un cop fabricats, s’havien de distribuiren el màxim nombre possible de punts de venda i en el mínim temps possible. Unaequació que no sempre era possible.

La botiga: Els comerciants reservaven els llocs més visibles de la seva botiga alsdiscos amb més sortida comercial, i la resta quedaven més amagats. Als prestatgesd’una botiga també hi cap una quantitat determinada de títols i unitats. L’aparició de nous llançaments i l’espai, que és limitat, obligava els establiments a descatalogarels discos que no s’havien venut, a deixar-los fora de l’abast del comprador, i aretornar-los a la distribuïdora –les temudes devolucions–, fet que els feia perdre valor, i passaven a ocupar un espai al magatzem omplint-se de pols.

El comprador: Comprava la música, segons evolucionava el format, i segons lapresentació amb què la facturava la discogràfica (edicions de luxe, discos senzills,recopilatoris, amb DVD, pista multimèdia...).

DI: Després d’InternetEl model de negoci: Internet ha permès que una producció musical es puguicol·locar al mercat acabada de sortir de l’estudi. El seu caràcter de xarxa globaltrenca les limitacions espaials del model AI, i els continguts musicals es podenadquirir des de qualsevol punt del planeta.

La distribució: La discogràfica necessita una empresa de gestió de catàlegs o unadistribuïdora que passi el contingut per un procés de digitalització que el converteixien un suport apte per al món on line i el pugui col·locar en els principals canals ibotigues digitals. A més, aquest contingut ha de ser enriquit amb metadades perquèla identificació i organització de l’esmentat contingut sigui possible. Als PaïsosCatalans i a la resta de l’Estat espanyol destaca la filial de K. Industria, K. Digital, idues empreses joves i emprenedores amb una alta capacitat tecnològica i coneixementdel sector de la música: La Cúpula-House of Music i Loft 01.

La botiga: A l’entorn digital, les despeses de distribució i emmagatzemantge són tan baixes que afavoreixen la creació de catàlegs amplis i variats, on entren des deproductes de gran sortida comercial fins a altres dels quals se’n vendran pocs. Així,títol a títol, iTunes, la botiga digital més important, sumava el 2007 un catàleg de 6milions de cançons diferents, que cobrien tota mena de demandes, interessos, estilsi procedències nacionals. Un gran magatzem barceloní com l’FNAC - El Triangle té52.000 referències (amb més de mig milió de cançons) i queda molt lluny de l’iTunes. A Internet tampoc existeixen les devolucions: a les lleixes virtuals hi entren –i no ensurten– tant els èxits massius com els productes que compren poques persones.

El comprador: Pel que fa a la indústria tradicional, la supervivència del format hauràd’estar fonamentada en el valor afegit de les lletres: la caràtula. Però el fet que el60% de la gent que es compra un CD als Estats Units el primer que fa sigui passar-loal disc dur i guardar-lo al calaix denota que aquest format ha entrat definitivament enuna via morta i que no es preveu en el futur l’aparició d’un nou format que el puguisubstituir. Els compradors digitals també valoren que ara, si una cançó els agrada, no han de comprar el disc sencer. A partir d’aquesta idea, la discogràfica Picap hamuntat un servei de discos a la carta que permet a l’usuari confeccionar el seu propicompacte, seleccionant les cançons del catàleg que vulgui.

COM COMPRAR A INTERNET?El sistema més ben posicionat fins ara però que està destinat a perdre pistonada ésel model iTunes: el pagament per descàrrega. Aquest model permet a l’usuari pagaruna quantitat per cada cançó descarregada per tal d’adquirir-la de manera permanent.0,99 euros per cançó. El model que està agafant més força és el pagament per subscripció,amb un límit de descàrregues. A Europa, eMusic, amb un cost de 12,99 euros i uncatàleg de 3 milions de cançons, és el portal de referència. Tot i així, la majoria de lesdescàrregues que es fan a Internet són il·legals. Als usuaris encara els costa pagarper un contingut que poden aconseguir gratuïtament a les xarxes p2p.

JORNADES DIGITALS 2.0El 2006 el mercat discogràfic català va perdre un10% de la seva facturació i es confirmava que lavenda de discos a Catalunya s’havia reduït mésd’un terç des del 2002. Davant d’aquesta situaciótan poc favorable i irremuntable, el Servei deDesenvolupament Empresarial (SDE) de l’InstitutCatalà de les Indústries Catalanes (ICIC) va impulsarel novembre d’aquell mateix any les jornades“L’entorn digital. Reptes i oportunitats per al sectormusical”, una convocatòria que va servir perquè laindústria d’aquest país comencés a pensar en digital,i a plantejar els primers projectes i iniciatives persuperar l’escull en què es trobaven. Perquè no es perdés l’empenta, el SDE ha organitzat doscongressos més, els anys 2007 i 2008, amb el nomde Digital Music 2.0, que han aplegat cadascun mésde 500 professionals del món de la música i de lesnoves tecnologies.


PROMOCIÓ DIGITAL

MULTINACIONALS VS INDEPENDENTSEls experts vaticinen que a llarg termini la música nocostarà res. Els usuaris es descarregaran la músicagratuïtament des de portals que estaran finançats perpublicitat. Qui ha apostat obertament per aquesta viaés el propietari de MySpace, el multimilionari de lacomunicació, Rupert Murdoch. A través del seu braçempresarial, News Corp ha ofert una joint venture aquatre grans discogràfiques, Universal Music, SonyBMG, Warner Music i EMI, per engegar un aparadormusical a Internet. Amb aquest model de negoci eliminariala competència del FaceBook, una altra xarxa social queamenaça el MySpace; arrabassaria a Apple la posicióde líder que té amb iTunes en el sector digital, i desactivariaels sistemes d’intercanvi d’arxius i la pirateria. Aquesta aliança té un revers fosc, l’amenaça d’un monopolireal en el sector de la música. Per evitar-ho, els segellsindependents s’han unit a escala mundial per competiramb els grans gegants de la música. El fruit és Merlin,una associació sense ànim de lucre que planteja coma objectiu treballar per aconseguir acords col·lectius en benefici de la indústria alternativa i així equilibrar el mercat. La primera acció col·lectiva impulsada peraquesta nova entitat ha apuntat cap a la direcció desuperar d’una vegada per totes una de les històriquestraves que pateixen els segells petits: la distribució.Les possibilitats d’Internet i les noves tecnologies hanfacilitat un acord entre Merlin i la botiga digital SnocapMyStore per vendre el seus catàlegs de manera immediatai sense intermediari. Curiosament, Snocap permet alsartistes i segells vendre la seva obra directament desd’una pàgina pròpia allotjada a la comunitat virtualMySpace, la punta de llança de les multinacionals peraconseguir el domini del negoci de la música digital.

LONG TAILUna dada per a l’esperança i que podria contribuir al’equilibri entre grans i petits és l’anomenat fenomende Long Tail –cua llarga–, que explica com es fa elnegoci en el camp digital. Segons el seu teòric, l’editoren cap de la revista Wired, Chris Anderson, l’èxit debotigues com l’iTunes resideix en què títols no gairepopulars o estranys cohabiten dins el catàleg amb els grans èxits. Se’n vendrà poques unitats, peròacumulades poden suposar un gran benefici. Resumint,Internet ha fet possible que el valor combinat de totsels milions d’articles que podrien vendre només unesquantes còpies excedeixi el valor dels pocs articles queen venen milions cadascun.

EL NEGOCI DE L’ABUNDÀNCIAEn el model de l’abundància i de l’oferta il·limitada, elproblema ja no és en la distribució i en l’accés alspunts de venda, sinó en la visibilitat, en què el teuclient potencial, entre tanta oferta, et trobi. Els motorsde cerca d’aquestes botigues virtuals mostren que lagent no només compra una cançó pel seu autor otítol, sinó que hi ha persones que busquen un estil, unpaís o una llengua. Per tant, el catàleg digitalitzat d’unadiscogràfica ha d’estar ben indexat i ben gestionat.Les etiquetes, sovint tan denostades i rebutjades pelsmúsics, són aquí imprescindibles per sobresortir entretanta varietat. Aquí es converteixen en paraules clau, i en metadades, que defineixen i diferencien un productede la resta. Marques com Catalan! Music o So Barcelonatambé són una bona pantalla de projecció de cara al’exterior; els productors musicals han de pensar queara tenen com a mercat tot el món.

DISTRIBUÏDORA PRÒPIALes companyies discogràfiques poden obtenir la sevapròpia eina de distribució en propietat i així vendreexclusivament el seu catàleg. Aquesta opció és vàlida,però en un model on el que prima és l’abundància, el catàleg ha d’estar disponible en altres plataformesmés àmplies. Aquí cal destacar la feina feta pels segellsK. Digital, La Cúpula House of Music i Loft 01, queofereixen els serveis de la digitalització, l’arxivament,l’administració i la distribució als principals punts devenda a companyies i grups independents. Per la sevabanda, DiscMedi s’ha aliat amb IODA, que és una deles empreses líder en del sector digital, per crear unadivisió estatal de promoció i distribució.

LA PROMOCIÓLes noves tecnologies ofereixen sistemes i aplicacionsque tant poden ser utilitzades per grans multinacionalscom per segells independents, promotores o mànagersi que són vàlides per confeccionar a l’artista una campanyade promoció efectiva i de costos reduïts. Més enllà defacilitar l’enviament de notícies, discos, dossiers i altresmaterials, l’ús del correu electrònic en forma d’arxius oenllaços de descàrrega, dirigits a representants o mitjans,també ofereix la possibilitat de comunicar-se amb elcomprador sense intermediaris. Així, el màrqueting viralutilitza el possible client com un element més de lacadena promocional, juga amb la idea que si el producteté una presentació trencadora, seran els mateixosinternautes els que el difondran per Internet. La missatgeriainstàntania i els xats es poden convertir en una versióelectrònica i amplificada de l’efectiu boca-orella, aixícom les xarxes socials com el MySpace, el FaceBooko Lastfm. Els usuaris d’una xarxa poden saber quèagrada als seus amics, veure la puntuació i comentarisque han posat a les cançons. Altres mètodes són les ressenyes, els rànquings i les recomanacions queapareixen a les botigues digitals i que deriven i captenl’atenció del client cap a la cançó o disc que espromociona. A l’ambient digital, és clau l’elaboraciód’un etiquetat atractiu que defineixi l’artista, i quepermeti marcar perfil amb la resta de productes de la cua. L’atomització d’Internet ha provocat l’apariciód’una sèrie de webs i blogs per cada música d’influència,que garanteixen el ressò de la proposta. El podcastingi pàgines com el YouTube completen aquesta campanyapromocional, que cada dia creix amb més eines.

EL DIRECTE ÉS EL FUTUREls concerts són un negoci a l’alça, i es poden introduira Internet en temps real a través de la tecnologia del’streaming, i així, crear una nova font d’ingressos. ElsPets ja van oferir un concert que es va poder seguir a diferents sales de cinema del país, i també es vanconvertir en la primera banda catalana a oferir un concerta l’entorn virtual de Second Life, sota els auspicisd’una firma comercial.

LES REVISTES DIGITALSEl 2007, el Grup Enderrock va llançar les revistesENDERROCK, JAÇ i SONS DE LA MEDITERRÀNIA en formatdigital, interactiu i multimèdia, obrint així un nou ventallde possibilitats per al lector i els anunciants. Amb l’acordsignat amb Zinio, líder mundial en la distribució de lespublicacions de paper en format digital, les capçaleresreferencials es poden llegir a la pantalla de l’ordinadora través d’un revolucionari programa interactiu. Aquestsuport –del qual ja hi ha més de 1.500 subscriptors–permet al lector tenir el número actual abans que surtial quiosc o li arribi la revista en paper a casa. Al mateixtemps, es converteix en un valor afegit i en una novaeina promocial per a l’anunciant, ja que arriba a nouspúblics amb funcionalitats multimèdia. La digitalitzacióde capçaleres també permet enviar les revistes aqualsevol lloc del món, eliminar despeses d’impressió i paper i apostar per mitjans transmediàtics.


LLISTA D’ASSOCIATS A ARC3DETR3S PROMOCIONS ARTÍSTIQUESNUS i ROCA, Josep RamonDiputació, 279, 1r 7a. 08003 BARCELONATel. 93 487 76 26 | Fax: 93 487 77 10<[email protected]> | <www.3detr3s.net>

AGÈNCIA ARTÍSTICA 2000VENTURA i FERRÉ, JordiAv. Catalunya, 23. 43320 PRATDIPTel./fax: 977 56 60 03 | Mòbil: 636 124 094<[email protected]> | <www.artistica2000.com>

ANACRUSA PRODUCCIONSSAIED i CASTRO, DanielOnze de Setembre, 7, 2n 1a08810 SANT PERE DE RIBESTel./fax: 93 814 68 15 <[email protected]> | <www.anacrusa.com>

ANEXA ALBALADEJO i NAVARRO, AntoniDiputació, 183-185, pral. 1a. 08011 BARCELONATel. 93 452 59 00 | Fax: 93 452 59 01<[email protected]> | <www.anexa.nu>

ANOIA ESPECTACLESVALLS i RIBALTA, IsidreCamèlies, 11, 1r 1a. 08700 IGUALADAApartat de Correus 494 Tel. 93 804 67 78 | Fax: 93 804 52 21<[email protected]>

ANTONIO PERAL PRODUCTIONSPERAL VICENTE, AntonioVia Laietana, 57, bxs. 08003 BARCELONATel. 93 342 54 51 | Fax: 93 270 23 84<[email protected]> | <www.ap-productions.org>

ARISARD ESPECTÁCULOSFERNÁNDEZ LABRADOR, M. ÁngelesMallorca, 14, baixos08620 SANT VICENÇ DELS HORTS Tel. 93 672 49 95 | Fax: 93 656 23 87<[email protected]> | <www.arisard.com>

AX-PRO LUDIXIBERTA i SÒRIA, AlfonsPtge. Canalejas, 2, E-6, 3r 1a. 17001 GIRONATel. 972 21 22 99 | Fax: 972 22 70 91<[email protected]><www.ax-proludi.com>

BAENÇA ESPECTACLESBAENA ARRÉBOLA, JoséAv. Mediterrània, 15, bxs.08214 BADIA DEL VALLÈSTel./fax: 93 729 10 15<[email protected]> | <www.ebaen.com>

BARCELONA ANIMACIÓESTRUCH i NAVARRO, JaumeProvença, 102, 5è. 08029 BARCELONATel. 93 321 69 95 | Fax: 93 321 67 51<[email protected]><www.bcnanimacio.es>

BATALL PRODUCCIONSFREIXES i COMAS, JordiBalmes, 25, bxs. 3a. 43800 VALLSApartat de Correus 45 Tel. 977 61 33 39 | Fax: 977 61 31 34<[email protected]> | <www.batall.com>

BCN EVENTSPASTOR i MAJORAL, JosepEnric Granados, 60, 1r 1a. 08008 BARCELONATel. 93 451 89 28 | Fax: 93 451 73 01<[email protected]> | <www.bcnevents.es>

BUENRITMO PRODUCCIONESRAMÍREZ i MAGRIÑÁ, JordiVia Laietana, 37, 4t, despatx 3408003 BARCELONATel./fax: 93 269 03 74 <[email protected]> | <www.buenritmo.es>

CARMEL GESTIÓ MUSICALMITJANS i PEÑALVERT, Carme Av. del Taió, 59. 08769 CASTELLVÍ DE ROSANESTel./fax: 93 774 22 41 <[email protected]> | <www.gestiomusical.com>

CENTAÑO ORGANIZACIONES ARTÍSTICASCENTAÑO i LÍPIZ, LluísRosselló, 366-368, 4t 3a. 08025 BARCELONATel. 93 458 08 69 | Fax: 93 207 64 14<[email protected]>

CARMEL GESTIÓ MUSICALMITJANS i PEÑALVERT, Carme Av. del Taió, 59 08769 CASTELLVÍ DE ROSANESTel. 93 774 22 41 | Fax: 93 774 22 41<[email protected]><www.gestiomusical.com>

CASTELLET ESPECTACLESRAMOS SOLVAS, Mari Carmen Miquel Servet, 53 08222 TERRASSATel. 93 784 88 38 | 629 04 04 44Fax: 93 784 65 30<[email protected]>

CIRCUITS ARTÍSTICS LLOBETLLOBET i ANTÓ, EmiliDante Alighieri, 14-16, 2r 3a 08032 BARCELONATel. 93 442 98 68 | 93 429 26 05Fax: 93 442 98 68<[email protected]>

CODA ESPECTACLESGASULL i CORNEY, RamonCompl. J. Serra, 7 C, B 3. 17600 FIGUERESTel./fax: 972 67 27 16<[email protected]> | <[email protected]>

CONCERTS STUDIOPÉREZ i LOMBARTE, MartínBerlín, 67, 5è A. 08029 BARCELONATel. 93 363 25 10 | Fax: 93 363 25 11<[email protected]>

COSTA BRAVA ESPECTACLESCOROMINAS i XARGAY, AgustíNou, 8, entl. 17001 GIRONATel./fax: 972 20 48 38

CRUÏLLA D’ESPECTACLESBUSTAMANTE i PÉREZ, ErnestConsell de Cent, 448, entl. 3a 08013 BARCELONATel. 93 246 12 88 | Fax: 93 231 48 03<[email protected]>www.cruilaespectacles.com

CULTOUR MUSIC MANAGEMENTRAMONEDA i MARÍN, Josep AntonComerç, 39. 08620 SANT VICENÇ DELS HORTSTel. 93 676 92 66 | Fax: 93 676 82 03<[email protected]> | <www.cultourmusic.com>

ERA PRODUCCIONSARDÈVOL i COMELLAS, RicardVia Laietana, 57, 4t 2a. 08003 BARCELONATel. 93 412 11 14 | Fax: 93 342 54 76<[email protected]><www.eraproduccions.com>

ESPECTACLES DEANBECERRA MARTÍNEZ, DemófiloMas Duran, 18-20, bxs. 08016 BARCELONATel. 93 353 34 11 | Fax: 93 353 46 36<[email protected]><www.espectacles-dean.com>

ESPECTACLES DEL RIPOLLÈS LINARES VÁZQUEZ, AliciaPujada de l’Església, 117530 CAMPDEVÀNOLTel./fax: 972 73 04 21<[email protected]>

ESPECTACLES OLÍMPICDURAN i GIRALT, DanielPàrquing Restaurant Can CostaAp. de Correus 93. 17600 FIGUERESTel. 972 67 11 78 | Fax: 972 67 50 80<[email protected]><www.espectaclesolimpic.com>

ESPECTACLES POQUETPOQUET I ROIG, GuillemCuba, 53, baixos 08302 MATARÓTel. 93 790 33 95 | Fax: 93 790 33 95<[email protected]> <www.espectaculospoquet.com>

ESPECTACLES SETENA REGIÓMATARRODONA i GONZÁLEZ, FerranSort, 21, 1a. 08270 NAVARCLESTel./Fax: 93 827 04 20 <[email protected]>

ÈXITS ESPECTACLESSAMPIETRO i VARA, PauFrederic Rahola, 12, bxs. 08032 BARCELONATel. 902 38 38 40 | Fax: 93 429 78 36<[email protected]> | <www.exitsweb.com><www.desconcerts.com> | <www.tourmix.cat>

FASOL MANAGEMENTCALDERÓN, ManuelAv. Generalitat, 99-101, despatx 36 08923 SANTA COLOMA DE GRAMENETTel. 93 466 57 64 | 93 392 22 70<[email protected]><www.fasolmanagement.com>

FILA 7COLL i ICART, ToniGaspar Fàbregas, 81 08950 ESPLUGUES DE LLOBREGATTel. 93 552 63 17<[email protected]> | <www.fila7.com>

FM ESPECTACLESFERRER i PUIGDEMONT, JosepPou de Glaç, 29, 2n 1a. 17800 OLOTTel. 972 26 12 95 | Fax: 972 27 18 92<[email protected]><www.arquired.es/users/fm>

FM ESPECTACLESMAS i BOSCH, AlbertCristòfol Grober, 4, 2n 10a. 17001 GIRONATel. 972 42 63 89 | Fax: 872 03 10 93<[email protected]><www.fmespectacles.com>

GAMA-2MOLAS i DOMINGO, LluísRovira i Virgili, 62. 43002 TARRAGONATel. 977 22 71 46 | Fax: 977 24 11 13<[email protected]> | <www.gama2.com>

GIRONA ESPECTACLESPLANAS i ARTAU, JoanCristòfol Grober, 3, 2n 1a. 17001 GIRONATel. 972 20 28 89 | Fax: 972 21 26 66<[email protected]><www.espectaclesgirona.com>

GRUP ESPECTACLES FRANKGARCÍA GARCÍA, FranciscoMontal 7 local 208350 ARENYS DE MARTel. 93 792 01 25 | 670 450 177Fax: 93 792 45 58<[email protected]><www.espectaclesfrank.com>

HACE COLORSAHUN, Jesús MariaCardó, 11, baixos 08028 BARCELONATel. 93 330 42 53 | Fax: 93 330 40 52 <[email protected]> | <www.hacecolor.com>

IL·LUSIONA COMUNICACIÓ I ARTISTESAROCA I HERNÀNDEZ, EvaMedes, 4-6 08023 BARCELONATel. 93 202 78 18 | Fax: 93 213 46 27 <[email protected]> | <www.illusiona.net>

JET MANAGEMENTRODRÍGUEZ, Juan RamónRambla Catalunya, 35, pral. 3a 08007 BARCELONATel. 93 467 27 70 <[email protected]> | <www.jetmanagement.es>

JR & AB MANAGEMENTRAMON i BERRUEZO, JoanBertí, 58-60. La Miranda 08480 L’AMETLLA DEL VALLÈSTel. 93 845 70 35 | Fax: 93 843 17 68<[email protected]>

KROMA ESPECTACLESPASTOR i GÓMEZ, ÒscarAv. Països Catalans, 65-67, altell B 25600 BALAGUERTel. 97 344 32 50 | 615 863 200Fax: 97 344 32 51<[email protected]><www.kromaespectacles.com>

LA SETA MANAGEMENTMORENO i TARÍN, ManuelSant Jaume 348, local 8 08370 CALELLATel. 93 766 55 64 | 619 611 307<[email protected]><www.lasetamanagement.com>

MADMACAMPRUBÍ i SANTAMANS, FèlixPadró, 36, entresòl 08272 ST. FRUITÓS DE BAGESTel. 93 872 83 55 | Fax: 93 876 81 89<[email protected]> | <www.madma.com>

NAQUERA COMPÁSCANO MARTINEZ, JeminaPrincesa 42, pral. 1a. 08003 BARCELONATel. 93 302 77 96 | Fax: 93 302 71 16<[email protected]> | <www.ojosdebrujo.com>

MANAGEMENT I DISSENY D’ESPECTACLESMARTÍNEZ i CASAS, JaumeVia Laietana, 21, 1r C. 08003 BARCELONATel. 93 310 53 62 | Fax: 93 310 40 37<[email protected]> | <www.mide.es>

MANAGEMENT ENRICESTEVE i HILARI, EnricGarcilaso, 19. 08915 BADALONATel. 93 397 03 22 | Fax: 93 387 82 43<[email protected]><www.terra.es/personal2/managementenric>

MÀNAGERS OLIVÉOLIVE I HERNÁNDEZ, EncarnacióFlor de neu 82, entresol 3a. 08016 BARCELONATel. 93 162 16 24 | 669 215 322<managabynina@managersolive><www.managersolive.com>

MARIMON ORGANITZACIONS ARTÍSTIQUESFAZ i MORATÓ, LlorençAlfons IV, 54. 08400 GRANOLLERSTel. 93 870 04 44 | Fax: 93 849 24 56<[email protected]>

MEDIR FLASHMUJAL i BOSCH, MedirMaestrat, 17Polígon Industrial Les Salines. 08880 CUBELLESTel. 93 895 40 48 | 608 749 234Fax: 93 895 40 57<[email protected]> | <www.medirflash.com>

GUIA DE L’ESPECTACLEGUIA DE L’ESPECTACLE


MEDITERRÁNEA SHOW MÓVILCASTAÑO i MENARGUES, Manuel RamonPortus, 16. Urbanització Pinar i Portus08480 L’AMETLLA DEL VALLÈSTel. 93 843 03 14 | Fax: 93 843 03 14<[email protected]> | <www.supernova.com>

MONTSOL ORGANITZACIONS ARTÍSTIQUESMONTANER i LAGRESA, NarcísSant Pau 157, bxs. 17600 FIGUERESTel. 972 50 55 60 | Fax: 972 51 01 55<[email protected]>

MPC MANAGEMENT I PRODUCCIONS CULTURALSPORTOMEÑE i CAMALLONGA, ManelGran de Sant Andreu, 154, 3r 08030 BARCELONATel. 93 274 47 98 | Fax: 93 345 06 98<[email protected]>

MUSIC BUSGARCIA i GIL, XavierPujades, 158 bis, 2n. 08005 BARCELONATel. 93 320 82 92 | Fax 93 356 80 14<[email protected]> | <www.musicbus.es>

MYD PRODUCCIONSYNIESTA i DOT, ManelRoser, 56-58, bxs. 08002 BARCELONATel. 93 441 71 95 | Fax: 93 441 58 34<[email protected]> | <www.bigparks.net>

OROBITG ESPECTACLESOROBITG i ANGLARILL, IbanConca de Barberà, s/n. 25200 CERVERATel. 97 353 13 01 | Fax: 97 353 06 13<[email protected]><www.orobitgespectacles.com>

PERE CAMPS PRODUCCIONSCAMPS i CAMPOS, PereCarretera de la Bordeta, 76, 3r08014 BARCELONATel. 93 432 23 05 | Fax: 93 432 23 05<[email protected]><www.barnasants.com>

PLÀNNING GENERAL D’ESPECTACLESGÀMEZ i MONTALVO, Josep MiquelTordera, 5, 3r 1a. 08012 BARCELONATel. 93 284 80 80 | Fax: 93 284 59 35<[email protected]>

POLBOARTFERNÁNDEZ DUARTE, JesúsGran Via, 154-155, entl. 4a. 08330 PREMIÀ DE MARTel. 93 754 70 07 | Fax: 93 754 70 08<[email protected]>

PORTAL MÚSICA MANAGEMENTMURILLO i FONTICH, JesúsDiagonal 468. 6A 08006 BARCELONATel: 93 415 22 99 | 93 415 98 97<[email protected]><www.portalmusica.com

POSES ESPECTÁCULOSPOSES i PÉREZ, JosepParal·lel, 67, 3r 2a. 08004 BARCELONATel. 93 329 08 66Tel./fax: 93 442 18 82<[email protected]>

PRAT ESPECTACLESPRAT i GINER, JosepSarrià de Ter, 11. 08786 CAPELLADESTel./fax: 93 801 11 55<[email protected]>

PRODILLE ESPECTACLESVICENS i FONTANA, CarlesBonaire, 12. Local 8, D 25004 LLEIDATel./fax: 973 24 70 35 / 666 410 319<[email protected]> | <www.prodille.com>

PRODUCCIONS MUSICALS TAGOMAGOLACOMBA, GlòriaSagunt, 67-69, bxs. 08014 BARCELONATel./fax: 93 422 53 71<[email protected]> | <www.ladharma.com>

PRODUCCIONES JOSNOVELLÓN MARTÍNEZ, JosParal·lel, 141, 6è 2a. 08004 BARCELONATel. 93 423 77 69 | 93 423 76 22Fax: 93 426 24 98<[email protected]><www.produccionesjos.com>

PROMOCIONS ARTÍSTIQUES BERNADBERNAD i BOSCH, Francesc Marià Vayreda, 2. 17850 BESALÚTel./fax: 972 59 09 29<[email protected]>

PROMOCIONS ARTÍSTIQUES JOAN PLANASPLANAS i PRATS, JoanCristòfol Grober, 3, 2n 1a. 17001 GIRONATel. 972 21 19 29 | Fax: 972 21 26 66<[email protected]>

QUECA HOSTA PRODUCCIONSHOSTA i PRIVAT, FrancescaApartat de correus 336. 08329 TEIÀTel. 93 540 85 13 / 639 38 30 47Fax: 93 540 85 13<[email protected]> | <www.queca.com>

REPRESENTARTEMARÍN i FERNÁNDEZ, RaülDiputació, 256, 1r 3a. 08007 BARCELONATel. 902 26 26 40 | 93 481 48 63Fax: 93 304 19 24<[email protected]> | <www.representarte.es>

RGB MANAGEMENTFORTUNY i MARINÉ, XavierAmnistia Internacional, s/n. 17190 SALTTel. 972 20 01 22 | Fax: 972 20 63 79<[email protected]><www.rgbmanagement.cat>

SEGUÍ PROMOCIONS TEATRALSSEGUÍ i BIERN, JoanJuli Verne, 5, 3r 1a. 08006 BARCELONATel./fax: 93 211 94 75

SERVEIS D’ESPECTACLESHERRERA i CARRIQUI, JesúsEstret de Sant Cristòfol, 1, 2n. 08500 VICTel. 93 889 30 20 | Fax: 93 889 27 47<[email protected]> | <www.ausamusic.com>

SHOW LINCE PRODUCCIONSAUDET i BORDOLL, Ramon Consell de Cent, 448, entl 2a. 08013 BARCELONATel. 93 232 27 01 | Fax: 93 232 27 61<[email protected]>

SINERGIES MANAGEMENTTENESA i SANZ, Joan CarlesCrta. de Cardona, 5-7, 3r D 08240 MANRESATel./fax: 93 872 60 56<[email protected]><www.propaganda-pel-fet.cat>

SOLFESASOLDEVILLA i FERRER, FrancescPasseig Bernat Metge, 146. 08205 SABADELLTel. 93 720 55 85 | Fax: 93 710 48 41<[email protected]> <www.solfesa.es>

SOLTELUMMULET DE BLAS, JaumeMontseny, 63, 08903 L’HOSPITALET DE LL. Tels. 93 440 11 20 / 670 557 084Fax: 93 449 29 88<[email protected]>

SSETSOLIS i BARON, LluísNou de Santa Tecla, 12, local 2.43004 TARRAGONATel. 902 101 476 | Fax: 972 25 40 14<[email protected]> | <www.sset.es>

STEEP MANAGEMENTBERTRAN i BERNABEU, RamonRosselló, 227, entl. 1a. 08008 BARCELONATel. 93 415 19 30 | Fax: 93 415 82 92<[email protected]>

TALISMAN-XAPOMARÍN AGÜERA, EnriqueVia Augusta, 251, 1r 2a. 08017 BARCELONA Tel. 93 209 09 19 | Fax: 93 200 62 96<[email protected]><www.talisman-es.com>

TALLER DE MÚSICS MANAGEMENTFERNÁNDEZ CÁCERES, M. IsabelRequesens, 5. 08001 BARCELONATel. 93 443 43 46 | Fax: 93 329 72 11<[email protected]><www.tallerdemusics.com>

THE PROJECTROSELLÓ i RUBIO, JoanAvda. Diagonal 482, 2n 2a 08006 BARCELONATel. 93 481 70 40 | Fax: 93 481 70 41<[email protected]> <www.the-project.net>

TOT X BOLOS PRODUCCIONSDOMÈNECH i GIRALT, ManelPasseig de la plaça Major, 5, àtic 2a08211 CASTELLAR DEL VALLÈSTel. 628 526 900 | Fax: 93 747 24 50<[email protected]>

TRÍPTIC, PLANIFICACIÓ I GESTIÓ CULTURALSÁEZ DE TEJADA i ESCADÓN, VicençCamí Roma, 49, bxs. 08400 GRANOLLERSTels. 93 840 49 53 | 629 354 082Fax: 93 840 42 36<[email protected]>

TRUI ESPECTACLESJAUME i PÉREZ, MiquelLicorers, 125. Polígon Industrial. 07141 MARRATXÍTel. 971 60 55 06 | Fax: 971 60 52 23 <[email protected]> | <www.trui.es>

ÚNICS PRODUCCIONSJUANET i JULIÀ, LluísPassatge Toledo, 6. 08014 BARCELONATel. 93 432 43 69 | 934.324.365<[email protected]> <www.unicsproduccions.com>

VESCPUIG i GORDI, LluísSant Gaietà, 76. 08221 TERRASSATel. 93 789 91 51 | Fax: 93 789 91 52<[email protected]> | <www.vesc.cat>

VICTORI PRODUCCIONSVICTORI i BLAYA, XavierFont i Quer, 7, bxs. 08240 MANRESATel. 93 873 27 39 | Fax: 93 873 26 76<[email protected]><www.espectacle.org/victori>

VIP MUSICSANZ i BOSSER, JosepLlauder, 154, bxs. 08302 MATARÓTel. 93 798 64 66 | Fax: 93 757 40 56<[email protected]><www.vipmusicsl.com>

WAM PRODUCCIONSGRATACÓS i RIGALL, JordiSant Gaudenci, 9. 08031 BARCELONATel. 93 427 42 12 | Fax: 93 427 40 72<[email protected]> | <www.bamwam.com>

GUIA DE L’ESPECTACLEARTISTES EXCLUSIVES ARC

MÚSICA POP i ROCK - FUSIÓ - ELECTRÒNICA08001. Rock-fusió. Wam4º SIN ASCENSOR. Pop. La Seta 16TH SOLID SPREAD. Pop. Representarte33 CL. Hardcore. Music BusABBA REVIVAL. Pop. Gama 2ADAN ROSS. Pop. RepresentarteAINOHA. Pop. RepresentarteALEX FERREIRA. Pop. RepresentarteALIAGA. Hard-rock. Marimon ALBERT MALLA. Dj 60’ 70’ 80’. Vip MusicALMA MARÍA Y LOS TRES SUDAMERICANOS Pop. Gama 2ALMADRAVA. Chill-out. Steep AMANTES DEL ECO. Pop. RepresentarteANTÒNIA FONT (Elèctric). Pop. Fila7ANTÒNIA FONT (Simfònic). Pop amb orquestra. Fila7AT VERSARIS. Hip-hop. Sinergies BÁCCARA. Pop. Gama 2BAETÚRIA. Fusió. Èxits/ DesconcertsBLACK BAUDELARIE. Rap. Hace ColorBETAGARRI. Ska. BuenritmoBETH. Pop. RepresentarteBONEY M. Pop. Gama 2BRAIN DAMAGE. Electrònica. SinergiesBUHOS. Rock. Sset/ DesconcertsCALIMA. Fusió. AnacrusaCAMILLE. Pop. WamCÓMPLICES. Pop. La Seta CRAZY NOTES. Pop-rock. RGB CRIS JUANICO. Pop-rock. RGB DAM. Rap palestí. Hace ColorDEPT.. Pop-rock. BuenritmoDES+KARADAS. Rumba-rock. Èxits/ DesconcertsDR. CALYPSO. Ska. SinergiesDR. NO. Rock. Circuits Artístics lobetDR. RING DING. Ska. BuenritmoELS PETS. Pop-rock. RGB EMBRASSERIE. Pop-rock. LlobetÉLENA. Pop. Music BusEJÉCTES. Ska. Sinergies FERMIN MUGURUZA. Reggae. Hace ColorFORA DES SEMBRAT. Pop-rock. TruiKEN ZAZPI (Catalunya). Pop-rock. RGB FACTO DELAFE Y LAS FLORES AZULES. Pop. Music BusFILIPPO LANDINI. Pop. Steep FUFÜ-AI. Pop. Hace ColorFUNDACIÓN TONY MANERO. Funky-disco. Music BusGAZPACHO. Fusió. La Seta GNAPOSS. Funk, blues i rock. FM GOSSOS. Pop. RitualHANNE HUKKELBERG. Pop avantguardista. Wam HEROIS KATALUNYA INTERIOR. Electro. Èxits/ DesconcertsIDIOTERNE. Punk. RepresentarteJOHN JACOBSEN. Dj. Sset/ DesconcertsKUMBES DEL MAMBO. Fusió. VictoriLA CAJA DE PANDORA. Pop. La Seta LA FRONTERA. Rock. Music BusLA KINKY BEAT. Fusió. Hace ColorLA PUERTA DE LOS SUEÑOS. Pop-rock. OrobitgLA NIT DEL BURRO CATALÀ. Pop-rock. Portal Música LA SEÑORA DE CONZÁLEZ. Pop-rock. Steep LA SUPERNOVA DISC SHOW MOVIL. DJ. MediterráneaLAX’N’ BUSTO. Pop-rock. RGB LEXU’S. Pop-rock. Portal Música LOS FULANOS. Bugaloo. BuenritmoLOVE OF LESBIAN. Pop. Music BusLUIS AUSERON. Pop. RepresentarteLLORENÇ SANTAMARIA. Pop. Vip MusicMANDALAS. Electrosoul. Steep MARGA POCOVÍ. Pop. TruiMICKY. Pop. Gama 2MIKEL MOLINA. Dj. Sset/ DesconcertsMIQUI PUIG DJ. DJ-Pop. BuenritmoMIQUI PUIG Y EL CONJUNTO ELÉCTRICO. Pop. BuenritmoMOJINOS ESCOZÍOS. Rock. Music BusMUTIS. Rock. SolfesaNENA DACONTE. Pop. RepresentarteNO APTO. Rock. Sset/ DesconcertsNOUR. Electrorock, rai. Hace ColorOBRINT PAS. Skacore. Sinergies OLD’ÉS’COOL . Nit jamaicana. SinergiesOJOS DE BRUJO. Fusió. DiquelaPACO EN LA LUNA. Ska. SsetPAUL CARRACK. Pop. Music BusPEDRO DEL MORAL. DJ. Èxits/ DesconcertsPERMISO DE LA DAMA. Pop. RepresentartePIRAT’S SOUND SISTEMA. Hip-hop. SinergiesPITOVNIS. Pop. La Seta PLOUEN CATXIMBES. Pop-reggae. Sinergies POTA LAIT. Rock. Èxits/ DesconcertsRÀBIA POSITIVA. Punk-hardcore. Hace ColorRESPECTMARK& INCOHERENT BAND. Ragga. Èxits/ D.REVOLTA 21. Punk-rock. Sinergies RIDDIM OF ZION. Reggae. AnacrusaROSA-LUXEMBURG. Rock. Steep SAFANÒRIA. Ritmes trencats. Sinergies SAGARROI. Raggacore. Hace ColorSANPEDRO. Pop. BatallSANTOLOBO. Rock. RepresentarteSERGI VILA DJ. House. Steep SKATACRAK. Ska. Sset/ DesconcertsSIN PAPELES. Ska. Portal Música SLIPS. Funk. Music BusSOL LAGARTO. Rock. Music BusSOUL MACHINE. Pop-rock. RGB STANDSTILL. Indie-rock. BuenritmoSUNSHINERS. Reggae. Wam TAIMA TESAO. Pop. VescTERÀPIA DE SHOCK. Punk-rock. RGB TIKEN JAH FAKOLY. Reggae. Wam THE GRUIXUT’S. Rock’n’roll. RGB THE KINKY COOCOO’S. Rocksteady i ska. Sinergies THE PEPPER POTS (Management). Ska. BuenritmoTHE TOASTERS. Ska. BuenritmoTHE UNFINISHED SYMPATHY. Pop-rock. RGB TONY RONALD: LA MÚSICA DE LA NOSTRA VIDA. Pop. EraVINODELFIN. Pop. Representarte


VIOLET LADES. Pop. RepresentarteVIVE LA FÊTE. Electro-rock. Wam WHISKYN’S. Pop-rock. RGBYANN TIERSEN. Nova chanson. Wam

CANÇÓ D’AUTOR - MELÒDICAANGEL PETISME. Cançó. Music BusANTON ABAD. Cancó. VescBRAULIO. Cançó melòdica. Gama 2CANIMAS. Cançó i cabaret. Il·lusionaCESK FREIXAS. Cançó. RGB CONCHA BUIKA. Cançó. The ProjectELSA BAEZA. Cançó melòdica. Gama 2ESTANISLAU VERDET. Cançó-pop. Èxits/ DesconcertsFELIU VENTURA. Cançó. Sinergies INMA SERRANO. Cançó. Vip MusicISMAEL SERRANO. Cançó. The ProjectJABIER MUGURUZA. Cançó. VescJAUME SUREDA. Cançó-pop. TruiJOAN AMÈRIC. Cançó. Vip MusicJOAN ISAAC. Cançó. VescJOAN CROSAS - MANEL CAMP. Cançó. VescJOAN TENA. Cançó. RepresentarteJORDI BOTEY. Cançó. Portal MúsicaJORGE VÖSS. Cançó. Portal MúsicaJUAN BAU. Cançó melòdica. Gama 2JUAN MANUEL ‘EL PAYO’. Cançó melòdica. Gama 2LUIS AGUILÉ. Cançó melòdica. Gama 2MARIA DEL MAR BONET - MANEL CAMP. Cançó. VescMARINA ROSSELL. Cançó. Vip MusicMARTA RIUS. Versions de dones de la Nova Cançó. VescMENAIX A TRUÀ. Cançó-pop. BatallNARCÍS PERICH. Cançó-rock. Il·lusionaNIÑA PASTORI. Cançó. The ProjectNÚRIA I MIREIA PIFERRER: FRIDA AL MIRALL. Cançó. VescPEDRO GUERRA. Cançó. The ProjectPERE TÀPIAS. Cançó. Vip MusicPI DE LA SERRA. Cançó-blues. BatallREFUGI. Versions cançó d’autor. RGB ROGER MAS. Cançó. BatallROLANDO OJEDA. Boleros. SolfesaSISA & ACAPULCO ALL STARS. Cançó. Fila7 SISA: QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL. Cançó. Fila7 SON DE LIMÓN. Cançó. The ProjectTOMEU PENYA. Cançó. Trui / Vip Music(Catalunya)TONY VERDI. DJ. Èxits/ DesconcertsTÚRNEZ I SESÉ. Cançó. VescXAVIER BARÓ I L’ART DE LA TROBA. Cançó. Vesc

MÚSICA D’ARREL - WORLD MUSICAI AI AI Rumba catalana. Sinergies ASÍKIDES. Tradicional grega. VescAKSAK. Tradicional francesa. VescALASDAIR FRASER & NATALIE HAAS. World Music. The ProjectALICIA GIL (Catalunya). Flamenc. Fasol AHORA CALA (Catalunya). Flamenc. FasolALTA MAR. Grup d’havaneres. Circuits Artístics LlobetAMADOU & MARIAM. Músiques del món. Wam ANABEL CASTILLO (Catalunya). Flamenc. Fasol ANTONIO CAMPOS (Catalunya). Flamenc. Fasol ANTONIO ORTEGA (Catalunya). Flamenc. Fasol AMÉRICA CONTEMPORÂNEA. Música Sudamericana. BatallBASSEKOU KOUYATÉ & NGONI BA. afro-blues. MadmaCANCANILLA DE MARBELLA (Catalunya). Flamenc. FasolCARMEN DE LA JARA (Catalunya). Flamenc. FasolCHICUELO. Guitarra flamenca. Taller de MúsicsCESAREA EVORA. Músiques del món. The ProjectCLAUDI SANNA & RALL TRIO. Tradicional de l’Alguer. VescCOETUS- ORQ DE PERCUSSIÓ IBÈRICA. Percussió. VescCOMPANYIA ELÈCTRICA DHARMA. Folk-rock. Tagomago/ RGBCRISTINA BRANCO. Músiques del món. The ProjectDABY TOURE. Músiques del món. Wam DAVID ‘EL GALLITO’ (Catalunya). Flamenc. Fasol DAVID CORTÉS QUINTET. Flamenc. VescDAVID PINO (Catalunya). Flamenc. FasolDAVID TEJEDOR (Catalunya). Flamenc. Fasol DULCE PONTES. Músiques del món. The ProjectEDUARD INIESTA. Música meditarrània. VescEL-CARPIO. Rumba. Vip MusicEL BONGUI (Catalunya). Flamenc. Fasol EL COCO (Catalunya). Flamenc. FasolEL CHURUMBAQUE (Catalunya). Flamenc. FasolEL PONT D’ARCALÍS I LES VIOLINES. Ball folk. VescEL RAMPA (Catalunya). Flamenc. FasolEL VENENO (Catalunya). Flamenc. Fasol ELEFTHERIA ARVANITAKI. Músiques del món. The ProjectELENA DE CARMEN (Catalunya). Flamenc. FasolELU DE JÉREZ (Catalunya). Flamenc. FasolEMILIO CABELLO (Catalunya). Flamenc. FasolESTHER MERINO (Catalunya). Flamenc. FasolEUCLIDES MATTOS. Jazz. Antonio PeralEZEQUIEL BENÍTEZ (Catalunya). Flamenc. Fasol FELIPE SCAPACHINI (Catalunya). Flamenc. FasolGABRIELA TORRES. Tango. Vip MusicGRUP DE FOLK. Populars catalanes. VescHABIB KOITÉ & BAMADA. Folk-rock de Malí. MadmaHAIG YAZDJIAN. Músiques del món. The ProjectHARIS ALEXIOU. Músiques del món. The ProjectINMACULADA MARTÍN (Catalunya). Flamenc. FasolISRAEL PAZ ‘EL MOÑI’ (Catalunya). Flamenc. FasolISABEL RICO (Catalunya). Flamenc. Fasol JAIME ROOS. Cadombe. AnacrusaJOAQUIN GÓMEZ ‘EL DUENDE’ (Catalunya). Flamenc. Fasol JOSÉ DE LA MENA (Catalunya). Flamenc. FasolJOSÉ LUÍS MONTÓN - OLVIDO DANZA. Flamenc. Queca HostaJOSÉ MANZANO (Catalunya). Flamenc. FasolJUAN ANTONIO CAMINO (Catalunya). Flamenc. FasolJUAN DELGADO (Catalunya). Flamenc. Fasol JUANEKE (Catalunya). Flamenc. FasolJUAN PINILLA (Catalunya). Flamenc. FasolLA CARRAU. Ball folk. Sinergies LA COIXINERA. Ball folk. VescLA COIXINERA - ELS DOLÇAINERS DE PUÇOL. Ball folk. VescLAMPIRÔNICOS. Música brasilera. AnacrusaLA NITRA (Catalunya). Flamenc. FasolLAURA VITAL (Catalunya). Flamenc. FasolLA VARDA. Folk-rock. Hace ColorLA VOLÉE D’CASTORS. Músiques del món. MadmaLES VIOLINES. Ball folk. Vesc

LOS AMAYA. Rumba catalana. Gama 2 LUIS DE LA CARRASCA (Catalunya). Flamenc. FasolLUÍS HEREDIA ‘EL POLACO’ (Catalunya). Flamenc.LURA. Músiques del món. The ProjectMAMADOU DIABATÉ. Kora mandinga. MadmaMAMY WATA. Música visual. MadmaMANOU GALLO. African-groove. AnacrusaMANUEL CASTULO (Catalunya). Flamenc. FasolMANUEL CUEVAS (Catalunya). Flamenc. FasolMANUEL DE PAULA (Catalunya). Flamenc. FasolMANUEL D’OLIVERIA. Tradicional portuguesa. VescMANUEL LORENTE (Catalunya). Flamenc. Fasol MANUEL ‘QUINCALLA’ (Catalunya). Flamenc. Fasol MANUELA CORDERO (Catalunya). Flamenc. FasolMARCELO MERCADANTE. Tango. Queca HostaMARCELO SOUSA (Catalunya). Flamenc. FasolMARIA JOSÉ CARRASCO (Catalunya). Flamenc. FasolMARIZA . Músiques del món. The ProjectMARTIN LUBENOV ORKESTAR. Gypsy swing. VescMARTIRIO (Catalunya). Cançó espanyola. Queca Hosta MAURESCA FRACAS DUB. Trobamuffin’. Sinergies MAYRA ANDRADE. Músiques del món. WamMELCHORA ORTEGA (Catalunya). Flamenc. FasolMIGUEL DE TENA (Catalunya). Flamenc. FasolMIGUEL ORTEGA (Catalunya). Flamenc. FasolMIGUEL POVEDA. Flamenc. T. de Músics MINISTRILS DEL RAVAL. Ball folk. VescMIQUEL GIL - BANDABAND. Arrel mediterrània. VescMIQUEL GIL - ORQ ÀRAB DE BARCELONA. Arrel. VescMISIRLI AHMET. Tradicional turca. VescMONTSE CORTÉS. Flamenc. Fasol MOUSS & HAKIM. Músiques del món. Wam MOUSSU T E LEI JOVENTS. Cançó marsellesa. Sinergies NAZARET CALA (Catalunya). Flamenc. FasolNÉVOA. Fado. VescNIÑO DE ELCHE (Catalunya). Flamenc. Fasol NIÑO JOSELE (Catalunya). Flamenc. Queca Hosta NOA . Músiques del món. The ProjectNO SMOKING ORCHESTRA. Música balcànica. Wam OMAR FARUK TEKBILEK. Músiques del món. The ProjectORQUESTRA ÀRAB DE BARCELONA. Tradicional àrab. VescORQUESTRINA DEL FABIROL. Tradicional catalana. VescPAPA WEMBA. Rumba Soukous del Congo. MadmaPAQUI CORPAS (Catalunya). Flamenc. Fasol PLACIDO GONZÁLEZ (Catalunya). Flamenc. FasolPEDRO CALDERÓN (Catalunya). Flamenc. FasolPEDRO CINTAS (Catalunya). Flamenc. FasolPEÑA FEMENINA DE HUELVA (Catalunya). Flamenc. FasolPEPE LEÓN ‘EL ECIJANO’ (Catalunya). Flamenc. FasolQBAMBA. Músiques del món. Queca Hosta RACHID TAHA. Músiques del món. Wam RAFAEL CALDERÓN ‘NIÑO OLIVARES’ (Catalunya). Flamenc. FasolRAFAEL DE UTRERA (Catalunya). Flamenc. FasolRAQUEL BENÍTEZ (Catalunya). Flamenc. Fasol RAQUEL CANTERO (Catalunya). Flamenc. Fasol RAÚL ALCÁNTARA ‘EL TROYA’ (Catalunya). Flamenc. FasolRAÚL MONTESINOS (Catalunya). Flamenc. FasolRAUXA. Rumba. Hace ColorRICARDO TESI & BADITALIANA. Tradicional italiana. VescROCÍO BAZÁN (Catalunya). Flamenc. FasolROCÍO DÍAZ (Catalunya). Flamenc. FasolROCÍO SEGURA (Catalunya). Flamenc. FasolRODINKA. Músiques del món. MadmaRODRIGO LEAO. Músiques del món. The ProjectROKIA TRAORÉ. World music. Wam ROMINA BIANCO. Tango. Vip MusicRUBITO DE PARÁ (Catalunya). Flamenc. FasolRUMBAMAZINGHA Rumba i música amazig. T. de MúsicsSABOR DE GRÀCIA. Rumba catalana. Vip MusicSALIF KEITA. World music. Wam SOL I SERENA. Folk. VescSON DE LA FRONTERA (Catalunya). Flamenc. Queca Hosta SONIA MIRANDA (Catalunya). Flamenc. FasolSQUAD MASSI. World music. Wam SUK. Experimental. Taller de MúsicsSUSHEELA RAMAN. Indo-pop. WamTANDARICA ORKESTAR. Cercavila i concert balcànic. BatallTELMARY. Mestissatge cubà. AnacrusaTERESA SALGUEIRO. Músiques del món. The ProjectTERRAKOTA. Mestissatge afro-reggae. MadmaTINA PAVÓN (Catalunya). Flamenc. FasolTITANI. Folk-rock. VescTON RULLÓ & LA PEGEBANDA. Folk-rock. VescTXALA. Música d’arrel amb txalaparta. BatallTHE DUBLINERS. Músiques del món. MadmaTONY ALLEN. Afro-beat. Wam TRAIO ROMANO. Música gitana. SinergiesURS KARPATZ. Música i veus gitanes. MadmaVIRGÍNIA GAMEZ (Catalunya). Flamenc. FasolWIM MERTENS. Músiques del món. The ProjectXAZZAR. Swing balcànic. Hace ColorXERRAMEQU TIQUIS MIQUIS. Músiques del món. Sinergies

JAZZ - BLUES - GÒSPELAMADEU CASAS BLUE MACHINE. Blues d’autor. BatallAMADEU STROLLIN’ BAND. Blues-jazz. BatallAMERICAN GOSPEL SINGERS. Gòspel. MadmaBARBARA HENDRICKS & MAGNUS LINDGREN. Blues. ProjectBAYOU BROTHERS. Gòspel. MadmaBCN BRASS BAND. Jazz. Antonio PeralBEBO VALDÉS - CHUCHO VALDÉS. Jazz. The ProjectBEBO VALDÉS - JAVIER COLINA. Jazz. The ProjectBEBO VALDÉS CUARTETO. Jazz. The ProjectBENAVENT - DI GERALDO - PARDO. Jazz. Queca Hosta BENAVENT - CARMONA. Jazz i flamenc. Queca Hosta BENAVENT QUARTET. Jazz. Queca HostaBOUBACAR TRAORE. Blues africà. Wam BRAD MELHDAU. Jazz. The ProjectBRIDGET BAZILE & THE MOOWALK SINGERS. Gòspel. ProjectCARAVAN PALACE. Electro-jazz. WamCAROL SLOANE. Jazz. The ProjectCARTES MERIDIONALS. Jazz. T. de MúsicsCHANO DOMÍNGUEZ. Jazz. The ProjectCHICK COREA & BELA FLECK. Jazz. The ProjectCHUCHO VALDÉS QUINTET. Jazz. The ProjectDIANE REEVES. Jazz. The ProjectDIZZT GUILLESPIE BIG BAND. Jazz. The ProjectDIVINE GOSPEL REUNION. Gòspel. Madma

ERIK TRUFFAZ. Jazz. WamFRANCESC BURRULL. Jazz. Vip MusicFÈLIX ROSSY QUINTET. Hardbop. Queca Hosta GOSPEL SOUL. Gòspel. MadmaGREG SZLAPCZYNSKI. Jazz. MadmaGUITARRAS MESTIZAS. Jazz, blues. Gama 2HARRY CONNICK JR. Jazz. The ProjectHOT SWING MACHINE. Swing. ÈxitsJAZZ ANTIC. Jazz. Antonio PeralJIMMI TENOR. Jazz. Wam JOAN VINYALS.Jazz, blues. Gama 2JOHN SCOFIELD TRIO. Jazz. The ProjectJORDI ROSSY TRIO. Jazz. Queca Hosta JULIEN BRUNETAUD QUARTET. Jazz. MadmaKATIE GRAHAM ENSEMBLE. Jazz. The ProjectKINGDOM CHOIR. Gòspel. MadmaKITFLUS KUARTET. Fusió, jazz, blues. Vip Music. LA LOCOMOTORA NEGRA. Jazz. The ProjectLUCY LUMMIS. Jazz. Antonio PeralLAURA SIMÓ. ANOTHER STAR. jazz. Queca HostaLAURA SIMÓ: DE CINEMA AMERICÀ. jazz. Queca HostaLAURA SIMÓ & FRANCESC BURRULL. jazz. Vip MusicLISA OTEY. Jazz, blues. MadmaLONDON COMMUNITY GOSPEL CHOIR. Gòspel.The ProjectBCN BRASS BAND. Jazz. Antonio PeralLUCKY GURI. Blues, swing, jazz. Vip MusicLLIBERT FORTUNY. Jazz. The ProjectMANEL CAMP. Pianista jazz, clàssica. VescMANEL CAMP JAZZ QUARTET. Jazz. VescMANEL CAMP - LAURA SIMÓ. Jazz, clàssica. VescMANEL CAMP - LLIBERT FORTUNY. Jazz, clàssica. VescMANEL CAMP - MIREIA PINTOR. Jazz, clàssica. VescMANU DIBANGO. Jazz africà. WamMAR I VENT. Havaneres. Circuits Artístics lobetMARLENA SMALLS & THE HALLELLUJAH GOSPEL SINGERS.Gòspel. The ProjectMICHAEL NYMAN. Jazz. The ProjectMISSISSIPPI MASS CHOIR. Gòspel. The ProjectMÒNICA GREEN Blues, swing, jazz. Vip MusicNILS PETTER MOLVAER. Jazz. WamORIGINAL JAZZ ORQUESTRA & CRIS JUANICO. Jazz. T. de MúsicsO.J.O. & SANTIAGO AUSERÓN. Jazz. Taller de MúsicsOJO CON LA MALA. Jazz. Taller de MúsicsPAOLO CONTE. Jazz. The ProjectPEDRO AZNAR. Jazz. AnacrusaPERSUASIONS. Jazz. The ProjectP.M. QUARTET. Jazz. Circuits Artístics lobetPYENG THREADGILL. Jazz. MadmaRAPHAËL FAYS. Jazz. MadmaRONALD BAKER - IGNASI TERRAZA TRIO. Jazz. Madma“SAX” GORDON BEADLE. Blues. MadmaSEXTET DIXIELAND DE LUCKY GURI. Blues, jazz. Vip MusicSOWETO GOSPEL CHOIR. Gòspel. The ProjectSOULSHINE VOICES. Gòspel. MadmaSPANISH HARLEM ORCHESTRA. Jazz. The ProjectSUSIE ARIOLI BAND. Jazz, swing. MadmaTACTEQUETÉ. Percussionistes músiques del món. VescTANDOORI LENOIR. Jazz. BatallTHE CAMPBELL BROTHERS. Gòspel. The ProjectTHE JACKSON SINGERS. Gòspel. MadmaTHE KELZMATICS. Gòspel. The ProjectTOUMAST. Blues-rock. Wam VINICIUS CANTUARIA. Jazz. The ProjectVÍCTOR BOCANEGRA. Blues. BatallWOODY ALLEN & HIS NEW ORLEANS JAZZ BAND. Jazz. ProjectXAVI GARRIGA. Blues, swing, jazz. Vip MusicXAVIER CASELLAS. Jazz. Antonio PeralYASMIN LEVY. Música sefardita. Wam ZION GOSPEL SINGERS. Gòspel. Madma

ORQUESTRES I CONJUNTSBUGUI-BUGUI. Grup de versions. Orobitg CAFE CENTRAL. Jazz. Antonio PeralCALIFORNIA. Versions. EnricCARIBE SEDNA. Jazz. Antonio PeralCATROCK. Versions rock català. ÈxitsCLAN GATOS SALVAJES. Versions i temes propis. OlivéCOBLA-ORQUESTRA MARINA. Orquestra. EnricCONTRABAND. Grup de versions. Portal MúsicaCOTTON CLUB BIG BAND. Jazz. Antonio Peral DIVA’S LOVE TRIANGLE. Versions disco. Èxits/ TourmixFESTA, BALL ROCK & BALL. Versions rock. OlivéFEST. BARRETINA ROCK. Versions i temes propis. Èxits/ TourmixFUNDACIÓN NO HAY MANERA. Versions ball modern. ÈxitsGALANA ORQUESTRA. Orquestra. EraGATOS NEGROS. Versions i temes propis. OlivéGRUP PARADÍS. Versions. EnricGRUP GERUNDA. Versions. EnricGRUP PARADÍS. Versions. EnricHOTEL COCHAMBRE. Versions pop-rock. ÈxitsHOTEL DULCE HOTEL. Versions de Joaquín Sabina. ÈxitsK-MELOT. Versions ball modern. ÈxitsLA BANDA DEL COCODRILO. Versions rock. OlivéLA BANDA PUIG. Versions pop-rock. ÈxitsLA CLANDESTINA. Jazz. Antonio PeralLA LOCA HISTERIA. Versions funk-disco-pop. ÈxitsLA NIÑA DEL EXSURFISTA. Versions rock amb canya. ÈxitsLOS HERMANOS DE ROCCO. Versions. EnricLOS MEJORES. Versions. FM LOS SALVAJES. Versions i temes propis. OlivéORQUESTRA CARAVANA. Orquestra. Circuits Artístics lobetORQUESTRA EMPÒRIUM. Orquestra.Ax-Pro LudiORQUESTRA ESPECTACLE TONY BRAM’S. Orquestra. EnricORQUESTRA LA GIRONINA. Orquestra. GironaORQUESTRA VOLCÁN. Orquestra. Orobitg ORQUESTRINA D’ALGAIDA. Ball de sala. Trui PASTORETS ROCK. Versions de cançons tradicionals. Victori QUMRÁN. Duet. Orobitg REINA DE LA NIT. Orquestra. CultourREVOLUTION 80. Versions pop-rock. Circuits Artístics lobetSE ATORMENTA UNA VECINA. Conjunt de versions. ÈxitsSEXYPHONICS. Conjunt de versions. ÈxitsSINDICATO DEL RIFF. Versions pop-rock. ÈxitsSONÄMBULANT. Ska, fusió i ball. Èxits/ TourmixSPIRIT. Versions pop. ÈxitsSPIRIT OF METAL. Versions rock dur. ÈxitsSR. NILSON. Versions. Portal Música THE CLASH CASH. Espectacle tribut a The Clash. Sinergies TONI XUCLÀ. Smoth jazz. VescTRÀFIC. Versions pop-rock. Èxits

TRÀFIC PRIVATE PARTY. Convencions i festes. ÈxitsTREMENDOS. Versions pop-rock. Orobitg VICTOR ELÈCTRIK BAND. Versions pop-rock. ÈxitsVIRGINIA BAND. Versions pop-rock. Orobitg VUIT VENTS. Música de ball. Trui ZARABANDA. Duet. Orobitg

MÚSICA CLÀSSICALA VIP QUARTET DE CORDA. Clàssica. Vip MusicCOMPAÑÍA CLÁSICA DE ZARZUELA. Era

TEATRE13 LA CASA ENCANTADA. Fila 7ALBERT VIDAL: SOY LA SOLUCIÓN. AnexaALBERT VIDAL: YAMAKOZ. AnexaCIA. ENRIC COMPANY: COLLAGE. EraCLAK!. Fila 7DON QUIJOTE CONTRA EL ÀNGEL AZUL. AnexaEL CLUB DELS MONÒLEGS. EraEL LLANTO. AnexaEL LLIBERTÍ. AnexaENTRE POCS I MASSA. Fila 7EX. AnexaFADUNITO. Orobitg GREASE. EL MUSICAL DE TU VIDA. AnexaGOG I MAGOG. VescIMÁGENES ANDALUZAS PARA CARMINA BURANA. AnexaPAPANOTES. ÚnicsPIRATS: ELS JOGLARS FLOTANTS. ÚnicsL’ORATORI D’AURÈLIA. AnexaVENTDAVALL. Fila 7

DANSABALLET FLAMENCO RAQUEL ALONSO. Ballet flamenc. PosesFACTORIA MASCARÓ. Dansa. Vesc

ESPECTACLES PER A PÚBLIC FAMILIARAGUS CLOW. MPC BITXI CLETA. Cruïlla d’EspectaclesCARICATURISTES. MPC COLORAINES BAND. ÚnicsCOMPANYIA CNK: ALFRED I LA TEMPESTA. BatallDOBLES D’ACTORS DE CINEMA. MPC ESCULTURES DE SORRA. MPC ESTÀTUESHUMANES. MPC FERRAN EL MÀGIC. Cruïlla d’EspectaclesJOAN PASCUAL (CARICATURES). MPC SOMRIURES A LA MALETA. ÚnicsPA LO Q SEA. Il·lusionaPEP I XISPA. Cruïlla d’EspectaclesSOMRIURES A LA MALETA. ÚnicsTRENS TURÍSTICS. ProdilleTONITON. Steep

VARIETATS, HUMOR I ACTORSALISKIM Y LUNA. Bcn AnimacióADRIÀ MOLERO. Il·lusionaAMPARO MORENO: HISTÒRIES DEL RIURE. Era AMÀLIA SANCHO. Il·lusionaAREVALO. AREVALO & CIA (Catalunya). Era BERTO ROMERO. MPCBETSY TURNEZ. Il·lusionaBIEL QUEROL. Il·lusionaBIGOTE ARROCET. Gama 2CARLES BIGORRA. Il·lusionaCARLES FLAVIÀ Fila 7CARLOS TORRES. Era CHRISTIAN RODRIGO. Il·lusionaCÓMICOS DE GUARDIA. Era CRISTÓBAL OLIVARES. Il·lusionaDANIEL MILLET. Il·lusionaDAVID JIMÉNEZ. Il·lusionaDAVID & LEX. Producciones JosELISABETH ALMEDA. Il·lusiona ELISABETH PAZ. Il·lusionaELISABETH TERRI. Il·lusionaENRIC CERVERA. Il·lusionaFRANCESC PAGÈS (Catalunya). Il·lusionaçFRANCISCO TORRENTE. Il·lusionaFINA RIUS. Il·lusionaGABINO DIEGO: UNA NOCHE CON GABINO. Fila 7GEORGINA LLAURADÓ. BatallGODOY. MPC GONZALO. Era J. LOUIS. Gama 2JAIMITO BORROMEO (Catalunya). Producciones JosJOAN CARLES VERA. Il·lusionaJOAN MOMPART. Il·lusionaJOAQUIM MATAS. Bcn AnimacióJORDI CUMELLES. Il·lusionaJORDI LP. Producciones JosLITA CLAVER ‘LA MAÑA’: ES FORMIDABLE EraLUISA OLIVER. Il·lusionaMÀGIC ANDREU. Producciones JosMÀGIC RAFAEL. Bcn AnimacióMANUELA RODRÍGUEZ CARMONA. Il·lusionaMARC HOMS. Il·lusionaMARIA ADAMUZ . Il·lusionaMARIANO 1’85. Gama 2MARIBEL IBARZ. Il·lusionaMIQUEL BORDOY. Il·lusionaMÒNICA MOMFERRER. Il·lusionaMONTSE BERNAD. Il·lusionaNACHO HEVIA. Il·lusionaNIKO COSTELLO. EL HOMBRE DE LAS MIL VOCES. ÚnicsNILSON. Producciones JosNIT DE LES CIÈNCIES OCULTES. Circuits Artístics lobetPABLO CARBONELL: CANCIONES DE CERCA. Fila 7PEPE GARAMENDY. MPC PEPE RUBIANES: LA SONRISA ETÍOPE. Fila 7RAFAEL ÁLVAREZ ‘EL BRUJO’ (Catalunya). Fila 7SARA MONTALVO. Il·lusionaSERGI CERVERA. Il·lusionaTONI ROVIRA. Vip MusicUN TÀPIAS I UN MIRÓ. Bcn Animació

GUIA DE L’ESPECTACLE


ATRACCIONES MUSICALES CHEMAJOSÉ Mª LOZANO LORENZOCOSTANILLA SAN BARTOLOME, 2 · 49001 ZAMORATel./ Fax 98 053 30 77 · [email protected]

ATTRACTION MANAGEMENTFRANCISCO LÓPEZ MARTÍNSANTA BÁRBARA, 1, BAJO-local · 28180 TORRELAGUNATel. 91 843 02 98 · Fax 91 848 55 [email protected]

BACK STAGE SPECIAL EVENTSJOSÉ MANUEL MAÍZ CHACÓNFONT I MONTEROS, 22, 1r 1a · 07003 PALMA DE MALLORCATel. 902 886 488 · Fax 971 22 77 76 · [email protected]

BÁLTICO ESPECTÁCULOSFRANCISCO CUESTA ANDRADAGREGORIO SOLABARRIETA, 6, 1º C EDIF. PRIM · 09200 MIRANDA DE EBRO Tel./ Fax 94 733 32 73 · [email protected]

BARCELONA ANIMACIÓJAUME ESTRUCH NAVARROPROVENÇA, 102, 5è · 08029 BARCELONATel. 93 321 69 95 · Fax 93 321 67 51 · [email protected]

BATISTA MANAGEMENTGUILLERMO EREÑO IRIBARRENSOMBRERERIA, 8, 1a EXT. 28012 MADRIDTel. 91 441 61 55 · Fax 91 399 04 83 · [email protected]

BELUNA PRODUCCIONES ARTÍSTICASJOSÉ CABELLO LUNALAGO MICHIGAN, 73 (LOS LAGOS DE RIVAS) 28529 RIVAS VACIAMADRIDTel. 91 670 35 27 · Fax 91 670 35 82 · [email protected]

BENAVENT ESPECTÁCULOSSALVADOR BENAVENT NEBOTXÀTIVA, 1, PATI B, PTA. 12 · 46002 VALÈNCIATel. 96 352 21 91 / 96 351 52 99 · Fax 96 351 52 99 · [email protected]

BERRI PRODUCCIONESJOSÉ EMILIO NAVARRO VIÑAPASEO DE LA CASTELLANA, 161, 12º ESTUDIO D · 28046 MADRIDTel. 91 425 03 56 · Fax 91 579 73 21 · [email protected]

BILBOSHOWMª JESÚS PÉREZ DEL CAMPOSAN VICENTE, 8, 8º, OF. 12 - EDIF. ALBIA · 48001 BILBAOTel. 94 415 87 78 · Fax 94 424 28 79 · [email protected]

BLUE MONKEY MYSUCRUBEN FERNÁNDEZ ÁLVAREZARRIAGA, 180, URB. LA CHOPERA · 28230 LAS ROZAS Tel. 91 640 82 43 · Fax 91 637 80 78 ·[email protected]

BOOM MANAGEMENTMANEL ORTIZ FUENTESMAJOR, 100, 2n · 08110 MONTCADA I REIXACTel. 93 564 87 87 · Fax 93 564 87 92 · [email protected]

BUDI MUSICJESÚS DE FRANCISCO MUÑOZTORTOLA, 3 · 28680 SAN MARTÍN DE VALDEIGLESIASTel. 91 861 21 61 · Fax 91 861 17 38 · [email protected]

BUHO MANAGEMENTANTONIO PEÑA HERRANZSANTIAGO DE COMPOSTELA, 60 LOCAL · 28034 MADRIDTel. 91 450 00 55 / 91 459 31 17 · Fax 91 398 00 [email protected]

BUSSINES MUSICRAMÓN DEL PRECINTO GÁLVEZMANUEL JIMÉNEZ ‘EL ALGUACIL’ 4 - ESC. 3, 2º B · 28320 PINTOTel. 91 692 53 43 · Fax 91 692 53 43 · [email protected]

C.A.M. MANAGEMENTCARMELO LARA CAMACHOPELLEJO, 52 - POL. IND. · 13300 VALDEPEÑASTel. 92 632 11 44 / 92 632 47 02 · Fax 92 631 15 [email protected]

C.A.M. MANAGEMENTCARMELO LARA CAMACHODONOSO CORTES, 18 · 28015 MADRIDTel. 91 444 01 98 · Fax 91 444 01 98 · [email protected]

C.R. ESPECTÁCULOSJUAN CARLOS CAÑADA CERCOSVIRGEN DEL PILAR, 4 · 16002 CUENCATel. 96 923 26 06 / 96 923 26 08 · Fax 96 923 26 [email protected]

CAMELION RECURSOS ARTISTICOSAMELIA AZORIN GARCIAPL. DE LOS PARQUEES, 38, 9C · 28109 ALCOBENDASTel. 91 404 31 42 · Fax 91 326 39 63 · [email protected]

CAMOEIRAS, ESPECTÁCULOS S.L.JUAN CAMOEIRAS RODRÍGUEZLA PAZ, 17, 2º IZDA. · 32005 ORENSETel. 98 822 63 01 · Fax 98 822 05 43 · [email protected]

CARLITO RECORDSJAVIER VALIÑO SUÁREZPº CASTELLANA, 126, 2º DCHA. · 28046 MADRIDTel. 91 242 38 17 · Fax 91 564 66 02 · [email protected]

CARTA STAR MANAGEMENTJUAN CARLOS TAPIA HERNÁNDEZAP. DE CORREUS 549 · 09080 BURGOSTel. 94 748 22 81 · Fax 94 748 22 81 · [email protected]

CARVER ESPECTÁCULOSJOSÉ CARRIÓN VERAC/ SAN ANTONIO, 8, BAJO · 30390 LA ALJORRATel. 96 855 87 37 / 96 855 85 60 · Fax 96 855 87 78 · [email protected]

CEBATRIXCELINA FERNÁNDEZ DÍAZLEGANITO, 17 · 28013 MADRIDTel. 91 454 01 11/ 608 027 515 · Fax 91 542 74 57 [email protected]

CENTAÑO PRODUCCIONESMARGARITA CENTAÑO LIPIZMIRADOR DEL TIBIDABO, 3 · 08757 CORBERATel. 93 688 02 67 · Fax 93 688 02 67 · [email protected]

CERSA PRODUCCIONES MUSICALESPEDRO CERVERA SALASEURÓPOLIS PARQUE INDUSTRIAL, C/B, Nº 8 · 28230 LAS ROZASTel. 91 636 17 63 / 91 636 05 05 · Fax 91 636 10 26 · [email protected]

CHUSTO PRODUCCIONES ARTÍSTICASCUSTODIO MIÑEROLA MARQUÉSCERVANTES, 1, 2n · 46171 CASINOSTel. 96 164 78 68 · Fax 96 164 78 69 ·[email protected]

CIBA PRODUCCIONES ARTÍSTICASCARLOS BARANDELA VILARUA DO PASEO 30, EDIF. VIACAMBRE · 32003 ORENSETel. 98 824 52 02 · Fax 98 822 37 80 · [email protected]

CLÁXON PRODUCCIONES ARTÍSTICASMIGUEL HERRERO LÓPEZAV. SAN TELMO, 5, 1º B · 34004 PALENCIATel. 97 972 90 61 · Fax 97 971 13 89 · [email protected]

CLIP PRODUCCIONESAUGUSTO JOSÉ TERUEL FERNÁNDEZMARROQUINA, 51, 1º A · 28030 MADRIDTel. 91 437 98 27 / 91 439 92 84 · Fax 91 430 53 [email protected]

CO DE SERVICIOSRAFAEL CANA MOÑITASAN ROMUALDO, 26, 7º I EDIF. ASTIGY · 28037 MADRIDTel. 91 411 02 02 · Fax 91 563 12 05 · [email protected]

COMPAÑÍA EUROPEA DE ESPECTACULOSANTONIO BOLIVAR CASTILLOPARRA, 15, 1º · 2317 LA GUARDIATel./ Fax 95 332 70 98 · [email protected]

CONTRATACIONES ARTÍSTICAS CIUDAD DEL TAJOJOSÉ LUIS NARANJO ESCALANTECARRERA DE ESPINER, 40, 1º 1º 29400 RONDATel. 95 287 80 96 · Fax 95 216 19 96 ·[email protected]

CORCHEA PRODUCCIONESJULIO CUESTA ACOSTAVALMOJADO, 87, 3º A · 28047 MADRIDTel. 91 413 82 37 · Fax 91 519305 · [email protected]

CORRIENTES MUSICALESCARLOS GUTIÉRREZ BUENO207, Nº 4 - PTA. 1ª · 46182 LA CAÑADATel. 96 132 50 88 · Fax 96 132 16 67 · [email protected]

COSTASOL PRODUCCIONESJUAN JOSÉ REYES SANTAELLASAN JUAN DE LETRAN, 5, 3º B EDIF. PICASSOL PLAZA · 29012 MÁLAGATel. 95 222 13 91 · Fax 95 260 99 25 · [email protected]

CUATRO GATOS MANAGEMENTVÍCTOR GARCÍA RODRÍGUEZDUQUE DE ALBA, 10 - 4º IZDA. · 28012 MADRIDTel. 91-3540442 · Fax 91-3645095 · [email protected]

DANDASCHMª ANTONIA ÁLVAREZ SÁNCHEZALFONSO VIII, 24 - 3º - A · 10600 PLASENCIATel. 927-412258 · Fax 927-415703 · [email protected]

DARLALATA ENTERTAINMENTFRANCISCO JAVIER TOMÁS TIOBARTOLOMÉ B. GALLEGO, 1 -7º A · 30007 MURCIATel. 968-900068 · Fax 968-900207 · [email protected]

DE LA FUENTE PRODUCCIONES ARTÍSTICASJOSÉ ANTONIO DE LA FUENTE MARTÍNEZRUAMAYOR, 9 · 39770 LAREDOTel. 942-606521 / 942-612304 · Fax [email protected]

DEKKER EVENTSJOSÉ ANTONIO PASCUAL OTALORAZABALBIDE, 21 BAJO B · 48600 SOPELANATel. 942-606521 / 942-612304 · Fax [email protected]

DELTA PRODUCCIONESFIDEL GARCÍA GARCÍAPENITENCIA, 4 · 47011 VALLADOLIDTel. 94 676 55 81 · Fax 94 404 81 98 · [email protected]

DISTARANTONIO CARAVACA ALMEIDAC/ VELAZQUEZ, 135 - BAJO IZDA. · 28003 MADRIDTel. 91-5537743 · Fax 91-5536874 · [email protected]

DIVERTIA SMILE COMPANYGUILLERMO FELICES SÁNCHEZCOSTA RICA, 13 - LOCAL 4 · 28016 MADRIDTel. 91-3430320 · Fax 91-3456162 · [email protected]

DM PRODUCCIONESDANIEL MARTÍNEZ DÍAZAV. DE ANDALUCÍA, 33 · 41940 TOMARESTel. 954-157190 · Fax 954-154676 · [email protected]

DOBLE A ESPECTÁCULOSAGUSTÍN LOZANO ÁVILACTRA. DE PEDROCHE, S/N - AP. DE CORREOS, 66 14400 POZOBLANCOTel. 957-130444 / 957-130818 · Fax [email protected]

DOBLE GG MANAGEMENTGABRIEL GARCÍA MÁRMOLUTIEL, 44 · 46901 TORRENTSTel. 96-1558731 · Fax 91-3600041 · [email protected]

DRIVE MUSICADRIANA SUÁREZ CASTROVIRGILIO, 2 - CIUDAD DE LA IMAGEN. 28223 POZUELO DE ALARCÓNTel. 91-6489350 · Fax 91-5189657 · [email protected]

EASY SHOWLUIS VARELA SIERRACOMPLEJO EMPRESARIAL ÁTICA VIA DE LAS DOS CASTILLAS, 33. EDIF. 7,1a PLANTA, OF. 4C 28223 POZUELO DE ALARCÓNTel. 91 715 00 30 · Fax 91 714 06 41 · [email protected]

EGIDO MANAGEMENTANTONIO EGIDO ROSELLÓSANT VICENT 17-B · 46690 L’ALCÚDIA DE CRESPINSTel. 96-3626220 · Fax 96-2240536 · [email protected]

EL DANUBIO AZULJESÚS MAÑAS DEL FRESNOBUENSUCESO, 46 - 1º D · 13300 VALDEPEÑASTel. 926-325310 · Fax 926-313255 · [email protected]

ÉLITE PRODUCCIONES ARTÍSTICASELISEO PERIS FORCADAJOAQUIN ZURITA, 86 · 28660 BOADILLA DEL MONTETel. 91-6324788 · Fax 91-6326803 · [email protected]

ENTRELINEAS ENTERTAIMENTMARTÍN BORAGNO BELLONIAV. J.V. FOIX, 92 · 08034 BARCELONA Tel. 93-2063034 · Fax 93-2063122 · [email protected]

EP MANAGEMENTENRIQUE PATRICIO GARCÍAGENERAL ELORZA, 25 - LOCAL 7 · 33001 OVIEDOTel. 985-215012 · Fax 985-205186· [email protected]

ESENCIA FLAMENCA, S.L.M. ÁNGELES COLSA HERRERASAN RAFAEL, 1, 1º A - LOCAL 7 · 29008 MÁLAGATel. 952-226308 · Fax 952-218722· [email protected]

ESFERA IDEAS MUSICALESJACINTO MARTÍN VICENTEREAL, 1 · 37893 VILLAGONZALO DE TORMESTel. 923-200403 · Fax 923-200403 · [email protected]

ESPACIO CULTURALAGUSTÍN LOZANO ÁVILAPL. DE COLON, 5 PORTAL 1, 1º -2 · 14001 CÓRDOBATel. 957-492111 · Fax 957-491887 · [email protected]

ESPECTACLES LA TRACAANTONIO CABERO NEGRE / JOAN ARNEDO REJASANTONIO FAJARDO CORTÉSPAER CASANOVAS 12, ÀTIC. OF. 11 · 25004 LLEIDATel. 973-248925 / 973-248938 · Fax 973-230476 · [email protected]

ESPECTÁCULOS ALCALÁANTONIO FAJARDO CORTÉSAV. DE ANDALUCÍA, LOCAL 2 · 23680 ALCALÁ LA REALTel. 953-582389 · Fax 953-582389

ESPECTÁCULOS ALHAMBRAFRANCISCO ORTEGA ARÉVALOCALLEJON DEL ANGEL, 5 - 6ºB · 18006 GRANADATel. 958-183117 · [email protected]

ESPECTÁCULOS AMANDOAMANDO ÁLVAREZ IZQUIERDOVÍCTOR S. ÁLVAREZ SÁNCHEZCTRA. DE TRUJILLO, S/N - POL. MPAL. - NAVE 15 · 10600 PLASENCIATel. 927-412175 · Fax 927-415703 · [email protected]

ESPECTÁCULOS ANDALUCÍAALEJANDRO FERNÁNDEZ ROJASAVDA. MUÑOZ GRANDES 14, EDIF. CENTER III, BLQ.D. 1º23006 JAÉN·Tel. 953-222561 · Fax 953-229354 · [email protected]

ESPECTÁCULOS ANHAENRIQUE LÁZARO GALINDOGRUPO SEVERINO AZNAR 6, ENTRS. D · 50009 ZARAGOZATel. 976-557585 · Fax 976-552066 · [email protected]

ESPECTÁCULOS ARMANDOARMANDO NAVARRO MARTÍNEZPOL. TECNOCÓRDOBA, AP. DE CORREUS 2090 · 37185 CÓRDOBATel. 957-485253 · Fax 957-485218 · [email protected]

ESPECTÁCULOS AVENIDAEDUARDO PÉREZ RODRÍGUEZSAN JORGE 3, 3º-IZDA. · 44570 CALANDATel. 978-846775 · Fax 978-846929 · [email protected]

ESPECTÁCULOS BENISHOWJAIME ESTEVE ORTIZRAMOS CARRATALA 9, EDIF. JAUME I, A-3º-B · 03501 BENIDORMTel. 96-6806228 · Fax 96-6806331 · [email protected]

ESPECTÁCULOS BÉNITEZFRANCISCO SANTOS CALZADAACUEDUCTO, 3 · 37185 VILLAMAYOR DE ARMUÑATel. 676-857858 / 615-350289 · Fax 923 20 55 [email protected]

ESPECTÁCULOS BENITOBENITO DUCTOR FLORESMALAGA 10, 3º-B · 29670 SAN PEDRO DE ALCÁNTARATel. 952-787014 · Fax 952-785712 · [email protected]

ESPECTACULOS CAMOEIRASJESÚS LUIS LÓPEZ GONZÁLEZLA PAZ 17, 2º-D · 32005 ORENSETel. 988-226301 · Fax 988-220543 · [email protected]

ESPECTÁCULOS CAMPOSMANUEL CAMPOS MACHUCAPRADO 8, 3º-B · 45600 TALAVERA DE LA REINATel. 925-804821 · Fax 925-808317 · [email protected]

ESPECTÁCULOS COSTA BLANCAJAIME PÉREZ TENTSANT ANTONI, 16 · 03778 BENIARBEIGTel. 96-5766694 · Fax 96-5767419 · [email protected]

ESPECTÁCULOS ESPÍNALBERTO GALLARDO RODRÍGUEZC/ RAMON CABANILLAS, 19 · 27400 MONFORTE DE LEMOSTel. 982-402359 · Fax 982-402954 · [email protected]

ESPECTÁCULOS EXCELSIORELISEO MARTÍNEZ CHUMILLASLA SAFOR, 12, 4º, 27ª · 46015 VALÈNCIATel. 96-3823072 / 96-3824164 · Fax [email protected]

ESPECTÁCULOS F. GARGALLOMª JOSÉ GARGALLO QUEROLAV. DE LA PLATA, 11 - 1r 2a · 46013 VALÈNCIATel. 96-3736254 · Fax 96-3736254 · [email protected]

ESPECTÁCULOS FMFEDERICO MUÑOZ GARCÍACRTA. DE TRUJILLO, 1 · 16001 PLASENCIATel. 927 424726 · Fax 927-411913 · [email protected]

ESPECTÁCULOS GARDENCARLOS RODRÍGUEZ ZAMORALUSONES, K · 16001 CUENCATel. 969-241316 · Fax 969-241317 · [email protected]

ESPECTÁCULOS GOMEZFCO. JAVIER GÓMEZ ASENSIOAV. PUREZA CANELO, 23 · 10840 MORALEJATel. 927-515360 · Fax 927-515360 · [email protected]

ESPECTÁCULOS GVVICENTE LÓPEZ FERNÁNDEZPL. NICOLÁS FERRER I JULVE, 2 - 5º - 18ª · 46006 VALÈNCIATel. 96-3736919 · [email protected]

ESPECTÁCULOS HÉCTOR OCIOANTONIO CARO LÓPEZAV. BUENOS AIRES, 128 · 18500 GUADIXTel. 958-662357 / 958-662247 · Fax 958-662357 ·[email protected]

ESPECTÁCULOS JOAQUÍN DE LA MUELAJOAQUÍN DE LA MUELA MARTÍNEZÁNGEL OCHOTORENA, 4 · 04005 ALMERIATel. 950-266111 / 950-264466 · Fax 950-254345 · [email protected]

ESPECTÁCULOS JOSÉ VALHONDOJOSÉ VALHONDO SÁNCHEZAP. DE CORREUS, 253 · 10080 CÁCERESTel. 927-235254 · Fax 927-235254 · [email protected]

ESPECTÁCULOS JOS-MAJOSÉ ARRIBA FERNÁNDEZPOL. IND. CAMPONARAYA, SECTOR II, NAVE 47 · 24410 CAMPONARAYATel. 987-450281 · Fax 987-464017

ESPECTÁCULOS KAPITOLÁNGEL CID GARCÍACEA BERMUDEZ 14, 6º,OF. 4 · 28003 MADRIDTel. 91-5341355 · Fax 91-5546873 · [email protected]

ESPECTÁCULOS LA UNIÓNJULIÁN CANO CANOMINISTRE LUIS MAYANS, 44 B · 46009 VALÈNCIATel. 96-3666365 / 96-3664285 · Fax [email protected]

ESPECTÁCULOS LUARARAFAEL REYES CÓRDOBACOBANCHAS, 12 · 14420 VILLAFRANCA DE CÓRDOBATel. 957-190661 · Fax 957-190464 · [email protected]

ESPECTÁCULOS MARTINEZDIEGO MARTÍNEZ PAREDESCRTA. DEL ESCOBAR, KM 1.5 · 30153 CORVERATel. 690-802832/ 607-113500 · [email protected]

ESPECTÁCULOS MARCOS VALBUENAJESÚS MARCOS VALBUENAJESÚS MARCOS ANDRÉSAVDA. DE PALENCIA 1, 1º · 24009 LEÓNTel. 987-216811 · Fax 987-262331 · [email protected]

GUIA DE L’ESPECTACLELLISTA D’ASSOCIATS A ARTE4 ROSAS PRODUCCIÓN & MANAGEMENTSANTIAGO GALLEGO ATIENZAAV. FAROS SABINAL, 359 · 04740 ROQUETAS DE MARTel. 95 032 10 98 · Fax 95 032 10 98 · [email protected]

7AM EVENTOS Y PRODUCCIONES CULTURALESMIGUEL ÁNGEL GOROSTIZA NARVAIZALANDATXUETA, 11, BAIXOS · 48150 LOIUTel./ Fax: 94 456 85 84 · [email protected]

A VALLEKAS PRODUCCIONES MUSICALESÁNGEL ROMERO REYESAV. DE MONFRAGÜE, 99 · 10200 TRUJILLOTel. 92 765 93 14 · Fax 92 765 93 13 · [email protected]

ACTIVIDADES ARTÍSTICAS DEL ESPECTÁCULOJOSÉ ALBERTO ECHEVARRÍA TAVERNAAV. DEL CAÑAL, 3· 28500 LA POVEDA- ARGANDATel. 91 870 67 42 · Fax 91 870 67 41 · [email protected]

ACTIVIDADES CULTURALES RIGAALFONSO RIERA GALLARPL. FONTES 4, ENT. D · 30001 MURCIATel. 96 821 09 49 · Fax 96 821 20 55

ADOLFO CRESPO RODUCCIONES ARTÍSTICASADOLFO CRESPO LOZANOANTONIO LEYVA 41, 1º B · 28019 MADRIDTel. 91 560 55 52 · Fax 91 560 92 48 · [email protected]

AGUSTÍN PROGRAMACIONES ARTÍSTICASAGUSTÍN RODRÍGUEZ FUERTESCOSO ALTO 67, 2º D · 22003 HUESCATel. 974-226381 · Fax 974-226266

AIRE DE MÚSICACARLOS VÁZQUEZ MORENOPELAYO, 76 - LOCAL · 28004 MADRIDTel. 91 700 04 43 · Fax 91 319 79 46 · [email protected]

ALACRÁNEDUARDO PÉREZ LÓPEZOLMO, PARCELA 29.3 - NAVE 6 · 47193 LA CISTERNIGATel. 98 340 31 01 · Fax 98 340 31 10 · [email protected]

ALBA MANAGEMENTÁLVARO BALLESTER VICEDOAV. DE LA PAU, S/N - POL. IND. REAL DE GANDIA 46727 REAL DE GANDIATel. 96 295 60 60 · Fax 96 295 40 98 · [email protected]

ALGEMUSICJUAN RICARDO DELGADO CALDERÓNALFONSO XI, Nº 13 - 1º ESQ AP. DE CORREUS 52 · 11201 ALGECIRESTel. 95 665 46 03 · Fax 95 663 18 61 · [email protected]

ALISTAR ESPECTÁCULOS Y PRODUCCIONES ARTISTÍCASJOSÉ ANTONIO HURTADO DE MENDOZA AMPLE DE CASTELAR, 31 BXS. 03690 SANT VICENT DEL RASPEIGTel. 605 968 311· Fax 96 630 44 71 · [email protected]

ALJARAFE GESTIÓNENRIQUE RAMÍREZ FLORESNUEVA, 39-41, LOCAL 1 - C.C. · 41927 MAIRENA DEL ALJARAFETel. 95 418 65 84 · Fax 95 560 14 78 · [email protected]

ALMENARA PROMOCIONES ARTÍSTICASJESÚS SÁNCHEZ HERREROARQUITECTO JULIO CARRILERO, 23, 1º C · 02005 ALBACETETel. 96 724 67 61 · Fax 96 724 68 57

ALSÓN ESPECTÁCULOSJOSÉ ALFONSO LINARES REYDE LES COMUNICACIONS, 23, NAU 1 · 03008 ALACANTTel. 96 528 67 83 · Fax 96 608 64 44 · [email protected]

ALVIR ESPECTÁCULOSVICENTE ALVIR GUERREROAMPLE DE CASTELAR, 31 BXS · 03690 SANT VICENT DEL RASPEIGTel. 605 968 311 · Fax 96 630 44 71 · [email protected]

A’MECAN ESPECTÁCULOSGREGORIO GONZÁLEZ DÍAZEL TOSCAL, 29 - OF. 6 · 38410 LOS REALEJOSTel. 92 236 37 58 · Fax 92 236 27 71 · [email protected]

AMSTERDAM ESPECTÁCULOSJOSÉ ANTONIO LUMBRERAS VELAAV. PABLO GARGALLO, 100, 3º - OF. 7 · 50003 SARAGOSSATel. 97 643 35 99 / 97 643 73 49 · Fax 97 643 73 [email protected]

ANDORRA ANIMACIÓJAUME ESTRUCH NAVARROROCAFORT, 2 · SANT JULIÀ DE LÒRIATel. 0037 6843265 · Fax 0037 6843434 · [email protected]

ANTOLÍN PRODUCIONES MUSICALESANTOLÍN RODRÍGUEZ ALONSOAV. SELVEIRA, 3 · 32350 LA RÚA DE PETINTel. 98 831 07 53 · Fax 98 831 07 96

ANTONIO CONDE ESPECTÁCULOSANTONIO CONDE VÁZQUEZAV. MANUEL SIUROT, 25 · 21002 HUELVATel. 959-255163 · Fax 959-255163 · [email protected]

APOLO MUSICALLORENZO TERRERO MARTÍNEZLARGA, 76 LOCAL 3 · 41927 MAIRENA DEL ALJARAFETel. 95 569 57 14 · Fax 95 569 57 14 · [email protected]

ARENA GLOBAL MANAGEMENTLORENZO TERRERO MARTÍNEZEXPOSICIÓN, 6 MOD. 215 EDIF. TRISOFT POL. PISA 41110 BOLLULOS DE LA MITACIÓNTel. 95 418 49 58 · Fax 95 560 21 68 · [email protected]

ARENA MUSICMIGUEL ÁNGEL OBRERO DE SANTOSAV. DE LA VICTORIA, 134, 1º · 28023 MADRIDTel. 91 708 06 18 · Fax 91 307 64 87 · [email protected]

ART-CALDERÓNJUAN CARLOS MARTÍNEZ ARLÁNDEZALTAMIRANO, 36 - BAIX D · 28008 MADRIDTel. 902 903 772 · [email protected]

ARTISTIC EVENTSPEDRO SABOYA TRAVERSANTIAGO, 46 - B · 08290 CERDANYOLA DEL VALLÈSTel. 93 594 65 90 · Fax 93 594 21 48 · [email protected]

ASESORES DEL ESPECTÁCULOISIDRO LOZANO CEBRIÁNAV. DEL ARTE, 76 · 02006 ALBACETETel. 96 724 31 09 · Fax 96 719 12 35 · [email protected]

ASTURCON PRODUCCIONES ARTÍSTICASMANUEL SERRANO RIEGOJOSÉ RAÚL GARCÍA MENÉNDEZEUSEBIO MIRANDA, 2, 3º D · 33201 XIXÓNTel. 98 517 62 15 / 98 517 54 27 · Fax 98 535 72 [email protected]


ESPECTÁCULOS MARIMIGUEL MARI ESCRICHEPARE PALAU I QUER · 46009 VALÈNCIATel. 96 382 19 91 · Fax 96 385 78 [email protected] m/ [email protected]

ESPECTÁCULOS MILENIO.FRANCISCO BRONCHAL BLASCOPL. RAMON DE LA SOTA, 9 - 4º-408EDIF. ROTONDA · 46520 PUERTO DE SAGUNTOTel. 96-2672480 · Fax 96-2683321 · [email protected]

ESPECTÁCULOS MOLINAMANUEL MOLINA GALLEGOPº DE LA FLORIDA 53, 4º-G · 28008 MADRIDTel. 91-5411689 / 91-5597161 · Fax 91-5597161 · [email protected]

ESPECTÁCULOS MUNDOANTONIO RODRÍGUEZ SÁNCHEZDANIEL RODRÍGUEZ FERNÁNDEZJUAN ANTONIO RODRÍGUEZ FERNÁNDEZAV. GENERAL DUQUE DE AVEIRO, 24 · 29140 CHURRIANATel. 952-328100 · Fax 952-361524 · [email protected]

ESPECTÁCULOS MUNDO MUSICAL GONDOMARJOSÉ LUIS PEREZ OTEROHERVILLAS, 68 · 36316 VINCIOS-GONDOMAR · Tel./Fax 986-469966

ESPECTÁCULOS PLATINOJORGE VÁZQUEZ VIDALPL. DEL HIERRO, 7 - 1º · 32003 ORENSETel. 988-391167 / 988-391952 · Fax 988-235802 · [email protected]

ESPECTÁCULOS RUÍZ DE LA PEÑAALEJANDRO RUÍZ DE LA PEÑA MARQUETACASCONA, 26 BAJO C · 33001 OVIED0Tel./ Fax 985-217777 · Fax 969-241317 · [email protected]

ESPECTÁCULOS SÁEZAMADA SÁEZ RUBIOPEDRO COCA 9, 3º-A · 02004 ALBACETETel. 967-511018 · Fax 967-510721 · [email protected]

ESPECTÁCULOS SAN FERMÍNIOSU GON´´ZLEZ ERROPATRICIO GONZÁLEZ LÓPEZDOS HERMANAS, 9 BAJO · 31860 IRURTZUNTel. 948-507015 · Fax 948-507191 · [email protected]

ESPECTÁCULOS SANTY CASTELLANOSSANTIAGO GONZÁLEZ PERALESROSARIO PINO, 8 · 28020 MADRIDTel. 91-6330133 · [email protected]

ESPECTÁCULOS S-DOBLE-C MANAGEMENTDANIEL CLARES ABADSEBASTIÁN CLARES CORTÉSPº DE ALMERIA 37, 3º-2, EDIF. REMASA · 04001 ALMERÍATel. 950-242600 · Fax 950-262723 · [email protected]

ESPECTÁCULOS SUBBÉTICAAGUSTÍN PÉREZ DE SILESCESTEROS, 34 - 2º F · 14900 LUCENATel. 957-511158 / 957-514431 · Fax 957-511158 · [email protected]

ESPECTÁCULOS TALIAJORGE GÓMEZ MONTOLIUGUITARRISTA TÀRREGA, 22, 2º · 12003 CASTELLÓTel. 964-723434 · Fax 964-237711 · [email protected]

ESPECTÁCULOS TANIMIGUEL SENTANDREU ANDREUTORRENT, 20 · 46470 CATARROJATel. 96-1260290 · Fax 96-1260704 · [email protected]

ESPECTÁCULOS TIC TAKJUAN MANUEL DÍAZ IBAÑEZPOL. MENDIKUR - NAVE 29 · 31060 ORCOYENTel. 948 343 353 · Fax 96-3604368 [email protected]

ESPECTÁCULOS TITO ANTÓNMIGUEL ÁNGEL ANTON APARICIOAV. CALVO SOTELO, 29 - 1ºB · 10600 PLASENCIATel. 927-425015 · Fax 927-425845 · [email protected]

ESPECTÁCULOS TURIASATURNINO SOBRINO GARCÍAPº DE L’ALAMEDA, 56 PORTA 5 · 46023 VALÈNCIATel. 96 361 16 88 · Fax 96 360 42 21 · [email protected]

ESPECTÁCULOS VELASCOFERNANDO VELASCO GARCÍAANA DE AUSTRIA, 3 PORTAL 1, 3r D · 28060 BOADILLA DEL MONTETel. 600-728739 · Fax 91-4340362

ESPECTÁCULOS VERAANTONIO VERA MADRIDJESUS, 1 · 06291 MONTEMOLÍN · Tel. 924-510150 · Fax 924-510150

ESTRELLA FEDERAL MANAGEMENTJOSÉ SIERRA MOLINAJOSÉ SIERRA SORIANOPARQUE IND. EUROPOLIS, C/ V EDIF. EDIMBURGO, 55 · 28230 LAS ROZASTel. 91-6376004 · Fax 91-6361413 · [email protected]

EUROGENIL MANAGEMENTMANUEL JIMÉNEZ VELACTRA. DE JAÉN, KM. 426,5 (C.C. ASORIA) OF.2 · 18197 PULIANASTel. 958-412719 · Fax 958-412719 · [email protected]

EUROPEA D.A.P.MIGUEL FERNÁNDEZ BECARESC/ LOS CARROS, 3 · 47673 ROALES DE CAMPOSTel. 983-377319 · Fax 983-385274 · [email protected]

EUTERPE MUSICJOSÉ LUIS SÁNCHEZ DUQUEAV. BLANCA PALOMA, 6 · 41100 CORA DEL RIO Tel. 954-772342 · Fax 954-773242 · [email protected]

EVENTOS Y PROYECTOSALFONSO CABELLO LUNASIRIO, 50, 15º C · 28007 MADRIDTel. 91-3612499 · Fax 91-3665423 · [email protected]

EVENTUS S.T.FRANCISCO MORENO SANTIAGOAV. ANA DE VIYA, 3 - EDIF. MINERVA, OF. 222 · 11009 CÁDIZTel. 856-075777 · Fax 856-075777 · [email protected]

EVOHE PRODUCCIONESCARMEN PEIRE ARROBALUCIENTES 4, BAJO IZDA. · 28005 MADRIDTel. 91-3650802 · Fax 91-3665423 [email protected]

EVOLUTION MANAGEMENTCIRO GONZÁLEZ BLANCOOÑATE, 12- ÁTICO B - IZDA. · 28020 MADRIDTel. 91-5718944 · Fax 91-5718944 · [email protected]

F. BURGOS MUSICFAUSTINO BURGOS CABALLERODOCTOR ESQUERDO 19, SOTANO EXT.DCHA. · 28028 MADRIDTel. 91-3612499 / 609-778169 · Fax 91-7252291

F.B. ESPECTÁCULOSFERNANDO BREVA ARRUFATPOL. IND. PULLMAN, NAU 2 I 3 · 12006 CASTELLÓTel. 964-246065 · Fax 964-209588 · [email protected]

F.M. SHOWSINMACULADA FERRER MATAGRAN VIA GERMANIES, 7è 2a · 46006 VALÈNCIATel. 96-3940241 · Fax 96-3942205 · [email protected]

FACTORY MANAGEMENT EVENTOSFRANCISCO JAVIER GONZÁLEZ BIKONDOAPOLIG. IND. EL ARAMO, 2 · 48800 BALMASEDATel. 94-6801914 · Fax 94-6800143 · [email protected]

FECO PRODUCCIONES ARTÍSTICASFELIPE EXPÓSITO NAVARROAV. SAN CRISTOBAL, 2 BAJO · 23700 LINARESTel. 953-690582 / 953-607048 · Fax 953-698804 · [email protected]

FERNÁNDEZ CARMONA ESPECTÁCULOSJAIME FERNÁNDEZ CARMONALOS ALAMOS, 25 · 29532 MOLLINA Tel. 607-216609

FERNANDO MUÑOZ PRODUCCIONESFERNANDO MUÑOZ MORECEA BERMÚDEZ, 24, 3º 3ª · 28003 MADRIDTel. 91-5359022 · Fax 91-5359021 · [email protected]

FIX EVENTOS Y PRODUCCIONESPASCUAL EGEA CARRILEROMALDONADO, 64 - 2º DCHA. · 28006 MADRIDTel. 91-4448110 · Fax 91-3093617 · [email protected]

FÓRUM T. NAZARENOVICENTE RUIZ MARTÍNEZHUERTA PALACIOS 3, BAJOS · 41700 DOS HERMANASTel. 95-5664744 / 95-5667576 · Fax [email protected]

FOX GROUPJASON FOX MALEAV. MIJAS, 1 OF. 3 · 29639 BENALMÁDENA COSTATel. 902-195820 · Fax 952-567525 · [email protected]

GARSA MUSICALEJANDRO GARCÍA ABADORIENT, 78-84, 3ª - OF.4 EDIF. INBISA · 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈSTel. 93-6756364 · Fax 93-6749782 · [email protected]

GÉMINIS SHOWBUSINESSRAMÓN VILLAR LOPEZCAMINO DE VALLADOLID, 36 - LOCAL 4B · 28520 TORREDOLONESTel. 91-8596970 · Fax 91-8594380 ·[email protected]

GERMANS BARCELÓ ORGANITZACIONSJOSEP M. BARCELÓ PELEJAERNESTO BARCELÓ PELEJAC/ ANTONI ASANS, 7 - 2º · 43740 MORA D’EBRETel. 977-400226 / 977-400915 · Fax 977-400972 · [email protected]

GET IN PRODUCCIONESIÑIGO ARGOMANIZ BENGOETXEACAMINO PORTUETXE, 53 A, 3º. OF. 305 · 20018 SAN SEBASTIÁNTel. 943-316911 · Fax 943-316557 · [email protected]

GIL BROSS MANAGEMENTJOSÉ LUIS GIL RODRÍGUEZPASEO DE ALBACETE, 11 · 28700 SAN SEBASTIÁN DE LOS REYESTel. 91-6638852 · Fax 91-6638852 · [email protected]

GIRASOL PRODUCCIONESCARMELO MILLÁN HERRERABECQUER, 42 - BAJO · 41002 SEVILLATel. 95-4380076 / 95-4380096 · Fax [email protected]

GOOD MANAGEMENTEL PARQUE, 3 PORTAL 2, 3º B · 28410 MANZANARES EL REALTel. 91-8527403 · [email protected]

GPE PRODUCCIONESJUAN FRAN SENABRE PASTORHACIENDA DEL ADMINISTRADOR, 3, BLQ.3- 19 A 03560 EL CAMPELLTel. 965-658200 · Fax 965-656909 · [email protected]

GRUPO ALASMIGUEL ÁNGEL VILLAREJO BLANCOMIJARES, 6 LOCAL · 05113 BURGOHONDOTel. 920-107900 · [email protected]

GRUPO EMPRESARIAL DE OCIO Y DIVERSIÓNGINÉS NAVARRO MARTÍNEZCRTA. DE ALICANTE, 301 BAJO · 30007 MURCIATel. 902-195677 · Fax 902 010 801 · [email protected]

GRUPO PINBALLJUAN CARLOS DEL VAL ESPINOSAPAYASO FOFO, 24 LOCAL 7 · 28018 MADRIDTel. 91-4771080 · Fax 91-4771081 · [email protected]

GUADAIRA PRODUCCIONESCARMEN SÁNCHEZ MARTÍNEZMAYOR, 19 · 30570 SAN JOSÉ DE LA VEGATel. 968-824093 · [email protected]

GUTI PRODUCCIONESMANUEL GUTIÉRREZ FERNÁNDEZPOLO NORTE, 15 · 28850 TORREJÓN DE ARDOZTel. 91-6761123 · Fax 91-6777585 · [email protected]

HARMONY PRODUCCIONESJUAN SORIANO FIGUEROAPUIG VICENÇ, 51 · 08629 TORRELLESTel. 93-6892728 · Fax 93-6890380 · [email protected]

HELIO ESPECTÁCULOSHELIODORO FERNÁNDEZ FERNÁNDEZLA FUENTE, 84 · 24010 VILLABALTERTel. 987-846682 · Fax 987-846182 · [email protected]

HEREDIA PRODUCCIONES ARTÍSTICAS JESÚS HEREDIA CARMONAFRANCHY ROCA 5, 4º, OF. 5 · 35007 LAS PALMAS Tel. 928-223312 · Fax 928-223316

HISPANO LUSA PROGRAMACIONES ARTISTICAS, S.L. ALÍCIA GARCÍA SÁNCHEZNTRA. SRA. DE GUADALUPE, 20 · 06187 GUADAJIRA Tel. 924-449731/ 924-740689 · Fax 924-449748 · [email protected]

HOOK MANAGEMENTMANUEL NOTARIO RODRÍGUEZDRACENA, 38 - LOCAL BAJO 1A · 28016 MADRIDTel. 91-3531600 · Fax 91-3509767 · [email protected]

HORIZONTE MUSICALERNESTO R. HUESCA GARCÍACAPITÁN AMADOR 9, 1º-IZDA. · 03004 ALACANTTel. 965-251755 / 965-251711 · Fax [email protected]

IBERIA PRODUCCIONESANTONO CARO LÓPEZPOL. IND. M-8, PARC.26 ·18500 GUADIXTel. 958-665551 [email protected]

IGNACIO FAULÍNIGNACIO FAULÍN HIDALGOCALVO SOTELO, 56, 7º B · 26003 LOGROÑOTel. 941-235309 · Fax 941-235309 · [email protected]

IN & OUT NAVARRAJOKIN ZAMARBIDE BACAIOCANUEVA, 10 - BAJO · 31001 PAMPLONATel. 948-203750 · Fax 948-226139 · [email protected]

INDALO PRODUCCIONESJUAN RUIZ PARRASALTADOR VIEJO, 9 · 04600 HUERCAL-OVERATel. 670-662000 · Fax 950-471782 · [email protected]

INFINIBUSCRUZ GOROSTEGUI SAN JOSEPORTUETXE BIDEA 53-A. OF. 104 · 20018 DONOSTIATel. 943-314800 / 943-314824 · Fax 943-215788 · [email protected]

ION MÚSICAJULIO CUESTA ACOSTAAVDA. ALFONSO XIII, 62 · 28016 MADRIDTel. 91-4166580 / 91-4138237 · Fax 91-5191305 · [email protected]

IREGUA PRODUCCIONES MUSICALESFRANCISCO BEZARES RIVASPARQUE SAN ADRIÁN, 17 BAJO · 26007 LOGROÑOTel. 941-220044 · Fax 941-204500 · [email protected]

J. DOMÍNGUEZ ESPECTÁCULOS INTERNACIONALESJULIO DOMINGUEZ IGLESIASPZA. DE LOS MOSTENSES, 11, 1º-A · 28015 MADRIDTel. 91-5426746 / 91-5596872 · Fax 91-5596872 ·[email protected]

JET MANAGEMENTJUAN RAMÓN RODRÍGUEZ LOMBARDEROFERRAN FANLO SUASIRAMBLA DE CATALUNYA, 35 PPAL. 1 · 08007 BARCELONATel. 93-4672770 · Fax 93-4672924 [email protected] · [email protected]

JL RODRÍGUEZ ESPECTÁCULOSJOSÉ LUIS RODRÍGUEZ AGUILARROSALÍA DE CASTRO, 22 · 41300 SAN JOSÉ DE LA RINCONADATel. 95-5793999 · Fax 95-4791919 · [email protected]

JM MANAGEMENTJUAN MERI MORANTDUC ALFONS EL VELL, 18 - 1º-5ª · 46700 GANDIATel. 96-2872853 / 96-2950507 · Fax 96-2867976 · [email protected]

JOPY EXTREMADURA 2000SANTIAGO BARJOLA SÁNCHEZJAMÓN 37, 1º A · 06474 VALDETORRESTel./ Fax 924-368670 · [email protected]

JOSÉ ORTIZ PRODUCCIONESJOSÉ ORTIZ FERNANDEZPORTO LAGOS, 13 - 4º D-IZDA. · 28924 ALCORCÓNTel. 91-6107460 · Fax 91-6107460 · [email protected]

JR & AB MANAGEMENTJOAN RAMON BERRUEZOBERTI 58-60, URB.LA MIRANDA. AP. DE CORREUS, 29 08480 L’AMETLLA DEL VALLÈSTel. 93-8457035 · Fax 93-8431768 · [email protected]

JUANA LA LOCAMARIANA GYALUI CASADOCOVARRUBIAS 3, 3º IZDA. · 28010 MADRIDTel. 91-5919881 / 91-5919882 · Fax 91-5919883 · [email protected]

KAWIBE SERVICIOS CULTURALESJOSÉ IGNACIO RICO ROMEROÁNGEL 14, 1º · 18002 GRANADATel. 958-267310 / 958-267321 · Fax 958-536132 [email protected]

KRISMAVIRA PRODUCCIONESNELSON MARTÍNEZ FUENTESPOLÍGONO POLIRROSA, 282, C/D · 21007 HUELVATel. 959-229822 · Fax 959-229822 · [email protected]

L & M PRODUCCIONESEDUARDO PÉREZ LÓPEZCARPINTEROS, 12 POL. IND. LOS LLANOS 28670 VILLAVICIOSA DE ODÓNTel. 91-5426268 · Fax 91-5591280 · [email protected]

LA AGENCIAJUAN PABLO RODRÍGUEZ ANTÓNASTIGARRAGA 9, BAJOS · 20100 RENTERÍATel. 943-340061 / 943-341591 · Fax 943-341190 · [email protected]

LA DAMA ESPECTÁCULOSJOSÉ ROSENDO RUBIO HERNÁNDEZAVDA. JOSÉ DE MORA, 25 · 18800 BAZATel./ Fax 958-701713 · [email protected]

LA FÁBRICA DE CHOCOLATE PRODUCCIONES MUSICALESJOAQUÍN MARTÍNEZ SILVAJOSÉ ANTONIO CONDE, 2 - 2º · 36205 VIGOTel. 986-135884 · Fax 986-135642 · [email protected]

LA MANOPLAPHILIPPE PLA MARTÍN MÚSIC GINÉS. 31, PORTAL 32 · 46022 VALÈNCIATel. 96-3812691 · [email protected]

LA NOTA PRODUCCIONES MUSICALESALEX GRANERI ENRICHANTONIO MAURA, 16, 5º IZDA. · 28014 MADRIDTel. 91-5241942 · Fax 91-5238152 · [email protected] / [email protected]

LA PIRÁMIDE ESPECTÁCULOSFRANCISCO LOBATÓN MARTÍNEZPOLIG. IND. AIDA I, C/ MILAN, 12, 2º I 19200 AZUQUECA DE HENARESTel. 949-265923 · Fax 949-262348 · [email protected]

LARTON PRODUCCIONES ARTÍSTICASJUAN ANTONIO AGUILAR ARCEMARIANO BENLLIURE, 39 · 41005 SEVILLATel. 95-4578085 · Fax 95-4579740 · [email protected]

LAST TOUR INTERNATIONALJAVIER ARRECHE IRIGOYENPOL. ARTUNDOAGA, USAUSUAGA,3, 1ª ·48970 BASAURITel. 94-4154551 · Fax 94-4157550 · [email protected]

LEGEND ESPECIALISTAS, LUIS MANUEL LEAL GARZÓNPILETES 26 · 03570 VILAJOIOSATel. 96-6851604 · Fax 96-6850048 · [email protected]

LIAM EDITORES Y PRODUCTORES LIAM MILANES BENETAV. LAZAREJO, 26 · 28230 LAS ROZASTel. 680-516860/ 639-603840 · [email protected]

LIMAC PRODUCCIONESJOSÉ SANTOS SÁNCHEZMANUEL SÁNCHEZ MORENOBRETÓN DE LOS HERREROS 31, ENTL. · 28003 MADRIDTel. 91-4416011 / 91-4416154 · Fax 91-4411962 · [email protected]

LLEIDA ANIMACIÓJAUME ESTRUCH NAVARROCOMERÇ, 22, 6è 2a · 25007 LLEIDATel./ Fax 973-232258 · [email protected] ROTASCRISTÓBAL CINTAS ALGUACILSUSANA MONTES CAROEDUARDO VICENTE, 7 (LOCAL) · 28028 MADRIDTel. 91-7130800 · Fax 91-7260863 · [email protected]

M & M PRODUCCIONESJOSÉ LUIS MERINO ÑACLEORENSE, 14 · 28020 MADRIDTel. 91-4177500 · Fax 91-4176882 · [email protected]

M.G. PRODUCCIONES ARTÍSTICASMANUEL GUTIÉRREZ FERNÁNDEZVIOLETA 7, ÁTICO 2 · 39010 SANTANDERTel. 942-344707 · Fax 942-337707 · [email protected]

MAESTRAT ESPECTACLESFRANCISCO JOSÉ SANZ FERRERCTRA. N-340, KM.1053, AP. DE CORREUS, 391 · 12500 VINARÓSTel. 964-455554 · Fax 964-454969 · [email protected]

MAGAZINE SHOWBUSSINESFÉLIX CARTAGENA REMACHAHUESCA, 1 - 1º B · 50620 CASETASTel. 976-773132 · Fax 976-773736 · [email protected]

MALALAIDA MUSICAS, S.L.ADELAIDA MARTÍNEZ MAQUIEIRAGRAN VIA, 31, 6º OF. 19 · 28013 MADRIDTel. 91-5329297 · Fax 91-5228879 · [email protected]

MALDITO RODRÍGUEZJAIME ARIAS CALVOREYES CATOLICOS, 26 - 1º · 35011 LAS PALMAS Tel. 902-367260 · Fax 928-336011 · [email protected]

MALLORCA SOBARTOLOMÉ POMAR BONNINPL. SANT MARTÍ, 3r - 2ª · 07440 MUROTel. 971-860119 · Fax 971-537561 · [email protected]

MANSI PRODUCCIONESMARIA CABRERIZO RICOGOMEZ DE MORA, 1 · 28005 MADRIDTel. 609-751883 · 91-6669787 · [email protected]

MARTINS PRODUCCIONES Y MANAGEMENTEOY PÉREZ HIDALGORONDA DE LOS TORNEROS, 24 · 41710 UTRERATel. 95-5867844/ 954-863458 · Fax [email protected]

MATARILEJOSÉ GÓMEZ CASTILLEJOPL. PROFESOR TIERNO GALVAN, 4 BXS · 46016 TAVERNES BLANQUESTel. 96-3665646 · Fax 96-3666028 · [email protected]

MCBRYAN PRODUCTIONSJULIO FERNÁNDEZ MCBRYANANTONIO PRIETO 77, EDIF. JUANA FERNÁNDEZ · 28026 MADRIDTel. 902-255000 · Fax 902-255011 ·[email protected]

MEDITERRANEO ESPECTÁCULOS, S.L.ANTONIO SEVILLANO BERNABECASTIELFABID, 6, PT. 18 · 46015 VALÈNCIATel. 96-3480388 · Fax 96-3480392 · [email protected]

MERINO ESPECTÁCULOS, S.L.ÁNGEL JESÚS MERINO PALACIOSMONTERREY, 66 · 46950 XIRIVELLATel. 96-3794124-96-3796863 · Fax 96-3794124

MIRACLE PRODUCCIONES ARTÍSTICASBERTO SALA LLUCH / HELIO SALA LLUCHAV. PRINCIPE DE ASTURIAS, 6 PORTAL 8, 2ºN28670 VILLAVICIOSA DE ODÓNTel. 693-150474 · Fax 91-5184045 · [email protected]

MONEGROS PRODUCCIONESISMAEL GAVÍN SAMPÉRIZJUAN XXIII, 3, 2º · 22260 GRAÑENTel. 974-390326 974-390302 · Fax 974-390124 · [email protected]

MONTALBAN PRODUCCIONES ARTÍSTICASJUAN ANTONIO GARCÍA MARTÍNLOS LABRADORES, 22 · 45516 LA PUEBLA DE MONTALBÁNTel. 925-750118 · Fax 925-745360

MONTESINOS ESPECTÁCULOSJUAN ANTONIO LLAVONA MONTESINOSGRAN VIA 59, 10º-B · 28013 MADRIDTel. 91-5474646 · Fax 91-5413577 · [email protected]

MORGAN BRITOSADOLFO BRITOS SAN MARTÍNPRINCESA 3 DUPL. PLANTA 10, OF.1331 · 28008 MADRIDTel. 91-5411732 · Fax 91-5413291 · [email protected]

MOURO PRODUCCIONESGUILLERMO DE LA VEGA GANDARIASMª LUISA PELAYO, 15, PORTAL 3- 4º D· 39005 SANTANDERTel. 942-270882 · Fax 91- 942-290920 · [email protected]

MT PRODUCCIONESMAURICIO TRILLOORTEGA Y GASSET 21, 2ºD · 28006 MADRIDTel. 91-8782430 / 91-5776441 · Fax 91-8782888 · [email protected]

MULTIPLE PROFOMJAVIER GONZÁLEZ MARTÍNRÍO MUNDO, 19 · 45007 TOLEDOTel. 925-545626 · Fax 925-545625 · [email protected]

MUNDI COMERCIO DOS DAMASANTONIO LUQUE ARTACHORAIMUNDO DE LA FUENTE ROMO 12, 3º-A 41300 SAN JOSÉ DE LA RINCONADATel. 95-4791319 / 95-4792418 · Fax 95-4792044

MUNDO MUSICJORGE LOZANO DUEÑASCTRA. DE PEDROCHE, S/N -APDO. DE CORREOS, 66 14400 POZOBLANCOTel. 957-130444 / 957-130818 · Fax [email protected]

MUSIC BUSJOSÉ MANUEL DE CEBALLOS LÓPEZPUJADES, 158 BIS, 2n 1a · 08005 BARCELONATel. 93-3208292 / 93-3568013 · Fax [email protected] [email protected]

MÚSICA ES AMORFRANCISCO CUBEROS JIMÉNEZBUENSUCESO, 1 , 1º-3ª · 18002 GRANADATel. 958-215699 · Fax 958-216221 · [email protected]

MUSIGALÍCIAFRANCISCO CASTRO CAOVIVERO, 16 - BAJO - ADPO. 89 ·15320 AS PONTESTel. 981-452502 · Fax 881-240739 · [email protected]

MUSISERVJOSÉ RAMON RODRÍGUEZ MARTÍNLA ALHONDIGA, 6 - 3º A · 18002 GRANADATel. 958-251690 · Fax 958-256393 · [email protected]

NABLAS MANAGEMENTEVA CEBRIÁN TORRALLASAVDA. DIAGONAL, 505, 5º, 1ª · 08029 BARCELONATel.93-4193236 · [email protected]

NANDO MORE ESPECTÁCULOSFERNANDO JARAMILLO PALOMOAVDA. ANTONIO CHACON, 4, 1º-B · 06300 ZAFRATel. 924-552274 · Fax 924-554909 · [email protected]

NANDO MORE ESPECTÁCULOSFERNANDO JARAMILLO PALOMOMAESTRO SALVADOR GUERRERO 2, P-A · 28015 MADRIDTel. 91-5474651 · [email protected]

GUIA DE L’ESPECTACLEGUIA DE L’ESPECTACLE


NAVARROCK SIGLO XXIARMANDO JAVIER NAVARRO HORCASAP. DE CORREOS, 2090 · 14080 CÓRDOBATel. 957-485253 · Fax 957-485218 · [email protected]

NEW WAY MANAGEMENTMIGUEL ÁNGEL ALONSO NAVARROC.C. EUROCENTER, LOCAL 25 · 35100 PLAYA DEL INGLÉSTel. 928-762601 · Fax 928-765438

NICOLÁS RODENASNICOLÁS RODENAS COELHOCTRA. DE MADRID, 44 · 30530 CIEZA · Tel. 968-216060 · Fax 968-210107

ONLY ESPECTACLESMIGUEL POLIDANO LÓPEZRAMBLA CATALUNYA, 68 ENTL. · 08007 BARCELONATel. 93-4883534 · Fax 93-4883649 · [email protected]

OPALO MANAGEMENTFRANCISCO GORDILLO PÉREZJUAN HURTADO DE MENDOZA, 9 - 705 · 28036 MADRIDTel. 91-3502848 · Fax 91-3502286 · [email protected]

ORGANIZACIONES ARTÍSTICAS ÁNGEL SALASÁNGEL Mª SALAS SOTOBEZQUIZ, 1, 1º-B · 31300 TAFALLATel./Fax 948-701186 · [email protected]

OROBITG ESPECTACLESJOSEP M. OROBITG PERERACONCA DE BARBERÀ, S/N. AP. CORREUS, 15 · 25200 CERVERATel. 973-531301 / 973-531304 · Fax 973-530613 ·[email protected]

OYE PRODUCCIONESÁNGEL CANDIDO LÓPEZ GARCÍAMIRAFLORES 51, ENTLS. B, EDIF. SIENA PORTAL, 6 38003 STA. CRUZ DE TENERIFETel. 922-280101 · Fax 922-282103 · [email protected]

PACME ESPECTÁCULOSJUAN MANUEL GONZÁLEZ ABADEXPOSICION, 3-B IZDA. · 19001 GUADALAJARATel. 949-216999 / 949-214338 · Fax [email protected]

PACO CASABLANCA ESPECTÁCULOSFRANCISCO SÁNCHEZ GONZÁLEZC/ LA PALMERA, 10 · 30627 LOS VALIENTESTel. 968-619828 · Fax 968-619828 · [email protected]

PACO VALHONDO PRODUCCIONESFRANCISCO VALHONDO SÁNCHEZCARLOS CALLEJO 33, 1º · 10005 CACERESTel. 927-231131 · Fax 927-230521 · [email protected]

P’ALANTE PRODUCCIONES ARTÍSTICASJUAN ANTONIO MORATA GARCÍAARQUITECTO GUILLERMO LANGLE 7, BAJO · 04006 ALMERÍATel. 950-220275 · Fax 950-226764 · [email protected]

PALMARES PRODUCCIONES ARTÍSTICASJESÚS BONO MOLLALA SÈNIA, 21 - BX · 03201 ELXTel. 965-435421 · Fax 965-448455 · [email protected]

PERE CAMPS PRODUCCIONESPERE CAMPS CAMPOSCRTA. DE LA BORDETA 76, 3a · 08014 BARCELONATel./ Fax 93-4322305 · [email protected]

PÍCNICJOSÉ LUIS VAELLO NIETOPASEO DEL PRADO 24, 4º-IZDA. · 28014 MADRIDTel. 91-4201818 / 91-4201503 · Fax 91-4202889

PIRAMIDE ESPECTÁCULOSVICENTE FLICH ARNAUPOL. IND. RONDA SUD, PERI-12, NAVE 19 · 12006 CASTELLÓTel. 964-244867 · Fax 964-243505 · [email protected]

PIRÁMIDE PRO-MUSIC S.XXIPHILIPPE PLA MARTÍNAVDA. PÉREZ GALDÓS, 107 PT. 56 - 10a · 46018 VALÈNCIATel. 96-3260123 · Fax 96-3260321 · [email protected]

PIRRONGELLI MANAGEMENTMANUEL ÁLVAREZ LÓPEZMAYOR 78, 1º B · 28922 ALCORCÓNTel. 91-6441981 · Fax 91-6441981 · [email protected]

PLANET EVENTSESTHER FERNÁNDEZ DÍAZT. CORONEL MOREÑA, 28 PORTAL B- 1º B · 28045 MADRIDTel. 91-4671317 · Fax 91-5274861 · [email protected]

PONEY MUSICALEMILIA GARCIA MARTÍNEZOLMOS, 14 (MONTECLARO)· 28003 POZUELO DE ALARCÓNTel. 91-3517094 · Fax 91-3517095 · [email protected]

POP ROCK STARSANTONIO CARAVACA ALMEIDAVELÁZQUEZ, 135 - BAJO IZDA. · 28003 MADRIDTel. 91-5537743 · Fax 91-5536874 · [email protected]

PRESTIGE SHOWMANUEL DE LA TORRE EXTREMERADOCTOR ANTONIO GONZÁLEZ, 48 · 38410 LOS REALEJOSTel. 922-346150 · Fax 922-346105 · [email protected]

PRODUARTCECARLOS CERDÁN PÉREZSAGUNT, 3 ESC. A, 1º-2 · 03680 ASPETel. 96-5495170 · Fax 96-5495979 · [email protected]

PRODUCCIONES ARTÍSTICAS BALLESTEROSJOSÉ ANTONIO BALLESTEROS OJEATOLEDO, 53 · 45680 CEBOLLA · Tel. 925-866559 · [email protected]

PRODUCCIONES ARTÍSTICAS CORTÉSFRANCISCO ARRIOLA CORTÉSVALLE DEL RONCAL, 11 · 28616 BOADILLA DEL MONTETel. 91-6327249 · [email protected]

PRODUCCIONES ARTÍSTICAS DE MIGUELFRANCISCO DE MIGUEL MONTESFERNANDO DE MIGUEL MONTESVUELTA DEL CASTILLO, 7, 1º-B · 31007 PAMPLONATel. 948-269907 · Fax 948-197709 · [email protected]

PRODUCCIONES ARTÍSTICAS FERNÁNDEZ SERRANOVÍCTOR FERNÁNDEZ FERNÁNDEZCRISTO, 26 · 45800 QUINTANAR DE LA ORDENTel. 925-180195 · Fax 925-180412 · [email protected]

PRODUCCIONES ARTÍSTICAS GRANADAANTONIO JIMÉNEZ VELASAN ANTÓN 72, 3º, OF. 20 · 18005 GRANADATel. 958-521041 · Fax [email protected]

PRODUCCIONES ARTÍSTICAS HEREDIAJESÚS HEREDIA CARMONAVICENTE HEREDIA CARMONALEÓN HEREDIA CARMONAANTONIO LÓPEZ 249, 4º, EDIF. VERTICE · 28041 MADRIDTel. 91-5002300 · Fax 91-5002011 · [email protected]

PRODUCCIONES ARTÍSTICAS JOSÉ L. RODRÍGUEZJOSÉ LUIS RODRÍGUEZ ACEVEDOCERVANTES, 31 · 06150 SANTA MARTATel. 924-690384 · [email protected]

PRODUCCIONES ARTÍSTICAS JULIO BONAJULIO BONA RUBERTEVICTORIA 41, CHALET 8 · 50011 ZARAGOZATel./ Fax 976-326410 ·[email protected]

PRODUCCIONES ARTÍSTICAS MARTÍN GONZÁLEZMARTÍN GONZÁLEZ FERNÁNDEZ GRAN VIA 80, 3º, 10º · 28013 MADRIDTel. 91-5416714 · Fax 91-5596203 ·[email protected]

PRODUCCIONES ARTÍSTICAS ORANGE JUAN CARLOS GUTIÉRREZ BARREROJOSÉ Mª GUTIÉRREZ BARREROJOSÉ GUTIÉRREZ BUENOCIUTAT D’ELDA, 4 - B POL. FONT DEL JARRO· 46988 PATERNA Tel. 96-3342700 · Fax 96-3332551 · [email protected]

PRODUCCIONES CACHOTEANTONIO CORELLANO MARTÍNEZURB. VULCASACOS, PARC. 26 · 50540 BORJATel. 976-868962 · Fax 976-868936 ·[email protected]

PRODUCCIONES CHARRASÁNGEL LUIS SÁNCHEZ MORENOFERNÁNDEZ DE LOS RIOS, 24 BAJO · 28015 MADRIDTel. 91-4462466 · Fax 91-4462466 ·[email protected]

PRODUCCIONES GUADALQUIVIRRAFAEL CASILLA MENACHOSAN JORGE, 4 - BAJO A · 11540 SANLÚCAR DE BARRAMEDATel. 956-362512 / 956-360988 · Fax 956-362512 ·[email protected]

PRODUCCIONES INTERNACIONALES EMILIO GARCIAEMILIO GARCÍA CASTILLOCRISTOBAL AGUADO, S/N 46470 CATARROJATel. 96-1220541 · Fax 96-1220557 · [email protected]

PRODUCCIONES LA TAHINALIDIA GARCÍA CARLOPI, 3 03110 MUTXAMEL · Tel. 965-954040 · Fax 965-953915 ·[email protected]

PRODUCCIONES SEGURANAJOSÉ M. SEGURANA ALBESAVALDERROBRES, 7 · 44600 ALCAÑIZTel. 978-830153 / 978-830212 · Fax 978-870985 · [email protected]

PRODUCCIONES WALTER’SJOSÉ SEVILLA SOLANOGEMA, 38 BAJO · 30310 CARTAGENATel. 968-330013 · Fax 968-330356 · [email protected]

PRODUCCIONES Y ESPECTÁCULOS ROSAROSA MUÑOZ VEGASAN RAFAEL 1, 1º-A · 29008 MÁLAGATel. 95-2226308 · Fax 95-2218722 · [email protected]

PROEZA FOLK ‘PACO GUERRA’ ESPECTÁCULOSFRANCISCO GUERRA POVEDANOAPARTADO DE CORREOS, 9 - AVDA. DE PORTUGAL, 15 -RESIDENCIALJARDINES CASA 3 · 41440 LORA DEL RÍOTel. 95-5801892 · Fax 95-5801892 ·[email protected]

PROGRAMACIONES ARTÍSTICAS AYUSOISABEL TORRADO MASEROPZA. SANTO DOMINGO, 5 PPAL. IZDA. · 06800 MÉRIDATel. 924-314112 · Fax 924-314512 · [email protected]

PROGRAMACIONES ARTÍSTICAS BRAVOCARLOS MIGUEL BRAVO MEDRANOAVDA. DE LA RIOJA, 16 · 26550 RINCÓN DE SOTOTel. 941-160001 · Fax 941-142001 · [email protected]

PROGRAMACIONES ARTÍSTICAS GARIJOJOSÉ FÉLIX GARIJO ESTEBANLOPEZ YANGÜAS 2, 4º-F · 42001 SORIATel. 975-220588 · Fax 975-220588 · [email protected]

PROMOCIONES ARTÍSTICAS ARA-CATPABLO ROMERO PINTOCTRA. AGRAMUNT, 94 BIS, 1r 2a · 25730 ARTESA DE SEGRETel. 973-400906 · Fax 973-401042 · [email protected]

PROMOGONZAIGNACIO MEDINA GONZÁLEZGRAN VIA 31, 6º, OF.9 · 28013 MADRIDTel. 91-5227903 · Fax 91-5227903 ·[email protected]

PROMOTORA CULTURAL CATALANATERESA CAMACHO GUTIÉRREZCONSELL DE CENT 64-68, LOCAL 2 · 08015 BARCELONATel. 93-4236138 · Fax 93-4241601 ·[email protected]

PRONES 1ISIDORO LÉPEZ FERNÁNDEZURB. EL PARQUE, 6 -bajo · 39500 CABEZÓN DE LA SALTel. 942-701165 / 610-217153 · Fax 942-700802 · [email protected]

PRONES 3000JACINTO PANIAGUA MORENORIZARZUELA 3, 6º · 34002 PALENCIATel. 979-700531 · Fax 979-700580 · [email protected]

PUENTES-LOZANO PRODUCCIONES ARTÍSTICASAGUSTÍN LOZANO PRIETOLUIS BUÑUEL, 16 · 14400 POZOBLANCOTel. 957-130888 · Fax 957-770584 · [email protected]

PUENTES-LOZANO PRODUCCIONES ARTÍSTICASMANUEL PUENTES RUIZAGUSTÍN LOZANO PRIETOCID CAMPEADOR, 16- BLQ. 4 - LOCAL 158 · 23700 LINARESTel. 953-699548 / 902-401840 · Fax 953-606778 · [email protected]

RAÚL RIVERO Y ASOCIADOSRAÚL RIVERO LEÓNJUAN CARLOS, 17 · 35004 LAS PALMAS Tel. 928-293322 · Fax 928-230511 · [email protected]

RAÚL SANTAFÉ Y ARMANDO ESPECTÁCULOSRAÚL SANTAFÉ LEÓNPZA. MONTALBAN 20, 1º-IZDA. · 44200 CALAMOCHATel. 978-730272 · Fax 978-730272 · [email protected]

REPRESENTACIONES ARTÍSTICAS SUBIRÓSENRIQUE SUBIRÓS MASANAFERRER i BUSQUETS, 64-66 · 25230 MOLLERUSATel. 973-600945 · Fax 973-600644 · [email protected]

RITMO & COMPÁSJUAN ANTONIO HERNANZ ANTÓNMARQUÉS DE MONTEAGUDO, 15 · 28028 MADRIDTel. 91-7242270 · Fax 91-7268758 · [email protected]

RITMO & COMPASJUAN ANTONIO HERNANZ ANTÓNCONDE DE VILCHES, 22 · 28028 MADRIDTel. 91-3552800 · Fax 91-3553175 · [email protected]

RLMROSA LAGARRIGUE ECHENIQUEMARÍA ALBA RECIOPUERTO DE SANTAMARIA, 65 · 28043 MADRIDTel. 91-7216440 · Fax 91-3889822 · [email protected]

ROCHI PRODUCTIONSCARLOS BELTRÁN ROCHIMÚSIC MESTRE RODRIGO, 32 PORTA 16 46015 VALÈNCIATel. 902-883078 · Fax 902-883079 · [email protected]

RODOLFO BRITOS ESPECTÁCULOSRODOLFO BRITOS SÁNCHEZNERVIÓN, 15 · 10690 ALAGÓNTel. 927-454193-927-454025 · Fax 927-454025 · [email protected] ORGANIZACIÓN FRANCISCO MIGUEL RUANO APARISICTRA. ALMOINES, 15 ·46700 GANDIATel. 96-2871487 · Fax 96-2950982 · [email protected]

RUSTIC SHOWCARLOS JAVIER LÉPEZ FIDESSOLANA, 21-23, ESC. 3 - BAJO A · 28450 COLLADO MEDIANOTel. 91-8554162 · Fax 91-8554169 · [email protected]

SAGARMANTA PRODUCCIONESJOAN VICENT DIEZ LLEONARTFORNERS, 16 · 46980 PATERNATel. 96-1384561 · Fax 96-1373407 · [email protected]

SANTAMARÍA MANAGEMENTEMILIO SANTAMARÍA ESPINOSAARGENSOLA 20, 1º, IZDA. · 28004 MADRIDTel. 91-3191617 / 91-3195670 · Fax 91-3195670 · [email protected]

SCONCIENTE’SEDUARDO LAGO DURANGOMARQUÉS DE PICO VELASCO, 46 LOCAL A · 28027 MADRIDTel. 91-6330133 / 619-118584 · [email protected]

SEBASTIÁN GAONA ANDRÉSSEBASTIÁN GAONA ANDRÉSBARRIADA SAN SEBASTIÁN, 31 · 41310 BRENESTel. 91-4065010 · Fax 91-3774053 · [email protected]

SECUOYA PRODUCCIONESJESÚS RIVAS MARTÍNALMENDRO, 11 - EDIF. A - LOCAL 108 · 28100 ALCOBENDASTel. 91-2296392 · Fax 91-2296423 [email protected]

SERRANO PRODUCCIONESJOSÉ ÁNGEL SERRANO FERNÁNDEZRIBERA DE AXPE 11, ED. A LOCAL 108 · 489850 ERANDIOTel. 94-6765631 · Fax 94-6765505 · [email protected]

SERVI-BLUESJOSÉ ANTONIO ESTEBAN NIETOAVDA. DE VALLADOLID 55, 2º. EXT. IZDA. · 28008 MADRIDTel. 91-5596559 · Fax 91-5418425 · [email protected]

SIEMPRE CREATIVOSLUIS ALBERTO REDONDO GARCÍAAVDA. DEL SUR, 8 · 13300 VALDEPEÑASTel. 902-302303 · Fax 902-302323 · [email protected]

SILVESTRE ESPECTÁCULOSMANUEL SILVESTRE SOLERAP. DE CORREUS, 52 · 46860 ALBAIDATel. 96-2900146 · Fax 96-2390386 · [email protected]

SOHO MUSICFAUSTINO VEGA LÓPEZPº DOLORES IBARRURI, 44 · 28840 MEJORADA DEL CAMPOTel. 91-6793766 · Fax 91-6793766 · [email protected]

SOL PRODUCCIONESSAGRARIO GARCÍA PARGAANGELINES GARCÍA RODRÍGUEZFERRER DEL RÍO, 6 · 28028 MADRIDTel. 91-7242900 ext. 226/215 · Fax 91-3612951 · [email protected]

SOLD OUTARANZAZU EZPELETA SAENZALCALA, 114, 6º B · 28009 MADRIDTel. 91-4358478 · Fax 91-4318185 · [email protected]

SOLFESAFRANCISCO SOLDEVILLA FERRERPASSEIG BERNAT METGE, 146 · 08205 SABADELLTel. 93-7205585 · Fax 93-7104841 · [email protected] / [email protected]

SOLO MUSIC & MANAGEMENTTOMÁS MATEOS MCNAMEELÓPEZ DE HOYOS, 78 , ENTPLT. B · 28002 MADRIDTel. 91-4676279 · Fax 91-5061445 · [email protected]

SOLSONAJOSÉ MULET SOLSONASANTIAGO APÓSTOL, 2 BX · 08903 L’HOSPITALET Tel. 93-4495914 · Fax 93-4492988 · [email protected]

SONA ESPECTÁCULOSJOSÉ SORIANO SAN ANDRÉSEL PALMARET 7, BX. · 46120 ALBORAIATel. 96-1860411 · Fax 96-1860412 · [email protected]

SPANISH BOMBS MANAGEMENTCARLOS MARIÑO MONTEROCOSTANILLA DE LOS ÁNGELES, 12 - ESC. 1 - 1º A · 28013 MADRIDTel. 91-4295679 · Fax 91-5594178 · [email protected]

SPIN-DALY PRODUCCIONES ARTÍSTICASCIRILO O. PATIÑO PANDUROGENERAL SANJURJO, 13 · 45830 MIGUEL ESTEBANTel. 925-172548 · Fax 925-567176 · [email protected]

SPOT! MUSICMARIA ALBA RECIOAVDA. DE LOS MADROÑOS, 27 · 28043MADRIDTel. 91-5968306 · [email protected]

STAR AZ19 PRODUCTIONS & MANAGEMENTARMANDO CENTELLES PALLARÉSPOL. IND. LA RAMBLA, C/ EL CÀNTER, 7 · 12550 ALMASSORATel./ Fax 964-526023 · [email protected]

STAR GALEXFRANCISCO JAVIER ÁLVAREZ SUÁREZVÍCTOR CHAVARRI 8, 7º-B · 33001 OVIEDOTel./ Fax 985-211591 · [email protected]

STOP PRODUCCIONES CRISTINA CUARTERO SANCHEZSANTA ISABEL, 11, ENTLO. DCHA. OFIC. 1 · 50003 ZARAGOZATel. 976-299638 · Fax 976-203078 · [email protected]

SUPERSTAR ESPECTÁCULOSJESÚS ALOS AZNARCOSO, 65-75, esc. 1 - 1ºA · 50001 ZARAGOZATel. 976-237513 · Fax 976-238781 · [email protected]

SUROESTE ESPECTÁCULOSMANUEL VÉLEZ DIÉGUEZRABIDA 18, 1º- DCHA. · 21001 HUELVATel. 959-280817/ 959-540817 · Fax 959-242606 [email protected]

SZENAFERNANDO DE GRACIA NAVÍODUQUE DE LIRIA, 6 - 3º IZDA. · 28015 MADRIDTel. 91-5489786 · Fax 91-5423299 · [email protected]

T.P. TERUEL PRODUCCIONESJOSÉ A. TERUEL GONZÁLEZALGODONALES, 20 - BLQ. 2 - 1º E · 11510 PUERTO REALTel./ Fax 956-474665 · [email protected]/ [email protected]

T.P. TERUEL PRODUCCIONESJOSÉ A. TERUEL GONZÁLEZMARROQUINA 51, 1º-A · 28030 MADRIDTel. 91-4309024 · Fax 91-4305363 · [email protected]

TALENT MANAGEMENTFLORENTINO SÁNCHEZ HERREROCLARA DEL REY, 75 - BAJO · 28002 MADRIDTel./ Fax 91-5103610 · [email protected] / [email protected]

TALLER DE INICIATIVAS CULTURALESANTONIO GÓMEZ DE LA CRUZCAÑADA REAL DE TOLEDO, 20, BAJO D · 28320 PINTOTel. 91-6923816 · Fax 91-6923816 · [email protected]

TATA PRODUCCIONESJORGE GÓMEZ DE LA FLORCAMINO DE VALLADOLID, 36 - LOCAL 4B · 28250 TORREDOLONESTel. 91-8596970 · Fax 91-8594380 · [email protected]

THAT MUSIC MANAGEMENTJESÚS MARTOS GODINOPZA. SANTA LUCIA, 16 B · 41003 SEVILLA Tel. 954-416782 · Fax 954-416707 · [email protected]

TIRITITANGO MANAGEMENTMIGUEL MENÉNDEZ ARIASRIO GUADIELA, 24· 45340 ONTIGOLATel. 925-133188 · [email protected]

TOMÁS RUIZ PRODUCCIONES ARTÍSTICASTOMÁS RUIZ SAIZTRAV. DEL PILAR 9, BAJO · 28902 GETAFE · Tel./ Fax 91-6952121

TOTALISIMOMANUEL VILLEGAS GARCÍAPROFESOR MANUEL GARZON PAREJA, 7 LOCAL 2 · 18008 GRANADATel. 902-362596 · Fax 902-362604 · [email protected]

TOTART ESPECTÁCULOSDIEGO FLUXA IVARSESTOCOLM - URB. LAS FLORES, 2 · 03500 BENIDORMTel. 96-6809818 · Fax 96-6889121 · [email protected]

TRATOS PRODUCCIONESVICENTE MAÑO GUILLÉNGUÀRDIA CIVIL, 22, ESC. 3, 1r 1a · 46020 VALÈNCIATel. 96-3393650 · Fax 96-3933760 · [email protected]

TRIDIMENSIONAL ESPECTÁCULOSJUAN CARLOS PORTELA GHERSIAVDA. CAYETANO DEL TORO, 1, 2º E · 11010 CÁDIZTel. 956-253351 · Fax 956-250466 · [email protected]

TRUI ESPECTACLESMIQUEL JAUME PÉREZLICORERS, 125 - POLG. IND. DE MARRATXÍ · 07141 MARRATXÍTel. 971-605506 · Fax 971-605223 · [email protected]

TXALAPARTA PRODUCCIONES MUSICALESIVAN DÍAZ LUCEAPOL. IND. NOAIN-ESQUIROZ, C/ O, Nº 5 · 31110 NOAINTel. 948-312991 · Fax 948-312993 · [email protected]

UNA GIRA MÁSMERCEDES MARTÍN SÁNCHEZCORAZÓN DE MARÍA, 4 - 1º H · 28002 MADRIDTel. 91-4138696 · Fax 91-4038784 · [email protected]

UNIVERSAL DE PROMOCIONES ARTÍSTICASSEBASTIÁN GREGORIO MARTÍNEZCONCEPCIÓN 11, 2º -B AP. CORREOS 1132 · 02002 ALBACETETel. 967-522399 / 967-521183 · Fax 967-521183 · [email protected]

UNIVERSO LATINO MEDIA FRANCISCO MORENO SANTIAGOCC. NOVO SANCTI-PETRI 1 PL. · 11130 CHICLANA DE LA FRONTERATel. 956-492232 · Fax 956-498037 · [email protected]

UNIVERSO LATINO MUSIC FRANCISCO MORENO SANTIAGODEL CID, 3 - BAJO · 28001 MADRIDTel. 91-4261172 · Fax 91-4261174 · [email protected]

VALQUIRIA PRODUCCIONESPEPA CABALLERO CORRALEJOSALBAREDA, 11, 1º B · 41001 SEVILLATel. 954-565242 · Fax 954-565247 · [email protected]

VERTIGO PRODUCCIONES & MANAGEMENTJESÚS RIVAS MELCHORAP. CORREOS, 220 · 11205 ALGECIRASTel. 956-092965 / 630-362659 · Fax [email protected]

VESAN MUSICMILAGROS ÁNGEL MUÑOZMATEMÁTICOS REY PASTOR Y CASTRO, S/N, ANTIGUO PABELLÓNOLÍMPICO, ISLA DE LA CARTUJA · 41092 SEVILLATel. 954-461369 · Fax 954-461328 · [email protected]

VICENTE PRODUCCIONES ARTÍSTICASVICENTE DE LA FUENTE MARTÍNEZALBERICIA, 5 · 39012 SANTANDERTel. 902-313102 · Fax 902-313103 · [email protected]

VINILO IDEAS MUSICALESPASCUAL ANTONIO FERNÁNDEZ COPEORDOÑO II 21, 3º · 24001 LEÓNTel. 987-220688 / 987-220501 · Fax 987-244184 ·[email protected]

VIRTUAL MUSICIÑAKI MONSALVE PERALAMISTAT, 17-19 · 08005 BARCELONATel. 93-4175265 · Fax 93-2214810 · [email protected]

WALTER MUSICLUIS HUERTA VALBUENAINFANTAS, 9, 1º B · 28300 ARANJUEZ Tel. 91-8929313 · Fax 91-8917648 · [email protected]

WEPRESENTMARÍA JIMÉNEZ LATORRECONDE DE GAITANES, 62 - (LA MORALEJA) · 28109 ALCOBENDASTel. 91-6252460 · Fax 91-6509445 · [email protected]

Y DALE MANAGEMENT!JOAQUÍN CALERO NIETOCAMPILLO, 13 - 3º IZDA. · 28011 MADRIDTel. 91-7260300 · Fax 91-3565813 · [email protected]

YMAX PRODUCCIONESANTONIO PÉREZ PRADASJESÚS MANZANO IGLESIASPUERTO RICO 27, BAJO II · 28016 MADRIDTel. 91-4137959 / 91-5193648 · Fax 91-5199566 · [email protected]

YORDA’S ESPECTÁCULOSJOSÉ LUIS GALIANO GARCÍAALFONSO X EL SABIO, 10 · 02630 LA RODATel. 967-548038 · Fax 967-548143 ·[email protected]

ZÍNGARA ESPECTÁCULOSANA BELINDA BENAYAS PARRAOLIVAR, 9 - 4º C · 45583 BARGASTel. 925-358542 · Fax 925-358542

ZONA 10 MANAGEMENTJESÚS MARTOS GODINOTETÚAN, 5, 2º G · 41001 SEVILLA · Tel. 954-211909

GUIA DE L’ESPECTACLE

i l™espectacle als paˇsos catalans anuari arc.pdf08-12 articles de presentaciÓ eduard voltas ,...

Documents